COM AFRONTEN ELS INFANTS AMB FACTORS

DE RISC DE TDAH LADQUISICI DE LA

LECTURA.
LA CONSCINCIA FONOLGICA COM A EINA
PER MILLORAR LAPRENENTATGE DELS
COMPONENTS BSICS DE LA LECTURA A
EDUCACI INFANTIL.

TREBALL FINAL DE GRAU DE MESTRE

DEDUCACI INFANTIL

Mireia Vidal i Podadera

Curs 2013-2014
Joaquima Planella
4rt Grau en Mestre dEducaci Infantil
Facultat dEducaci, Traducci i Cincies Humanes
Universitat de Vic
16 de maig de 2014

"No hi ha espectacle ms bonic que la mirada dun nen que llegeix

Gnter Grass (Premi Nobel de Literatura 1999)

Resum
Ladquisici de la lectura s un dels moments ms importants i reconeguts
socialment en la vida de linfant, per aix, amb aquesta recerca es pretn
investigar les dificultats i mancances que tenen els infants davant daquest
gran repte. Es centrar latenci en aquells infants que mostren factors de
risc de TDAH per tal de justificar i comprovar que aquests mostren ms
dificultats en ladquisici de la lectura que els infants que no mostren aquest
factor de risc.
Per una altra banda, amb aquesta recerca tamb es pretn demostrar la
importncia del treball sistemtic de la conscincia fonolgica en letapa
deducaci infantil, per afavorir i garantir ladquisici de la lectura de manera
integra i significativa.
Abstract
The acquisition of reading is one of the most important moments and socially
recognized in the child's life, so this research aims to investigate the problems
that children have faced this concept. It will focus the attention on those
children who show risk factors for ADHD to justify and verify that they have
more difficulties in the acquisition of reading than children that do not show
this risk factor.
On the other hand, this research also aims to demostrate the importance of
phonological work awareness in the infant education stage to improve and
ensure the acquisition of reading in a meaningful way.

Paraules clau
TDAH, Conscincia fonolgica, PACBAL, Grup control i grup experimental
Keywords
ADHD, Phonological awareness, PACBAL, Control group and Experimental
group.
3

0. ndex

1. Presentaci....................................................................................

1.1 Introducci...............................................................................

2. Fonamentaci terica......................................................................

2.1

Trastorns per dficit datenci amb o sense

Hiperactivitat (TDAH)...........................................................

Conscincia fonolgica..........................................................

11

3. Objectius i hipotsis.......................................................................

13

4. Mtode.........................................................................................

14

2.2

4.1

Participants.........................................................................

14

4.2

Instruments.........................................................................

15

4.2.1 Early Childhood Inventory (ECI).........................................

15

4.2.2 Prova avaluaci Components Bsics de la

Lectura (PACBAL)............................................................

16

4.2.3 SPSS statistics.................................................................

20

Procediment.........................................................................

21

5. Resultats........................................................................................

23

4.3
5.1

Anlisis estadstic de les dades................................................

26

6. Discussi........................................................................................ 35
6.1

Valoraci personal.................................................................

37

7. Lmits de lestudi............................................................................. 39
8. Bibliografia..................................................................................... 40

 1. Presentaci
Aquest treball dinvestigaci semmarca en lassignatura Treball Final de
Grau (TFG). Amb aquest, es finalitza el grau de mestre en educaci infantil.
Els objectius principals del TFG sn aprofundir i investigar sobre un tema en
concret per tal dextreure fets significatius i conclusions contrastades amb un
marc teric i prctic.
La temtica daquesta tasca sha plantejat a partir del propi inters personal
i professional al voltant del TDAH i de ladquisici de la lectura, ja que tant
lalfabetitzaci com el TDAH els he viscut de molt a prop i volia conixer i
investigar al voltant daquests per comprendre i esbrinar fins a quin punt els
infants que mostren factors de risc de TDAH presenten ms dificultats a lhora
daprendre a llegir que els altres infants que no mostren aquest factor de risc.
Es tracta dun treball dinvestigaci de caire qualitatiu on sha dut a terme
una investigaci-acci per tal darribar a assolir els objectius plantejats de la
recerca.

1.1 Introducci
Aquest document esta dividit en dos grans blocs; el marc teric, on sexposa
tota la informaci tcnica i terica necessria per entendre, valorar i elaborar
el treball. Per una altra banda, la part prctica on, sense deixar enrere la
teoria sanalitzar una situaci en concret i es dur a terme la investigaci i
la resoluci de les hiptesis plantejades. En aquest apartat es realitzar el
buidatge de la informaci i lanlisi daquesta a travs de grfiques i taules
de contingncia estadstiques, per poder establir fets i conclusions tan
experimentals com cientfiques.
Els dos eixos i temtiques principals daquest TFG sn; els factors de risc de
trastorns per dficit datenci i hiperactivitat (a partir dara TDAH) i la
conscincia fonolgica. Centrant latenci en la primera temtica, sha
investigat al volant de la segent premissa: Els infants que presenten TDAH
son generalment ms vulnerables a experimentar altres dificultats en el seu
5

desenvolupament cognitiu i social, aix com les dificultats del llenguatge. Els
estudis epidemiolgics estimen que el 19-48% dels infants amb TDAH tenen
problemes de llenguatge. Gmez, Pineda i Aguirre (2005:581). Desprs
dobtenir aquesta informaci, amb aquest treball sha investigat, estudiat i
verificat si els infants que mostren factors de risc de TDAH tenen ms
mancances i dificultats en el llenguatge, i en aquest cas, concretament es
centrar latenci en les dificultats de ladquisici dels components bsics de
la lectura.
Aix doncs, per tal de detectar els infants que mostren factors de risc de
TDAH, es va utilitzar l Early childhood inventory (ECI), amb el qual es poden
detectar factors de risc de diferents psicopatologies, i en aquest cas, detectar
els infants que mostren factors de risc de TDAH.
Posteriorment, es va administrar la prova de lectura; Prova Avaluaci
Components Bsics de la Lectura (PACBAL) Font, Castells i Ramon (2013), la
qual tal i com el seu nom indica avalua els components bsics de la lectura.
Els resultats daquesta prova permeten comparar

i constatar si existeix

alguna diferncia en els resultats dels infants amb factors de risc de TDAH i
els que no en presenten.
Per una altra banda, si centrem latenci en el segon eix, la conscincia
fonolgica, es vol demostrar amb aquesta el paper tan important que juga
en el procs dadquisici de la lectura. Segons Garriga ( 2002) la lectura no
est regida nicament a descodificar el text escrit sin que s un projecte de
vida i un procs de construcci personal que ens acompanya al llarg de la
nostra vida. Per aquest motiu, sha de comenar pels fonaments, des de linici
amb una bona eina i estratgies per a que aquest procs dadquisici sigui
favorable. En aquest cas, es vol demostrar que la conscincia fonolgica
ajuda a millorar i a establir aprenentatges significatius partint dels seus
coneixements previs.
Amb aquesta recerca, sintentar donar valor i demostrar si la conscincia
fonolgica juga un paper important en ladquisici de la lectura amb infants
deducaci infantil, per tant, si aquesta ajuda a millorar els resultats en
lavaluaci dels components bsics de la lectura de manera significativa.
6

 2. Fonamentaci terica
2.1 Trastorn per Dficit dAtenci amb o sense Hiperactivitat
(TDA/H)

Segons American Psychiatric Association (2001) El Trastorn per Dficit

dAtenci amb o sense Hiperactivitat (TDAH) s un trastorn dorigen
neurobiolgic que sinicia a ledat infantil i que afecta entre un 3 i un 7 % de
nens i joves en edat escolar. Es caracteritza per un nivell dimpulsivitat,
activitat i atenci no adequats a ledat de desenvolupament.
Molts infants i adolescents amb TDAH tenen dificultats per regular el seu
comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com
a conseqncia, presenten dificultats dadaptaci al seu entorn familiar,
escolar i en les relacions amb iguals. Sovint el seu rendiment est per sota
de les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del
comportament.
Es descriuen tres subtipus de TDAH:
Tipus desatent:
Dificultats per mantenir latenci.
Descuits o oblits persistents.
Comportaments al marge de la tasca que han de fer.
Tendncia a la distracci.
En general, est associat a un estil cognitiu lent i a dificultats
daprenentatge.
Tipus hiperactiu/impulsiu:
Moviments motors excessius.
Impulsivitat verbal i/o conductual.
Pot associar-se a comportament problemtic.
Tipus combinat:
Combinaci dambds tipus
Les manifestacions clniques dels smptomes nuclears del TDAH segons el
DSM-IV-TR(APA, 2001) fan referncia a:

 Hiperactivitat que es manifesta per un excs dactivitat motriu i/o

cognitiva, en situacions que resulta inadequat fer-ho.
Ledat fa que vari la manifestaci dhiperactivitat. Durant leducaci infantil,
els nens poden mostrar una hiperactivitat generalitzada que no depn ni de
lespai ni de lactivitat
Inatenci que sobserva en les dificultats per mantenir latenci
durant un perode de temps, tant en tasques escolars com familiars i
socials.
Aquests alumnes sembla que no escoltin, ni segueixin les instruccions.
Tendeixen a oblidar i perdre objectes. Fer esforos mentals sostinguts i
acabar les tasques poden ser reptes desmesurats. Solen distreures amb
facilitat i parar atenci en aspectes irrellevants de la conversa o de la tasca.
La inatenci es fa ms evident quan el nen va creixent i quan les tasques
escolars demanen una activitat cognitiva persistent.
Impulsivitat que es posa en evidncia en la dificultat per esperar torn
o ajornar les accions, impacincia poc continguda i precipitaci.

Els infants amb TDAH poden tenir altres trastorns o dificultats associades que
requereixin ajuts i suports complementaris. Hidalgo i Soutullo (2006) els
classifiquen de la segent manera tenint en compte la freqncia en que
sobserven/ manifesten:
MOLT FREQENTS (MS DEL 50 %)
Trastorns de conducta. Conductes inadaptades que desafien les normes,
les regles i els drets dels altres.
Risc ms alt de desajustament i rebuig social.
Trastorn negativista desafiant. Desobedincia i hostilitat cap a les figures
dautoritat, a vegades com a conseqncia de frustracions.
FREQENTS (FINS AL 50 %)
Trastorns especfics de laprenentatge: problemes de la lectura (dislxia),
de lescriptura (disgrafia), alteracions del clcul matemtic (discalclia), del
llenguatge amb poques habilitats per expressar-se.
Trastorn dansietat: per separaci, per estrs psicosocial, fbies.

Trastorn

en

el

desenvolupament

de

la

coordinaci:

hipotonia

generalitzada, malaptesa en la psicomotricitat fina per impulsivitat,

inhabilitat per a lesport.
MENYS FREQENTS (DEL 20 %)
Trastorn de tics (alguns autors estimen que el 60 % de les persones
que tenen trastorn de tics, tenen TDAH).
Trastorn depressiu i trastorns afectius: es manifesten amb baixa
autoestima, irritabilitat, manca denergia, somatitzacions i problemes de
son.
s important centrar latenci en la detecci de senyals dalerta de TDAH, tot
i que el diagnstic del TDAH ha de ser realitzat per especialistes, la detecci
i identificaci dels primers smptomes sol produir-se en els entorns habituals
de lalumne: lespai familiar i el centre educatiu. A les aules, el professorat
disposa dun marc privilegiat per detectar i identificar alumnes susceptibles
de presentar un TDAH. Sovint, les famlies tamb detecten dificultats
dadaptaci, sobretot quan existeix molta hiperactivitat o impulsivitat. En els
casos en qu el dficit datenci s el smptoma ms present, laula s el marc
idoni per observar-los. A les aules podem identificar:

Alumnes

que

presenten

smptomes

significatius

tant

dhiperactivitat/impulsivitat com de dficit datenci. s el grup ms

nombrs i de fcil detecci.
Alumnes que mostren hiperactivitat i impulsivitat crniques (durant
mesos) per sobre del que s habitual en els companys de la seva edat
i que no presenten smptomes de dficit datenci. Aquest grup pot
costar ms de detectar perqu els alumnes poden tenir un rendiment
acadmic adequat per diverses raons.
Alumnes que mostren manca datenci, que es despisten sovint, que
treballen amb molta lentitud i de forma inconstant sense smptomes
clars dhiperactivitat/impulsivitat.(Orjales, 2005).

Actualment, la diagnosi clnica del TDAH es fa al voltant dels 6 anys en

endavant. No obstant aix, abans daquesta edat es poden observar
9

indicadors de risc o senyals dalerta que fan aconsellable la intervenci

educativa i/o psicopedaggica.
Segons Barkley (1999) hi ha estudis que destaquen dos possibles factors
predictors del desenvolupament posterior del TDAH :
Les caracterstiques de personalitat dels primers anys de vida,
Els estils educatius inestables i hostils.

La personalitat dun nen s el resultat de la interacci del seu temperament

amb lentorn educatiu on es desenvolupa. El temperament fa referncia a la
part heretada de la seva personalitat. Tanmateix, encara que el nen neixi
amb aquesta motxilla biolgica, les influncies externes donen forma a les
respostes dels nadons i, fins i tot, poden alterar subtilment lestructura
mateixa del cervell. En els estudis realitzats per Campell (1995) el 50 % de
nens que, entre els 2 i 3 anys, es mostraven excessivament actius, amb poca
atenci

i lleugerament desafiants, no van evidenciar problemes de

comportament desprs dels 6 anys.

Si b abans dels 6 anys no sol diagnosticar-se el TDAH, podem observar en

els infants alguns trets precoos que poden justificar una intervenci
educativa especfica i, fins i tot, la derivaci als serveis de salut i serveis
datenci preco. Aquests trets sn els segents:

Alt nivell dactivitat i impulsivitat en molts entorns quotidians, a

casa, a laula, al pati, al cotxe...
Distracci. Pot semblar que no escolti. Aix s com a molts nens
petits, per apareix duna manera ms intensa.
Persistncia negativa i mala adaptabilitat. Es mostra obstinat i
sol rebutjar els canvis un cop sacostuma a certes coses. Pot ser molt
persistent quan li agrada una activitat.
Retrament inicial. Davant la presncia de persones estranyes o
duna experincia nova, pot aferrar-se a ladult de referncia i restar
silencis.

10

 Alta intensitat, quan mostra les seves emocions i, sobretot, quan

sexcita.
Irregularitat. Costa establir pautes per menjar i dormir, fins i tot per
anar al lavabo.
Llindar sensorial baix. Li molesten alguns tipus de roba, les
etiquetes o el soroll, els llums, els gustos.
nim negatiu. Expressa menys plaer del que es podria esperar i, a
vegades, sembla un nen trist. (Turecki i Tonner, 2003).

2.2 Conscincia fonolgica

La conscincia fonolgica

es defineix com la capacitat per analitzar i

segmentar els components de la parla ( paraules, rimes, sllabes, sons,

fonemes), i defectuar operacions complexes amb aquests, s a dir, s una
habilitat metalingstica. Aquesta capacitat permet a linfant dominar les
regles

de

correspondncia

grafia-fonema

es

indispensable

per

laprenentatge de la lectoescriptura. Gmez, Pineda i Aguirre (2005:581)

La UNESCO (1998) considera que lalfabetitzaci funcional s disposar de la
facultat per a la comunicaci, per les quatre operacions elementals, per a
resoldre problemes i per relacionar-se amb altres persones en cadascuna de
les rees segents: ladministraci, i la justcia, la salut i la seguretat, el
coneixement i locupaci, leconomia del consumidor i laprofitament dels
recursos de la humanitat. En la mateixa lnia per afegint idees

ms

elaborades segons lInforme PISA (2009) la competncia lectora consisteix a

comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-shi per
assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de
cadasc i participar en la societat.
Ramos (2004) defineix la conscincia fonolgica com lhabilitat per a prendre
conscincia i manipular els diferents elements que constitueixen el llenguatge
oral.

Tenir

conscincia

fonolgica

tenir

conscincia

de

lestructura fonolgica de les paraules de la nostra llengua, i ser capa de

percebre els sons individuals i fragmentar les paraules en les seves unitats
mnimes,

les

sllabes

11

els

fonemes.

Garriga (2002) assenyala que un dels aspectes ms rellevants i que sha de

tenir en compte si es centra latenci en la conscincia fonolgica son els
fonemes. Per entendre el concepte de conscincia fonolgica cal que primer
coneguem que s

un fonema. Un fonema s la unitat de so ms petita en

llenguatge que pot produir diferencies en el significat. Les paraules en catal

(de fet en totes les llenges) estan compostes de cadenes de fonemes que
permeten als parlants crear totes les paraules que puguin necessitar utilitzant
les combinacions de noms uns 35 diferents sons de la parla. Per aix, la
conscincia de que el llenguatge es composa daquests petits sons es
denomina conscincia fonolgica.
Les investigacions senyalen que, sense un suport instruccional directe, el
25% dels alumnes de sis anys de classe mitjana i baixa no tenen conscincia
fonolgica. A ms a ms, aquest nens evidencien serioses dificultats en
laprenentatge de la lectura i de la escriptura (Adams, 1990). Tenint en
compte aquestes afirmacions, i contrastant-les amb altres investigacions es
demostra que la conscincia fonolgica es pot desenvolupar a travs de
lensenyament directe i, a ms a ms, fent-ho aix, sacceleren de forma
significativa els progressos en lectura i escriptura (Blachman, 1997 i
Lundberg, 1988). Daquesta manera es demostra que la conscincia
fonolgica juga un paper molt important en ladquisici i laprenentatge de la
lectoescriptura.

12

 3. Objectius i hiptesis

Aquesta recerca t com a finalitat aconseguir i respondre els objectius i les

hiptesis segents:
Hiptesis A:
Els infants amb factors de risc de TDAH mostren ms dificultats en
ladquisici de la lectura que els infants que no mostren factors de risc
de TDAH.
Objectius A:
Detectar els infants amb factors de risc de TDAH amb l'instrument ECI.
Comprovar si els infants que mostren factors de risc de TDAH tenen
ms dificultats en ladquisici dels components bsics de la lectura
avaluades amb linstrument PACBAL que els infants que no mostren
factors de risc de TDAH.
Hiptesis B:
El

treball

sistemtic

de

la

conscincia

fonolgica

millora

significativament els resultats de lavaluaci dels components bsics

de la lectura i ladquisici daquesta.
Objectius B:
Avaluar el grup experimental i el grup control a partir de la prova
PACBAL per conixer en quin nivell es troben en les habilitats de
l'aprenentatge de la lectura, concretament: Segmentaci fonmica,
principi alfabtic, lectura de paraules sense sentir i lectura de paraules
amb sentit.
Comprovar si el treball sistemtic de conscincia fonolgica amb el
grup experimental millorar de manera significativa el rendiment i els
resultats dels infants en la prova PACBAL.

13

 4. Mtode
4.1 Participants
Lescola on sha portat a terme aquest Treball Final de Grau ha estat en una
escola duna poblaci del Valls oriental duns 13.000 habitants,

un dels

municipis ms dispersos i fragmentats del Valls. Aquesta escola segueix i es

basa en els principis constructivistes i t les bases pedaggiques duna escola
inclusiva, depn del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya i
sost tots els principis educatius de lactual legislaci, com el respecte pels
drets i deures i transmissi dels valors democrtics: llibertat personal,
responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat. Lescola tamb aposta per la
universalitat, el pluralisme o lafavoriment de leducaci ms enll de lescola
i al llarg de la vida entre daltres.
La metodologia que utilitzen al cicle deducaci infantil s una metodologia
activa que fomenta laprenentatge significatiu i, per tant, tenen en compte
els interessos, la motivaci, els coneixements previs i les necessitats
educatives de cadascun dels infants. Totes les activitats que proposen tenen
relaci amb lentorn ms immediat dels alumnes. Els infants aprenen a partir
de lobservaci ( directe/ indirecte), a travs del joc i lexperimentaci tot
relacionant-ho amb els coneixements previs.
Fomenten la interacci i relaci entre companys/es, el desenvolupament de
la creativitat i el sentit crtic. Alhora, fomenten lautonomia dels infants tot
donant molta importncia al treball dhbits i/o rutines ja que sn aspectes
molt importants per que fa al desenvolupament de la persona.
La relaci famlia-escola tamb s un dels aspectes ms importants a
destacar. Les famlies dels alumnes participen als tallers intercicle que
realitzen setmanalment, als projectes, a les festes de lescola, a les sortides,
etc.

14

 4.2 Instruments
4.2.1 Earlychildhoodinventory (ECI)
Early Childhood Inventory-4 (Sprafkin i Gadow, 1996). s un inventari de
smptomes per analitzar nens en edat preescolar desenvolupat a partir del
CSI (Child Symptom Inventory). El CSI (Sprafkin y Gafow, 1994) s un
instrument que permet detectar dotze trastorns psicopatolgics infantils a
partir dels smptomes ms cognitius, afectius i de conducta. Tant el CSI-4
com lECI-4 sn instruments amb criteris basats en la classificaci diagnostica
del DSM-IV (APA, 1994).
LECI-4 s un instrument dissenyat per al cribratge de la simptomatologia
cognitiva, conductual i afectiva dels trastorns psiquitrics en l'etapa
preescolar (3-6 anys). Els diferents tems que componen aquest instrument
estan basats en els criteris diagnstics del DSM-IV (2001). Cada tem s
valorat pels mestres en una escala de quatre punts (mai= 0 punts, de
vegades,= 1 punt, sovint=2 punts i molt sovint=3 punts). Els inventaris ECI
estan dissenyats perqu siguin instruments que detectin els smptomes de
comportament afectius i cognitius de diferents problemes psiquitrics durant
la infncia.
La prova est dividida en quinze mduls i es fonamenta dels segents
principis:
Cada mdul s una categoria diagnostica.
Sadministra a pares i a mestres i/o cuidadors.
Edat 3-6 anys.
Criteris dacord amb el DSM-IV(1994).
Diagnstic clnic.
Provada la seva efectivitat com a cribratge en mostra clnica i poblaci
general (Nolan, 2001)

Segons la naturalesa daquest treball i els objectius que es volen aconseguir

i tenint en compte les diferents hiptesis plantejades, es centrar latenci
en la categoria A; TDA-H de tipus desatent , TDA-H de tipus hiperactiu i el
15

TDAH combinat que tal i com diu la paraula s una combinaci dels dos tipus
anomenats anteriorment. Grcies a aquesta prova es poden detectar els
infants que presenten factors de risc de TDAH.1

4.2.2 Prova Avaluaci Components Bsics De La Lectura

(PACBAL)
Segons Font, Castells i Ramon (2013) el PACBAL s una prova que serveix
bsicament per identificar si els alumnes tenen o no el nivell adequat i
suficient daquells components que garanteixen laprenentatge i el domini de
la lectura. s un instrument que mesura si linfant progressa en aquelles
habilitats crtiques que estan a la base de la lectura primerenca. El PACBAL
s una prova davaluaci dels components bsics de la lectura, les diverses
rees que savaluen serveixen per predir si lalumne ser un lector amb
fludesa. Les puntuacions de lalumne es categoritzen en tres nivells:
Normatiu per edat
Algun risc de dificultats lectores
Risc de dificultats lectores.
Aquesta prova s un instrument davaluaci que contempla tres objectius:
Determinar si els alumnes mostren totes les habilitats importants que
es necessiten per llegir correctament.
Oferir un sistema de control de progrs que avalua el grau deficcia
de les intervencions educatives, s a dir, permet avaluar si les mesures
treballades amb els alumnes han tingut impacte.
Mesurar leficcia del programa educatiu de la lectura de lescola.

El PACBAL utilitza set indicadors per avaluar cinc habilitats de la lectura inicial.
En lactualitat sabem que els components/indicadors bsics de la lectura i del
seu aprenentatge son els segents: 1) La consciencia fonolgica, 2) el principi
alfabtic, 3) la identificaci, 4) la lectura de paraules, 5) la fludesa lectora,
6) la comprensi i 7) el vocabulari. Les cinc habilitats de la lectura sn: 1) La

Vegeu plantilla ECI-mestres: Annexos pgina 3

16

conscincia fonolgica, 2)lensenyament amb base fontica, 3) la fludesa

lectora, 4) la comprensi lectora i 5) el vocabulari. Aquest prova, sadministra
tres vegades al llarg de cada curs escolar (inici de curs, mig curs, final de
curs) per tal de poder dur a terme un seguiment acurat del procs de lalumne
i poder extreure uns resultats i unes conclusions ms significatives i ajustades
a la realitat. El PACBAL, avalua, doncs, cada un daquests aspectes ( Taula 1)

TAULA 1. Proves i/o indicadors administrats en cada curs i en cada

P-5

Primer

Segon

Vocabulari

Comprensi
lectora

Fluidesa lectora

Lectura de
paraules sense
sentit
Lectura de
paraules amb
sentit

PACBAL

Segmentaci
fonmica
Principi alfabtic

moment davaluaci.

Inici curs

Mig curs

Final curs

Inici curs

Mig curs

Final curs

Inici curs

Mig curs

Final curs

La present recerca sha realitzat en el cicle deducaci infantil, concretament

a p-5 i com es pot veure a la taula 1, a P-5, savaluen quatre dels set
indicadors que sn els segents:

17

1. La prova de segmentaci fonmica (SF)

Aquesta prova avalua lhabilitat que t un alumne per segmentar paraules en
els seus fonemes individuals, la SF s una prova oral en la que es presenta a
lalumne una llista de vint paraules de dos a set fonemes amb diferents
patrons, a continuaci lalumne t un minut per segmentar les paraules. La
puntuaci final s el nombre de segmentacions correctes.
2. La prova de principi alfabtic (PA)
Aquesta prova avalua lhabilitat que t lalumne per anomenar els sons de les
lletres majscules i minscules, es presenta a lalumne les seixanta grafies
en majscules i minscules que inclouen les lletres de lalfabet, ordenades a
latzar. La mesura que es pren s el nombre de sons anomenats correctament
en un minut.
3. Prova lectura de paraules sense sentit (PSS)
s una prova que avalua si lalumne ha assolit la correspondncia so-grafia
i lhabilitat de combinar sons per formar paraules sense sentit formades per
diversos patrons ortogrfics i que estan ordenades a latzar ( per exemple,
buma, bal, naca, er, us). Es demana a lalumne que anomeni els sons de cada
lletra o que llegeixi tota la paraula sense sentit. Lalumne en aquest cas,
tamb disposa dun minut per llegir tantes paraules com pugui i la puntuaci
final s el nombre de lletres que ha llegit correctament.
4. Prova de lectura de paraules amb sentit (PAS)
s una prova que valora lhabilitat que t lalumne de combinar sons per
formar paraules. La finalitat principal daquesta prova s identificar fins a quin
punt lalumne utilitza la via ortogrfica en la seva lectura. Es presenten a
lalumne paraules amb sentit, formades per diversos patrons ortogrfics i que
estan ordenades a latzar ( per exemple, casa, dia, nou, vola) i se li demana
que llegeixi la paraula. Finalment, lalumne t un minut per llegir tantes
paraules com pugui, i la puntuaci final s el nombre de paraules que ha llegit
correctament.2

Vegeu plantilla de cada una de les proves PACBAL: Annexos pgina 4

18

Segons Font, Castells i Ramon (2013) el PACBAL ens proporciona dades

relacionades amb els segents aspectes:
Identifica les necessitats de suport dels alumnes
Valida les necessitats de suport
Planifica el suport educatiu
Avalua el suport
Revisa els resultats
Si es centra latenci en els usos de les dades a nivell descola el PACBAL
proporciona:
Anlisi de dades a nivell daula
Anlisi de dades a nivell de tota lescola
Aquestes dades serveixen per valorar els resultats del programa de lectura,
analitzar la seva eficcia i establir plans de millora. Per tal destablir aquest
pla de millora sha de decidir formes dagrupament i estratgies dintervenci
per tal de millorar els resultats finals de cada un dels alumnes.
En quan a la funci que compleix el PACBAL sha de dir que s una prova
essencialment de cribratge. s a dir, una mesura que serveix per identificar
de manera peridica i rpida si els alumnes tenen o no el nivell que els permet
progressar adequadament en ladquisici de la lectura, i per prendre mesures
dajustament de la resposta educativa. Tot i aix, el PACBAL tamb es pot
utilitzar per fer control de progrs dels alumnes i avaluar els resultats de la
lectura que obtenen a final de curs/cicle.
Els usos que pot tenir PACBAL s, en molta probabilitat, una de les
aportacions ms significatives de la prova. Aquest aprova sha pensat i
desenvolupat no com una mesura davaluaci allada de la lectura, sin
essencialment com una mesura que sha dutilitzar a nivell de tota lescola i
amb un finalitat essencialment preventiva i educativa. El PACBAL no vol ser
un instrument diagnstic o per identificar exclusivament alumnes que tenen
dificultats. La intenci fonamental daquesta s conixer, el ms aviat
possible, si els alumnes han adquirit o estan adquirint) a un ritme adequat
els components bsics que garanteixen laprenentatge de la lectura o quins

19

sn els components amb els que lalumne presenta dificultats. Aquesta

identificaci constitueix un element essencial per prevenir les dificultats
lectores. Davant el percentatge tan elevat de fracs en lectura, una mesura
preventiva s la identificaci rpida i primerenca dels nivells del domini dels
El PACBAL no adjudica etiquetes als alumnes, noms estableix el nivell de
suport que lalumne necessita per progressar. s a dir, les puntuacions que
lalumne obt es tradueixen en el tipus dintensitat dajuda que necessita
concretament. Les puntuacions del PACBAL informen al mestre/a i a lescola
( i al propi nen o nena) si el nivell de lectura de lalumne s normatiu,
necessita ajuda addicional o substancial. Aix significa que a travs del
PACBAL ( i bviament daltres mesures) es poden prendre decisions sobre els
continguts, el tipus dagrupament, els materials i els sistemes davaluaci
ms ajustats a les necessitats i caracterstiques dels alumnes i a les
exigncies del seu progrs. Font, Castells i Ramon (2013:4)

4.2.3 IBM SPSS Statistics

SPSS s un programa informtic que sutilitza per a realitzar una gran
varietat danlisis estadstics, des de els ms senzills als ms complexos; i
ofereix un sistema eficient, integrat, potent i fcil dutilitzar per a organitzar
i analitzar dades. Tamb sutilitza per a confeccionar informes i taules
numriques. Per aix, s un dels programes estadstics ms utilitzats tant en
el mon acadmic com en el dels negocis en tot el mn.
Es pot utilitzar duna manera interactiva o com un programa en qual es
processen moltes tasques a la vegada. El treball interactiu es realitza a travs
de quadres de dileg que contenen els aspectes ms importants de la tasca
que es vagi a realitzar. El programa SPSS est organitzat en base a
comandes, que son com elements dun llenguatge. Les sentencies poden ser
generals o daplicacions estadstiques. Camacho (2002:1)
La estadstica t com a finalitat estudiar detalladament les caracterstiques
duna mostra de dades. Aquest estudi es realitza a travs de les variables,
que sn quantitats que poden mostrar i prendre diferents valors dun moment
a un altra o dun objecte a un altre, i son propietats dels casos que poden
prendre diferents valors. Existeixen variables qualitatives (o nominals) son
variables, els quals, els eu valor noms es pot dir que son diferents. En les
20

variables quantitatives els seus valors a ms de ser diferents es poden

ordenar (de major a menor).
La estadstica pot estudiar tant les caracterstiques de les mostres en s com
fer inferncies sobre les caracterstiques de les poblacions. Poblaci s el
conjunto de valors que tenen una propietat com i una mostra s un
subconjunt (aleatori o no) de la poblaci.

Les caracterstiques de les

poblacions sestudien mitjanant indicadors dun o ms aspectes particulars.

A aquests indicadors sels anomena parmetres quan es refereixen a la
poblaci, i sels anomena estadstics quan es refereix a una mostra. Camacho
(2002:110)
4.3 Procediment
A principis del mes de febrer es va comenar a dur a terme aquesta part
prctica i es va administrar als infants la prova de lectura PACBAL. La primera
setmana es va administrar la prova al grup-classe 1: grup control i la segent
setmana al grup-classe 2: grup experimental. Una vegada els infants de
ambdues classes van realitzar la prova PACBAL, per motius pedaggics es va
escollir el grup-classe: 2, com a grup experimental, el qual, va mostrar ms
dificultats.
Es van realitzar una srie dactivitats on leix principal era el treball sistemtic
de la conscincia fonolgica amb activitats ajustades a les seves necessitats
com a grup per intentar millorar i garantir lxit en ladquisici de la lectura.
Durant tres setmanes es va treballar diferents aspectes de la conscincia
fonolgica a travs dactivitats vivencials i properes, tenint en compte els
seus coneixements previs per tal de poder arribar a un aprenentatge ms
significatiu i consolidat. Els temes i eixos principals de conscincia fonolgica
que es van treballar durant aquestes sessions van ser els segents:
Jocs descoltar: Escoltar sorolls de la natura o de la vida quotidiana
per tal dentrenar lescolta selectiva i desenvolupar diferents activitats
de memria auditiva per dintroduir-los en lart descoltar activament,
atentament i analticament.

21

 Les rimes: s important introduir i comenar a treballar al conscincia

fonolgica a travs de la rima. Jugar amb les rimes s una entrada
excellent a la conscincia fonolgica. Donat que els jocs amb rimes
dirigeixen latenci del nen a les semblances i diferncies dels sons de
les paraules, tamb s til perqu el nen sadoni que lessncia del
llenguatge no s noms significaci i missatge sin tamb una forma
fsica, s a dir no noms el que es diu sin tamb el com es diu. Garriga
(2003)
La paraula i la frase: Amb aquestes activitats els infants podran
conixer que les frases estan compostes per cadenes de paraules
tamb podran reforar la conscincia de paraula per tal danar millorar
la seva idea de lestructura del llenguatge.
Conscincia de sllaba:

Una vegada els alumnes tenen establert

que les frases estan formades per paraules, s el moment dintroduirlos en la idea de que les paraules, elles mateixes, estan formades per
cadenes dunitats ms petites, les sllabes. Garriga (2003)
Sons inicials i finals: s important treballar els sons inicials i finals
ja que inicien els nens en la naturalesa i existncia dels fonemes. Els
jocs estan pensats, primer, per fer descobrir als nens que les paraules
contenen fonemes i, segon, per ajudar-los a comenar a aprendre les
identitats independents dels fonemes perqu puguin reconixer-los i
distingir-los lun de laltre. Garriga (2003)
Fonemes: Amb aquestes activitats els infants treballaran a identificar
el fonema i poder separar fonema per fonema, s a dir, lletrejar.
Una vegada realitzades les tretze sessions de conscincia fonolgica3 amb el
grup-classe 2: grup experimental , es va tornar a administrar la prova
PACBAL als dos grups-classe ( grup control i grup experimental) per poder
comprovar si els infants del grup experimental havien obtingut resultats i
millores significatives respecte els resultats anteriors i respecte el grup
control. De manera parallela, les tutores de cada grup varen respondre el
test ECI, el qual ajuda a identificar si algun infant presenta algun factor de
risc, en aquest cas, centrem latenci ens les factors de risc de TDAH.

Vegeu quadre-resum sessions consciencia fonolgica : Annex pgina 8

22

 5. Resultats
En aquest apartat es comentaran els diferents resultats obtinguts tenint en
compte les dues hiptesis i els objectius plantejats a linici daquesta
investigaci. Sanalitzaran tant els resultats de la prova ECI comparats amb
els resultats inicials del PACBAL com les dues proves PACBAL (grup control i
grup experimental) per tal dextreure conclusions i comprovar si shan
complert els objectius principals de la recerca.
Si centrem la mirada i latenci en la prova ECI, sha detectat sis infants amb
factors de risc de TDAH, cinc nens i una nena. Segons els resultats i la
proporci de nens/nenes amb factors de risc de TDAH que sha detectat en
aquest estudi es pot confirmar el fet de que el TDAH s molt ms prevalent
en nens que en nenes ja que segons Ezpeleta (2005) 9 nens/1 nena en
poblaci clnica i 3 nens/1 nena en poblaci general.
Tres daquests sis infants mostren factors de risc de TDAH de tipus hiperactiu,
dos infants mostren factors de risc de TDAH de tipus combinat i per ltim,
linfant restant mostra factors de risc de TDAH tipus desatent. Tenint en
compte els resultats daquests infants, i analitzant aquests seguint la
normativa davaluaci del PACBAL, tres dels sis infants, mostren risc de
dificultats lectores, en la majoria de les capacitats avaluades en la prova
PACBAL, s a dir necessiten una ajuda substancial. Seguint en la mateixa lnia
els tres infants restants presenten algun risc de dificultats lectores, per
saccentua el risc en la prova de lectura de paraules amb sentit, s a dir,
encara no sn capaos dajuntar els sons per formar i llegir la paraula
sencera, daquesta manera, segons la normativa de lavaluaci del PACBAL,
seria necessria una intervenci addicional per tal de millorar les seves
mancances i poder oferir-los una ajuda ajustada per a les seves necessitats.4

Vegeu taula de resultats de lavaluaci inicial del PACBAL destacant els infants amb factors de risc de
TDAH i el tipus: Annexos pgina 19
23

A continuaci,

sexposen els resultats anteriors (inicials) al treball de

conscincia fonolgica i el posteriors a aquest de la prova PACBAL. Una

vegada analitzats els resultats de la prova PACBAL en lavaluaci inicial
sobserva que els resultats de les puntuacions dels infants del grup
experimental van ser inferiors als resultats del grup control. Una vegada
realitzades les tretze sessions de conscincia fonolgica amb el grup
experimental , es va tornar a realitzar el PACBAL tan al grup experimental
com al grup control. Desprs de dur terme lavaluaci del PACBAL de manera
ntegra, els resultats confirmaven que el grup experimental ( que en la
avaluaci inicial la seva puntuaci total era inferior a la puntuaci del grup
control) havien millorat pel que fa a la primera avaluaci fins al punt de
sobrepassar i avanar la puntuaci total i final del grup control.
La taula que es mostra a continuaci representa els resultats totals que els
infants van obtenir de la primera i la segona avaluaci de PACBAL separat per
grup-classe; el grup control i el grup experimental. (Taula 2).

Taula 2. Resultats totals grup experimental i grup control primera i segona

avaluaci

Resultats totals PACBAL Primera i segona avaluaci

2500

Puntuaci TOTAL

2073
2000

1661

1764
1538

1500
1000
500
0
Grup control 1era
avaluaci

Grup experimental
1era avaluaci

Grup control 2na

avaluaci

Grup experimental
2na avaluaci

Ttulo del eje

Tal i com es mostra en aquesta grfica es pot observar que el grup

experimental ha millorat notablement respecte la primera prova PACBAL i

24

tamb respecte el grup control desprs dhaver realitzat les sessions de

conscincia fonolgica.
A nivell global, pel que fa els resultats totals dambds grups, una part
proporcional de la millora s deu al seu procs maduratiu ja que entre la
primera avaluaci i la segona, ha transcorregut un temps de dos mesos. No
obstant, si es centra latenci en el grup experimental es pot observar que ha
hagut un canvi important ja que han passat de 1538 a 2073 punts i no noms
han millorat la puntuaci i el resultats respecte la primera prova sin que han
sobrepassat la puntuaci del grup control, s a dir, el grup que anava ms
avanat en la primera avaluaci de la prova PACBAL.
En la segent taula es representen les dades dels diferents nivells que es
troben en el moment de lavaluaci de la prova PACBAL: Amb risc, amb
possible risc i nivell normatiu del curs tant del grup control com del grup
experimental. ( Taula 3)
Taula 3. Nivells dels resultats del grup control i el grup experimental en la
primera i la segona avaluaci de la prova PACBAL.
12

Nivells dels resultats

Nombre d'alumnes per grup

10
8
6
4
2
0

Grup control 1era

avaluaci

Grup control 2na

avaluaci

Grup experimental
1era avaluaci

Grup experimental
2na avaluaci

Risc

Possible Risc

Normatiu nivell curs

10

11

Tal i com es pot observar en aquest grfic, hi ha hagut canvis i millores tant
en el grup experimental com en el grup control, tot i aix el grup experimental
mostra canvis ms elevats que el grup control.

25

Pel que fa el grup experimental, en la primera avaluaci de la prova PACBAL

hi havia 4 infants que mostraven risc i en canvi, desprs dhaver realitzat les
sessions de conscincia fonolgica, en la segona avaluaci noms mostren
risc 2 infants. Si centrem latenci en els infants que tenien possible risc
tamb shan millorat els resultats que si els comparem amb els del grup
control; no ha hagut millora ja que en les dues avaluacions 4 infants
mostraven possible risc. Tot i aix, el canvi ms important ha estat en la
quantitat dinfants del grup experimental que han passat de tenir possibles
risc a no tenir risc, de 5 infants que no mostraven cap risc a la primera
avaluaci en la segona shan convertit en 11. s a dir, en aquest moment,
ms de la meitat de la classe no mostren cap risc davant de lavaluaci i
ladquisici dels components bsics de la lectura.
En la primera avaluaci de la prova PACBAL del grup experimental el nivell
que predominava era el de possible risc, en canvi, desprs de la intervenci,
en la segona avaluaci el nivell que predomina clarament s el de cap risc,
s a dir el nivell normatiu.5
5.1 Valor estadstic
Per tal de poder afirmar que les valoracions i els resultats anteriors sn
significatius des del caire estadstic, shan elaborat diferents taules de
contingncia i grfics estadstics que indiquen si els resultats i els diferents
canvis que shan pogut observar en les anteriors taules sn realment
significatius des del punt de vista estadstic. Per realitzar aquest buidatge
daquesta investigaci qualitativa sha utilitzat el programa estadstic SPSS
STATISTICS amb el qual shan realitzat diferents operacions per demostrar si
hi ha hagut canvis i resultats significatius.
Un dels aspectes que sha analitzat a travs del programa estadstic SPSS ha
estat lelaboraci de diferents tcniques estadstiques per confirmar si la
diferncia entre els resultats de les proves PACBAL dels infants que mostren
factors de risc de TDAH i els que no en mostren s significativa. En la taula
que es mostra a continuaci es poden observar les mitjanes de cadascuna de
les proves del PACBAL dels infants amb factors de risc de TDAH i els infants

Vegeu taula de resultats totals i nivells segons lavaluaci PACBAL: Annexos pgina 23
26

sense factors de risc de TDAH, es pot comprovar que la mitja dels infants
amb factors de risc de TDAH s inferior als infants que no mostren aquest
factor de risc. (Taula 4)
Taula 4. Mitjanes entre infants amb factors de risc de TDAH i infants sense
factors de risc de TDAH.
Estadsticos de grupo
Factors de
risc de TDAH
Segmentaci Sense factor
Fonmica
de risc de
TDAH
Amb factors
de risc de
TDAH
Principi
Sense factor
Alfabtic
de risc de
TDAH
Amb factors
de risc de
TDAH
Lectura de
Sense factor
paraules
de risc de
sense sentit TDAH
Amb factors
de risc de
TDAH
Lectura de
Sense factor
pauraules
de risc de
amb sentit
TDAH
Amb factors
de risc de
TDAH
Total de les
Sense factor
variables
de risc de
TDAH
Amb factors
de risc de
TDAH

Desviacin
tp.

Media

Error tp. de
la media

29

23,97

20,092

3,731

16,17

11,856

4,840

29

26,45

13,925

2,586

17,00

7,899

3,225

29

36,86

23,125

4,294

20,17

13,819

5,642

29

8,45

9,742

1,809

,83

2,041

,833

29

95,72

56,428

10,478

54,17

32,677

13,340

No obstant, el principal objectiu daquesta recerca s comprovar si aquest

resultats sn significatius, per aix es va realitzar la prova T Student per a
mostres independents per tal de comprovar si els resultats i les mitjanes que
hem vist en la taula anterior sn significatius segons lestadstica. ( Taula 5)

27

Taula 5. Prova T Student per a mostres independents per valorar si els resultats
son significatiu
Prueba de Levene para la
igualdad de varianzas

F
Segmentaci Se han
Fonmica
asumido
varianzas
iguales
No se han
asumido
varianzas
iguales
Principi
Se han
Alfabtic
asumido
varianzas
iguales
No se han
asumido
varianzas
iguales
Lectura de
Se han
paraules
asumido
sense sentit varianzas
iguales
No se han
asumido
varianzas
iguales
Lectura de
Se han
pauraules
asumido
amb sentit
varianzas
iguales
No se han
asumido
varianzas
iguales
Total de les Se han
variables
asumido
varianzas
iguales
No se han
asumido
varianzas
iguales

Sig.
3,424

1,618

1,471

11,857

1,880

Prueba de muestras independientes

Prueba T para la igualdad de medias

t
,073

,212

,234

,002

,180

Sig.
(bilateral)

gl

Diferencia de Error tp. de

medias
la diferencia

95% Intervalo de confianza

para la diferencia
Inferior

33

,369

7,799

8,555

-9,606

25,203

1,276

11,953

,226

7,799

6,111

-5,522

21,120

1,597

33

,120

9,448

5,916

-2,587

21,484

2,286

12,568

,040

9,448

4,134

,487

18,410

1,694

33

,100

16,695

9,853

-3,352

36,742

2,355

11,767

,037

16,695

7,090

1,214

32,177

1,885

33

,068

7,615

4,040

-,605

15,835

3,823

32,858

,001

7,615

1,992

3,562

11,668

1,732

33

,093

41,557

23,999

-7,270

90,385

2,450

12,241

,030

41,557

16,963

4,678

78,437

Tal i com es pot observar totes les proves exceptuant la primera, la

segmentaci fonmica, han mostrat diferncies significatives entre els
resultats dels infants amb factors de risc de TDAH i els infants sense factors
de risc de TDAH, ja que el valor s significatiu quan aquest s inferior a 0,05.
En el cas de la segmentaci fonmica no sha pogut dur a terme amb xit ja
que existeix una regressi massa alta i no es pot determinar, s a dir, els
resultats dels infants tant amb factors de risc com sense factors son massa
variats

dispersos

entre

Superior

,912

ells

com

significatives.
28

per

poder

extreure

conclusions

Per una altra banda, amb aquesta recerca tamb sha volgut comprovar de
manera estadstica la importncia del treball sistemtic de la conscincia
fonolgica, i per tant, comprovar si la diferencia dels resultats entre el grup
experimental i el grup control en la segona avaluaci sn significatives. Per
tal de determinar aquest aspecte shan creat diferents taules de contingncia
amb el programa SPSS de cada una de les proves/indicadors del PACBAL.
Cada una daquestes taules esta dividida en 5 tems:
1- Disminuci significativa del resultat
2- Disminuci del resultat
3- No hi ha millora
4- Millora del resultat
5- Millora significativa del resultat
A continuaci es presenta la taula de la primera prova del PACBAL; la
segmentaci fonmica, tal i com es pot comprovar, el grup experimental ha
millorat de manera significativa el seu resultat; un 22,9%, en canvi el grup
control noms ha millorat de manera significativa un 8,6%. ( Taula 6)

Taula 6. Diferncies entre el grup experimental i el grup control en la prova

de Segmentaci fonmica

29

Tot i aix, encara que el grup experimental ha millorat ms els seus resultats
en aquesta prova respecte el grup control, segons lestadstica, en aquest
cas, no significatiu ja que el Chi-cuadrado de Pearson no est per sota del
0,05. Un dels motius s per la dispersi de resultats i per el redut nombre de
mostra a analitzar, s a dir.(Taula 7)6
Taula 7. Prova Chi-cuadrado segmentaci fonmica

En la segent taula es mostren els resultats entre el grup experimental i el

grup control de la segona prova PACBAL: el Principi Alfabtic. Tal i com es
pot observar, en aquest cas el grup experimental tamb mostra una millora
ms alta que el grup control, amb un 11,4% de millora respecte el 2,9% de
millora del grup control.( Taula 8)
Taula 8. Diferencies entre el grup experimental i el grup control en la prova
de Principi Alfabtic

Vegeu grfic dels resultats a: Annexos pgina 27

30

En aquest cas, estadsticament la diferncia entre els dos grups tampoc s

significativa ja que s superior al 0,05. En aquest cas, tamb es podria deure
a la poca quantitat de mostra analitzada.( Taula 9)7
Taula 9. Prova chi-cuadrado Principi Alfabtic

En la segent taula es mostra la tercera prova del PACBAL: La Lectura de

Paraules Sense Sentit. En aquesta prova els infants del grup experimental tal
i com es pot observar tamb han tingut una millora superior al grup control,
amb un 17, 1% de millores siginifcatives respecte al 2,9% de millora del grup
control. (Taula 10)
Taula 10. Diferncies entre el grup control i el grup experimental en la
prova Lectura de Paraules Sense Sentit

Vegeu grfic dels resultats a: Annexos pgina 27

31

Si comparem els resultats de manera individual, lestadstica tampoc dna

una diferncia significativa de la mateixa manera que ens els resultats
anteriors. ( Taula 11)8
Taula 11. Prova Chi-cuadrado Lectura Paraules Sense Sentit

Per ltim, en la segent taula es mostren els resultats de lltima prova del
PACBAL: La Lectura de Paraules Amb Sentit, on els valors tamb mostren que
el grup experimental ha millorat respecte el grup control. ( Taula 12)
Taula 12. Diferncies entre el grup control i el grup experimental en la
prova Paraules Sense sentit

Vegeu grfic dels resultats a : Annexos pgina 28

32

De la mateixa manera que en les proves chi-cuadrado anterios, en aquest

cas la diferncia entre els dos grups tampoc ha estat estadsticament
significativa. (Taula 13).9
Taula 13. Prova Chi-cuadrado Lectura Paraules Amb Sentit

La taula que es mostra a continuaci s una taula de contingncia que mesura

la totalitat de les quatre proves anteriors ( Segmentaci fonmica, Principi
Alfabtic, Lectura de Paraules Sense Sentit i Lectura de Paraules amb Sentit)
per contrastar les diferncies totals entre els dos grups i comprovar si existeix
un progrs i una millora significativa en el grup experimental respecte el grup
control. En aquest cas el grup experimental t una millora del 25,7% respecte
el grup control que t una millora del 5,7% (Taula 14)
Taula 14. Diferncies dels resultats totals de la prova PACBAL entre el grup
control i el grup experimental

Vegeu grfic dels resultats a: Annexos pgina 28

33

En aquest cas la prova Chi-cuadrado dna un resultat inferior a 0,05, per

tant, la diferncia i la millora que hi ha en els resultats del grup experimental
respecte el grup control de la prova PACBAL total si que s significativa.
(Taula 15)
Taula 15. Prova Chi-cuadrado total de la prova PACBAL

En el segent grfic es mostra les millores i les disminucions del resultat

dambds grups, sobserva que el grup experimental ha tingut una millora
significativa del resultat ms elevat que el grup control. ( Taula 16)
Taula 16. Grfic de barres de la diferncia total de la prova PACBAL

34

 6. Discussi
Ladquisici de la lectura s un procs complex en el qual intervenen molts
factors, ja que llegir no noms es basa en descodificar sin que llegir s
comprendre all que descodifiquem lletra per lletra, paraula per paraula i
frase per frase. Per aquest motiu aquesta tasca comporta un cert grau de
dificultat pels infants i ms concretament pels infants amb TDAH. Segons
Willcutt i Pennungton (2000) laprenentatge de la lectura planteja seriosos
reptes pels alumnes amb TDAH ja que depn de ladquisici de les regles de
conversi de grafies i fonemes, que requereix conscincia, un considerable
grau datenci, habilitats danlisis, sntesis i una bona capacitat de memria
de treball.
Amb la realitzaci daquest treball i atenent-me als resultats de la primera
avaluaci de la prova PACBAL, es pot afirmar que en aquesta situaci en
concret, els sis infants que mostren factors de risc de TDAH, segons els
criteris davaluaci i la normativa de la prova PACBAL, la meitat daquests
infants necessiten una intervenci addicional i laltre meitat necessitarien una
intervenci substancial, s a dir, es troben en una fase de risc. Una altra de
les caracterstiques que tenen en com aquests infants detectats amb factors
de risc de TDAH s que encara son incapaos dajuntar els sons per formar
una paraula, s a dir, encara no han completat el procs dadquisici de la
lectura.
Tal i com es pot comprovar en les diferents taules de puntuacions del PACBAL,
aquests sis infants no sn els que presenten necessriament els resultats ms
baixos del grup per si que s veritat que tots presenten risc/possibles risc
segons els criteris davaluaci PACBAL. En la mateixa lnia, els resultats
estadstics del SPSS, extreu una diferncia significativa entre els resultats
dels infants que mostren factors de risc de TDAH amb els infants que no
mostren aquest factor de ris, exceptuant la prova de segmentaci fonmica
ja que el resultats eren massa dispersos.
Per tant,

tenint en compte aquests resultats i ajustant els arguments en

aquests, es pot afirmar que en aquest cas, els infants que mostren factors

35

de risc de TDAH, majoritriament, mostren ms dificultats a lhora dadquirir

i treballar els components bsics de la lectura i per aix, solen arribar a llegir,
per tant, arribar a letapa ortogrfica, ms tard que els infants que no mostren
aquest factor de risc.
Aquesta conclusi, en aquest cas no es pot extrapolar a la poblaci en general
ja que es tracta duna mostra en concret, per poder generalitzar aquest
argument shauria de multiplicar la mostra o realitzar el mateix mtode amb
diferents mostres. Tot i aix, la hiptesis i els objectius principals shan
complert ja que en el cas estudiat i treballat els infants amb factors de risc
de TDAH mostren ms dificultats en laprenentatge de la lectura i ladquisici
daquesta que els infants que no mostren factors de risc de TDAH.
La conscincia fonolgica es defineix com la capacitat per analitzar i
segmentar els components de la parla (paraules, sllabes, fonemes), s una
habilitat metalingstica. Es proposen dues dimensions de la conscincia
fonolgica: la sensibilitat fonolgica i la conscincia de segmentaci. Aquesta
capacitat permet a linfant dominar les regles de correspondncia grafemafonema i es crucial per a laprenentatge de la lectura Gomez, Pineda i Aguirre
(2005:581) Tal i com esmenten els anteriors autors, la conscincia
fonolgica es crucial per laprenentatge de la lectura, i desprs danalitzar els
resultats obtinguts tant del grup experimental com del grup control
mitjanant els resultats de les proves PACBAL de les dues avaluacions, sha
pogut observar una millora important del grup experimental respecte la
primera avaluaci i respecte el grup control. En la mateixa lnia, desprs
danalitzar i extreure els resultats estadstics mitjanant leina SPSS, si es fixa
latenci en el resultat total de cada grup de la segona avaluaci( desprs de
realitzar les sessions de conscincia fonolgica)

sobserva un increment

elevat i estadsticament significatiu del grup experimental respecte el grup

control i respecte la primera avaluaci.
Pel que fa lelecci del grup experimental, es va decidir triar com a grup
dintervenci aquell grup-classe que mostrava ms mancances per criteris
pedaggics, tics i per poder oferir-los una oportunitat. Vaig escollir el grup
que mostrava ms dificultats tot i el riscs de que els resultats no resultessin
estadsticament significatius.

36

Per tant, tenint en compte i guiant-me pels resultats obtinguts es pot afirmar
que en aquesta situaci en concret, el treball sistemtic de conscincia
fonolgica ha ajudat a millorar el rendiment lector, s a dir, els infants del
grup experimental que han realitzat 13 sessions on es treballava diferents
aspectes de conscincia fonolgica, han obtingut millors resultats en la
segona avaluaci de la prova PACBAL respecte la primera avaluaci i respecte
el grup control.
Per aquests motius es pot afirmar que el treball de conscincia fonolgica ha
estat bsic i fonamental per millorar el rendiment i afavorir en ladquisici i
laprenentatge de la lectura ja que aquesta, t com objectiu que els infants
entenguin que s el llenguatge, que est format per sons, lletres, sllabes,
paraules, s a dir, la conscincia fonolgica intenta fer visible el llenguatge
per amagar la seva forma ms abstracte i mostrar la seva part mes palpable
per aix poder arribar a establir un aprenentatge significatiu.
Per concloure, segons les dades i els resultats obtinguts es podria afirmar que
les dues hiptesis plantejades a linici del treball shan complert de manera
positiva sempre tenint en compte els resultats concrets daquesta recerca.
Els resultats han coincidit des de la vesant ms experimental i vivencial i
tamb des de la besant ms objectiva, s a dir, lestadstica. Per tant, tenint
en compte aquests valors, es pot afirmar que els infants que mostren factors
de risc de TDAH tenen, majoritriament, dificultats en ladquisici de la
lectura, i per una altra banda, tamb amb els resultats obtinguts sha pogut
demostrar, que en aquest cas, el treball sistemtic de conscincia fonolgica
ha millorat el rendiment i els resultats en ladquisici de la lectura.

6.1 Valoraci personal

Com a reflexi i valoraci personal, lelaboraci i realitzaci daquest treball
ha estat molt diferent a la resta de treballs que he dut a terme al llarg de la
meva vida com estudiant. Aquest treball est fet des del cor, ja que em centro
en temes com lalfabetitzaci i el TDAH, pels quals mostro molt inters i li
dono una gran importncia per experincies personals concretes de la meva
vida. Per aix des dun bon principi vaig decidir dedicar-li temps, esfor i

37

dedicaci no noms perqu es tracti de lltim treball del grau sin perqu s
un tema del qual sempre he volgut investigar i saber ms per poder algun
dia arribar a ajudar als dems i poder comprendrels millor.
Vaig comena aquest repte amb ganes i motivaci tot i tenint varis
impediments vaig saber aprofitar-los per millorar i valorar que el final de la
trajectria s ms enriquidora si aquesta no ha estat fcil aix que vaig decidir
enfrontar-me a aquest repte sense pensar-ho. El mxim moment de tensi i
nervis durant el procs i lelaboraci daquest treball va ser el primer dia de
la intervenci amb els infants de p-5 ja que era un grup nou per a mi, i una
temtica totalment nova tamb; la conscincia fonolgica. Setmanes abans
diniciar la part prctica, s a dir, la intervenci, diferents mestres del centre
em varen advertir que es tractava dun grup amb diferents problemtiques
de conducta i datenci aix que, prviament a la primera classe van haver
molts dubtes i incerteses per finalment va sortir dall ms be, possiblement
un dels motius varen ser que la majoria dactivitats partien dels seus
coneixements previs i del joc.
Per aquests motius, penso que aquest treball mha ajudat a crixer i madurar
com estudiant i com a futura mestra ja que grcies a la realitzaci daquest
he pogut posar-me davant duna classe a compartir amb els infants una de
les temtiques que mapassiona, el mn de la lectoescriptura. Amb aquest
treball Final de Grau he comenat a traar el cam cap a la meva meta i el
meu repte com a professional i com a persona; poder formar part del procs
daprenentatge de la lectura dun infant per a que cap persona li manqui un
dels grans regals que ens dna la vida com s el de llegir.

38

7. Lmits de lestudi

Una de les limitacions ms evidents, ha estat la falta de temps en la realitzaci

de la part prctica ja que els infants amb els que vaig realitzar aquesta part
prctica del Treball Final de Grau no eren els mateixos infants que amb els
que vaig realitzar lestada de Prctiques III. Aquest fet em va suposar que
havia de realitzar les primeres proves PACBAL durant lhora desbarjo i a
continuaci, vaig realitzar les sessions de conscincia fonolgica una vegada
finalitzada lestada de prctiques.
Per una altra banda, una de les limitacions daquest treball ha estat a lhora
de fer lanlisi estadstic, tenint en compte els resultats obtinguts amb el
SPSS, els infants amb factors de risc de TDAH mostren ms dificultats a lhora
de realitzar la prova PACBAL, i conseqentment, ms dificultats en ladquisici
dels components bsics de la lectura. Tot i aix no sha pogut generalitzar a
data de poblaci, ja que la mostra es massa petita (sis nens amb factors de
risc de TDAH davant de 29 sense factors de risc). Per tal de poder generalitzar
aquesta a poblaci aquest resultats shauria de multiplicar o dur-lo a terme
amb ms participants/alumnes, per aix una de les limitacions ha estat no
poder generalitzar la conclusi i els resultats a la poblaci.

39

 8. Bibliografia
Adams, J. (1990). Beginning to read: Thinking and learning about
print. Cambridge, MA: MIT Press.
American Psychiatric Association, Manual diagnostico y estadstico de
los transtornos mentales IV, Barcelona,Masson,2001.
Barkley, A. Nios hiperactivos: Cmo comprender y atender sus
necesidades especiales. Barcelona: Ediciones Paids Ibrica, 1999.
Blachman, A. (1997). Early intervention and phonological awareness:
A cautionary tale. In B. Blachman (Ed.), Foundations of reading
acquisition and dyslexia: Implications for early intervention (pp. 409430). Mahwah, NJ: Erlbaum
Camacho, J. Estadstica con SPSS para Windows. Madrid, RA-MA,2002.
Campbell, S. (1995) Behavior problems in preschool childrem: a
review of recent research. Journal of child Psychology and Psychiatry,
n, 36,p. 113-149
Cassany, D. Ensenyar Llengua. Barcelona, Gra. 1996.
Ezpeleta, L. (2005). Factores de Riesgo en Psicopatologia del
Desarrollo. Barcelona: Masson
Font, J, Castells, M i Ramon, D. Manual davaluaci de la prova
PACBAL,2013. (No publicat)
FUNDACI ANDANA (2013) TDAH [en lnia]. Barcelona [consulta: 26
de mar de 2014]. Disponible a: www.fundacioandana.org

40

 Garriga, E. Ladquisici de la lectura en el nen sord: cal saber parlar

per poder llegir?, curs 2002-2003.

Generalitat de Catalunya (2003). Ls del llenguatge a lescola.

Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Gmez, L, Pineda, D i Aguirre, D. Conciencia fonolgica en ninos con
trastorno de la atencinsin dificultades en el aprendizaje, 2005.

Gras, G: Literatura e Historia, El Pas (23-10-1999), p. 39

Hidalgo, D i Soutullo, E. Trastorno por dficit de atencin e
hiperactividad (TDAH) [en lnia]. Curso de Formacin Continuada en
Psiquiatra

Infantil.

Pediatra

Integral

(2006).

Disponible

a:

http://www.sepeap.org/imagenes/secciones/Image/_USER/Ps_inf_tra
storno_deficit_atencion_hiperactividad_tdah.pdf.
Lundberg, I., Frost, J., & Peterson, 0. (1988). Effects of an extensive
program for stimulating phonological awareness in pre-school children.
Reading Research Quarterly, 23, 263-284
Nolan, E. (2001) Journal child psychology and psychiatry, nm 42, p.
813-836.
Orjales, I. Dficit de atencin con hiperactividad. Madrid, CEPE, 2002.
PISA (2009): Competncia lectora: Marc conceptual per a lavaluaci.
Barcelona, Departament deducaci, Generalitat de Catalunya, 2008.
Quivy, Raymond; Campendhoudt, Luc Van(1997) Manual de recerca
en cincies socials. Barcelona: Herder.
Ramos, J. Conocimiento fonolgico y desarrollo dectoescritor en la
educacin infantil. Madrid. 2001, Tesis doctoral.
41

 Sprafkin, J., Gadow, D., Nolan, E. (2002). A DSM-IV- Referenced

Screening Instrument for Preschool Children: The Early Childhood
Inventory-4. Journal of the American Academy of Children and
Adolescent Psychiatry, 41, 604-612.

Turecki, S.; tonneR, L. El Nio Difcil: como comprender y tratar a los

nios difciles de educar. Barcelona: Medici, 2003.
UNESCO (1998): Informe mundial sobre la educacin. Los docentes y
la enseanza en el mundo en mutacin. Madrid, Santillana, 1998.
Verhulst, F.C., y Akkerhuis, G.W. (1989). Agreement between parents
and teachers ratings of behavioural/emotional problems of children
aged 4-12. Journal Child Psychology Psychiatry, 30, 123-136.

Willcutt i Pennungton (2000). Efectos del metilfenidato en el

rendimiento lector de nios con TDAH.

42