Reflexions al voltant del

mite
El mite s un relat memorable i tradicional que
explica lactuaci exemplar duns personatges
extraordinaris en un temps prestigis i lluny
Carlos
Garca
Gual
1. Qui crea els mites?
Si busques en un diccionari de mitologia, trobars els escriptors antics
que en les seves obres han explicat els mites. No obstant aix, no en
sn els autors. No pots trobar el nom del creador dun mite, perqu, si
el trobessis, seria la prova definitiva per poder afirmar que no s un
mite.
s, per tant, una caracterstica fonamental dun mite que hagi estat
creat per una comunitat de persones o, si ms no, que la
comunitat lhagi adoptat de tal manera que el nom de lautor shagi
oblidat.
Un mite no cont, doncs, les opinions particulars duna persona sin el
que pensa -o pensava, si parlem dun mite del passat- tota una
collectivitat. Per aix, podem afirmar que els mites expressen la
ideologia del poble que els ha creat.
2. Qu podem deduir de la lectura dels mites?
Quins elements componen la ideologia duna societat?
De la lectura atenta dels mites grecs i romans, sen pot deduir la
ideologia daquests pobles; podem esbrinar el que aquestes societats
valoraven positivament o negativament, el que desitjaven o temien,
els seus ideals i els seus prejudicis ; tamb, com creien que shavia
originat el mn, els dus, els homes i les dones, els fenmens de la
naturalesa, les plantes i els animals, les festes i les institucions socials.
De fet, grecs i romans explicaven tota la realitat mitjanant
mites.
3. Com podem deduir la ideologia duna societat a partir
de la lectura dels seus mites ?
Si analitzem amb atenci tots els elements que apareixen en uns
quants mites, si els comparem, ens adonarem dels fets i personatges
que es repeteixen i dels que no apareixen mai, i podrem saber qu

pensa la societat que els ha creat o quins sentiments collectius t

sobre molts aspectes de la vida.
Per exemple :
Si llegeixes molts mites grecs tadonars que tots els herois
importants sn homes. Daix, qu en pots deduir? Que la
societat grega era sexista o que, al contrari, considerava que les
dones valien el mateix que els homes? Evidentment, els grecs
pensaven que, per regla general, els homes eren els nics valents,
forts i amb decisi.
Si llegeixes contes on els reis i prnceps sempre sn valents i tenen
bons sentiments, qu pensars? Doncs, que la societat que els ha
creat valora positivament la monarquia.
Amb aquesta mena danlisi, podrs deduir dels mites grecs i romans
la ideologia daquests pobles. A ms, pots realitzar la mateixa
operaci amb les pellcules i sries de televisi actuals i
esbrinars part de la ideologia de la nostra societat.
4. Per qu creien els grecs i els romans en els seus mites?
En primer lloc, els ssers humans necessitem respostes a les
preguntes que ens plantegem per a explicar els fets i la
realitat que ens envolta. Don va sorgir el cel i la terra, el mar, els
rius, les muntanyes? Per qu cauen llamps del cel? Qu ens succeeix
desprs de la mort? Totes les societats hereten dels seus avantpassats
una explicaci.
En el cas duna societat de mentalitat primitiva, els mites sn
les respostes a totes aquestes preguntes.
A ms de la fora de la tradici, les persones ms importants de la
societat donaven suport, amb el seu poder, a les explicacions dels
mites. Reis, nobles i sacerdots defensaven una explicaci de la realitat
que els beneficiava i que no volien que canvis.
Tots els membres de laristocrcia tenien un avantpassat mtic -un du
o un heroi molt important- que legitimava els seus privilegis per sobre
de la resta de la societat. A ms, la creena en dus vengadors que
castigaven tots els qui volien atacar el poder establert, afegia el poder
de la superstici religiosa al control militar i poltic dels sbdits.
Aix, doncs, els mites grecs i romans -i de totes les altres
cultures- simposaven per lautoritat de la tradici i dels
poders de la societat i pels recursos emotius i fantstics que
captivaven lhome.
Les histries dels dus i dels herois representaven la saviesa rebuda
dels antics, que no shavia dalterar. Es transmetia de pares a fills
durant segles i segles, i tothom lacceptava sense plantejar-hi cap
dubte.
5. Recursos dels mites

En segon lloc, als humans ens agraden els mites pels recursos
emotius i fantstics que utilitzen. Els mites sn histries dssers
meravellosos, amb virtuts exraordinries com una gran bellesa, fora,
valentia, o amb monstres horribles i terrorfics.
A ms, els mites sn narracions amb una acci trepidant. Les lluites,
les morts, la sang, les grans gestes i les aventures mgiques, hi sn
constants. Els mites tamb van plens de tafaneries: amors i desamors,
infidelitats, fills i naixements de totes menes, etc.
Tot all que t a veure amb les emocions, els sentiments i els
fets fantstics ens agrada a tots. Qui ho dubti, pot consultar al
diari les llistes de les pellcules amb ms xit daquesta setmana o els
programes de televisi amb ms audincia (sense comptar el futbol).
Si a nosaltres, que formem part duna societat ms evolucionada, ens
impressionen aquestes histries, com no havien de creure els antics
grecs i romans en els mites?
A ms, a diferncia de nosaltres, els grecs ms antics no tenien cap
altra manera dexpressar la realitat.
6. El naixement de la ra
Malgrat tota lautoritat de la tradici, al segle VI aC alguns grecs van
comenar a pensar que aquesta manera dexpressar la realitat no els
acabava de fer el pes. En contra dels criteris dautoritat, van decidir
que calia discutir totes les qestions entre tots, i tornar-les a pensar :
havia nascut el pensament racional.
Per qu es va produir aquest fet? Sobre aquest tema shan escrit
llibres i llibres, i encara avui s una qesti molt debatuda. Potser, una
de les causes va ser la prdua del poder per part de reis i
sacerdots. Quan en moltes ciutats gregues les lleis ja no les podia
imposar un petit rei, sin que molts ciutadans tenien en les seves
mans la capacitat de decisi, es va haver de buscar una manera de
trobar la millor decisi comuna.
Aix, doncs, si ja no sobea lautoritat de petits reis i sacerdots,
tampoc no es podia confiar ms temps en lautoritat de la saviesa dels
antics ni es podien expressar les idees amb narracions fantstiques.
Per, com decidirien el que era vlid i el que no? La resposta va ser l
argumentaci i la demostraci amb fets.
A partir daquell moment, ja no podien afirmar Zeus ha produt
aquest llamp, perqu, alg podia portar Zeus al mig de la plaa
pblica i demanar-li que en fes una demostraci ?
En canvi, s que es podien buscar arguments i explicacions que tothom
pogus entendre i jutjar, i acceptar aquests arguments o no. Ja no es
podia acceptar el que digus la tradici o un petit rei : calia arribar a un
acord, perqu era lautoritat de moltes persones la que donava valor a
una explicaci.
Els grecs van inventar el pensament racional i van fer lesfor
per pensar sobre ells mateixos i la seva relaci amb el mn. Amb la
ra va nixer la filosofia i, ms tard, la histria i la cincia, i
qualsevol activitat tcnica o intellectual va seguir mtodes racionals o
va desaparixer.
3

7. Qu ens queda, del pensament mtic?

Els mites grecs formen part de lherncia cultural, per no sn els
nostres mites. Nosaltres, en tenim de mites?
Evidentment, en els nostres mites no surten dus, i sn productes
firmats pels seus creadors. Tanmateix, els homes i les dones actuals
encara necessitem histries emotives i fantstiques per a veure-hi
reflectits els nostres valors, desitjos, prejudicis i les nostres pors.
El nostre heroi preferit no ser un guerrer que mati dracs i altres
monstres com Hracles, el fill de Zeus. Per potser ser un excombatent de la guerra del Vietnam i sanomenar John Rambo. Molta
gent no haur sentit parlar dArgo, la nau de lheroi grec Json i dels
seus companys, els argonautes. En canvi, hi ha moltssimes persones a
tot el mn fantiques de les aventures de la nau interestellar
Enterprise, de la srie cinematogrfica i de televisi Star Trek o del
viatge dun hobbit a la recerca dun anell mgic Els nens davui no
somien amb els herois de la guerra de Troia. Quin nen ha sentit parlar d
Aquilles, Hctor, iax o Diomedes? La guerra dels jocs dels infants s
ms aviat La Guerra de les Galxies, amb els seus raigs lser i les
seves naus viatjant per lhiperespai.
Totes aquestes pellcules i sries de televisi no sn mites en un sentit
estricte. Tanmateix, com els mites grecs i romans, expressen la
ideologia de la societat que les ha creat i utilitzen els mateixos
recursos emotius i fantstics que les velles histries dels dus i dels
herois de lantiguitat grecoromana. En aquest fet es fonamenta una de
les raons per a lestudi de la mitologia clssica. Si saprn a analitzar i
interpretar els mites del passat, s molt ms fcil analitzar i interpretar
les produccions culturals de la nostra societat.
8. Les fonts per a lestudi de la mitologia
Si coneixem els mites dels grecs i els romans, s grcies a dues menes
de fonts :
* Fonts literries (literatura mitogrfica): La Ilada i lOdissea sn
els primers poemes pics conservats de la histria de la literatura
universal. Des dels temps ms antics, els grecs han explicat les
aventures dels seus herois i guerrers. En un primer moment, els aedes
componien canons amb lacompanyament de la ctara. Desprs els
rapsodes van recollir la tradici daquests poemes cantats, per ja no
els cantaven, sin que els recitaven acompanyats dun bast. La
tradici, gaireb podrem dir la llegenda, atribueix la Ilada i lOdissea
a un poeta cec de lilla de Quos, Homer. Si aquest autor va existir, no
va crear del no-res ; en tot cas, va recollir una immensa tradici de
temes i histries i, a ms, una tcnica de composici potica molt
perfeccionada. En aquestes dues obres trobem una gran quantitat de
mites sobre divinitats i herois grecs. Aquesta tradici va ser continuada
ms tard per molts altres autors al llarg de la literatura grega.
4

Un altre poeta molt important per a un bon coneixement de la

mitologia grega va ser Hesode, autor de dos interessants llibres : la
Teogonia i Els treballs i els dies. En aquests poemes, Hesode recull els
mites de la seva poca i els ordena, tot intentant donar la seva versi
sobre lorigen dels dus i de la humanitat (mites cosmognics,
teognics i antropognics).
A ms, gaireb tots els poetes grecs sinspiren en la mitologia per a
escriure les seves obres : Safo, Arquloc, Anacreont i Pndar, entre
altres. Tamb quasi totes les tragdies que conservem dsquil,
Sfocles i Eurpides tenen un argument inspirat en la tradici
mitolgica.
* Les arts plstiques : A ms de les obres dels escriptors grecs, una
altra font dinformaci per al coneixement dels mites grecoromans sn
les obres que shan pogut conservar dels pintors i escultors daquella
poca. Una gran quantitat de les obres dart gregues i romanes que
han arribat fins als nostres dies representen figures o escenes
mitolgiques. Aquest fet ens permet veure com els artistes plasmaven
en imatges les paraules dels mites
8a. La visi dels dus
Cap poeta, pintor o escultor grec no havia vist mai un du. A ms,
pensaven que contemplar un du portava inevitablement la desgrcia
o la mort (concepte de hybris).
Anquises, un prncep troi, va ser estimat per la deessa Afrodita.
Aquesta, per, havia adoptat laparena duna noia per poder passar
la nit amb ell. Quan es va mostrar en la seva forma divina, Anquises va
quedar paralitzat per la por : sabia que per haver contemplat una
deessa, els dus el castigarien. No va ser aix, perqu Afrodita el va
protegir. En canvi, Acte, un caador que va tenir la curiositat de veure
com la deessa rtemis es banyava nua en una font, va ser devorat pels
seus propis gossos.
8b. El poder de les muses
Com podien els artistes plasmar i els poetes descriure uns ssers que
era tan perills contemplar? Grcies a les muses.
Les muses sn les nou filles de Zeus i Mnemsine (la Memria). Sn,
amb Apollo, les protectores de les arts i les inspiradores dels artistes
(a Roma sn anomenades Camenes). De fet, els grecs creien que els
poemes no eren producte de la imaginaci dels poetes, sin que les
muses parlaven per boca dels artistes. Les muses coneixien tot el que
havia succet, tot el que succea i tot el que havia de succeir i, quan
volien, transmetien aquest coneixement als poetes i artistes plstics.
Homer no comena el seu poema la Ilada anunciant que ell, un gran
poeta, explicar una interessant histria. Comena demanant a la
musa que canti la histria dAquilles, perqu el poeta la pugui
transmetre als altres homes :
5

Peleu.

Canta, deessa, la clera dAquilles, el fill de

Per als grecs, era molt clara aquesta divisi entre el mn dels dus i el
mn dels homes. Les muses, quan inspiraven els artistes, eren les
mitjanceres entre el mn sobrenatural i la realitat dels ssers humans.
Hom atribueix a les muses el patrocini de les segents arts o cincies :
a Callope, la poesia pica
a Clio, la histria
a Polmnia, els himnes (poesia adreada
als dus) i la geometria
a Euterpe, la msica
a Terpscore, la dansa
a Erato, la lrica
a Melpomene, la tragdia
a Talia, la comdia
a Urnia, lastronomia