Professional Documents
Culture Documents
sont ra<>icc:lerner1t
en train de surgir et, ils peuvent dboucher sur une
nouvelle sorte de construction. 11 y a d'une part, la
croissance explosive des villes : dans trente ans,
a la croissance de l'aroport de
aKai Tak, se
Dos escenaris
ns es van
ament
i conjuntament tenen el potencial de crear un nou
tipus d 'edifici.
Un s l'explosiu creixement de les ciutats: dins deis
propers trenta anys, ms de cinc deis vuit mil milions
d'habitants del planeta previtos s'espera que viuran
a les ciutats.
L'altre s e l canvi d'equilibri entre els paisos
anomenats "desenvolupats " i e ls paisos "en vies de
desenvolupament". Al 1939 Londres era la ciutat ms
poblada del mn, deu anys ms tard encara comparta
aquesta gran alia nc;a amb ciutats com sn Pars, Mila,
Moscou. En menys de quatre anys un mapa del mn
revelara graficament el nou canvi ja que les ciutats
europees retrocedeixen cap a una mini al ianc;a i les
concentracions de poblaci d'altres llocs
s'engrandeixe n i proliferen, particularment a la costa
asiatica del Pacfic. Un deis indicis d'aquest canvi s
pot veure en l'accelarada taxa de les inversions en
pojectes d'infraestructura, particularment en
aeroports.
Londres actualment t l'aeroport ms gran del mn
pel que fa a moviments internacionals, amb uns
quaranta milions de passatgers a l'any. Heathrow ha
evolucionat durant cinquanta anys d 'un grup de
tendes de lona cap a quatre grans terminals en un
indret de 1.100 hectarees. En termes europeus aquest
creixement podra ser considerat rapid pero en
termes de I'Asia contemporania esta ms proper al
pas de cargol.
Compareu-lo amb el model de Chek Lap Kok, a Hong
Kong, o de Pudong, a Shanghai. En una decima pa rt
de l t emps que ha costat d'engrandir l'aeroport d e
Londres, Hong Kong l'hau ria avanc;at proporcionant
encara ms capacitat a un nic edifici de grans
dimensions -actualment el projecte de construcci
ms gran del mn-. L'area total s ms gran que tot
Heathrow i tot el JFK de New York. Pero a diferencia
de Londres, a Hong Kong no hi han terrenys
disponibles, de manera que la superfcie ha de ser
creada guanyant terreny al mar. El resultat ha estat
una illa artificial de 6 quilometres de longitud i una
superfcie de 1.300 hectarees, connectada mitjanc;ant
un ambicis programa de ponts, carreteres i vies
ferroviaries al centre de Hong Kong.
En menys de dos anys la infraestructura fsica estara a
punt de contenir la fase segent de l'expansi de la
termina l fi ns a l'any 2040, amb una capacitat pera 87
milio ns de moviments a l'any. Me ntrestant, el centre
de Londres encara no ha destinat vies de transport
cap a Heathrow, Hong Kong, encara no a quatre ho
trouve
actuellement l'tude.
Je garde le souvenir de l'ancien responsable des
services aroportuaires britanniques, Sir Norman
Ho!'g Kon g, Chek Lap Kok Airport: construcci de J'illa artificial i vistes d el p rojecte
Hong Kong, Chek Lap Kok Airport: construction de l'ile anificielle et vues du projet
Nous en avons t
prcurseurs
cette
---
,.
---