Antoni Munn-Jord, el savi mrtir

per Jordi Font-Agust

LAntoni Munn-Jord (Barcelona, 1948) ha fet per a la literatura, la llengua i la

cultura catalanes molt ms que grapats de contemporanis, per ha coms tres
pecats que no li permeten ser a l'Olimpi coronat de llorers: no pertany a
lendogmia acadmica, empra el seu temps en lautoexigncia en lloc de
lautobombo i s el que ms en sap de cincia-ficci catalana.
Ha esta dues vegades finalista del premi Sant Jordi. Amb Entre Sant
Peter i Sant Pau (1995), que transcrivia el registre de carrer de la llengua vigent,
i amb Veus de boira des del pont (1999), que feia una proposta agosarada
destructura narrativa. Ambdues novelles tenen molts altres mrits, per
destaca un tret com: lexigncia que simposa a si mateix un autor que creu que
s un frau al lector explicar-li histries que ja sha contat o, si sn histries
noves, escriure-les amb registres i estructures que ja shan emprat. Com molts
dels compositors de la seva generaci, considera que lescriptor poc menys que
ha de crear un paradigma nou cada vegada que crea una obra. Un exemple:
Damunt un blanc aix com el del paper (1978), el seu primer llibre, s una
transposici de tcniques pictriques aplicades a la literatura.
Aquesta exigncia a lhora dabordar les seves obres inscrites en el
corrent principal, tamb laplica a les de cincia-ficci, que s una manera de
predicar amb lexemple el que diu a les entrevistes, com a la del Nvol de l11
de juliol de 2015:
Jo he intentat escriure prescindint de les obvietats i centrant-me en les
coses que em sembla que sn les que interessen ms, les ms perennes. La
cincia-ficci et serveix per aix, i per fer coses no contextualitzades per que
siguin una mica ms duradores.
La seva obra de cincia-ficci inclou dues trilogies. La primera est
composada per Damunt el blanc aix com el del paper (1978), Ofici de
torsimany (1985) i Dem ser un altre dia (1987), que tenen un context
cientfic i estan escrites sota els lemes de lespai, el temps i el moviment, de

manera respectiva. La segona trilogia s ms fantstica i versa sobre la histria

de Vilanova en el temps: La pacincia del mar (1994), que se situa a
lactualitat, L'nica mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el
comptaquilmetres a zero (2008), que se situa daqu a 10.000 anys.
Com a corollari de la seva obra de cincia-ficci, cal que ens deturem a la
seva darrera novella, la extraordinria Michelada (2015). Agafa la Ilada com a
patr, pren de l'Ulisses de Joyce l's d'un registre diferent per a cada captol,
utilitza una variant dialectal del catal per a cada personatge o collectiu i, per si
amb aix no n'hi hagus prou, fa inventari dels temes que atn la CF actual: la
crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de
comunicaci de masses, el medi ambient i el transhumanisme. El llenguatge s
brillant, innovador, creatiu i ric fins a tal punt que em sembla que pocs autors
actuals serien capaos de fer-nos fruir tant amb la msica de la nostra llengua.
El text s ple de referncies, frases fetes, localismes, registres quasi perduts, etc.,
crec que no exagero si dic que continua l'obra d'Espriu a L'ltima histria
d'Esther. Per encara hi ha ms: hi ha referncies i homenatges a lobra de
Pedrolo, de Kurt Vonnegut, de Ramon Muntaner i fins i tot de Mossn Alcover.
Per reblar el clau, l'obra t un fort contingut metaliterari, de reflexi sobre el
procs creatiu i els models de lescriptura.
Aquest rigor tan seu, lAntoni lha aplicat en tots els terrenys pels quals
ha transitat: lobra literria, lactivitat com a corrector lingstic, la professi de
redactor a la revista Serra dOr on fu una tasca silenciosa que mai li ser prou
reconeguda, la seva expertesa en Manuel de Pedrolo i, aqu i avui despecial
inters, la seva saviesa i ofici com autor, editor, estudis i antologista de la
cincia-ficci catalana. Diu la llegenda que llegeix una mitjana de 100 pgines
de ficci al dia. Del coneixement que li proporciona aquesta voracitat i capacitat
lectores nhan sortit centenars de ressenyes i crtiques en diversos mitjans.
El seu arxiu personal sobre literatura en general i cincia-ficci en
particular, hauria de ser declarat ara mateix b cultural protegit, una ancdota
que ho justifica de fa amb prou feines 48 hores: a lAteneu, a lacte sobre
Stanislaw Lem va sorprendre els assistents mostrant retalls de diari originals
dels anys vuitanta que documentaven la histria de les traduccions al catal de
lautor polons. Qu no hi deu haver en el seu arxiu!
Amb materials sortits directament de les seves lleixes, ha publicat dues
antologies canniques: Narracions de cincia-ficci. Antologia (1985) i Futurs
imperfectes: antologia de contes de cincia ficci (2013). Va dirigir els anys finals
de la collecci de Pleniluni i, a partir de lany 2000, dirigeix la collecci porpra
i plata de lEditorial Pags, buc insgnia actual daquest gnere en catal, que ja
s a les envistes dels trenta volums.
LAntoni ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de
Cincia Ficci i Fantasia. El valor de la tasca de lAntoni a la Societat va ms
enll del simple desig daglutinar els amants o practicants de la cincia-ficci en

llengua catalana. En lorigen, va ser capa de fer que el 1997 lAELC atengus la
cincia-ficci, la fantasia i el terror que practicaven les noves generacions
acollint-los a la Secci de cincia-ficci. Quan les coses es van torar, el 2005, va
cofundar la Societat Catalana de Cincia Ficci i Fantasia. La Societat sha
mantingut viva des de llavors, ha estat present a les xarxes, ha editat un butllet
peridic i ha estat a lorganitzaci dels congressos de Vilanova de 1997 i 2007,
del de Barcelona de 2015 i ara daquesta Eurocon. Un dels mrits de la Societat
sota la seva presidncia ha estat el de no envellir i desaparixer amb els seus
fundadors, sin que ha estat capa de fer un trasps en vida a les noves
generacions dafeccionats i escriptors.
Tot aix ho ha fet sempre amb aquest posat dhome senzill i humil que li
veieu, per no us equivoqussiu pas, no s positura, no s falsa modstia, s la
discreci i lestalvi denergia de lhome que sap que noms el rigor i la feina ben
feta justifica ciborgs i humans, s la calma de lintellectual que constantment
reflexi i que mai sest de dir el que pensa, dopinar sense ensabonar o de
seleccionar sense embuts.
Potser daqu uns anys lacadmia reconeixer el mrit i les aportacions a
la llengua i a la literatura catalanes de lAntoni, de Michelada i de la resta de la
seva obra. Potser arran daquest homenatge, els lectors de cincia-ficci en catal
la llegiran, per el que ens s imprescindible com a pas s que la llegeixin els
que nescriuen o en volen escriure. Noms es pot fer veritable literatura des de
la tradici, s a dir, havent llegint els mestres i intentant anar ms enll que ells,
i, en aquest petit gran pas que s la literatura catalana, lAntoni Munn-Jord s
una referncia imprescindible.
Enhorabona!