La Guerra de Successi al Marquesat de Llombai a travs

de les cartes del Governador.

Al present escrit tractar un episodi en part desconegut per a tots nosaltres, com van ser els
esdeveniments que s van produir ac en Llombai i en el Marquesat durant la Guerra de Successi a
la Corona dEspanya, concretament en lany 1707, a travs de la informaci que ens conten les cartes
del Governador de Llombai al duc de Gandia.
Fent un xicotet resum a modo introductori parlar de com comen aquest conflicte, el qual va
comenar a la mort del rei Carles II sense descendncia i aleshores entraren en joc els grans
interessos de les diferents potencies europees per tal de repartir-se la monarquia Hispnica, encara
gran i desitjable. Daquesta forma es van conformar dos fronts:

El del que seria el futur Felip V, s a dir, el duc dAnjou recolzat per la Frana del seu iaio
Lluis XIV i per la corona de Castella;
I per laltre costat larxiduc Carles dustria recolzat per lemperador dustria,
Anglaterra, Holanda, Portugal i la Corona dArag.

Com a nota aclaridora dir que popularment els partidaris de lArxiduc Carles eren coneguts
com MAULETS, MIQUELETS o AUSTRACISTES, mentre que els que recolzaven a Felip V eren
coneguts com BOTIFLERS o BORBNICS.
Lenfrontament va acabar amb una guerra civil, entre Castella i la corona dArag i una guerra
Internacional entre les potncies europees, transcendint les fronteres peninsulars. Ara b,
lamentablement i pel que respecta al regne de Valncia aquest va ser derrotat el 25 dabril de 1707 en
la Batalla dAlmansa, sent abolits el seus Furs i el mateix Regne i sent incorporat a la legislaci
castellana amb els Decrets de la Nova Planta. Recordem que daquest fet ve la frase:
quan el mal ve dAlmansa a tots alcana!!.

No obstant aix i com senyala la professora Carmen Prez Aparicio al seu llibre Canvi
dinstic. La Guerra de Successi i la fi del regne de Valncia, encara que Valncia, o ms be la
seua Capital, estiguera venuda, la guerra continuava i lenfrontament dins del pas no havia acabat.
Per tal de poder prosseguir la campanya els borbnics havien de controlar primer tot el territori i anar
acabant amb els reductes maulets/austriacistes que quedaven ac per frenar-los o entorpir-los la seua
marxa cap el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca.
Xtiva va ser un dels primers llocs que va caure en mans de les tropes de Felip V, el fet de cremar la
ciutat va ser una mostra de fora i exemple de la repressi del nou govern cap a les posicions rebels a
la seua persona i a partir dah van anar ocupant ja tots els reductes que quedaven per controlar-ho
tot, havent estos de capitular.
1

Precisament, s en aquest context quan tenim veritables mostres de la Guerra de Successi ac

en la Ribera, concretament al Marquesat de Llombai. I ho tenim documentat per 16 cartes del
governador del Marquesat, Francesc Figueres, al X duc de Gandia i VII marqus de Llombai,
Pasqual Francesc de Borja-Centelles i Ponce de Leon. Estes cartes estan datades entre el 19 de
juny i el 4 de desembre de 1707, sent la major part delles de juliol, agost, setembre i octubre.
El comptar amb aquestes cartes, descobertes recentment al fons dOsuna de lArxiu Histric
Nacional, ens permet adonar-nos de la verdadera situaci ac en la nostra comarca, ja que en la
majoria de manuals i llibres solament es tracten els aspectes generals sense aprofundir gaire en les
poblacions ms menudes. En la majoria docasions es perqu be no hi ha rastres documentals ni ha
quedat cap testimoniatge o sols se sap el pas dunes o altres tropes sense ms profunditat. Ara be,
quan tenim la sort de trobar-nos en documentaci com la que ens hem referit, cartes personals,
aquestes van omplint eixos buits i poc a poc van completant el cos ms general del que ja tenem
constncia. Perqu al fi i al cap, per a la Micro-histria la correspondncia personal s molt til, ja
que aprofundeixen en aspectes molt concrets i determinats en un lloc o dunes persones precises.
I al poder llegir les noticies que ens conta el governador, puc imaginar-me el que viurien alguns
dels meus avantpassats com Jaume Sanz (de 73 anys, natural de Llombai per resident en Alfarp
des del seu matrimoni i en eixe temps ja viudo), el seu fill i tamb avantpassat meu Manuel Sanz (de
33 anys, natural i resident en Alfarp junt a la seua dona Margarita Mart), aix com els germans de
Jaume, Crisostomo Sanz, ermit de lermita de Sant Antoni, Esperana Sanz, vena de Catadau o
incls el seu cos Dionisio Sanz, ve de Llombai, ja que van ser testimonis del pas de les diferents
tropes i tots els esdeveniments que van ocrrer ac, aix com del segrest del Marquesat, privant al
marqus i al duc de Gandia de la seua possessi al ser Borbnics i manar en este primer moment els
austriacistes.
En estes cartes tenim constncia des de la crema de Xtiva, la mort del governador dOliva,
la inestabilitat a Pego i Cofrents, lentrada de Felip V a Gandia a la mala situaci que hi havia
en Llombai en eixe moment i la rebelli dels vassalls del duc de Gandia. I es que hem de tenir
present que en aquesta guerra, la gran i alta noblesa, entre la que els Borja tenen un paper destacat, va
recolzar des dun primer moment a Felip V, per no va ser aix per part dels seus vassalls, qui van
preferir, per la seua convenincia, recolzar a larxiduc Carles.
Seguint en la correspondncia, hi ha noticia de les collites que no han sigut arreplegades, aix com
de lemplaament de lartilleria en Dnia. Del transcurs de la guerra, la resistncia dels
miquelets, del saqueig a la casa del propi duc de Gandia, de la caiguda i la recuperaci de
Dnia, de la mala influencia dalguns frares del convent a qui el governador senyala com a
responsables de la revolta a Llombai... i incls podem llegir la seua recomanaci de portar
frares castellans i expulsar als que hi havia ac.
Desprs hi ha un parell de cartes molt interesants on el governador relata com en el mes dagost
van entrar els miquelets a Llombai, els quals ho van fer Raval avall i pel carrer la Font, i com va
haver de fugir ell i tancar-se al convent de Santa Creu, el qual va ser cercat tractant dentrar per
agafar-lo, cosa que finalment no aconseguiren.
En eixe moment, tancat el governador i sense cap autoritat forta, els maulets aprofitaren i
proclamaren que tots aquells que juraren fidelitat a Carles III (hem de recordar que lArxiduc Carles
va ser jurat com a rei en Valncia i per tal ara era Carles III), quedaria lliure del vassallatge del
marqus de Llombai i duc de Gandia, formaria part del reialenc i no hauria de pagar ms impostos ni
contribucions, cosa que va condicionar que la major part dels habitants del Marquesat, per ideologia
o inters, juraren immediatament a Carles com al seu rei.
Pel que fa al governador Francesc Figueres, aquest solament va poder eixir del convent amb lajuda
del comte de Carlet i una guarnici de soldats, que lescoltaren fugint del Marquesat sense que cap
vassall el socorrira tal i com el governador s lamentava. A ms, senyalava que Cullera, Alzira i
2

altres poblacions estaven en armes contra Felip V, plenes de Miquelets i incls en les cartes fa
menci a una malaltia que va sofrir en eixos dies de fugida del Marquesat.
Si seguim llegint, les cartes tamb descriuen les actuacions del comte del Real en favor de lexercit
Borb, de la impossibilitat de cobrar les rendes senyorials, el clima de crispaci general i la
penosa situaci del Marquesat perdut com tots els dems; el pas de les tropes borbniques del
marqus de Pozoblanco per ac, algunes actuacions del comandant de Valncia, el fet que al
Marquesat ja no respectaven a la justcia i incls les dones estaven revoltades; les amenaces a
larrendatari dels Drets Dominicals... i entre estes noticies apareix incls una nota marginal curiosa
i totalment fora de situaci, com s la felicitaci pel part de la reina M Luisa Gabriela de Saboia i
el naixement del primognit de Felip V, el futur i efmer Lluis I.
A partir de les cartes del mes de setembre, encara que en Llombai
les coses ja estan ms calmades, la correspondncia parla dels
problemes amb les rendes, el pas de les tropes borbniques del
comte Mahoni, aix com de la capitulaci dAlcoi. Tamb consta i se
fa allusi al canvi dels Furs valencians per les lleis castellanes. I les
restants cartes tracten principalment aspectes com la presencia
intermitent de miquelets pel Marquesat i la seia preocupant situaci, aix com que les vegades
que el governador ha hagut de tornar ho ha hagut de fer escoltat per soldats i protegit; Tamb se parla
de la negaci del pagament de les rendes, el desacatament al justcia, sobre escaramusses de
maulets pels dominis del duc de Gandia, lempresonament dun deutor del marqus (que s el
seu arrendatari), reunions daustriacistes al Raval de Gandia, i tamb senyalen la necessria i
immediata actuaci contra certs frares de Llombai al considerar-los activistes austriacistes i
perillosos per al bon funcionament dels estats. Tamb senyalen com a un personatge molt perills
per al Marquesat a Raimundo Climent, habitant dac per fugit a les muntanyes, a qui podrem
considerar un capitost maulet. I lltima noticia ressenyable seria leixida de les tropes del comte
Mahoni cap a Carcaixent, una vegada la situaci en Llombai estava ja controlada i calmada.
Ara be, consultant posteriorment el registre de defunci de lesglsia de Llombai, vaig trobar
dos noticies curioses de lany 1708: la mort el dia 4 dabril de D. Cristfol de Montilla, capit de
cavalls del regiment Nou de les 3 Ordres, natural de cija en Alfarp (el que ens senyala que hi havia
una presencia de tropes per a controlar la situaci del Marquesat), aix com la mort de dos
miquelets el 10 i el 17 de juliol anomenats Francesc Chanques (de Real) i Miquel Lpez (dAlberic),
els quals els trobaren a les muntanyes i els ajusticiaren ac en Llombai. Cas que no va ser el de
Raimundo Climent i altres destacats austriacistes, qui van fugir, exiliant-se, per poder salvar la vida.
En definitiva, al llegir aquesta correspondncia es te consciencia daltra realitat i de les
principals preocupacions que el governador va relatar al duc, aix com dels principals esdeveniments
que es produren a Llombai i al marquesat durant este perode important dins la nostra histria i de
les reaccions dels seus habitants, tenint noticies de personatges, fets i territoris que enriqueixen el
coneixement general. Encara que hem de tindre present que en una guerra, sempre, els ms
perjudicats son el propi poble, ja que el pas de tropes dun o altre bndol portava la sega de les
collites, la requisici danimals, en ocasions laquarterament de tropes, la falta de seguretat...
Estes cartes recentment trobades vindrien a complementar i enriquir el que ja havia estat
publicat als llibres de D. Vicente Bisbal del Valle (La baronia i el marquesat de Llombai) i de
D.Manuel Ardit (Creixement econmic i conflicte social), completant altre captol de la nostra
histria local. I es que com el meu desaparegut professor Ardit alguna vegada em va dir, quant se te
passi i gust per la histria, si es busca, per molt que estiga estudiada o investigada, sempre es pot
traure alguna cosa ms que vaja completant el coneixement general.

Vicente Sanz Viuelas.

3