You are on page 1of 17

1

Exemple Les taules de freq


u`encies de les variables LLEN i SOC son:
LLEN
1
2
3
4
Totals

freq
u`encia absoluta freq
u`encia relativa
149
0, 4585
105
0, 3231
64
0, 1969
7
0, 0215
325
1
SOC
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

freq. abs.
5
1
2
5
20
59
33
77
86
18
19

freq. rel.
0, 0154
0, 0031
0, 0062
0, 0154
0, 0615
0, 1815
0, 1015
0, 2369
0, 2646
0, 0554
0, 0585

Exemple Per la variable LLEN no tindria sentit fer una taula de freq
u`encies acumulades.
En canvi, per la variable SOC si que la podem fer:
SOC
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

freq. abs.
5
1
2
5
20
59
33
77
86
18
19

freq. abs. acum.


5
6
8
13
33
92
125
202
288
306
325

freq. rel.
0, 0154
0, 0031
0, 0062
0, 0154
0, 0615
0, 1815
0, 1015
0, 2369
0, 2646
0, 0554
0, 0585

freq. rel. acum.


0, 0154
0, 0185
0, 0246
0, 04
0, 1015
0, 2831
0, 3846
0, 6215
0, 8862
0, 9415
1

Exemple La variable EDAT pot prendre masses valors diferents. Per fer la taula hem
dagrupar els valors en intervals. Els agafem tots de la mateixa longitut. El punt mig de
cada interval ser`ala marca de classe. Per exemple, 24 ser`a la marca de classe de linterval
(22, 26].
SOC
(18, 22]
(22, 26]
(26, 30]
(30, 34]
(34, 38]
(38, 42]
(42, 46]
(46, 50]
(50, 54]

freq. abs. freq. abs. acum.


15
15
54
69
78
147
53
200
63
263
34
297
20
317
6
323
2
325

freq. rel.
0, 0462
0, 1661
0, 2400
0, 1631
0, 1938
0, 1046
0, 0616
0, 0184
0, 0062

freq. rel. acum.


0, 0462
0, 2123
0, 4523
0, 6154
0, 8092
0, 9138
0, 9754
0, 9938
1

Exemple Per la variable LLEN dibuixem els dos gr`afics comentats:

Exemple. Recuperem la variable EDAT per fer els histogrames de freq


u`encies a partir
de la taula qhe havem vist a lapartat anterior.

Si unim els punts superiors dels rectangles amb una lnia obtenim lanomenat polgon
de freq
u`
encies.

Exemple. Tambe amb la variable EDAT podem agafar intervals de distintes longituts:

La interpretacio dels histogrames ens ha de permetre, entre daltres coses, detectar: simetries,lexist`encia de classes buides que separin la poblacio en grups..

Exemple: Fem els diagrames de caixa de la variable ING -ingressos mensuals en eurosen dos grups segons la variable SEX (home-dona).

Observem que en els homes hi ha molt outliers, individus amb ingressos molt alts.

Exemple. Fem el gr`afic de tija i fulles de la variable EDAT.


3
7
22
49
87
127
(39)
159
139
101
76
54
34
24
9
8
4
1

1
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
4
4
4
4
4
5
5

999
1111
222222223333333
444444444444555555555555555
66666666666666666666777777777777777777
8888888888888888889999999999999999999999
000000000000000000001111111111111111111
22222222223333333333
44444444444444555555555555555555555555
6666666666666777777777777
8888888888888899999999
00000000000011111111
2222223333
444444445555555
6
8899
001
3

h := t

(-t 2)

2 0.5

9
0,6

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

0
-4

-2

Saprecien: la corba normal al mig, la corba mes plana (curtosi < 3)t i la corba mes apuntada (curtosi > 3).

10

Exemple. Fem un estudi descriptiu de la variable INT -temps de connexio a internetdistingint segons la variable SEX -home i dona. Recollim els estadstics num`erics.

mitjana
mediana
moda
desviacio
vari`ancia
coeficient d variacio
mnim
Q1
Q3
m`axim
rang
rang interquar.
skewness
curtosis
I els gr`afics:

Tots
381,4
240
600
480,6
230947,4
126
0
120
520
5000
5000
400
4,50
31,89

Homes
363,5
240
600
419,5
175983,9
115,41
0
120
500
3000
3000
380
3,23
14,67

Dones
447,8
300
300
659,4
434773,7
147,24
0
150
600
5000
5000
450
5,13
33,70

11

Exemple. Fem la taula de conting`encia de les variables SEX i LLEN.


home
d`ona
Totals

catal`a
119
30
149

castell`a
85
20
105

biling
ue
47
17
64

altres
5
2
7

Totals
256
69
325

Interpretem alguns valors: la freq


u`encia absoluta de (home,catal`a) es 119, la freq
u`encia
256
absoluta de home es 256, la freq
u`encia relativa de home es 325 = 0, 7877, la freq
u`encia
119
u`encia relativa de catal`a dins dels homes
relativa de (home,catal`a) es 325 = 0, 4648, la freq
119
es de 256 = 0, 3662, la freq
u`encia relativa de home dins dels que parlen catal`a es de
119
= 0, 7987.
149
Exemple. Fem la taula de conting`encia de les variables EDAT i LLEN. Com que la
variable EDAT pren molts valors diferents, lagruparem en classes.
menys de 26
entre 26 i 34
entre 34 i 42
entre 42 i 50
entre 50 i 58
Totals

catal`a
37
47
49
15
1
149

castell`a
23
49
27
6
0
105

biling
ue
9
30
19
5
1
64

altres
0
5
2
0
0
7

Totals
69
131
97
26
2
325

12

Hi ha alguns gr`afics -tipus diagrames de barres- que volen representar aquestes taules de
conting`encia. Vegem alguns exemples:

13

Exemple. Tenim un mostra de 10 homes dels quals volem estudiar el seu pes i la seva
alcada. Tenim les dades seg
uents:
alcada: 180 170 165 190 170 181 175 174 167 160
El n
uvol de punts es el
pes:
90 73 67 95 83 80 73 80 62 60.
seg
uent:

Exemple. Fem el n
uvol de punts de les variables ING -ingressos mensuals en euros- i
OCI -despeses mensuals en oci en euros.

14

15

Tornema lexemplde dels 10 homes. Tenim la recta


y = 124, 16 + 1, 15686x.
Si la dibuixem tenim

Lan`alisi dels residus :

16

17

Exemple. Del nostre fitxer de dades volem explicar la variable ING -ingressos mensuals
en euros- en termes de la variable EDAT. ING ser`a la variable resposta y i EDAT ser`a la
variable predictiva x.
Podem calcular la recta de regressio i obtenim que
y = 174 + 37, 1x
amb el gr`afic

Dibuixem el gr`afic dels residus

You might also like