Los poetas y los historiadores, entre los cuales esta Hecateo, no el de Mileto,

sino el de Abdera, celebran la raza de los hiperbreos y las honras que entre
ellos recibe Apolo... Sacerdotes de esta divinidad son los hijos de Breas y
Quione, que fueron tres hermanos uterinos, de seis codos de altura. Y cuando en
el momento acostumbrado ellos realizan el ritual establecido del susodicho dios,
descienden de los llamados Montes Ripeos bandadas incontables de cisnes y
despus, rodeando el templo como si quisieran purificarlo con su aleteo, bajan
hasta el recinto sagrado, que es grandisimo de tamao y de hermosura extremada.
Pues bien, cuando los cantores se dirigen al dios con sus himnos y los citaredos
acompaan al coro con su msica armoniosma, los cisnes tambin se unen al
canto acordadamente y nunca jams lanzan una nota discordante destemplada,
sino que, como si hubiesen recibido el tono de boca del corifeo, cantan al
unisono con los indgenas, expertos en las sagradas melodias. Luego, acabado el
himno, los susodichos coreutas alados, por llamarlos asi, despus de tributar a su
dios el honor y servicio acostumbrados y despus de cantar y celebrar sus
alabanzas durante todo el dia, se marchan.
Els poetes i els historiadors, entre els quals hi ha Hecateu, no el de Milet sin el
d'Abdera, celebren la raa dels hiperboris i les honres que entre ells rep Apollo... Sn
els fill de Brees i Quiones sacerdots d'aquesta divinitat, que foren tres germans uterins
de sis colzes d'alada. I quan realitzen el ritus establert a aquest du en el moment que
solien, baixen, dels que anomenen Monts Ripeus, estols incomptables de cignes i
desprs, rodejant el temple com si el volguessis purificar amb el seu aletejar, baixen fins
el recinte sagrat, que s enorme de mida i d'una bellesa extrema. Doncs b, quan els
cantors es dirigeixen al du amb els seus himnes i els citaristes acompanyen el cor amb
la seva msica, harmoniosa en molt, els cignes tamb s'uneixen al cant de manera
acordada i mai no grallen una nota discordant o destemprada, sin que, com si
haguessin rebut el to de boca del corifeu, canten a l'unson amb els indgenes, experts en
les sagrades melodies. Ms tard, un cop acabat l'himne, aquests coreutes alats, per aixi
dir, desprs de tributar al seu du l'honor i el servei acostumat, i desprs de cantar i
celebrar les seves lloances durant tot el dia, marxen.
Claudi Eli, Histria dels Animals, 11, 1