You are on page 1of 4

DIONISO- Aqu, a esta tierra tebana, he venido yo en calidad de hijo de

Zeus, Dioniso, a quien antao alumbr Smele, la hija


de Cadmo, en un parto sistido por la llama relampagueante.
Y tras mudar de dios a esta figura mortal, aqu presente me
[5]
hallo cabe la fuente de Dirce y las aguas del Ismeno. Estoy
viendo la tumba de mi madre, herida por el rayo, aqu cerca del
palacio, y las ruinas cadas de su casa, humeantes por la llama
an viva del fuego de Zeus, muestra inmortal del ultraje de
Hera hacia mi madre. Elogio a Cadmo por haber hecho intran[10]
sitable este lugar, recinto sagrado de su hija. De vid en rededor
lo he cubierto, con el follaje verdeante de los racimos de uvas.
Tras dejar los campos ricos en oro de los lidios y los frigios,
Tras recorrer las soleadas llanuras de los persas, las ciudades
amuralladas de Bactria, el crudo pas de los medos, la dichosa
Arabia y Asia entera, que junto al salino mar se va extendiendo con sus ciudades de hermosas torres colmadas de una mezcla de griegos y extranjeros al mismo tiempo, esta es la primera ciudad griega a la que he llegado, despus de haber hecho
bailar tambin all mis danzas corales y de haber establecido
mis ritos, a fin de ser divinidad visible a ojos de los mortales. Y
por Tebas la primera de entre esta tierra helena extend los gritos de mi ritual jubiloso, colgando de su cuerpo una piel de
corzo y entregando en sus manos el tirso, dardo de yedra.
Como las hermanas de mi madre- precisamente quienes
menos deban!- afirmaban reiteradamente que Dioniso no
haba nacido de Zeus, sino que Smele, tras haber tenido relaciones con algn mortal, elevaba a Zeus la responsabilidad
de su desliz en la cama, invenciones de Cadmo, por las que
proclamaban deslenguadamente que Zeus la haba matado,
por haberse inventado tratos carnales con l.

[15]
[20]

[25]

[30]

Eurpides, Bacantes 1-31. Trad. Lpez Frez, Ctedra, 20122. p. 220

-----------------------------------------DIONS: Sc aqu a la terra dels tebans, jo, el fill de Zeus,


Dions, que un dia la filla de Cadme,
Smele, va parir amb lajuda del llamp.
He mudat la meva forma divina, i amb aspecte hum
macosto a la font de Dirce i a laigua de lIsmn,
i veig la tomba de la mare, fulminada,
aqu mateix, ran de les cases i del palau; les runes
fumejants que coven la flama de Zeus, encara viva,
fria immortal dHera contra la meva mare.
Celebro que Cadme tanqus aquest tros de terra,
tomba de sa filla; jo mateix lhe envoltat
tot ell de vinya, i lhe amagat sota els pmpols.

10

He deixat les terres riques en or de Ldia i de Frgia,


els altiplans de Prsia, batuts pel sol,
les muralles de Bactriana, i el pas tempestejat
dels Medes; dall he passat a lArbia feli
i a tota lsia que sestn benaurada ran de la mar salobre,
i que ofereix als grecs i als brbars, barrejats,
ciutats ben torrejades, un bullidor de gent.
Aquesta dara s la primera ciutat grega on vinc.
All he instrut cors de dansaires, i he establert
els meus misteris, per tal de ser un du que es mostra als homes.
Per a la terra de Grcia s Tebes la primera
on he fet brollar alarits de dones, vestides amb la pell del crvol,
i al puny el tirs, larma guarnida dheura;
perqu les germanes de la meva mare haurien dhaver estat les ltimes
a negar que Dions s fill de Zeus
,i a dir que Smele, prenyada per algun desconegut,
carregava a Zeus la falta dels seus amors
bon acudit de Cadme!, i afegir encara, totes estufades,
que Zeus havia mort Smele per aquesta mentida.

15

20

25

30

CASAS, JOAN; Les Bacants. Eurpides. 2008


https://www.scribd.com/doc/38828928/Les-Bacants-Euripides#scribd
-----------------------------------------------IV [1] Minos s el primer, dels qui coneixem per la tradici, que es procur una
marina. Ell va estendre el seu imperi sobre la major part de la mar avui anomenada
Hellnica; va conquerir les illes Cclades i fou el primer colonitzador de la majoria,
traient-ne els caris i establint com a governadors delles els seus propis fills. Ms, com
s natural, procur, fins on li fou possible, de netejar la mar de pirates, a fi que els tribus
li arribessin millor.
V [1] Perqu antigament els grecs i els brbars, tant els que vivien a la costa del
continent com els habitants de les illes, aix que comenaren a prendre ms increment
les relacions per mar entre ells, es donaren a la pirateria. Eren manats per cabdills
poderosos, que cercaven llur profit particular i laliment de llurs pobres seguidors.
Queien damunt ciutats sense muralles i formades de poblats dispersos, les saquejaven i
el bot que en treien era llur principal mitj de vida; perqu aquest ofici no era
deshonrs, sin que ms aviat reportava una certa glria.
(Berenguer Amens 1953, p. 52)
----------------------[XXIV] Despus de la muerte de Egeo, se propuso una ingente y admirable empresa:
reuni a los habitantes del tica en una sola ciudad y proclam un solo pueblo de un
solo Estado, mientras que antes estaban dispersos y era difcil reunirlos para el bien
comn de todos, e, incluso, a veces tenan diferencias y guerras entre ellos. 2 Yendo, por
tanto, en su busca, trataba de persuadirlos por pueblos y familias; y los particulares y

pobres acogieron al punto su llamamiento, mientras que a los poderosos, con su


propuesta de un Estado sin rey y una democracia que dispondra de l solamente como
caudillo en la guerra y guardin de las leyes, en tanto que en las dems competencias
proporcionara a todos una participacin igualitaria, a unos estas razones los
convencieron, y a otros, temerosos de su poder, que ya era grande, Y de su decisin, les
pareca preferible aceptarlas por la persuasin mejor que por la fuerza. Derrib, por
consiguiente, los pritaneos y consistorios y aboli las magistraturas de cada lugar y,
construyendo un pritaneo y consistorio comn para todos all donde ahora se asienta la
ciudad, al Estado le dio el nombre de Atenas e instituy las Panateneas como fiesta
comn. Celebr tambin las Metecias el da diecisis del mes de hecatomben, fiesta
que todava hoy celebran, y abdicando de la corona, como prometi, emprendi la
organizacin del Estado, tomando principio
de los dioses, pues le lleg un orculo de Delfos que vaticinaba sobre la ciudad:
gida Teseo, vstago de la joven Piteide,
a muchas ciudades, en verdad, mi padre tiene fijado
su trmino y su hilo en vuestra fortaleza.
Mas t nada con demasiado esfuerzo en tu corazn
te propongas, pues como odre atravesars el ponto entre
[el oleaje.
Esto cuentan que tambin la Sibila se lo vaticin a la ciudad, gritando:
Como odre sumrgete; hundirte, en verdad, no es tu
[destino.
(Prez Jimnez 1985, p.184-186)
[420] Havia pres Teseu amb destra ignorant la copa que li donava, quan el pare conegu
en mant de vori de lespasa el senyal del seu llinatge i apart de la seva boca la criminal
beguda; ell defug la mort entre nvols mogut per encanteris.
[425] Per el pare, tot i que salegra de la salvaci del fill, sesbala tanmateix que tan
poc hagus mancat perqu lenorme crim es pogus cometre; encn foc a les ares i
omple els dus de presents i fereixen les destrals els colls musculosos dels bous [430]
amb les banyes lligades de cintes. Cap dia ms solemne no llu, diuen, per als Erctides;
fan banquets els nobles i el poble mitj i amb lenginy que els dna el vi canten aquests
versos: Ets tu, oh illustre Teseu, que Marat ha admirat per la teva sang del brau
crets, [435] i si a recer del senglar el pags llaura el camp de Cromi, s present i obra
teva; la terra epiduria per tu ha vist morir la nissaga de Vulc, armada duna clava, la
vora del Cefis ha vist tamb sucumbir el cruel Procrustes, Eleusis,[440] terra de Ceres,
vei la mort de Cercion. Mor aquell Sinis que amb maldat usava de les seves orces i
podia trcer posts i vinclava els pins del cimeral fins a terra per escampar al lluny el
cossos trossejats. s segura la senda cap a Alctoe, amurallada pels lleges, i oberta,
den que Escir s venut, [445] i la terra nega recer, nega recer lona als ossos
esparsos daquest lladre; emportats llargament dac i dall, la vellria, conten, els
endur en esculls; s lligat als esculls el nom dEscir. Si volgussim enumerar els teus
ttols i els teus anys, els fets serien sobre els anys [450]. Per tu, oh molt coratjs, fem
vots pblics, en honor teu prenem la beguda de Bacus. Ressona de laclamaci del
poble i dels precs en favor seu el palau i en tota la ciutat no hi ha un lloc de tristesa.

I tanmateix fins a tal punt no hi ha plaer incontaminat i sempre algun neguit entra
lalegria, Egeu no sent dhaver retrobat el fill un goig segur.
(Trepat 1930)

Alsina, J., J. Vara, J.A. Lpez Frez et, i Labiano J. M. Esquilo, Sfocoles, Eurpides.
Obras Completas. 2012. Editat per E. Crespo (ed.). Madrid: Ctedra, 2004.
Berenguer Amens, J. Tucdides. Historia de la Guerra del Pelopons. Barcelona:
Fundaci Bernat Metge, 1953.
Casas, Joan. Scribd. Les Bacants. Eurpides. setembre / 2008.
http://www.scribd.com/doc/38828928/Les-Bacants-Euripides#scribd.
Prez Jimnez, Aurelio. Plutarco. Vidas Paralelas I. Teseo-Rmulo. Licurgo-Numa.
Madrid: Gredos, 1985.
Trepat, Adela Maria. P. Ovidi Nas. Les Metamorfosis. Llibres VI-X. Vol. II. Barcelona:
Fundaci Bernat Metge, 1930.

You might also like