You are on page 1of 12

ACTIVITATS SOBRE POESIA

Valenci-3r ESO.

NOM:
CURS:

Data dinici: _________

Data final: ___________

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

1. ABANS DE LLEGIR
1. s possible que no hages llegit molta poesia i que penses que no tagrada. Explica quines sn
les dificultats que tens davant un poema i les raons per les quals creus que no tagrada.

2. Explica, segons el que tu saps, qu s la poesia.

3. Llig aquests textos que parlen sobre la poesia o expressen idees i sentiments sobre la creaci
potica. En equip, anoteu les idees que us pareguen interessants per comenar a entendre
millor aquest gnere literari:
El poeta no pot crear sense sentir abans la inspiraci, eixir fora de si mateix i
perdre ls de ra (Plat).
Poesia s tot all bell que no es pot explicar i que no necessita explicaci (Juan
Ramn Jimnez).
La poesia s el punt dintersecci entre el poder div i la llibertat humana (Octavio
Paz).
La poesia s indispensable, per magradaria saber per a qu (Jean Cocteau).
He deixat al paper tota la sang (Josep Palau i Fabre).
Alguna cosa ms que el do de sntesi:
veure en la llum el trnsit de la llum
(Pere Gimferrer).
Poesia: Art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual
propi, mitjanant paraules disposades segons unes determinades lleis mtriques
(Enciclopdia).

Activitats de poesia-2

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

2. LA FORMA DELS POEMES


La poesia clssica sescriu en versos, que tenen una quantitat de sllabes regular, rimen entre
s i sagrupen en estrofes. En la poesia moderna s habitual que no apareguen tots aquests
elements.
EL VERS
El vers s una srie de paraules determinada per un nombre de sllabes, pauses, ritmes,
accents, etc., que sol ocupar una lnia.
LA MESURA DEL VERS (MTRICA)
Per saber la mesura o metre del vers, en comptem les sllabes fins a lltima tnica.
Segons els nombre de sllabes, els versos poden ser: monosllabs (1 sllaba); bisllabs (2),
trisllabs (3), tetrasllabs (4), pentasllabs (5), hexasllabs (6), heptasllabs (7), octosllabs (8),
eneasllabs (9), decasllabs (10), hendecasllabs (11) i dodecasllabs (o alexandr) (12).
 Versos dart menor: huit sllabes o menys.
 Versos dart major: nou sllabes o ms.
LA CESURA
La cesura s una pausa interna que sol dividir alguns versos dart major en dos hemistiquis,
didntic o de diferent nombre de sllabes.
LA RIMA
La rima s la repetici total o parcial de sons al final de dos o ms versos a partir de lltima
vocal tnica, incloent aquesta. La rima pot ser:
 Rima consonant: repetici dels sons voclics i consonntics.
 Rima assonant: repetici noms dels voclics. (No sinclou ni les semivocals o les
semiconsonants dels difongs, ni la vocal postnica dels mots esdrixols. Aix, rima en
assonant, p. ex., Arnau val; galera audincia).
La rima sindica amb una lletra: majscula si el vers s dart major; o minscula, si el vers s
dart menor. Si no hi ha rima, ho indiquem amb una x (versos lliures).
LESTROFA
Lestrofa s lagrupaci dun determinat nombre de versos. En la poesia clssica, en diem
cobles. Les ms habituals sn les segents:
1. APARIAT. Combinaci de dos versos.
2. QUARTET (art major) i QUARTETA (dart menor). Combinaci de quatre versos.
3. OCTAVA CLSSICA, caracterstica de la nostra poesia medieval. Cobla de huit versos,
generalment decasllabs amb cesura
4. ROMAN. Tirallonga de versos de set sllabes: els senars sn blancs i els parells
mantenen una rima assonant constant.
5. SONET. Forma potica formada per dos quartets i dos tercets (3 versos).

Activitats de poesia-3

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

1. Desprs de llegir la informaci de la pgina anterior, fixat en lanlisi de les formes de


lestrofa segent (La barraca, Teodor Llorente):

Com/ la/ ga/vi/na de/ la/ mar/ bla/vo/sa


que (e)n/ la/ tran/quil/la/ plat/ja/ fa/ son/ niu,
com/ lo/ ne/vat/ co/lom/ que (e)l/ vol/ re/po/sa
de/ lar/bre/ verd/ en/ lo/ bran/cat/g(e) om/briu,
blanca, polida, somrisent, bledana,
casal dhumils virtuts i honrats amors,
lalegre barraqueta valenciana
samaga entre les flors.

10 A
10 B
10 A
10 B
10 C
10 D
10 C
6D

Sn 8 versos decasllabs, excepte lltim (hexasllab), sense cesura, amb rima consonant.
Per tant, lestrofa s una octava clssica, encara que amb el trencament de lltim vers.
2. Analitza els versos, la rima i lestrofa dels dos poemes segents:

Aix com cell qui es veu prop de la mort,


corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vs, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
ir pel mn vostre ergull recitant
(Ausis March)

Sabia que vindries, que ja era


lhora de parar taula dignament,
dobrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i ms amor daquell que espera,
amor i ms amor daquell que sent
la pentecosta de lamor, ladvent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses
perqu sabia que vindries, ara,
amb un escndol de sonets i roses.
Amor i ms amor i ms encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
(Lamant de tota la vida, Vicent Andrs Estells)

Activitats de poesia-4

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

3. LES FIGURES RETRIQUES


Les figures retriques o estilstiques sn els diversos recursos lingstics que utilitza un autor per fer ms
expressiu el contingut del seu missatge i per cridar latenci del lector.
Figura retrica
Anfora. Repetici duna paraula o
ms al principi de diversos versos o
oracions.

Exemple
Diners fan b, diners fan mal,
diners fan lhome infernal
i el fan sant celestial,
segons que els usa.
ANSELM TURMEDA

s
Aix semfasitza ms la
paraula repetida.

Hiprbaton. Alteraci de lordre


lgic de les paraules en loraci.

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,


pennatge blanc, he vista una garsa.
JOAN ROS DE CORELLA.

Produeix elegncia,
bellesa, sorpresa...
Lordre lgic seria: He vist
una garsa amb els peus
verds, els ulls i les celles
negres, i el plomatge blanc.

Parallelisme. Repetici en dos


versos o ms destructures
sintctiques semblants.

No esperis altre do que el de tes llgrimes


ni vulles ms consol que els teus sospirs
JOAN MARAGALL

Intensitat i expressivitat de
la idea que es vol
transmetre

Comparaci. Presentaci de la
relaci existent (real o imaginria)
entre dos termes per mitj de
partcules comparatives: com,
igual que, tal com, semblant a...

Tal com el brau que fuig cap al desert,


... aix, em conv allunyar-me de vs.
AUSIS MARCH
Les canyes / -com exrcit filipamenacen el cel blau
CARLES SALVADOR
Un gran arbre ajagut s lo Pirine.
JACINT VERDAGUER

Valor
expressiu
significatiu

Metfora.
Substituci
duna
paraula per un altra de diferent
grcies a alguna semblana de
significat. En la metfora pura
noms apareix el terme imaginat.

Gran valor expressiu. s un


dels
recursos
ms
importants en la poesia.

Joventut! Coet rebel


Que escampa colors i fria.
FRANCESC ALMELA I VIVES
Gran ocell de silenci (es refereix a la mort)
MRIUS TORRES

Sinestsia. Associaci delements


que provenen de camps sensorials
diferents.

Sens va morint la llum, que era color


de mel, i ara s de color dolor de poma.
GABRIEL FERRATER

Es combinen diferents
percepcions: vista (color),
gust (mel), olfacte (olor) i
gust (poma).

Anttesi. Contraposici duna


paraula o sintagma amb una altra
de sentit oposat.

Mexalta el nou i menamora el vell.


JOSEP-VICEN FOIX
... del temps, oraci nostra i blasfmia
nostra
SALVADOR ESPRIU

Provoca contradiccions i
intensifica la idea.

Hiprbole. Exageraci extremada.

No hi havia a Valncia dos amants com


nosaltres.
VICENT-ANDRS ESTELLS

Exagerar una experincia...

Personificaci.
Atribuci
de
qualitats humanes a ssers
inanimats.

Sospira amb homes i arbres la campana.


JACINT VERDAGUER
Somnia la nit amb bries sirenes
FRANCESC RODRIGO

Identificaci amb la natura

Activitats de poesia-5

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

1. Busca exemples de les figures retriques segents en lestrofa de La barraca que has
analitzat en lapartat anterior (pg. 4, activitat 1):
COMPARACI:

PERSONIFICACI:
HIPRBATON:
ANFORA:
2. Identifica les figures daquests versos:
a) Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca lesttica pura
dels edificis que t
voltant-lo, voltors altssims
a punt de menjar-se el cel
(Larbre vell. Marc Granell)

e) (Plou)... Arruga el riu la seva pell lluenta.


Els campanars miren el cel, plujs
(Pluja a Florncia des duna finestra dels Ufizzi.
Narcs Comadira)

b) ai el temps, aquest corc que sens menja la


fusta
Perfum despgol. Vicent Alonso)
c) Veus eixa mar que abraa de pol a pol la terra?
(Jacint Verdaguer)
d)... i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis
(Anna Montero)

f) Evoco rams de fosca i rams de llum.


Amb rams de llum guarneixo solituds,
amb rams de fosca encenc tots els desigs.
Evoco cossos bells, i dentre tots
evoco el teu que estimo i que conec.
(Miquel Mart i Pol)
g) Vinyes verdes vora el mar,
... verd suau de cap al tard
(Vinyes verdes vora el mar. Josep M. de Sagarra)
h) El meu ofici s lalegria,
siga de nit, siga de dia.
El meu ofici s el dolor.
(El meu ofici. Vicent A. Estells)

3. Escriu exemples dalgunes de les figures retriques. No s tan difcil com sembla. Fixat en
aquestes expressions:
Era alt com un pi: COMPARACI-HIPRBOLE
El ratol de lordinador: METFORA.

Activitats de poesia-6

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

4. ENTENDRE EL POEMA
Identificar els tipus de versos, la rima, lestrofa i les figures retriques dun poema pot ser ms
o menys senzill per comprendre un poema, entendre el que diu, conta o expressa el poeta en
el seu text s una tasca ms complexa.
Aix s aix perqu, a diferncia del que succeeix amb una novella o una obra de teatre, el
poema no s transparent, va ms enll del llenguatge lgic habitual, se situa dins de la
dimensi inconscient del poeta i del lector: diu coses incoherents i contradictries, que
escapen al raonament lgic. El missatge potic utilitza al mxim les possibilitats expressives de
llenguatge i permet tota una varietat de nous significats i de noves formes de comprensi. Per
aix, es pot dir que explicar un poema consisteix a entendre quin efecte ha produt en
nosaltres i per qu: les sensacions i sentiments que ens provoca el poema.
Aix no obstant, el coneixement dels elements que constitueixen la poesia pot ajudar a captar
millor el sentit dun poema, a comprendre (si s que aix s possible) els sentiments, les
reflexions o les emocions que expressa el poeta i les que sentim els lectors.
FORMES TEXTUALS
De la mateixa manera que en altres tipus de textos (els blocs personals, per exemple), en els
poemes poden aparixer o predominar diversos tipus de formes o tipus textuals:
Descriptiu: observaci de les caracterstiques fsiques i/o psicolgiques de persones o
paisatges, de dun punt de vista personal i subjectiu; hi abunden els adjectius, les
comparacions i les personificacions. Exemple: Lametller (pg. 3)
Narratiu: relat de fets, sensacions, amb tendncia realista, ordenats cronolgicament; s
abundant de formes verbals. Larbre vell (pg. 22).
Expositiu: expressi de sentiments i pensaments, presentaci o declaraci didees,
conceptes, desitjos, emocions personals, on el mn interior s ms important que la realitat.
Exemple: El temps (pg. 11)
LA VEU POTICA
El jo potic: apareix al text a travs dels pronoms personals, possessius i verbs en 1a
persona. s la veu potica o punt de vista ms habitual en poesia. Aquest jo del poema no s
directament el de lautor real, el de la persona amb noms i cognoms, sin una espcie de
personatge del mn fictici del poema. Exemple: Horacianes (pg. 18)
El tu lric: sidentifica pel pronoms, possessius i verbs en 2a persona, de vegades fins i tot
amb noms propis. s el personatge fictici a qui sadrea el poema. Exemple: Compliment a
Mercedes (pg. 4).
3a persona: es refereix a persones, objectes, animals, paisatges... s habitual en els poemes
descriptius i narratius. Exemple: El temps (pg. 11).
EL TEMA
Els temes genrics ms habituals en poesia sn: lamor, la mort, el temps, la societat, la vida
quotidiana, la naturalesa... Els temes poden mesclar-se en un mateix poema i es desenvolupen
en subtemes molt variats: per exemple, el desamor, la joia de lenamorament, la lloana de la
persona amada, una situaci quotidiana duna parella enamorada...
Exemples: Vora el barranc dels Algadins (pg. 8). Tema: la naturalesa.
Els amants (pg. 17). Tema: lamor.

Activitats de poesia-7

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

ACTIVITATS
Les formes textuals
1. Llig els poemes segents i indican la forma textual que predomina:
Vora el barranc dels Algadins (pg. 8):
Amb msica potser ho escoltaries millor (pg. 12):
Els amants (pg. 17):
La veu potica
2. Identifica les veus potiques dels poemes segents:
Ayo es viadeyra (pg. 7):
Divisa (pg. 19):
Drap de la pols... (pg. 19):
El tema.
3. Llig els poemes segents i explican el tema. Has dindicar el tema general (amor,
naturalesa...) i el subtema o aspecte especfic del tema del poema (amor: relacions sexuals,
desamor, desig...):
Lametller (pg. 3):
A vegades s necessari i fors (pg. 13):
Si parlo dels teus ulls (pg. 14):
Horacianes (pg. 18):
Drap de la pols (pg. 19):
Pollets (pg. 24):
Entendre el poema
4. Llig el poema Vinyes verdes vora el mar (pg. 9) i explica les formes textuals, les veus
potiques i el tema.

5. Llig Idilli(pg. 10) i escriu un text explicatiu que resumisca el que sexpressa en el poema.
En aquest text has de fer referncia a tots els elements que hem treballat (formes textuals,
veus potiques, tema).

Activitats de poesia-8

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

5. LECTURA DE LANTOLOGIA
Ara ja ests ms preparat/ada per a llegir tots els poemes de lantologia. La majoria han
aparegut en les activitats anteriors, per pots tornar a llegir-los amb calma.
1. Llig el poema Evoco rams de fosca.. (pg, 15). Respon aquestes qestions:
Mesura dels versos:
Figures retriques: anfora, comparaci, metfora, anttesi.

Formes textuals:

Veus potiques:

Tema:

2. Llig el poema Saps? Magrada... (pg. 19) i explica el que has ents.

3. Llig el poema Mester damor (pg. 20).


Fes-ne lanlisi formal (mesura, rima, estrofa):

Busca algunes figures retriques (comparacions, metfores):

Explica el tema i la veu potica:

4.Llig els poemes Canyar (pg. 21), La pluja tot el dia (pg.21), Sol (pg. 24) i A voltes
resaria (pg. 23). Tria el que ms tagrada i explica per qu.

Activitats de poesia-9

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

5. Ja has vist que alguns poemes no tenen rima ni mesura regular dels versos ni estrofes. Per
en la poesia del segle XX encara hi ha altres formes potiques que fins i tot no sorganitzen en
versos. Llig els poemes segents i busca informaci, si cal, per explicar-los.
El poema Les formigues (pg. 20) s un calligrama. Explica en qu consisteix.

El poema No momplis ms de flors... (pg. 25) s un poema en prosa. Explica per qu es


considera poesia.

Lltim text de lantologia (pg 25) s un poema visual. Explica en qu consisteix.

6. Tria dos dels poemes segents i redacta dos textos on expliques tots els aspectes que
consideres importants per a la comprensi de cada poema (forma, figures retriques, formes
textuals, veus potiques, tema...):
Amb msica ho escoltaries potser millor (pg. 12).
A vegades s necessari i fors (pg. 13).
Si parlo dels teus ulls (pg. 14).
Els amants (pg. 17).
Horacianes (pg. 18).

Activitats de poesia-10

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

6. RECITAL POTIC
Lactivitat final de la lectura de lantologia s la realitzaci dun recital potic en equip.
Per recitar poesia, cal que entengues que un element fonamental dun poema s el ritme. Com
passa amb la msica, els poemes tenen un ritme intern, que es crea amb la combinaci de
sllabes tniques i tones.
CONDICIONS DEL RECITAL
Heu de seleccionar, com a mnim, un poema per cada membre de lequip. Cada persona
haur de recitar un mnim de 10 versos. Podeu recitar un mateix poema entre diverses
persones.
El recital constar dels segents elements:
Presentaci general
Presentaci de cada poema:
 informaci sobre lautor
 comentaris sobre aspectes del poema: aspectes formals (mesura, rima,
estrofa), figures retriques destacades, formes textuals, veus potiques,
tema; en definitiva, informaci variada sobre el text.
Recitaci del poema (memoritzat).
Podeu usar msica, imatges i qualsevol altre element (objectes, ball, dramatitzacions...)
que siga adequat al contingut del poema.
Podeu realitzar el recital en viu i en directe o enregistrat: vdeo, movie-maker, powerpoint...
Els textos de les presentacions (general, informaci sobre lautor i sobre el poema) shan
descriure prviament i hauran de ser corregit pel professor/a. En el recital, podreu llegirlos (si ho feu en power-point poden aparixer escrits).
En la recitaci del poema, no us poseu nerviosos: no aneu rpids, vocalitzeu b, useu
lentonaci adequada. El poema transmet un sentiment, per aix heu dintentar transmetre
eixe sentiment quan lestigueu dient.

EXEMPLE DE PRESENTACI DUN POEMA


El poema que vaig a recitar s de Maria Merc
Maral, poetessa catalana nascuda el 1952,
que va morir als 45 anys. A ms descriure, va
tindre una activitat poltica intensa, sobretot
en moviments feministes.
El poema sense ttol, que comena a amb el vers
Drap de la pols... pertany al llibre Cau de
llunes, el seu primer llibre de poesia, publicat el
1977. Sn 8 versos decasllabs sense rima, en
els quals hi ha una enumeraci dobjectes i
productes de neteja, que conclou amb un vers
en qu usa una metfora per a referir-se a la
dona que usa aquests productes com un
guerrer. Com veureu, el poema s narratiu i t
un to humorstic i de reivindicaci feminista.

Activitats de poesia-11

3rESO

IES Riu Tria. Quart de Poblet


Departament de Valenci

Curs 2011-12

7. ARTICLE PER AL BLOC


Com heu fet en les lectures de Solidaritat i Spot, acabem el treball de lAntologia de poemes
amb lescriptura dun text on contes, descrigues, expliques i expresses els teus sentiments i
pensaments sobre la lectura dels poemes, sobre el que has aprs i, en especial, sobre
lexperincia del recital potic.
Recorda que el per escriure aquest text has de seguir 3 passos:
Planificaci didees
Redacci del text
Revisi.

Activitats de poesia-12

3rESO