COM ESTUDIAR LES

ROQUES?
Eines i recursos
Mar 2014

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

Qu s una roca?
Una roca s un agregat natural, sense frmula qumica ni estructura
cristallina prpia, format per un o diversos tipus de minerals i, en alguns
casos, delements derivats de lactivitat dorganismes vius.
Les roques es formen pels processos geolgics interns i externs.
Processos geolgics interns
Moviments orognics
Moviments epirognics
Formaci de roques endgenes
Moviments ssmics
Processos
geolgics
externs
Meteoritzaci Alteraci i
esmicolament
Qumica
qumic, biolgic i
fsic de les
roques
superficials per
lacci dels
agents
Erosi
atmosfrics i els
ssers vius.
Transport

Sedimentaci

Mecnica
Dissoluci
Oxidaci
Hidrlisi
Hidrataci
Carbonataci
Acci dels ssers vius
Desgast progressiu i superficial de les
roques per acci dels agents geolgics
externs.
Trasllat a un En: Dissoluci
altre lloc, per
Flotaci
agents
Suspensi
geolgics
Saltaci
externs,
dels
Rodament
fragments
Reptaci
erosionats.
Deposici dels A les
materials
conques

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 1/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

transportats
sedimentries
pels
agents
geolgics
externs
en
aturar-se
la
fora que els
mant
en
moviment, o b
en produir-se
canvis fsics o
qumics que en
provoquen la
precipitaci.

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 2/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

Estudi de les roques

Obtenci de les mostres
Les roques formen la part slida de la Terra. La superfcie terrestre, per, a
vegades est coberta per vegetaci que dificulta o impossibilita lobservaci
de les roques. Per aix cal buscar llocs on la roca aparegui nua de vegetaci
i puguem, daquesta manera, observar-ne totes les seves caracterstiques.
Aquests indrets sanomenen afloraments.
En general, les roques que formen els afloraments fa temps que estan
exposades a laire lliure, i solen presentar-se alterades per agents externs
com la pluja, el vent, els ssers vius, etc. Aquesta alteraci sanomena
ptina i t unes caracterstiques diferents de la roca original.
Per aquest motiu, quan anem al camp a observar o recollir mostres per
estudiar-les hem de procurar que siguin fresques, s a dir, sense cap
ptina o alteraci. Per tant, el que farem s trencar una roca amb el martell
(tantes vegades com calgui) fins que estiguem segurs que obtenim una
mostra de la roca original.
Un cop tenim la nostra mostra fresca ja podem estudiar-ne les
caracterstiques principals.

Com estudiar les mostres?

Per identificar les mostres que tenim, en general, ens fixarem en les
caracterstiques que observem a ull nu o amb una lupa duns 10
augments. En alguns casos, realitzarem proves senzilles per comprovar si
presenten o no alguna propietat especfica, com, per exemple, veure si
reaccionen o no en posar-hi unes gotes dcid clorhdric.
La primera caracterstica que hem de mirar s si la mostra s homognia o
heterognia.
Mostra homognia: aquella en qu noms distingim un nic
component (de mida gran o una pasta dun sol color), sense tenir en
compte les esquerdes o alteracions desprs de la seva formaci.

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 3/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

Mostra heterognia: aquella en qu podem observar ms dun

component, independentment de les mides i de la proporci amb
qu es presentin.
Estudi de mostres homognies
Per estudiar les mostres homognies observarem les caracterstiques
segents:
a) Aspecte foradat: ens fixarem si hi ha forats o cavitats ms o menys

esfriques. s caracterstic, per exemple, de roques volcniques, com

els piroclasts, o dalgunes dorigen sedimentari, com els travertins.
b) Textura (o aspecte general): Observarem la forma, la mida i la

disposici dels seus components minerals, ja que aquestes

caracterstiques depenen del procs de formaci de la roca.
a. Textura microcristallina: els cristalls noms es poden veure
amb lupa o al microscopi (per exemple, roques magmtiques
volcniques).
b. Textura vtria: sn roques que presenten un aspecte
homogeni, com de vidre (per exemple, roques magmtiques
de refredament rpid).
c. Aspecte pissarrs: l'adquireix quan la roca es trenca amb plans
ben definits, ja que els minerals que la formen estan disposats
en bandes o lmines paralleles (per exemple, roques
metamrfiques com la pissarra).
d. Aspecte granellut (roques sedimentries): ens hi referim quan,
en les roques sedimentries, podem observar a ull nu els
cristalls minerals i components que les formen.
e. Aspecte fi (roques sedimentries): ens hi referim quan, en les
roques sedimentries, no podem observar els cristalls a ull nu,
per s amb lupa o microscopi.
f. Aspecte terrs (roques sedimentries): l'adquireix quan, en les
roques sedimentries, els minerals o components que la
formen no estan ben units entre si i es desfan.
c) Reacci a lcid clorhdric: aquesta prova ens revela si la composici

de la mostra cont carbonat calci, ja que aquest, en tirar una gota

dcid clorhdric dilut, reacciona fent efervescncia. Cal recordar que
per observar aquesta reacci ho hem de fer sobre una zona fresca i
GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 4/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

neta de la mostra, ja que si no algunes impureses de la roca poden

alterar aquest resultat.
d) Gust: algunes roques tenen un gust caracterstic, que podem notar

directament en posar-la en contacte amb la llengua o b en tocar-la

amb el dit moll i desprs posant-nos-el a la boca (per exemple,
lhalita, de gust salat com la sal de cuina, o la silvina, de gust ms
amarg). Per realitzar aquesta prova sempre ho farem en una zona
fresca i neta de la mostra.
Estudi de mostres heterognies
Per estudiar les mostres heterognies observarem les caracterstiques
segents:
a) Bandat o esquistositat: s aquella en qu els minerals que formen

la roca sn visibles i estan collocats de forma plana i orientats en

lespai (per exemple, les roques metamrfiques com lesquist o el
gneis).
b) Presncia de fssils: es tracta dobservar si cont restes fssils o no,

ja que si nhi ha ens indica que la roca s dorigen sedimentari (tot i

que algunes roques de metamorfisme baix, com la pissarra, en
poden contenir).
c) Mida dels components: la mida dels components que formen la

roca, tant si es tracta dels cristalls com de fragments daltres roques o

fssils, s un dels criteris per poder-les classificar.
d) Textura (o aspecte general): observarem la forma, la mida i la

disposici dels seus components minerals, ja que aquestes

caracterstiques depenen del procs de formaci de la roca.
a. Granular: els cristalls sobserven a simple vista (per exemple,
roques magmtiques plutniques).
b. Porfrica: hi podem observar cristalls minerals ben
desenvolupats envoltats per una pasta amorfa indiferenciada.
c. Esquistosa: els minerals que formen la roca sn visibles i estan
orientats en lespai (per exemple, com hem dit en el cas de
roques metamrfiques com el gneis).

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 5/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

d. Llistada: hi podem observar diferents coloracions disposades

en lnies paralleles entre elles de gruix diferent (per exemple,

roques metamrfiques).
e) Percentatge de minerals visibles: segons la quantitat de minerals

que sobserven a ull nu, podem pensar en un tipus de roca o en un

altre (per exemple, s una caracterstica que ens ajuda a classificar
les roques magmtiques).
f) Forma dels components: s una caracterstica que ens ajuda a

classificar les roques. Podem parlar de:

a. Arrodonida o angulosa: quan parlem de components com ara
fragments daltres roques (per exemple, ens serveix per
diferenciar entre conglomerats i bretxes en el cas de roques
sedimentries).
b. Esfrica, prismtica, rectangular, quadrada: quan parlem de
minerals.
g) Color: en alguns casos la tonalitat general varia segons la seva

composici qumica, per no ho podem fer servir, nicament, com a

indicador dun tipus de roca.
h) Aspecte foradat: ens fixarem si hi ha forats o cavitats ms o menys

esfriques.
i)

Reacci a lcid clorhdric: aquesta prova ens revela si la composici

de la mostra cont carbonat calci, ja que aquest, en tirar una gota
dcid clorhdric dilut, reacciona fent efervescncia. Cal recordar que
per observar aquesta reacci ho hem de fer sobre una zona fresca i
neta de la mostra, ja que si no algunes impureses de la roca poden
alterar aquest resultat.

Model de taula / Fitxa de descripci duna roca

Roca homognia o heterognia?
Puc observar els cristalls a ull nu?
Quin percentatge?
Quina mida tenen aproximadament?
T altres components, com fragments daltres roques?
T fssils? Si s que s, com sn?
GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 6/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

T aspecte foradat?
Quan la trenco amb el martell, fa trossos o lmines?
Descriu-ne la textura o l'aspecte general:
Reacciona amb lcid clorhdric?
Altres caracterstiques (gust, color)
Altres observacions que creguis importants:
Classificaci:
magmtica / metamrfica / sedimentria
Subclassificaci:
Nom de la roca:

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 7/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

Tipus de roques
Totes les roques que trobem a la superfcie terrestre (tant a lescora com al
mantell i al nucli) poden classificar-se en tres grups:
FONT: http://www.xtec.cat/~jvert/cctt/cct1tema2/roques.htm
Roques sedimentries
Les roques sedimentries shan format a partir de dipsits de fragments
que, originriament, formaven part daltres roques o dorganismes vius. Sn
roques exgenes exposades a la superfcie que soriginen com a resultat de
lacci destructiva (meteoritzaci i erosi), el transport (per vent, gravetat,
corrents superficials daigua, dissoluci...), la sedimentaci (precipitaci en
el cas que els sediments siguin transportats en dissoluci) i la diagnesi o
litificaci (procs de transformaci dels sediments dipositats en roca).
Durant la diagnesi els sediments pateixen modificacions anomenades
compactaci i cimentaci.
Els llocs on sacumulen els sediments sn les conques sedimentries. En
aquestes zones, els sediments shi acumulen formant un seguit de capes
horitzontals, els estrats. A mesura que es van dipositant nous materials, els
antics van quedant coberts, de manera que pel pes i la pressi van
cimentant i construint una nova roca (procs de litificaci). Tamb shi
poden recollir restes dorganismes vius (com closques) que poden
transformar-se en fssils.
Les roques sedimentries poden classificar-se en tres grans grups:
a) Detrtiques:
Estan formades per fragments de roques cimentades (Clasts).
Les partcules (fragments) shan transportat en estat slid
(suspensi).
Se solen classificar segons la mida de les partcules:
Rudites: mides superiors a 2mm, formats per blocs, cdols i
graves. Exemples: conglomerats i bretxes.
Arenites: mides entre 2mm i 1/16mm, formats per sorres.
Exemples: gres.
Lutites: mides inferiors a 1/16mm, formats per argiles. Exemples:
largillita.
GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 8/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

b) Qumiques:
Estan formades per partcules que shan transportat en dissoluci.
Hi trobem:
Carbontiques: formades per la precipitaci del carbonat de
calci. Exemples: calcria, travert, dolomia, marga.
Evaportiques: formades per la precipitaci de sulfats i clorurs.
Exemples: guix, halita, silvina, carnallita.
Silcies: formades pels dipsits dxid de silici provinent
desquelets silicis dorganismes. Exemples : chert o terra de
diatomees.
c) Orgniques:
Estan formades per lacumulaci de partcules orgniques que shan
transformat en un medi reductor (aqutic i sense presncia doxigen).
Hi distingim:
Carbons: formats per lacumulaci de restes vegetals. Exemples:
torba, lignit, hulla, antracita.
Petroli: prov de la transformaci de grans acumulacions de
plncton.
Roques magmtiques o gnies
Les roques magmtiques soriginen per la solidificaci del magma en
refredar-se. Els magmes (ja que nhi ha diversos tipus) sn roques foses que
es formen en profunditat (a la base de lescora i a la part superior del
mantell) quan la temperatura arriba entre els 700 i els 1.000C
aproximadament.
Segons la manera com solidifica el magma, la roca adquireix una textura o
una altra, fet que ens permet distingir-hi tres grups:
a) Plutniques o intrusives:
Es formen quan el magma solidifica lentament a linterior de
lescora, a uns 5-10Km de fondria. Exemples: granit, sienita, gabre o
peridotita.
b) Filonianes o hipabissals o subvolcniques:
Es formen quan el magma, ms esps, es refreda a linterior
desquerdes i, per tant, a una velocitat variable depenent del volum
GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 9/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

de lesquerda, de la temperatura de la roca encaixant i de la fondria.

Exemples: prfir, lamprfir, aplita o pegmatita.
c) Volcniques o extrusives:
Es formen quan el magma arriba fluid a lexterior i refreda
rpidament. Exemples: basalt, obsidiana, riolita o andesita.
Roques metamrfiques
Les roques metamrfiques soriginen per la transformaci de la composici
qumica i lestructura cristallina daltres roques (magmtiques,
sedimentries o daltres metamrfiques) a causa destar sotmeses a altes
temperatures i/o pressions, per sense arribar-se a fondre. Aquest procs
sanomena metamorfisme i s degut a ladaptaci de les roques i els seus
components a les noves condicions de temperatura i pressi.
Hi ha tres tipus de metamorfisme:
a) Dinmic o de pressi: s degut a fortes pressions o esforos, com per

exemple les falles.

b) De contacte o trmic: s degut a lascensi de magmes a la superfcie.
c) Regional o termodinmic: afecta zones molt extenses amb grans

augments de pressi i temperatura.

Exemples de roques metamrfiques sn el gneis, que prov del granit; la
quarsita, que prov del gres, o el marbre, que prov de la calcria.

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 10/11

Com estudiar les roques?

Eines i recursos

Identificaci i classificaci de les roques

Per a la identificaci i classificaci de mostres, el que se sol utilitzar sn les
claus dicotmiques.
Daquestes nhi ha moltes, tant als llibres com a Internet.
Si consulteu lapartat de links de la nostra web, hi trobareu tant algunes
claus dicotmiques com taules de classificaci que us poden ser tils.

GeoGirona Projecte guanyador de la 13 edici (2012) Beca Josep Pallach 11/11