Professional Documents
Culture Documents
freq
u`encia absoluta freq
u`encia relativa
149
0, 4585
105
0, 3231
64
0, 1969
7
0, 0215
325
1
SOC
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
freq. abs.
5
1
2
5
20
59
33
77
86
18
19
freq. rel.
0, 0154
0, 0031
0, 0062
0, 0154
0, 0615
0, 1815
0, 1015
0, 2369
0, 2646
0, 0554
0, 0585
Exemple Per la variable LLEN no tindria sentit fer una taula de freq
u`encies acumulades.
En canvi, per la variable SOC si que la podem fer:
SOC
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
freq. abs.
5
1
2
5
20
59
33
77
86
18
19
freq. rel.
0, 0154
0, 0031
0, 0062
0, 0154
0, 0615
0, 1815
0, 1015
0, 2369
0, 2646
0, 0554
0, 0585
Exemple La variable EDAT pot prendre masses valors diferents. Per fer la taula hem
dagrupar els valors en intervals. Els agafem tots de la mateixa longitut. El punt mig de
cada interval ser`ala marca de classe. Per exemple, 24 ser`a la marca de classe de linterval
(22, 26].
SOC
(18, 22]
(22, 26]
(26, 30]
(30, 34]
(34, 38]
(38, 42]
(42, 46]
(46, 50]
(50, 54]
freq. rel.
0, 0462
0, 1661
0, 2400
0, 1631
0, 1938
0, 1046
0, 0616
0, 0184
0, 0062
Si unim els punts superiors dels rectangles amb una lnia obtenim lanomenat polgon
de freq
u`
encies.
Exemple. Tambe amb la variable EDAT podem agafar intervals de distintes longituts:
La interpretacio dels histogrames ens ha de permetre, entre daltres coses, detectar: simetries,lexist`encia de classes buides que separin la poblacio en grups..
Exemple: Fem els diagrames de caixa de la variable ING -ingressos mensuals en eurosen dos grups segons la variable SEX (home-dona).
Observem que en els homes hi ha molt outliers, individus amb ingressos molt alts.
1
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
4
4
4
4
4
5
5
999
1111
222222223333333
444444444444555555555555555
66666666666666666666777777777777777777
8888888888888888889999999999999999999999
000000000000000000001111111111111111111
22222222223333333333
44444444444444555555555555555555555555
6666666666666777777777777
8888888888888899999999
00000000000011111111
2222223333
444444445555555
6
8899
001
3
h := t
(-t 2)
2 0.5
9
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
-4
-2
Saprecien: la corba normal al mig, la corba mes plana (curtosi < 3)t i la corba mes apuntada (curtosi > 3).
10
Exemple. Fem un estudi descriptiu de la variable INT -temps de connexio a internetdistingint segons la variable SEX -home i dona. Recollim els estadstics num`erics.
mitjana
mediana
moda
desviacio
vari`ancia
coeficient d variacio
mnim
Q1
Q3
m`axim
rang
rang interquar.
skewness
curtosis
I els gr`afics:
Tots
381,4
240
600
480,6
230947,4
126
0
120
520
5000
5000
400
4,50
31,89
Homes
363,5
240
600
419,5
175983,9
115,41
0
120
500
3000
3000
380
3,23
14,67
Dones
447,8
300
300
659,4
434773,7
147,24
0
150
600
5000
5000
450
5,13
33,70
11
catal`a
119
30
149
castell`a
85
20
105
biling
ue
47
17
64
altres
5
2
7
Totals
256
69
325
catal`a
37
47
49
15
1
149
castell`a
23
49
27
6
0
105
biling
ue
9
30
19
5
1
64
altres
0
5
2
0
0
7
Totals
69
131
97
26
2
325
12
Hi ha alguns gr`afics -tipus diagrames de barres- que volen representar aquestes taules de
conting`encia. Vegem alguns exemples:
13
Exemple. Tenim un mostra de 10 homes dels quals volem estudiar el seu pes i la seva
alcada. Tenim les dades seg
uents:
alcada: 180 170 165 190 170 181 175 174 167 160
El n
uvol de punts es el
pes:
90 73 67 95 83 80 73 80 62 60.
seg
uent:
Exemple. Fem el n
uvol de punts de les variables ING -ingressos mensuals en euros- i
OCI -despeses mensuals en oci en euros.
14
15
16
17
Exemple. Del nostre fitxer de dades volem explicar la variable ING -ingressos mensuals
en euros- en termes de la variable EDAT. ING ser`a la variable resposta y i EDAT ser`a la
variable predictiva x.
Podem calcular la recta de regressio i obtenim que
y = 174 + 37, 1x
amb el gr`afic