You are on page 1of 4

TIRANTE IL BIANCO TIRANT LO BLANC

Nella fertile, ricca, e dilettevole isola En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra
d'Inghilterra, abitava uno valentissimo habitava un cavaller valentíssim, noble
Cavaliere, nobile di progenie, e molto più de llinatge e molt més de virtuts, lo que
di vertù: il quale per sua sottile sapienza e per la sua gran saviesa e alt enginy havia
alto ingegno, aveva servito per lungo servit per llong temps l'art de cavalleria
tempo all'arte di cavalleria con ab grandíssima honor, la fama del qual
grandissimo onore, per cui la sua fama nel en lo món molt triümfava, nomenat lo
mondo molto trionfava, nominato il Conte comte Guillem de Varoic. Aquest era un
Guglielmo di Varoich. Quello era uno cavaller fortíssim qui en sa viril joventut
fortissimo Cavaliere, che nella sua virile havia experimentada molt la sua noble
gioventù nell’esercizio delle armi persona en l'exercici de les armes,
seguendo guerre così in mare come in seguint guerres així en mar com en terra,
terra la sua nobile persona esperimentato e havia portades moltes batalles a fi.
aveva, conducendo molte battaglie ad Aquest s'era trobat en set batalles
onorato fine. Ed erasi ritrovato in sette campals on hi havia rei o fill de rei i de
campi militari, nelli quali era Re, o figliuolo deu mília combatents ensús, e era entrat
di Re, e più di dieci mila combattenti. Ed en cinc llices de camp clos, u per u, e de
era entrato in cinque steccati di campo tots havia obtesa victòria gloriosa.
franco, a corpo a corpo, e di tutti aveva
ottenuto gloriosa vittoria.
E trobant-se lo virtuós Comte en edat
Ed essendo il virtuoso Conte in età avançada de cinquanta-cinc anys, mogut
declinante alla vecchiezza di per divinal inspiració, propasà de
cinquantacinque anni, mosso da divina retraure's de les armes e d'anar de
ispirazione, propose ritrarsi dalle armi ed peregrinació e de passar a la casa santa
andare in peregrinazione e di passare alla de Jerusalem, com tot cristià deu anar, si
casa santa di Gerusalemme dove ciascuno li és possible, per fer penitència e
fedele Cristiano, se gli è possibile, per fare esmena de sos desfalliments. E aquest
penitenza dei mancamenti suoi, è virtuós comte hi volgué anar havent dolor
obbligato andare. Così quel vertuoso e contricció de moltes morts que en la
Conte avendo dolore, e contrizione di joventut sua havia fetes, seguint les
molti omicidi che fatto aveva nella guerres e batalles on s'era trobat.
gioventù sua, seguendo guerre e battaglie
dove si era ritrovato, andare gli volle.
E feta la deliberació, en la nit manifestà a
E fatta la deliberazione, la seguente la Comtessa, muller sua, la sua breu
notte alla Contessa, mogliera sua, la sua partida, la qual ho pres ab molta
breve partita manifestò, la quale, impaciència, per bé que fós molt virtuosa
quantunque fosse molto vertuosa e savia, e discreta, per la molta amor que li
con non poca pazienza lo ascoltò, e per lo portava; la feminil condició promptament
grande amore che gli portava no pogué resistir que no demostràs ésser
prontamente non poté resistere la molt agreujada.
femminile condizione che non dimostrasse
essere sommamente aggravata.
Al matí, lo Comte se féu venir davant tots
La mattina, il Conte fattosi venire dos servidors, així hòmens com dones e
innanzi tutti i suoi servitori, quelle parole a dix-los semblants paraules:
loro disse.
-Mos fills e fidelíssims servidors, a la
majestat divina plau que jo m'he a partir
- Alla divina maestà piace, fedelissimi de vosaltres, e la mia tornada m'és
servitori e figliuoli miei, che da voi altri mi incerta, si a Jesucrist serà plasent, e lo
abbia a partire, e la ritornata mia è viatge és de grandíssim perill, per què
incerta, essendo il viaggio di grandissimo ara de present vull satisfer a cascú de
pericolo, perché ora di presente a vosaltres lo bon servir que fet m'haveu.
ciascuno di voi satisfare voglio il tempo
che in ben servire mi ha speso. E féu-se traure una gran caixa de
moneda e a cascú de sos servidors donà
E fattosi portare una gran cassa di molt més que no devia, que tots ne
moneta a qualunque dei suoi servitori restaren molt contents. Aprés féu
diede molto più che non era debitore, in donació a la Comtessa de tot lo comdat,
modo che contentissimi ne restarono. a totes ses voluntats, si bé es tenia un fill
Appresso fece alla Contessa donazione di de molta poca edat. E havia fet fer un
tutto il suo Contato, benché avesse uno anell d'or ab les armes sues e de la
figliuolo di molta poca età. Ed aveva fatto Comtessa, lo qual anell era fet ab tal
fare uno anello d’oro colle arme sue e artifici, que es departia pel mig restant
della Contessa, il quale era con tal cascuna part anell sancer, e, ab la meitat
magistero fabbricato, che si dipartiva pel de les armes de cascú, com era ajustat,
mezzo restando ciascuna delle parti, con se mostraven totes les armes.
la mostra delle armi loro, integro anello. E
quando erano aggiunte insieme tutte le
armi compiutamente in quello si E complit tot lo dessús dit, girà's a la
vedevano. virtuosa Comtessa e ab cara molt afable
féu-li principi ab paraules de semblant
E compiuto tutto quello che sopra è estil.
detto, si voltò alla Contessa e con
lietissima faccia gli disse. - Experiència manifesta que tinc de
vostra verdadera amor e condició afable,
- La manifesta esperienza ch’io ho del muller senyora, me fa sentir major dolor
vostro vero amore e condizione affabile, que no sentira, car per la vostra molta
mogliera e signora, mi fa sentire maggior virtut jo us ame de sobirana amor, e
dolore, ch’io non sentirei, che d’estremo grandíssima és la pena e dolor que la mia
amore vi amo per la molta vertù vostra. E ànima sent com pens en la vostra
grandissima è la pena e il dolore che la absència; però la gran esperança que
mia anima sente pensando nell’assenza tinc me fa aconhortar, havent notícia de
vostra. Ma la gran speranza ch’io ho per vostres virtuoses obres, que só cert que
aver cognizione delle vostre vertuose ab amor e paciència pendreu la mia
opere, mi fa conformare, essendo certo partida, e, Déu volent, lo meu viatge,
che con amore e pazienza la mia partita mitjançant les vostres justes pregàries,
prenderete, e, volendo Iddio, mediante i prestament serà complit e s'augmentarà
vostri preghi ed orazioni, il viaggio mio la vostra alegria. Jo us deise senyora de
prestamente sarà compiuto, e si tot quant he, e us prec que tingau per
aumenterà l’allegrezza nostra. Io vi lascio recomanats lo fill, los servidors, vassalls
Signora di tutto quello ch’io ho, e la casa; e veu's ací una part de l'anell
pregandovi che abbiate per raccomandati que jo he fet fer; prec-vos carament que
il figliuolo, i servitori, i vassalli e la casa; e el tingau en lloc de la mia persona e que
vedeti qui una parte dell’anello ch’io ho el guardeu fins a la mia tornada.
fatto fare; pregovi caramente che in luogo
della mia persona lo teniate, e quello
guardiate fino alla tornata mia. -Oh trista de mi! -dix l'adolorida
Comtessa-. ¿E serà veritat, senyor, la
- Ahi trista me! -disse l’addolorata vostra partida que façau sens mi?
Contessa. Sarà vero, Signore, che la Almenys feu-me gràcia que jo vaja ab vós
partita vostra facciate senza di me? perquè us puga servir, car més estime la
Almeno fatemi grazia ch’io venga con voi, mort que viure sens vostra senyoria; e si
perché servire vi possa, che più cara ho la lo contrari feu, lo jorn que finaré los meus
morte che vivere senza vostra Signoria; e darrers dies no sentiré major dolor de la
se farete il contrario, il dì ch’io finirò gli que ara sent; e a tot mon seny desitge
miei ultimi giorni, non sentirò maggior sentísseu l'extrema pena que lo meu
dolore di quello che ora io provo. E in tutti adolorit cor sosté, com pens en l'absència
gli sentimenti miei parmi sentire l’estrema vostra. Digau-me, senyor, ¿és aquest lo
pena che’l mio addolorato core sostiene goig e consolació que jo esperava de
quando penso nell’assenza vostra. Ditemi vostra senyoria? ¿Aquest és lo conhort
Signore, è quello il gaudio e consolazione d'amor e fe conjugal que jo tenia en vós?
che da vostra Signoria io mi aspettavo? È Oh mísera de mi! ¿On és la mia
quello il conforto dell’amore e fede grandíssima esperança, que jo tenia, que
coniugale che in voi io avevo? Oh misera lo restant de ma vida aturàs la senyoria
me, dov’è la grandissima speranza ch’io vostra ab mi? ¿E no havia prou durat lo
avevo che il resto di mia vita vostra meu adolorit viduatge? ¡Oh trista de mi,
Signoria con me dimorasse? Non era stata que tota la mia esperança veig perduda!
lunga assai la mia addolorata viduità!, Oh ¡Vinga la mort, puix res no em pot valer,
trista me che ogni mia speranza perduta vinguen trons e llamps e gran tempesta,
io vedo! Venga la morte poi che alcuna per ço que lo meu senyor ature que no es
cosa non mi può valere! Vengano tuoni, puga partir de mi!
lampi, e gran tempesta acciocché il
Signore mio resti che da me partire no si
possa! -Oh Comtessa e senyora!, de mi jo bé
conec que la vostra extrema amor vos fa
passar los límits de la vostra gran
- O Contessa e Signora mia, io ben discreció -dix lo Comte-; e deveu
conosco che il vostro estremo amore vi fa considerar que com Nostre Senyor Déu fa
parlare gli termini della vostra gran la gràcia al pecador, que el fa venir a
prudenza -disse il Conte-, e dovete notícia de sos pecats e defalliments, e vol
considerare che quanto il nostro Signor fer penitència d'aquells, que la muller qui
Dio fa grazia al peccatore, che’l viene a ama tant lo seu cos, deu amar molt més
notizia dei peccati e mancamenti suoi e l'ànima, deu amar molt mé l'ànima, e no
vuol fare penitenza di quelli, che la li deu contrastar, ans deu fer gràcies a
mogliera chi tanto ama il corpo suo, deve Nostre Senyor Déu com l'ha volgut
amare maggiormente l’anima, e non gli il·luminar; e majorment jo, que só tan
deve contrastare, anzi dovrebbe rendere gran pecador, que en lo temps de les
grazia al nostro Signor Dio che illuminare guerres he fets molts mals e dans a
ha voluto; e tanto più me che son moltes gents. ¿E no val més, puix me só
grandissimo peccatore, che nel tempo apartat de les grnas guerres e batalles,
delle guerre ho fatto assai mali e danni a que em dó tot al servei de Déu e faça
molte genti. E non val meglio, poi che mi penitència de mos pecats, que no viure
son tolto dalle gran guerre e battaglie, che en los mundanals negocis?
mi dia tutto al servigio di Dio e faccia
penitenza dei miei peccati, che vivere nei -Bona cosa seria aqueixa -dix la
lacci del mondo involto? Comtessa-, emperò veig que aquest
càlzer de dolor a beure s'ha, e tan amarg
és per a mi, qui só estada tant de temps,
- Buona cosa sarebbe questa -disse la que no es poria recitar, orfe de pare e de
Contessa. E però, io vedo che sto calice di mare e viuda de marit e senyor viu, e ara
dolore che è tanto amaro, si ha a bere per que pensava que la mia fortuna fos
me, la quale son stata tanto tempo, che passada, e tots los passats mals
recitare non si potrebbe, di padre e di haguessen remei, e veig que les mies
madre orfana, e di Signore e marito vivo tristes dolors augmenten; per què poré
vedova. E ora ch’io pensavo che la mia dir que no em resta sinó aquest
fortuna passata fosse, e tutti gli preteriti miserable de fill en penyora de son pare,
mali rimedio avessero, vedo che gli miei e la trista de mare s'haurà a conhortar ab
tristi dolori aumentano. Perché dir potrei, ell.
che solo quello miserabile figliuolo pegno
di suo padre mi resta, e la trista madre Pres lo petit fill per los cabells e tirà'ls-
con quello si avrà a confortare. hi, e ab la mà li donà en la cara dient-li:

Prese lo piccolo figliuolo per gli capelli, -Mon fill, plora la dolorosa partida de
e glieli tirò dicendo: ton pare, e faràs companyia a la trista de
ta mare.
- Figliuolo mio, piangi la dolorosa partita
di tuo padre, e farai compagnia alla tua E lo petit infant no havia sinó tres
trista madre. mesos que era nat , e presse a plorar. Lo
Comte, qui veu plorar la mare e lo fill,
E il picciolo figliuolo che non aveva più pres en si molt gran congoixa, e volent-la
di tre mesi cominciò a piangere. Il Conte, aconhortar no pogué retenir les llàgrimes
vedendo piangere la madre e il figliuolo, de la sua natural amor, manifestant la
prese in se grandissimo affanno, e dolor e compassió que tenia de la mare e
volendola confortare non poté ritener le del fill, e per bon espai estigué que no
lagrime d’amore naturale, manifestando il pogué parlar, sinó que tots tres ploraven.
dolore e la compassione che aveva della Com les dones e donzelles de la
madre e del figliuolo. E per buon spazio Comtessa veren fer tan extrem plor als
parlare non poté, se non che tutti e tre tres, mogudes de gran compassió se
piangevano insieme. Quando le donne e le prengueren totes a plorar e fer grans
donzelle della Contessa gli videro far lamentacions, per la molta amor que li
pianto tanto estremo, mosse da gran portaven a la Comtessa.
compassione tutte a piangere
cominciarono e a fare gran lamenti per il
cordial amore che elle alla Contessa
portavano.

You might also like