Facultat de Medicina

PLA DOCENT DE LASSIGNATURA

DADES GENERALS
Nom de lassignatura : Psiquiatra
Codi:
Tipus : troncal
Impartici: semestral
Departaments implicats : Psiquiatria i Psicobiologia Clnica
Nom del professor coordinador : Manuel Valds Miyar
Membres de lequip docent: Cristbal Gast Ferreres
Miguel Bernardo Arroyo
Eduard Vieta Pascual
Josefina Castro Fornieles
Luisa Lzaro Garca
Roco Martin Santos
Rosa Cataln Campos
Manel Salamero Bar
Josep Mara Haro Abad
Crdits ECTS : 6
Hores estimades de lassignatura : 150
Prerequisits per cursar lassignatura

Per poder iniciar l'estudi de l'assignatura s un requisit necessari la suficincia en les

assignatures prvies de Psicologia, Farmacologia, Semiologia general i propedutica
clnica i Malalties del sistema nervis.
Competncies que es desenvolupen en lassignatura

I. Competncies tcniques (habilitats clniques):

a. Identificaci de problemes
1. Alteracions de lestat de conscincia en els pacients mdic-quirrgics
2. Avaluaci de possible deteriorament cognitiu en els pacients mdic-quirrgics
3. Identificaci destats psicopatolgics secundaris a malaltia i/o tractaments mdics
4. Avaluaci de lestat dnim (smptomes depressius i oscillacions anmiques)
5. Identificaci de smptomes dansietat
6. Identificaci de pacients hipocondracs i amb smptomes somtics sense explicaci

7. Identificaci de smptomes psictics

8. Identificaci de consum abussiu dalcohol i txics.
9. Identificaci de trastorns psicolgics i conductuals en la infncia i la adolescncia
10. Identificaci de els trastorns de la conducta alimentria

b. Habilitats instrumentals i de mtodes diagnstics

1. Capacitat de mantenir una entrevista psiquitrica i de realitzar una exploraci
psicopatolgica adient
2. Capacitat de detectar trets psicopatolgics fins i tot en aquells subjectes que no tinguin
conscincia de patir-los.
3. Capacitat delaborar una anamnesi correcta i una carta situacional del pacient.
4. Capacitat destablir un diagnstic, si ms no sindrmic, que permeti decidir el punt
segent.
5. Capacitat de decidir lopci ms adequada, entre les possibilitats segents:
- Assumir el cas personalment.
- Sollicitar lorientaci dun especialista (interconsulta).
- Derivar el pacient al psiquiatre.

c. Competncies en procediments prctics

1. Lentrevista psiquitrica i lexploraci psicopatolgica (avaluaci de les funcions
psquiques, metodologia de lanamnesi i la recollida de dades situacionals, impressi
diagnstica i conducta a seguir)
2. Lexploraci psicomtrica (bases teriques, aplicaci de tests, escales davaluaci i
qestionaris utilitzables per al diagnstic psiquitric)
3. Tcniques neuropsicolgiques i psicofisiolgiques (bases teriques de lavaluaci de
les funcions cerebrals superiors, indicadors biolgics i marcadors diagnstics).
4. Tcniques complementries de exploraci: Neuroimatge estructural (radiografia,
arteriografia, tomografia axial computeritzada, ressonncia magntica) i neuroimatge
funcional (PET, SPECT).

d. Competncies per al tractament del pacient

Veure Llibre Competncies Fac. Medicina 2003

_______________________________________________________________________
Objetius daprenentatge de lassignatura

_______________________________________________________________________
www.ub.es/mediciqueesenvolupen n lassignatu
Dotar lalumne del nivell de competncia coneixements, habilitats i actituds bsic que li
permeti afrontar i tractar adequadament les alteracions psicopatolgiques, tant primries
com consecutives a altres trastorns somtics, que puguin presentar els seus futurs
pacients i, al mateix temps, capacitar-lo per detectar les situacions de risc envers
lesmentada patologia.
Bloc temtic o de continguts de lassignatura

1. Trastorns de lhumor (afectius).

Conixer les bases psicobiolgiques de la regulaci de lestat dnim (teoria cognitiva de
l'emoci, psicobiologia de ladaptaci, model dindefensi, neurotransmissi i regulaci
cerebral de lestat dnim, neuroimatge cerebral). Conixer els tractaments psicolgics i
farmacolgics de les alteracions de lestat dnim (depressi i mania).
2. Trastorns dansietat (angoixa).
Conixer els models psicobiolgics explicatius de les respostes dansietat i de les crisis
dangoixa. Conixer les bases cerebrals dels estats dansietat i dangoixa (disposicions
temperamentals, circuits cerebrals, neuroimatge estructural i funcional, neurotransmissi i
neurofisiologia). Conixer els tractaments psicolgics i farmacolgics dels estats dangoixa
, les conductes fniques i les crisis dangoixa.
3. Trastorns psicofisiolgics.
Conixer la psicobiologia de ladaptaci i de l'estrs. Conixer les variables mediadores
(estructurals,

ambientals

de

desenvolupament)

que

determinen

la

resposta

psicofisiolgica i els smptomes corporals. Conixer els mecanismes psicobiolgics que

donen lloc a smptomes corporals sense explicaci i als trastorns dissociatius.
4. Trastorns psictics.
Conixer les bases psicobiolgiques de lesquizofrnia (gentica, alteracions del
neurodesenvolupament,

alteracions

neuropsicolgiques,

alteracions

de

la

neurotransmissi i la seva interacci amb factors ambientals). Conixer els tractaments

farmacolgics, psicolgics i rehabilitadors de lesquizofrnia. Conixer les psicosis
crniques i les seves peculiaritats evolutives. Tractaments i atenci mdica en els
pacients afectats de psicosis.
5. Trastorns mentals orgnics.
Conixer les bases biolgiques dels estats confusionals, la seva identificaci clnica i el
seu tractament. Conixer les formes clniques inicials de les demncies primries.
Conixer les repercussions orgnic-cerebrals de les malalties mdiques ms freqents.
Ser competent per aplicar instruments senzills de despistatge del deteriorament cognitiu.

6. Trastorns del comportament associats a disfuncions fisiolgiques i a factors

somtics.
Identificar els trastorns de la conducta alimentria, els trastorns no orgnics del son, les
disfuncions sexuals no orgniques, labs de substncies que no produeixen dependncia
i altres trastorns associats a disfuncions fisiolgiques.
7. Conductes dabs i addicci.
Conixer els indicadors somtics, biolgics i biogrfics per identificar al consumidor
dalcohol i txics. Conixer les bases psicobiolgiques de la conducta addictiva. Conixer
els tractaments per a labstinncia i rehabilitaci..
8. Trastorns de la personalitat i del comportament de ladult.
Conixer les teories de la personalitat de base biolgica. Conixer les conductes
suggerents de trastorn de la personalitat. Conixer els tractaments psicolgics i
farmacolgics

dels trastorns de la personalitat. Conixer les alteracions cerebrals i

funcionals dels trastorns de la personalitat. Conixer la psicobiologia dels trastorns de la

conducta alimentria.
9. Trastorns del desenvolupament psicolgic.
Conixer les diferents etapes del desenvolupament psicobiolgic. Conixer els indicadors
funcionals i conductuals suggerents dalteracions en el neurodesenvolupament.
10. Trastorns del comportament i de les emocions dinici a la infncia i
adolescncia.
Conixer els indicadors funcionals (i.e.: rendiment acadmic) i conductuals (i.e: activitat,
control) que serveixen per a identificar els trastorns emocionals i del comportament en el
nen i ladolescent.
11. Dispositius d'Atenci psiquitrica
Conixer els dispositius especfics d'atenci psiquitrica: Centres de Salut Mental,
hospitalitzaci d'aguts (convencional i parcial), hospitals de dia, centres de dia, urgncies
psiquitriques, dispositius comunitaris.
Metodologia i organitzaci general de lassignatura
a.- Classes magistrals (2 hores)
1.Introducci general a la psicopatologia i la psiquiatria
Breu historia de la psiquiatria com a especialitat mdica, explicaci dels models biolgics en qu es
fonamenta, descripci de les grans sndromes psiquitriques i fonaments de la moderna nosologia
psiquitrica

2. . Trastorns d'ansietat
Els trastorns adaptatius, el trastorn d'ansietat generalitzada, el trastorn d'angoixa (les crisis d'angoixa) i la
seva comorbilitat mdic-psiquitrica. El trastorn obsessiu-compulsiu, les fbies i el trastorn per estrs
posttraumtic

3. Trastorns depressius
Les alteracions de l'humor: depressions desadaptatives, depressions unipolars, trastorns distmics. Les
depressions greus (amb smptomes psictics i melanclics), resistents i associades a comorbilitat mdica.

4.Trastorns bipolars
Alteracions en la regulaci de l'estat d'nim: el trastorn bipolar i els trastorns esquizoafectius. Els estats
manacs degut a malalties o tractaments mdics

5. Esquizofrnia i trastorns psictics relacionats

L'esquizofrnia com a alteraci del neurodesenvolupament, identificaci i tractament dels smptomes
psictics. Tractament integral de l'esquizofrnia. La paranoia i els deliris crnics. Alteracions de la
sensopercepci i de la cognici: anlisi psicobiolgic de la ideaci delirant. Tractament dels deliris crnics

6. Trastorns mentals orgnics

Els estats confusionals (delrium), el deteriorament cognitiu i les demncies. Malaltia d'Alzeheimer i
demncies vasculars. Les demncies secundries a malalties degeneratives del SNC

7. Trastorns somatomorfs
La hipocondria i els smptomes somtics sense explicaci: la seva relaci amb la patologia mdica i la
psicopatologia psiquitrica. Identificaci de smptomes somtics sense explicaci i de psicopatologia
associada en atenci primria. El trastorn de somatitzaci com a categoria psiquitrica. Els smptomes de
conversi (paraneurolgics). Anlisi de l'homeostasis psicofisiolgica i de la generaci de smptomes
corporals

8.Trastorns de la conducta alimentria

L'anorxia nerviosa i la bulmia nerviosa. Trastorns inespecfics de la conducta alimentria

9. Introducci a la psiquiatria infantil i juvenil

Los indicadors funcionals (i.e: rendiment acadmic) i conductuals que serveixen per a identificar els
trastorns emocionals i del comportament del nen i ladolescent

10. Els tractaments psiquitrics

Els tractaments psicofarmacolgics (hipntics, ansioltics, antidepressius, neurolptics, eutimizants i frmacs
nootrops). L'electroshock i la psicocirurgia. Els tractaments psicolgics i conductuals. Tcniques
rehabilitadores i programes de reinversi social

b. Prctiques i tutories (60 horas)

-9,30 a 13,30 hores (3 das /sem) : Prctiques clniques i tutories (cada alumne ha de fer
un informe de al menys 3 pacients, supervisat pel seu tutor). El tutor assegurar
l'aprofitament de cada alumne en el dispositiu assistencial al que se li assigna
(hospitalitzaci, hospital de dia, psiquiatria d'enlla, psiquiatria infantil i juvenil, centre de
salut mental o consultes externes)
-13,30h a 14,30h (4 das /sem): Tutories
c. Seminaris (15 horas)
-9,30 a 13,30 hores ( un dia/sem): Casos clnics / Tractaments en psiquiatria / Conductas
sucidas i de risc / Consum dalcohol i substncies psicotrpiques
Avaluaci

Procediment

- Avaluaci continuada:
Cada alumne ser objecte d'avaluaci a partir de la seva assistncia i participaci
en els seminaris i tallers prctics, i dels informes de al menys tres pacients
estudiats en el temps de prctiques. Lassistncia als seminaris i tallers prctics es
qualificar amb un total de 3 punts.
Aquesta avaluaci ser necesaria per accedir al examen escrit i es sumar a la
qualificaci final
- Examen escrit:
L'examen escrit consistir en la presentaci de dos casos clnics, que l'alumne
haur de comentar, a partir de les preguntes que se li formulin. S'avaluar el tipus
de raonament de l'alumne i les conductes a seguir que suggereix. Cada cas clnic
ser puntuat amb 2 punts.
Preguntes breus: L'alumne haur de contestar six preguntes breus que avaluaran
els seus coneixements acadmics. Cada pregunta es qualificar amb mig punt.

Criteris davaluaci

La qualificaci final ser sobre 10 punts (7 examen escrit i 3 seminaris i prctiques)

Cada alumne podr accedir a la revisi del seu examen en les dates que
s'especifiquin i analitzar amb el responsable de l'assignatura (i amb el seu tutor si
aix ho desitja) les raons de la seva qualificaci.

Sistema de puntuaci i ponderaci

Aprovat: 5 a 6,9

Notable: 7 a 8,9

Ecel.lent: 9 a 10

Fons dinformaci bsica

DSM-IV-TR : Manual diagnstico y estadstico de los trastornos mentales . Barcelona ;

Madrid [etc.]: Masson; cop. 2002.
Vallejo J. Introduccin a la psicopatologa y la psiquiatra . 7a ed. Barcelona [etc.]:
Elsevier. 2011
Libro de casos (ver Campus Virtual)