Mocions de La CUP

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent
Ref.: 255MBB04101600003
A LA MESA DEL PARLAMENT
Mireia Boya e Busquet, presidenta, Anna Gabriel i Sabat, portaveu del Grup
Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent, dacord amb el
que estableixen els articles 151 i 152 del Reglament del Parlament, presenten les
segents propostes de resoluci subsegents al Debat sobre lorientaci poltica
general del Govern (tram. 255-00002/11).
EXPOSICI DE MOTIUS
Des de la CUP-CC partim dun enfocament excepcional del Debat de Poltica General,
en el marc duna legislatura que ha de culminar amb lexercici del dret a
lautodeterminaci de Catalunya. Entenem que la ruptura democrtica amb lEstat
espanyol s la porta que obre altres panys: Independncia, procs constituent i
repartiment de la riquesa.
Les propostes de resoluci que presentem han de ser un instrument per a construir un
projecte econmic, social i cultural orientat a la satisfacci de les necessitats de les
majories, i nascut de la voluntat d'aquestes mateixes majories.
Per tal de visualitzar el projecte de la CUP-CC per la Repblica Catalana, hem
elaborat quatre grans blocs de Propostes de Resoluci:
Ruptura i Unilateralitat: El procs independentista com a eina potencial per esquinar
el rgim del 78 i retornar al poble de Catalunya la capacitat de decidir sobre la
sobirania nacional.
Procs Constituent: El Procs Constituent com a eix central de la construcci de la
Repblica, que sigui el poble de Catalunya qui decideixi com ha de ser el marc
constitucional de la Repblica.
Repartiment de la riquesa: La fiscalitat progressiva com a instrument potencial de
canvi de paradigma, deixem de potenciar els privilegis de les grans fortunes i els grans
capitals per a generar mecanismes que caminin cap al benestar de les classes
populars i la sobirania econmica.
Repblica dels drets: La recuperaci dels serveis pblics, la reversi de les
retallades i la fi de les privatitzacions com a banderes de la Repblica Catalana.
Independncia, Procs Constituent i Repartiment de la riquesa per consolidar una
majoria social que identifiqui el projecte independentista amb un projecte que vagi ms
enll d'un canvi de banderes.
Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Popular - Crida Constituent
PROPOSTES DE RESOLUCI
Proposta de resoluci 1
Referndum
a. El Parlament de Catalunya afirma, com ja ha fet en altres ocasions, el dret
imprescriptible i inalienable de Catalunya a lautodeterminaci.
b. El Parlament de Catalunya es compromet que Catalunya celebrar un referndum
vinculant abans del juliol del 2017 amb una pregunta binria sobre si la ciutadania
catalana est dacord que Catalunya es constitueixi en Repblica Independent.
c. El Parlament de Catalunya es compromet i insta al mateix temps al Govern de la
Generalitat a posar-se a treballar des dara mateix per a activar tots els dispositius
legislatius i executius per a celebrar el referndum. En particular, el Parlament obrir
una ponncia per a elaborar una Llei de Referndum que reguli, com a mnim, la
qesti del cens i dels collegis i juntes electorals i que estableixi un mecanisme
dimpuls, control i execuci del referndum des del propi Parlament que haur
comenat a treballar com a molt tard el 31 de desembre del 2016.
d. Els dos punts anteriors no queden subordinats a leventual autoritzaci o denegaci
de celebraci del referndum per part dels rgans de lEstat espanyol.
e. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a convocar de forma
immediata una cimera de totes les forces poltiques i socials favorables al dret a
lautodeterminaci per tal de treballar polticament en la definici i fermesa daquesta
convocatria de referndum.
Transitorietat jurdica
El Parlament de Catalunya es compromet a:
a. Portar a votaci a la totalitat abans del 31 de desembre del 2016 una llei de
transitorietat jurdica fruit de la ponncia conjunta sobre rgim jurdic que contingui
com a mnim la regulaci sobre la successi dordenaments jurdics, la nacionalitat, els
drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial
durant el perode de transitorietat existent entre la proclamaci de la Repblica
catalana i laprovaci de la constituci.

b. Tramitar-la amb independncia duna eventual prohibici o suspensi dels rgans

de lEstat espanyol, dacord amb la Declaraci 1/XI.
c. Aprovar-la definitivament en el tram final de la legislatura.
Pasos Catalans
a. El Parlament de Catalunya manifesta que el conjunt de territoris dels Pasos
Catalans tenen dret a lautodeterminaci. Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears
i Pitises, la Catalunya del Nord i les comarques catalanoparlants de la Franja de
Ponent tenen el dret a decidir el seu estatus poltic.
b. En el procs de guanyar la seva independncia, Catalunya mantindr una relaci
prioritria amb els territoris dels Pasos Catalans amb els quals comparteix llengua,
cultura i altres vincles forjats al llarg de la histria.
c. El Parlament expressa el seu suport als moviments que a les Illes i al Pas Valenci,
reclamen el dret a decidir el seu estatus poltic.
d. A la Franja de Ponent, cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb
Catalunya que, ms enll de la llengua, tamb es manifesta en qestions relatives al
patrimoni histric i laccs a la sanitat i leducaci pbliques.
e. Expressar el suport als moviments que defensen la llengua i la cultura catalanes a la
Catalunya Nord, i en concret a la reivindicaci que el nom pas catal aparegui en la
designaci de la nova regi administrativa de la Repblica francesa.
f. LAran, com a realitat nacional diferenciada, t dret a lautodeterminaci.
g. El Govern de Catalunya ha de vetllar per la llengua de forma conjunta amb la resta
de governs i institucions de les terres de parla catalana. Amb tal objectiu, establir
poltiques que a travs de la cooperaci estrenyin els llaos i afavoreixin els
intercanvis, amb especial atenci als mitjans de comunicaci.
Internacionalitzaci del Procs
a. El Parlament de Catalunya crear una Comissi de Seguiment del procs
dautodeterminaci, integrada per persones de lmbit internacional que hagin conegut
altres processos similars i/o juristes coneixedors de la matria.

b. Lobjectiu daquesta Comissi ser deixar constncia del respecte per les garanties
democrtiques en tot el procs, incloent el referndum, per part de les institucions
catalanes i per part de lEstat espanyol.
c. La Comissi es crear abans dacabar el 2016 i celebrar una conferncia pblica
per donar a conixer el seus objectius.
Respostes a la repressi de lEstat espanyol
a. En els darrers mesos hem assistit als requeriments de la justcia espanyola a
crrecs electes per diverses expressions poltiques relacionades amb el dret a
lautodeterminaci dels i les catalanes, s a dir, el dret a decidir democrticament el
futur poltic del pas. En sn exemple els requeriments a centenars dajuntaments per
haver aprovat mocions de suport a la moci 1/XI, per exhibir lestelada o per altres
votacions produdes democrticament en el ple municipal. Tamb ns un exemple
lamenaa contra la Presidenta del Parlament per haver autoritzat el debat i votaci al
Ple de les conclusions de la Comissi dEstudi del Procs Constituent. El Parlament de
Catalunya manifesta que en una societat democrtica no s concebible la persecuci
de crrecs electes ni d'ajuntaments pel fet que les majories poltiques dels seus plens
expressin les idees que considerin democrticament.
b. El Parlament de Catalunya expressa el comproms de defensar tots els crrecs
electes que estiguin amenaats per les institucions jurdiques i policials de lEstat
espanyol pel fet dhaver-se expressat o haver perms lexpressi de qualsevol opci
poltica democrtica.
c. El Govern de Catalunya posa els seus serveis jurdics a disposici dels crrecs
electes que es vegin afectats per processos penals per les raons suara descrites.
d. En particular, el Parlament expressa el suport a la seva Presidenta i als membres de
la Mesa, i en el cas que siguin inhabilitats per les raons esmentades en el punt
anterior, afirma que no els substituir en el seu crrec.
Sobre lorganitzaci i la visibilitzaci del procs constituent
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya:
a. A crear un Consell Assessor del procs constituent, en el termini dun mes i amb el
seu vist-i-plau, format per experts de lmbit acadmic, nacional i internacional, per tal
dassessorar sobre les poltiques pbliques que han de permetre la realitzaci del
procs constituent liderat per la societat civil organitzada.
4

Sobre el desplegament de les poltiques pbliques sobre el procs constituent
a. A definir, amb lassessorament del Consell Assessor del procs constituent, el
programa i el calendari de desplegament del procs constituent en el termini de tres
mesos i a fer-lo efectiu durant el primer semestre del 2017.
b. A crear, en el termini dun mes, una comissi de seguiment del procs constituent
amb lobjectiu demparar les diferents fases del procs constituent que sha de dur a
terme i vetllar per la definici i el desplegament del programa, el calendari i els
pressupostos.
c. A incorporar als pressupostos del 2017 els recursos financers necessaris per a la
realitzaci de les tres fases del procs constituent, de base social, transversal, plural,
democrtic i obert.
d. A impulsar el procs constituent des de lmbit local promovent la participaci de la
societat civil i facilitant els recursos i espais propis necessaris per al correcte
desenvolupament del debat ciutad.
Sobre la fase deliberativa i decisria vinculant
a. A emparar la convocatria i realitzaci del Frum Social Constituent durant el primer
semestre de 2017.
b. A regular i organitzar, dins del primer semestre del 2017, la convocatria i celebraci
de la multiconsulta vinculant de la fase decisria resultant del Frum
Social
Constituent.
Sobre lAssemblea Constituent
a. Aprovaci per part del Parlament de Catalunya, durant el primer semestre del 2017,
del Reglament de lAssemblea Constituent que ha dincloure, entre altres, els mandats
constituents i les normes i criteris de funcionament: composici i funcions de les
comissions, articulaci de les funcions dels poders legislatiu i judicial, regulaci de la

presa de decisions, articulaci de la participaci ciutadana en el marc de les

comissions de treball i de la comissi redactora de la Constituci, etc.
b. El Parlament de Catalunya insta al govern a proveir-se de les eines necessries per
garantir la convocatria i realitzaci de les eleccions constituents durant el segon
semestre de 2017.
c. Els dos punts anteriors entraran en vigor un cop realitzat el referndum
dautodeterminaci i en el que lopci independentista hagi superat el 50% dels vots.
Prou poltiques dausteritat
a. A presentar una modificaci de la llei 6/2012 de 17 de maig destabilitat
pressupostria mitjanant la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del
sector pblic 2017 en el sentit de deixar sense efecte els topalls de dficit i la
prioritzaci del pagament del deute per davant de les poltiques socials.
Per una alternativa a la deutocrcia
a. Per una alternativa a la deutocrcia:
El Parlament de Catalunya, en compliment de la moci 38/XI sobre el deute de la
Generalitat i concretament en relaci als punts 3.a.4 i 3.a.6, insta el Govern de la
Generalitat de Catalunya a desatendre les obligacions de pagament que tinguin la
consideraci de deute illegtim pel seu origen en corrupci o operacions irregulars
dacord amb les resolucions judicials, de la Sindicatura de Comptes o per prpia
declaraci de la Generalitat i el Parlament en el marc de lauditoria ciutadana i popular
sobre el deute pblic i els altres compromisos financers.
b. Per la sobirania fiscal i la redistribuci de la riquesa (I):
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a presentar
en el termini de seixanta dies:
Un projecte de llei de creaci de limpost sobre grans fortunes que tingui per objecte
la imposici sobre la riquesa de les persones fsiques entesa aquesta com els bns i
drets de contingut econmic de qu siguin titulars.
Un projecte de llei de creaci de limpost sobre rendes del capital que tingui per
objecte la imposici sobre els rendiments dels, fons dinversi, les SICAV i les entitats
de tinena de valors estrangers.
6

Una modificaci de la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i

administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics per
tal de modificar lafectaci de limpost sobre les estades en establiments turstics, a
travs de larticle 101. El Fons que es generi a travs de limpost anir destinat al
foment de les poltiques socials i a minimitzar limpacte social del turisme als municipis
afectats.
Per la sobirania fiscal i la redistribuci de la riquesa (II)
a. A presentar una modificaci de la regulaci de la fiscalitat mitjanant la llei de
mesures fiscals, administratives, financeres i del sector pblic 2017 en el segent
sentit:
De limpost sobre la renda per a les persones fsiques (IRPF), per tal de fer-lo ms
progressiu afegint nous trams o modificants els ja existents i llurs lmits per la banda
superior i reduint les deduccions existents.
De limpost de patrimoni (IP), per tal deliminar el mnim exempt.
De limpost sobre successions i donacions (ISD), per tal de retornar a la regulaci
existent lany 2008.
Per unes institucions sense hipocresia del frau
a. El Parlament de Catalunya es compromet a introduir les esmenes corresponents en
la tramitaci de la llei derivada del Decret llei 3/2016 de mesures urgents en matria de
contractaci pblica:
Fer efectiu el compliment de la Moci 223/X daquest Parlament sobre
externalitzacions, els subcontractes i les privatitzacions dels serveis pblics.
Prohibir la contractaci per part de la Generalitat de Catalunya dempreses i entitats
financeres que tinguin la seu en paradisos fiscals o que tinguin participacions en
empreses o filials que, al seu torn, tinguin la seu en paradisos fiscals.

Prohibir lentrega de guardons i distincions esportives i culturals a persones que

desenvolupen la majoria de la seva activitat a Catalunya per que tenen el domicili
fiscal a Andorra, Mnaco i altres zones duty free.
Sectors estratgics i territori
a. Sobre les infraestructures de transport:
Revisar el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026, perqu
aprofundeixi en la incorporaci de valors com el respecte vers els recursos naturals i
els espais agraris, el foment del transport pblic amb tarifes intermodals integrades,
l'estalvi energtic, la superaci dels problemes de mobilitat i accidentalitat viria
extrema endmics que suporten algunes parts del territori, aix com la gesti pblica
nacional i en xarxa de les autopistes, ferrocarrils, aeroports i ports de Catalunya.
Completar el desplegament dels Plans de Mobilitat i les Autoritats Territorials de
Mobilitat a tots els mbits territorials de Catalunya.
Mentre no es revisi el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026
establir una moratria de tots aquells projectes viaris que tenen un impacte elevat i no
generen consens al territori.
Articular una veritable xarxa d'infraestructures dels Pasos Catalans per contrarestar
els models centralistes de l'Estat espanyol i francs i millorar les connexions entre el
conjunt de territoris dels Pasos Catalans.
Publicar una auditoria sobre el model de finanament de les infraestructures
executades els ltims anys a Catalunya, i de lestat comptable daquest model.
No renovar les concessions i avanar en la recuperaci de la gesti pblica de les
autopistes de peatge, adoptant de manera urgent les mesures legislatives necessries
per articular l'expropiaci forosa d's temporal amb indemnitzaci de determinats
trams dautopistes amb l'objectiu de reduir laccidentalitat en vies dun carril per sentit.
Aprovar de manera urgent un Pla de xoc en inversions ferroviries que posi especial
mfasi en la infraestructura, les estacions i el material mbil, amb lobjectiu
daconseguir un sistema ferroviari digne, fiable, cmode i accessible. Mentre no es
produeixi el trasps complert per a la plena competncia en la gesti integral del
sistema ferroviari, adoptar de manera urgent les mesures legislatives necessries per
articular l'expropiaci forosa d's temporal.
Replantejar el projecte de la T-Mobilitat per tal que se nestableixi una gesti pblica.

Garantir la gratutat del transport pblic per a persones aturades, collectius en risc
d'exclusi social, pensionistes i estudiants i universitaris de centres pblics.
b. Sobre el planejament territorial i urbanstic:
Presentar al Parlament de Catalunya, en el termini mxim de tres mesos, el projecte
de Llei de Territori per a la seva tramitaci i debat.
Revisar de tots els Plans Directors Urbanstics aprovats o en trmit, especialment
aquells que no compten amb els necessaris consensos i acord de les parts implicades
i/o entren en contradicci amb altres figures de planejament territorial i/o urbanstic i/o
de protecci ambiental, per tal que incorporin els criteris especificats a continuaci.
Revisar, i incorporaci dins el projecte de Llei de Territori, dels procediments de
tramitaci dels Plans Directors Urbanstics, per tal que responguin al b com i
garanteixin el respecte a lautonomia municipal i als Plans Territorials Parcials, i
incorporin un aprofundiment en els processos de participaci i consens ciutad i
municipal, aix com lavaluaci ambiental estratgica amb informe proposta obligatori i
vinculant. En el cas de Plans Directors Urbanstics impulsats pel Govern, portar-los a
debat i consens parlamentari previ a laprovaci definitiva.
c. Sobre el sector agrari:
de Llei del sl ds agrari per a la seva tramitaci i debat.
Adoptar les mesures necessries per crear un banc de terres de conreu i ramaderia,
on hi participi l'administraci pblica; el teixit local i els sindicats agraris, amb l'objectiu,
primer, de facilitar de manera prioritria l'accs a la terra als joves, i sobretot les dones
joves, que s'incorporen al mn agrari, per tamb per combatre l'especulaci que s'ha
abatut sobre la terra agrcola com a valor refugi.
Activar un pla de xoc per la salvaguarda del sector agrari tradicional i arrelat al
territori, amb lactivaci de plans de millora accessibles per a la petita i mitjana
pagesia, la promoci del producte local ms enll de la simple autopropaganda
institucional, lestabliment de normatives sanitries adaptades a la realitat de la
producci alimentria artesanal, posar fi a l'intrusisme i a l'acaparaci de terra per part
de les grans societats agroalimentries, establir solucions urgents pel sector lctic, i
recuperar la xarxa de petits escorxadors municipals vinculats estretament amb la
ramaderia del territori.
Declarar una moratria indefinida de la construcci o ampliaci de granges de bestiar
porc, especialment a les zones que hagin estat declarades com a vulnerables; i
presentar un pla director que garanteixi una gesti acurada dels purins i posi en
funcionament un programa creble i calendaritzat de regeneraci dels aqfers
contaminats.
9

Prohibir els biocides perillosos per la salut humana i/o el medi ambient, i establir una
moratria de prohibici a ls de transgnics.
d. Sobre lenergia:
En el marc del Pacte Nacional per la transici energtica, actuar per al tancament de
les centrals nuclears a la fi de lactual perode dexplotaci (2020 per a Vandells II, i
2021 per Asc I i II ) en el marc d'una transici energtica que permeti assolir l'any
2050 una producci energtica 100% renovable. Aix mateix, preveure tamb un Pla
de transici pels municipis que actualment tenen installacions nuclears al seu terme.
Elaborar un nou pla de lenergia amb carcter executiu que prioritzi el conjunt de les
energies renovables autctones (vent, aigua, biomassa, geotrmia,...), la generaci
distribuda de gesti comunitria, el foment a les cooperatives de producci/consum
d'energia, aix com leliminaci de les barreres existents a l'autoproducci d'energia.
e. Sobre laigua:
Garantir que Aiges Ter-Llobregat tornar a ser pblica desprs de la sentncia del
Tribunal Suprem si aquesta mant la nullitat de ladjudicaci; i no tornar a convocar
cap altre concurs i regulant per llei el seu carcter pblic.
Prohibir la privatitzaci de lAgncia Catalana de lAigua i de totes les infraestructures
de laigua (ACA) que en depenen.
Donar compliment als punts aprovats en la moci sobre la nova cultura de l'aigua i
del territori (tram. 300-00002/11) de 17 de febrer de 2016, referents a la revisi dels
canals Segarra-Garrigues i Xerta-Snia, a la poltica antitransvassaments, als cabals
ecolgics dels rius, al Pla de Sequera, al pla dacompanyament i recursos per a la
municipalitzaci de laigua (PARMA).
f. Sobre els residus:
Revisar els projectes del Programa general de prevenci i gesti de residus i
recursos de Catalunya (PRECAT20) i el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de
Gesti de Residus Municipals de Catalunya (PINFRECAT20), tot prohibint la
incineraci de residus, la transferncia de residus entre mbits territorials, i la
construcci i/o ampliaci de macroabocadors, i que saposti per la recollida porta a
porta, la reducci dels residus en lorigen del cicle (reducci denvasos), el retorn
denvasos, i el reciclatge.
Donar compliment als punts aprovats en la moci sobre la nova cultura de l'aigua i
del territori (tram. 300-00002/11) de 17 de febrer de 2016, en relaci a la declaraci de
sls contaminants a tot el recinte industrial de Flix i a les responsabilitats amb la salut
pblica i el medi ambient de lempresa Iberpotash.
g. Sobre el patrimoni natural:
10

Establir una moratria en les noves activitats extractives (especialment quan afectin a
terres frtils), i compliment dels projectes de restauraci acurada dels terrenys en
explotaci actualment.
de Llei del patrimoni natural i la biodiversitat, per a la seva tramitaci i debat.
Aprovar lEstratgia catalana de conservaci i s sostenible de la diversitat biolgica i
geolgica.
Recuperar amb urgncia els recursos destinats a les poltiques de conservaci del
patrimoni natural, aix com completar el sistema d'espais naturals protegits de
Catalunya.
Sanitat
a. En relaci a lactivitat privada en els centres sanitaris pblics:
Deixar sense efecte de manera definitiva la instrucci 5/2015 de CATSALUT i
qualsevol altre instrucci o resoluci de la que sen derivi la possibilitat de realitzar
activitat privada en els centres sanitaris pblics.
Laturada definitiva, o retirada definitiva, de la voluntat de fer activitat sanitria privada
en els centres pblics.
Engegar tots els procediments necessaris per tal de prohibir de manera expressa
realitzar activitat privada als centres sanitaris pblics.
b. En relaci al transport sanitari:
Donar compliment a la Resoluci 285/XI que establia la reversi del la implantaci del
nou model del Sistema dEmergncies Mdiques i avanar cap a un model de gesti,
titularitat i provisi pblica.
Mentre aix no sigui possible, no realitzar cap actuaci que representi una ampliaci
dun concurs ja clos per la porta del darrera, sense un procs de debat real amb les
professionals que es dediquen a les urgncies i les emergncies i les usuries per
determinar les necessitats i peculiaritats dels diferents territoris i comarques.
Habitatge
11

a. Incorporar la definici de Gran Tenidor, en l'Avantprojecte de llei de mesures de

protecci del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusi
residencial.
b. Oferir obligatriament un lloguer social per part dels Grans Tenidors abans que
aquests adquireixin un habitatge resultant de lassoliment dacords de compensaci o
daci en pagament de prstecs o crdits hipotecaris sobre l'habitatge habitual, o abans
de la signatura de la compravenda dun habitatge que tingui com a causa de la venda
la impossibilitat per part del prestatari de retornar el prstec hipotecari.
c. Recuperar de la Llei 24/2015 les eines per a la cancellaci del deute.
d. La cessi obligatria de dhabitatge buit amb lobjectiu de mobilitzar parc buit
establerta en l'article 7 de la llei 24/2015 com a mecanisme gil i efectiu.
e. A prendre les mesures necessries encaminades a determinar la legalitat de
Desokupa, la publicitat d'aquesta empresa i les accions dutes a terme en nom seu.
Educaci
a. Tancaments de lnies i rtios:
Portar a terme, en el segon cicle de letapa deducaci infantil i a la primria, les
reduccions de les rtios dalumnes per unitat que calguin en cada localitat per a
garantir la continutat de totes les lnies actuals, amb la finalitat de millorar latenci als
alumnes i, per tant, la qualitat educativa.
A aquest efecte, modificar el Decret 75/2007, del 27 de mar, pel qual sestableix el
procediment dadmissi de lalumnat als centres densenyaments sufragats amb fons
pblics, adequant la rtio per inters general a la demanda de cada municipi amb un
mxim de vint-i-cinc a primria i de vint a P3 i mantenint totes les lnies de
lensenyament pblic en loferta per la preinscripci
Disminuir les rtios en letapa de secundria, obrir totes les lnies necessries per a
atendre lactual increment de la demanda, reduir la massificaci de les aules i millorar,
aix, la qualitat educativa dels centres pblics.
b. Doble xarxa:
Comenar els estudis i trmits necessaris per a incorporar els centres concertats que
ho vulguin i aix ho manifestin dins la xarxa pblica per a tots els efectes.
Iniciar la supressi dels concerts a les escoles delit i que segreguen per sexe.
c. Gesti democrtica:
Derogaci del Decret de plantilles i provisi de llocs de treball (Decret 39/2014)
12

d. Gratutat:
Establir els mecanismes de participaci necessaris per permetre un nou Acord Marc
pels menjadors escolars que:
-
Entre altres models, permeti que el centre mateix el gestioni, directament o per
mitj de lAMPA o lentitat creada a aquest efecte, dacord amb el Pla de
funcionament del servei de menjador escolar.
Permeti a les famlies dels centres que puguin participar en la presa de

decisions respecte al model de gesti del menjador.
Pel que fa a les licitacions i els plecs per a la contractaci pblica, els
responsables de la contractaci no incloguin en els plecs de licitaci criteris
excloents, com ara el volum de negoci o els mens servits, per tal de garantir a
totes les empreses la lliure concurrncia als concursos pblics en igualtat
doportunitats.
Garantir beques de transport escolar per a tots els alumnes de cicles formatius que
cursin cicles que no simparteixin a les poblacions on sn empadronats.
Garantir que les beques menjador siguin del 100% de l'pat a tots els alumnes que
viuen en llars sota l'ndex de pobresa publicats per IDESCAT (ndex AROPE).
Dotar dun finanament a les escoles bressol de Catalunya que cobreixi, com a
mnim, un mdul econmic de 1.600 per plaa/any, i comprometres a augmentar-lo
progressivament fins als 1.800 plaa/any, acordats amb els ajuntaments de
Catalunya.
e. Llei FP:
Adscriure lAgncia Pblica de Formaci i Qualificaci Professionals al Departament
dEnsenyament.
f. Desobedincia LOMCE:
Eliminar les proves diagnstiques de primria.
Crear del Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya per tal
dafavorir la consolidaci de la situaci administrativa dels inspectors que exerceixen la
funci inspectora en comissi de serveis.
Fer que els representants dels ajuntaments estiguin presents als consells escolars
dels centres de les escoles concertades.
Modificar del decret de direccions per tal que els representants de ladministraci,
famlies i docents sigui paritari (3+3+3) en la comissi de la selecci de directors tal
com era abans de laplicaci de la LOMCE.
g. Drets:
13

Incorporar la cobertura de totes les baixes de personal des del primer dia i des de l1
de setembre a totes els centres escolars pblics de Catalunya.
h. Drets dels interins:
Donada la precarietat i inestabilitat del collectiu dinterins i substituts dintre del
sistema pblic densenyament proposem:
Retorn a la mitja i jornada sencera. Eliminaci dels teros de jornada.
Paralitzaci i supressi del sistema de selecci de substituts per part de les
direccions conegut com a PDI i que actualment est funcionant a quatre serveis
territorials.
Eliminaci del perode de prova del personal inter.
Oposicions amb oferta de places suficient amb un sistema daccs que garanteixi l
entrada del personal que ja hi est treballant i un pacte destabilitat que garanteixi el
treball pel personal que no les superi.
Cobrament del mes de juliol.
Drets i Llibertats
a. Garantir lexercici dels drets i llibertats poltiques dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya en la seva actuaci en matria de seguretat ciutadana per part del cos de
Mossos dEsquadra, interpretant la legislaci en el sentit de protegir el dret a la
dissidncia com a fonament dun sistema que es pretengui democrtic incloent-hi
locupaci de lespai pblic, tot aix per sobre de visions autoritries de lordre pblic i
el concepte de seguretat.
Feminismes i protocols de prevenci de la violncia masclista
a. Dur a terme una campanya institucional de sensibilitzaci contra les agressions
sexuals i els assetjaments masclistes. Aquesta campanya, treballada de forma
conjunta amb representaci d entitats i grups feministes, tindria lobjectiu deradicar la
violncia i lassetjament en espais pblics i doci, i alhora, lobjectiu de sensibilitzar la
poblaci jove entorn les relacions abusives.
14

b. Desenvolupar protocols de resposta institucional a les agressions sexistes i els

assetjaments entesos com a formes de violncia masclista - als centres educatius i a
espais pblics i doci.
c. Dur a terme una campanya institucional dinformaci sobre el dret a lavortament.
Aquesta campanya, treballada de forma conjunta amb representaci d entitats i grups
feministes, tindria lobjectiu dinformar sobre drets sexuals i reproductius de les dones
catalanes, i alhora, lobjectiu de sensibilitzar a la poblaci jove de forma especfica com
a poblaci potencialment desinformada segons els resultats de lestudi de l'Associaci
de Planificaci Familiar de Catalunya i Balears.
Ajuntaments i deute: calendaritzar plans de pagament
a. Garantir que cap ajuntament de Catalunya pugui tenir drets reconeguts de
pagaments pendents de la Generalitat per sobre el 50% del seu pressupost
d'ingressos corrents liquidats en l'ltim exercici.
b. Garantir que tot ajuntament que tingui drets reconeguts de pagaments pendents de
la Generalitat per sobre el 75% del seu pressupost d'ingressos corrents liquidat a
l'exercici 2015, t un termini de 30 dies per presentar la seva petici de cobrament a la
Direcci General d'administraci local que, un cop verificada, la trametr al
Departament d'Hisenda en un termini no superior a 30 dies ms.
c. Que el Departament d'Hisenda es comprometi a saldar els deutes amb aquests
ajuntaments abans del 31 de desembre de 2016 per arribar complir el comproms
expressat al primer punt.
d. Garantir que tot ajuntament que tingui drets reconeguts de pagaments pendents de
la Generalitat entre el 50% i el 75% pel seu pressupost d'ingressos corrents liquidat a
l'exercici 2015, t un termini de 60 dies per presentar la seva petici de cobrament a la
Direcci General d'administraci local que, un cop verificada, la trametr al
Departament d'Hisenda en un termini no superior a 60 dies ms.
e. Que el Departament d'Hisenda es comprometi a saldar els deutes amb aquests
ajuntaments abans del 30 de juny de 2017 per arribar complir el comproms expressat
al primer punt.
f. Garantir que aquest criteri de pagament als ajuntaments passar per sobre qualsevol
altre criteri establert per la normativa vigent.
15

Palau del Parlament, 4 doctubre de 2016
Mireia Boya e Busquet

Presidenta del GP CUP-CC
16
Anna Gabriel i Sabat

Portaveu del GP CUP-CC

Mocions de La CUP

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mocions de La CUP

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

A LA MESA DEL PARLAMENT

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

b. Tramitar-la amb independncia duna eventual prohibici o suspensi dels rgans

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

presa de decisions, articulaci de la participaci ciutadana en el marc de les

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Una modificaci de la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Prohibir lentrega de guardons i distincions esportives i culturals a persones que

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

a. Incorporar la definici de Gran Tenidor, en l'Avantprojecte de llei de mesures de

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Permeti a les famlies dels centres que puguin participar en la presa de

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

b. Desenvolupar protocols de resposta institucional a les agressions sexistes i els

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat

Palau del Parlament, 4 doctubre de 2016

Mireia Boya e Busquet

Anna Gabriel i Sabat

You might also like