118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 1

CICLE MITJ
EDUCACI PRIMRIA

3r

LLENGUA CATALANA

Llegir

Recursos fotocopiables

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 2

NDEX
El quadern de recursos fotocopiables s un recull dactivitats complementries a les del llibre de
lalumne. Per a cada unitat didctica es presenta una proposta de lectura i unes activitats de comprensi lectora sobre el text.

UNITAT 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

UNITAT 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

UNITAT 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
UNITAT 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
UNITAT 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
UNITAT 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
UNITAT 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
UNITAT 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
UNITAT 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
UNITAT 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
UNITAT 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
UNITAT 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 3

Unitats
didctiques

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 4

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 5

Lectura

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

LES AVENTURES DEL LLOP CAP PUTXET

Quan comenars a caar com un llop de veritat? pregunta el pare llop
al llobat Cap.
Encara sc petit... protesta en Cap.
No s veritat. Mirat les dents i les urpes... Sn les dun llop dret i fet...
Ara mateix ten vas al bosc, i no tornis sense alguna cosa per menjar.
En Cap est trist. A ell no li faria res menjar fruita i beure llet tota la vida;
per els llops sn carnvors, o sigui que mengen carn.
Surt al bosc. s un mat fred del mes de mar.
Quin freeeeeeed! exclama en Cap.
I, qu caar? Un conill? Com pot matar un conill, pobret? Aix de ser carnvor s una llauna. Hauria destar prohibit.
A ms, el bosc sempre est tan solitari... Tant, que en Cap comena a sentir un xic de por... De sobte, li sembla sentir una msica. s alg que sacosta
cantant.
Esperem que no sigui un ogre, pensa.
En Cap decideix amagar-se darrere un tronc ben gros.
s una persona i porta el cap cobert. De fet, tan sols s una nena amb una
caputxa vermella. Llavors en Cap perd la por i li surt a lencontre.
Quin ensurt! exclama la nena en veurel. Ja ho saps, que ets un llop
malvat?
Perdona diu el llobat. No volia espantar-te. s que jo tamb mhavia
amagat perqu tenia por.
Doncs aix encara s pitjor li retreu la nena. Se suposa que els llops
no us espanteu aix com aix.
s que encara sc petit... respon en Cap.
A mi no em sembles tan petit. O sigui que comena a portar-te com un
llop de veritat.
En Cap vol canviar de conversa.
UNITAT 1

LLEGIR 3r

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 6

UNITAT

Lectura

Jo em dic Cap Putxet diu.

Jo no et dir com em dic li respon la nena perqu la mare mha dit
que no parli amb estranys.
Doncs... jo et dir Vermella diu en Cap.
B diu la Vermella, men vaig a laltre costat del bosc a veure la meva
via. s molt dola i simptica, i est esperant aquest cistell de menjar.
En Cap sha tornat a quedar sol. Comena a tenir gana. Hauria de decidirse a caar alguna cosa... De sobte, t una idea.
I lvia? pensa. Potser ella es compadir dun llobat!
En Cap surt corrents. Coneix una drecera del bosc i sap que pot arribar a la
casa de lvia abans que la Vermella. I, quan arribi la nena, segur que el convidaran a esmorzar.
En un tres i no res arriba davant la casa. Llavors veu lvia des duna de les
finestres; est ajaguda al llit. En Cap decideix entrar.
Agggghhhh! xiscla lvia saltant del llit tan bon punt el veu. Qu fas
a casa meva, bstia fastigosa! I les frases que segueixen les diu un cop ha
agafat lescombra amb les dues mans. Fora daqu!. I mentre diu les frases segents pica en Cap amb lescombra amb totes les seves forces: Llop
llefiscs!
I aquesta s lvia dola que li havia dit la Vermella? Llavors en Cap comena a sentir dins seu una cosa estranya. Sent que li bull la cara, les potes se li
posen rgides, les urpes comencen a sortir dels dits i els ullals li surten cap
enfora.
Sorprs, se sent a ell mateix grunyir: GRRR! GRRRR! GRRRR!
Lvia es queda glaada: aquell llobat sha convertit en un autntic llop!
Llena lescombra enlaire i surt corrents de casa.
Ara s que em puc oblidar del cistell, pensa en Cap.
Derrotat, en Cap decideix tornar al bosc. Haur de caar un conill tant si
vols com si no vols...
JOS LUIS CORTS: Sn genials, els animals!, Editorial Crulla (adaptaci)

LLEGIR 3r

UNITAT 1

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 7

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Contesta les preguntes segents:

a) Qu fa el llobat Cap quan s al bosc i sent una msica?

b) Qui sacosta a en Cap cantant pel bosc?

c) Qu li diu la Vermella, al llobat Cap?

d) Com reacciona lvia quan veu el llobat?

Pensa en la manera de ser del llobat Cap. Tria les qualitats que ms
se li adiuen ms i explica el perqu de la teva tria:
poruc

tmid

valent

espantads

repugnant

ferotge

fals

tranquil

UNITAT 1

LLEGIR 3r

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 8

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Qu vol dir que el llobat arriba a casa de lvia en un tres i no res?

Marca la resposta correcta:
a) Que hi arriba tranquillament.
b) Que hi arriba de seguida.
c) Que hi arriba cansat de tant crrer.
d) Que hi arriba a les tres de la tarda.

Qu li aconsellaries de fer al llop Cap al final? Tria una daquestes opcions i dibuixa-la:
a) Que es dediqui a caar conills pel bosc com un autntic llop.
b) Que ataqui la Vermella i li prengui el cistell.
c) Que no es doni per venut i insisteixi a convncer la Vermella i lvia
de berenar tots tres junts.

Llegeix les paraules de dalt i de baix i forma una frase amb sentit:
En conill decideix amagar-se sobre un tronc molt gros
La Cap sadona dormir darrere unes fulles ben altes

LLEGIR 3r

UNITAT 1

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Lectura

Pgina 9

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

CONTE DEL LLE CALB

Un lle estava molt orgulls de la seva cabellera. Quan passava per la selva per anar a caar, totes les lleones l'admiraven i es volien casar amb ell.
Cada mat, aix que es llevava, el lle anava al riu a rentar-se la cara i a pentinar-se l'esplndida cabellera.
Fins que un dia va notar espantat que alguns pls quedaven enganxats a
les pues de la pinta. Es va inclinar immediatament per emmirallar-se a l'aigua
del riu i va comprovar que li comenava a caure el pl.
No s possible que perdi la cabellera, va pensar, mai no s'ha vist un lle
calb.
Per per ms cures que va fer per conservar la cabellera ungents, locions, massatges capillars..., en poc temps no li va quedar ni un pl. Les
lleones se'l miraven amb tristesa, compadint-lo. I les gaseles i els crvols que
perseguia amb ms furor que mai, es reien d'ell aix que en tenien ocasi i
l'escridassaven tot girant el cap:
Per qu no caces la teva cabellera, caador de la closca pelada? Aquesta
burla dels seus perseguits el feria tan fort que el pobre lle s'havia de parar
en sec, incapa de seguir la carrera, per por de noves mofes. Qu podia fer?
El lle calb es va retirar a una cova, lluny de la seva colla, per reflexionar sobre la seva situaci.
Se li va acudir de pintar-se la pell de color groc amb taques negres i fer-se
passar per tigre o lleopard; per, i si amb la suor de les corredisses i les urpades de la lluita se li destenyia la pell?
Va pensar que es compraria un barret o es nuaria un mocador al cap com
els pirates; per, i si quan corria a tota marxa, el vent l'hi feia caure?
Va pensar que s'afaitaria el bigoti i la barba, i fins i tot les pestanyes, i sortiria a caar ben pelat; per, i si agafava un refredat i els esternuts espantaven la caa?
Desprs de pensar-hi molt, va decidir que el millor era plantar cara i mostrar-se tal com era, sortir tal com havia quedat, tal com era, i anunciar que sortia a caar cabelleres, les cabelleres ms esplndides, per fer-se una perruca
UNITAT 2

LLEGIR 3r

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 10

UNITAT

Lectura

postissa, i de passada deixar pelats tots els animals de la selva.

Aix els animals sense pl ni cabellera s'acostaven confiats i el lle els caava sense cap esfor, i noms havia de perseguir els cabelluts, que fugien
com el vent noms en veure de lluny el seu cap pelat.
EMILI TEIXIDOR: Petits contes dintriga de la Formiga Piga. Editorial Crulla

10

LLEGIR 3r

UNITAT 2

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 11

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Contesta aquestes preguntes:

a) Qu feia cada mat el lle quan es llevava?

b) Com es va adonar que li queia el pl?

Explica qu feien aquests animals en veure el lle calb:

gaseles i crvols:

lleones:

El lle va pensar tres idees per totes podien ser un problema. Escriu
quin problema tenia cada idea:
Em pintar la pell de color groc amb taques negres i em far passar

per tigre o lleopard.

Em posar un barret o un mocador al cap.

Mafaitar el bigoti, la barba i les pestanyes.

UNITAT 2

LLEGIR 3r

11

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 12

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

4

Pensa en la soluci que adopta finalment el lle. Creus que el lle ha

sabut plantar cara al seu problema? Per qu?

El lle est preocupat perqu est perdent la seva esplndida cabellera. Busca al conte:
Quantes vegades surt la paraula cabellera.

Quantes vegades surt la paraula lle.

12

LLEGIR 3r

UNITAT 2

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 13

UNITAT

Lectura

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

LA SETMANA
El nom dels dies de la setmana s una herncia que ens van deixar els romans. Ells sn els qui van decidir que, en honor al Sol, la Lluna i els cinc planetes que aleshores eren coneguts (Mart, Mercuri, Jpiter, Venus i Saturn),
batejarien els dies de la setmana.
Aix, el diumenge, el primer dia de la creaci en qu va brillar la Llum, va
ser el dia del Sol; el dilluns, el dia de la Lluna; el dimarts, el dia de Mart; el
dimecres, el dia de Mercuri; el dijous, el dia de Jpiter; el divendres, el dia
de Venus; i el dissabte, el dia de Saturn.

DIA DE LA
SETMANA

DIA
DEDICAT
A

HAS DE SABER QUE

DIUMENGE

Sol

El Sol s lastre llumins al voltant del qual gira

la Terra.

DILLUNS

Lluna

La Lluna ofereix aspectes diferents segons la major

o menor part que estigui illuminada pel Sol.

DIMARTS

Mart

Mart s el planeta roig, perqu t unes regions

brillants dun color ataronjat vermells.

DIMECRES

Mercuri

Lobservaci de Mercuri s difcil, perqu noms sel pot observar poc desprs de la posta
de Sol o poc abans de la sortida.

DIJOUS

Jpiter

Jpiter s el planeta ms gros del sistema solar.

DIVENDRES

Venus

Venus s el segon dels planetes del sistema solar.

s lastre ms llumins del firmament desprs del
Sol i de la Lluna.

DISSABTE

Saturn

Saturn presenta un sistema danells lluminosos

que lenvolten, igual que Jpiter i Ur.

UNITAT 3

LLEGIR 3r

13

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

Lectura

30/6/08

11:43

Pgina 14

UNITAT

Hi ha daltres llenges en qu es veu ms clarament la relaci del diumenge amb el Sol. s el cas, per exemple, de langls. Com en diuen ells del sol?
Sun. I com en diuen del diumenge? Sunday = el dia del Sol.

ELS MESOS
El nom dels dotze mesos de lany tamb s una herncia romana. Heu de
saber que al principi per als romans lany tenia deu mesos i comenava el
mar. I si lany comenava el mar, quin era el set mes? El setembre, que
ve del llat septem, set mes de lany. I el vuit mes, quin era? Loctubre, del
llat octo, vuit. Segur que ja sabeu don ve el nom de novembre. S, del llat novem. Era el nov mes del calendari rom. I per acabar noms queda el
desembre, que ve del llat decem (deu), el des mes del calendari rom.
I ara ja podem continuar amb el bateig dels altres mesos de lany, que reben el nom dels dus romans. El gener, primer mes de lany, est dedicat a
Janus, du que es relaciona amb tot all que t a veure amb el comenament
dalguna cosa.
El mar est dedicat a Mart, du de la guerra. El maig est dedicat a la
deessa de la primavera anomenada Maia. El juny, est dedicat a la deessa
Juno, esposa de Jpiter.
El febrer ve del nom llat februarius, el mes de les febres, perqu s molt
fred i fa mal temps.
El nom de labril prov del llat aperire (obrir), perqu s en aquest mes
quan sobren les flors.
Els dos mesos que falten per batejar porten: el juliol, el nom del general
Juli Csar, julius, i lagost, el nom de lemperador Octavi August, augustus.
Extret de Tretzevents, nm. 796, gener de 2003

14

LLEGIR 3r

UNITAT 3

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 15

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Contesta aquestes preguntes:

a) De quina llengua provenen els noms dels dies de la setmana?

b) A quin astre est dedicat el nom de cada dia de la setmana?

c) En quants mesos dividien lany els antics romans? En quin mes comenaven a comptar?

Relaciona cada mes de lany amb origen del seu nom:

GENER

Deessa Maia

JULIOL

Deessa Juno
FEBRER

Du Janus

AGOST

Du Mart
MAR

Februarius

SETEMBRE

Juli Csar
Aperire
ABRIL

Octo

OCTUBRE

Novem
MAIG

Octavi August

NOVEMBRE

Decem
JUNY
UNITAT 3

LLEGIR 3r

Septem

DESEMBRE
15

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 16

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Escriu els noms dels mesos de lany segons que estiguin relacionats:
Amb els nombres:

Amb els dus:

Amb els emperadors:

Relaciona les dues parts daquests refranys i copials sencers a sota:

Laigua del gener
Pel maig,

Pel juny,

la fal al puny.

porta el blat al graner.

cada gota val un raig.

Llegeix aquest text i troba el nombre amagat:

Surto un cop a la setmana
a passejar el meu osset.
Sabries dir-me amb aquest verset,
quin daquests nombres sc?

16

10

14
1
7
3

17
12

LLEGIR 3r

UNITAT 3

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 17

Lectura

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL BANY DE LA REINA
Mar! s hora de banyar-se!
La Mar est tan concentrada en el seu dibuix que gaireb no sent les paraules de la mare.
Mar! crida la mare. Mar! Que no em sents?
La Mar aixeca el cap del dibuix i mira la mare amb cara interrogativa.
s hora danar a la banyera! Au, vinga, Mar! Deixa el dibuix!
Mira, mare diu, mentre saixeca i es colloca davant la seva mare. A les
mans, no hi tinc cap taca; a la cara, cap taca; als cabells..., als cabells, no shi poden fer pas taques! Les cames, com que estan tapades amb els pantalons, no
es poden embrutar, i tampoc els braos. La panxa, lesquena i el cul, encara menys! Per qu mhe de banyar?
No s qesti de taques, Mar. s la suor, la pols, a vegades una goteta de
pip... Tot aix ens va embrutant el cos i, per tant, ens hem de banyar. I, a ms
a ms, a la banyera shi est tan b! Et sentirs com una reina!
Com una reina, com una reina, com una reina... va repetint-se la Mar mentre es dirigeix cap al bany.
I qu fan, les reines, mare?
La mare pensa un moment:
Doncs Les reines manen i viuen b.
Ara la Mar entra dins la banyera. Oh! Quina escalforeta ms agradable! Que
b que shi est! La Mar de primer sasseu; desprs sestira i fa una volta. Es
capbussa i treu el cap.
Sc la Reina de la Banyera! exclama la Mar, contenta.
Mentrestant la mare agafa lesponja i hi tira sab.
Mare, juguem a manar?
Dacord.
La Mar sasseu a la banyera i treu un peu de laigua:
Sc la Reina de la Banyera, i et mano que em freguis aquest peu!
UNITAT 4

LLEGIR 3r

17

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 18

UNITAT

Lectura

La mare li frega el peu amb lesponja:

Ai! Ai! Que em fas pessigolles! diu la Mar, rient.
La mare agafa el xamp, per abans que pugui tirar-ne al cap de la Mar, ella diu:
Un moment! Que ho he de manar!
Llavors sasseu amb lesquena dreta i exclama:
Sc la Reina de la Banyera, i et mano que em rentis el cap!
La mare ho fa i, quan li esbandeix els cabells, els hi tira ben endarrere, els cargola i li fa una corona de reina.
Ja fa estona que dura, el bany. La Mar est ben neta i relaxada. La mare
saixeca, agafa la tovallola i diu:
Surt de la banyera, Mar!
Encara no... prova la Mar. I, a ms a ms, com que avui sc la Reina
de la Banyera, no em pots manar que surti.
La mare somriu i, tot duna, saixeca amb el cap ben dret i la m fent-li de corneta, a ligual dun gurdia reial:
Tarar, tarar! Es fa saber a tothom que la Reina de la Banyera ha finalitzat
el seu bany!
La Mar mira la mare amb cara de sorpresa. Ella segueix:
Tarar, tarar! Sa Majestat, la Reina de la Banyera, s a punt de sortir de
laigua!
La Mar deixa lesponja en un raconet de la banyera, i saixeca com una reina.
La mare li allarga la m:
Ara, la Reina de la Banyera treu un peu de laigua!
I la Mar treu un peu de laigua.
Ara, la Reina de la Banyera treu laltre peu!
I la Mar treu laltre peu.
Tarar! La Reina de la Banyera sembolica amb la tovallola!
I la Mar, sense protestar, sembolica amb la tovallola.
Llavors la mare i la Mar es miren, riuen i sabracen ben fort.
MARIA ENRICH: Histries per explicar abans de banyar-se, Edicions Timun Mas

18

LLEGIR 3r

UNITAT 4

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 19

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Llegeix les preguntes i tria la resposta correcta:

Qu li passa a la Mar?

a) Que no es vol embrutar les cames.

b) Que no entn per qu s'ha de banyar.
c) Que no sap qu dibuixar.
Qu fan les reines, segons la mare?

a) Manen i riuen b.
b) Canten i viuen b.
c) Manen i viuen b.
Per qu la Mar no vol que sacabi el bany?

a) Perqu sho passa b jugant a ser reina.

b) Perqu encara no sha esbandit.
c) Perqu ja no podr manar ms.
Com s'embolica la Mar amb la tovallola?

a) Fent una corona de reina.

b) Sense protestar gens ni mica.
c) Amb la m fent-li de corneta.
2

Escriu qu vol dir lexpressi sentir-se com una reina.

Thas sentit mai, tu, com un rei o una reina? En quina ocasi?

UNITAT 4

LLEGIR 3r

19

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 20

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Ordena aquestes accions segons les anem fent quan ens dutxem o
banyem:
esbandir-se

despullar-se

eixugar-se

vestir-se

ensabonar-se

Pensa i contesta:
Qu s el que tagrada ms quan et banyes o et dutxes? Per qu?

I el que tagrada menys? Per qu?

Llegeix aquestes frases. Vigila perqu en totes hi ha una paraula escrita al revs:
Em fico dins la areynab.
Em frego amb lajnopse.
Mensabono el cap amb el pmax.
Mesbandeixo i meixugo amb la alollavot.

20

LLEGIR 3r

UNITAT 4

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Lectura

Pgina 21

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

LA MINI I LESQU
A la majoria de nens i nenes anar a esquiar els sembla fabuls.
Per lHermnia Zipfel, a qui tothom diu Mini, no pensa el mateix.
La Mini t set anys. s molt alta i molt prima. Molt ms prima i molt ms
alta que la majoria dels nens i les nenes de la seva edat.
El fet que a la Mini no li agradi esquiar no tindria gens dimportncia. Saber
esquiar no s res dimprescindible a la vida. Per, per desgrcia, a la mare i
al pare de la Mini els encanta aquesta ximpleria de lesqu. I a en Moritz el torna boig!
En Moritz s el germ gran de la Mini. De fet no ho sembla, el germ gran,
perqu com que la Mini creix tan de pressa ja fa dos centmetres ms
dalada que en Moritz, tot i que s dos anys ms petita. A en Moritz no li fa
gens de grcia, aix. I de vegades, per aquest motiu, senrabia de veritat amb
la seva germana petita. De fet, la Mini sestimaria ms ser ben baixeta. Li
agradaria ser tan baixeta com la Maxi, la seva amiga de lescola, que s la
ms baixeta de la classe.
Per les vacances dhivern la mare, el pare i en Moritz sempre volen anar a
esquiar, s clar. La Mini no hi t cap inconvenient, que sho passin b! Per
no entn per qu ella tamb hi ha danar. Sestimaria ms quedar-se a casa.
Amb lvia. I amb la gata, la Maus. Per la mare i el pare no volen ni sentir-ne
parlar, de deixar-la quedar.
Vindrs amb nosaltres!
La mare i el pare estan convenuts que, quan en spiga prou, a la Mini tamb li agradar esquiar. La majoria dels pares sn aix. Sempre sn ells els que
saben qu s millor per als seus fills! A en Moritz no li faria res que la Mini
es queds a casa. Per la seva opini no compta.
Tapuntarem a un curset desqu!
Malauradament, la Mini no sap defensar-se, ni imposar la seva voluntat.
Prou que ho intenta, per no li serveix de gaire.
A ning amb una mica de seny no li agrada passar fred per gust! diu a
la Mini a la mare.
UNITAT 5

LLEGIR 3r

21

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 22

UNITAT

Lectura

Les persones que estan tan primes com jo i que tenen tan poc greix al
cos, es congelen molt de pressa! diu la Mini al pare.
Per quan per Nadal la Mini va veure sota larbre de Nadal una granota
desquiar, un parell de mitjons gruixuts i unes ulleres desquiar, es va adonar
que tot el que ella sempre deia no havia servit de res. Per tant, es va limitar
a esperar que per les vacances torns a tenir tanta sort com dos anys enrere, que el primer dia ja es va torar el turmell! O com lany abans, que durant
el viatge danada es va posar a esternudar, i el segon dia va tenir febre i es va
haver de quedar al llit fins que van tornar a casa. En una habitaci dhotel amb
televisi!
Ni tan sols amb la Maxi pot parlar la Mini del gran problema que t amb
lesqu. Per a la Maxi, esquiar s la millor cosa daquest mn. Fins i tot retalla fotografies dels campions olmpics i dels campions mundials que surten a
les revistes, se les enganxa en una llibreta i sempre diu que aquella llibreta
s la cosa ms sagrada que t. Per malauradament els pares de la Maxi no
tenen prou diners per anar a esquiar durant les vacances. Ni tan sols poden
comprar un equip desquiar a la seva filla. I aix, a la Maxi, li fa molta pena.
Un cop la Mini va dir a la Maxi:
Tens sort que no has danar a esquiar per fora!
La Maxi se la va mirar enfadada i li va dir:
Ah, s? Doncs mira, tamb podries dir que un calb t sort perqu no sha
de pentinar.
I la Mini es va sentir molt avergonyida. Des de llavors no ha tornat a parlar
mai ms desqu amb la Maxi.
Un parell de dies abans de comenar les vacances desqu, la Mini va fer
un darrer intent. Aquell cop va anar a ca lvia.
via li va demanar, diguels-ho tu, que em deixin quedar!
Per lvia tampoc no va ajudar la Mini. s molt caparruda.
CHRISTINE NSTLINGER: La Mini s la millor, Editorial Crulla

22

LLEGIR 3r

UNITAT 5

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 23

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Completa aquestes frases amb informaci de la lectura:

La Mini es diu en realitat
La Mini s molt

i t

anys.

i molt

A la Mini no li agrada

El germ de la Mini es diu

La millor amiga de la Mini es diu

i s la ms

de la classe.
Lvia de la Mini t una

que es diu Maus.

Sota larbre de Nadal, la Mini troba una

parell de
2

gruixuts i unes

desquiar, un
desquiar.

Fixat que la Mini no sap qu fer per no haver desquiar. Contesta

aquestes preguntes:
Qu li va passar a la Mini dos anys enrere?

I lany abans?

Quin s lltim intent que fa?

Per a la Maxi esquiar s la millor cosa del mn. Per qu no hi va, ella?

UNITAT 5

LLEGIR 3r

23

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 24

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Ordena aquestes frases que resumeixen la histria:

La Mini vol convncer els seus pares de quedar-se amb lvia.
Per Nadal a la Mini li regalen un equip complet desquiar.
La Mini creu que saber esquiar no s imprescindible a la vida.
La Mini demana a lvia que digui als pares que la deixin quedar.
La mare, el pare i el germ de la Mini volen anar a esquiar.

La Mini creu que la majoria de pares estan convenuts que ells saben el que s el millor per als seus fills i que no tenen en compte la
seva opini. Ests dacord amb ella? Per qu?

Llegeix aquestes paraules del text. Observa que a totes els falten les
vocals:
SQU R

X MPL R

M NT NY
C NT M TR S

24

SC L

LL BR T
CL SS

LL R S

LLEGIR 3r

UNITAT 5

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 25

Lectura

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

XIU-XIU, LA CADERNERA
Al Cesc i la Maria, els Reis els van passar una pila de joguines, contes, coses de vestir i llaminadures. Per al darrere de tot el munt de paquets, nhi
havia un de molt curis: una gbia amb un ocell dintre. Una cadernera.
Era una cadernera molt jove que encara no havia aprs a cantar i lnic que
feia era saltar dun barrot a laltre. Tamb mirava les coses i la gent de costat,
ara amb lull dret, ara amb lull esquerre. I de tant en tant feia:
Xiu! Xiu! Xiu!
Va ser per aix que els nois li van posar de nom Xiu-Xiu.
Cada dia, en tornar de lescola, els dos germans es passaven una bona estona al costat de la gbia, animant locell perqu refils com ho fan totes les
bones caderneres del mn. Per Xiu-Xiu no es decidia a cantar. Van anar passant els dies, les setmanes i els mesos. Lhivern es va acabar. Va deixar de
fer fred i va arribar la primavera. Els nois, en veure que ja feia ms bon temps,
van comenar a treure la gbia al balc per tal que locell sairegs una mica.
Per es veu que el pobre ocellet es devia airejar ms del compte i es va refredar. Va comenar a arraulir-se en un rac de la gbia, a estirar el coll i a obrir el bec sense emetre cap so.
El pare dels nois els va dir que li semblava que locell havia emmalaltit i que
potser caldria dur-lo al veterinari.
Per no hi van ser a temps. Un mat, es van trobar Xiu-Xiu al fons de la gbia, panxa enlaire, les potetes enterques i el bec badat. Shavia mort.
El Cesc i la Maria van tenir un disgust molt gran. Estaven molt tristos i es
van fer un bon fart de plorar. Per la cadernera era morta i, tot i la pena que
sentien, calia fer el cor fort. El pare els va dir que ara no es podia fer altra cosa
que enterrar Xiu-Xiu perqu aix es pogus incorporar de nou al cicle de la
vida.
Van embolicar locell amb un tros de drap i el pare els va ajudar a fer un forat i a colgar-lo al peu dun arbre que hi havia en la voravia del davant de casa
seva.

UNITAT 6

LLEGIR 3r

25

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 26

UNITAT

Lectura

Larbre era una accia tan alta que la seva capada arribava fins a la finestra del menjador del segon pis, on vivien els germans. Larbre no devia estar
gaire b, perqu, tot i ser primavera, encara tenia totes les branques pelades.
Per heus ac que des que hi van enterrar Xiu-Xiu al peu, entre les arrels,
va semblar que larbre reviscolava. Al cap dun parell de dies li van sortir tres
o quatre brotets. Cada dia que passava en sortien ms. Al cap de poc li van
comenar a sortir les primeres fulles. En molt poc temps, laccia era una altra, tota ufanosa amb el nou fullam.
I un dia destiu, mentre la Maria i el Cesc contemplaven des de la finestra
del menjador de casa seva com shavia refet laccia, van sentir un refilet entremig de les branques.
Mira, mira! va assenyalar el Cesc a la seva germana. All hi ha una
cadernera.
I all, una altra va fer la Maria assenyalant cap a un altre punt de larbre.
I all dalt hi ha un niu, fixa-thi!
Efectivament, en aquella accia shi havia installat una famlia de caderneres i pel que semblava hi vivien molt de gust.
I aix fou com aquell estiu, la famlia del Cesc i la Maria va poder gaudir, a
travs de la finestra del menjador, de la companyia dels preciosos refilets
amb qu els obsequiaven la famlia de caderneres des de les branques de
laccia.
JOLES SENNELL: Contes en una gbia, Editorial Crulla (adaptaci)

26

LLEGIR 3r

UNITAT 6

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 27

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Dibuixa quatre vinyetes que expliquin el conte.

Fes el resum del conte escrivint una frase per a cada vinyeta:

Al Cesc i la Maria, els Reis els passen una

cadernera dintre una gbia...

UNITAT 6

LLEGIR 3r

27

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 28

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

2

Llegeix aquestes expressions amb la paraula cor. Desprs, completa

les frases amb lexpressi que shi adiu ms.
va amb el cor a la m
de tot cor

thi veus amb cor

tarriba al cor

ests amb lai al cor

Quan una persona s sincera, dius que

.
Quan una cosa temociona, dius que

.
Quan penses que ets capa de fer una cosa, dius que

.
Quan pateixes per una cosa dolenta que pot passar, dius que

.
Quan fas una cosa amb ganes, dius que la fas

.
3

Creus que el conte que has llegit t un final feli? Per qu?
.
.

Combina lletres de la paraula cadernera. A veure quantes paraules

et surten!
CADERNERA

28

CERA, DRAC...
LLEGIR 3r

UNITAT 6

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

Lectura

30/6/08

11:43

Pgina 29

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

LALITA, 9 ANYS
Em dic Lalita. Visc en un poblet que es diu Bhoniyawala, situat a les antigues terres de caa del maharaj d'Udaipur, al nord de lndia. Imagina-t'ho...
En altres temps, aquests prnceps indis sortien dels seus palaus per anar a
caar el tigre al llom d'un elefant...
Tinc una germana que es diu Puja. Porta un punt vermell al front, el bindi.
Aquesta marca indica que ets casada o que ests a l'edat de ser-ho. Jo noms tinc 9 anys, encara tinc temps. La meva via ja no en porta perqu s vdua, no t marit.
Al nostre pas els colors sn un regal dels ulls. Per aix les dones porten
els vels de colors diferents: vermell com el pebre!, groc com el safr! Els colors de les espcies.
Els homes, en canvi, no sn tan fantasiosos... Si el meu germ i el meu
pare van vestits de blanc s per protegir-se del sol.
Hem passat el dia treballant al camp. Els meus pares conreen arrs. Quan
no vaig a l'escola amb els meus amics, ajudo a fer la collita. El nostre dromedari ens serveix de tractor! Jo sc lencarregada de donar-li aigua fresca de
bon mat.
ndia (sia)

UNITAT 7

LLEGIR 3r

29

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

Lectura

30/6/08

11:43

Pgina 30

UNITAT

KELEMBA, 3 ANYS
Sc petit per molt valent, com tots els massais, la tribu dels guerrers ms
audaos de lfrica, de la part de Tanznia i Kenya.
Als 13 anys em convertir en un morane, que s com sanomenen els guerrers joves. Amb els altres nois de la meva edat viur en un camp, separat de
la meva famlia. All aprendr a lluitar i a caar amb la llana i lescut.
Als 17 anys, el laiban, el nostre cap, mimposar la missi de protegir el poble i prendre les armes per atacar les tribus rivals, en cas que ens robin bestiar; o per empaitar els lleons que ronden de nit al voltant de les nostres cabanes i els nostres corrals. Ser una mena de servei militar que durar deu
anys. En aquests deu anys aprendr a ser un home, un autntic massai.
Portar el cos recobert de terra i greix de bou, i dues trenes petites al cap.
Fins als 30 anys no tindr el dret de casar-me. Criar bestiar per alimentar
la meva famlia. Tindr unes vaques precioses, a les quals els massais ho devem tot. En bevem la llet i la sang. Fins i tot aprofitem les bonyigues seques
per construir les nostres cases i fer foc. I pobre del lle que vingui a devorar
una de les meves vaques!
Tanznia (frica)
UWE OMMER: Famlies darreu del mn (adaptaci)

30

LLEGIR 3r

UNITAT 7

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 31

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Completa la informaci corresponent a la Lalita i al Kelemba:

Nom:

Nom:

Edat:

Edat:

Poble on viu:

Poble on viu:

Pas:

Pas:

Contesta aquestes preguntes sobre la famlia de la Lalita:

a. Quines plantes conrea la famlia de la Lalita?

b. Quin animal cuida la Lalita?

c. Qu s el bindi?

En Kelemba s un nen molt petit, per ja sap qu far quan es faci

gran. Explica qu far a cada edat:
Als 13 anys?

Als 17 anys?

Als 30 anys?

UNITAT 7

LLEGIR 3r

31

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 32

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

4

Explica per qu sn tan importants les vaques per als massais.

Els proverbis reflecteixen la saviesa, l'humor i la manera de viure

dels habitants d'un pas. Explica qu creus que signifiquen aquests
proverbis:
Gat endormiscat, no caa rates. (ndia)

Si el llit es trenca, sempre queda el terra per jeure.

Si el mandril es veis el cul, tamb riuria. (Tanznia)

La vaca que salta, poca herba trobar. (Tanznia)

32

Observa el quadre i digues quina sllaba surt tres vegades:

ZA

TE

NE

GI

LU

PI

GE

NA

DA

XE

VA

MO

PI

RI

SE

NA

NO

ZU

CO

TU

VA

CU

XO

NE

FA

PE

NI

DE

VA

CE
LLEGIR 3r

UNITAT 7

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 33

Lectura

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

PER QU ELS COCODRILS EMPAITEN NYUS?

Vet aqu que un dia de molta calor el cocodril va decidir que aquell mal de
panxa que el turmentava nit i dia s'havia d'acabar. N'estava ben tip, de menjar fulles dels arbres i herba fresca. Aquella llarga trompa que li penjava davant els ulls, a ms, el feia entrebancar cada dos per tres. Aix, doncs, decidit, va marxar a crrer mn per si trobava algun bon company de sabana que
li canvis la llarga trompa per una altra boca.
I tot fent cam es va topar amb lelefant. Aquest corria darrere d'una pobra
zebra que marxava espantada veient el fibl que li volia clavar. I veient-lo en
aquell mal pas, el cocodril li va preguntar:
Benvolgut elefant, fa temps que no puc dormir per culpa dels mals de
panxa. Et proposo canviar la meva trompa pel teu fibl. Qu et sembla?
Estimat cocodril, si the de ser franc, n'estava fins al capdamunt, danar
sempre amunt i avall buscant algun animal per xuclar-li la sang. Saps qu et
dic, que provar la teva trompa.
I tal dit tal fet. Es van intercanviar trompa i fibl.
L'elefant va quedar tan satisfet amb la trompa que va marxar xino-xano sense acomiadar-se.
Al principi el cocodril estava la mar de content amb el fibl. Per les alegries es van acabar aviat quan es va adonar que aix de perseguir vaques i
antlops per xuclar-los la sang era una murga.
Aix doncs, va decidir buscar un altre animal que volgus canviar-li el fibl
per una altra boca.
Camina que caminars per la sabana, va trobar un mosquit que pasturava
enmig d'un prat. Ell que se li acosta i li pregunta:
Ep, mosquit, s fresca, l'herba?
Hola, cocodril. La veritat s que lherba no magrada. I el pitjor de tot s
que aquest musell pesa massa i no puc volar!
Doncs et proposo un negoci: jo et deixo provar el fibl i tu em cedeixes
el musell per una estona.
UNITAT 8

LLEGIR 3r

33

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 34

UNITAT

Lectura

I es van intercanviar fibl i musell.

El mosquit de seguida es va adonar dels avantatges del fibl i va marxar volant abans que el cocodril pogus dir res.
El cocodril, per, es va adonar que aix de passar-se hores i hores pasturant pels prats verds era molt avorrit i que no li quedava temps per prendre
aquells banys de sol que tant li agradaven.
I, endormiscat en aquells pensaments, el cocodril no es va adonar que un
terrible nyu se li acostava. Per sort, just abans que li clavs una bona queixalada amb aquella llarga boca serrada de dents, es va despertar amb l'ai al cor.
Com que ja es veia convertit en el dinar del nyu, el cocodril va pensar que
el millor que podia fer era ser amic seu.
Benvolgut i estimadssim nyu, no saps quines aventures he arribat a passar per culpa del meu mal cap, i ara pateixo un mal de panxa d'hipoptam a
causa d'aquest musell que noms em deixa menjar herba...
I amb un to de llastimeta li va explicar les seves desventures. El nyu, entendrit, li va contestar:
Doncs la veritat s que jo tamb n'estic fart, d'aquesta boca tan llarga i
plena de dents; noms fan que corcar-se i fer-me mal de queixal; a ms, no
magrada gens la carn. Si vols, ens la podem canviar.
I es van intercanviar musell i boca dentada.
Tan bon punt es va collocar b aquella gran boca nova davant el nas, el cocodril va voler provar-la i, mirant el nyu amb ullets de gata maula, se'l va menjar d'una queixalada!
I s per aix que des d'aquell dia els cocodrils empaiten nyus, els elefants
tenen trompa i els mosquits piquen de nit.
JOAN PORTELL RIF: Per qu els cocodrils empaiten nyus?,
Cavall Fort nm. 987 (adaptaci)

34

LLEGIR 3r

UNITAT 8

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 35

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Indica en quin ordre surten aquests animals en el conte:

mosquit

elefant

cocodril

nyu

Completa aquest resum del conte amb aquestes paraules. Nhi ha algunes que les haurs de fer servir dues vegades:
musell

fibl

cocodril

elefant

nyu

trompa

mosquit

llarga boca serrada de dents

Un
decideix canviar la
per una
altra boca.
Primer troba un
i li canvia la trompa pel
. Desprs troba un
i li canvia el fibl
pel
. Un
amb una
sacosta al cocodril per mossegar-lo,
per el
conven el nyu de canviar-se les boques.
El
es menja el
amb la seva nova boca
serrada de dents.
3

Qu vol dir que el cocodril sentrebancava amb la trompa cada dos

per tres? Tria la resposta correcta:
Que sentrebancava tres cops al dia.
Que sentrebancava molt sovint.
Que sentrebancava entre les dues i les tres de la tarda.
Que sentrebancava quan feia dues o tres passes.

UNITAT 8

LLEGIR 3r

35

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 36

UNITAT

Comprensi lectora

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

4

Busca la paraula de cada grup que no est relacionada amb les altres i explica per qu:
mosquit
cocodril
elefant
etiqueta
nyu
camell

36

arbre
gepa
fibl
trompa
musell
banya

boca
nas
ulls
coll
sabana
panxa

blau
verd
groc
vermell
marr
fresc

LLEGIR 3r

UNITAT 8

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 37

Lectura

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

LITAMAR ES PASSEJA PER LES PARETS

A lhabitaci de lItamar hi ha tres quadres molt bonics, de colors, penjats
a la paret. En el primer hi ha pintat un tren llarg amb una mquina verda.
En el segon hi ha una nena que fa volar un estel vermell.
En el tercer quadre hi ha pintada una selva. A la selva hi viuen dos lleons
grossos, un lle i una lleona.
A la nit, desprs de beures el got de llet, lItamar es queda estirat al llit en
silenci. Desprs, sense fer soroll, comena a caminar per la paret.
LItamar camina a poc a poquet fins que arriba al quadre de la selva. Salta
per damunt el marc i entra en el quadre. Quan entres en un quadre, pots veure i sentir coses que des de fora ni es veuen ni se senten.
Una vegada, passejant per aquesta selva, lItamar va sentir plors. Va crrer
fins que va arribar al mig del quadre i all, asseguts sota una palmera, va veure els dos lleons grans que ploraven.
Hola! Qu us passa? els va preguntar lItamar.
Ei... va dir el lle, s el nen del llit daqu sota.
s veritat! va exclamar la lleona.
Per qu esteu tristos? Qu us passa? va dir lItamar.
El nostre fill ha desaparegut va dir la lleona, somicant.
Fa tres dies va passar per aqu un tren molt bonic va explicar la lleona. El nostre fill hi va crrer al darrere i shi va enfilar!
Era un tren amb una mquina verda? va dir lItamar.
S! Que lhas vist? va preguntar el pare lle.
s al quadre que hi ha a la paret del davant! va exclamar lItamar.
Els dos lleons van mirar cap al lloc que havia assenyalat lItamar.
S, s! va xisclar la lleona. s all, en aquella finestreta!
I es van posar a fer senyals amb les potes, perqu el cadell els veis.
El lleonet els va veure i tamb va comenar a bellugar la pota, per no sabia com fer-ho per baixar daquell tren.
UNITAT 9

LLEGIR 3r

37

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 38

UNITAT

Lectura

Per qu no laneu a buscar? els va proposar lItamar.

Els lleons li van explicar que ells no podien sortir del quadre:
Noms les criatures, com ara els nens o els cadells, poden entrar i sortir dels quadres.
LItamar rumiava qu podien fer i de cop i volta va cridar:
Tinc una idea! Espereu-me aqu! Us tornar el vostre cadell!
LItamar va sortir del quadre de la selva, va crrer per la paret, va saltar el
marc del segon quadre i es va trobar la nena que feia volar lestel.
Hola. Em dic Itamar i vull que majudis.
Tu ets el nen del llit daqu sota va dir ella. Em dic Xulamit.
Escolta: em podries deixar un moment el teu estel?
La Xulamit li va donar el cordill i lItamar va fer volar lestel amunt, molt
amunt, fins que va sortir del marc. Volant, volant, lestel vermell es va anar
acostant al quadre del tren.
LItamar, amb totes les seves forces, va cridar al cadell:
Quan lestel sacosti al tren, salta-hi al damunt!
I quan lestel va ser a tocar de la finestreta, el lleonet va fer un bot i hi va
quedar assegut. Desprs, lItamar el va fer volar fins al quadre de la selva i al
cap dun moment lestel ja descansava a la palmera pintada. El lleonet va baixar, i va abraar i petonejar el seu pare i la seva mare!
LItamar va tornar lestel a la Xulamit i li va donar les grcies.
Ets molt simptic va dir ella. Vine sempre que vulguis, farem volar
lestel plegats.
Va sortir del quadre de la Xulamit i lestel i, per la paret, va baixar fins al seu
llit. Shi va ajeure, estava molt cansat.
DAVID GROSSMAN: Les histries de lItamar, Editorial Crulla (adaptaci)

38

LLEGIR 3r

UNITAT 9

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 39

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Contesta aquestes preguntes:

a) Per qu ploraven el lle i la lleona del quadre?

b) On els diu l'Itamar que s el cadell?

c) Com s'ho fa l'Itamar per fer tornar el cadell de lle amb els seus pares?

d) Qu li diu la Xulamit quan l'Itamar li dna les grcies per l'estel?

Explica per qu creus que lItamar es passeja per les parets i entra als
quadres de lhabitaci abans de dormir.

UNITAT 9

LLEGIR 3r

39

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 40

Comprensi lectora

UNITAT

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Pensa qu fas tu abans dadormir-te i comenta-ho amb els companys i companyes. Desprs, escriu-ho:

Torna a llegir el comenament de la histria de lItamar. Desprs llegeix aquest text i busca les paraules que hem canviat:
A lhabitaci de l'Itamar hi ha tres quadres molt bonics, de colors, penjats a la paret. En el primer hi ha pintat un tren curt amb una mquina
groga, i a les finestretes dels vagons s'hi veuen les cares de la gent i
dels animals que hi ha a dins.
En el segon hi ha un nen que fa volar un estel blau.
En el tercer quadre hi ha pintada una selva. A la selva hi viuen dos lleons
petits, el germ lle i la germana lleona, que semblen tristos.

40

LLEGIR 3r

UNITAT 9

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 41

Lectura

UNITAT

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

Una mica dhistria
Quan els caverncoles van deixar de caar i menjar carn i van aprendre a
cultivar els cereals s quan comena la histria dun aliment bsic de
lalimentaci: el pa.
Aquell era un pa molt diferent del davui. Els humans de la prehistria, molien el gra entre dues pedres i el barrejaven amb aigua per fer-ne una pasteta molt semblant a la que encara avui preparen en algunes tribus de l'frica
equatorial o l'Amrica Llatina. Aquests primers forners devien deixar aquesta pasteta damunt d'una pedra plana exposada al sol fins que els quedava
com una coca. Ms endavant es va inventar el forn i van aprendre a coure el
pa. El forn consistia en una mena dembut invertit, fet de pedres o fang, que
tenia un forat al capdamunt per fer sortir el fum, un espai al mig per posar-hi
el pa, i una base a sota amb la llenya encesa.
Els antics egipcis van ser els primers a adonar-se que si posaven a coure
el pa lendem dhaver fet la massa, en resultava un pa ms tou i sabors.
En temps de lemperador Csar August, a Roma hi havia ms de tres-cents
forns pblics de pa, i a lpoca de lemperador Traj es va crear la primera escola de forners. Els alumnes daquesta escola eren uns artistes refinadssims
que canviaven les frmules del pa segons els tiberis i donaven formes diferents als pans segons els convidats (una lira per als poetes, un cor per als enamorats...).
Regles dor del pa
La millor eina per tallar el pa s un ganivet de fulla llarga i serrada.
A taula, el pa es menja a bocinets i no a queixalades (aix noms s per-

ms quan es mengen entrepans, per berenar o esmorzar i fora de la taula). I aquests bocinets es parteixen amb els dits i no amb el ganivet.
El pa no es llena ni es fa malb, encara que noms sigui per simple so-

lidaritat amb els qui no en tenen. Encara que sigui sec, sempre es pot
aprofitar per fer sopes o cuinar.

UNITAT 10

LLEGIR 3r

41

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 42

UNITAT

Lectura

10

Lesmorzar dels avis

El pa lliga amb tot. s molt convenient menjar pa per esmorzar. Aqu presentem alguns dels esmorzars plens denergia dels avis. Per fer-los sha
dagafar una bona llesca de pa:
Pa amb vi i sucre: Tireu un raget de vi a la llesca i empolvoreu-la amb

una cullerada de sucre per sobre.

Pa amb oli i sal: Tireu un rajol doli doliva per sobre la llesca (que es pot

torrar) i un pessic de sal.

Pa amb ou i sucre: Escampeu pel damunt de la llesca un rovell dou,

com si fos mantega. Desprs hi empolvoreu sucre per damunt.

Pa amb mel: Escampeu una cullerada de mel per sobre la llesca (que es

pot torrar).
Pa amb figues: Traieu la pela de les figues i escampeu la polpa damunt

la llesca de pa (que es pot torrar).

Naturalment, tan tradicionals com aquests esmorzars, tamb hi ha el pa
amb xocolata, el pa amb pernil, el pa amb formatge, el pa amb cansalada, el
pa amb tomquet...).
TERESA DURAN: El nostre pa de cada dia, dins Cavall Fort,
nm. 910, juny 2000 (adaptaci)

42

LLEGIR 3r

UNITAT 10

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 43

UNITAT

Comprensi lectora

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Llegeix les preguntes i indica quina s la resposta correcta de cada

una:
Com van coure el pa els primers flequers caverncoles?

a) Entre dues pedres, amb la llenya encesa.

b) Damunt d'una pedra plana exposada al sol.
c) Amb un embut sota el sol.
Qu van fer els egipcis per tenir un pa ms suau i sabors?

a) Fer sortir el vapor per un forat.

b) Fer la massa dos dies abans de coure el pa.
c) Coure el pa un dia desprs d'haver fet la massa.
Quan es va crear la primera escola de forners?

a) A l'poca dels romans.

b) A l'poca dels egipcis.
c) A la prehistria.
2

Hi ha molts refranys que parlen del pa. Relaciona al teu quadern cada
refrany amb el seu significat:
Ser un tros de pa.

No veure una cosa evident.

Ser de pa sucat amb oli.

Bona persona.

Tenir cara de pa de ral.

De baixa qualitat o poc valor.

Tenir pa a l'ull.

Rostre ample i rod.

Explica:
Com eren els esmorzars i berenars dels nostres avis?

UNITAT 10

LLEGIR 3r

43

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 44

Comprensi lectora

UNITAT

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

Com sn els esmorzars i berenars que fas tu?

Quines sn les diferncies que hi ha entre els d'abans i els d'ara?

Aprn aquesta endevinalla i prova descriure-la de memria:

Endevina endevineta:
al camp verdeja,
a casa blanqueja,
serveix daliment
i com ms fresc, ms calent.

44

LLEGIR 3r

UNITAT 10

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:43

Pgina 45

Lectura

UNITAT

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

ELS VINT GERROS MAGNFICS

Vet aqu que una vegada, un prncep poderosssim va comprar vint gerros
de porcellana, duna finor nica i duna bellesa incomparable. Li agradaven
tant, que dedicava totes les hores de lleure a contemplar els vint gerros magnfics. Sels mirava embadalit de deb.
Per un dia, una serventa, mentre treia la pols dels gerros, amb un moviment mal calculat en va fer caure un a terra i es va trencar en cinquanta trossos. Era tan fina, aquella porcellana! Quan el prncep ho va saber va tenir un
atac de rbia tan fort que va fer tremolar tot el palau. Cridava com un boig,
amb uns crits que el sentien fins qui sap on. I, dominat pel furor que se
nhavia apoderat, va condemnar la serventa a mort.
La cruel sentncia del prncep va produir una consternaci general. I un dels
sbdits del prncep, un jove que es deia Tanaka, li va anar a demanar audincia.
I quan va ser al seu davant, el jove li va dir:
Illustre i poderosssim senyor, jo conec una frmula mgica, que em ve
dels avis, amb la qual puc recompondre el gerro trencat. Us asseguro, magnnim senyor, que no shi coneixer cap senyal ni cap esquerda, com si no
shagus trencat mai. Ara: hauria de tenir al davant tots els altres gerros plegats, perqu s per la seva virtut que el gerro trencat es pot recompondre.
El prncep va estar molt content. I ell mateix va guiar el jove Tanaka a
Testaba on hi havia aquells objectes preciosos damunt duna taula de marbre,
coberts amb un vel de seda finssima. Aleshores el jove va aixecar el vel i
duna revolada sobtada i decidida va fer caure a terra els dinou gerros, que es
van trencar en cinquanta mil bocins. Al prncep se li va glaar la sang, es va
quedar mut de sorpresa i desbalament. No se li hauria pogut acudir mai una
cosa semblant.
Tard o dhora li va dir el jove Tanaka, abans que recupers la paraula,
aquests gerros que quedaven haurien costat la vida a dinou persones ms.
Pren la meva, honorable i poders senyor, i morir content i satisfet, sabent que
solament amb una nhi haur hagut prou.

UNITAT 11

LLEGIR 3r

45

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

Lectura

30/6/08

11:44

Pgina 46

UNITAT

11

El prncep va saber comprendre la lli. I pensant que tots els gerros del
seu gran palau no valien la vida duna sola persona, va perdonar de bon grat
lagosarat jove Tanaka aix com la serventa que havia trencat el primer gerro.
ALBERT JAN: La volta al mn en 80 contes, Editorial Baula (adaptaci)

46

LLEGIR 3r

UNITAT 11

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 47

Comprensi lectora

UNITAT

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Ordena aquestes frases segons la histria que has llegit:

a) El jove Tanaka s'ofereix per recompondre el gerro trencat.
b) El jove fa caure a terra els dinou gerros.
c) El prncep, dominat pel furor, condemna la serventa a mort.
d) El prncep comprn la lli i perdona en Tanaka i la serventa.
e) Una serventa, traient la pols, fa caure un gerro i es trenca.
f) Un prncep poderosssim compra vint gerros de porcellana.
g) En Tanaka explica per qu ha trencat els gerros que quedaven.

Qu vol dir l'expressi se li va glaar la sang? Tria la resposta correcta:

a) Es va horroritzar.
b) Es va quedar congelat de fred.
c) Es va sorprendre.
d) Es va fer mal i li van posar gel.
Se tha glaat mai la sang, a tu? Quan?

UNITAT 11

LLEGIR 3r

47

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Comprensi lectora

Pgina 48

UNITAT

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Explica per qu creus que el prncep japons rectifica i perdona la serventa al final del conte.

Pensa i opina. T'han castigat mai, a tu? Per qu? Qu fas si et castiguen?

Dibuixa 10 gerros, tots diferents:

48

LLEGIR 3r

UNITAT 11

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Lectura

Pgina 49

UNITAT

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

KANGUELIS POCAPOR
A la comarca del Farigols, a dalt de tot d'una muntanya escarpada damunt
mateix del poble de Sant Bartomeu de Sesgalteres, actualment abandonat,
hi havia un castell, i a dins del castell hi vivia un fantasma que es deia
Kanguelis Pocapor.
Com que el castell feia ms de cent cinquanta anys que era deshabitat i
una mica enrunat i tot, en Kanguelis campava al seu aire sense haver de donar explicacions a ning.
De dia dormia a la cripta del castell, que era el soterrani on hi havia enterrada
bona part de la nissaga dels Rocaplana, ben tapadet amb teranyines gruixudes.
Cap all al vespre ja comenava a despertar-se, i a les dotze en punt, sortia de
la tomba i feia un parell o tres de voltes per tots els passadissos foscos del castell, tot arrossegant cadenes i fent un rebombori de mil diables, i desprs de fer
Uuuuuuuuuuuhhhhh! unes quantes vegades per totes les cantonades i racons, se'n tornava a jeure, perqu creia que la seva feina de fantasma ja l'havia
feta i que no valia la pena d'escarrassar-s'hi, que tampoc no li ho agrairia ning.
En Kanguelis tenia tamb les seves distraccions. Per exemple, li agradava
molt la msica, i amb uns quants ossos s'havia construt un xilfon amb el
qual, en les nits de llamps i trons, tocava La Marxa Fnebre de Chopin, la
Dansa Macabra de Saint-Sans i altres tonades tremebundes.
A ms a ms, tamb era molt aficionat a criar ratapinyades en una gbia i
a voler-les fer cantar com si fossin canaris. De fet, ell ja sabia prou que les ratapinyades no canten, per pensava que potser amb una mica de pacincia...
En fi, que en Kanguelis era un bon fantasma que mai no s'havia ficat amb
ning i que es dedicava a les seves pors i a les seves coses horribles amb la
mateixa naturalitat que un pags qualsevol es pot dedicar a plantar cigrons.
Per, s clar, qui no t un all t una ceba, que no hi ha ning perfecte en
aquest mn. I aix com qualsevol de nosaltres, acostumat a viure en una casa
nova, a viure en pobles o ciutats amb tantssima gent, a mirar la tele tot el dia
i a passejar a ple sol, tindria por de viure tot sol en un castell abandonat, de
remenar ossos de cementiri i duna nit de tempesta, a en Kanguelis li passava justament tot el contrari.
UNITAT 12

LLEGIR 3r

49

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 50

UNITAT

Lectura

12

A ell doneu-li fora coses horroroses, tremendes i esglaiadores, espantoses, diabliques i temibles, pattiques, dramtiques i fastigoses, paoroses,
macabres i corruptes..., que era el fantasma ms feli del mn. Ara, en canvi, pobret, es moria de por per totes les coses que a nosaltres no ens en fan
gens. Li feia una por immensa que es fes de dia, que els galls cantessin, que
les mosques volessin i que les granotes fossin verdes, tinguessin la boca
grossa i es banyessin a les basses tot fent rac-rac.
s a dir, imagineu-vos tot all que no us fa gens de por i penseu que tot
all, tot, feia por al pobre Kanguelis. El que passa s que com que ell, pobret,
feia ms de cinc-cents anys que vivia tranquil al seu castell voltat de les coses que li agradaven i sense sortir-ne mai, no sabia, innocent com era, que el
mn era ple de coses que l'haurien aterrit noms de saber que existien.
Per va venir el que va venir i all s que va ser trgic per al pobre Kanguelis.
Va venir un senyor molt ric, molt ric, d'aquells que mai no en tenen prou, va
comprar el castell de Rocaplana als seus antics i arrunats propietaris que ni
sabien on parava el seu castell perqu no hi havien estat mai. I tothom va dir:
Ves, i ara qu en far aquest senyor tan ric, d'aquest castell tan enrunat?
Capricis de milionari, ve-tho aqu!
ENRIC LARREULA: Kanguelis Pocapor, Editorial La Galera (adaptaci).

50

LLEGIR 3r

UNITAT 12

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 51

UNITAT

Comprensi lectora

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

1

Contesta les preguntes segents:

a) On s'estava en Kanguelis durant tot el dia?

b) Qu feia a les dotze en punt de la nit?

c) Amb quin material es va construir un xilfon?

d) Per qu criava ratapinyades en una gbia?

e) Quines coses feien por al fantasma Kanguelis?

Pensa en les coses que agraden al Kanguelis. Marca els adjectius

que descriuen millor el tipus de coses que prefereix:

UNITAT 12

horroroses

agradables

espantoses

fastigoses

amables

boniques

dramtiques

formoses

pattiques

esglaiadores

tremendes

terribles

paoroses

precioses

innocents

delicades

LLEGIR 3r

51

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 52

UNITAT

Comprensi lectora

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

3

Qu vol dir lexpressi qui no t un all t una ceba? Marca la resposta correcta:
a) Que ha d'anar a comprar alls.
b) Que la majoria de gent s perfecta.
c) Que no hi ha ning perfecte.
d) Que les cebes sn millor que els alls.

Explica per qu aquell senyor tan ric compra el castell de Rocaplana. Qu creus que vol fer?

Combina les lletres de la paraula FANTASMA de maneres diferents i

ten sortiran de noves.
F

52

M
T

Que t molta fam.

Pea de roba que serveix per abrigar.

Noia amb bona salut.

Part de la cara que serveix per respirar.

LLEGIR 3r

UNITAT 12

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 53

Solucionari

UNITAT 1
1. a) Samaga darrere un tronc ben gros b) Una
nena amb una caputxa vermella. c) Quin ensurt! Ja ho saps que ets un llop malvat? d)
Xiscla, salta del llit i treu en Cap de casa a
cops descombra. Li diu bstia fastigosa i
llop llefiscs.
2. Poruc i espantads.
3. Que hi arriba de seguida.
4. Resposta oberta.
5. En Cap decideix amagar-se darrere un tronc
molt gros.

UNITAT 2
1. a) Anava al riu a rentar-se la cara i a pentinarse lesplndida cabellera. b) Va notar que alguns pls quedaven enganxats a les pues de
la pinta.
2. Les gaseles i crvols es reien dell aix que
en tenien ocasi.
Les lleones sel miraven amb tristesa, compadint-lo.
3. Idea 1: La suor de les corredisses i les urpades de la lluita li podien destenyir la pell.
Idea 2: Quan corregus a tota marxa el vent
li faria caure el barret i el mocador.
Idea 3: Podria agafar un refredat i els esternuts espantarien la caa.
4. Resposta oberta.
5. Lle, quatre; cabellera, quatre.

UNITAT 3
1. a) Del llat, la llengua dels romans. b) Dilluns:
la lluna; dimarts: Mart; dimecres: Mercuri; dijous: Jpiter; divendres: Venus; dissabte:
Saturn; diumenge: el Sol. c) Set d) El mar.
2. Gener: du Janus; febrer: februarius; mar:
du Mart; abril: aperire (obrir); maig: deessa
Maia; juny: deessa Juno; juliol: Juli Csar;
agost: Octavi August; setembre: septem
(set); octubre: octo (vuit); novembre: novem
(nou); desembre: decem (deu).
3. Amb els nombres: setembre, octubre, novembre, desembre.
Amb els Dus: gener, mar, maig, juny.
Emperadors: juliol, agost.
LLEGIR 3r

4. Laigua del gener porta blat al graner. Pel

maig, cada gota val un raig. Pel juny, la fal al
puny.
5. El 7.

UNITAT 4
1. Que no entn per qu sha de banyar. /
Manen i viuen b. / Perqu sho passa b jugant a reina. / Sense protestar gens ni mica.
2. Resposta oberta.
3. Despullar-se, ensabonar-se, esbandir-se, eixugar-se, vestir-se.
4. Resposta oberta.
5. Banyera, esponja, xamp, tovallola.

UNITAT 5
1. Hermnia Zipfel, set; prima, alta; esquiar;
Moritz; Maxi, baixeta; gata; granota
desquiar; mitjons; ulleres.
2. Es va trencar el turmell. / Es va posar a esternudar i va tenir febre. / Vol convncer els pares de quedar-se a casa de lvia.
3. 1. La mare, el pare i el germ de la Mini volen anar a esquiar. 2. La Mini creu que saber
esquiar no s imprescindible a la vida. 3. Per
Nadal a la Mini li regalen un equip complet
desquiar. 4. La Mini vol convncer els seus
pares de quedar-se amb lvia. 5. La Mini demana a lvia que digui als pares que la deixin quedar.
4. Resposta oberta.
5. Esquiar, ximpleria, centmetres, escola, classe, muntanya, llibreta, ulleres.

UNITAT 6
1. Resposta oberta.
2. Va amb el cor a la m / tarriba al cor / thi
veus amb cor / ests amb lai al cor / de tot
cor.
3. Resposta oberta.
4. CERA, DRAC, CARA, CARN, ENRERE,
ARNA, ENREDA, CAR...

UNITAT 7
1. Nom: Lalita. Edat: 9 anys. Poble on viu:
Bhoniyawala. Pas: Lndia.

53

118688-recurs fotocop:guia didact fotocopiables

30/6/08

11:44

Pgina 54

Solucionari

Nom: Kelemba. Edat: 3 anys. Poble on viu:

Arusha. Pas: Tanznia.
2. a) Larrs. b) Un dromedari. c) Un punt vermell que les noies porten al front. Significa
que ests casada.
3. Als 13 anys es convertir en un morane, s a
dir en un guerrer jove.
Als 17 anys tindr la missi de protegir el seu
poble de les tribus rivals i dels lleons.
Als 30 anys podr casar-se i criar bestiar per
alimentar la famlia.
4. Les vaques sn importants pels massais perqu en beuen la llet i la sang i tamb perqu
naprofiten les bonyigues seques per construir cases i fer foc.

UNITAT 8
1. Cocodril, elefant, mosquit, nyu.
2. Cocodril, trompa, elefant, fibl, mosquit, musell, nyu, llarga boca serrada de dents, cocodril, cocodril, nyu.
3. Que sentrebanca molt sovint.
4. Etiqueta, gepa, sabana, fresc.

UNITAT 9
1. a) Ploraven perqu el seu fill havia desaparegut. b) s al quadre de la paret del davant. c)
Va fer volar lestel de la nena del segon quadre fins que es va acostar al quadre del tren,
llavors quan el cadell es va enfilar a lestel va
fer volar lestel fins al quadre dels lleons. d)
Ets molt simptic, vine sempre que vulguis
que farem volar lestel plegats.
3. Resposta oberta.
4. Llarg curt; verda groga; nena nen; vermell blau; petits grossos; un lle i una
lleona el germ lle i la germana lleona.

Tenir pa a lull No veure una cosa evident.

3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.

UNITAT 11
1. f), e), c), a), b), g), d)
2. a) Es va horroritzar.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.

UNITAT 12
1. a) De dia dormia a la cripta del castell. b)
Sortia de la tomba i feia unes voltes pels passadissos foscos del castell. c) Amb uns
quants ossos. d) Per intentar fer-les cantar. e)
Que els galls cantessin, que les mosques volessin i que les granotes fossin verdes,
tinguessin la boca grossa i es banyessin a les
basses.
2. Horroroses, pattiques, paoroses, esglaiadores, espantoses, dramtiques, tremendes,
fastigoses, terribles.
3. c) Que no hi ha ning perfecte.
4. Resposta oberta.
5. Afamat, manta, sana, nas, nata.

UNITAT 10
1. b) Damunt duna pedra plana exposada al sol.
/c) Coure el pa un dia desprs dhaver fet la
massa. / a) A lpoca dels romans.
2. Ser un tros de pa Bona persona.
Ser de pa sucat amb oli De baixa qualitat o
poc valor.
Tenir cara de pa de ral Rostre ample i rod.

54

Edici: Bet Barcel.

Collaboracions:
Per al text: Loli Gimnez, bet Barcel.
Per a la correcci: Esther Llus.
Per a la maquetaci: Xavier Nicolau.
2008 Editorial Crulla sobre ledici.
LLEGIR 3r