Apunts

Intermedi 3 Unitat 5
Qui canta, els mals espanta

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

ndex
Presentaci
Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la literatura popular
Llegir textos de manera expressiva
Comentar qu et suggereix un text literari
Contingut fontic i ortogrfic

1
2
6
9
11

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

Presentaci
A continuaci trobars uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat. Tajudaran a
dur a terme les accions segents:

Objectius

Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la literatura popular.

Llegir textos de manera expressiva.
Comentar qu et suggereix un text literari.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

1. Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la

literatura popular
Contingut

Per assolir aquest objectiu necessites saber:

lestructura i les caracterstiques del conte,
les figures retriques ms usuals,
els recursos expressius: les interjeccions,
vocabulari.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

1. Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la literatura

popular
Estructura i
caracterstiques del
conte
(bloc 1, activitats 11, 12 i
13)

El conte s una narraci de ficci breu creada amb la intenci dentretenir i, sovint, tamb, de
moralitzar. Els contes populars es transmeten oralment de generaci en generaci i, per aix,
no sen coneix lautor i hi ha versions fora diferents duna mateixa histria. Alguns autors
coneguts shan inspirat en histries tradicionals per escriure contes que tamb han esdevingut
populars.
Els contes populars tenen uns trets caracterstics:
Situen la histria en un temps i en un espai indeterminats.
Es basen en un sol tema.
Hi apareixen elements fantstics.
Els personatges sn estereotipats.
Tenen un desenlla sorprenent.
Sovint sen pot extreure una lli moral.
Estan escrits en tercera persona i el temps verbal s el passat.
Tenen un llenguatge expressiu: shi fan servir recursos com ara les interjeccions, els
diminutius i els augmentatius, etc.
Presenten unes frmules dinici i dacabament caracterstiques:
inici
Hi havia una vegada...
Vet aqu que...

acabament
Catacric, catacrac, aquest conte sha
acabat.
Vet aqu un gos, vet aqu un gat, vet
aqu que el conte sha acabat.
Vet aqu un gat, vet aqu un gos, vet
aqu un conte que ja sha fos.

Lestructura de la narraci sol ser simple i lineal, amb un plantejament, en qu es presenten

els personatges i la situaci inicial; un nus, en qu t lloc el conflicte principal de la histria, i
un desenlla, en qu es resol el conflicte i sarriba a una situaci nova.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

1. Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la literatura

popular
Figures retriques ms
usuals
(bloc 1, activitats 6, 7, 9,
10, 14, 15, 16, 17 i 21)

Les figures retriques sn recursos o estratgies lingstiques que responen a la voluntat,

prpia de la literatura, dexplorar noves possibilitats de la llengua. Aquestes estratgies, per,
no afecten tan sols la llengua literria, sin tamb la llengua colloquial. Per aix, les trobem
en molts refranys, locucions i frases fetes. Les figures retriques ms usuals sn:
La comparaci, que consisteix a relacionar dos elements que sassemblen o que tenen alguna
cosa en com:
En Ferm s pesat com un plom.
La metfora, que consisteix a dir una cosa amb el nom duna altra que shi assembla o amb la
qual comparteix alguna caracterstica:
En Ferm s un plom.
La hiprbole, que consisteix a exagerar all de qu es parla.
Estava mort de set.
La personificaci, que consisteix a atribuir qualitats de persones humanes a animals o a
coses.
Laigua del mar macaricia els peus.
La interrogaci retrica, que consisteix a fer preguntes que no esperen una resposta.
Per qu s tan bona, la paella?
Lanfora, que consisteix a repetir una paraula o un grup de paraules al comenament dun
vers dun poema o duna can.
Sol, solet,
vinem a veure, vinem a veure,
sol, solet,
vinem a veure, que tinc fred.
Lalliteraci, que consisteix a repetir un so o dun grup de sons amb la intenci de reforar el
significat del que es diu.
Plou poc, per, pel que plou, plou prou.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

1. Escriure un conte breu dacord amb les caracterstiques de la literatura

popular
Recursos expressius:
les interjeccions
(bloc 1, activitats 16, 18,
19, 20 i 21)

Les interjeccions sn paraules o expressions invariables, sovint amb una forma simple (duna o
dues sllabes), que corresponen a idees o a sensacions que es poden expressar amb una
oraci:
Hola, sc lAnna. Que hi ha en Marc?
S que hi s, per ara no shi pot posar: t febre i s al llit. Est malalt.
Vaja... Li pots dir que em truqui, quan es trobi ms b?
(= Em sap greu... Li pots dir que em truqui, quan es trobi ms b?)
Les interjeccions, a diferncia dels altres tipus de paraules (els noms, els adjectius, els verbs,
els adverbis), tenen un significat poc precs, que depn del context i, sovint, tamb de
lentonaci amb qu es pronuncien, perqu estableixen una relaci estreta tant amb el
llenguatge oral com amb el llenguatge no verbal. Fixat en els exemples segents. En el primer
cas, la interjecci es fa servir per dir que no sha ents una cosa; en el segon, en canvi, la
interjecci serveix per cridar latenci dalg:
Quina hora s?
Eh?
Que quina hora s.
Eh, Manel, Manel!
Hola! No thavia vist! Com va?
En general, les interjeccions es fan servir per:
Imitar un so. s el cas de les onomatopeies.
Aleshores arriba i..., flist-flast! Li clava una bufetada.
Manifestar els sentiments o lestat dnim de la persona que parla.
Tens cinquanta-dos anys? Caram! Com a mxim, ten feia quaranta-cinc. Et conserves molt
b!
Marcar el contacte amb la persona que escolta:
I avui a la tarda s tancat, oi?
S, s. No obrim fins dilluns al mat.
Modificar la conducta o lactitud de la persona que escolta.
Au, vs a dormir, que ja s tard.

Vocabulari

Noms:
el conte, la faula i el poema.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

2. Llegir textos de manera expressiva

Contingut

Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

consells per fer una lectura en veu alta,
els signes de puntuaci.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

2. Llegir textos de manera expressiva

Consells per fer una
lectura en veu alta
(bloc 2, activitats 2, 3,
6, 7, 8 i 9)

Abans de la lectura:
Cal fer una primera lectura per tenir una idea general del text.
Sha dentendre el missatge global: qu vol dir, qui el diu i com el diu.
Si hi ha paraules que no sentenen, cal buscar-les al diccionari.
Si cal, sha de llegir el text ms duna vegada per interpretar-lo adequadament.
Cal tenir en compte els signes de puntuaci i dentonaci i les acotacions d un escrit.
Durant la lectura:
Fer pauses i donar ritme al text.
Fer una entonaci adequada per expressar els interessos, les actituds i els sentiments dels
personatges.
Dir amb ms mfasi les paraules clau, s a dir, les que tenen ms crrega semntica.
Donar expressivitat al text modulant el to de la lectura o fent canvis de velocitat.
Mirar alternativament el text i laudincia.
Repartir la mirada equilibradament entre tots els destinataris.
Corregir els errors amb naturalitat.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

2. Llegir textos de manera expressiva

Signes de puntuaci
(bloc 2, activitats 2, 3,
6, 7, 8 i 9)

Els signes de puntuaci marquen grficament les pauses i els canvis dentonaci del discurs
oral.
La coma (,) indica una pausa breu.
El punt (.) marca una pausa llarga i linici duna oraci nova.
El punt i coma (;) assenyala una pausa intermdia, ms llarga que la de la coma, per ms
breu que la del punt.
Els punts suspensius (...) indiquen que una frase s inacabada, que es deixa en suspens.
Tamb representen una expressi de dubte o temena i assenyalen que somet alguna
expressi.
Els dos punts (:) indiquen una pausa intermdia, ms llarga que la de la coma, per ms breu
que la del punt. Solen introduir una explicaci.
El gui llarg () serveix per marcar i diferenciar incisos dins duna frase. En els dilegs,
introdueix les diferents intervencions i assenyala, per tant, el canvi de torn de paraula.
El signe dinterrogaci (?) tanca una pregunta.
El signe dadmiraci (!) clou una exclamaci.
Els signes de puntuaci no indiquen totes les pauses que es fan en un text. Per exemple, si un
text cont un fragment fora llarg sense cap signe de puntuaci, haurem de fer pauses per
poder respirar.
A lhora de fer pauses no marcades amb un signe de puntuaci, cal tenir en compte que no
sadmet cap pausa:
entre article i nom,
desprs duna preposici o duna contracci,
entre un adjectiu i un nom, o entre un nom i un adjectiu,
entre un verb i un adverbi, o entre un adverbi i un verb,
entre dos adverbis,
a linterior dun temps verbal compost,
a linterior duna locuci o duna perfrasi.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

3. Comentar qu et suggereix un text literari

Contingut

Per assolir aquest objectiu necessites saber:

les conjuncions, les locucions conjuntives i les locucions adverbials,
vocabulari.

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

3. Comentar qu et suggereix un text literari

Conjuncions,
locucions
conjuntives i
locucions adverbials
(bloc 2, activitat 17)

Les conjuncions, les locucions conjuntives i les locucions adverbials funcionen sovint com a
connectors. Els connectors sn mecanismes que serveixen per estructurar un text i per donarli cohesi. Nhi ha molts i de molts tipus. A continuaci en veurs alguns de fora habituals.
A ms: afegeix una informaci.
s un llibre molt ben escrit. A ms, llegint-lo he aprs moltes coses noves.
Fins i tot: indica la inclusi dun element o dun aspecte inesperat o sorprenent.
Quan va cantar lltima can, es va emocionar tothom, fins i tot els msics.
No obstant aix, amb tot: indiquen que el que sha dit abans s un obstacle insuficient perqu
es realitzi el que es diu desprs. Solen anar desprs duna pausa llarga (punt) o intermdia
(punt i coma).
Crec que s un conte molt interessant. No obstant aix, no comparteixo la lli moral que
sen desprn.
Penso que aquest s un relat fora inversemblant. Amb tot, lhe trobat interessant.
Encara que: introdueix una oraci que expressa un obstacle insuficient per a la realitzaci del
que es diu abans o desprs.
Aquest conte mha agradat molt, encara que sigui difcil de llegir.
Encara que sigui difcil de llegir, aquest conte mha agradat molt.
Tant... com: indica que dos elements, considerant-los individualment, comparteixen una
caracterstica.
Tant la Caputxeta com el llop sn personatges molt simples i estereotipats.
Ni... ni: afegeix elements negatius.
A mi, aquest poema ni mha emocionat ni mha interessat.
Doncs: indica conseqncia o conclusi.
Tha agradat, Jaume Sisa? Doncs escolta Albert Pla, que tencantar.

10

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

3. Comentar qu et suggereix un text literari

Vocabulari

Verbs:
atraure, avorrir, captivar, complaure, copsar, desagradar, emocionar, ensumar, enutjar,
fascinar, impressionar, observar, percebre, repugnar, seduir, sentir, sorprendre i tastar.
Locucions:
cridar latenci.

11

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

4. Contingut fontic i ortogrfic

Contingut

Lortografia i la pronncia de la h,
Lortografia i la pronncia de les consonants laterals (l, ll i ll).

12

Intermedi 3-Unitat 5 Qui canta, els mals espanta

4. Contingut fontic i ortogrfic

Ortografia i pronncia
de la h
(bloc de fontica i
ortografia, activitats 1, 2,
3 i 4)

La hac (h) s una lletra que no representa cap so. Per tant, cal fixar-se b en les paraules que
sescriuen amb aquesta grafia, per no descuidar-se-la.
Es mant en alguns mots cultes, tant al principi com enmig de la paraula:
adherir, exhalar, hemicicle, hexgon, subhastar
A diferncia daltres llenges, no sescriuen amb h les paraules segents:
cacauet, coet, orxata
Sha danar amb compte amb algunes paraules que sescriuen amb h i que sonen igual que
daltres paraules que sescriuen sense h.
o (conjunci), oh (interjecci)
hem (verb haver), em (pronom)
i (conjunci), hi (pronom)
ah (interjecci), a (preposici), ha (verb haver)

Ortografia i pronncia
de les consonants
laterals (l, ll i ll)
(bloc de fontica i
ortografia, activitats 6,
7, 8, 9 i 10)

La ela simple (l) i la doble ela (ll) representen sons diferents. Un cop identificats, no plantegen
dificultats ortogrfiques.
Hi ha una srie de paraules que sescriuen amb ela geminada (ll). Les ms freqents sn les
segents:
Les que comencen per all-, coll- i ill-:
allrgia, alludir, collaborar, collectiu, illuminar, illusi
Les que acaben per -ella i -illa:
gorilla, mortadella, novella, tilla

13