HOMER (segle VIII a.

C)
LODISSEA Cant XXXIII, v. 209-284
Qui sn els argius? I els dAcaia?
Els argius sn els habitants de la ciutat dArgos, mentre
que Acaia va ser una provncia romana formada
desprs del s. 146 aC, de manera que els dAcaia han
de ser els seus habitants.

Assegureu-vos de que sabeu qui s qui:

Atenea: s la deessa grega de la saviesa, l'artesania i
sobretot de la guerra. Era la protectora de la ciutat
d'Atenes. Atenea s representada sempre amb un casc i
amb una armadura, i acompanyada d'un mussol.
Posid: s el deu grec dels mars i oceans i s germ de
Zeus. s representat sempre amb el seu caracterstic
trident.
Helena: s la filla de Leda i Zeus, i s famosa per la seva
gran bellesa. El seu rapte va provocar la coneguda Guerra
de Troia.
Tirsies: s un endev cec de Tebes. Va viure convertit en
dona durant molts anys per culpa d'haver separat a dues
serps que s'estaven reproduint. Temps desprs va tornar a
ser home. Anys ms tard, es va quedar cec per no donar la
ra a Hera en una disputa que tenia amb el seu marit Zeus,
per Zeus(a qui li va fer pena el pobre home), li va donar el
poder per veure el futur per compensar el mal fet per la
seva dona.

Quin sentit pot tenir el manament que encara ha de

cumplir Ulisses, el danar amb un rem a lespatlla
fins que trobi alg que confonqui el rem amb una
ventadora?
Ulisses porta el rem a la seva espatlla per consell
de Tirsies, que li va dir que noms estaria fora de perill si
les persones dels pobles per els quals passes,
confonguessin el seu rem per un altra eina. I que quan
aix passes, plantes llavors amb el rem i fes sacrificis per
aix, tenir una mort calmada i indolora. Per aix seria al
final, quan ell ja sigues vell.

SAFO DE LESBOS
Per qu es deu adrear a la deessa com a trenadra
de fraus, denganys, si von aconseguir-ne un do?
S'adrea a la deessa perqu s la que li ajuda a que l'amor
que ella t per l'altra persona sigui recproc, encara que
sigui un amor forat com explica Afrodita.
A que es refereix <<lauri casal del pare>>?
Es refereix a qu Afrodita ha deixat enrere ms d'un cop la
seva ideal casa, amb el seu pare, rei de tots els deus, per
acudir a la poetessa.
No sembla una gosadia remarcable que la poetessa
faci parlar la divina Afrodita? I encara ms, que la
faci parlar com si fos una ben terrenal alcavota?
La poetessa est desesperada per l'ajuda d'Afrodita, i com
diu en el poema, no s la primera vegada que l'ajuda. Si
posem aquestes dues dades en com, podem entendre el

perqu aquesta manera de comunicar-se amb la deessa. I al

final, deixa clar que Afrodita s una aliada seva en la "lluita"
que podem traduir com l'amor.

HORACI
PARAULES DALFI
Creieu que Horaci mateix no ho pensaba? O pot ser
ms aviat una pudorosa menera de velar el seu
entusiasme per una vida retirada dels trfecs civils
de lagitada Roma del seu temps?
Horaci transmet en el seu poema les virtuts de la lliure vida
del camp, i la compara amb l'atreballada vida a la ciutat,
que s plena de problemes i d'estrs. Ell sembla declinar-se
per la seva actual vida al camp, que li agrada molt ms que
la seva antiga vida a la ciutat de Roma.

BERNART DE VENTADORN
Establiu lesquema de les rimes. Creieu que s una
frmula fcil de mantenir?
Per qu <<el meu Corts>> es deu servir en
mascul?
Crec que es mant el mascul perqu es refereix al seu
senyor, ja que ell s un vassall, i est enamorat d'una dona
d'alta classe social.
Trobeu que hi ha una contradicci, en aix? O
contribueix ms aviat a accentuar la veritat de la
seva afirmaci?

Penso que no s cap contradicci. Aquest autor expressa

clarament el seu punt de vista i defensa que el ms
important sn els sentiments. De manera que seguint
aquests criteris podem assegurar que el seu poema s
d'una gran qualitat. Aquest fet s notable en el nivell
d'expressi dels seus sentiments i la seva peculiar manera
de descriure'ls.

Creieu que s aquest el to de la poesa?Penso que s,

que aquest es el to. Es pot dir que la can sigui una
declaracin de submissi a la dama?
No, de fet tot el contrari. La can s una declaraci d'amor
a una dama que, o que no sap que ell l'estima o no
correspon als seus sentiments. I en el poema ell insisteix en
el fet que la tractar de la manera ms corts possible, la
cuidar...

CARMINA BURANA
Petit resm : Oh Fortuna
Oh Fortuna est dedicat a la fortuna o dest, de fet, la
compara amb alguns aspectes de la vida, mostrat sobretot
una actitud pessimista. Al principi, parla ms del nostre dia
a dia, en canvi desprs al final se centra en la idea que
ning no pot escapar del seu dest, i com el dest de
l'escriptor s dolent (igual que els de tothom) t un final
que ens anima a plorar amb ell.

Dante Alighieri
Observeu que, en acabar Franesca la bella relaci,
Paolo est plorant. De qu deu plorar?
Paolo s un esperit (s mort), juntament amb la seva
estimada Francesca, (la dona del seu germ).
Ell plora perqu l'inunda la tristesa. All des de la mort,
mentre Francesca narra, est recordant aquells dolos
temps felios que van passar junts i el seu desgraciat final a
mans del seu germ qui es va assabentar de la traci de
tots dos.

Francesco Petrarca
Que vol dir que el poeta demani pietat, tant com
disculpa, pel seu juvenil error?
Es presenta a Francesco com un home de
pensaments/opinions dividides. Pel que sembla, en la seva
joventut no era gens creient ni religis, aquest era el
Petrarca pag que no seguia la voluntat de "deu".
En la segona etapa de la seva vida, o podrem dir que en la
seva maduresa, es fa creient, aquest s el Petrarca cristi.
De manera que el Petrarca cristi (que s qui escriu aquests
versos), se'n penedeix i demana perd per cometre en la
seva joventut, els errors i accions que prohibeix la
religi . S'avergonyeix del seu comportament en
temps passats.
A qui es refreix el << vosaltres>> del vers 9?

Es refereix als records que t de la Laura, qui ha mort.

Per qu, al vers seguent, els diu <<vostre he
estat>>?
Penso que es refereix a qu se l'ha estimada moltisim a
que a sigut i ser l'nica al seu cor encara que ara sigui
morta.
Que pot voler dir que lnima de Laura arribs al mn
massa tard? Massa tard per a qu? Massa tard,
potser perqu un mn digne de tal nom la
reconegus com es mereixia??
Es refereix a que ella va morir massa dhora.

Qu pot voler dir << menplenreu danhel i

desperana en jo partir del summe plaer viu>>?
Penso que diu que poc abans que la Laura mors, ells dos
van parlar i ella el va omplir d'esperana perqu, suposo, el
va tractar molt amablement. Quines paraules es deba
emportar el vent?
Semportava les amables o afectuoses paraules de la Laura,
perqu aquesta va morir.

Ausis March
Comproveu al DCVB el significat medieval de
<<dubts>>.
Significa que t per insegura una cosa
En aquesta estrofa hi apareixen set dels vuit de la
rosa dels vents. Quin hi faltara per completar-la?

El vent que falta s el vent Garib.

Comproveu al DCVB el significat clssic de
<<punt>>, <<poc>> i <<recors>>. ( a la segona
estrofa)
Punt: es refereix a un instant
Poc: vol dir petit
Recors: es refereix a un lloc segur
Comproveu al DCVB els significat de <<esper>>,
<<estorta>>, <<fer>> i <<tost>>.
Esper: vol dir esperana
Estorta: significa torta. torcida en castell
Fer: vol dir salvatge o cruel
Tost: vol dir rpid o aviat

Garcilasco de la Vega
Garcilasco recrea en castell un dels temes ms cars al
petrarquisme de l'poca: el mite d'Apollo i Dafne.

Repasseu, per entendre b aquest sonet, el relat del

mite tal com ens el serveix Ovidi, font original del
Petrarca i dels petrarquistes del segle XVI.
El mite originari de la mitologia grega i romana diu
que Apollo es va burlar d'Eros (cupido) en l'art de llanar
fletxes. Eros, molest per l'arrogncia d'Apollo, va idear
venjar-se d'ell. Per aix li va llanar una fletxa d'or, que
causava un amor immediat i tamb va ferir a la nimfa
Dafne amb una fletxa de plom, que causava l'efecte

contrari a la d'or, odi. Aix que quan Apollo va veure un dia

a Dafne es va enamorar completament i va comenar a
perseguir-la, per Dafne, que sentia odi, va comenar a
fugir d'ell. La nimfa cansada de fugir d' ell va demanar-li
ajuda al deu Peneu, el seu pare i aquest la va convertir en
llorer.
Quan Apollo va arribar, va veure com Dafne es
transformava en llorer. Apollo es va abraar a l'arbre i va
dir: Ja que no pots ser la meva dona, sers el meu arbre
predilecte i les teves fulles, sempre verdes, coronaran els
caps de la gent en senyal de victria. Aix dons, es va fer
una corona de llorer.

Pierre de Ronsard
Recordar a una dona que un da ser vella no semba
pas la millor manera dafalagar-la. Per qu ho f,
don, el poeta?
Fa aix per recordar a la dona que el temps passa
i algun dia perdrem la nostra vellesa i morirem. Vol
que se'n adoni que ha d'aprofitar l'avui, continuar vivint
encara que coses dolentes passin i no pensar massa en el
futur, que ja vindr i dons, no podrem gaudir com ara. (de
manera que no hem de posposar el que volem fer)
Perqu un cop mort, Ronsard descansar a lombra
de la murta?

Perqu aquesta planta era considerada smbol de l'amor i la

vellesa, consagrada per la deessa Venus, i la compara amb
ella(Helena) que ser una vella encongida. Suposo que
tamb s perqu li entri al cap la idea que ha
de gaudir l'avui.