GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Reconeixementdevisudemineralsiroques
GeologiaperalesCC.Biolgiques.1rcursdelaLlicenciaturadeBiologia
Enaquestaprimerapartdelesprctiques,veuremqusnlesroques,laseua
classificaci,origeni,finsitot,laseuautilitatenelscasosmsimportants.Enlapartde
reconeixementdelesdiferentsvarietats,faremmfasienlesroquesmsfreqentsala
superfciedelaTerra,especialmentaquellesqueaflorenalnostreentorn.
Lesroquessnformadespermineralsomineraloidesi,peraix,comenarem
ambunavisimoltgeneraldelquesnaquestdosconstituents,perparantatencials
grupsmsimportantsdesdelpuntdevistadelaformacideroques,sadir,aquells
queambmajorfreqnciaenstrobaremconstituintlesroquesalasuperfcieterrestre.

1. DEFINICIONS I CARACTERSTIQUES QUE HI HEM DE

DISTINGIR
Mineral:Productenaturalenestatslid,quepossexunacomposiciqumica
caracterstica, fixa o variable dins d'estrets lmits, i un ordenament atmic
tridimensionalisistemtic,sadir,quetestructuracristallina.
L'origen s freqentment inorgnic, per tamb pot ser el resultat d'activitat
orgnicabiolgica.Enteniuexemplesenla calcita olaragonita (carbonatclcicen
totsdoscasos)delesconquillesdelsmolluscos,enelsmineralsdelgrupdel'apatita
(fosfatsdecalci)delsossosdelsvertebrats,oenelsofreformatperactivitatbacteriana.
Mineraloide:Slidolquidnaturalsenseordenamentsistemticdelstoms;es
tracta de matria amorfa (sense estructura cristallina), b en part o b en la seua
totalitat. Carb, petroli,mercuri,l'obsidiana ialtresvidresvolcnics,l'ambre,snels
exemplesmsconeguts.
Roca:Materialconstitutiudel'escoraterrestre,formatperunagregatnatural,
coherentimultigranular,d'unomsmineralsi/omineraloides.
Les caracterstiques que hem d'observar en una roca i utilitzar per a la seua
classificaci,sn:
Estructura: Disposici de la roca al terreny, geometria del cossos rocosos,
aspectegeneral,formadejacimentilesrelacionsamblesroquesdelseuentorn.Es
tractad'unreconeixementmacroscpic,queespotferdesdelamostrademfinsal
mapageolgicdediversesescales.
Textura:selconjuntdefactorsgeomtrics,comaralagrandriadelsgrans
minerals,laseuadisposici(orientaci)ilesrelacionsentretotsellsalsidelaroca.
Normalmentl'hemd'estudiaralmicroscopipetrogrfic.

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Mineralogiaocomposicimineralgica:Estractad'identificarelsmineralsque
componenlarocaiquantificarlos;desprs,iambl'ajutdediagramesespecficspera
cadagrupderoques,senpotarribaraferunaclassificaci.

2.MINERALS
Comjahemditabans,faremmfasienelsmineralsqueambmajorfreqncia
trobaremformantpartimportantdelesroques.
La identificaci i la distinci dels diferents minerals es fa per la composici
qumica,iperlesseuespropietatsfsiques,lesqualssnconseqnciadelamateixa
composici qumica i de lestructura cristallina. Aquestes propietats poden ser
fonamentalmentmecniquesiptiques,encaraquen'hihadaltrestipus:
Propietatsmecniques:duresa,exfoliaci,fractura,fragilitat,etc.
Propietats ptiques: color, brillantor o llussor, ratlla (color de la ratlla),
fluorescncia, transparncia, birrefringncia, etc., algunes delles especialment
apreciablesalmicroscopipetrogrfic.
Altres:magnetisme,piroelectricitat,piezoelectricitat,tacte,densitat,etc.
A ms, hi ha unes altres caracterstiques importants per a determinar els
minerals,comaralhbitcristall(formacristallinamsfreqent)ilaspectegeneral,
sadir,laformadelmineralenconjunt(fibrs,laminar,granut,dendrtic,etc.).
Hem de destacar el fet que hi ha minerals diferents, amb distinta estructura
cristallina,peramblamateixacomposiciqumica,comlacalcitailaragonita(els
dossnCaCO3),oeldiamantielgrafit(C);aquestfetsanomenapolimorfisme.Per
contra,tambshidnaelfenomencontrari,lisomorfisme,quandosomsminerals
tenenlamateixaestructuracristallina,perdiferentcomposiciqumica;perexemple,
lhalita(NaCl)ilapirita(FeS2),queformencristallsenformadecubo,ensentitms
estricte,lasriedelesplagiclasis,clciquesosdiques,amblamateixaxarxaespacial.
Els minerals es classifiquen segons la seua composici qumica en classes
mineralgiques,lesqualsapareixenenelfulladjunt,ambmencidelsmineralsms
comunsaopropdelasuperfcieterrestre,iambespecialdedicacialspetrognics
(mineralsformadorsderoques).
La classificaci dels minerals seguix unes regles semblants a les de les
classificacions biolgiques, amb divisions en categories en part paralleles a les
categories taxonmiques. Es tracta, doncs, d'una classificaci jerrquica, en qu un
elementd'unacategoriainferiornopotpertnyeramsd'unelementd'unacategoria
superior.

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

3.ROQUES
La classificaci actual de les roques s de tipus gentic, s a dir, atn
principalmental'origendelaroca.Enprincipi,lesroquesesdividixenentresgrans
grupssegonsl'origen:
Endgenes,magmtiquesognies:originadesapartirdeproductesde
l'interior de la Terra. La consolidaci pot tenir lloc tant a l'interior com a la
superfciedelaTerra.
Exgenes o sedimentries: l'origen es troba en productes de la
superfciedelaTerra,generalmentapartirdematerialsdisgregatsodissoltsper
l'alteracideroquesprvies.Laconsolidaciesproduixalamateixasuperfciede
l'escoraterrestre,obalseuinterior,perarelativapocaprofunditat,mitjanant
elsprocessosdiagentics.
Metamrfiques: Originades a l'interior de la Terra, per a partir de
roquesprviesdequalsevoldelstresgrups,lesqualshanestatsotmesesaun
progressiuaugmentdetemperaturai/opressi.

3.1.ROQUESENDGENESMAGMTIQUESOGNIES
Lesroquesd'aquestgrupsn,envolum,lesroquesmsimportantsdelaTerra,ja
quecomprenenaproximadamentel95%dels15kmsuperiorsdel'escoraterrestre.
Esformenquanunmaterialfos,anomenatmagma,esrefredafinsasolidificarse,
durant lanomenat procs magmtic. Aquest s un conjunt d'accions mecniques,
qumiquesitrmiques,juntamentambfactorstectnics,queacompanyenlainstallaci
ilaconsolidacid'unmagma,sigaal'interiorosigaalasuperfciedelescoraterrestre.
Elmagmasunproductefosicomplex,queestrobaatemperaturaelevada(de
700a1500C)formatperelementscomaraO,Si,Al,Ca,Mg,Fe,NaiK,juntament
ambaltreselementsqumicsenxicotetaquantitat,amsd'aigua(H 2O)enproporcions
apreciables,aixcomcompostoscomelCO2,F,Cl,Br,S...elsqualsalapressinormal
sn voltils, per que a les grans pressions de l'interior de l'escora terrestre o del
mantell, romanen incorporats al sistema en fusi. L'origen dels magmes es produix
durantelprocsdefusidelsmineralsd'unaroca;cadamineraltunpuntdefusi
caracterstici,d'aquestamanera,larocaesfondurantunintervaldetemperaturesenel
qualunapartdelarocaestarfosail'altrapartslida.Unavegadaformatelmagma,
generalmentestornamenysdensquelesroquesquel'envolteniamshicontvoltils;
peraquestara,ttendnciaaelevarsedesdelllocd'origenfinsqueaplegaazones
ambroquesdemenysdensitat.Enaquestsllocssinstallenenunacambramagmtica
somera(entre1i5kmdeprofunditat),onexperimentaunseguitdeprocessosque
alterenlaseuacomposicioriginal(processosdediferenciaci,assimilaciimescla).

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

L'evolucid'unmagmafinsalrefredamentfinalilacristallitzaci,potrealitzar
sepercaminsmoltdiferentsi,depenentdelllocilaformad'emplaament,tindremels

Volcniques

Subvolcniques

Filonianes

Plutniques

quatregransgrupsderoquesendgenes(vegeulafigurasegent):
Sielsmagmescristallitzenenprofunditat,generalmentalamateixacambra
magmtica,donenlloca roquesplutniques (o intrusives).Elrefredamentsmolt
lent.
Els magmes en profunditat oel fluids resultants dela cristallitzaci, poden
formar cossos de formes tabulars amb poc gruix, en general per intrusi aprofitant
fractures o plans d'estratificaci; les roques aix formades s'anomenen roques
filonianes.Elrefredamentdelmagmatambsrelativamentlent.
Si els magmes arriben a la superfcie, les roques originades sanomenen
volcniques(oextrusives).Elmagmashirefredarpidament.
- Enlltimcas,sielmagmanoarribaaafloraralasuperfcieperesquedamolt
propdella,lesroquesoriginadessanomenensubvolcniques.Elrefredamentnohis
tantrpidcomenlamajoriadelesvolcniques,permoltmsqueenlesplutniquesi
filonianes.
Lestructurailatexturasnelstretsdiferenciadorsielsqueenspermetransabera
quindelsquatregrupsderoquesesmentadespertanylarocagniaquevolemclassificar.
3.1.1.ROQUESPLUTNIQUES
3.1.1.1.Estructures
Aquestgrupderoquess'anomenatambroquesintrusivesperquelmagmaque
lesvaoriginarhaintrutunesaltresroquesis'haconsolidatadintre;lesroquesintrudes
constituxenl'encaixantdelcosintrusiui,durantelprocsd'intrusi,aquestencaixant
espotfondreparcialment,serdeformatimetamorfitzat.

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Les intrusions s'anomenen genricament plutons; un plut s una cambra

magmtica refredada i convertida en roca. Els plutons ms extensos s'anomenen
batlits, mentre la denominaci stock se sol emprar quan no superen els 100 km 2
d'afloramentalasuperfcie.Batlitsistocksespodenreconixerfcilmentalcampo,
millor,fentservirunmapageolgic,jaquepodenarribaraomplirgransextensions
superficials.
Altresformesespecialsdeplutsn(vegeunelesfigures):
Loplit
Dic

Sill

Laclit
Concordants:sillofilcapa(costabularparallelal'encaixant),laclit(debase
planaisostreencpula)iloplit(debaseisostrecncauscapadaltidegranextensi
lateral).
Discordants: dic (costabularquetallalesestructuresprvies);solenassociarse
formanteixamsparallelsoradials,obarcsdecercle.
Eldicsielssillsnosnestructuresexclusivesdelesroquesplutniques.Msb,
totes dues estructures, i particularment els sills, sn les que amb major freqncia
trobemalesroquesfilonianesisubvolcniques.
3.1.1.2.Textures
Ellentrefredamentdelesroquesplutniquespermetlaformacidecristalls,i
aquestssnmsgransquanmslenthajaestatelrefredament.Peraix,alestexturesde
lesroquesplutniques,iperextensienmoltesdelesfilonianes,elsgransdeminerals
snvisiblesasimplevista,ilarocatindrtotselsmineralsbencristallizats(textures
holocristallines),senseforatsentreelsgrans.
Hihatrestexturesbsiques,compartidestantperroquesplutniquescomper
filonianes:
Granuda: Textura equigranular, o un poc inequigranular, holocristallina; el
dimetredelscristallsestrobaentre1i20mmaproximadament,sensebuitsniporus,ni
cimentd'unientreelscristalls.Formenunconjuntdegranresistnciamecnica.
Apltica:Tcaracterstiquesmoltparegudesalesdelagranuda,perelsgrans
tenenundimetreinferiora1mm;hihacristallstantxicotetsquenecessitemalmenys
unalupademperaidentificarles.Aquestatextura scaractersticadelesroques
filonianesanomenadesaplites.

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Pegmattica: La majoria dels components minerals tenen una grandria que

superaels20mmdedimetre,finsitotenpodenarribaratenirmsd'unmetre.smolt
caractersticad'ungrupderoquesfilonianesanomenadespegamtites.
Aplticaipegmatticasn,doncs,texturesmsprpiesdelesroquesfilonianes,
encaraquelocalmentpodemtrobarlestambalesplutniques.Laplticasuposaun
refredamentmsrpiddelnormal(cristallsmsxicotets)sensearribaralesvelocitats
de les roques subvolcniques i volcniques, mentre que la pegmattica indicaria un
refredamentencaramoltmslentqueelquednallocalatexturagranuda.
Hihaunavarietatmoltcuriosadelatexturapegmattica,anomenadapegmattica
grfica;sunaformadecreixementparticulardequarsdinsdefeldspat,queenconjunt
sassemblamoltal'escripturacuneforme.Aquestatexturasvisibleenunamostrade
mitassociadaunamineralogia.
3.1.1.3.Mineralogiaiclassificaci
Laclassificacidelesroquesplutniques,comladetoteslesroquesgnies,la
femestudiantalmicroscopipetrogrficelsmineralsquelesconstituxenilesseues
proporcions. La classificaci ms utilitzada a hores d'ara s la de STRECKEISEN
(1966)querelacionalesproporcionsdelsprincipalsmineralsleuccrats(oflsics,sa
dir, minerals clars): quars, feldspats alcalins, plagiclasis i feldspatoides. Amb
posterioritat, farem distincions pel tipus dominat de mineral melancrat (o mfic,
generalmentcolorsfoscos,perFeiMg).
Per a totes les roques gnies, els minerals leuccrats bsics emprats per a
classificarlessn:
Quars
Potsics
TECTOSILICATS

Feldspats
Plagiclasis
(CaNa)

Ortosa/Sanidina
Microclina
Albita(Na)
(Sriecontnua)

Anortita(Ca)
Feldspatoides
Elmtodeconsistixacomptarelspuntsenunalminaminsadelaroca,distingint
en cada moment el mineral quetenim al centre del reticle. La suma dels punts de
minerals leuccrats (Q, A, P, Foides) la fem igual a 100 i, per una regla de tres,
calculemelspercentatgesrelatiusdecadascund'ells.
Aquests percentatges els representem al diagrama de Streckeisen, el qual s
formatperdostrianglesunitsperlabaseiencadavrtextunmineralleuccrat.Quars
i feldspatoides no poden coexistir per qestions gentiques (quantitat de slice al
magma)iperaixocupenelsvrtexsoposatsiexclusiusdecadatriangle(vrtexdedalt
i de baix a l'esmentat diagrama). La composici mineralgica de qualsevol roca
magmticaserrepresentadaperunpuntdintredeldiagrama,enundelsdostriangles
queelformen.

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Eldiagramasdividitenzonesqueescorresponenalsdiferentstipusderoques
magmtiquesquehandistingitelspetrlegs.Cadascunad'aquesteszonesrepresentael
rangdevariacidelspercentatgesrelatiusdelstresmineralsleuccrats(A,P,msQo
F) que pot tenir cada tipus de roca. Aix doncs, si representem al diagrama les
proporcionsquehemtrobatalarocaestudiada,hiquedarreflectidacomaunpunten
una zona, i el nom d'aquesta zona s el del tipus de roca a qu pertany la mostra
estudiada.
A les roques plutniques tenim els segents tipus principals (vegeu tamb
l'explicacideldiagramadeStreckeisen):
Granit.Caracteritzadaperlacoexistnciadedosleuccratsricsenslice:feldspat
alcal (feldspat ortosa, p. e.) i quars. En menor proporci hi trobem plagiclasis,
moscovitaialgunsferromagnesians,comaralabiotitaoelsamfbols(piroxensms
rarament).
Tonalita.Semblantalgranitpelquefaalcontingutdequars,percanviemel
feldspatalcalperlesplagiclasis,lesqualspodenarribaraserel100%delsfeldspats
presents.L'hornblendailabiotitasnelsmelancratsmsfreqents.
Sienita.Principalmentconstitudaperortosa,iamfbolsdetipushornblenda;s
comungranitambmoltpocosensequars.Sielsfeldspatssnortosaiaquestasroja,
lasienitatuncolorroigcaracterstic,entreelqualdestacaelverdfosconegrede
l'hornblenda.Soltrobarsetambbiotita,quednallocataquesd'xidperalteraci.
Diorita.Plutnicadecomposiciintermdia,compostaperplagiclasi,piroxens
detipusaugitaiamfbolstipushornblenda.Labiotitail'esfenahisolenestarpresents
tamb.
Gabre.Plagiclasisipiroxens.Laplagiclasihadesertipuslabradorita(tpiques
iridescncies),iaugitaelpirox.Comamineralsaccessoristeniml'olivina,l'hornblenda
o el quars. Els colors solen ser foscos, grisos o verdosos. Molt important perqu
constituxlacapa3del'escoraocenica.
TotesaquestesroquestenenunllocaldiagramadeStreckeisen,perquelseu
percentatgedemineralsmfics(M)nosobrepassael90%delvolumtotaldelaroca;en
cascontrari,parlemderoquesultrabsiquesifemservirunsaltresdiagramesqueno
detallaremac.NomshidestacaremunparellderoquesambM>90iqueanomenem
mantlliques,perlaseuarelacidirectaambelmantellterrestre:
Peridotita.Rocaultrabsicaformadapermsd'un90%demineralsmelancrats,
principalmentolivina,juntamentambortoiclinopiroxens.Comamineralsassociats
trobemgranatsiespinella.Snlesroquesqueconstituxenelmantellterrestre.
Dunita.Rocaultrabsicaquecontmsd'un90%d'olivina.L'origendelarocaes
trobaalafusiparcialdelmantell(peridotita);lapartfosa(lquidbasltic:piroxensms
granats)seseparadelcomponentsmenysfusibles(principalmentolivina,itambles
espinelles),i aquests constituxen la dunita. s freqent trobarne trossos dintre de
lavesbasltiques.
7

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

3.1.2.ROQUESFILONIANES
3.1.2.1.Estructures
Tpicamentsncossostabulars quepodenserconcordants (sill o filcapa)o
discordants (dics), i que ja vam descriure dins les estructures plutniques. Aquests
cossossolenformarsepartintd'unmagmaextruitdecossosplutnicsenconsolidaci,i
ques'intruxdinsdefracturesdelesroquesencaixants.

3.1.2.2.Textures
Snlesmateixesquelesdelesplutniques,siblesmstpiquesfilonianessn
l'aplticailapegmattica.Totesdueslespodemtrobaralmateixfil,ladegramsfia
lesparetsquelimitenambl'encaixant(refredamentrpid)iladegragrosal'interiordel
cosfiloni(refredamentlent).
3.1.2.3.Mineralogiaiclassificaci
Totselstipusdemagmespodenformarcossosintrusiusfiloniansi,peraix,en
principipodemtrobarenaquestesroqueselsmateixosmineralsquealesplutniques;
cadarocaplutnicapottenir,doncs,elsseuequivalentfiloni.Elmsfreqentsque
elscossosfilonianstinguenunaproporcidesliceunpocsuperior(snmscids)que
elscossosplutnicsdelsqualsderiven.
Enaquestesprctiquesveuremaplitesipegmatitesdecomposicigrantica,ihi
trobaremunamineralogiaessencialsimilaraladelgranit.

3.1.3.ROQUESVOLCNIQUES
Tambrebenelsnomsd'extrusivesid'efusives.
3.1.3.1.Estructures
Podem trobarles formant principalment dues megaestructures: con volcnic
(constitut pels mantells o colades de lava, i capes de piroclastos) i farciment de
xemeneiavolcnica.Ensecciespodenveureaix:

Mantellocoladadelava

Capadepiroclastos
Farcimentdexemeneia

Convolcnic
(piroclastosicoladesdelava)

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Elsmantellsdelavapodenallunyarsedelconvolcniciformar,ellsasoles,una
altramegaestructura;endeterminatstipusdevulcanisme,lalavaixdirectamentperuna
fissurainoesdesenvolupenconsvolcnicssindirectamentmantellsdelava.
Amenorescala,lesroquesvolcniquespodenpresentaraltresestructurestpiques:
Disjuncicolumnar:Estructuresprismtiques,generalmentverticalsidesecci
hexagonal, encara que no s estrany trobarhi seccions quadrades i pentagonals. Es
produxenquanunacoladapotentdelavaesrefreda,larocaperdvolumilacontracci
faqueesfractureseguintaqueixosmodelscolumnars.
Lavesencoix:Tpiquesd'erupcionssubaqutiques(perexemple,alesdorsals
centreoceniques);quanelmagmafluxperunafissuraientraencontacteambl'aigua,
lasuperfcieexternadelcorrentdelavaesrefredaisolidificarpidament,alavegada
quenoumagmaseguixeixintperlafissura.Elresultatsuncosallargatideseccims
omenyscircular,moltsemblantauncoix.
Estructuracordada:Enlavessubariesimoltfludes,lasuperfcieexteriordela
coladaesrefredaencontacteambl'aire,perdfludesais'arrugaperefectedelfluixdela
lavaquecontinaal'interior.L'estructuras'assemblaaunmanolldecordesd'onderiva
elnom.
Estructura vacuolar: Es forma en laves viscoses quan queden atrapades
bombollesdegasos.Enrefredarselalava,essolidificailesbombollesesconserven
comforats(anomenatsvacuoles),generalmenteesfrics,idonacomaresultatunaroca
moltporosa.Unavarietatn'slapumicitao"pedrasurera"(piedrapmezencastell),
ontrobemunaltpercentatgedevacuolesmoltxicotetes.
Els materials slids llanats pel volc porten la denominaci general de
piroclastos.Elspodemclassificarsegonslesmidesenpolsocendrafina(<1/16mm),
cendra o tuf (1/16a2mm), lapilli (2a64mm),i bombes i blocs (>64mm).El
dipsitdelspiroclastosconstituixlestobesvolcniques.
Lapolsilescendrespodenserarrossegadespelventiromandremoltdetempsen
latmosfera.Ellapillipottenirqualsevolformaiesdipositaiconsolidaformantcapes
inclinadeslesqualsconstruixen,juntamentambaltrestipusdepiroclastos,elsvessants
dels volcans; tamb poden sedimentarse formant capes horitzontals, allunyades del
focusvolcnic.Lesbombessnmaterialspiroclsticsmsgruixuts,elqualssnllanats
quanencarasnunamicafososelsquals,perrotacienlairedurantelvol,adquirixen
una forma elipsodal o discodal. Pel contrari, els blocs tenen formes irregulars i
anguloses,laqualcosaindicaqueelmaterialjaeraslidenelmomentdeserexpulsat.
3.1.3.2.Textures
Quan arriba a la superfcie, el magma pot haver cristallizat parcialment en
profunditat, portant doncs minerals ms o menys grans al seu si; en arribar a la
superfcie,elmagmaperdpressiiesrefredarpidament,ilapartlquidaessolidifica
formantsebcristallsxicotetsobunamassaamorfa,dematerialsensecristallitzar,
anomenatvidrevolcnic.
9

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Lestexturesmsfreqentssn:

cristalls

vidre

Microgranuda

fenocristalls

micrlits

vidre

cristalls

Porfrica

vidre

Vtria

Microgranuda:Texturaequigranular,ounamicainequigranular,ambcristalls
xicotetsenvoltatsperunapastavtria.
MicrolticaoPorfrica:Telstrescomponentstexturals,sadir,cristallsgrans
(anomenatsfenocristalls),cristallsxicotets(micrlits)ipastavtria.
Vtria:Prcticamentnomshitrobaremvidrevolcnic.
Aquestes textures poden presentarse amb orientaci dels minerals, deguda al
fluixdelalavaabansdesolidificarse.Enaquestcas,diremquelatexturatunaspecte
fludal.
3.1.3.3.Mineralogaiclassificaci
LesroquesvolcniqueslesclassifiquemmitjananteldiagramadeStreckeisen,i
speraixque,enprincipi,podemutilitzarelsmateixosmineralsquealesroques
plutniques,llevatdel'ortosalaqualssubstitudaperunaltrefeldspatalcalanomenat
sanidina.Perpodemtenirproblemesquanhihapocsmineralscristallitzats,igranpart
delarocasvidre;enaquestcas,calferunaanlisiqumicadetotalaroca(incloentels
minerals)iferdesprsestimacionsdequinstipusdemineralss'haguerenformat,sila
rocas'haguerarefredatlentament.Aquestmtodes'anomena"aplicacidelanorma
CIPW", que s el nom de la taula d'estimacions dels minerals a partir de l'anlisi
qumica.
Els mateixos camps que hem vist abans per a les roques plutniques en el
diagramadeStreckeisen,tenenelsseusequivalentsdinsdelesroquesvolcniques.Els
tipusmsimportantssn:
Losmismoscamposquehemosvistopararocasplutnicaseneldiagramade
Streckeisen,tienensusequivalentesenelcampodelasrocasvolcnicas.Lostiposms
importantesson:
*Riolita. s l'equivalent mineralgic del granit. S'origina per laves cides,
normalment es presenta amb textura microgranuda o porfdica, on podem distingir
cristallsdequarsifeldspatenvoltatspervidre.Lavarietatvtriasl'obsidiana,decolors
foscos onegre, que mostra fractura concodal, i queva serutilitzada com a eina i
elementornamentalenlaculturamexicanaazteca
10

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

*Basalt.Rocamoltfosca,equivalentvolcnicdelgabre.Principalments'origina
perfusiparcialdelarocadelmantell,laperidotita,delaqualelscomponentsms
fusibles (piroxens, granats) formen magmes de composici basltica; moltes voltes
contenen enclavaments (restes no foses) de dunita. s una roca important perqu
constituxlacapa2del'escoraocenica.
*Andesita.EneldiagramadeStreckeisenocupalamateixaposiciqueelbasalt,
sibcontunpercentatgesuperiordemineralsleuccrats(colorsclars),perlaqualcosa
l'andesitatunatonalitatms clara. s tamblequivalentvolcnicdelgabre(roca
plutnica), i s'associa tpicament al vulcanisme que acompanya la formaci de
serralades;defet,elseunomprovdelaSerraladadelsAndesperquhisunaroca
moltfreqent.
Altresroquesvolcniquesfreqents(ielsseusequivalentsplutnics)sn:
Dacita(equivalentgranodiorita),andesitaquarsfera(eq.tonalita),traquita(eq.
sienita),latita(eq.monzonita).

3.1.4.ROQUESSUBVOLCNIQUES
Tambanomenadeshipoabissalsohipabissals.Algunstipustenenequivalentsen
composicidinsdelesplutniquesivolcniques,ialtresnoentenen.
3.1.4.1.Estructures
Cossostabularsconcordants(sillofilcapa)idiscordants(dic),igualsalsdeles
roquesplutniquesifilonianes,itambfarcimentdexemeneiesvolcniques.
3.1.4.2.Textures
Lamprofrica(varietatdelaporfrica),diabsica,ofticaisuboftica.
3.1.4.3.Classificaci
Hihadosgrups,segonslesproporcionsdemineralsmelanocrtics(omfics)i
leucocrtics(oflsics).
Mfiques:
Composici basltica, s a dir, amb mfics a ms de quantitats variables de
plagiclasis,quarsofeldspatoides.
*Ofitesidiabases:Lasprimeresformenelscossossubvolcnicsmsfreqentsde
laComunitatValenciana.
*Lamprfirs:Detexturalamprofrica.
Flsiques:
11

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Composicigrantica,sadir,ambquars,feldspatsi,avoltes,miques.
*Prfirs:Sndifcilsdedistingirdelariolita.
*Granfirs.

12

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

3.2.ROQUESEXGENES(SEDIMENTRIES)
Sedimentsiroquessedimentriesocupenenl'actualitatel80%delasuperfcie
continental.L'origenn'senconquesmarinesicontinentalsapartirdematerials
(sediments)originatsenlasuperfciedelaTerra.Aquestorigenextern(exogen)sel
quednanomalgrup.
Anomenemsedimentalmaterialensuspensi,orecentmentprecipitat,decantato
dipositatdesdunasoluciosuspensi.Tunsignificatdinmic,dematerialqueencara
nohaassolitl'estabilitatfsicacompleta.Elssediments(enplural)sntotamenade
dipsitsdematerialslid,originatsperunelementmbil(aigua,aire,gel)oper
gravetat,damuntdelasuperfciedelaTerra.selsedimentjaestabilitzat.
Lasedimentaciselprocspelqualesdipositaelsediment,ienglobaprocessos
cmaral'assentamentpergravetat,ladecantaciilaprecipitaciqumicaiorgnica.
Rocasedimentria(oexgena)selsedimentjaconsolidat.Estractad'unaroca
formadaperpartculessedimentries,dipositadesgeneralmentencapesoestrats,iper
aixtambrebenelnomderoquesestratificades.
Elpasdesedimentarocaesrealitzaperprocessosdetipusfsiciqumic,moltes
voltesmoltcomplexos,iqueenconjuntconstituxenladiagnesi.
L'origendelsedimentsenunarocamare,quepotsersedimentria,gniao
metamrfica,situadaenunaregiqueanomenemreamaredelsediment.Aquesta
rocasofrixunaalteracimitjanantdiversosprocessosqueenconjuntanomenem
meteoritzaci,laqualpermetqueelmaterialsquecomponenlarocamaresiguen
erosionats.
Aquestsmaterialsenpartromanenenlamateixareamare,ambtransportescs,i
donenllocalsprimersdipsitssedimentaris,elsanomenatsdipsitsresiduals.
Larestadelsmaterialssofriruntransport,elqualfinalitzaambl'arribadaauna
regiontlloclasedimentaci.Lamaneradetransportisedimentacicondicionarel
tipusderocasedimentria,delasegentmanera:
Elmaterialslid(mineralssoltsifragmentsderoca)queprocedixdela
disgregacioalteracidelarocamare,stransportatperlagravetatoenelsid'algun
elementmbil,viatjantcomapartculesslidesidipositantsealminvarl'energiaque
estproduinteltransport.Lesroquessedimentriesaixoriginadessnelresultatde
l'acumulacidepartculesdetrtiquesiperaixlesanomenemgenricamentroques
detrtiques.
Partdelarocamareodelsproductesquesen'originenpermeteoritzaci,poden
sersolublesenaiguaisertransportatscomionsendissoluciocomunadispersi
collodal.Enaplegaralaconcadesedimentaci,aquestsproductespodenprecipitar
qumicament,obserfixatsperorganismesqueconstruxenesquelets(internso
externs),elsqualspodenacumularsedesprsdelaseuamort.Sigaperprecipitaci
13

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

qumicadirectaosigaperacumulacid'esqueletsmineralitzats,lesroques
sedimentriesaixformadessnlesroquesnodetrtiques.
Lamajoriadelesroquessedimentriescontenensedimentsdelsdostipus,
detrticsinodetrtics,perquasisemprenomsenpredominaun.
3.2.1.TRETSDISTINTIUS
Lesroquessedimentriespresentenunconjuntdecaracterstiquesqueens
permetendistingirlesd'gniesimetamrfiques.Aqueststretsdistintiussn:
Estructuratpicamentencapesoestrats.Llevatdecomptadesexcepcions,les
roquessedimentriesesdisposenennivellsdelitologia(tipusdematerialquecompon
unaroca)homogniaogradada,separatsdeladjacentspersuperfciesd'erosi,no
deposici,odecanvibruscdematerialsedimentari;cadanivellsunestrat.Algunes
raresexcepcionsaladisposiciestratificadasn,perexemple,lesbioconstruccions
massives(anticsesculls)oelsdipsitsdeglaceres(till).
Deprop,lesroquessedimentriessolentenirunesaltresestructuresdemajoro
menorescala,amsdel'estratificaci,lesqualsespodenproduirdesdelmomentdela
sedimentacifinsalfinaldeladiagnesi,iqueanomenemgenricamentestructures
sedimentries,perqusnmoltcaracterstiquesd'aquestesroques.
Sovintpresnciadefssils,sadir,restesd'ssersviusosenyalsdelaseua
activitat,ques'hanconservatenelssedimentsi,desprs,enlarocasedimentriaquese
n'origina.
Elmineralsquelescomponen.Lesroquessedimentriesesformengeneralment
ambmineralsestablesencondicions(pressiitemperatura)superficialsoproperesala
superfcie,condicionsalesqualsaltresmineralstpicamentmetamrficsoignis
s'alterenambfacilitat.Elsmineralssedimentaristpicsifreqentssnelquars,els
carbonatsilesargiles.
3.2.2.CLASSIFICACIDELESROQUESSEDIMENTRIES
Abansjavremavanarelsdosgrupsderoquessedimentries,segonseltipusde
sedimentsquelesorigina:detrtiquesinodetrtiques.Calafegirarauntercergrup,
quetcaracterstiquesintermdiesentreaquestsdos,iqueperaixanomenemroques
intermdies.
Jadinsdecadagrup,lesclassificacionsesfanutilitzanttantlagnesidelaroca
comlacomposicimineralgicailatextura,ons'inclouenlagrandriadegra,
classificaci(ambelsentitdevariacidelagrandriadegra),formaiempaquetament
delsconstituents.
3.2.2.1.Detrtiques
3.2.2.1.1.Textures

14

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Latexturatpicadelesroquessedimentriesdetrtiquesslatexturaclstica,que
potsermoltvariadasegonlesrelacionsentreelstrescomponentsindividualssegents:
Gransoclastos:slafraccidetrticaqueformalacarcassa(framework)dela
roca;quanhihadiversesgrandriesdegra,s'anomenaaixalafraccimajorims
freqent.Entreelsgranspothaverhibuits,elsqualspodenestarfarcitspelsaltres
componentstexturals.
Matriu:Fraccidetrticamsfina,quesolomplirelsbuitsentreelsgrans;
ocasionalmentformalacarcassadelaroca,ienaquestscasoselsgransresten"surant"
dinsdelamatriu.
Ciment:Precipitatqumicqueunixelsgransilamatriu,omplintelsbuitsque
podenquedarentreells.Solserdecalcita,sliceoxidshidratatsdeferro.Elciment
constituxlaxicotetapartnodetrticaquepodemtrobarenlesroquesdetrtiques.
Lestexturesclstiquesnormalmentesdescriuen,indicantlesproporcionsdels
diferentscomponents(gra,matriuiciment),itamblagrandriaiforma(esfericitati
arredoniment)delsgrans.Tambsfreqentdescriurelacomposicidelsclastosidel
ciment.
3.2.2.1.1.Classificacidelesroquesdetrtiques
Lesgransdivisionsdelesroquesdetrtiquesestanfetesenfuncidelagrandria
degra,sadir,deldimetredelsclastosquelescomponen.
Cadaintervaldegrandriadegras'anomenaclasseisnlessegents:
Rudites(>2mm.);Arenites(2mm>>1/16mm);Lutites(<1/16mm)
Segonsigalagrandriadelsgrans,elsediments'anomenagrava(laqualpotser
deblocsidecdols),arenaosorra(moltgrossa,grossa,mitjana,fina,moltfina),llim
iargila.
Les roques sedimentries originades per aquests sediments s'anomenen
conglomerat i bretxa (formatsambdspergraves), gres (degramoltgros,gros,...;
formatperarena),limolita(llim)iargillita(argila).
Lacomposicidequasitoteslesgrandriesdegrapotsermoltvariada,siguen
grans de minerals individuals, o b fragments de roca (part de la roca mare sense
disgregarse). Solament les argiles, per tindre una grandria molt xicoteta, estan
formades quasi exclusivament per un grup de fillosilicats anomenat, precisament,
mineralsdel'argila.Ensnperexemplelacaolinita,montmorillonitaiillita.
*Conglomerats i bretxes: Es diferencien per la forma dels clastos; els dels
conglomerats sn redons, mentre que els de les bretxes sn angulosos. Una altra
possible distinci es fa per la relaci gra/matriu; si s molt alta, s'anomenen
ortoconglomerats;encascontrari,onlamatriupredominanetamentenfrotdelclastos
(aquestosestan"surant"enlamatriu),larocas'anomena paraconglomerat.Totaix
15

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

sncriteristexturalsdeclassificaciiesfanservirperaclassificacidenivellalt;els
criterisperanivellsms baixos declassificacisnlagnesiilacomposicidels
clastos.
*Gresos:Amsdelagrandriadegra(moltfina,fina,mitjana,...)utilitzemla
composici dels grans, mitjanant un diagrama triangular. Els components que cal
tindreencomptesn:
Quars(Q),feldspats(F;alcalinsiplagiclasis,alhora)ifragmentsderoca(FR).
Al diagrama triangular se li pot afegir una variable ms la qual quantifica la
proporcidematriudetrticaquetelgres.
De diagrames de classificaci, n'hi ha diferents fets per diversos autors. En
aquestesprctiquesutilitzaremelmssenzill,eldePettijohn(1957),elqualdiferencia
sis tipus de gresos per la composici dels clastos: Ortoquarsita (>95% de quars
detrtic),Protoquarsita(entre95%i75%dequarsdetrticipredominideFRenfront
delsfeldspats), Subarcosa (entre95%i75%dequarsdetrticipredominidelsFR),
Arcosa (<75%dequarsdetrticipredominidelsfeldspats), Subgrauvaca (<75%de
quarsdetrticipredominidelsFR)iGrauvaca(1575%dematriuargilosa).
*Limolitesiargiles:Laclassificaciesbasaenelcolor,composiciitexturade
laroca.Enmostrademsncomplicadesdediferenciar;talvegadaleslimolitessiguen
unpocmsrugoses,mentrequelesargilessnmssuaus.Tambespotpassaruntros
moltxicotetderocaperlesdents;sifauncruixit,estractadellim,isinoenfaperqu
elsedimentesmoltsuau(tipustalc),estemdavantd'unaargila.

3.2.2.2.RoquesIntermdies
Sn roques sedimentries de composici intermdia entre carbontiques i
detrtiques;enlacomposicientrenelstrestipusmsfreqentsalanatura:carbonat
(calcria),arenes(gresos)iargiles(argillites)
Laclassificacilafarempermitjd'undiagramatriangularonrepresentemeltres
componentsesmentats.Elnomdecadatipus scompost,comenantpelcomponent
majoritari,seguitdelquehientrenambmenorsproporcions(vegeuneeldiagramaen
fotocpiaabanda).
Tansolsuntipusderocaintermdianoseguixaquestesquema,sinquerepun
nompropi;estractadelesmargues,lesqualscorresponenaunacomposicimixtade
carbonatargila, amb molt poca arena o sense. Els lmits sn (diagrama): 3565%
carbonatilaresta,argila).

3.2.2.3.NoDetrtiques

16

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Snroquesoriginadesperprecipitaciqumicaobioqumica.S'hiinclouensis
grupsd'acordamblamineralogia: Carbontiques, evaportiques, silcies, alumino
ferruginoses,organgenesifosfatades.
3.2.2.3.1.Carbontiques:
Roques formades per ms d'un 90% de minerals del grup dels carbonats,
principalmentcarbonatdecalci[Ca(CO3)]jasigaenformadecalcitaod'aragonita,i
percarbonatdecalciimagnesi[CaMg(CO3)2]comamineraldolomita.
Aixjaenspermetferunaclassificaciperlacomposiciqumica,mitjanantel
segentdiagramabinari:
%decalcitaiaragonita
100 95 90

50

Calcriadolomtica
0

10

10

90

100

Dolomiacalcria
50

%dedolomita

Calcriamagnesiana
Lesdolomiespoderserprimriesosecundries.Lesprimriesvarenprecipitar
directamentenlaconcasedimentriacomacristallsdedolomita;lessecundrieses
varen dipositar primerament com a sediment calcari (dna lloc primerament a una
calcria)iposteriorment,perunaportexterndemagnesi(aigescarregadesd'aquest
element) que entra dins de la xarxa cristallina, este sediment es dolomititza per
reemplaament, transformantse enuna dolomia. El procs de dolomititzaci es pot
produirendiferentsgraus,inormalmentdnallocaunarecristallitzacimassivaque
esborral'estructuraoriginal(primria)delaroca;elgraesfademitjagros(esparita)i
tlaformarmbicamoltcaractersticadeladolomita.
Amsd'aquestaclassificaci,actualmentn'utilitzemduesmsanomenadespel
nomdelsseusautors:Folk,iDunham.
ClassificacideFOLK(1959,1962):
s lams utilitzadaperacalcries d'origenmar,iesbasaenlatexturaila
composici.Tencompteelssegentselementstexturals:
*Terrgens. Partcules detrtiques que procedixen de fora de la conca
sedimentria, i que poden ser carbontiques (p.e. fragments d'una roca mare
calcria) per que generalment no ho sn. Poden ser grans de quars, argiles,
feldspats,miques,fragmentsd'altresroques,...transportatscomadetrticsdesde
foradelaconca.
*Alloqumics.Partculesdecarbonatprocedentsdelamateixaconca;en
podenser:
17

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Intraclasts:Fragmentsdesedimentdecarbonat,degrandriaarenaorudita,i
formavariada,remogutsdelfonsperaugmentdel'energiadelmedi.
Olits:Partculesesferodalsiovodalsambestructuraradialoconcntrica.Es
formen comenant per un nucli de composici variada (terrgens, intraclasts, altres
olits,fssils,...)alquals'afegixencapesdefangcarbonticquanlapartcularoda
damuntd'unfonsdecarbonatfi,perl'accidel'onatge.
Pellets: Partcules esferodals de grandria llim o arena, sense estructura
interna, i amb proporcions variables de matria orgnica. S'ha interpretat que sn
d'origenfecal.
Fssils:Esqueletscarbonticsinternsoexterns,procedentsd'organismesque
vivien a la conca. Noms es compten en la categoria "fssils" els esquelets sense
fragmentar; els fragments cal considerarlos en la categoria "intraclasts" (si b
paleontolgicamentcontinuensentfssils).
*Ortoqumics. Carbonat precipitat qumicament en la mateixa conca
sedimentria.
Micrita:Fangdecarbonatmicrocristall(15m)d'origenbioqumicobper
degradacid'altrescarbonatsdelaconca.Constituxlamatriudelarocaquantenim
alloqumics.
Esparita:Materialcarbonticdegrandriadegramajorde10m,queompliels
buitsentreelsalloqumics,enformadeciment.selresultatdeprecipitaciqumica
directa,obprovdelarecristallitzacidelamicrita.
La classificaci de Folk (vegeuneel diagrama) t en compte les proporcions
d'ortoqumics i d'alloqumics, aix com la proporci relativa entre els diferents
alloqumicspresentsenlaroca.Siaquestatmsd'un10%d'alloqumics,elsnomsfan
allusialscomponentsmajoritaris,ambprefixosisufixosadequatsalscomponents:
Intra(intraclasts),oo(olits),pel(pellets),bio(fssils)+sparitaomicrita.
Exemples:Calcriaintramicrita,calcriabiosparita.
Sielpercentatged'alloqumicssentre1%i10%,lesroquestenenmicritacoma
component ortoqumic principal, i els noms es construxen comenant per "micrita
amb", afegintli desprs el nomde l'alloqumic ms com: micrita amb intraclasts,
micritaambfssils,...
Persielsalloqumicsnoarribenal'1%,larocas'anomenadismicrita(calcries)
odolomicrita(dolomiesprimries).
Amshihaunnomespecialsiestractad'unarocaformadaperconstrucci,
tpicamentelsesculls(biohermsenGeologia):Biolitita.Perltim,tambhihanomsper
alesdolomiessecundries(odesubstituci)quanl'estructuraoriginalnosvisibleo
nomshoesparcialment(vegeueldiagrama).

18

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

ClassificacideDUNHAM(1962):
El criteri principal s la textura deposicional (s a dir, l'original quan es va
dipositar elsedimentcarbontic),teninten compte noms la proporcidemicritai
alloqumics. Dunham subdividix nicamentles roques carbontiques queconserven
l'estructuraoriginal,inomsdistigixgra(alloqumics)ifangcarbontic(micrita)com
acomponents.
L'ordenaci dels diferents tipus (vegeune el diagrama a banda) suposa un
augmentdel'energiadelmedideposicionaldesdel'esquerradeldiagramacapaladreta.
Altresroquescarbontiques:
Aquestesclassificacionsquehemvistnotenenencomptealtrestipusderoques
carbontiques,especialmentlesd'origencontinental.Podemdestacarneelstravertinsi
elscalitxes.
Els travertins esformenperprecipitacienaigessuperficialsosubterrnies,
carregades de carbonat clcic, amb estructura finament estratificada, concrecional, i
nivellsporosos.Quanesformendamuntderestesvegetals,elsdenominemtufscalcaris
(encaraqueestractad'untermeendess),ielsoriginatsdinsdelescoves(estalactites,
estalagmites,...)rebenelnomgenricd'espeleotemes.
Els calitxes s'originen en sls de climes rids i semirids, generalment
desenvolupats damuntderoquescarbontiques;elprocscomenaambl'ascensper
capillaritatd'aigescarregadesdecarbonatdecalci(dissolucidelarocamareidel
mantelldemeteoritzaci),quedesprss'evaporenpropdelasuperfcie,laqualcosafa
que el carbonat precipite dins del mateix sl, formant crostes; aquestes crostes o
concrecions(calitxes)englobenfragmentsdelmateixsl.Amborigensimilar,peren
slsentollats,tenimels pislits,ambestructuraconcntricaigrantalla(>2mmde
dimetre),produtsperprecipitaciqumicaenlazonavadosa.

Perafinalitzar,calmencionarespecialmentungrupderoquesbioconstrudes,
generalmentd'origenmar(encaraquetambespodenformarenaigescontinentals)i
produdesperalguesblauverdes (cianofcies)ibacterisfilamentososqueprecipiten
carbonat de calci i entrampen partcules detrtiques fines,en aiges somes. Sn els
anomenats estromatlits,elsqualsenseccipresentenunaestructuralaminadamolt
caracterstica, i tenen formes externes molt variades, des d'estructures planars
(laminacialgal),doms,columnes,encopa,...finsaformestotalmentesfriquesiamb
estructurainternaconcntrica(onclits).

3.2.2.3.2.Evaportiques:
Talicomdiuelseunom,l'origenn'senl'evaporacidedissolucionscarregades
desalssolubles.Elsmineralsoriginatsenaquestescondicionssn,freqentment,dela
19

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

classedelshalurs(generalmentclorurs)isulfats.Lesclassifiquemperlacomposici
qumicadel mineralque les constituxen,ja queles roques d'aquesttipus solenser
monominerals.
Les ms freqents en sn halita, guixanhidrita i sals potsiques (silvina i
carnallita).Aquestgruptgranimportnciaeconmica.
3.2.2.3.3.Silciesd'origenqumiciorgnic:
Roquesconstitudesmajoritriamentperslice,comperexemplepal(dixidde
silicihidratat).
D'origenqumicpodemdestacarel slex(ochertenalgunsllibres),unarocade
textura criptocristallina, que sols aparixer en forma de nduls dins de les roques
carbontiques.Vasermoltapreciatalaindstrialticaperalafabricacid'armesi
instrumentsdetallpelshomesprimitius.
Pelquetocaalessilciesd'origenorgnic,esformenperl'acumulacideclosques
d'organismes amb esquelet silcic; nhi ha tres tipus principals, anomenats segon
l'organismeproductor:
Diatomites,produdesperl'acumulacidefrstulsdediatomees.
Radiolarites,riquesenexoesqueletsderadiolaris.
Espongolites,ambmoltesespculesd'esponges.

3.2.2.3.3.Aluminoferruginoses:
Roquesambxidihidrxidd'alumini,ixidsdeferro.Hipodemdistingirentre
roquesdeslstropicals(lateritesibauxites),iroquesferruginoses.
Laterites:Formadesalhoraperxidsihidrxidsd'aluminiiferro.Tpiquesde
pasostropicalsonelslestsotmsafortameteoritzaciqueeliminaquasitotsels
compostosdelarocamare,inomsromanenleslateritescomadipsitresidual.
Bauxites: Sn formades principalment per xids i hidrxids d'alumini amb
impuresescomaraargilesihidrxidsdeferro.Podenproduirseperrentatdelsxidsde
ferroenleslaterites.
Ambds tenen importncia econmica, principalment les bauxites, ja que sn
mena(mineralexplotable)del'alumini.
Roquesferruginoses:Denominemaixalesroquesambmsd'un10%deferro.
Poden formar b crostes o concrecions ferruginoses, o b olits ferruginosos, amb
estructurainternaconcntricaencaraquesenserelaciambelsolitscarbontics;elsde
ferroesformenperprecipitacidirectaencondicionsmarinesambmoltbaixataxade
sedimentaci.
20

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

3.2.2.3.4.Orgniques:
Roquesformadesperrestesorgniquesoqueenderiven.Tenenunaltcontingut
(>60%) de l'element carboni, acompanyat per hidrogen i a voltes per oxigen. La
importnciaeconmicasgran,jaquesnempratscomacombustiblesfssils.N'hiha
dosgransgrups,separatspelseuorigen:
Carbons minerals: Formats per acumulament de restes vegetals en pantans,
llacunes i deltes fluvials. Les restes vegetals sofren, per soterrament, el procs de
carbonitzaci, mitjanant el qual es produx el despreniment de dixid de carboni
(CO2)imet(CH4),laqualcosaprovocaunenriquimentrelatiuencarboni.Elstipusde
carbonsmineralselsdiferenciempelgraudecarbonitzaciquehansofert,iaquests
proporcionalal'edatdelcarb;n'hihaquatretipusprincipalselsquals,demenoramajor
contingutencarboniipodercalorfic,sn:Torba,lignit,hulla,antracita.
Petrolis:S'inclouenactantlafaselquida(petrolicruobrut)comlafasegasosa
(gasnatural)ilaslida(betumsoasfaltnatural).Tots,llevatdelgasnatural,tenencolor
fosc,aixcomoloritexturaviscosamoltcaracterstiques.

3.2.2.3.5.Fosfatades:
Podentenirdiversosorgens.Potserperprecipitacidirectademineralsfosfatats
(principalmentdelgrupdel'apatita)apartirdesolucionshidrotermalsdinsd'escletxes,i
es formen filons de fosforites, o b per enriquiment secundari d'un dipsit fosfatat
anterior.Perelmsfreqentsquesiguenacumulacionsderestesssiesdevertebrats
(normalmentmamfersigransrptils)jaqueelsossosilesdentscontenenfosfats.
Estegrupderoquestmoltaimportnciaeconmica,tantenlaindstria(cid
fosfric)comenl'agricultura(adobsfosfatatsperalscultius).

3.3.ROQUESMETAMRFIQUES
Snroquesprodudesenl'interiordelaTerraapartird'unarocaprviaquesofrix
elsanomenatsprocessosmetamrfics.Aquestossndegutsaunaugmentdelapressi
odelatemperatura,od'ambdsalhora,laqualcosaprovocalatransformacid'uns
mineralsenaltres(msestablesenlanovasituaci),ipertantl'aparicidenovesroques
sensearribaralafusidecapdelsminerals.Snreaccionsqumiquesenestatslid,
encaraquehipotintervenirunafasegasosaofludaenalgunscasos.
Potsofrirmetamorfismequalsevoldelesroquesquetrobenenlasuperfciedela
Terra,incloenthialtresroquesmetamrfiques.Sielgraudemetamorfismenosmolt

21

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

alt, s possible reconixer les caracterstiques de la roca original (estructures

sedimentriesomagmtiques,restesorgniques,...).
Ellmitsdelmetamorfismesn:
Ellmitsuperiorsenlafusiiaparicid'unafasefosa;podenexistirroques
hbrides (migmatites) les quals presenten restes de la roca metamrfica original
juntamentambproductesresultantsdelacristallitzaciposteriordelafasefosa.
Ellmitinferior(comenament)senl'aparicid'unomsmineralsmetamrfics.
Enlesroquesmetamrfiquesaquestmomentvepreceditperladiagnesiqueproduxla
litificacidelsedimentoriginal.Calquelapressiarribecomamnimals2kbars.
ELfactorsdelmetamorfismesnlapressiilatemperaturai,enmenormida,la
presnciad'unafasefludaielsesforostectnics.Durantelmetamorfismeespoden
modificarlestextures,lesestructuresilamineralogia.Ocasionalment,tambespoden
incorporarionsdesdelesroquesmesprximes,obmigrarcapaelles,ialeshoreses
produxencanvisenlacomposiciqumica;aquestprocssl'anomenatmetamorfisme
alloqumicometasomatisme.
3.3.1.TIPUSDEMETAMORFISMEIROQUESMETAMRFIQUES
Lacombinacidelsfactorsabansesmentats(especialmentpressiitemperatura),
condicionaelstipusdemetamorfismequeespodendonarenlanatura.Pararematenci
nicamentenelstresmscorrentsdeleszonescontinentals.
3.3.1.1.MetamorfismeDinmic
Acelfactorprincipalslapressitectnicaqueactuasobrelesroques.Podem
tenirdostipusdecomportamentenfrontd'aquestapressi:plstic(plecsideformaci
interna)ofrgil(fracturaci).
Al primer cas, s freqent que els minerals d'hbit planar (fillosilicats,
principalment)esreorientenoferintlamximasuperfciealadireciperpendiculara
l'esforcompressiu;aescalamacroscpica,aixdnaunaspectefssilalaroca,produt
perl'aparicideplansanomenatsclivatgeoesquistositat.Aquestsplansfssilspoden
travessarestructuresprviescomn'sl'estratificaciolalaminaci,iperaixmoltes
voltessnfcilmentreconeixibles.Detotamanera,aquestaestructuranosexclusiva
delmetamorfismedinmic.
Silarocaescomportafrgilmentenfrontdeladeformaci,sadir,esprodux
fracturaci i desplaament dels blocs (falles), la roca que constitux les parets de
fractura(pladefalla)ssotmesaafricci;aquestaoriginacanvismecnics,generalment
trituraci i rotaci dels fragments de la roca, la qual cosa dna lloc a les roques
cataclstiques.Lacomposiciqumica,iambfreqnciatamblamineral,romanen
inalterades, mentres que es modifiquen principalment la textura i l'estructura. Les
classifiquemperlagrandriadegraaconseguidaenelprocs detrituraci.Elsdos
extremsensn:

22

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

Bretxadefalla:clastosgrans,angulososiambmatriudegransfinamenttriturats.
Enelsclastospodemreconixerfcilmentlarocaoriginal.
Milonita:rocapolvoritzada(grandriadegraentre0,1i0,001mm)id'aspecte
bandatofoliat,produtperunatrituraciintensa;elscristallsoriginalsdelamatriuno
espodenidentificaraullnu.Esproduxencondicionsdepressiitemperaturams
altes que en el cas de les bretxes de falla, i s'hi associa deformaci plstica i
recristallitzaci.

3.3.1.2.MetamorfismeTrmicodeContacte
Tllocalvoltantdecossosignisques'intruxenenl'escoraterrestre;perques
done,lesroques queformenl'encaixanthand'estarms fredesqueelmagmaiels
minerals estables han de ser susceptibles d'experimentar recristallitzaci a les
temperaturesdelaintrusi.Elmetamorfismetrmicoriginaaurolesdecontacte,les
qualsenvoltenelplut,ielfactormetamrficprincipalsl'augmentdetemperatura.

Rocaencaixant

Intrusiplutnica

Auroladecontacte

Aquestmetamorfismepotser isoqumic,esadir,quenoexistixvariacienla
composiciqumica,encaraquesenlamineralgica,ilesreaccionsqumiquesquees
produixensnentreelsmateixosmineralsdelarocaencaixant.Segonensallunyemdel
plut,latemperaturaassolidadisminux,iesproduxunazonacidemineralsndex
caracterstics,elsqualsenelcasderoquesargiloarenosessn:

Sillimanita

Andalusita

Biotita

Clorita

El terme general aplicat a les roques de metamorfisme trmic s corniana

(d'aspectecorni),encaraquesovintesreservaperalesquederivenderoquesarenoso
peltiques. Sn roques denses, molt dures, finament granades i d'aspecte corni; sn

23

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

formadesatemperaturesentre500i600C.Siderivendepelitesrebenelnomde
cornubianita
Sielmetamorfismetrmicsdebaixgrau(400500C)ihaactuatenroquesde
grafi(pissarres,llims),esformenporfiroblastos(gransdemineralsrecistallizats,molt
visibles) d'andalusita o cordierita, generalment arredonits o tamb idiomrfics, i de
colorfosc.Larocatunaspectepigallsiperaixrepelnomdepissarrapigallada.
Quanelmetamorfismetrmicportaassociatscanvisenlacomposiciqumica,
aleshores parlem de metamorfisme hidrotermal o metasomatisme; es produxen
enriquimentspuntualsdedeterminatselements,elsqualsmoltesvolteshanestatl'origen
dejacimentsmineralsd'interseconmic.
Elmetasomatismeenroquescarbontiquesdnallocalsanomenatsskarns,onles
roques,comquesnsolubles,snsubstitudespersilicatsdeCa,Mg,sulfursixids,i
apleguen a formar importants mineralitzacions. s freqent per exemple la
serpentinitzacidelescalcries.

3.3.1.3.MetamorfismeRegional
N'selmscaractersticiconegut,alserelmsestspelscontinents.S'associaals
orgens (zones de formaci de serralades) on actuen cojuntament els augments de
pressi(tectnicaideconfinament)itemperatura.
Perlapressiesprodueixesquistositatenlaroca,aixcomaltresestructuresde
deformaci; tamb la pressi, ms l'augment de temperatura, donen lloc a la
recristallitzacidelsminerals,detalmaneraquesen'originendenousenunprocsque
pot afectar a tots el minerals de la roca. Aquests minerals nous, anomenats
porfiroblastos,solensermoltgransiestarpocdeformatscomparantlosambelsque
elsenvolten,elsqualssnmsanticsideformatsqueelsaltres;elsmstpicsensnles
miques,elsgranats,l'andalusitailasillimanita.
Lestexturessnmoltcaracterstiques,ambvariacionsdesd'unafortaesquistositat
finsatexturesbandejadesambzonesquehansofritfusi(migmatites),passantperla
texturaocellar ambgransporfiroblastos(ocells)envoltatsperbandesondestaquen
fillosilicatsmetamrfics.
Elmetamorfismeregionalformaduesbandesenleszonesdesubducci.Lams
externapresentametamorfismed'altapressiimoderadaabaixatemperatura,produt
aquestmetamorfismeperl'energiamecnicaoriginadaenlazonadesubducci;les
roquesqueenresultensnmoltfreqentmentesquistsblausoesquistsglaucofnics.
La banda ms interna (ms propera al continent) presenta metamorfisme de baixa
pressiialtatemperatura;selresultatdeldomtrmicqueesprodueixpelsprocessos
magmticssotalaplacatectnicaquenosubdueixenunlmitconvergentdeplaques
(fusidirectadelssedimentsiescoraocenica,ofusiindudadelmantell).
24

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

3.3.1.3.1.Sriesmetamrfiques:
Enelmetamorfismeregional,d'unamanerageneral,laprofunditataugmentala
intensitatdelsfactorsmetamrfics,donantllocales sriesmetamrfiques.Aquestes
impliquencanvisprogressiusenlestexturesiestructuresdelesroques,desdeleszones
mssuperficialsfinsalesmsprofundes.Ambduescaracterstiquesensindiquenel
grauiintensitatassolitspelmetamorfisme.
*SriePelticaoArgilosa:N'sdelesmsconegudes.
ArgilaPissarraEsquistMicasquistMicacitaGneisMigmatita(fusi
parcial)Granitd'Anatxia(rocaplutnica).
Pissarra:potserencarasedimentriaobjametamrfica.scomplicatdistingir
aullnusilamostrajasmetamrficaoencarano,perquladistinciesfaenel
laboratori(microscopipetrogrficoRajosX).smoltcaractersticalapresnciade
pissarrositat,unamicroestructurafoliada,defcilexfoliaci(recordeulespissarresde
teulada).
Esquist: T una esquistositat molt penetrativa, que li dna aspecte fssil. Pot
tindremiques(principalmentmoscovita),clorita(colorverds),granats,...
Micasquist: Esquist amb molta mica. Disjunci en plaquetes milimtriques o
centimtriques, amb esquistositat llisa o ondulada. Per a molts autor s sinnim de
micacita.
Micacita:Predominidelasmiquesperdamuntdelarestadelsminerals.
Gneis:Degragrosamitj.Ambmoltafreqnciaespresentabandejatoamb
foliaci grollera,productede l'alternanade nivells ms rics enfeldspats iquars,i
d'altresambmiquesambordenacivisible;lafoliacismsespaiadaiirregularqueen
el cas dels esquists i micacites. En alguns casos la foliaci envolta cristalls grans
(porfiroblastos)oagregatsdeformalenticular,generalmentdefeldspats,quesemblen
ulls;speraixqueesdiuengneisocellars.Elsgneispodenvindrederoquesdela
sriepeltica(paragneis)obderoquesplutniques(delafamliadelsgranits)per
metamorfismedinmic(aleshoresparlemdelsortogneis).
Migmatita: Formada per la fusi parcial de la roca. Porta bandes de la roca
metamrficaprecursora,quasisensemodificacions,ialtresbandesderocaformadaper
fusi i cristallitzaci; aquestes darreres tenen les mateixes caracterstiques que les
roquesplutniquesofilonianes(texturagranuda,...).
Elsegentpasslafusitotaliformacid'unarocaplutnica,generalmentun
granit,ques'anomenaGranitd'Anatxia.

Amsdelasriepeltica,entenimlessegents:

25

GUIDEPRCTIQUESDEMINERALSIROQUES

*Sriedelgresos:Engresosambmoltdequars,elmetamorfismeregionalforma
Quarsita,unarocadetexturasemblantalagranuda,moltdura;caldistingirladeles
ortoquarsites,quesngresosmoltricsenquars.
*Sriedelescalcries:Tenenlescalcriescomaroquesprecursoresilaseua
composicistambdecarbonatclcic,enformadecalcita.Larocametamrficasel
Marbre.

Miguel V. Pardo Alonso

Universitat de Valncia. Departament de Geologia.

26