You are on page 1of 92

Treball realitzat per:

Alexandre Nieto Malonda.


Dirigit per:

Joan Mir Farrerons i Jos Mara Gonzlez Lera.


Grau en:

Enginyeria dObres Pbliques.

Barcelona, 23 de Setembre de 2016.

Departament dInfraestructura del Transport i Territori.

TRABALL FINAL DE GRAU

Estudio de movilidad asociado al


paso del tranva por la C/ Laure
Mir del T.M. d'Esplugues y
propuesta de alternativas para el
desvo del trfico.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Resumen.
El presente trabajo de investigacin tiene como objetivo la pacificacin de la calle
Laure Mir, localizada en el corazn de la ciudad de Esplugues de Llobregat, para as
poder implantar vas de tranva por la calle y unir las paradas de Pont dEsplugues y
Rambla de Sant Just de una manera directa. Para ello, es necesaria una total
redistribucin del trfico debido a la reduccin de carriles de la calle, lo que implicar
cambiar los sentidos de algunas calles existentes y urbanizar otras para dar alternativas
al paso de vehculos.
El paso del Trambaix por Laure Mir no solo representar un ahorro de tiempo a los
usuarios de la lnea T3, sino que tambin crear un punto de intercambio de modos de
transporte en el Pont dEsplugues, ya que al producirse en este lugar la desviacin del
tranva junto a las existentes lneas de autobs con parada en la zona ms la futura
estacin de metro de la lnea T3, har del Pont dEsplugues un intercambiador modal,
lo que potenciar notablemente la movilidad del municipio.

Abstract.
The present work of investigation has the objective of the pacification of the Laure
Mir Street, which is located in the heart of the city of Esplugues de Llobregat, so tram
rails can be implanted, linking directly the tram stations of Pont dEsplugues and
Rambla de Sant Just. In order to accomplish this feat, a total redistribution of the
current traffic is required as the number of traffic lanes in the Street will be reduced,
which will imply changing traffic directions in some streets and urbanizing other
streets so vehicles can drive through alternatives routes.
The pass of the Trambaix through Laure Mir not only will mean a time safe for the
T3 line users, but also will create a transport interchange point located in the Pont
dEsplugues. As the tram will deviate there and in addition to the existing bus lines that
stops in the area plus the incoming line 3 metro station, it will convert the Pont
dEsplugues into a modal interchanger, which will enhance notably the city mobility.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

NDICE
Resumen ................................................................................................................3
1. Introduccin y objetivos ........................................................................................5
1.1. Introduccin .................................................................................................5
1.2. Objetivos ......................................................................................................8
2. Antecedentes.........................................................................................................9
2.1. Historia del Trambaix ...................................................................................9
2.2. Antecedentes del Trambaix .......................................................................11
2.3. Antecedentes de la calle Laure Mir ........................................................13
2.4. Historia del paso del Trambaix por la calle Laure Mir............................14
3. Redistribucin de la calle Laure Mir ................................................................18
3.1. Implantacin del tranva ............................................................................18
3.1.1. Tramo inicial / Plaza Santa Magdalena ..........................................19
3.1.2. Tramo central / Puente B-23 ..........................................................21
3.1.3. Tramo final / Rambla de Sant Just ..................................................23
3.2. Aceras .........................................................................................................24
3.3. Calzada .......................................................................................................27
4. Estudio del trfico ................................................................................................28
4.1. Anlisis del trfico actual de Laure Mir ..................................................28
4.2. Propuesta de nuevos itinerarios para el trfico .........................................32
4.3. Anlisis del trfico de los itinerarios alternativos ......................................38
4.3.1. Sentido Barcelona...........................................................................38
4.3.2. Sentido Sant Just Desvern ..............................................................41
5. Estudio de alternativas ........................................................................................44
5.1. Alternativas de las paradas ........................................................................44
5.2. Alternativa de las vas.................................................................................47
6. Conclusiones ........................................................................................................49
7. Referencias bibliogrficas ....................................................................................51
ANEJOS

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

1. INTRODUCCIN Y OBJETIVOS.
1.1. INTRODUCCIN.
La pacificacin de la calle Laure Mir en el municipio de Esplugues de Llobregat viene
dada por el deseo de la creacin de una nueva centralidad urbana que enlace el centro
histrico del municipio con la zona comercial y el ncleo de peatones existente situada
entre la calle Laure Mir y la avenida de Cornell.
Las caractersticas de esta reordenacin urbanstica deben de ser las siguientes:

Creacin de un entorno accesible, cmodo, seguro y atractivo para la


circulacin a pie.
Aceras de un ancho til de 4,5 metros.
Pacificacin del trnsito: conversin de la calle en una zona 30.

Por otro lado, la unin de las paradas de tranva Pont dEsplugues y Rambla de Sant
Just producir un ahorro de tiempo estimado de 7 minutos comparado con el recorrido
actual de la lnea T3 que circula por la avenida Baix Llobregat en el barrio de Montesa.
Adems, la parada La Mallola prevista en el punto medio de la calle dar cobertura a
una zona del municipio en la que actualmente no hay oferta de transporte tranviario.

Figura 1: Propuesta de la unin de la lnea T3. Fuente: www.transportpublic.org.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Las ventajas que ofrecera la creacin del tramo en cuestin no se limitaran a un


ahorro de tiempo, tambin supondra un gran ahorro energtico para los viajeros de
Sant Just Desvern y Sant Feliu de Llobregat. Adems, la pacificacin de la calle Laure
Mir rompera con la tendencia actual de privilegio para el automvil, ya que en
Barcelona el 25% de la poblacin se mueve en coche ocupando el 65% del viario. Este
proyecto de reconversin a va cvica y pacfica hara que una va de tranva transporte
la misma gente que 2 carriles para coche por sentido, a la vez que aumentaran la
velocidad, seguridad y calidad de vida de las zonas adyacentes al reducir el ruido, los
accidentes y la contaminacin.
Para la posible pacificacin e implantacin de tranva, es necesario abrir alternativas
de circulacin para el trfico. La apertura de nuevos itinerarios para el trfico es tan
importante como la modificacin de la calle para la adecuacin del tranva, pues con el
volumen de trfico actual no se podra llegar a conseguir la pacificacin deseada. En
este estudio se propondrn nuevas rutas y se detallarn las condiciones necesarias
para poder implantarlas.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 2: Conexin entre las paradas Rambla de Sant Just y Pont dEsplugues por la calle Laure Mir. Fuente: PDI 2011-2020.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

1.2. OBJETIVOS.
El objetivo principal de este estudio de movilidad es la pacificacin y descongestin de
trfico de la calle Laure Mir del municipio de Esplugues de Llobregat para as poder
implementar el paso del tranva por sta.
Para poder llevar a cabo esta hazaa, se necesita primero plantearse una serie de
objetivos parciales con el fin de abordar ms fcilmente el estudio:

Comprobar el estado actual de la calle (ancho de aceras y calzada, intensidad


de vehculos, etc.).

Trazar los perfiles y mapas en planta de la calle con la nueva distribucin de


espacio para acera y calzada.

Implantar estaciones y posibles glorietas necesarias a lo largo de la calle.

Observar si con la reduccin de carriles, la calle puede afrontar la misma


intensidad de vehculos.

Redistribuir el trfico de la ciudad para ofrecer itinerarios alternativos a los


vehculos.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

2. ANTECEDENTES.
2.1. HISTORIA DEL TRAMBAIX.
La historia del Trambaix, nuestro tranva objeto de estudio, comenz en 1987 con la
creacin de la Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que empez a estudiar la
posibilidad de la implantacin de una lnea de metro ligero en superficie a lo largo de
la Avenida Diagonal hasta la comarca del Baix Llobregat. En 1989 se realiza el estudio
de la reimplantacin del tranva en un corredor Diagonal-Baix Llobregat.
Dos aos ms tarde, la EMT convoca un concurso para el estudio de una red de metro
ligero en superficie que circule entre el Baix Llobregat i la Diagonal para valorar la
viabilidad econmica del proyecto. En 1993 la red de tranva se incluy por primera
vez en el Plan Intermodal de Transporte (PIT) como modo de transporte de capacidad
intermedia.
En enero de 1997, por iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona, Entitat Metropolitana
del Transport i TMB, comienzan las obras de construccin de un tramo piloto de 640
metros de va nica, acabndose en mayo del mismo ao. En junio se inicia la primera
prueba del tramo piloto de la Diagonal, entre Maria Cristina y LIlla. Estas pruebas se
pudieron realizar gracias al material rodante cedido por las empresas Gec Alstrom y
Siemens, y finalizaron en enero de 1998.

Figura 3: circulaciones de prueba en la Avenida Diagonal de los tranvas cedidos por Siemens (izquierda) y Gec
Alstrom (derecha).

En 1997 se fund la Autoritat del Transport Metropolit (ATM), que se incorpor a la


direccin y seguimiento del proyecto, y redacta un estudio de viabilidad para la
construccin de una primera fase de la infraestructura del metro ligero en la Diagonal
que podra ser utilizado por el momento como carril bus.
9

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

En el Consejo de Administracin de la ATM se acuerda en julio de 1998 que la


Generalitat de Catalunya y la EMT deleguen en la ATM sus competencias
administrativas y las obligaciones econmicas relativas a la planificacin, ordenacin y
concesin del sistema de tranva en el corredor Diagonal-Baix Llobregat. As pues, la
ATM acaba sacando a concurso la redaccin, construccin y explotacin de la red de
metro ligero entre Barcelona y el Baix Llobregat.
Despus de una primera etapa de precalificacin del concurso en la que se invitaba a la
presentacin de anteproyectos y propuestas econmicas, en abril del 2000 se adjudic
la construccin y explotacin del servicio de tranva durante la segunda etapa de la
adjudicacin del concurso al consorcio Grup TramMet (Tramvia Metropolit), liderado
por Alstom y FCC.
En 2001 comenzaron las obras del Trambaix. Para inicios de 2004 se empiezan a
realizar viajes de prueba en todo el trayecto sin pasajeros en los que se produjeron
varios accidentes debido a descarrilamientos y choques contra turismos que no
respetaban la nueva sealizacin y realizaban giros indebidos.

Figura 4: accidente en LHospitalet el 19 de febrero de 2004.

Finalmente la inauguracin del Trambaix se produjo el da 3 de abril del mismo 2004,


aunque todava la red no estaba acabada. En un principio la lnea T3 solamente
circulaba hasta Montesa ya que las obras en Sant Just Desvern no haban finalizado. A
finales de mayo del mismo ao se alarg hasta la siguiente parada de Sant Mart de
lErm (actualmente Hospital Sant Joan Desp | TV3) y no fue hasta enero de 2006 que
la lnea T3 comenz a circular en Sant Just Desvern por las paradas de Rambla de Sant
Just, Walden y Consell Comarcal (actualmente Torreblanca). Un ao ms tarde, en abril
de 2007, qued finalizada la extensin de la lnea T3 hasta Sant Feliu de Llobregat con
la parada Sant Feliu-Consell Comarcal, con lo que se dio por finalizada la red del
Trambaix.
10

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

2.2. ANTECEDENTES DEL TRAMBAIX.


El Trambaix tiene 29 estaciones que se dividen a lo largo de su longitud total de 32
kilmetros, conectando las ciudades de Barcelona, LHospitalet de Llobregat, Esplugues
de Llobregat, Cornell de Llobregat, Sant Joan Desp, Sant Just Desvern y Sant Feliu de
Llobregat.

Figura 5: red actual del Trambaix.

Dispone de tres rutas principales, T1, T2 y T3, con un tramo comn de 15 paradas que
va desde Francesc Maci hasta Montesa, donde se divide el eje principal en dos,
obteniendo una ruta T3 que pasa por Sant Joan Desp, Sant Just Desvern y Sant Feliu
de Llobregat con destino Sant Feliu|Consell Comarcal, y una ruta T2 que pasa por
Cornell y Sant Joan Desp con destino Llevant|Les Planes. La lnea T1 sigue la misma
ruta que la lnea T2, sin embargo su destino se encuentra 4 paradas antes del destino
de la lnea T2, en la estacin Bon Viatge localizada en Sant Joan Desp.

Lnea

Longitud

Paradas

Municipios por los que circula

T1

9,8 Km

21

Barcelona Hospitalet Esplugues Cornell Sant Joan Desp

T2

11,6 Km

24

Barcelona Hospitalet Esplugues Cornell Sant Joan Desp

T3

10 Km

20

Barcelona Hospitalet Esplugues Sant Joan Desp


Sant Just Desvern Sant Feliu

TOTAL

15,1 Km

29

Barcelona Hospitalet Esplugues Cornell Sant Joan Desp


Sant Just Desvern Sant Feliu
Figura 6: Distribucin de la red del Trambaix.

11

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

El tranva circula en va doble en la mayor parte de la red. Son excepciones el tramo de


la lnea T2, entre las estaciones Bon Viatge y Llevant|Les Planes, y el tramo de la lnea
T3, entre las estaciones de Montesa y Rambla de Sant Just, que circulan en va nica. A
pesar de ello, los andenes de las paradas son de va doble, permitiendo a los tranvas
que van en diferente sentido coincidir en un punto para que en cada va circule un
nico tranva.

Figura 7: Tranva en va nica entre las paradas de Bon Viatge y La Fontsanta

La velocidad comercial del Trambaix es de 18 Km/h en va segregada, siendo ste su


principal atractivo frente a los 12 Km/h del autobs urbano. La frecuencia de cada
lnea en hora punta es de 12 minutos, por lo que en el tramo comn (Francesc Maci
Montesa) pasa un tranva cada 4 minutos, y en el ramal entre Montesa y Bon Viatge
(T1 y T2) los tranvas circulan en ciclos de 4 y 8 minutos.

Figura 8: Horario de da laborable en hora punta del tramo comn del Trambaix.

12

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

2.3. ANTECEDENTES DE LA CALLE LAURE MIR.


El tramo por donde se pretende que circule el tranva pertenece a la antigua carretera
nacional N-340. Establece el lmite fronterizo entre los municipios de Esplugues de
Llobregat, donde se llama Laure Mir, y Sant Just Desvern, donde pasa a llamarse
Carretera Reial.
Tiene una longitud de 1,1 kilmetros y un ancho constante de 20 metros. El trfico
rodado tiene 2 carriles por sentido y circulan turismos, vehculos pesados, vehculos de
distribucin urbana de mercancas y autobuses urbanos e interurbanos.

Figura 9: Seccin actual de la calle Laure Mir. Fuente: PMU de Esplugues

Figura : Distancia entre las estaciones de Pont dEsplugues y Rambla de Sant Just.

En el punto central del tramo de estudio hay un puente por el que pasa la autova B23, que une la autopista AP-7 con la Avenida Diagonal de Barcelona. Esta autova tiene
accesos en Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp y
Esplugues de Llobregat.
En el mismo centro del tramo y paralela a la autova se encuentra la calle Puig i
Cadafalch, de doble sentido y carril por sentido. Esta calle ser de gran importancia
para el desvo del trfico de Laure Mir debido a su situacin respecto la autova B23.
13

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

2.4. HISTORIA DEL PASO DEL TRAMBAIX POR LA CALLE LAURE MIR.
Durante la fase de diseo y desarrollo de la red del Trambaix se plante el tramo entre
las actuales estaciones de Pont dEsplugues y Rambla de Sant Just como parte
integrante de la lnea Barcelona-Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat.

Figura 10: Propuesta inicial del trazado del Trambaix

A pesar de las ventajas que ofreca esa lnea, se descart la idea debido a que el
Ayuntamiento de Esplugues present alegaciones porque el paso del tranva por la
calle Laure Mir obligara a ocupar uno o dos de los cuatro carriles actuales,
perjudicando al transporte privado. An y as, durante la fase de construccin del
Trambaix se volvi a abrir la disputa de si debera pasar a travs de Laure Mir o no,
tal y como se puede ver en la actividad de la ATM de 2002.

Figura 11: Propuestas de estudios referentes al Trambaix. Fuente: Actividad ATM 2002

14

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Durante la inauguracin del Trambaix, 3 de abril de 2004, se produjeron altercados


cerca de la estacin de Pont dEsplugues. Varias asociaciones de vecinos del municipio
de Esplugues de Llobregat y miembros de la plataforma ciudadana Volem el metro se
manifestaron e instalaron mesas y sillas en mitad de la va para celebrar un almuerzo
reivindicativo, cortando el paso e impidiendo la circulacin inaugural del Trambaix. Los
vecinos consideraban que la llegada del Metro a la ciudad era prioritaria y
cuestionaban la seguridad del tranva.

Figura 12: Manifestacin vecinal en la inauguracin del Trambaix

El paso de los aos les quit la razn a los miembros de la plataforma ciudadana, ya
que el tranva result ser el modo de transporte pblico mejor valorado segn las
encuestas de movilidad (EMEF de 2014).

15

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 13: Valoraciones de la ciudadana de los diferentes medios de transporte. Fuente: EMEF 2014

En enero de 2012, la idea de que el Trambaix pasara por la calle Laure Mir volvi a
estar en el punto de mira cuando los ayuntamientos de Sant Just Desvern y Sant Feliu
de Llobregat presentaron una mocin para que la Generalitat incluyese en el Plan
Director de Infraestructuras 2011-2020 el paso recto de la lnea T3 por Laure Mir se.
Las mociones fueron aprobadas por unanimidad en sus ayuntamientos,
respectivamente, que pueden leerse en el respectivo anejo.
Despus de que se aprobara el paso directo del tranva, el ayuntamiento de Esplugues
de Llobregat realiz un pleno el da 13 de julio de 2012 para presentar alegaciones al
reciente plan aprobado. Estas alegaciones incluan que la lnea L3 de metro se tendra
que construir simultneamente o previamente a la implantacin del Trambaix por
Laure Mir, adems de que el flujo de trfico se redistribuyera y que la seccin de la
calle en cuestin se modificara.
Debido a estas alegaciones y a la fuerte crisis econmica, el paso del Trambaix por
Laure Mir no se ha redactado el proyecto a pesar de que en el PDI 2011-2020 se
prevea que en 2015 el paso directo ya estara operativo.

Figura 14: descripcin de la actuacin XT02 del Plan Director de Infraestructuras. Fuente: PDI 2011-2020

16

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

El 16 de marzo de 2016, el ayuntamiento de Esplugues hizo otra mocin, esta vez para
impulsar el paso directo del tranva as como la llegada de la lnea de metro L3 al
municipio. La mocin fue aprobada por unanimidad y, dos semanas ms tarde, el
ayuntamiento de Sant Just Desvern tambin aprob la misma mocin unnimemente.
El ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat debati sobre la mocin en el pleno del 31
de marzo, pero al no llegar a un acuerdo decidieron dejar la mocin sobre la mesa
hasta el prximo pleno del da 28 de abril, en el que finalmente se aprob con 19 votos
a favor y 2 votos en contra.

17

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

3. REDISTRIBUCIN DEL ESPACIO DE LA CALLE LAURE MIR.


Para la posible implantacin del tranva en la calle Laure Mir es necesario
redistribuir el espacio de la calle, incluyendo cambios en los carriles de circulacin,
aceras y mobiliario urbano.
La planta propuesta de la nueva Laure Mir se encuentra en el anejo de mapas. A
continuacin se explicarn los cambios propuestos y se incluirn las secciones de la
calle para cada tramo del trazado.

3.1. IMPLANTACIN DEL TRANVA.


El tranva circular en va nica segregada, sin embargo las estaciones dispondrn de
va doble. Para ello, ha sido necesaria la reduccin de carriles de circulacin, pasando
de dos carriles por sentido a un nico carril por sentido. Esta decisin permite la
implantacin de aceras anchas en ambos lados de la calle, as como la de un mayor
nmero de bancos y de espacios puntuales para estacionamientos.

Figura 15: Seccin de Laure Mir, tramo entre paradas.

En el tramo entre la parada Rambla de Sant Just y la plaza Santa Magdalena, se


implantarn dos estaciones de tranva: una en la misma plaza, y otra en el punto
medio del tramo, situado bajo el puente de la autova B-23. Las estaciones tendrn
andn central compartido con va doble para facilitar la espera y liberacin de la va
nica. Debido a las diferencias del ancho de la calle, cada estacin tendr sus anchos
caractersticos, que se describen en los siguientes apartados.

18

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

3.1.1. TRAMO INICIAL / PLAZA SANTA MAGDALENA.


En la plaza Santa Magdalena se propone implantar la primera de las dos paradas de
tranva a lo largo del trazado estudiado. En dicha plaza, la seccin de la calle es
notablemente superior al resto de Laure Mir, lo que la convierte en un lugar idneo
para instalar una parada. Gracias a este ancho nico en toda la calle, se puede
implantar la parada de tranva sin tener que reducir los anchos de las aceras ni los
anchos de los carriles de circulacin, manteniendo as las aceras por encima de los 4,5
metros de ancho sin tener que romper con la esttica de la calle.

Figura 16: Laure Mir con Plaza Santa Magdalena.

Figura 17: Seccin de Laure Mir con Plaza Santa Magdalena con parada de tranva.

La parada mantiene la va doble que viene continua de las vas existentes antes de
girar hacia la Avenida de Cornell y llegar a la actual parada Pont dEsplugues. Cuando
finaliza el tramo de la estacin la va doble se convierte en va nica, que continua as
hasta llegar a la siguiente parada.

19

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 18: Laure Mir con Avenida de Cornell.

Figura 19: Vista en planta de Laure Mir con Avenida de Cornell. Continuacin en va doble hasta la Plaza Santa
Magdalena.

Figura 20: Laure Mir con final de Plaza Santa Magdalena.

20

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 21: Vista en planta de Laure Mir con plaza Santa Magdalena. Paso de va doble a va nica.

3.1.2. TRAMO CENTRAL / PUENTE B-23.


En el barrio de La Mallola, bajo el puente de la autova B-23 se propone la implantacin
de la segunda y ltima parada de tranva a lo largo del trazado. Para ello, es necesario
la reduccin del ancho de aceras y de carriles ya que, a diferencia de en la parada
situada en la plaza Santa Magdalena, el ancho es de 20 metros y no se puede
implantar una parada con doble va manteniendo los mismos anchos.

Figura 22: Seccin de Laure Mir bajo puente B-23 con parada de tranva.

Antes de llegar al puente de la autova B-23, la va nica se separa en va doble con el


fin de poder ofrecer una parada de tranva. Una vez pasado el puente y la parada, se
vuelve a la va nica para poder volver a aumentar los anchos de acera y de carril.
21

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 23: Laure Mir, entrada puente B-23.

Figura 24: Vista en planta de Laure Mir con puente B-23. Paso de va nica a va doble.

Figura 25: Laure Mir, salida puente B-23.

22

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 26: Vista en planta de Laure Mir con puente B-23. Paso de va doble a va nica.

3.1.3. TRAMO FINAL / RAMBLA DE SANT JUST.


Finalmente, la va de tranva acaba juntndose con la red actual del Trambaix en la
parada Rambla de Sant Just, donde se vuelve a pasar de va nica a va doble. Cabe
decir que en la actual lnea T3, en la parada Rambla de Sant Just tambin se hace un
cambio de va nica a va doble, por lo que se demuestra que una va doble no
perjudicara la lnea en este punto.

Figura 27: Vas de la parada Rambla de Sant Just.

23

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 28: Vista en planta de Laure Mir con la actual parada Rambla de Sant Just. Paso de va nica a va doble.

3.2. ACERAS.
La redistribucin de Laure Mir incluye el objetivo de la ampliacin de aceras para
hacer que la va sea ms transitable para los vecinos de Esplugues. Las aceras tendrn
un ancho de 4,5 metros en cada lado de la calzada, con excepcin de las aceras
situadas bajo el puente de la autova B-23 que tienen un ancho de 1,8 metros para
poder implantar la parada de tranva.
En las aceras se incluyen varios elementos de mobiliario urbano, como bancos y
marquesinas de autobuses, adems de dejar espacio para rboles, contenedores de
basura y espacios reservados para estacionamientos puntuales.
Debido a la gran cantidad de comercios que hay en la calle Laure Mir, son muchas
las operaciones de carga y descarga que se realizan al cabo del da en la misma calle. A
pesar de que el paso del tranva beneficiar a muchos usuarios, se debe de dar una
solucin a los operadores de distribucin urbana de mercancas, que en varias
ocasiones no tienen opcin a realizar estacionamientos ilegales en frente del comercio
para realizar la carga y descarga. Actualmente, estos estacionamientos no suponen un
mayor problema debido a los dos carriles por sentido de circulacin existentes, pero
en caso de suprimir un carril por sentido, la distribucin urbana de mercancas en
Laure Mir resultar siendo ms difcil y perjudicar al comercio de la zona, los
propios operadores y a los vehculos que circulen por la calle.
En el siguiente mapa se pueden observar las zonas de carga y descarga en el municipio
de Esplugues, con el detalle de que en la zona afectada por la implantacin del tranva
no existen espacios de estacionamiento para la distribucin urbana de mercancas.

24

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

25
Figura 29: Oferta de estacionamiento para carga y descarga. Fuente: PMU de Esplugues.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Es por ello que se propone ceder parte de la acera para poder dejar espacios
reservados para estacionamientos puntuales. Estos espacios ocuparn 6 metros de
largo por 2,5 metros de ancho, se accedern a ellos mediante rampas en las aceras y
sern sobre panot para que los peatones puedan seguir caminando en estos espacios
mientras no haya ningn vehculo estacionado.

Figura 30: Espacios cedidos para estacionamientos puntuales en Laure Mir.

Los contenedores de basura se han reubicado en las mismas zonas en la que se


encuentran actualmente para evitar confusiones entre los vecinos de la calle. Los
contenedores se encuentran a nivel de calzada, por lo que ha sido necesario dejar los
huecos en las aceras donde irn colocados.

Figura 31: Huecos en acera para la colocacin de contenedores de basura en Laure Mir.

26

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

3.3. CALZADA.
La calzada ha necesitado una reforma para poder admitir el paso del tranva. La
principal diferencia respecto a la calzada actual es el nmero de carriles de circulacin,
pasando de dos a uno por sentido. Adems, la pacificacin de la calle incluye su
conversin en un tramo de zona 30, por lo que la velocidad de los vehculos tambin se
ve afectada.
Se ha procurado dejar carriles anchos de 3,2 metros en gran parte del trazado. Sin
embargo, al llegar a la parada situada bajo el puente de la autova B-23 los carriles se
reducen a 2,8 metros de ancho debido a la falta de espacio para poder implantar la
parada.
Para la posible conversin de la va en una zona 30, ser necesario la implantacin de
badenes reguladores de velocidad, con una separacin mnima de 150 metros respecto
a otro badn. Adems de obligar a los conductores que reduzcan de los 50 km/h
actuales a los 30 km/h propuestos, los badenes harn que varios conductores
descarten la opcin de seguir conduciendo por la calle Laure Mir y opten por circular
por los itinerarios alternativos propuestos.
En pro de facilitar los giros a la izquierda, se propone construir una rotonda en la
interseccin de Laure Mir con Josep Puig i Cadafalch, que permitir a los coches con
origen Sant Just Desvern el acceso a la calzada lateral de la autova.

Figura 32: Propuesta de rotonda en la interseccin de Laure Mir con Josep Puig i Cadafalch.

27

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

4. ESTUDIO DEL TRFICO.


4.1. ANLISIS DEL TRFICO ACTUAL DE LA CALLE LAURE MIR.
La actual calle Laure Mir es una de las principales vas del municipio de Esplugues de
Llobregat, ya que atraviesa todo el municipio y une directamente Barcelona con el
resto de ciudades del Baix Llobregat. Dispone de 2 carriles de circulacin de trfico
rodado por sentido, por los que circulan ms de 18.000 vehculos diarios.

Figura 33: Contaje automtico de vehculos en la calle Laure Mir. Fuente: PMU de Esplugues.

Para conocer las condiciones de circulacin de la calle Laure Mir, se utilizar el


mtodo propuesto en el Manual de Capacidad 2010 del Transportation Research

28

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Board de los Estados Unidos de Amrica (HCM 2010). A continuacin se describen los
diferentes niveles de servicio en los que el HCM 2010 clasifica las carreteras.
Nivel de Servicio A
- La velocidad de los vehculos es la que elige libremente cada conductor.
- Cuando un vehculo alcanza a otro ms lento puede adelantarle sin sufrir demora.
- Corresponde a unas condiciones de circulacin libre y fluida.
Nivel de Servicio B
- Representa unas condiciones razonablemente buenas dentro del rgimen de
circulacin libre.
- La velocidad de los vehculos ms rpidos se ve influenciada por la de otros vehculos.
- Pequeas demoras en ciertos tramos, aunque sin llegar a formarse colas, por existir
suficientes oportunidades de adelantamiento.
- Corresponde a unas condiciones de circulacin estable con velocidad media alta.
Nivel de Servicio C
- La mayor parte de los conductores debern ajustar su velocidad teniendo en cuenta
la de los vehculos que les preceden.
- Aumento de las demoras en los adelantamientos, porque las posibilidades de
realizarlos son reducidas.
- Formacin de pequeas colas o grupos de vehculos que circulan a la misma
velocidad.
- Corresponde a una circulacin estable.

Nivel de Servicio D
- Todos los conductores debern regular su velocidad teniendo en cuenta la marcha de
los vehculos precedentes.
- La velocidad media se reduce y se forman largas colas, ya que resulta difcil adelantar
a otros vehculos.
- La circulacin se aproxima a la inestabilidad.
Nivel de Servicio E
- La velocidad media de todos los conductores es prcticamente la misma.
29

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

- Se trata de una cola continua de vehculos, donde la velocidad media es muy


reducida, la separacin entre vehculos pequea y donde resulta imposible cualquier
maniobra de adelantamiento.
- Corresponde a condiciones de circulacin en las que la intensidad de trfico llega a
alcanzar a la capacidad de la carretera (la ltima situacin dentro del nivel de servicio E
es la situacin de capacidad).
Nivel de Servicio F
- Corresponde a todas las situaciones en que se producen retenciones de trfico, es
decir a una circulacin congestionada.
- Cola de vehculos que avanzar muy lentamente y con frecuentes paradas y
arrancadas sucesivas.
- La situacin resulta completamente inaceptable, y denota la existencia de una
seccin cuya capacidad es insuficiente para la demanda.

Para autopistas o carreteras de ms de un carril por sentido de circulacin, el nivel de


servicio depende de la densidad equivalente, cuyo valor se obtiene realizando el
siguiente clculo:
=

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)

As pues, se procede al clculo de la densidad equivalente de la calle Laure Mir:


=

/ 1008
=
= 504

2
=

504
=
= 10,08

50

30

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)

Como se puede ver, con una densidad equivalente de 10,08 vehculos ligeros por
kilmetro y carril, se puede definir la actual Laure Mir con un nivel de servicio B, lo
que implica un nivel de trfico y unas condiciones aceptables.
Para la posible pacificacin de la calle e implantacin del tranva sera necesario la
reduccin a un nico carril por sentido, convirtindose as en una va de la red
secundaria. Las carreteras de un nico carril por sentido de circulacin se clasifican en
tres grupos: clase I, clase II y clase III.
a) Las de clase I, tienen como funcin el facilitar la movilidad a velocidades
relativamente altas, como las que forman la red principal interurbana.
b) Las de clase II, no tiene porqu facilitar el desarrollo de altas velocidades, bien por
su funcin complementaria de las de categora I, o por discurrir por terrenos
accidentados, tener carcter tursticos, etc.
c) Las de clase III, son las travesas de poblacin y carreteras que discurren dentro de
zonas urbanizadas.
En el caso de la calle Laure Mir, estaramos hablando de una carretera de clase III, ya
que se sita en el centro de un municipio.
El nivel de servicio en carreteras de dos carriles de clase III se obtiene calculando el
porcentaje de la velocidad media del recorrido en relacin a la velocidad libre.

100

Donde:
VL: Velocidad libre real (km/h)
VM: Velocidad media de recorrido (km/h)

31

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

As pues, se procede al clculo de las velocidades libre y media de la calle Laure Mir,
con el volumen de vehculos actual pero con un carril menos por sentido:
=

/ 1008
=
= 1008

1

VM VL 0,0125IPE 30 0,01251008 17,4

17,4
100 =
100 = 58 %

30
Donde:
VL: Velocidad libre real (km/h)
VM: Velocidad media de recorrido (km/h)
IPE: Intensidad punta equivalente (vl/h)
Segn los datos de los aforamientos que disponemos y los clculos realizados a partir
de stos, sera imposible mantener el mismo volumen de trfico en hora punta con la
mitad de carriles de circulacin, por lo tanto es necesaria la redistribucin del trfico
para que la calle Laure Mir sea menos transitada.

4.2. PROPUESTA DE NUEVOS ITINERARIOS PARA EL TRFICO.


Visto que la calle Laure Mir no puede continuar albergando el mismo nmero de
vehculos con un carril de circulacin menos por sentido, se procede a la propuesta del
desvo del trfico para la posible implantacin del tranva en la calle.
Al contrario que en el trazado actual en el que todos los vehculos circulan por Laure
Mir sea cual sea su destino, se debern idear dos rutas alternativas, una para cada
sentido de la circulacin.

Sentido Barcelona: calle Laure Mir/ calle Nou calle Josep Puig i Cadafalch
calle Juli Culebras i Barba calle Llus Domnech i Montaner calle Gaiet
Faura avenida dels Pasos Catalans calle Laure Mir / calle Sant Mateu /
acceso a B-23 y Ronda de Dalt.
32

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

La habilitacin del itinerario alternativo en sentido Barcelona comportar los


siguientes cambios respecto a la situacin actual:
-

Las calles Josep Puig i Cadafalch, Juli Culebras i Barba, Llus Domnech i
Montaner y Gaiet Faura debern pasar a actuar como calzadas laterales de
la autova B-23., por lo que se pasar de tener un carril por sentido de
circulacin a tener dos carriles con sentido Barcelona.

Figura 34: Calle Josep Puig i Cadafalch, actualmente con un carril en ambos sentidos de circulacin.

Figura 35: Cruce entre las calles Josep Puig i Cadafalch y Juli Culebras i Barba, actualmente con un carril en ambos
sentidos de circulacin.

33

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Ser necesario crear una nueva glorieta en la confluencia de las calles


Laure Mir, Nou i Josep Puig i Cadafalch para permitir el giro a la izquierda
de los vehculos procedentes de Sant Just Desvern.

Figura 36: Calle Laure Mir, confluencia con calle Nou i Josep Puig i Cadafalch.

Figura 37: Calle Josep Puig i Cadafalch, confluencia con calle Laure Mir i Nou.

34

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

35
Figura 38: Itinerario alternativos al paso del trfico por la calle Laure Mir, sentido Barcelona.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Sentido Sant Just Desvern: calle Laure Mir / salidas B-23 y Ronda de Dalt
avenida dels Pasos Catalans avenida Jacint Esteva Fontanet calle Manuel
Florentn Prez calle Rafael Casanova i Comes calle del Nord / calle Major.

La habilitacin del itinerario alternativo en sentido Sant Just Desvern requiere la


apertura a la circulacin de vehculos del tramo de la calle Manuel Florentn Prez,
actualmente no urbanizado.

Figura 39: Tramo de la calle Manuel Florentn Prez sin urbanizar, extremo este.

Figura 40: Tramo de la calle Manuel Florentn Prez sin urbanizar, extremo oeste.

36

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

37
Figura 41: Itinerario alternativos al paso del trfico por la calle Laure Mir, sentido Sant Just Desvern,

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

4.3. ANLISIS DEL TRFICO DE LOS ITINERARIOS ALTERNATIVOS.


Una vez tenemos las propuestas de itinerarios alternativos, procedemos a analizarlas
para comprobar el nivel del trfico que, supuestamente, tendrn. Para ello, nos
basaremos en que el 50% de los vehculos que circulan actualmente por Laure Mir
utilizarn las rutas alternativas, mientras que el 50% restante optar por continuar con
el trazado actual o bien por coger el transporte pblico.
4.3.1. SENTIDO BARCELONA.
En la ruta direccin Barcelona, las calzadas laterales de la autova de las calles Josep
Puig i Cadafalch, Juli Culebras i Barba, Llus Domnech i Montaner y Gaiet Faura
absorbern todo el trfico desviado de Laure Mir debido al carril aadido en sentido
Barcelona.
Una vez las calzadas laterales llegan a su fin, los conductores pueden decidir ir a la
Ronda de Dalt o volver a Laure Mir, por lo que habr que comprobar tanto la
entrada de la Ronda como la avenida Pasos Catalans direccin Laure Mir.
La entrada a Ronda de Dalt ser el punto ms conflictivo del itinerario debido al
incremento de vehculos que recibir procedentes de las calzadas laterales de la
autova. A diferencia que en las calles mencionadas anteriormente, la entrada a la
Ronda de Dalt no se podr modificar, por lo que el clculo de su capacidad no es trivial.

Figura 42: Contaje automtico de vehculos en la avenida Pasos Catalans, direccin Ronda de Dalt. Fuente: PMU
de Esplugues.

38

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Con los datos de la avenida Pasos Catalans direccin Ronda de Dalt podremos calcular
el nivel de trfico de la entrada a la Ronda y a la autova B-23. La hora con ms
vehculos coincide con la hora punta de Laure Mir calculada anteriormente, de 8 a 9.
Por lo tanto, se estimar que la Intensidad punta/hora ser los 1005 vehculos/hora de
la entrada en Ronda de dalt ms el 50% de los vehculos en la misma hora de Laure
Mir, 1008/2 = 504 vehculos/hora, haciendo un total de 1509 vehculos/hora.
Teniendo ya la Intensidad punta/hora estimada, procedemos a calcular el nivel de
servicio de la carretera, que obtendremos mediante la densidad equivalente al tratarse
de una carretera de dos carriles:

/ 1509
=
= 754,5

2
=

754,5
=
= 15,09

50

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)
El resultado de la Densidad equivalente nos indica que la entrada a la Ronda de Dalt
tendr un nivel de servicio C en hora punta que corresponde a una circulacin estable
con ligeras retenciones, y suponiendo que la totalidad de vehculos desviados vayan
hacia la Ronda de Dalt.

Procedemos a continuacin a calcular el nivel de servicio de la avenida Pasos Catalans,


sentido Laure Mir. Al tratarse de una carretera de dos carriles, el procedimiento del
clculo es el mismo que el anterior: con los datos del contaje automtico obtendremos
una densidad equivalente que nos dir a qu nivel de servicio pertenece la va.
La hora punta sigue siendo de 8 a 9, lo que nos permite hacer el mismo razonamiento
de antes para obtener la intensidad punta/hora: 565 vehculos/hora de Pasos Catalans
ms el 50% de los vehculos de Laure Mir en sentido Barcelona, 504 vehculos/hora,
nos da un total de 1069 vehculos/hora.

39

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Figura 43: Contaje automtico de vehculos en la avenida Pasos Catalans, direccin Laure Mir. Fuente: PMU de
Esplugues.

/ 1069
=
= 534,5

2
=

534,5
=
= 10,69

50

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)
En hora punta y considerando que la totalidad del trfico desviado circular por Pasos
Catalans en direccin Laure Mir, la densidad equivalente obtenida es de 10,69
veh.ligero/km/carril, con podemos calificar la avenida Pasos Catalans en direccin
Laure Mir con un nivel de servicio B, que se traduce en unas buenas condiciones de
circulacin.
As pues, el itinerario propuesto para el desvo del trfico en direccin Barcelona
puede soportar el incremento de trfico sin provocar grandes retenciones en hora
punta.
40

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

4.3.2. SENTIDO SANT JUST DESVERN.


A continuacin se analizar el trfico del itinerario alternativo en sentido a Sant Just
Desvern, que se reduce a mirar el nivel de la servicio de trfico de Pasos Catalans en
direccin Ronda de Dalt, y la calle Jacint Esteva Fontanet, ambos con dos carriles por
sentido de circulacin. Del mismo modo que en el itinerario con sentido Barcelona, no
se realizan clculos para las calzadas laterales a la autova porque sufren mejoras, en
este caso se urbaniza una calle en la que actualmente no existe circulacin de
vehculos.
En este itinerario utilizaremos los contajes del apartado 4.1. de Laure Mir en
direccin Sant Just Desvern, en el que la cantidad de vehculos en la hora punta de 8 a
9 es de 684 vehculos.
As pues, para calcular la intensidad punta/hora de Pasos Catalans en sentido Rondas
sumaremos los 1005 vehculos actuales que pasan por Pasos Catalans ms el 50% de
los vehculos que actualmente circulan por Laure Mir en direccin Sant Just Desvern,
es decir, 342 vehculos, obteniendo un total de 1347 vehculos por hora en hora punta.

Figura 44: Contaje automtico de vehculos en la avenida Pasos Catalans, direccin Ronda de Dalt. Fuente: PMU
de Esplugues.

41

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Como se trata de una carretera con dos carriles de circulacin por sentido, de nuevo
obtendremos el nivel de servicio mediante el clculo de la densidad equivalente a
partir de la intensidad punta/hora obtenida.
=

/ 1347
=
= 673,5

2
=

673,5
=
= 13,47

50

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)
Con la densidad equivalente calculada, podemos otorgarle a la avenida Pasos Catalans
el nivel de servicio C en hora punta y direccin Ronda de Dalt, que nos indica una
circulacin estable con retenciones puntuales.
Para saber el nivel de servicio de la calle Jacint Esteva i Fontanet utilizaremos el mismo
mtodo ya que tambin es una calle con dos carriles de circulacin por sentido.

Figura 45: Contaje automtico de vehculos en la calle Jacint Esteva i Fontanet, direccin Manuel Florentn Prez.
Fuente: PMU de Esplugues.

42

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

A los 598 vehculos por hora actuales en hora punta de la calle Jacint Esteva i Fontanet,
les sumaremos los 342 vehculos desviados de Laure Mir, obteniendo una intensidad
punta/hora de 940 vehculos/hora. Con este dato podremos calcular la densidad
equivalente necesaria para obtener el nivel de servicio de la calle.
=

/ 940
=
= 470

2
=

470
=
= 9,4

50

Donde:
Deq: Densidad equivalente (veh.ligeros/km/carril)
IPE: Intensidad punta equivalente (veh.ligeros/hora/carril)
VM: Velocidad media de la circulacin (km/hora)
Con una densidad equivalente de 9,4 veh.ligeros/km/hora, clasificamos la calle Jacint
Esteva i Fontanet dentro del grupo de nivel de servicio B, lo que nos indica que tendr
un trfico fluido.
Finalmente, podemos concluir con que el itinerario alternativo al trfico en direccin
Sant Just Desvern tampoco presenta ninguna complicacin aparente y es
perfectamente aplicable.

43

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

5. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS.
Antes de elegir la propuesta final que se describi anteriormente, se tomaron en
cuenta varias alternativas para poder asegurarse de que se elega la opcin que
resultaba ms beneficiosa.
Las alternativas que se describen en los siguientes apartados tratan de diferentes
propuestas sobre la localizacin de las paradas y el tipo de va del tranva, as como las
ventajas e inconvenientes de cada opcin. En cuanto a la redistribucin del trfico, no
podemos hablar de alternativas ya que las calles por las que pueden circular los
vehculos son limitadas, y a pesar haber propuesto rutas alternativas al cruce directo
por la calle Laure Mir en el apartado 4.2., cada usuario de vehculo privado es libre
de circular por donde desee.

5.1. ALTERNATIVAS DE LAS PARADAS.


Durante la redistribucin de la calle surgieron varias alternativas en cuanto al lugar en
el que implantar las paradas de tranva y el nmero de paradas que convendra
implantar.
En un principio, se pens en suprimir la actual parada Pont dEsplugues e implantarla
de nuevo antes de llegar al desvo de Avenida de Cornell, en el puente que da nombre
a la parada. Este traslado de la parada servira para poder juntar a todas las lneas (T1,
T2 y T3) en una misma estacin, en lugar de que crear una segunda parada en la que
solamente parase la lnea T3 y dejando a la actual parada de Pont dEsplugues con una
lnea menos. Sin embargo, este traslado perjudicara a los usuarios que ya tienen el
hbito de subir y bajar en la parada actual y, adems, una estacin en el mismo puente
tendra poca utilidad debido a que se encuentra lejos tanto de viviendas como de
comercios.

Figura 46: Puente de Esplugues.

44

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Una segunda alternativa era la de implantar una nica parada en la plaza Santa
Magdalena, manteniendo la actual parada de Pont dEsplugues. As se corregira el
problema de la anterior alternativa y aunque las lneas no puedan coincidir en una
misma parada, estn suficientemente cerca la una de la otra para poder realizar un
trasbordo.

Figura 47: Distancia a pie entre la parada Pont dEsplugues y la plaza Santa Magdalena.

La opcin que se propuso en este estudio fue mantener la parada Pont dEsplugues e
implantar dos paradas adicionales, una en la plaza Santa Magdalena y otra en el punto
intermedio del trazado, bajo el puente de la autova B-23. La idea de esta segunda
parada surgi tras observar la poca oferta ferroviaria del barrio de La Mallola, por lo
que una parada de tranva sera un gran reclamo para los vecinos de la zona. A pesar
de que la parada bajo el puente requiere aceras estrechas, es un pequeo
inconveniente frente a las grandes ventajas que esa parada puede traer.

45

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

46
Figura 48: Cobertura de la oferta ferroviaria de Esplugues. Fuente: PMU de Esplugues.

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

5.2. ALTERNATIVAS DE LAS VAS.


La va por la que circulara el tranva es el principal foco de discusin entre
Ayuntamiento, operador y constructor. Existen varias alternativas respecto a cmo
debe ser la va, que se clasifican segn si es segregada o compartida, y si es nica o
doble.
Por una parte, una va doble segregada resultara imposible de realizarse debido a la
estrecha seccin de la calle, apenas 20 metros. Para poder realizarse sera necesario
reducir an ms las actuales aceras, lo que rompera con uno de los objetivos del
proyecto de mejorar la zona peatonal de la calle. Por otro lado, la va doble facilitara el
servicio del tranva y en caso de accidente o avera se puede compartir una va
mientras la va averiada se repara, y la segregacin permitira a los tranvas ir a su
velocidad comercial, garantizando su servicio y puntualidad.
Una alternativa ms viable que la anterior es la de una va doble compartida con
autobuses, que permitira mantener los anchos actuales de las aceras y agilizar el
trfico de vehculos privados. Sera una alternativa nica en toda la red tranviaria de
Barcelona, un tramo exclusivo y diferente a todo el trazado del Trambaix y el
Trambess. A pesar de que en otros pases existen estas vas y funcionan
perfectamente, es debido a esta exclusividad en la red que podra crear confusin
entre los conductores, lo que podra causar ms accidentes que una va segregada
convencional. Adems, el hecho de que el tranva tenga que compartir va con otros
vehculos significara una bajada de su velocidad comercial, lo que podra llegar a
traducirse en una bajada del nmero de usuarios. Sin embargo, muchas entidades
defienden esta alternativa como la mejor opcin en cuanto a implantacin del tranva
por Laure Mir.

Figura 49: Fotomontaje de una va doble compartida con autobuses por Laure Mir.
Fuente: www.transportpublic.org.

47

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Tras estudiar todas las alternativas, se decidi proponer la implantacin la va nica


segregada por los siguientes motivos:

Permite al tranva ir a su velocidad comercial caracterstica de 18 km/h, su


principal atractivo frente al resto de medios de transporte.
Permite la ampliacin de aceras debido a que ocupa menos espacio que una va
doble, beneficiando al peatn.
No cambia con la esttica del resto del Trambaix, por lo que evitar
confusiones del resto de conductores de vehculo privado y accidentes.
La va nica en un tramo de un kilmetro puede hacer frente a una lnea con
una frecuencia baja, de 12 minutos por sentido. Con una buena regulacin
semafrica y paradas con va doble a menos de 700 metros, una va nica es
operable en este tramo.

48

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

6. CONCLUSIONES.
La presente tesina de investigacin concluye con la recopilacin de los resultados y
conclusiones obtenidas tras el anlisis de la solucin propuesta, as como de otras
soluciones alternativas.
La calle Laure Mir es una de las principales arterias del municipio de Esplugues de
Llobregat, una calle en la que hay una fuerte actividad comercial y de ocio, y que
actualmente no satisface todas las necesidades de los vecinos de Esplugues debido al
gran volumen de automviles que transitan la calle. Este nivel de trfico se debe a la
gran cantidad de usuarios que circulan por la va, sin tener ni origen ni destino en el
municipio de Esplugues, perjudicando a los residentes de la zona. Para solucionarlo, se
propuso el objetivo de pacificar la calle, reduciendo el volumen del trfico,
ensanchando las aceras, e implantando unas vas de tranva que beneficiaran a los
actuales usuarios de la lnea T3 y a una gran parte de Esplugues que actualmente no
dispone de oferta de transporte.
Esta unin tranviaria entre vas ya existentes beneficiara a la gran mayora de usuarios
con destino u origen en Esplugues, Sant Just Desvern o Sant Feliu de Llobregat. Sin
embargo, suprimir la actual lnea T3 supondra perjudicar a un nmero importante de
personas que utilizan el tranva para ir desde Barcelona hasta la parada Hospital Sant
Joan Desp|TV3, por lo que la mejor opcin sera modificar la lnea T3 de modo que
pase por Laure Mir, y crear una nueva lnea T4 que haga el recorrido Francesc
Maci-Hospital Sant Joan Desp |TV3.
Para poder lograr el objetivo de la implantacin del tranva as como el de suprimir
parte del trfico, fue necesario la reduccin de carriles de circulacin, pasando de dos
carriles por sentido a tan solo uno por sentido. Sin embargo, los clculos realizados
indicaban que la calle no tiene la capacidad suficiente para mantener el volumen
actual de trfico con las mencionadas reducciones de carriles, por lo que la creacin de
nuevos itinerarios para el desvo del trfico era necesaria. Dichos itinerarios varan en
funcin del sentido de la circulacin, pues para ir de Barcelona a Sant Just Desvern se
toma una ruta alternativa diferente que para ir de Sant Just Desvern a Barcelona. A
partir de los contajes de vehculos de las calles implicadas en el desvo de vehculos, se
confirm que estos itinerarios alternativos podan absorber el trfico necesario para la
posible implantacin del tranva y pacificacin de la calle. Adems, no solo se espera
que se disuelva el trfico en estos itinerarios alternativos, sino que tambin se espera
que cada vez ms personas opten por utilizar el transporte pblico, reduciendo el
nmero de coches en las calles.
La solucin por la que se ha optado en cuanto a la implantacin del tranva ha sido la
de que circule en va nica central entre los carriles para trfico, con plataforma
segregada de uso nico para el tranva, y con dos paradas de andn central y doble va
49

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

a lo largo de su recorrido. Existen otras alternativas, como la de que el tranva circulase


en va doble compartida con autobuses, o la de que circulase en va nica pero
manteniendo los dos carriles de circulacin en sentido Barcelona. Estas alternativas se
descartaron debido a que en una plataforma no segregada no se podra garantizar la
velocidad comercial de 18 km/h del tranva, su principal atractivo frente a otros
medios de transporte, y se necesitaba que fuera en va nica con un carril por sentido
para poder garantizar una reduccin del trfico y un aumento de las aceras con el fin
de beneficiar a los vecinos del municipio espluguense. Adems, segn fuentes de ATM
y TRAM operador, una va nica en Laure Mir sera perfectamente operable debido
a que tendra una frecuencia de paso de 12 minutos por sentido.
Despus del estudio cada detalle del proyecto del paso del tranva por la calle Laure
Mir, se puede llegar a la conclusin de que es posible implantar las vas de tranva y
desviar el trfico de la calle. Es una obra que se podra haber realizado en el trazado
original del Trambaix y que, a da de hoy, las condiciones para llevarse a cabo no han
cambiado.

50

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

7. REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS.

[1]

Ajuntament dEsplugues. Pla de Mobilitat Urbana sostenible del municipi


dEsplugues de Llobregat.

[2]

Transportation Research Board of the National Academies. HCM 2010:


Highway Capacity Manual, Volume 1. ISBN: 978-0-309-16078-0

[3]

Transportation Research Board of the National Academies. HCM 2010:


Highway Capacity Manual, Volume 2. ISBN: 978-0-309-16079-7

[4]

ATM. Pla Director dInfraestructures de la regi metropolitana de Barcelona


2001-2010.

[5]

ATM. Pla Director dInfraestructures de la regi metropolitana de Barcelona


2011-2020.

[6]

ATM. EMEF 2014: enquesta de mobilitat en dia feiner.

[7]

ATM. Activitat 2001.

[8]

ATM. Activitat 2002.

PGINAS WEB
[1]

Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. http://www.esplugues.cat/

[2]

Ayuntamiento de Sant Just Desvern. http://santjust.net/

[3]

Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat. https://www.santfeliu.cat/

[4]

Promoci del Transport Pplic. http://transportpublic.org/

[5]

ATM. http://www.atm.cat/

[6]

TRAM. http://www.tram.cat/

51

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

[7]

[8]

[9]

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

La Vanguardia, 3 de marzo de 2004. Deslucido estreno del Trambaix.


http://www.lavanguardia.com/vida/20040403/51262790531/deslucidoestreno-del-trambaix.html
ABC, 4 de marzo de 2004. Las protestas vecinales deslucen el viaje inaugural
del tranva que une Barcelona con el Baix Llobregat.
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-04-04-2004/abc/Catalunya/lasprotestas-vecinales-deslucen-el-viaje-inaugural-del-tranvia-que-unebarcelona-con-el-baix-llobregat_962802519724.html
Ecomovilidad, 24 de enero de 2013. El proyecto original del Trambaix.
https://ecomovilidad.net/barcelona/el-proyecto-original-del-trambaix/

52

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

53

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

ANEJOS

54

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

NDICE DE ANEJOS.

Anejo 1. Histrico de plenos municipales


Anejo 2. Entrevistas.
Anejo 3. Mapas y secciones.

55

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

ANEJO 1. HISTRICO DE PLENOS MUNICIPALES.


Con el objetivo de poder comprender el porqu de las decisiones polticas sobre el
paso del tranva por Laure Mir, se recopilaron todos los plenos de los ayuntamientos
de Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern y Sant Feliu de Llobregat en los que se
menciona el proyecto objeto de estudio.
26/01/12
Los ayuntamientos de los municipios de Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern
aprueban una mocin para que el paso del tranva por Laure Mir entre las
estaciones de Rambla de Sant Just y Pont dEsplugues aparezca en el Plan Director de
Infraestructuras 2011-2020.

ACTA NM. PLE2012000001 PLE

A la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, el dia 26 de gener de 2012 quan sn les vint hores
i zero minuts, es reuneixen a la Sala Capitular d'aquesta casa Consistorial els Srs./Sres.
integrants del Ple de l'Ajuntament que es relacionen a continuaci, en sessi
ORDINRIA, en primera convocatria, sota la Presidncia de lIllm. Sr. Alcalde
president, assistits pel Secretari, Sr. Agustn Recio Romero.

6.- Moci de la Junta de Portaveus, sobre el pas del Trambaix entre la Rambla de
Sant Just i el pont d'Esplugues.
El Sr. Alcalde dna compte de la moci presentada per la Junta de Portaveus, que
textualment diu:
Ats que el transport pblic de viatgers ha de ser competitiu amb el transport privat,
sostenible econmicament i afavorir una mobilitat eficient.

56

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Ats que cal seguir impulsant una xarxa de transport pblic urbana i interurbana, que
fomenti els diferents transports, un sistema tarifari integral, la qualitat del servei i una
mobilitat sostenible.
Ats que el corredor de transport pblic entre Sant Feliu-Sant Just Desvern- EspluguesBarcelona t capacitat de millora tant en rapidesa com en demanda.
Ats que existeixen noves propostes a valorar que minimitzen les afectacions sobre el
trnsit, fent possible la convivncia del Trambaix, lautobs i el vehicle privat per la
N340 entre Barcelona, Esplugues, Sant Just i Sant Feliu.
Ats que el pas de la lnia T3 del Trambaix entre la Rambla de Sant Just i el Pont
dEsplugues permetria reduir a la meitat el temps de viatge invertit actualment i
esdevindria un transport competitiu amb el vehicle privat. Segons els clculs de
lAssociaci pera la Promoci i del Transport Pblic (PTP) el temps invertit entre Sant
Feliu de Llobregat i Barcelona (Ernest Lluch) es reduiria 8 minuts.
Ats que el nou pas directe del Trambaix per Laure Mir tindria un cost molt redut en
relaci als avantatges previstos i a qualsevol alternativa en la millora del transport
pblic.
Ats que la modificaci proposada del trajecte del tramvia obre altres possibilitats en
relaci a la connexi interna al Baix Llobregat.
Ats que el Pla Director dInfraestructures 2011-2020, que recull les inversions que cal
fer en la xarxa de transport pblic collectiu a la regi metropolitana de Barcelona, est
en procs de revisi i t previst incorporar uns nivells dinversi adaptats a la nova
realitat econmica.
Per tot aix, la Junta de Portaveus, proposa al Ple de lAjuntament, ladopci dels
segents

ACORDS
1. Impulsar lacord necessari amb totes les institucions a nivell poltic i social, per
aconseguir el pas del Trambaix per la N340.
2. Demanar a la Generalitat que el Pla Director dInfraestructures 2011-2020
incorpori la realitzaci del pas de la lnia 3 del Trambaix entre la Rambla de Sant Just i
el Pont dEsplugues, aix com la inversi necessria.
3. Traslladar aquests acords a les alcaldies dels Ajuntaments dEsplugues de
Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp i Barcelona, al departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat i al Consell Comarcal del Baix Llobregat, aix com a les
presidncies de la FMC i lACM. Tamb es traslladaran els acords a lAssociaci per a la

57

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Promoci i del Transport Pblic (PTP) i a les associacions venals de Sant Feliu de
Llobregat.
Els reunits, per unanimitat, aproven la moci

58

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

59

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

17/10/12
Al publicarse en el Plan Director de Infraestructuras la intencin de llevar a cabo el
proyecto de la unin de paradas de tranva por la calle Laure Mir, el ayuntamiento
de Esplugues de Llobregat presenta una alegacin con el fin de que la unin de la
mencionada unin venga condicinada a la prolongacin de la lnea 3 de metro hasta
Esplugues.
AJUNTAMENT PLE 10/12
SESSI ORDINRIA DE DATA 17 DOCTUBRE DE 2012
A la casa consistorial d'Esplugues de Llobregat, al sal de sessions, a les dinou hores
trenta minuts del dia disset doctubre de dos mil dotze, es reuneix el Ple de
l'Ajuntament en sessi ordinria, en primera convocatria, sota la Presidncia de
lalcaldessa Sra. Pilar Daz Romero, amb lassistncia dels tinents i de les tinentes
dalcalde, Sr. Enric Giner Rodrguez, Sra. Sara Forgas beda, Sr. Eduard Sanz Garca i
Sra. Maria Mena Galindo i dels regidors i regidores Sr. Juan Antonio Fernndez Rubio,
Sra. Mariber Pelez Daz, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Jos Antonio Hernndez
Snchez, Sr. Antonio Azorn Puerto, Sra. Merc Haro Capell, Sr. Luis Elas Ortega Lzaro,
Sr. Marcos Snchez Siles, Sr. Joaqun Luque Domnguez, Sr. Roger Pons Navacerrada,
Sra. Ldia Morera Culebras, Sr. Albert Comellas Novillo, Sra. Ldia Ibez Nebot, Sr. Juan
Domingo Rodrguez Reyes, Sra. Elisabet Mill Salinas i Sr. Jordi Figueras Bofill.
Se sotmet a examen i aprovaci del Ple el segent dictamen de la Comissi Informativa
de Territori i Sostenibilitat:
Primer.- En data 13 de juliol de 2012, el Consell dAdministraci de lAutoritat del
Transport Metropolit ha aprovat inicialment el Pla dinfraestructures de transport
pblic collectiu de la regi metropolitana de Barcelona per al perode 2011-2020, i el
corresponent informe de sostenibilitat ambiental.
Segon.- El Pla aprovat inicialment incorpora un conjunt dactuacions en
infraestructures de gran transcendncia per al municipi dEsplugues de Llobregat i per
a la seva poblaci i en concret:
1. El perllongament de la lnia L3, de Metro, des de la Zona Universitria fins a
Sant Feliu de Llobregat, (AX04) que consta de nou estacions, de les quals dues
(Finestrelles - Sant Joan de Du i Esplugues Centre) se situen al terme municipal
dEsplugues. El Pla preveu que el tram Zona Universitria Esplugues Centre
estar operatiu lany 2020 i la resta de lactuaci estar projectada lany 2020.
2. El perllongament de la lnia L6, de FGC, entre Reina Elisenda i Sant Joan de Du,
(AX12) que consta de tres estacions i permetr la connexi amb lestaci de
Sarri, lintercanvi amb el Metro del Valls i amb la L9 de Metro. Lactuaci
60

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

generar tamb un punt dintercanvi amb la L3, de lestaci de Finestrelles


Sant Joan de Du. El Pla preveu que aquesta actuaci estar projectada pel
2020.
3. La connexi de la lnia T3 del Trambaix entre la rotonda situada en la crulla del
carrer Laure Mir i lAvinguda de Cornell i la parada de la Rambla de Sant
Just, al llarg del carrer Laure Mir. Lactuaci preveu que el tramvia circuli en
via nica, amb desdoblament a dues vies en dues parades previstes al municipi
dEsplugues, una en la Plaa Sta. Magdalena i a la vora del pont de lautovia B23. El Pla indica que lactuaci estar operativa lany 2016.
4. El perllongament de la lnia R3, ferroviria Rodalies, des de Castelldefels fins
Zona Universitria (XE07) que consta donze estacions, de les quals al menys
una parada se situaria al municipi dEsplugues. El Pla preveu que la lnia estar
operativa lany 2020.
5. La creaci del carril bus-VAO, mitjanant la construcci duna nova plataforma
viria a lactual mitjana de la autovia B-23, amb punts intermedis dentrada i
sortida de vehicles.
Tercer.- Avaluades, en el seu conjunt, les actuacions incloses en el document aprovat
inicialment, cal manifestar que una vegada executades comportaran sense dubte una
important millora de les infraestructures de transport collectiu de viatgers en lmbit
del municipi dEsplugues i dels municipis del seu entorn; que redundar en una millora
de la mobilitat de la seva ciutadania i una reducci dels desplaaments en vehicle
privat, que a la seva vegada facilitar una millora en el medi ambient, en aspectes
claus, com la qualitat de laire o les emissions acstiques.
Quart.- No obstant, ateses les caracterstiques dels espais i vials sobre els que shan
dimplantar algunes de les infraestructures incloses al Pla Director, i del seu entorn, es
considera qu per a la correcta realitzaci de dues de les actuacions recollides al Pla,
caldr tenir en compte el conjunt de mesures i/o condicions segents:
1.- Sobre la connexi de la lnia T3 del Trambaix entre la rotonda situada en la crulla
del carrer Laure Mir i lAvinguda de Cornell i la parada de la Rambla de Sant Just, al
llarg del carrer Laure Mir:
En reiterades ocasions aquest consistori sha expressat en relaci amb les importants
dificultats que comportaria la implantaci del Trambaix al llarg del carrer Laure Mir,
en el tram comprs entre lavinguda de Cornell i el lmit de terme municipal, com a
conseqncia de la limitada amplada disponible entre faanes -20 metres-, la
importncia daquest tram viari en relaci amb la mobilitat generada en municipi
dEsplugues i, especialment, pel seu paper en la mobilitat dels municipis vens que el
converteix en un collector de primer ordre per a vehicles privats, vehicles de transport
collectiu de viatgers, aix com per la mobilitat a peu o en bicicleta.

61

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

La documentaci incorporada al Pla aprovat inicialment, no inclou ms definici de la


forma en que es pretn realitzar lactuaci que aquella en la que sindica que es preveu
una via nica, amb desdoblaments a les estacions de Plaa Santa Magdalena i la
propera al pont de lautovia B-23. Amb aquesta dades s difcil extreure gaires
conclusions, per s permet pensar que seran necessries un conjunt dactuacions a
realitzar de forma simultnia amb la construcci de la connexi, per garantir la seva
correcta implantaci i no generar un impacte molt negatiu en lentorn, amb afectaci
del centre neurlgic dEsplugues, com el propi Pla defineix aquest sector i rodalies.
La concreci de les actuacions a realitzar de forma simultnia indicades, caldr
realitzar-la a la vista de les propostes concretes dimplantaci, per com a mnim
caldr:
-

Reconduir els fluxos circulatoris dels vehicles que no tinguin origen o dest el
propi municipi dEsplugues, mitjanant la construcci i/o adequaci dels vials
laterals de lautovia B-23 i els punts de connexi viria corresponent, en lmbit
que grafia al plnol annex I.
Modificar la totalitat de la secci viria del carrer Laure Mir, en el tram
afectat per la implantaci del tramvia, de forma que sintegrin adequadament,
amb la nova infraestructura, la circulaci de vehicles amb origen o dest el propi
municipi dEsplugues, la circulaci de vehicles de transport collectiu de
viatgers, els desplaaments a peu i amb bicicleta, tenint present
simultniament, el teixit comercial, de serveis i equipaments de lmbit.

Per altra banda, i considerant que en aquest mateix mbit territorial el Pla preveu la
construcci del perllongament de la lnia L3 de metro, amb parada a la Plaa Santa
Magdalena, es considera imprescindible que les dues obres es realitzin de forma
simultnia, o en cas que calgui realitzar-la des de forma esglaonada, primer sexecuti la
parada de metro i desprs, una vegada salliberi la superfcie sota la qual es realitzar,
es procedeixi a la implantaci del trambaix.
Cinqu.- El Pla Director no ha incorporat, en relaci amb la xarxa tramviaire una
actuaci sollicitada per lAjuntament dEsplugues, mitjanant resoluci de data 27
dabril de 2007.
Aquesta actuaci consisteix en la creaci duna parada nova en el tram que discorre
entre les parades de Sant Mart de lErm i Rambla de Sant Just, a lalada del pas sota
lautovia B-23.
Els motius que van justificar la petici efectuada en el seu dia persisteixen, i de fet en
lactualitat existeix un major nombre de persones potencialment usuries daquesta
nova parada.

62

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Per la qual cosa, es proposa:


Primer.- Declarar la convenincia i oportunitat de formular allegacions al Pla
dinfraestructures de transport pblic collectiu de la regi metropolitana de Barcelona
per al perode 2011-2020, aprovat inicialment pel Consell dAdministraci de
lAutoritat del Transport Metropolit, en data 13 de juliol de 2012, de conformitat amb
les manifestacions contingudes a la part expositiva daquesta resoluci i, en concret:
1. El Pla Director, en relaci amb la connexi de la lnia T3 del Trambaix entre la
rotonda situada en la crulla del carrer Laure Mir i lAvinguda de Cornell i la
parada de la Rambla de Sant Just, al llarg del carrer Laure Mir, haur de
contemplar necessriament:
a. Que la construcci del perllongament de la lnia L3 de metro, amb
parada a la Plaa Santa Magdalena, es realitzi simultniament o
prviament a la implantaci del trambaix.
b. Que conjuntament i simultnia amb el projecte i obres de implantaci
del trambaix, es projectin i executin les actuacions necessries per a la
seva adequada integraci en el sector afectat, actuacions que com a
mnim hauran de ser les segents:
I. Reconducci dels fluxos circulatoris dels vehicles que no tinguin
origen o dest el propi municipi dEsplugues, mitjanant la
construcci i/o adequaci dels vials laterals de lautovia B-23 i
els punts de connexi viria corresponent, en lmbit que grafia
al plnol annex I.
II. Modificaci de la totalitat de la secci viria del carrer Laure
Mir, en el tram afectat per la implantaci del tramvia, de forma
que sintegrin adequadament, amb la nova infraestructura, la
circulaci de vehicles amb origen o dest el propi municipi
dEsplugues, la circulaci de vehicles de transport collectiu de
viatgers, els desplaaments a peu i amb bicicleta, tenint present
simultniament, el teixit comercial, de serveis i equipaments de
lmbit.
2. El Pla Director haur de preveure la construcci duna nova parada a en el tram
que discorre entre les parades de Sant Mart de lErm i Rambla de Sant Just, a
lalada del pas sota lautovia B-23.

Segon.- Notificar la present Resoluci, al Consell dAdministraci de lAutoritat del


Transport Metropolit.

El dictamen saprova per majoria absoluta.

63

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

16/03/16
El ayuntamiento de Esplugues de Llobregat aprueba una mocin para apoyar varias
propuestas en favor del transporte pblico, entre las cuales se incluye el paso del
Trambaix por la calle Laure Mir.

64

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

65

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

66

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

67

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

31/03/16
En los ayuntamientos de Sant Just Desvern y Sant Feliu de Llobregat se presenta la
misma mocin para ser debatida y votada. El ayuntamiento de Sant Just Desvern
aprueba la mocin por unanimidad, mientras que el ayuntamiento de Sant Feliu de
Llobregat decide posponer la votacin para el pleno del da 28 de marzo.

68

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

69

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

70

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

28/04/16
El ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat procede al debate y votacin de la misma
mocin que aprobaron los ayuntamientos de Esplugues de Llobregat y Sant Just
Desvern. Finalmente, la mocin de apoyo al transporte pblico queda respaldada por
los tres ayuntamientos.

71

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

72

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

73

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

ANEJO 2. ENTREVISTAS.
ENTREVISTA A FRANCESC CALVET I BORRULL.
La entrevista a Francesc Calvet i Borrull, jefe del Servicio de Planificacin de ATM, tuvo
lugar el da 29 de Abril de 2016 y a continuacin se transcribe su grabacin, que se
realiz en Cataln.

1. Segons el PDI de lATM, el Trambaix a data de 2016 ja hauria destar


circulant per Laure Mir. A qu es deu que no shagin comenat les
obres?
El projecte de fer passar el Trambaix per la Carretera Reial amb Laure Mir es porta
parlant des de fa ja molts anys. Al PDI 2001-2010 ja es contemplava la possibilitat de
fer passar el Trambaix per ser analitzat com estudi de viabilitat. Ara al PDI actual ja est
incorporat com a projecte pendent, per segueix sent un tema molt delicat.
Tot i que la data dexecuci era 2016, a dia davui no existeix el projecte constructiu en
si, encara que des de lATM ens posicionem a favor de la seva realitzaci. Noms shan
realitzat estudis de demanda i destalvis de temps.
El projecte implicaria un estalvi dentre 4 i 5 minuts per als usuaris de Sant Just
Desvern i Sant Feliu en sentit Barcelona, i es plantejaria fer dues parades en aquest
recorregut: una a la plaa de lAjuntament i una altra propera al pont de lautovia. Tant
lATM com TRAM operador estem a favor del projecte. Els ajuntaments de Sant Feliu i
Sant Just Desvern tamb estan a favor, mentre que lAjuntament dEsplugues no est
en contra, per ho condiciona a larribada de la lnia L3.
El fet pel que encara no shagi comenat s poltic i de capacitat financera. La
Generalitat aprova el projecte, de fet no ha canviat la seva opini. Noms queda que hi
hagi un acord a nivell local amb els municipis del Baix Llobregat.

2. Al gener de 2012, els Ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu aproven


una moci per a que la Generalitat inclogui al PDI 2011-2020 el pas
del Trambaix per Laure Mir. Desprs de que ho incloguessin, a
loctubre de 2012 lAjuntament dEsplugues aprova una allegaci per
a que la uni del Trambaix es faci desprs de larribada del Metro a
Esplugues. Ara som al 2016 i no tenim ni Trambaix ni Metro. Per qu
creu que no sha arribat a un acord mutu?
Esplugues ja t el Trambaix, no li cal pressa fer el pas per Laure Mir, realment no
guanyarien gaire amb aquest pas recte. Els que s que hi tindrien molt a guanyar serien
74

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

els municipis vens, Sant Just Desvern i Sant Feliu. L inters dEsplugues es troba en la
lnia 3 de metro, i ho condicionen al projecte del Trambaix per a prioritzar aquest
objectiu final.
El problema es troba en que el perllongament de la lnia 3 est molt verd perqu no hi
ha diners per a tirar endavant. Per tant, ens trobem en un punt mort on lAjuntament
dEsplugues no prioritza el pas directe del tramvia i la resta dajuntaments tenen
opinions contradictries, pel que poden passar els anys i no tenir ni una cosa ni laltre.
Tot i aix, la postura de lAjuntament dEsplugues s raonable. Tenia dues opcions: la
primera era realitzar la uni del Trambaix, sabent que tindria una TIR positiva i
laprovaci dATM; la segona era condicionar la uni al metro, i s la que sembla que t
ms fora.

3. Creu possible la redistribuci del trfic o creu que els cotxes


continuaran circulant pel mateix carrer, tot i tenir menys carrils?
Si es pacifica el carrer Laure Mir els cotxes haurien de buscarien alternatives. Anirien
o b per la Mallola i lEscola Alemanya o b directament per la B-23. Tamb si sobren
nous itineraris com el durbanitzar el carrer Manuel Florentn Prez es donarien ms
facilitats per a la redistribuci del trfic.
A ms, la implantaci del Trambaix directe podria reduir la intensitat de cotxes amb
origen i dest Sant Just i Sant Feliu. Treure cotxes de la carretera s difcil, per si dones
facilitats impulses el transport pblic. De fet, segons la EMEF de 2015 el tramvia s el
transport pblic ms ben valorat, a ms de lnic transport pblic que supera el cotxe.

4. Veu possible la implantaci duna via doble? Quina opci genera ms


beneficis per al municipi?
Lopci de la via doble sempre s millor. Tot i aix, en principi es mantindria el servei de
la lnia de tram actual, s a dir, cada 12 minuts. Un tram de 1.100 metres on hi hauria
una freqncia de 12 minuts pot ser assumit per una via nica sense afectar a la
circulaci ni als horaris del tramvia, seria un mal menor.

5. Pel carrer Laure Mir circulen diverses lnies dautobs. Creu que
podran conviure amb el tram i el vehicle privat amb un sol carril per
sentit?

75

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Per a saber aix caldria fer un estudi especfic. Shauria de buscar una alternativa de
pas als busos suburbans, i fer una remodelaci en el cas dels busos urbans. A ms, per
a que puguin conviure el tramvia amb el vehicle privat shaurien danalitzar punts
especfics del vial, com la rotonda al costat del pont de lautovia. Hi caldria tamb fer
un estudi especfic all, ja que s un punt on hi entren molts vehicles de la zona
industrial i hi surten per a anar pel carrer Josep Puig i Cadafalch, parallels a lautovia.
Tamb es pot plantejar fer un carril de tramvia no segregat per a que pugui ser
compartir per autobusos. Aquesta mesura per, noms es podria dur a terme si es
decants per fer el tramvia en via doble.

6. En el cas de que finalment simplants una via entre la Rambla de Sant


Just i el Pont dEsplugues, que sen faria de lactual recorregut de la
T3?
El que no es faria seria deixar trams sense servei. Cap tram ha de quedar empitjorat, si
sha de fer algun canvi a la lnia de Trambaix sha de procurar no deixar sense oferta als
actuals usuaris. El que es pretendria seria beneficiar sense perjudicar, i si nhi ha danys
collaterals, minimitzar-los. Una alternativa a estudiar seria mantindre lactual lnia T3 i
implementar una nova lnia que passs per Laure Mir, de manera que ning quedi
perjudicat.

76

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Entrevista a Ricard Riol Jurado


La entrevista a Ricard Riol Jurado, presidente de la plataforma Promoci pel Transport
Pblic, tuvo lugar el da 2 de Mayo de 2016 y a continuacin se transcribe su
grabacin, que se realiz en Cataln.

1. Per qu no es va traar la via per Laure Mir des d'un principi, com
estava planificat?
L'Ajuntament d'Esplugues va tenir un refredament amb el projecte perqu va tenir
molta conflictivitat a nivell de carrer. Se li manifestaven a l'alcalde cada dimecres i
feien una cassolada entre 100 i 200 persones. Aix en Esplugues, que s un poble, li
afecta molt. s un poble perqu Esplugues t dues realitats: la poblaci densa, que s
la que viu annexa a L'Hospitalet i decideix el vot, i la poblaci ms tipus Sant Just al
voltant de Laure Mir, ms com a poble, on una petita manifestaci t una veu fort.
Al final l'alcalde va tenir aquest input negatiu, a ms que al planari ning li donava
suport. L'ajuntament va agafar por, l'ATM insistia que s'havia de fer per all, i quan
aquest debat es t, encara quedaven expropiacions pendents per fer el tram actual.
L'Ajuntament aleshores es va fer enrere, tot i que el traat ja estava adjudicat i
concessionat, a ms que l'ATM ja havia reformat les voreres de Laure Miro entre Pont
d'Esplugues i Rambla de Sant Just, tot augmentant els costos del projecte del
Trambaix. s aleshores quan l'ATM dna per finalitzades les negociacions amb
l'Ajuntament.

2. Per qu no hi va poder haver un acord mutu amb els ajuntaments de


Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat?
Desprs d'haver-se inaugurat la lnia del Trambaix, la T3 es converteix en una decepci.
La T1 i T2, sobretot la T1, funcionen fantsticament, sent el gruix de la demanda del
Trambaix. Per la T3 s evident que no funciona, davant d'aix, l'Ajuntament agafa una
tessitura de dir que s un vial molt delicat, i es mostra sensible davant de les
reivindicacions dels ajuntaments de Sant Just i Sant Feliu a canvi d'utilitzar aquesta
obra per a que la lnia 3 de metro arribi al Pont d'Esplugues. Com no hi havia diners per
a finanar el metro, tampoc sha comenat a mirar el nou traat del tram. No s si aix
tindr un final feli.

3. Des de la PTP, quina preferncia es t respecte a la implantaci de via


doble en contra de la via nica?

77

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Una via doble s ms senzilla d'explotar. Nosaltres el que estem demanant s que a
part de la via nica que proposa l'ATM, es contempli tamb una via doble amb una
lleugera segregaci, o b unes vies laterals. Tamb es podria fer en un sentit una cosa i
en l'altre sentit noms per a vens... Hi ha molta riquesa en les solucions, no t una
soluci nica, i el que volem s aconseguir una via doble per a que la gent tingui una
freqncia i per a que l'autobs tamb es pugui beneficiar. s un carrer de casc antic,
l'nic que travessa la xarxa de tramvia, i necessita un estudi molt concret.

4. Quines solucions es poden aportar als cotxes si es redueixen els carrils


i la capacitat de Laure Mir?
Hi ha un itinerari de calades laterals de la B-23, existeix tamb el fet d'obligar als
cotxes a fer el recorregut actual de la T3. De tota manera, passaria com amb la reforma
de Glries, que va acabant reduint el trnsit: el primer dia el trnsit es va escampar i va
agafar altres rutes, per els efectes a mitj termini sn que el trfic disminueixi. La part
del trnsit que realment s'ha de reduir i no t alternatives, pot simplement agafar el
tramvia. s un carrer que necessita crrega i descrrega i comer, no podem matar un
carrer per defensar un tramvia. Hi ha un tipus de funcions urbanes que noms pot fer
el cotxe, per la capacitat de pas de cotxes no ha d'influir en que es continun
realitzant aquestes funcions, que els cotxes de pas facin el recorregut de la T3 o
qualsevol altre, no poden perjudicar als ciutadans d'Esplugues.

5. Per qu a Esplugues li dna, o se li donava, ms prioritat al metro que


al tram?
L'ajuntament d'Esplugues ja est ben servit perqu el tramvia ja cobreix les seves
rees, i com que ja est ben servit, per qu ha de fer el favor a Sant Just? A Esplugues
de tota la vida li interessa el metro, i veu aquest projecte del Trambaix com una
oportunitat. s curis, perqu donar-li prioritat al metro ha donat pitjors resultats. En
global, valors absoluts de passatgers, porta ms gent el tramvia que la lnia 9 de metro.
Un tramvia ple cada 5 minuts en hora punta s una gran garantia. Tot i aix, hi ha
unanimitat degut a que els urbanistes no creuen en les vies. Tot i aix, ara sembla que
Esplugues ha aprovat una moci per a posicionar-se a favor de que el tram passi per
Laure Mir i que s'uneixin Trambaix i Trambess.

78

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

Entrevista a Eduard Cabrera


La entrevista a Eduard Cabrera, responsable de operacions y sistemas de TRAM
operador, tuvo lugar el da 7 de Mayo de 2016 y a continuacin se transcribe su
grabacin, que se realiz en Cataln

1. Per qu no es va traar la via per Laure Mir des d'un principi, com
estava planificat?
Una decisi poltica. En el seu moment va haver-hi un concurs pblic en el qual el meu
grup dempreses es va presentar i va guanyar, i loferta presentada tenia un traat
determinat. En el seu moment lalcalde d'Esplugues va oposar-se a que la lnia T3
creues el centre de seu municipi.
Aix va implicar la volta que dona la T3 actualment, que implica de 6 a 9 minuts ms
de temps de recorregut. Com a empresa privada ets pots queixar degut a que implica
un increment de despeses, aix va suposar la via nica, que no son ms barates ja que
has de posar un sistema de senyalitzaci per a que no hi hagi collisions ni itineraris
incompatibles. I sobretot una penalitzaci per al viatger de Sant Just, que ha de fer
aquesta corba amb un recorregut ms sinus i complicant la operaci amb la generaci
de la bifurcaci de Montesa, en un punt amb una rotonda i molt de trnsit on passen
les tres lnies i la T3 es desvia. Aquestes decisions tenen conseqncies per tota la vida.
2. Veu possible la implantaci d'una via doble?
s un tema de la secci que es proposi i que evidentment s'haur d'acordar entre
l'ATM i l'Ajuntament, i l'ltima paraula la t l'Ajuntament. Nosaltres com a experts
tramviaris podem dir que la via nica s una complicaci. No direm que no s operable
per t'implica que ests "hipotecat" per molts anys pel que fa al nivell de servei que
pots oferir. Afortunadament les parades tenen via doble, i els encreuaments han de
ser a les parades. Aix et determina el pla de servei que pots fer.
Amb una via nica no pots oferir les freqncies que vulguis, ests determinat per
aquesta via nica. I s clar, al tram al ser un transport de superfcie, li afecta les
condicions del trnsit o la pujada i baixada de viatgers. Puc generar horaris com un
tren amb un interval de pas i un temps de recorregut teric, per si en una parada en
lloc dels 20 segons estipulats hi ha ms gent de lo normal i en cop de 20 segons estic
30, o perdo un semfor de manera que a la zona de via nica no arribo quan est
estipulat, el tramvia que va en sentit contrari passa abans i s'ha d'esperar a que l'altre
alliberi la via nica, generant-se un retard i una pertorbaci del servei important. Per
tots aquests inconvenients, nosaltres recomanem ls de la via doble, tot i que com a
empresa privada no ho podem decidir.

79

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

3. Quins avantatges i inconvenients tenen les plataformes segregades?


Si es vol la opci clssica de plataforma segregada, s'ha de fer en via nica. Potser amb
un interval de 12 minuts ja pot anar b, tot i tenir totes les restriccions que he dit
abans. En el cas d'una soluci de plataforma compartida, podria ser aleshores en via
doble. Estarem parlant de freqncies de 12 minuts, de 5 tramvies per sentit a l'hora,
amb el qual es podrien plantejar la implantaci de plataformes compartides a l'hora
punta, com ara d's mixta amb cotxes, o d'us pblic per a busos, serveis i tramvia. Tot
depn del que vulgui fer l'ajuntament.
Si la plataforma ha de ser segregada, es necessita espai que s'ha de treure d'algun lloc.
Aix es garantia de la velocitat comercial. El fet d'anar en una plataforma no
compartida et dona una garantia de velocitat comercial que s el que interessa al
viatger. Trambaix va a 18 km/h quan els busos de TMB van a 11, s el seu atractiu. Est
demostrat que la velocitat comercial va de la m amb la demanda: ms velocitat
comercial, ms demanda que captes. Aix fa que juntament amb l'accessibilitat del
tramvia, que es troba al peu pla del carrer, pot arribar a ser ms competitiu que el
metro per a trajectes curts. I s una infraestructura que costa 6 vegades menys que el
metro.
4. Quins llocs serien els ms idonis per a la implantaci de les estacions?
En el seu moment hi havia una proposta per part de l'ajuntament de collocar una
parada al mateix Pont d'Esplugues i treure la parada actual. Per al pont no hi ha gaire
espai. Es va fer un eixamplament als anys 70 i desprs es van construir les passarelles
de vianants amb l'arribada del tramvia. Per a fer una parada de tramvia s'ha de treure
espai, a ms que al pont no hi ha ning, s lluny de tot. No t cap avantatge construirhi la parada al pont: la secci s estreta, hi ha trnsit, s lluny de la gent. Nosaltres som
ms partidaris de dues parades, s a dir, mantenir l'actual i construir una segona a la
plaa de l'ajuntament. A ms, tamb es podria mirar de fer una parada a la meitat del
recorregut al barri de La Mallola.

5. Si finalment s realitzs el projecte, s'aprofitaria per augmentar les


freqncies de l'actual T3, que ara es troba en 12 minuts?
B, en el tronc com es tenen 3 lnies a 12 minuts cadascuna, que s un bon servei ja
que cada 4 minuts passa un tramvia. Si es redueix el tronc com des de Montesa fins a
Pont d'Esplugues, parades com ara La Sardana es veuen perjudicades, passant a tenir
freqncies de 4 a 8 minuts. A ms, vam mirar les enquestes d'origen-destinaci i vam
identificar que el trajecte Barcelona-Hospital Sant Joan Desp s fora important. Si
traiem l'actual recorregut de la T3, realment estarem perjudicant a ms de 1000
persones al dia. s una zona amb hotels, hospitals i oficines, hi ha focus atractors de
mobilitat. En canvi, sospitem que no guanyarem viatgers fent que el tram passi recte
fins a Sant Just, noms afavorirem els que ja tenim degut a la reducci de temps. Vam
arribar finalment a la conclusi de que, si aix es fa algun dia, s'hauria de fer amb 4
80

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

lnies: la T1 i la T2 no canviarien, una T3 que vagi des de Sant Feliu fins a Barcelona
passant per Laure Mir, i una altra lnia que potser acabi en Hospital Sant Joan Desp.
6. Si hi haguessin 4 lnies, les freqncies variarien?
S, ara estem donant 4 minuts de tronc com amb 3 lnies a 12 minuts. El que no
podem fer es empitjorar el nivell de servei. Si poses 4 lnies s'hauria de anar a 3 minuts
al tronc com, no podem mantenir els 4 minuts perqu les altres lnies anirien a 16
minuts. Tampoc podem fer desaparixer la T3 actual, no podem treure a la ciutadania
un servei al que ja estan acostumats.
7. En quant a carregues i descrregues, actualment molts vehicles
s'aturen en un dels carrils per a fer la descrrega i la via no ho pateix
degut a tenir 2 carrils. En el cas de que noms hi hagus un carril per
sentit, es podria donar alguna alternativa?
S'ha d'estudiar. Es podrien fer zones de crrega i descrrega a vorera, Com s'ha fet a la
reforma de la Diagonal a Passeig de Grcia, que s'han eixamplat voreres i s'han
habilitat zones als laterals per a aparcament de motos i per a carrega i descarrega.
Amb una via compartida es podria solucionar el problema, tot i sent coneixedors de
que l'atractiu del tramvia es la segregaci de la plataforma per tal de garantir una
velocitat comercial. S'ha de veure si aix acaba sent un passar per passar, amb via
compartida i el mateix volum de trfic, o si realment es fa b.
L's de la via de Laure Mir no hauria de ser per a que la gent de Sant Just ans
directe cap a Barcelona. No pot ser que per la via hi circulin exclusivament gent sense
origen ni dest a Esplugues. Hauria de ser una via d's intern, per a s venal i per a
crregues i descrregues, si en canvi s una via per a desplaaments supramunicipals
s quan s'obtenen aquest volums de trnsit.

81

Alexandre Nieto Malonda


ETSECCPB

Estudio de movilidad asociado al paso del tranva por la C/ Laure Mir del T.M.
d'Esplugues y propuesta de alternativas para el desvo del trfico.

ANEJO 3. MAPAS Y SECCIONES.

82

You might also like