Associacionisme Marroquí A Catalunya

Collecci Ciutadania i Immigraci - Nm.
ACTORS I
REPRESENTACIONS.
LASSOCIACIONISME
DORIGEN MARROQU
A CATALUNYA
Jordi Moreras
Actors i representacions.
Lassociacionisme dorigen
marroqu a Catalunya
Jordi Moreras (Barcelona, 1965) s professor de lrea de Sociologia de la Universitat Rovira i

Virgili, llicenciat en Antropologia Social (UAB, 1990) i mster en Estudis Euro-rabs (Universitat de Girona, 1993). Entre 1995 i 2001 fou responsable de lrea de Migracions de la Fundaci Cidob, i entre 2002 i 2003, responsable destudis de la Secretaria dAfers Religiosos de
la Generalitat de Catalunya. Des de 2004 dirigeix la consultoria Tr[]nsits, especialitzada en
temes dimmigraci i pluralisme religis. s lautor de Musulmanes en Barcelona: espacios y
dinmicas comunitarias (Fundaci Cidob, 1999); Imams dEuropa. Les expressions de lautoritat religiosa islmica (edici coordinada amb Gemma Aubarell, Institut Europeu de la Mediterrnia, 2005); Els imams de Catalunya (Empries, 2007); i Musulmans a Catalunya. Radiografia
dun islam implantat (Institut Europeu de la Mediterrnia, 2008).
Jordi Moreras
Actors
i representacions.
Lassociacionisme
dorigen marroqu
a Catalunya
Collecci Ciutadania i Immigraci

Nm. 3
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Moreras, Jordi
Actors i representacions : lassociacionisme dorigen marroqu a Catalunya.
(Ciutadania i immigraci ; 3)
Bibliografia. Text en catal, resum en castell, francs i angls
ISBN 9788439380030
I. Catalunya. Secretaria per a la ImmigraciII. TtolIII. Collecci:Ciutadania
i immigraci ; 3
1. Marroquins Catalunya Societats, etc.2. Immigrants Catalunya Societats,
etc.3. Associacionisme Catalunya
325.25(64:467.1):061.2
Generalitat de Catalunya
Departament dAcci Social i Ciutadania
Secretaria per a la Immigraci
www.gencat.cat/dasc/immigracio
S en permet la reproducci, la distribuci i la comunicaci pblica sempre que sen citi
el ttol, lautor i leditor, i que no es faci amb fins comercials.
Leditor no s responsable de les opinions expressades en aquest volum ni les subscriu necessriament.
Maig 2009
ISBN: 978-84-393-8003-0
Dipsit legal: B. 18.495-2009
Tiratge: 2.500 exemplars
Disseny i maquetaci: gama, s. l.
Impressi: Thau, s.l.
Presentaci
Ens plau presentar-vos el tercer nmero de la collecci Ciutadania i Immigraci ti

tulat Actors i representacions. Lassociacionisme dorigen marroqu a Catalunya, resultat de ladaptaci i de lactualitzaci dun informe de recerca encarregat per la
Secretaria per a la Immigraci del Departament dAcci Social i Ciutadania durant
lany 2005.
Jordi Moreras s un referent al nostre pas en lanlisi de les dinmiques comunitries i de la pluralitat religiosa que ens permet apropar el coneixement cientfic
generat a Catalunya a la ciutadania, un dels nostres principals reptes. Per aix ens
sembla oport fer arribar als lectors interessats el nou gui per a la participaci que
ens proposa, les idees que es desprenen de la seva recerca i, sobretot, les seves propostes de treball per anar avanant en la generaci de nou coneixement en relaci
amb la participaci i lassociacionisme.
Aquest nou coneixement safegeix a algunes novetats en lactuaci del Govern,
com ara limpuls que el Pacte Nacional per a la Immigraci dna a la participaci de
les persones immigrades i laprovaci de la Taula de Ciutadania i Immigraci per
dotar de ms flexibilitat lestructura de participaci de les entitats i de les organitzacions que collaboren amb la Secretaria per a la Immigraci.
Aquestes noves lnies poltiques tenen elements en com, com ara el fet dobrir
cada vegada ms la intervenci poltica i la participaci a la societat civil per aconseguir que els nous catalans i les noves catalanes aconsegueixin la ciutadania plena.
Carme Capdevila
Consellera dAcci Social i Ciutadania
ndex
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Lassociacionisme immigrant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1. La sociabilitat com a matria primera de lassociacionisme . . . . . . . .
1.2. Lassociacionisme immigrant com a recurs per a la participaci . . . . .
1.3.La participaci com a fonament de la convivncia en contextos
de proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.Lligams comunitaris que uneixen socialment: la noci de capital
social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5. Lideratges i representacions: la poltica en la immigraci . . . . . . . . . .
13
13
16
2. La presncia marroquina a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1. Indicadors dassentament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.Els marroquins no tenen cultura associativa. Sobre els prejudicis
al voltant dels principis de la cultura poltica . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3. Levoluci de lassociacionisme marroqu a Catalunya . . . . . . . . . . . .
Annex: Associacions marroquines a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
43
3. Les experincies associatives marroquines a Catalunya . . . . . . . . . .

3.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1.1.Lassociacionisme en la memria social dels marroquins
a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1.2. De la solidaritat de fet a les entitats formals . . . . . . . . . . . . . .

3.1.3. La vitalitat militant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1.4. Labsent dimensi transnacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2. Nous actors en escena, nous papers per (re)presentar . . . . . . . . . . . .

3.2.1. Recordar els orgens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2.2. Organitzar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2.3. Proposar activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2.4. Relacionar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
81
81
20
26
36
52
58
69
85
94
99
102
104
104
106
113
116
3.2.5. Fer balan de lexperincia associativa . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.3. Els tcnics sobre el terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.3.1. Lencaix dins del teixit social existent . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.3.2. Les formes de collaboraci institucional . . . . . . . . . . . . . . . .
3.3.3. Lideratges i interlocucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.3.4. Revisant les experincies associatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
123
127
128
129
132
135
4. Conclusions: proposar un nou gui per a la participaci . . . . . . . . . .

Arguments de sntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cinc idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Propostes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
139
139
142
143
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
Resums i paraules clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
La presncia marroquina a Catalunya ja ha adquirit una dimensi que va ms enll

de lestricte mbit migratori. Malgrat que els fluxos migratoris segueixen condicionant lorigen, el present i el futur ms immediat daquesta presncia, els indicadors
dassentament que sobserven en el si daquests collectius obliguen a repensar la
manera en qu ens aproximem a la seva realitat social. La clau migratria, definida
com un factor de temporalitat i provisionalitat per definici, no ens s prou til i
comprensiva per comprendre la manera en qu aquestes noves presncies es configuren a Catalunya. Davant daquesta constataci de fet, refermada per levidncia
contrastada de diferents indicadors socials que apunten la consolidaci del trajecte
migratori daquest collectiu, cal adoptar noves formes de percebre i comprendre
una presncia que ja est adoptant dimensions de permanncia i durabilitat. Necessitem noves perspectives danlisi del procs dassentament de la colnia marroquina
a Catalunya, ja que les expressions daquesta colnia interroguen la manera en qu
la nostra societat ha conceptualitzat els espais i els papers atorgats a la immigraci.
Lassentament obliga a replantejar la participaci social dels collectius immigrats
en la nostra societat. Aquesta qesti s, sens dubte, fonamental en la forma dentendre les propostes i les iniciatives en favor de la integraci social de les persones
immigrades, per al mateix temps suposa repensar la manera en qu la nostra cultura poltica atorga un espai per a la presncia daquests collectius.
El ttol metafric daquest informe, Actors i representacions, s ms que un recurs estilstic: s una allegoria del paper que imaginem que han de tenir les entitats
associatives immigrades en lobra amb multitud dactes que cada dia es representa
als escenaris quotidians de la integraci social. Aquesta metfora teatral ja ha estat
emprada per socilegs com Erving Goffman, com a forma de mostrar les interac
cions socials entre individus, en una situaci que parteix duna definici prvia. Els
actors actuen segons el que sha acordat en aquesta situaci, segons el gui que li
correspon a cadasc. I, com en la prctica teatral, un actor sempre dna lentrada a
un altre, ja que ambds coneixen el gui. En aquest context, la improvisaci noms
s un recurs per tal de donar ms vigor i carcter a una representaci, per no per
modificar substancialment el sentit de lobra.
Habitualment hem considerat que lescenari de la participaci social s lespai
pblic, i que el mecanisme dexpressi daquesta participaci s lestructura asso
9
Introducci
Introducci
ciativa. Els collectius immigrats ens mostren la possibilitat de formular noves maneres complementries dentendre aquesta participaci: recreant altres mbits pblics
(els espais comunitaris, que per a nosaltres esdevenen privats i/o exclusius del col
lectiu) o proposant formes de participaci aparentment informals (dacord amb els
nostres patrons i criteris) que, aix no obstant, esdevenen productores de sociabilitat. Una sociabilitat que, certament, adquireix una primera dimensi interna, i que
posteriorment pot o no derivar tamb en mecanisme dexpressi externa daquesta
sociabilitat en clau de participaci social.
s ben conegut que el factor religis ha tingut un paper determinant en el procs destructuraci associativa dels collectius marroquins a Catalunya. Els primers
espais dexpressi associativa es trobaven vinculats als oratoris que les comunitats
locals han anat obrint des de la dcada dels anys setanta. Aquesta realitat, per, no
sha tingut en compte en lavaluaci del desenvolupament associatiu marroqu a
Catalunya. En canvi sha destacat lescs nombre dassociacions daquest collectiu
en comparaci amb altres collectius immigrants, fet que sha interpretat com una
manca en la tradici associativa prpia de la societat marroquina. Lerror etnocntric
que suposa no considerar que poden haver-hi altres expressions de cultura associativa que no necessriament formin part de la nostra cultura poltica es refora encara ms amb la distinci confirmada legalment i administrativament que sestableix
entre els mbits social i cultural, duna banda, i el religis de laltra. Una distinci que
imprimeix diferncies de forma, ms que de contingut, tant en la consideraci com
en la inscripci legal daquest teixit associatiu.
La recerca que presenten en aquest estudi ha volgut conixer les dimensions de
lassociacionisme marroqu a Catalunya, des de la inscripci legal de la primera
entitat lany 1981 fins a lactualitat, on sha arribat gaireb a les tres-centes entitats, moltes de les quals ja shan dissolt, per que donen evidncia de la vitalitat
associativa que ha demostrat aquest collectiu al llarg daquest perode. Hem analitzat les formes daquesta sociabilitat formal, al mateix temps que ens hem interrogat sobre les expectatives que des de la societat catalana es projecten sobre aquestes iniciatives associatives. En aquest sentit, hem volgut valorar si els tres papers
principals que la nostra societat atribueix a lassociacionisme, s a dir, la interlocuci amb la societat catalana, la seva capacitat per motivar i activar la integraci
del seu collectiu de referncia, i la capacitat per mediar en conflictes, coincideixen
o es complementen amb les expectatives que tamb es generen en el si daquests
collectius (proposta destructuraci interna i reproducci social i cultural, entre
daltres).
Atesa la importncia daquest associacionisme a escala local, com a instrument
de primer ordre a partir del qual els municipis implementen les seves intervencions
en immigraci, la recerca descriptiva daquest teixit associatiu sha de complementar
amb els comentaris de responsables i tcnics municipals en aquesta matria, per tal
que ens ofereixin el seu punt de vista sobre la capacitat daquestes propostes per
convertir-se en veritables motors de la integraci social del seu collectiu.
10
Agraments
El treball intellectual sempre s una tasca cooperativa; noms la vanitat ens pot fer
creure que els arguments que elaborem sn noms nostres. Com a autor daquest
treball em trobo en deute amb els diferents autors que se citen en la bibliografia.
11
Introducci
En el primer captol, saborda la qesti de lassociacionisme dorigen immigrat

des duna perspectiva terica, incidint sobre aspectes com la sociabilitat, la participaci, el capital social i el lideratge. Selabora una perspectiva que vol anar ms enll
didentificar les expressions associatives immigrants com a iniciatives de representaci dels seus collectius, o com a motor per a la seva integraci social, proposant una
nova lectura de lassociacionisme com a via per a la participaci cvica daquells que
en formen part, i com a mecanisme per contribuir a la construcci de pertinences
compartides en contextos socials de proximitat, com ara els barris. El segon captol
sencarrega de fer una presentaci fonamentalment descriptiva de la presncia del
collectiu marroqu a Catalunya, mostrant els seus indicadors dassentament. En
aquest apartat es discuteix crticament el pressupsit que dna per fet que aquest
collectiu, al llarg de les seves quatre dcades de presncia al pas, no ha desenvolupat
una cultura associativa. La revisi daquest argument permet mostrar la diversitat
diniciatives i propostes que han estat elaborades per membres daquesta col
lectivitat, i que podem reconstruir encara que de manera fragmentria i incompleta mitjanant la inscripci daquestes associacions al Registre dEntitats de la Conselleria de Justcia.
El captol segent recull el principal gruix de la recerca que presentem, i ha estat
elaborat mitjanant lanlisi de material documental, de premsa escrita i dentrevistes amb responsables associatius dorigen marroqu i amb tcnics municipals darreu
de Catalunya. Sobre la base daquest material es reconstrueix la memria histrica
daquest associacionisme, i sanalitzen els principals aspectes que lhan caracteritzat
i que en segueixen condicionant el desenvolupament. No es tracta, certament, dun
balan sociogrfic daquest teixit associatiu, sin en tot cas duna primera lectura
interpretativa de les experincies associatives (tant reeixides com fracassades) que
han sorgit del collectiu marroqu a Catalunya. El contrast entre les opinions formulades pels mateixos protagonistes i les que elaboraven els tcnics municipals ha perms abordar qestions des de diferents enfocaments que, necessriament, han de
convergir per convertir aquestes iniciatives en propostes socialment transformadores
i tils per generar les pertinences compartides a les quals ens hem referit anteriorment.
Finalment, en lapartat de conclusions, oferim una srie darguments de sntesi,
alhora que un conjunt didees clau i propostes de treball per enfortir aquestes ini
ciatives associatives, tant en relaci amb el seu collectiu de referncia, com amb la
resta dentitats de la societat civil i amb les institucions pbliques.
Tamb vull expressar el meu agrament a totes les persones que van accedir a ser
entrevistades, ja que va ser grcies a elles que aquest treball sha pogut elaborar. Vull
fer un esment destacat a la collaboraci prestada per Mustafa Aoulad Sellam, que
es va encarregar de fer les entrevistes amb una part dels responsables associatius
marroquins.
Per motius personals, aquesta recerca no sha pogut desenvolupar en les millors
condicions, o almenys en les condicions que es van proposar en el projecte inicial. Si
finalment aquest estudi veu la llum s perqu els diferents responsables de la Secretaria per a la Immigraci em van recolzar en tot moment. Des de lAdela Ros, passant pel breu mandat de la Consol Prados, fins a lactualitat amb lOriol Amors, tots
tres em van animar a continuar amb el treball. s per aix que vull expressar-los pblicament el meu agrament personal.
Com no podria ser duna altra manera, el recordatori final va adreat a la meva
famlia, a la Pilar i especialment al meu fill Pau que, des de la seva singularitat, mha
portat a entendre el veritable sentit de la diferncia en aquest mn cada vegada ms
mancat de sentit.
12
1.1. La sociabilitat com a matria primera de lassociacionisme

Els darrers anys, lassociacionisme ha atret latenci de poltics i acadmics, convenuts que es trobaven davant del factor que podria indicar la vitalitat duna societat.
El renovat inters per la societat civil, o per lanomenat tercer sector, ha servit per
elaborar diagnstics respecte de la salut del mn associatiu, que sha considerat
un indicador a partir del qual valorar lestat de la participaci i la sociabilitat duna
societat determinada. De resultes daix, han proliferat les iniciatives des de lmbit
pblic per revitalitzar lassociacionisme en general, que han proposat nous marcs
legals o han reconegut explcitament la seva aportaci social i la seva vlua. Sempre
sha dit que la societat civil s un dels pilars de la societat catalana, i aquest s un
argument que sovint sempra per sintetitzar el tarann emprenedor de la nostra
societat. Sarasa (1998) elabora un balan histric daquest associacionisme, mostrant els diferents moments histrics pels quals ha passat, i conclou que, en realitat,
lassociacionisme catal mostra un ndex moderat, per no dir baix, en relaci amb la
mitjana espanyola. Tots sabem que, malgrat que el nombre dassociacions registrades no ha parat de crixer en els darrers anys, el nombre de persones que declaren
participar activament en una iniciativa associativa s relativament baix.
Les expressions associatives vinculades als collectius immigrats sincorporen dins
daquest teixit associatiu, i incrementen el nombre dentitats inscrites (es calcula que
actualment hi ha ms de 43.700 associacions al Registre del Departament de Justcia
de la Generalitat de Catalunya), encara que la seva aportaci no fa augmentar substancialment lndex de participaci associativa catalana. No obstant aix, aquestes
iniciatives tamb desperten un gran inters per part de poltics i acadmics, que
donen per descomptat que lassociacionisme s un motor per a la integraci social
daquests collectius. Daquesta manera, la interpretaci de les seves formes i els
seus continguts es relaciona amb el principi de vitalitat social, que saplica al conjunt
de lasssociacionisme en la societat catalana, per b que tamb sestableixen excepcions respecte a determinades orientacions daquestes expressions associatives, que
sn considerades contrries a aquest objectiu.
Les interpretacions del fenomen associatiu en general segueixen tres arguments principals (Ario, 2004): en primer lloc hi ha els treballs que expliquen el
13
Lassociacionisme immigrant
1. Lassociacionisme immigrant
ressorgiment associatiu com a resultat dun context de crisi de la participaci poltica i de formes de participaci no convencionals. Aquesta argumentaci dasso
ciacionisme com a alternativa a la participaci poltica s qualificada per Ario com
la formulaci dun horitz utpic en la prctica democrtica. Un segon argument
aborda les expressions associatives en les societats postindustrials contempornies
des duna perspectiva crtica de la relaci que sestableix entre laugment del nombre dassociacions i la crisi de lestat del benestar. El desmantellament daquest
sistema es veu mitigat per lemergncia diniciatives associatives, que assumeixen
tota una srie de responsabilitats en lmbit social, que han estat abandonades per
lacci estatal. Per Ario, la vibrant retrica de lautonomia de la societat civil i la
defensa daquesta davant lEstat i les seves ineficincies, no seria sin una forma de
legitimaci daquesta estratgia neoliberal (p. 88). El darrer argument expressat
per aquests estudis incideix en el creixent procs dinstitucionalitzaci daquest
associacionisme, que acaba convertint-se en un mbit complementari de lEstat i
del mercat. Un tercer espai, situat a banda duna lgica burocrtica o una lgica
mercantil, permetria formular la dimensi integrada dun associacionisme que, basat en una lgica voluntarista i altruista, es convertiria en element que donaria
fortalesa a una societat.1
Lestudi de la societat civil sha orientat, preferentment, des duna perspectiva
sociolgica o politolgica. Els conceptes clau daquestes anlisis han estat, entre
daltres, les nocions de pluralisme, democrcia, elits o distribuci de poder. Des de
lantropologia, lestudi de les associacions no ha adquirit el mateix prestigi acadmic que el de les anteriors disciplines, molt ms enfocades a destacar aspectes que
poguessin servir per categoritzar la dimensi poltica daquestes expressions col
lectives. Per als antroplegs que shan dedicat a estudiar les expressions dun associacionisme voluntari,2 els interessos de la seva anlisi diferien daquells que
podrien figurar en lagenda poltica en relaci amb lassociacionisme en les societats complexes. Sense oblidar les dimensions dexpressi del poder, els conceptes
destacats sn els dadaptaci, estabilitat, ajuda i protecci dels membres (Cuc,
2004:127).
En aquest treball volem partir de la noci de sociabilitat com a matria primera
de tota expressi associativa. La sociabilitat, com a noci presociolgica, fa refern1. Dins daquesta lgica se situen les conclusions de lestudi sobre el tercer sector civicosocial,
que va ser encarregat per la Generalitat de Catalunya el 2003 (Castieira-Vidal, 2003).
2. Segons Michael Banton (1974), lestudi de lassociacionisme voluntari es vincula a lanlisi
del canvi i levoluci social. s per aix que la resta de cincies socials no han considerat aquest
terreny propi de lanlisi antropolgica, ja que les societats no complexes a les quals aquesta disciplina havia dedicat la seva atenci durant els seus primers desenvolupaments eren definides com a
resistents al canvi, o condicionades per estructures associatives no voluntries. No obstant aix,
linters per lestudi dels processos durbanitzaci en aquestes societats, i tamb dels efectes dels
processos de globalitzaci, han renovat linters antropolgic per les noves expressions associatives
en societats que pateixen accelerats processos de transformaci.
14
15
cia a tota activitat relacional establerta pels ssers humans. Un component definitori de la mateixa condici humana, afirma Todorov (1995:33), o laptitud superior que
permet als homes diferenciar-se dels animals, segons Simmel (1986). Duna manera
ms elaborada, Agulhon i Bodigel (1981:11) defineixen la sociabilitat com el domini
que integra les relacions interindividuals que es desenvolupen en el si dels grups intermedis, aquells que sinsereixen entre la intimitat del nucli familiar i el nivell ms
abstracte de les institucions poltiques estatals, per que no tenen una finalitat o un
inters explcit de carcter econmic o poltic. La noci de grup esdev fonamental
en aquest concepte de sociabilitat i, per tant, requereix dunes aproximacions analtiques molt precises que delimitin clarament quines sn les dimensions i lorganitzaci daquestes agrupacions intermdies. Lanlisi de les relacions intergrupals, lestabliment de xarxes relacionals entre grups, esdev fonamental per comprendre la
sociabilitat com a manera, ms o menys formalitzada, de produir i reproduir les si
tuacions socials (Juan, 1991:109).
Hi ha formes de sociabilitat formalitzada (les associacions de carcter voluntari o
estructural), per tamb informal o no institucionalitzada, que no poden ser interpretades com a espontnies o aleatries, ja que sota aquesta aparena, poden estar
condicionades i determinades per patrons de relaci definits per pressupsits de
proximitat o de llunyania entre grups. Per tant, i ats que els individus duna societat
no estableixen relacions indistintes amb altres membres, sin que aquestes segueixen criteris de preferncia social, la noci de sociabilitat pot ser til per determinar
el terreny de joc on es produeixen les interaccions socials. Aix, segons Escalera
(2000:15), les funcions ms rellevants de les diverses formes dexpressi de la sociabilitat en les societats contempornies tenen el carcter de marcs per lestabliment i
lextensi de les xarxes socials verticals (patrons-clients) o horitzontals (amistat, cooperaci, ajuda mtua), o com a mitjans per a lobtenci de prestigi, influncia i
lideratge social per part dindividus o grups.
Parlar de sociabilitat, aplicant-la a les experincies associatives immigrants, s
interrogar-se sobre les condicions de partida daquestes iniciatives (les raons que
comporten que un conjunt de relacions informals convergeixin en un inters col
lectiu que en faciliti la institucionalitzaci), per al mateix temps s interessar-se per
lextensi daquesta sociabilitat cap a altres persones i grups que no formen part del
collectiu de referncia. s a dir, la cobertura daquesta sociabilitat relacional progressa ms enll dels lmits establerts pel grup, o b s codificada de tal manera que
noms pot ser aplicada a linterior del grup? Si aquesta sociabilitat transcendeix els
lmits del collectiu, s possible establir un marc social de la seva extensi, ja sigui en
forma de quadres dinteracci (Da Costa, 1999) o b de proximitat (BourdinLefeuvre-Germain, 2005), aplicables a aquells contextos espacials de primera referncia, s a dir, els barris (Torres, 2007)? A partir daquests interrogants de partida
volem emplaar les diferents iniciatives associatives immigrants, amb les seves estructures elementals de sociabilitat, en el marc dels contextos locals, que esdevenen
els principals mbits de promoci de la integraci social i de les propostes de parti-
cipaci, que han estat promogudes per part dels poders pblics europeus en relaci
amb els collectius immigrats (Ireland, 1994; Bousetta, 2005).
Com a primera instncia en aquests processos dinserci social, la dimensi local
esdev clau per la seva dimensi de proximitat i de quotidianitat. Volem valorar la
importncia que poden tenir els vincles relacionals entre els residents dun determinat barri, ms enll del seu origen, com a forma de poder generar un sentiment de
pertinena en aquests contextos socials, i de quina manera les diferents formes associatives (especialment les que han estat promogudes per part dels diferents col
lectius immigrats, en aquest cas, el marroqu) poden contribuir de manera efectiva a
trenar aquests llaos de complicitat social. Per aix, la nostra atenci es dirigir ms
a analitzar el contingut relacional que s present en el si de les iniciatives associatives
del collectiu marroqu (en una triple dimensi interpretativa de les orientacions que
adopta aquest associacionisme: ja sigui envers la societat catalana, envers el seu
propi collectiu de referncia, per tamb en relaci amb la seva societat dorigen),
que no pas lestructura i la fesomia externa daquestes associacions (que seria ms
el resultat duna aproximaci sociogrfica).
1.2. Lassociacionisme immigrant com a recurs

per a la participaci
Lestudi de lassociacionisme immigrant ha ocupat una part important dels esforos
analtics elaborats per les cincies socials a Europa. Fidel indicador de la manera en
qu evolucionava el procs migratori, i tamb de la mirada (social, poltica, cientfica)
generada al seu voltant, lassociacionisme ha manifestat per definici la capacitat de
mobilitzaci collectiva en el si dels grups immigrats. La possibilitat de poder fer
convergir tota una srie dinteressos particulars a partir del fet de compartir circums
tncies semblants ha generat una multiplicitat diniciatives collectives, ja siguin
formals o informals, on sha expressat, poc o molt, una voluntat collectiva. Aquestes
expressions no poden ser interpretades nicament com a resultat de lassentament
dels grups immigrats a Europa. Com argumenten Schrover i Vermeulen (2005:826),
juntament amb la dimensi temporal que acompanya el procs migratori, tamb cal
tenir en compte dues dimensions igualment significatives a lhora dinfluir sobre la
forma i la mida daquest associacionisme: duna banda, la dimensi poltica, dacord
amb lestructura doportunitats poltiques que ofereixi la societat receptora, i de
laltra, la dimensi comunitria, en funci de les caracterstiques destructuraci que
adoptin els collectius immigrats.
A cada pas europeu, el desenvolupament de lassociacionisme immigrant ha
anat superant diverses fases que, dacord amb cada histria i amb els contextos
particulars, han adoptat diferents significacions socials i poltiques, per que podrien
sintetitzar-se en un argument general que relacionaria el reconeixement daquestes
formes associatives amb el desenvolupament dun debat creixent en termes daccs
16
3. La qesti de la participaci associativa de les persones immigrades s central en alguns

dels documents elaborats per la Comissi Europea. Vegeu, per exemple, la Comunicaci sobre
Immigraci, Integraci i Ocupaci COM (2003) 336, de 3 de juny de 2003, o lndice Europeo de
Ciudadana Cvica e Inclusin (Barcelona: Cidob Edicions, 2005). Per a una anlisi de les poltiques
de foment de lassociacionisme immigrant a Espanya, vegeu Marzal (2005).
4. La representativitat social de les interlocucions amb els collectius immigrats sempre s un
tema delicat dabordar. No obstant aix, proposarem alguns arguments de reflexi al captol 1.5 i,
sobretot, al 3.2.
17
a la ciutadania i a la participaci poltica daquests collectius. Des de la dimensi

poltica, tant a escala estatal com des de les institucions europees,3 sha insistit clarament a vincular lemergncia daquestes expressions associatives amb les iniciatives per tal dafavorir lencaix social i poltic daquests collectius. Des de la perspectiva acadmica, i tenint ben presents les orientacions que sincloen en les diferents
agendes poltiques nacionals i europees, shan analitzat les dimensions histriques
del desenvolupament del teixit associatiu immigrant nacional (Withol de WendenLeveau, 2001), del lideratge (Werbner-Anwar, 1991; Martiniello, 1992), de la mobilitzaci tnica (Rex-Drury, 1994), de lestructura doportunitats poltiques (Koopmans-Stathman, 2000), o del capital social generat per aquestes iniciatives (JacobsTillie, 2004).
Ja sigui per una dimensi poltica o danlisi, lassociacionisme immigrant t tres
funcions bsiques des del punt de vista de les societats receptores daquesta immigraci: en primer lloc, les associacions com a estructures organitzatives visibles (amb
una dimensi formal), esdevenen el mitj a travs del qual les societats receptores
poden imaginar els grups immigrats com a collectius; s a dir, com a agrupacions
dindividus que poden arribar a organitzar-se mnimament en favor de la satisfacci
de les seves necessitats individuals i collectives. Daqu que la idea que la societat
elabori daquest associacionisme ser la forma en qu aquesta societat projectar la
seva percepci del collectiu en conjunt. En segon lloc, les associacions sn exemples
de lheterogenetat present en el si de la immigraci, i esdevenen un dels principals
elements per poder distingir entre uns collectius i altres. Les expressions associatives
ms formalitzades esdevenen criteris distintius entre collectius, argument que reprn substancialment la funci anteriorment esmentada, especialment en el moment de la categoritzaci externa del collectiu en virtut de les seves iniciatives associatives. La darrera funci, potser la ms instrumental i substantiva des del punt de
vista de les instncies poltiques, socials i meditiques de la societat receptora, t a
veure amb el fet que s a travs daquestes associacions que s possible adrear-se
al collectiu immigrat. La funci dinterlocuci, de connexi entre aquests mbits de
la societat receptora i el collectiu immigrat, esdev una de les principals tasques que
es creu que han de fer aquestes entitats, molt per sobre de la seva dimensi organitzativa o estructuradora del collectiu, o fins i tot ms enll de la condici de representativitat daquestes expressions associatives, que queden redudes a la mera funci de representaci.4
Duna manera implcita, aquestes tres funcions primries de lassociacionisme en

limiten la progressi qualitativa. Una progressi que es desenvolupa en tres mbits
concrets, que es troben ntimament vinculats entre si. En primer lloc, aquestes associacions poden progressar duna dimensi immigrant a una dimensi ms tnica, s
a dir, que el carcter que agrupava aquest collectiu la seva condici de for i nouvingut en aquesta societat comena a ser reemplaat per una vinculaci ms estreta amb lorigen social i cultural i es poden elaborar complexes combinacions dadscripcions culturals, socials, nacionals, lingstiques, religioses o ideolgiques, que
singularitzen el grup en relaci amb daltres. Lacceptaci de lelement detnicitat
distintiva en la presentaci daquests collectius dorigen immigrant (fixeu-vos en el
mats que sincorpora), no noms t a veure amb levoluci mateixa del collectiu (s
a dir, davant lemergncia i la consolidaci dunes segones generacions que tamb
participen activament en aquest associacionisme), sin tamb per lacceptaci per
part de la societat receptora de les categories culturals (o lingstiques, o nacionals,
o religioses) com a nous criteris qualificadors daquests collectius.5
En segon lloc, com a conseqncia del creixement daquestes entitats, les associacions immigrades progressen dun estadi organitzatiu a un estadi institucional.
Les associacions sorganitzen internament per tal de poder estructurar una resposta
a unes demandes que el collectiu expressa implcitament o explcita. Reparteixen els
seus recursos humans i materials en relaci amb els objectius primaris que volen assolir, i estructuren aquests mbits de resposta a les demandes comunitries. El seu mbit
de resposta es relaciona amb un terreny de proximitat i amb una temporalitat curta,
gaireb immediata. La seva dimensi de servei sovint sobrepassa els objectius primigenis formulats per aconseguir esdevenir una referncia per al collectiu, i queda diluda
a una dimensi instrumental, com a recurs a labast. La progressi vers una dimensi
ms institucional es deriva dun procs en qu lorganitzaci ja no es pot limitar a cobrir aquestes demandes immediates, sin que progressa vers altres mbits ms amplis,
amb una dimensi territorial i temporal ms extensa, i amb una relaci molt ms intensa amb les estructures poltiques, socials i meditiques de la societat receptora. Des
duna dimensi dorganitzaci, aquestes relacions es mantenen de manera espordica
o testimonial, mentre que en aquesta dimensi institucional, les relacions adopten un
carcter ms estructural. En el pla institucional saborden clarament qestions relacionades amb la representaci dels collectius i amb la collaboraci amb les instncies
poltiques, principalment, per no exclusivament, pel que fa al tema financer i de subvencions, i sinaugura aix una dimensi de relaci burocrtica anteriorment inexistent.
Finalment, i com a conseqncia lgica evident del procs dassentament daquests
collectius, malgrat que no sempre vist amb bons ulls per les instncies poltiques i
5. En bona part, lacceptaci daquestes noves categories per referir-se a aquests collectius
pot ser resultat dun procs detiquetatge social elaborat per la societat receptora, que sovint tamb es relaciona amb un recurs especfic per part del collectiu, com una clara estratgia de marcatge identitari. A vegades es fa difcil determinar lorigen del recurs a aquestes noves atribucions.
18
6. Un exemple de la garantia dun accs perifric al camp poltic es pot veure en els anomenats consells consultius, formats a escala nacional o regional per representants dels collectius immigrats. Un parell danlisis crtiques sn les dAnderson (1990), respecte a algunes experincies
europees, i Veredas (2003) i Martin Prez (2004), pel que fa a Espanya.
7. Que no vol dir el mateix que laccs professional a la poltica, fenomen que no contradiu
aquest procs dexclusi del collectiu, sin que contribueix de manera implcita a mostrar com
aquest accs depn ms duna voluntat (i duna trajectria) personal, que no del fet de gaudir dels
drets de ciutadania.
8. Alguns exemples recents mostren la dimensi daquest recel: la participaci en les eleccions
federals belgues de la Lliga rab Europea, un partit rab dorientaci radical (vegeu Jacobs, 2005),
o les explicacions etnocomunitaristes que es van elaborar desprs dels actes de violncia urbana a
les banlieues franceses de 2005 (vegeu Haenni, 2006).
19
socials a Europa, lassociacionisme immigrant genera un primer germen de participaci poltica. Factualment, les associacions immigrants converteixen als seus membres actius en subjectes que intervenen en lesfera pblica, dotant-los duna mena
de capital militant (Matonti-Poupeau, 2004), encara que el conjunt del collectiu que
representen segueixen quedant fora daquest mbit grcies a les restrictives legislacions europees que fan referncia als drets de participaci poltica. Com a protoactors poltics (potencials, no reals), a travs dun associacionisme que sovint no s
reconegut com a part activa de la societat civil duna regi o dun pas, i que se situa
a la perifria del mateix camp poltic, les associacions a travs de les seves formes,
estratgies o discursos inverteixen una porci important de capital poltic, per recuperar-la a mitj o llarg termini a travs dels seus collectius de referncia. La possibilitat que lassociaci immigrant sigui un vehicle real per a la incorporaci poltica
daquests collectius (Aja-Diez, 2005), no ha dobviar ingnuament el carcter limitat
en laccs als processos poltics que segueixen mantenint alguns estats europeus
respecte als collectius immigrants.6
Creiem que el difcil accs dels collectius immigrats al camp poltic7 pot ser
degut a altres raons que van ms enll de les limitacions estructurals i legals de cada
pas europeu (les quals alguns pasos com Blgica estan intentant superar, a fi de
concedir els drets de vot als residents estrangers no comunitaris de llarga durada).
La por de les societats europees davant duna possible mobilitzaci tnica dels col
lectius immigrats genera una clara voluntat de contenci per part dels mbits poltics. La reificaci determinista dun factor com ltnic (o el religis), que apareixen
sempre com un recurs a labast per no com a condicionant de totes les mobilitzacions que sn protagonitzades pels collectius immigrats, contribueix a generar una
situaci de creixent malestar davant la incorporaci en lespai pblic daquests col
lectius.8
En qualsevol cas, cal reorientar el debat general sobre la participaci poltica i
ciutadana en la nostra societat. No noms perqu ara el que cal plantejar s la forma
dintegrar les persones immigrades i els seus descendents (que, pel fet dhaver nascut a Europa, en principi han de tenir un accs ms directe als drets de ciutadania),
sin perqu es generen noves formes de participaci que tenen una dimensi micropoltica i de proximitat. En aquests espais i en aquestes prctiques hi participen
persones immigrades, potser no tant per la seva condici, sin com a membres que
comparteixen una condici de venatge amb altres persones autctones. Aquestes
expressions sn la prova que laccs al camp poltic extens no depn tant de levoluci de la voluntat duns estats que sn summament restrictius amb la concessi de
drets de ciutadania, com de la complicitat social que es generi en aquests espais
propers i a escala quotidiana. En aquest sentit, les expressions associatives sorgides
de la immigraci no sn ms que un captol dins de les transformacions globals en
lexercici de la ciutadania.
1.3. La participaci com a fonament de la convivncia

en contextos de proximitat
En la gesti de lacollida de la immigraci que protagonitzen els poders locals (el
primer nivell dintervenci directa sobre el fet migratori), a ms dabordar els elements ms fonamentals (treball, atenci social, sanitat, habitatge, educaci, etc.),
tamb cal considerar els factors que semplacen en el context general daquesta integraci social. Un daquests factors, precisament, correspon a la promoci dels espais i dels temps de la convivncia. Nadal, Oliveras i Alegre (2000) fan un recull de
les iniciatives en favor de la convivncia que desenvolupen les administracions locals
a Catalunya, a travs de campanyes de sensibilitzaci, projectes de coneixement
mutu i de desenvolupament comunitari. Aquests autors, per, indiquen que el fet
que els collectius immigrats no acostumin a participar en la vida associativa i cvica
municipal s un handicap per afavorir aquesta convivncia i poder resoldre les situa
cions de conflicte que hi pugui haver. Constaten, a ms, que aquesta manca de
vinculaci associativa no sempre s compensada per part dels municipis.
Quan hom sinterroga sobre la convivncia en un determinat mbit social, sovint
es vol fer referncia, duna manera eufemstica, a un dficit del grau de sociabilitat que shi observa. Per exemple, en parlar de la convivncia als barris de Catalunya
que avui constitueixen els veritables espais de la immigraci a la nostra societat,
sovint sargumenta que aquesta convivncia no s del tot fluida o consistent. Als
barris on es produeix un deteriorament de les relacions socials en contextos urbans
marcats per la degradaci urbanstica, amb incidncia de problemtiques socials de
difcil resoluci i amb larribada de la immigraci estrangera, es considera que la
convivncia est marcada per una deficient sociabilitat. Tota aquesta consideraci
forma part dun procs ampli de descripci i definici valorativa que els imaginaris
socials urbans fan de porcions del seu territori, a partir del qual selaboren les centralitats i les perifries urbanes, que representen les simbolitzacions daquests espais
com a zones de poder i com a zones dependents. El ms habitual, i no noms des
del punt de vista dels responsables poltics municipals, s considerar que la con
20
9. Concepte que el socileg francs Robert Castel (1995:29) empra per designar el refredament del vincle social que precedeix a la seva ruptura. Pel que fa al mn laboral significa la precarietat en la feina i, en lordre de la sociabilitat, una fragilitat dels suports proporcionats per la famlia i per lentorn social, en tant que dispensen el que es podria designar com una protecci mxima.
Com ms gran s aquesta zona de vulnerabilitat, ms gran s el risc de ruptura que condueix a les
situacions dexclusi.
21
fluncia daquests factors en una determinada zona urbana acaba generant la degradaci daquesta sociabilitat, fet que constitueix el preludi per a la guetitzaci daquest
barri.
Hi ha el convenciment que als actuals barris de la immigraci a Catalunya, ms
que convivncia hi ha coexistncia. s a dir, lespai pblic s compartit per diferents
collectius, per sense que, aparentment, es produeixin situacions de convivncia
harmoniosa. La convivncia davant duna mnima coexistncia, safirma, es troba en
situaci de risc. Respecte daquesta argumentaci shan de dir moltes coses, ja que
estableix un prejudici evident sobre els espais i la naturalesa de les relacions socials
que es generen en aquests barris.
Si dun temps en saccepta que el procs dintegraci no noms afecta les
poblacions nouvingudes sin tamb la societat que les acull, parlar de convivncia
no noms s establir les normes durbanitat que les persones nouvingudes han
daprendre per tal de relacionar-se socialment. s tamb recordar a la nostra ciutadania quines sn les regles del joc de la convivncia, amb els deures que ens obliguen uns i altres. Els discursos de les institucions poltiques acostumen a expressar
preocupaci davant de factors que indiquen lemergncia delaboracions comunitaristes en el si dels collectius immigrats. Com a contrabalan, es proposa actuar per
afavorir la participaci social daquests collectius, com a cam que ha de portar a la
convivncia i a lelaboraci de projectes comuns que puguin agrupar els individus
entre si. Les administracions pbliques comparteixen la responsabilitat de la promoci de la convivncia ciutadana, amb la resta dagents socials i institucionals, i, com
acabem de dir, invertir en capital social s treballar activament contra lexclusi. Els
poders pblics han de tenir ben clar aquest principi, no noms per intervenir activament en la integraci social dels collectius nouvinguts, sin per treballar duna manera extensiva per tal daconseguir un ndex ms elevat de cohesi social.
Per no es tracta de fer referncia a la presncia de pluralitats culturals com a
argument que justifica lexistncia de problemes de convivncia o de cohesi social.
La diversitat s una variable definitria de la realitat social sobre la qual es vol intervenir, i no t gaire sentit citar-la en tot moment com a font de potencials problemtiques. Sn, per contra, els condicionants socials els que poden portar uns collectius
o altres a una situaci de vulnerabilitat social,9 els que veritablement han dorientar
les intervencions pbliques, per tal devitar que una situaci de fractura social pugui
acabar generant lexistncia de subjectes socials frgils, per definici dependents de
poltiques assistencials. Els immigrants, com altres collectius precaritzats en la nostra
societat, podrien ser protagonistes daquesta fractura, dacord amb la percepci

social dinferioritzaci i dependncia que es construeix dells (Provansal, 1994; Santamara, 2002).
Lalternativa passa, doncs, per desenvolupar accions que potencin i reconeguin
les xarxes socials existents (tant cap al seu interior com, especialment, les que les
connecten amb altres xarxes i altres sociabilitats), teixides pels diferents collectius
que componen un municipi, com a forma de promoure entre ells un sentiment de
pertinena social que es fonamenti sobre un doble principi dinclusi i de participaci.10 Creiem que la clau es troba en fer sociabilitats que siguin permeables, que incorporin connexions externes i que no selaborin sobre un principi dexclusivitat. La
convivncia es veu amenaada si les sociabilitats es construeixen cap a linterior dun
pensament ortodox i excloent; en aquest sentit, el tancament comunitarista s tant
el dun collectiu que protagonitza un replegament identitari sobre la base de ltnia
o la religi, com el collectiu que reacciona amb violncia hostil davant duna presncia que interpreta com a amenaa.
La participaci ciutadana suposa, doncs, una oportunitat per fer convergir so
ciabilitats diverses. A Europa, trobem nombroses iniciatives de participaci ciutadana promogudes o recolzades pels mbits pblics.11 En aquestes iniciatives sinsisteix
en la implicaci de la ciutadania en la formulaci i el seguiment de les intervencions
pbliques.12 A part daquest punt, voldrem destacar una idea que creiem que s
fonamental: si volem reforar la cohesi social i fer ms activa la participaci ciutadana, s necessari elaborar projectes comuns, compartits i assumits pels agents pblics, pels agents socials i per la ciutadania. Daquestes experincies europees tamb
en podem extreure una consideraci significativa: invertir en participaci suposa
lapoderament (empowerment) del mn associatiu i de la societat civil. Suposa, per
descomptat, promoure una ciutadania ms activa. Tot aix ha dafavorir una convivncia ms intensa, ms profunda, no exempta de conflictes, per dotada dinstruments
per a regular-los de manera satisfactria per les parts implicades. A Catalunya, la
presncia de la immigraci actual s una oportunitat que no hem de perdre, per tal
de poder reactivar la participaci i la convivncia ciutadana.
10. Segons Gabriele Pollini (2000:2635), mentre que la inclusi s el procs que es genera
des de la collectivitat cap a lindividu com a objecte, la participaci s el procs que porta lindividu
com a subjecte cap a la collectivitat.
11. Vegeu una compilaci de bones prctiques de governabilitat local i participaci ciutadana
a Micharl Carley (ed.), Good Practice in Local Governance. Brief case studies. Edimburg: Projecte
Demos (European Commission 5th Framework Programme: Cities of Tomorrow and Cultural Heritage), gener de 2003.
12. A Catalunya, les experincies dels consells de participaci ciutadana mostren camins interessants en la definici de les poltiques pbliques a escala local. Vegeu lanlisi duna experincia
a Corbera de Llobregat a Jordi Snchez (comp.). Participaci ciutadana i govern local: els consells
ciutadans. Barcelona: Mediterrnia, 2000. De manera ms general: Joan Subirats et al. Experincies
de participaci ciutadana en els municipis catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Escola
dAdministraci Pblica de Catalunya, 2001.
22
23
Es pot reclamar dels agents pblics ms implicaci en la promoci de la convivncia, i en la formulaci daccions preventives als conflictes, ja que la seva capacitat
dinfluncia en la societat s fora evident. No obstant aix, creiem que cal recordar
tamb la responsabilitat daltres agents socials. En concret, de tres agents que tenen
un paper destacat per proposar pautes de convivncia: les entitats que conformen la
societat civil, els mitjans de comunicaci i les associacions formades per collectius
immigrats.
Ja hem fet referncia a la vitalitat de la societat civil catalana, indicant el baix
ndex de participaci dels catalans (Sarasa, 1998:994). Ara volem fer esment a lassociacionisme de barri, aquell que sexpressa en aquests mbits de proximitat, per
mostrar les seves dificultats per tal de poder connectar amb la ciutadania. Les mobilitzacions venals ja no noms sn promogudes pel moviment associatiu, que sovint
s desplaat i deixat en segon terme, per part daltres iniciatives autogestionades. En
aquestes circumstncies, la seva capacitat per tal de poder promoure la convivncia
en els espais de la immigraci a Catalunya i, especialment, per tal de respondre a les
situacions de desencontre i conflicte que shi puguin generar, s cada cop ms relativa. Ho hem pogut veure en alguns dels conflictes que shan produt entorn de la
presncia dun oratori musulm en alguns barris de Catalunya. La reacci contrria
duna part del venat a la installaci dun centre daquestes caracterstiques ha
aconseguit generar un sentiment de refs al qual el teixit associatiu venal no sempre
ha pogut (o no ha sabut) respondre (Moreras, 2008).
El tractament informatiu daquestes reaccions venals ha demostrat que hi ha una
certa tendncia a amplificar els conflictes de convivncia en els espais de la immigraci a Catalunya, o b a banalitzar o simplificar-ne les expressions. Tractant aquestes
reaccions com a notcies, que sn, per definici, efmeres, puntuals i allades, els mitjans de comunicaci afavoreixen la construcci de percepcions problemtiques entorn daquesta convivncia. Sempre sha dit que s fora difcil reduir la complexitat
de la realitat social en una notcia de dos minuts i amb termes aclaridors per a tothom; per s fora ms difcil desmuntar un estereotip que ha estat potenciat per una
notcia descontextualitzada. La cura en el tractament informatiu daquestes realitats
complexes tamb s fonamental per tal de poder construir les bases daquesta convivncia ciutadana; aquesta cura, daltra banda, no pot nicament garantir-se a travs
de laplicaci de codis deontolgics collegials, sin a travs del comproms responsable dels mitjans en la seva dimensi formativa i informativa de lopini pblica.
Una de les idees centrals en la consideraci del fenomen migratori, s el convenciment que lassociacionisme immigrant s considerat un factor fonamental en la
promoci de la integraci de les persones immigrades. Sel defineix com a corretja
de transmissi daquest procs, que ha de vincular aquestes persones a la societat
catalana i, per tant, esdev un dels indicadors ms freqents a lhora de determinar
el grau dintegraci social dun collectiu immigrat. Si hi ha un associacionisme actiu,
es progressa en el cam de la integraci; si, contrriament, hi ha un buit en aquest
sentit, o b lassociacionisme que es produeix en el si daquests collectius no corres-
pon al model desitjable (vegeu lapartat segent), llavors sacostuma a argumentar

que aquest collectiu mostra un dficit en la seva evoluci integradora.
Lassociacionisme immigrant a Espanya i a Catalunya13 ha demostrat que les seves formes, els seus continguts, les seves prioritats, les seves estratgies i els seus
objectius han anat evolucionant respecte de com evolucionaven la mateixa realitat
migratria i el context social i poltic de recepci. Lassociacionisme, malgrat que ha
hagut de mantenir algunes de les seves funcions tradicionals (com s el cas de la
informaci i lassessorament legal, o el suport social), tamb ha hagut dincorporar
nous elements i nous continguts: canvia el perfil dels seus membres, i aix, juntament
amb associacions dadults, tamb comencen a aparixer entitats que sadrecen preferentment vers els joves dorigen immigrat; es potencia lassociacionisme de dones
immigrades, evidncia que les migracions a Catalunya no sn de fet, mai ho han
estat al llarg de la histria afer exclusiu dels homes (Sipi, 2000); es refora el carcter associatiu com a espai de trobada, on desenvolupar activitats de participaci
collectiva, adreades a la societat receptora i tamb cap a linterior del collectiu;
finalment, sadopta un perfil associatiu molt ms formal, que els suposa progressar
en el cam duna certa professionalitzaci que, aix no obstant, segueix cobrint-se
amb importants dosis de voluntarisme.
Dacord amb aquest reconeixement, hem vist crixer a Catalunya un important
teixit associatiu immigrat, amb ms o menys incidncia, en funci dels diferents col
lectius.14 Per de nou, les expectatives que shan projectat sobre aquestes associa
cions acostumen a ser superiors a les seves capacitats reals per condicionar el procs
complex i multidimensional de la integraci. Des duna perspectiva global, la important evoluci quantitativa que sobserva en el nombre dentitats creades per persones immigrades a Catalunya15 no pot obviar lexistncia duna notable feblesa organitzativa. La transici del voluntariat cap a la professionalitzaci tamb est generant
dinmiques determinants en el si daquest moviment associatiu. La capacitat de
mobilitzaci collectiva (sovint reduda), ha estat substituda per la reconversi en
entitats de prestacions de serveis (reconversi a la qual ha contribut el factor de
13. Hi ha una bibliografia abundant sobre els estudis de lassociacionisme immigrant a lEstat
espanyol. Citarem noms alguns autors: Casey (1997), Veredas (1998), Sol-Morales (2004), Morell
(2005), Gonzlez-Enrquez (2005) i Sim-Torres (2006).
14. En la sntesi de les conclusions de les Jornades sobre Associacionisme dOrigen Immigrant
a Catalunya (Barcelona, 17-18 de desembre de 2005) (www.xarxaimmigracio.net), es mostren alguns dels arguments generals que valoren globalment lestat actual daquest associacionisme a
Catalunya. El dia 15 de desembre de 2007 es va celebrar a Barcelona la Segona Jornada de lAssociacionisme dOrigen Immigrat a Catalunya, impulsada per la Secretaria per a la Immigraci.
15. En el Registre dEntitats de la Conselleria de Justcia es troben inscrites 497 associacions
sota lepgraf dImmigraci, i 437 en lepgraf estrangers. No podem considerar fiables aquestes dades: no noms perqu part daquestes entitats comparteixen ambds epgrafs i es troben
duplicades, sin tamb perqu shi inclouen les anomenades entitats de suport als collectius immigrats, o associacions de carcter nacional de collectius que no poden incloures dins de la categoria
dimmigrants econmics. (Consulta al web del Registre: 8 de gener de 2008).
24
25
dependncia duna documentaci administrativa per part daquestes poblacions, i a

considerar les persones que sapropen al mn associatiu usuaris i no pas membres
de les associacions). La seva capacitat per incentivar i promoure la convivncia, no
noms entre els membres del seu collectiu, sin tamb amb la societat dacollida,
esdev cada cop ms difcil. Aix, no t gaire sentit pensar que els collectius dimmigrats, com a forma de mostrar la seva voluntat dintegraci, han de mostrar un ndex de participaci associativa superior a la mitjana catalana ni, al contrari, atribuir
nicament a aquesta participaci un carcter instrumental, dinters personal, limitat i egoista. Lassociacionisme s, per als collectius immigrats, tant sols un recurs
potencial, ja sigui daccs a recursos, com de producci de sociabilitat, o de reforament identitari, al qual podran recrrer dacord a diferents circumstncies que tenen
sentit i adquireixen la seva lgica, en contextos concrets.
Amb la seva varietat i complexitat dexpressions, lassociacionisme immigrant ha
destacat per la seva importncia en el desenvolupament de vincles collectius en el
si daquests grups. Tcitament es reconeix que les associacions sn motors actius per
a la integraci dels collectius que representen. En lInforme de Girona: cinquanta
propostes sobre immigraci, sinsistia explcitament sobre aquest argument: la integraci, perqu tingui xit, exigeix un cert grau de participaci en la gesti de la
vida quotidiana. Les associacions, siguin dimmigrants exclusivament o estiguin formades per membres dun o altre collectiu, poden ser un important instrument de
participaci (CAONGCG, 1992:18). En la mateixa direcci es pronuncia la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies, quan considera que el moviment associatiu
immigrant s molt positiu en tant que acompleix una doble finalitat: duna banda,
constitueix un canal dinformaci i de coneixement de la realitat dels collectius, de
les seves necessitats i reivindicacions; i de laltra, resulta un mitj per canalitzar les
poltiques, i fins i tot per prevenir, gestionar i controlar conflictes socials, servint dinterlocutor de lAdministraci (FEMP, 1995:53). Les relacions entre les administra
cions pbliques i lassociacionisme immigrant es dirigeixen, doncs, en aquesta lnia
didentificar els interlocutors ms adequats en el si daquests collectius, per tal de
poder dur a terme les seves intervencions.
No obstant aix, i tot i reconixer per endavant la importncia del factor asso
ciatiu, cal preguntar-se sobre el model de funcionament associatiu i de participaci
social que sest formulant. Un model que, evidentment sorgeix duna determinada
cultura poltica que forma part de la nostra societat, i que no considera (o relega a
lapellatiu dinformal) altres formes i expressions associatives. Deixant de banda de
lesfera de la poltica determinades expressions associatives, sinsisteix en el principi
dexclusi de les persones immigrades daquest mbit, dacord amb una definici
antinmica entre ambds conceptes (limmigrant com a estranger i, per tant, com a
no ciutad, formalment apartat de lesfera poltica). Aquesta definici s elaborada
dacord amb una lgica estatal, que determina laccs a lmbit poltic de limmigrant, dacord amb el requeriment que aquest es mantingui en una situaci de neutralitat poltica, ja que la seva presncia no t (i no hauria de tenir) altre carcter que
leconomicolaboral. No obstant aix, aquesta aparent illusi apoltica de la presncia

immigrant, imaginada (i desitjada) per part de les societats receptores (Sayad, 1991),
acaba per trencar-se davant la constataci de les noves iniciatives associatives i comunitries que elaboren els collectius immigrants assentats, i que permeten superar
la idea preconcebuda que els immigrants noms poden ser subjectes passius de la
intervenci poltica (a favor o no de la seva integraci social), al mateix temps que
incorporen la dimensi cultural que es troba present en tota acci poltica.
Per sobre la base de quins principis opera lexclusi dunes expressions asso
ciatives sobre daltres? En les seves anlisis dels models de ciutadania i identitat nacional, Koopmans i Statham (1999) i Gil (2002a, 2002b) argumenten que per ser
considerades legtimes, les expressions i les demandes dels grups minoritaris han
dadequar-se, en forma i contingut, a la lgica de la cultura poltica de la societat
receptora. Aquest marc de legitimitat es defineix no tant per les aportacions daquests
collectius, sin en funci de les categories que els sn atribudes per lEstat (minories, allocthonen, gastarbeiter, immigrants extracomunitaris, illegals) que influeixen
directament en la distribuci de recursos entre ells, el seu potencial per a la mobilitzaci i la seva participaci en la comunitat poltica (Gil, 2002b). Si, a ms, en aquest
marc sincorporen elements de tipus cultural (les obligacions culturals de laccs a
la ciutadania, de qu parla Rogers Brubaker (1992), s significatiu anotar com, duna
manera implcita, tamb sacaba fent referncia a la qesti religiosa. En aquest
sentit, lexemple de lislam s prou significatiu com a forma destablir una clara distinci entre les confessions que s que poden ser considerades europees, i les que no
ho sn (ni sembla que puguin arribar a ser-ho mai). Afortunadament per al futur
europeu, la manera en qu sincorpora la referncia religiosa dins daquesta mateixa
cultura poltica varia ostensiblement dun pas a un altre, la qual cosa afavoreix la
possibilitat que el fet que una comunitat religiosa islmica pugui accedir a fons pblics per al manteniment de les seves activitats de culte pugui ser interpretat de
manera molt diferent ja sigui a Frana, al Regne Unit, als Pasos Baixos o a Espanya
(Kastoryano, 1996).
Per tant, les formes associatives savaluen en virtut dun marc existent, que legitima i facilita el seu reconeixement segons si aquestes es defineixen com a compatibles amb les prctiques associatives prvies.
1.4. Lligams comunitaris que uneixen socialment:

la noci de capital social
Els darrers anys, el concepte de capital social ha adquirit una rellevncia creixent en
les diferents aproximacions fetes per les cincies socials a lestudi de les relacions
socials. La possibilitat de poder establir un criteri a partir del qual poder determinar
les estructures mnimes que produeixen la sociabilitat en i entre els collectius humans, ha generat grans expectatives tant en el si dels medis acadmics, com entre
26
16. Per a una exposici dels arguments que recolzen aquesta nova orientaci poltica al Regne
Unit, vegeu els documents elaborats pel Home Office els darrers anys: Community Cohesion (2001),
27
els responsables dintervencions pbliques. Poder allar la matria relacional que

es troba en la base daquesta sociabilitat podia ser un primer pas per tal de suggerir
mecanismes per millorar la quantitat i la qualitat daquestes expressions relacionals.
En virtut daquest pressupsit, la noci de capital social ha estat aplicada a lanlisi
daquestes relacions socials en contextos tan diferents com la famlia, el treball,
leducaci, la vida comunitria o la participaci associativa, ja sigui en societats des
envolupades, en vies de desenvolupament, o en societats culturalment molt diferents. La projecci daquest pressupsit ja ha despertat les primeres aproximacions
crtiques que qestionen la reducci simplificadora de la complexitat de les relacions
socials entorn de la idea del capital social, el seu carcter excessivament metafric,
o la seva circularitat argumentativa (Baron-Field-Schuller, 2000; Vertovec, 2001;
Campbell, 2001), i destaquen la utilitat de ls i del desenvolupament teric daquest
concepte per part dautors com Bourdieu (1980,1986) o Coleman (1988).
Ls del concepte de capital social ha estat especialment intensiu en lestudi del
desenvolupament social i econmic de les societats en via de desenvolupament, des
duna perspectiva que volia complementar laproximaci macroeconomtrica elaborada per organitzacions internacionals com el Banc Mundial. Des daquest enfocament, el capital social sentenia com un recurs relacional instrumental, on lindividu
actuaria amb una racionalitat empresarial analitzant estratgies i riscos, per tal de
poder sortir i/o millorar la seva situaci en lescala social (argument neoliberal, que
exclouria la responsabilitat de les instncies pbliques en la reducci de les despeses
de benestar). La idea de la prdua del capital social en les societats postindustrials,
com a resultat dun procs dindividualisme, tamb ha estat un dels principals arguments exposats per autors de renom, com Putnam (2003), que han contribut a
popularitzar el recurs a aquest concepte. No obstant aix, la idealitzaci que pressuposa Putnam respecte a la solidaritat comunitria o al consensualisme voluntari, com
a alternatives per a la reconstrucci del vincle social, genera importants problemes
terics respecte a la configuraci de les unitats grupals (associacions, comunitats,
collectius, etc.) que han de formar part de lanlisi.
De la confluncia daquestes dues perspectives, i de la possibilitat de poder des
envolupar accions que incrementin i millorin aquest capital, es deriva un tercer in
ters preferent en el recurs a aquesta noci, com ho expressen les poltiques pbliques dutes a terme en els darrers anys en pasos anglosaxons com el Regne Unit. El
concepte de capital social es relaciona directament amb les noves orientacions que
treballen en favor de la cohesi social, incorporant-se a una nova gramtica poltica
(on el disseny i la planificaci de les intervencions socials s debatuda en consells
locals amb la participaci dels diferents actors presents al territori) i a un nou vocabulari per a lacci on, juntament amb la noci de capital social, es parla de cohesi
comunitria, inclusi social o integraci.16
En el cas de lestudi de les migracions internacionals, el concepte de capital social ha servit per valorar positivament laportaci personal dels individus migrants
que protagonitzen aquests processos (Portes, 1998), i tamb per tenir en compte la
dimensi i la forma de les expressions collectives que eren generades en el si dels
grups immigrats (Jacobs-Tillie, 2004; Zetter et al., 2006). Per referir-nos a aquesta
darrera dimensi collectiva, partirem de la definici de capital social que sens presenta ms til per analitzar les iniciatives associatives en el collectiu marroqu. s la
definici feta pel socileg francs Pierre Bourdieu, que considerava que el capital
social s la suma dels recursos actuals o virtuals de qu disposa un individu o grup
pel fet que posseeixen una xarxa duradora de relacions, de coneixements i de reconeixements mutus ms o menys institucionalitzats. s a dir, s la suma dels capitals i
dels poders que aquesta xarxa permet mobilitzar (Bourdieu-Wacquant, 1994:96;
vegeu tamb Bourdieu, 1980 i 1986).
Les relacions de qu parla Bourdieu constitueixen la prova duna pertinena a un
grup determinat, en les quals sexpressa, segons Bourdieu, no noms el fet de compartir una srie delements comuns, sin tamb la vigncia duns vincles permanents
i tils. Sense voler entrar dins de la ja extensa reflexi acadmica sobre les xarxes
socials,17 el que Bourdieu vol destacar s el contingut daquesta relaci i els profits
que aquesta pertinena genera per als individus i per als grups. Totes les xarxes so
cials, personals o collectives tenen un carcter instrumental (volen aconseguir una
srie dobjectius), per des daquesta perspectiva sn valuoses per a aquells que en
formen part. Aix sexpressa a travs de dos aspectes que sincorporen en aquesta
noci de capital social:
a) La possibilitat de poder transformar les relacions contingents (venatge, treball, coincidncia en els espais pblics) en relacions necessries i electives,
que impliquen obligacions durables subjectivament sentides (sentiments de
reconeixement, de respecte, damistat), o institucionalment garantides (drets).
b) Lintercanvi que sincorpora en aquestes relacions transforma all que sintercanvia en signes de reconeixement, i a travs del reconeixement mutu i de
Building a Picture of Community Cohesion (2003) o Strength in Diversity: Towards a Community

Cohesion and Race Equality Strategy (2004). El punt de partida teric daquesta nova orientaci
sexpressa clarament en el reconegut Informe Parekh (Parekh, 2000), on sestablien les dimensions
futures duna societat britnica multitnica.
17. Un conjunt de relacions formen un camp social que es pot denominar xarxa. Aquesta
xarxa pot representar-se com un conjunt de punts que es troben units entre si mitjanant lnies. Els
punts representen les persones; i les lnies, les relacions entre unes persones i altres. El que s fonamental en aquest tipus danlisi no sn els atributs de les persones que es relacionen entre si, sin
el tipus de relacions (Martnez Veiga, 2004:80). Aquesta s una definici sinttica del concepte de
xarxa social i de linters sociolgic per lestudi de les relacions que shi representen. Sobre lestudi
de les xarxes socials aplicades a lestudi de les migracions, vegeu Tilly (1990), Faist (1997), AparicioTornos (2005) i Pascual (2007).
28
s a dir, duna banda, convertir all que s contingent (convivncia quotidiana)

en quelcom que sigui necessari i que defineixi un comproms (convivncia ciutadana), i de laltra, establir la dimensi i lextensi del camp de la sociabilitat. Aquestes
sn dues de les idees ms destacables de cara a abordar la qesti del capital social.
Tanmateix, Bourdieu incorpora un element fora significatiu en ls del concepte
capital social (de la mateixa manera que ho va fer en el conjunt de la seva obra respecte a la possessi daltres capitals, com ara el poltic, el simblic, leconmic o el
religis), que s el fet de lexpressi de dinmiques de desequilibri en el repartiment
del poder en la societat, que fa que la possessi dun determinat capital no sigui en
si tan determinant com per situar-se dins dun context de disputa en ls de tal recurs. Aix, aquest conjunt de relacions que poden ser significatives per enfortir i dotar de significaci social les expressions de sociabilitat en el si dun collectiu, poden
perdre tot el seu valor si no sn valorades per part daltres esferes socials. En aquest
sentit, el recurs que fa aquest estudi de la noci de capital social planteja un interrogant respecte a les relacions socials que sn desenvolupades pels collectius immigrants, ja sigui cap a linterior daquests collectius o envers la societat que els acull:
si acceptem que lexpressi daquests vincles socials pot ser beneficiosa per a la seva
estructuraci interna i per la seva integraci social, acceptem tamb que aquest capital social que s aportat per aquestes iniciatives contribueix positivament a enfortir
la cohesi de la societat dacollida?
Per intentar aportar arguments a aquest interrogant, analitzarem la dimensi
connectiva que sovint es relaciona amb la noci de capital social. Per prviament
haurem de resoldre un primer escull a lhora didentificar-lo, ja que el capital social,
a diferncia daltres capitals, s fora intangible, fet que suposa un seris inconve
nient per mesurar-lo. Si sexpressa a travs de les relacions que estableixen els membres dun grup social determinat, la manera en qu podrem acotar-ho i determinarho podria ser mitjanant els quatre elements principals que el componen:
El capital social crea un sentiment de pertinena en aquelles persones que el
comparteixen.
El capital social es fonamenta sobre lintercanvi de prestacions, objectes, valors, informacions, serveis, etc. entre els membres que conformen el grup.
El capital social reposa sobre la idea de la reciprocitat, entesa com el marc a
partir del qual sinstauren els intercanvis dacord amb una idea de confiana
mtua.
El capital social genera un principi de reconeixement personal entre aquells
que formen part del collectiu (i que produeix un sentiment de pertinena), o
el collectiu daltres grups i institucions socials (la resta de grups que conformen la societat).
29
la pertinena al grup que aquest implica s possible determinar els lmits que
configuren el grup que comparteix aquestes relacions.
Per a Putnam (2003:14), les xarxes denses dinteracci social fonamenten normes slides de reciprocitat entre els membres de la xarxa. Una reciprocitat que noms s possible de mantenir dacord amb una idea de confiana. Per a Simmel
(1986:15), la confiana, una de les forces sinttiques ms importants dins de la societat, s la hiptesi del capteniment futur que s prou segura per basar-hi una
actuaci prctica; s, com a hiptesi, un estat intermedi entre saber i no saber sobre
aquella persona. Aquell que ho sap tot no necessita confiar; aquell que no sap res,
raonablement ni tan sols no pot confiar. En canvi, per a Luhmann, la confiana
esdev un argument per tal de poder fer front a la complexitat de les relacions so
cials (Luhmann, 1996:39-52). La confiana esdev la variable que ens permet predir
aquesta disposici a lintercanvi en linterior del grup.
La cooperaci que deriva daquestes relacions socials pot fer efectiu el capital
social, fins al punt de poder influir en la mobilitzaci daltres tipus de capital (hum,
financer, cultural o poltic). Faist (1997:203) argumenta que el capital social s un
prerequisit per tal de mobilitzar i acumular altres capitals. Posa lexemple de les dificultats de progressi econmica i ascens social per part dels immigrants pioners en
un territori, pel fet de no disposar dun capital social substantiu. Les diferncies amb
les segents onades migratries fa crixer aquest capital i, per tant, les possibilitats
de mobilitzar altres recursos. Els estudis de Li (2003) o de Tillie (2004) analitzen com
el capital social esdev un mecanisme per tal de poder mobilitzar el capital financer
i el capital poltic, respectivament.
No obstant aix, no tota expressi de capital social s positiva en si mateixa. Els
costos de la conformitat comunitria poden limitar la llibertat individual. Portes
(1998:15-18) comenta que el desenvolupament daquests vincles de sociabilitat
tamb poden tenir un efecte restrictiu sobre la llibertat dels individus, respecte lexclusi dels estranys al grup, per un excs de reclamacions grupals o per estigmatitzar
el propi grup. Pot haver-hi comunitats tniques relativament homognies que es
caracteritzin per un nivell de confiana elevat, i per normes de cooperaci estreta en
el si de la comunitat, per que manifestin nivells febles de confiana i de cooperaci
amb la resta de la societat. Les elaboracions neocomunitries, ja siguin tniques,
lingstiques, religioses o poltiques, fonamentades sobre una exclusi extensiva dels
no-membres i una inclusi restrictiva dels membres (construccions que la bibliografia
acadmica francesa anomena comunitarisme), sn exemples dun s no desitjat de
la noci de capital social.
Si els vincles que creen capital social funcionen cap a linterior daquests col
lectius, tamb funcionen cap a lexterior? La qesti de la doble naturalesa de les
xarxes socials, que sorienten tant cap a linterior com cap a lexterior dels collectius,
ens permet establir un vincle relacional entre dues idees centrals en la formulaci
daquest informe: convivncia i integraci social. Si es planteja que la convivncia s
lhoritz on es formula la inserci social dels collectius immigrats, quin s el paper
que tenen les diferents xarxes socials generades en context migratori per part dels
collectius immigrats?
30
31
Putnam (2003:19-20) suggereix tres dimensions clau per tal de poder mesurar el
capital social. Totes tres es formulen en perspectiva de vincles interns i externs. En
primer lloc parla de vincles forts i vincles febles: els vincles forts creen ms solidaritat
entre els membres de la xarxa, per els vincles febles permeten laccs a un conjunt
ms ampli i heterogeni de relacions. En segon lloc, parla de vincles cap a dins (verticals)
i vincles cap a fora (horitzontals), on formula el fet que els vincles relacionals poden
servir per mantenir principis jerrquics o per ampliar les connexions cap a individus que
se situen en el mateix nivell jerrquic. Finalment, Putnam parla de capital social vinculant (bonding) i capital social que basteix ponts (bridging). Aquesta distinci, popularitzada per aquest autor, planteja la complementarietat entre les dues dimensions que
sapleguen entre vincles i lligams, duna banda, i connexions i enllaos, de laltra. La
idea del capital social que basteix ponts es refereix, segons Putnam, a les xarxes socials
que uneixen persones desiguals (ja sigui en termes dtnia, edat, sexe, classe social,
confessi, etc.). En canvi, el capital social vinculant uneix persones que, en principi,
comparteixen aspectes que consideren rellevants per mantenir aquesta relaci.
La complementarietat entre ambds tipus de capital social s particularment
interessant per formular propostes dintegraci social i convivncia. Per tamb per
exemplificar dues dinmiques presents en tot associacionisme (sigui aquest dorigen
immigrat o no), i que tendeixen a complementar-se entre si. Entenem que tota proposta associativa ha de progressar cap a linterior del grup de referncia (s a dir, de
la collectivitat amb qui sidentifica), per tal dafermar els vincles i els lligams que
mantenen entre si els que en formen part. Per tamb les iniciatives associatives han
de ser capaces de generar connexions i enllaos amb altres persones, altres col
lectivitats o altres institucions que no pertanyen directament al grup de referncia. El
model bonding + bridging (tal com es representa en el grfic 1), esdev un tipus
ideal de complementarietat entre dinmiques, que no sempre s desenvolupat per
les associacions. De fet, per tal de ser coherents amb les seves estratgies i expectatives collectives, les associacions juguen amb aquestes dues dinmiques, i insisteixen ms o menys sobre les dinmiques de revitalitzaci interna o de connexi externa, tot depenent de les circumstncies que han dafrontar.
Germain (2003) planteja la qesti segent: Per tal de millorar ladaptaci dels
immigrants a les normes i valors de la societat dacollida, cal encoratjar la seva inserci social en les xarxes que els enllacen directament a la societat dacollida (bridging)
o cal tenir present les xarxes que han estat creades pels seus compatriotes i la seva
famlia en forma de recursos de suport i ajuda (bonding)? s evident que negar el
primer argument s clarament una expressi de discriminaci, pel fet que nega les
possibilitats destrnyer les relacions daquests collectius respecte a la societat en
qu sinsereixen. Al mateix temps, tampoc cal menysprear lefectivitat inseridora dels
lligams generats en el si del collectiu, que permeten poder-se inserir rpidament en
el mercat laboral o trobar un habitatge assequible, i que no necessriament sn expressions del que fcilment sanomena replegament comunitari. Aix, de quina manera sestableixen les relacions entre bonding i bridging? El primer porta al segon?
Grfic 1. Les dues formes del capital social
bonding
bridging
(vincles, lligams)
(connexions, enllaos)
collectivitat
Font: Elaboraci prpia.
s imperatiu que es tingui en compte el primer per arribar al segon? Les deficincies
del primer no porten a un reforament del segon?
Lmbit en el qual es poden formular aquests interrogants s el local. s aquest
mbit el que constitueix lescenari de la convivncia i dels processos dintegraci. s
on els diferents collectius desenvolupen els seus lligams, expressats externament en
lespai pblic amb espais comercials, associatius o religiosos. Sn les faanes externes dun edifici comunitari que acostuma a construir-se amb discreci. Lmbit local,
tamb s el marc on simplementen les principals iniciatives pbliques en favor de la
integraci social daquests collectius. Els barris, doncs, sn escenaris de la convivncia entre iniciatives de vinculaci i de connexi. Com a contextos en els quals es
defineixen dinmiques particulars dintegraci (com a procs) i cohesi (com a resultat) socials, i en els quals es generen determinades sociabilitats, acaben condicionant
el desenvolupament de capitals socials que vinculen o que basteixen ponts.
En lInforme Parekh (Parekh, 2000:10), leditor insisteix que per tal de poder
garantir i potenciar la cohesi social en una realitat multicultural com la britnica, s
necessari elaborar valors comuns, smbols i cerimnies compartits, s a dir, una
identitat nacional comuna. Tanmateix, en un mbit molt ms concret com s el
local, aquestes reflexions ens han de permetre afirmar la necessitat de proposar
projectes comuns que impliquin els ciutadans, per tal de generar en ells un senti32
33
ment compartit de pertinena. En aquest sentit, creiem fonamental la intervenci

de les institucions pbliques locals en la promoci de la connexi entre els dos tipus de
capital social generat pels collectius immigrats. El reconeixement dels lligams que
vinculen ha de ser parallel a la promoci de les connexions que basteixen ponts
entre els collectius i la societat dacollida. Cal apostar decididament per incorporarlos en la vida collectiva dels diferents municipis, com a exemple de promoci entre
ells dun sentiment de pertinena al municipi.
De quina manera, doncs, cal valorar les iniciatives de bonding que desenvolupen
els diferents collectius immigrats? Sovint hi ha un cert recel respecte de les construccions identitries que es desenvolupen en el si daquests collectius, ja que es parteix
del pressupsit erroni que la reproducci de pautes i comportaments regits pel factor tnic i/o religis, especialment si aquests es fan patents en lespai pblic, s una
rmora per al seu procs dintegraci social. De fet, aquesta s la valoraci que acostuma a fer-se de les expressions associatives que es desenvolupen entre aquests
collectius, en funci de si aquestes adopten un marcat to identitari. La difcil acceptaci daltres models de participaci social i poltica, diferents als que defineix la
nostra cultura poltica, expressa, en definitiva, una determinada manera dentendre
els processos i les dinmiques dintegraci social que sespera que protagonitzin
aquests collectius. Les diferents estratgies associatives que aquests desenvolupen
es troben a mig cam entre la referncia a la seva societat dorigen i la interacci amb
la societat dacollida, i les seves expressions acostumen a basar-se en dues lgiques,
complementries entre si encara que no sempre coincidents en el temps: una lgica
instrumental, que sorienta estratgicament envers els espais i recursos de poder, i
una lgica expressiva, fonamentada en el desenvolupament destratgies dafirmaci de la identitat collectiva (Colom, 1998:50). En la primera lgica tenen cabuda les
expressions tendents a la reivindicaci, la negociaci i la pressi poltica, mentre que
en la segona se situen les manifestacions que persegueixen la reafirmaci identitria
envers linterior del collectiu.
En aquest model desitjable dassociacionisme immigrant del qual implcitament
sacostuma a partir, sespera que predomini una lgica instrumental (encara que limitada), per sobre de lexpressiva. s a dir, des del punt de vista de la integraci
daquests collectius, es formula la presumpci que la seva participaci social s
sempre preferible al desenvolupament exclusiu dexpressions internes de reafirmaci
identitria. s per aix que no sentn que una mesquita, com a espai social i religis,
pugui estar contribuint activament a la integraci i larticulaci comunitria dun
collectiu aparentment dispar i heterogeni, o que pugui convertir-se tamb en el seu
interlocutor davant els poders pblics. s ms, no noms el model dintegraci que
expressa un espai associatiu com aquest es defineix com a diferent del que planteja
la societat occidental, sin essencialment com loposat.
Creiem que s necessari superar aquest recel respecte a les expressions de lligams comunitaris en el si dels collectius immigrats, com a mnim per dos motius
principals:
a) Perqu els processos de configuraci comunitria sn processos de reconstrucci i redefinici identitria, que serveixen per establir les bases dun autoreconeixement (individual i collectiu) primari, que s del tot necessari per
afrontar el procs dintegraci social.
b) Perqu aquestes expressions sn generadores duna sociabilitat que sincorpora dins les existents en els barris dimmigraci, fet que dna una nova dimensi a la convivncia.
s a dir, no es pot ni ignorar lexistncia daquestes elaboracions identitries que
generen pertinences collectives, ni la creaci duna sociabilitat especfica. De fet, la
convivncia en contextos multiculturals podria entendres tamb com la forma en
qu diferents persones fan compatibles les seves formes particulars de sociabilitat.
Els lligams entre persones tamb poden afavorir el contacte entre sociabilitats que
parteixen de lgiques substancialment diferents. Lobjectiu principal seguir sent la
generaci de noves sociabilitats dacord amb nous interessos compartits.
Podrem argumentar que una forma de progressar vers la integraci social passa
pel reconeixement dels lligams comunitaris i per afavorir, al mateix temps, la seva
connexi amb altres espais de la societat dacollida. Passar del bonding al bridging
no suposa fer perdre de vista les manifestacions identitries o expressives, sin acceptar-ne la rellevncia, tant per la integraci social com per la convivncia.
Per com que el desenvolupament del capital social no depn noms de les caracterstiques inherents de cada grup, sin tamb del context social en qu interacciona, del marc poltic i jurdic dacollida, i de les percepcions socials que se nelaboren, s necessari considerar la importncia dun posicionament actiu per part de les
institucions pbliques i socials, per tal de promoure el marc i les condicions adequades amb lobjectiu que aquest capital serveixi com a instrument de cohesi. Aquest
capital no es crea per generaci espontnia, ni s patrimoni exclusiu elitista duna
srie dindividus, sin que el genera la interacci intensiva entre membres dun col
lectiu que desenvolupen prctiques de cooperaci, que es fonamenten sobre un
doble principi de confiana i reciprocitat. La producci de capital social necessita
recursos, especialment temps: La construcci de capital social depn de la qualitat
i la quantitat de les interaccions. Per tant, lexistncia dun nombre suficient dinter
accions duna qualitat determinada s una precondici per produir capital social. Si
la intensitat i la freqncia de les interaccions cau, lestoc de capital social disminuir. Un requeriment important per a la producci de capital social s, per tant, lexistncia doportunitats suficients perqu es produeixin les interaccions necessries per
produir-lo (Barreiro, 2003:23). En aquest sentit, el paper del sector pblic per tal de
poder garantir les condicions per a la producci daquest capital s fonamental, i si
shi vol pensar com a factor de foment de la cohesi social, potser caldr considerar
que la realitat intangible del capital social difcilment sajusta a indicadors socials
precisos (el mateix podrem dir de voler establir indicadors de convivncia, que no s
el mateix que dir civisme, en un context territorial concret). Els responsables poltics
34
a) emfatitza la complexitat en el procs de configuraci dels collectius, especial

ment pel que fa al repartiment del poder en el seu si;
b) destaca la importncia delements com les xarxes socials, el lideratge, els llaos comunitaris i la confiana com a bases per a la cohesi social dels grups,
i com a mecanismes per desenvolupar relacions socials amb altres collectius;
c) atorga una atenci especial a la forma en qu els collectius estructuren internament les seves relacions de poder, i reconeix la importncia desferes
pbliques de debat comunitari com a mitj per enfortir-les;
d) refora, en ls de conceptes com bridging o linking, la percepci que la
cohesi t relaci amb les interaccions que sestableixen entre els collectius
immigrats i la societat dacollida, i no amb la disposici o voluntat que sigui
expressada per aquests collectius mateixos;
e) revela com lactivitat associativa de les organitzacions dimmigrants sovint s
ms un mecanisme daccs als recursos pblics que no un instrument de
cohesi;
f) mostra com els grups immigrants poden acomodar-se a les mltiples exigncies de comproms institucional o poltic que sels plantegin al llarg del temps
i des de diferents mbits de govern;
g) ens recorda que lactivitat associativa en el si daquests collectius s un procs dinmic, que implica transformacions en els objectius que cal assolir per
aquest associacionisme en les seves diferents fases, i
h) assenyala que la cohesi social dels grups immigrats s contingent respecte
al conjunt del discurs poltic sobre la immigraci, i que unes poltiques dimmigraci restrictives i una retrica pblica agressiva contra la immigraci
poden contribuir a generar un capital social que afavoreixi lexclusi abans
que la cohesi social.
Es pot dir que el capital social depn de lexistncia dun nombre dinteraccions
significatives. En incorporar aquest concepte a lanlisi de les expressions associatives marroquines a Catalunya, volem plantejar de quina manera es complementen
aquestes interaccions que sorienten tant cap a la seva dimensi interna com cap a
lexterior del collectiu. La combinaci dambds tipus de capital sacumula en el
capital dintegraci social daquest collectiu.
35
voldran trobar elements que mesurin dalguna manera que la inversi de capital
poltic, econmic i hum per tal denfortir el capital social daquests collectius comena a donar els seus fruits. Estem davant dun procs que noms pot ser observat
des duna perspectiva eminentment micro en lmbit associatiu i quotidi (Zetter et
al., 2006:27), on el factor temps, repetim, s determinant. No obstant aix, i encara
que tampoc ens permeti establir indicadors quantitatius precisos, lanlisi de les iniciatives associatives en el si dels collectius immigrats des de la perspectiva del capital
social (Zetter et al., op. cit.:23-25), pot suggerir que aquest capital:
1.5. Lideratges i representacions: la poltica en la immigraci

Ens hem acostumat a acceptar que la dimensi poltica de la immigraci est rela
cionada exclusivament amb la definici de les poltiques pbliques i dels diferents
processos que sen deriven (en especial dos: les pugnes poltiques, on la immigraci
es converteix en un argument de disputa poltica, i les reaccions contrries de part
de la ciutadania respecte a limpacte que pugui suposar sobre la conservaci del
poder). Segons aix, les poltiques de o respecte de la immigraci sentenen com la
resposta poltica dels diferents mbits administratius (estatal, autonmic o local), a
les realitats que acompanyen aquestes noves presncies. La cincia poltica i la so
ciologia han analitzat aquestes respostes com una manera de poder proposar nous
models estructurals (Zapata, 2004), o b revisant crticament aquestes poltiques,
que han considerat tecnologies de govern (Gil, 2002b).
En canvi, les dimensions de lacci poltica en la immigraci, han despertat molt
menys inters analtic, ja que les aproximacions clssiques a lestudi de les migracions
han acabat assumint el principi legal que no atorgava a les persones immigrades ni
els drets ni la condici dactors poltics. Parlar dimmigrants com a persones poltiques
volia dir reconixer el carcter socialment significatiu de les seves accions individuals
i collectives, identificar-los en lesfera pblica de les societats receptores. Aix no ha
estat possible fins a la materialitzaci diniciatives de tipus associatiu, que actuaven
com a targetes de presentaci pblica del collectiu, i a la reformulaci dun debat
entorn de la noci de ciutadania i a la incorporaci en la ciutadania de les persones
immigrades. Laccs de les persones immigrades a la poltica, des duna perspectiva
politolgica clssica, es percep com un procs dentrada en un mbit dexpressi que
abans que res sentn com un accs a una srie de drets reconeguts. Aquesta s la
base sobre la qual es formulen les propostes duna ciutadania ms inclusiva.
Lestudi clssic de Miller (1981) identifica una srie de vies que poden servir per
tal de poder forar aquest accs: la influncia poltica dels governs dorigen respecte
als seus nacionals, els moviments de protesta extraparlamentaris, les institucions
consultives, els sindicats i les representacions laborals i les entitats de solidaritat amb
els immigrants.18 Significativament, totes aquestes vies sn externes als collectius
immigrants, i no depenen tant de lexpressi de voluntats a travs de les seves ini
ciatives associatives, sin de decisions individuals de promoci particular, i accepten
els diferents camins proposats estructuralment per tal de poder accedir a la dimensi
18. El mateix Miller (2001) revisa les seves propostes originals sobre la participaci poltica dels
immigrants, incorporant la referncia al context internacional. Desprs dels atemptats de l11-S als
Estats Units, els estats receptors dimmigraci han reinterpretat de forma restrictiva la seva manera
dentendre la participaci poltica dels collectius immigrats, adduint arguments de seguretat interior. Per aix han comptat amb lexplcita collaboraci dels governs dels pasos dorigen, preocupats tamb per la creaci de grupuscles doposici poltica en lexili, aprofitant el context de llibertats pbliques que existeix en les societats receptores.
36
19. s, per exemple, el cas dels imams musulmans a Europa i a Catalunya, sobre els quals es
projecten una srie dexpectatives que els porten a adoptar papers i responsabilitats de lideratge
que el seu perfil doctrinal no necessriament els habilita per assumir. Sobre aquest exercici dexpectatives, vegeu Moreras (2007).
37
poltica duna manera activa (com actors poltics) i no passiva (com una part ms
duna massa de votants).
Lassociacionisme immigrant, tal com acabem dargumentar, s un recurs per a
la participaci social daquests collectius, especialment en contextos de proximitat,
per noms una potencialitat per a laccs a lesfera pblica. I potser ho seguir sent
si, dins de lestructura doportunitats de la cultura poltica duna societat com la
catalana, aquest associacionisme continua sent relegat a una dimensi secundria i
subalterna de la vida pblica. Si aquest associacionisme noms s considerat com un
mitj de mobilitzaci tnica o religiosa (quelcom que sovint s destacat a priori des
de fora daquests collectius), aquesta s una forma de situar-lo fora de lmbit pblic, en donar per fet que aquests arguments no han de formar part del debat poltic. En definitiva, ms que servir com a instrument per garantir el reconeixement dels
seus membres com a actors en lesfera pblica, lassociacionisme es converteix en un
mecanisme accessori i virtual de participaci (Anderson, 1990:113), per no deixar
definitivament fora de lexposici pblica una porci cada vegada ms significativa
de la poblaci catalana.
La dimensi ms significativa de tot associacionisme immigrant s, des del punt
de vista de les societats receptores, la seva possibilitat de representar un collectiu. Tal
com acabem dargumentar, per garantir laccs de les persones que conformen
aquest collectiu, lassociacionisme immigrant s un recurs limitat. Per per situar-lo
socialment, per identificar-lo davant de lopini pblica, de les institucions socials i de
les administracions pbliques, aquest associacionisme s una eina molt efectiva. De
manera implcita, lexpressi associativa s una forma per poder delimitar i identificar
el collectiu davant daquells que no en formen part. s per aix que sovint aquest
associacionisme s intensament reclamat per part de les societats receptores, per tal
de poder identificar alguna veu que pblicament faci referncia a aquests collectius.
La representaci tamb incorpora el principi de lideratge, o la possibilitat/ca
pacitat per constituir-se interlocutor entre la societat receptora i el collectiu immigrant. Aquest s el segon implcit que es t present quan es pensa en associacionisme
immigrant. Ara b, aquest lideratge necessriament ha de tenir aquesta dimensi
mediadora, de connexi entre ambdues realitats (de nou, una manera tamb implcita de seguir justificant la diferenciaci en laccs a lesfera poltica). No es valora
com a significatiu o rellevant un lideratge que es mant en el discret terreny del col
lectiu, allunyat de la mirada de la societat receptora. De vegades, malgrat tot, determinats lideratges acaben rebent una focalitzaci tan intensiva que, encara que el
sentit i el significat primer del seu lideratge noms sexplica en aquesta dimensi
comunicativa, els obliga a adoptar una orientaci molt ms pblica.19
Parlar de representacions i lideratges s fer referncia a les expressions de lacci

poltica en el si dels collectius immigrats, una dimensi sovint oblidada en lanlisi,
per que pren una rellevncia especial a lhora de determinar quines sn les veus i
les autoritats significatives. Podem referir-nos al principi de representaci, dacord
amb els seus dos sentits complementaris: el que fa referncia a la manera que els
diferents grups immigrats sorganitzen polticament, i a la forma (o formes) que
aquests mostren la seva voluntat destar presents de forma activa en lesfera pblica.
Les estructures internes i les expressions externes combinen les dues dimensions en
qu els collectius immigrants es mostren davant la nostra societat. Sovint les manifestacions daquesta representaci sn tan subtils i discretes que arriben a passar
desapercebudes a ulls de les societats receptores. No obstant aix, quan la representaci s reclamada per diferents instncies daquestes societats, quan se solliciten
les veus representatives dun collectiu, llavors es produeixen situacions que interfereixen en les formes de legitimitat en lautoritat i en laccs al lideratge, que eren
presents en el si daquests collectius.
Quan la representativitat de la representaci es converteix en debat, aix vol dir
que els arguments que la legitimen no es troben clarament consensuats (des de la
perspectiva dels mateixos collectius), o b que les expectatives que havien estat
projectades respecte a una opci entre daltres no shan acomplert (com sargumenta des de la perspectiva de la societat receptora). Lextensi a una dimensi ms
pblica de la pugna pel lideratge en el si daquests collectius no deixa dincorporar
significats complementaris que interfereixen sovint sobre el reconeixement tcit
duna heterogenetat dopinions en el si dun collectiu. La incorporaci de referncies prpies a la cultura poltica de la societat receptora (com per exemple, optar per
una representaci nica del collectiu), modifica substancialment les relacions de
poder en linterior duns collectius que es regien, en context migratori, sobre models de lideratge que eren readaptats dels que eren propis dorigen.
El reconeixement de les expressions associatives contribueix a identificar socialment aquests collectius, per tamb a imaginar-los com a una estructura ordenada
comunitriament. Per a Pnina Werbner (1991a:21), la construcci imaginria dels
collectius immigrats com a comunitats, com a ficcions unitries, s el resultat de
lacci dels poders pblics, que acaben seleccionant certs components tnics com
a elements definidors daquests grups, i tamb dels mateixos lders que els han
de representar. Aix permet imaginar aquests collectius duna manera estructurada
i idealitzada. Riva Kastoryano (1996:37) suggereix que aquesta construcci comu
nitria s un mecanisme ms que tenen els estats per ressaltar la diferncia entre aquestes agrupacions (tniques, religioses), i les que formen els ciutadans na
cionals.20
20. En contrast amb aquesta perspectiva ms instrumental, Appadurai (2006) argumenta linterrogant explcit i constant que les diferents minories (culturals, religioses, lingstiques) formulen
al projecte homogenetzador dels estats-naci.
38
39
La distinci que sestableix entre aquells lideratges que se situen al centre o a la

perifria daquest mbit comunitari ens s til per argumentar lexistncia diniciatives de contingut poltic que, abans dorientar-se vers lexterior dels collectius immigrats, se circumscriuen a linterior. Una de les caracterstiques daquests lideratges
interns s que fonamenten el seu predicament social sobre els principis que, duna
manera singular, semblen caracteritzar el grup de referncia. A partir de la base de
la possessi daquest bagatge tnic (segons la terminologia de lantropleg Fredrik Barth) aquests lders, que tenen com un dels seus objectius principals la reproducci social del collectiu, elaboren les seves propostes de mobilitzaci poltica
interna. Enfront daquests, els lders que se situen en un mbit molt ms perifric,
malgrat que reivindiquen aquest mateix bagatge tnic, no noms en fonamenten la
legitimitat sin tamb la inversi personal en els espais i recursos que ofereix la so
cietat receptora per a la promoci social i per a lexpressi poltica. Werbner, fent referncia al recel que aquests darrers lideratges desperten entre els membres daquests
collectius, shi refereix com a ethnic brokers (Werbner, 1991b:116), i els considera
amortidors entre la societat receptora i el collectiu.
Aquest segon perfil es troba molt ms habilitat que lanterior per actuar en lesfera pblica, i molt ms habituat tamb als condicionants daquesta esfera. Per
aquesta mateixa posici liminar que a vegades els situa en una posici ambigua,
despertant un doble recel per al seu collectiu de referncia o per a la societat receptora, tamb esdev un criteri reivindicat i valorat per aquests lders que, amb orgull
sovint afirmen que semplacen a cavall de dos mns. Aquesta estratgia dautovaloraci positiva, per, no aconsegueix superar el prejudici mpliament ests en
diferents collectius immigrats (tal com veurem, el cas marroqu s singular en aquest
sentit), segons el qual aquests lideratges enfocats vers lexterior acaben sent trampolins per laccs daquests individus a larena poltica. Aquest accs formalment no
incorpora la representaci poltica del collectiu, sin la seva inscripci dins de les
estructures poltiques formals (els partits poltics, les llistes electorals, els crrecs poltics) ja existents (Geisser, 1997; Bousetta, 2005).
Les demandes expressades pels responsables associatius immigrants a les societats receptores sn una ocasi excellent per posar a prova aquests lideratges instituts
en el si daquests collectius, i aquells que aprofiten aquest moment per promocionarse davant del seu collectiu de referncia, de lopini pblica i meditica de la societat
receptora, o dels diferents representants poltics daquesta societat. La resoluci
daquestes demandes, la capacitat daquests lders per poder fer front als conflictes
que sorgeixin, condicionen lxit de les propostes que formulen aquests lideratges,
que han dut a terme una considerable inversi en forma de capital personal (no noms econmic, sin tamb social, simblic, fins i tot professional). El collectiu atorga
un crdit de legitimitat perqu aquest es converteixi en interlocutor, segons un principi de confiana. Mantenir aquest perfil dinterlocutor en aquestes demandes suposa
jugar amb aquest crdit de confiana, que es veu incrementat si aquestes negocia
cions fructifiquen, o decreix si aquestes fracassen o si hi intervenen altres factors.
Aquesta confiana tamb latorguen els poders pblics, i sexpressa en primer

lloc en reconixer-los com a interlocutors en la seva recerca de representants vlids
daquests collectius. Kastoryano (1996) observa que en aquesta recerca, els poders
pblics acaben condicionant els papers i les dinmiques que adopten aquestes interlocucions: en primer lloc, en reorientar-les de la interlocuci a la mediaci, acceptant
de facto que la relaci amb aquests collectius no es troba exempta de problemtiques; en segon lloc, en mostrar una major preferncia pels lideratges que es recolzen sobre una base sociocultural i no etnoreligiosa, promovent fins i tot loposici
entre uns i altres. Sigui com sigui definida aquesta interlocuci, el fet s que tamb
es troba condicionada per la marxa de les negociacions que es puguin iniciar respecte a la resoluci de les demandes plantejades. Quan una negociaci entra en un
punt mort per discrepncies en el contingut, aquesta representaci pot veures qestionada davant laparici de noves veus a linterior daquests collectius (fet que des
del punt de vista dels poders pblics seria un indicador que la representativitat dels
primers no s del tot clara) o b perqu shan radicalitzat les postures (aquesta s
tamb una lectura que acostumen a fer les administracions pbliques). La via alternativa, tal com sha pogut observar en algunes ocasions, passa per intentar trobar
un nou interlocutor, amb un perfil que es desitja que adopti un tarann moderat i
dialogant (especialment en aquelles situacions en qu la negociaci ha portat a un
carrer sense sortida), fins i tot per sobre de la seva representativitat.
La tendncia a considerar aquest lideratge des duna perspectiva merament instrumental sovint contribueix a generar confusions en el perfil daquests lders. Un
dels casos ms evidents, quan es parla del collectiu marroqu, fa referncia a la barreja entre lideratge i representaci quan es parla de responsables associatius i
dimams. En el context dels espais comunitaris de culte, ambds perfils tenen papers
diferents, encara que complementaris. Al capdavant de cada oratori musulm hi ha
una o ms persones, que apareixen com els principals responsables de loratori.
Sencarreguen de la gesti quotidiana del local i, en cas que es constitueixin com a
associaci cultural o entitat religiosa, poden formar part del consell directiu, amb
diferents responsabilitats. Limam s una persona clau en aquesta estructura asso
ciativa, per no s habitual que el perfil dimam i responsable comunitari coincideixin.
Si b limam i el responsable (o responsables) de loratori sn dues figures centrals
en aquest esquema associatiu, no es troben en el mateix nivell: limam no deixa de
ser un treballador assalariat, contractat per fer un servei a la comunitat i, per tant,
depn de les decisions dels responsables comunitaris per poder seguir fent la seva
tasca doctrinal.
Si b podrem considerar ambds perfils lders comunitaris, tant lun com laltre
tenen un mbit diferent dactuaci i, per tant, adquireixen una legitimitat i una autoritat diferents. Lmbit prioritari dintervenci del responsables comunitaris se situa
a lexterior de la comunitat, a fi de negociar lobertura i el manteniment dun local
com a oratori (permisos municipals, trmits administratius, avals bancaris, normativa
sobre espais de concurrncia pblica, reformes i altres treballs), i progressa vers lin40
41
terior de la comunitat (convocant i organitzant el collectiu, visitant altres comunitats

per sollicitar-los collaboraci econmica per poder adquirir o ampliar el local de
loratori, gestionant la compra del nou local, recollint les aportacions dels membres,
etc.). En canvi, el camp dactuaci de limam s bsicament comunitari (ofereix una
atenci religiosa en diferents terrenys: dirigint loraci comunitria, pronunciant la
prdica de la salat al-jumaa, desenvolupant activitats de formaci religiosa per
adults i nens), i es mant en aquesta esfera, sense a penes progressar vers una dimensi pblica.
El fonament de la legitimitat dambds perfils prov de fonts diferents. Aix, una
bona part dels responsables daquests centres presenten un perfil professional relacionat amb activitats comercials o empresarials, amb la qual cosa la seva participaci
activa en el consell directiu (formal o informal) del centre o de lassociaci, poden
beneficiar-los directament (probablement acumulant ms un capital de prestigi social que no un capital econmic). Entre els imams, la seva legitimitat est formulada
per altres criteris ms prxims a la seva funci religiosa, dacord amb el seu coneixement de la tradici i els preceptes islmics. En conseqncia, el manteniment
daquests principis de legitimitat en la comunitat es basa tamb en criteris diferents:
dels responsables sespera que siguin capaos de gestionar duna manera efectiva
els recursos que aporta el collectiu per mantenir obert loratori local, sense caure en
personalismes excessius, i sense malversar fons i confiances; dels imams, es confia
en la seva capacitat per poder satisfer les necessitats religioses que demanda la comunitat, oferint el seu guiatge per al manteniment de la tradici, per sense extremismes ni sortides de to.
2. La presncia marroquina
a Catalunya
Ja han passat quatre dcades des que treballadors immigrants dorigen marroqu van
decidir installar-se a Catalunya. Des de llavors fins ara, la immigraci marroquina ha
generat tot un cmul de contrasts, no sempre ben interpretats per part de la societat
catalana. Els marroquins segueixen sent el collectiu estranger ms nombrs a Catalunya (211.475 amb perms de residncia el 31 de desembre de 2007, segons les
dades que proporciona el Ministeri de Treball i Afers Socials; segons dades no oficials
de la Secretaria per a la Immigraci, aquesta xifra se situa en els 217.531, l1 de
gener de 2008), un dels que demostren una trajectria migratria ms llarga i mpliament representada al territori, i que pot mostrar una srie dindicadors objectius
dassentament. Malgrat aix, socialment aquest collectiu segueix sent categoritzat
com a immigrant, i segueix sent interrogat sobre la seva integraci social. T un percentatge de poblaci menor de quinze anys superior a la mitjana catalana (fet que,
evidentment, ha contribut a revitalitzar el perfil demogrfic catal), per encara se
segueix parlant de segones generacions dimmigrants, per fer referncia a noies i
nois dorigen marroqu per que han nascut a Catalunya. Des de 2003, al Parlament
de Catalunya hi figura un parlamentari dorigen marroqu, malgrat que lassociacionisme daquest collectiu a penes s reconegut socialment. Ledici de lany 2008 del
Premi Ramon Llull la va guanyar una escriptora catalana dorigen marroqu; per avui
en dia encara costa reconixer que lrab i lamazic sn dues de les principals llenges que es parlen a Catalunya (La Vanguardia, 28 de juliol de 2008).
s a dir, els marroquins a Catalunya segueixen sent vistos per la societat catalana
com a realitat exgena, estretament vinculada, amb un trajecte migratori que els
situa en una situaci de provisionalitat permanent, sempre de pas, sempre en situaci de trnsit. No obstant aix, en la percepci social que selabora del marroqu, la
societat catalana no noms insisteix a marcar la condici dexcepcionalitat que
acompanya la categoria de limmigrant (Sayad, 1999), sin que tamb recorre a les
moltes altres imatges, sovint estereotipades, que, histricament, ha anat acumulant
per fer referncia als rabs o a lislam. El resultat, passat pel seds del panorama
poltic internacional, esdev una amalgama de pressupsits i prejudicis que sactiva
a lhora dintentar argumentar situacions que es plantegen en contextos molt quo43
La presncia marroquina
a Catalunya
2.1. Indicadors dassentament
tidians i propers. Quan sintenta explicar determinades reaccions per part de marroquins adults, homes o dones, en la seva interacci amb la societat catalana, o quan
es volen conixer les raons dalgun comportament disruptiu duna adolescent marroquina en un mbit educatiu, moltes daquestes idees preconcebudes apareixen
implcitament o explcitament en les respostes. I moltes semplacen dins duna
lgica on el terme integraci esdev central.
El collectiu marroqu s un dels que mostren ms indicadors evidents del seu
assentament, per sobre el qual se segueixen elaborant discursos i opinions que
posen en dubte la seva integraci en la societat catalana. s a dir, malgrat que es
pugui indicar clarament la seva integraci substantiva, se segueix generant un dubte
crtic respecte a la seva voluntat i/o capacitat per acomodar-se en aquesta societat.
En la base daquest argument es troba lafirmaci segons la qual s possible establir
un criteri de diferenciaci entre els collectius immigrats dacord amb el seu grau
dintegrabilitat. Aix, per raons de tipus cultural, lingstic o religis, es considera
que el collectiu marroqu t moltes ms dificultats per integrar-se en la societat catalana que no la resta de collectius immigrats (Moreras, 2005).
Tal com sha argumentat a linici daquest informe, volem contrastar all que es
pressuposa respecte al collectiu marroqu (prenent com a punt de partida, lanlisi
de les seves expressions associatives) amb el conjunt dindicadors socials que defineixen la seva trajectria actual a Catalunya, en clau dassentament. Aquests indicadors
es deriven, de manera preferent, de contextos de proximitat i de quotidianitat, que
permeten revisar el binomi marroqu/immigrant, tot mostrant que aquesta presncia
sexpressa en espais propers que conformen el nostre mbit quotidi (carrers, mercats, escoles, hospitals, etc.), i que shan convertit en els primers punts de referncia
que defineixen una relaci de venatge. Entre nosaltres, tenim vens marroquins, que
treballen i que a vegades es troben a latur, que porten els seus fills a les escoles del
barri, que desenvolupen determinades activitats comercials, que es dediquen a la
msica, a la literatura i a les arts plstiques, que sapassionen o sn indiferents respecte al futbol, i que, fins i tot, guanyen curses atltiques, fet que desperta el nostre
inters en els clubs datletisme. Com ja sha dit tamb, laprenentatge de viure en
com no s quelcom que es pugui fer allant-se de la quotidianitat ms immediata,
i s per aix que, en aquest captol, volem mostrar el context social dassentament
del collectiu marroqu a Catalunya, descrivint el marc general en qu es donen les
petites (o grans) histries de la convivncia als nostres barris.
Tot i ser un dels collectius amb una presncia ms llarga a Catalunya, la histria
social del collectiu marroqu a Catalunya encara resta per fer. La reconstrucci
daquesta trajectria que ja acumula quatre dcades, ha de tenir present tres consideracions de tipus epistemolgic: en primer lloc, cal considerar la dificultat que suposa imaginar una histria collectiva a partir de tants trajectes individuals migratoris, que expressen tants projectes, tantes aspiracions, com de diferents van ser les
seves condicions de sortida, com ho sn tamb les valoracions actuals que, personalment, puguin elaborar de lxit o el fracs de la iniciativa a emigrar que van empren44
Estada provisional en un trnsit cap Europa: entre mitjans dels anys seixanta
fins a la meitat dels setanta, Catalunya, i en concret la ciutat de Barcelona, es
van configurar com a lloc de pas en un trajecte migratori que tenia com a fita
altres destinacions europees. Lestada en territori catal es convertia en un
perode dhores o descassos dies, el temps just per canviar de mitj de transport per poder travessar la frontera amb Frana. s significatiu anotar que la
gran majoria de la documentaci que expedia durant aquest perode el Consolat del Marroc a Barcelona (que es va obrir el 1972) eren permisos de pas. El
primer informe que coneixem que parla dels marroquins a Barcelona (SECOD,
1972), situa el 1967 com la data clau per marcar linici daquesta immigraci.
En aquest any es va produir una forta crisi de treball a Europa, que va provocar
lexpulsi de la m dobra magribina. Aix, els primers treballadors nord-africans que van arribar a Barcelona ho van fer des dEuropa i no des dels seus
pasos dorigen.
Centralitat metropolitana: el tancament de les fronteres europees com a conseqncia de la crisi econmica de principis dels setanta va provocar que lespera per poder passar la frontera francesa es fes ms llarga, i aix va convertir
la ciutat de Barcelona en lloc de primer assentament. La recerca dalguna
ocupaci, sempre pensada com a provisional, es perllongava i a poc a poc els
marroquins van comenar a adaptar-se a la demanda de m dobra de leconomia catalana daquell moment. La construcci dhabitatges i grans infraestructures de la ciutat i rodalia (des de la construcci del metro a la xarxa
dautopistes) va ocupar un bon nombre de marroquins, que comenaven a
pensar seriosament a comenar a residir a la ciutat. Eren els anys setanta i
principi dels vuitanta,21 i en aquella poca la premsa catalana establia les pri21. Aquest perode va ser testimoniat en un dels treballs pioners sobre la immigraci marroquina a Barcelona, el de Roca-Roger-Arranz (1983). Per a una anlisi general de la presncia marroquina a Espanya i a Catalunya, la referncia fonamental sn els dos Atles de la immigraci marroquina, elaborats pel Taller de Estudios Internacionales Mediterrneos de la Universitat Autnoma
de Madrid, dirigits pel professor Bernab Lpez Garcia (Lpez Garca, 1996; Lpez Garca-Berriane,
45
a Catalunya
dre anys enrere. En segon lloc, la reconstrucci histrica duna presncia immigrant
acostuma a relacionar-se amb les causes que la van generar, ja sigui en la societat
dorigen (factors de sortida) o en la societat receptora (factors datracci), on la iniciativa individual de prendre la decisi demigrar sembla quedar diluda. I en tercer
lloc, la histria dun collectiu immigrat es troba dividida per la seva relaci amb la
societat de la qual va partir i de la societat on va arribar.
Fetes aquestes puntualitzacions, podem arribar a afirmar que el collectiu marroqu a Catalunya es troba, des dun punt de vista de conjunt, en una fase destabilitzaci del seu cicle migratori i de consolidaci en el si de la societat catalana. Aquest
cicle mostra una llarga evoluci, que ha passat per diferents fases:
meres estimacions (sovint molt elevades) dels que serien anomenats treballadors nord-africans.
Dispersi pel territori: si b la ciutat de Barcelona havia estat la que concentrava aquesta poblaci, el mateix desenvolupament de la regi metropolitana
i daltres ciutats mitjanes a Catalunya va afavorir una primera dispersi
daquest collectiu. Aquesta dispersi pel territori, continuada fins a lactualitat, ha esdevingut un dels factors distintius del collectiu marroqu a Catalunya, en comparaci amb altres collectius immigrats que segueixen concentrant-se a Barcelona i a la regi metropolitana. La representaci grfica
daquesta distribuci podria ser la duna taca doli. Aquesta dispersi va tenir
lloc durant tota la dcada dels vuitanta i bona part de la dels noranta. Una
dada important s que el 1986, gaireb el 30% dels marroquins a Catalunya
vivia a Barcelona; lany 2006, hi vivien el 9,1%; i el 2008 aquesta xifra sha
redut fins arribar al 6,3%.
Assentament i configuraci comunitria: lestabilitzaci del trajecte migratori,
que suposava disposar duna ocupaci econmica estable, va afavorir el reagrupament familiar i laparici de les noves generacions. Daltra banda, es va
potenciar la creaci despais associatius, comercials i religiosos (que ja shavia
iniciat en la fase anterior), que van crear una xarxa de relacions comunitries
en el si daquests collectius. Va ser a partir daquests indicadors destabilitzaci del trajecte migratori que es va perfilar clarament la dimensi dassentament daquest collectiu; un assentament que no noms t una plasmaci
demogrfica i territorial, sin tamb qualitativa. Desprs de gaireb quaranta
anys de cicle migratori marroqu vers Catalunya, noms 225 del total dels 946
municipis catalans no tenen cap empadronat de nacionalitat marroquina (el
2003 eren 270 municipis), mentre que hi ha quaranta-una poblacions catalanes on resideixen ms de 1.000 marroquins (dades padronals de l1 de gener
de 2008. Dades no oficials de la Secretaria per a la Immigraci).
Com a tota evoluci dun collectiu darribada recent a una societat, el procs
dassentament dels marroquins a Catalunya s el resultat de la combinaci de factors que es generen des del propi collectiu, per tamb del context social i poltic de
recepci. Aquesta evoluci sha vist secundada per altres processos i circumstncies
que formen part daquesta trajectria dassentament. Al grfic segent, hem volgut
mostrar els fets ms destacats que shan relacionat amb aquesta presncia, conjuntament amb el seu creixement demogrfic:
2004). Fins ara, se nha editat dos, corresponents als anys 1996 i 2004. Es poden consultar a www.
uam.es/otroscentros/TEIM/. Altres estudis que cal destacar sn els de Colectivo IO (1994), Martn
Muoz (2003) i Aparicio et al. (2005).
46
Grfic 2. Evoluci de la presncia marroquina a Catalunya (1965-2008)

217.531
160 mesquites a Catalunya (2006)
211.475
Regularitzaci (2005)
170.880
Reforma Llei destrangeria (2003)

Fets de Premi de Mar (2002)
163.589
Consell Islmic i Cultural de Catalunya (2001)

Reforma Llei destrangeria (2000)
Fets de Ca nAnglada (Terrassa) (1999)
Associaci Ibn Batuta (1994)
117.752
Regularitzaci extraordinria (1991)

Llei destrangeria (1985)
Mesquita Tariq
ibn Zyab (1981)
72.748
Amical marroqu
(1981)
39.361
Bayt al-Taqafa
(1974)
428
1965
1975
5.260
1990
1995
1997
2000
2003
2005
2006
2007
2008
Font: Elaboraci prpia a partir de lAnuario Estadstico de Extranjera (diversos anys). Les xifres de lany 2008 corresponen a les dades no oficials de la Secretaria per a la Immigraci de l1 de gener de 2008.
Respecte al conjunt de lEstat espanyol, Catalunya concentra el principal nucli de

residents marroquins, i representa el 32,6% dels marroquins que viuen a Espanya.
De fet, i tal com sobserva a la taula 1, al llarg de la dcada dels noranta sha mantingut aquest percentatge daproximadament una tercera part de la colnia marroquina amb residncia a Catalunya.
Taula 1. Evoluci del collectiu marroqu a Espanya i a Catalunya i increment

percentual (1992, 1996, 2002 i 2007)
1992
1996
2002
2007
Espanya
54.105
77.189
282.432
648.735
Catalunya
18.619
29.459
103.211
211.475
% Cat/Esp
34,4
36,4
36,5
32,6
Font: Anuario Estadstico de Extranjera, Comissi Interministerial dEstrangeria (1992 i 1996); Ministeri de lInterior,
Observatori Permanent de la Immigraci (2002 i 2007).
47
a Catalunya
129
29.491
Els marroquins tamb representen el collectiu immigrant ms nombrs a Catalunya, ja que suposen un 19,1% de tots els residents estrangers de la regi (dades
no oficials de la Secretaria per a la Immigraci de l1 de gener de 2008). Desprs dels
marroquins, se situen a molta distncia els equatorians (80.055), els romanesos
(74.659), els colombians (41.682) i els xinesos (38.301). La progressi numrica dels
marroquins a Catalunya ha estat relativament suau, amb un increment anual al llarg
de la dcada dels noranta dun 10-11%. s a partir de lany 2000 quan sinicia un
creixement ms elevat. No obstant aix, si es compara aquest creixement amb el del
collectius citats anteriorment, saprecia com la progressi del collectiu marroqu es
mant constant, per a nivells inferiors dels altres quatre collectius que el segueixen
en el rnquing de collectius estrangers ms nombrosos a Catalunya:
Taula 2. Comparaci del creixement dels cinc principals

collectius estrangers a Catalunya (2000-2008)
2000
2008
Marroc
72.748
217.475
Romania
1.283
87.673
Equador
5.392
85.237
Bolvia
421
63.047
Colmbia
3.890
48.209
Font: Anuario Estadstico de Extranjera, Comissi Interministerial dEstrangeria (2000) i dades no oficials de la Secretaria per a la Immigraci de l1 de gener de 2008.
Lestabilitzaci daquest cicle migratori, fruit de la consecuci duna ocupaci

econmica estable, es mostra a travs de quatre indicadors principals: el reagrupament familiar, lemergncia de les noves generacions, les dades corresponents a la
incorporaci del collectiu al mn laboral i laparici despais associatius, comercials
i religiosos, que ja van comenar a aparixer en perodes anteriors, que potencien la
xarxa de relacions comunitries en el si daquests collectius.
La feminitzaci del collectiu marroqu a Catalunya, com a conseqncia del
procs de reagrupament familiar, sha produt molt ms lentament que en altres
zones com Madrid o Andalusia, on existia una tendncia ms consolidada a contractar dones per al servei domstic. A Catalunya sha reprodut el model clssic demigraci magrib a Europa, en qu sha passat duna emigraci noms dhomes al reagrupament familiar posterior. No obstant aix, des de la dcada dels noranta la
feminitzaci del collectiu en denota un assentament. Al grfic 3 sobserva levoluci
daquests percentatges:
48
Grfic 3. Evoluci dels percentatges de feminitzaci en el collectiu

marroqu a Catalunya (1990-2007)
22,6%
31,7%
77,4%
37,9%
68,3%
1990
38,3%
62,1%
2000
61,7%
2004
Dones
2007
Homes
Pel que fa a lestructura per edat del collectiu marroqu, la prova de la seva estabilitzaci a Catalunya s laugment progressiu del nombre de residents menors de
quinze anys; si en la regularitzaci de 1991 el percentatge daquests menors se si
tuava en el 12,2%, el 2006 la xifra arribava al 22,4% de tot el collectiu. Si comparem aquest registre amb la mitjana de la poblaci catalana, sobserva que hi ha una
diferncia neta en la mateixa franja dedat (grfic 4):
Grfic 4. Distribuci per grups dedats. Comparativa entre poblaci

catalana i marroquins empadronats (2007)
1,4%
16,4%
15,4%
9,9%
24,1%
24,1%
44,1%
64,6%
Catalunya
0-15
Marroquins
16-44
45-64
Font: Padrons municipals. Institut Nacional dEstadstica (www.ine.es).
49
65 i ms
a Catalunya
Font: Padrons municipals. Institut Nacional dEstadstica (www.ine.es).
Un altre registre que permet constatar la progressi en lemergncia de les noves

generacions s el de lescolaritzaci dels alumnes estrangers en el sistema educatiu
catal. La taula 3 mostra levoluci daquest alumnat entre 1996 i 2006:22
Taula 3. Escolaritzaci de lalumnat dorigen magrib a Catalunya
(1996-2008)
Infantil
Primria
Secundria
1996-97
1.375
4.043
702
1997-98
1.762
4.086
1.656
1998-99
1.352
3.426
2.387
1999-00
1.568
3.857
3.093
2000-01
1.877
4.251
3.739
2001-02
2.477
5.165
4.396
2002-03
3.323
6.305
4.894
2003-04
5.206
8.769
5.598
2004-05
6.307
11.121
6.014
2005-06
7.170
13.107
7.648
2006-07
8.066
14.677
8.351
2007-08
8.870
16.085
9.373
Font: Estadstiques descolaritzaci. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.
Les dades oficials sobre ocupaci mostren que el collectiu marroqu s el col
lectiu immigrat a Catalunya amb ms nombre dafiliats a la Seguretat Social: representa el 13% del total dels estrangers donats dalta l1 de gener de 2007. A la taula
4 sobserva levoluci de la inscripci daquest collectiu entre els anys 2003 i 2007:
Taula 4. Evoluci de la inscripci de residents marroquins a la Seguretat
Social (2003-2007)
2003
2004
2005
2006
2007
43.877
49.343
55.484
73.626
83.498
Homes
46.983
60.699
69.981
Dones
8.501
12.927
13.517
% ocupaci femenina
15,3
17,5
16,2
Font: Pajares (2008), a partir de les dades de lObservatori Permanent de la Immigraci (Secretaria dEstat dImmigraci
i Emigraci).
22. Les estadstiques fan una referncia genrica a la categoria magribins, si b el percentatge majoritari (probablement per sobre del 95%) correspon a alumnes dorigen marroqu.
50
En levoluci de les inscripcions en la Seguretat Social, destaca el fet que la inscripci de dones representa actualment el 17,5 % de la m dobra daquest col
lectiu, una xifra que segueix sent baixa en relaci amb la mitjana del conjunt de
collectius immigrats (que se situa en el 36,6%, en bona part a causa de lalt ndex
de feminitzaci que mostren alguns collectius, vegeu Pajares, 2008). Pel que fa a la
distribuci per grups dedat, les dades mostren una incorporaci progressiva de les
anomenades noves generacions al mercat de treball:
Taula 5. Treballadors dorigen marroqu segons grups dedats (gener de 2007)
16-24 anys
11.377
14,4 %
25-54 anys
65.507
55 i ms anys
83,1 %
1.942
Total
2,5 %
78.840
Pel que fa als sectors laborals on treballen els marroquins, la gran majoria dels
afiliats (el 83,1%) ho fa dins del rgim general, seguit pel rgim agrari (7,4%), els
treballadors autnoms (6,4%) i el treball domstic (3%). En aquest cas concret, i
malgrat que aquest sector majoritriament empra el 14,7% (2.035) de les dones
treballadores marroquines, sha produt un fort descens respecte lany anterior, on
les estadstiques mostraven que el 22,4% de les dones marroquines es dedicaven al
servei domstic (fet que es deu a la important entrada i regulaci contractual de
persones daltres collectius desprs de la regularitzaci de 2005) (Pajares, 2007).
Pel que fa a la categoria laboral dels treballadors marroquins (vegeu la taula 6),
sobserva que, de tots els collectius estrangers, aquest s un dels que aporta ms
Taula 6. Categoria laboral dels treballadors marroquins a Catalunya (2008)
Categories laborals
Marroquins
Total estrangers
Enginyers i llicenciats
0,3
3,3
Enginyers tcnics. Prits
0,2
1,3
Caps administratius i de taller
0,3
1,7
Ajudants no titulats
0,8
1,6
Oficials administratius
1,5
6,0
Subalterns
1,8
2,5
Auxiliars administratius
3,7
9,1
Oficials de 1a i 2a
24,5
19,3
Oficials de 3a i especialistes
18,6
17,9
Peons
47,8
37,4
i Emigraci).
51
a Catalunya
i Emigraci).
m dobra poc qualificada. Percentualment el superen altres collectius africans, per

aquests sn molt poc significatius estadsticament. El fet que gaireb la meitat
daquest collectiu estigui format per peons, s assenyalat per Pajares (2007:85), en
contrast amb el temps dassentament que porten en la societat catalana. Cal tenir
present que respecte al conjunt de la poblaci treballadora de Catalunya, els peons
noms representen el 15,8%, en feines que segueix desenvolupant aquest col
lectiu.
2.2. Els marroquins no tenen cultura associativa. Sobre els

prejudicis al voltant dels principis de la cultura poltica
En el primer informe elaborat des de laleshores Departament de Benestar Social de
la Generalitat de Catalunya en relaci amb el collectiu immigrat marroqu a Catalunya (com a resultat duna trobada dexperts el 10 de mar de 1990), es recull lafirmaci segent, en el moment de parlar dels petits incidents que afecten membres
del collectiu: Probablement s pel poc nivell dagrupaci i organitzaci reivindicatiu que tenen [els marroquins], a causa de la poca tradici que hi ha en el seu pas, i
al control que es porta a terme des del Consolat a travs duna organitzaci paral
lela. La idea que el collectiu marroqu no desenvolupa una cultura associativa com
altres collectius immigrats s un dels pressupsits ms arrelats en la percepci que
en t la societat catalana. El que sargumenta s que al pas dorigen no existeix
aquesta tradici associativa i que, si hi ha alguna expressi collectiva, aquesta es
relaciona directament amb la pertinena i lobservana religiosa al voltant dels espais
de culte. s a dir, el que aquests arguments volen expressar s que el collectiu marroqu no disposa dels mecanismes adequats per a una organitzaci associativa que
els faciliti que encaixin en la societat catalana, ja que es considera que les formes
associatives que mostra (les relacionades amb el fet religis) no poden ser compatibles amb aquesta idea dinserci social.
En la base daquests raonaments es produeix una sntesi entre dues afirmacions
que requereixen ser matisades: duna banda, la prevalena duna forma de cultura
poltica, importada literalment de la societat dorigen, que fa que el collectiu marroqu, tant en la seva estructuraci interna com en la seva relaci amb la societat
catalana, parteixi duna srie de lgiques i preceptes poltics propis duna forma de
fer essencialment marroquina; i de laltra, la percepci, certament etnocntrica, que
noms s possible concebre una nica forma dentendre lassociacionisme, dacord
amb uns parmetres que sn del tot aplicables a la nostra societat, per que no
sempre poden ser compatibles amb els usos socials i poltics daltres societats. Tots
dos arguments parteixen de la idea que ni el context ni levoluci daquestes formes
associatives (s a dir, la variable temporal del canvi), no poden modificar no noms
les formes i els continguts associatius dels collectius, sin tampoc les relacions que les
societats receptores elaboren respecte aquests collectius.
52
53
a Catalunya
En aquest apartat volem contrastar aquests arguments amb la constataci

dunes expressions associatives presents i vives a Catalunya, que en els darrers vinti-cinc anys han anat modificant substancialment el seu contingut i la seva orientaci
(vers el collectiu i tamb vers la societat catalana), fins a mostrar un panorama divers i complex duna presncia heterognia.
A lapartat 1.3, hem mostrat que un dels principis de la integraci social que les
societats europees proposen als collectius immigrats que arriben al seu territori fa
referncia a la legitimaci duna srie de principis que defineixen la participaci social en clau duna cultura poltica prpia. Aix defineix parmetres de participaci i
dexpressi associativa que poden ser ben diferents dels que aporten aquests col
lectius, i que poden motivar arguments que girin entorn a la seva dificultat per a
inserir-se plenament en aquesta societat. En el cas concret de lassociacionisme marroqu, es pot apreciar com actuen aquests criteris diferenciadors respecte de determinades expressions associatives que es consideren no apropiades o no favorables
per afavorir lhoritz de la integraci social daquest collectiu. En un informe de la
Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP, 1995), es comenten explcitament els criteris que cal mantenir per avaluar el funcionament democrtic daquestes associacions, lelecci dels seus representants i per intentar evitar-ne la instrumentalitzaci poltica o religiosa fonamentalista. En el fons, aquests arguments
revelen el profund recel que desperta el desenvolupament daquestes iniciatives associatives.
Aix doncs, el reconeixement implcit dun determinat model dassociaci, basat
en un funcionament i una organitzaci determinats, a ms de projectar una srie
dexpectatives que cal que aquest model acompleixi, permet excloure altres formes
dassociacionisme que saparten del model. Podem assenyalar diferents exemples de
com subtilment sargumenta aquesta diferenciaci: en lapartat referit a lassocia
cionisme de linforme sobre immigraci elaborat el 1997 per la Diputaci de Barcelona, sorprn lafirmaci segent: Al Baix Llobregat es presenta un panorama diferent segons el collectiu: mentre que els llatinoamericans sorganitzaren des de fa
temps, els magribins just lany 1995 aconseguiren formalitzar tres associacions.
Aquesta dinmica del collectiu marroqu pot sorprendre, ja que aquesta comarca
presenta una poblaci estable i nombrosa. Els motius daquesta situaci poden trobar-se en el paper desenvolupat per les mesquites [nota a peu de pgina: El mateix
podria dir-se de Vic, on la mesquita s molt important], el Consulat i certes ONG
molt implantades, que han limitat lautoorganitzaci del collectiu (Diputaci de
Barcelona, 1997:333-334). No sols sembla que no es reconeix que els espais de
culte musulmans acompleixin una funci associativa, sin que a ms sels considera
agents actius en contra de la promoci daltres iniciatives collectives sorgides en el
si del collectiu.
En la mateixa lnia, hi ha un altre argument que vol explicar la manca de vida
associativa entre el collectiu marroqu: en linforme de conclusions dunes jornades
sobre immigraci i habitatge organitzades per la Generalitat de Catalunya i lAsso
ciaci per al Desenvolupament Comunitari, tamb el 1997, es fa la reflexi segent:

En la sessi es parla de les reticncies de la poblaci magrib a associar-se i es dna
lexplicaci per part dels membres daquest collectiu: al Marroc no hi ha llibertat per
associar-se, i per tant no hi ha tradici. No sols aquest argument mostra un evident
desconeixement de la realitat social marroquina, sin que cau en un marcat etnocentrisme quan alludeix de nou a un determinat model dassociacionisme propi de
la nostra societat i absent en les estructures tradicionals marroquines, en les quals s
que existeixen altres manifestacions collectives dassociaci, com ara les de caire
religis, gremial o tradicional, que actualment segueixen tenint un paper social important, i, ms recentment, el dens teixit associatiu en el terreny del desenvolupament local que ha estat creat els darrers anys (vegeu Roqu, 2002; Nez et al.,
2004; Lacroix, 2005).
Finalment, recollirem el comentari dun responsable municipal duna poblaci
de linterior de Catalunya durant les jornades Les Administracions Pbliques Davant
la Immigraci, celebrades a Matar el 1997. Referint-se a la iniciativa municipal per
crear un espai de consulta i dileg amb les principals associacions marroquines, dues
de les quals vinculades a les dues mesquites presents a la poblaci i una altra composta per joves, el responsable municipal va acabar reconeixent que van preferir
contactar amb aquesta darrera associaci, malgrat la seva manca de representativitat en el conjunt del collectiu i la seva curta trajectria (amb noms un any de funcionament), ja que amb aquesta semblava que hi havia ms sintonia, a diferncia de
les altres dues associacions amb les quals hi havia seriosos problemes de comunicaci (no ens entenem, van ser les seves paraules textuals). De nou sentrecreuen
diferents models dassociacionisme, la naturalesa i lorigen dels quals no sempre
coincideixen, i els quals provoquen aquesta suposada incompatibilitat de referents
per establir una collaboraci institucional.
El balan que es fa daquest associacionisme s bastant negatiu, no noms quan
es compara amb altres collectius immigrats, sin tamb pel fet que shi indiquen
una srie de tendncies trasplantades dorigen que actuen com a rmores pel des
envolupament daquest associacionisme: lassociacionisme s una qesti pendent
per als marroquins a Catalunya (...). La desconfiana profunda entre paisans, que els
mateixos marroquins reconeixen, potser s lelement diferencial en aquest cas. Una
desconfiana que prov tant de les diferncies entre rabs i berbers [sic] com de la
prctica de la corrupci existent al pas dorigen i que no permet de creure que hi
hagi iniciatives desinteressades: sempre hi ha la sospita que els promotors de qualsevol associaci tenen interessos (econmics) no confessats. Daltra banda, es donen casos en qu el comproms i lhonestedat caracteritzen els dirigents, per tamb ho fa un personalisme exacerbat que impedeix el creixement associatiu ms enll
dun nucli redut de gent prxima (Colectivo IO, 1994:123). La dependncia de
lacci del Consulat marroqu esdev un altre dels factors que limita ostensiblement
aquest associacionisme: Entre els magribins lassociacionisme s encara incipient o
est dirigit pel mateix Consulat, es limita a reproduir lambient del lloc dorigen en
54
55
a Catalunya
un lloc de trobada a lestil de les cases regionals tradicionals (Domingo-ClapsPrats, 1995:95).

La dependncia poltica, les rmores duna cultura poltica tradicional i la preeminncia del factor religis en aquest associacionisme han estat les tres caracterstiques que shan destacat en les anlisis de les expressions associatives marroquines a
Catalunya, i que semblen haver limitat el seu desenvolupament en relaci amb altres
collectius. Les dades extretes del treball de camp ens permetran puntualitzar aquests
pressupsits, per tal de poder donar altres arguments de levoluci daquestes expressions associatives diverses. No obstant aix, ara voldrem perfilar una mica ms
els detalls daquests arguments que jutgen aquestes formes associatives dinspiraci
tradicional que, tant dins del discurs poltic com el social, serveixen per afirmar que
unes expressions associatives, que tendeixin a reforar una identitat cultural prpia
(seguint la lgica expressiva de qu parlava Colom, 1998:50), no sn recomanables
ja que reforcen el tancament del collectiu sobre si mateix. En aquest argument se
sintetitzen de nou aquestes idees dincompatibilitat en les formes associatives, al
mateix temps que se suggereix labandonament daquestes prctiques (lassimilaci
associativa) com a forma per poder aconseguir la desitjada integraci.
Creiem que el ms adequat per poder revisar aquests arguments s contrastarlos amb les evidncies empriques que ens indiquen no noms que existeixen diferents formes associatives en el si del collectiu marroqu, moltes de les quals sn fruit
duna evoluci contextual en la societat catalana, sin que expressions associatives
com les religioses adopten nous parmetres en la seva relaci amb la societat catalana, que contribueixen a modificar una part dels pressupsits sobre els quals sinstallen
aquests arguments.
Com que lobjectiu daquesta recerca ha estat analitzar el conjunt de les expres
sions associatives del collectiu marroqu a Catalunya, no hem deixat de banda aquelles que sorganitzen al voltant de la referncia religiosa. No noms pel fet que aquestes expressions constitueixen una part molt significativa del conjunt diniciatives col
lectives dels marroquins a Catalunya (vegeu lapartat segent), sin perqu sintetitzen
una forma dorganitzaci que mobilitza el collectiu duna manera a vegades ms
significativa que no daltres expressions. No es tracta dafirmar, com sovint es diu, que
les mesquites, a causa de lafluncia de persones que assisteixen a les oracions comunitries, sintetitzin el sentiment collectiu marroqu a Catalunya i que, per tant, haguem de considerar que s en aquests espais on es pot trobar la representativitat del
collectiu. Els espais de culte sn espais de pregria i, si b tamb adquireixen en context migratori una srie de significats com a espai social, socialitzador, relacional i
dintercanvi dinformacions, aix no vol dir que la mesquita assumeixi una connotaci
despai dexpressi de lopini del collectiu. Com hem pogut veure en els darrers anys,
algunes mobilitzacions del collectiu marroqu shan generat al voltant de la mesquita
com a espai aglutinador (especialment en resposta als conflictes generats per la seva
mateixa presncia en determinats barris del pas), aconseguint sensibilitzar fins i tot
aquells membres del collectiu que no freqentaven aquest espai de pregria.
Com hem argumentat en altres ocasions (Moreras, 2007), la instituci-mesquita

es projecta sobre el collectiu de cara a orientar-lo en el pla doctrinal, i proposa una
srie de directrius que contenen un component moral, com a forma de suggerir
pautes de comportament dels creients musulmans en la seva relaci amb el seu col
lectiu de referncia, o amb la resta de la societat catalana. No obstant aix, el que
ens sembla prou significatiu s que en els darrers anys a Catalunya sest produint
una mena de transvasament en el debat entre, per dir-ho aix, els dominis social i
religis (s a dir, de les qestions relacionades amb elements de lorganitzaci social
o de laplicaci de la doctrina islmica), tant per part dassociacions culturals com
per part despais com els oratoris musulmans. s a dir, qestions relacionades directament amb la doctrina islmica (com, per exemple, la formaci o els papers que
han dacomplir els imams) ja no noms pertanyen a un mbit de discussi en el qual
les niques veus possibles siguin aquelles que sorgeixen dun context religis (la
mesquita), sin que tamb sn abordades per entitats associatives (que podrem
definir, no sense una certa ambigitat, com a laiques).
Al mateix temps, i a linrevs, els nous papers que comencen a adoptar els oratoris
musulmans (en bona part per les noves expectatives que es generen des de la societat
catalana respecte daquests espais), els porten a ocupar-se de qestions que, prpiament, semblarien pertnyer a lacci de les entitats socials (com ara recordar els comportaments cvics que shan de tenir amb els vens, o argumentar els beneficis de lescolaritzaci dels fills i les filles). Per tant, creiem que hi ha un doble procs dabordatge
de les qestions socials i doctrinals que puguin afectar el collectiu en el seu conjunt,
que en sntesi afavoreix la transformaci i lorientaci social dentitats que sapleguen
entorn a una lgica de prctica religiosa. Si a aix, hi afegim el nombre dentitats culturals que han aparegut els darrers anys, per que mostren un contingut clarament doctrinal (s a dir, entitats que es presenten com a religioses, sense identificar-se com a
gestores dun espai de culte), aquesta tendncia sembla consolidar-se clarament.
Es podria argumentar, per, que les organitzacions de tipus religis (com ara les
mesquites) no comparteixen els mateixos criteris en la seva definici com a espais
associatius que la resta dentitats voluntries. Per a Harris (1998), aquestes organitzacions representen un cas especial dassociacions voluntries, ja que inclouen una
srie de principis que, vinculats a una pertinena comunitria i a una observana
religiosa, generen una mena de participaci ben diferent. No obstant aix, si prenem
com a exemples les iniciatives dacci social i lorientaci comunitria extensa (lligada a un territori prxim) que sn desenvolupades per diferents congregacions religio
ses (entre les quals, les islmiques) en un context britnic o dels Estats Units (Furbey
et al., 2006), ens trobem amb exemples i situacions que mostren com la frontera
que sestableix entre continguts associatius religiosos o socioculturals (laics), sovint
s ms indefinida del que ens imaginem.23
23. En els exemples citats, el marc poltic, legal i social s fora important. Tant al Regne Unit
com als Estats Units, la percepci social del fet religis i de reconeixement poltic i legal que legitima
56
lacci de les congregacions religioses adquireix una dimensi pblica que no s present en altres
societats, com per exemple la catalana. Aix tamb forma part de la definici del model de cultura
poltica daquestes societats. Sobre el context de recepci del fet religis, especialment en un nou
context de pluralisme, vegeu Moreras (2006:21-46).
24. Aix s en bona part resultat de la combinaci duna perspectiva orientalista i antropolgica socioestructuralista, que ha afavorit aquestes interpretacions essencialistes. Per a una crtica
general, vegeu Hammoudi (2007).
57
a Catalunya
La importaci delements de la cultura poltica dorigen no es limita noms a

qestions de forma associativa, sin tamb a altres aspectes relacionats amb el lideratge i les actituds en relaci amb les expressions associatives. s fora freqent
considerar que el clientelisme poltic s una forma essencial de la cultura poltica
marroquina. Vinculada amb una forma autoritria de lexercici de la prctica poltica,
hi ha una acusada tendncia culturalista com a forma dexplicar les expressions
poltiques contempornies, ja sigui en el pas dorigen o en un context migratori.24 El
clientelisme com a forma dintercanvi poltic (Corzo, 2002) s propi de societats de
les riberes nord i sud de la Mediterrnia, i, lluny de considerar-se un llegat del passat,
actualment continua tenint un paper fora important en la prctica poltica de socie
tats avanades (Briquet-Sawicki, 1998). Veredas (2003) arriba a formular que, fins i
tot en la relaci que estableixen les administracions pbliques amb les associacions
immigrades, sintrodueixen elements que es podrien classificar com clarament clientelars i amb una clara orientaci de cooptaci poltica, com una prctica mpliament
acceptada i assumida per responsables poltics i associatius.
La relaci que sestableix en el si dels collectius marroquins a Catalunya en relaci amb les figures dautoritat, probablement sinspira en certs parmetres daquesta cultura poltica dorigen (Veredas, 2004:102-104). Per al mateix temps, aquestes
relacions sacaben contextualitzant a unes realitats socials diferents. El carcter precari i inestable de les expressions en context migratori daquesta autoritat (ja sigui la
poltica absent, per al mateix temps omnipresent per lacci de les instncies consulars, o la doctrinal mantinguda a travs de figures com els imams, precriament
formats per exercir la seva tasca en context migratori) contribueix sens dubte a relativitzar-les, tal com sexpressa en un altre component de la relaci amb aquesta autoritat (i, de retruc, envers totes les iniciatives associatives), com s la qesti de la desconfiana i el recel. Moltes daquestes iniciatives associatives shan trobat afectades
per aquests sentiments, que posaven en dubte la voluntat i lorientaci que les guia
va, despertant un sentiment de distanciament que nha afectat considerablement
levoluci.
Es podria dir que aix s una pervivncia duna forma de distanciar-se de les
estructures del poder, quelcom propi dorigen, i tamb que podria ser expressi
duna certa prevenci respecte a iniciatives que es pressuposen que actuaran com a
instrument de control del collectiu (en lafirmaci daquest sentiment, hi van tenir
un paper destacat associacions com lAmical, estretament lligada a les delegacions
consulars). Es podria pensar tamb que el contingut daquestes iniciatives no es feia
comprensible per a un collectiu que, ms enll del carcter instrumental que es

podria fer daquests espais (per qestions de gesti o dajuda), probablement no
havia desenvolupat encara una dimensi de percepci collectiva com a conjunt. Sigui el que sigui abordarem amb ms detall aquest tema quan comentem lapartat
dentrevistes, creiem que lexpressi de la desconfiana envers les iniciatives asso
ciatives, tenint en compte que potser sexpressa ms recel envers aquelles iniciatives
que es desenvolupen en clau social que no pas religiosa, acompanya els primers
moments en qu es conforma un camp associatiu propi, on la disputa per la representaci del collectiu segueix encara ben viva. Lintent de reproducci a Catalunya
dels mateixos parmetres dorigen, tant dautoritat com dorganitzaci associativa,
semblen topar amb altres formes dexpressi dun lideratge i dunes formes dorganitzaci que es troben fora ms contextualitzades a la realitat catalana. En aquest
sentit, caldr veure si les noves iniciatives associatives desenvolupades per joves,
dones o des de la formulaci duna identitat amazic, formulen models alternatius a
una forma de fer associacions que ha definit fins lactualitat les expressions conjuntes del collectiu. Seran, sens dubte, un indicador ms de la consolidaci a la societat
catalana del collectiu marroqu.
2.3. Levoluci de lassociacionisme marroqu a Catalunya

El Registre dEntitats del Departament de Justcia constitueix un punt de partida
vlid, per insuficient, per mostrar el panorama de les associacions marroquines
a Catalunya. En aquest registre figuren totes aquelles entitats catalanes que han
volgut obtenir una personalitat jurdica prpia i formalitzar, daquesta manera, la
seva iniciativa associativa. El nombre dentitats registrades sobrepassa les 43.700, i
els criteris dordenaci, per tipus dentitat (associaci, federaci, fundaci, etc.), o
per temtica (culturals diverses, immigraci, foment i defensa dels drets cvics), no
facilita una recerca directa de les entitats que conformen el teixit associatiu marroqu. A ms, altres limitacions prpies del mateix Registre (especialment lescassetat
de les dades que es recullen sobre cada organitzaci, que corresponen exclusivament al moment de la inscripci, o la manca dun procediment dactualitzaci de les
dades per tal de poder descartar les entitats que shan donat de baixa definitivament
o que resten inoperatives) fan que les dades extretes shagin de complementar amb
altres informacions suplementries, provinents daltres registres o referncies.
Hi ha un nombre indeterminat dentitats associatives que desenvolupen la seva
tasca per no consten en aquest o en cap altre registre oficial. La revelaci de lexistncia daquesta realitat parallela a loficial no s lobjectiu daquest treball; no es
pretenen establir una srie de propostes per tal de regularitzar aquestes iniciatives
que semplacen dins dun terreny dalegalitat, sin fer-hi referncia, ja que, si les
ignorssim en aquest estudi, una part significativa de la realitat associativa marroquina a Catalunya passaria desapercebuda.
58
a) En primer lloc, aquesta llista no pot considerar-se exhaustiva, ja que malgrat

que intenta estar com ms actualitzada millor (la data final de consulta i delaboraci dels registres ha estat fixada en el 3 de gener de 2008), no pretn
tenir un carcter normatiu, no determina amb precisi totes les entitats que
formen part del teixit associatiu marroqu. Tal com sha comentat al captol
anterior daquest informe, la mateixa determinaci del component marroqu
daquestes iniciatives associatives esdev un problema de definici i, per
tant, cal optar per un criteri concret que, lgicament, deixar fora de lanlisi entitats que, des duna altra perspectiva, tamb caldria haver incls. Pel
seu carcter no exhaustiu, sin aproximatiu, aquesta llista sha definit en
funci dun criteri de revisi i ampliaci contnues.
b) Si b s cert que les dades en actiu del Registre no ens permeten indicar
quines de les entitats registrades segueixen actives actualment i quines han
desaparegut, s que ens donen informacions sobre la seva evoluci histrica
i territorial. I aix s fora important, ja que un dels arguments principals a
lhora de poder analitzar aquest conjunt diniciatives associatives passa per
situar-les en un context histric i espacial concret.
c) Ats que lobjectiu daquest estudi ha estat analitzar el conjunt diniciatives
amb carcter associatiu en el si dun collectiu com el marroqu, en la llista
que hem elaborat no hem establert cap mena de distinci entre les entitats
socioculturals i les entitats religioses. Tal com es pot apreciar en lannex que
reprodum al final daquest captol, hem incorporat tamb els oratoris (destacats en vermell i cursiva) que, tot i haver-se creat per iniciativa de collectius
25. Altres estudis generals sobre lassociacionisme a Catalunya i sobre la dimensi del tercer
sector civicosocial (Castieira-Vidal, 2003) ja plantegen aquestes limitacions a lhora de poder fer
una aproximaci quantitativa a la realitat daquest fenomen. s per aix que lObservatori del Tercer Sector i la Fundaci Pere Tarrs, van proposar el gener de 2006 una srie de recomanacions per
tal de millorar lestructura daquest Registre, no noms per fer ms efectiva la tasca registral, sin
tamb per poder analitzar les tendncies que es mostressin en la inscripci de lentitat com a entitat amb personalitat jurdica. Les propostes es recullen en un informe que s possible consultar al
web de lObservatori del Tercer Sector (www.tercersector.org) (Consulta del web: 22 de novembre
de 2007).
59
a Catalunya
Tenint presents les esmentades limitacions del Registre dEntitats,25 prendrem

com a base el nombre dassociacions vinculades amb el collectiu marroqu que han
estat inscrites des de 1981 fins a lactualitat. En la llista resultant, hi hem afegit la
informaci de qu disposem respecte a les entitats que no han estat inscrites (especialment, oratoris musulmans), i hem confeccionat una llista de treball on figuren un
total de 298 associacions. Sobre la base daquesta llista analitzarem la manera com
sha anat configurant lassociacionisme marroqu a Catalunya. La llista, que pot ser
consultada integralment al final daquest captol, ha estat elaborada seguint tres
criteris principals:
marroquins, no havien estat inscrits com a associacions al Registre del Departament de Justcia (encara que alguns puguin demostrar que estan inscrits
com a entitat religiosa al Ministeri de Justcia). En la resta de la llista sobserven entitats que a lenunciat manifesten explcitament la seva condici religiosa. Ats que en la prctica associativa daquests collectius la inscripci
dun espai de culte com a associaci cultural ha estat una prctica freqent,
no sha considerat necessari establir dos tipus de registres diferents, dacord
amb una distinci entre un mbit i laltre. Negar la dimensi religiosa duna
part fora significativa de lexpressi associativa marroqu a Catalunya, tal
com sha argumentat anteriorment, significaria invisibilitzar una dimensi
que encara avui s fora prevalent, i sense la qual no seria possible comprendre la realitat daquest collectiu en el seu procs dencaix a Catalunya.
La primera dada que cal analitzar s lany de creaci daquestes associacions. Cal
tenir present que, pel que fa a les entitats que figuren en el Registre del Departament de Justcia, hem recollit la data que correspon a la inscripci de lassociaci,
que acostuma a ser diferent de la data real de constituci de lentitat. De fet, en les
dades que sinclouen en el Registre, hi figura la data de constituci formal de lentitat (s a dir, la data que correspon a la signatura de lacta de constituci). No obstant
aix, moltes entitats (entre les quals hi ha bona part dels oratoris musulmans de
Catalunya) comencen a funcionar abans de la conclusi dels procediments legals
de constituci i de registre. Dacord amb aquest criteri, hem incls la data de lobertura dels oratoris musulmans que sn gestionats per marroquins i que no figuren en
el Registre del Departament de Justcia.
El grfic 5 mostra levoluci del nombre dassociacions marroquines creades a
Catalunya entre 1981 i 2007. Hem agrupat les dades anuals per quinquennis per
poder perioditzar aquesta evoluci. La dcada dels vuitanta, tal com hem mostrat en
la reconstrucci de la trajectria del collectiu marroqu a Catalunya, representa
en tots els aspectes un primer pas en el seu procs dassentament. Entre 1981 i
1990, les deu associacions que van ser creades per marroquins tenien clarament una
orientaci doctrinal religiosa. LAmical de Treballadors i Comerciants Marroquins es va
crear lany 197926 i, malgrat no ser una entitat religiosa, a la seva seu social hi havia
una sala doraci on cada divendres se celebrava loraci comunitria. El mateix es
pot dir de lAssociaci dEmigrants Marroquins Dar al-Magreb, creada el 1985, que
tenia la seu social al local de la mesquita Tariq ibn Zyad, que nominalment era ges
26. Seguint el mateix model dassociacionisme promogut per les delegacions consulars del
Marroc arreu dEuropa, lAmical va ser una entitat que va desenvolupar una srie dactivitats socials
i culturals al llarg daquesta dcada, sempre des duna orientaci oficialista. A partir de la dcada
dels noranta, la influncia de lAmical sobre el collectiu van entrar en un clar declivi, especialment
desprs de veures implicada, el novembre de 1991, en una trama de falsificaci de documentaci
en connexi amb funcionaris consulars, que va provocar fins i tot la substituci de laleshores cnsol marroqu.
60
Grfic 5. Evoluci de lassociacionisme marroqu a Catalunya

298
170
10
1981-1985 1986-1990
(1,1%)
(2,6%)
1991-1995
(19,1%)
1996-2000
(39,1%)
2001-2007
(41,3%)
Font: Elaboraci prpia, a partir del Registre dEntitats del Departament de Justcia.
tionada per la Casa i Centre Islmic del Pakistan. La resta dassociacions creades en
aquesta dcada tenen clarament una dimensi religiosa, en forma doratoris musulmans, i corresponen a iniciatives de collectius marroquins assentats a la regi metropolitana de Barcelona, precisament a les poblacions on es van comenar a establir
aquests collectius.
Aquesta tendncia tamb es va mantenir en linici de la fase segent daquesta
evoluci: de les vuit associacions que es van crear lany 1991, sis corresponen a oratoris musulmans que, daltra banda, actualment no es troben registrats com a entitats al Departament de Justcia. Per tant, una primera idea sembla derivar-se de la
llista dassociacions que hem elaborat: les primeres iniciatives associatives que sorgeixen del collectiu marroqu tenen una orientaci doctrinal religiosa. Ms endavant
analitzarem amb ms detall aquesta afirmaci.
El perode 1991-1995 esdev lavantsala, no noms del perode principal devoluci associativa, sin tamb de la fase on sapunten els que seran els principals indicadors dassentament daquest collectiu (el reagrupament familiar i laparici de
61
a Catalunya
63
les noves generacions, les primeres iniciatives comercials i, evidentment, la creaci

dassociacions i espais de culte). s en aquest perode quan la distinci entre un associacionisme sociocultural i un associacionisme religis, comena a apuntar clarament, malgrat que el nombre de mesquites segueix sent superior al dassociacions.
Aix, es creen entitats pioneres que assentaran les bases sobre les quals apareixeran
altres entitats ms consolidades: lAssociaci Cultural dAmistat de Treballadors Estrangers (ACATE) a Reus, lAssociaci de Marroquins de la Garrotxa a Olot, el Centre
Abdelkrim El-Khatabi dEstudis i Documentaci a Barcelona, lAsociacin de Trabajadores e Inmigrantes Marroques (ATIME-Catalunya) i lAssociaci Sociocultural Ibn
Batuta (ASCIB). Aquestes dues darreres, actualment en actiu, han tingut un paper
rellevant en la configuraci daquest teixit associatiu marroqu. Les ms de cinquanta associacions que es van inaugurar en aquest perode sn lindicador principal que
la presncia de collectiu marroqu ja no es limita a la regi metropolitana de Barcelona, i mostra com arreu del pas ja hi ha collectius marroquins assentats.
En els dos perodes segents, que connecten amb la realitat actual de 1996 a
2000 i de 2001 a 2007, van sorgir el 80% de totes les associacions marroquines
creades a Catalunya. A partir daquesta etapa es pot considerar que hi ha un teixit
associatiu consolidat, tant per lextensi territorial (el mapa daquesta presncia reprodueix una presncia fora extensa a Catalunya), com per la creixent especialitzaci temtica (sincorporen entitats que sorienten vers un sector del collectiu). Aix,
durant aquest perode que va des de 1996 a 2007 van aparixer la majoria de les
entitats que explcitament sadrecen a dones marroquines, o que inclouen dins de la
seva denominaci alguna referncia al collectiu amazic (concretament, nou creades
durant els anys 2005 i 2007). Pel que fa a les associacions vinculades amb la doctrina religiosa, gaireb representen la meitat (49,8%) de totes les entitats inaugurades
durant aquest perode. No totes, per, es troben directament vinculades a oratoris
comunitaris,27 sin que formen associacions que, sense situar-se plenament dins de
la dimensi del culte, desenvolupen activitats dins de lrbita de la doctrina religiosa
(conferncies, exposicions, activitats, celebracions, etc.).
En el grfic 6 es mostra el contingut temtic de les associacions marroquines a
Catalunya, dividides en dos grups: duna banda, les que mostren una orientaci
doctrinal-religiosa i, de laltra, les que tenen un contingut sociocultural. Respecte
daquestes darreres, i dins de la generalitat, apareixen tamb entitats ms especfiques, ja siguin referides a lmbit de gnere (12), de cultura amazic / rifenya (13), a
la cooperaci (6) i a les activitats professionals / empresarials (4). Pel que fa a les
entitats de joves, les dades que ofereix el Registre o altres dades secundries de qu
27. En aquest perode, sobretot a partir de lany 2001, el creixement en el nombre doratoris
musulmans a Catalunya satura bruscament, davant de la generalitzaci de reaccions venals contrries a la presncia daquests centres. Si entre 1996 i 2001 shavien obert a Catalunya el 63% de
tots els oratoris existents fins ara, des del 2002 fins al 2006 tan sols shan inaugurat sis oratoris
gestionats per marroquins.
62
disposem quant a algunes de les entitats analitzades, no permeten definir un perfil

clarament orientat vers lmbit de la joventut.
Grfic 6. Entitats marroquines segons el contingut
150
(50,5%)
148
(49,5%)
Entitats amb contingut doctrinal-religis

Entitats amb contingut sociocultural
Pel que fa a la dimensi territorial daquesta presncia, el teixit associatiu adopta el mateix patr dassentament del collectiu marroqu. En el grfic 7, sindica el
repartiment territorial daquestes entitats:
Grfic 7. Repartiment territorial de lassociacionisme marroqu a Catalunya
0 (0%)
21
(7,9%)
28
(8,2%)
Alt Pirineu-Aran
mbit metropolit
10
(2,7%)
31
(10,3%)
Comarques gironines
154
(52,4%)
Camp de Tarragona
Terres de lEbre
54
(18,6%)
Ponent
Comarques centrals
s possible establir una connexi lgica entre levoluci dels residents marroquins a Catalunya (entre 1981 i 2007) i el nombre dentitats associatives. El grfic 8
63
a Catalunya
Entitats amazigues / rifenyes (13)

Entitats de dones (12)
Entitats professionals / empresarials (4)
Entitats de cooperaci (6)
compara ambdues evolucions. Per si fem una aproximaci molt ms concreta i local
de com sestableix aquesta relaci (arribada de residents marroquins i obertura dassociacions), veurem que aquesta relaci ni sempre s directa ni tampoc s homognia. El context social on es produeix el procs dassentament canvia entre una poblaci i una altra, ja que apareixen condicionants que poden ser diferents. No s el
Grfic 8. Evoluci comparada entre marroquins a Catalunya
i nombre dassociacions
211.457
170.880
163.589
117.752
298
253
88.642
277
226
61.462
193
39.361
29.491
20.461
137
5.260
646 1.340
94
62
18
31
1981 1985 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2007
Nombre dassociacions
Nombre de residents
64
65
a Catalunya
moment de poder mostrar quines poden ser aquestes distincions entre un municipi
o un altre, per la comparativa entre les trenta primeres poblacions que tenen ms
de 1.000 residents de nacionalitat marroquina (a part dels que shagin pogut nacionalitzar) mostra que no sempre a les ciutats amb ms residents hi ha ms iniciatives
associatives.
En la taula 7 es mostren un conjunt de dades, quant a levoluci del collectiu
marroqu en aquestes poblacions (de 1991, 2003 i 2007) i quant al percentatge
respecte de la poblaci total, que es comparen amb el nombre dassociacions presents al municipi. Deixant de banda el cas de la ciutat de Barcelona (que t el nombre
de residents i dassociacions ms important dels trenta-cinc municipis seleccionats,
excepte pel que fa al percentatge de marroquins respecte del total de poblaci), es
poden mostrar alguns contrastos significatius. Per exemple, entre Terrassa i Matar,
dues poblacions amb assentament histric de poblaci marroquina, i amb un percentatge de marroquins respecte del total de la poblaci del municipi similar, la primera t cinc associacions i la segona vuit. Vic i Manlleu tenen xifres similars pel que
fa al nombre de residents, al percentatge i al nombre dassociacions (tres), per en
comparaci Figueres, amb un percentatge poblacional que representa la meitat de
les dues poblacions osonenques i amb una poblaci marroquina que a penes supera
els 2.000 residents t, en canvi, dotze associacions, tres de les quals sn oratoris.
Finalment, una poblaci com Viladecans t tantes associacions com Terrassa o Santa
Coloma de Gramenet, malgrat tenir una xifra de residents relativament modesta
(que, coneixent la llarga trajectria dassentament daquesta poblaci, podria veures completada amb el nombre de residents dorigen marroqu que poden haver
adquirit la nacionalitat espanyola).
Si comparem globalment el nombre de residents marroquins a Catalunya (el 31
de desembre de 2007), amb el nombre dassociacions socioculturals i religioses,
sestableix una rtio de 712 marroquins per cada associaci. Les discrepncies que
apareixen respecte daquesta mitjana sn fora evidents si comparem les xifres unitries que es mostren en la taula 8. Aix, a Barcelona aquesta rtio se situa en 346
persones, i a Badalona la ms baixa s de 276. Per contra, a Terrassa o a Vic, la
xifra augmenta a 2.085 i a 1.179 residents, respectivament.
Les xifres i les rtios aportades ens indiquen que la relaci entre laugment de
residents i el nombre dassociacions no s automtica. Creiem que les raons que
afavoreixen la creaci diniciatives associatives tenen a veure no noms amb lexpressi duna srie de demandes de tipus comunitari (disposar dun lloc de trobada, dun
punt de referncia, que pugui satisfer necessitats de tipus collectiu, de suport, de
formaci o de recreaci identitria), sin amb lexistncia duna srie de persones
amb lempenta i la voluntat necessries per poder ser capaos de liderar una iniciativa collectiva. En aquest sentit, i tal com argumentarem ms endavant, en la base
de la creaci daquestes associacions no noms compta el conjunt de les demandes
que formuli el collectiu (el marc de necessitats), sin tamb la combinaci entre tota
una srie de factors propicis (la disponibilitat de les autoritats poltiques locals per
Taula 7. Comparaci de levoluci en lmbit local dels residents marroquins

i del seu teixit associatiu
Municipi
Barcelona
Poblaci
total
(2006)
Evoluci poblaci
marroquina
1991
2003
2007
1.578.546 1.444 11.955 12.816
%
Teixit
respecte
associatiu
total
(2007) Associacions Oratoris
0,8
31
Terrassa
189.212
293
6.335 10.426
5,5
Matar
114.114
367
4.649
6.922
6,1
LHospitalet de Llobregat
250.536
375
4.249
4.859
1,9
Badalona
214.874
290
3.889
4.904
2,3
Reus
96.642
119
2.978
6.782
10
Manresa
68.505
238
2.924
4.715
6,8
Vic
36.571
400
3.025
3.538
9,6
116.503
441
2.874
3.446
2,9
Salt
25.912
37
1.942
3.846
14,8
Manlleu
18.748
280
2.111
3.266
17,4
Girona
83.531
212
1.977
3.413
Palafrugell
19.531
390
2.105
2.703
13,9
Cornell de Llobregat
83.327
33
1.853
2.999
3,6
Figueres
37.032
169
1.819
3.317
8,9
10
123.584
96
1.280
5.053
Sant Boi de Llobregat
80.636
213
1.691
2.120
2,6
Rub
66.425
174
1.686
2.305
3,5
Martorell
25.010
237
1.676
1.897
7,5
Sabadell
193.338
78
1.231
3.089
1,6
Lleida
119.935
110
1.244
3.276
2,7
Santa Coloma de Gramenet
Tarragona
Granollers
56.456
71
1.551
2.189
3,8
--
Vilafranca del Peneds
34.409
101
1.422
2.175
6,3
Viladecans
60.033 1.141
1.562
1.719
2,8
Vilanova i la Geltr
59.409
47
1.203
1.915
3,2
El Vendrell
28.147
150
1.222
2.165
7,7
Roses
14.687
174
1.374
1.928
13,1
El Prat de Llobregat
63.148
234
1.211
1.528
2,4
Mollet del Valls
50.691
94
1.023
1.400
2,7
Premi de Mar
27.464
208
1.087
1.128
4,1
Font: Elaboraci prpia, segons dades padronals (Institut Nacional dEstadstica, www.ine.es).
66
Taula 8. Rtio de poblaci marroquina per associaci

Poblaci
marroquina
(2007)
Nombre
dassociacions
Barcelona
12.816
37
346
Terrassa
10.426
2.085
Matar
6.922
865
4.859
607
Badalona
4.904
980
Reus
6.782
1.348
Manresa
4.715
589
Vic
3.538
1.179
3.446
492
Salt
3.846
480
Manlleu
3.266
1.088
Girona
3.413
487
Palafrugell
2.703
1.351
2.999
499
Figueres
3.317
11
301
Tarragona
5.053
2.526
2.120
424
Rub
2.305
461
Martorell
1.897
379
Sabadell
3.089
617
Lleida
3.276
546
Granollers
2.189
729
2.175
543
Viladecans
2.165
433
Vilanova i la Geltr
1.928
642
El Vendrell
1.528
382
Roses
1.400
350
1.128
282
Mollet del Valls
1.710
570
Premi de Mar
1.519
759
Font: Elaboraci prpia, segons dades padronals (Institut Nacional dEstadstica, www.ine.es).
67
Rtio
empadronats /
associaci
a Catalunya
Municipi
incentivar la creaci dassociacions, per exemple, s un factor fora important, com

tamb ho s el suport per part de persones vinculades amb el teixit social local) i el
capital hum necessari per tal de liderar un projecte collectiu (persones disposades
a invertit el seu temps i, sovint, el seu capital per tal de tirar endavant una iniciativa
de treball en favor del collectiu). Que aquests projectes es converteixin en realitat i
que perdurin en el temps s, doncs, resultat duna combinaci delements que cal
intentar sintetitzar per tal de poder explicar la gnesi daquest teixit associatiu.
68
Annex
Associacions marroquines a Catalunya
(3 de gener de 2008)
Data
Nom
Localitat
1981
Amical de Trabajadores y Comerciantes Marroques
Barcelona
1984
Asociacin Cultural Al-Fath
1985
Asociacin de Emigrantes Marroques-Dar

el Magreb en Catalua
Barcelona
1986
Mesquita Rahma
Barcelona
1986
Comunitat Islmica Hamza
Roses
1988
Comunidad Islmica de Vilafranca del Peneds.

Mesquita Al-Fath
1989
Al Nour de la Cultura Islmica
Viladecans
1989
Junta Islmica Musulmana
Sant Vicen dels Horts
1989
Mesquita Al
Barcelona
1990
Comunidad Islmica de Martorell
Martorell
1990
Comunidad Musulmana Al-Muhajirin
Canovelles
1991
Sadaka Cultural Mediterrnea de Lleida
Lleida
1991
Asociacin Hispano-marroqu de Informacin

General al Extranjero de Matar
Matar
1991
Mesquita As-Sunna
Manlleu
1991
Comunidad Islmica de la Garrotxa
Olot
1991
Mesquita Omar ibn Al-Jattab
1991
Comunitat Islmica de Catalunya
Terrassa
1991
Centre Cultural Islmic
Vic
1991
Comunidad Musulmana de Vilassar de Mar
Vilassar de Mar
1992
Asociacin de Padres de Alumnos Marroques

en Catalunya-APAMAC
Barcelona
1992
Associaci Cultural dAmistat dels Treballadors

Estrangers-ACATE
Reus
1992
Centro Averroes de Estudios e Iniciativas

para la Inmigracin
Barcelona
69
a Catalunya
Nota: Els registres en vermell i en cursiva corresponen a oratoris musulmans que no

es troben inscrits com a associacions socioculturals al Registre dEntitats del Departament de Justcia. La resta dassociacions figuren en aquest Registre.
Data
Nom
Localitat
1993
Associaci de Marroquins de la Garrotxa
Olot
1993
Magreb Asociacin de Viladecans
Viladecans
1993
El Casal Musulmn para la Cultura
Barcelona
1993
Associaci Cultural i Social dels Immigrants

Magribins de Torredembarra
Torredembarra
1993
Associaci Centre Mohamed Abdelkrim El Khatabi

dEstudis i Documentaci
Barcelona
1993
Asociacin Cultural Recreativa de los Inmigrantes

Marroques en Catalunya
1993
Asociacin de Trabajadores e Inmigrantes

Marroques-ATIME-Catalunya
Barcelona
1993
Asociaci Cultural marroqu de Rub
Rub
1993
Comunidad Islmica de Olesa de Montserrat Mesquita As-Salam
Olesa de Montserrat
1993
Centre Cultural Islmic An-Nasr
Palams
1993
Mesquita As-Sunna
Ulldecona
1994
Asociacin Cultural Abderrahman El Dakhel
Vilanova del Cam
1994
Associaci Cultural Atlas
Igualada
1994
Centro Islmico Cultural de Manresa
Manresa
1994
Asociacin de los Empresarios y Comerciantes

Marroques de Catalunya
Barcelona
1994
Associaci Islmica del Bergued
Berga
1994
Associaci Cultural rab lAtlas
Lleida
1994
Associaci Sociocultural Ibn Battuta (ASCIB)
Barcelona
1994
Asociacin Leksus de los Emigrantes Marroques
Granollers
1994
Asociacin de Mujeres Inmigrantes Marroques

Amal de Premi de Mar
Premi de Mar
1994
Associaci per a la Lluita i la Integraci dels rabs

Residents a Catalunya-Alnnida
Martorell
1994
Comunitat Islmica de Martorell
Martorell
1994
Asociacin Cultural y Deportiva Dar al Rif
Prat de Llobregat
1994
Comunidad Religiosa Islmica-Mesquita Al-Forkan
Segur de Calafell
1994
Mesquita de Torredembarra
Torredembarra
1995
Asociacin de Inmigrantes Al Adl Ual Ihsan de Figueres Figueres
1995
Associaci Cultural de Musulmans i Amics

de Torroella
70
Torroella de Montgr
Nom
Localitat
1995
AMIC. Associaci Motivadora de la Integraci

i la Convivncia
Vic
1995
Casa Cultural rabe de Rub
Rub
1995
Associaci Sociocultural Asalam
Calafell
1995
Associaci Multicultural de la Garrotxa Dar Salam
Olot
1995
Associaci Cultural Islmica del Baix Peneds
Calafell
1995
Centre Cultural Islmic Mesquita Yousef
La Garriga
1995
Ibn Jaldn. Associaci Sociocultural
Viladecans
1995
Asociacin Cultural Dar Assalah. Associaci Cultural

Casal de la Pau
Viladecans
1995
Asociacin Nahda Sociocultural del Colectivo

Marroqu en Catalunya
Barcelona
1995
Mesquita dHostalets de Baleny
Baleny
1995
Mesquita Al-Fath
La Bisbal de lEmpord
1995
Associaci de Musulmans del Pla dUrgell Mesquita An-Nour
Mollerussa
1995
Mesquita An-Nasr
Sant Carles de la Rpita
1995
Mesquita At-Tauba
Sant Sadurn dAnoia
1996
Associaci Cultural dImmigrants de lAlt Peneds
1996
AEMC. Asociacin de Estudiantes Marroques en

Catalua
Cerdanyola del Valls
1996
Associaci Cultural Islmica Tajdid de Catalunya
1996
Asociacin Cultural Musulmana de Terrassa
Terrassa
1996
Associaci Magreb de Rub-AMAR
Rub
1996
Associaci dImmigrants Magribins de Roses
Roses
1996
Asociacin Cultural Gran Magreb de Cornell
1996
Associaci dHomes i Dones Marroquins dOlesa

de Montserrat El Amal
Olesa de Montserrat
1996
Sadaka & Salam. Amistat i Pau
Ripollet
1996
Asociacin Cultural Musulmana Essouna
Lloret de Mar
1996
Associaci Cultural Islmica del Bages
Manresa
1996
Associaci Cultural Islmica del Baix Camp
Reus
1996
Associaci dUni i Cooperaci Islmica de Lleida

i Comarca
Lleida
1996
Associaci Centro Islmico del Bien

de los Emigrantes de Palafrugell
Palafrugell
71
a Catalunya
Data
Data
Nom
Localitat
1996
Mesquita Salam
Arenys de Mar
1996
Mesquita Abi Ayoub Al-Ansari
Barcelona
1996
Comunitat Islmica Mesquita At-Tauba de Premi

de Mar
Premi de Mar
1997
Associaci Salami dels Immigrants Marroquins

de lAnoia
Vilanova del Cam
1997
Associaci Cultural dImmigrants del Solsons
Solsona
1997
Local Social Magreb Bikendi
Manresa
1997
Centro Cultural Musulmn Omar ibn El-Khattab
Sant Joan Desp
1997
Associaci dImmigrants Marroquins a Catalunya

per la Integraci
Matar
1997
Associaci de la Comunitat Musulmana de Mollet

del Valls i Comarca
Mollet del Valls
1997
Associaci Islmica Ali ibn Abu Talib
Sant Andreu de la Barca
1997
Comunidad Musulmana de Badalona
Badalona
1997
Associaci de Magribins i Empordanesos 17

de mar
Figueres
1997
Associaci Cultural rab del Garraf
Vilanova i la Geltr
1997
Associaci Catalana dAmistat amb ltnia Berber Ascaber
Barcelona
1997
Centre Cultural Islmic Al-Yamaa
Calonge
1997
Mesquita Ar-Rahma
LEstartit
1997
Mesquita Tariq Al-Falah
Martorell
1997
Mesquita de Pals
Pals
1998
Associaci Cultural Islmica de Vilanova i la Geltr
Vilanova i la Geltr
1998
Associaci Musulmana Almouatadila de lUrgell
Trrega
1998
Associaci Marroquina de Terrassa - ASMAR
Terrassa
1998
Centre Cultural Islmic Mesquita Alaadam
Cardedeu
1998
Asociacin Cultural Deportiva Badr
1998
Associaci Cultural Alwafa Magreb Catalunya
Terrassa
1998
Associaci Cultural Islmica del Maresme Ansar
Matar
1998
Centro Cultural Ebrain
Girona
1998
Centro Islmico y Cultural Al-Quds
Figueres
1998
Asociacin Cultural Islmica de Castelldefels
Castelldefels
1998
Asociacin Cultural de los Inmigrantes de les Terres

de lEbre
Tortosa
72
Nom
Localitat
1998
Associaci El Mediterrneo dIntercanvi cultural
Abrera
1998
Almaghreb Al Arabi
Girona
1998
Mesquita de lAmetlla de Mar
LAmetlla de Mar
1998
Mesquita dAmposta
Amposta
1998
Mesquita de Lloret
Lloret de Mar
1998
Mesquita As-Sunna
Valls
1998
Comunidad Islmica Pastoral del Tarragons
El Vendrell
1998
Comunidad Musulmana de Vic
Vic
1999
Asociacin Cultural Musulmana Al-Ouahda
Matar
1999
Asociacin para Actividades Culturales y Educativas

Alfath
Lleida
1999
Associaci Cultural Islmica Arrachad
Banyoles
1999
Centre Islmic Escalenc
LEscala
1999
Associaci Cultural Annasr
Girona
1999
Asociacin Wafae de la Lengua y Cultura rabe
Barcelona
1999
Amics del Marroc de Manresa
Manresa
1999
Associaci Cultural Islmica de la Comunidad

Marroqu del Maresme en Catalua
Calella
1999
Associaci General de Magrebins del Baix Peneds
El Vendrell
1999
Associaci de Magrebins per la Pau de Salt
Salt
1999
Associaci Uni Marroquina-Catalana dEducaci

i Cultura
Badalona
1999
Associaci dImmigrants de Figueres i comarca

Al-Hidaya
Figueres
1999
Amics de la Mesquita La Paz
Barcelona
1999
Associaci Musulmana de la Noguera
Balaguer
1999
Associaci Sociocultural Islmica Ar-Rissalah
Sabadell
1999
Cornell sense fronteres
1999
Asociacin Cultural Ibna Sinaa
Franqueses del Valls
1999
Associaci Cultural Islmica de Palams
Palams
1999
Associaci Impulso Amistad
La Llagosta
1999
Al Wifak. Associaci dImmigrants de lAlt Empord
Roses
1999
Associaci de Dones Magribines de Sant Boi-El Farah Sant Boi de Llobregat
1999
Mesquita Hamza
Barcelona
1999
Mesquita de Cornell
73
a Catalunya
Data
Data
Nom
Localitat
1999
Mesquita de Montorns del Valls
Montorns del Valls
1999
Mesquita la Snia
La Snia
2000
Centro Cultural Grupo Magreb Anahda
Badalona
2000
Asociacin Cultural de Emigrantes Marroques

del Pueblo de la Llagosta
La Llagosta
2000
Asociacin Cultural Dar el Farah
2000
Asociacin Cultural rabe-islmica La Florida
2000
Associaci dImmigrants Marroquins del Solsons
Solsona
2000
Asociacin Sociocultural Al Hadi
Barcelona
2000
Asociacin Marroqu de Inmigrantes de Salt
Salt
2000
Centro Cultural Islmico de Sant Feliu de Guxols

y comarca
Sant Feliu de Guxols
2000
Casa Cultural rabe de Sant Cugat del Valls
Sant Cugat del Valls
2000
Asociacin Cultural y Social Iqra
Barcelona
2000
Associaci de Magrebins sense Fronteres
Salt
2000
Associaci dAmistat Barcelona-Asilah
Barcelona
2000
Centro Asesor de la Comunidad Marroqu en

Catalua
Barcelona
2000
Asociacin Cultural Al-Tauba El Islah
2000
Asociacin Unin Magreb Africa
Ulldecona
2000
Martorell, St. Sadurn, Vilafranca, Associaci per al

Desenvolupament i la Promoci de la Cultura
Magrebina
Martorell
2000
Consell Islmic i Cultural de Catalunya
Barcelona
2000
Associaci Cultural Islmica Annour
Matar
2000
Associaci Sociocultural rab de Catalunya
2000
Adnics. Associaci per al Desenvolupament Social

i Cultural de la Dona i el Nen i la Nena Immigrants
Figueres
2000
Asociacin Averroes Cultural i dAssumptes Socials

dImmigrants
Mollerussa
2000
Associaci per a la Solidaritat i el Desenvolupament

dels Emigrants de Manlleu
Manlleu
2000
Asociacin Cultural Arabe-Africana Assalam
Malgrat de Mar
2000
Mesquita dAbrera
Abrera
2000
Mesquita Taqwa
Bellpuig
2000
Mesquita Ar-Rahma
Calaf
74
Nom
Localitat
2000
Mesquita de Cambrils
Cambrils
2000
Mesquita An-Nour
Castell-Platja dAro
2000
Asociacin Cultural rabe-Africana As-Salam
Malgrat de Mar
2000
Mesquita As-Salam
Ripollet
2000
Mesquita Al-Fath
Tortosa
2001
Asociacin de Trabajadores e Inmigrantes

Marroques en Catalua-ATIMCA
2001
Associaci de Marroquins del Baix Llobregat-Vallirana Vallirana
2001
Asociacin Cultural Islmica de Gav
Gav
2001
Asociacin Uafa Marroqu para la cultura
2001
Amb el Pont. Associaci de Marroquins de Banyoles

El Pont
Banyoles
2001
Comunidad Musulmana Al-Furqan
Badalona
2001
Associaci Cultural Islmica El Badr
Llagostera
2001
Asociacin de Amigos del Pueblo Marroqu-Itran
Barcelona
2001
Asociacin Casa Cultural Islmica de Cunit
Cunit
2001
Associaci El Amal per a la Convivncia i la

Integraci
Cardedeu
2001
Unin de Mujeres Magrebes Inmigrantes-UMMI
Barcelona
2001
Associaci Marroqu Catalana Paloma Blanca
Barcelona
2001
Associaci Marroquina de Manresa
Manresa
2001
Associaci Cultural Islmica Abu Bakr Siddeeq
Angls
2001
Centre Cultural Abu Baker El Tortosi-CCAT
Tortosa
2001
Asociacin de Musulmanes Assalam
Girona
2001
Associaci Cultural de la Comunitat Musulmana

de Santa Perptua
Santa Perptua de Mogoda
2001
Centre Islmic i Cultural Al-Wahda
Figueres
2001
Mesquita An-Nour
Cervera
2001
Mesquita Al-Huda
Gironella
2001
Mesquita de Guissona
Guissona
2001
Associaci An-Nour
Montmel
2001
Mesquita Sant Hiplit de Voltreg
Sant Hiplit de Voltreg
2001
Casa Cultural Islmica de Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora
2002
Associaci Solidria per la Ciutadania dels

Immigrants de Rub-ASCIR
Rub
75
a Catalunya
Data
Data
Nom
Localitat
2002
Associaci Averroes pel Desenvolupament

i la Comunicaci
Granollers
2002
Asociacin Marroqu Catalana para la

Interculturalidad y la Convivencia
Terrassa
2002
Asociacin Socio-cultural Magrbeida de Lleida

y Provncia
Lleida
2002
Associaci de Marroquins El Nor
Roda de Bar
2002
Asociacin Sociocultural Al Bukhari
2002
Asociacin Cultural Islmica del Barcelons
Barcelona
2002
Asociacin Puente-Centro Cultural rabe
Barcelona
2002
Associaci per al Desenvolupament i la Integraci

Beni Snasen-Catalunya-ADIB
Reus
2002
Associaci dImmigrants Marroquins de Sant Celoni
Sant Celoni
2002
Asociacin de Promocin de la Cultura rabe Tnger Vilafranca del Peneds
2002
Asociacin Cultural e Integral Casa Atlas
2002
Asociacin Hispanomarroqu de Profesionales

y Directivos. Adalil
Barcelona
2002
Asociacin Magreb Essalem
Valls
2002
Attawasol. Asociacin de Comunicacin y

Orientacin en Catalua
2002
Associaci Cultural Mediterrnia de

lHospitalet-ACMH
2002
Mesquita de Manlleu
Manlleu
2002
Mesquita An-Nour
Ponts
2002
Mesquita Ar-Rahma
Vallirana
2003
Associaci Cultural rab del Vendrell

i de la Comarca del Baix Peneds
El Vendrell
2003
Asociacin de Inmigrantes Marroques de Sant Feliu

de Guxols
St. Feliu de Guxols
2003
Asociacin Social y Cultural Al Hud
2003
Organitzaci no Governamental dImmigrants

Al-Mohajirin de Sabadell
Sabadell
2003
Centre Islmic i Cultural Arrahma
Figueres
2003
Asociacin Marroqu Catalana para la Cooperacin

y Desarrollo
2003
Associaci Cultural Magrib Amalu
Cervera
76
Nom
Localitat
2003
Associaci de Marroquins Alittihad
Santa Margarida i els

Monjos
2003
Asociacin Cultural Musulmana de Blanes
Blanes
2003
Associaci Cultural Marroquina Atlas
Girona
2003
Associaci Cultural Musulmana Al-Rahma Yaltaohid
Sant Feliu de Llobregat
2003
Centre Islmic dEmpuriabrava
Castell dEmpries
2003
Bno Hariza. Associaci Cultural Islmica
Prat de Llobregat
2003
Mesquita de Sant Vicen dels Horts
2003
Mesquita de El Vendrell
El Vendrell
2004
Grupo Islmico Gambiano y Marroqu de la Bisbal

dEmpord
Bisbal dEmpord
2004
Associaci Cultural Islmica Averroes del Masnou
Masnou
2004
Associaci Torrenca dImmigrants Magribins
Torredembarra
2004
Asociacin Sociocultural Tarbia
Cambrils
2004
Asociacin Cultural Islmica Al-Ojowaa (La

Hermandad)
Pineda de Mar
2004
Associaci dImmigrants de Linyola
Linyola
2004
Associaci dImmigrants de la Jonquera El Pont
La Jonquera
2004
Attawasol del Valls Oriental para el desarrollo

y la comunicacin
Canovelles
2004
Associaci Intercultural Taarof bi salam
Montcada i Reixac
2004
Associaci de la Comunitat Musulmana de la Marca

de lHam
Figueres
2005
Asociacin Cultural Islmica Al Jair (El Bien)
2005
Centro Cultural de Trabajadores Inmigrantes

Magrebs
Mollet del Valls
2005
Tamettut. Associaci de Dones Amazigues

per la Cultura i el Desenvolupament
Barcelona
2005
Associaci Anouar Cultural Marroqu
Sant Joan de Vilatorrada
2005
Associaci Taumat de Catalunya
Sant Feliu de Llobregat
2005
Associaci Cultural Islmica de Tarragona
Tarragona
2005
Amazan. Promoci Sociocultural i Desenvolupament
Barcelona
2005
Associaci Cvica de Magribins de Catalunya
Manresa
2005
Asociacin de rabes La Paz
Mollerussa
2005
Associaci Sant Eloi dImmigrants Magribins

de Trrega
Trrega
77
a Catalunya
Data
Data
Nom
2005
Associaci de Treballadors Marroquins Alt Empord - Figueres

ATMAE
Localitat
2005
Alislah. Associaci per lEducaci Cultural i Social

dels Immigrants
Barcelona
2005
Asociacin Sociocultural Anasiha
Sabadell
2005
Sahbi. Associaci Sociocultural rab i Musulmana
Barcelona
2005
Associaci Marroquina per a la Integraci de Blanes
Blanes
2005
Associaci Sociocultural Horitzons Mediterranis
Manresa
2005
Associaci Cultural dels Musulmans de Reus

i Comarca
Reus
2005
Associaci Cultural Social Independent Sonna

al-Hayat (Forjadores de la Vida)
Barcelona
2005
Mesquita de El Prat
2006
Associaci Sociocultural de Dones Marroquines

de Banyoles
Banyoles
2006
Associaci Sociocultural Catalana i Mabrig

de lAmetlla de Mar
LAmetlla de Mar
2006
Associaci Cultural Islmica de Castell, Platja dAro

i SAgar
Castell-Platja dAro
2006
Associaci Cultural Marroquina Arrahma de Banyoles Banyoles
2006
Cercle dAmistat Catalunya-Marroc
Barcelona
2006
Assemblea Amaziga de Catalunya
Barcelona
2006
Asociacin Cultural de los Musulmanes de Calella
Calella de Mar
2006
La Llum del Nord. Associaci per a la ciutadania

i la cooperaci entre pobles
2006
Associaci de Solidaritat Marroquina Llagosterenca
Llagostera
2006
Asociacin Cultural Islmica Bilal de Esparreguera
Esparreguera
2006
Comunitat Musulmana i Associaci El Fath

del Ripolls
Ripoll
2006
Associaci Convivncia i Pau
2006
Associaci Sociocultural de dones marroquines

Nur de Banyoles
Banyoles
2006
Associaci Cultural Marroquina de Lleida
Mollerussa
2006
Associaci Ibn Jaldn per a la Convivncia

del Collectiu Marroqu
Reus
2006
Associaci drabs dAgramunt
Agramunt
78
Nom
Localitat
2006
Associaci Islmica Ibno Sina
Montcada i Reixac
2006
Associaci Amazigh-Cultura Bereber
Barcelona
2006
Associaci Taghrast. Espai amazic
Matar
2006
Asociacin de la Comunidad Marroqu

en Cerdanyola del Valls - ACMEC
Cerdanyola del Valls
2006
Associaci Cultural Marroqu de Sant Vicen

dels Horts
2006
Associaci Catalana-Magrebi El futur de la dona
Manresa
2006
Associaci Houda per a la Integraci i la Participaci

de la Cultural rab a Catalunya
Reus
2006
Associaci Sociocultural Assalam
Barcelona
2006
Associaci per a la Multiculturalitat, la Informaci

i la Convivncia Social-AMICS
Badalona
2007
Associaci Musulmana Ebn Rochd dAgramunt
Agramunt
2007
Associaci Cultural de la Comunidad rabe de

Cambrils
Cambrils
2007
Asociacin Cultural Islmica de Canet de Mar
Canet de Mar
2007
Associaci Amazics de Catalunya
Reus
2007
Associaci Assadaka (Amistat)
Calafell
2007
Associaci Ciutadans per a la Convivncia

i Desenvolupament
Reus
2007
Associaci Cultural de Segelmassa
Reus
2007
Associaci Cultural Islmica de la Conca de Barber
LEspluga de Francol
2007
Associaci Amistat Arabocatalana
Reus
2007
Associaci Islmica dAitona
Aitona
2007
Associaci Cultural dels Drets del poble Amazigh

a Catalunya
Figueres
2007
Associaci pel Foment de la Cultura Bereber

Amazigh
Banyoles
2007
Associaci Cultural Salam de Tona
Tona
2007
Bena Catalunya por la Solidaridad, Desarrollo

e Intercambio Cultural
Reus
2007
Associaci per la igualtat de les dones-Antinea
Lleida
2007
Comunitat Magrebina de Martorell. Integraci

i convivncia
Martorell
Total: 298
Font: Registre dEntitats. Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia.
79
a Catalunya
Data
3. Les experincies associatives

marroquines a Catalunya
Lobjectiu daquest estudi ha estat analitzar les caracterstiques que han protagonitzat lemergncia daquest teixit associatiu com a resultat de la seva interacci en
contextos de proximitat social, especialment als barris on semplacen aquestes inicia
tives. Ens ha interessat conixer el funcionament daquest associacionisme en un
context dinteracci social activa amb altres actors i institucions socials i poltiques,
ja que creiem que aquest s el marc a partir del qual es pot avaluar veritablement la
tasca de promoci de la sociabilitat per part daquestes entitats. En aquest conjunt
dinteraccions, hem volgut destacar un altre conjunt dactors, els punts de vista dels
quals ens han de servir per completar la visi daquest associacionisme. Es tracta
dels tcnics (o responsables tcnics) municipals i comarcals en matria dimmigraci,
que mantenen una interacci contnua amb els promotors daquestes iniciatives associatives, i que ens han ofert valuosos comentaris sobre aquestes associacions.
La formalitzaci de la sociabilitat que acompanya tota iniciativa associativa, i el
seu encaix en un context social determinat, requereix considerar dues perspectives
analtiques que aqu presentarem de manera complementria: duna banda, lorientaci estratgica dels diferents actors (s a dir, els clculs i les estratgies que aquests
defineixen en la seva interacci amb altres actors, per tal daconseguir els seus interessos i objectius), i de laltra, lexistncia doportunitats poltiques (que generen la
possibilitat que determinades iniciatives associatives rebin el suport de determinats
mbits poltics, que veuen amb bons ulls el desenvolupament de propostes associatives com aquestes). Des dambds punts de vista, lelement contextual t un paper
fora determinant, ats que aporta una srie de condicionants de base no sempre
compartits per altres contextos locals.
Aquesta recerca es fonamenta sobre dues orientacions metodolgiques concretes: lentrevista semidirigida i lobservaci sobre el terreny. En ambds casos shan
elaborat registres de les entrevistes (sense suport electrnic, excepte les cinc primeres), que han servit per redactar linforme i les seves conclusions. Igualment, sha
treballat en lapartat documental, a partir dels materials oferts pels mateixos entrevistats i tamb amb altres documents recollits a larxiu de la consultoria Tr[]nsits o
b en reculls de premsa.
81
Les experincies associatives

3.1. Introducci
Shan entrevistat un total de vint-i-dues entitats marroquines i dinou tcnics

dajuntaments i consells comarcals, i les entrevistes shan desenvolupat en tres pe
rodes clarament diferenciats: el primer, amb un carcter prospectiu a fi destablir els
fonaments per a entrevistes posteriors, va tenir lloc al principi del mes doctubre de
2006, i va consistir en lorganitzaci dun grup de discussi amb cinc representants
dentitats marroquines a Catalunya. El segon perode va transcrrer entre els mesos
de mar i abril de 2007, durant els quals es van fer les primeres entrevistes amb
responsables tcnics municipals. Durant el darrer perode, de setembre a novembre
de 2007, shan dut a terme la majoria de les entrevistes daquesta recerca (vegeu els
quadres adjunts).
Entitats marroquines (22)

Fatima Ahmed
Associaci Sociocultural Ibn Batuta-Barcelona
7-10-2006*
Abdelghani El Molghi
Jameiat Essalam-Manlleu
7-10-2006*
El hassane Jeffali
Adib. Associaci per al Desenvolupament

i la integraci Beni Esnasen-Reus
7-10-2006*
Abdelkader Aslimani
Associaci El Mediterrneo dIntercanvi Cultural

dAbrera
7-10-2006*
Saloua El-Gharbi
Tamettut. Associaci de dones amazigues per

la Cultural i el Desenvolupament-Barcelona
7-10-2006*
Mohamed El-Hachemy Associaci Abu Bakr-Tortosa
26-3-2007
Tawfiq Cheddadi
AMICS-Badalona
28-3-2007
Nabila Attrach
Associaci Tarbia-Cambrils
28-3-2007
Ahmed Benallal
Llum del Nord-Vilafranca del Peneds
30-3-2007
Noureddine
Benzarrouk
Associaci Averroes pel Desenvolupament

i la Comunicaci-Granollers
22-9-2007
El hassane Jeffali
Adib-Reus. Associaci per al Desenvolupament

i la integraci Beni Esnasen-Reus
23-9-2007
Asmae Auttah
Associaci Taghrast. Espai Amazic - Matar
24-9-2007
Abdeslam Sabban
Associaci Cultural rab per a lEducaci

i lEnsenyament-lHospitalet de Llobregat
1-10-2007
Mohamed El Aalami
Itran. Asociacin de Amigos del Pueblo Marroqu Barcelona
10-10-2007
Mustafa Shaimi
Amb el Pont. Associaci de Marroquins de Banyoles 10-10-2007

- Banyoles
Ahmed Hachmi
Associaci Al Wafae - Barcelona
15-10-2007
Hilal Tarku
Associaci Ciutadans per a la Convivncia

i el Desenvolupament-Reus
23-10-2007
82
Abdessamad Atrar
Asmar. Associaci de Marroquins de Terrassa Terrassa
3-11-2007
Ahmed Taibi
Asociacin Marroqu Catalana para la

Interculturalidad y la Convivencia-Terrassa
3-11-2007
Aziz Bouziani
Amic. Associaci Motivadora dintegraci i

Convivncia Amazigh-Vic
3-11-2007
Mhamed
Abdelouahed Allaoui
Amazan - Barcelona
12-11-2007
Hafid Alazzouzi
Associaci Cultural Mediterrnia de lHospitalet
12-11-2007
Ahmed Abeir
Amical-Barcelona
21-11-2007
Josep Vilarmau
Ajuntament de Manresa
12-3-2007
Mireia Ross
Consell Comarcal dOsona
12-3-2007
Montse Muoz
Ajuntament dOlesa de Montserrat
21-3-2007
Si Santaeulria
Consell Comarcal del Tarragons
21-3-2007
Carme Llopis
Ajuntament de Tortosa
26-3-2007
Andreu Huguet
Ajuntament de Martorell
27-3-2007
Luis M. Narbona
Ajuntament de Viladecans
30-3-2007
Amor del lamo
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
30-3-2007
Andrs Montoya
Ajuntament de Terrassa
23-4-2007
Joan Colomer
Escola dAdults de Salt
11-5-2007
Blanca Andelic
Consell Comarcal del Pla de lEstany
11-10-2007
Xavier Casademont
Consell Comarcal de la Garrotxa
24-10-2007
Albert Farr
Ajuntament de Reus
29-10-2007
Ramon Sanahuja
Ajuntament de Barcelona
31-10-2007
Judith Font
Eina-Ajuntament de Salt
6-11-2007
Sergi Mart
Consell Comarcal de lAlt Empord
6-11-2007
Cristina Prats
Consell Comarcal de lAlt Peneds
7-11-2007
Jacinto Pernia/Sofia Alcaraz
Ajuntament de Lleida
7-11-2007
Anna Freixas
Consell Comarcal del Valls Oriental
12-11-2007
(*) Grup de discussi dins del marc de la recerca Migrants, communities and the internal and external dynamics of integration (Euromesco-Institut Europeu de la Mediterrnia), en collaboraci amb Eva Ostergaard-Nielsen (Universitat
Autnoma de Barcelona). Agraeixo als responsables del projecte el perms per emprar aquest material.
Amb carcter complementari, sha fet el seguiment de dues iniciatives de carcter associatiu: la Conferncia Transnacional sobre Immigraci Marroquina, Almona83

Ajuntaments i consells comarcals (19)
dara (organitzada els dies 16 i 17 de juny de 2006 a Madrid per lAsociacin de

Trabajadores e Inmigrantes Marroques en Espaa), i el Primer Congrs dEntitats
Marroquines de Catalunya (que va tenir lloc a Barcelona els dies 22 i 23 de novembre de 2007 i va ser organitzat per Llum del Nord, Atime-Catalunya i Adib-Biladi).
La selecci de les entitats marroquines que han estat entrevistades sha fet
dacord amb un triple criteri:
Trajectria i pervivncia de lentitat: un dels objectius daquest estudi ha estat
poder reconstruir el passat immediat del teixit associatiu marroqu a Catalunya, a travs de les trajectries de les entitats que en van ser pioneres. Algunes daquestes entitats, per, ja han passat a la histria desprs dhaver tingut
un paper destacat durant un temps. Altres encara perduren des dels anys
vuitanta, quan es van crear, i sn un testimoni viu dun model dassociacionisme que actualment sembla que ha quedat superat per altres formes dagrupar-se. En aquest sentit, i com a forma de poder resseguir aquest procs, per
tamb com a forma per mostrar lexistncia de diferents models associatius,
que sinspiren en ms o menys mesura en un model de cultura poltica i associativa importada del pas dorigen, hem fet una selecci dentitats histriques
del teixit associatiu marroqu, juntament amb altres que tot just han iniciat el
cam.
Repartiment territorial: ms amunt hem fet esment que ms de la meitat de
les entitats marroquines a Catalunya es troben emplaades en poblacions
de lmbit metropolit de Barcelona. En la selecci dentrevistes, sha procurat
mantenir aquesta proporcionalitat sobre el territori:

Associacions
mbit metropolit
15
Comarques gironines 1
Camp de Tarragona 3
Terres de lEbre 1
mbit de Ponent 0
Comarques centrals 2
mbit de lAlt Pirineu i Aran 0
Responsables tcnics
8
5
2
1
1
2
0
Orientaci temtica: una de les hiptesis daquest treball s que en el balan

de conjunt daquest associacionisme sobserva una progressiva especialitzaci
temtica de les diferents entitats, que no noms respon a la voluntat de cobrir
tota una srie de necessitats i expectatives que formulen els seus collectius de
referncia, sin tamb a la possibilitat de poder aprofitar les oportunitats que
sofereixen des de la societat catalana per poder-se orientar especficament
envers una temtica concreta. De forma explcita, des de la societat catalana
84
sofereixen camins preferents per on poden progressar aquestes associacions,

on sexpressen obertament les expectatives que desperta aquest associacionisme. Aquesta hiptesi es troba en la base de lanomenada estructura
doportunitats (poltiques i associatives) que ofereix la societat catalana, on es
perfilen diferents models dassociacionisme que sn considerats com a preferents per treballar en favor de la integraci daquest collectiu (ms endavant
desenvoluparem amb detall aquesta hiptesi). En aquest sentit, hem seleccionat les entitats que representen clarament aquesta especialitzaci temtica
com una caracterstica estructural daquest teixit associatiu.
De ben segur que no hem pogut abastar tot lunivers associatiu marroqu a Catalunya, i som conscients que tota selecci implica mancances. Malgrat tot, aquesta
tria no sha fet seguint criteris per identificar les entitats dacord amb la seva importncia o la seva representativitat, sin pel carcter rellevant dall que hagin
aportat al conjunt de la recerca.
En la reconstrucci de la memria social de la immigraci marroquina a Catalunya,

cal atorgar un paper destacat al cmul diniciatives associatives que van acompanyar els primers passos daquesta presncia. En lapartat 2.2 hem intentat desmuntar
el pressupsit de la manca de cultura associativa entre els marroquins de Catalunya
posant en evidncia les moltes i variades experincies que, des dels anys vuitanta,
van proposar models i alternatives dorganitzar una certa voluntat collectiva marroquina. El recordatori daquestes experincies, algunes desaparegudes formalment,
altres en estat de permanent hibernaci, i altres que segueixen sent actives, serveix
per mostrar de manera acumulativa com ha progressat lassociacionisme marroqu
en els diferents contextos locals de Catalunya, desenvolupant estratgies per tal de
poder donar entitat a una presncia consolidada desprs de gaireb quatre d
cades.
Hem anat a les hemeroteques i hem recuperat vells documents i materials per
poder mostrar quins van ser els primers passos dun associacionisme primigeni que
en aquell temps no reparava en qestions administratives prvies, i que es trobava
plenament amarat danhels per fer canviar la precria situaci social dels treballadors
immigrants marroquins. Ja en aquells primers anys, es comenaven a manifestar diferents punts de vista que passarien a definir lheterogenetat de formes que adoptaria lassociacionisme marroqu a Catalunya. Les imatges 1 i 2 sn un bon exemple
de la polaritzaci que sobserva en aquest associacionisme primigeni: A la primera
imatge sinforma que els immigrants marroquins de les comarques de Girona comencen a organitzar-se, si b a partir del text de larticle no es pot extreure que hi
85


3.1.1. L associacionisme en la memria social dels marroquins
a Catalunya
hagi un projecte associatiu concret. Per en canvi, al final de les declaracions de la

persona entrevistada, aquesta acaba reconeixent la seva adscripci poltica (es declara partidari del lder opositor marroqu Ben Barka), fet que el porta a criticar obertament el rgim del rei Hassan II.
En canvi, al segon retall, sinforma que lambaixador marroqu a Espanya, acompanyat pel cnsol a Barcelona, va fer una visita oficial a Figueres on va ser rebut per
ms de cinc-cents compatriotes. La participaci en aquest acte tamb demostra
lexistncia dunes expressions associatives que no dubtaven a vincular-se amb una
lnia poltica oficial. La insistncia en el discurs de lambaixador per tal de desenvolupar iniciatives a favor del manteniment i la promoci de la llengua i la cultura marroquines entre el collectiu (una forma de vincular estretament aquest collectiu amb
la seva societat dorigen), contrasta amb la reivindicaci activa dels drets dels treballadors marroquins per tal de lluitar contra la seva explotaci, que manifesta la persona entrevistada del primer article.
Imatge 1 (Punt Diari, 22 de novembre de 1980)
Imatge 2 (Punt Diari, 17 de maig de 1983)
La manca despais on els membres del collectiu marroqu podien trobar-se una
vegada acabada la seva jornada laboral es posa en evidncia en la descripci del
context daquesta presncia que duen a terme Maria Roca, ngels Roger i Carmen
Arranz (1983). En aquell perode de principis dels vuitanta, els llocs de trobada
habituals seguien sent alguns bars o cafeteries que acceptaven marroquins com a
86
87

clients. Eren els espais propis duna immigraci fonamentalment masculina, que
servien per mantenir una certa sociabilitat entre els seus membres. En aquell pe
rode de principis dels setanta, es van comenar a concretar les primeres iniciatives
de suport envers aquest collectiu. La primera, i ms destacada, va ser el centre Bait
al-Thaqafa (casa de cultura), creat el 1974 a Sant Vicen dels Horts per la religiosa
Teresa Losada. El 1977 aquest centre va obrir una delegaci a Barcelona, en uns
locals cedits per la parrquia de Santa Maria del Mar. El centre va ser el primer
espai estable de trobada i datenci al collectiu marroqu (i, per extensi, musulm, ja que tamb atenia pakistanesos i subsaharians), i oferia cursos de castell,
informacions sobre ofertes laborals o habitatges, i tamb un servei dassistncia
jurdica en matria de documentaci destrangeria. Aquest centre, independentment de lorientaci catlica dels seus promotors, no va dubtar a posar a disposici
del collectiu musulm una sala de pregria oberta cada tarda i durant el cap de
setmana.
A mesura que anava progressant el trajecte migratori dels marroquins a Catalunya, les activitats que oferia el centre van comenar a adequar-se a les noves necessitats que plantejava larribada de les famlies. Aix, durant lany 1987, les diferents
seus del centre (a les quals shavien dafegir dues altres delegacions que van fun
cionar durant un temps a Sant Boi de Llobregat i a Viladecans), van atendre 162 nens
i 583 adults. Durant fora temps, i tamb en lactualitat, el centre Bayt al-Thaqafa ha
esdevingut una referncia en lacollida daquest collectiu, ja que els oferia el primer
suport. Laparici dels primers espais de culte islmic (el 1974 es va crear el Centre
Islmic de Formaci Religiosa al barri de la Sagrera de Barcelona, el 1981 la mesquita Tariq ibn Zyad al Raval per iniciativa dun grup de pakistanesos, marroquins i
africans, i el 1983 la mesquita Rahma, a lantiga fbrica Can Batll de Sants) va permetre una primera autonomitzaci del collectiu respecte daquestes primeres inicia
tives de suport, fonamentalment promogudes per lEsglsia catlica, per tamb per
sindicats com Comissions Obreres de Catalunya.
Al principi de la dcada dels vuitanta, van veure la llum dues entitats: lAmical de
Treballadors i Comerciants Marroquins (creada lany 1979 i inscrita el 1981) i lAssociaci dEmigrants Marroquins a Catalunya-Dar el-Magreb (creada el 1980 i inscrita
cinc anys ms tard). LAmical (o ms coneguda en rab com la Widadiya) es vinculava amb el manteniment de la cultura marroquina, i estava estretament relacionada
amb el Consolat marroqu. El centre, segons la descripci que en fan Roca, Roger i
Arranz, actuava ms aviat com a lloc on els marroquins anaven per solucionar algun problema, pagar la quota o fer-sen soci, per no actuava com a centre on
passar lestona, o trobar-se amb els amics (Roca-Roger-Arranz, 1983:135). Lentitat ha tingut diverses seus, totes al centre de la ciutat de Barcelona, als carrers Balmes, Tallers, Mestres Casals i Martorell, i, en lactualitat, al carrer Jerusalem. En el
trptic editat per lAmical (vegeu la imatge 3), shi mostren els principals elements
que defineixen lideari daquesta entitat, entre els quals destaca per la seva franquesa el punt quart: Promoure lamistat entre els marroquins de Catalunya.
Imatge 3. Reproducci del trptic de lAmical de Treballadors i Comerciants

Marroquins (1991)
Com a la resta de pasos europeus, lAmical va passar a tenir un paper important

en la consolidaci daquests collectius, i lestreta vinculaci de lentitat amb les instncies insulars (els seus crtics sempre lhan descrit com una extensi del Consulat),
la feia prou til de cara a aconseguir la tramitaci dalguna documentaci administrativa. Aix, un bon nombre de marroquins presents a Catalunya en aquell perode
shavien fet socis de lAmical (vegeu la imatge 4), malgrat que no tots en podien
pagar la quota anual.
Imatge 4. Reproducci dun carnet de soci de lAmical (1981)
88
89

La segona entitat que es va crear en aquell perode a Barcelona va ser lAssociaci dEmigrants Marroquins - Dar el-Magreb, que va nixer sota lempara del sindicat
Comissions Obreres de Catalunya, amb qui compartia el local que ms tard ocuparia
la mesquita Tariq ibn Zyad, al carrer Hospital de Barcelona. La mentalitat sindicalista
va orientar aquesta entitat cap a la defensa dels drets dels treballadors marroquins,
i tamb proposava altres tipus dactivitats socials i culturals, mitjanant les quals es
procurava garantir el manteniment de la llengua i la cultura marroquines. Aquesta
entitat, tot i ser molt crtica amb lactuaci de lAmical, va compartir amb lassociaci
la preocupaci pels aspectes formatius a fi dimpedir la prdua dels vincles amb la
societat dorigen. Largumentaci en aquest sentit era clara: Remarquem la importncia del fet de la formaci, ja que la majoria dels immigrants marroquins no pensen romandre a Catalunya o a la pennsula tota la vida (Roca-Roger-Arranz,
1983:132). Es tracta dun primer associacionisme que prioritza el recordatori daquest
origen al qual es pretn retornar tard o dhora.
La primera dcada en levoluci de les associacions musulmanes a Catalunya es
va tancar amb un balan de dinou entitats creades entre 1981 i 1991. Del total
dentitats, tretze eren oratoris musulmans, sense comptar amb les dues entitats esmentades ms amunt, que tamb disposaven duna sala destinada al culte. Sens
dubte, la religi va ser el principal eix aglutinador i estructurant de les primeres ini
ciatives associatives marroquines a Catalunya.
En aquest perode tamb van aparixer pblicament les primeres discrepncies
en el si del collectiu, davant la proposici de noves iniciatives associatives. Les imatges 5 i 6 mostren la manera com el diari El Punt va presentar la dissoluci de lAssociaci de Marroquins de Girona, que havia estat creada al principi dels vuitanta. El
principal promotor daquesta associaci expressava en les seves declaracions un cert
sentiment de desafecci en relaci amb lexperincia associativa viscuda, i criticava
el collectiu per no haver donat el suport necessari per tirar endavant aquesta proposta associativa. La contrarplica, publicada uns quants dies ms tard, la va fer un
dels representants de lAssociaci de Marroquins de la Garrotxa, que acusava lanterior lder associatiu de mala gesti al capdavant de lentitat.
Els anys noranta es van iniciar amb una polmica que va contribuir a enfortir el
sentiment de desconfiana entre el collectiu marroqu, en relaci amb les diferents
iniciatives associatives sorgides fins llavors: el mes de novembre de 1991 un jutjat de
Barcelona va obrir diligncies en descobrir una presumpta xarxa de falsificacions
de documentaci estrangera que vinculava el Consolat marroqu amb lentitat Amical.
La sentncia va dictaminar que existia una trama que facilitava aquesta documentaci, la qual es preparava al despatx dadvocats que tenia contractat el mateix Consolat. Lescndol va treure a la llum la sospita de la connivncia entre la delegaci
consular i aquesta associaci, fet que va contribuir encara ms a desprestigiar-la en
el si del collectiu.
Aquesta polmica va coincidir temporalment amb el primer moment defervescncia del moviment associatiu marroqu a Catalunya, que va generar que del 1992
Imatge 5. (El Punt, 15 doctubre de 1993)

Imatge 6. (El Punt, 19 doctubre de 1993)
al 1995 veiessin la llum quaranta-cinc noves entitats. En aquest perode es van inaugurar dues entitats que van tenir un paper rellevant en la configuraci daquest teixit
associatiu: lAssociaci de Treballadors Immigrants Marroquins a Catalunya, ATIMECatalunya (creada el 1993) i lAssociaci Sociocultural Ibn Batuta, ASCIB (creada el
1994) (vegeu les imatges 7 i 8). La primera associaci va ser la delegaci a Catalunya
de lassociaci de carcter estatal creada a Madrid uns anys enrere. Malgrat que ha
estat una entitat a la qual li ha costat fer-se un espai dins del teixit associatiu ma
rroqu a Catalunya, la seva principal legitimitat provenia de la seva vinculaci amb
lentitat estatal que mantenia una posici predominant en altres regions de lEstat
espanyol.
LAssociaci Sociocultural Ibn Batuta es va crear el gener de 1994 a Barcelona,
com a resultat de la iniciativa dun grup de joves marroquins. Al capdavant daquest
grup hi havia Mohamed Chaib. Lactual diputat al Parlament de Catalunya narra en
el seu llibre tica per una convivncia (2005), el context en qu va sorgir aquesta
entitat: Ibn Batuta va nixer amb la intenci de ser una entitat diferent de les que
ja hi havia a Catalunya als anys vuitanta. La majoria daquestes organitzacions noms
comptaven amb persones de la primera generaci dimmigrants, tot eren homes i la
dona no hi tenia, prcticament, cap tipus de participaci. A ms, eren associacions
molt vinculades al pas dorigen, a les quals costava de treballar amb la societat
dacollida. Ibn Batuta volia trencar amb tot aix perqu, respectant a tothom, es va
adonar que el seu model de projecte era molt diferent. Quan es constitu lagrupaci,
90
el primer que es va fer va ser treballar, bsicament, amb les mal anomenades segones generacions, s a dir, amb els fills procedents de famlies immigrades. Es va
presentar un projecte dactuaci a lAjuntament de Barcelona, concretament a Josep
Ignasi Urenda, del Comissionat pels Drets Civils, amb aquest objectiu. Va ser el primer pla que arribava a lAjuntament i que tenia en compte els fills dels immigrants.
Aquell projecte es va aprovar i aix va comenar la feina (Chaib, 2005:74).
Certament, ASCIB es va convertir en una de les primeres entitats marroquines
que va canviar de registre pel que fa a lorientaci i tamb respecte als seus membres, bona part dels quals havien sorgit de la immigraci. De fet, aquest projecte
associatiu es va presentar en el moment i en la forma que comenaven a desitjar els
poders pblics catalans, i dacord amb les expectatives que aquests expressaven
respecte lemergncia de les anomenades segones generacions. De la mateixa manera, els nous aires que va imprimir larribada lany 1993 del cnsol Youssef El-Amrani a Barcelona, van afavorir el suport a una entitat que volia garantir que aquests
joves mantinguessin els vincles amb la llengua i la cultura del seu pas. Aix, la presentaci de lassociaci al Centre Cvic de les Cotxeres de Sants va ser apadrinada
per El-Amrani, per tamb per laleshores conseller de Benestar Social de la Gene
ralitat de Catalunya, Antoni Comas, i pel comissionat de Drets Civils de lAjuntament
de Barcelona, Jos Ignacio Urenda. Malgrat haver-se convertit en lentitat marro
quina de referncia obligada a tot Catalunya (amb altres delegacions a Madrid i a
Valncia i amb una presncia permanent en els frums oficials en matria dimmi91

Imatges 7 i 8. Reproducci dels trptics dATIME-Catalunya i de lAssociaci

Sociocultural Ibn Batuta (1997 i 1998)
graci dmbit estatal), els detractors dIbn Batuta (que sovint confonen la crtica de
lassociaci amb la del seu principal promotor, Mohamed Chaib), argumenten que
aquesta entitat s la continutat lgica de lAmical, potser adequada a les noves rea
litats, per mantenint la mateixa dependncia ideolgica respecte al govern del Marroc. Sigui com sigui, actualment Ibn Batuta sha transformat en una entitat conso
lidada, amb un carcter mixt (on participen persones no marroquines) i amb una
estructura professional de treball, que li permet abastar diferents mbits dactuaci
i intervenci, amb gaireb 4.200 socis i que atn anualment ms de 6.000 persones.
El seu model de funcionament actual la fa difcilment comparable amb la resta del
teixit associatiu marroqu a Catalunya. I encara que es produeixi aquest decalatge
important, Ibn Batuta est esdevenint un model de referncia per a altres propostes
associatives que van sorgint, encara que probablement aquestes noves associacions
no reconeixerien obertament la influncia que t sobre ells el model associatiu dIbn
Batuta.
A partir de la primera meitat dels anys noranta van aparixer altres entitats que
van tenir un paper destacat els anys segents, i que de vegades representaven un
punt de vista diferent al de les dues entitats anteriors. El Centre Abdelkrim El Khatabi dEstudis i Documentaci, creat a Barcelona el 1993 per Ismail El-Morabet, un lder associatiu de llarga experincia a Catalunya, va aconseguir en diverses ocasions
una certa rellevncia meditica,28 encara que el seu treball associatiu va tenir poc
impacte sobre el collectiu marroqu. Altres entitats que cal destacar, nascudes en
aquell perode, algunes de les quals segueixen funcionant en lactualitat, sn lAssociaci Leksus de Granollers (1994), lAssociaci Motivadora de la Integraci i la Convivncia-AMIC (1995) de Vic, o lAssociaci Nahda de Barcelona (1995). Aquesta
darrera, avui prcticament inactiva, va ser decisiva en la defensa de dos presos marroquins que havien estat acusats de violaci, malgrat que altres proves incriminaven
un altre condemnat.
Des de la meitat dels noranta fins a lactualitat, el moviment associatiu marroqu
ha adoptat la forma que coneixem avui, a partir duna srie delements caracterstics: el primer t a veure amb lexpansi territorial del moviment. Arreu del territori
catal apareixen noves entitats associatives, que comencen a ocupar aquest buit
organitzatiu que mostrava el collectiu. Aquesta segona etapa defervescncia associativa marroquina a Catalunya sha convertit en un dels principals indicadors de
lassentament del collectiu en aquesta societat. En segon lloc, es manifesta una
pluralitat temtica important en lorientaci daquestes entitats, que han passat de
ser generalistes a especialitzar-se. s el moment en qu apareixen entitats formades
per dones marroquines, de carcter professional o properes a la reivindicaci de la
identitat amaziga. I en tercer lloc, en aquest context, es mant la prevalena del
28. Per exemple, en el debat suscitat al voltant del projecte de creaci duna gran mesquita a
Barcelona, en el qual El-Morabet es va pronunciar en contra de la participaci de capital saudita (La
Vanguardia, 18 de setembre de 2004).
92
factor religis com a constituent daquest collectiu, que es converteix en leix temtic vertebrador de gaireb la meitat de les entitats inscrites al Departament de Justcia. Un dels elements significatius daquesta prevalena va suposar la creaci lany
2000 del Consell Islmic i Cultural de Catalunya (imatge 9).
En el balan del teixit associatiu marroqu hi ha, per, una qesti pendent: larticulaci daquest teixit en alguna mena de frum o entitat federativa que fes convergir les diverses iniciatives que es generen. No han faltat intents per generar alguna mena de sinrgia comuna, per el cert s que no han acabat de reeixir per diferents motius (en parlarem amb ms detall en lapartat 3.2.4). La recent creaci de la
Federaci dEntitats Culturals Catalanes dOrigen Marroqu (FECCOM) el passat mes
de mar de 2008, que es va presentar el 13 dabril a Barcelona, torna a plantejar de
nou aquest tema pendent. Aquesta entitat, que agrupa un total de quaranta-cinc
entitats (bona part de les quals sn mesquites) i que est presidida per Mohamed
Chaib, neix amb lobjectiu de coordinar les diferents entitats marroquines a Catalunya. Volem tancar el nostre recorregut histric sobre la memria social de lassociacionisme marroqu amb la creaci daquesta nova plataforma, que tindr la responsabilitat de situar lassociacionisme marroqu a Catalunya al lloc que es mereix.
93

Imatge 9. Reproducci del trptic del Consell Islmic i Cultural de Catalunya

(2002)
3.1.2. De la solidaritat de fet a les entitats formals

En els primers moments de la presncia marroquina a Catalunya, lexpressi de la
sociabilitat en el si del collectiu podia resseguir dues vies: una via com a resultat
duna primera solidaritat de fet (les expressions informals duna sociabilitat que, segons Sayad, sengloben dins del marc tradicional de relacions prpies als emigrats,
p. ex. parentiu segons els diferents nivells jerrquics, pobles, regions dorigen, etc.
Sayad, 1999:142), sobre la qual safermaven les bases damistat que permetien establir relacions de cooperaci entre persones que compartien el mateix origen. La
segona via, tal com hem pogut mostrar en lapartat anterior, tenia a veure amb les
primeres iniciatives dacollida i suport envers aquest collectiu, que van comenar a
dispensar diferents entitats vinculades amb lEsglsia catlica (hem citat el cas de
Bayt al-Thaqafa a Barcelona i al Baix Llobregat, per tamb caldria tenir present les
delegacions de Critas Diocesana arreu del territori catal, i moltes altres parrquies
locals). Tant una via com laltra mostren la precarietat en qu es van viure els primers
moments dexpressi daquesta sociabilitat collectiva.
Limperatiu daquestes persones immigrades (en aquell moment es fa difcil parlar de collectivitat) dhaver de respondre a una srie de necessitats bsiques, feia
que haguessin de recrrer als escassos recursos i instruments que tenien a labast. Es
fa difcil dimaginar les condicions de la seva entrada en un context migratori nou,
sense a penes referncies prctiques (no hem doblidar que bona part dels primers
magrebins que van arribar a Barcelona ho van fer de forma provisional, ja que el seu
dest final es trobava a altres ciutats dEuropa), i sense estructures de recepci i
dacollida per part de la societat o del mateix collectiu. Una situaci que contrasta
amb la xarxa intricada de qu shan dotat la societat catalana i els collectius immigrats per respondre a larribada de nous immigrats.
La por a la incertesa davant larribada a aquest nou context social, el temor a ser
enganyat o explotat laboralment,29 afavoria aquesta tendncia a agrupar-se, encara
que fos en els locals duna entitat catlica o en la seu clandestina dun sindicat comunista. Aquest cmul de relacions personals que comencen a trobar-se, en qu s
possible parlar dun capital social originari, va permetre establir el primer pas envers
lautoorganitzaci del collectiu. Un primer pas que es fonamenta sobre la convicci
que el collectiu ha de tenir els seus espais de sociabilitat, sense haver de dependre de
29. Ambdues situacions prou freqents en aquella poca, tal com denunciaven repetidament
els mitjans de comunicaci. En aquell temps, la figura dels intermediaris, o persones que sencarregaven de collocar en feines especialment de la construcci els treballadors immigrats (no noms marroquins, sin tamb andalusos), va generar tot tipus de prctiques abusives i dexplotaci
laboral. En altres casos, lanhel dels emigrants marroquins de travessar la frontera amb Frana, els
feia caure ingnuament en mans de persones sense escrpols, que els oferien una plaa en un taxi
clandest que els havia de portar a territori francs, per que a vegades els deixava en plena nit a
Lleida o a Tarragona. Vegeu larticle de Manuel Sim, Taxis piratas para marroques. Prometen
llevarles a Francia, Posible, nm. 149, novembre de 1977.
94
95

lacci solidria de persones o entitats no marroquines. Uns espais propis que serveixin
per assentar les primeres bases de lelaboraci duna certa conscincia collectiva.
Les primeres iniciatives associatives apareixen per respondre a les primeres necessitats plantejades pels membres daquest collectiu en el seu procs dacomodaci en la societat catalana. De les informacions a les formacions, aquestes entitats es
defineixen per una primera dimensi funcional. Ara b, pel que fa al primer capital
de confiana per tal de poder cobrir aquestes necessitats, les entitats es relacionen
directament i tenen tendncia a sollicitar lajut i la collaboraci entre els membres
del mateix collectiu. Lestudi de la Universidad Comillas de Madrid (Aparicio et al.
2005) mostra, a partir duna enquesta feta a 450 marroquins de tota Espanya, que
a lhora de poder trobar informacions qualitatives, ja sigui per accedir a una feina, a
un habitatge, o per resoldre algun trmit, la primera opci escollida s entrar en
contacte amb membres del mateix collectiu.
La funcionalitat de les associacions a lhora de disposar-se com a resposta
a les demandes del collectiu progressa a mesura que apareixen noves necessitats. En
les entrevistes amb responsables comunitaris es mostra aquesta evoluci en els objectius que havien estat formulats per aquestes entitats anys enrere i que actualment
sn proposats de nou. Ara b, independentment daquesta successi de noves necessitats (i de ladequaci a aquestes necessitats per part de les associacions), el
collectiu adrea als promotors de les entitats dos grans tipus de demandes: duna
banda, les qestions que les persones immigrades es formulen durant el seu encaix
social a Catalunya, que fonamentalment encara que no exclusivament tenen una
dimensi legal, burocrtica i administrativa (tramitaci dautoritzacions de residncia
i/o treball, reagrupament familiar, arrelament, empadronament, etc.), i en qu tamb sincorporen les qestions relacionades amb latenci social. Per de laltra, la
transformaci quantitativa i qualitativa del collectiu (en especial desprs de larribada de les famlies) tamb provoca la necessitat de respondre a unes demandes que
es formulen de cara a la configuraci comunitria del collectiu. s a dir, tota una
srie daspectes que es relacionen amb tres mbits que, progressivament, es converteixen en centrals per als collectius: la possibilitat de disposar dun espai propi, de
trobada, dintercanvi amb els compatriotes; el desenvolupament diniciatives de socialitzaci i formaci per garantir la continutat comunitria; i la proposta dactivitats
que permetin mantenir els vincles i lligams amb la societat dorigen. En un cert sentit, les entitats es veuen abocades a acomplir el deure de mantenir una doble dimensi instrumental i expressiva (dacord amb els criteris descrits per Colom, 1998, al
captol 1.4), dutilitat externa dels seus serveis (que afavoreixen la relaci entre els
membres daquest collectiu i la societat catalana) per tamb de capacitat expressiva duna reafirmaci identitria vers linterior del collectiu.
La mateixa evoluci del collectiu porta a la progressiva formalitzaci de les seves
expressions associatives. Aix els dota duna primera estructura de recepci per als
compatriotes nouvinguts (en lmbit de lacollida), i tamb de proposici daccions i
dactivitats pel conjunt del collectiu. Aquesta xarxa primignia permet formular una
altra alternativa datenci envers el collectiu, enfront de lexistncia daltres centres

i organitzacions que, sense ser o estar compostes per marroquins, ofereixen tamb
un suport social o assistencial. En lestudi que hem esmentat de la Universidad Comillas, sestableix una comparaci entre ls que fan les persones entrevistades dentitats marroquines i no marroquines.
Taula 9. Tipus de demandes que sadrecen a entitats de suport espanyoles
i a associacions marroquines
Tipus de demanda
Entitats
Associacions Tipus de demanda
de suport marroquines
espanyoles
%
Arreglar papers
45,7
49,3
Trobar-se amb altres marroquins
Rebre cursos de formaci
31,4
32
Assessorar-se sobre recursos

pblics
Cercar feina
25,7
28
Arreglar papers
Assessorar-se sobre
recursos pblics
25,7
25,3
Rebre cursos de formaci
Rebre ajuda econmica
18,6
20
Cercar feina
Cercar habitatge
11,4
Informar-se sobre el pas dorigen
Trobar-se amb altres

marroquins
8,6
2,7
Trobar-se amb espanyols
Trobar-se amb espanyols
8,6
2,7
Rebre ajuda mdica/medicines
Rebre ajuda mdica/

medicines
4,3
Font: Aparicio, R. et al. Marroques en Espaa. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2005, p. 222-223.
Les expectatives que aquest collectiu t respecte al que li poden oferir aquests
diferents models dassociacions mostren la manera com es comprn i es valora el
treball daquestes entitats, reforant, no obstant aix, el seu component instrumental a fi dacudir-hi com a usuari. De fet, en el mateix estudi, sincorpora tamb una
altra dada fora significativa, que, tal com es mostrar en lanlisi de les entrevistes
amb els responsables associatius, sajusta prou a la realitat: dentre els 450 entrevistats, noms el 17,6% declara que ha tractat alguna vegada amb aquestes associacions, mentre que la gran majoria afirma que no shi ha relacionat mai. Davant
aquesta dada, els responsables daquest estudi van demanar les raons daquesta
manca dinters per aquestes iniciatives associatives, i el 40,9% va respondre que es
devia al fet que en desconeixien lexistncia, mentre que un 22,7% declarava que
no els interessaven i un 8,2% mostraven obertament la seva desconfiana envers
aquestes entitats.
96
Per acabar, lestudi dAparicio et al. (2005) indica tamb com es desenvolupen
els contactes amb les principals organitzacions que els entrevistats coneixen o amb
les quals han tractat:
Taula 10. Coneixement dentitats associatives per part de marroquins
entrevistats
Coneix
Hi ha tractat
Mesquites i oratoris
60,7
24,1
Associacions marroquines
49,6
17,6
Entitats de suport espanyoles
46,1
16,4
Sindicats
30
11,7
Associacions de vens
19,9
7,3
La diferncia que sestableix entre el coneixement i el tracte que es mant amb

mesquites-oratoris, duna banda, i amb associacions marroquines/entitats de suport
espanyoles, de laltra, mostra el reconeixement implcit dun model determinat dassociacionisme envers un altre. Malgrat que les formes de relaci que es mantenen
respecte ambds tipus dentitat sn diferents (en el primer cas, adopten un paper de
creient que assisteix a un culte collectiu, i en el segon, un paper ms difs, que va
des del simple usuari a lexpressi duna militncia o un voluntarisme ms o menys
intens), aquesta diferenciaci en la percepci daquestes iniciatives permet abordar
la qesti de per qu a Catalunya es mant una prevalena duna mica menys de la
meitat de les entitats marroquines que mostren un perfil doctrinal-religis. De fet, si
observem de nou levoluci daquest teixit associatiu tal com es mostrava en lapartat 2.3, es pot apreciar que durant la dcada dels vuitanta, de les onze associacions
creades en aquest perode, nou eren religioses. s a dir, al llarg daquests gaireb
vint-i-sis anys que separa lactualitat de 1981, quan es va inscriure la primera entitat
marroquina, les dcades dels vuitanta i noranta observen una evoluci molt lenta al
principi per progressiva, que saccelera en el perode 1996-2000 grcies a laparici
de nous espais de culte. De fet, en el cmput global, no ha estat fins lany 2007 que
el nombre dassociacions socioculturals ha superat el de les entitats orientades doctrinalment (vegeu el grfic 9).
En aquest estudi ja hem comentat abastament que no hem fet una distinci
clara entre ambds tipus dassociacionisme (en tot cas, la distinci ha estat merament circumstancial, per mostrar lorientaci temtica daquest associacionisme), i
hem excls les entitats religioses de lanlisi. Per en el contrast que selabora respecte de lempremta i el predicament dunes i altres sobre el collectiu, ens ha semblat escaient poder apuntar, encara que sigui en forma denunciats hipottics (ja que
97

Font: Aparicio, R. et al. Marroques en Espaa. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2005, p. 218.
Grfic 9. Evoluci de les entitats marroquines a Catalunya dacord amb el

seu contingut (1981-2007)
153
155
140
120
100
80
60
40
20
0
1981 84 85 86 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 2007
Entitats amb contingut sociocultural

Entitats amb contingut doctrinal-religis
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades extretes del Registre dEntitats del Departament de Justcia de la Generalitat
de Catalunya.
no s aquest el moment per a contrastar-les empricament), algunes de les raons

principals que semblen fer que les mesquites no necessitin justificar les raons de la
seva obertura en un context local (a diferncia duna iniciativa sociocultural, que
necessita una explicaci prvia respecte a les seves finalitats i els seus objectius).
Aquestes raons sn:
El carcter evident de les activitats que es fan als oratoris (activitats de culte i
de formaci religiosa), enfront de les activitats de les altres entitats, que no
sn tan evidents, pel fet de pertnyer a una altra cultura poltica.
El fet que darrere de lexpressi religiosa sestableix una vinculaci clara i directa amb la societat dorigen, amb els seus referents i les seves lgiques, que
actua en forma de reproducci dun vincle sobre el qual es construeix ledifici
comunitari del collectiu.
La clara funcionalitat dun espai comunitari com aquest, que intenta respondre a les necessitats del collectiu en matria de culte, per tamb actua com
a garantia per mantenir una certa expressi collectiva duna referncia identitria forta com s la pertinena religiosa.
98
La dimensi fonamentalment socialitzadora que es presenta en la mateixa

definici daquest espai comunitari, a fi de garantir la continutat comunitria,
a partir de la formaci de les noves generacions.
s significatiu apreciar que el tancament duna entitat sociocultural i el tancament dun oratori local tenen una dimensi i una significaci totalment diferents per
al collectiu marroqu. En el primer cas, hi ha la convicci que es tracta duna iniciativa particular dun o duns quants membres del collectiu (desprs ja veurem que
aquesta incomprensi respecte a la tasca associativa, s comentada amargament
per part dels responsables entrevistats); en el segon cas, la mesquita es converteix en
un espai pblic, propi del collectiu (malgrat que lobertura i, probablement, el tancament del centre sigui resultat de la iniciativa duna srie de persones concretes). s
per aix que quan hi ha canvis en les juntes que dirigeixen aquests oratoris, poden
produir-se les substitucions dunes persones per unes altres, o tamb hi pot haver un
canvi en les orientacions ideolgiques. Per en el cas de les associacions, aquests
canvis poden ser fruit de discrepncies internes que comporten la dissoluci daquestes entitats i/o la creaci daltres. Aquesta idea tan mpliament expressada de patrimonialitzaci daquest espai associatiu propi del collectiu que presenta la mesquita/
oratori no sempre s projectada tamb respecte a les altres entitats associatives. El
contrast s evident, i genera en contextos locals tota una srie de dinmiques de
difcil resoluci en el si daquests collectius.
En les conclusions del seminari Diversitat i Participaci, organitzat per la Fundaci Jaume Bofill durant els mesos de maig i juny del 2003,30 un dels participants
alertava sobre el risc de mitificar les associacions dimmigrants, i indicava que es
tracta dorganitzacions que acaben tenint els mateixos problemes que les altres
entitats. Un daquests problemes s la manca duna massa associativa que permeti
mostrar el grau de participaci de membres del seu collectiu. En linforme La
participaci de la poblaci immigrada en els ens locals de Catalunya,31 es valora
positivament aquesta participaci, ja que es considera que s un dels mecanismes
possibles i efectius per garantir el reconeixement de la presncia daquests col
lectius, per es manifesta que aquesta participaci s indirecta, i sovint es redueix a
30. Recollides al document La immigraci a debat: diversitat i participaci, dins la collecci
Debats, nm. 4, de febrer de 2004, que va ser coordinat per Roser Sol-Morales. Es pot consultar
a www.fbofill.cat.
31. Elaborat pel Collegi de Doctors i Llicenciats en Cincies Poltiques i Sociologia de Catalunya, per encrrec del Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci de la Generalitat
de Catalunya (juliol de 2006). Es pot consultar a www10.gencat.net/drep/binaris/organsimmigrants_tcm112-43884.pdf (Consulta de la web: 23 de maig de 2007).
99

3.1.3. La vitalitat militant
les entitats que es postulen com a representants o interlocutors dels collectius immigrats.
En el postulat que lassociacionisme immigrat sigui un dels motors de la integraci dels seus collectius de referncia, sovint es considera implcitament que el grau
de militncia i participaci associativa daquests collectius s superior al de la poblaci autctona. Sargumenta que el carcter instrumental daquest associacionisme,
pensat com a mecanisme per satisfer les seves necessitats individuals i collectives, ha
de fomentar una major implicaci de les persones nouvingudes en les seves asso
ciacions. El cert s que la realitat contrasta vivament amb aquestes presumpcions, tal
com els responsables associatius immigrants recorden en tot moment. La confessi
de les seves dificultats per tal de poder atreure el collectiu envers les seves propostes
s una declaraci honrada de les dificultats que samaguen darrera de la tasca associativa.
Daltra banda, no pot ser que les persones immigrades hagin de demostrar un
plus de vitalitat militant per sobre de la que manifesta la resta de poblaci autctona. Reclamar-los que siguin ms participatius, ms actius en la promoci dels interessos collectius, no els far estar ms integrats en una societat en qu lndex
de participaci en associacions segueix sent molt baix. Potser la idea de militncia i de
comproms associatiu es troba en una fase de transformaci, tal com apunten des
de ja fa temps diferents autors a escala europea, de la mateixa manera que passa
amb la participaci ciutadana.32
Una de les evidncies de la nova forma dentendre la militncia associativa s
que, a diferncia de les formes clssiques dadhesi irrompible amb una srie dideals
que no eren qestionats (i que, en tot cas, podien ser emprats pels seus partidaris
com a mecanisme per construir unes identitats fortes i consistents), les formes ac
tuals no amaguen la seva clara tendncia vers el pragmatisme. Aquesta podria ser,
probablement, una de les conseqncies de lerosi de les idees clau que anteriorment generaven aquests compromisos, per tamb pel fet que actualment les fronteres que separen el comproms poltic, el voluntariat associatiu i la militncia sn
molt ms poroses del que anteriorment havien estat. Daquesta manera, Ion, Franguiadakis i Viot (2005), no dubten a considerar la percepci pragmtica del comproms, dit duna altra manera, la necessitat dels militants per apreciar els efectes
concrets de la seva acci. La materialitzaci concreta de la inversi personal en una
iniciativa de carcter collectiu, sembla convertir-se en un requisit fonamental: leficcia de lacci, orientada per objectius delimitats, precisos i abastables, la recerca
de resultats aqui i ara sembla imposar-se com una dada principal (p. 6).
No obstant aix, ms enll de la inversi militant utilitarista per part dindividus
que cerquen resultats a curt o mitj termini, el cert s que de vegades lexperincia
de participar en aquestes iniciatives es converteix en quelcom que Matonti i Poupeau
defineixen com a capital militant, que, a diferncia del capital poltic, permet acumu32. Daix nhem parlat abastament en lapartat 1.3.
100
101

lar un conjunt de tcniques, de disposicions a lacci que formen part dun saber
fer que pot ser mobilitzat per a dur a terme accions collectives i lluites partidistes, i
que s perfectament exportable i convertible en altres contextos (2004:8). Aquest
argument obre la porta a la idea de lacumulaci duna mena dexpertise militant,
que dota de recursos les persones que ms activament shan implicat en la vida associativa, i que els habilita per tal de poder accedir a altres mbits socials (des de la
poltica a la carrera professional o acadmica).
Si b en aquest treball ens hem referit explcitament a lexpressi de la militncia
associativa immigrant, de fet no considerem que sigui aquest lmbit que nicament
pugui albergar lexpressi dun comproms social per part de les persones immigrades. Referit al collectiu marroqu (i tamb a la resta de collectius immigrats), hi ha
persones que es troben implicades activament en iniciatives de carcter associatiu,
dins del context de lanomenat tercer sector (o societat civil, ja sigui en associacions
de vens, de defensa de drets collectius, de sindicats, etc.), malgrat que aquestes
persones no es defineixen sota la perspectiva del seu collectiu nacional de referncia. Aquest comproms, unes vegades convertit en activitat professionalitzada, i daltres situat plenament dins el voluntariat, mostra les vies que de manera individual
han recorregut aquestes persones, fins a situar-les dins duna estructura de participaci que abraa mbits molt ms generalistes dels que acostumen a vincular-se
quan a la seva condici de persona dorigen immigrat. La seva presncia activa en
aquests mbits s, sens dubte, la prova que la societat catalana mostra la seva capacitat per permetre lexpressi dun comproms social per part de les persones que
provenen de la immigraci; ara noms falta que aquesta societat cregui activament
en el que poden aportar aquestes persones a travs de la seva militncia social.
La inversi associativa militant t un mbit fonamental dexpansi que, malgrat
tot, encara ha estat escassament recorregut per persones dorigen immigrat. Es tracta de lmbit poltic, en el qual laccs segueix sent limitat malgrat la progressiva incorporaci dins dels partits poltics catalans de persones provinents de la immigraci.
La seva presncia en les llistes electorals locals i autonmiques denota linici dun
reconeixement que encara resta per fer, quan encara est pendent el debat entorn
al dret de vot de les persones estrangeres no comunitries. El seguiment de les trajectries individuals daquestes persones que formen part activa dagrupacions poltiques mostra el seu pas per iniciatives associatives prpies al seu collectiu, o en
daltres de carcter ms generalista, fet que demostra que aquests espais previs es
converteixen en veritables escoles on sacumulen experincia i capital militant.
3.1.4. Labsent dimensi transnacional

La dimensi transnacional segueix sent el deute permanent de lassociacionisme
marroqu a Catalunya.33 Les diferents entitats enquestades reconeixen que les seves
connexions internacionals amb altres associacions europees o magribines sn puntuals i molt circumstancials. Desenvolupar i mantenir aquestes connexions requeriria
a aquestes entitats una capacitat organitzativa, de recursos humans i econmics que
no sempre tenen a m. Malgrat aix, hi ha tres mbits de vinculaci transnacional
on participen les entitats marroquines a Catalunya, que permeten pensar que en el
futur puguin servir per generar una implicaci ms activa en aquestes vies de participaci.
En primer lloc, cal destacar lexistncia de diferents iniciatives per a tot Europa,
que tenen com a objectiu vincular i afavorir la collaboraci entre associacions marroquines. En aquestes iniciatives, hi participen algunes entitats de Catalunya i del
conjunt dEspanya. Un fet significatiu va contribuir a reactivar aquestes iniciatives
federatives europees: el discurs del rei Mohamed VI el 6 de novembre de 2005, en
el qual el monarca va anunciar dues iniciatives noves, que feien referncia directa als
ciutadans marroquins que vivien a lestranger: la primera, la possibilitat dexercir el
seu dret de vot i de ser elegits per tal de formar part de la Cambra de Representants
marroquina, i la segona, la instauraci dun Alt Consell de la Comunitat Marroquina
a lEstranger (HCCME). Ambdues demandes, llargament reclamades pels representants daquests collectius a Europa, que es queixen en general que el seu Estat els
ignora,34 van obrir la possibilitat que els marroquins que han emigrat puguin recuperar la seva condici ciutadana. De fet, no es tractava tant datorgar el dret de vot als
emigrants, com de garantir-ne lexercici, ja que sovint des de les diferents delega
cions consulars no sempre sofereixen les estructures necessries per poder exercir
aquest dret de manera correcta.35
33. Aquesta s una conclusi que ja es va destacar a linforme Communauts dimmigrs et
dynamiques internes et externes de lintgration: le rle potentiel des immigrs dans le partenariat
euro-mditerranen, redactat per Gemma Aubarell, Xavier Aragall, Mohamed-Ali Adraoui, Eva
Ostergaard, Jordi Moreras i Abdelhak Saaf, per encrrec dEuromesco (octubre de 2006).
34. Vegeu El Peridico de Catalunya: La dispora pide la palabra. Los emigrantes marroqus
reclaman a su pas de origen que les reconozca los derechos bsicos, 8 de gener de 2007
35. De fet, la qesti del vot dels marroquins a lestranger ja havia estat plantejada el 1984 pel
pare de lactual rei, Hassan II, que va decidir que aquests podrien ser elegits per tal de formar part
de la Cambra de Representants. En aquell moment en qu la dispora marroquina tenia una dimensi numricament ms discreta que lactual (noms es comptabilitzaven uns dos milions de marroquins a lestranger), la proposta del rei es va concretar en lelecci durant els comicis electorals de
lany segent de quatre representants de marroquins a Frana, Blgica i Espanya, que representaven
les quatre principals forces poltiques marroquines. Lexperincia va ser un fracs, ja que aquests
representants van haver de retornar al seu pas en la seva condici de parlamentaris, i van entrar en
les dinmiques prpies de la confrontaci entre partits, diluint la seva condici dinterlocutors dels
collectius marroquins a lestranger. Vegeu Tel Quel, nm. 231, de juny de 2006. Sobre el contingut
102
poltic i jurdic en relaci amb la demanda del vot pels marroquins emigrats, vegeu Belguendouz,
Abdelkrim. Le (non) droit la reprsentation au Maroc des rsidents marocains ltranger. A:
Bousetta, Hassan; Gsir, Sonia; Martiniello, Marco (eds.). Les migrations marocaines vers la Belgique
et lUnion Europenne. Regards croiss. Bilbao: Universidad de Deusto, 2005, p. 129-138.
103

De cara a mobilitzar els collectius marroquins a Europa, shan suggerit dues

propostes principals: la primera, formulada des del Congres Mondial des Citoyens
dOrigine Marocaine (entitat creada a Tnger el novembre de 2005), i la segona, el
Debat Transnacional sobre la Immigraci Marroquina, Al Monadara (el desembre de
2006). En el marc daquesta segona iniciativa va tenir lloc una reuni el juny de 2006
a Madrid, organitzada per ATIME, que s una de les entitats que lideren aquesta
iniciativa. Ambdues propostes no noms expressen la voluntat de garantir lexercici
del vot dels marroquins emigrats, sin que tamb impulsen el desenvolupament
dun debat poltic respecte al seu pas dorigen.
Malgrat les expectatives aixecades durant aquest procs, el fet que a finals de
juny de 2006 el Ministeri de lInterior marroqu publiqus una nota de premsa, en la
qual sanunciava que la qesti del vot dels emigrants es postergava fins a desprs
de les eleccions legislatives de 2007, va frenar tot aquest procs reivindicatiu, i va
provocar la crtica daquestes instncies associatives i de la resta de moviments per
als drets humans del Marroc. La preocupaci del govern marroqu semplaava dins
la convicci que no es podria controlar que aquest vot de lemigraci pogus ser
orientat des de perspectives (que, implcitament, es relacionen amb loposici islamista), que poguessin alterar el panorama poltic marroqu.
Deixant de banda la qesti pendent del vot dels emigrants, el 21 de desembre
de 2007, el rei Mohammed VI va nomenar membres de lHCCME trenta-set persones que estan desenvolupant un destacat paper en els pasos on resideixen col
lectius marroquins. Aquestes persones han estat nomenades per un perode mxim
de quatre anys. En formen part cinc representants dels marroquins a Espanya: Kamal
Rahmouni (president dATIME a Madrid), Mina Rouch (presidenta de la Fundaci
Centre Internacional Mdic per a Migrants i Estrangers, de Sevilla), Mohamed Chaib
(diputat al Parlament de Catalunya, Barcelona), Mohamed Kharchich (portaveu de la
mesquita de lM-30, Madrid) i Mohamed Anouar Haidur (de la Secretaria de Migracions de Comissions Obreres, Madrid).
En segon lloc, existeixen altres iniciatives de carcter transnacional que recorren
al component tnic amazic com a element que vincula entre si diferents entitats
associatives que se situen dins daquest nivell de reivindicaci tnica. Els vincles
transnacionals que mantenen aquestes entitats amb altres que sn presents a Europa o al Magrib constitueixen un tra distintiu daquest teixit associatiu. Sn nombroses les iniciatives dutes a terme per associacions amazigues a Catalunya i Espanya
(lagost de 2005 va tenir lloc el Congrs Mundial Amazic a Nador), que sovint compten amb una acollida favorable per part de les administracions pbliques catalanes i
de sectors de la societat civil.
El darrer eix transnacional es desenvolupa sobre la base de la referncia doctrinal

islmica. La presncia a Catalunya de comunitats que formen part de diferents corrents doctrinals islmics afavoreix el contacte amb altres collectius afins, la qual cosa
genera un significatiu nombre de connexions que, desprs de l11-S, han estat observades amb recel per part de les opinions pbliques europees. La proximitat geogrfica amb el Magrib afavoreix el desenvolupament duna expressi de mobilitat
transnacional, que adquireix prcticament la mateixa dimensi que els contactes
que mantenen entre si les comunitats musulmanes europees que comparteixen un
mateix ideari doctrinal. La figura dels predicadors itinerants que, amb circuits prvia
ment programats, visiten diferents comunitats musulmanes, s tant sols una de les
formes que adopta aquesta expressi transnacional. Les manifestacions daquesta
transnacionalitat a molt petita escala (com ara lexemple paradigmtic dels missioners tabligh), contribueix de forma activa a configurar lislam europeu.
3.2. Nous actors en escena, nous papers per (re)presentar

Els papers fan referncia als comportaments que sespera dalg en funci del lloc
que ocupa en un sistema social determinat. Aquests comportaments es consideren
apropiats per a unes determinades situacions, per no per a daltres, i no sempre
reben la mateixa consideraci social per part dels diferents actors que els contemplen. Dun actor sespera que interpreti de manera correcta all que indica lobra
que representa, encara que ell no lhagi escrit. De les associacions marroquines, la
societat catalana nespera que puguin acomplir les expectatives perqu es converteixin en veritables instruments dintegraci del seu collectiu. En aquest captol volem
posar en contrast aquestes expectatives amb els comentaris i les reflexions dalguns
dels promotors daquestes propostes associatives, per tal de saber si aquests actors
estan invitats a reescriure el gui original que, aparentment, noms havien de reproduir i interpretar.
3.2.1. Recordar els orgens

Quan es recorda les histries particulars daquestes entitats, hom pot apreciar que
sexpressen un conjunt dillusions condensades per poder establir un punt de referncia pel collectiu. Hi havia la necessitat de crear una entitat, s un argument
fora recurrent en les entrevistes que shan fet. Necessitats com la possibilitat que el
collectiu tingus un espai de trobada propi, des del qual poder-li oferir serveis i informacions, per que tamb servs com a espai des del qual poder elaborar una
certa conscincia collectiva. Aix, alhora que es recorden els primers moments
daquestes entitats, es fa tamb la valoraci de les mancances i les necessitats no
satisfetes del collectiu, cosa que serveix implcitament per exposar el que han pogut
104
105

fer (i de vegades no) aquestes entitats a fi de millorar aquesta situaci prvia. De fet,
en els seus arguments, es vol deixar ben clar com si es geners alguna mena de
necessitat de justificar el fet de crear les seves entitats, que aquestes responen a
les mancances que tenia el collectiu.
Les iniciatives associatives acostumen a ser concretades per un nombre limitat
de persones, que es posen dacord per a tirar-les endavant, en un lloc i en un moment concrets. Si ens aturem a valorar el perfil de les persones que decideixen unir
els seus esforos per crear aquests espais (encara que ho farem amb ms detall a
lapartat segent), es pot apreciar que sovint aquestes persones havien compartit
alguns elements previs: formaven part dun mateix grup dedat (i per tant compar
tien una certa identitat de grup, amb necessitats compartides), o dun mateix origen
regional, o b eren estudiants. Eren persones que prviament havien expressat una
certa sociabilitat informal, i que van prendre la decisi de dur a terme una proposta
molt ms formal. Algunes daquestes persones atresoren unes experincies associatives prvies (perqu havien format part daltres entitats generalistes, ONG, sindicats
o associacions de vens), i han acumulat un cert capital militant, que aboquen a la
creaci de la nova entitat.
A les entrevistes que hem fet, el record dels primers moments, de les primeres
passes de lentitat, suposa explicitar la seva ingenutat originria, sobre la qual sovint
es recolzaven les iniciatives daquestes noves associacions, i tamb les dificultats que
van haver de superar per tal de poder tirar-la endavant, i poder-se consolidar. Hi ha
una certa mirada de revisi de la histria de lentitat, en qu el fet de recordar aquelles situacions concretes serveix per reforar encara ms la seva legitimitat actual.
La creaci daquestes entitats no sempre ha anat seguida duna presentaci
pblica davant la ciutadania, a travs dun acte de presentaci que s la forma ms
habitual de fer-ho, o b aprofitant un cicle de conferncies, mostrant-se directament a la premsa, o adreant-se als responsables poltics locals per explicar-los els
seus projectes i les seves activitats. De fet, laparici daquests espais associatius es
formula com lexpressi duna voluntat per tal de formar part de lespai pblic i relacional que es genera en un municipi concret. s a dir, la possibilitat de formar part,
com un actor actiu ms, daquest context, afavorint la visibilitzaci del collectiu en
aquest marc social concret.
Sovint aquestes associacions neixen en contextos locals on no hi havia hagut
abans cap experincia associativa prvia; per ms sovint encara es produeix una
vinculaci entre laparici daquestes associacions i altres centres que van ser creats
anys enrere. s a dir, molts dels entrevistats vinculen lexperincia de la creaci de
la nova entitat amb la trajectria daltres associacions que prviament ja existien a la
seva localitat. Aix obre un ventall de vincles i relacions entre totes dues que mereix
ser analitzat, ja que s possible trobar-hi alguns dels arguments de base que permeten explicar les raons de creaci daquests nous centres, a banda de conixer les
formes de relaci que es generen en aquest context social. s possible establir una
breu tipologia: aix, sestableix una relaci de continutat entre una entitat i una al-
tra, quan la primera entitat, per diferents circumstncies i desprs duns anys de
funcionament, deixa de ser activa perqu es dissol la junta directiva o sabandonen
els projectes associatius, per que per iniciativa dalguns dels seus membres vol ser
reformulada, i es constitueix en una nova entitat renovada. Sovint aquesta conti
nutat sargumenta en funci de la superaci duna primera experincia associativa,
de la qual es van acumular experincies (per tamb errors), que no volen ser reeditats.
Hi ha una segona relaci, tamb prou freqent, que t a veure amb la formulaci duna escissi en el si del collectiu, que genera laparici duna nova entitat que
sorgeix de lanterior, per que no representa una continutat sin una ruptura. Un
clar distanciament entre entitats. La tercera via que s possible observar, relacionada
amb lanterior, s loposici entre una entitat i una altra, com a argument de la nova
associaci per contradir explcitament la tasca associativa formulada per lentitat ja
establerta. En quart lloc podem parlar dun procs de reorientaci, en el cas duna
entitat que s refundada de manera diferent de com havia estat creada anteriorment, ja que per circumstncies molt diverses era precs transformar la seva definici
prvia (passant, per exemple, doratori musulm a associaci sociocultural). Per acabar, podem parlar de processos de complementarietat entre entitats o, el que s el
mateix, una entitat creada de nou que es defineix com una extensi temtica de la
primera, ms o menys estructural, per que hi mant un vincle directe.
En els comentaris dels promotors associatius entrevistats, a vegades es fa referncia al paper dels poders pblics locals a lhora de promocionar un determinat
tipus dassociacionisme, en un context en el qual havien prevalgut fins aleshores altres tipus dexpressi associativa (fonamentalment vinculades a una referncia doctrinal-religiosa). Aquesta iniciatives (als apartats segents en farem una valoraci
crtica amb lajuda dalguns dels comentaris recollits), sovint formulen una ruptura
implcita, una desvinculaci o una competncia entre aquest context associatiu previ i la nova entitat que s recolzada. El balan daquestes injeccions associatives clarament orientades no sempre ha estat positiu, en part perqu es volien contrabalanar unes dinmiques comunitries que estaven socialment legitimades amb una
srie de noves iniciatives que encara no havien estat suficientment valorades pels
collectius.
3.2.2. Organitzar-se
Encara que no hem adoptat una perspectiva sociogrfica (la mostra dentitats entrevistades impedeix desenvolupar-la), s que s possible establir una srie de criteris
que defineixen la composici daquestes entitats, tant pel que fa als seus mecanismes dorganitzaci, com a la seva estructuraci interna. De fet, hem pogut contrastar lexistncia dun panorama organitzatiu molt heterogeni, amb entitats que poden atresorar una experincia organitzativa que els ha perms aparixer avui com a
106
107

una entitat consolidada. Tamb hem pogut conixer les experincies dentitats que
lluiten encara per poder-se mantenir. La disparitat organitzativa s un element que sevidencia clarament en aquest teixit associatiu.
Analitzarem quatre mbits de la composici daquestes entitats: el lideratge i la
direcci, lorientaci monocultural o mixta daquestes entitats, la infraestructura de
qu disposen i lespecialitzaci temtica que mostren algunes delles.
Quant al lideratge, comencem dient que les vint-i-dues persones que hem entrevistat (entre les quals hi havia tres dones), es presenten com a promotores de les
entitats que representen. Totes aquestes persones van participar en la constituci de
lassociaci, i ocupen en lactualitat algun crrec de responsabilitat en la junta directiva, o b en lestructura organitzativa. Es tracta de persones, amb una mitjana
dedat de quaranta anys (que oscilla entre els trenta i els seixanta-dos anys), des de
fa temps presents a Catalunya, on han creat les seves famlies, amb un bon coneixement del castell i/o del catal, i que desenvolupen activitats professionals paral
lelament a la seva implicaci associativa. De vegades, aquesta activitat professional
tamb es relaciona amb el mn de la immigraci, per daltres vegades no hi t res
a veure. Alguns declaren militar o se senten propers als enfocaments dalguns partits
poltics catalans. Es tracta, en definitiva, dun collectiu que difcilment pot ser ajustat a un perfil concret, malgrat que s que comparteixen una trajectria dimplicaci
associativa (en alguns casos acumulada prviament en altres mbits socials, fins i tot
en el seu pas dorigen, en daltres simplement convertida en experincia a partir de
la seva participaci en les entitats que representen), des de la qual poden expressar la
seva voluntat de servei al collectiu.
Malgrat que no hem volgut analitzar especficament les trajectries personals
dimplicaci associativa dels entrevistats (no s aquest un treball sobre lideratge, sin
sobre associacionisme), s que es mostren alguns exemples del que els clssics estudis
que han analitzat el lideratge tnic (Werbner 1991; Martiniello, 1992) descriuen
com els camins daccs a aquest lideratge: la vinculaci amb activitats comercials i/o
empresarials, la valoraci del seu capital militant acumulat en altres mbits socials
i lextensi de la seva autoritat des del terreny doctrinal-religis. Entre els entrevistats, trobem exemples daquestes tres vies. Tal com comentvem anteriorment, la
seva s lexpressi duna militncia que aprofita les experincies anteriors acumulades, per que en ocasions tamb mostra perfils duna militncia molt diversa que no
es circumscriu nicament a la participaci en una entitat prpia del seu col.lectiu de
referncia. Igualment, lacumulaci daquest capital militant pot formular-se de diverses maneres, que acostumen a convertir-se en coneixement til, quan ms a prop
del mn de la immigraci shagi acumulat aquest capital (s a dir, en el perfil
daquests entrevistats i tamb en el daltres promotors associatius que coneixem,
hi destaca la vinculaci prvia dalgun dells amb algun servei de mediaci i/o assessorament en matria dimmigracio). Aquest valus capital dexperincia habilita de
manera molt ms proactiva aquells que volen abocar-la en la creaci duna nova
entitat.
Tal com ho defineix la prctica associativa al nostre pas, aquestes entitats sorganitzen amb una junta directiva on es reparteixen diferents funcions executives i
organitzatives. Els membres daquestes juntes sovint van ms enll de les funcions
que es defineixen en el seu crrec, per tal dassumir puntualment o ms estructuralment altres funcions atesa la manca de gent que pugui encarregar-se dassumir
aquestes responsabilitats. En el cas de les entitats ms consolidades, que compten
amb persones que es poden dedicar especficament a una tasca concreta, aquesta
multifuncionalitat de crrecs s menys freqent, malgrat que segueix la tnica
general daquelles altres entitats que es mantenen a un nivell organitzatiu molt ms
precari. Per exemple, sovint s el principal responsable de lentitat el que sencarrega
tamb de fer de portaveu, fet que afavoreix encara ms una certa centralitzaci de
la seva figura com a principal responsable de lentitat. De vegades, sembla com si
algunes entitats acabin sent identificades a partir dunes persones concretes, i aix
genera la impressi que estem davant dentitats de les quals se sospita que tenen un
carcter unipersonal, quan probablement no es tracta de lexpressi dun excs
de personalisme en la gerncia daquesta entitat, sin de la manca duna estructura de personal que permeti repartir les tasques associatives entre diferents membres.
Levidncia de la manca de membres actius en aquestes entitats (la qual cosa no
vol dir que aquestes aconsegueixin atendre i/o mobilitzar membres del seu collectiu)
genera conseqncies evidents en el funcionament de les entitats: moltes, que intenten mantenir un funcionament intern democrtic o assembleari, es troben amb
el fet que no poden canviar o renovar la junta directiva, simplement perqu no tenen
ning que vulgui prendre el relleu que permeti aquest canvi de persones. s una evidncia ms de les mancances estructurals que limiten una bona prctica associativa.
Des de linici de la seva constituci, algunes entitats shan orientat clarament en
forma dassociacions mixtes, s a dir, que permeten que hi participin de forma activa
persones no marroquines. No totes, per, opten per aquest cam, ja que consideren
que aix podria desvirtuar el seu projecte associatiu, o perqu entenen que la seva
proposta sha de deslligar de les dependncies respecte daquesta societat (fugir
del paternalisme de la gent que diu que ve a ajudar, va ser lafirmaci emprada per
un dels entrevistats), com es va fer freqentment durant els primers anys de la seva
presncia a Catalunya. No obstant aix, les entitats que decididament han optat per
incloure dins de la seva estructura persones no marroquines, encara que algunes
segueixin mantenint una junta directiva exclusivament formada per membres marroquins, ho fan no noms per una convicci profunda (conseqent amb una interpretaci de la integraci i la convivncia com a processos bidireccionals), sin tamb
com una forma de millorar qualitativament el funcionament de la seva entitat.
Laportaci daquestes persones autctones (preferim utilitzar les cometes en
aquest context, reproduint el mateix dubte que van expressar alguns entrevistats
en relaci amb on es troba la barrera que diferencia unes persones autctones o
nouvingudes, desprs de dcades de convivncia al mateix barri), ja sigui en forma de voluntariat o en forma daplicaci de les seves habilitats professionals en el
108
109

desenvolupament de projectes i activitats, contribueix de manera perceptible a enriquir encara ms el capital hum que es configura al voltant daquestes entitats.
Optar per convertir-se en una entitat mixta suposa tamb invertir a favor daconseguir un reconeixement ms favorable de les iniciatives associatives. Durant molt
de temps, sha configurat la idea que lassociacionisme mixt seria una opci molt ms
recomanable que el desenvolupament dentitats tnicament homognies, ja que es
considerava que aquestes ltimes podrien tenir una certa tendncia envers el replegament comunitari del collectiu. El cert s que aquests arguments mai han arribat
a fer-se explcits en el context catal, ja que les entitats socioculturals, per definici,
es formulen com a propostes de vinculaci entre els collectius immigrats i la societat
catalana. Caldria deixar de banda les entitats religioses, especialment els oratoris,
que es defineixen amb una lgica que sorienta especficament respecte al seu col
lectiu, malgrat que aquest paper comena tamb a transformar-se, davant de les
noves expectatives que es projecten sobre aquests equipaments perqu es puguin
convertir tamb en espais de connexi amb la societat catalana (vegeu, com a prova
daix, la generalitzaci de les jornades de portes obertes que es desenvolupen anual
ment a Catalunya). Per tant, aquesta prevalena a voler orientar obligatriament
aquestes entitats vers una idea dentitats mixtes, reflecteix una vegada ms els pressupsits existents sobre una certa desconfiana vers lexpressi associativa duns
collectius concrets.
La infraestructura de qu disposen aquestes entitats per dur a terme les seves
iniciatives s, sens dubte, el seu principal tal dAquiles. Les entitats privilegiades que poden disposar dun local propi, es troben a un nivell superior dorganitzaci, que les habilita a poder ser ms ambicioses a lhora de programar les seves
activitats. Les altres recorren a espais com els habitatges particulars, o els apartats de
correus (com a forma de poder permetre el contacte amb lentitat), o b sollicitant
als municipis ls temporal dalguns dels espais pblics disponibles. La seva visibilitat virtual, s a dir, la seva presncia a Internet, segueix sent limitada, ja que no
totes les associacions disposen duna pgina web que informi peridicament de les
seves activitats.
Laccs a aquests locals sovint sha fet grcies al suport ofert pels poders pblics
locals, o b aprofitant les estructures que aquests ofereixen al conjunt del teixit social
del seu municipi. La demanda dun local en condicions (no dun armari on deixar
les coses, com va expressar un dels entrevistats), s una demanda que aplega el
conjunt de les expressions associatives en un municipi, a les quals el consistori ha de
respondre en la mesura de les seves possibilitats, i t un paper clarament decisiu a
lhora de valorar laccs duns collectius i no duns altres a un equipament de dependncia pblica. Optar a un local compartit amb altres associacions en un centre cvic, cedit temporalment, o llogat directament a lajuntament s el principal indicador en favor del reconeixement daquestes entitats per part dels poders pblics.
Tenir un local no noms permet aconseguir una ubicaci real, i tamb simblica,
dins del context de la vida social daquest municipi; permet, a ms, que lentitat pu
gui desenvolupar una srie de serveis per al collectiu, estructurant aquest tipus
datenci. Sense poder oferir aquests serveis, difcilment es pot atreure el propi col
lectiu de referncia, si no s en moments molt puntuals, i tamb molt fugaos, ja
que acostumen a relacionar-se amb activitats festives o reivindicatives que tenen una
curta durada temporal i una efmera inscripci en lespai pblic. Sense serveis continuats no s possible definir usuaris; uns usuaris que potencialment poden convertirse en socis de lentitat, als quals es pot sollicitar la collaboraci desinteressada o
simblica (amb una contribuci econmica anual) per al manteniment de lentitat.
Sense socis, una entitat no pot mostrar a un consistori la seva representativitat i capacitat de mobilitzaci entre el seu collectiu. I sense aquesta capacitat difcilment es
pot arribar a aconseguir el reconeixement pblic, cosa que no facilita que un responsable poltic pensi a reservar un espai en un equipament pblic perqu aquesta associaci pugui desenvolupar-hi les seves activitats. I torna a comenar la roda...
La contribuci pblica al manteniment de les entitats associatives s quelcom
que reclamen insistentment aquestes entitats, que veuen que a les institucions pbliques noms els interessa el finanament dactivitats puntuals, i que donen per fet
que les associacions disposen dels seus propis mecanismes per dotar-se de lestructura necessria (en forma de local, per tamb de personal), per tal de dur a terme
aquesta tasca. Daltra banda, lespecificitat daquestes subvencions les convocatries municipals acostumen a ser relativament limitades, redueix la possibilitat que
aquestes entitats puguin dotar-se dalguna persona que es dediqui a treballar per
lentitat, per tal de desenvolupar els projectes que ha sollicitat. Quan hi ha la possibilitat daccedir a subvencions, lentitat acaba contractant una persona que cobreix
bsicament una tasca administrativa, capa de poder organitzar el treball que significa definir el projecte, concretar-lo, presentar-lo, executar-lo i, finalment, justificarlo. Significativament, el que sovint sacaba finanant no s la producci didees, sin
els aspectes de la gesti ms quotidiana. Una prova ms de com lAdministraci
suggereix una srie de condicions dadequaci administrativa i burocrtica a aquestes associacions, que han daprendre rpidament les circumstncies que sn presents en aquest context, abans que dotar-se de mecanismes i formacions que els
preparin per a la prctica associativa.36 Darrere daquest requeriment burocrtic, pel
qual han de passar totes les entitats que volen collaborar amb les instncies pbliques, shi amaga el requisit que la gesti i la justificaci econmica posterior del
projecte ats que es tracta duna subvenci basada en capital pblic, del qual cal
dur una comptabilitat acurada, esdev prcticament tan fonamental com la justificaci social i poltica del projecte i/o de lactivitat que ha estat subvencionada.
En definitiva, la precarietat de les estructures de qu disposen aquestes entitats
per desenvolupar les seves iniciatives acaba condicionant de manera decisiva la seva
evoluci, ja que depenen duna srie de recursos humans (un dficit de personal que
36. Vegeu, en aquest sentit, les propostes de formaci per a la creaci i la gesti dassocia
cions que organitza la Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya.
110
37. Hi ha potser una cinquena categoria, les entitats esportives, per no les hem pogut destriar del conjunt daquesta llista, malgrat que moltes entitats reconeixen que inclouen activitats
esportives dins del seu ventall dactivitats.
38. Aquesta s una de les hiptesis que argumenta Pere Alberola en la seva tesina Immigraci i identitat cultural a Catalunya. El cas dels amazics, presentada al Departament de Periodisme
de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona el setembre
de 2005.
39. Per veure un panorama daquest context internacional, consulteu Akioud-Castellanos
(2007).
111

sovint sintenta palliar amb una dosi combinada de bona voluntat i, quan sen disposa, de voluntariat) i dinfraestructures (optar a un local segueix sent lassignatura
pendent de moltes associacions), que genera unes tendncies circulars que nimpedeixen la consolidaci.
En lapartat 2.3 hem elaborat un grfic on es mostra lespecialitzaci temtica
del conjunt dentitats marroquines incloses en la llista que hem elaborat a partir del
Registre del Departament de Justcia. Ms enll de la distinci entre entitats que
sorienten sota la perspectiva doctrinal-religiosa o dacord amb un contingut sociocultural, sobserva laparici daltres entitats que es dediquen de manera explcita a
unes temtiques especfiques. Sempre s complicat establir una distinci entre entitats segons la seva orientaci temtica, sobretot pel fet que sovint dins duna mateixa entitat conflueixen diferents activitats o especialitzacions (per exemple, hi ha entitats amazigues que tamb desenvolupen iniciatives de cooperaci amb la seva regi
dorigen, o entitats compostes fonamentalment per dones que sorienten des duna
perspectiva doctrinal-religiosa). Malgrat aquesta dificultat (el Registre dEntitats no
explicita, sin de forma molt general, lespecialitzaci temtica de les entitats, la gran
majoria de les quals estan classificades en la categoria Immigraci), hem pogut
destacar quatre tipus despecialitzaci: la de les entitats amazigues/rifenyes, les
entitats de dones, les que es dediquen a la cooperaci i les professionals/empresa
rials.37 Farem un seguiment detallat de la progressi dels tres primers tipus dentitats.
La reivindicaci duna identitat amaziga dins del mn associatiu marroqu a Catalunya es va iniciar a principis dels anys noranta, per va ser a partir de lany 2000
(en concret en tres anys, de 2005 a 2007), quan van aparixer un total de nou noves
entitats que explcitament mostraven la seva amaziguitat. La recent efervescncia
daquest teixit associatiu que sorienta des daquesta perspectiva, pot ser la combinaci de diferents factors que no noms tenen a veure amb la concreci duna srie
de propostes de reivindicaci identitria amaziga davant la homogenetzaci arabitzant de lopini pblica catalana respecte del collectiu marroqu, sin tamb davant
lexistncia dun marc doportunitats poltiques que afavoreixen la recepci positiva
daquestes reivindicacions en el context catal.38 Tampoc podem menysprear la influncia que pot exercir el fet que a les societats magribines la reivindicaci amazic
hagi pres una visibilitat pblica i meditica que anteriorment no tenia, i la seva conseqncia immediata en lemergncia de moviments identitaris a Europa.39 La reso-
luci de 6 de mar de 2002 del Parlament de Catalunya, de suport a la identitat, la

llengua i la cultura del poble amazic,40 la institucionalitzaci de la celebraci del cap
dany amazic a partir de 2003, la creaci el novembre de 2007 de lObservatori de
la Llengua Amaziga de Catalunya i altres iniciatives de tipus cultural en relaci amb
altres entitats de la societat civil, ratifiquen aquest procs de reconeixement poltic i
social daquest associacionisme.
La promoci de lassociacionisme de dones immigrades ha esdevingut un dels
eixos dels diferents programes en favor de la integraci dels collectius immigrats.
Aquest associacionisme no noms s fonamental, sin que necessita ms reconeixement davant les evidncies que la promoci associativa entre aquests collectius segueix estant majoritriament en mans masculines. A la meitat dels anys noranta, les
dones marroquines van comenar a constituir les primeres iniciatives associatives. En
lemergncia daquest moviment, ha estat gaireb una constant malgrat algunes
excepcions notables que altres entitats apadrinessin la creaci daquestes noves
associacions. Un apadrinament que sovint ha estat formulat des de sectors progressistes de la societat civil vinculats amb el moviment feminista a Catalunya, per que
tamb han protagonitzat algunes institucions pbliques duna manera discreta, i
amb un balan no sempre satisfactori. No obstant aix, lassociacionisme de dones
marroquines ha comenat a estabilitzar-se i ha viscut un impuls destacable els darrers anys, si b cal tenir present que la presncia de dones en la resta dentitats no
especfiques (sovint sha fet esment en les entrevistes al fet que algunes daquestes
entitats afirmen tenir en el seu si un grup de dones) s una evidncia de la seva incorporaci dins daquest teixit social, en el qual ocupen fins i tot crrecs de responsabilitat associativa i transcendncia pblica.
En el grfic 10 s possible comparar levoluci temporal dels dos tipus dassocia
cionisme, lamazic i el de dones marroquines.
s veritablement complicat distingir les entitats marroquines que es dediquen a
desenvolupar activitats de cooperaci amb el pas dorigen, ja que una part important
daquest teixit associatiu manifesta que treballa (o vol treballar) en aquest mbit.
Linters per aprofundir en aquest tema s creixent en el si daquest teixit associatiu,
probablement a causa de linters mostrat per les institucions pbliques catalanes
(des dajuntaments fins a lAdministraci autonmica), a desenvolupar projectes de
cooperaci o dagermanament amb altres municipis del Marroc. Aquest inters renovat per la possibilitat de poder accedir a una srie de recursos pblics sovint es
comenta amb una certa recana per part dels responsables de les entitats marroquines que fa temps que es dediquen a aquest mbit, que veuen com altres associa
40. En la resoluci sinsta el Govern de Catalunya a promoure en el marc educatiu lensenyament de lamazic al mateix nivell que les altres llenges de la nova immigraci i proposar de forma
experimental la incorporaci de lestudi de la llengua i del poble amazic entre les opcions acadmiques de loferta universitria (Butllet Oficial del Parlament de Catalunya, nm. 286, de 22 dabril
de 2002).
112
Grfic 10. Evoluci de les entitats amazigues i de dones marroquines

a Catalunya (1993-2007)
13
12
11
10
8
7
5
4
3
3
2
2
1
1
93
94
95
96
97
99
00 01
04
05
06 07
Entitats amazigues
Entitats de dones
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Registre dEntitats del Departament de Justcia de la Generalitat de Cata
lunya.
3.2.3. Proposar activitats

La definici de les activitats que desenvolupa una associaci en perfila lorientaci,
sobretot si lassociaci tendeix a especialitzar-se temticament. Cal tenir present que
la prioritat daquestes associacions s treballar de cara al seu collectiu de referncia.
La qesti que es planteja es deriva duna afirmaci dels entrevistats: En moltes
associacions, no sempre hi ha una adequaci entre les necessitats del collectiu i les
activitats que aquestes formulen. Quines sn les raons que expliquen aquesta discrepncia? Es podria pensar que la interpretaci que fan els promotors associatius
de les necessitats del seu propi collectiu, va ms enll duna lectura particular i
immediata, i proposen una perspectiva ms mplia que es projecta per a un perode
de temps ms extens. Un dels entrevistats considera que sovint es produeix una
disparitat entre associacions i collectiu, ja que els que estem a les associacions
113

cions, sense disposar de la xarxa de partenariat necessria per desenvolupar aquests

projectes, es llancen a presentar noves iniciatives en aquest sentit.
potser anem a una velocitat que no s la mateixa que laltra part del collectiu. Ell
en parla en clau de formaci, la qual cosa permet establir una distinci de visions
entre uns i altres, mostrant que probablement no es comparteixen les mateixes necessitats.
El primer efecte daquesta divergncia s que els potencials usuaris de les
activitats que ofereixen les associacions no acaben de comprendre del tot la finalitat
que mou aquestes entitats. Hi ha un terme que es repeteix freqentment al llarg de
les entrevistes; es tracta de la paraula confiana, condici que costa dassolir a travs
de la prctica associativa, segons el criteri dels entrevistats. I s que molts dells reconeixen que les seves iniciatives a vegades costa que penetrin en els collectius, que
sovint els miren amb recel, davant la formulaci duna prctica associativa que difereix substancialment de les estructures collectives que els eren prpies a la seva
cultura associativa.
Les entitats entrevistades, per, no noms desenvolupen activitats que sadrecen
a les seves comunitats; tamb treballen en altres mbits, com de cara a la societat
catalana i a les institucions poltiques. En la taula segent, se sintetitzen els tres mbits dactivitat:
Taula 11. mbits dactivitat de lassociacionisme marroqu a Catalunya
mbits
Arguments, idees clau Activitats
Collectiu de referncia Respondre a les seves

necessitats
Orientaci, informaci, assessoria legal

Formaci, socialitzaci
Suport social
Reivindicaci de la identitat
Societat catalana
Sensibilitzaci,
solidaritat
Conferncies, exposicions
Celebracions
Declaracions a mitjans de comunicaci
Institucions poltiques
Reconeixement,
participaci
Presentaci de projectes
Demandes, reclamacions
Participaci en consells consultius
Aquest quadre noms s una recreaci de les possibles activitats que es desenvolupen en aquests mbits especfics, la qual cosa no vol dir que no sen proposin
daltres. Daltra banda, cada entitat pot manifestar ms capacitat i/o disposici a
desenvolupar un tipus dactivitat, ja sigui perqu hi est ms habituada o perqu
compta amb les persones adequades. El que interessa destacar, per, s levident
complementarietat que sestableix entre els tres mbits: totes les activitats mantenen
una connexi entre si, encara que sadrecin especficament a mbits diferenciats.
s significatiu tenir present que, en la definici de les activitats que afirmen des
envolupar, els representants daquestes entitats acaben reconeixent que sha pro114
115

dut una certa evoluci en el tipus dactivitats proposades. s a dir, la realitat de la

demanda obliga a condicionar loferta, especialment si es vol rebre el suport dels
usuaris a qui sadrea. Creiem que s fonamental anotar que les propostes associatives sovint sn rebaixades en funci dels imperatius que generen sobre elles no
noms els membres del collectiu de referncia, sin tamb les mateixes instncies
pbliques, a les quals hom sadrea amb la voluntat daconseguir un suport financer
concret per desenvolupar-les. Aquest ajustament entre els plantejaments inicials i les
propostes concretes s un indicador de les negociacions implcites i informals que es
generen entre els diferents actors a fi de poder veure satisfets els seus interessos. Per
exemple, el fet que les administracions pbliques, en les seves negociacions amb
aquestes entitats, predefineixin una srie de temes preferents fa que les entitats
ajustin totes les seves propostes a aquests temes. Tamb s el cas de la successi de
demandes que formula el collectiu a lentitat, que condicionen la seva participaci
en aquestes activitats sempre que puguin servir per satisfer les seves demandes particulars. En aquest sentit, el marge de maniobra duna entitat a lhora de proposar
les seves activitats pot ser relativament estret.
El manteniment duns serveis associatius mnims (s a dir, oferir una srie datencions bsiques per prctiques als collectius de referncia, al mateix temps que hom
sajusta a les prerrogatives que permeten accedir a les subvencions pbliques) fa que
aquestes associacions es converteixin progressivament en entitats de serveis. Aquest
apellatiu adquireix una certa connotaci pejorativa, a parer dalguns dels responsables associatius entrevistats, que formulen la seva crtica respecte a algunes de les
entitats ms consolidades, que han hagut de renunciar (parcialment) a les reivindicacions comunitries en virtut duna certa realpolitik aplicada al mn associatiu.
Lequilibri entre aquests imperatius i les propostes dels responsables daquestes
entitats condicionen en gran manera la continutat de les entitats o el seu carcter
puntual i limitat. De fet, aquest s el criteri que permet establir, de manera ms objectiva, la vitalitat duna entitat. Aix es pronuncia un dels entrevistats, que advoca
per la definici dun criteri que pugui diferenciar aquelles entitats que demostren
tenir una capacitat organitzativa suficient per dur a terme anualment una srie dactivitats de les que, en canvi, a penes desenvolupen alguna iniciativa destacada. Ms
endavant intentarem desenvolupar aquesta proposta, si b considerem en principi
que els criteris que caldria establir no poden noms ser de caire quantitatiu (potser
cal comenar a trencar amb aquesta idea tan habitual de pensar les memries duna
entitat com la suma extensa, si s possible de totes les activitats desenvolupades
al llarg dun any), sin tamb qualitatiu (establint criteris des dels quals es pugui
avaluar limpacte que hagin tingut aquestes activitats en favor de la convivncia i la
cohesi social en un context concret).
3.2.4. Relacionar-se
En lapartat 1.4 ens hem referit a la noci de capital social com a expressi de lestabliment de lligams que uneixen els individus en un context social concret. Els vincles que creen capital social funcionen preferentment vers el collectiu de referncia
de lindividu, per tamb respecte a lexterior de lindividu, atorgant-li la possibilitat
dinteraccionar amb altres persones amb les quals no es comparteixen els mateixos
arguments referencials. En aquesta secci volem posar en evidncia la valoraci que
fan els diferents entrevistats de les relacions socials que es formulen des dels seus
mbits associatius, no noms en direcci al collectiu marroqu, sin tamb en relaci a altres institucions, entitats i persones que sen situen fora. El que volem conixer s com valoren la qualitat daquestes relacions, com a factor que afavoreix la
seva tasca associativa i que, de retruc, facilita lestabliment de ponts entre el col
lectiu marroqu i la societat catalana.
Potser comencem amb mal peu si indiquem en primer lloc que, dacord amb els
comentaris dels entrevistats, les relacions amb els seus collectius de referncia sn,
com a mnim, complexes. Ja ens hem referit anteriorment a la desconfiana i el recel
que sovint provoquen aquestes iniciatives associatives. La manca duna massa associativa no noms sevidencia per labsncia relativa del collectiu en algunes de les
activitats proposades, sin tamb davant la incapacitat de convertir-se, sovint, en
instncia dinterlocuci amb el si del collectiu. Alguns dels comentaris dels entrevistats argumenten que una part important del collectiu mant una mentalitat molt
tancada, molt aferrada a unes maneres de fer i de participar que es mostren prou
oposades a les que se suggereixen des de les entitats. Hi ha un grup de justificacions
daquesta actitud que es considera conseqncia del manteniment duna descon
fiana respecte a tot all que sona a institucional, trasplantada directament del model
de cultura poltica marroqu, en especial daquelles zones rurals on les estructures de
poder sn encara molt tradicionals. Altres opinions, en canvi, insisteixen sobre la
qesti de la formaci de les persones amb les quals lassociaci ha de treballar, en
la gran majoria amb estudis elementals (o, fins i tot, ni tan sols amb aix). Aqu
sentreveu una formulaci que ratlla la lectura elitista dunes relacions que es mantenen amb el collectiu des de la superioritat que dna disposar dun bagatge intel
lectual superior.41
Sigui com sigui que es justifiqui la falta de resposta a les iniciatives associatives,
el cert s que segueixen mostrant-se casos que ho demostren clarament: una de les
persones entrevistades reconeixia que a la seva entitat li era molt ms fcil aconseguir la participaci voluntarista de persones autctones catalanes que no dels joves
de pares marroquins que ja han nascut a Catalunya. Per a ells, la possibilitat dintervenir de manera activa en el treball associatiu els segueix semblant una idea poc
41. Tal com comentarem en el captol segent, aquest tipus de relaci elitista s criticada per
part dels tcnics municipals que treballen en aquests contextos locals.
116
117

atractiva i distant dels seus interessos immediats. Aix no vol dir, per, que no hi hagi
joves dorigen marroqu que participin en aquestes associacions, sin que el model
dassociacionisme que propugnen aquestes entitats probablement no respon a les
seves expectatives com a joves nascuts a una societat com la catalana. Potser no
trigar gaire a aparixer una entitat que sorienti en aquesta direcci, ats que comena a formular-se aquesta demanda. Aquesta proposta, sens dubte, haur de ser
protagonitzada per aquests joves, fet que contrastar amb el discurs i la prctica de
les altres entitats, que ens diuen que o b tenen un grup de joves o b que volen
treballar pels joves. Es tracta de sortir daquesta mena dassociacionisme per delegaci i assolir una expressi associativa en primera persona, un ideal que ha estat
present al llarg de tota la trajectria associativa marroquina a Catalunya, des del
moment que es van crear les primeres entitats per desmarcar-se de les estructures
dacollida que els eren proposades des de la societat catalana, i tamb en la gnesi
dentitats com Ibn Batuta, que originriament plantejava la necessitat de formar
una associaci de joves i per a joves marroquins a Catalunya. Tal com reconeixia una
de les persones ms significatives daquesta organitzaci, els que rem joves, ara
ja som grans, i els nostres joves volen tamb ser protagonistes, com ho vam ser
nosaltres.
Les relacions que mantenen aquestes associacions amb les entitats religioses,
especialment amb els oratoris musulmans locals, sempre acostumen a estar plenes
de matisos. En la seva interacci, sexpressa com la separaci que des de la nostra
societat es propugna entre entitats religioses i entitats socioculturals no noms es
presenta complexa sin tamb cada vegada menys ntida o evident. Per exemple,
davant de la prevalena que en els darrers anys ha adoptat el factor religis en els
afers propis daquest collectiu, cada vegada sn ms les veus que, des del mn associatiu sociocultural, opinen sobre qestions doctrinals (nhem pogut ser testimonis
en alguns dels arguments expressats pels entrevistats). Per contra, des dels espais
religiosos, on sespera que noms es formulin arguments de tipus doctrinal, abunden i es fan cada vegada ms evidents i notries les activitats de tipus social i de
participaci ciutadana (des de la formalitzaci duna atenci social, a la celebraci
de jornades culturals). Si b estructuralment i discursivament es produeix una dissoluci cada vegada ms profunda dels lmits que semblaven separar aquests mons, el
cert s que les relacions entre associacions i oratoris adopten moltes formes i detalls,
que van des de la complementarietat a loposici, passant per la ignorncia mtua i
per la collaboraci puntual. Probablement, all que regula la forma daquestes relacions t a veure amb una certa confusi/comprensi dels papers i les responsabilitats
comunitries que tenen uns i altres. Per exemple, es considera que loratori t una
clara funci socialitzadora i reproductora dels vincles comunitaris (que en el cas concret de Catalunya, pel carcter encara recent daquesta presncia, sinterpreta com
una forma de mantenir els lligams amb la societat dorigen), que passa per haver
dencarregar-se de la formaci de les noves generacions. Els responsables de les
mesquites consideren que les classes daprenentatge de lrab que es basen en
lexercici memorstic del text alcornic els pertany de manera exclusiva, ja que aix
els ha estat encomanat pel collectiu. Daqu que les propostes formulades per algunes associacions locals de donar tamb classes drab als infants, per seguint una
altra metodologia pedaggica i sense fer-ho des duna perspectiva doctrinal, sovint
han derivat en un conflicte obert entre els responsables de les organitzacions.
A vegades, les acusacions en relaci amb la creixent influncia occidentalitzadora que mostren aquestes associacions socioculturals han estat una de les prin
cipals estratgies de part de membres del collectiu per restar suport a aquestes
entitats. Especialment, en relaci amb la participaci de les dones en algunes de les
activitats de les associacions, que els responsables dels oratoris consideraven que no
era adequada. Aix no s necessriament indicatiu de la irrupci duna lectura rigorista de la doctrina islmica, com un procs per preservar la seva influncia sobre el
collectiu en un context social donat. Lislam a Catalunya es caracteritza, abans que
tot, pel seu carcter tradicional (que no vol dir necessriament integrista), profundament imbricat amb els contextos culturals dorigen, i que es reprodueix i es transmet
a travs de la famlia. Un islam que es relaciona amb els espais i els temps de la quotidianitat, que sexpressa amb ms o menys intensitat al llarg de lany dacord amb
les celebracions prpies del calendari musulm, i que no formula gaires inconve
nients respecte de la societat catalana a lhora dacomplir la seva observana. Un islam
ms vivencial que identitari, i que expressa una pertinena plural.
Per tant, el que trobem darrera de les (possibles) discrepncies entre associacions
i oratoris s un debat profund respecte a models organitzatius diferents, que pertanyen a marcs de cultura poltica diferents, i sobre els quals tant el collectiu marroqu
com la societat catalana projecten expectatives diferents. Els responsables associatius entrevistats sn plenament conscients que, de cara al collectiu, els oratoris disposen duna legitimitat de fet que ells no sempre aconsegueixen tenir: noms
mobilitzen aquelles coses que arriben a lnima, a la creena, afirmava una de les
entrevistades, per referir-se a aquesta identificaci comunitria amb una instituci
com s la mesquita, sense que aix reveli lobservana religiosa de les persones del
collectiu. s a dir, que es pot donar legitimitat social a aquest espai encara que no
es freqenti ni sestigui dacord amb les indicacions que des dall es faci al conjunt
del collectiu.
Amb un panorama associatiu islmic fonamentalment gestionat des del col
lectiu marroqu (el 81% dels 190 oratoris que hi ha a Catalunya tenen una junta
directiva marroquina), la prevalena del factor religis sha fet cada vegada ms
present en els contextos locals, especialment desprs dels diferents casos sorgits al
voltant de lobertura daquests espais de culte. En la recerca dinterlocutors vlids del
collectiu marroqu, els responsables poltics dalguns municipis catalans han optat
decididament per comptar amb aquestes institucions en detriment o conjuntament
amb altres entitats socioculturals sorgides daquests collectius. La implicaci dels
oratoris en les qestions prpies de lorganitzaci del collectiu, i de la interlocuci
daquest amb la societat catalana ha estat un dels temes especialment debatuts pels
118
119

entrevistats. Mentre que alguns consideren necessari disposar daquests centres,

ateses les evidncies duna capacitat de mobilitzaci que podria ser aprofitada ms
enll del terreny doctrinal, altres shi declaren contraris, perqu argumenten que s
necessari mantenir la separaci entre religi i poltica, tal com funciona en la societat
catalana. Hi ha un primer argument que nega la capacitat dels responsables dels
oratoris per assumir una forma de treballar i una orientaci, que supera les funcions
comunitriament legitimades (espai de culte, de socialitzaci i de vinculaci amb la
societat dorigen) daquests centres. Alguns entrevistats aboquen les seves experincies particulars de collaboraci amb oratoris locals, mostrant les dificultats existents
per fer compatibles dues formes dentendre lorganitzaci del collectiu.
Altres entrevistats critiquen la deriva que formulen els responsables poltics en
aquesta qesti: recorden que hi ha casos en qu lAdministraci local ha ajudat o
potenciat la creaci de noves entitats marroquines (en especial, les compostes per
dones i per joves) com a forma de contrabalanar la influncia de la mesquita com
a instituci sobre el collectiu. Si en aquell temps es considerava no adequat que en
un municipi concret lnica entitat que expresss una prctica formal de sociabilitat
fos la mesquita, com es pot entendre el canvi de rumb actual que tendeix a recolzar-se progressivament sobre aquest espai per tal de desenvolupar unes relacions
formalitzades amb el collectiu? Sens dubte, la incorporaci del factor religis dins
de la definici de poltiques dacollida de la immigraci ha esdevingut un fet, segons una srie darguments que probablement encara no han estat prou argumentats, que va ms enll dunes percepcions ingnues de la capacitat de mobilitzaci
daquests collectius (seria un error convertir un exercici de prctica religiosa col
lectiva en lexpressi duna militncia activa). Per el cert s que la difusi daquesta nova via de comprensi de les relacions entre collectius immigrats i societat catalana, est passant factura a les diferents expressions associatives, creades des
duna perspectiva sociocultural, tant entre el collectiu marroqu, com en altres col
lectius dorigen immigrat. I aix genera un debat sobre la implicaci de les entitats
dorientaci religiosa dins daquest mn associatiu, que ara noms podem deixar
indicat.
Un altre dels temes pendents en lmbit de relacions que mantenen aquestes
associacions s les altres entitats marroquines. En general, sexpressa que les rela
cions sn difcils i escasses o puntuals (a diferncia de les que sestableixen amb altres
entitats immigrades, que es defineixen en clau cooperativa i de complicitat). Els entrevistats pronuncien dos arguments a lhora de descriure el grau de relacions que
mantenen amb altres entitats germanes: la competncia entre entitats, que s generada per una manca dorganitzaci complementria entre elles. Tothom vol fer de
tot, i al final ning no fa res, va argumentar explcitament una de les entrevistades,
que alludia a la necessria complementarietat que calia elaborar per tal que unes
entitats no es trepitgessin en les seves activitats i projectes. No es comparteixen les
experincies i sovint es repeteixen els errors que dificulten la consolidaci daquestes
entitats. Per els entrevistats no neguen tamb el fet que bona part daquesta si
tuaci es deu al fet que segueix present la pugna per la representativitat i la interlocuci del collectiu davant lopini pblica i, especialment, davant de les institucions
poltiques. El reconeixement sempre s un capital escs, de transmissi selectiva,
per tamb molt voltil, ja que un canvi dactors poltics o una reorientaci de lentitat pot fer perdre tot el que shavia aconseguit. Daquesta manera, sestableixen
unes condicions estructuralment competitives, de cara a limitar laccs de les diferents propostes associatives a aquest reconeixement social i poltic. En linterior del
teixit associatiu marroqu a Catalunya, es genera ms crtica entre uns i altres que no
autocrtica respecte a la ra que porta a aquesta competncia. Aix s el que van
indicar algunes de les persones entrevistades, que tamb veien que lacci concreta
del Consolat marroqu a Barcelona servia per mantenir activa una cultura poltica
basada en la desconfiana respecte a tota iniciativa institucional.
Tal com hem comentat en lapartat 2.2, hi ha la convicci que la delegaci consolar marroqu a Barcelona ha tingut un paper fonamental en la supervisi de les
iniciatives associatives del collectiu. Creiem que sovint sha tendit a magnificar
aquesta voluntat de control, que encara que pugui haver estat formulada per alguns
dels cnsols que han estat al capdavant daquesta delegaci, no sempre han disposat dels mecanismes adequats per fer-ho. Quan es parla amb membres del collectiu
marroqu a Catalunya, sembla que una part significativa daquest collectiu sha
mantingut al marge del consolat com a instituci, expressant una barreja de sentiments de desconfiana, de crtica al seu funcionament deficient i de resignaci, en
ser conscients que a causa de la seva condici de nacionals daquell pas, en un moment o altre haurien de dependre dalgun trmit administratiu. Explicar amb detall
cosa que ara no toca fer les relacions particulars que sestableixen entre un ciutad i una instncia diplomtica ens podria servir per tal de mostrar, per exemple, com
es modulen els sentiments de pertinena nacional daquests particulars. Per
daquestes relacions (que sovint acaben expressant un tipus de relaci basada en la
dependncia i en la desigualtat del particular davant larbitrarietat del sistema burocrtic), noms volem inferir qu pot representar anar ms enll duna distinci excessivament marcada, la qual serveix per distingir entre les associacions categoritzades
com a oficials enfront de les que es posicionen com a crtiques. Una relaci
poltica (i ara ls daquest concepte sha dentendre des duna perspectiva mplia,
ms enll de qualsevol dependncia ideolgica) mai pot ser definida en termes duna
oposici binria tant marcada, encara que el llenguatge del discurs poltic jugui a
cada moment amb aquestes oposicions.
Volem fer dues precisions entorn daquest punt, tal com han estat exposades
pels entrevistats: en primer lloc, cal saber diferenciar entre la crtica al Consolat com
a administraci burocrtica (en aquest sentit, la gran majoria dels comentaris sn
fora crtics sobre la inadequaci de les oficines consulars per atendre els seus sbdits), o al Consulat com a extensi i representaci del govern marroqu (i aqu entren
sovint els matisos, tot depenent de les adscripcions poltiques que expressen els
responsables associatius). En segon lloc, la relaci respecte al Consolat pot servir per
120
121

definir tant aquells que shi declaren obertament crtics com els que es mostren favorables a la seva actuaci. Per no ens ajuden a explicar aquelles associacions que
prefereixen no posicionar-se: sn collaboracionistes, com diria el sector crtic, o sn
afectes al rgim com podrien suggerir els que es declaren propers a la lnia oficial?
Potser la resposta caldria trobar-la en la declarada intenci daquestes entitats per tal
de mantenir una relaci cordial, per a distncia, respecte daquesta instituci, informant-la de les seves activitats, per sense dependre del que shi decideixi. s, doncs,
una relaci instrumental, que parteix dun reconeixement implcit, per que procura
mantenir un cert grau dindependncia.
Sobre una porta per tal de millorar la relaci entre les diferents entitats marroquines. Recentment shan formulat diverses iniciatives en aquest sentit, encara que
lorientaci dunes o altres no sigui la mateixa: loctubre de 2007 es va crear la Xarxa
dAssociacions Magribicatalanes pel Codesenvolupament, Xamac, formada per dotze entitats marroquines amb el suport tcnic del Fons Catal de Cooperaci. Els dies
23 i 24 de novembre de 2007 va tenir lloc el Primer Congrs dEntitats Marroquines
de Catalunya a Barcelona, que intentava configurar un espai de debat intern entre
aquest teixit associatiu, de cara a abordar qestions i problemtiques comunes. El 13
dabril de 2008 es va presentar pblicament la Federaci dEntitats Culturals Catalanes dOrigen Marroqu a Barcelona, amb un acte que va comptar amb la participaci
de representants poltics de la Generalitat de Catalunya, de la Diputaci de Barcelona i de lAjuntament de Barcelona.
Si fins ara ens hem referit al desenvolupament del que podrem denominar un
capital social intern, conformat pel desenvolupament dunes relacions socials travades entre membres del mateix collectiu, ara volem posar a prova la manera en qu
aquestes associacions han pogut desenvolupar un altre tipus de capital social que els
vinculi amb els vens, la societat civil, altres instncies socials i amb les administra
cions pbliques i partits poltics.
Els contextos de proximitat defineixen relacions entre les associacions marroquines i els representants venals, que sovint estan plenes de clarobscurs. Algunes entitats manifesten que la seva relaci amb el teixit venal s cordial, que participen en
les activitats que aquests organitzen, i que comparteixen amb ells el mateix espai de
participaci que pugui promoure lajuntament daquest municipi o b que organitzen les mateixes entitats (consells de barri, per exemple), sense que per aix sexpressi una relaci intensa, habitual i cooperativa. Els arguments favorables a aquesta
collaboraci sn clars: si no ens barregem en aquest teixit associatiu, com podrem
arribar a aquesta convivncia?. Altres entitats, per, confessen que les seves rela
cions amb les associacions venals sn escasses i, fins i tot, dolentes. De vegades aix
satribueix al fet que sargumenta que aquestes entitats ja assentades sovint ex
pressen el seu recel davant lassociacionisme marroqu, fet que crea una situaci
dincomunicaci malgrat compartir un mateix context social. Alguns parlen del carcter tancat daquelles entitats, altres de la incomprensi davant la creaci de la
seva iniciativa associativa. Alguns dels entrevistats, que prviament havien participat
activament en lassociacionisme venal, confessen haver notat alguna mena de recel

per part daquells que anteriorment havien estat els seus companys. Un dels entrevistats critica els vens, perqu et demanen que participis, per desprs ells no assisteixen a les activitats que proposes. Sn testimonis que evidencien que en el
marc daquestes relacions encara queda fora terreny per recrrer.
s interessant anotar que algunes associacions no es limiten a desenvolupar les
seves relacions amb el mn venal, sin que exploren altres mbits associatius, on
poder estendre els seus vincles. Aix, hi ha entitats que mostren contactes amb universitats (de les quals aconsegueixen una implicaci activa en els seus projectes cedint, per exemple, algunes de les seves installacions per tal de desenvolupar les seves activitats). Tamb sexpressen intents per contactar amb altres associacions que
pertanyen a altres mbits socials (s el cas de les entitats esportives), i tamb en les
iniciatives de dileg interreligis.
Les relacions que sestableixen amb les institucions pbliques adquireixen, probablement, un carcter molt ms estratgic que la resta de relacions que mantenen
amb altres grups o institucions. I s que en aquestes relacions shi juga bona part del
reconeixement social que poden assolir aquestes entitats. Malgrat aix, no totes les
entitats sorienten en aquesta direcci, i alguns dels entrevistats declaren el seu poc
inters a haver de dependre dunes relacions institucionals amb els poders pblics
que els facin modificar els seus objectius com a associaci. Les que, en canvi, s que
opten per mantenir aquestes relacions com a forma de poder aconseguir un finanament de les seves activitats, saben que han destablir uns lligams de carcter funcional.
s interessant anotar que aquestes relacions es troben estretament emparades
en les expectatives que es projecten des de les instncies pbliques en relaci amb
aquestes entitats. Aix els dna un carcter devident fragilitat, a la qual ja ens hem
referit anteriorment. Per tal de superar aquest carcter contingent, les associacions
saben que han de refermar aquestes relacions amb una dosi considerable de capital
de confiana. Per aix, sovint multipliquen els gestos adreats a poder cobrir de
manera satisfactria aquestes expectatives, en funci dels projectes de treball. Un
dels entrevistats ho explicita de la forma ms clara possible: has de tenir contactes
personals per assolir alguns objectius, malgrat que aquest accs hauria de ser normal i habitual a travs dels canals formals.
Per no tots els entrevistats estan satisfets amb aquestes relacions, que alguns
qualifiquen de dolentes, fins el punt que prcticament arriben a desaparixer. Levidncia que no pots anar en contra dels poltics que estan governant, perqu et
retallen, expressa un cert neguit cap a les complexes relacions de poder que cal
aconseguir travar per assolir un cert reconeixement social i poltic per dur a terme
amb ms facilitat i efectivitat les teves activitats associatives. Les entitats sn plenament conscients que una situaci que els porti a una discrepncia formal pot provocar una ruptura daquestes relacions que pot derivar, com ha passar en algun cas, en
la dissoluci de lassociaci. En definitiva, es tracta duna srie de relacions que es
122
formulen en clau vertical, i que depenen principalment duna voluntat que sobrepassa les intencions dels promotors daquestes entitats.
La sntesi que hom pot extreure daquest conjunt de relacions s que les vinculacions que estableixen les diferents associacions marroquines en els seus contextos
socials de proximitat, es caracteritzen per la complexitat. Lenfortiment daquestes
relacions com a forma dacumular capital social relacional encara s actualment una
qesti pendent per a aquest teixit associatiu.
En veu dels promotors dalgunes de les associacions marroquines a Catalunya, el

balan sobre el que sha fet i sobre el que queda per fer ressona de nou en forma de
crtica i dautocrtica tant sobre el que no funciona en aquesta prctica associativa
com sobre el que ha canviat en el panorama comunitari daquest collectiu, sobre la
dificultat per assolir el dret de participaci poltica i, especialment, sobre la qesti
sempre pendent de la representaci del collectiu. Aquests sn els quatre eixos que
ens permetran organitzar aquest balan sobre el cam recorregut fins ara.
Hi ha moltes coses que no acaben de funcionar en la prctica associativa marroquina, cosa que no vol dir que no hi hagi la voluntat per tal de millorar-la. Potser el
que falten sn els mitjans, per no les ganes de fer-ho. Aquesta s la sntesi dels
diferents arguments que han exposat els entrevistats en relaci amb aquesta revisi
necessria del treball associatiu que sha fet en aquestes darreres dcades. Alguns
dels entrevistats, sortint de la seva perspectiva primerament focalitzada respecte el
seu collectiu i la seva associaci, han estat capaos delaborar reflexions ms generals que tindrien a veure amb el conjunt daquesta prctica associativa. Per exemple,
una de les qestions que apareixen en la llista de temes pendents per aquest asso
ciacionisme s la de la desorganitzaci interna i la disparitat de criteris a lhora
dexecutar aquesta prctica associativa. Ja ens hem referit anteriorment a la demanda formulada per algun entrevistat, en favor de poder aconseguir que hi hagi una
coordinaci mnima entre les diferents entitats marroquines. Aquesta coordinaci
podria facilitar que es duguessin a terme les seves activitats, sense que per aix unes
i altres shagin de fer competncia o shagin de contradir entre si, cosa que acaba
generant entre lopini pblica catalana la impressi que el collectiu es troba profundament fracturat. Aquesta idea de pactar una estructura dorganitzaci en
virtut de lespecialitzaci de cada entitat es troba en totes les iniciatives que, com a
mnim des de la segona meitat dels anys noranta, shan formulat a Catalunya amb
la finalitat de constituir una mena de plataforma o consell dentitats marroquines.
Segons el comentari dun dels entrevistats, les entitats marroquines segueixen sent
invisibles, perqu no treballen per ser visibles.
La segona qesti que es formula t a veure amb la capacitat mobilitzadora de
les entitats marroquines, respecte al seu collectiu de referncia. La implicaci de la
123

3.2.5. Fer balan de lexperincia associativa
gent s una qesti absolutament present en lagenda de les entitats, que sn

conscients que aquesta participaci no hauria de reduir-se noms a una relaci de
servei i datenci a uns usuaris concrets. Per de nou la realitat simposa: bona part
de les subvencions pbliques que reben aquestes entitats es relacionen amb serveis
dorientaci i informaci, que sofereixen a les persones immigrades daquests col
lectius, dins dun marc general datenci i dacollida. Sovint les entitats sobreviuen
grcies a aquest suport, que anualment han de justificar aportant el nombre de
consultes rebudes i dusuaris atesos. I malgrat lintent dalgunes entitats per aconseguir que aquestes persones es puguin convertir en els seus socis, no poden negar
levidncia de la manca daquesta massa associativa. En aquest sentit, aquestes
entitats expressen el mateix problema que arrosseguen altres associacions de la
societat catalana, que difcilment podrien aportar proves contrastables de la seva
massa associativa.
Ara b, el fet de tenir problemes perqu els socis duna entitat assisteixin a les
juntes ordinries on es fa el balan de les iniciatives fetes i on es presenten els nous
projectes de futur no vol dir que les entitats no tinguin la capacitat per intervenir
en algun procs que pugui conduir a la mobilitzaci del seu collectiu de referncia.
Un dels entrevistats va argumentar que quan es genera alguna mobilitzaci del col
lectiu (per alguna circumstncia en qu aquest es veu interpellat pblicament), sovint les associacions acostumen a unir-se a la gent, aprofitant una reacci collectiva
espontnia. En aquest informe no hem pogut analitzar amb detall la capacitat mobilitzadora que tenen les entitats marroquines a Catalunya, per s que hem conegut
un cas a partir del qual es va prendre la decisi de crear una associaci. Aquest cas,
sense aportar tots els detalls que el puguin acabar identificant (i que, com a tal,
ressegueix el patr de molts altres que han succet a Catalunya en la darrera dcada),
es relacionava amb la indignaci que va provocar entre el collectiu una determinada
intervenci policial, que va acabar amb la mort dun jove marroqu. La reacci espontnia del collectiu va ser manifestar-se al cap de poques hores davant de lajuntament. En aquesta mobilitzaci no hi va intervenir cap entitat marroquina.
Els representants de les dues entitats presents al municipi (sense comptar amb
loratori musulm, que es va desmarcar clarament del fet), i que fins llavors no ha
vien tingut gaire influncia sobre el collectiu, van ser descartats com a alternatives
per poder reconduir aquesta mobilitzaci. Davant de levidncia daquest buit referencial, algunes persones del collectiu, que prviament havien estat vinculades amb
unes o altres entitats associatives, van proposar que es cres una nova entitat en el
moment ms propici, ja que van aconseguir la legitimitat de ladhesi espontnia
que va provocar aquesta mobilitzaci prvia, reforant igualment la seva posici
davant de lajuntament i respecte a les anteriors entitats.
Aquest exemple ens mostra que la relaci entre entitats i mobilitzaci collectiva
s complexa, i cal explicar-la com a resultat dels clculs estratgics que desenvolupen
aquestes associacions a lhora de proposar-se davant del seu collectiu (ja sigui per
refermar la seva posici o per aparixer com a alternativa a la presncia daltres en124
125

titats), i tamb davant de la societat catalana i, en especial, dels poders pblics (en
forma de representants del seu collectiu de referncia).
El tercer punt de la llista de temes pendents t a veure amb lestructura organitzativa i amb els recursos materials i humans de qu disposen aquestes entitats.
Aquest s el veritable llast que impedeix que una proposta associativa pugui prosperar, tal com hem pogut veure fins ara. Les propostes que es fan sn molt variades, i
algunes podrien ser perfectament viables, ja que no tenen a veure ni amb una qesti de principis ni de valors, sin de modificaci de determinades prctiques burocrtiques, que disminueixen la vitalitat daquestes associacions. Per exemple, la qesti
del volum de trmits burocrtics que no agiliten la relaci entre aquestes entitats i
els serveis pblics, o el retard en el pagament dels ajuts acordats, porta les associacions a haver-se de mantenir en una precarietat improductiva, o b a transformar-se
en una entitat que depengui de crdits bancaris per tal de cobrir de manera incompleta les despeses que generen les seves activitats. Tamb es parla de formaci, fonamental i necessria per tal de disposar de les eines que permeten mantenir una
associaci, i de la qual es troben mancats molts dels responsables daquestes entitats. Les associacions entrevistades demostren la voluntat de sortir daquesta precarietat estructural i convertir-se en entitats que puguin arribar a ser tils.
El darrer element que queda pendent de fer a aquestes iniciatives associatives
est relacionat amb la voluntat de fer-se entendre davant de lopini pblica, i tamb daconseguir una relaci molt ms fluida i directa amb les administracions pbliques. En el primer cas, les persones entrevistades estan convenudes que la seva
tasca associativa no sempre s ben vista entre la gent del pas, que sovint els recriminen comportaments particulars de persones del seu collectiu com a exemples de la
manca de voluntat dintegraci de tots els marroquins. Els seus arguments a favor
de la convivncia acostumen a ser revisats a la baixa quan se citen alguns dels conflictes que cclicament apareixen a la premsa. Les seves propostes i activitats reben
una resposta ms aviat tbia per part de la ciutadania. I si la ciutadania no respon,
els responsables poltics tampoc, per por que la seva gent els passi comptes a les
eleccions, segons les paraules dun dels entrevistats. Els entrevistats sn plenament
conscients que s necessari canviar la forma en qu arriba el seu discurs, i per aix
apellen tamb al treball dels mitjans de comunicaci, per tal que informin de manera acurada i no provocativa.
Que els temps estan canviant en la prctica associativa marroquina a Catalunya
en sn plenament conscients els seus actors principals. Entre la manera com les primeres entitats socioculturals van definir els seus objectius i lnies de treball i el que
s avui la seva prctica associativa, han canviat moltes coses. Duna banda, a causa
del fet que lencaix del collectiu marroqu a Catalunya ha anat generant circumstncies diferents, a les quals sha hagut de respondre en la mesura de les possibilitats
daquestes associacions. I de laltra, pel fet que el collectiu ha desenvolupat una
evoluci prpia, tant en la composici (demogrfica, per tamb ampliant el perfil
formatiu dels seus membres), com sobretot en lexpressi de noves referncies per
tal destructurar i/o organitzar el collectiu. En aquest sentit, la prevalena actual de

la referncia religiosa al si del collectiu manifesta com aquest element nha esdevingut el principal element estructurador, malgrat lesfor de les entitats socioculturals
per mantenir un espai alternatiu. Cal dir que en el reforament daquesta tendncia,
han contribut de manera molt activa els poders pblics catalans, que han incorporat
la referncia religiosa com a nova categoria identificadora dels collectius immigrats,
i que han interpretat de manera incorrecta que la seva veritable representaci passava per les institucions i les autoritats religioses.
Alguns dels entrevistats ens han expressat el seu descontentament davant del
reforament daquesta tendncia. Recollim en extenso el comentari dun dels entrevistats: all que ens motivava a lhora de muntar lassociaci era la idea de la trobada, lacolliment, i per aix la nostra havia de ser una entitat mixta, amb la idea que
la societat dacollida expliqus la seva cultura, mentre que els altres puguin tamb
expressar la seva. (...) Amb el reagrupament familiar, la gent va comenar a assentarse, a tenir una feina estable i a poder portar la famlia, i amb aix va comenar a
disminuir la importncia de lassociaci. El collectiu va comenar a crear els seus
espais propis, els comeros i els oratoris. (...) Van comenar a crear nuclis de comunitat. Ja tenien un raconet on trobar-se a pregar, i aix va portar a perdre linters
per les associacions. El testimoni del canvi referencial en el collectiu s evident,
cosa que no vol dir que ens trobem davant de la manifestaci dun replegament
comunitari, sin duna reconstrucci dels vincles comunitaris al voltant del referent
religis. Aquest procs, clarament majoritari arreu del pas, genera un panorama
diferent, en el qual les entitats socioculturals han de reelaborar les seves estratgies
de treball.
La dificultat per assolir el dret de participaci poltica sexpressa tant en les opinions respecte al dret de vot a Catalunya com en les eleccions del pas dorigen. Els
entrevistats es lamenten en relaci amb les reivindicacions sobre el dret de les persones immigrades a deixar destar presents en el debat poltic catal, que interpreten
com levidncia dun retrament generalitzat davant del fet de parlar en favor dels
immigrats i no dels catalans. Un altre dels entrevistats sexpressa de manera molt
ms explcita: els immigrants, si tinguessin el dret de vot, podrien fer canviar les
decisions poltiques, i per aix els partits poltics no volen enfrontar-se amb la poblaci autctona, i segueixen fent comdia.
La proposta del rei Mohamed VI per tal de poder facilitar el dret de vot dels
marroquins que viuen a lestranger en les eleccions generals del seu pas dorigen,
va despertar un evident inters dins del collectiu, tal com hem mostrat anteriorment. De fet, la proposta del rei no s permetre que els marroquins puguin votar,
sin facilitar els mecanismes per tal que es faci efectiu el seu dret. Que hi ha dificultats per exercir-lo ho demostra el fet que en les darreres eleccions legislatives del
7 de setembre de 2007, el Consolat del Marroc a Barcelona va obrir una llista on
poder inscriures per anar a votar, i noms shi van apuntar cinquanta persones. Potser el problema no s el dret sin linters dels marroquins per anar a votar, ja que
126
3.3. Els tcnics sobre el terreny

Els tcnics municipals i comarcals en matria dimmigraci sn uns observadors privilegiats de com evolucionen les realitats migratries en els seus mbits territorials.
Especialment, si es tracta de professionals consolidats en aquesta temtica des de fa
anys (aquest s el perfil de com a mnim la meitat dels tcnics que han estat entrevistats), la seva interpretaci cont una variable cronolgica que permet avaluar amb
perspectiva alguns dels canvis que es produeixen en aquests contextos migratoris.
Les expressions associatives ocupen un paper fora destacat dins del seu mbit
dobservaci. De vegades, el testimoni daquests tcnics revela quines van ser les primeres passes de les entitats dorigen immigrant que es van crear en els seus municipis,
mostrant les seves dificultats per concretar-se, i el suport donat pels ajuntaments en
aquells primers moments. Sovint tamb es recorden situacions de crisi, provocades a
vegades per enfrontaments personals en el si dels collectius, o moments de participa127

un dels entrevistats reconeixia de manera amarga: per qu anar a votar, si tot continuar igual?. Aquest fatalisme, que aquest lder associatiu no comparteix per
que comprn perfectament, frena bona part de les iniciatives per fer canviar la participaci poltica dels marroquins respecte al seu pas, i tamb en un context europeu, on les associacions sn compreses simplement com a entitats de servei.
El tema de la representaci del collectiu sempre es troba present en els debats
entorn lassociacionisme. Ja hem comentat anteriorment que no es tracta noms de
la voluntat duna associaci daparixer com a representant del seu collectiu de referncia, sin tamb que el respectiu poder pblic li atorgui aquesta condici. Per
tant s evident que ens trobem en el context sempre difs i matisat del reconeixement social i poltic. No obstant aix, hi ha el convenciment entre els membres del
mateix teixit associatiu marroqu que no hi ha cap entitat que pugui esdevenir veritablement representant de tot el collectiu. Cada entitat t un cert grau de representaci, en la mesura que les seves activitats i estratgies volen satisfer les necessitats
del seu collectiu de referncia.
De lanlisi del material de les entrevistes, hem arribat a comprendre que cap
persona ni entitat por arribar a presentar-se de facto com a representativa de ning,
ja que aquesta condici saconsegueix amb el temps i amb el treball. Quan les persones que formen part dun collectiu vegin que troben resposta a les seves necessitats a travs daquesta entitat, mitjanant la seva intervenci, llavors reconeixeran
que es tracta duna entitat capacitada per abordar i resoldre aquestes qestions, que
pot servir per guanyar-se la seva confiana, fins el punt de convertir-se en referent.
El problema s donar per feta una interlocuci els responsables poltics, per tamb
els mitjans de comunicaci, sovint tendeixen a aix, quan el que es tracta s de
demostrar, mitjanant el treball associatiu, el carcter dutilitat social que poden tenir aquestes entitats.
ci destacada (en el marc de la festa major, per exemple). El recordatori daquestes

primeres etapes, una barreja de nostlgia pel temps passat i levidncia del component
naf de moltes iniciatives, contrasta amb la realitat quotidiana dun associacionisme
que t dificultats per mantenir-se.
Potser la primera idea de sntesi que expressen les opinions dels tcnics en immigraci s que en aquestes entitats sopera una certa revisi a la baixa de les expectatives que shavien formulat respecte daquest associacionisme. La idea de fer
aterrar algunes daquestes projeccions que shavien augurat respecte al que havia
de representar lassociacionisme immigrant s levidncia ms clara de les dificultats
reals existents a lhora de consolidar les diferents iniciatives que han pogut aparixer,
tant en el si del collectiu marroqu com en la resta de collectius dorigen immigrat.
Aix no vol dir, per, que es negui la importncia daquestes iniciatives collectives.
El que sargumenta s la redefinici daquest factor dins de la valoraci global de
com progressa lencaix social daquests collectius dins del teixit social del territori.
Hem agrupat la resta de comentaris dels tcnics entrevistats en quatre apartats
diferents, de cara a estructurar els seus arguments respecte daquestes iniciatives
associatives.
3.3.1. Lencaix dins del teixit social existent

Lemergncia daquestes iniciatives associatives es produeix en el context dun teixit
associatiu previ, ms o menys actiu segons cada realitat territorial. El contrast entre
aquestes diferents propostes associatives mostra, paradoxalment, moltes ms semblances que diferncies, ja que sovint comparteixen les mateixes problemtiques i
limitacions a lhora de consolidar-se. Hi ha, per, un tret diferencial que distingeix de
forma estructural la consolidaci dunes entitats i unes altres: la possibilitat de disposar dun local on poder desenvolupar les seves activitats. Aquest recurs, com sha
exposat anteriorment, constitueix una de les principals reivindicacions daquests col
lectius, en el sentit que esdev un dels indicadors ms evidents de reconeixement
social: disposar dun local vol dir tenir una ubicaci fsica dins lespai social, i altres
entitats que fa ms temps que sn presents al municipi ja en disposen des de fa
temps (ja sigui de forma privada, o b mitjanant un espai facilitat per lajuntament;
p. ex. a centres cvics o els clssics hotels dentitats).
Aquestes realitats associatives comparteixen sovint les mateixes mancances des
del punt de vista de collaboraci, de personal, de pressupost consolidat i de difusi
de les seves activitats. I no obstant aix, mostren, segons comenten alguns dels tcnics entrevistats, un marc comparatiu que expressa la vitalitat de la societat civil dun
municipi concret. Les iniciatives associatives immigrades es troben clarament in
fludes per aquesta vitalitat associativa, fet que afavoreix larrelament daquestes noves
associacions dins dun terreny prviament germinat per un cert esperit associatiu.
Lexistncia duna voluntat poltica clara en favor daquesta vitalitat civil (concretada
128
3.3.2. Les formes de collaboraci institucional

Els tcnics entrevistats descriuen com a mnim quatre mbits principals de col
laboraci institucional: el social-participatiu (activitats o celebracions organitzades
pels ajuntaments o per altres entitats socials; per exemple, les festes majors), el consultiu (participaci en consells municipals o en altres plataformes socials, venals o
129

de vegades en la creaci de regidories de participaci ciutadana, o de programes de

promoci associativa), de ben segur que contribueix a que fructifiquin noves propostes associatives dels collectius immigrats. En altres contextos, en canvi, labsncia de
tots aquests incentius fa que es ressentin les noves iniciatives socials (siguin dorigen
immigrant o no). Malgrat les valoracions sempre positives que es fan daquesta societat civil, el cert s que som testimonis dun conjunt de limitacions fora evidents
en aquestes expressions. No sempre les experincies daquest associacionisme poden ser exportables a la realitat de les entitats emergents entre els collectius immigrats: No es pot exportar ni presentar com a model una cosa que no funciona, va
ser lexpressi emprada per una de les tcniques municipals entrevistades.
Sigui com sigui la manera en qu es mostra aquest context associatiu previ, el
cert s que la recepci daquestes noves entitats no sempre sexpressa en forma de
neutralitat o imparcialitat. Sovint sexpressen obertament recels en relaci amb
aquestes propostes, ja que es considera que no acabaran dencaixar en aquest teixit
associatiu previ. El cert s que, com en molts altres mbits de la vida social, el factor
migratori serveix per mostrar en contrast algunes de les limitacions i mancances que
pateix aquest teixit associatiu previ. Daix en sn ben conscients els promotors dalgunes entitats marroquines, tal com hem exposat anteriorment, fet que indica que
la seva manca dencaix en el teixit social no es deu tant a lexpressi duna incapacitat per integrar-shi, com a lefecte duna resposta en clau dexclusi com sexpressa per altres entitats socials preexistents.
Altres iniciatives, en canvi, promouen activament la interrelaci entre entitats
dun o altre origen: sn els casos de Salt (que comentarem ms tard) i de Granollers.
En aquest darrer municipi, shi ha desenvolupat des de lany 2007 el projecte anomenat Entitats acollidores, que defineix una srie dactivitats encaminades a millorar lencaix de les entitats formades per persones immigrades (ja siguin marroquines o daltres orgens), dins del teixit social daquest municipi. La possibilitat de
prolongar la collaboraci entre aquests diferents mbits associatius, ms enll de les
participacions puntuals en activitats ldiques (ja siguin festivals o festes majors), i
suggerint la possibilitat de compartir projectes comuns, obre de manera activa un
mbit de collaboraci entre entitats que sembla clarament fructfer per activar globalment aquest teixit civil. Malgrat que els resultats sempre triguen a fer-se evidents,
la voluntat poltica de generar sinrgies compartides entre entitats, pot considerar-se
clarament una bona prctica.
populars); linstitucional formal (participaci en actes institucionals organitzats des

dels ajuntaments o consells comarcals) i leconmic (collaboraci econmica continuada de les instncies pbliques respecte a les iniciatives organitzades per aquestes
associacions). Les combinacions daquests mbits de collaboraci institucional sn
molt variades (no totes, per, incorporen necessriament la dimensi econmica), i
sinclouen dins del nou marc de relacions amb els collectius dorigen immigrat que
es defineixen dins de les poltiques dacollida.
Malgrat tot, aquestes formes de collaboraci tenen quelcom ms que una dimensi simblica o protocollria: tamb tenen una vessant prctica, ats que representen la possibilitat dorganitzar activitats, programes i iniciatives a favor de millorar
lencaix social dels collectius immigrats. Qualsevol dels mbits de collaboraci citats
anteriorment esdev la continutat lgica daltres actes potser molt ms marcats
per la simbologia que promouen alguns ajuntaments, en donar la benvinguda a les
persones que shan empadronat al municipi lany anterior. La millor acollida dun
collectiu nouvingut, com va afirmar un dels tcnics entrevistats, s inclourel dins del
teixit social existent, atorgar-li un espai dins aquesta societat civil.
No obstant aix, la idealitat daquesta perspectiva de comprendre aquestes propostes de participaci, sovint es troba limitada estructuralment per la forma en qu
sinicia aquesta collaboraci. En opini dels entrevistats, es produeix una certa disfunci entre la demanda (exigncia va ser el terme que va emprar un dels tcnics)
per part dels municipis perqu sorganitzin els collectius, i els recursos de qu disposen per fer-ho. Sovint les collaboracions es basen en una successi de participacions
puntuals, que en la majoria de les ocasions no es concreten mai en un conveni de
collaboraci dotat econmicament. El principal cam per iniciar aquesta collaboraci
s entrar dins de les diferents convocatries de subvencions que pot oferir un municipi a les entitats socials del seu territori. O b les que es proposen des de la Generalitat de Catalunya. Sovint, els tcnics municipals que reben els projectes de les associacions immigrades els recomanen de presentar-los dins les convocatries anuals
de subvencions que sofereixen des dels municipis, donant per fet, en algun cas, que
el projecte que es presenti ser considerat de manera favorable, especialment si
aquest sadequa a les lnies preferents destacades en aquestes convocatries.
La sectorialitzaci de subvencions que alguns municipis ofereixen (o b diferents
administracions presents en un mateix territori), permet obrir un ampli ventall de
possibilitats per finanar les activitats daquestes entitats. Per al mateix temps es
presenta una triple dificultat: la primera, i ms evident, s que no tots els municipis
es troben en disposici doferir un gran nombre de subvencions, dacord amb diferents mbits temtics (participaci social, benestar, cultura, etc.). La segona t a
veure amb la difusi pblica daquestes subvencions. Disposar de la informaci necessria per saber qui i quan convoca aquestes subvencions implica tenir un coneixement mnim del funcionament burocrtic duna instncia pblica, fet que permet
preparar i presentar els projectes dins dels terminis establerts i dacord amb les condicions establertes. Aquesta capacitat seria un molt bon indicador de lexperincia
130
131

acumulada pels gestors daquestes entitats, per tal de poder subvencionar les seves
activitats. Demostraria, sens dubte, un primer pas en direcci a la seva gesti professionalitzada. No obstant aix, demostrar efectivament aquesta capacitat s, segons
els entrevistats, la principal i tercera dificultat que mostren els responsables
daquestes associacions. Muntar una associaci no s noms tenir ganes de promoure una iniciativa collectiva; s tamb disposar del coneixement prctic necessari per moures dins del mn de les relacions institucionals amb els poders locals i amb
altres associacions o institucions. I aix implica tenir un coneixement mnim de com
funcionen les estructures burocrtiques dels municipis. Els entrevistats han exposat
obertament que, respecte de les associacions dorigen immigrat, ja siguin marroquines o daltres orgens, hi ha buits importants en la seva capacitat per a gestionar
aquests processos administratius. El capital hum que promou aquestes iniciatives
associatives representa un problema important a lhora de consolidar aquest teixit
social emergent. Alguns dels tcnics entrevistats han volgut contrarestar aquesta limitaci, i ens han arribat a confessar que ells mateixos havien ajudat activament a
preparar els projectes daquestes entitats, aconsellant-los directament sobre quins
passos havien de fer.
Les evidncies de les dificultats per poder accedir a aquest procediment burocrtic de subvencions (una de les problemtiques que comparteixen aquestes associa
cions immigrades amb altres entitats socials), genera algunes propostes interessants
de retenir en les declaracions dels entrevistats. Duna banda, es considera que seria
recomanable facilitar els trmits administratius que sexigeixen per a la presentaci
dels projectes (aquesta proposta permetria que totes les entitats tinguessin les mateixes possibilitats per a accedir a aquestes convocatries, i no noms aquelles que
disposen duna capacitat organitzativa superior), i tamb ho seria millorar la difusi
de les convocatries pbliques, fent una promoci activa entre les entitats socials
daquestes ajudes econmiques. Daltra banda, alguns tcnics tamb han suggerit
que el format daquestes subvencions (on tan sols es cobreix la meitat i no la totalitat
de la despesa de lactivitat proposada), contribueix ms a desincentivar aquestes iniciatives associatives que no a promoure-les. Els professionals entrevistats entenen que
no s viable atorgar una subvenci continuada a tota entitat que presenti els seus
projectes (potser no tant en ra duna limitaci pressupostria com per linters que
puguin representar aquests projectes a favor de la convivncia o la cohesi social),
per que mantenir aquesta forma de subvencions no fa sin exigir a les associacions
una capacitat de resistncia per tal de comenar a treballar sense disposar dels mitjans adequats, cosa que les aboca a una situaci de competncia, que contribueix
encara ms a limitar lemergncia daquest teixit associatiu.
La darrera proposta suggerida (i posada en funcionament des dalguns municipis) consisteix a facilitar els canals de contacte amb els ajuntaments, a travs del
doble mecanisme de la formaci i del treball en xarxa. A Salt, lAssociaci Eina (en
conveni amb lAjuntament per tal de dur a terme el programa de dinamitzaci social en una srie de barris amb una forta presncia immigrant), desenvolupa una srie
dactivitats de formaci i de treball amb entitats dorigen immigrat, que tenen com
a objectiu dotar de les habilitats ms adequades perqu aquestes entitats puguin
mantenir una collaboraci institucional amb el consistori, per tamb amb el teixit
social existent en aquests barris. Paradoxalment, aquestes activitats es troben fora
de labast del conveni signat amb lAjuntament. Els responsables dEina comenten
que aquesta iniciativa actua en forma de llanadora perqu les entitats disposin
del bagatge de recursos suficient no noms per poder accedir a aquestes subven
cions amb una certa garantia dxit, sin tamb per establir una relaci formalitzada
amb lAjuntament.
3.3.3. Lideratges i interlocucions

Si hi ha algun argument implcit que samaga darrere de linters per lassociacionisme immigrant per part dels poders pblics s la seva intenci per poder identificar
els lideratges existents en el si daquests collectius, tot determinant quin (o quins)
sn els que exerceixen major influncia sobre els collectius. Poder tenir una con
nexi directa amb les opinions i els debats que es formen entre aquests collectius
mou els poders pblics a contactar amb les diferents propostes associatives que es
concreten. Disposar duna interlocuci esdev un mecanisme efectiu per tal de poder desenvolupar de manera ms efectiva les seves poltiques adreades envers
aquests collectius.
La determinaci daquests lideratges, tal com sha exposat en el captol 1.5, no
depn noms de les evidncies del seu predicament dins dels seus collectius de referncia, sin de la selecci preferent duna srie de trets que fan que uns lideratges
siguin ms atractius que uns altres. Aix ens porta a parlar de nou dexpectatives en
relaci amb aquestes representacions. Dues afirmacions rotundes expressades per
dos tcnics de llarga experincia en els seus municipis, ens serveixen dentrada en
aquesta qesti: Volem lders que ens vinguin a treure les castanyes del foc i que
ens vagin b, que ens en puguem refiar. En la primera afirmaci, sexpressa clarament la voluntat instrumental implcita que sincorpora dins linters per aquest associacionisme: la seva capacitat per tal de poder contenir el collectiu de referncia,
i evitar que shi generi cap mena de tensi social. Les associacions esdevenen aix
una mera extensi de la voluntat poltica, a fi de poder arribar a influir sobre la vida
quotidiana daquests collectius. Les dificultats que sovint sexpressen en la comunicaci directa entre els poders pblics i aquests collectius (encoratjades amb determinats arguments que accepten que aquesta comunicaci s ms difcil amb uns
collectius immigrats que amb altres, alludint a criteris que van ms enll de les dificultats idiomtiques) genera una definici del paper subaltern daquestes entitats.
En el segon argument, el que est en joc no s tant el fet que aquest lideratge es
defineixi en virtut del que es desitja, sin levidncia que les seves accions segueixen
generant un recel profund entre els responsables poltics, que sovint desconeixen el
132
133

que samaga darrera daquestes associacions i persones. Aquest recel s fora intens quan es parla del collectiu marroqu, fet que mostra la pervivncia dun profund prejudici respecte a la valoraci de les actituds i els arguments que manifesten
els membres daquest collectiu.
Lexpressi daquest profund recel vers el lideratge contrasta amb les expectatives que saboquen en relaci amb aquests lideratges, fet que denota un evident
contrasentit, una tensi entre ambdues idees que dificulta la consolidaci dun sentiment de confiana respecte a les iniciatives collectives dels marroquins, en una
dimensi probablement molt ms significativa que amb altres collectius dorigen
immigrat a Catalunya.
El contacte amb aquests lideratges permet obrir un canal de connexi amb els
collectius, per tamb hi ha altres conductes paralleles que potser atorguen ms
confiana als responsables municipals, com ara les figures dels mediadors o agents
dacollida contractats pels ajuntaments. Aquests professionals no noms desenvolupen una funci facilitadora de la comunicaci entre els serveis municipals i els col
lectius immigrats (especialment quan hi ha dificultats idiomtiques), sin que tamb
permeten abocar un conjunt dinformacions significatives sobre la realitat daquests
collectius. Els tcnics entrevistats valoren molt positivament la tasca daquests professionals, ja que els permeten connectar directament amb una srie daspectes que
sovint passen totalment desapercebuts a ulls de les persones que no pertanyen al
collectiu. Es considera que aquests professionals poden oferir un conjunt dinformacions que no es troben esbiaixades pel fet que aquests liderin alguna iniciativa associativa, fet que dna a la seva tasca una utilitat de primer ordre. Ls estratgic
daquestes informacions per part dels poders pblics s molt til per poder definir el
marc de relacions amb els collectius (i, especialment, amb els promotors associatius). Aquesta dimensi de connectors colloca de vegades aquests professionals en
situacions un xic incmodes respecte als seus propis collectius, que valoren crticament la seva funci, especialment si consideren que aquesta contribueix a facilitar
informacions significatives. No obstant aix, en altres ocasions algunes citades pels
entrevistats, aquestes persones que anteriorment havien ocupat aquest paper professional de mediadors o agents dacollida, aprofiten aquesta situaci per desenvolupar ells mateixos altres iniciatives associatives.
La proximitat daquests lideratges en relaci amb les instncies pbliques genera
lectures diferents en el si dels professionals entrevistats. Alguns comenten crticament la dimensi clarament poltica que desenvolupa un cert tipus de lideratge, que
inverteix decididament els seus esforos per aconseguir el suport dels responsables
poltics dun ajuntament, i no dubten a entrar en contacte amb aquests de cara a
convncer-los de les seves propostes associatives. Lobjectiu s aconseguir una comunicaci directa amb ells, que permeti sobrepassar els trmits duna relaci prvia
amb altres instncies ms tcniques (alguns dels entrevistats expressen obertament
la sensaci de sentir-se relegats a un segon terme), i mantenir un canal molt ms
directe (per exemple, disposar dels telfons personals s un indicador efectiu
daquesta proximitat). Daltres, en canvi, es fan ress dun cert sentiment expressat per altres membres dels collectius, que sovint ignoren lexistncia daquests lideratges, interpretats com a expressions duna inversi personal per aconseguir un
benefici particular. Malgrat que ja ens hem referit a aquesta qesti en el captol
anterior, el cert s que el comentari expressat per part dun dels entrevistats, que digu que hi ha gent marroquina que pensa [en relaci a aquests lideratges] que
quan ms a prop sest de lajuntament, ms lluny ss del collectiu, s prou significatiu de la valoraci que desperta entre els membres del collectiu marroqu determinades expressions de lideratge (i associatives), ms preocupades per establir una
relaci de tipus vertical amb les instncies pbliques (per tal daconseguir-ne el reconeixement), que no dassentar unes relacions molt ms horitzontals que els vinculin
estretament amb els seus collectius de referncia. Tal com hem argumentat ante
riorment, la crtica a lexcessiva dimensi personalista de les expressions associatives
en el si del collectiu marroqu, no sha dentendre com la manifestaci duna determinada cultura poltica trasplantada, sin sobretot pel fet que es prioritzin en el
context de recepci de la societat catalana les expressions dun lideratge que sentn
de forma jerrquica i monoltica, sense atendre les seves legitimitats precries.
Aquesta forma de simplificar la sempre delicada qesti de la representaci dun
conglomerat social essencialment complex sovint ignora lexpressi darguments
ms propis dun elitisme social que, malgrat reclamar la interlocuci dun collectiu
determinat, al mateix temps expressa la seva explcita diferenciaci. La sensaci que
darrere de les expressions dalgunes de les iniciatives associatives marroquines a
Catalunya es formulen aquests arguments de carcter elitista, s exposat de manera
molt crtica per part dels tcnics municipals entrevistats, que hi veuen una forma
ticament qestionable daconseguir una certa legitimaci de la seva interlocuci a
ulls dels poders pblics locals. Aquest menyspreu respecte dalguns membres del
collectiu (sovint argumentat en forma dun discurs que insisteix sobre el nivell formatiu dels seus membres) s mpliament criticat per aquests professionals, malgrat
que saben que aquesta estratgia argumentativa pot ser molt til en determinats
contextos, per tal de legitimar la capacitat dintermediaci daquests lideratges. De
vegades, aquests arguments sn expressats en contextos marcats per alguna situaci de desacord, o b davant dun conflicte obert, on sovint es recorre a largument
del nivell formatiu i al tarann tradicional dalguns membres del collectiu (es tracta
de gent poc formada i molt tradicional, esdev una frase feta que sempra molt
freqentment), com a forma dexplicar la clau del conflicte. Al mateix temps que
sutilitza aquesta situaci per mantenir la distncia respecte daquest perfil, des
daquests discursos elitistes sofereix lalternativa del dileg per superar aquests des
acords, tot mostrant activament la capacitat per racionalitzar moltes de les situa
cions de contrast i dadaptaci que acompanyen el procs migratori, i poder seguir
afirmant que treballen activament per a la integraci del seu collectiu de refe
rncia.
134
Els tcnics entrevistats consideren que en la valoraci global dun collectiu immigrat
(s a dir, en la inserci social del collectiu en un context local determinat), la percepci de les seves expressions associatives t un paper determinant. Moltes de les dimensions que han de condicionar el procs dintegraci social daquests collectius
sexpressen en la forma en qu sassocien. En aquest sentit, levidncia que una part
molt significativa del teixit associatiu marroqu a Catalunya es trobi vinculat amb
lexpressi duna identitat religiosa, s interpretat com un dels factors que condiciona (no gaire favorablement, sargumenta) a favor de la seva inserci social. Ja ens
hem referit abastament a aquesta qesti en captols anteriors, per els comentaris
dels tcnics entrevistats ens posen de nou davant de levidncia que no s tant la
funci que acompleixen les diferents expressions associatives les que veritablement
condicionen levoluci daquesta integraci social, com les percepcions socials que
determinades expressions associatives generen entre lopini pblica de les societats
receptores. Les percepcions socials sobrepassen les proposicions socials que elaboren aquestes instncies organitzatives, fet que no afavoreix la valoraci objectiva de
la seva influncia sobre aquest procs tan complex.
Tal com hem dit al principi daquest captol, els arguments expressats pels tcnics municipals contribueixen a rebaixar les expectatives respecte daquest associa
cionisme, mostrant-ne les mancances, per tamb les possibilitats reals de convertir-se
en veritables promotores de la integraci dels seus collectius. Un dels tcnics entrevistats va alludir lexistncia del que ell va anomenar associacionisme informal, que
potser s ms efectiu que el formal. Aquesta afirmaci s indicativa de lexistncia
dunes formes de sociabilitat que, malgrat no presentar-se com a estructurades formalment, no per aix deixen de ser efectives dacord amb els objectius i els interessos que les conformen. Els anomenats lideratges naturals (potser una expressi que
denota que els altres lideratges formals no acaben de funcionar del tot), els grups de
dones que es troben en contextos de formaci, determinades estructures de solidaritat intracomunitria..., tots ells denoten que la sociabilitat daquests collectius no
sesgota noms amb la configuraci dentitats formals.
Els tcnics entrevistats consideren que en el conjunt diniciatives associatives
marroquines sexpressen ms projectes que realitats, ms ganes que possibilitats
reals de dur-les a terme. Dalguna manera, dels seus comentaris es desprn que
aquests professionals preferirien que els responsables daquestes associacions fossin
capaos de definir projectes amb objectius assolibles dacord amb les seves capacitats. No dubten de les seves voluntats i illusions, per creuen que despertar tantes
expectatives pot ser contraproduent per al seu reconeixement com a agents actius
de la integraci dels seus collectius. Moltes vegades aquestes entitats desconeixen
els feixucs requeriments que imposa la burocrcia administrativa, fet que pot arribar
a afectar la seva capacitat per poder concretar aquests projectes, ja que, com va
afirmar explcitament un dels entrevistats, limportant no s noms obtenir suport
135

3.3.4. Revisant les experincies associatives
per tirar endavant un projecte, sin desprs justificar-lo administrativament i demostrar que ha estat til. Aquesta capacitat de gesti no s un bagatge, a judici dels
tcnics municipals, de qu disposen totes les iniciatives associatives. A vegades la
clau es troba en un problema de personal que tingui aquestes habilitats i competncies, i que les posi a disposici de les entitats. En altres casos, per, es tracta duna
qesti de relleu i/o renovaci al capdavant daquestes associacions, un problema
que ja hem exposat en lapartat anterior.
Daltra banda, els comentaris dels tcnics municipals tamb sadrecen a lorientaci temtica de les activitats que proposen aquestes entitats. Per a alguns professionals, el fet que aquestes associacions es mantinguin en la lnia de la promoci de
les seves especificitats culturals (s a dir, que es mantinguin en una lgica expressiva,
tal com argumentvem en lapartat 1.4), representa una rmora per a la seva evoluci com a entitat social. Altres entrevistats, en canvi, consideren fora important el
manteniment daquestes reivindicacions, i ho argumenten de tres maneres: perqu
s una forma per enfortir el vincle entre aquestes iniciatives associatives i els seus
collectius de referncia (cosa que, tal com hem vist anteriorment, no es produeix ni
es mant de forma automtica); perqu s una bona estratgia per afavorir la sensibilitzaci social de la societat receptora en relaci amb aquests collectius; i perqu la
reivindicaci duna especificitat se suggereix implcitament dins daquest marc
doportunitats que ofereixen les societats receptores a aquest associacionisme, orien
tant-lo especficament en aquesta direcci, i excloent-lo explcitament daltres mbits de participaci social i poltica. Segons les afirmacions dun dels tcnics, les
associacions immigrants donen un toc de diversitat a la vida social dels municipis.
La crtica a aquest associacionisme esdev tamb una crtica a les expectatives
generades al voltant seu i, sobretot, a la projecci duna srie de pressupsits que
tendeixen a afavorir determinades expressions associatives. Un cas que exemplifica
aquest aspecte t a veure amb lassociacionisme de dones marroquines. Lexperincia dilatada de municipis els responsables dels quals ja porten fora temps treballant
en lacollida de la immigraci i la revisi (auto)crtica, ens serveixen per expressar les
contradiccions que hi ha en aquest mbit: en una poblaci de la regi metropolitana
de Barcelona, on resideixen persones dorigen marroqu des de ja fa molts anys,
lnica expressi associativa existent era un oratori obert al principi dels anys noranta. El creixement quantitatiu i qualitatiu daquest collectiu no noms generava noves formes de resposta per part de les institucions pbliques, sin que es suggeria la
necessitat de comptar amb interlocutors del collectiu. Els tmids contactes amb
loratori sestablien en forma de collaboracions molt puntuals i poc definides, en
part per lexpressi duna certa reticncia del consistori a haver de negociar amb una
instituci religiosa. Desprs dun parell diniciatives associatives que no van reeixir,
des de lmbit de la regidoria de serveis personals es va suggerir la possibilitat de
donar suport (acompanyar els seus primers passos, va ser lexpressi utilitzada per
la responsable poltica entrevistada) un grup de dones marroquines, per tal que
constitussin una associaci formal. Desprs duns quatre anys de funcionament i
136
137

dhaver aportat (discretament) una quantitat important de capital poltic per a la

promoci daquesta entitat, el balan fou fora descoratjador, ja que les fortes dinmiques socials existents en el si daquest collectiu local havien invalidat aquesta
proposta associativa que, de manera implcita, volia contribuir a contrabalanar la
influncia que exercia loratori sobre el collectiu. El que cal aprendre daquesta iniciativa (tamb expressada en altres municipis, en considerar com a lnia preferent la
promoci de lassociacionisme femen immigrat) s que ms enll de les darreres voluntats que puguin incorporar-se implcitament en el suport pblic a aquestes iniciatives, cal tenir ben presents les dinmiques socials preexistents en el si daquests col
lectius. Si pot ser certament criticable la voluntat denfrontar entre si diferents models
dassociacionisme (en un doble criteri: perqu parteixen del prejudici respecte dun
determinat model que sorienta en clau religiosa, en el sentit que es considera que s
contraproduent per a la consecuci dun procs dintegraci social, i perqu esdev
una prctica denfrontament poltic ticament qestionable, pel que implica de manipulaci i dirigisme), encara ho s ms el fet de denotar un desconeixement de les
dinmiques socials daquests collectius en el seu territori (fet que tamb podria ser
interpretat com levidncia duna manca dinters per la seva realitat).
La rebaixa necessria de les expectatives projectades sobre aquest associacionisme genera una altra evidncia: respecte daquestes iniciatives sestan cremant etapes massa de pressa, sense deixar que aquestes associacions facin la seva evoluci
natural. Aquesta afirmaci, reconeguda en major o menor mesura pels entrevistats,
denota les urgncies que es troben presents en la valoraci que els poders pblics
elaboren daquestes expressions associatives. Voler fer recaure sobre ells una srie de
responsabilitats, dins de la confluncia de dinmiques socials tan complexes com la
convivncia o la cohesi social, serveix per difuminar la responsabilitat de les instncies pbliques per garantir les condicions estructurals que puguin afavorir aquests
processos. La necessria participaci activa dels actors socials en aquest cas, les
associacions dorigen immigrat, pot veures afectada per aquesta rpida exposici
social que genera noves expectatives respecte duns collectius que segueixen madurant com a grup, dins dun context social que sovint es mostra reactiu a la seva
presncia.
4. Conclusions: proposar un nou

gui per a la participaci
Hi ha una afirmaci mpliament acceptada que diu que lassociacionisme dorigen

immigrat actua com a motor de la integraci social dels seus collectius de refe
rncia. Aquesta afirmaci profundament propositiva sempra, aix no obstant, de
forma descriptiva, donant per fet que el treball que duen a terme aquestes entitats
va en direcci daquest objectiu. En aquest treball no hem volgut posar a prova
aquesta afirmaci, ja que s largument sobre el qual giren bona part de les iniciatives associatives que hem analitzat; per s que hem considerat apropiat debatre la
forma en qu sintenta assolir aquest objectiu. Per aix ens ha estat molt til partir
de la consideraci daquestes associacions (i dels seus promotors), com a actors
que juguen un paper destacat en aquest procs, i en el qual empren les seves estratgies particulars amb lobjectiu dassolir els seus interessos. La capacitat daquests
actors per orientar-se estratgicament en relaci amb els seus objectius posa de
manera implcita una srie dinterrogants respecte a la narraci que defineix el marc
on semplaa la seva acci: el gui de lobra que sinterpreta (en aquest cas, el de la
integraci social dels collectius immigrats), acaba sent (re)interpretat pels actors que
apareixen en escena?
Aquesta ha estat la pregunta central que ha volgut resoldre aquest treball, encara que potser reformulada duna manera menys retrica: sn les entitats associatives dorigen immigrat (en aquest cas, les dorigen marroqu) capaces de redefinir el
gui de la integraci social dels seus collectius, proposant nous arguments, i anant
ms enll del que prviament havia estat escrit per altres actors (en especial els poltics)? Es podria donar una primera resposta afirmativa si es parteix de la idea que
aquestes associacions siguin conceptualitzades plenament com a nous actors poltics. Per s aquesta la percepci que es t daquestes iniciatives associatives, o encara shi pensa com a eterns candidats a una participaci poltica limitada a la possessi duns drets, i no a lexercici duna prctica ciutadana?
Encara que aquests actors no siguin reconeguts plenament en la seva condici
poltica, les expressions de sociabilitat que protagonitzen, contribueixen, encara de
manera modesta, a transformar els parmetres de la participaci ciutadana en contextos locals concrets. Atesa la dimensi daquesta recerca, noms hem pogut ana139
Conclusions: proposar un nou

Arguments de sntesi
litzar la tasca de dos actors, els responsables associatius i els tcnics municipals en
matria dimmigraci, i per tant s a travs seu que mostren com es desenvolupa
aquesta prctica associativa en aquests contextos. En funci dels seus comentaris i
afirmacions podem presentar alguns dels punts que sintetitzen el contingut daquesta recerca. Sn aquests:
Les expressions associatives sn un dels principals indicadors que mostra la fase
destabilitzaci del cicle migratori marroqu vers Catalunya. Al mateix temps, sn la
manifestaci de levoluci qualitativa daquest collectiu, davant dun associacionisme que sadapta progressivament a les seves noves necessitats i demandes.
Lexpressi associativa ha acompanyat el procs dassentament del collectiu
marroqu a Catalunya des del final dels anys setanta. Aquest perode dassentament,
amb les seves aportacions significatives, representa un episodi en la memria social
daquest collectiu que perdura avui dia. En el balan de la seva trajectria, es pot
veure com els marroquins han trobat els seus espais propis (des doratoris a associacions socioculturals), en un procs lgic de desvinculaci respecte de les entitats de
solidaritat que els van oferir la primera atenci social.
Contra la idea mpliament estesa que el collectiu marroqu no demostra tenir
una cultura associativa, lexplotaci del Registre dEntitats del Departament de Justcia demostra que des del principi dels anys vuitanta els marroquins han arribat a
constituir fins a 298 entitats. Bona part daquest teixit associatiu resta inactiu avui en
dia, per s fora significatiu valorar que el 80% de les entitats es van crear durant
el perode 1996-2007. Per tant, la seva vitalitat associativa t una doble dimensi,
prolongada en el temps (des de 1981) i reactivada recentment (en els anys 2006 i
2007 shan creat 41 entitats noves).
La precarietat estructural, tant de recursos materials com humans, que manifesta bona part daquest teixit associatiu, sovint s reemplaada per una forta dosi de
voluntarisme i duna convicci de servei al seu propi collectiu per part dels equips
que formen aquestes associacions. El seu limitat reconeixement social i poltic contribueix encara ms a mantenir aquesta precarietat.
El factor religis defineix el contingut de gaireb la meitat de les associacions
que formen part daquest teixit social. De fet, aquest ha estat un element molt ms
estructurant dins daquestes expressions associatives, que no dins daltres que han
comenat a emergir els darrers anys. La centralitat daquest element dins la configuraci daquests collectius s una evidncia contrastable, davant la qual les entitats
de contingut sociocultural es posicionen de manera diferent.
Aquestes entitats mostren un dficit evident de massa associativa, que s prou
indicatiu del seu grau de predicament social entre els seus collectius. De resultes
daix, el seu grau dinfluncia sobre el collectiu, especialment a lhora de mobilitzar-lo, acostuma a ser baix.
Els responsables associatius que han estat entrevistats reconeixen que les seves
propostes i iniciatives sovint desperten el recel i la desconfiana del seu propi col
lectiu. A vegades, aquestes sn mal enteses per gent del seu collectiu, que descon140
141

fia de tota expressi dinstitucionalitzaci per por que el collectiu sigui instrumentalitzat, ja sigui per interessos personals o b en benefici de grups concrets. Aquest
s, probablement, un dels principals llegats duna cultura poltica trasplantada dorigen, que dificulta encara ms la consolidaci daquestes expressions associatives.
Excepte algunes entitats plenament consolidades i que compten amb un ampli
reconeixement social i poltic, bona part de les entitats consultades mostren mancances serioses a lhora dorganitzar una estructura de treball, amb crrecs i responsabilitats diferenciades. La manca de personal provoca que recaigui sobre una mateixa persona tot un conjunt de funcions que, en altres condicions, compartiria amb
altres persones.
La dimensi transnacional s un dels reptes pendents per aquest associacionisme, ja que els contactes que aquestes entitats mantenen amb altres del mateix origen o de la mateixa condici social sn encara circumstancials i puntuals.
Hi ha un dficit de relacions de qualitat entre aquestes entitats i altres associa
cions, ja siguin marroquines, de vens, de la resta del teixit social, o partits poltics. s
un aspecte que els mateixos entrevistats reconeixen com una de les principals mancances de la seva prctica associativa. Malgrat que s possible identificar casos en els
quals sexpressen relacions cooperatives molt fructferes, en conjunt les relacions es
defineixen com a puntuals i espordiques, fet que limita en gran manera afermar un
capital social potent.
La qesti de la representaci del collectiu davant la societat catalana i, en especial, els poders pblics, genera una certa disputa respecte a les potencialitats dunes
o altres entitats per cobrir aquesta responsabilitat. Aix genera un entrecreuament
continu dafirmacions contra crtiques, que contribueix a enrarir lambient de relaci
entre les diferents entitats. No obstant aix, cada vegada ms existeix la convicci entre algunes entitats que aquesta representativitat s tan circumstancial i canviant,
que no val la pena discutir-la.
Es fa una sobrevaloraci de les entitats immigrades i del seu paper social, fet que
contribueix a crear expectatives que desprs no es poden acomplir. Aquest s un dels
reconeixements fonamentals que proposen els tcnics municipals en relaci amb
aquestes expressions associatives, tot suggerint que aquestes han de seguir un cicle
natural, en el qual les seves iniciatives siguin considerades tils pels diferents actors
implicats, i no forar-les a adquirir unes responsabilitats que les sobrepassen.
La confiana s la matria primera de la sociabilitat, i en lavaluaci daquest
associacionisme s possible observar que la confiana s un element que manca en
aquestes expressions associatives. Hi ha una manca de confiana per part daquells
a qui sadrecen aquestes iniciatives, de lentorn social on sexpressen i dels poders
pblics que les observen amb detall per mesurar-ne la influncia social. Sense la recuperaci daquesta confiana, aquestes expressions associatives es troben abocades al fracs.
Cinc idees clau

Les expressions associatives dorigen immigrant suggereixen nous interrogants respecte a la manera en qu la nostra societat conceptualitza la participaci poltica i ciutadana. La prctica associativa pot contribuir
a preparar laccs a lesfera poltica daquests collectius, per el ms significatiu s que aquesta ja contribueix a transformar els parmetres de la participaci ciutadana en contextos locals, i en una dimensi micropoltica i de proximitat. En aquests espais i en aquestes prctiques, hi participen persones immigrades, potser no per la seva condici sin com a membres que comparteixen una condici de venatge amb altres persones autctones.
El fet de mantenir iniciatives associatives que noms progressin vers
linterior dels seus collectius de referncia limita considerablement la
possibilitat de crear lligams entre persones i collectius diferents. Les
pertinences comunes no sorgeixen espontniament; per aix, cal invertir en
participaci, per enfortir la prctica associativa, per tamb com a forma per
desenvolupar sociabilitats que siguin permeables, que incorporin connexions
externes i que no selaborin sobre un principi dexclusivitat cultural i/o religiosa.
El feble encaix social daquest associacionisme en limita la rellevncia
en els processos de convivncia i cohesi social. s necessari superar la
idea que aquest s un associacionisme subaltern o inferior a altres expressions
de la societat civil. Per aquest motiu, s necessari reforar-ne lencaix a partir
diniciatives que reforcin el treball cooperatiu i en xarxa amb altres entitats del
tercer sector, aprofitant les pertinences compartides que es poden generar en
un context local concret.
Segueix havent-hi una srie de factors que fragilitzen les iniciatives
associatives en el collectiu marroqu. No tots aquests factors poden atribuir-se a la importaci delements de la cultura poltica marroquina, sin que
tamb sn resultat del context competitiu on sinsereix aquest associacionisme. El personalisme, les influncies poltiques externes i internes, el faccionalisme o la manca de claredat en les propostes associatives, sn algunes de les
prctiques que generen un profund recel respecte daquestes iniciatives.
La preeminncia de la lgica doctrinal-religiosa en aquest teixit associa
tiu limita la pluralitat de dimensions didentificaci collectiva entre
els marroquins de Catalunya. La lgica religiosa noms ns una, i encara
que sigui significativa identitriament, no necessriament resumeix la diversitat de pertinences dins daquest collectiu. Les administracions pbliques haurien de comprendre lexistncia daquesta pluralitat didentificacions, mesurant en cada realitat concreta la rellevncia dun o altre factor didentificaci
collectiva.
142
Propostes de treball
Agruparem les propostes de treball en cinc blocs:
Propostes generals
En el conjunt diniciatives associatives dorigen immigrat, hi ha un potencial de socia
bilitat que no sha de menysprear. Per tant, amb carcter general, cal optar decididament pel reconeixement i la potenciaci daquestes iniciatives, en les diferents
poltiques que es despleguin en lmbit local i autonmic.
En el marc de la promoci de la participaci social dels collectius immigrats, no
s gaire efectiu promoure nicament iniciatives que afavoreixin el desenvolupament
dels seus lligams interns. Cal promocionar activament els mbits de participaci
transversals, que apleguin sectors molt variats de lassociacionisme en barris i ciutats,
per tal dafavorir el vincle de nous lligams que permetin afermar un capital social que
estableixi ponts. La compartimentaci i la dispersi temtica, diferenciant entitats
entre si, trenca la possibilitat de percebre de manera global les expressions associatives en un determinat municipi, i obre la porta als replegaments particularistes.
Davant la rellevncia que ha pres el factor religis en el si del collectiu marroqu,
es fa necessari mantenir una alternativa dorganitzaci associativa que es defineixi
en clau sociocultural, simplement per un criteri doferir diferents camins dexpressi
associativa dins aquest collectiu. Tan negatiu seria negar la referncia religiosa, com
donar ms credibilitat a les de carcter secular.
Propostes per potenciar les relacions entre associacions marroquines

Les iniciatives a favor de la constituci despais de debat intern entre associacions
contribueixen a fer que el collectiu marroqu pugui compartir experincies i punts
de vista. Caldria recolzar totes les propostes dirigides a instituir aquests espais dautoreflexi comunitria.
Una manera de potenciar la confiana entre entitats s evitar denfrontar-les
entre si a lhora daccedir a alguna mena de recurs pblic, sent transparent i objectiu
a lhora de concedir les ajudes, i sense caure en favoritismes injustificables.
Com a punt de partida, els poders pblics han datorgar reconeixement i credibilitat
social a les iniciatives associatives daquests collectius, sense establir una distinci
segregadora respecte de la resta del teixit social.
143

Propostes per enfortir les relacions vers lexterior del collectiu
Cal promoure propostes que contribueixin a fer que el teixit social dun barri o
municipi actu amb una voluntat acollidora respecte les noves iniciatives associatives
que desenvolupen els collectius immigrats (establint, per exemple, un programa
dentitats acollidores).
Propostes a favor de la formaci

Les iniciatives de formaci de responsables o dinamitzadors associatius han dinsistir
sobre els aspectes ms funcionals i instrumentals, per tal que sels pugui dotar dels
instruments ms tils per gestionar de manera adequada una associaci.
Una formaci conjunta entre responsables associatius marroquins i tcnics municipals serviria per establir unes relacions basades en la confiana, tot valorant les
possibilitats duns i daltres a lhora delaborar projectes comuns.
Propostes a favor de laccs a recursos

Cal agilitzar i/o alleugerir les tramitacions burocrtiques dels projectes que sn presentats per les entitats, que en dificulten seriosament la consolidaci com a iniciativa
associativa.
Cal tamb considerar la possibilitat dincentivar les entitats que presentin uns
projectes viables, per tal que puguin invertir un cert capital en infraestructura i personal. Es podria pensar en una mena dajuts anuals, renovables fins a un mxim de
tres anys, sempre que lentitat sigui capa de desenvolupar una memria dactivitats
significativa i interessant pels objectius de convivncia i participaci que hagin estat
plantejats, i que cobriria la dedicaci parcial duna persona. Aquestes beques de
promoci associativa haurien de servir per assentar les primeres bases dunes iniciatives associatives, que posteriorment caldria consolidar ms fermament.
144
Bibliografia
Agulhon, M.; Bodiguel, M. Les associations au village. Le Paradou: ditions Actes du

Sud, 1981.
Aja, eliseo; Diez, Laura. La participacin poltica de los inmigrantes. Puntos de
Vista. Cuadernos del Observatorio de las Migraciones y de la Convivencia Intercultural de la ciudad de Madrid, nm. 2, p. 7-20. 2005.
Akioud, Hassan; Castellanos, Eva. Els amazics. Una histria silenciada, una llengua
viva. Valls: Cossetnia Edicions, 2007.
Anderson, Uwe. Consultative institutions for migrant workers. A: Layton-Henry Zig
(ed.). Political rights of Migrant Workers in Western Europe. Londres: Sage,
1990, p. 113-126.
Aparicio, Rosa; Tornos, Andrs. Las redes sociales de los inmigrantes extranjeros en
Espaa. Un estudio sobre el terreno. Madrid: Observatorio Permanente de la
Inmigracin-Ministeri de Treball i Afers Socials, 2005.
Aparicio, Rosa; Van Ham, Carolien; Fernndez, Mercedes; Tornos, Andrs. Marroques
en Espaa. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2005.
Appadurai, Arjun. Fear of small numbers. An essay on the geography of anger. Londres: Duke University Press, 2006.
Ario, Antonio. Asociacionismo, ciudadana y bienestar social. Papers, nm. 74
(2004), p. 85-110.
Banton, Michael. Voluntary associations. Anthropological aspects, International
Encyclopedia of the Social Sciences. Nova York: The Macmillan Press, 1974. [ed.
David Shills]. p. 357-362.
Baron, S.; Field, J.; Schuller, T. (eds.). Social capital: critical perspectives. Oxford: Oxford University Press, 2000.
Barreiro, Fernando. El capital social: qu s i com es mesura. Barcelona: Diputaci de
Barcelona - Centre per a la Innovaci Social, 2003. (Sntesi, nm. 6).
Blanco, Ismael; Gom, Ricard (coords.). Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona: Ariel, 2002.
Bourdieu, Pierre. Le capital social. Notes provisoires. Actes de la Recherche en Scien
ces Sociales, nm. 31, gener 1980.
Bourdieu, Pierre. The forms of capital. A: Richardson, J. G. (ed.). Handbook of Theo
145
ry and Research for the Sociology of Education. Nova York: Greenwood, 1986,
p. 241-258.
Bourdieu, Pierre; Wacquant, Loc J. D. Per a una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder, 1994.
Bourdin, Alain; Lefeuvre, Marie-Pierre; Germain, Annick. La proximit. Construction politique et exprience sociale. Pars: LHarmattan, 2005.
Bousetta, Hassan. Citoyennet et reprsentation politique. Lexemple des Belges
dorigine marocaine Bruxelles. A: Bekkouche, Adda (ed.). La sous reprsentation des Franais dorigine trangre. Pars: LHarmattan, 2005, p. 65-82.
Briquet, Jean Louis; Sawicki, Frdric (dirs.). Le clientlisme politique dans les socits
contemporaines. Pars: PUF.
Brubaker, Rogers. Citizenship and Nationhood in France and Germany. Cambridge:
Cambridge University Press, 1992.
Campbell, Catherina. Putting social capital in perspective: a case of unrealistic expectations. A: Morrow, G. (ed.). An appropriate capitalisation? Questioning
social capital. 2001. (www.lse.ac.uk/Depts/Gender/an_appropriate_capital.htm.
Consulta a la web: 23 doctubre de 2006).
CAONGCG (Comissi dAssociacions i Organitzacions No Governamentals de les Comarques de Girona). Informe de Girona: cinquanta propostes sobre immigraci. Girona: 1992.
Casey, John. Les associacions i la integraci dimmigrants estrangers, Revista Catalana de Sociologia, nm. 6. 1997.
Castel, Robert. De la exclusin como estado a la vulnerabilidad como proceso.
Archipilago, nm. 21. 1994.
Castieira, ngel; Vidal, Pau (coords.). Llibre blanc del tercer sector cvico-social. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Centre dEstudis de Temes Contemporanis,
2003.
Chaib, Mohamed. tica per una convivncia. Pensar la immigraci. Lislam a casa
nostra. Barcelona: Lesfera dels llibres, 2005.
Colectivo IO. Marroquins a Catalunya. Barcelona: Enciclopdia Catalana - Institut
Catal dEstudis Mediterranis, 1994.
Coleman, James S. Social capital in the creation of human capital. American Journal of Sociology, vol. 94 (1), 1988, p. 95-121.
Colom, Francisco. Razones de identidad. Pluralismo cultural e integracin poltica.
Barcelona: Anthropos, 1998.
Corzo, Susana. El clientelismo poltico como intercambio. Barcelona: Institut de
Cincies Poltiques i Socials, 2002. Working Paper nm. 206.
Cuc, Josepa. Antropologa urbana. Barcelona: Ariel, 2004.
Da Costa, A. Sociedade de bairro. Oeiras: Celta Editorial,1999.
Diputaci de Barcelona. Asociacionismo inmigrante. A: Maluquer, E. (dir.). II Informe
sobre inmigracin y trabajo social. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1997.
Domingo, A.; Claps, J.; Prats, M. Condicions de vida de la poblaci dorigen afric i
146
llatinoameric a la Regi Metropolitana de Barcelona. Barcelona: rea Metropolitana-Diputaci de Barcelona, 1995.

Escalera, Javier. Sociabilidad y relaciones de poder. Revista Kairos, nm. 6, 2000,
p. 1-19.
Faist, Thomas. The crucial meso-level. A: Hammar, T.; Brochmann, G.; Tamas, K.; Faist, Th. (eds.). International migration, immobility and development. Multidisciplinary perspectives. Oxford: Berg, 1997.
FEMP (Federacin Espaola de Municipios y Provincias). Los municipios y la integracin
social de los inmigrantes. Madrid, 1995.
Furbey, Robert; et al. Faith as social capital. Connecting or dividing? Londres: Foundation Joseph Rowntree, 2006.
Geisser, Vincent. Ethnicit rpublicaine. Les lites dorigine maghrbine dans le systme politique franais. Pars: Presses de la FNSP, 1997.
Germain, Annick. Capital social et vie de quartier en contexte multiethnique. Ponncia presentada al seminari Les possibilits et les dfis de la diversit: un rle
pour le capital social (Montreal, 24-25 de novembre de 2003). (Consulta al
web: 10 de febrer de 2005).
Gil, Sandra. Migraciones y gestin de la diversidad en el contexto europeo. Informe
comparado sobre las polticas migratorias en los Pases Bajos y el Estado espaol.
Madrid: Ambaixada del Regne dels Pasos Baixos-TNI-IECAH, 2002a.
Gil, Sandra. Polticas pblicas como tecnologas de Gobierno. Las polticas de inmigrantes y las figuras de la inmigracin. A: Aguirre, M.; Clavijo, C. (eds.). Informe
sobre el Estado del Bienestar en Espaa 2002. Las migraciones. Madrid: FUHEM,
2002b.
Gonzlez-Enrquez, Carmen. Active civic participation of immigrants in Spain. Coun
try report preparat per al projecte europeu Politis. Oldenburg: Universitat Carl
von Ossietzky, 2005.
Haenni, Patrick. La France face ses musulmans: meutes, jihadisme et dpolitisation, Esprit, nm. 328, octubre 2006, p. 112-145.
Hammoudi, Abdellah. Maestro y discpulo. Fundamentos culturales del autoritarismo
en las sociedades rabes. Barcelona: Anthropos, 2007.
Harris, Margaret. A special case of voluntary associations? Towards a theory of
congregational organization, British Journal of Sociology, vol. 49 (4), 1998, p.
602-618.
Herreros, Francisco. The problem of forming Social Capital: why trust? Basingstoke:
Palgrave-Macmillan, 2004.
Ion, Jacques; Franguiadakis, Spyros; Viot, Pascal. Militer aujourdhui. Pars: CevipofAutrement, 2005.
Ireland, P. The policy challenge of ethnic diversity: Immigrant politics in France and
Switzerland. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
Jacobs, Dirk. Arab European League (AEL): The rapid rise of a radical immigrant
movement, Journal of Muslim Minority Affairs, vol. 25(1), 2005, p. 97-115.
147
Jacobs, Dirk; Tillie, Jean. Introduction: social capital and political integration of migrants, Journal of Ethnic and Migration Studies, vol. 30, nm. 3, 2004, p. 419427.
Juan, Salvador. Sociologie des genres de vie. Morphologie culturelle et dynamique
des positions sociales. Paris: Presses Universitaires de la France, 1991.
Kastoryano, Riva. La France, lAllemagne et leurs immigrs: ngocier lidentit. Pars:
Armand Colin, 1996.
Koopmans, Ruud; Statham, Paul. Challenging the Liberal Nation-State?, Postnationalism, Multiculturalism, and the Collective Claims Making of Migrants and Ethnic
Minorities in Britain and Germany, American Journal of Sociology, vol. 105,
nm. 3, 1999.
Koopmans, Ruud; Statham, Paul (eds.). Challenging immigration and ethnic relations
politics. Comparative European perspectives. Oxford: Oxford University Press,
2000.
Lacroix, Thomas. Les rseaux marocains du dveloppement. Gographie du transnational et politiques du territorial. Pars: Presses de Sciences Po, 2005.
Lpez Garca, Bernab (dir.). Atlas de la inmigracin magreb en Espaa. Madrid: Ministeri dAfers Socials - Universidad Autnoma de Madrid-Taller de Estudios Internacionales Mediterrneos, 1996.
Lpez Garca, Bernab; Berriane, Mohamed (dirs.). Atlas de la inmigracin marroqu en
Espaa. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales-Universidad Autnoma de Madrid-Taller de Estudios Internacionales Mediterrneos, 2004.
Luhmann, Niklas. Confianza. Barcelona: Anthropos, 1996 [edici original: 1973].
Martn Muoz, Gema (dir.). Marroques en Espaa. Estudio sobre su integracin. Madrid: Fundacin Repsol-YPF, 2003.
Martn Prez, Alberto. Associations dimmigrs et politiques publiques en Espagne:
revendications, prestations de services et participation politique limite. Migrations-Socit, vol. 16, nm. 95, 2004.
Martnez Veiga, Ubaldo. Trabajadores invisibles. Precariedad, rotacin y pobreza de la
inmigracin en Espaa. Madrid: La Catarata, 2004.
Martiniello, M. Leadership et pouvoir dans les communauts dorigine immigre.
Pars: LHarmattan, 1992.
Marzal, Elia. Asociacionismo y participacin. Ponncia presentada en les Jornades
sobre Immigraci i Asil (Ctedra dEstudis sobre Immigraci-Universitat de Girona) (Girona, novembre de 2005).
Matonti, Frdrique; Poupeau, Franck. Le capital militant. Actes de la Recherche en
Sciences Sociales, nm. 155, 2004, p. 5-11.
Miller, M. J. Foreign Workers in Western Europe. Nova York: Praeger Publs, 1981.
Miller, M. J. Political Participation and Representation of Foreign Workers: an Essay
in Honor of Father Antonio Perotti. (Ponncia presentada en la Migrations and
Future Conference). Pars: CIEMI, 15-17 de novembre de 2001.
Morell, Antonio. El papel de las asociaciones de inmigrantes en la sociedad de
148
acogida: cuestiones tericas y edivencia emprica. Migraciones, nm. 17, 2005,

p. 111-142.
Moreras, Jordi. Musulmanes en Barcelona. Espacios y dinmicas comunitarias. Barcelona: Cidob Edicions, 1999.
Moreras, Jordi. Integrados o interrogados? La integracin de los colectivos musulmanes en Espaa en clave de sospecha. A: Pedreo, Andrs; Hernndez, Manuel
(eds.). La condicin inmigrante: exploraciones e investigaciones desde la regin
de Murcia. Mrcia: Universidad de Murcia, 2005a.
Moreras, Jordi. Mesurar la convivncia. Una proposta dindicadors. Barcelona: Diputaci de Barcelona - Servei de Poltiques de Diversitat i Ciutadania (informe de
recerca), 2005b.
Moreras, Jordi. Creencias ms all de fronteras. Las experiencias religiosas en el
contexto migratorio. Puntos de Vista. Cuadernos del Observatorio de las Migraciones y de la Convivencia Intercultural de la ciudad de Madrid, nm. 7,
2006, p. 21-46.
Moreras, Jordi. Els imams de Catalunya. Barcelona: Editorial Empries, 2007.
Moreras, Jordi. Conflictos por el reconocimiento? Las polmicas en torno a los
oratorios musulmanes en Catalua. A: Planet, A.; Moreras, J. Islam e inmigracin. Madrid: Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 2008. (Foro Inmigracin y Ciudadana, nm. 17).
Nadal, Mnica; Oliveras, Rosa; Alegre, Miquel ngel. Les actuacions municipals a
Catalunya en lmbit de la immigraci. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, 2000.
Finestra oberta, nm. 27.
Nez Villaverde, J.A. et al. Redes sociales en Marruecos. La emergencia de la sociedad marroqu. Barcelona: Icaria, 2004.
Pajares, Miguel. Inmigracin y mercado de trabajo. Informe 2007. Madrid: Observatorio Permanente de la Inmigracin-Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,
2007.
Pajares, Miguel. Inmigracin y mercado de trabajo. Informe 2008. Madrid: Observatorio Permanente de la Inmigracin-Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,
2008.
Parekh, Bhikhu. The future of multi-ethnic Britain. The Parekh report. Londres: Profile Books-The Runnymede Trust, 2000.
Pascual, ngels (dir.). Redes sociales de apoyo. La insercin de la poblacin extranjera. Bilbao: Fundacin BBVA, 2007.
Peter S, LI. Capital social et rsultats conomiques des immigrants et des minorits
ethniques, Ponncia presentada al seminari Les possibilits et les dfis de la
diversit: un rle pour le capital social (Montreal, 24-25 de novembre de 2003).
(Consulta al web: 10-2-2005).
Pollini, Gabriele. Social belonging. The dimensions of human involvement. A: Borgatta, Edgar F.; Montgomery, Rhonda J.V. (eds.). Encyclopedia of Sociology. Nova
York: Macmillan Reference, 2000.
149
Portes, Alejandro. Social capital: its origins and applications in modern sociology.
Annual Review of Sociology, vol. 24, 1998
Provansal, Danielle. La sociedad paralela: asistentes y asistidos. A: Papers. Revista
de Sociologia, nm. 43, 1994.
Putnam, Robert D. (ed.). El declive del capital social. Un estudio internacional sobre
las sociedades y el sentido comunitario. Barcelona: Galaxia Gutenberg-Crculo
de Lectores, 2003.
Rex, J.; Drury, B. (eds.). Ethnic Mobilisation in a Multicultural Europe. Aldershot:
Averbury, 1994.
Roca, M.; roger, A.; arranz, C. Marroquins a Barcelona. Vint-i-dos relats. Barcelona:
Laertes, 1983.
Roqu, M. A. (dir.). La sociedad civil en Marruecos. La emergencia de nuevos actores.
Barcelona: Icaria-Iemed, 2002.
Santamara, Enrique . La incgnita del extrao. Una aproximacin a la significacin
sociolgica de la inmigracin no comunitaria. Barcelona: Anthropos, 2002.
Sarasa, Sebasti. Associacionisme, moviments socials i participaci cvica. A: Giner,
Salvador (dir.). La societat catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Institut dEstadstica de Catalunya, 1998, p. 985-1002.
Sayad, Abdelmalek. Limmigration ou les paradoxes de laltrit. Brusselles: DeBoeck-Wesmael, 1991.
Sayad, Abdelmalek. La double absence. Des illusions de lmigr aux souffrances de
limmigr. Pars: Seuil, 1999.
Schrover, Marlou; Vermeulen, Floris. Immigrant Organisations. Journal of Ethnic and
Migration Studies (edici especial Immigrant Organizations), vol. 31 (5), 2005,
p. 823-832.
Simmel, Georg. Sociologia. Barcelona: Edicions 62, 1986 (edici original: 1908).
Sipi, Remei. Las asociaciones de mujeres agentes de integracin social?. Papers,
nm. 60, 2000.
Sol-Morales, Roser (coord.). La immigraci a debat: diversitat i participaci, Debats de lAula Provena. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, 2004.
Tillie, Jean. Social capital of organisations and their members: explaning the political integraction of immigrants in Amsterdam. Journal of Ethnic and Migration
Studies, vol. 30, nm. 3, 2004, p. 529-543.
Tilly, Charles. Transplanted networks. A: McLaughlin, V. Yans (ed.). Immmigration
reconsidered. Londres: Oxford University, 1990.
Todorov, Tzvetan. La vida en comn. Ensayo de antropologa general. Madrid: Taurus, 1995.
Torres, Francisco. Nous vens a la ciutat. Els immigrants a Valncia i Russafa. Valncia:
Universitat de Valncia, 2005.
Veredas, Sonia. Las asociaciones de inmigrantes marroques y peruanas en la Comunidad de Madrid. Tesi doctoral presentada a la Universidad Complutense de
Madrid, 1998.
150
Veredas, Sonia. Las asociaciones de inmigrantes en Espaa. Prctica clientelar y cooptacin poltica. Revista Internacional de Sociologa, nm. 36, 2003, p. 207-225.
Veredas, Sonia. Factores condicionantes de la movilizacin tnica entre la poblacin
inmigrante extracomunitaria. Papers, nm. 72, 2004, p. 87-111.
Vertovec, Steven. Transnational social formations: towards conceptual cross-fertilisation, 2001. Working paper Transnational Communities (www.transcomm.
ox.ac.uk/working-papers.htm. Consulta a la web: 20 de mar de 2005).
Werbner, Pnina. Black and ethnic leadership in Britain: a theoretical overview. A:
Werbner, Pnina; Anwar, Muhammad (eds.). Black and Ethnic Leadership in Britain:
The Cultural Dimensions of Political Action. Londres: Routledge, 1991a.
Werbner, Pnina. The fiction of unity in ethnic politics: aspects of representaton and
the state among British Pakistanis. A: Werbner, Pnina; Anwar, Muhammad (eds.).
Black and Ethnic Leadership in Britain: The Cultural Dimensions of Political Action. Londres: Routledge, 1991b.
Werbner, Pnina; Anwar, Muhammad (eds.). Black and Ethnic Leadership in Britain:
The Cultural Dimensions of Political Action. Londres: Routledge, 1991.
Withol de Wenden, Cathrine; Leveau, Rmy. La bourgeoisie: les trois ges de la vie
associative issue de limmigration. Pars: CNRS ditions, 2001.
Zapata, Ricard. Inmigracin, innovacin poltica y cultura de acomodacin en Espaa.
Barcelona: Fundaci Cidob, 2004.
Zetter, Roger et al. Immigration, social cohesion and social capital. What are the
links? Londres: Joseph Rowntree Foundation, 2006.
151
Resums i paraules clau
Resum
Lassociacionisme s considerat un dels motors per a la integraci dels collectius
dorigen immigrat. s una de les vies principals per accedir a la participaci en els
afers propis duna societat. En el context dun collectiu com el marroqu, present a
Catalunya des de fa quatre dcades, les expressions associatives adquireixen una
dimensi prpia duna realitat plenament assentada en la societat catalana. Aquest
estudi analitza el desenvolupament daquest teixit associatiu, i en valoren les expe
rincies, les realitats i les expectatives.
Paraules clau: immigraci, marroquins, associacionisme, participaci social, capital
social
Resumen
El asociacionismo est considerado como uno de los motores para la integracin de
los colectivos de origen inmigrante. Es una de las principales vas para acceder a la
participacin en los asuntos propios de una sociedad. En el contexto de un colectivo
como el marroqu, presente en Catalua desde hace cuatro dcadas, sus expresiones asociativas adquieren una dimensin propia de una realidad plenamente asentada en la sociedad catalana. Este estudio analiza el desarrollo de este tejido asociativo, valorando sus experiencias, sus realidades y sus expectativas.
Palabras clave: inmigracin, marroques, asociacionismo, participacin social, capital social
153
Rsum
Lassociationnisme est conu comme un des moteurs de lintgration des collectifs
dorigine immigre, et une des principales voies pour accder la participation dans
les affaires quappartiennent une socit. Dans le cas du collectif marocain, prsent en Catalogne depuis quarante ans, ses expressions associatives acquirent une
dimension que montre son insertion dans la socit catalane. Cet tude analyse le
dveloppement de ce tissu associatif, avec ses expriences, ses ralits et ses espoirs.
Mots-cl: immigration, marocains, associationnisme, participation sociale, capital
social
Abstract
The establishment of associations is a factor that contibute to increasing the social
integration of immigrant collectives. Through the associations, immigrants joint the
sphere of participation on social affairs. In the case of Moroccans, with forty years of
permanence in Catalonia, its associative expressions show the sedentarisation of
Moroccans migration process. This book analyze the development of this network
of associations, with a description of its experiences, realities and hopes.
Key words: immigration, Moroccans, associations, social participation, social ca
pital
154
ISBN: 978-84-393-8003-0
9 788439 380030

Associacionisme Marroquí A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Associacionisme Marroquí A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Collecci Ciutadania i Immigraci - Nm.

Jordi Moreras (Barcelona, 1965) s professor de lrea de Sociologia de la Universitat Rovira i

Collecci Ciutadania i Immigraci

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Ens plau presentar-vos el tercer nmero de la collecci Ciutadania i Immigraci ti

2. La presncia marroquina a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Les experincies associatives marroquines a Catalunya . . . . . . . . . .

3.2.5. Fer balan de lexperincia associativa . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Conclusions: proposar un nou gui per a la participaci . . . . . . . . . .

La presncia marroquina a Catalunya ja ha adquirit una dimensi que va ms enll

En el primer captol, saborda la qesti de lassociacionisme dorigen immigrat

1.1. La sociabilitat com a matria primera de lassociacionisme

1.2. Lassociacionisme immigrant com a recurs

3. La qesti de la participaci associativa de les persones immigrades s central en alguns

a la ciutadania i a la participaci poltica daquests collectius. Des de la dimensi

Duna manera implcita, aquestes tres funcions primries de lassociacionisme en

1.3. La participaci com a fonament de la convivncia

societat, podrien ser protagonistes daquesta fractura, dacord amb la percepci

pon al model desitjable (vegeu lapartat segent), llavors sacostuma a argumentar

dependncia duna documentaci administrativa per part daquestes poblacions, i a

leconomicolaboral. No obstant aix, aquesta aparent illusi apoltica de la presncia

1.4. Lligams comunitaris que uneixen socialment:

els responsables dintervencions pbliques. Poder allar la matria relacional que

Building a Picture of Community Cohesion (2003) o Strength in Diversity: Towards a Community

s a dir, duna banda, convertir all que s contingent (convivncia quotidiana)

Grfic 1. Les dues formes del capital social

ment compartit de pertinena. En aquest sentit, creiem fonamental la intervenci

a) emfatitza la complexitat en el procs de configuraci dels collectius, especial

1.5. Lideratges i representacions: la poltica en la immigraci

Parlar de representacions i lideratges s fer referncia a les expressions de lacci

La distinci que sestableix entre aquells lideratges que se situen al centre o a la

Aquesta confiana tamb latorguen els poders pblics, i sexpressa en primer

terior de la comunitat (convocant i organitzant el collectiu, visitant altres comunitats

2.1. Indicadors dassentament

Grfic 2. Evoluci de la presncia marroquina a Catalunya (1965-2008)

Reforma Llei destrangeria (2003)

Consell Islmic i Cultural de Catalunya (2001)

Regularitzaci extraordinria (1991)

Respecte al conjunt de lEstat espanyol, Catalunya concentra el principal nucli de

Taula 1. Evoluci del collectiu marroqu a Espanya i a Catalunya i increment

Taula 2. Comparaci del creixement dels cinc principals

Lestabilitzaci daquest cicle migratori, fruit de la consecuci duna ocupaci

Grfic 3. Evoluci dels percentatges de feminitzaci en el collectiu

Grfic 4. Distribuci per grups dedats. Comparativa entre poblaci

Font: Padrons municipals. Institut Nacional dEstadstica (www.ine.es).

Font: Padrons municipals. Institut Nacional dEstadstica (www.ine.es).

Un altre registre que permet constatar la progressi en lemergncia de les noves

Font: Estadstiques descolaritzaci. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Enginyers tcnics. Prits

Caps administratius i de taller

m dobra poc qualificada. Percentualment el superen altres collectius africans, per

2.2. Els marroquins no tenen cultura associativa. Sobre els

En aquest apartat volem contrastar aquests arguments amb la constataci

ciaci per al Desenvolupament Comunitari, tamb el 1997, es fa la reflexi segent:

un lloc de trobada a lestil de les cases regionals tradicionals (Domingo-ClapsPrats, 1995:95).

Com hem argumentat en altres ocasions (Moreras, 2007), la instituci-mesquita

La importaci delements de la cultura poltica dorigen no es limita noms a

comprensible per a un collectiu que, ms enll del carcter instrumental que es

2.3. Levoluci de lassociacionisme marroqu a Catalunya

a) En primer lloc, aquesta llista no pot considerar-se exhaustiva, ja que malgrat

Tenint presents les esmentades limitacions del Registre dEntitats,25 prendrem

Grfic 5. Evoluci de lassociacionisme marroqu a Catalunya

les noves generacions, les primeres iniciatives comercials i, evidentment, la creaci

1.2. Lassociacionisme immigrant com a recurs

1.3. La participaci com a fonament de la convivncia

1.4. Lligams comunitaris que uneixen socialment:

Taula 1. Evoluci del collectiu marroqu a Espanya i a Catalunya i increment

Taula 2. Comparaci del creixement dels cinc principals

Grfic 3. Evoluci dels percentatges de feminitzaci en el collectiu

Grfic 4. Distribuci per grups dedats. Comparativa entre poblaci

2.2. Els marroquins no tenen cultura associativa. Sobre els

Taula 7. Comparaci de levoluci en lmbit local dels residents marroquins