2.

LES FASES DEL PROJECTE

Presentaci subjectes i etapes del projecte

SESSIO

COM A

CONTINGUT
Etapes projecte.
Escollir tipus projecte

Client

TEORIA

Presentaci subjectes i etapes del projecte

Tema i plantejar necessitat

Index
1. SUBJECTES DEL PROJECTE
1.1 PROCS
1.2 PROJECTE: SUBJECTES I ELS SEUS OBJECTIUS
1.2.1 Fase de redacci
1.2.2 Fase dexecuci (fabricaci -construcci)
1.3 RELACIONS DELS SUBJECTES EN UN PROJECTE
2. ETAPES DEL PROJECTE
3. GESTI EN LEXECUCI DEL PROJECTE
4. ORGANIZATION CHART

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

1. SUBJECTES DEL PROJECTE

1.1 PROCS

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

1.2 PROJECTE: SUBJECTES I ELS SEUS OBJECTIUS

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

1.2.1 Fase de redacci

En tot Projecte, en la seva fase de redacci, intervenen 2 grups de persones:
1. Promotor:
Propietari de les feines objecte del projecte, per tant ens adrecem a ell tamb com a client o peticionari.
2. Projectista:
Professional lliberal Empresa dEnginyeria-Consultoria formada per grup de professionals encarregats
de la redacci dels documents, en definitiva, del Projecte.
Cal concretar que:
Si el Projecte s dutilitat Pblica:
El Promotor s lAdministraci,
Si el Projecte s privat:
El Promotor s el Propietari de les feines objecte del projecte (freqentement en aquest mbit seran
installacions i mquines), a qui ens adrecem com a client o peticionari.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

1.2.2 Fase dexecuci (fabricaci -construcci)

Quan a la Fase de redacci li afegim tamb la fase de construcci
aleshores, els subjectes que intervenen samplien, i passen a ser un total de
5 grups de persones.
Aquests 5 grups de persones que intervenen doncs, des del moment inicial
que surgeix la necessitat, fins al moment de la finalitzaci de la execuci (
fabricaci-construcci) del Projecte, son:

Fase de redacci

1. Promotor: Propietari de les feines objecte del projecte, per tant ens adrecem a ell tamb
com a client o peticionari.
2. Projectista: Professional lliberal Empresa dEnginyeria-Consultoria formada per grup de
professionals encarregats de la redacci dels documents, en definitiva, del Projecte.

Fase dexecuci
(fabricaci
construcci)

3. Contractista ( Fabricant-Industrial-Constructor): Empresa responsable de portar a

-

terme la realitat fsica del Projecte.

4. Direcci dObra: Professional lliberal o Empresa dEnginyeria-Consultoria formada per
grup de professionals, responsables de la correcta execuci del Projecte des del punt de
vista tcnic-econmic.
5. Coordinador en matria de Seguretat i Salut: Professional lliberal o Empresa
dEnginyeria-Consultoria formada per grup de professionals, responsables de la correcta
execuci del Projecte des del punt de vista de la Seguretat i Salut en la seva execuci.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

1.3 RELACIONS DELS SUBJECTES EN UN PROJECTE

Analitzem-ho des de lentorn de construcci duna mquina ( daplicaci al cas dinstal.lacions i, de manera
generalitzada als diferents ambits maquinria-instal.lacions-construcci):
El Projectista recaur en lequip tcnic, que constitueix lOficina Tcnica del propi fabricant de la
mquina.
La resta de subjectes, s a dir, Contractista, Direcci dObra i Coordinador en matria de Seguretat i
Salut recaur en el propi fabricant de la mquina, concretament:
Contractista: El propi fabricant,
Direcci dObra: El propi equip Tcnic del fabricant,
Coordinador en matria de Seguretat i Salut: El propi Tcnic de Prevenci de riscos laborals del
fabricant.
Per tant tindrem que el procs pasa per:

Les interrelacions vindrien donades per:

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

I a partir daqu, les diferents combinacions que es poden presentar queden resumides en la taula segent:

Quan el mateix Peticionari s el fabricant

Quan el mateix fabricant t Oficina Tcnica i per tant

capacitat Projectista

Quan el mateix Peticionari s el fabricant, amb capacitat

Projectista.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

Duna manera resumida correspon a les relacions que sadjunten grficament a continuaci:

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

2. ETAPES DEL PROJECTE

Plantejada la necessitat per part del promotor, aquest porta a terme la corresponent Petici de projecte, en la
que sinclouen les especificacions ( tamb anomenats Requisits ) a tenir en comte:

A partir daquest moment li correspon al projectista lacceptaci de lencrrec, que dna lloc a linici de
desenvolupament i posterior redacci del projecte, que conclour amb la presentaci daquest al client o
peticionari, incorporant el document anomenat Plec de Condicions en el que es determina les condicions de
validesa de la solucin presentada en el projecte.

El client o peticionari ho acceptar o b, inclour les corresponents esmenes a portar a terme. A partir daquest
moment, una vegada incorporades les esmenes si s el cas i una vegada degudament validat, ja es pot
procedir a la planificaci de la seva execuci.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

Podem dir que, duna manera resumida correspon a les relacions i etapes que sadjunten grficament a
continuaci:

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

Aquests vincles
Especificacions ( tamb anomenats Requisits )

Plantejats per part del promotor, quan porta a terme

la corresponent Petici de projecte

Document Plec de Condicions( que forma part del En el que es determinen les condicions de validesa
Projecte )

de la solucin presentada en el Projecte redactat.

Estableixen el que anomenem com a aspectes Contractuals entre el Peticionari i el Projectista que bviament
han de quedar perfectament validats en la Validaci del Projecte, el que fa possible, linici del procs de
fabricaci

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

3. GESTI EN LEXECUCI DEL PROJECTE

En el cas de Instal.lacions/Construcci, es procedeix a establir el Pla de Fabricaci ( la terminologia emprada
en aquest cas s la de Pla dObra constructiu ) a partir de la sol.luci tcnica prevista pel Projectista ( Annex de
Planificaci)
En el cas de Mquines, ats que el Projectista sl pertnyer a la mateixa
indstria, aix fa que en redactar lAnnex de Planificaci del Projecte, ja ho faci
sota els propis condicionants i mitjans de lempresa o taller, per la qual cosa
passa a ser una Planificaci constructiva.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

Duna manera simplificada podem dir que, en el cas de la mquina, el

projectista, en ser de la prpia empresa ( que aix sl succer en la majoria
dels casos ), t una posici que li permet saber, en fase de redacci, amb
quina gent treballar i quins recursos tindr, la qual cosa li permet portar a
terme una planificaci acurada que, alhora li serveix per a tenir un ordre
ms acurat i detallat dels costos associats a la construcci de la mquina.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

En el cas de Instal.lacions/Construcci, en canvi, ens trobarem que:

Moltes vegades el Tcnic Projectista no sera el Director de les obres i,

Tanmateix, qui haur de portar a terme els treballs seran empreses que es
contractaran

per

fer

aquesta

feina

obviament

completament

desconegudes en el moment de la redacci del Projecte ).

Aquests factors sn els que condicionen la necessitate de procedeix a establir el Pla de Fabricaci ( la
terminologia emprada en aquest cas recordem que s la de Pla dObra constructiu ) adaptant la Planificaci
prevista pel Projectista ( Annex de Planificaci del projecte ), als recursos, s a dir Industrials-Contractistes
escollits per a portar-lo a terme.

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc

4. ORGANIZATION CHART

Enginyeria Industrial

Projectes ( Teoria )

jbc