Antonio Téllez Solà. Sabate. Quinze Anys de Guerrilla Urbana Antifranquista 1945-1960

Virus editorial es un proyecto autogestionado que, al margen de la gran industria editorial, ha publicado hasta hoy ms de 170 ttulos en torno
a temticas
como la memoria histrica, las migraciones, las relaciones entre salud y poder,
la pedagoga y la psicologa crtica, las relaciones de gnero, la antropologa, el
trabajo o la destruccin ambiental. En los ltimos aos hemos apostado por las
licencias libres, editando la mayora de nuestros libros en Creative Commons y
permitiendo su descarga libre en la red, conscientes de que en la lucha por el
conocimiento y la cultura libre nos jugamos buena parte del futuro. Por eso, te
invitamos a descargar nuestros libros. Tambin puedes contribuir a la sostenibilidad del proyecto, de distintas maneras:
Realizando una donacin al siguiente n. de cuenta:
La Caixa 2100/3001/65/2200313667 [indicar donacin o aportacin]
Subscripcin anual de 180 . Recibirs todas las novedades de Virus (10
anuales aproximadamente) + 2 ttulos anteriores o del fondo en distribucin a
elegir, con los gastos de envo a cargo de Virus. Adems de ello tendrs un 20%
de descuento en los libros de Virus y un 10% en los del fondo en distribucin, en
aquellas compras en la web que no entren en dentro de la subscripcin.
Subscripcin anual por coleccin. Recibirs con un 10% de descuento y sin
gastos de envo los libros de las colecciones que elijas, sin necesidad de esperar
a que lleguen a las libreras.
Hacerte socio o socia de Virus, ingresando una cuota anual mnima de 40 a
cambio de un 20% de descuento en todos los libros de Virus y un 10% de descuento
en los pedidos de libros de otras editoriales en distribucin, corriendo nosotros con
los gastos de envo.
DESCARGA, COPIA, COMPARTE Y DIFUNDE
Antonio Tllez Sol
Sabat
Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

(1945-1960)
Virus editorial
Creative Commons
LLICNCIA CREATIVE COMMONS
- Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que
es compleixin les segents condicions:
Autoria-atribuci: shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a.
No comercial: no es pot utilitzar aquest treball amb finalitats comercials.
No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.
Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevol
s o distribuci del text. Aquestes condicions es podran alterar noms amb el perms
explcit de lautor/a.
ndex
Nota editorial
La gnesi dun llibre
11
El sentit dun llibre, per Toms Ibez Gracia
19
Introducci
23
I. Sabat
29
II. La Guerra Civil
41
Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)
III. La Segona Guerra Mundial
53
Traducci del castell: Virus editorial
IV. Esperances
57
V. Confusi
69
VI. Acci
75
VII. Problemes a Frana
97
VIII. Terror a Barcelona
111
IX. Extermini
135
X. Complicacions
169
XI. Desesperana
195
XII. La mort
255
XIII. Colof
289
XIV. Ramon Vila Capdevila
295
ndex onomstic
301
Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial.

Per a consultar les condicions daquesta llicncia es pot visitar http://creativecommons.
org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot
Way, Stanford, California 94305, EUA.
2011 daquesta edici, Virus editorial
2011 del text, Antonio Tllez Sol
Antonio Tllez Sol
Correcci: Txell Freixinet

Maquetaci: Virus editorial
Coberta: Xavi Sells
Primera edici: setembre de 2011

Lallevir SL / VIRUS editorial
C/ Aurora, 23 baixos, 08001 Barcelona
T. / Fax: 93 441 38 14
C/e.: virus@pangea.org
www.viruseditorial.net
Imprs a:

Imprenta LUNA
Muelle de la Merced, 3, 2., izq.
48003 Bilbao
Tel.: 94 416 75 18
Fax.: 94 415 32 98
C/e.: luna@imprentaluna.es
ISBN-13: 978-84-92559-18-3
Depsit legal:
Nota editorial
collectiu vric
Amb ledici en catal daquest recorregut histric per la figura del guerriller
llibertari Francesc Sabat Llopart (el Quico) i els seus companys i compa
nyes en la lluita contra la dictadura franquista, acomplim un vell desig de
leditorial Virus.
El nostre projecte editorial es va iniciar fa gaireb vint anys amb el prop
sit prioritari, encara que no pas nic, de contribuir a rescatar de loblit el pa
per dels lluitadors i organitzacions anarquistes en els intents de transformaci
social del nostre pas i en la lluita contra la dictadura feixista de Franco, aix
com de denunciar el procs de la Transici amb els seus ensordidors silencis i
mitges veritats.
No fou casual, doncs, que el primer llibre, prpiament dit, que vam editar
a Virus va ser Sabat. Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960), el mar de
1992. Amb anterioritat, loctubre de 1991, havem publicat un petit fullet,
La lucha del Movimiento libertario contra el franquismo, que es va editar per
recollir uns primers diners amb qu finanar junt amb una subscripci
popular per via de la qual vam vendre ms de cent llibres per avanat ledi
ci del Sabat.
El Sabat es va convertir en una de les nostres referncies ms importants,
de la mateixa manera que el seu autor, Antonio Tllez Sol. En Tllez ens va
encoratjar en el nostre projecte editorial, ens va assessorar en la tria de llibres
de la collecci Memria i es va convertir en el nostre autor ms destacat fins
que va morir a Perpiny, el mar de 2005.
Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista
La nostra edici de lany 1992 va ser una edici revisada i augmentada

(fonamentalment amb noves notes) daquella que va publicar Plaza & Jans
lany 1978, i va respectar lidioma original en qu estava escrit aquest assaig
histric.
El 5 de gener del 2010 es van complir 50 anys de la mort den Sabat. Sn
nombrosos els actes de recordatori que ha organitzat, entre daltres, la Co
missi 50 Anys Quico Sabat. Nosaltres hem volgut contribuir a les celebra
cions de recordatori amb ledici en catal del text de lAntonio Tllez que,
desprs de quatre edicions en castell, esperem que serveixi per satisfer les
nombroses persones que ens haveu demanat poder llegir-lo en catal.
Amb la present edici esperem tamb contribuir a mantenir viva la trajec
tria i la lluita del maquis anarquista catal, davant alguns intents de reduir
la importncia de les transformacions i lluites impulsades pel moviment lli
bertari a Catalunya, o fins i tot els intents de desqualificar aquest moviment
afirmant que els seus membres eren principalment immigrants, com si els
catalans i catalanes tingussim una gentica diferent de la resta del mn, in
compatible amb les idees anarquistes. Les vides de lluitadors i lluitadores que
es recullen en aquest llibre ens demostren que aquestes idees estaven ben arre
lades entre nosaltres, i han deixat un psit que encara perdura fins avui dia.
Des de la nostra primera edici lany 1992 fins ara ha augmentat en gran
mesura linters per la lluita contra la dictadura, posant a vegades tot en el
mateix sac de la lluita contra la dictadura i per la democrcia. Tot i les nom
broses publicacions, tamb sobre la guerrilla llibertria a Catalunya, el text
dAntonio Tllez continua sent, per la seva qualitat humana i per la qualitat de
les seves fonts dinformaci, el referent ms important a lhora de situar his
tricament figures com la de Sabat o el seu company Josep Llus Faceras.
Per acabar, voldrem donar molt especialment les grcies a la Txell Freixi
net i al seu company Pascual Aguilar, per lestima, pacincia i dedicaci inver
tides en aquest projecte. Ells han contribut a una millora substancial de la
traducci. En Tllez i tots els resistents dabans i de sempre us ho agram.
Estem segurs que lAntonio tamb compartiria amb nosaltres lalegria de
poder oferir-vos aquesta nova edici en catal dun llibre tan estimat per ell i
per nosaltres.
mar de 2010
Guerra a la violncia: aquest s el mbil essencial de lanarquisme.

Desgraciadament, amb molta freqncia, contra la violncia no
existeix cap altra via de defensa que la violncia. Per, fins i tot
aleshores, no s violent qui es defensa, sin qui obliga altri a
haver-se de defensar; no s violent qui recorre a larma homicida
contra lusurpador armat que escomet la seva vida, la seva, llibertat,
el seu pa. Lassass s qui mena altri a la terrible necessitat de matar
o morir. s el dret a la defensa, que esdev sacrifici, sublim holocaust
al principi de solidaritat, humana, quan la persona no es defensa a si
mateixa, sin que defensa altri en el seu propi perjudici, afrontant
serenament lesclavatge, la tortura, la mort.
Errico Malatesta
La gnesi dun llibre
Antonio Tllez Sol
Qualsevol llibre dHistria t la seva prpia histria, i el de Francesc Sabat

Llopart (el Quico) i la guerrilla urbana a Espanya no podia ser-ne una excep
ci. El tema aqu tractat s la lluita clandestina contra una implacable tirania;
acci subterrnia, ignorada, adulterada, mistificada i sense bibliografia quan
vrem arrencar el projecte.
La idea descriure aquest llibre va nixer fruit duna indignaci molt per
sonal davant del silenci sistemtic, ms sepulcral que una llosa, amb qu eren
enterrats els lluitadors llibertaris. Retrospectivament podem comprovar que
no es tractava duna tctica circumstancial per protegir els militants que feien
la guerra amb armes a les mans, ja que setze anys desprs de la desaparici de
Francisco Franco El Cruel no shavia modificat mnimament lestratgia del
mutisme, de loblit.
No parlem dels qui aleshores continuaven combatent, ja que errats o
no no desitjaven cap publicitat, baldament tanta discreci no els salvava de
les execucions, del garrot, de lassassinat tradorenc. Volem referir-nos al silen
ci sobre aquells que anaven perdent la vida en el combat desigual. Cap prete
nia ser un heroi, aix mateix, per, cap, cap, desitjava que la seva acci queds
soterrada en loblit. Eren idealistes i persones dacci; la seva arma principal
era la inflexible voluntat de lluitar contra la injustcia. El cam que seguien les
11
La gnesi dun llibre
seves passes com deia Antonio Machado era el que ells traaven, con
venuts que menava a un mn nou on la LLIBERTAT esdevindria un dret
natural per tothom.
En aquest llibre hem abordat letapa compresa entre lany 1944 i els anys
seixanta, que sinicia a lacabament de la Segona Guerra Mundial amb la
reincorporaci a Espanya de milers dexiliats que havien combatut contra el
nazisme i el feixisme.
Existeixen dues poques anteriors encara ms ignorades, entre el 1939 i el
1944, desprs de la victria militar del franquisme amb lajut massiu de
tropes africanes, armes i exrcits dAdolf Hitler i Benito Mussolini a tot
Espanya. I, sobretot, lpoca ms sagnant, la ms inhumana, entre 1936 i
1939, a les provncies successivament conquerides per lenemic.
Va ser durant els primers anys del decenni dels cinquanta quan amb tota
ingenutat vam emprendre la tasca descriure la HISTRIA GENERAL
daquesta lluita desesperada contra el franquisme. I diem desesperada perqu
ja shavia perdut quan el poble espanyol combatia amb divisions, artilleria,
aviaci i marina; venut, lhavia reprs amb pistoles, escopetes, metralletes i
explosius. Aquesta vegada, per, eren tan sols unes desenes de milers dirre
ductibles, dispersos en petits escamots sense cap assistncia logstica, allats
en un territori totalment controlat per lenemic.
Molt aviat les dificultats per realitzar la comesa dhistoriador van esdeve
nir insuperables. Els esforos esmerats per aplegar material fidedigne, tes
timonis de protagonistes, documents sobre sentncies i execucions donaven
com a resultat una collita minsa. Era una feina que no estava a labast duna
persona, ni de deu; la tasca noms es podia intentar dur a terme per un equip
important i desitjs daconseguir lobjectiu. Era una fita difcil dassolir, que
tanmateix estava a labast del Moviment Llibertari en conjunt, per...
Per avanar en el nostre limitat treball, gaudem dun gran avantatge: ha
ver-nos relacionat amb molts militants llibertaris que estaven disposats a per
dre la vida per alliberar el poble espanyol, i que aix ho feren. Tanmateix,
prosseguem en la nostra idea esbojarrada i anvem arreplegant fraccions m
nimes dall que volia ser un ampli conjunt.
Les precisions de noms, dates i indrets es trobaven en informes inaccessibles
encara avui de la Gurdia Civil i de lExrcit, en les seves accions contra la
guerrilla antifranquista rural; informes policacs i judicials de la lluita contra
guerrillers urbans i les organitzacions obreres tradicionals que shavien recons
titut clandestinament i que dia rere dia rebien el setge de la repressi.
Totes aquestes dificultats no impedien, s clar, que sans aplegant tot all
que era possible daquesta lluita tan ignorada, un treball de formiga sense
perspectiva ds.
En aquesta tasca inicial, dos dels principals collaboradors van ser en Fran
cesc Sabat Llopart i en Josep Llus Faceras (Face) dos lluitadors que sem
blaven invulnerables, i ms especialment el segon, amb qui ens agermanava
una forta amistat. Fins i tot mantenem relaci epistolar regular quan ell ac
tuava a Espanya. En les seves cartes, escrites amb tinta invisible quan les cir
cumstncies li ho permetien, explicava les coses com en un diari; no totes, s
clar, per s moltes. La informaci del Quico va significar una allau immensa
de documents, acompanyada de relats verbals sobre la seva prpia actuaci.
Aquests exigien llargues i repetides converses, ja que era molt sobri en parau
les quan es tractava de xerrar dell mateix, i tant ms daltri.
Quan Sabat emprengu el que acabaria sent el seu darrer viatge a Espan
ya, ens digu: Si em passa alguna cosa rebrs una maleta amb elements sobre
la lluita antifranquista que et seran molt profitosos per la feina que hem co
menat. La maleta rau en bones mans i se ten far entrega, no en dubtis. La
seva darrera voluntat fou trada per alguns a qui ell considerava amics. Enca
ra lestic esperant...
El 30 dagost de 1957 ens va arribar la terrible nova: Face havia estat cosit
a trets a Barcelona, vctima de la traci. Aquesta desaparici dun company
didees, un amic, i diria un germ si en tots els germans exists la companyo
nia i el respecte que a nosaltres ens unia, va capgirar totalment la idea de re
dactar una HISTRIA GENERAL de la lluita del Moviment Llibertari con
tra el franquisme, que jo ja comenava a comprendre que era quelcom
impossible daconseguir. Va ser aleshores quan decidrem recrrer a la biografia. Com era lgic, vam comenar amb el Face, i vam cercar ajuda entre els
seus amics escampats pel mn, incloent-hi Goliardo Fiaschi, membre del seu
grup dacci i que va ser detingut quan ell va perdre la vida. Heus aqu alguns
noms: Manuel Fernndez Rodrguez, que va actuar al seu costat i vivia al
Brasil i ms tard a lArgentina; Pietro Ferrua, itali que residia a Ginebra i que
va haver de fugir rabent per refugiar-se al Brasil i ms endavant als Estats
Units; Franco Leggio, sicili de Ragusa, fundador de les edicions La Fiaccola
La Torxa, que havia conviscut ntimament amb en Face. Va ser ell qui
ens va permetre reconstituir lactivitat que va dur a terme el nostre amic du
rant la seva estada a Itlia; jo mateix vaig fer dos viatges per tota la bota
cercant-lo. All vaig poder enraonar belles estones amb alguns companys que
12
13
La gnesi dun llibre
havien estat en contacte amb ell: Gaspare Mancuso, Umberto Marzocchi,

Alfonso Failla, Dante di Gaetano...
Gernimo Fal Villanueva i Antonio Cano, enllaos entre Frana i Es
panya; Jos Vilalta Garca, Jess del Olmo Sez (Malatesta), Francisco-Javier
Miguel Aznares (El Largo), tots tolosans, que em van adduir detalls molt inte
ressants. A Pars, Mariano Aguayo Morn, hbil fotgraf, amic del Face i
membre dun altre grup dacci, Los Maos, va aportar abundant informaci,
i una gran ajuda professional, ja que reprodu inesgotablement documents i
fotografies que calia retornar als seus possedors.
Ja diem ms de dos anys seguint les petjades dAriadna quan, el 5 de
gener de 1960, va arribar lhorrible nova de lexterminaci del nou grup
dacci que havia format el Quico; amb ell van morir els seus quatre com
panys. Havia desaparegut un altre amic, i tamb la pedra angular del nostre
treball, ja que havent dedicat setze anys a la lluita a Catalunya era qui ms
informaci viscuda traginava. A partir daquell moment la tasca biogrfica va
doblar-se, i vam comenar lobra que ms endavant seria Sabat. Guerrilla
urbana en Espaa (1945-1960) 1. Vam orientar la investigaci vers les seves
amistats i les persones ms properes; la companya del Quico, Leonor Cas
tells; el seu cunyat Demetrio Beriain, que vivia al Pas Basc francs; Josep
Castells, germ de la Leonor, que quan vam aconseguir localitzar-lo vivia en
una llar davis dHerault incapa darticular un mot. Alguns van ajudar tant
com van poder, com Ramn Sern Flix, que havia format part del mateix
grup dacci que el Quico abans de la Guerra Civil; Joan Belles Estruch,
membre dels Grups Anarcosindicalistes creats per Francesc Sabat, que shavia
refugiat a Frana; Joan Busquets Vergs, el Senzill, que va passar vint anys a les
presons franquistes, era membre del grup dacci de Josep Sabat (el germ
gran del Quico), i tamb havia actuat amb Marcell Massana i Ramon Vila
Capdevila, Caracremada. En un intent de fuga del penal de Sant Miquel dels
Reis (Valncia) es va fracturar una cama i va quedar disminut fsicament.
Alguns van aportar un ajut parcial, per sempre important, com Joaquina
Dorado Pita, que havia collaborat amb el Quico a Frana i a Espanya; Ma
riano Puzo Cabero, de Perpiny, amic i collaborador del Face i el Quico;
Francisco Soler Circoles, coneixedor de tot all que succea a la frontera.
Amb Puzo i Soler vaig recrrer tot el Rossell, visitant els pobles i les cases on
en Sabat havia viscut i tots els indrets on havia protagonitzat aventures.
Alejandro Tiburcio, que tenia un hotelet a Perpiny, i que va acompanyar el
Sabat durant el seu darrer viatge fins a la lnia fronterera, tamb havia for
mat part de partides guerrilleres llibertries a la muntanya; Jos Villegas Iz
quierdo, granad de Caniles, que residia a Veneuela i que va ser integrant del
grup de Jos Pareja Prez, que va eliminar el confident Eliseu Melis Daz a
Barcelona; Germinal Gracia Ibars (Vctor Garca), prolfic escriptor lliberta
ri, testimoni presencial de la mort de Ramon Gonzlez Sanmart a Barcelona
en un tiroteig amb la policia. Anomenar totes les persones a qui vaig escriure
o entrevistar seria una feinada mproba.
Tamb hi va haver decepcions, com la que em va causar lamic Marcell
Massana Bancells, guerriller del Bergued, en negar-se a collaborar. I, sobre
tot, el mateix germ de Josep Llus Faceras, Bartomeu, que vivia a Barcelona
i que no es va limitar a no ajudar-nos, sin que fins i tot va impedir que es
recuperessin els expedients judicials, entre els quals hi havia les demandes
dextradici que en Face tenia a Frana.
Per agilitar lelaboraci de lesbs biogrfic de Sabat vam acordar que jo,
amb el material aplegat, ans redactant els episodis, i que Fernando Gmez
Pelez, amic i eximi periodista, aniria donant forma i unitat al llibre, amb
una nova redacci dels textos que jo li lliurava. Per... va resultar que els nos
tres criteris delaboraci no coincidien. Jo desitjava un llibre dHISTRIA;
ell pensava que encara no era un moment adient i va ser partidari de donar-li
un caire novellesc. Quan vaig llegir el que havia escrit vaig quedar desagra
dablement sorprs, i aix li ho vaig fer saber. Per el resultat era aquell, el llibre
estava acabat. Era, doncs, qesti deditar-lo.
Va venir a casa meva el jove historiador britnic Eric J. Hobsbawm, cer
cant informaci per a un llibre que estava escrivint i que corresponia perfec
tament al personatge del Sabat; la mort del guerriller catal havia estat cele
brada per tota la premsa hispana i dell les seves fronteres, fet que havia
impactat Hobsbawn. Vaig posar a la seva disposici tot el material que havia
aconseguit, i redact un llarg captol del seu llibre Bandits, que va publicar
leditor londinenc George Weidenfeld et Nicolson Ltd. lany 1969. Leditor
parisenc Franois Maspero el va publicar en francs lany 1972. Tot sigui dit,
Maspero va rebutjar el meu Sabat el juny de 1970.
Hobsbawm, en una altra visita a Pars, em va fer saber que un editor angls
estava disposat a publicar el llibre. Tamb havia topat amb una excellent
traductora, Ilsa Barea, companya dArturo Barea, espanyol que shavia distin
git mundialment amb la seva obra La forja de un rebelde. Vaig viatjar a Lon
dres i vaig acordar un contracte amb leditor Macgibbon & Kee el 28 dagost
1Ttol amb qu es va publicar originalment aquesta obra.
14
15
La gnesi dun llibre
de 1960. Tamb vaig demanar lopini al meu amic i polmic escriptor i pe

riodista Jos Garca Pradas sobre leditor i la traductora, i va aprovar lelecci
dambds. Va rebutjar, per, la meva idea demprar un dels seus romanos, A
solas con el revlver, com a epleg del llibre. Aquest fet no imped que mel
recits emocionadssim diverses vegades, i que em causs un gran impacte. En
aquell moment Pradas travessava una crisi de pacifisme notable.
El llibre, obra collectiva com cap altra, seditaria amb el pseudnim ben
anod de Jos Francisco Martnez, o un de semblant, i duria com a ttol Espaa insumisa.
I ocorregu que... res va ocrrer. Anaven passant els mesos i la traductora,
atrafegada, no enllestia la versi anglesa. Arrib el moment en qu leditor, tip
desperar, cancell el contracte lany 1963.
Fou aleshores quan vaig comenar una nova redacci, i el text, millor o
pitjor, va quedar com jo desitjava; va ser el que es va publicar a Pars, lany
1972, en la seva primera edici castellana.
Un parell o tres deditors francesos el varen llegir i el rebutjaren perqu no
era comercial. Leditor itali Giangiacomo Feltrinelli va estar dubtant durant
un temps, per mel va retornar. Un dels editors lacceptaria si jo esporgava
una mica el text i convertia Sabat en un superheroi... Un altre es va limitar a
furtar-me la portada que jo havia proposat i sense avergonyir-sen lempr per
illustrar una de les seves colleccions.
El llibre dormisquejava en un prestatge de la meva biblioteca.
El 6 de febrer de 1971 em van visitar les bones amistats Conchita Nadal i
Toms Ibez. A casa meva shi sojornava el sicili Franco Leggio, fundador
com ja hem fet constar de les edicions llibertries La Fiaccola. Tots tres
pensaven que el llibre havia de ser editat, costs el que costs fer-ho. El Toms
i la Conchita foren els artfexs de ledici parisenca en castell, i Leggio de
ledici italiana; ambdues aparegueren simultniament. A Pars shi havia
constitut un grup editorial, La Hormiga, que lany 1971 ja havia editat el
polmic llibre de Vernon Richards: Enseanzas de la Revolucin Espaola.
Entre tots vam pagar el preu de ledici. Els components del grup eren: Toms
Ibez Gracia, Conchita Nadal Mongai, Frank Mintz, Salvador Gurucharri,
Jos Morat Ingls, Montserrat Turtos, Agustn Snchez, Paco Gmez, An
tonio Cascarosa, Ramn Safont, Christian Lagant, un tal Alejandro, i tamb
un angls de qui no recordo el nom. Crec que vam aportar-hi uns mil francs
cadasc. El llibre va sortir a la venda el febrer de 1972, editat per Belibaste,
collecci La Hormiga. Simprimiren dos mil exemplars amb el propsit
dintroduir-ne a Espanya tants com fos possible. Si amb la venda a Frana

saconseguia cobrir les despeses, se neditaria un altre... i un altre...
Com a conseqncia, en bona part, de profundes divergncies amb els
comits responsables del Moviment Llibertari Espanyol a Frana, precisa
ment sobre el cam que havia de seguir la lluita antifranquista, ledici fou un
fracs comercial; sen van vendre uns 350 exemplars; la resta, com estava pre
vist, es distribu a Espanya.
Des de lexili existia lopini, bastant generalitzada, que era improcedent
difondre all que anomenaven draps bruts, quan de fet no eren ni bruts ni
nets, sin una actuaci orgnica errada, simplement.
Ja hem comentat el ms essencial del naixement i desenvolupament daquest
llibre; explicar-ne tots els incidents i ancdotes seria un relat inacabable. Aix
doncs, resumirem la continuaci. Quan lany 1975 va morir Francisco Fran
co, vam pensar de fer un viatge normal a Espanya, i a la vegada en la possi
bilitat de trobar un editor burgs per garantir una bona difusi de la nova
edici. Llavors vaig agregar al Sabat una part del llibre Faceras, fins alesho
res indit a Espanya, ja que Ruedo Ibrico de Pars nhavia fet una edici
castellana lany 1974. A Barcelona vrem visitar el company Eliseo Bayo Po
blador, periodista de talent reconegut, i sense que calgus insistir-hi em va
presentar a leditorial Plaza & Jans. Al cap de vint minuts havem acordat un
tracte. El desembre de 1978 va fer-se pblica la segona edici castellana (co
rregida i ampliada), amb una tirada de 5.000 exemplars que es van exhaurir.
La venda no incit leditor a una nova edici i renunci als drets. Ara, al cap
de ms de dotze anys, el grup editor Virus, de Barcelona, com abans La For
miga, ha decidit llanar-se a laventura duna tercera edici en castell.
16
17
Morells (Frana), novembre de 1991

El sentit dun llibre
Toms Ibez Gracia
Sha dit que ning es pot banyar dues vegades en un mateix riu. Sens dubte s
aix, ja que el fluir constant de laigua impedeix que el riu sigui exactament el
mateix. Tot i aix, mai no s del tot diferent; potser perqu qui shi capbussa
per segona vegada s alhora el mateix per no idntic a quan ho va fer per
primer cop. Una cosa molt semblant s el que passa amb els llibres: tampoc
poden ser llegits dues vegades amb els mateixos ulls, i menys en uns temps en
qu la fludesa dels esdeveniments ens colpeix cada vegada ms de pressa. Des
de la primera edici daquest treball dAntonio Tllez fins avui sn molts els
fets, sens dubte, que han succet i que tracen lefecte que t el llibre sobre els
lectors i les lectores.
El sentit que tenia aquest text a principis dels seixanta era molt clar per al
guns de nosaltres. La revitalitzaci de la lluita frontal contra el rgim franquista,
empresa una dcada abans per la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries
(FIJL), havia esmolat fins a lmits insospitables les tensions internes del Movi
ment Llibertari a lexili. Efectivament, bona part dels representants de la CNT i
de la FAI temien que el desenvolupament de les accions dutes a terme des del ter
ritori francs, i que sescampaven no noms per Espanya sin tamb a la resta
dEuropa, provoquessin una onada de mesures repressores que dificultessin la
supervivncia de lorganitzaci a lexili. Aquestes pors no eren infundades, com
va fer palesa la repressi que va abatre la FIJL. Malgrat les represlies, les Joven
19
tuts Llibertries van manifestar que no es podia anteposar la preservaci de les

estructures de lorganitzaci a les finalitats que donaven sentit a la seva existn
cia: una lluita llibertria sens entrebancs contra la dictadura franquista. La si
tuaci de discussi interna va menar a la desqualificaci dels militants lliberta
ris que duien a terme o donaven suport a una lnia dacci directa, sovint
violenta, contra el rgim franquista. Lnia que semparentava, dalguna manera,
amb la que havien seguit els Faceras, Sabats i tants i tants daltres.
Per alguns de nosaltres, la publicaci del llibre dAntonio Tllez complia
una doble finalitat. Duna banda, contribua a revifar la memria del Movi
ment Llibertari a lexili, una lnia dactuaci propera a la que la FIJL intenta
va desenvolupar. Daltra banda, ajudava a donar a conixer a Espanya unes
lluites sistemticament distorsionades per la premsa del rgim i que apunta
ven una possibilitat real de resistncia davant les claudicacions i resignacions
que la llarga durada del franquisme havia fet possible.
Avui la situaci s una altra i el sentit del llibre, tamb. A primer cop dull
podria fer la impressi que nicament pretn rescatar una memria soterrada
per qui, des del cim del Poder, sescarrassa per organitzar loblit i desfigurar la
memria collectiva. Per no s del tot aix. Certament, aquest llibre s un
llibre dhistria, per duna histria escrita des de baix, des del poble; sense
altres mitjans per investigar i donar forma als materials que els que sobtenen
a travs de lesfor personal i el voluntarisme, per tamb amb aquest gran
respecte cap a la veritat dels fets que s propi de qui s autnticament poble i
no elits de tot tipus. Les historiografies elaborades per professionals se solen
centrar en els grans esdeveniments i descriuen la vida de personatges im
portants. Sortosament, a banda daquestes historiografies, en gaudim tamb
de salvatges, com lescrita per Tllez, que ens parla de persones que no tenen
un pedestal en els annals de la histria, algunes annimes i daltres no, la vida
de les quals permet comprendre bocins sencers del trencaclosques de la realitat
contempornia. Trossos sobre els quals el gran aparell acadmic, abocat a fer
histria, corre el vel. De la mateixa manera que per legitimar les situacions
establertes es fan valdre de la histria escrita des de dalt, la histria que brota
des de baix sol tenir una inconfusible aroma subversiva. No shi amaga cap
misteri; quan sescriu des del poble s difcil que no es reflecteixin duna forma
o una altra la dominaci i lexplotaci que sexerceix sobre els sotmesos. Sens
dubte tenim a les nostres mans un llibre dhistria, per el sentit daquest lli
bre no es limita al record duna de les moltes pgines en qu es va escriure la
llarga lluita dels llibertaris contra Franco, ni a retre homenatge a alguns que
varen perdre la vida en aquell trngol. Aix no s del tot aix perqu les bales
que van acabar amb les vides dels Faceras i els Sabat projectaren el seu ress
molt ms enll del temps en qu van ser disparades i de les persones concretes
a qui van abatre. Qui va rebre aquestes bales sn els mateixos que van assaltar
la caserna de les Drassanes el juliol de 1936, que van lluitar als boscos de Bo
lvia amb el Che, que es va enfrontar a la policia davant els tancs a la plaa de
Tiananmen. Sn els mateixos que lany vinent, o el segent, o laltre, arrisca
ran la seva vida per resistir frontalment a una o una altra de les mil cares que
pren la repressi, i de les quals Franco en va ser noms una. Sn els mateixos
que avui, en situacions menys espectaculars, satreveixen a la insubmissi, o
procuren teixir als seus barris, a les seves feines, a la seva vida quotidiana, al
gun dels fils nfims amb qu a voltes ensopega el Poder. Tllez ens explica la
histria daquells i aquelles que tenen el coratge de dir NO! enfront de la cla
morosa exigncia de submissi que llancen les mil boques del Poder i que no
satemoreixen pel cstig que amenaa la seva actitud, ni es lliuren a la seducci
de les recompenses que acompanyen la renncia a conservar-la. Aquest relat
no s una lloana de les pistoles ni de les persones que satreveixen a empun
yar-les, ja que aquests tamb els trobem entre els qui defensen el feixisme.
Tampoc s una exaltaci daquells que estan disposats a donar la seva vida per
una idea; aquests sn abundants en totes les variacions dels integrismes i dels
fanatismes fonamentalistes. No es tracta de la histria de qui pretn pregonar
i fer triomfar les seves conviccions; s simplement la histria de la resistncia,
duta fins a les seves darreres conseqncies, contra les grans piconadores que
esclafen tot all que no est per sota del nivell de llibertat i dignitat que estan
disposats a tolerar. Resistncia i lluita necessriament desigual, resposta que s
sempre la duns pocs i unes poques entre els molts i moltes que mai han cone
gut la indignaci o que han decidit emmudir per evitar represlies. Resistn
cies en qu rauen, no obstant, les frgils raons que ens ajuden a confiar que
encara queda alguna possibilitat de fer la traveta als gegants. El sentit que avui
t el llibre de Tllez s fer-nos veure que encara queden esperances per a una
vida diferent de la que el Poder teixeix per a nosaltres, perqu fins i tot en les
condicions ms adverses sempre apareixen dones i homes que tenen el sorpre
nent coratge de negar-se a ser sotmesos.
20
21
Introducci
Antonio Tllez Sol
Aquest llibre s una evocaci parcial desdeveniments que corresponen a una

de les poques ms fosques de la histria dEspanya, perode consecutiu a tres
anys duna despietada guerra civil que va desembocar en un rgim tirnic en
qu, per a milers despanyols, noms exist la hipottica llibertat de triar la
manera de morir.
Totes les altres llibertats, incloent-hi les ms elementals, van ser esborra
des. Noms regia la llei dun Estat que simposava mitjanant un terrorisme
permanent. Shavien suprimit els drets dexpressi, ensenyament, associaci,
premsa, s de llenges vernacles; fins i tot el dret dopinar en silenci es con
demn severament.
La justcia era privilegi exclusiu dels tribunals militars, i el dret de de
fensar-se havia esdevingut sorna macabra. Es van concultar tots els drets hu
mans.
Les penes de mort es distriburen a tort i a dret i saplicaren com si es trac
ts dexterminar un poble. Fou un temps de PAU que es perllong molts anys,
que caus ms vctimes entre els antifeixistes que durant tres anys de combat
al front republic. Era lacompliment duna revenja promesa des dels primers
dies del conflicte.
Val la pena fer memria, malgrat que sigui noms com a mostra, de les
promeses que feien els nacionals en temps de laixecament, que compliren
severament quan venceren. Heus aqu un text dantologia que difongu Ra
dio Zaragoza lagost de 1936:
23
Estol descurons [...]! ssers abominables [...]!

[...] per vosaltres ni clemncia, ni perd, ni oblit [...]. Per vosaltres, burgesos desquerres, amagats rere la disfressa extravagant del judaisme i la maoneria, tot el pes implacable de la justcia; per vosaltres, esquitxats per la sang
de tantes vctimes, innocents unes, creades i sacrificades per vosaltres les altres,
la persecuci i lextermini sense treva, sense contemplaci [...].
Espanya, la mare Espanya, a qui heu intentat deshonrar, avergonyida,
arada contra vosaltres, rptils abominables, estol descurons, us perseguir i
no es cansar fins haver-vos escombrat i extingit; fins arrencar-vos de soca-rel,
com el jull que destrueix les espigues dels extensos camps de la Ptria...
Per qu us vau pensar, bergants de coll i levita, que tan sols caurien els
baixos, els desheretats, els qui vosaltres vreu defraudar i enverinar? Anveu
errats. La presa dEspanya, la salvaci dEspanya, rau en destruir-vos a vosaltres. I Espanya jura solemnement que caureu. Per molt que esmerceu esforos
a amagar-vos, qualsevol dia sortireu de la foscor; i el sol dEspanya no acaronar ms les vostres retines...
I la justcia sacomplir llavors amb vosaltres al clam estentori dArriba
Espaa! Viva Espaa!1
1 El text complert el podeu llegir a lHeraldo de Aragn del 9 dagost de 1936 titulat Perdn, clemencia y
Justicia!.
Un cop mort el general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, es

van publicar alguns llibres, molts reportatges sensacionalistes, documents la
majoria dels quals mancats de rigor histric, que tenien si ms no la virtut de
difondre fets que no shavien explicat anteriorment. Ms endavant es van
editar monografies, generalment regionals, sobre la lluita armada contra el
franquisme: a Lle, Astries, Valncia, Galcia, Cantbria, etc. I tamb algu
nes provincials, com a Cadis, Granada, etc., gaireb totes fruit dun estudi
detallat i mereixedores de lectura i consulta.
Tot i aix, la literatura sobre la persistent tasca de milers de persones que
es proposaren com a fita, sense mitjans i potser sense esperana, lenderrocament
dun sistema oprobis, que van donar la seva vida a la comesa, consta a
hores dara encara duna buidor sorprenent.
s cert que no se sol escriure la histria dels combatents annims que es
rebellen amb el propsit de modificar fonamentalment les estructures de la
societat, de posar els fonaments on es pugui construir un mn nou.
Daquests combatents nhem triat dos: el Francesc Sabat (El Quico) i el
Josep Llus Faceras (Face), homes dacci, idealistes, ambds anarquistes,
convenuts pregonament, entranyablement, que la lluita s exemple i que en
nom de les seves conviccions van morir.
Lexistncia del Quico i la del Face es va diferenciar de milers daltres pel
fet que van dur a terme una lluita sense treva durant decennis. Altres que
prengueren el mateix cam van perdre la vida el primer dia, o varen lluitar
durant mesos o anys. Sabat, excepcionalment, sobrevisqu trenta anys de
riscos constants, i Faceras, ms jove, durant quinze anys, a ms dhaver com
batut ambds a la Guerra Civil.
No tenim la pretensi de considerar aquest llibre com un estudi biogrfic;
sn pinzellades de dues vides, res ms.
A la primera edici, quan la lluita contra Franco perseverava, se suprimi
ren noms de guerrillers que continuaven combatent o que sextingien a les
masmorres darreu dEspanya. En aquesta nhem agregat alguns; daltres, en
cara vius, es mantenen en silenci per voluntat expressa.
Volem aclarir fets gaireb ignorats, perqu encara avui es coneixen ms les
activitats dels guerrillers urbans argentins o brasilers que les dels espanyols,
tot i haver estat els creadors duna via combativa que ms tard i amb altres
caracterstiques sha generalitzat arreu del mn.
Francesc Sabat fou sempre un fora de la llei. Ja de ben jove es va deso
lidaritzar de la nostra societat en cos i nima i va voler ser partcip, com a
24
25
Ho reconeixem, aix va ser.

Dels homes i dones que van poder fugir en aquells primers moments de la
cruel repressi, uns 30.000 van escollir continuar la lluita, i milers daquestes
persones van morir amb les armes a les mans, en un combat desesperat, tant
als camps com a les ciutats.
Parlem duna lluita ignorada, encara sense historiar, que ha roms soterra
da perqu una bona part, la ms sagnant, era duta a terme a Espanya quan la
nit de la Segona Guerra Mundial enfosquia el mn. Els xiscles de dolor, si
aconseguien travessar les fronteres, no van ser atesos pels pobles que tamb es
dessagnaven.
Quan el 1972 es va publicar aquest llibre per primera vegada a Frana,
encara no existia bibliografia corresponent a la resistncia antifranquista;
ning no lhavia abordat. Lacci dels anarcosindicalistes espanyols tan sols
apareixia, escassament, als informes policacs sobre la lluita contra el ban
dolerisme.
arquitecte, de la creaci duna altra ms justa, ms humana, on els valors de

lindividu no fossin constantment befats.
Faceras, cinc anys ms jove, va conixer les idees i la lluita durant la Guer
ra Civil i desprs de la victria franquista prossegu lenfrontament contra un
rgim que avorria.
El camp de batalla de tots dos va ser principalment Espanya, on regnava
la violncia i la intolerncia dun rgim dictatorial, on les persones eren trinxa
des fsicament i mental, i, conseqentment, van contravenir lordre establert.
Varen desobeir tots els codis i tots els seus usos. No van poder triar els mitjans
per a realitzar la seva acci, estigueren forats a recorrer a all que s un b
propi: el coratge, la intelligncia, la voluntat.
Van tenir una virtut innegable: la de demostrar que lindividu no es troba
mai en situaci dimpotncia absoluta quan est convenut que la lluita per la
justcia t ms valor que la prpia existncia; que sempre s real la possibilitat
de rebellar-se i defensar una idea noble, fins i tot en les condicions ms hos
tils, que van ser, precisament, les que ells van trobar.
Pars, maig de 1972, i Barcelona, desembre de 1991
26
I.
Sabat
Faltaven cinc minuts per les dues de la tarda del 2 de mar de 1949 quan
lautombil dEduardo Quintela Bveda, el cap de la Brigada Poltico Social
(BPS), enfilava el carrer Marina de Barcelona per la part del passeig Carles I.
Entre els carrers Mallorca i Provena dos vehicles aparentment inofensius
estaven aparcats, esperant-lo: una furgoneta i un Fiat de turisme. Davant del
primer, un home narreglava el motor, era Francesc Sabat Llopart; al volant
sasseia Carles Vidal Pasanau i a la seva vora Josep Sabat Llopart.
Francesc, amb un fusell metrallador premut contra el maluc, es va plantar
al bell mig del carrer i va etzibar una llarga rfega al cotxe que sapropava. El
parabrisa va fer-se miques i el vehicle es va aturar. En van sortir dos homes que
intentaven escapar-se. Al mateix instant per, el Fiat condut per Simn Gra
cia Fleringan avana i les metralletes dels seus ocupants, Jos Lpez Penedo i
Wenceslao Jimnez Orive, van escopir la mort. Els dos homes van quedar
estesos sobre lasfalt.
Francesc Sabat (El Quico) es va apropar al cotxe metrallat, va guaitar les
cares de les vctimes i no va trobar la que buscava. Va fer un gest de desespe
raci...
En lloc de Quintela i el seu escorta ocupaven el cotxe dos caps falangistes:
Manuel Piol Ballester i Jos Tella Bavoy, cap desports de la mateixa organit
zaci. El primer i el seu xofer, Antonio Norte Jurez, eren dos cadvers; el
segon estava lleument ferit. Latemptat, preparat curosament, havia fallat, una
altra vegada...
29
Sabat
Manuel Sabat Escoda va nixer a la popular barriada barcelonina dHos

tafrancs el 12 de setembre de 1879. Formava part de la Gurdia Urbana de
lHospitalet de Llobregat, poblaci que aleshores tenia uns 5.000 habitants 1 i
que estenia la gran urbs cap al sud. La dona de Manuel, Madrona Llopart
Batlle 2, era la clssica dona espanyola de lpoca; abnegada, feinera i dedicada
a les tasques de la casa i a la cura de la famlia.
El matrimoni va tenir cinc fills: quatre homes i una dona. Tres constaran
en el nostre relat: Josep, el primognit, nascut el 1910; Francesc, nascut el 30
de mar de 1915; i Manel, nat el 1927. El altres dos, Maria i Joan, mai no van
participar a les activitats dels seus germans.
Francesc, ms conegut com Sisco, Sisquet o Quico, ja de vailet mostrava
fermesa en el seu carcter indmit.
Els seus pares, ignorant qu eren realment els reformatoris i mal acon
sellats, van internar-lo amb noms set anys a lasil Duran de Barcelona, situat
a la parrquia de Santa Maria de Grcia. Aquesta instituci regentada per
frares, que era en realitat un establiment penitenciari per a menors, va ser un
niu de rebels. Per all va passar Mari Rodrguez Vzquez, que conegut amb
el diminutiu de Marianet durant la Guerra civil espanyola (1936-1939), va ser
secretari general de la Confederaci Nacional del Treball (CNT), la ms im
portant de les centrals sindicals dEspanya.
La vida a lasil Duran 3, on el pa de cada dia eren les humiliacions i els cs
tigs fsics, on es transmetia una educaci retrgrada i una disciplina dictato
rial, noms podia donar com a fruit un carcter assedegat de llibertat en qu
germins lodi a qualsevol forma de tirania. Dadult, aquesta va ser la caracte
rstica ms destacada del Quico.
El Quico mostrava des daquesta poca les qualitats temperamentals que el

van acompanyar tota la seva vida de lluitador: tenacitat de convicci, perseve
rana, intelligncia i sobretot valor; era intrpid i atrevit. Desprs dhaver in
tentat escapar-se de lasil diverses vegades, un dia finalment ho va aconseguir:
es va enfilar a un arbre i amb una soga improvisada va travessar el mur del re
cinte. Abraat als genolls dels seus pares els va suplicar que no el tornessin a
tancar a lasil, tot advertint-los que si ho feien sescaparia altra vegada i per
sempre. Aix mateix va prometre ser bon miny, potser sense interpretar el
significat que els seus progenitors donaven a aquestes paraules.
En aquells temps leducaci era lltima preocupaci dels governants espan
yols. Les escoles pbliques eren insuficients i les privades, en mans de monges
i frares, exigien una contribuci financera que no estava a labast de les butxa
ques dels treballadors, sobretot si es tractava de famlies nombroses com la del
Quico. Els mestres pblics eren mal considerats socialment i no en va se solia
dir passar ms fam que un mestre descola, circumstncia poc favorable per
despertar vocaci.
Lescola de desenes de milers de vailets era el carrer, i ms endavant el ta
ller, on sincorporaven com a aprenents als deu anys o fins i tot abans.
El Quico no va ser una excepci i es va incorporar com a aprenent de
llauner en un taller. El que caracteritzava laprenentatge eren els enfronta
ments, dels quals es resentia profundament i paa de mala gana.
Molt aviat, abans de proclamar-se la Repblica el 14 dabril de 1931, es va
afiliar al Sindicat dOficis Varis de la CNT 4 de lHospitalet, organitzaci a
qu va ser fidel tota la vida, si no pel que fa a la disciplina, s en esperit.
La Repblica de treballadors va ser tot menys el que el seu nom suggeria.
Heret de la Monarquia tots els vicis i totes les institucions que corroen el
pas internament: lExrcit pretori, amant dels pronunciaments i que odiava
profundament qualsevol instituci democrtica; lEsglsia absolutista, fanti
ca, formada per nombrosos ordes religiosos de mentalitat oscurantista a qual
sevol obra de cultura i de progrs; i el feudalisme a les terres, format per un
llarg reguitzell de terratinents i aristcrates que abocaven a la misria ms de
mitja Espanya; tota una burocrcia corrompuda i obtusa.
La proclamaci de la Repblica va ser motiu dun esclat popular dalegria
per ladveniment duna nova era. El nou rgim republic era aleshores com
1 LHospitalet de Llobregat va registrar un creixement demogrfic important des de comenaments del segle
XX, sobretot en els darrers decennis: 4.948 habitants lany 1900, 12.360 el 1920, 71.580 el 1950, 150.000
el 1962, 250.000 el 1972, i 295.074 lany 1981.
2 Madrona Llopart Batlle va morir a lHospitalet lany 1958, als 70 anys.
3 Lany 1936 lasil Duran fou assolat, la seva capella presa per les flames, i la comunitat que la regentava,
represaliada. En Francisco Lacruz diu al seu llibre El alzamiento, la revolucin y el terror, editat a Barcelona
lany 1943, que nou membres religiosos van perdre-hi la vida. Tot seguit, els religiosos adquiriren Torre Vi
lana, situada a laristocrtic barri barcelon de Sarri, on les installacions es van modernitzar sense abando
nar per el sistema pedaggic tradicional. El trist renom daquest reformatori adreat a joves delinqents,
dependent des de lany 1941 del Patronato de la Junta Provincial de Proteccin de Menores, sembla haverse mantingut, ja que la matinada del dilluns 23 de gener del 1978 hi van esclatar dues bombes, sense cau
sar vctimes, una a lentrada de la pres Model (carrer Entena), i laltra a la porta del jard de lasil (carrer
Vilana, 11). Sembla que els autors dirigien els atemptats a dos centres penitenciaris sense matisos.
30
4 Durant els primers anys de la Repblica, a lHospitalet, la CNT representava el 90% de la poblaci activa,
tant al camp com a la indstria.
31
Sabat
va escriure amb humor Felipe Alaiz5 tan pur com la neu dels cims. No
havia caminat una passa. No havia signat un sol decret, no havia abassegat un
sol dest ni sel podia esbroncar per haver patrocinat o coms cap injustcia.
Per... noms dos dies desprs, el 16 dabril, Miguel Maura Gamazo (mi
nistre de Governaci) declarava als periodistes: Minteressa que consti als
seus diaris que no estic disposat que continu aquest esvalot al carrer. s fora
mida lefusi que mostra la gent! Tot plegat est degenerant en un escndol
popular inacceptable! 6.
La nova Repblica es posicionava immediatament contra el populatxo que
durant tants anys havia demanat una transformaci profunda de la vida
econmica i social dEspanya. Lactitud fatxenda de Maura 7 no era un ram
pell produt pel nerviosisme; era un estat patolgic crnic. Aquest catlic i
republic defensor declarat dels Borbons feia patent, poques setmanes des
prs (el 23 de juliol) que qui mana, mana! Ho va demostrar fent enderrocar a
canonades la fonda Casa de Cornelio, centre de reuni dels anarcosindicalis
tes sevillans, situat a la Macarena. Tres peces dartilleria van disparar vint-idues granades contra la vella casona i la van reduir a runa.
No descriurem detalladament lagitaci social que va viure Espanya du
rant el perode republic, per per fer pals lnim revolucionari s que cita
rem el moviment insurreccional del 19 de gener de 1932 a la zona minera de
lAlt Llobregat i el Cardener, comarques del Bergued i el Bages. La maror
revolucionria es va originar a Fgols i Berga. Ja el dia 21 shavia ests a tota la
conca del Llobregat: Sallent, Balsareny, Puig-reig, Gironella, Sant Vicen de
Castellet i Sria. Shi va suprimir la propietat privada i la moneda, i shi va
proclamar el comunisme llibertari. El moviment obrer va ser esclafat pocs
dies desprs. Lltim poble, Cardona, ho va ser el 22 de gener.
La repressi va ser cruel a tot Catalunya. La matinada de l11 de febrer

salpava del moll de Barcelona el vaixell Buenos Aires amb 119 militants confe
derals8 deportats a Bata (Guinea continental espanyola)9. Entre ells hi havia
Buenaventura Durruti Dumange10 i els germans Francisco i Domingo Ascaso
Abada 11. Mentrestant, a moltes poblacions saplicava la Llei de fugues 12 i les
vctimes obreres poblaven els cementiris i les presons.
Es van efectuar vagues arreu dEspanya com a protesta popular contra les
deportacions i la violncia policial; tamb van esclatar revoltes, com la del 14
de febrer a Terrassa. All, un grup de militants va apoderar-se de lAjun
tament i va arrestar lalcalde i totes aquelles persones pertanyents a la facci
reaccionria amb qu topaven al carrer. Durant unes hores van ser els amos
de la situaci. Al balc de lAjuntament onejava la bandera roja i negra. Les
forces de lExrcit, arribades des de Barcelona, van dominar rpidament els
rebels. Quaranta-dos sindicalistes van ser detinguts i sotmesos a fur de gue
rra. El fiscal, un cop jutjats, va demanar... quaranta-dues penes de mort! 13
Pocs dies abans tamb shavien alat els pagesos de lHospitalet protestant
per les condicions feudals a qu eren sotmesos. Els terratinents no cedien, la
vaga sallargava, i la fam sinstallava a casa dels revoltats.
5 Durruti, Ed. Maucci, Barcelona, 1937, pg. 48.

6Paraules citades pel periodista Salvador Cnovas Cervantes al seu llibre Proceso histrico de la revolucin espaola, Ed. Solidaridad Obrera, Barcelona, 1937. Arran de lactitud de Maura, la premsa va publicar la segent
nota: La Repblica espanyola recent nascuda ha vist satisfeta com sha festejat la seva arribada i ha donat el
vistiplau a aquestes manifestacions espontnies. Tanmateix, transcorreguts els dos primers dies, s precs que
retorni la tranquillitat a la via pblica i que tots, complint els seus deures cvics, cooperin al manteniment
del principi dautoritat. No fer-ho seria collaborar amb els enemics de la Repblica interessats en el seu des
prestigi i a desautoritzar-la. Aix doncs, a partir davui, els funcionaris encarregats de vetllar per lordre pblic,
conforme les instruccions rebudes, prendran les mesures necessries per evitar que la tranquillitat del venat
estigui en mans de qui, amb aldarulls, noms es proposa crear desconfiana en el Poder constitut (extret del
llibre de Miguel Maura: As cay Alfonso XIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1966, pg. 199).
7 Miguel Maura Gamazo va nixer a Madrid lany 1887. Com a ministre de la Governaci el va succeir, el
14 doctubre de 1931, un altre poltic de nom funest dins la histria dEspanya, Santiago Casares Quiroga
(1881-1950). Maura va morir a Saragossa lany 1971.
8Els noms dels 119 deportats consten en un butllet dAlfonso Martnez Carrasco, Hacia Guinea, Ed. Minue
sa, Madrid, 1932, 30 pgines. El militant valenci Progreso Fernndez hi est inscrit com Antonio Fernndez.
9 Guinea Equatorial Fernando Poo i Riu Muni obtingu la independncia el 1968 i el territori dIfni
fou restitut al Marroc pel tractat de Fez el 4 de gener de 1969. El Shara espanyol o Riu dOr es repart entre
el Marroc i Mauritnia per lacord tripartit de Madrid el novembre de 1975. Un moviment independentista,
el Front Polisari (Front Popular per a lAlliberament de Saguia-El Hamra i del Riu dOr), creat el 1973 per
lluitar contra la presncia espanyola, va combatre posteriorment i amb el suport dArglia contra locupaci
marroquina i mauritana.
10Durruti, un dels personatges ms ferms de lanarquisme espanyol, va nixer a Lle el 14 de juliol de 1896.
Va morir al front de Madrid, concretament al sector de la Ciutat Universitria, el 20 de novembre de 1936.
Es pot consultar el llibre dAbel Paz: Durruti, el proletariado en armas, Ed. Bruguera, Barcelona, 1978. Actu
alment Durruti en la revolucin espaola, Ed. Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2004.
11 Francisco Ascaso va nixer l1 dabril de 1901 a Almdevar (Osca). Company inseparable de Durruti, va
morir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, a lassalt de la caserna de les Drassanes. Domingo Ascaso, ms gran
que el seu germ, va morir a Barcelona als successos del maig de 1937. Vegeu la nota 1 de la pg. 41.
12 La Llei de fugues, aplicada des de 1920, va ser un invent del general Severiano Martnez Anido, gover
nador de Barcelona. Va ser un mtode expeditiu deliminaci legal de dirigents i militants destacats de les
organitzacions obreres. Les autoritats alliberaven els presos de les presons o els detinguts de les comissaries, i
quan es dirigien a les seves cases eren assassinats al carrer, metrallats per lesquena. A lexpedient hi constava:
intent de fuga.
13 Vegeu Solidaridad Obrera de Barcelona del 7 dabril de 1933. Diego Abad de Santilln, a Contribucin a
la Historia del Movimento Obrero Espaol (Volum III, Ed. Cajica, Mxic, 1971), diu que les sentncies foren
les segents: quatre a 20 anys i un dia; sis a 6 anys i un dia; dos van ser absolts; quatre, descartats del procs;
i els restants van ser condemnats a 12 anys i un dia.
32
33
Sabat
Un dia el Quico i un altre jove van decidir participar, al seu estil, en de

fensa dels camperols. Van atracar un dels latifundistes ms importants de la
poblaci i van entregar els diners que havien aconseguit al Comit de Vaga,
perqu els distribussin entre les famlies ms necessitades.
La reacci, per, covava la seva actuaci contra el poble i el govern. No
era pas un secret que el general Jos Sanjurjo Sacanell director del Cos de
Carrabiners i exdirector de la Gurdia Civil 14 preparava un pronuncia
ment. La conspiraci militar va esclatar el 10 dagost de 1932 a Madrid i
Sevilla. Dos mesos abans, el 9 de juny, en una interpellaci del diputat radi
cal Miguel Garca-Bravo Ferrer 15 a les Corts sobre la situaci a Sevilla, aquest
va llegir un manifest que circulava per la ciutat andalusa, signat pel Comit
de Obreros y Soldados Revolucionarios. Heus aqu el text:
A la capital espanyola, lassalt dels insurrectes als ministeris de Guerra i

Comunicacions va fracassar. A Sevilla, on es va declarar la vaga general, els
anarcosindicalistes van sortir de nou al carrer, aquesta vegada, quina ironia!,
per aixafar el pronunciament i defensar la Repblica que tant sacarnissava a
perseguir-los.
Va ser durant aquest perode dagitaci social permanent quan Sabat i
altres joves van constituir un primer grup dacci, anomenat Los Novatos18.
El ms vell era el Josep, el germ del Quico, de 22 anys. Tots es van afiliar a
la federaci local de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI) 19, i el grup va dur
a terme immediatament una mplia activitat.
El 8 de gener de 1933 va esclatar un nou moviment revolucionari inspirat
per la FAI que tenia com a finalitat protestar per la poltica de persecuci
obrera, sistemtica i aferrissada, que caracteritzava el govern de Manuel Aza
a Daz. Lintent va ser reprimit tot duna. A Saragossa i a Barcelona es van
arrestar molts dirigents obrers, fins i tot abans desclatar la revoluci, procla
mada amb anticipaci als quatre vents. La flamarada que va encendre la pro
testa, per, va tenir repercussions a moltes regions. A Riba-roja i altres pobles
del litoral shi va proclamar el comunisme llibertari, i semblantment va
succeir a alguns pobles dAndalusia.
La Repblica va actuar amb un salvatgisme poques vegades igualat al poble
gadit de Casas Viejas (actualment Benalup de Sidonia). Un pags de setanta
anys, Francisco Curro Cruz, altrament conegut com Seisdedos, es va negar a
lliurar-se a la Gurdia dAssalt20. Es va parapetar amb tota la seva famlia i
els llibertaris que com ell desitjaven un rgim de justcia social en una ba
rraca. Els mercenaris de la Repblica els van exterminar a tots, incloent-hi
dones i criatures, conforme les ordres del cap de govern21 posteriorment molt
discutides: Ni ferits ni presoners, trets a lestmac. El balan va ser esgarrifs:
24 morts; cap ferit o detingut. Les ordres es van complir al peu de la lletra 22.
La Gurdia Civil, amb el criminal Sanjurjo al capdavant, est disposada

a establir una dictadura assassina a Espanya. Poble, preparat, que l hora de
la lluita ha arribat. Soldats, ciutadans, treballadors tots, contra Sanjurjo i la
Gurdia Civil 16 . Empunya larma que tinguis a m i compleix amb el teu
deure. Poble: visca lanarquia! 17
14A Castilblanco, poble de 4.000 habitants de la provncia de Badajoz, el 31 de desembre de 1931 sorganit
z una manifestaci de vaguistes en la qual hi van participar uns 500 pagesos. La Gurdia Civil va intervenirhi a trets per dissoldre-la. El poble, indignat, va atacar amb gaiatos i ganivets els uniformats. El balan va ser:
quatre gurdies i un camperol morts, i un altre manifestant en va resultar ferit. Els processats per la mort dels
gurdies van ser condemnats a mort, per la resposta pblica va fer que les penes fossin commutades i final
ment van ser amnistiats. A Arnedo (Logronyo), el 5 de gener de 1932 la Gurdia Civil tamb va irrompre en
una manifestaci a trets, i hi va assassinar quatre dones i dos treballadors, tamb va ferir 32 manifestants. La
indignaci va ser general arreu dEspanya, i Sanjurjo va ser destitut el 8 de gener. El president del Consell,
Manuel Azaa, li va oferir com a compensaci la Direcci General dels Carrabiners. Sanjurjo, marqus del
Rif, va ser cap de lAlzamiento Nacional el 1936. Va nixer a Pamplona el 28 de mar de 1872 i va morir el 20
de juliol de 1936 a Portugal, en un accident daviaci, cam dEspanya per incorporar-se a lexrcit insurrecte.
La seva mort va obrir el pas al general Francisco Franco Bahamonte.
15 Miguel Garca-Bravo, diputat a Sevilla, va fer una exposici dramtica de la situaci a la capital andalusa.
Noms durant el trimestre octubre-desembre de 1931 shi van registrar: 300 vagues parcials. Tamb van
esclatar moltssimes bombes i coets, i sovintejaven els atracaments i els atemptats personals. Les vctimes es
comptaven per desenes.
16La Gurdia Civil, com el seu nom no indica, s un cos militar uniformat. Fundada el 1844 per Francisco
Javier Girn y Ezpeleta, segon duc dAhumada (1803-1872), tericament per combatre el bandolerisme ru
ral, havia de garantir la repressi sobre la classe obrera de les classes dominants al Poder. La Gurdia Civil va
veure com se li encomanaven tota classe de tasques dordre governamental, policial, judicial i fiscal. El 1940
tamb el cos de Carrabiners. El 1969, el cos comptava amb uns 60.000 homes, i nou anys desprs, amb uns
80.000. Per decret publicat al Boletn Oficial del 26 de febrer de 1977 la Gurdia Civil va passar a dependre
dels ministeris de lExrcit i de Governaci. Al decret sespecificava que el canvi es faria sense perjudici de
les competncies que els ministeris dInterior i dHisenda tenen sobre aquesta respecte a missions especials.
17Text citat per Joaqun Arrars a: Historia de la Segunda Repblica Espaola, Editora Nacional, Madrid, 1968.
34
18Quan es constitu el el grup Los Novatos els seus membres eren: els germans Josep i Francesc Sabat, Josep
Casajuana Gol, Antonio Daz, Juan i Francisco Manzanares, Antonio Lpez, Juan Garca, ngel Rodrguez,
Floreal Rdenas i Ramn Sern Flix. Aquest ltim, detingut loctubre de 1934, va perdre aleshores el con
tacte amb el grup. Ramn Sern va morir el juliol de 1979 en un hospital parisenc als 66 anys. Era nadiu
dAlbalate del Arzobispo (Terol).
19 La FAI es va constituir durant la dictadura del general Primo de Rivera, a la denominada Conferncia
Nacional Anarquista celebrada a Valncia els dies 25 i 26 de juliol de 1927.
20 Fora pblica creada per la Repblica el 15 de maig de 1931.
21 Manuel Azaa va nixer a Alcal de Henares el 1880. Va morir a Montalb, Frana, l1 de novembre de
1940, desprs dhaver dimitit com a president de la Repblica.
22 De lextermini de Casas Viejas va aconseguir fugir, ferida, Mara Silva Cruz, anomenada posteriorment
35
Sabat
Lestiu de 1936 el grup de Sabat va acudir en una de les moltes reunions

que aplegaven la gent de la FAI. Un dels llocs predilectes de trobada que
per cert el Quico i els seus companys utilitzaven sovint per aprendre a mane
jar armes i explosius era la font de ls, situada en un tur proper a Esplu
gues de Llobregat. Quan ms animada estava la discussi, els companys que
aguaitaven els accessos a lindret van alertar de larribada de dos autocars
atapets de gurdies civils i mossos desquadra de la Generalitat23. Els assem
bleistes es van dispersar. Mentre uns corrien fcilment a travs duna pineda
propera, altres, entre ells el Quico, fugien a cuita-corrents creuant uns des
campats amb la finalitat de dividir la fora pblica. La persecuci va durar
prop de mitja hora, a trets, per els faistes no van haver de plnyer cap baixa.
Aquest va ser el baptisme de foc del grup Los Novatos. Solidaridad Obrera,
rgan confederal, va publicar un article a la primera plana lendem dels fets,
titulat: A trets contra els pins.
Ja sestaven gestant les eleccions del 19 de novembre de 1933 i la CNT
preconitzava labstenci. Durant tot el perode preelectoral la CNT en va fer
una propaganda ingent. La cloenda es va dur a terme a la plaa de braus Mo
numental de Barcelona, on es van pronunciar uns parlaments. Hi van parti
cipar coneguts militants de la CNT-FAI, entre ells Buenaventura Durruti. La
consigna va ser: Davant les urnes, revoluci social.
Les dretes van guanyar les eleccions i el comproms solemne que la sindi
cal anarcosindicalista havia emparaulat amb el poble va ser acomplert.
El 8 de desembre de 1933 la revoluci arrencava de nou a Barcelona, Va
lncia, Granada, etc., per lepicentre revolucionari van ser les regions dArag
i La Rioja, on molts pobles van hissar la bandera roja i negra i van proclamar
el comunisme llibertari.
A Catalunya el focus de la revolta va ser la Torrassa. Durant quatre dies,
del 8 al 12 de desembre, lHospitalet va ser presa pels revolucionaris en el seu
intent de proclamar el comunisme llibertari.
El local del Sindicat nic va romandre clausurat durant vint-i-sis mesos

per ordre governamental, i lescola Ferrer i Gurdia, que funcionava al ma
teix local, tamb ho va estar fins al 28 dagost de 1934 24.
El grup Los Novatos, que shavia preparat amb deler per participar a la
revoluci, va sortir al carrer i va collaborar per dominar la fora pblica de
lHospitalet. Tamb sapropi dels centres oficials: amb els arxius municipals
es van fer fogueres descomunals.
El moviment insurreccional, una altra vegada, es va sufocar el dia 14 des
prs de causar molts morts i ferits a les files obreres. La repressi va ser impla
cable i milers de cenetistes van ser condemnats a presidi.
A Saragossa, seu del Comit Nacional de la CNT, van ser arrestats aquest
i un comit revolucionari en qu participaven Buenaventura Durruti, Cipria
no Mera Sanz25 i Isaac Puente Amestoy 26, entre daltres. Els germans Sabat
van aconseguir fugir de la repressi. Les presons espanyoles es farcien de la
millor militncia confederal. Les dures sentncies dels tribunals no impedien
que es declaressin vagues de solidaritat duna resistncia sorprenent. Una de
les ms memorables va ser la vaga general de Saragossa indefinida i revolu
cionria declarada el mar de 1934 per la CNT, que exigia lamnistia de tots
els presos poltics. La ciutat va estar paralitzada 36 dies.
Manuel Villar Mingo, director de Solidaridad Obrera, va engegar una
subscripci popular per acollir els fills dels vaguistes a Catalunya, per ajudarlos a triomfar i per alleugerar la seva situaci. Ms de 15.000 famlies barce
lonines es van inscriure per rebre la canalla i tenir-ne cura, i es van aconseguir
unes 30.000 pessetes, quantitat bastant important a lpoca.
Barcelona es preparava per rebre la primera expedici de nens i nenes sa
ragossans. El diumenge 4 dabril, havent dinat, la gent es va encaminar cap al
La Libertaria, neboda de Seisdedos i filla de Juan Silva, una de les vctimes. Mara Silva va ser assassinada pels
franquistes el 23 dagost de 1936, a la llacuna de La Janda. Va deixar un fill donze mesos, Juan Prez Silva.
El seu company, el periodista i militant confederal Miguel Prez Cordn, de Paterna de Rivera (Cadis), havia
aconseguit fugir a la Serrana de Ronda, desprs va passar a la zona republicana i va morir en un atemptat,
el 28 dabril de 1938 a Cartagena, quan era capit, als 30 anys. Miguel Prez, durant el primer trimestre de
1935, havia publicat a La Tierra de Madrid un seguit darticles titulats Problemes interns de la CNT. El seu
fill Juan el 1979 vivia a San Jos del Valle, a prop de Jerez de la Frontera.
23 Milcia catalana constituda originriament per mossos provinents del camp per lluitar contra rapinyaires
i malfactors.
24 Vegeu: LHospitalet. La histria de tots nosaltres, 1930-1936, de Joan Cams i Cabecern, Diputaci de
Barcelona, 1986.
25 Mera va nixer a Madrid el 4 de novembre de 1897. Quan acab la guerra civil, en qu era cap dun cos
de lExrcit, sexili a frica del Nord, per el 18 de mar de 1942 el govern del mariscal Philippe Ptain
lentreg a les autoritats franquistes, que havien demandat la seva extradici. El 26 dabril de 1943 fou con
demnat a mort; la seva pena fou commutada a cadena perptua el 15 de desembre de 1945. L1 doctubre de
1946 lindultaren i pogu sortir en llibertat provisional. Sencamin a Frana lany segent, on treball com a
paleta, fins que es jubil lany 1971. Va morir el 24 doctubre de 1974 en un hospital de Saint-Cloud, a prop
de Pars. s autor dun llibre de memries: Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista, Ed. Ruedo Ibrico,
Pars, 1976 (reeditat per La Malatesta editorial i altres lany 2006).
26 Isaac Puente, metge i teric anarquista, va nixer el 3 de juny de 1896 a Abanto i Ciervana (Biscaia).
Detingut el 28 dagost de 1936 al seu domicili, a Maestu (laba), va ser destinat a la pres provincial. La nit
del 31 dagost a l1 de setembre va ser assassinat al congost de Pancorvo (Burgos).
36
37
Sabat
carrer del Consell de Cent, on era la seu del diari confederal, per demanar
notcies de larribada dels sis primers autocars. Sesperava que arribessin cap a
les deu de la nit, ms tard del previst, ja que els habitants dels pobles aturaven
els autobusos per obsequiar la mainada i abraar-los.
La policia de la Generalitat, sense cap tipus de provocaci per part de la
gernaci aplegada al carrer Consell de Cent, va procedir a dispersar-la al seu
estil. Es van disparar trets (a laire, segons la versi oficial) i un company hi va
perdre la vida: Salvador Anglada Masferrer27, treballador metallrgic, ferit a
la regi occipital. Va quedar ests sobre el paviment mentre la gent, sobretot
dones i criatures, es dispersava. Els ferits tamb van fugir. El local de Solidaridad Obrera va ser desallotjat i tancat28.
Quan tots aquests fets ocorrien a dins la ciutat, la fora pblica en bar
rava els accessos i les sortides. Van fer aturar el reguitzell dautobusos, i no
es van estalviar cap mena de vexaci. Aquesta actuaci va impedir que vora
un miler de taxmetres sencaminessin a lencontre de la quitxalla saragos
sana.
Les criatures, aix, doncs, en lloc darribar a la ciutat amb el clid acolli
ment dels proletaris ho van fer escortats per impressionants contingents poli
cials. Fins i tot van haver de trepitjar la Prefectura de la policia. Al Centre
Aragons, on els esperava un sopar a les deu de la nit, hi van arribar a les dues
de la matinada 29.
Com a protesta per aquests fets, la regional catalana va declarar la vaga
general de 24 hores, decisi que shavia de difondre mitjanant un manifest
pblic. En Francesc Sabat i un altre noi van ser els encarregats danar a reco
llir aquest document. Es van citar al bar La Tranquilidad, al cntric barri
barcelon del Parallel. Quan tots dos amics van arribar al lloc convingut, uns
companys els van indicar que el manifest els el donarien en un altre bar, a
Montjuc. Mentre esperaven ja a Montjuc, va arribar la policia i va detenir a
tothom.
Arran daquesta detenci el Quico va viure la seva primera experincia,

breu, dempresonament. Va estar tancat una nit a la comissaria del Poble Sec,
un dia al Palau de la Justcia, on li van prendre declaraci, i dos a la pres
Model.
Les autoritats no van poder inculpar els detinguts per reuni clandestina,
tal com es proposaven. Van alliberar-los tots al cap de 72 hores.
El 6 doctubre de 1934 van esclatar insurreccions a diverses provncies
espanyoles. A Astries va ser victoriosa, ja que shi van aplegar totes les forces
desquerra amb el clam UHP (Unos Hermanos Proletarios!). A Catalunya, on
va tenir un clar protagonisme el sector nacionalista, hi va fracassar. La
CNT-FAI no hi va intervenir. Va ser aleshores quan el grup Los Novatos va
aprofitar locasi per arreplegar totes les armes que els homes de la Generali
tat, durant les corredisses, havien abandonat als carrers i al clavegueram.
Aquestes armes van ser, en bona mesura, les que van ajudar a esclafar la revol
ta feixista a Catalunya el 19 de juliol de 1936.
Quan el Quico va ser cridat per incorporar-se a lExrcit lany 1935, anti
militarista convenut, no shi present i va ser declarat fugitiu. Al voltant
daquelles dates el Quico va efectuar la primera expropiaci important, amb
lobjectiu de fornir la caixa del Comit propresos. Lentitat expropiada va ser
un banc de Gav, poble proper a Barcelona.
Aquell mateix any va conixer Leonor Castells Mart. Un any desprs
dhaver comenat a conviure plegats, Espanya flamejava arreu. Efectivament,
havia arribat el 18 de juliol de 1936.
La Leonor va escriure en una carta:
27El relat complet daquesta trgica jornada el podeu llegir al nmero 152 de Tierra y Libertad de Barcelona
(21 dabril de 1934).
28 Solidaridad Obrera va patir la primera suspensi governamental el 24 dabril de 1933. Daleshores en,
fins al 5 doctubre de 1934, viglia de la insurrecci a la Generalitat, el diari va ser forat a suspendres tres
vegades, una delles durant 104 dies. Daltra banda les seves edicions foren arrabassades 34 vegades. Vegeu el
llibre de Manuel Villar El anarquismo en la revolucin de Asturias, Ed. Nervio, Buenos Aires, 1936.
29 Posteriorment es van organitzar altres expedicions de canalla, una delles pels miners de Sallent. Una altra
amb destinaci a Barcelona va ser interceptada per la Gurdia dAssalt. En aquest cas, els nens i nenes van ser
duts a un hospici, on van haver de recollir-los les famlies vaguistes.
38
Men recordo com si fos ara mateix. Desprs dun grapat de dies danar de
reuni en reuni, sense dormir i gaireb sense menjar, una matinada els seus
companys el van venir a cercar a ca nostra. Casa que ja havem organitzat
amb esfor i amor. El Francesc, actiu i atrevit, sen va anar del meu costat,
quasi podria dir que per sempre... La revoluci ja havia comenat. El Francesc
mabra, jo el vaig estrnyer entre els meus braos i sen va anar...
39
II.
La Guerra Civil
Quan va esclatar la insurrecci feixista el 18 de juliol de 1936, els militants

de la CNT-FAI ja lesperaven preparats. Llavors els germans Sabat formaven
part del Grup de Defensa i del Comit Revolucionari de lHospitalet, grups
que es van anticipar a la revolta pel seu compte. Uns dies abans van visitar
els domicilis de les persones que, per lafiliaci poltica que tenien, segura
ment safegirien a laixecament dels enemics de la Repblica. Aix van poder
arreplegar armes i arrencar de soca-rel qualsevol intent contrarevolucionari a
la ciutat. El dia 19 van dominar fcilment la situaci a lHospitalet i sen van
anar a Barcelona a donar un cop de m als seus companys.
El 24 de juliol ja shavia aconseguit aixafar la insurrecci a tot Catalunya,
i la majoria dels components del grup Los Novatos va encaminar-se cap al
front dArag. Es van incorporar a la columna que dirigia Buenaventura Dur
ruti ajudat pel conseller militar Enrique Prez Farrs.
El 27 dagost Francesc i Josep tamb van marxar al front dArag, i es van
unir a la columna de Los Aguiluchos. Aquesta va ser la primera columna
organitzada per la CNT-FAI independentment del Comit de Milcies 1. La
1 El Comit de Milcies, un cop la insurrecci va ser venuda, va ser lnic poder efectiu a Catalunya. El
govern de la Generalitat tan sols tenia un pes simblic. Les ordres que obea el poble foren les de les organitza
cions antifeixistes. Al Comit de Milicies hi havia representants dEsquerra, dels partits dAcci Republicana,
de la Uni de Rabassaires, dels partits marxistes (PSUC i POUM), de la CNT i de la FAI.
41
La Guerra Civil
dirigia Joan Garcia Oliver 2, i van utilitzar com a primera caserna general un
mas proper a Bizin (Osca), anomenat Castillo de San Juan. Josep va ser
designat cap de centria, i Francesc responsable de vint homes.
Ms tard, quan es va constituir lExrcit popular (militaritzaci de les
milcies), es va confiar el comandament de les divisions 25 i 28 (ambdues
confederals) a dos combatents de Los Aguiluchos, Miguel Garca Vivancos 3 i
Gregorio Jover Corts 4.
Los Aguiluchos va dur a terme el seu primer combat important lu de se
tembre, defenent el poble dHuerrios (a uns 2 km a loest dOsca, al nord de
lermita de Loreto, dins la lnia ferroviria dOsca-Jaca). Els milicians van
resistir, victoriosos, latac de les forces del general Gregorio de Benito Terra
za, molt superiors quantitativament. Van haver de suportar una vertadera
allau de metralla escopida per lartilleria i els morters enemics. Posteriorment
van participar als atacs contra Estrecho Quinto i Monte Aragn amb les
forces del POUM. Aquests atacs els va organitzar el comandant militar de
Barbastre, coronel dinfanteria Jos Villalba Rubio, que en esclatar la insur
recci va posar les seves forces a les ordres de la Repblica.
Estrecho Quinto est emplaat a uns 7 km dOsca. Shi arriba en creuar
el pont que travessa el riu Flumen, a la carretera dOsca-Mons. Los Aguilu
chos es van escrrer pels flancs de lexrcit i a partir daleshores van ocupar
Tierz i Quicena; van tallar la carretera dOsca; el dia 3 de setembre envolta
ven Estrecho Quinto i el dia 30 el van ocupar.
Com que no s la nostra intenci historiar els combats del front, direm
que els dos germans van actuar a la guerra aix com altres milers de persones
voluntries, reptant-hi la mort, per barrar el pas al feixisme.
Un bon nombre de milicians, incloent-hi el Quico, tot anticipant-se als
barbuts cubans de la Sierra Maestra, van decidir deixar-se crixer els ca
bells i no afaitar-se fins que el triomf popular no sassols arreu dEspanya.
En Quico no va tornar de perms a Barcelona fins al desembre. Quan hi va
arribar i va baixar del cotxe, a la plaa Espanya, les seves xolles van causar
impressi. La gent el va confondre amb un rus. Aquells dies va riure a cor
qu vols, ja que milicians de diverses nacionalitats se li adreaven parlant

eslau.
Explicarem una ancdota relacionada amb el Quico que, anys desprs,
quan la Gurdia Civil li va arrabassar la vida, la premsa franquista va utilitzar
per titllar-lo de lladre dautombils.
A les forces confederals del front dArag faltaven permanentment armes
i mitjans de transport. Se solien destinar grups a la rereguarda per requisar
vehicles, que abundaven als organismes oficials. Quan acabaven loperaci
tornaven al front, i sincorporaven els vehicles a les unitats.
Un dia, Sabat, que aleshores era armer a la Brigada 126, 28 Divis (Asca
so), i uns amics del 4t Batall van ser els encarregats de dur a terme una
daquestes missions. Es va apoderar dun De Soto flamant del ministeri de
lAire, amb el qual va tornar a la brigada. Els companys el van acollir rient com
bojos; un cotxe com aquell seria localitzat rpidament quan fos utilitzat. Per
el Quico ja se nhavia empescada una, i sense fer cas a les befes generals, va fer
all que havia pensat: amb un bufador oxhdric en va retallar la carrosseria, i
va ajuntar al bastidor la caixa duna camioneta sense s. Unes capes de pintu
ra i el turisme va quedar transformat en una furgoneta. Posteriorment va ser
traslladat a la 25a Divisi (excolumna Ortiz), i shi va endur la furgoneta.
A mitjans de lany 1937 es va iniciar la gran ofensiva comunista per apo
derar-se del comandament de lExrcit. La consigna de Moscou era clara com
laigua: Qui domini lExrcit dictar desprs lorientaci poltica del pas.
Aquesta lnia dactuaci va ser obeda de cap a cap pels stalinistes espanyols, i
per dur-la a terme van recrrer a tots els mitjans de qu van disposar.
Grups de joves comenaven a sortir dEspanya per assistir a cursos accele
rats de pilot. El Quico va decidir afegir-shi, ja que creia que aquella arma
tindria un paper decisiu en el desenlla de la guerra. LExrcit de lAire, per,
ja estava totalment controlat del Partit Comunista5. Per tal dingressar-hi era
imprescindible tenir avals de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) 6 o car
tes de recomanaci especials, que demostressin que el candidat era una perso
5En Jess Hernndez Toms (mort lany 1971 a Mxic, als 70 anys), va escriure al seu llibre Yo fui ministro
s autor del llibre de memries El eco de los pasos, Ed. Ruedo Ibrico, Pars, 1978 (reeditat per la Fundaci
dEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes i CNT Catalunya lany 2008.
3Miguel Garca Vivancos va nixer el 19 dabril de 1895 a Mazarrn (Mrcia), i va morir labril de 1972 a
Crdova, on havia anat de vacances.
4Gregorio Jover Corts va nixer lany 1882 i va morir a Mxic lany 1966.
de Stalin (Ed. Amrica, Mxic, 1953): El 70% de la totalitat dels comandaments de lExrcit era patrimoni
dels comunistes. Armes tan decisives com Aviaci i Tancs eren exclusives dels comunistes.
6 Les JSU, creades el 4 dabril de 1936 per ordre de Moscou, eren una organitzaci hbrida; aplegava les
Joventuts Comunistes, Socialistes i el Partit Catal Proletari. Els caps daquesta organitzaci al servei del
Kremlin van ser: Trifn Medrano, de les Joventuts Comunistes (mort el 1937, quan era membre del Comit
Central del PCE), i Santiago Carrillo Solares, de les Socialistes. Aquest darrer, desprs dhaver estat ministre
a lexili, va ser secretari general del PCE.
42
43
2 Joan Garcia Oliver va nixer a Reus i va morir a Guadalajara (Mxic) el 17 de juliol de 1980, als 87 anys.
La Guerra Civil
na grata. Per sortir-se amb la seva va pensar seriosament (no quedava cap altra
possibilitat) dafiliar-se a les Joventuts Comunistes. Lhbit no fa el monjo, va
pensar. Volia ser un pilot llibertari entre els qui, ms endavant, combatrien
contra la revoluci amb foc i sang. Finalment no va poder fer-ho; un seguit
desdeveniments el va arrossegar cap on qualsevol propsit era intil.
Lexrcit franquista havia enllestit la campanya del nord amb la conquesta
de Bilbao, Santander i Gijn. Des dels Pirineus a lest de Canfranc fins al
Mediterrani, als afores de Granada (Motril), el front es dibuixava per uns
1.800 km zigzaguejants. Hi havia entrades nacionals importants a les zones
republicanes, com la de Terol.
El 15 de desembre lExrcit Popular va prendre lofensiva a la capital del
Baix Arag. El tinent coronel Vicent Rojo Lluch, cap de lEstat Major Cen
tral, havia aplegat unes 100.000 persones per dur a terme lofensiva, aix
com nombrosa artilleria, carros de combat i aviaci. El dia 7 de gener es
van rendir els darrers resistents a Terol i es va acabar la fase ofensiva de la
batalla.
La contraofensiva franquista va ser sanguinria. El Quico formava part de
les forces de refor que hi van ser enviades les Brigades 116, 117 i 118 del
XX Cos de lExrcit. En principi aquestes unitats estaven destinades al
poble de Corbaln, proper a Terol, com a reserva. Tanmateix lEstat Major es
va veure obligat a dispersar-les a primera lnia per escanyar laven nacional.
Entre els mtodes que els comunistes van utilitzar per conservar la pre
eminncia en tot lExrcit, un dels ms freqents va ser la destrucci de les forces
confederals. La tctica ms generalitzada consistia en destinar els combatents
anarcosindicalistes als indrets ms perillosos, quasi sempre atacs sense cap ni
peus, perqu fossin sistemticament exterminats. Assassinat collectiu protegit
per la disciplina militar, que gaudia de limmens avantatge de ser legal.
En una daquestes operacions dextermini, una companyia confederal di
rigida pels comunistes va perdre el 80% dels seus membres desprs dhaver
efectuat nombrosos atacs insensats. Els companys es van sentir tan indignats
que lEstat Major es va veure forat a intervenir en lafer. El capit i el comis
sari de la companyia, aquest ltim un tal Ario, van ser cridats a Comandn
cia per tal de donar explicacions. Sabat i tres amics ms tamb desitjaven
ajustar comptes. Es van ajaure en un rac del cam per on havien de passar
forosament els dos caps xinos 7 de tornada a la unitat. Ario va ser el pri
mer en aparixer, i quan el grup li va barrar el pas, atemorit no pas sense

motiu, va buscar dissimuladament la pistola. El Quico li va etzibar un tret i
el va deixar ests sobre la neu per sempre.
De tornada a la unitat, el grup va comprendre que serien afusellats sense
cap contemplaci. Per evitar aquest risc, van decidir desertar i van enfilar cap
a Barcelona.
Terol ja shavia perdut el 22 de febrer de 1938. LExrcit Popular havia
patit un daltabaix fortssim, i shi afegien les prdues de la batalla de lEbre.
Pocs mesos desprs ja sintua el principi de la fi de la Guerra Civil.
El Quico es va presentar al Comit Regional de la CNT i els va informar
dels esdeveniments que succeen al front. Va demanar incorporar-se a una
unitat confederal. Era possible, per exigia una espera; va haver de fer estada
a la capital catalana fora temps. El Comit de Defensa de les Joventuts Lli
bertries li encoman mentrestant ms duna missi arriscada. Una va consis
tir en alliberar un company, anteriorment membre de les Patrulles de Con
trol 8, que havia estat ferit en una batussa amb les forces de la Generalitat. La
Txeca 9 esperava que es refs per sotmetrel als tradicionals interrogatoris.
Sabat, Jaume Pars Adn (anomenat lAbissini pels seus cabells morens i cres
pats) i daltres companys van dur a terme loperaci.
7 Sobrenom despectiu amb qu sanomenava als comunistes.
44
8Les Patrulles de Control foren creades el 10 dagost de 1936 a Catalunya, amb efectius proporcionals de les
diverses organitzacions antifeixistes. Vora el 50% eren de la CNT. La seva ra de ser era la defensa de lordre
revolucionari. Foren dissoltes el 4 de mar de 1937, per afavorir una disposici del govern de la Generalitat
que volia desarmar els organismes revolucionaris de la rereguarda en benefici exclusiu dels cossos armats estatals.
9El 20 de desembre de 1917 fou creada, a Rssia, una instituci anomenada Comissi Extraordinria (Cheresvechainaia Kommissia), amb lobjectiu de combatre la contrarevoluci, el sabotatge i lespeculaci. Molt aviat
coneguda arreu del mn per les seves inicials CHK (daqu Txeca). La manera dorganitzar-se lheret de la seva
predecessora Okrana, nascuda el 1880 quan el tsar Alexandre II era al tro. Aquesta fou la primera instituci
policaca que empr els mtodes cientfics dinvestigaci. Els seus agents jutjaven i executaven les sentncies
gaireb sempre secretament, i eren coneguts com txequistes. L1 de mar de 1922 esdevingu lAdministraci
Poltica de lEstat (GPU). El 10 de juliol de 1934, el Comissariat del Poble dAssumptes Interiors (NKVD).
Durant la guerra contra Alemanya (1943), Moscou va decidir manllevar el contraespionatge al NKVD i va
crear lSmersh (contracci de la consigna Smert shpionam mort als espies). Abans de lesfondrament del
comunisme destat el 1990, la policia sovitica es va dividir en dos organismes: el Ministeri dAfers Interiors
(MVD) i el Comit de Seguretat de lEstat (KGB). El primer sencarregava de controlar la policia regular, el
sistema penitenciari i les seccions especials que actuaven al pas. El KGB, que depenia directament del Consell
de Ministres, disposava de 200.000 guardes fronterers al seu servei i sencarregava del contraespionatge dins i
fora de lURSS. Aix mateix dirigia lespionatge i les activitats terroristes a lestranger. Els mtodes txequistes
foren introduts a Espanya pels sovitics durant la Guerra Civil. Okrana, Txeca, GPU, NKVD, KGB foren
sempre el mateix organisme. Lnica diferncia va ser el perfeccionament, amb el pas dels anys, dels mtodes
emprats pel terrorisme contra els opositors poltics i ideolgics. Es continu parlant de la GPU temps desprs
dhaver canviat de nom. Va ser el model que els nazis prengueren per a la Gestapo (policia secreta de lestat),
creada el 1933 per Hermann Goering i encara present a lesperit de tots els serveis secrets i policies poltiques.
45
La Guerra Civil
Tamb va participar en lalliberament de quatre companys detinguts arran

dels fets del maig de 1937 10, aprofitant que els traslladaven de la pres Model
al castell de Montjuc.
Una altra acci del Sabat daquella poca va ser latemptat contra el feixis
ta Justo Oliveras de lHospitalet.
En esclatar la insurrecci, Oliveras va poder salvar la pell a travs dhbils
estratagemes. A lHospitalet es van afusellar poqussimes persones. Va ama
gar-se durant un temps, durant el qual li van expropiar una agncia de trans
ports. Mesos ms tard, quan el jovent estava al front i la rereguarda sentregava
en cos i nima a les tasques revolucionries, Oliveras va pensar que el perill ja
shavia esfumat i va tornar a la vida pblica. El que primerament va fer va ser
recuperar tot all que, ell pensava, la revoluci li havia arrabassat. Es va dedi
car a lestraperlo a gran escala, explotant la gent amb els productes de primera
necessitat dels quals noms ell hauria pogut explicar com diantre sabastia.
El Quico, que no es regia per les lleis que generalment obea submisament
la collectivitat, va repetir lacte de justcia que va cometre al front uns mesos
abans. Es va presentar un bon dia al comer dOliveras, quan aquest abaixava
la persiana. Un amic lesperava a la porta. Quan el Quico va sortir al carrer,
lestraperlista ja havia passat a millor vida. Aquesta execuci mai no li va ser
atribuda.
Una altra acci daquella poca va tenir conseqncies nefastes per a un
amic del grup Los Novatos, el Francesc Aleu, ms conegut com el Nano de
Sants. El Quico shavia topat amb un conegut de lHospitalet, pare de fa
mlia, que havia estat mobilitzat. Aquest home estava esgarrifat per haver
dabandonar els seus fills. El Quico, enemic de la militaritzaci, descontent
per les derrotes de la guerra i indignat per lactitud claudicant dels dirigents
anarcosindicalistes davant lhegemonia comunista imposada per Moscou, va
decidir donar-li un cop de m. Per tal que no hagus dincorporar-se a
lExrcit va pensar de facilitar-li una cartilla militar falsa, que li permets
romandre a la rereguarda.
Un amic que disposava duna impremta menuda es va comprometre a

elaborar els documents. Latzar va voler, per, que un dia es presents la poli
cia al taller i enxampessin lamic amb els documents falsificats. Limpressor es
va veure obligat a confessar qui li havia fet lencrrec. El van forar a convocar
els seus clients, amb un pretext qualsevol. Sense cap sospita que es tracts
duna emboscada, el Nano de Sants i en Fontanet11, tots dos membres de Los
Novatos, van anar a la cita. El primer, quan travessava el llindar de la porta,
va ser cosit a trets; va morir a linstant. En Fontanet va poder fugir ferit dun
tret a la cama. A les butxaques dAleu la policia va trobar ladrea i una foto
grafia de Sabat. Es va organitzar el servei escaient per a la detenci del Qui
co, i seguint-li el rastre, el van escometre un dia quan sortia del cinema. En
canonat per diversos naranjeros 12 no es va poder defensar, tot i que anava
armat. Va caure en mans del Servei dInformaci Militar (SIM) 13, que el
buscava sense treva per la mort del comissari Ario.
El Quico sabia perfectament que aquella detenci era un fet seris, ja que
uns dies abans un company que havia desertat amb ell, el seu amic Alejandro,
va ser identificat i cosit a trets sense miraments a Barcelona.
Sel van endur a la comissaria de Sants. Els agents del SIM, coneixedors
dels seus antecedents, li van fer una mala passada per riures dell. Dins una
oficina van deixar oblidat un naranjero a sobre duna taula. Li van treure les
manilles i el van fer entrar a lhabitaci. Tal i com simaginaven, en veure
larma shi va atansar rpidament i va encanonar els guardes que lenvoltaven.
La seva reacci va ser acollida amb rialles. Larma estava descarregada. El van
estovar com mai.
El Comit Regional de Catalunya de la CNT es va assabentar de la deten
ci del Quico i va posar en joc tota la influncia que tenia per tal daconseguir
que se lenduguessin a la pres Model. Aix evitarien que fos assassinat per
qualsevol txeca 14 .
10El 3 de maig un grup de la Gurdia dAssalt intent atacar la seu de Telefnica de Barcelona, ocupada per
un Comit de Control format per representants de la CNT i de la UGT. Lordre dassalt la don el conseller de
Governaci Artemi Aiguad, membre dEsquerra Catalana, i qui va dirigir loperaci va ser Eusebi Rodrguez
Salas, comissari dOrdre Pblic de Catalunya, trnsfuga confederal i membre destacat del PSUC. Els militants
anarcosindicalistes es defengueren a trets. En poques hores, Barcelona es cobr de barricades i va comenar la
lluita entre els membres de la CNT-FAI i la fora pblica, controlada pels comunistes. Els militants del PSUC
es van unir als cossos armats oficials. Vegeu el llibre den Manel Cruells Els fets de maig, Barcelona, 1937, Ed.
Joventut, Barcelona, 1970.
el govern de Negrn es dedicava plenament a la tasca dexterminar el POUM, el Moviment Llibertari en conjunt i
les collectivitzacions agrcoles dArag, dinspiraci clarament anarquista. La constituci daquest organisme va
ser obra del ministre socialista Indalecio Prieto y Tuero. La missi especfica del SIM era contrarestar lactivitat
dels serveis despionatge franquistes. Tanmateix a lhora de la veritat va ser una sucursal de la NKVD i a les seves
garjoles molts antifeixistes van patir tortures i la mort. Tant al front com a la rereguarda, els agents es dedicaren a
la tasca proselitista en benefici del PCE. Vegeu el llibre de Josep Peirats La CNT en la revolucin espaola, captol
XXXVI del 3r volum, Ed. CNT, Tolosa, 1953. Aquesta obra va ser reeditada per Ruedo Ibrico, Pars, 1971.
14Per conixer millor els crims comesos pels comunistes durant la Guerra Civil, consulteu: Rudolf Rocker,
46
47
11Desprs de la Guerra Civil, Fontanet es va refugiar a Frana i ms endavant a Amrica del Sud.
12Fusells lleugers que utilitzava generalment la fora pblica.
13El SIM es va crear el 15 dagost de 1937, per iniciativa dels consellers sovitics. Precisament en lpoca en qu
La Guerra Civil
La detenci del Quico i la troballa dalgunes cartes que duia a sobre va

permetre localitzar el tercer desertor. Matas Burr Esteban estava hospitalit
zat a Aiges de Ribes (Girona), per una ferida mal guarida de la seva estada
al front.
Al mateix hospital, concretament al llit del costat, estava un company del
mateix batall, lAlejandro Tiburcio. Ell va presenciar larribada dels txequis
tes i tot seguit va fer un truc a Ramon Liarte Viu, secretari del Comit Regio
nal de Catalunya de les FIJL. Liarte va efectuar les gestions necessries per tal
daconseguir que Matas fos dut a lhospital de nou, malgrat que hauria
destar sota vigilncia. Aquest sabia que lAlejandro havia estat assassinat i
Sabat detingut, aix que no va esperar que el metge li dons lalta per escaparse, tot aprofitant un descuit del guarda. Es va refugiar al Batall de Metralla
dores C, dirigit per Agustn Remiro Manero15. All shi va estar fins a la fi de
la guerra; desprs sexili a Frana.
Sabat, a la pres estant, noms tenia una idea al cap: escapar-se.
Hi havia un soterrani, tot just a sota de la seva cella, que es comunicava
amb el pati. Sempre que les circumstncies li ho permetien shi introdua per
excavar una mina. Va dedicar a aquesta feina de talp unes setmanes. Pacient
ment va anar construint la galeria que el duria a la llibertat, perforant parets i
fonaments de ledifici. Quan la feina ja estava prcticament enllestida, la di
recci del centre va decidir installar una reixa ben resistent a lentrada que
duia al soterrani. La galeria va quedar aix doncs fora de labast del construc
tor. La resignaci, tanmateix, era un sentiment desconegut pel Quico. Tanta
feina per a res? I ca!
Com que el soterrani estava just al dessota de la seva cella, va intentar,
amb ms pacincia que Job, obrir un pas directe. Ho va aconseguir, ja podia
continuar la seva feina constructora. A travs de les clavegueres (un dia qua
si sofega en una delles), va pensar que els seus esforos serien recompensats
aviat. Segons els seus clculs, tan sols una paret el separava de la llibertat.
Quan va aconseguir travessar-la, va veure que havia desembocat a una cis
Extranjeros en Espaa, Ed. Imn, Buenos Aires, 1938; Diego Abad de Santilln, Por qu perdimos la guerra,
Ed. Imn, Buenos Aires, 1940. Daquest darrer llibre existeix una reedici feta per leditorial Plaza & Jans,
Barcelona, 1978.
15 Agustn Remiro nasqu a pila (Saragossa) el 28 dagost de 1904. Fou cap de centria de la Columna
Durruti i desprs va ser enviat a la 25a Divisi. Posteriorment fou cap del Batall Metralladores C, ms co
negut com Batall Remiro, constitut per llibertaris aragonesos. Desprs de la guerra se nan a Frana. Fou
un dels primers en retornar a Espanya per continuar la lluita antifranquista. Fou assassinat el 21 de juliol de
1942 en un intent de fuga de la pres madrilenya de Porlier.
terna de linterior de la pres. Va buscar un altre cam i, per fi, foradant el

sostre de la claveguera, un raig de llum. Aquesta vegada ho havia aconse
guit. Va esperar que fos de nit per allargar el forat i sortir al carrer. El ma
teix dia, per, una ronda va descobrir el treball que amb tant desfor havia
fet. Sel van endur al despatx del director, que li va dir: Mhavien advertit
que tingus molta cura amb vost, per no creia que nhi hagus per tant.
Aix que vost ha fet mha deixat astorat, si no ho veig no mho crec. Per,
vost em comprendr... he dimpedir-li reprendre-ho. El van enviar a la
pres de Vic.
Lintent de fuga fracassat no havia esborrat de la seva ment aquell objectiu,
i va decidir recrrer a una altra tctica. A la pres rebia ajuda de lexterior,
sobretot diners i menjar. Va decidir aprofitar-se de la venalitat dels gurdies i
va comenar a oferir propines generoses pel mnim servei. Un dia, per exem
ple, va demanar que el deixessin abraar la seva companya a canvi de diners,
i li ho van permetre. A partir de llavors la Leonor el visitava cada vegada ms
sovint. Va arribar el dia en qu els guardes, acostumats a veure-la regular
ment, ja no lescorcollaven. Un oficial del centre va proposar al Quico, a canvi
duna compensaci, que gauds dunes hores dintimitat amb ella en una
cella allada. Accept, i el mateix oficial hi va collocar un matals.
Quan el Quico va comprovar la confiana que havia aconseguit generar,
va encomanar a la Leonor que la propera vegada li dugus una pistola i una
bomba de m.
Dit i fet. Quan va tenir les armes va exposar el seu pla de fuga a tres com
panys. Aquests shi van avenir.
Va arribar el dia fixat per a levasi. El Quico va cridar com solia fer a
lordenana (un moro exboxejador que es deia Al). Quan va aparixer a la
cella els amotinats es van abraonar a sobre seu, i desprs duna brega breu el
van immobilitzar. Li van prendre larma, el van lligar de mans i el van emmor
dassar. Desprs van tancar amb clau un grup de presos comuns per tal de no
comprometrels amb la fuga.
Entre els candidats per a la fuga hi havia un itali que treballava a les ofi
cines de la pres i, per tant, coneixia totes les dependncies i els requisits per
a poder-ne sortir legalment. Els quatre companys es van dirigir cap a les ofici
nes, i tot amenaant-los amb dues pistoles, van neutralitzar dos gurdies i un
oficial que estaven jugant al tuti. Loficial, per cert, era qui havia fet la propos
ta al Quico dutilitzar la cella buida amb la Leonor. Quan van acabar
dimmobilitzar-los, van aparixer el director de la pres i la seva dona, que
48
49
La Guerra Civil
estava embarassada. El Quico els va dir que no tenien intenci de fer cap mal
a ning, per que estaven decidits a sortir daquella gbia de totes passades.
Els van tancar a tots en un soterrani.
La part ms difcil encara no lhavien duta a terme: travessar la petita ca
serna del guarda de la porta de la pres. Per reeixir en loperaci, era necessari
una autoritzaci signada pel director. Amb els documents escaients, trobats a
loficina, el Quico hi va anar a parlar. Sabem que ens hi juguem la vida, i es
tem decidits a tot. No ens prepari cap parany, perqu li asseguro que no el
perdonarem. Signi els papers correctament, perqu la seva vida depn de les
nostres.
Com que contra la fora no hi ha resistncia, el director va ser comprensiu
i va signar. Un dels presos sen va anar a la sortida amb el document dalli
berament i no hi va haver cap entrebanc. El Quico i els altres van fer el mateix
minuts desprs16.
La fuga va ser descoberta quan es repartia el ranxo de la nit...
Sabat a Barcelona de nou! El Comit Regional de la CNT es va endur
una bona sorpresa.
El Quico havia de desaparixer de la circulaci durant un temps, ja que si
el detenien res no el salvaria de la mort. Li van aconsellar que se nans a la
colnia per a la quitxalla de la CNT situada a Masquefa, Igualada. Joan Ba
tista Albesa i Segura, company de confiana ms conegut com Batista, nera
lencarregat, i aix assegurava que shi podria estar el temps que fos necessari.
Va acceptar la proposta. Per evitar possibles entrebancs durant el trajecte
va decidir fer els 45 km a peu. Hi va fer cap amb el Josep Castells Mart 17, un
germ de la Leonor.
Caminant en la fosca la parella es va endinsar, sense adonar-sen, al recin
te dun polvor. Es van ajaure per descansar durant unes hores. En fer-se de
dia, el filat que els envoltava els va alertar. Ja havien comenat a caminar
quan una ronda de carrabiners els va cridar. Laspecte dels dos fugitius no
inspirava gaire confiana: bruts, mal afaitats, caadora de cuir i una motxilla
a lespatlla...
Els gurdies van decidir que conduirien Sabat i el seu cunyat a la coman
dncia ms prxima, cosa que els va fer protestar enrgicament.
Per al Quico la situaci era molt crtica. Anar a comandncia significava

ser identificat immediatament i, posteriorment, afusellat. Com sen podien
sortir? Per tal de convncer els guardes que els deixessin continuar el seu
cam els va dir i repetir que estaven de perms i la nit anterior, tornant al
poble, shavien perdut. De tant donar la llauna, finalment, un dells els va
preguntar:
Teniu documentaci?
Naturalment! va dir el Quico. Amb aquesta pregunta haureu
dhaver comenat...
Per el cert era que no duien documentaci. Ja sense alternativa de matar
o ser matat, va obrir la cremallera de la caadora i en va treure la pistola amar
tellada que duia al cinyell. De seguit va disparar tot el carregador contra els
quatre carrabiners.
Lliure de nou. Per salvar la pell, de segur perduda sense aquella soluci tan
drstica, havia hagut de deixar quatre cadvers al seu cam, quatre homes que
pensaven complir amb el seu deure.
Semblava que el Quico no podia viure un sol dia tranquillament. Fins i
tot quan buscava pau i descans, els entrebancs apareixien com bolets.
Nhavia acumulats tants i de tan greus que no era qesti de buscar refugis
provisionals.
Quan fugien rpidament es va recordar, massa tard, que havia abandonat
la motxilla en topar amb els carrabiners. A dins hi havia llibres comprats a
lAteneu Llibertari de lHospitalet amb el corresponent rebut al seu nom. Tal
ment com si hagus estampat la signatura a les guerreres dels fills den Negrn18.
Els dos amics es van separar com a mesura de seguretat. El Quico sen va
tornar a Barcelona.
Va agafar el primer tren en una estaci propera a Martorell. Aquella oca
si, ell que sempre es capguardava dall que li pogus passar, no va pensar en
la possibilitat que lestiguessin esperant a la Ciutat Comtal. Tranquil per
sempre a laguait, va arribar a lestaci de Frana. Caminant per landana va
observar com les forces pbliques examinaven atentament i exigien la docu
mentaci a tots els viatgers sense excepci. Duna revolada es va enfilar al tren
i en va sortir per la contravia. Uns gurdies sen van adonar i van comenar a
empaitar-lo. Amunt i avall de vies i trens va aconseguir enganyar-los. Fora de
16Els dos altres nois que van fugar-se amb Sabat, molt joves, van ser enviats pel Comit Regional a la Bri
gada 133 de la 24a Divisi. En van desertar, i van ser afusellats pels comunistes sense judici.
17 El setembre de 1972 pogurem localitzar Castells en un hospital de Perpiny. Era un cadver en vida,
incapa darticular un mot.
50
18 Juan Negrn Lpez, cap de govern, va ser lhome de Moscou i el titella del Partit Comunista dEspanya.
Ell va ser qui reorganitz el Cos de Carrabiners (unes 100.000 persones). Va nixer a Tenerife (Canries) lany
1887, i mor a Pars el 15 de novembre de 1956.
51
lestaci, va veure un reguitzell de patrulles que li barraven el pas cap a la

ciutat.
Els cotxes de cavalls substituen aleshores els taxis a causa de lescassetat
de benzina. La bona fortuna del Quico va fer que en aquell moment passs pel
costat don ell estava acotxat un daquests cotxes. Sense dubtar-ho, hi va pujar
i va asseures al costat del conductor. Aquest, amb el can duna pistola contra
les costelles, va creuar les forces que envoltaven la zona.
Aviat es va incorporar a la Brigada 121 de la 26a Divisi (Durruti), on
amb els seus companys va prosseguir el combat, ja perdut, contra el franquis
me. A les acaballes de la guerra va participar en la desesperada resistncia al
Montsec premiada amb la medalla al valor. Seccions senceres hi van
perdre la vida, soterrades als parapets, esmicolats per la metralla enemiga.
La seva divisi es va dirigir cap al riu Segre, cam de la Serra del Cad. All
es volia dur a terme una resistncia numantina. Aquest projecte va ser desau
toritzat pels alts crrecs militars i pels comits de les organitzacions lliber
tries, que ja marxaven cap a Frana.
El 10 de febrer de 1939 les forces de la 26a Divisi creuaven la frontera per
Puigcerd. Eren les ltimes unitats que abandonaven Catalunya. Sabat i els
companys de divisi van ser internats al camp de concentraci de Vernet
dArige.
Per ell, que no havia nascut per viure entre reixes, aviat va aconseguir
escapar-se daquell empresonament. Va tenir, llavors, una actitud inesperada
en ell, home sense llei ni por. Desprs de tombar pels Pirineus, famolenc i
trinxat fsicament ja que estava malalt dels pulmons, va tornar voluntria
ment al camp de concentraci. Frana lintimidava: Aix que parlis
deia i que no tentenguin, escoltar i no saber qu et diuen...!.
52
III.
La Segona Guerra Mundial
El 3 de setembre de 1939 esclat oficialment la Segona Guerra Mundial. A

Frana una de les primeres conseqncies va ser lobertura dels camps de con
centraci, on el venut Exrcit republic combatia feia mesos una lluita poc
gloriosa contra la fam, la sarna, els polls i la disenteria.
Es van fer incorporar milers i milers despanyols a la producci, general
ment a les empreses que treballaven de manera directa per a leconomia de
guerra (com les fbriques de municions i daviaci, els polvorins, etc.) o en
activitats annexes (com la construcci de preses, carreteres o fortificacions).
Uns 500.000 rojos van ser enquadrats militarment a companyies de treba
lladors. Altres, desprs de ser examinats com en un mercat desclaus, eren en
viats a la legi estrangera o als batallons. Llavors la carn de can era nombro
sssima. Els agents encarregats del reclutament rebutjaven, fins i tot, tot aquell
que presents una cicatriu o un queixal corcat. Aquests darrers eren utilitzats,
juntament amb les tropes colonials, com a forces de xoc al front de lEst.
Sabat va sortir del camp de concentraci on era el desembre de 1939. Va
ser enviat a la construcci duna fbrica de plvora com a muntador, a Angu
lema (Charanta).
Per als francesos, la guerra realment va comenar el 10 de maig de 1940.
Durant ms de vuit mesos els dos bndols belligerants shavien estat observant
mtuament sense imaginar lallau de ferro i foc que assolaria successivament
els seus territoris. A partir daquella data els esdeveniments se succeren rpi
53
La Segona Guerra Mundial
dament. Les tropes alemanyes del 23 Exrcit de Kchler sendinsaven a Pars

per la porta de la Vilette el dia 14 de juny. Eren dos quarts de sis de la matina
da. Lofensiva nazi shavia iniciat concretament 36 dies abans, a la frontera
holandesa. Molt aviat la creu gammada onejava a la Torre Eiffel i a lArc de
Triomf.
Quan el Quico va veure que el front francs sesfondrava, intent fugir.
Quan comprov, per, que els panzers alemanys corrien ms que ell decid
romandre a la ciutat. Es va establir la divisi territorial de zona lliure-zona
ocupada (la segona sestenia per tot el litoral atlntic, fins a la frontera espa
nyola, on el 27 de juny hi van arribar les primeres unitats alemanyes motorit
zades). El Quico va comenar a treballar en una fbrica que produa gas
gens. Lany 1941 va nixer la seva primera filla, la Paquita.
Poc desprs van germinar els primers grups de refractaris. Anomenaven
aix els fugitius que marxaven a la muntanya per escapolir-se del treball forat
a Alemanya. Aquells van constituir els primers grups de maquisards o franc
tiradors. Tamb es crearen grups de sabotatge a les ciutats. Els seus membres
van ser afusellats pels nazis mesos desprs.
No coneixem ben b les peripcies del Quico durant aquest perode de
clandestinitat. Sabem per que des de bon comenament va mantenir una
relaci directa amb els primers grups de resistents.
Dos pavellons de la Poudrerie Nationale dAngoulme van ser incendiats
el 10 de desembre de 1942 a causa dun acte de sabotatge. Aquesta acci des
tru tot el cot emmagatzemat per a la fabricaci dexplosius. Alguns france
sos van ser detinguts, i un dells duia una fotografia dun grup en qu hi havia
el Quico. Si diem que es tractava de la fbrica on havia treballat anteriorment,
es comprendr fcilment que havia acabat una altra vegada la tranquillitat
per a ell i per als seus.
Arrib a Perpiny amb la seva famlia lany 1943, no sense dificultats. No
tenia feina ni documentaci, per tingu la bona estrella de topar amb el
senyor Piguillen, alcalde de Prada. Era un home que sentia un afecte vertader
pels refugiats espanyols, una persona lleial. Li facilit documentaci en regla.
Amb la frontera espanyola entaforada dins la retina, el Quico va compren
dre que la lluita continuava no noms a Europa, sin tamb a Espanya. No se
sent venut i es va prometre retornar al combat que durant un instant havia
estat interromput.
El Quico, la Leonor i la seva filla es van installar al poble de Comes, al
nord dEus. Estava prcticament abandonat, en aquells moments noms hi
vivia una famlia espanyola. Des de bon comenament les relacions entre els
residents i els recent arribats van ser pssimes, i sense dubtar-ho gaire aquests
ltims sen van anar a Eus (prop de Prada), on van llogar una casa. El Quico
va comprar eines de llauner i a partir daleshores es dedic a arreglar avaries a
cases de camp dels Pirineus Orientals. Aquesta feina li fu conixer tota la
comarca del Vallespir. Aviat sincorpor temporalment a un grup que acom
panyava fugitius dels nazis a Espanya. Tot arrencant el secret de les seves
passes a la muntanya, va arribar a conixer tots els racons de la Cerdanya.
Un dia, a Perpiny estant, top alegrement amb un vell amic de la 26a
Divisi, Joan Salas Milln (el Roget). Aquesta trobada va ser decisiva a la vida
del Quico, ja que catalitz les seves idees i lorient definitivament cap a altres
tasques que no tenien res a veure amb feinejar com a llauner. El mateix anhel
que els havia acostat el novembre de 1936 a la batalla dAlmudvar els unia
ara per continuar clandestinament la lluita contra el rgim franquista.
54
55
IV.
Esperances
El 25 de febrer de 1939 es constitu a Frana el Consell General del Moviment

Llibertari1. Format en representaci de les segents organitzacions: la CNT,
la FAI i la FIJL2. El secretari en va ser Mari Rodrguez Vzquez 3 (Marianet),
i aplegava uns vint-i-cinc membres. La llista completa dels seus components
mai sha fet pblica; tot i aix sabem que a banda del Marianet tamb hi eren
Germinal Esgleas Jaume (que el succe), Frederica Montseny Ma 4, Valeri
Mas i Casas, Pedro Herrera, Francesc Isgleas Piarnau 5, Germinal de Sousa 6,
1Josep Peirats public un facsmil de la circular nmero 1 del Consell en qu es comunica la seva constituci.
Vegeu La CNT en la revolucin espaola, p. 288, volum 3. Ed. CNT, Tolosa, Frana, 1953.
2 El 15 doctubre de 1963 el ministre dInterior prohib, mitjanant una ordre governamental, el funciona
ment de la FIJL a Frana.
3Mari Rodrguez, nascut a Barcelona lany 1909, va morir el 18 de juny de 1939 ofegat al Marne quan shi
banyava, prop de Pars.
4 Frederica Montseny (nascuda a Madrid el 12 de febrer de 1905) i Francisco Largo Caballero van ser
detinguts el 29 doctubre de 1941 a la residncia que ell tenia a Croc (Cruesa). Germinal Esgleas, company
de Frederica, tamb ho va ser poc desprs. Tots estigueren pendents de les demandes dextradici fetes per
Madrid, per van ser rebutjades. Largo Caballero nasqu el 1869. Va ser secretari de la UGT i durant la dic
tadura de Primo de Rivera va ser conseller dEstat. Va formar part del Comit Revolucionari que esdevingu
el govern provisional de la Repblica lany 1931, on va ocupar el crrec de ministre de Treball. Va ser diputat
a les tres Corts de la Repblica. Largo encapalava lextrema esquerra dins el seu partit. Va ser ministre de la
Guerra i president del Consell de Ministres del setembre de 1936 al maig del 1937. Arran de la seva detenci
a Frana, va ser deportat a un camp de concentraci nazi. Mor a Pars el 23 de mar de 1946.
5Francesc Isgleas nasqu el 16 de febrer de 1882 a Sant Feliu de Guxols (Girona), i mor a Barcelona el 14
de febrer de 1977.
6 Germinal, anarquista portugus, va combatre durant la Guerra Civil a la Columna Tierra y Libertad.
Fou secretari general del Comit Peninsular de la FAI (1938-39). Nasqu a Porto el 1908, i va morir a Lisboa
el 3 de novembre de 1968.
57
Esperances
Roberto Alfonso Vidal 7, Horacio Martnez Prieto 8, Juan Gallego Crespo 9,

Rafael Iigo Granizo, Juan Rueda Ortiz, Seraf Aliaga 10, Joan Garcia Oliver,
Josep Xena Torrent 11 i Antonio Garca Birln 12.
Lesclat de la Segona Guerra Mundial esparg tant els membres del Comi
t com els militants. Tot i el context complicat de locupaci alemanya, grups
clandestins del Moviment Llibertari (ML) sorganitzaven espontniament a
les diferents poblacions de residncia.
El 6 de juny de 1943, durant un ple bastant concorregut celebrat a Mauriac
(Cantal), es va crear una comissi que tenia com a finalitat immediata restablir
el contacte entre els diversos nuclis de militants a les dues zones que els ale
manys havien creat. Com a membres del secretariat van ser nomenats Jos
Germn Gonzlez, Josep Asens i Jos Berruezo13.
Una de les decisions ms importants que shi va prendre va ser el nomena
ment duna ponncia encarregada delaborar un treball destinat a ser sotms
a tots els militants com a base destudi per a futures projeccions del Moviment
Llibertari. Se nencarregaren Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) i Felipe
Alaiz de Pablo.
Aquesta decisi va acabar sent el punt de partida visible de les discrepn
cies ideolgiques que van dividir lML a lexili fins a lany 1960 14.
El 19 de desembre de 1943 es va convocar un altre ple a la comuna de

Tourniac (Cantal). Shi lleg el dictamen elaborat per la ponncia JuanelAlaiz, en qu es marcaven una srie de pautes que ms endavant van desvet
llar el recel de molts militants. Es va crear una nova Comissi de Relacions de
qu Juanel va ser el secretari. Montpeller nera el lloc de residncia, ja que per
la seva proximitat a Espanya permetia una millor comunicaci amb els com
panys de la Pennsula.
Simultniament es va constituir un altre comit que combatia obertament
lanterior, a Besiers, anomenat nic representant del Moviment Llibertari.
Influenciades per aquest i desitjant frenar la fora del comit de Juanel, es
constituren com a organitzaci independent les Joventuts Llibertries, lany
1943. Fou leiximent duna proliferaci de comits que descartaven la tendn
cia dunificar en un sol organisme les branques del Moviment Llibertari
(CNT-FAI-FIJL).
No obstant aix, els dos comits (el de Montpeller i el de Besiers) es van
trobar en un Ple de Regionals a Muret (Alta Garona) el 12 de mar de 1944.
El punt principal de lordre del dia era aquest: FUSI. Es cre un Comit
Nacional per representar lorganitzaci unificada. Es van nomenar els segents
crrecs: com a secretari general, Francisco Carreo 15, i per ajudar-lo, Evange
lista Camps i ngel Marn Pastor. La seu sestabl a Tolosa. Tamb es cre un
subcomit a la zona ocupada, amb seu a Bordeus, de qu fou secretari Paul
Malsand Blanco.
En un ambient deufria per lalliberament de Frana i les victries aliades,
se celebr a Tolosa un Ple de Regionals del 5 al 13 doctubre de 1944. Va ser el
7Roberto va morir a La Plata (Argentina) el 20 de novembre de 1971, als 65 anys.

8Horacio M. Prieto nasqu a Bilbao el 1902, i mor a Pars el 26 dabril de 1985. Va presentar la seva dimis
si poc desprs de ser nomenat al seu crrec, sense arribar a intervenir al Consell.
9Juan Gallego, nascut a Torreperogil (Jan), va morir a Mxic el 14 dabril de 1974 als 88 anys.
10 Seraf Aliaga, nascut a Alacant el 24 de desembre de 1915, sajunt rpidament a les files comunistes.
Desprs de no haver aconseguit representar les FIJL a Frana, es dedic a escriure cartes dadmiraci a Dolores
Ibrruri Gmez a les planes de Juventud, rgan de les JSU. Aquesta va ser la successora de Jos Daz Ramos
(mort el 19 de mar de 1942 a lURSS) a la secretaria general del PCE. Tamb public articles difamatoris
contra els militants de la CNT, titllant-los de covards, venuts a la reacci i un llarg etctera.
11 En Josep Xena nasqu a Cass de la Selva (Girona) el dia 19 de juliol de 1908. Va morir a Caracas el 14
de maig de 1988.
12LAntonio Garca (Dionysios) va nixer a Pinos Puente (Granada) el 27 de mar de 1892, i mor a Barce
lona el 20 de juny 1984. Malgrat la seva designaci no va actuar al Consell.
13Jos Berruezo Silvente descriu aquest perode de reorganitzaci del Moviment Llibertari al seu llibre titulat
Contribucin a la historia de la CNT de Espaa en el exilio. Ed. Mexicanos Unidos, Mxic, 1967. Va nixer
a Mazarrn (Mrcia) el 13 de juny de 1895, i va morir a Aix-en-Provence (Frana) el 7 dagost de 1990.
14Durant la Guerra Civil el Moviment Llibertari accept la collaboraci governamental i tingu ministres
al govern. Desprs de la victria franquista, alguns consideraren que les circumstncies seguien sent vlides,
ja que el feixisme no havia estat venut i per tant la collaboraci poltica simposava com a continutat duna
etapa que encara no shavia acabat. Daltres pensaven el contrari, s a dir, que el perode circumstancial
havia acabat amb la victria militar dels franquistes i que per tant lOrganitzaci havia de retrobar el seu
tradicional posicionament antiestatal. Ambdues tendncies quedaren dividides en collaboracionistes o reformistes, o en un llenguatge ms despectiu en picots o pellsrojes. Sobrenoms que lalemany Rudolf Rocker
58
(1873-1958) invent per als primers i que laragons Manuel Buenacasa Tomeo (1886-1964) popularitz
per als segons des de lexili. La situaci entre les dues tendncies fou ms tensa quan Frana fou alliberada.
La llavor de la discrdia no va perdonar tampoc a Espanya, tot i que els seus companys all tenien problemes
ms perillosos per resoldre que els ideolgics, com ara la mateixa supervivncia. El rssec de la collaboraci
governamental, com que aquesta dur tants anys, tingu com a fatal caracterstica incapacitar una tasca
conspiradora contra el rgim de Franco. Tamb facilit la tasca repressiva contra els seus millors militants,
ja que tancaven a les presons o assassinaven al carrer a uns i altres. Tant si eren persones de lorganitzaci
com si eren persones dacci. Les energies abocades a la lluita fratricida foren sens dubte un element bsic
per tal que es fiancs la tirania a Espanya. La lluita, orientada en gran part a obtenir representaci orgnica
de la CNT a Espanya i a lexili, consist en activitats estrils que consumiren els millors homes del ML. Es
malbarataren els mitjans escassament existents, i impossibilitaren la creaci dorganismes eficients capaos
de desenvolupar una ofensiva a base dobjectius concrets immediats i esgraonats, dafavorir la desaparici del
feixisme de la terra ibrica.
15Mestre racionalista, va combatre amb Durruti al front dArag. Va ser membre del Comit de Guerra de
la columna, i la va representar a Moscou el 6 de novembre de 1936, a laniversari de la Revoluci dOctubre.
Va morir a Tolosa el dia 17 de febrer de 1947.
59
Esperances
primer comici pblic que es duia a terme a Frana. Els delegats que hi van as
sistir representaven uns 25.000 afiliats. El nou comit que sorg del ple va ser:
Els dies 8 i 9 del mes anterior a aquest ple, la FIJL va fer un Ple Nacional
constitutiu a Tolosa. El van fer passant larada davant dels bous; la pressa va
ser, en part, per presentar-lo com un fet consumat a lassemblea del Movi
ment Llibertari. El motiu va ser la preocupaci que sarribs a acords desavan
tatjosos que els creessin dificultats. El CN designat de la FIJL va ser el se
gent:
Secretari general: Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) 16.

Coordinaci: ngel Marn Pastor.
Propaganda: Miguel Chueca Cuartero.
Relacions exteriors: Domingo Torres Maeso 17.
Secci econmica: Evangelista Campos 18.
Organitzaci: Bernardo Merino Peris 19.
Secci poltica: Paul Malsand Blanco 20.
Al ple es respirava optimisme; ning dubtava que la derrota dAdolf Hitler
i Benito Mussolini significava lensorrament del rgim de Franco en poc
temps. Totes les discussions sencaraven a preparar lactuaci de lorganitzaci
en limminent retorn a Espanya.
El primer Congrs de Federacions Locals del Moviment Llibertari Espanyol
a Frana es dugu a terme de l1 al 12 de maig de 1945. Fou una gran manifes
taci confederal, la ms important de les que va fer lemigraci espanyola.
Csar Broto Villegas, delegat del CN de la CNT dEspanya i del CR de la
CNT de Catalunya, va anar al Congrs. Hi arrib tard, i noms va poder
informar les delegacions que assistiren al mting de cloenda. El ms destacat
del seu informe era que en un Ple Nacional dut a terme a Espanya el mar de
1944 shavia acordat:
...considerar que el perode obert el 1936 no est acabat, i que continuarem el pla de collaboraci amb els sectors que van coincidir amb nosaltres en
la lluita contra el feixisme 21.
Secretari: Benito Milla Navarro 22.

Organitzaci: Lucio Gmez Arnaiz (no sincorpor).
Propaganda: Jos Gald.
Administraci: Germinal Gracia Ibars 23.
Relacions: Ral Carbelleira Lacunza.
Al Congrs de Pars es van salvar les diferncies de la lluita de tendncies
o aix es va pensar aleshores entre els enemics i els partidaris de la
collaboraci governamental, i va prevaler el criteri dintensificar la lluita a
Espanya i consagrar-li tots els recursos i voluntats. Per aquesta ra, durant els
mesos segents es van enviar a linterior diverses delegacions.
La primera delegaci que hi an, guiada per laragons Antonio Cereza
Grasa 24, estava formada pels delegats segents: ngel Marn Pastor25, Lucio
Gmez i Jos Gald; com a enllaos: Jos C. i Valerio Gil Ibars; i com a grup
de suport: el Quico, Emili C., el Jaume Pars Adn (lAbissini) i el Joan Salas
Milln (el Roget). La missi principal de la delegaci era la constituci dun
nya. Va anar a Barcelona acompanyat per Antonio Cereza Grasa a finals dabril de 1945. Ell fou qui entreg
la convocatria-circular del Congrs de Federacions Locals que se celebraria a Pars.
19Bernardo va morir a Tolosa el 3 de mar de 1988, als 75 anys.
20Paul va nixer el 28 de mar de 1911 a Sallent, i mor a Pars el 19 de desembre de 1980. Va ser inhumat
al cementiri de Thiais (Val de Marne).
21Aquesta lnia poltica va ser ratificada en un Ple Nacional de Regionals celebrat a Espanya del 12 al 16 de
juliol de 1945, en qu van assistir els comits regionals de: Catalunya i Balears, Arag, Centre, Galcia, Pas
Basc, Llevant i Andalusia. Tamb el CN format per les delegacions directes de les esmentades regionals,
dun secretari juvenil i un vicesecretari. Es nomen Csar Broto com a secretari general, que substitu a Jos
Expsito Leiva, que sen va anar a Frana per incorporar-se al govern de Jos Giral Pereira. Leiva shavia
fet crrec del CN quan va ser detingut a Madrid, el 25 de desembre de 1944, el militant valenci Sigfrido
Catal Tineo (mort el 1978). Broto va ser detingut loctubre de 1945, i el va succeir ngel Morales (Velasco).
Aquest va convocar rpidament els delegats regionals i van nomenar secretari general Lorenzo Iigo Gra
nizo, secretari llavors del CR del Centre. Mentre el seu nomenament era ratificat per la regional, es va fer
crrec del CN, interinament, Vicente Santamaria i Velasco va actuar com a vicesecretari. Lorenzo Iigo va
nixer a Ledanca (Guadalajara) el 10 dagost de 1911 i va morir a Madrid el 31 de maig de 1991.
22 Benito Milla, nascut el 6 de setembre de 1916 a Villena (Alacant), mor a Barcelona el 22 de setembre
de 1987.
23Germinal (Vctor Garca) nasqu el 24 dagost de 1919 a Barcelona i va morir a Montpeller el 10 de maig
de 1991.
24Antonio Cereza va nixer el 15 de maig de 1907 a Salas Altas (Osca). Fou detingut en un viatge a Espanya
lany 1948. Va sortir en llibertat provisional el gener de 1949, i torn a Frana.
25Lngel va nixer a Helln (Albacete) el 25 de mar de 1917.
60
61
A partir daleshores, lML sendins en un camp ple de zitznia.

16Juanel neix el 4 dagost de 1901 a Jumilla (Mrcia) i mor el 20 de setembre de 1974 a Barcelona.
17Domingo Torres, nascut el 15 de gener de 1896, va morir a Valncia el 25 de juny de 1980.
18Evangelista Campos fou el primer delegat oficial del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) enviat a Espa
Esperances
comit denlla permanent entre Espanya i lexili, dacord amb el CN, el se

cretari del qual era Csar Broto.
El grup de Sabat volia establir les bases que possibilitessin futures activi
tats tendents a fomentar un esperit insurreccional, per accelerar lesfondrament
del franquisme. Immediatament es va posar en contacte amb les persones que
ell consider ms escaients per a aquesta tasca.
Un mat, desprs duna cita a Pedralbes (barri elegant de ponent de Barce
lona), es van reunir darrere de la muntanya de Sant Pere Mrtir (al lmit del
terme municipal dEsplugues). Aquest era un indret ben conegut pels cenetis
tes, ja que lhavien emprat freqentment per a reunir-se clandestinament du
rant els desgraciats dies de la Repblica, quan les organitzacions obreres eren
perseguides acarnissadament.
El Quico va aparixer a la reuni ben mudat: dues bombes de m, metra
lleta i una pistola del 9 llarg. Va dir als presents que venia des de Frana amb
la missi de reorganitzar la comarcal del Baix Llobregat, i que daltra banda
volia cometre algunes accions sense comprometre per a cap persona que ja
estigus vigilada o fitxada. Mentre parlava esmorzava un entrep de pernil de
pa blanc comprat destraperlo 26.
El Quico va ser informat que a la comarca existien grups organitzats, li
van ensenyar un carnet confederal i alguns exemplars clandestins de CNT i
de Solidaridad Obrera. Li van explicar que sorganitzaven a partir de reunions
on assistien exclusivament delegats dels grups. La propaganda llibertria es
distribua amb moltes precaucions. Tamb li van entregar una llista amb els
noms dels companys de la comarca que havien estat martiritzats i els noms
dels caps ms destacats durant la sagnant repressi.
Li feien falta mitjans econmics per els projectes que covava, sobretot
atemptats personals punitius. Calia establir bases doperacions, transportar i
emmagatzemar armament i organitzar mitjans de propaganda i difusi.
El Quico, lAbissini i un altre company van cometre diversos atraca
ments. Una de les vctimes va ser Joan Panellas Torras, home carregat de
bitllets de lHospitalet. Una altra va ser el prsper Manuel Garriga Pujador,
negociant que tenia el seu magatzem al carrer del Generalsimo Franco. Van
tancar el matrimoni Garriga en una habitaci, amb els peus i les mans lligats
al llit. Es van endur: dues mquines descriure, 30.000 pessetes i dos sacs
plens de menjar. Abans de marxar els van deixar una nota:
No som atracadors, som resistents llibertaris. Tot aix que ens enduem ens
servir per alimentar els fills dels antifeixistes que heu afusellat, abandonats i
famolencs. Som els que no hem claudicat ni claudicarem. Seguirem lluitant
per la llibertat del poble espanyol fins a la nostra mort.
I a tu, assass i lladre Garriga, no et matem com et mereixes perqu som
ms homes que tu.
Daquesta manera sinaugurava una nova modalitat que consistia a apode
rar-se daliments per distribuir-los a qui en necessitava. Anys ms tard
laplicarien els grups armats argentins, brasilers, uruguaians i colombians.
Dies desprs li va tocar a un dels principals caps de la Falange, tamb de
lHospitalet, que es deia, si no ens equivoquem, Canary. Van entrar a casa
seva el dia 16 doctubre de 1945 a les quatre de la matinada. Van obligar-los a
jaure bocaterrosa, a ell i a la seva dona, amb les mans lligades a lesquena. Es
van apoderar de 25.000 pessetes, i amb el cotxe de Canary es van endur tam
b un sac de patates i un de fesols. Tamb els van deixar una nota, semblant
a la que hem transcrit.
A partir daleshores el nom de Sabat va comenar a anar de boca en boca,
i les seves accions eren comentades amb simpatia al carrer, als tallers i a les
reunions clandestines.
Aquestes primeres expropiacions van assegurar un fons inicial dunes
90.000 pessetes. Van entregar una de les mquines descriure a Jos Gald, un
dels membres de la delegaci que lML havia enviat a Espanya i que custodia
va el grup dacci de Sabat.
El grup va traar un pla de treball amb molta reserva, ja que havien danar
amb peus de plom per escapolir-se dels membres del servei dinformaci del
cap de la Brigada Politico Social, Eduardo Quintela Bveda 27.
Lactuaci planejada no va tardar a donar fruit. Un dels fets ms destaca
bles va ser lalliberament duns presos, dacord amb el secretari de Defensa del
CR de la CNT, que aleshores era litali Antonio Pereira 28. Eren un comunis
26El pa era racionat aleshores a Espanya: uns 125 grams diaris duna matria negrosa i pesada com el plom.
Es podia comprar excellent pa blanc a lestraperlo. El racionament va comenar a Espanya el 1939 i va ser
suprimit l1 de juny de 1952.
27Quintela, nascut el 5 de juliol de 1891, ingress a la policia el 25 doctubre de 1917. Esdevingu un ver
tader expert en qestions anarcosindicalistes. Ell va ser un dels 14 comissaris principals que es van nomenar
a Espanya desprs de la victria franquista.
28 El nom vertader de Pereira era Tommaso Ranieri, nascut el 29 de mar de 1908 a Npols. El 1928 va
haver dexiliar-se a Frana i el 1932 va creuar la frontera cap a Espanya. Amb Durruti i Ascaso va participar
a lassalt a la caserna de les Drassanes el 19 de juliol de 1936. Va marxar al front amb la Columna Ortiz. En
62
63
Esperances
ta i un company molt compromesos que estaven a punt de ser traslladats de

pres.
Amb les indicacions que els va procurar un jove militant, Victorio Gual
Vidal29, exactes en tots els detalls, el grup va poder passar a lacci. Sabat,
Joan Salas i Jaume Pars van encarregar-se de loperaci.
Era el 20 doctubre de 1945. Sabat i Salas van anar a trobar la parella
que custodiava els presos i, mentrestant, Pars sesperava assegut al volant
dun cotxe que estava aparcat a la vora. preparat amb una metralleta per a
protegir la retirada. Semblava que tot anava b, per de sobte el guarda,
amenaat per la pistola de Salas, tragu la pistola i lencar a Sabat. Aquest
va tenir un moment de vacillaci que podria haver-li costat la vida. Sense
perdre la serenitat Salas dispar contra el guarda que es desplom, greument
ferit. Laltre guarda va aprofitar lavinentesa per abandonar-los i fugir cames
ajudeu-me. Aquest incident va ser una lli per al Quico; des daleshores
mai no va dialogar amb cap agent de la fora pblica sense primer haver-lo
desarmat30.
El pres comunista no va voler participar en una evasi amb vessament de
sang i va decidir tornar voluntriament a la pres.
Presos i alliberadors corrien cap al cotxe, on els esperava Pars. Un parell
de gurdies van aparixer atrets pel soroll del tret i sense pensar-sho van dis
parar contra el grup. La precipitaci els va fer perdre la punteria. L Abissini va
llanar per la finestreta una rfega de metralleta que desarm el zel dels gur
dies. Loperaci va ser un xit total.
Mentrestant, la policia no havia trobat cap dificultat per identificar el
Quico com a autor dels atracaments comesos a lHospitalet, ja que les vcti
mes coneixien perfectament el seu agressor. Potser per aix van ser escollides
com les primeres inversionistes. A ms a ms, Sabat gaireb mai sempar
en lanonimat. Dentrada, solia dir: Sc el Quico!.
Ms endavant amb aquestes tres paraules nhi havia prou perqu tant ci
vils com militars, en la majoria dels casos, no oferissin resistncia.
Aquests atracaments comesos pel Quico per aconseguir els primers fons
econmics que els permetrien actuar al marge de la llei van repercutir en al
tres companys que no hi tenien res a veure. De la manera ms poca-solta, com
veurem tot seguit.
La policia de Barcelona efectu nombrosssimes detencions a partir del 30
doctubre. Entre els companys que van ser arrestats hi havia els membres de
dues delegacions vingudes des de Frana.
En un dels registres posteriors van trobar la mquina descriure que propor
cion el Quico, aconseguida en un atracament i de la qual no havia donat ex
plicacions. Quan diversos companys eren detinguts conjuntament, cadasc es
feia responsable duna part ben determinada dels elements denunciats i decla
rava ignorar tots els altres. En aquest cas, el company que declar ser el propie
tari de la mquina descriure, Jos Gald, no podia imaginar el perill que
lamenaava. Immediatament el van considerar cmplice dels atracadors. Va ser
estomacat fora mida sense poder donar altra explicaci que la certa, s a dir, que
la hi havia regalada el Quico. Amb aquestes explicacions nhi hagu prou perqu
la policia penss que Sabat, delegaci de Barcelona i Organitzaci eren tot una
mateixa cosa.
Al desembre de 1945 es va fer un consell de guerra contra 28 antifeixistes
a Cadis, la majoria dels quals eren confederals. Aquest procs, que havia tin
gut ress a lestranger, ja shavia posposat dues vegades: el 28 doctubre i el
27 de novembre. Entre els processats hi constaven 19 militants confederals
detinguts al mar daquell any a Algesires i Cadis: Sebastin Pino Panal, Jos
Fernndez Rodrguez, Joaqun Serrano Duarte, Jos Marfil Ruiz, Jos Me
lndez Aldana, Domingo Hormigo Snchez, Francisco Cuaro Vicario, Adela
Ruiz Guerrero, Toms Pizarro Bentez, Jos Mara Bermejo Gmez, Diego
Prez Ruiz, Jos Lillo Prez, Julio Quintero Talavera, Luis Quirs Ortega,
Juan Corral Snchez, Juan Gonzlez Morales, ngel Gonzlez Gonzlez,
Juan Gmez Gimnez i Andrs Rojas Cuenca.
El fiscal va demanar 18 penes de mort. Sen van mantenir cinc, les altres
tretze van ser commutades per trenta anys de pres. Lexecuci de les cinc pe
nes de mort va quedar pendent daprovaci del Tribunal Superior i, finalment,
les diverses sentncies van acabar oscillant entre els sis i trenta anys de presidi.
Durant aquell mes de desembre es van organitzar les primeres vagues la
borals de lpoca franquista a Barcelona. No van ser gaire significatives, per
acabar la guerra civil va caure presoner al port dAlacant, per va sortir en llibertat amb documentaci falsa
facilitada pels companys del carrer. Loctubre de 1945, quan era secretari de Defensa, va ser detingut, per
grcies a la intervenci de lambaixada italiana va quedar lliure passats dotze mesos. Va tornar a Itlia, on va
morir, a Ventimiglia, el 16 de mar de 1969.
29Victorio Gual va ser executat a Barcelona el 12 de mar de 1947, acusat de la participaci a un atac a Epa
rraguera, el 21 de desembre de 1946, contra el cotxe de Alfred Sed, industrial daquesta localitat, falangista
destacat, responsable de la persecuci i fins i tot de lafusellament dalguns antifeixistes catalans. Sed, en
comptes daturar el cotxe quan va ser convidat a fer-ho, va accelerar i va escapar. El grup atacant el va disparar
per sense causar vctimes. Sed transportava aquell dia la paga dels seus obrers.
30 Un dels primers presos alliberats es deia, segons sembla, Ezequiel Balencil.
64
65
Esperances
van ser les precursores de les del maig de 1947 al Pas Basc i les del mar de
1951 a Catalunya. Disposem dun testimoni dexcepci sobre aquelles vagues:
el governador civil de Barcelona de lpoca, Bartolom Barba Hernndez. Les
resum en un llibre 31 de la manera seguent:
elements infiltrats, els bocamolls i altres males herbes que solen crixer a
lescalfor dels crrecs burocrtics. Segons el nostre parer, un dels errors ms
grans va ser deixar en mans dels administradors el contacte amb els clandes
tins, ats que els darrers estaven obligats a actuar legalment.
Com a conseqncia, aquests errors es van pagar carssims. El preu sabon
amb la sang dels millors companys any rere any.
Els integrants dels grups dacci sovint assenyalaven aquestes incongrun
cies. Intentaven crear organismes de lluita autnoms, perqu els militants
compromesos poguessin reivindicar per a ells mateixos la responsabilitat dels
seus actes, evitant aix que la repressi fos exercida contra tots, sense cap mi
rament. Tanmateix, lML no va baixar mai del burro.
A lML res no era totalment autoritzat, per causa de la legalitat, ni del tot
condemnat, conseqncia duna llarga trajectria de lluita revolucionria.
Lactivitat de conspiraci va ser un veritable calaix de sastre. Fins i tot es va
donar el cas que persones que en un moment donat pertanyien als grups
dacci ms endavant ocupaven crrecs al comit, i a linrevs. Aquest proble
ma, un dels ms importants, mai no es va afrontar decididament, malgrat
lexperincia desventurada que sarrosseg durant tants anys. La confusi i el
prejudici es perpetuaren in saecula saeculorum.
Daltra banda, la fusi confederal i llibertria que es va fer al Ple de Muret
i al Congrs de Pars realment va gaudir duna vida molt curta; els conflictes
de tendncies van rebrotar rpidament.
Lescissi del Moviment Llibertari es va materialitzar a finals de 1945,
quan es constitu el govern de Jos Giral Pereira a Mxic. Quan aquest go
vern, format per representants de diverses tendncies poltiques, decid que la
CNT hi podria participar, va fer la rebatuda de la unitat anarcosindicalista,
ja que la discussi sobre la collaboraci governamental va rebrotar per tots
costats.
LOrganitzaci dEspanya va optar decididament per la collaboraci. No
men Jos Expsito Leiva 32 per a la cartera dAgricultura, i Horacio Martnez
Prieto33 per a la dObres Pbliques. Feliciano Subero i Pere Can Barcel 34
van ser secretari i subsecretari respectivament del primer, i Progreso Alfara
Dels 22 sindicats existents a la provncia, el moviment nafect noms a

tres: el txtil, el metallrgic i el de la indstria qumica. De les 12.892 empreses del primer mbit noms en van resultar afectades 47, i del segon, 17 de
les 5.044 empreses afiliades al Sindicat del Metall. Finalment, de les 1.823
empreses inscrites al Sindicat Provincial dIndstries Qumiques noms n hi
hagu set amb dificultat i intermitncies a la feina. Fos quin fos labast de les
consignes donades, el Govern assol un xit total molt aviat. Els anys segents
la situaci va ser com una bassa doli, noms torbada per lactivitat sorda de
les organitzacions clandestines [...]. Les seves activitats es reduen a establir
contactes i a difondre octavetes clandestines amb els coneguts tpics i enganys.
Habitualment sha argumentat contra els grups armats tot dient que la
seva acci sempre va resultar nefasta per als companys que es dedicaven exclu
sivament a qestions orgniques, propagandstiques o proselitistes. Aquests
atacs mai van ser raonats, ja que, sens dubte, all nociu no era lacci en si,
sin la deficient estructura de lorganitzaci clandestina.
s un tema que no desenvoluparem aqu perqu defuig el nostre propsit,
tanmateix paga la pena comentar-ho, malgrat que sigui breument. El Movi
ment Llibertari Espanyol mai no va elaborar una estratgia, encara que fos
errada, per tal dassolir lobjectiu final, ben definit, desfondrar el rgim fran
quista. La caracterstica que definia aquest combat desigual era la improvisa
ci. En laspecte tctic, i disculpeu guerrer (al capdavall es tract duna gue
rra), mai sab o volgu deslligar actuacions summament diferents per totes
necessries en lacci revolucionria. En les activitats de conspiraci del Movi
ment Llibertari van intervenir, a travs dun mecanisme basat en comits, ma
nifestament inadaptat, individus que no pensaven participar-hi i per tant no
havien de fer-ho. Els organismes legalitzats van ser els encarregats de con
trolar els grups clandestins armats. Aix sinfravalor el perill ben conegut dels
32 El Jos E. Leiva va nixer a beda (Jan) el dia 4 de gener de 1918, i mor a Caracas (Veneuela) el 26
31Bartolom Barba ocup el crrec de governador civil de Barcelona des del 8 dagost de 1945 fins a labril
de 1947. Aleshores fou substitut per Eduardo Baeza Alegra, destitut arran de les vagues que es feren a Ca
talunya el mar de 1951. Barba escrigu el llibre Dos aos al frente del Gobierno de Barcelona, Javier Morata
Editor, Madrid, 1948 (pg. 62).
66
dagost de 1978.
33 Nasqu a Bilbao el 1902 i mor a Pars el 26 dabril de 1985.

34 En Pere Can, nascut a Barcelona, va morir a Mxic el 13 de novembre de 1973, amb 77 anys. Va ser
secretari de la Federaci Nacional de la Indstria Vidriera dEspanya.
67
che 35 i Miguel Yoldi Beroiz 36, del segon. Com a auxiliars de secretaria van ser
designats: Manuel Ucedo, Pedro Lpez Calle, Joaquim Corts37 i Nicols
Mallo.
A Frana, lML es divid en dues fraccions38 : el sector majoritari va ser
lanticollaboracionista, encapalat pel Comit Nacional; i el sector minorita
ri el collaboracionista, que va constituir un nou Comit Nacional. Aquest va
esdevenir posteriorment un Subcomit, per tal de no llevar-li el nom a
lOrganitzaci de la Pennsula 39.
A Pars, tamb es va constituir un Subcomit Peninsular de la FIJL, amb
Germinal Siurana com a secretari general. Aquest organisme va ser ms ficti
ci que real, ja que a la FIJL no hi va haver prcticament escissi.

V.
Confusi
35Va ser detingut a Madrid al mar de 1947 com a delegat de la CNT a lexili.
36Nasqu a Pamplona el 14 dabril de 1903. Va ser cap de la 24 Divisi durant la Guerra Civil. Va morir a
Mxic el 13 dagost de 1961 en un accident a la carretera entre Matamoros i Tamaulipas.
37Joaquim Corts va morir a Mxic lany 1979.

38Aquesta escissi dur 15 anys, fins al 1960. La unitat confederal va ser ratificada al II Congrs Interconti
nental de la CNT dEspanya a lexili. Aquest es va fer a lagost i setembre de 1961 a Llemotges.
La liberacin nacional es va celebrar amb una orgia de sang i fetge, una fria
assassina que va continuar durant anys arreu dEspanya. De Barcelona a Se
villa, de La Corunya a Valncia passant per Madrid; plovia la sang del jovent
espanyol antifeixista. Nit i dia eren executats. Amb un dit acusador nhi havia
prou per matar alg. Un altre procediment dextermini tan efica com lante
rior el va succeir: els consells de guerra.
Probablement, els vencedors van pensar que un pas civilitzat havia de
dur a terme els crims embolcallats duna certa aparena de legalitat. Al cap
davall era una naci que es mostrava aferrissadament defensora del cristianis
me. Aix, doncs, a les sacas1 les van succeir els processos collectius, en qu
vuitanta o cent persones podien ser incloses en un mateix expedient. Tant hi
feia que els acusats no es coneguessin entre ells; el relator llegia lapuntament
de lordre de processament i la sentncia es comunicava immediatament: con
demnats a mort!
Quants van ser els espanyols que van morir entre 1939 i 1943? La xifra
segurament mai no es coneixer. Centenars de milers, sens dubte, per...
Quants? 2
lInterior. Exerc el crrec el gallec Ramn lvarez Palomo fins al desembre de 1947. Aleshores un Ple de
Federacions Locals va nomenar Josep Joan Domnech i el CN es canvi el nom a Subcomit Nacional. Labril
de 1947 Ramn lvarez an clandestinament al Ple Nacional de Regionals, a Madrid.
1 Aix sanomenava loperaci que consistia en treure els presos de les presons per afusellar-los.
2 En Daniel Sueiro diu al llibre Los verdugos espaoles, Ed. Alfaguara, Madrid, 1971: La publicaci de la
Collecci Legislativa de Jurisprudncia Criminal, que recull les sentncies del Tribunal Suprem (i per tant
totes aquelles en qu simposi la pena de mort, que passen necessriament al ms alt tribunal), creada el 1870,
sinterromp el mar de 1936 i no es va reprendre fins a lany 1947.
68
69
39 El crrec de secretari general lhavia de decidir Espanya, privilegi que va ser rebutjat pels companys de
Confusi
Ja un pl farts de tanta sang vessada, els franquistes van canviar lestratgia

i es van dedicar a captar elements recuperables, fins i tot a Frana. Varen exer
cir la coacci a antics militants obrers amb lanhel dincorporar-los a les seves
organitzacions, particularment a lanomenada Central Nacional Sindicalista
(CNS). Si van ser capaos de proposar-ho a persones tan fermes com Joan Peir
Belis 3 o Jos Villaverde 4 (ambds assassinats perqu no es van deixar ensarro
nar), no s gens destranyar que tamb ho intentessin amb molts daltres menys
forts, i que tamb menys dignes aconseguissin entabanar-los.
Doncs b, en una nova fase els serveis policials franquistes desitjaven, ms
que la incorporaci a la CNS dantics militants sindicalistes o especialistes en
qestions obreres, la submissi dels dirigents als dictats de les autoritats i, si
podia ser, fent veure que tenien independncia de criteri. Tal com succea, per
exemple, amb els inspiradors de lanomenat Partit Laborista 5, procedent de
camps diversos, particularment del Partit Sindicalista, fundat per ngel Pes
taa Nez labril de 1933 6.
El prestigi daquests homes, aix com les seves relacions i coneixement de
lentorn en qu havien militat durant anys, els convertien en un entrebanc
considerable per al desenvolupament de qualsevol tasca revolucionria. Efec
tuant un doble tripijoc hbil que fins i tot possibilitava llibertats, sobresements
de causes, etc., van desconcertar lentorn obrer. Ben instruts, van aconseguir
ensarronar molts crduls fent-los creure que estaven al servei de lorganitzaci.
Realment eren instruments menyspreables de la Prefectura de la Policia.
Dos individus que van destacar en aquesta comesa van ser Eliseu Melis
Dez i Antoni Seba Amors. Melis era antic militant del Sindicat Fabril i
Txtil de Barcelona, en qu va participar a les juntes durant els anys 19311935. Collaborava sovint amb lrgan confederal Solidaridad Obrera. Era un
home intelligent i actiu; tot i ser molt conegut dins lorganitzaci mai no va
ocupar cap crrec durant la Guerra Civil.
Quan va acabar la contesa, Melis va quedar-se a Barcelona. Ms endavant
va viatjar a Frana diverses vegades, on es va entrevistar amb molts companys
i aviat es va guanyar la fama de gaudir duna gran influncia sobre el comissa
ri Quintela. Lactivitat orgnica de Melis va ser constant. Assegurava que
treballava en pro de la CNT des de la Prefectura de la Policia. Amb les seves,
maniobres va aconseguir ocupar el crrec de secretari dun Comit Regional
clandest lany 1942. Quan en va ser substitut, va continuar intervenint en
lorganitzaci en nom dun suposat grup anarquista.
Una de les tasques de Melis era, aix doncs, atraure la confiana dels com
panys per poder desarticular lorganitzaci clandestina, sobretot quan les au
toritats consideraven alarmant la seva activitat.
La policia catalana pot restar agrada eternament a Melis. La seva presn
cia va impedir durant anys que es constitus una organitzaci clandestina
efica.
Quintela sempre va estimar-se ms conservar un embri organitzat de la
CNT, amb la condici destar-ne ben assabentat. Aix li permetia conixer els
nous elements i, sobretot, esbrinar les intencions de lOrganitzaci. All que
amonava realment el cap de la Brigada Politico Social era la formaci de
grups dacci que sesquitllessin del control directe orgnic, com el de Sabat.
Els segells de cotitzaci com ell deia li importaven poc.
Antoni Seba va ser nociu per menys que lanterior. Es va limitar i ja va
ser prou a ser el primer lloctinent de Melis. Tamb va pertnyer a diversos
comits regionals de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser cap de la 153a
Brigada Mixta, columna que abans de la militaritzaci sanomenava Terra i
Llibertat. Amb els combatents de la 25a Divisi havien assetjat Belchite, i
lagost de 1938 va participar a la batalla del Segre, vora Balaguer. Va esfumarse de Barcelona al febrer de 1949, arran duna operaci descarment que va
organitzar el saragoss Wenceslao Gimnez Orive amb Los Maos. Es va re
fugiar a Valncia lesionat duna bala. La ferida no era greu, per havia com
prs que havia completat el seu virregnat.
3Va nixer a Barcelona el 16 de febrer de 1887. Durant la Guerra Civil va ser ministre dIndstria al govern
de Francisco Largo Caballero. Durant locupaci alemanya a Frana, els franquistes sollicitaren la seva extra
dici al govern de Philippe Petain. Va ser entregat i afusellat a Valncia el 24 de juliol de 1942.
4Nascut a Santiago de Compostella, va ser director del diari llibertari Despertad! de Vigo. Va ser detingut als
primers dies de laixecament feixista, i li van oferir la direcci de Propaganda de Falange Espaola Tradiciona
lista y de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) a canvi de la vida. Ell shi neg rotundament, i
va ser assassinat a principis de setembre de 1936 als afores de La Corunya.
5 El dirigent sindicalista Jos Snchez Requena es presenta per encapalar el nou Partit Laborista. Durant la
Guerra Civil havia estat governador de Valncia. Uns dies abans de la caiguda de Madrid i la fi de la guerra,
el Consell Nacional de Defensa del coronel Segismundo Casado Lpez el nomen comissari de la policia de
Valncia, perqu era una persona grata als nacionals. Aix ho explica Wenceslao Carrillo Alonso-Forjador
al butllet El ltimo episodio de la Guerra Civil espaola, Tolosa, 1945. Requena va ser detingut i condemnat
a mort desprs de la victria franquista a Alacant. La pena li va ser commutada i sort en llibertat. Va morir
a Valncia al novembre de 1946.
6 ngel Pestaa nasqu el 14 de febrer de 1886 a Santo Toms de las Ollas (Lle). Va ser diverses vegades
secretari del CN de la CNT. Lany 1920 visit lURSS com a delegat, per estudiar si lorganitzaci confederal
70
havia dadherir-se a la sindical roja creada arran del triomf de la revoluci sovitica. Va ser nomenat vicecomis
sari general de lExrcit en representaci del Partit Sindicalista, durant la Guerra Civil, lany 1937. Va morir
a Bag, Barcelona, l11 de desembre de 1937.
71
Confusi
Aquesta situaci de confusi, difcil daclarir en la clandestinitat, sallarg

durant anys. El mrit dhaver destapat lambient correspon principalment a
les Joventuts Llibertries, que, tot sigui dit, arrossegaven una experincia re
pressiva nefasta. Un dels primers comits regionals de la FIJL 7 a Catalunya va
ser escapat el mar de 1943 per grcia de Melis. Tres dels membres van ser
assassinats a garrot vil el 29 de mar a la pres Model: Joaquim Pallars
Toms, Francesc lvarez Rodrguez i Ferran Ruiz Fernndez. Tamb ho van
ser dos membres de la Comissi Interregional Catalunya-Arag: Benito Saute
Mart i Bernab Argelles de Paz; i quatre companys: Juan Aguilar Mom
part, Josep Serra Lafort, Francesc Atars Martn i Pere Trssols Meix.
Esteve Pallarols Xirgu (Riera) va ser afusellat al camp de la Bota de Barce
lona el 8 de juliol de 1943. Havia estat secretari del primer Comit Nacional
de la CNT forjat desprs de la victria franquista, constitut a Valncia.
Per cloure aquestes pgines sobre la situaci de les organitzacions lliber
tries a Catalunya i sobre la confusi que hi creaven certs elements, assenya
larem que ngel Martn Pastor, el delegat del Comit nacional de Frana
detingut loctubre de 1945, desprs dentrevistar-se amb Melis va sortir de
diligncies exteriors el 15 de desembre del mateix any i va aconseguir fugir8.
Un cas similar va ser el del company Evangelista Campos. Va ser lenviat
especial del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que havia arribat a Barce
lona a finals dabril de 1945 amb la documentaci per al Congrs de Federa
cions Locals que shavia de celebrar al maig. Va ser detingut a mitjan juny
quan estava reunit amb el Comit Regional de Catalunya, el secretari general

del qual era Vicente Peris, a casa del militant metallrgic Benjamn Snchez.
Evangelista, el qual van ferir quan intentava escapar, tamb pogu relacionarse amb Melis, que li va facilitar la fuga.
7 La FIJL, organitzaci juvenil anarquista, es cre en un congrs l11 de novembre de 1932 a Madrid.
8 A una circular del Comit Nacional del MLE-CNT a Frana dirigida als comits regionals, datada el 29
de gener de 1946, shi afirmava: Des de feia dies espervem larribada duna de les delegacions que havia
marxat a Espanya. Sabem que la policia franquista lempaitava, per finalment ha pogut tornar sense acci
dents desagradables. La delegaci tenia encomanada, a banda daltres tasques,, la recerca del company Marn,
a qui shavia dentregar una carta daquest CN, per tal que es presents a Frana tan aviat com pogus. La
delegaci tenia instruccions perqu, quan localitzs a Marn, aquest no fugs amb evasives i poder saber si
continuava all voluntriament i amb quina finalitat. Tamb tenia indicacions de facilitar els mitjans a Marn
per retornar a Frana amb ells. La delegaci ha tornat i ens diu que no ha pogut entregar-li la carta; que no s
possible posar-se en contacte amb ell sense fer-ho abans amb Melis o Seba, i que amb els contactes que aquests
dos tenen amb la policia, significaria entregar-los els companys. ngel Marn torn a Frana el 17 de mar
de 1946 amb el Miguel Silvestre Taln (que feia servir el malnom de Juan Farr, per que era ms conegut
com el Nano per la seva alada, 1,65 m). Marn va ser excls del CN i mai ms no va ocupar cap crrec dins
lorganitzaci. El cadver de Miquel Silvestre va ser trobat al Canal du Midi la nit del 16 al 17 dabril de
1946. Estava lligat amb filferro, ficat dins un sac; lhavien assassinat dun tret al crani. La policia li va trobar
uns documents a les butxaques que acreditaven que havia de tornar a Barcelona. Va nixer a Barcelona el 10
de juny de 1916. Desprs de combatre durant la Guerra Civil a la 26a Divisi va exiliar-se a Frana. Durant
locupaci alemanya ajud persones perseguides pels nazis a entrar a Espanya. Va participar a lalliberament de
Tolosa, i posteriorment va servir denlla a lorganitzaci confederal entre Espanya i Frana.
72
73
VI.
Acci
Quan va haver aconseguit abastir-se de mitjans econmics, el grup del Quico

va dedicar-se a buscar punts de suport i collaboradors segurs a Barcelona, a
la comarca i arreu del cam cap a Frana. Van organitzar les primeres bases
que emprarien com a refugis, dipsits darmes i queviures, etc. tant a la ciutat
com al camp.
El Quico va recrrer pam a pam les muntanyes i els pobles de Catalu
nya entre el 1945 i el 1946. Mentrestant, altres grups dacci arribaven a
Barcelona.
El 2 de gener de 1946 sis homes armats van atracar lempresa Batlle SA,
situada a la Ronda de Sant Pere, i es van apoderar de 200.000 pessetes. Les
investigacions van menar la policia a un bar del carrer de la Cera cantonada
amb carrer Amlia (ara Reina Amlia), a lantic barri Xino. El dia 25 shi
celebr una reuni on assistiren membres del grup que estaven cercant. Di
versos inspectors armats van intentar arrestar tots els presents al bar. Entre
aquests darrers Francisco Marn Nieto, un conegut militant andals.
Francisca Gonzlez (Paquita), companya del Francisco, sassabent del
que succea pels vens, i va fer cap al bar, amb un cistell al bra. Havien em
manillat quatre homes i sels enduien cap a la Prefectura de Policia. Un agent,
en veure la Paquita palplantada al bell mig de la porta, li etzib:
Per a qu cony vns, aqu?
Per aix, vinc!
75
Acci
Unint el gest amb les paraules, de cop va llanar enlaire la bomba de m

que duia amagada dins el cistell. Lartefacte va esclatar enmig de la sala i va
causar algunes vctimes: el seu marit va resultar greument ferit, aix com tres
inspectors, i ella va morir destrossada per la metralla1.
Francisco Miarro Torroglosa i Manuel Martnez van ser detinguts arran
daquests fets. A ambds sels van endur a la Prefectura de Policia el 9 de fe
brer. El segon, incomunicat durant fora mesos, va ser torturat brutalment;
del nas, boca i orelles li rajava sang. El van condemnar a pena de mort, per
li va ser commutada per la de trenta anys i un dia. El van traslladar a la pres
de Burgos, i desprs a Saragossa, on va el van jutjar de nou. Va morir el 3 de
febrer de 1955 a la pres de Burgos 2.
El 6 de febrer de 1946, quan era a Barcelona, el Quico va rebre un telegra
ma que li comunicava que el dia anterior la Leonor havia dut al mn dues
bessones. Aquesta notcia va fer que interromps les seves activitats i sense
badar sencamin cap a Frana. Malgrat el mal temps i les fortes nevades (en
alguns llocs per on va fer cam la neu li arribava als malucs) va passar per
Banyoles i va creuar la frontera per Costoja. Va arribar a lhospital de Perpin
y, on encara hi havia la seva companya. Una de les dues menudes va morir al
cap de pocs dies. A la que sobrevisqu li van posar Alba.
La famlia de Sabat feia poc que havia abandonat Eus per anar a viure a
Marquixanes, entre Prada i Vin. El Quico va passar uns dies a la capital del
Rossell, i va decidir llogar una masia a La Clapera (a 2 km de Prats de Moll,
Pirineus Orientals), a la vora del riu Tec, on es va installar la famlia. Tamb
va arrendar unes terres situades al vessant duna muntanya propera. El mas
era conegut pels llogarrencs com La Soranguera, i va ser el lloc on va installar
la primera base doperacions, punt de partida dels seus viatges cap a Espanya.
1 El 3 de febrer de 1948 van ser afusellats al Camp de la Bota de Barcelona en relaci amb aquests fets els
segents companys: Victori Ruiz Cecilia, amb 25 anys i nadiu de Barcelona; Antonio Casas Llus, amb 28
anys i nadiu de Valdelubial (Sria); Eugenio Mansilla Gmez, barcelon de 27 anys; i Antonio Rodrguez
Santamara amb 19 anys i de Villafranca de los Barros. El dia 15 de desembre de 1949 tamb va ser afusellat
Francisco Marn Nieto. Tots van ser acusats de bandidatge i terrorisme.
2 La mort de Manuel Martnez va ser un vertader assassinat, ja que malgrat estar greument ferit li negaren
sempre assistncia mdica. Li van dir moltes vegades que no sortiria viu de la pres. Nasqu a Abejuela (Terol).
Quan ell era jove la seva famlia se nan a viure a Valncia, on va aprendre lofici de cuiner. La seva afici era,
per, la tauromquia, on tamb va provar sort. Els seus pares, contraris a aquesta afici, el van fer detenir i van
aconseguir que se noblids. Llavors marx a Barcelona, on conegu les idees anarquistes, les quals abra amb
passi. Durant la Guerra Civil va ocupar un crrec de responsabilitat al barri de Sarri, als comits orgnics i
a les Patrulles de Control. Posteriorment se nan al front dArag, on es va incorporar a la 26a Divisi. Quan
la guerra acab fug a Frana, i all estant va participar en la resistncia contra els nazis. Desprs sincorpor a
la lluita clandestina a Espanya.
Per justificar lanar i venir cap a la base tamb va arrendar una part del bosc
dels voltants, de qu sencarregaven cinc companys. Aquesta feina va fer pen
sar a en Sabat com seria de magnfic de crear-hi una collectivitat. Ho va
arribar a intentar, per pel cam va topar amb persones que el van defraudar
profundament.
Lorganitzaci a Frana va aprofitar la seva arribada per encarregar-li una
missi ben definida. Havia dintroduir a Catalunya una quantitat important
darmes i eliminar el confident Melis a Barcelona.
El dia 21 dabril el Quico sencaminava cap a Catalunya, per Costoja, amb
Ramon Vila Capdevila, Antonio Malpica Ramos, un xicot fort i decidit de
Sern (Almeria), Jos Gay (Jos) i Aurelio Mart. Tots ells veterans excepte
lAurelio, que feia poc havia desertat de lExrcit franquista.
Van deixar la major part del material bllic en un indret convingut. Una
persona de tota confiana shavia dencarregar del transport de metralletes,
municions i explosius fins a Banyoles. Ara el grup havia de dividir-se i retro
bar-se de nou a la Ciutat Comtal.
El 25 dabril Malpica i Mart agafaren lmnibus del mat amb destinaci
Girona. Vila i Gay havien dagafar el mateix mitj de transport a la tarda. El
Quico havia de marxar lendem amb un cami que traginava tot larmament,
fins a Barcelona.
Lmnibus de la tarda sortia de Banyoles a les dues. Aquell dia hi havia fira
al poble i, com a conseqncia, fora forasters. Aquesta era una circumstncia
favorable per al grup ja que podrien passar ms fcilment desapercebuts. Ha
vent dinat, els tres amics van sortir de la fonda on shavien allotjat. Caminaven
cap a la parada de lautobs, el Quico i en Gay davant enraonant, i en Vila rere
seu.
De sobte, un parell de gurdies civils es van acostar als primers i els van
demanar la documentaci. Qui sap qu va aixecar les sospites dels civils;
potser van ser uns documents expedits des de Logronyo a persones que tenien
un accent catal inconfusible. Els van convidar a acompanyar-los a la caserna
i el Quico va comenar a protestar. En Ramon Vila estava a laguait pocs me
tres enrere. Alguns vens, sorpresos, observaven la picabaralla amb els de la
Benemrita. Un gurdia, amb menys pacincia que el seu collega o, potser,
amb la intenci de presumir dautoritat, va treure la pistola com a argument
decisiu. En Ramon, que no perdia cap detall de lescena, en veure lembolic en
qu estaven els seus amics, va avanar rpidament entremig dels curiosos i
amb un tret segur va deixar ests per sempre Jos God Garca.
76
77
Acci
Abans de poder refer-se de lastorament, el segon gurdia es va veure en

canonat per tres pistoles. Va ser desarmat i convidat a marxar corrents, consell
que va saber apreciar.
Mentrestant, al mercat hi havia un gran esvalot. Els tres homes van poder
esquitllar-se fcilment enmig del xivarri.
Remarquem, tot i que no tingui gaire importncia, que no va ser en Sabat
qui va disparar contra el gurdia com va dir reiteradament la premsa espanyola,
sin en Ramon Vila. El millor testimoniatge el podria donar el gurdia que va
sobreviure, que potser consider una qesti de prestigi atribuir-ho al Quico.
Ramon Vila i Josep Gay es van amagar rpidament a la muntanya; Sabat
va tornar amb cautela a lhostal, ja que era el responsable del material bllic i
el tenien en dues grans maletes que havien arribat a Banyoles. Desprs de
treure la metralleta amb la munici corresponent, va amagar les armes sota
una pila de fems, a la part posterior de lhostal, on tractants i firaires deixaven
els carros i les cavalleries. En fer-se fosc va abandonar lalberg i es va refugiar
en una casa del poble que era de confiana.
A Banyoles, que aleshores tenia uns 6.000 habitants, la policia i la Gur
dia Civil hi van engegar una actuaci extraordinria: escorcolls al carrer i als
domicilis, i patrulles als camins i carreteres de sortida del poble. Desitjaven,
sobretot, venjar el caigut.
El Quico va poder escapolir-se de lescorcollament grcies a un ardit que
segons va confessar desprs li va fer passar la por ms gran de la seva vida. La
mestressa de la casa que lempar li va donar roba de pags i una aixada. Ves
tit i amb leina a lespatlla ell, i amb un cabs farcit dhortalisses que amaga
ven la metralleta, van sortir del poble plegats. Va ser la primera i darrera ve
gada que el Quico va acceptar anar desarmat.
Posteriorment les coses es van embolicar. Lhostaler, sens dubte atemorit
per lextraordinria investigaci policial, va tenir la gran pensada de presen
tar-se espontniament a les autoritats per a informar-los que un grup de
sospitosos havia sojornat a casa seva. La intenci era, evidentment, allunyar
tota sospita. Lempescada va tenir un resultat nefast, ja que la policia all que
vertaderament volia era enxampar alg. Des del primer moment el van con
siderar cmplice. El van sotmetre a un terrible interrogatori en qu no es van
estalviar apallissar-lo. Quan la policia escodriny la fonda va trobar les male
tes amagades sota el femer.
Disfressat de pags, el Quico va arribar a Barcelona. Vila i Gay van tornar
a Frana per comunicar els fets.
Les investigacions subsegents als fets de Banyoles van menar a la detenci

del company Farrs, lenlla giron amb els grups barcelonins, especialment el
del Quico. Desconeixem les circumstncies que van conduir a la detenci, tot
i que alguns antecedents haguessin perms, aleshores, treure lentrellat de la
situaci.
Quan Sabat va marxar a Espanya loctubre de 1945, el contacte sestabl a
Girona a travs dun resident. Quan va tornar a Frana perqu la seva com
panya anava de part, el resident va entregar al Quico documents importan
tssims, entre els quals hi havia la relaci detallada de les forces concentrades
a la frontera. Aquests documents van ser examinats a Frana i es va comprovar
que havien estat mecanografiats per la mquina descriure de Melis. Daqu a
considerar que aquell enlla era un instrument conscient o inconscient del
confident barcelon noms hi havia un pas. bviament, com aconsellava la
prudncia, es va tallar la relaci amb ell. Ara b, de tota manera, lantic enlla
sabia moltes coses i no podia ignorar, en viure a la mateixa localitat, que el seu
successor era Farrs.
Larrest del nou enlla giron va ser un servei policac excellent. Farrs
intent sucidar-se, per els agents ho van poder impedir. Desprs de sotme
trel a interrogatoris refinats, la policia aconsegu una pista: la lleteria del ca
rrer Santa Teresa de Barcelona. Aquest era lindret on se solia reunir el grup
de Sabat. Efectivament, shi dugu a terme una vigilncia ininterrompuda
per identificar les persones que hi feien cap. Aix, en el moment adient, po
drien aniquilar el grup sencer.
Sabat, curant-se en salut com solia fer, va fer el viatge a peu fins a Barce
lona, on va arribar el 4 de maig. Desconeixia la caiguda de lenlla giron, i
all que primer va fer en arribar va ser cercar els companys que tamb havien
fet el viatge cap a la capital catalana. Tanmateix, per una srie de circumstn
cies fortutes, no aconsegu trobar-los immediatament. Aix que va decidir fer
cap a la lleteria, per tal dobtenir-ne noves. El 7 de maig la mestressa de la
botiga linform que la seva casa estava sent vigilada, i que possiblement la
policia hagus identificat algun company. El Jaume Pars hi havia anat el dia
abans tamb cercant notcies. El fet que la policia conegus aquest punt de
trobada va fer barrinar el Quico que la situaci era delicada. Per a impedir que
cap company caigus al parany era necessari i urgent esvair la maquinaci
feta des de la Prefectura. En sortir de la lleteria observ discretament els vol
tants. Cliss un grup de quatre obrers que semblava que enraonaven engres
cats. Amb naturalitat sacost al grup sospits.
78
79
Acci
Els quatre homes, sense deixar de parlar, van comenar a caminar cap a
ell, com qui no vol. Quan el Quico es va haver atansat a pocs metres va treure
la pistola Mauser que duia a sobre i els encanon com si ans a disparar. La
sorpresa del grup no es podia descriure; immediatament van girar cua i van
fugir corrents. Si hagus volgut el Quico hauria pogut fer vries dianes, ja que
all on clavava la vista hi clavava la bala.
Quan els agents disfressats van calcular que estaven a una distncia pruden
cial de larma del Quico van comenar a disparar les seves pistoles. Sabat rebut
j lenfrontament i sesfum sense ser molestat. Era urgent advertir els com
panys. Alguns ja havien estat identificats, com ara lAbissini. Lhavien seguit
discretament, i estava en perill: la policia coneixia el seu domicili (la casa de la
seva germana, que vivia a Travessera de Grcia, prop de lHospital de Sant
Pau).
Desprs del tiroteig al carrer Santa Teresa la policia sadon que all ja no
hi enxamparien ning, i que si no volien perdre el fruit dels seus esforos
havien de passar a lacci immediatament.
La famlia de la lleteria va ser detinguda tot duna, i s possible que en els
interrogatoris que els van fer aconseguissin saber on vivien el Quico i el Ro
get. Aquestes informacions no tenien importncia, ja que el primer dells no
va tornar a entrar a casa seva, ni tan sols per recollir les seves pertinences.
Desventuradament, per, van enxampar el Roget poc desprs.
La primera vctima va ser lAbissini3. El 9 de maig de 1946, quan entrava
al portal de casa seva va ser cosit a trets des de linterior de ledifici, on
lesperaven. Jaume Pars va morir a lacte 4.
El Ramon Vidal va cometre la imprudncia de passar pel carrer de la
lleteria desprs de lassassinat de lAbissini, i sel van endur a la Prefectura.
El Quico va vigilar els voltants immediats de casa seva i, amagat a les
mateixes barbes dels sicaris de Quintela, va poder veure com aquests darrers
ocupaven el seu domicili tot duent a terme una actuaci important per tal
datrapar-lo. Va pensar despantar de veres els agents. Acompanyat del Joan

Salas sentrevist amb el delegat del MLE a Barcelona, lAntonio Prez. Li van
demanar lajut dun nombre suficient de persones per assaltar casa seva i es
carmentar els ocupants. Lpez, sensatament, va rebutjar la demanda per con
siderar-la intil i sucida. Es van haver de resignar.
El 12 de maig de 1946 el Quico i el Roget es van acomiadar a la Diago
nal. El primer volia anar a lHospitalet per tal de comprovar si havia succet
alguna cosa a casa dels seus pares. Daltra banda, el seu germ Josep estava a
punt darribar des de Valncia. Quan lany 1938 es va partir la zona republi
cana, el Josep es va quedar al sector de Llevant, on era el cap dun batall. La
fi de la guerra el va menar al port dAlacant, on va ser detingut. Lhavien
tancat al camp de concentraci dAlbatera i al penal de Cartagena. Per fi
havia sortit en llibertat provisional, i havia comunicat a la seva famlia que
aniria a visitar-los.
El Roget, tot i la m dadvertncies que li va fer Sabat, continuava con
venut que el seu domicili no hauria estat descobert, i decid treure-hi el cap.
Lhi esperaven, i el mateix dia 12 el van tancar als calabossos de Quintela5.
Antonio Malpica Ramos, que tot just havia arribat a Barcelona, tamb va
ser detingut.
El Quico era conscient del perill que representava fer acte de presncia a
lHospitalet, per el desig denraonar amb el seu germ lempenyia a fer-ho.
Bon coneixedor dels mtodes policials, escodriny els voltants de ledifici on
vivien els seus pares, i no hi trob indicis de perill. Al capvespre va entrar a la
casa, on no hi va trobar ning. Va redactar una nota per al Josep, escrita en
termes que noms ell podia comprendre, i tot seguit sen va anar per la part
posterior de la casa. Va dormir al camp entre garrofers. Lendem, quan es va
fer de dia, va fer cap de nou cap a la casa, passant pels carrers on fos menys
probable topar amb alg conegut. Ja a prop, sadon dun moviment inslit
pels voltants de la casa, i va tombar pel primer cap de carrer que va trobar. Va
tenir la desagradable sorpresa densopegar amb dues furgonetes de la Policia
Armada6. Sent impossible girar cua sense alertar els agents, va decidir fer el cor
3LAbissini tenia un germ a Barcelona, el Llus, que mantenia molta relaci amb el grup den Sabat. Com
a precauci tamb abandon el seu domicili del carrer Urgell i es va refugiar a una casa de lHospitalet de
Llobregat que li indic Sabat. Tanmateix va cometre la imprudncia de visitar la seva companya i de donar-li
la nova adrea. La policia va detenir la noia i va aconseguir saber el nou refugi del Llus. Feliment la policia
hi an a cercar-lo, per ell ja shavia encaminat cap a Frana, on arrib sense problemes.
4 Nasqu a Barcelona lany 1910. Des de jovenet va formar part de lOrganitzaci confederal. Lany 1926
pertanyia als grups de defensa de la CNT. Durant la Guerra Civil estigu a la secci de transport de la
Columna Durruti. Ms endavant va ser acceptat com a lescorta dEugenio Vallejo Isla, cap de la Secretaria
dArmament de Catalunya.
80
5Va sortir en llibertat lany 1973, desprs de purgar 27 anys als penals franquistes i dhaver fracassat en diver
sos intents de fuga. Tots els esforos que maldrem per trobar-lo, van ser debades. A travs dalguns dels seus
companys de captiveri vam saber que quan el van alliberar estava mentalment pertorbat.
6 El Cos de la Policia Armada, els grisos com eren coneguts popularment, va ser creat el 8 de mar de 1941
com a cos integrant de la policia governativa. La seva missi era mantenir lordre pblic i la repressi. Aquest
cos est organitzat militarment: forces dinfanteria, cavalleria i motoritzades. El comandament lexerceix un
general de lExrcit denominat General Inspector, amb seu a Madrid. Els caps i oficials de les unitats tamb
81
Acci
fort i avanar com qualsevol altre plcid ciutad per la vora dels vehicles ata
pets dagents armats.
Ms endavant es va assabentar de com en va estar de prop de la mort,
aquell dia. Els policies havien rebut lordre de disparar contra ell sense avs
previ, i en una de les furgonetes hi havia Farrs, lenlla de Girona, i el Roget,
per tal didentificar-lo.
Sens dubte la casa dels seus pares estava sent vigilada de prop. Probable
ment el van veure entrar-hi el dia abans, per no devien sospitar que la visita
seria tan fuga. El cas s que quan havia caminat per la vora dels vehicles, les
armes dels agents lapuntaven; la seva vida havia estat penjant dun fil. Tant el
Roget com Farrs van tenir el coratge de dir que aquell home que passava pel
seu costat no era Sabat.
Poca estona desprs, quan el seu pare7 sortia de casa per anar a treballar,
els agents el van aturar. Emprant-lo com a escut, van penetrar a la casa.
L entrevista entre els dos germans Sabat es va dur a terme uns dies desprs,
en algun indret de la muntanya. El Quico li va explicar les seves activitats i els
plans que volia dur a terme tant a curt com a llarg termini. El Josep, obligat a
tornar a Valncia per resoldre alguns assumptes personals, li promet que ani
ria a Frana tan aviat com li fos possible; all podrien discutir la seva actuaci
conjunta ulterior mpliament. I aix va ser. Unes setmanes ms tard el Josep
arribava al pas gal, i des daleshores es va dedicar plenament a la lluita anti
franquista.
Els incidents daquell viatge van impedir que es dugus a terme la missi
de liquidar Melis. Aviat un grup arrib a Espanya amb el mateix objectiu:
Jos Pareja Prez, Enrique Coma Casas i Dover, acompanyats dels guies An
tonio Cereza i Coronas. Per larribada a Barcelona del delegat del Movi
ment Llibertari, ngel Marn Pastor, i les entrevistes que va mantenir amb
Jos Pareja sobre el cas Melis van donar com a resultat que altra vegada
sabandons el projecte. Tanmateix, com veurem ms endavant, va ser el ma
teix Pareja qui uns anys ms tard ajustici Melis, acci en qu ell tamb va
perdre la vida.
A finals de juliol de 1946 van ser detinguts a Irn, quan tornaven a Espan
ya, Diego Franco Cazorla i Antonio Lpez8, delegat del MLE a Barcelona i
que, posteriorment, es va traslladar a Saragossa per reforar la regional
dArag, junt amb Ignacio Zubizarreta Aspas.
Lagost de 1946 es celebr a Tolosa un Ple Nacional de regionals, en qu
estigueren representades ms de 730 federacions locals, un total de ms de
23.500 afiliats 9.
El 17 dagost daquell any la policia va efectuar una mplia batuda a
Barcelona. Van detenir el vicepresident sortint del Comit Regional de Ca
talunya de la CNT i secretari general del CR de les FIJL Manuel Fernndez
Rodrguez 10 ; Francisco Enguidanos, membre del Sindicat dArts Grfiques,
i Josep Llus Faceras, secretari general dun nou organisme conspirador, el
MIR (Moviment Ibric de Resistncia). El secretari general del CR de la
CNT, Joaquim Miralles (Joan Ferrer), va ser detingut el 25 dagost quan
tornava a Barcelona duna estada a Madrid. Ceclio Dez, que va substituir
Manuel Fernndez com a vicepresident del CR, va ser detingut la viglia
sense que ning se nadons. Ell va ser qui va informar la policia de la cita
que tenia amb Miralles. Tamb van empresonar Guillermo Ganuza Nava
rro, membre dels grups dacci, i nou joves llibertaris ms. En total, trentanou persones.
Tamb va caure el CR de la FAI i la impremta on seditava lrgan penin
sular Tierra y Libertad, del qual noms shavien arribat a imprimir dos nme
ros des del local del carrer Mallorca nmero 612.
8Antonio Lpez, de 31 anys, i Diego Franco (ms conegut com Amador Franco, el seu pseudnim literari),
pertanyen a lExrcit. Les ordres generals provenen del director general de Seguretat, governadors civils, de
legats del govern i caps superiors de la policia. Existeixen unitats mbils, per tal dintervenir immediatament
en qualsevol alteraci de lordre pblic. Els seus efectius: ms de 100.000 homes lany 1978. La composici
del Cos per professions, segons estadstiques oficials de 1971, era: 52,28% obrers, 39% pagesos i un 8,44%
estudiants. En la seva procedncia geogrfica destacaven, per ordre dimportncia: Castella i Lle, Andalusia,
Extremadura i Mrcia (73,20% en total); Catalunya i Astries: 0,62% per cada regi.
7Manel Sabat va morir a lHospitalet el 5 de desembre de 1978, amb 99 anys.
de 26, van ser condemnats a mort en un consell de guerra celebrat a Sant Sebasti el 21 dabril de 1947.
Ambds van ser afusellats a la pres donostiarra dOndarreta el 2 de maig de 1947.
9 El CN designat en aquest ple fou: Germinal Esgleas Jaume com a secretari general i relacions (interior i
exterior); Miguel Vzquez Valio com a secretari dorganitzaci; Pere Mateu Cusid, secretari de coordinaci;
Julio Patn com a secretari jurdic; Paul Malsand Blanco com a secretari poltic; Joan Sans Sicart, tresoreria i
arxiu; i Joan Puig Elias com a secretari de cultura i propaganda. Germinal Esgleas, nascut al Marroc el 1903,
mor a Tolosa el 21 doctubre de 1981. Pere Mateu, nascut a Valls el 23 dabril de 1897, va morir el novembre
de 1980 a Cordes (Tarn). Mateu va participar en latemptat que li tragu la vida al cap de govern Eduardo
Dato e Iradier el 8 de mar de 1921, juntament amb Llus Nicolau Fort i Ramon Casanellas Lluc. Aquest
ltim, nascut a Sant Sadurn dAnoia el 31 de mar de 1897, va morir en un accident de motocicleta el 27
doctubre de 1933 amb Francisco del Barrio, de 27 anys. Sembla que el Nicolau Fort va ser afusellat per les
forces comunistes dEnrique Lster Forjn quan a la fi de la Guerra Civil sencaminava a Frana.
10Manuel Fernndez Rodrguez nasqu a Granada el 29 de mar de 1917. Va ser detingut el 28 doctubre
de 1939 i sort en llibertat el febrer de 1942. Feble de salut va marxar cap a Frana el 1947, on treball en
ladministraci del setmanari CNT i va collaborar a Ruta. El gener de 1952 va marxar a Brasil. Un cop mort
Franco va tornar a Barcelona.
82
83
Acci
La repressi tamb va abatre Saragossa, on van detenir, entre daltres, Ig

nacio Zubizarreta Aspas i Wenceslao Jimnez Orive. El primer va morir a la
pres.
El 29 de novembre de 1946 esclat una bomba de gran potncia a les ofi
cines dels diaris falangistes Solidaridad Nacional i La Prensa de Barcelona.
Lexplosi va causar un mort, tres ferits i danys importants. Lacte de sabotat
ge lhavien preparat alguns comunistes i un jove llibertari 11.
El 12 de desembre va ser detingut el nou secretari del CR de Catalunya
de la CNT, Flix Carrasquer Launed12, amb 39 anys. Aquest company era
cec, per pocs tenien el seu entusiasme i activitat. Tamb van ser detinguts
els altres membres del comit: el seu germ Francisco; Pedro Mora, delegat
permanent a lexili arribat de Frana; Maria Ausi; Agust Ballester Ibars; i
el delegat de Defensa, Mora, que no tenia cap parentiu amb lanterior13.
La detenci del Josep Llus Faceras va fer trontollar el projecte del Movi
ment Ibric de Resistncia (MIR). Lencarregat de revifar-lo va ser un nou
delegat acabat darribar des de Frana, Llibert Sarrau Royes14. Shi dedic a
partir del mar de 1947, desprs dhaver collaborat amb el CR de les JJ.LL.
Introdu algunes reformes ms aviat desencertades. Una daquestes va ser la
modificaci del nom inicial, suggeridor duna amplitud indefinida, pel de
Moviment Llibertari de Resistncia (MLR), que el lligava a lorganitzaci
anarcosindicalista.
LMLR es va proposar ser la branca militar del Moviment Llibertari. El
nou organisme va ser immediatament desautoritzat pels companys de Frana.
Malgrat aquesta oposici oficial, lMLR va decidir actuar pel seu compte. Shi
van incorporar companys excellents i aguerrits, i hi van collaborar grups
dacci, com ara el de Jos Pareja.
Leliminaci de Melis es considerava indispensable des de feia temps.
Daltra banda, molts companys estaven convenuts que tant a Espanya com a
Frana existien altres individus dedicats a la mateixa tasca de confidncia,

sens dubte ms perillosos pel fet de ser ignorats. Per tant, era important acon
seguir tota la documentaci que posses Melis per tal desbrinar el major nom
bre de tradors possible.
Abans diniciar aquest projecte, es va produir a Barcelona una altra allau
de detencions. El 20 de maig de 1947 van arrestar el CR de la CNT: Hermes
Piquer Fargas 15 (Juan Figueras), el secretari general, Eduard Josep Esteve
(Germen), Toms Latre, Jos Cases Alfonso i un tal Domnguez. En la ma
teixa operaci repressora tamb detingueren els comits provincials de Barce
lona i Girona, els comits de les federacions locals de Barcelona i Badalona i
les juntes dels sindicats de Metallrgia, Construcci, Productes Qumics i
altres, tots aquests de Barcelona.
Larrest dun enlla havia estat la clau per identificar els components del
Comit Local de Vic, entre els quals hi havia Josep Piquer Fargas i Daniel
Agramunt. El primer va ser sotms a tortures brutals; tant que va morir en
un interrogatori i la policia el penj per simular un sucidi. Tamb van ma
tar de la mateixa manera el company Francesc Farreras, de Ripoll. En total
van ser detinguts ms de cent companys de la CNT16. Els membres del Co
mit Regional van estar reclosos quaranta-tres dies a la Prefectura, so
tmesos a interrogatoris bestials. A principis de juliol van ingressar a la pres
Model.
Perqu comprenguem millor lamplitud de la repressi, comentem que se
gons ens va informar Hermes Piquer la CNT de Catalunya tenia ms de 20.000
afiliats cotitzants, i que a la Federaci Local de Barcelona existien catorze sin
dicats de la CNT perfectament organitzats. Heus aqu la relaci dels sindicats,
amb el corresponent nombre dafiliats, al desembre de 1946. La font: un infor
me (indit) dAgustn Mariano Pascual, aleshores secretari de la FL.
Construcci:
2.174 afiliats
Metallrgia:
1.990
Fabril i Txtil:
1.477
Alimentaci:
1.436
Oficis varis:
1.235
Transport:
1.098
11La causa oberta arran daquest sabotatge es vei el 13 doctubre de 1948. ngel Carrero Sancho, Joaquim
Puig Pidemunt, Pedro Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando van ser acusats com a autors. Van ser
condemnats a mort, i executats el 17 de febrer de 1949.
12Flix va nixer a Albalat de Cinca el 4 de novembre de 1905. Lany 1936 va ser membre del Comit Pe
ninsular de la FAI. El 1944 va ser membre del Comit Regional de la CNT de Catalunya. El 1959 va marxar
a Frana i va tornar a Barcelona lany 1971, i shi va installar definitivament. Sobre la seva vida i obra vegeu
el nm. 90 de la revista Anthropos, Barcelona, 1988.
13 Tots van sortir en llibertat provisional el 3 de juliol de 1947. El mateix dia van ingressar a la pres els
membres del CR posterior, amb Hermes Piquer com a secretari general.
14 Llibert Sarrau ja havia fet un primer viatge clandest a Espanya el juny de 1942. Va tornar a Frana un
any desprs per la via dfrica del Nord.
84
15 Havia estat processat lany 1939 i condemnat a trenta anys de pres. Sis anys desprs en va sortir en
llibertat provisional, i sincorpor immediatament a la lluita clandestina.
16Aquests companys no van ser processats. Gaireb tots van sortir en llibertat provisional dos anys desprs,
amb el deure de presentar-se cada quinze dies a la policia. La causa es va sobreseir
85
Indstries qumiques: 998

Arts grfiques:
964
Pell:
837
Llum i Fora:
640
Espectacles pblics:
500
Fusta:
486
Pesca:
240
Sanitat:
128
Total:
14.203
Tamb existia el Sindicat de la Indstria Ferroviria, que tenia un funcio
nament independent i per aix no consta al llistat; per tenia un delegat di
recte al Comit Regional.
El segell sindical es cotitzava a una pesseta. El propresos, a dues, aix com
el diari clandest Solidaridad Obrera, del qual es distribuen 10.000 exem
plars a Barcelona ciutat.
El mat del 22 de maig de 1947 van detenir al passeig Colom el secretari
del Comit Nacional de la CNT, lEnric Marco Nadal. Successor de Lorenzo
Iigo17, acabava darribar a Barcelona en missi orgnica. Uns dies abans
tamb havien estat arrestats a Madrid altres membres del CN, entre ells:
Germn Horcajada Manzanares, delegat de Frana; Nicols Muiz Alonso,
delegat de la regional asturiana; i Jernimo Garca, del Subcomit de les
FIJL.
Tamb va caure Manuel Martnez Rodrguez, enlla entre Frana i Es
panya, quan travessava la frontera. I es van endur a la pres, entre daltres:
Juan Jos Caba Pedraza, Jos Yez Garca, Antoni Sanfeliu i Francisco Al
caraz18.
Joan Perell, de lHospitalet, va topar amb el Quico un dia del mes de
juny de 1947 quan creuava un pont proper a Sant Boi de Llobregat. Eren
17 Va ser detingut labril de 1946. Pablo Monllor, secretari regional de Llevant, nera el successor designat,
per no es va presentar. Va ser lEnric Marco qui va assumir el crrec. Manuel Morell Milla va ser el vicese
cretari; Juan Garca Durn, secretari poltic; Jos Snchez Fernndez, secretari sindical; Juan Manuel Molina
Mateo (Juanel), secretari de Defensa; Enric Esplandiu Pena, secretari jurdic; Bartomeu Mulet Juli, secretari
dEstadstica i Economia. Quan lEnric Marco va ser detingut, el substitu Antonio Ejarque Pina, detingut el
setembre de 1947. El substitu Manuel Villar Mingo, que feia poques setmanes havia sortit en llibertat. Va ser
arrestat de nou el 20 de novembre del mateix any. Lnic membre del CN que va continuar en llibertat va ser
el delegat dExtremadura, Antonio Bruguera Prez, que despla la seu del CN a Valncia.
18 El procs contra aquests companys es va dur a terme el 5 de febrer de 1949 a Ocaa. LEnric Marco va
86
Acci
amics dinfantesa, i quan es van trobar aquell dia es van abraar alegres. El
retrobament no va ser pas una casualitat, ja que lhavia preparat Sabat. Aquest
li va dir que shavia assabentat del seu canvi de residncia a Gav desprs de la
mort del seu fill; li va explicar tamb que acabava darribar a Barcelona amb
un grup i desitjava la seva collaboraci per realitzar alguns projectes. El Joan
shi va avenir i poca estona desprs es van separar.
Uns dies ms tard el Quico es va presentar al domicili del seu amic, on
noms hi va trobar la seva filla, de catorze anys. Ella li va dir que el seu pare
treballava a la fbrica de fibres artificials La Seda de Barcelona SA, al Prat de
Llobregat, i que tornaria a mitjanit. La mare era al camp, on treballava de
jornalera, i tornaria aviat a casa.
Va sopar i passar la nit a cal Joan, que vivia a uns 300 m de la caserna de
la Gurdia Civil. Lendem, diumenge, va quedar-se a Gav per poder parlar
tranquillament amb ell.
Els projectes del Quico eren els segents: tallar les comunicacions del
poble i amb lajut dun grup guerriller que actuava a la muntanya, el del
Marcell Massana Bancells, assaltar la caserna de la Gurdia Civil. Se
nendurien les armes per atracar el Banco Vizcaya. Tamb la hi volien fer pa
gar cara a alguns caps falangistes del poble que shavien distingit en la repres
si desprs de la victria nacional. Per dur-ho a terme eren imprescindibles
informacions molt concretes, i volien demanar al Joan i a altres companys que
els les proporcionessin.
Finalment aquest projecte no es va poder realitzar. Al juliol daquell any es
va executar Melis, la m dreta del comissari Quintela, i la repressi que es va
desprendre arran de lassassinat va obligar el grup del Quico a refugiar-se a
Frana.
Daltra banda, la policia va descobrir la relaci entre Joan Perell i el Qui
co. El primer, que estava en llibertat condicional, va decidir refugiar-se a
Frana amb la seva famlia.
El 6 de juliol de 1947 es va celebrar un Ple Regional de JJ.LL. amb
lassistncia de la FL de Barcelona i les comarcals del Baix Llobregat i Valls
Oriental. El Valls Occidental no hi va poder participar, per havia comuni
cat que savindria als acords que es decidissin. Era el primer ple amb una re
presentaci forta desprs de la caiguda de Manuel Fernndez Rodrguez, se
ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per trenta anys de pres. Va escriure el llibre Condenado
a muerte, Ed. Mexicanos Unidos, Mxic, 1966. Tamb Todos contra Franco. La Alianza Nacional de Fuerzas
Democrticas 1944-1947, Ed. Queimada, Madrid, 1982. Va sortir en llibertat el 1955.
87
Acci
cretari del CR, ja que al ple anterior noms hi van assistir el Valls Occidental
i la FL de Barcelona.
Es va acordar que lMLR no podia tenir potestat per intervenir en les
qestions orgniques del Moviment Llibertari, aix com aquest ltim tampoc
podia tenir poder per a remitjar en les funcions conspiradores del Moviment
Llibertari de Resistncia; tret que les tres branques (CNT-FAI-FIJL) arribes
sin plegades a la conclusi que la tasca duta a terme per lMLR fos contrria
al lesperit anarquista. En aquest cas seria desautoritzat pblicament. Tamb
es va decidir que les tres branques del Moviment Llibertari podrien presentar
companys per lluitar a lMLR, i que l acceptaci o rebuig daquests seria
criteri exclusiu de lorganisme.
Es convingu que la missi cabdal del Moviment Llibertari de Resistn
cia seria dur a terme cops sensibles a leconomia de lEstat, en lloc de malver
sar el temps en simples accions de carrer que no duien enlloc. Per a aquest
fi, gaudiria dindependncia absoluta.
Una altra decisi va ser que lMLR podria editar diaris subversius, mani
festos, butlletins i tots aquells impresos que cregus convenient. Tota la pro
paganda shauria dacoblar al sentit revolucionari del Moviment Llibertari. A
ms a ms, totes les accions efectuades contra el franquisme shaurien de rei
vindicar pblicament.
Durant aquelles dates, la tasca principal del jovent llibertari va ser la pro
paganda contra el referndum del 6 de juliol de 1947, s a dir, la comdia del
Consell de Regncia i la Llei de Successi19. Ms de 70.000 fulls que denun
ciaven lengany i aconsellaven labstenci van ser distributs a Barcelona. Una
part de la propaganda la van llanar amb uns coets que Miguel Rodrguez
Alarcn havia aconseguit grcies a un company que treballava en una fbrica
pirotcnica, situada al carrer de la Font de la Mamella. Vet aqu alguns dels

textos que es van difondre:
19El 25 de juliol, desprs del referndum, lEstat espanyol es defin com un Regne:
Article primer: Espanya, com a unitat poltica, s un estat catlic social i representatiu que, dacord amb la
seva tradici, es declara constitut en Regne.
Article segon: El govern de lEstat correspon al Caudillo dEspanya i de la croada, Generalssim dels Exrcits,
Francisco Franco Bahamonte.
La Llei de successi determin que el cap de lEstat podia sotmetre a les Corts el nom de la persona que el
succes en el crrec, amb ttol de rei o regent. Franco, al discurs pronunciat el 22 de juny de 1969 davant les
Corts, propos el prncep Don Juan Carlos de Borbn, fill de Don Juan, comte de Barcelona i nt dAlfons
XIII, el darrer rei espanyol amb corona, com a successor a la magistratura suprema en qualitat de rei. El cap de
lEstat va destacar que no es tractava duna restauraci, sin de la instauraci de la Monarquia. La proposta de
Franco va ser aprovada per 491 vots contra 19 i 9 abstencions (Llei del 22 de juliol de 1969). El 23 de juliol
el prncep Don Juan Carlos va jurar fidelitat al cap de lEstat i obedincia a les Lleis Fonamentals, aix com als
principis del Movimiento. Juan Carlos va obtenir el ttol de Prncep dEspanya.
88
Si votes S, votes per Franco.

Si votes NO, votes per Franco.
Si NO VOTES, votaran per tu,
per no obtindran el teu vot.
NO VOTIS!
CNT-FAI-FIJL
Jove conscient: NO VOTIS.
I no temis les represlies.
No poden castigar-nos a tots
pel crim dabstindrens
de votar una llei ridcula.
Que inventin el teu vot, per
que no hi comptin.
JOVENTUTS LLIBERTRIES
DE CATALUNYA I BALEARS
ANTIFEIXISTES:
No n hi ha prou amb abstenir-se de votar,
tamb s ha daconsellar que no votin als que
creuen que votant NO soposen eficament
a la perpetuaci del rgim franquista. Que tothom
spiga que votar en pro o en contra de la risible
Llei de Successi s votar per a la continutat
del feixisme.
NO VOTEU!
CNT-FAI-FIJL
DONA:
Qui et priva de tots els drets
et concedeix el de votar perqu els
ajudis inconscientment a perpetuar
la misria i el jou que els mantenen en
lopulncia. Sigues digna. NO VOTIS.
JOVENTUTS LLIBERTRIES DE
CATALUNYA I BALEARS.
89
TREBALLADOR:
Votar NO significa considerar legal
el Rgim imposat per la fora de Franco
i els seus aliats nazifeixistes italogermnics
amb el consentiment del capitalisme
mundial. NO VOTIS.
Guerra al feixisme!
CNT-FAI-FIJL
Loperaci contra Melis es va preparar minuciosament i finalment, es va
fixar el dia D. Pels volts del migdia del 12 de juliol de 1947, Jos Pareja,
Antonio Gil Oliver (ms conegut com Antonio Sancho Agorreta) i Jos Ville
gas Izquierdo van entrar al bar Castells de la plaa Bonsuccs. All dins Melis
jugava al billar. Pareja es va atansar al policia sense que el veis, li va tustar
lespatlla i el va convidar a sortir al carrer. Melis, que coneixia linterlocutor i
fins i tot el projecte dassesinar-lo labril de 1945, aparentant tranquillitat
pero trastocat, es va posar la jaqueta i va sortir del caf seguit dels tres homes
i duna dona que estava al bar amb ell. Ella era Candelaria Simn Obradora,
vdua dun company que feia amb Melis algun negoci destraperlo.
Pareja li va explicar breument que ms que la seva vida desitjaven que els
entregus tota la documentaci que tenia. Tot seguit el va convidar a anar a
recollir-la plegats. Melis va comprendre que la situaci era dall ms crtica
quan va veure un grup de suport de quatre companys a prop don eren.
Abans diniciar el cam, lAntonio Gil va voler desarmar-lo de la pistola
que duia a la butxaca de darrere dels pantalons, per Pareja va intervenir
dient-li: Deixa-ho crrer, no s necessari....
Aquestes paraules corresponien, potser, al desig de convncer Melis que si
entregava la documentaci li perdonarien la vida. Com veurem, el seu excs
de confiana va tenir conseqncies nefastes.
Van enfilar tots plegats el carrer Elisabets cap a Montalegre: al capdavant,
Pareja, Melis i lAntonio Gil; darrere seu, Pere Adrover, Jos Villegas, Barra
china i un altre, i una mica ms endarrerits Ramon Gonzlez Sanmart (el
Nano de Granollers) enraonant amb la Candelaria Simn.
Semblava com si Melis accepts amb resignaci els fets; en realitat, per,
convenut que aquells eren els darrers instants de la seva vida, rumiava una
idea que el permets sortir benparat daquell trngol. Caminant pel carrer
Montalegre, mentre conversava amb els que lenquadraven i sense donar sos
90
Acci
pites de les seves intencions, els va donar una empenta i va crrer rabent cap
al portal nmero 3. La reacci de Pareja va ser empaitar-lo corrents. Es va
aturar uns segons al llindar. Melis, que ja havia arribat a lescala que duia als
pisos superiors, va veure la silueta del seu perseguidor ben perfilada al marc de
la porta. La Beretta del 9 curt va ressonar al vestbul i els projectils van fer
el blanc. Pareja va tenir lesma, abans de desplomar-se, davanar unes passes
i disparar acertadament la seva arma contra Melis, que va rodolar escales
avall.
Antonio Gil va veure Melis ferit i li va disparar diverses vegades al cap.
En produir-se el tiroteig els companys que estaven a laguait al carrer es van
situar estratgicament per protegir la retirada. Instants ms tard va arribar
Gil amb la mala notcia que Pareja estava ferit. Tot just arribava a la plaa
dels ngels una camioneta Opel de la Granja Viader carregada dampolles
de llet, conduda per Francisco Viader Roca. Van fer baixar el seu ajudant,
Ricardo Batista Satorre, i van posar en el seu lloc a Pareja. Jos Villegas es va
encarregar del volant i Antonio Gil20 va seure al costat del ferit. Van arrencar
cap a lavinguda de Jos Antonio, i la resta del grup es va dispersar.
Entre els carrers Viladomat i Calbria van aturar la camioneta al costat
dun taxi. En van fer baixar el conductor i van fer cap a la consulta mdica
dun amic. Aquest, desprs dexaminar el ferit, els va dir que no hi podia fer
res, ja que eren necessries unes radiografies per localitzar els projectils i una
operaci immediata. Els va aconsellar que anessin a lHospital Clnic. Pareja,
que no havia perdut el coneixement, es neg a anar-hi, i va demanar als seus
companys que el rematessin. Van aconseguir convncer-lo de provar sort a
lhospital, i li van dir que ja se les empescarien per rescatar-lo dall.
Van deixar el seu amic a lentrada del Clnic.
Quan Quintela sassabent del que havia succet, va ordenar immediata
ment que es fes tot el possible i impossible per guarir el ferit. Tanta insistncia
no obea, evidentment, a sentiments humanitaris, sin al vehement propsit
dinterrogar-lo. Les cures que li van fer no van servir de res; Pareja va morir al
cap de tres dies.
Els seus amics, a travs dun company que treballava dinfermer al Clnic,
es van assabentar que havia estat ats perfectament; per les mltiples perfo
racions intestinals, que van exigir lamputaci de bona part de lintest, eren
20 Antonio Gil Oliver nasqu a Urrea de Gan (Terol) el 27 de gener de 1921, i mor a Tolosa
(Frana) el 20 dabril de 1948, atropellat per un cami.
91
Acci
massa greus. Fins i tot van poder comunicar-se amb ell i dir-li que no laban
donaven, que quan es refs se lendurien de lhospital.
Al dipsit de cadvers del mateix hospital feia el cos de Melis. Una com
panya, la Maria, va poder comprovar que el confident estava ben mort, havia
utilitzat com a pretext la desaparici del seu pare.
Melis va servir excellentement al cos de la policia. Per els tradors, al cap
davall, sn sempre menyspreables. La seva mort noms meresqu nota breu a
la premsa barcelonina que deia, sense ni esmentar el seu nom:
La proclamaci lhavia signada el Comit Revolucionari del Moviment

Llibertari de Resistncia l1 dagost de 1947.
Desprs dexecutar Melis, lMLR va decidir eliminar Eduardo Quintela
Bveda, cap de la Brigada Politico Social. Objectiu que si reeixs podria in
fluir considerablement en les decisions de lOrganitzaci, tant a Espanya com
a Frana, pel que feia al nou organisme.
A principis de juliol de 1947 el Josep Llus Faceras va sortir en llibertat
provisional i, immediatament, va oferir la seva collaboraci a lMLR. A la
pres estant lhavien nomenat delegat dels presos proper a la Federaci Local.
Les activitats que havia fet a la pres no eren ni de bon tros les que ell preferia.
Pel que fa al nou atemptat, no noms hi va voler participar, sin que tamb en
va assumir la responsabilitat.
Totes les passes del cap policial van ser observades amb cura durant for
a temps. Finalment van recollir totes les informacions necessries. Tot
semblava tan clar que, fins i tot, es van imprimir unes targetes perqu fos
sin distribudes per Barcelona desprs de la mort de Quintela. Vet aqu el
text:
En una de les crulles del carrer Ferran [fins i tot el lloc dels fets es dissimul] dos homes que ocupaven una camioneta dispararen sobre un altre que
passava pel carrer, que reb diversos trets que li llevaren la vida. No obstant
latac sobtat, abans de morir va treure la seva pistola i va disparar contra la
camioneta, i va ferir un dels seus ocupants. Els companys daquest se l van
endur a lHospital Clnic. Desprs van fugir.
Dos destacats membres de la CNT, Hermes Piquer Fargas i Jos Cases
Alfonso, ambds membres del darrer Comit Regional de la CNT detingut
al maig anterior, van ser duts a la Prefectura, on els va rebre Quintela. Mheu
assassinat el millor dels amics! El millor dels amics!, els va dir. Els va interro
gar, i en acabat, sen va anar deixant-los emmanillats i vigilats. Quan va tor
nar, els va dir: Avui s que podeu dir que heu nascut dues vegades. Pareja 21,
abans de morir, va declarar que no heu tingut res a veure amb lassassinat de
Melis. Amb aquesta execuci, lMLR va fer la seva primera aparici pblica.
Vegem un fragment daquesta declaraci dirigida al poble:
Dara en endavant respondrem al terrorisme governamental amb el terrorisme popular. A les bales homicides dels pistolers uniformats respondran les
pistoles i metralladores del Moviment Llibertari de Resistncia. Els homes del
Moviment Llibertari de Resistncia ajusticiaran els delators al carrer, a casa
seva, all on els trobin... Aix com han ajusticiat ja el primer, e1 fatdic Eliseu
Melis, de trista memria, el 12 de juliol a les 13 h al carrer Montalegre de
Barcelona.
21 Jos Pareja Prez va nixer a Vlez Rubio (Almeria) lany 1910. Durant la Guerra Civil va ser comissari
de la Brigada 104.
92
LLIBERTAT O MORT!
Ni les amenaces de mort de cap decret llei, ni la feresa de les porres de la
policia a les comissaries, tampoc la crueltat dels caps dels pistolers legals, ni els
piquets dexecuci de lEstat feixista; res no aconseguir aturar la Justcia
Revolucionria.
LMLR seguir combatent sense descans el terror legal amb terror. El criminal legalitzat sempre pagar car el seu vandalisme.
MOVIMENT LLIBERTARI DE RESISTNCIA
Durant una reuni celebrada al Parc Gell es va decidir passar a lacci.
Latemptat es faria al carrer de Sant Quint (entre el carrer de lArquebisbe
Claret i el carrer del Trobador), ja que Quintela sempre passava per aquell
punt per arribar al seu domicili del carrer de la Vinya, al barri del Carmel (al,
nord-oest de la ciutat).
Va arribar el dia D. Faceras, Jess Martnez Maluenda (que era manyo)
i Josep, valenci, es van apoderar dun taxi. El van aparcar davant un taller
menut de bicicletes que si no recordem malament es deia Poblet. Lespera va
ser inacabable. Aquell dia, excepcionalment, Quintela no va passar per all a
lhora prevista.
93
Acci
Lendem passat van fer un altre intent. Van llogar una camioneta amb
xofer al passeig de Sant Joan. Mentre es duia a terme loperaci el xofer i dos
companys sen van anar a fer un volt. Quan Faceras, Francesc Ballester i Je
ss Martnez van anar a una benzinera per omplir el dipsit del vehicle van
comprovar que tots els sortidors estaven tancats. Aix passava de tant en tant
com a conseqncia de lescassetat de benzina que hi havia a Espanya. Una
altra oportunitat que sen va anar en orris.
Faceras sapoder de nou dun taxi. Lacompanyaven el Jess Martnez i
un tercer. Aquell dia van veure arribar el vehicle oficial de Quintela a lhora
prevista. En el moment crtic, per, el taxi es va negar a arrencar. Van haver
dempnyer-lo uns 200 metres per aconseguir posar-lo en marxa. Per cert,
quan van arribar davant duna caserna de la Policia Armada van ser els ma
teixos gurdies els qui van ajudar a orientar el cotxe en sentit contrari, cap a
la baixada de Sant Quint; daquesta manera van aconseguir engegar el mo
tor. El van abandonar a prop de la Gran Via. Es pot ben dir que Quintela va
tenir una xamba excepcional.
El CR de les JJ.LL. de Catalunya va ser detingut el 8 dagost de 1947. En
van empresonar el secretari, Manuel Llatser Toms (Rosendo 22), dos altres
membres del comit i fora militants dels barris. Entre aquests ltims hi havia
Enrique Martnez Marn23 (delegat del Carmel a la Federaci Local) i Miguel
Barba Moncayo (Reyes). Tots van ser els convidats de Fernando Arnao Garca,
el director de la Model.
Mentrestant, el cas del Moviment Llibertari de Resistncia shavia discu
tit en un Ple Nacional de Regionals de la FIJL celebrat els dies 15 i 16 de
juliol de 1947, i al ple de la FAI, realitzat en una rajoleria dels afores de Ma
drid el dia 18. Hi van assistir delegacions de lexili 24. Els resultats van ser
desfavorables per a lorganisme conspirador catal. Tanmateix, a ambds

plens es va ratificar la creaci del Moviment Llibertari dEspanya (CNTFAI), decisi que anteriorment havien acordat els comits peninsulars de les
dues organitzacions. Es va constituir un CN que aplegava les dues branques
especfiques. El seu secretari general va ser Juan Gmez Casas, que estaria al
capdavant del primer CN de la CNT de lera postfranquista (des de lagost
de 1976 fins a labril de 1978). Poc desprs aquell CN va difondre un mani
fest explosiu amb el propsit, potser, de demostrar que lMLR era inneces
sari; ja que els objectius del nou organisme eren els mateixos. Era una crida a
ls de la fora popular contra la violncia de lEstat, a la lluita armada, a la
resistncia contra el franquisme. Tanmateix, no shi feia esment ni en una
sola lnia de lacci collectiva i tradicional dels camperols, dels obrers de les
fbriques i tallers; ni una frase per rememorar lacci reivindicativa de les
vagues realitzades pels treballadors. Les accions collectives de caire massiu
van aparixer ms endavant; es van generalitzar per lembat de noves organit
zacions sindicals que van substituir en bona part la CNT-FAI pel que fa a la
influncia directa entre els treballadors.
La mania centralitzadora esdevindria un element esterilitzador dins
la lluita antifranquista, tant en lmbit sindicalista com en el de la lluita ar
mada.
El cas del Moviment Llibertari de Resistncia es discutia a Frana, sense
desllorigar-se de lmbit dels comits i, per tant, sense arribar a les bases. A les
darreries de 1947 lnic suport de qu disposava lMLR era el CR de les
JJ.LL. de Catalunya.
LML va celebrar el seu segon Congrs de Federacions Locals, en el qual
van participar diverses delegacions, del 20 al 29 doctubre a Tolosa. El Josep
Llus Faceras, aleshores membre del CR de les JJ.LL. de Catalunya, es va
desplaar fins a Frana amb la intenci de defensar lMLR a lassemblea. Va
creuar els Pirineus amb Francesc Ballester Orovitg i Manuel Fernndez Ro
drguez (exsecretari del CR de les JJ.LL de Catalunya, que havia estat de
tingut amb Faceras i que havia sortit de la pres amb la salut fortament
malmesa).
El delegat del Comit Peninsular de la FIJL, Juan Gmez Casas, i un
grup heterogeni en qu hi havia diversos evadits van creuar la frontera pel
Pas Basc. Els gui Antonio Cuesta Hernndez. Un dels components del
grup era Jos Prez Montes (Pepn), delegat del MLE a Frana. Aquest, des
22Manuel Llatser va ser detingut novament el 9 de maig de 1955 a Barcelona, en una caiguda de Solidaridad
Obrera. Quan es va celebrar el judici, el 5 dabril de 1960, tots els encausats ja estaven en llibertat provisional,
donada sota fiana desprs dunes setmanes de pres preventiva. Manuel i Antonio Ramia, que havien fugit
a Frana, van ser declarats en rebellia. Antoni Miracle Guitart, tamb empresonat arran de la caiguda de la
Soli, va ser assassinat per les bales de la Gurdia Civil al gener de 1960, com el Quico. Ramia va morir lany
1972 a Pars en un accident a la carretera.
23Enrique va sortir en llibertat provisional el 25 de mar de 1948.
24 De la FIJL de Catalunya hi van assistir: Celedonio Garcia Casino, Francesc Ballester Orovitg i Manuel
Ramos Fernndez. De la FIJL a Frana: Francisco Martnez Mrquez i Llibert Sarrau. Com a delegat del
MLE-CNT a lexili: Josep Peirats Valls. Es va informar sobre el ple al nmero 4 de Juventud Libre de Madrid.
Aquest nmero va ser reprodut al nmero 113 de Ruta de Tolosa. Arran daquest ple, el Comit Peninsular
va elaborar un manifest contra el sindicalisme poltic, que no reprodum aqu per la seva amplitud. El podeu
llegir al nmero 1.008 de Cultura Proletaria de Nova York.
94
95
prs dhaver dut a terme una tasca organitzativa intensa per terres basques i
per Santander, on va befar cent vegades la vigilncia policial, va desaparixer
per sempre desprs de creuar el riu Bidasoa. El seu cadver va ser trobat a
prop de la desembocadura del riu dos dies desprs. Li havien pres tot all que
duia a sobre excepte el segell de cautx de la FAI25.
Els delegats del Moviment Llibertari de Resistncia van ser desautoritzats
per assistir al Congrs. Els acords a qu es va arribar preconitzaven una acci
ms dinmica dins el cam traat. Sense considerar els desitjos dels grups ar
mats que actuaven a Espanya.
,
VII.
Problemes a Frana
25Jos Prez Montes va nixer a Santander el 2 doctubre de 1915.
96
Josep Llus Faceras, Juan Carloza (Tom Mix), Ramon Gonzlez, Francesc
Ballester, Celedonio Garca Casino i Domnec Ibars Juanias van tornar a
Espanya a principis de novembre de 1947.
El Quico, Alberto Ballester (delegat de fronteres a Perpiny) i un altre
company havien transportat prviament abundant material per al grup a la
base del Mas Tarts (a prop dOceja, Pirineus Orientals). El grup va ser de
tingut a prop de la Tor de Querol per un control de la gendarmeria. El van
empresonar a Perpiny, i desprs destar-hi recls quinze dies, va ser alliberat
sense cap altre trmit formal.
El sextet, guiat per Mariano Puzo Cabero, es va afanyar a guanyar la base
dOceja per fer cap immediatament a Barcelona, ja que faltava poc per
larribada de lhivern. Van enfilar, doncs, el cam dun viatge carregat de dal
tabaixos. Mentre preparaven els materials que havien dendur-se, es va des
prendre el dispositiu de seguretat duna bomba de m. Mariano Puzo va cui
tar a llanar la bomba de m per una finestra, per mentre intentava obrir els
porticons lartefacte va esclatar. El va ferir greument, i un resquill va colpejar
un genoll de Rafael Ballester. Van traslladar el Mariano a Oceja, on li van
practicar una cura durgncia. El mateix dia sel van endur a lhospital de
Perpiny per amputar-li lavantbra esquerre i el polze de la m dreta.
Finalment el 6 de desembre el grup va poder reprendre el cam cap a Es
panya. Pocs quilmetres desprs dhaver comenat el viatge, el Rafael va ha
ver de tornar a Frana perqu la ferida del genoll shavia infectat.
97
Problemes a Frana
La repressi no havia viscut un instant de treva a Espanya. La impremta on

seditava CNT va caure el 15 de novembre. Lendem, Alfonso Bruno, secreta
ri poltic del CN de la CNT, va ser detingut; el dia segent, Flix Abad, secre
tari de Defensa del CR del Centre, va ser greument ferit per la policia al Bar
del Norte, a la Cuesta de San Vicente, per va aconseguir escapar. El dia 20,
van detenir: Manuel Villar Mingo 1, secretari general del CN de la CNT; Pe
dro Gonzlez Calero, membre del CR de les JJ.LL.; Miquel Monllor, delegat
a Frana; els delegats regionals Bruno Gonzlez Alba, Eustaquio Rodrguez,
Flix Carrasquer i ngel Morales Vzquez; el secretari de la FL de Madrid
Antonio Cerezo, que va morir a la pres, i molts altres, entre aquests tres do
nes. Aquests arrestos van fer-se pocs dies abans que se celebrs un Ple Nacional
de regionals. En total vint-i-un companys i companyes van engrossir la pobla
ci penitenciria. Una acci repressiva que semblava que volgus liquidar la
CNT en particular i el Moviment Llibertari en general.
Calia un fons econmic, indispensable, per poder sobreviure en la clandes
tinitat i continuar la lluita. Faceras, Francesc Ballester, Pere Adrover Font i
Celedonio Garca van decidir cometre un atracament el 18 de desembre.
Van llogar un taxi al carrer del Marqus de Sentmenat. Quan passaven per
davant del camp de futbol de les Corts en van fer baixar el conductor i li van
prendre la documentaci i la gorra. Li van prometre que ho recuperaria tot un
parell dhores ms tard. A dos quarts donze del mat arribaven a la sucursal
del Banco de Bilbao del carrer de Mallorca, 419. Van obligar el caixer, Fernan
do Aranda Berbetrn, a obrir la caixa de cabals i es van apoderar de 179.917
pessetes, dun sobre farcit de participacions de la Loteria Nacional (cap nme
ro va ser premiat) i un anell de brillants que el director de lestabliment va
valorar en 20.000 pessetes.
Van tancar els treballadors i els clients al despatx del director, van tallar les
lnies telefniques i van fugir. El taxi, la documentaci i la gorra van ser tro
bats al carrer de Nostra Senyora del Coll, a Vallcarca. El bot va ser lliurat a la
caixa del Moviment Llibertari de Resistncia.
Aquell desembre de 1947 es va desencadenar una nova allau de repressi a
tot Espanya. Lanomenem nova, tot i que, com es pot veure pel nostre relat, s
difcil establir quan nacabava una i comena una altra. Els militants del Mo
viment Llibertari omplien les presons ininterrompudament.
Va ser detinguda la companya Mercedes de la Cruz. Al seu domicili de
Sevilla la policia va localitzar documentaci de la FAI i de la FIJL, armes i
explosius. A la mateixa ciutat, el dia 20 van arrestar Manuel Rodrguez, a qui
van requisar documentaci i diners de lOrganitzaci.
Manuel Galve va ser detingut el dia 26 al cinema Sevilla de Madrid.
Lendem queia ngel Urziz, secretari de Defensa del Comit Peninsular de
la FAI, de 33 anys. Al seu domicili hi van trobar els arxius del comit i segells
de cotitzaci. Els segents van ser Gabriel Cruz Sim, secretari de Defensa
del CR del Centre de la FAI, i Eusebio Cabrera, mestre racionalista de 50
anys. Li van requisar exemplars de Tierra y Libertad i de Juventud Libre, re
buts dexpedicions fetes i material de propaganda.
Al voltant daquestes dates, la Comissi Intercontinental a Frana va deci
dir enviar un delegat directe al CN del Moviment Llibertari (FAI-FIJL) de
Madrid. Es va designar Jos Blanco 2, que va creuar la frontera amb Antonio
Cuesta Hernndez i alguns militants de les JJ.LL., entre aquests dues noies
que sincorporaven a lInterior. Va arribar a Madrid durant les festes nadalen
ques, s a dir, en plena repressi. Es va fer crrec del CN provisionalment. La
seva tasca primordial va consistir en restablir el dispositiu orgnic i el contac
te amb les regionals i Frana.
A Madrid, un mes ms tard encara persistien els escorcolls i les deten
cions. El 15 de gener de 1948 van detenir Juan Gmez Casas, secretari del
1En un consell de guerra celebrat a Ocaa el gener de 1949 el fiscal va demanar la pena de mort per
a Manuel Villar i Miquel Monllor, per van ser commutades per vint-i-cinc anys de pres. Villar va
nixer a Pradoluengo (Burgos) el 24 de desembre de 1904. Va arribar a Argentina quan era encara
un vailet. Dadolescent, va ingressar a la Federaci Obrera Regional Argentina (FORA). Lany 1926
era redactor de La Protesta. Va ser deportat lany 1930 per ordre del dictador Jos Flix Uriburu.
Sexili a Xile i a Uruguai, i lany 1932 va tornar clandestinament a Buenos Aires. All va ser arrestat
de nou. Va ser redactor de la Soli a Barcelona, director de CNT a Madrid i de Fragua Social a Valn
cia. Va ser detingut en acabar la Guerra Civil, i va ser alliberat pocs mesos desprs. Lany 1941 entr
de nou a la pres acusat de participar en activitats contra el Rgim. Lempresonament es va allargar
fins a labril de 1946. Succe Enric Marco Nadal com a secretari general del CN, quan lltim va ser
detingut el maig de 1947. Lany 1960 va tornar a Argentina, on va morir lany 1972. Escrigu: Con-
98
diciones para la Revolucin en Amrica (1932), El anarquismo en la insurreccin de Asturias (1936) i

Espaa en la ruta de la libertad (1962).
2Veter militant que va destacar a lpoca ms agitada del sindicalisme revolucionari espanyol (1920-1922).
Va actuar una temporada al Pas Basc, especialment a la zona minera; posteriorment va participar a lorganit
zaci de la indstria pesquera. En acabar la Guerra Civil sexili a Frana, i va dur a terme una gran activitat
a la zona del Marne durant locupaci alemanya. Va ser escollit secretari general en un ple de la XI regi,
anomenada zona nord (Pars, Normandia, Nord) celebrat els dies 8 i 9 de setembre de 1945. Ocup el crrec
fins al 31 doctubre de lany segent. El substitu Flix Castro Salgado, nascut a Valladolid el 31 de gener de
1903 i mort a la mateixa ciutat dun atac de cor l11 doctubre de 1962.
99
Problemes a Frana
Comit Peninsular de la FAI. A casa seva, al barri de Carabanchel Bajo, van

trobar la impremta on seditava Tierra y Libertad i Juventud Libre. La policia
va ocupar el domicili i va segrestar la seva companya i el seu fill, que noms
tenia un mes. El dia 16 queia al parany Rafael Cayuela Cubillo, de 24 anys.
Investigacions policials van menar els cossos repressius a un domicili de
Sant Sebasti on sojornaven companys que anaven o venien de Frana. Hi
van detenir Martina Jorajuria. Matilde Pajares de la Fuente, vdua de 37 anys
amb set fills, el ms petit de tres anys, va ser detinguda a Irun. Van empreso
nar-les a Las Ventas.
Gabriel Cruz, secretari de Defensa del CR de Centre de la FAI, va ser
torturat al Ministeri de Governaci convertit en Direcci General de Segu
retat i a la Prefectura especial de Vallehermoso, seu de la Brigada Especial
de Requisitria. Sotms durant setmanes a interrogatoris esferedors, va per
dre les seves facultats mentals.
Juan Gmez i Rafael Cayuela tamb van estar reclosos vint dies a la caser
na de Vallehermoso, on van patir maltractaments brutals, que van continuar
a Governaci fins que el 17 de febrer sels van endur a la pres dOcaa 3.
El 21 de febrer de 1948 es va autodissoldre lMLR de Catalunya. El dia 24
van ser arrestats Llibert Sarrau Royes i Joaquina Dorado Pita 4.
El fet que sadoptessin mesures rpides de seguretat com a resposta a lallau
repressora que sintensific a finals de 1947 va evitar que tingus greus reper
cussions, tant a Catalunya com a Arag i Llevant. Malgrat aix, la policia
descobr a Barcelona el 22 de febrer leditor de la propaganda contra el re
ferndum i del nmero 26 de Ruta, que havia patit un llarg eclipsi des del
maig de lany anterior.
La situaci econmica era cada cop ms angoixosa, faltaven mitjans no
noms, per actuar, sin per aportar ajut jurdic i material als centenars de
detinguts.
El dia 30 dabril de 1948, Josep Llus Faceras, Enrique Martnez Marn i
Celedonio Garca Casino es van apoderar dun taxi, que condua Jos Nava
rro Olivella. Tot seguit van atracar el Banco de Vizcaya, situat al carrer Roca
fort nmero 139, i van aconseguir 100.000 pessetes. Van abandonar el cotxe
al barri de Sant Gervasi.
El tercet va creuar la frontera francesa el mes de maig de 1947 com a dele
gats del CR de Catalunya (FAI-FIJL). La seva missi era recollir armament i
altres equips per transportar-los a Espanya.
3El consell de guerra contra aquests detinguts i altres aqu no esmentats es dugu a terme el juliol de 1949.
ngel Urzaiz va ser condemnat a 30 anys; Juan Gmez, a 23; Rafael Cayuela, a 12; i Matilde Pajares de la
Fuente, a 10.
4Llibert Sarrau va sortir en llibertat del penal de Burgos el 12 de mar de 1958 i va fer cap a Frana al mes de
maig del mateix any. Joaquina Dorado va ser alliberada el 7 de juliol de 1954. Va creuar la frontera francesa
el 19 de febrer de 1957.
A finals de 1946 i principis de 1947 el Quico va abandonar la casa de La

Clapre, a prop de Prats de Moll, i es va mudar a un mas dun llogarret
de lajuntament de Costoja. A pocs quilmetres de la lnia fronterera, era un
indret molt adient per poder preparar activitats per atemptar contra el rgim
franquista. Per tal que la Leonor i les menudes estiguessin acompanyades du
rant les seves constants absncies, tamb hi va anar un company ms gran, que
sencarregaria del conreu dels voltants de la masia. Va comprar un burro que es
va convertir en un inestimable auxiliar a lhora destassar els voltants del mas,
veritablement encaixat a la muntanya baixa on abunden matolls i aros. Els
vens observaven irnicament els seus esforos, encara que no vivien a la vora
perqu els masos ms prxims eren a mig quilmetre en lnia recta, com el
mas de Les Escomes, on acabava el cam transitable que existia des de Costoja.
Per en Quico havia danar de vegades a Ceret, Arles, Sant Lloren de
Cerdans i, fins i tot, a Perpiny per aconseguir material o per comprar llavors,
i exposava apassionadament a tothom les seves illusions i esperances. La gent
de la comarca coneixia perfectament, o aix pensava, el que podien obtenir
daquella terra i acollia amb escepticisme les explicacions de Sabat: Altres
deien ho havien intentat abans que ell i havien fracassat en la punya.
Per el Quico no noms era tena, sin que era un home amb iniciativa i un
treballador traut. Va comprar una bomba vella docasi i, amb lajuda del
ruc, va installar canalitzacions per portar laigua dun rierol fins a la casa. Al
cap dun temps, el pags improvisat ensenyava cofoi als ms incrduls els me
lons que havien substitut els matolls.
Al voltant daquelles dates va ocrrer un fet que hem desmentar, ja que
posteriorment ens hi referirem diverses vegades. La nit del 6 al 7 de maig de
1948 un grup dhomes emmascarats i armats aconseguia entrar, escalant, al
recinte de la fbrica Rhne Poulenc, a Page de Roussillon (Li), desprs
dhaver tallat les lnies telefniques. El seu propsit era apoderar-se de la paga
del personal. Dos guardes, Poncet i Hennebaud, van ser lligats de mans i
emmordassats. Un tercer guarda, Maurice Monnot, va sorprendre els atraca
dors i va voler detenir-los, per una rfega de metralleta va acabar amb la seva
100
101
vida. Aquesta mort, que no formava part dels plans dels assaltants, els va fer
abandonar precipitadament la fbrica. Van fugir amb el cotxe amb qu ha
vien arribat. La pressa va fer que hi deixessin mltiples pistes.
Els atracadors havien canviat la matrcula del cotxe i havien conservat
loriginal, probablement per muntar-la de nou desprs de lassalt. Tanmateix,
per descuit o pel que fos, en enretirar les armes del vehicle va caure la matr
cula a terra i all es va quedar. La policia va poder identificar rpidament el
propietari de lautombil, amb placa 7263 FS 8. Havia estat matriculat al
departament francs de lAlta Garona, i pertanyia a un home espanyol, Carles
Vidal Pasanau, amb residncia a Tolosa. El Carles lhavia comprat a un garat
gista de Tol. No el van poder interrogar, ja que es va amagar i va creuar r
pidament la frontera espanyola.
El 15 de maig a la nit una parella de carrabiners efectuava un control a uns
8 km de la frontera espanyola, a prop de la Cabanassa, comuna de Ceret (Piri
neus Orientals). Van aturar un taxi, van convidar a sortir el client i li van fer
entregar la documentaci. Lhome va accedir i els la va entregar. Mentre els
agents lexaminaven, lhome els va donar una forta empenta i va desaparixer
corrent entre la boirina. Els carrabiners van disparar alguns trets, per no el
van ferir.
Els agents tenien a les mans els documents dun refugiat espanyol: Fran
cesc Sabat Llopart. Sota la banqueta del taxi hi van trobar una pistola au
tomtica.
Hores desprs, els agents de duanes es van presentar al mas Casenove
Loubette o Casanova de la Llobeta. Van escorcollar la casa amb la presncia
de Leonor. Hi van trobar dos aparells porttils de TSH (emissors-receptors)
de marca nord-americana. L Administraci de Duanes consider aquest ma
terial com a contraban 5.
El 21 de maig el comissari de policia Dupouy va tornar a cal Quico per
efectuar-hi un escorcoll ms detallat. En un cobert, a prop de la casa, va tro
bar un sac de tela a dins del qual hi havia:
un paquet de vint-i-dos cartutxos de material explosiu,
cinc granades de m,
tres cilindres carregats amb materials explosius,
catorze petards 6,
Problemes a Frana
dos petards ms marcats com a perillosos,

dues caixes de quinze detonadors cadascuna.
Mentrestant... per on parava el Quico? Desprs de fugir, com hem ex
plicat, va creuar el riu Tec i es va amagar durant uns dies a casa dun amic,
Jacques Pignol 7, a Arbools. Amb set persones ms va creuar la frontera es
panyola. Eren: el seu germ Josep, Ramon Vila Capdevila, Francsico Mar
tnez Vzquez, Josep Dot, Alejandro Triburcio, Carles Vidal Pasanau i Bentez.
El Quico va ser inculpat de possessi illegal darmes i explosius i declarat
en rebellia pel Tribunal Correccional de Ceret el 23 de novembre de 1948.
Va ser condemnat a tres anys de pres i a pagar una multa de 50.000 francs.
Jos Blanco va convocar el 23 de maig un ple de carcter informatiu a
Madrid. Shi va nomenar un comit encarregat de convocar un Ple Nacional
de regionals. Tot just desprs dhaver celebrat el Ple es va desencadenar una
repressi que prcticament va aconseguir desarticular lOrganitzaci. Aques
ta vegada era la repercussi de la fuga duta a terme per dotze companys de la
pres dOcaa, el 8 de maig8.
Jos Blanco va ser detingut a principis de juny i va morir uns anys ms
tard a la pres. A partir del dia 4 uns seixanta companys van fer cap a la Pre
fectura, entre els quals citem: Jos Carrero Garca, Jos Ponde Mulero, Felipe
Mora Bustillo, Luis Abada Velzquez, Manuel Orihuela Caballero, Jos Me
dialdea Arenas, Ignacia Mara Luisa Cobos Pea, Esperanza de la Cruz Daz,
Mara Gonzlez Aria, Federico Lpez Tola9.
Ramon Gonzlez Sanmart 10 va morir dun tret al front al 13 de juny de
1948, en un tiroteig amb la policia al carrer Tallers, cantonada amb Valdon
7Vam entrevistar Jacques Pignol el juny de 1972. Llavors treballava com a sabater al carrer de Pasteur a Thuir
(Pirineus Orientals).
8 La fuga va ser breu. El dia 20, els evadits entraven de nou al centre penitenciari. Tamb el militant gallec
5Aquest afer de contraban va ser resolt amistosament entre linculpat i lAdministraci el 14 de gener de 1949.
6Explosius slids premsats de forma regular, generalment prismtica. Tenen un orifici on es colloca lenceb.
Manuel Amil Barcia, que shavia fugat anteriorment de Cuelgamuros (Madrid), i Juan Gil Heredia, que va
intervenir per organitzar la fuga des de lexterior. Juan Gil va ser executat a garrot vil a Ocaa el novembre de
1949. Noms dos companys van aconseguir salvar la pell i fugir a Frana: Francisco Romero Gamis i Antonio
Ejarque Pina.
9Un Consell de guerra celebrat el setembre de 1949 jutj Blanco i deu companys ms. Van ser condemnats
a 30 anys: Jos Blanco, Juan Muoz, Luis Pintado i Silverio Castellano; a 20, Jos Daz i Juan Morano; a 10,
Emilia de Blanco, ngeles Rojo i Casimiro Rojo; Antonio Chozas a 8; i Jos Otero a 4.
10 Ramon, Salvador Soler Santamara en la clandestinitat, el Nano pels amics, nasqu a Granollers el 26 de
maig de 1920. Durant la Guerra Civil combat a la Columna Roja y Negra, que ms endavant integr la 28a
Divisi (Divisi Ascaso) i la 26a (Durruti). Quan es va declarar la Segona Guerra Mundial es va allistar a la
Legi Estrangera a Frana. Al Marroc va ser repatriat a Frana per malaltia.
102
103
Problemes a Frana
zella. Juan Cazorla (Tom Mix) va aconseguir escapar i salvar la pell, per el
van ferir al ventre. A Ral Carballeira Lacunza 11 una bala li freg lorella per
no el fer. Uns dies ms tard la policia el va trobar en un refugi de Montjuc i
mai no sha sabut si va morir per les bales policials o si es va sucidar dun tret
a la templa.
Josep Llus Faceras, Celedonio Garca Casino, Enrique Martnez Marn
i Antoni Franquesa Funoll (el Toni i tamb Felipe), membre del POUM expe
rimentat a passar la frontera i que sentia una predilecci especial per lacci
que duien a terme els joves llibertaris, van passar a Espanya el 2 de juliol.
Aquest viatge es va caracteritzar per un atracament a la fbrica de Taulells
de Juan Jover, situada a la carretera del Port nmero 25, el dia 31 de juny. Sen
van endur 125.000 pessetes.
Els successos del mes de juny de Barcelona i les morts de Ramon Gonzlez
i Ral Carballeira van permetre a la policia localitzar molts companys. Entre
ells el doctor Josep Pujol Gra, que havia ats Tom Mix en ser ferit.
El 15 dagost va creuar la frontera francesa un grup nombrs guiat per
Francisco Dens Dez (Catal): Tom Mix, convalescent de la ferida, Guiller
mo Ganuza Navarro, Pere Adrover Font, el doctor Josep Pujol i el Face. El
Face shavia entossudit a acompanyar el doctor, a qui estimava com un pare,
fins deixar-lo sa i estalvi a Frana.
Una allau de detencions va abatre Saragossa el mes dagost. En una ma
teixa acci policial van caure trenta-cinc companys de les Joventuts Socialis
tes, i en una altra vint-i-set companys llibertaris. Aquests ltims formaven
part dun grup encapalat per Jos Gonzlez Feijoo (el Americano), que havia
arribat des dArgentina el 1945. Dacord amb la FAI a lexili, havia creat una
agncia de transport legal i va comprar un cami (que va costar 220.000
pessetes), que tamb va ser confiscat.
El 26 de novembre de 1948 el Face tornava a Espanya amb un grup for
mat pel saragoss Wenceslao Jimnez Orive, Celedonio Garca, Jess Mart
nez i un tal Garca. A Barcelona sels va afegir Enrique Martnez Marn, que
havia sortit en llibertat el 25 de mar.
El dia 21 de desembre el grup va fer-se seu un taxi, el propietari del qual
era Virgilio Cimarro Mariano, i agaf la seva documentaci i la gorra. Van
expropiar 400.000 pessetes al Banco Hispano Colonial situat al carrer Major
de Grcia nmero 111. Wenceslao no hi va intervenir. Havien sorgit discrepn

cies entre ell i el Face i va decidir formar un altre grup amb companys arago
nesos.
Flix Perpignan 12, de 22 anys, membre dun grup dacci de la capital
catalana, va ser detingut el mes de desembre.
El Face, Celedonio i el Quique van tornar a Frana el 13 de gener de 1949.
A la viglia daquest viatge van ser alliberats diversos companys que havien
estat arrestats el maig de lany anterior, entre ells Francesc Ballester Orovitg.
Francesc havia elaborat, de la pres estant, un llistat dels anarcosindicalistes
condemnats amb les adreces de les seves famlies i els noms dels advocats que
havien intervingut en les seves causes. Lobjectiu daquest cens era intentar
organitzar eficament lajut material i jurdic per a aquests presos, ja que
deixava molt a desitjar. Es va posar en contacte amb el Quico, a qui coneixia
perfectament.
La idea va engrescar el Quico, que sovint es preocupava per la mancana
dajut exterior amb qu es trobaven els presos. Va encarregar al seu germ
Josep i a Francesc que tracessin un pla de treball raonable i daplicaci imme
diata. Una de les primeres gestions va ser buscar un advocat a qui encomanar
lassistncia jurdica. El grup del Quico es va comprometre a cobrir totes les
despeses que ocasions lajut als presos.
De diners, els grups noms podien abastir-sen a partir dentitats ban
cries. Conseqentment, els atracaments a bancs i empreses ocupen un lloc
destacat en la narraci dels successos.
Gins Urrea Pia, Santiago Amir Gruaas (el Sheriff ) i Josep Torres Cua
drado van fer acte de presncia a la Banca Soler Torra, emplaada a la plaa
Urquinaona, a les vuit del mat del 4 de gener de 1949. Durant latracament
es va disparar accidentalment la pistola de Santiago Amir i aquest tret va ma
tar el venedor de loteria Mart Salv Figueras. Van fugir sense endur-se un
cntim.
Un altre grup es va apoderar de 65.000 pessetes desprs datracar la fbri
ca de teixits de Jos Sanglas Mernos a Avi (Berga) el 28 de gener.
Espanya ell estava a Uruguai, i va arribar a Barcelona de poliss. Va combatre al front dArag. Va ser membre
del primer Comit Nacional de la FIJL a lexili, a Frana (1945).
12 Flix va morir al febrer de 1949 al castell de Montjuc com a conseqncia de les tortures a qu va ser
sotms. Lany 1946 havia desertat de lExrcit franquista. Sincorpor al Moviment Llibertari Espaol i va
dur a terme diverses missions denlla a lInterior. A principis de 1947 es va incorporar als grups dacci.
Poc desprs va ser detingut per aconsegu escapar-se, i es va refugiar a Frana. Va tornar a la lluita clandes
tina. Quan va ser arrestat per la Gurdia Civil el desembre de 1948, el van empresonar a la pres Model.
Identificat com a desertor, va ser reclamat per les autoritats militars i sel van endur a Montjuc. All va
morir.
104
105
11Ral Carballeira va nixer a Surez (Argentina) el 28 de febrer de 1918. Quan va esclatar la Guerra Civil a
Problemes a Frana
El mes de febrer es va constituir el nou grup de Wenceslao Jimnez, for

mat per Daniel G. M. (Rodolfo), Simn Gracia Fleringan, Plcido Ortiz Gra
tal, Mariano Aguayo Morn i Niceto Pardillo Manzanero, de 18 anys, que era
el secretari del Sindicat de la Construcci de Barcelona.
La primera acci del grup va ser escarmentar Antoni Seba Amors, cone
gut ajudant dEliseu Melis. El van trobar al bar Bracaf, al carrer de Casp, on
li van disparar un tret. El van ferir lleument. Arran daquesta trobada Seba es
va esfumar de la circulaci i, fins i tot, va marxar de Catalunya.
El 18 de febrer Santiago Amir, Gins Urrea, Francisco Martnez Mrquez
i alg altre van atracar el Banco Central de Barcelona, situat al passeig de
Sant Joan, nmero 35. Es van endur un bot de 77.699 pessetes.
El Quico, el seu germ Josep, Jos Prez Pedrero (Tragapanes) i un altre
company forjaven el pla duna acci propresos contra un banc de Gav. El
Quico coneixia b el banc, ja que lany 1935 hi havia coms un atracament.
Ja havia estat en el seu punt de mira dues setmanes abans, per aleshores el
Quico i el Francesc Ballester van descartar lacci perqu el banc estava vigilat
per dos gurdies de la Policia Armada, i sent noms dues persones ho van
considerar massa arriscat. La vigilncia als bancs havia aparegut arran de les
freqents visites que patien.
El nou intent tamb va fracassar, per per altres raons. Si el Quico va
aconseguir sobreviure durant tants anys dacci arriscada i constant va ser
grcies a la seva intrepidesa, valor i intelligncia, i tamb hi va intervenir una
gran dosi de sort. En el cas del Quico la sort es corresponia a lextrema pru
dncia. Era valent per no sucida, com ara veurem.
Josep Sabat i Tragapanes van aconseguir un cotxe una estona abans de
lhora convinguda. Josep, que coneixia la puntualitat del seu germ, havia
deixat en llibertat el propietari de lautombil robat. Ho va fer perqu encara
que lhome informs immediatament del robatori, tenien temps de sobres per
a fer lacci sense perill. Aquesta vegada, per, per circumstncies alienes el
Quico va arribar a Gav bastant tard. Quan li van dir lhora en qu havien
alliberat lhome, el Quico va decidir deixar-ho crrer. Sort! Uns centenars de
metres desprs dhaver arrencat, ja cam de Barcelona, el cotxe es va negar a
continuar funcionant. Si el cotxe shagus espatllat tot just desprs dhaver
coms latracament, el grup, sens dubte perseguit, hagus passat una mala
estona.
Ballester ignorava que des que havia sortit en llibertat la policia li seguia el
rastre. Aquesta havia localitzat el domicili de Josep Sabat a Sants i, abans de
passar a lacci, tenia com a objectiu esbrinar tanta informaci com fos possi
ble. Grcies a la prudncia de tots, adquirida per la gran experincia que te
nien en la lluita clandestina, el pla policial va fracassar. Per exemple, ning
no, entrava al seu domicili ni a cap altre lloc sense haver comprovat abans que
no hi hagus senyals de perill.
Quan la policia va esbrinar on vivia Josep, aquest va advertir immediata
ment el perill. Tragapanes, el Quico i ell van decidir donar una lli a la bfia.
Convenientment armats van anar-sen cap al barri de Sants. Quan van arri
bar-hi, Josep es va adonar que els espies que ell havia vist shavien esfumat.
Passejant a prop dells hi havia un parell dhomes fora mudats; van pensar
que possiblement havien rellevat els anteriors. Jos Prez Pedrero i Josep Saba
t es van situar estratgicament mentre el Quico shi va acostar. Quan ja shi
havia atansat els va encanonar amb la metralleta Thompson que duia sota la
gavardina i els va demanar la documentaci. Els dos homes, sorpresos, li van
ensenyar els papers que, per cert, acreditaven que eren ciutadans corrents; un
dells era farmacutic. Sabat els va recomanar que abandonessin lindret i els
advert que si els tornava a veure en circumstncies semblants no perdria el
temps verificant documents.
Els dos individus podien ser ciudatans corrents, per el ms probable s
que fossin policies de pais. Fos com fos, Quintela sassabent daquesta sen
zilla operaci i va comprendre que el pla de vigilncia que havia establert al
voltant de Ballester i Josep no havia reeixit. El cap policial va recrrer a
ladvocat amb qui Francesc havia contactat, amb lobjectiu dobtenir-ne infor
maci que els servs dorientaci. Ladvocat no els va poder informar de res,
noms que shavia entrevistat amb ell, informaci que ja tenien, ja que havien
anat a buscar-lo. Els policies van detenir a Ballester immediatament perqu
no sescaps. La Brigada de Serveis Especials va encarregar-se de la missi, i
Ballester va ser tancat de nou a Via Laietana.
Francesc no podia negar la seva relaci amb el grup del Quico, ja que li
havien seguit el rastre des que havia sortit de la Model. Lgicament la policia
volia que els confesss la data i lloc de la propera cita del grup. No tenia altra
alternativa. Els va dir que shavien de trobar el dia 26 de febrer a la porta del
Cine Amrica, situat a lavinguda del Marqus del Duero, nmero 21, a tres
quarts de set de la tarda. Si es produa algun retard es citarien una mica ms
tard al nmero 91, davant del Cine Condal. Ballester 13 va tenir lenginy de
13 Francesc Ballester, alliberat posteriorment, es va refugiar a Frana. Havia nascut a Barcelona el 12 de se
106
107
Problemes a Frana
capgirar lordre de les cites i dindicar falsament a Francisco Martnez Mr

quez (Paco) com a enlla.
La policia va pensar que hi capturarien Francisco Martnez i per dur a
terme loperaci va engegar un dispositiu de relativa importncia (la policia
tamb t un ordre de valors), menor del que haguessin mobilitzat si es tracts
de la detenci dels germans Sabat. Havien dactuar per sorpresa. El capgira
ment de les cites va fer fracassar la maquinaci policial, ja que el nombre ms
gran de forces el van establir al cinema Amrica. Loperaci la dirigia el cap de
la Brigada dels Serveis Especials, Pedro Polo Borreguero, home que tenia una
gran experincia en la persecuci dels militants de la CNT-FAI.
Polo 14 ja havia treballat per al cap de la policia de Catalunya Miquel Ba
dia (1933-34) 15. Aquest, sota les ordres del conseller Josep Dencs Puigdo
llers i amb la complicitat del govern de la Generalitat, va reincidir en els ho
rrors que havien coms Severiano Martnez Anido i el general Miguel Arlegui
Bayones.
La Brigada de Serveis Especials es va crear al setembre de 1946 i sen va
designar com a cap a Polo, que fins aleshores havia estat subcap de la Brigada
Politico Social, que dirigia Quintela. Ambdues brigades sescarrassaven en la
seva feina a les ordres del cap superior de la policia Manuel Chinchilla 16.
Per dur a terme loperaci del Cine Condal van designar Oswaldo Blan
co Gregorio, linspector Jess Martnez Torrecilla 17 i lagent lvaro Varela
Guilln 18.
El grup del Quico havia de sortir aquella mateixa nit cap a Martorell. Van
decidir anar tots plegats a la cita amb Ballester, la detenci del qual ignoraven,
clar.
La colla es dirigia cap el Cine Condal, els germans Sabat al capdavant i
Josep Gonzlez Puig amb Francesc Massip Valls (Ciscu) rere seu. Atent i aler
ta, com sempre, Josep Sabat va reconixer en la llunyania a Oswaldo Blanco.
Era un dels policies que anteriorment havia vist rondar per casa seva, a Sants.
Li ho va dir al seu germ i immediatament van acordar un pla. Entre ells
i el cinema hi havia un quiosc que utilitzarien de pantalla. Cadasc desembo
caria a un dels costats del quiosc, sabraonarien sobre lagent i desprs el des
armarien. En acabat li volien entregar una tarja de felicitaci a Polo.
Josep es va avanar al seu germ. Oswaldo el va reconixer tot duna i
sense perdre pistonada va empunyar la pistola. El Quico, en arribar pel costat
oposat amb la pistola amartellada, va veure el perill en qu estava el seu germ
i va disparar encertadament contra lagent, que es va desplomar amb un tret
al cap.
La batussa va coincidir amb la sortida del pblic del cinema. No cal des
criure el pnic que va sentir la gent. Lagent que acompanyava Oswaldo es va
apropar a la porta del cinema, atret pel soroll del tret. Va veure lagent ests a
terra i els dos homes que empunyaven les seves pistoles. Va creuar el carrer i
es va protegir rere un munt de llambordes. Des dall va disparar unes quantes
vegades, fet que sens dubte hagus pogut causar vctimes innocents. La gent
shavia esvat, shavien quedat sols Josep i el Quico. Aquest ltim, protegit pel
seu germ, va respondre a latac de lagent. Va aconseguir endinyar-li un tret
a la cama i el tiroteig es va acabar 19. Els dos germans van agafar la documen
taci, la placa i larma dOswaldo 20 i es van allunyar abans que arribessin re
foros.
Unes hores desprs els germans es van reunir amb el parell de companys
que havien tocat el dos en haver comenat la batussa amb els agents. Francesc
Massip els explic segons ens va dir el mateix Quico que shavia adonat
que no duia la pistola a sobre i, com que vivia molt a prop, havia... anat a
buscar-la.
tembre de 1920. Va morir a principis de setembre de 1957 en el catastrfic accident ferroviari del tren Express
Pars-Nimes. Era un esperantista fervent i collaborava sovint en revistes especialitzades.
14 Polo va nixer el 8 de setembre de 1897. Va ingressar al cos el 24 de juny de 1921. Durant la Guerra
Civil estigu a la zona republicana com a policia de la Generalitat. Josep Peirats, al seu llibre La CNT en la
revolucin espaola (Ed. CNT, Tolosa, 1952, Volum II, pg. 215), diu que Polo, durant la guerra, viatjava a
Frana, on rebia ordres del servei de contraespionatge franquista. Va morir de mort sobtada a Barcelona el 7
de desembre de 1972, quan feia deu anys que shavia jubilat i lhavien nomenat comissari principal honorari.
Desprs de la jubilaci va ocupar el crrec de cap de gabinet del Govern civil.
15 Miquel Badia Capell va morir en un atemptat el 28 dabril de 1936 al carrer Muntaner de Barcelona.
Tamb hi va morir el seu germ Josep, secretari del Somatent.
16Aquesta nova organitzaci policial sinspir en la que havia creat el general Miguel Arlegui el 1920, quan
ocupava el crrec dinspector general dOrdre Pblic de Barcelona, amb Severiano Martnez Anido al Govern
Civil. Arlegui tamb havia creat la Brigada de Serveis Especials i hi va collocar al capdavant linspector An
tonio Espejo Aguilar. La diferncia ms significativa que existeix entre ambdues etapes rau en qu linspector
Espejo pogu gaudir molt poc del seu nou crrec, ja que va ser cosit a trets el 19 de gener de 1921 a la canto
nada del carrer Regomir, al Casc Antic.
17Jess Martnez va nixer el 17 de juliol de 1908. Sincorpor al cos l1 dagost de 1932.
18lvaro Varela va nixer el 28 dagost de 1919. Ingress al cos el 12 de juliol de 1943.
108
19 Lany 1973 linspector lvaro Varela va detenir a Madrid un company que duia a sobre un exemplar de
la primera edici daquest llibre. Li va explicar, mentre lapallissava, que era mentida que lhaguessin disparat
a la cama. Ho fem constar.
20Oswaldo tenia 27 anys. Cinc anys enrere havia ingressat a la policia.
109
VIII.
Terror a Barcelona
A finals de febrer de 1949 els germans Sabat van establir contacte amb el
grup dacci recentment constitut de Los Maos que havia comenat a ac
tuar a Barcelona, el responsable del qual era Wenceslao Jimnez Orive. Val la
pena de relatar les circumstncies de la trobada.
Los Maos, desprs de lescarment que havien donat al confident Antoni
Seba, van decidir matar el comissari Eduardo Quintela. Van comenar a vi
gilar les seves passes per determinar el moment i el lloc ms adients per come
tre latemptat. Daltra banda, el grup del Quico preparava exactament la ma
teixa operaci. Un dia, els dos grups es van trobar al carrer Marina. Els
germans Sabat i Wenceslao ja es coneixien; van enraonar una bona estona i
es van adonar que tots perseguien el mateix objectiu. Van decidir reunir-se
per contrastar les informacions que havia aplegat cada grup. Totes les dades
coincidien. Quan Quintela sortia de la Prefectura de la Policia situada al n
mero 43 de la Via Laietana per anar a casa seva, al carrer de la Vinya (barri
del Carmel), feia diferents rutes per gaireb sempre enfilava el carrer Marina
entre tres quarts de dues i les dues i deu de la tarda. Feia el recorregut con
duint un vehicle gris que duia les insignes oficials. No hi havia temps per
perdre: es van fixar el lloc i el dia per cometre latemptat. Entre els carrers
Mallorca i Provena, el 2 de mar de 1949.
El dia convingut, ben dhora, el grup Los Maos va apropiar-se dun cot
xe. Concretament dun Fiat, propietat dun home de Lorca que esperava la
seva dona, que havia anat al metge. Simn Gracia va asseures al volant i van
111
Terror a Barcelona
obligar lhome de Lorca a seure als seients del darrere amb Wenceslao. Van
dirigir-se cap al lloc on shavien de trobar amb el Quico. All els esperava, al
costat de la camioneta que havia aconseguit. A dins van instalar-hi lhome,
lligat de mans i emmordassat. Cada vehicle sen va anar per un cam diferent
cap al lloc convingut, per trobar-shi a lhora establerta.
A tres quarts de dues una camioneta va estacionar al carrer Marina, a uns
cent metres del temple de la Sagrada Famlia, amb Carles Vidal al volant,
Josep Sabat al seu costat i el Quico, que va baixar del vehicle vestit amb una
granota blava i es va posar a arreglar una avaria del motor. El mecnic,
encara que semblava molt absorbit per la feina, observava de rell un senyoret
que, amb un barret marr, passejava a uns cinquanta metres. Era Mariano
Aguayo. A laltra banda del carrer, a uns vint metres, hi havia aparcat el Fiat
que ocupaven tres homes, dos dels quals armats amb metralletes Sten. El del
volant era Simon Gracia, els altres dos, amb les armes dissimulades per
llestes per fer foc, eren Jos Lpez Penedo i Wenceslao Jimnez.
A les dues menys cinc lhome que passejava es va treure el barret. A la
cantonada del carrer Marina va aparixer lautombil esperat. El Quico va
treure un fusell metrallador del motor de la camioneta, es va plantar al mig
del carrer amb larma repenjada i les cames flexionades i, va etzibar una llarga
rfega contra el cotxe que sapropava. Els vidres del cotxe van esmicolar-se i el
vehicle es va aturar quasi instantniament. En van sortir dos homes que in
tentaven escapar-se, per van ser abatuts per les bales disparades des del Fiat,
que havia arrencat vers ells. Els dos homes van quedar estesos al terra, aparen
tment morts. El Quico, empunyant larma, es va acostar al cotxe metrallat i
va guaitar les cares de les vctimes. All no hi havia Quintela...
Dos caps falangistes havien utilitzat el cotxe de Quintela aquell dia: Ma
nuel Piol Ballester, secretari del Frente de Juventudes del Districte Universi
tari, i Jos Tella Bavoy, cap desports del mateix organisme. El primer i el seu
xofer, Antonio Norte Jurez, eren dos cadvers. El segon estava ferit.
Noms Quintela hagus pogut aclarir si el fet que passs per aquell carrer
a lhora exacta un cotxe idntic al seu sense ell a dins va ser una casualitat o
no1. La premsa falangista va especular amb la mort daquells innocents. La
veritat s que, tot i que no mereixessin aquest qualificatiu, les bales no anaven
dirigides contra ells.
A partir de latemptat del carrer Marina, lactivitat de la resistncia llibertria

va tenir una forta repercussi en el dia a dia de la ciutat de Barcelona.
Tant a la capital com a la provncia imperava un gran torbament. A Bar
celona es vivia en estat de guerra: a banda dels escorcolls domiciliaris, la
fora pblica dissolia sistemticament els grups de transents. Es va ordenar
suspendre els espectacles nocturns i, a partir de les vuit del vespre, noms les
nombroses patrulles de la Policia Armada circulaven pel carrer.
La BPS es va veure impotent per garantir lordre a la ciutat. Va recrrer a
la Brigada Criminal i a la Gurdia Urbana. Fins i tot la Direcci General de
Seguretat de Madrid els va enviar reforos.
Durant una temporada, les patrulles armades van utilitzar cinquanta taxis
amb agents policials al seu interior; passejaven amb la bandereta aixecada,
indicant que estaven lliures. Qualsevol ciutad que agafava un taxi era con
dut fins a la Prefectura, on verificaven els documents didentitat. Aquesta
mesura tenia un objectiu concret: impedir que els grups dacci poguessin
utilitzar, com solien, aquests vehicles. El nerviosisme va fer que es produssin
alguns lamentables accidents. Els policies, enardits, alguna vegada van dispa
rar contra ciutadans sospitosos quan es disposaven a treure la documenta
ci. Fins i tot, de tant en tant patrulles de cinc agents armats assaltaven auto
busos i registraven els passatgers.
Els grups dacci no van contribuir a restablir la tranquillitat, ans al con
trari. Un dia, Wenceslao Jimnez i Simn Gracia van robar un autombil des
del qual van metrallar una comissaria. Heus aqu la nota que es public a la
premsa:
1Toms Gil Llamas estigu al capdavant de la Brigada dInvestigaci Criminal de Barcelona durant set anys
(de 1946 a 1953). Al seu llibre La ley contra el crimen, Barcelona, 1956, escrigu: El vehicle dels desventurats
falangistes era idntic al que solia emprar el comissari, i la confusi els men a la mort.
112
Cap a dos quarts donze del mat dahir un autombil, sembla que particular, circulava pel carrer Provena direcci cap al passeig del General Mola,
i en arribar a la cantonada dels carrers esmentats satur davant de la sucursal
del Banco de Vizcaya i des de l interior del cotxe es, dispararen diversos trets
contra la parella de la Policia Armada que estava de servei. A continuaci
fugiren. Els guardes repelliren la covarda agressi malgrat que van resultar
abatuts pels trets. Com a conseqncia del criminal atemptat, el gurdia Manuel Rodrguez Carballeda ingress a lHospital Militar del Generalsimo
greument ferit. Les lesions de laltre gurdia sn lleus. Tamb result malferida Concepci Fermens Queralt, que transitava casualment per l indret dels
fets.
113
Terror a Barcelona
All que encobria la nota policial era que Concepci Fermens va ser vcti
ma de latac dels gurdies mentre aquests repellien la covarda agressi.
El cap superior de la policia de Barcelona va rebre un annim en qu se
lamenaava de mort i se linformava que farien volar la Prefectura. El funcio
nari ho va entomar molt seriosament: va fer reforar la protecci de ledifici i
va fer establir gurdia permanent al clavegueram proper2. Es va prohibir la
circulaci a menys de 50 metres de la Prefectura, i els agents van rebre lordre
de disparar contra qualsevol vehicle sospits que intents infringir la consig
na. El trnsit sinterrompia freqentment a daltres zones de la ciutat, conver
tint la via pblica en un espai assetjat, on sovint escorcollaven els vens.
Com a mtode dissuasiu per impedir latemptat contra la Prefectura, els
calabossos es van omplir de presos poltics. Durant les diferents setmanes en
qu va durar lestat dalerta el cap superior va residir a la Prefectura. Alguns
comissaris i inspectors van imitar la seva prudncia i quan sortien de servei
sabraaven i sacomiadaven, com si fos poc probable que es tornessin a veure.
Es va viure pnic i desconcert. Els cossos armats, com veurem, van saber
venjar-se amb escreix de la por que van passar.
2 Lamenaa era digna de ser tinguda en consideraci. Recordem que el senyal per arrencar el moviment
revolucionari del 8 de gener de 1933 a Barcelona havia de ser fer el mateix amb la Prefectura superior de la
policia de Via Laietana i amb el Govern Civil. A travs del clavegueram, els anarquistes collocaren 90 kg de
dinamita en ambds edificis. La del Govern Civil fall, per la de la Prefectura esclat. Ledifici no sesfondr,
tal i com es pretenia, perqu la mida de lartefacte, preparat amb antelaci, no va permetre acostar-lo prou als
fonaments de ledifici. Vegeu el llibre de Ricardo Sanz El Sindicalismo y la Poltica. Los Solidarios y Nosotros,
Edici de lautor, 82-Golfech (Frana), 1966.
operaci especial, amb un objectiu ben concret. La policia havia aconseguit

esbrinar que aquella casa acollia resistents i, possiblement, tamb debia saber
qui eren.
Va ser la muller del ferroviari, Manuela Valerio Ramos, qui es va atansar a
la porta.
Qui s?
Un telegrama va respondre un dels agents.
La dona va obrir la porta sense desconfiar. La llum de la llanterna que duia
el policia la va enlluernar i al mateix instant notava el contacte del can de la
pistola contra el seu pit.
Policia! Qui dorm en aquesta casa?
Dos homes va respondre la dona, espantada.
On?
Manuela va assenyalar amb la m la primera habitaci del passads.
Els quatre policies van penetrar dins la casa amb les armes llestes per fer
foc.
Tot i que havien parlat fluixet, Josep Sabat, que dormia a lhabitaci in
dicada, shavia desvetllat per la trucada. A travs de la porta, lleugerament
entreoberta, havia vist lescena. Quan va veure els sicaris avanar cap a
lhabitaci, va disparar la seva pistola a travs de lobertura de la porta. Anto
nio Jurez, que anava al capdavant, es desplom amb un tret al cap. Els seus
collegues es van tirar al terra i arrossegant-se van girar cua cap al repl. Saba
t i Jos Lpez Penedo, que dormia a lhabitaci del costat, van aprofitar
locasi per anar al menjador que, al fons del passads, quedava davant la
porta dentrada. Es van parapetar rere una taula tombada, i es van disposar a
vendre cares les seves vides amb la minsa munici que tenien.
Sense deixar-se veure, els policies van descarregar els seus carregadors.
Sabat va ser abatut per una bala que li entr pel pit i li sort per lesquena, a
prop de lespatlla dreta. Els dos lluitadors no podien fer-se cap illusi. Havien
daconseguir tocar el dos abans que arribessin reforos. Sabien, per experin
cia que no trigarien gaire.
Duent posats noms els calotets, van saltar per la finestra que donava al
carrer. La parella que vigilava aquella zona havia marxat, atreta pel soroll dels
trets. No shavien allunyat gaire, per, i van poder veure les dues ombres que
fugien. Immediatament van donar lalerta i van comenar a crrer rere seu.
Els dos homes fugien enmig duna pluja de bales. Jos Lpez va caure a terra
amb el pulm travessat per un projectil. Sabat, tot i estar ferit, va intentar
114
115
Dos taxis es van aturar a prop del nmero 40 del carrer del General Sanjurjo,
al barri de la Torrassa, a les dues de la matinada del dia 9 de mar de 1949.
Quatre policies de la comissaria de lHospitalet de Llobregat, entre ells Anto
nio Jurez, i dues parelles de la Policia Armada, van baixar dels vehicles. Van
parlar breument amb el vigilant nocturn, Diego Miarro, i tot seguit es van
distribuir com si anessin a assaltar una fortalesa. Dos grisos i el sereno es van
collocar a la porta de la casa i una altra parella a la part posterior de ledifici.
El quartet va penetrar silenciosament al portal i va pujar al primer pis. Van
tustar a la porta.
All hi vivia un ferroviari, ngel Hernndez Rodrguez. Aquella matinada
estava treballant.
El nombre de forces mobilitzades i lhora nocturna del servei evidenciaven
que no es tractava duna de les rutinries violacions de domicili, sin duna
Terror a Barcelona
donar un cop de m al seu amic. La ferida de Lpez era greu, i ni amb el seu
ajut va poder incorporar-se.
Corre, Josep! Salvat tu...!
Incapa dajudar-lo, ja que la ferida impedia que reeixs en el seu propsit,
va fugir entre el brogit eixordador de les bales. Lpez3 va ser capturat sense
coneixement. El van traslladar a la Creu Roja de Collblanc, al carrer del Pro
grs, on li van practicar un tractament durgncia. A continuaci sel van
endur a lHospital Militar, on el van intervenir quirrgicament diverses vega
des. Encara en estat de pronstic greu sel van endur a la Prefectura Superior
de la Policia, per tal de poder interrogar-lo sense la presncia compromesa del
personal mdic. All va tenir la gran satisfacci dassabentar-se que Josep Sa
bat havia aconseguit salvar-se.
No disposem de cap detall que ens permeti deduir com la policia va arribar
a la casa de la Torrassa. L endem de la nit dels fets, Josep, Jos Lpez i el
Quico havien de marxar cap a Frana. Malgrat que el, Quico els va aconsellar
que passessin la nit a la muntanya, Josep va preferir dormir sobre un bon
matals abans de fer la caminada. Lpez tamb preferia la seguretat incmo
da del camp, per finalment es deix convncer. Aquest canvi de plans, fet a
darrera hora, noms el coneixien els interessats i el matrimoni que vivia a la
casa...
la fbrica. Amenaant-los amb la pistola descarregada, ja que havia utilitzat

tota la munici, els va exigir una jaqueta i uns pantalons. Laparici dun
home gaireb nu, ensangonat i armat va deixar garratibats els tres homes; li
van donar la roba sense pensar-shi.
El Josep va estripar una camisa i amb lajut dun dels serenos van fer un
embenat provisional per tal daturar lhemorrgia. En acabat sencamin cap al
riu Llobregat. El va travessar nedant amb un sol bra. Camp a travs va acon
seguir arribar a una casa coneguda, tement perdre el coneixement durant el
trajecte. En aquella casa, situada a uns 8 km del lloc dels fets, hi vivia una pa
rella coneguda que ell sabia que podia oferir-li refugi momentani.
Mentre el seu germ lluitava per salvar la vida, el Quico va recrrer sense
descansar tots els indrets susceptibles dhaver-li servit de refugi. El Quico
sentia una vertadera veneraci per ell. Aplegava un valor fsic i una capacitat
intellectual que admirava. Congeniaven plenament tant en lmbit de les
idees com en el de lacci, i es complementaven perfectament. El Quico no
shi va esforar en va. Desprs de 48 hores dangoixa, el va trobar.
Josep Sabat coneixia perfectament la zona i va aconseguir desorientar els per

seguidors. Ferit, sen sort per arribar a una bbila bastant allunyada del lloc
dels fets. Hi va veure dos serenos que enraonaven amb el vigilant nocturn de
El domicili de la Manuela Valerio va ser escorcollat pam a pam, i la dona

va haver de suportar un interrogatori dur. La policia va descobrir entre els
efectes de Josep Sabat la llista de presos i familiars que Francesc Ballester
havia elaborat durant lestada a la pres Model i que, posteriorment, lhi havia
entregat. Ats que loperaci policial de la Torrassa shavia saldat amb gaireb
un fracs la fugida den Pepe, un agent mort i un altre de ferit, la fria
dels capitostos de la Via Laietana va ser considerable i desitjaven fer algun
sevei que els justifiqus. En examinar minuciosament la llista de presos van
adonar-se que, de tots els que havien esmentat, noms nhi havia un que havia
estat alliberat recentment. Amb una mentalitat malsana, van decidir venjar la
mort del seu collega Antonio Jurez amb aquest company que no tenia res a
veure amb el cas.
La matinada de l11 de mar els uniformats picaven a la porta del nmero
4 del carrer de la Torrassa, al barri de Sant Gervasi. Un cop van haver identi
ficat la persona que els va obrir la porta, van disparar les seves pistoles a boca
de can. A la porta de casa seva va caure ests Miguel Barba Moncayo (Reyes)4,
als peus de la seva companya i fills, que havien acudit esglaiats en sentir els
trons de les pistoles.
3Jos Lpez Penedo va nixer a Paredes de Ciudad, a la provncia dOrense, el 13 de juliol de 1915. Va com
parixer davant dun consell de guerra el 16 de novembre de 1949, en qu fou condemnat a la pena capital.
Va ser afusellat a Barcelona el 4 de febrer de 1950, juntament amb Carles Vidal Pasanau. Aquest ltim havia
estat condemnat a mort per haver participat a latemptat del carrer de la Marina. Transcrivim a continuaci
uns pargrafs de la darrera carta que va escriure a la seva companya, unes hores abans de ser afusellat. Redac
tada amb una gran senzillesa, mostra tota la sang freda daquest lluitador incomparable, que va desaparixer
en plena joventut.
Estimada companya,
Les darreres hores que em queden de vida les dedico a pensar en tu i en les nostres venerables filletes. El
presentiment que tenia en totes les meves epstoles, avui sacomplir.
Mangoixa que hagis de desfer les illusions que darrerament havies forjat, de tornar a ser feli amb la
meva companyia i amb la de les nenes.
Abraades per a ton germ i famlia, igualment per als nebots i la seva mare. A la mare abraa-la fortament en el meu nom. Tu i les nostres estimades filletes rebeu la meva darrera abraada que de tot cor us
envio.
P.S. Petons, petons, petons i el meu darrer adu. PEPE.
4Aquest desventurat company tenia uns 50 anys. Condemnat a mort desprs de la victria franquista, la
116
117
Terror a Barcelona
Daltra banda la policia va aconseguir assabentar-se de qui havia estat

lenlla entre els dos resistents i la Manuela Valerio, informaci que ella es va
veure obligada a donar durant els interrogatoris. Van escorcollar la casa del
company a lHospitalet i li van confiscar armes i abundant propaganda anti
feixista.
pena li havia estat commutada i havia sortit en llibertat desprs de set anys dempresonament. Lagost de
1947 havia estat detingut en un parany fet per la policia. Tot just va tornar a la llar, lodi li havia segat la vida.
el Josep es refaria molt aviat. Desprs de guarir-lo meticulosament, va tornar

a Barcelona.
El problema ms greu ja lhavien resolt, lassistncia mdica. Lindret on
reposava el Josep, per, no oferia seguretat per a una estada que es pogus
allargar uns dies. El Quico decid endur-sel aviat a algun lloc on pogus re
fer-se tranquillament.
Sen va anar cap a la finca dun pags que sabia que tenia una tartana.
Sense grans explicacions, li etzib:
Necessito el teu carro, ms indispensable. T, agafa el que val. Si es
perd, compran un altre i dius que te lhan robat.
Li va donar 40.000 pessetes.
Els dos germans van fer cam, a sobre del carro, cap a Sant Boi. All van
abandonar la tartana i el cavall. Per no crear sospites per la fila que feia el Josep,
van, simular que sortien del manicomi. Van marxar amb taxi cap a Martorell.
Van arribar a una base on esperaven que Josep no passs cap perill, per...
Tot just es van installar al nou refugi que els germans es van assabentar
per pura casualitat que la policia havia ocupat un domicili conegut de la
localitat, el mateix dia. Hi havia muntat un servei permanent de gurdia, es
perant que hi acuds algun dels dos germans. Quintela anava teixint una
xarxa espessa al voltant dels dos homes i no descuidava cap possibilitat.
A la casa envada per la bfia hi havia un menut que plorava incansablement
i una noieta duns 10 anys. Els policies, neguitosos per la missi que sels havia
encomanat, ja que escassejaven els agents que anessin alegrement a la captura
dels germans Sabat, tenien els nervis crispats per la marraneria del petit. Un
dels agents, que havia perdut ja la pacincia, sadre a la mare amb crits:
Ja nestic fins als nassos! Faci callar aquest marrec, redu!
Aix s fcil de dir va replicar la bona dona. s lhora del biber i
no tinc gens ni mica de llet a casa. Deixim baixar a comprar-ne, o com a
mnim permetin que hi vagi la nena...
Els policies no volien que ning sorts de la casa, ja que temien amb
ra que sescamps la notcia i el pla se nans en orris. Els crits de gana del
menut els van fer infringir la consigna, i van accedir que la noieta ans a com
prar la llet acompanyada dun dells.
Lngel de la guarda, per vergonya o perqu no es veis que escortava la
petita, esper fora mentre ella entrava a la lleteria. El primer que va dir en
arribar al mostrador va ser, tot fent-se la interessant:
Sap qu...? Casa nostra est plena de policies...
118
119
La ferida de Josep Sabat exigia un tractament rpid duna persona compe

tent. La cura durgncia que va fer-li el Quico amb all que duia a la seva far
maciola de campanya no era suficient. El Quico va anar-sen a una clnica on
coneixia un doctor per referncies. Deman per ell a la infermera, tot dient-li
que havia de comunicar-li un encrrec urgent.
Si no t cita amb ell no el podr rebre va respondre la infermera.
S, ja ho s... per aquesta formalitat sexcusa en aquest cas. Digues-li
que vinc de part del doctor X (un altre doctor conegut) i que es tracta dun
assumpte important, molt urgent.
El van acompanyar al despatx del doctor quasi immediatament.
Qu desitja?
Un resistent ha estat ferit per la policia. Prepari rpidament tot all
necessari per curar-lo i segueixim va dir ferm el Quico.
No tinc cap inconvenient dacompanyar-lo, per lhe dadvertir, pen
sant en el ferit, que podem cometre una imprudncia de nefastes conse
qncies. Jo sc cirurgi, efectivament, per la meva especialitat sn les
hrnies o lapendicitis. Per dur a terme daltres operacions no sc el ms es
caient.
Els arguments del doctor van convncer el Quico.
Dacord. Oblidi que he vingut a veurel. Ser millor per a tots, fins i tot
per a vost... Disculpi la molstia.
Aleshores va recordar que Pere Adrover Font coneixia un metge antifeixis
ta que mai shavia negat a donar un cop de m quan calia. Va fer algunes
gestions per localitzar el Iaio i finalment ho va aconseguir.
El doctor, disposat a aportar els seus coneixements a la causa antifeixista
una vegada ms, va acompanyar el Quico fins al lloc on descansava el ferit. El
diagnstic era bo: el projectil havia travessat el cos sense malmetre cap rgan
vital. Si no sorgien complicacions i la ferida no mostrava indicis dinfecci
Terror a Barcelona
Era suficient. Poca estona desprs ho sabia tot el barri. El Quico va ser
informat del cas i va quedar justificadament intranquil. Va pensar que alg
havia denunciat la casa on eren i que la policia potser hi arribaria. Josep, per,
encara estava molt dbil, ja que havia perdut molta sang; el trasllat, amb la
bfia a laguait, es presentava difcil. Com sen sortirien?
El Quico va examinar la qesti per tots cantons. Va decidir que fugirien
dall sense precipitar-se i alhora sense perdre temps, quan haguessin enllestit
el pla per escapar amb possibilitats dxit.
Va arreplegar tot el material de comproms que tenia en aquella casa i el va
entaforar en un sac. Disfressat de pags i amb lembalum a lespatlla sen va
anar cap a Barcelona. All sentrevist amb alguns companys i junts van traar
un pla. La idea consistia a moure brega entre les autoritats de Martorell i la
policia de Barcelona i aprofitar locasi per esfumar-se amb Josep.
El Quico coneixia un exmilitant obrer de Martorell que, adaptat a la si
tuaci, shavia convertit en una figureta municipal. Era un home prudent,
daquells que pensen avui per tu, dem per mi, i es duia b amb tothom.
Com lanell al dit.
Seguint les instruccions de Sabat, un amic el visit com aquell qui no vol
la cosa.
Escolta... sembla que cal Fulano est plena de policies... Qu ha passat?
Doncs... jo no en s res, em sembla increble. Ara mateix vaig a infor
mar-men a la caserna.
La Gurdia Civil tampoc nestava assabentada. El cap de la caserna consi
der que el procediment dut a terme per les autoritats barcelonines era una
intolerable intromissi i una usurpaci de funcions. Amb quin dret la policia
forastera intervenia al poble sense informar-ne els poders legtims? La situaci
shavia daclarir.
Lexmilitant i neofalangista, imbut per la seva importncia, va acompan
yar una parella de la Gurdia Civil a la casa indicada per comprovar que all
era cert. Va invocar la seva autoritat i es va muntar una baralla de guinyol.
Altres gurdies que efectuaven indagacions a Martorell hi van acudir.
Mentre en aquella casa tothom discutia sobre prerrogatives, extralimita
cions, abusos i altres herbes, el Quico, Francisco Martnez, Santiago Amir
Gruaas (el Sheriff ) i Josep Gonzlez Puig ja havien pujat a un cotxe cam
dAbrera amb Josep.
Josep Sabat es refu aviat i aconsegu arribar a Frana poc temps desprs
acompanyat del guia Catal i un altre company de Manresa. Va arribar a
Tolosa a finals dabril. Durant una temporada es va dedicar al treball orgnic

de la seva comarcal dorigen, de la qual fou secretari.
Desprs de loperaci de Martorell el grup torn a la Ciutat Comtal, excep
te Josep Gonzlez Puig, que marx a Manresa. Aquest i el Quico van acordar
trobar-se uns dies ms tard al carrer Tallers, vora de la plaa Universitat.
El dia de la cita, per prudncia, el Quico va passar abans dhora amb un
taxi pel lloc convingut i va observar un gran desplegament policial. No hi
havia dubte, el seu company havia estat detingut i els esbirros de Polo i Quin
tela sabien el lloc de la trobada. Efectivament, Josep Gonzlez havia estat
capturat a les escales dels ferrocarrils catalans a la plaa Catalunya 5.
120
121
A labril, Los Maos van marxar de Barcelona cap a Madrid acompanyats de

Csar Saborit. All, van atracar la Sucursal Urbana del Banco Popular Espa
ol, situada al carrer Embajadores nm. 41. No van reeixir, per, en el seu
projecte principal: atemptar contra la vida del cap dEstat, Francisco Franco 6.
A comenaments de maig eren a Manresa, on els va anar a recollir el guia
Catal per passar-los a Frana. Csar es va quedar a Barcelona.
A Perpiny es van trobar amb Josep Llus Faceras, que tornava cap a Es
panya juntament amb Guillermo Ganuza Navarro, Jess Martnez i
lexboxejador Juan Serrano. Els serveis dinformaci franquistes, ben organit
zats, no ignoraven pas la sortida del grup cap a Barcelona. Amb el propsit
dexterminar el grup de totes passades els van preparar diverses emboscades
durant el cam. Molt a prop de la carretera que du fins a Sant Feliu de Codines,
a la vora de Sant Lloren Savall, Ganuza i Serrano caminaven al capdavant i
els altres dos a pocs metres rere seu. Quan els dos primers van creuar la carre
tera van rebre una rfega de bales. Ganuza va caure mort i una bala fer Serra
no 7 al tou de la cama. Faceras i Jess Martnez es van amagar a la cuneta i
respongueren latac dels, gurdies. Desprs duns minuts de tiroteig Faceras
va llanar una bomba de m. Els dos amics van aprofitar lexplosi per recollir
el company ferit i fugir. Van abandonar-hi el cadver de Ganuza 8, s clar.
5 Josep Gonzlez P.uig va ser condemnat a mort el 16 de desembre de 1949. La pena li va ser commutada
per trenta anys de pres.
6Vegeu el llibre dAntonio Tllez La guerrilla urbana, Faceras. Ed. Ruedo Ibrico, 1974, Pars (reeditat per
Virus editorial lany 2004 amb el ttol Faceras. Guerrilla urbana (1939-1957).
7 La policia va assassinar Serrano el 5 de novembre de 1949 als carrers de Barcelona.
8Quan acab la Guerra Civil, Ganuza es va quedar a Espanya. El detingueren vries vegades i sort en lliber
tat lagost de 1948. Es va incorporar al grup del Faceras i amb ells va creuar la frontera francesa.
Terror a Barcelona
Sense cap altre daltabaix van arribar a Barcelona, on van procurar assis
tncia mdica a Serrano. Aviat van establir contacte amb el Quico i altres
companys.
Per aquelles dates a les Nacions Unides es discutia sobre el cas espa
nyol. Alguns pasos Bolvia, Per, Brasil i Colmbia van proposar,
amb el vistiplau de la Comissi Poltica, que sanulls la recomanaci, apro
vada el desembre de 1946, que els estats membres prescindissin dacreditar
ambaixadors o ministres plenipotenciaris a Madrid. El manteniment o re
buig daquesta recomanaci, que era el que es discutia a lONU, no tenia cap
importncia, ja que des del primer dia fou desobeda pels pasos que ho con
sideraren convenient. I Argentina, per exemple, que no tenia ambaixador a
Madrid, safany a enviar-ne un quan lassemblea recoman el contrari. Ms
endavant, amb el pretext que el 1947 no es va ratificar la recomanaci, altres
pasos van nomenar representants oficials a prop de Franco, i les grans po
tncies que no ho van fer, van encomanar la mateixa missi a encarregats de
negocis, que s exactament el mateix.
Tanmateix, els exiliats vivien quasi exclusivament pendents de les resolu
cions daquella assemblea. Els resistents llibertaris van voler fer un acte de
protesta que tingus repercussi tant a lestranger com als mateixos debats de
lONU.
Faceras i Jess Martnez es van entrevistar amb la Comissi, de Defensa
per estudiar la situaci i acordar lacci ms convenient. Es decid convocar
una altra reuni en qu estiguessin presents representants daltres grups
dacci. Lassemblea es reun a la muntanya de Sant Pere Mrtir, entre Pe
dralbes i Esplugues, i hi van participar dotze companys.
Josep Llus Faceras, Francesc Sabat i la Comissi de Defensa van propo
sar una acci explosiva contra els consolats dels pasos que havien votat a
favor de Franco. Van triar els de Bolvia, Per i Brasil.
Per tal de dur a terme el pla es van dividir en dos grups. Duna banda,
Faceras, Adrover i Juan Serrano sencarregarien de collocar una bomba al
consulat de Bolvia, situat al carrer Girona, nmero 148. De laltra, el Quico,
Francesc Martnez i un tercer ho farien als consolats de Per i Brasil, situats
al carrer Muntaner, nmero 273, i a la Rambla de Catalunya, nmero 88,
respectivament.
Tal com shavia establert, el 15 de maig de 1949 sefectu loperaci. Al
consolat del Brasil es va produir un incident poc important. En neutralitzar
el vigilant nocturn es dispar accidentalment la seva pistola i ocasion lalerta
cap a mitjanit. El Quico va treure el fulminant de retard de la bomba i el

substitu per una metxa curta, per tal que lexplosi es produs en pocs segons,
abans que alg acuds a lindret i lartefacte causs alguna vctima innocent.
Va fer loperaci a cuita-corrents, munt la metxa malament i va fallar. El
cnsol brasiler, Noveras Portes, sestalvi lensurt.
Les altres dues crregues explosives van complir perfectament la comesa.
Al consolat de Bolvia la va collocar a la porta; al del Per el Quico la va
posar en un balc, utilitzant una canya de pescar. Les bombes van esclatar
vora la una de la matinada. Els dos representants dels governs afins a Franco,
Jos Mara Puigcerver (Bolvia) i Octavio Cabero de San Miguel (Per) no
ms van tenir un despertar sobtat. Els edificis patiren danys materials poc
importants, que era el que es desitjava. Es volgu fer una manifestaci explo
siva, i aix fou.
El grup format per Gins Urrea Pia, Antonio Moreno Alarcn, Santiago
Amir Gruaas i Francisco Martnez va cometre un atracament el dia 20
daquell mes. Dos dells van llogar un taxi a la plaa Espanya i van obligar el
conductor, Andrs Garca Martnez, a anar cap al carrer Tarragona. Quan van
arribar al carrer Eusebi Planas el van fer aturar davant del nmero 36. Un
dells va baixar del vehicle i es va afegir a la resta del grup, que all esperava.
Mentre lAntonio Moreno vigilava des de la porta estant, els altres sendinsaven
al domicili de Francesc Puig Alemany, que els obr la porta. Gins Urrea i
Amir Gruaas es van fer passar per inspectors dHisenda. El visitaven per tal
dexaminar els llibres comptables del seu negoci, contractista dobres. Van
entrar al seu despatx acompanyats del comptable, que casualment era de visi
ta, de la filla i de la dona del contractista, Rosario Puig Domingo i Mercedes
Domingo Llez respectivament. Llavors, amb les pistoles a la m, van dema
nar a Puig que els dons tots els diners que tenia. Mentre Santiago Amir
sapoderava de 75.000 pessetes que estaven dins un calaix dun armari, el
comptable, Pedro Tortura, sabraon sobre seu amb la intenci de treure-li
larma. Es va disparar la pistola. La bala va ferir el comptable i abat la filla de
Puig, que va morir immediatament. La criada, Caridad Valcrcel Campo,
quan sent el tret va cridar aterrida. Van fugir amb el taxi, que van abandonar
al carrer Calbria.
El general de generals, el generalssim Francisco Franco, va fer una visita
a Barcelona el 30 de maig. s intil parlar de les precaucions extraordinries
que es van prendre durant aquells dies com a conseqncia de lactivitat dels
grups dacci de la Ciutat Comtal.
122
123
Terror a Barcelona
Josep Llus Faceras, Enrique Martnez Marn i Jess Martnez van fer un
breu viatge cap a Frana. El dia 8 van creuar la frontera i a finals de mes arri
baven de nou a Barcelona.
El divendres 3 de juny, vora dos quarts de dotze del migdia, esclat una
bomba a laltar Sant Pancra de la Catedral. No va causar cap vctima, per s
un gran pnic. La hi havia collocada Pere Adrover.
El dia 15 un altre artefacte explotava en una de les finestres del Palau de
Justcia, situat al carrer Almogvers. Lexplosi va causar alguns danys mate
rials.
Fruit daquests focs artificials que els comunistes, sempre tan oportuns,
van denunciar com una provocaci falangista es destitu Manuel Chinchi
lla, cap superior de la policia de Barcelona. El succe J. M. Albert Rodrguez.
Mentre els grups dacci actuaven infatigablement a la ciutat, lML va perdre
un dels seus lluitadors ms abnegats i eficients, Francisco Dens Dez (Catal)9.
Aquest va creuar la frontera per darrera vegada el 29 de maig de 1949. El van
detenir a prop de Gironella el 3 de juny, quan feia cap a Manresa en missi
orgnica. Per escapar dels interrogatoris es va empassar una cpsula de cianur
que duia dissimulada en un bot.
El 2 de juliol un altre grup, en qu hi havia Pere Adrover Font, Domnec
Ibars Juanias, Arqumides Serrano Ovejas, Francisco Martnez Mrquez i
Csar Saborit Carralero, va atracar lICAM, una fbrica de construcci de
maquinria per a la cermica, situada al carrer Pere IV, nm. 109.
Cap a quarts de dotze del mat van llogar un taxi a prop de lHospital
Clnic. Quan circulaven per lavinguda Montserrat, a prop del carrer Sarden
ya, li van prendre el cotxe, la documentaci, la bata i la gorra, i van anar cap
la fbrica. Quan hi van arribar, van amenaar el cap de personal, Juan Cer
vantes Clemente, i el van obligar a entrar al despatx del gerent. Els van orde
nar que obrissin la caixa de cabals i sen van endur 50.000 pessetes. Tot seguit
van fugir amb el taxi. Poca estona desprs van tornar el vehicle al seu propie
tari, Francesc Artieda Arans.
yar fins al Pirineu un grup de companys aragonesos que havien dactuar a la

demarcaci. Els homes, ben armats, van creuar la frontera pel llac dUrdiceto,
provncia dOsca. En la tropa figuraven veterans (Luciano Alpuente, Alejan
dro Tiburcio, Eusebio Montes Brescos, Jaime Jordn i un altre) i passerells
(Aurelio Mart, Antonio Alquzar, Jaime El Rubio i altres). Els responsables
de la partida eren dos lluitadors experimentats: Antonio Ribera i Antonio
Carruesco.
Van arribar a Alberuela de la Liena. Alguns homes, baldats, van decidir
descansar en un mas abandonat, que creiem que es deia, no ho sabem del cert,
Mesn de Sivil. Ribera havia desaconsellat aquell alto, per, davant la insis
tncia dels seus amics, va acceptar de mala gana amb la promesa ferma que
prosseguirien el cam abans de fer-se clar. Les habitacions improvisades con
sistien en una planta baixa, farcida de palla, i un graner, a la part superior.
Dos homes van fer gurdia i els altres van descansar. Lesgotament de tots ells
era tan gran que cap va resistir la temptaci dallargar lestada, i van decidir
estar-shi fins al capvespre.
A la tarda, Ribera alert que una patrulla de la Gurdia Civil sacostava al
mas. s difcil saber si alg els havia assabentat del pas del grup per la zona,
ben possible, com tamb podria ser que algun gurdia els hagus observat
amb uns prismtics.
Quan es va donar lalerta els dos homes que vigilaven eren Luciano Alpuen
te i Aurelio Mart 10. Aquest darrer va ser abatut per la primera rfega dels
gurdies civils. Alpuente es parapet i va poder respondre latac. El tiroteig
prossegu intensament. Ribera va indicar als companys del graner la necessitat
dintentar sortir dall, descartant completament la porta dentrada. El graner
tenia un finestr d1 x 0,70 m aproximadament. Alejandro Triburcio, abans de
saltar-hi a travs, va treure el barret a fora, collocat a sobre del can de la me
tralleta. Una descrrega va deixar el barret fet un crivell. Intentar sortir per la
finestra era tamb un sucidi. Tanmateix, el Rubio va decidir temptar la sort;
preferia morir, si calia, a laire lliure que no pas dins daquella ratera. Dit i fet.
Dun bot es va llanar al terra. Abans darribar-hi una bala li travess la cuixa.
Sarrosseg per terra fins un mur baix de pedra, on es va parapetar. El tiroteig
va continuar durant tot el dia. Mentrestant, els assetjats no sabien quants gur
Al marge daquesta activitat a la capital, a primers de juliol de 1949, coinci

dint amb el comenament de la volta ciclista a Frana, Jos Pascual Palacios,
secretari de coordinaci del moviment llibertari en aquell pas, va acompan
10Aurelio Mart era aragons, nascut el 1925. El seu pare fou militant de la CNT i mor afusellat pels fran
121. Va ser un guia consumat; des de 1943 va efectuar nombrosssimes missions denlla entre Espanya i Frana.
quistes. Lany 1946 fou reclamat per lExrcit i destinat a Barcelona. El mateix any desert i se nan a Frana
amb una noia de Banyoles, de qui estava enamorat. Es qued a viure a Vilallonga de la Salanca, Pirineus
Orientals. Quan va morir, deixava una filleta de 8 o 9 mesos.
124
125
9 Francisco Dens, nasqu a Lle. Durant la Guerra Civil fou comissari del 2on Batall de la Brigada mixta
Terror a Barcelona
dies hi havia fora. El grup hagu desperar fins a la nit per intentar escapar.
Abans de fugir van fer unes descrregues tancades de protecci. Van compro
var, sorpresos, que ning responia als trets. Van sortir tots a quatre grapes. Els
gurdies civils havien desaparegut.
Es van allunyar de la zona. Potser lenemic era una contrapartida poc
nombrosa, algun dels seus membres havia estat abatut i els seus collegues
havien decidit evacuar-lo i demanar reforos. O potser van pensar que en la
foscor de la nit els papers es capgirarien, i que de caadors podien convertir-se
en caats.
Van trobar un rierol i shi van aturar un moment a menjar pa amb xoco
lata. Ms endavant van descobrir unes coves, rierol avall, on era fcil amagarse i defendres en cas datac, ja que des dall es podia veure perfectament
larribada de lenemic.
Es deia que aquestes coves havien acollit com a refugi al clebre bandoler
aragons Mariano Gavin (Cucaracha), heroi popular als anys setanta del segle
XIX. Segons Felipe Alaiz 11 a Arag encara es recordava una cobla que diu:
ga discussi per convncer-lo que noms volien comprar una mica de menjar
i marxar tot seguit. Per fi va obrir la porta i la conversa va prosseguir al llin
dar. Lhome responia amb inquietud i poca voluntat les preguntes de Ribera
sobre si havia vist patrulles, quina importncia numrica tenien, amb quina
freqncia passaven, etc. Mentre parlaven, es van acostar a un mur prxim a
la casa. Alejandro i Alpuente shavien apostat als cantons oposats de ledifici.
Lhome no els va voler vendre res, i Riera no volia recrrer a la fora fsi
ca. Probablement el llogarenc havia rebut ordres perqu no ho fes i per rete
nir-los tant temps com fos possible.
De sobte va cridar: Sn aqu!. Precipitadament va entrar dins la casa.
Efectivament, va arribar un enorme gos llop, avanant-se a una contrapartida.
L Alejandro es va refugiar rere una roca amb larma preparada. Ribera, que
no simmutava mai, amb la motxilla en una m i la Colt a laltra, va dirigir-se
cap al mateix lloc sense apressar-se. El gos se li atans i mosseg la motxilla.
Li anava a disparar un tret per sescolt una descrrega que va fer que Ribera
caigus a terra malferit. Sarrosseg penosament i va arribar a la vora de la roca
on samagava lAlejandro. Aquest va haver de sortir del parapet per agafar el
seu amic, enmig dels xiulets de les bales. Una mirada va ser suficient per com
prendre que la ferida era mortal. Una bala li havia obert un trau superficial al
cap. En canvi una altra bala el travess des de lesquena i havia sortit pel pit,
a prop del cor. La sang rajava a borbolls. LAlejandro va intentar contenir
lhemorrgia aplicant una compresa. Ribera va articular unes paraules
inintelligibles i va expirar.
Els gurdies havien vist lAlejandro quan havia sortit del parapet per aga
far el seu company. Ell, perqu la policia no es penss que estava sol, amb una
m disparava la Colt i amb laltra disparava rfegues curtes amb la Thomp
son, que en aquella muntanya ressonaven com si fossin canonades.
Faltava poc per la posta del sol. El guerriller esperava impacient larribada
de la fosca per poder escapar. La lluna daquella nit, per, illuminava el pai
satge com un potent focus. LAlejandro dedicava eptets a lastre poc aptes per
ser reproduts.
Calia fugir. Va agafar tot el que Ribera duia a sobre i, amb les dues motxilles,
va fer una rpida corredissa fins a uns matolls propers. Sajagu a terra mentre
una pluja de bales passava per sobre seu. Va avanar uns quants metres ran del
terra i satur per comprovar si el perseguien. Els gurdies, prudents, continua
ven sense deixar-se veure. Per evitar que els gossos seguissin el rastre escamp
pebre pel cam que havia fet. Silenciosament va continuar, fins que ja havia
Tot i que tingui mala fama

El Cucaracha s un gran home,
perqu el blat dels rics
el reparteix entre els pobres.
All van comprovar que el Rubio i un altre company havien desaparegut.

Ms endavant van saber que havien tornat a Frana sense cap novetat.
El dia 11 de juny els queviures shavien acabat completament. Ribera en
carreg a Carruesco i dos ms que anessin a cercar quelcom per manducar a
uns camps propers, encara que noms aconseguissin patates i cebes. Ell i Lu
ciano Alpuente van decidir apropar-se a un mas situat en una muntanya pro
pera, a quatre o cinc quilmetres. Alejandro Triburcio els advert del perill
que representava i, finalment, va decidir acompanyar-los.
Van escalar la muntanya en fila ndia fins arribar al mas. El pags els havia
vistos venir i es va tancar dins de casa, barrant portes i finestres.
Van haver de trucar insistentment a la porta per tal que el prudent pags
decids treure el cap per una finestra i cridar enfurismat que se nanessin ja
que no tenia cap intenci de deixar-los entrar a casa. Es va establir una llar
11Tipos Espaoles, Felipe Alaiz, Ed. Umbral, Pars, 1965.
126
127
Terror a Barcelona
guanyat prou distncia, i llavors va sortir corrents. Va arribar a la vora dun ba

rranc, al fons del qual es podia sentir el ress de les aiges dun riu. Dedu que
era el mateix que la nit anterior havien travessat per anar a les coves del Cucara
cha. El problema era descendir per les parets escarpades. Inconscientment ma
lea du i el diable en veu alta i, de sobte, escolt una veu que li preguntava:
Ets lAlejandro?
S...
Amb qui ests?
Amb ning, estic sol.
Amb qui parlaves, llavors?
Amb qui vols que parli, si estic sol?
Luciano Alpuente es va acostar al seu company. Li explic que quan ha
via arribat la patrulla dispar unes quantes vegades des don shavia amagat
i desprs havia fugit. Pens que ells haurien fet el mateix cap a una altra di
recci. Corrent, havia perdut una sabata i tenia el peu destrossat per les pe
dres i les punxes, gaireb no podia caminar. L Alejandro va fer un embenat
improvisat amb uns mitjons i draps mentre li explicava la mort de Ribera12.
Amb mil i una dificultats i a punt de dobrir-se el cap vries vegades, van
aconseguir baixar cap al riu. No sabien si els altres companys haurien caminat
riu amunt o riu avall; finalment van decidir seguir la direcci del corrent. Poc
desprs es van reunir amb la resta del grup.
Ateses les circumstncies van decidir acabar lexpedici i tornar a Frana.
El peu ferit dAlpuente representava una dificultat ms, sobretot tenint pre
sent com els assetjaven les contrapartides que durant tot el cam no els van
deixar cap moment de treva.
Durant el viatge cap a la frontera van tenir la Gurdia Civil enganxada als
talons, mentre alltres patrulles intentaven tallar-los el pas. Tots els dies, sense
excepci, es van veure obligats a entaular combats. Sortosament no van haver
de plnyer cap altra baixa.
El grup guerriller, desprs daquesta catastrfica expedici, va aconseguir
arribar al pas gal. Explicarem una ancdota daquesta retirada.
Un dia van decidir baixar a un poble per proveir-se el pa. Dos van entrar
a la primera casa que van trobar i lAlejandro es qued al carrer, vigilant. Ja
fosc, vei apropar-se una figura que ell pens que era una dona: un cape
ll. Amb la metralleta ben visible li deman al capell qu feia tan tard pel
carrer. El sacerdot, tot i haver-se topat amb un home armat, amb tota la
tranquillitat del mn, va respondre: Ja han arribat, vosts? Els esperen a ca
lalcalde. Vingui amb mi, que ara hi vaig.
El capell lassabent que sesperaven reforos destinats a capturar-los jun
tament amb la Gurdia Civil del poble. Li va demanar on era la casa de
lalcalde, i se nacomiad dient-li que ell i els seus companys anirien a la cita
immediatament.
Quan el capell shagu allunyat, Alejandro cuit a advertir els seus amics.
Aquests ja baixaven cap a la porta de ledifici, rient a cor qu vols. La mestressa
de la casa tamb els havia confs amb els gurdies de la contrapartida que havia
darribar al poble, i els havia rebut dient-los: Ja estan aqu vosts? Doncs
shauran desperar una mica, encara no he acabat de fer el sopar.
Van explicar la veritat a la dona i sense demanar perms van arreplegar pa,
ous i altres aliments preparats per als gurdies civils. Abans de marxar van
donar-li uns quants bitllets.
(Ascaso). Va passar cinc anys a les presons franquistes (1939-1944), fins que aconsegu fugar-se i fugir cap a
Frana. A lexili va pertnyer a la Federaci Local de Decazville (Aveyron).
A principis de juny de 1949 el Quico va tornar a Frana per passar uns dies
amb la famlia al seu mas proper a la frontera.
Com sabem, el Quico havia estat declarat en rebellia per una pena de
pres. Les autoritats galles no ho ignoraven pas. El dissabte 4 doctubre, un
grup de gendarmes va comparixer al mas Casenove Loubette. Mentre la
Leonor obria la porta el Quico samagava en una golfa que empraven de gra
ner, a la qual es pujava per una escala interior.
Ella va fer entrar els gendarmes i mentre discutien dins una habitaci, el
Quico sesmuny per una trapa que comunicava directament amb lexterior, i
va sortir corrents camp a travs. Aquesta vegada, per, els gendarmes sabien
que ell seria al mas i van prendre una srie de precaucions perqu no sescapols,
havien encerclat el mas. En sortir corrents com un llamp els gendarmes van
disparar diverses vegades i van deixar anar un gos que va crrer a empaitar-lo
i que aconsegu immobilitzar-lo clavant-li els ullals al tou de la cama. El Qui
co va conservar sempre la cicatriu daquella mossegada i ms duna vegada
lensenyava rient, com si fos un bon acudit.
Un cop detingut, el Quico es va oposar al judici. Vista la causa el 28 de
juny, va ser condemnat a la pena mnima de dos mesos de pres, per el
Tribunal dApellaci de Montpeller, el 6 doctubre del mateix any, va
transformar la sentncia en sis mesos de pres i cinc anys de confinament.
128
129
12 Antonio Ribera nasqu a Fonz (Osca) lany 1919. Durant la Guerra Civil va combatre a la 28 Divisi
Terror a Barcelona
Van tancar el Quico a la pres de Montpeller, on va estar-shi prop dun

any molt ms temps del que li tocava per les raons que exposarem a
continuaci.
Aquesta detenci va tenir com a primera conseqncia labandonament
del mas Casanova de la Llobeta 13 (Casenove Loubette), que va quedar sota el
control de les autoritats. La Leonor sen va anar a viure a Tolosa de Llengua
doc amb les seves filles.
Aquest va ser el primer crim que Sabat va purgar a Frana tinena
illcita darmes i explosius, condemna que la premsa franquista va explotar
immediatament i que els jerarques de la Prefactura de Barcelona van conside
rar com un xit personal.
Per... Per qu Sabat va expiar ms pena de la que dictaminava la
sentncia?
Anteriorment ens hem referit a un atracament frustrat coms per uns des
coneguts a la fbrica Rhone Poulenc, a Page de Roussillon, el 7 de maig de
1948. El Quico va ser inculpat dhaver-hi participat. Perqu aix fos, les auto
ritats espanyoles hi van collaborar molt activament.
Carles Vidal, propietari legal del cotxe amb qu shavia efectuat latra
cament, va ser detingut el 4 de juny de 1949 a Barcelona. Va declarar que el
vehicle, tot i que estava matriculat al seu nom, pertanyia a un tal Francesc
Sabat. Segons ell, li havia encomanat que condus el cotxe fins a Perpiny,
cosa que va fer, i desprs li va demanar que amb aquell vehicle ans fins a Li,
trajecte que es neg a fer.
Les declaracions daquest pres espanyol contra aquest resistent que des de
feia anys escapava duna constant persecuci policial van ser les que van incul
par-lo, ja detingut a Montpeller, com hem comentat abans.
Les investigacions policials subsegents van descobrir que el Quico havia
enviat un telegrama a la Leonor un mes abans de la data de latracament des
de loficina de correus de Saint-Fonts, Roine. Aquest fet demostrava la presn
cia del guerriller a la regi poc abans dels fets.
El garatgista de Tol que va vendre lautombil va reconixer formalment
el Quico com la persona que havia acompanyat Vidal quan va comprar el
vehicle i va afirmar que havia estat ell qui lhavia pagat.
Entre els objectes que es van trobar al lloc dels fets constaven tres boines,
les quals es van enviar a un laboratori perqu sanalitzessin. Els especialistes
van examinar els cabells que hi varen trobar, i van dictaminar que existia
una probabilitat molt propera a la certesa que Sabat nhagus duta una.
El 26 de juliol es va dictar un auto de sobresement a favor del Quico
basat en la mancana de proves. Era just creure que amb aquesta decisi de la
justcia el Quico liquidava el litigi a Frana. El cas de Page de Roussillon,
tanmateix, el va encalar fins la mort, per no dir que lhi va conduir direc
tament.
El 18 de juliol se celebrava durant la Guerra Civil a ambdues zones. Lany
1949 Pere Adrover el volgu celebrar collocant algunes bombes a Barcelona.
Arran de lactivitat constant dels grups dacci llibertaris, la vigilncia shavia
incrementat fortament durant els darrers mesos. El Iaio va ser enxampat quan
anava a collocar un artefacte explosiu al Banco Espaol de Crdito de la plaa
Catalunya. Va ser perseguit per una patrulla tot duent a sobre una bomba de
m, preparada amb un fulminant de retard que la faria explotar immediata
ment. Havia de desfer-sen, i la va deixar al costat dun fanal de la plaa. La
bomba va esclatar poc desprs de mitjanit i va causar la mort dun home, Jos
Torres Palacios, i diversos ferits.
El mateix dia va esclatar un altre artefacte a la plaa Calvo Sotelo14. No va
causar vctimes. Una altra bomba senretir a temps duna finestra de lHotel
Ritz, situat al carrer Llria.
El grup de Josep Llus Faceras va efectuar un atracament el dia 5 i un
altre el dia 11 dagost. Lobjectiu principal era abastir la Comissi de Defensa
de documents espanyols per tal de reproduir-los i aix documentar els com
panys que sincorporaven a lOrganitzaci clandestina.
El primer es va dur a terme exitosament al meubl Pedralbes.
El segon el van cometre al meubl Augusta, al nmero 6 del carrer Regs.
Van entrar a lestabliment cap a les tres de la matinada, desprs dhaver des
armat el sereno, Enric Ters Costa, que duia un revlver del calibre 38. La
clientela pertanyia a la classe acomodada i la recollecci dels documents era
fructfera, com ja sabien per haver-hi recorregut anteriorment. Varen buidar
les carteres i les bitlleteres dels presents, i tot seguit van tancar-los amb els
treballadors en una habitaci interior. Van marxar amb el taxi de Jess Ra
mos Alondo, que tot just arribava amb ms clients. Van abandonar el cotxe al
carrer Otger, cantonada del carrer Sant Adri.
13Un dia del mes de juny de 1972 vam visitar aquest mas i el vrem trobar quasi en runes.
14 Avui Francesc Maci [Nota del E.].
130
131
Terror a Barcelona
Lendem, el dia 12, cap a les onze del mat, Josep Llus Faceras, el Quique, Celes, Antoni Franquesa, Pere Adrover i dos homes ms van atracar la
joiera Rudolf Bauer, propietat de Emma Schwiters Bauer, situada al carrer
Valncia, nmero 270 bis, i van endur-se un bot valorat en 500.000 pesse
tes. El mateix grup va atracar, lendem, la fbrica dautombils Eucort SA
situada al carrer Npols, nmero 124. Van aconseguir unes 100.000 pes
setes.
El dia 16 dagost Faceras, el Quique, Celes, Franquesa, Adrover, Francisco
Martnez, Arqumedes Serrano Ovejas i alg ms van dur a terme una acci
emmarcada dins loperaci documentaci. Cap a dos quarts de deu de la nit
van ocupar una casa anomenada Mas del Bosch, a la carretera de lArrabassada,
terme de Sant Cugat del Valls. La casa era propietat de la vdua Montserrat
Lluch Grau. Van obligar tothom que estava a la finca a entrar en una habita
ci, on els van tancar amb el personal domstic. Entre els presents hi havia
ladvocat Guillermo Baeres Martn.
Pere Adrover es qued a laguait i la resta sen van anar a lencreuament de
la carretera de lArrabassada amb el caminoi particular que duia a la finca.
Van aturar tots els cotxes que hi arribaven i els van fer endinsar al cam. Lla
vors examinaven els documents, sapropiaven dels que els interessaven, i se
gons de qui tamb senduien diners. Van aturar uns deu cotxes, i els ocupants
els tancaven en una habitaci de la casa. Van fugir amb un Lincoln, que poc
desprs van abandonar al Poble Nou.
El 19 dagost va ser un dia amb molta activitat. Una bomba va causar
danys materials quan explot en una de les finestres del Palau de la Diputaci
Provincial, al carrer Sant Honorat.
El mateix dia Faceras i quatre companys ms van efectuar una acci als
garatges de la Compaa Arrendataria Monopolio de Petrleos (CAMPSA),
al carrer Seplveda. Hi van arribar amb taxi; primerament van neutralitzar
els gurdies i, tot seguit, van crivellar els camions cisterna amb lobjectiu de
provocar un incendi. Per estaven buits i els bombers, com que no van trigar
gaire a arribar, van poder ofegar-lo rpidament. El grup va abandonar el lloc
amb un vehicle de la companyia. Quan passaven per davant de la comissaria
de Grcia, situada a la Travessera de Dalt nmero 136, la van metrallar sen
se causar vctimes. Quan transitaven pel carrer Valncia van tirotejar un
membre de la Policia Armada que caminava per all, amb lnic propsit de
mantenir el clima dinseguretat i desconcert entre les autoritats i la fora
pblica.
Totes aquestes actuacions van provocar que durant aquell mes dagost es
mobilitzessin totes les forces policials de la ciutat, que van rebre ordres de
disparar contra els autors sense previ avs, aix com defectuar el mnim de
detencions possible.
El grup del Faceras va decidir abandonar la ciutat fins que la febre perse
cutria amains una mica. Van marxar per carretera el dia 22 dagost, per
evitar la vigilncia policial als trens. Els controls vials tamb havien augmen
tat, aix que el quintet va haver de transitar per camins secundaris i van haver
de canviar freqentment de vehicle.
Cap a dos quarts de vuit del vespre del 23 dagost de 1949 van donar lalto
a un Studebaker MSG en un punt de la carretera de la Jonquera i en van fer
baixar els seus ocupants. Van endur-se una sorpresa quan en van veure baixar
lescriptor Edgar Neville, collaborador del diari ABC de Madrid i daltres
diaris espanyols. Els altres viatgers eren: Elena Escudero, comtessa de Quin
tamar; la seva filla Mara Cristina Gallego; i dos sbdits britnics, Stuart
Berkeley Owen i Dejter Brook. Un dells havia adquirit unes aquarelles i uns
dibuixos a Barcelona. Quan van veure latabalament del bon senyor en saber
que estava en mans dun grup anarquista, li van retornar els seus bns. Face,
de bon humor, li va dir: Tingui, Mister, la FAI protegeix les obres dart.
Aquest senyor, si no recordem malament, era director de teatre i ms enda
vant va referir laventura en un diari londinenc.
La premsa espanyola, tot i la notorietat de Neville, no es va fer ress de
lassumpte. El mateix Edgar ho va relatar en les seves tertlies, tot aportant
el testimoni fidedigne de lexistncia de grups dacci anarcosindicalistes.
Lautor de Don Clorata de Potasa 15, humorista frustrat, per tal de garantir el
seu futur, va ingressar al cos diplomtic; ms endavant, es va fer pelliculer i
arrib a elogiar, a tant la lnia, el rgim franquista. Va explotar llavors el seu
moment dherocitat.
Desprs de lligar tothom en uns arbres propers a la carretera, sen van anar
cap a la frontera. Van abandonar el cotxe als afores del Vilamalla, poble situat
a uns 5 km al sud de Figueres.
Doncs b, entre requisar i abandonar cotxes, crrer camp a travs i dor
mir al ras, els perseguits van arribar a la frontera francesa el 26 dagost. El
quintet creia haver acabat ja les seves peripcies, per tot just va caure en una
emboscada que els havia preparat la Gurdia Civil. Quan sendinsava en un
132
133
15Edgar Neville, nascut lany 1900, va morir a Madrid el 22 dabril de 1967.
caminoi, el grup va ser atacat sense previ avs amb foc granejat. Celedonio
Garca Casino 16 i Enrique Martnez Marn17, que anaven al capdavant, van
ser abatuts mortalment. Els agents van ferir greument Antoni Franquesa, que
va rebre un tret a la boca i un altre al bra, que li ocasion una fractura. Fa
ceras i laltre, que en van sortir estalvis com per art de mgia, es van protegir
de latac i hi van respondre amb les seves armes. Van llanar bombes de m i
aix van aconseguir obrir-se pas i creuar la frontera, carregant lAntoni mal
ferit. Els cossos dels seus amics morts van restar a la muntanya. Tamb van
perdre gaireb totes les joies procedents de latracament a la joiera Bauer.
Ja a Frana, concretament a prop de lAlbera, Faceras va dir als seus amics
que sanessin apropant com poguessin a la carretera que comunica Perpiny
amb Figueres mentre ell savanava a buscar auxili. Quan va poder, va fer un
truc a Mariano Puzo 18 a Perpiny, que va anar a buscar-los amb una am
bulncia. Faceras lesperava a la carretera. Lambulncia hagu desperar un
parell dhores fins que van arribar els supervivents amb el ferit. Un metge
particular li practic una primera cura a Perpiny, i desprs sel van endur en
una clnica. Va quedar-shi unes quantes setmanes amb un diagnstic de
pronstic greu.
Jos Pascual, del Secretariat Intercontinental, va baixar a la frontera per
fer-se crrec del grup. Faceras li entreg la mica que havien pogut salvar dels
atracaments de Barcelona.
16Celedonio Garcia, Celes, nasqu a Barcelona el 25 de desembre de 1922. Deixava la companya Remedios
Falceto amb una filleta, lOlga.
17 Enrique Martnez, Quique, va nixer a Barcelona el 14 dabril de 1927. Ambds van ser enterrats al
cementiri dEspolla, Alt Empord.
18 Mariano Puzo, nascut el 8 de setembre de 1914 a Naval (Osca), va morir a Perpiny el 22 de gener de
1978.
134
IX.
Extermini
Loctubre de 1949 va ser terriblement trgic per als grups dacci que actuaven
a Barcelona 1. Molts militants del Moviment Llibertari van perdre la vida en
pocs dies. A la llarga llista figuraven: Luciano Alpuente (Enrique Madurga
Herrero), Josep Sabat Llopart (el germ gran del Quico), Julio Rodrguez
Fernndez (el Cubano), Juan Serrano (Antonio Garca Garca), Jos Luis Bar
rao, Francisco Martnez Mrquez (Paco), Arqumedes Serrano Ovejas. De
senes i desenes van ser detinguts i alguns afusellats, com Jos Prez Pedrero
(Tragapanes), Pere Adrover Font (el Iaio), Jordi Pons Argils, Santiago Amir
Gruaas (el Sheriff ), Gins Urrea Pia. Tamb van localitzar diversos metges
acusats dhaver ajudat resistents ferits en topades amb la fora pblica.
Tot seguit narrarem els prolegmens daquesta hecatombe aix com al
guns detalls que ineluctablement hi van menar.
Lagost de 1949 la Comissi de Defensa a lexili, juntament amb els res
ponsables dels grups dacci, van efectuar una reestructuraci daquests
grups, ja que alguns eren molt nombrosos.
1 Aquesta denominaci de grups permet suposar una estructuraci racional, per era ms terica que real.
En principi els combatents sagrupaven per afinitat, per actuaven amb altres grups indiferentment, segons
les circumstncies. La regla bsica de la clandestinitat, s a dir, la compartimentaci dels grups entre si, mai es
va aplicar al Moviment Llibertari. Tots es relacionaven contnuament; els responsables eren coneguts per tots
i els punts de suport solien ser comuns. Quan uns passaven a Frana es sojornaven a les mateixes cases en qu
ho feren els que acabaven darribar a Barcelona. Aquesta manera dactuar va comportar mplies detencions.
Larrest dun membre dun grup, dun enlla o la descoberta dun refugi, permetia a la policia seguir una pista
inacabable que arribava fins a Tolosa.
135
Extermini
El mes de setembre va comenar la introducci dun gran nombre de com

panys a Espanya. Una part havia danar a Madrid, per alguns entrebancs
que van tenir durant el recorregut que desprs explicarem van fer que
una bona part es concentrs a la Ciutat Comtal.
Destaquem que aquesta arribada massiva de grups va coincidir amb una
actuaci molt ms expeditiva de la fora pblica, que ja havia comenat a
lagost, i havia causat baixes molt sensibles com les del Celes i el Quique, que
hem relatat al captol anterior.
Un grup guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada) en qu hi havia
Manel Sabat, el germ petit del Quico, passava a Espanya a principis de set
embre. Abans de continuar, ens aturem breument per parlar del Manel.
Quan va esclatar la Guerra Civil el benjam dels tres Sabat era un marrec
de nou anys. Acabada la guerra, encara amb pantalons curts, vivia amb els
seus pares sense cap preocupaci llevat la de tenir un germ a la pres i un
altre a lexili. El Manel, de carcter bondads, frisava per viatjar, conixer te
rres i coses noves. Als 16 anys va marxar de la llar i sen va anar, amb un farcell
a lespatlla, a recrrer Espanya sobre dels topalls dels trens. Va desvetllar-se-li
lafici taurina i, durant uns mesos, va rodar per pobles dAndalusia capejant
jnegues pels prats. Va tombar per Espanya de nord a sud i doest a est. Lany
1946, ja fet un home, es va sentir atret pel prestigi del seu germ Francesc. Per
iniciativa prpia es va plantar a Eus (Pirineus Orientals), on aleshores vivia el
seu germ amb la famlia, i va comenar a treballar com a pe en una coope
rativa del poble.
Els seus germans mai no van voler que els acompanys als viatges arriscats
que feien cap a Espanya. Volien que el petit estigus tranquil, que estudis
i es capacits. Per el Manel buscava aventures, aquesta vegada no com a to
rero, sin com a lluitador.
Va aprofitar lempresonament del Quico juny de 1949 i labsncia del
Josep, que acabava de passar a Espanya amb un grup dacci, per incorporarse a un altre grup amb la intenci de creuar la frontera.
Ramon Vila no era un home de ciutat, el seu terreny predilecte era la
muntanya. Era un dels millors guies del Moviment Llibertari. Havia dacom
panyar fins a un lloc proper a Barcelona el grup de Saturnino Culebras Saiz
(Primo), de qu tamb formaven part: el seu germ Gregori, el francs Ma
nuel Aced Ortell, Jos Conejos Garca, Miguel Acevedo Arias, Joan Busquets
Vergs i litali Helios Ziglioli. Els dos ltims anaven a Barcelona per unir-se
al grup del Quico. El Caracremada, quan torns daquella missi, es volia
quedar amb el Manel a la muntanya, per efectuar sabotatges a lnies dalta

tensi.
Els nou homes, desprs dhaver passat per la base de cal Moreno, prop de
Berga, van arribar a la vora de Manresa. All van tenir el primer incident.
Saturnino, fart de tant caminar, va decidir apoderar-se dun cotxe per acabar
el trajecte fins a Barcelona. Tres homes es van plantar al mig de la carretera
que va de Rocafort cap al Pont de Vilomara, on van fer aturar un cotxe que
venia de Rocafort. El conductor, en veure el grup armat, va fer que frenava
per a pocs metres va accelerar a fons i no els va envestir per miracle. Els tres
homes van tenir el reflex de disparar contra els pneumtics del vehicle. Aquest,
amb les rodes del darrere rebentades, es va aturar a la cuneta. El conductor era
un industrial de Manresa que viatjava amb una jove de 23 o 24 anys que havia
rebut un tret a lesquena. Entre tots van espitjar el cotxe fins al mig de la ca
rretera. Van dir al xofer que condus a poc a poc fins a arribar al primer poble
on poguessin atendre la noia.
La policia va declarar que havien assassinat una dona, fet fals, ja que
aquesta es va refer en menys de quinze dies.
Aquest incident havia revelat la seva presncia a la zona i Ramon Vila va
decidir que els convenia allunyar-sen rpidament abans que hi arribessin les
forces policials. Aprofitant la fosca de la nit, ja que eren vora les deu, van deci
dir amagar les armes i els explosius menys indispensables en algun lloc proper.
Van continuar caminant tota la nit, faldejant el masss de Sant Lloren del
Munt, fins a arribar a Matadepera, a prop de Terrassa. El capvespre segent
van acordar que Saturnino Culebras i Joan Busquets anessin a Barcelona per
establir-hi contacte i solucionar el problema que plantejava allotjar tota la colla.
Llavors va produir-se un altre incident que hagus pogut tenir greus con
seqncies. Quan els dos homes van arribar a un poble van demanar on era
lestaci a un pags. Lhome va saber dissimular la seva estranyesa, ja que per
aquell poble no hi passava pas el ferrocarril, i els va indicar un cam fals. Tot
seguit safany per advertir la Gurdia Civil. Els dos amics no van trigar gaire
a adonar-se que shavien perdut i, quan van girar cua, van veure un cami ple
de gurdies que sacostava cap a ells. Saturnino i Busquets van disparar unes
quantes vegades, tot obligant els perseguidors a ajaures a terra. Sestava fent
fosc, i van poder endinsar-se al bosc sense que els empaitessin.
Lendem ben dhora Joan Busquets sen va anar a Terrassa a comprar cal
at, ja que les seves sabates shavien fet malb completament, i alguns queviu
res. Desprs dhaver menjat una mica van reprendre el cam i sense cap altre
136
137
Extermini
entrebanc van arribar amb tren fins a Barcelona. Al Clot es van entrevistar
amb Josep Sabat i altres companys. Quan van haver resolt el problema de
lallotjament, el Saturnino sen va tornar a buscar els altres components del
grup. Van arribar sans i estalvis a la capital catalana. No sabem per qu, per
van enterrar totes les metralletes en algun punt del cam2.
Ramon Vila, desprs dacomiadar-se de la colla, va desfer el cam acom
panyat per Josep Sabat i Helios Ziglioli cap a Berga. Havien convenut
lHelios perqu, vistes les circumstncies, espers una ocasi ms bona per
anar a la Ciutat Comtal. Lincident de lautombil havia mobilitzat un nom
bre important de forces de lordre a la zona i, durant el trajecte de tornada,
els tres homes van caure en una batuda. Helios Ziglioli va caure mort per la
primera descrrega. El Ramon i el Manel van aconseguir escapar per pura
casualitat.
Lendem passat el Caracremada va deixar el ms petit dels Sabat amagat
a la muntanya mentre ell anava a buscar menjar a un mas de Calders. Aques
ta vegada, per, la Benemrita havia pres mesures excepcionals per caar el
fugitiu i havia emplaat gurdies a tots els indrets susceptibles de servir de
refugi o de punt de suport. A prop de la masia el Ramon va observar movi
ments sospitosos. Tot duna va girar cua per fugir, acompanyat duna pluja de
bales, que afortunadament no el van encertar. Va aconseguir befar els seus
perseguidors llantant-se avenc avall, amb el risc dobrir-shi el cap.
El Manel va veures sol i desorientat en un terreny desconegut. Famolenc
i sense experincia, va amagar les armes i va baixar cap a la carretera de Moi
per no perdres i per comprar menjar al poble. Un parell de gurdies civils el
van detenir abans darribar-hi. Sel van endur a comissaria, on el van identi
ficar 3.
Helios Ziglioli va nixer a Lvere, poble llombard proper a Brgam, el 15
de mar de 1927. El seu pare vivia a Pars, i ell va crixer amb els seus avis. Ja
de jovenet va abraar les idees anarquistes que, segons ell mateix deia, les hi
havia ensenyades el seu mestre descola.
2Aquestes armes van desaparixer per sempre. Uns dies desprs, Saturnino Culebras i Joan Busquets anaren a
cercar-les, per no les hi trobaren pas. Quan el grup fou detingut, a loctubre, estava prcticament desarmat.
(Causa sumarssima nmero 638-IV-49. Jutge inspector: coronel dinfanteria Luis Pumarola Alaiz).
3 Manel Sabat Llopart va ser jutjat i afusellat el 24 de febrer de 1950 al Camp de la Bota de Barcelona,
juntament amb Saturnino Culebras Saiz (Primo), de 29 anys, nascut a Salmern, Guadalajara. Loctubre de
1949 van detenir tot el grup. Els franquistes van consumar una vil venjana. Assassinant el Manel van voler
rescabalar els trngols i les befes que els seus germans Josep i Francesc els havien fet passar. El van assassinar
perqu es deia Sabat.
Lany 1948 va decidir anar a Pars per conixer el seu pare. La trobada va
ser una vertadera decepci, augmentada pel fet que el seu pare era un comu
nista fantic. A la capital francesa va establir contacte amb exiliats espanyols
llibertaris. Convenut dincorporar-se a lorganitzaci clandestina espanyola,
el van recomanar al Secretariat Intercontinental del Moviment Llibertari.
Pere Mateu, que nera el secretari de Coordinaci, s a dir, lencarregat de
lactivitat antifranquista a Espanya, li va dir que ja el trucaria quan fos neces
sari. El va recomanar a uns companys de la Federaci Local de Carmaux
(Tarn) perqu li busquessin feina. El 20 de setembre de 1948 va comenar a
treballar en una mina de la companyia Houillres dAquitnia, i al cap de poc
sencarregava de manejar la maquinria que arrencava el carb a les galeries
davanada. Era una persona molt culte i summament entusiasta. Parlava per
fectament lespanyol, el francs i lesperanto a banda de litali, que era la seva
llengua materna. A finals de maig de 1949 va tornar a Tolosa per insistir en el
seu desig de marxar cap a Espanya, i all va conixer Josep Sabat. Aviat es van
fer bons amics. Per motius que no cal explicar aquesta vegada tampoc va po
der incorporar-se a cap grup i va esperar un parell de mesos a la capital del
Llenguadoc. Va tornar a Carmaux, on va treballar a la construcci durant
unes setmanes. Finalment el van citar per marxar amb el grup del Saturnino.
Durant el seu primer viatge va tenir la desgrcia de perdre-hi la vida.
Abans de marxar de Carmaux havia deixat lencrrec que si li passava al
guna cosa donessin la seva roba i les seves pertinences a la companya de Josep.
El grup de Josep Sabat tamb havia passat a Espanya per les mateixes
dates, uns dies abans que el de Saturnino Culebras amb el Caracremada de
guia. A ms den Josep, componien el grup: Luciano Alpuente, Juan Serrano,
Francesc Massip Valls, Jaume Palau Papiol, Eusebio Montes Brescos i Jos
Prez Pedrero. Van creuar la frontera per Prats de Moll, i via Vallfogona de
Ripolls i Ripoll van arribar a Olot.
La fatiga els va incitar a requisar dos vehicles cam de Vic. A la carretera
de lAmetlla del Valls van repetir loperaci, per van haver dabandonar el
vehicle al cap de poca estona per falta de benzina. Van aturar un cami que
anava cap a Sant Feliu de Codines, per al mateix instant van veure arribar
un cotxe Studebaker i, finalment, van optar per la comoditat i velocitat de
lltim. El conductor, Jaume Canuda Rosell, es va quedar sense mitj de lo
comoci personal.
La Gurdia Civil, alertada desprs dels diversos furts, va installar un con
trol de carretera a prop de Rub. El Studebaker el va franquejar a tot drap,
138
139
Extermini
intercanviant trets amb els de la Benemrita. El cotxe es va avariar i el van

haver dabandonar pocs quilmetres desprs. Van continuar el cam a peu fins
al Papiol. All Jos Prez Pedrero va decidir acabar el trajecte amb tren, ja que
estaven ben a prop de Barcelona.
La resta del grup va anar a peu, fent marrada com a mesura de precauci,
fins arribar a la capital catalana. Van deixar el material ms feixuc sota la
custdia dEusebio Montes en unes barraques de Sant Vicen dels Horts.
Luciano Alpuente i els altres van arribar amb les armes lleugeres a Barcelona
sense cap altre entrebanc.
Uns dies desprs de la sortida dels dos grups esmentats tamb partia cap a
Espanya el Talin. El responsable del grup era Julio Rodrguez, el Cubano, i
en formaven part entre daltres: Jos Luis Barrao, Vctor Espallargas, Manuel
Snchez, Josep Corral Mart, Miguel Garca Garca, Manuel Guerrero Mo
tas, Jaume Albama Morell i Jordi Pons Argils.
Al terme de Santpedor, prop de Manresa, ocorregu un fet que hagus
pogut tindre greus conseqncies. El grup, en acostar-se al mas els Casals
amb la intenci dadquirir provisions, va ser rebut a trets pel propietari de la
finca, Isidoro Crespiera Santamaria, que shavia tancat, atemorit, dintre casa
seva en veure el grup armat. Manuel Guerrero Motas (Manolo), va resultar-ne
ferit de poca gravetat a la regi renal. La ferida, per, li impedia continuar
caminant. Els seus companys el van deixar amagat a una muntanya propera
el temps just per establir contacte amb els companys de Manresa. Lhi van
traslladar sense problemes, i va ser acollit a casa dAntonio Bravo Soler. Poste
riorment sel van endur a Barcelona, on el delegat de la Comissi de Defensa,
Francisco Martnez Mrquez el va acompanyar a casa de Ramon Loscos Vi
as, que era loncle poltic de Csar Saborit i vivia al carrer Josepa Massans
nmero 44 i, finalment, a la casa de la germana del Csar Saborit, al carrer
Navas de Tolosa.
Cap a dos quarts de deu de la nit del 18 de setembre el grup entrava al mas
la Vila, al terme municipal de Castellfollit del Boix. All hi vivia Josep Vila
Moncunill, el jutge municipal, que en aquells moments no hi era. S que hi
havia la seva dona, Maria Puigdellivoll Jullet amb els seus tres fills, menors
dedat. Sense fer-los mal els van tancar a tots quatre en una habitaci. Tamb
hi van tancar el pastor Salvador Gallines Caldern, de 63 anys, amb qui ha
vien topat a prop de la casa i que shavien endut amb ells com a mesura de
seguretat. Hi van descansar unes tres hores i sen van anar. Segons les declara
cions posteriors dels propietaris, el grup es va endur una escopeta, 25.000

pessetes, algunes mantes, espardenyes, etc.
Com anem veient, els grups que arribaven aquell mes de setembre anaven
deixant pel cam, incomprensiblement, tot un rastre ben visible, que safegia
al que grups anteriors havien anat deixant.
Una patrulla de la Gurdia Civil comandada per Andrs Lacal Rodrguez
perseguia el grup. Finalment el van localitzar el dia 20, mentre descansava en
una muntanya coneguda com a Com Noguera, al terme municipal de Sant
Salvador de Guardiola. Van intercanviar un tiroteig sense conseqncies
greus i els homes del Julio Rodrguez van fugir. En aquell indret van abando
nar vuit motxilles amb molt material: una carrabina amb cinc carregadors, 10
bombes, 6 crregues explosives, 6 caixes de fulminants, rotllos de metxa,
cartutxos de plstic i de trilita, i lescopeta recuperada al mas de la Vila. Es
van dividir i van arribar tots sans i estalvis a Barcelona.
Jordi Pons i Jaume Albama es van refugiar provisionalment en una barra
ca de Montjuc, on vivia Justina Valverde Gonzlez. El refugi va ser descobert
aviat per la policia i van haver de fugir-ne. Jordi Pons sen va anar a viure en
una casa situada al carrer Guasch de Sant Adri de Bess, on el van detenir
ms endavant.
Csar Saborit va ser lencarregat de trobar casa als components del grup
Talin, que ning esperava a Barcelona perqu no era el seu punt de dest.
Miguel Rodrguez, company del grup Auns de la barriada de Can Tunis,
en va acollir dos, i la resta tamb es van poder encabir encara que de manera
precria.
L acci de tants companys arribats simultniament a Barcelona va co
menar quasi immediatament.
Jos Prez Pedrero i Csar Saborit van atracar les oficines de Ferrero S.A.
situades al carrer Calbria nmero 94 el dia 23 de setembre. El primer va
amenaar amb la seva pistola els treballadors mentre obligava el comptable,
Francesc Morera Rimbau, a obrir la caixa de cabals. A dins noms hi havia
3.000 pessetes, ja que poca estona abans havien pagat els jornals. Csar Sabo
rit va entrar al despatx del director. All dins, Josep Ferrero Viu enraonava
amb el conseller delegat Antoni Coromines Cots. En entregar-li la cartera al
Csar, tal i com aquest havia exigit, el director sabraon sobre ell per desar
mar-lo.
Durant lestira-i-arronsa es va disparar larma i Josep Ferrero en va resultar
greument ferit. Va morir set dies desprs.
140
141
Extermini
El dia 27, Pere Adrover, Csar Saborit, Julio Rodrguez, Francisco Mart
nez i Arqumedes Serrano van apoderar-se del taxi de Santos Peguero Herre
ro, i tot seguit es van presentar, a les nou del vespre, a les oficines del sbdit
sus i contractista dobres Mauricio Arbella Brucher, situades al carrer Pro
vena, nmero 267. No hi van trobar diners, i van emportar-se la seva docu
mentaci personal.
Pere Adrover, Domnec Ibars Juanias, Jos Prez Pedrero, Francisco Mar
tnez, Julio Rodrguez, Arqumedes Serrano i Csar Saborit van atracar
lempresa Edificios y Estructuras, emplaada al Passeig de Grcia nmero 80,
a les onze del mat del dia 30. Noms van poder endur-sen 7.000 pessetes, ja
que tamb havien pagat els jornals poc abans.
A principis doctubre comena el llarg reguitzell de vctimes daquest mes.
Mentre feien una aturada per afaitar-se i netejar-se a menys de 200 metres de
la frontera, tal i com solien fer els grups abans de passar a Frana, van ser as
sassinats Cecilio Galdos Garca 4 , conegut militant llibertari muntanyenc;
Carlos Cuevas, lenlla; i Oltra, militant valenci. Els van cosir a trets sense
previ avs.
Cap a la una de la matinada del 9 doctubre es van presentar al meubl
Casita Blanca (carrer Bolvar, nmero 1) Julio Rodrguez, Pere Adrover, Mi
guel Garca Garca, Josep Corral, Manuel Forns Marn, Francisco Martnez
Mrquez, Csar Saborit i alguns altres ms. Van arreplegar la documentaci
de la clientela i 37.000 pessetes.
El jove militant aragons Luciano Alpuente, conegut a la clandestinitat
com Enrique Madurga Herrero, va ser cosit a trets al carrer Borrell, entre els
carrers Diputaci i Gran Via, el mat del dia 14.
El mateix dia i aproximadament a la mateixa hora, Josep Sabat, Francisco
Martnez, Csar Saborit, Pere Adrover, Juan Serrano i un altre van obligar el
propietari de la joiera situada a la Via Laietana, nmero 129, a obrir la caixa
de cabals de lestabliment. Van aconseguir emportar-se diners i joies, tot plegat
valorat en 400.000 pessetes. Van fugir amb un Chrysler Royal, cotxe que
abans de latracament havien furtat al garatge Luxor, al carrer de Nept, n
mero 10.
A la tarda, Jos Prez i Csar Saborit, protegits per un grup dacom
panyament, van obligar un vehicle de lempresa Fomento de Obras y Cons
trucciones SA a aturar-se quan sortia de la seu, al carrer Balmes, nmero 36.

A banda del conductor, Jaime Mir Arans, dins el vehicle tamb hi havia dos
pagadors que duien 37.117 pessetes, consignades a pagar els jornals duna part
dels treballadors. Amb les pistoles a les mans els van fer baixar del vehicle i
acompanyar-los a peu fins a lavinguda Jos Primo de Rivera. En arribar a una
parada de taxis, van arrambar el malet dels diners i rpidament van agafar-ne
un. Van enfilar Consell de Cent, Passeig de Grcia i carrer Mallorca. Van
baixar a lavinguda del Generalsimo 5 i van pagar 500 pessetes al taxista.
L endem, Julio Rodrguez, Francisco Martnez i Csar Saborit, protegits
per Gins Urrea, Jos Prez, Arqumedes Serrano i Santiago Amir, que espe
raven al carrer estant, van entrar a la seu de lempresa Construcciones Pmies
SA, carrer Aribau, nmero 117. Julio Rodrguez exigia a lencarregat de les
tabliment, Valentn Villanueva Planella, a travs de la finestreta, que obrs la
porta daccs a les oficines. El treballador shi negava obstinadament. Men
trestant, el Csar va aconseguir entrar-hi per la porta dun magatzem im
mediat. Ja a dins, oblig un treballador, Guillem Jarnet Vilaire, que obrs la
porta principal. Van endur-se 30.000 pessetes. Tamb la cartera i la docu
mentaci del tossut Villanueva.
Per fugir van pujar a un taxi aparcat a la cantonada del carrer Muntaner
amb Provena, que condua Valent Prunes Puig. Rere seu, empaitant-los,
van aparixer diversos treballadors de lempresa, i shi van afegir un parell de
gurdies que casualment passaven per all. Dels trets que van intercanviar
perseguits i perseguidors una bala perduda va matar una dona, Mara Muoz
Garca.
La policia, que actuava sense pausa, va detenir Eusebio Montes Brescos el
dia 16. Va ser torturat brutalment. Probablement cap dels qui el van succeir a
la Prefectura va patir un tracte comparable.
El dia 17, desprs que les forces de lordre van localitzar un dipsit darmes
amagat en un canyisar del riu Llobregat, proper a la carretera del Prat, els hi
prepararen una emboscada. Cap a dos quarts de set de la tarda Francesc Mas
sip Valls i Juan Serrano van anar a buscar larmament. La seva resposta a
lordre dalceu les mans! va ser disparar i tirar enlaire una bomba de m, i
aix van poder escapar. Van ferir el Juan en una cama, ferida de la qual es va
refer en una pensi de confiana de Sant Andreu.
La policia havia anat arreplegant molta informaci. Sabia que aquella ma
teixa tarda Josep Sabat shavia de trobar amb alguns companys a dos quarts
4 Cecilio Galdos va nixer a Santander el desembre de 1902. Durant la Guerra Civil va ser comandant del
Batall 126 (Columna Llibertat abans de la militaritzaci). Quan va morir assassinat era membre del Comit
Peninsular de la FAI.
142
5 Avui Diagonal [N. del E.].
143
Extermini
de vuit al carrer de Trafalgar. Era una bona ocasi per intentar acabar amb un
dels resistents que ms temien. Aix, doncs, van engegar un dispositiu desco
munal des del carrer esmentat fins a lArc de Triomf.
Lhora prevista havia passat. Els agents mobilitzats comenaven a dubtar
si la informaci obtinguda era falsa o no. Desgraciadament no ho era pas.
A les vuit menys deu, Josep arrib a la parada del tramvia 42, al carrer del
Bruc, xamfr Trafalgar. Va ser identificat tot duna. Ell els vei immediata
ment, tamb. Va ser el primer a disparar i, tot aprofitant lefecte sorpresa, va
arrencar a crrer carrer Trafalgar avall.
Josep Sabat coneixia prou els mtodes policials com per pensar que aque
lla topada havia estat fortuta. Que all era un parany ho havia captat de se
guit. En fugir corrents anava vigilant el carrer atentament per tal dobservar
qualsevol indici sospits. Al final del carrer, entre el passatge de Sant Benet i
el sal Vctor Pradera, hi havia dos policies: Miguel Morn Astigarra 6 i Luis
Garca Dagas 7. En veure el fugitiu van afanyar-se a treure les pistoles, per,
Josep Sabat, que ja la duia a la m, va ser ms rpid que ells. Garca Dagas va
caure a terra amb un tret entre les celles. Altres agents que estaven a laguait
van fer foc contra ell i el van ferir greument. Una dona, Melchora Garca
Prieto, va rebre un tret a la cuixa dreta.
Abatut per diversos trets, el jove llibertari va continuar disparant encer
tadament i va aconseguir ferir dos agents ms. Tenia el pas barrat; es va en
dinsar al passatge de Sant Benet, va creuar la plaa de Sant Pere i va arribar,
ensangonat, al carrer Baix de Sant Pere. All un home el va ajudar a arribar
en una farmcia que hi havia en aquell carrer. El farmacutic li va oferir una
cadira, per va desplomar-se sense coneixement. Immediatament un parell
de gurdies civils va entrar al negoci i hi van fer arribar una ambulncia. Es
van endur Josep Sabat fins al dispensari municipal, situat al carrer Seplve
da. Quan van treure la llitera de lambulncia, noms duia un cadver.
Era un dia de festa major per als franquistes. Un dia de dol per a la re
sistncia.
El dia 21 cap al migdia detenien Miguel Garca Garca quan sortia de
la casa de Josep Corral. Miguel Garca, desprs de purgar vint-i-dos anys
de pres, sen va anar a lestranger. Va escriure un llibre 8 en qu explica

que la brutal repressi daquell mes doctubre es va engegar arran dun in
cident dall ms banal. Tot i que no compartim el seu punt de vista,
transcriurem la seva explicaci.
Jaume Albama Morell, que com ja hem explicat va arribar a Espanya amb
el grup Talin, va ser detingut al barri Xino de la manera ms estpida que
alg es pugui imaginar.
El barri Xino de Barcelona era el punt de trobada de tota una poblaci
heterclita en qu abundaven els delinqents, estraperlistes, jugadors i altres
herbes, i on tampoc no mancava la prostituci dambds sexes. En aquest
ambient proliferaven tota mena de trfics illcits, sobretot entre el carrer del
Comte dAssalt9 i el passeig Colom. Tot sota lala protectora de la mateixa
policia, a canvi, naturalment, duna srie de serveis. Doncs b, Jaume Alba
ma, nascut a Puigvert (Lleida), sense mitjans de subsistncia segons Mi
guel Garca decid vendre-hi un rellotge dor que havia adquirit a Frana
per poder tirar endavant. Poc va trigar la policia a assabentar-se que un jove
intentava vendre un rellotge car a bon preu, cosa que feia pensar que lhavia
aconseguit robant. Un inspector li va demanar la documentaci. Aquest,
tranquil, la hi don. Entre els documents hi havia un carnet de la Falange
Espaola. Casualment, linspector coneixia perfectament aquest document,
i sabia que havia estat fabricat a Tolosa. Rpidament va comprendre que ha
via topat amb un terrorista. Dissimuladament va continuar enraonant-hi, i
va aprofitar el moment ms oport per immobilitzar-lo. En registrar-lo li va
trobar una Colt calibre 11,43 i dues bombes de m. Sel van endur a la Pre
fectura i daleshores en van comenar les detencions en massa.
Des de la mort de Josep Sabat 10, el dia 17 doctubre, el llarg reguitzell de
vctimes tot just comenava.
El divendres 21 cap a les cinc de la tarda assassinaven Julio Rodrguez11 (el
Cubano) a lavinguda del Generalsimo. Julio Rodrguez caminava per aquest
6Miguel Morn va nixer el 27 de maig de 1906. Va incorporar-se al cos policial el 29 de novembre de 1934.
7Luis Garca va nixer el 27 de maig de 1917, i ingress al cos lu de juliol de 1941. Era un antic falangista
que havia estat condemnat a mort per un tribunal republic, per la pena li fou commutada. Quan va acabar
la Guerra Civil sincorpor al cos i en poc temps va fer mrits en diferents especialitats: policia governativa,
brigada mbil i Brigada Poltico-Social. Era conegut pel seu odi malalts envers els presos poltics.
combatre al Centre, amb Cipriano Mera. A partir de labril de 1937 sencarreg del comandament de la 39a.
Brigada Mixta, 5a Divisi. A finals dabril de lany segent es va crear la 48a Divisi, formada per les brigades
63, 201 i 202. Sencarreg daleshores en del comandament de la segona. La unitat va ser enviada a la zona
de Llevant per reforar el cos de lExrcit, que contenia lofensiva dels generals Antonio Aranda, Jos Enrique
Varela Iglesias i Rafael Garca Valio, a principis de maig. Lofensiva franquista volia arribar al Mediterrani i
144
145
8Francos prisoner, Ed. Rupert Hart-Davis, Londres, 1972.

9 Avui carrer Nou de la Rambla [N. del E.].
10Josep Sabat deixava a Frana la seva companya Emlia i un fillet de disset mesos.
11Julio Rodrguez nasqu a lHavana (Cuba) el 27 de juliol de 1918. Al comenament de la Guerra Civil va
Extermini
carrer i, de cop i volta, un cotxe particular ple de policies va frenar al seu

costat. El van cosir a trets abans que shagus adonat del que ocorria. Poca
estona desprs daquest fet, els homes de Quintela actuaven al barri del Poble
Sec, concretament al carrer Vila i Vil, a prop de lavinguda del Marqus del
Duero. Amb el mateix procediment segaven les vides de dos llibertaris ms:
de Vctor Espallargas12, el Vell (Jos Hidalgo Guerra, segons la documentaci
falsa que duia a sobre), i de Jos Luis Barrao 13, conegut com Pepe el Largo
(Ramn Sans Garca segons la documentaci, tamb, falsa). Ambds cami
naven desarmats.
El trgic balan daquell dia no va acabar pas amb aquestes morts. A un
quart i cinc de vuit, assassinaven Francisco Martnez Mrquez, de 27 anys, de
la mateixa manera que als altres tres, que donava tant bons resultats. Li van
arrabassar la vida al carrer de Rossell cantonada amb el carrer Dos de Maig,
davant ledifici de la Damm, al barri on havia viscut durant la seva infncia.
El Paco tenia 27 anys i portava documentaci a nom de Fernando Cid Torres.
Tamb van resultar ferits tres homes que caminaven per aquell carrer: Ma
nuel Fuentes Bernard, Francisco Tudela Gmez i Jess Mijuescas Garcs. El
primer, al peu dret; el segon, a lespatlla esquerra; i el tercer, a la regi del
gluti.
Aquests assassinats van ajuntar-se amb una allau impressionant de deten
cions. L1 de novembre de 1949 arrestaven Manuel Guerrero Motas; el dia 5,
Jos Prez Pedrero i Pere Adrover Font. Els van trobar al pis del Ramn Los
cos Vias, a qui ja shavien endut cap a la Prefectura el dia 3. Lhavien portat
de nou al seu domicili per esperar, amb ell, a qui hi pogus aparixer. En
detenir Pere Adrover i Jos Prez14, Arqumedes Serrano, que tamb hi era,
va intentar resistir, i el van matat a trets. Una estona desprs capturaven, a
trets, Juan Serrano al passeig de Fabra i Puig. La documentaci que duia a
sobre lidentificava com Antonio Garca Garca. Van requisar una quantitat
important darmament i dexplosius al seu domicili. La policia va acabar les
accions del dia amb la detenci de Jordi Pons Argils i de Domnec Ibars
Juanias, al carrer Guasch.
Tamb es van endur tres doctors barcelonins, inculpats dhaver curat re
sistents ferits.
Aquesta fantstica hecatombe de militants del Moviment Llibertari no va
ser un trist privilegi de la gran urbs barcelonina.
La resistncia llibertria, a banda dactuar a la zona fabril, tamb ho feia a
les zones de muntanya. Les comarques predilectes eren les del Bergued i el
Bages, on els guerrillers ms coneguts eren Ramon Vila Capdevila i Marcell
Massana Bancells, anomenat Panxo.
La repressi tamb va ser summament cruel en aquesta zona. Noms cita
rem, entre els nombrosssims detinguts, aquells que van ser assassinats sense
cap mena de judici.
La matinada de l11 de novembre de 1949 la Gurdia Civil va detenir:
Joan Vilella Peralba (Moreno) de 47 anys, i el seu fill de 19 anys, residents de
Santa Eugnia; Josep Bartobillo, de 25 anys, que treballava a les mines de
Fgols i que era gendre de Vilella, i la seva dona; Jos Puertas, militant anar
cosindicalista dorigen granad de 47 anys que tamb treballava a les mines de
Fgols; Miquel Guit, de 56 anys, al mas Rocans de Sallent i al seu germ
Jaume, de 42 anys, unes hores ms tard, al seu lloc de treball. Eren obrers del
ram del txtil i treballavan a la fbrica Vias, de Vilafruns, entre Sallent i
Balsareny.
Joan Vilella, Josep Bartobillo i Jos Puertas van ser interrogats duna ma
nera inhumana a la caserna de la Gurdia Civil de Berga. Puertas repetia una
vegada rere altra la mateixa frase: Lnic resistent de la comarca sc jo. El
patiment dels tres homes va acabar el 14 de novembre: ben dhora sels van
endur a prop del pont de Vilada, on van ser crivellats a trets.
Lendem passat els germans Guit pujaven a un tren sense destinaci
coneguda. Els van fer baixar entre els termes municipals de Sant Esteve (Na
vs) i Balsareny, on van ser assassinats. Lnic crim de Miquel Guit era ser
oncle matern de Massana.
Jos Puertas havia actuat intensament durant la Guerra Civil. En no po
der creuar la frontera francesa va ser detingut i maltractat de tal manera que
des daleshores patia una afecci pulmonar. En sortir en llibertat condicional
dividir la zona republicana en dues, operaci reeixida en ser conquerit Castell el 14 de juny. Posteriorment,
la 48. Divisi va formar part del XVI Cos de lExrcit, tamb a Llevant. El Julio va ser detingut desprs de la
guerra, per aconsegu evadir-se. Durant una temporada lluit amb els guerrillers dAlmadn (Ciutat Real) i
desprs creu la frontera francesa.
12Espallargas era un vell militant barcelon que collaborava amb els grups dacci per que, per convicci,
mai empuny una arma.
13Barrao estava greument malalt duna afecci intestinal.
14Jos Prez (Tragapanes) de 23 anys, va ser afusellat el 14 de mar de 1952 al Camp de la Bota, juntament
amb el Pere Adrover Font, Santiago Amir Gruaas, Gins Urrea Pia i Jordi Pons Argils. Gins Urrea, de-
146
tingut lany 1950, ja havia estat condemnat a 20 anys de presidi el 22 de juny de 1947 per la seva activitat
durant la Guerra Civil, per sort en llibertat el 1948. Lany 1935 havia participat en lexecuci del botx de
lAudincia de Barcelona Federico Muoz Grande.
147
Extermini
va tornar a Berga. Es va posar en contacte amb grups dacci de muntanya de

qu formaven part coneguts i fins i tot amics seus. A lhivern de 1944 se nan
a la muntanya per compartir durant una temporada les penalitats guerrilleres.
Era ms efica a ciutat, des don aportava un ajut inestimable als grups m
bils. Era un dels enllaos entre Barcelona i la muntanya. Si calia, sestimba
va pels cingles, caminava quilmetres i quilmetres sense descans, per tal
dabastir els guerrillers o dalertar-los quan es preparaven batudes contra ells.
Tanmateix, les seves activitats van passar sempre inadvertides; el van arrestar
i assassinar pels seus antecedents.
Aquella maleda fi de lany 1949 el company Jos Sancho Garca, condem
nat a mort en un consell sumarsim el 17 de desembre al penal dOcaa, a
Madrid, va ser executat el 23 de desembre. En morir deixava quatre fills. La
seva companya estava detinguda a la pres de Las Ventas.
Els comits i comissions de les tres branques llibertries a lexili van pre
sentar un informe 15 de carcter reservat a la militncia. Linforme conjunt
parlava sobre aquests fets tan greus. El transcrivim a continuaci, tret dalguns
pargrafs poc importants que noms allargarien debades el text.
nada16, que ha aconseguit paralitzar-la completament. Les mateixes

autoritats franquistes han manifestat que seran necessaris quatre
mesos de treball per tal que pugui tornar a posar-se en funcionament.
Tenint en compte que hi s impossible feinejar durant els mesos hiver
nals, significar una paralitzaci mnima de vuit mesos. Aquesta cen
tral alimentava bona part de la indstria del nord dEspanya. Tamb
destaquem lincendi provocat al garatge de CAMPSA, situat al carrer
Seplveda17 de Barcelona. Aparcats hi havia vuitanta camions cister
na, la majoria dels quals van ser completament destruts; la resta, mal
mesos pel foc.
Alhora, i a ambdues regions, shan efectuat diversos actes de re
preslia contra elements ms o menys representatius del rgim. Creiem
que la militncia ser suficientment comprensiva per entendre la neces
sitat de prudncia, per la nostra part, de no esmentar els casos en qu
han participat els nostres companys.
Mentrestant, i en previsi dampliar la lluita, la Comissi de Defen
sa de Catalunya i Balears, dacord amb la Comissi de Defensa de lexili,
preparava les bases per a una mplia actuaci sincronitzada de grups de
la ciutat i de la muntanya. Amb aquesta finalitat shan anat incorporant
als llocs previstos el grup O18, reforat pel grup G.P.19 i daltres, a
principis de setembre. Un daquests grups va ser destinat a una nova
zona de la regional catalana.
Tot feia pensar que les incorporacions es durien a terme reservada
ment. Malauradament, per, el grup T (Talin) va ser descobert i
atacat per un fort contingent de la Gurdia Civil. Un company 20 en
result ferit i va poder ser evacuat i guarit. Es van perdre explosius i
efectes personals; les armes, es van poder salvar.
El grup va considerar necessari dirigir-se cap a Barcelona i deixar de
banda la zona prevista.
El grup O va fer cam durant cinc dies sense novetats, per el can
sament els incit a utilitzar un mitj de transport ms rpid. Van fer s
Secretariat Intercontinental de la CNT dEspanya a lexili.

Comissi Nacional de GG.AA.
Comit Nacional de la FIJL.
Tolosa, 10 de desembre de 1949.
Estimats companys,
El 28 de mar de 1949 es va cursar un informe de les tres branques
reservat a la militncia que tracta el problema de lacci conspiradora.
La ra de fer-lo conjuntament rau en el fet que els tres organismes estan
igualment interessats en aquest problema. [...]
Desprs del nostre informe, sha continuat la tasca de penetraci de
grups a lInterior amb el fi datemptar permanentment contra el rgim
dopressi imperant a Espanya. Shan aprofitat les possibilitats de recep
ci de Catalunya i Arag, principalment.
A cadascuna daquestes regions shan dut a terme actes de sabotat
ge constantment. Destaca el que sha fet a la central elctrica Lafortu
15 Aquest document, dordre cronolgic capritxs, es pot consultar al Centre International de Recherches
sur lAnarchisme (CIRA), de Lausanne (Sussa).
148
16 Sabotatge efectuat el 12 doctubre de 1948 a la central elctrica Lafortunada, al nord dAinsa (Osca),
entre Escalonas i Salinas.
17Es tracta del sabotatge coms per Faceras el 19 dagost de 1949, explicat anteriorment en aquest llibre.
18 El grup de Josep Sabat.
19 El grup dels germans Saturnino i Gregorio Culebras Saiz (los Primos), que havia guiat el Caracremada.
20Manuel Guerrero Motas (Manolo).
149
Extermini
de diversos vehicles fins a arribar a Barcelona. Durant el trajecte es van

veure obligats a forar dos controls de la Gurdia Civil.
Els incidents relatats van menar tots els grups a Barcelona, en haver
alertat els agents de Franco. All hi van ser atesos per la Comissi de
Defensa de Catalunya i Balears. Haver de cercar allotjament per a un
nombre de companys superior del previst i indicat per lexili va crear un
problema delicat.
Tanmateix, tots els companys van trobar les seves bases de seguretat
i la seva moral era magnfica, en bona part per la nombrosa colla de
companys concentrats a la ciutat.
Donarem una idea de com es van desenvolupar els fets reproduint
algunes de les cartes (o fragments) intercanviades entre lInterior i
lexili.
El grup O ens comunicava el dia 28 de setembre:
Determinem la manera de contactar, a travs del nostre enlla. La nostra

impressi ha estat satisfactria. Ens vrem entendre perfectament i esperem
que la coordinaci desforos sigui fructfera. Ens han comunicat larribada
de P. i H., nova molt interessant, que eixampla les nostres perspectives
dactuaci conjunta. El delegat J. de M. va arribar ahir i sentrevist amb
U. Dem enraonarem amb ell pendents de la presncia de companys a M.,
sincronitzant acci amb Catalunya en casos determinats. Creiem poder descongestionar Barcelona quan es duguin a terme les actuacions que covem.
Hem arribat sense novetats i hem buscat els contactes convinguts. Ho

hem aconseguit el dia 25. La primera entrevista amb la Comissi de Defensa ens ha fet bona impressi. Total acord dactuaci amb tothom. Comenarem aviat.
El 7 doctubre ens van fer saber:
Al nostre grup hi ha harmonia i bons nims; crec que aconseguirem
menar a bon port el que ens proposem...
El grup T, que com hem explicat va haver de canviar de zona, ens
informava el 15 de setembre:
La Comissi de Defensa de lInterior ens busca enllaos a la zona indicada i mentre fa aquestes gestions tots creiem convenient ocupar la base de
... per qesti de seguretat i eficcia. Tots contents i amb bona moral.
El 18 de setembre la Comissi de Defensa de Catalunya i Balears ens
comunic:
Un membre daquesta comissi es va entrevistar amb un delegat del
grup T dijous. Hem resolt el problema del ferit del grup, que ja est segur.
150
L1 doctubre ens van fer saber:

El grup T ha topat amb la Gurdia Civil a les rodalies de X. Tots els
companys n han sortit sans i estalvis, i estan allotjats aqu. Ladrea de B.21
(Frana) est en mans de la Gurdia Civil (va quedar dins una motxilla).
Us farem arribar ms detalls a la propera comunicaci. El ferit es va refent,
la seva moral s excellent. Possiblement necessiti un embenatge especial per
solidificar la lesi. Vam poder contactar amb P. diumenge. Des daleshores
ens hem vist sovint. Van haver de dividir el grup a prop de X, i des de llavors
han perdut el contacte amb R. i tres companys ms. Lassumpte est empitjorant. Us donarem dades concretes per informar-vos mpliament. Tractarem dorganitzar una actuaci de vertadera ressonncia ara que som prou
companys per intentar-ho. Sobretot, no envieu ning ms si no t base de
recepci. No us escapi de la memria el detall de ladrea caiguda. Us informarem de la situaci dels nostres companys L., G., V. i B.
El dia 14 va comenar la repressi amb una violncia encara no vis
cuda fins a aleshores. El dia 17 la Comissi de Defensa de lInterior ens
va comunicar:
El grup O va patir una baixa el divendres cap a dos quarts de deu,
quan el grup, que s havia adonat que el perseguien, estava a prop dun objectiu22 . Van enllaar immediatament amb el grup T, que tamb s hi
encaminava. Dos agents van atacar abans que els companys poguessin fer
21Marcelino Boticario, un dels membres de la Comissi de Defensa a lexili.

22Atracament a la sucursal del Banco de Vizcaya del carrer Rocafort.
151
Extermini
cap gest de defensa. El van matar per lesquena23. La reacci dels altres no
es fu esperar: van intercanviar un tiroteig que va durar un quart d hora
al bell mig de lavinguda de Jos Antonio. Quina llstima, quina llstima
que la resta no hi estigussim! Mentre ocorria tot aix, la Comissi de Defensa, amb els grups A de B., O i altres companys ens apropvem a
l indret indicat. Abans havem ocupat un garatge situat a la vora de la Via
Augusta, on vam requisar alguns vehicles. Tot es va desenvolupar tal i com
havem previst 24 .
ltim, Barrao i Espallargas. Els secretaris de les tres branques, reunits el

mateix dia 24, acorden enviar aquesta carta a lInterior:
El 18 ens comunicaven novament:

Males notcies, amics: ahir ens van assassinar al Sabat (Josep). S, va
ser assassinat u contra vint. Mor com sols saben fer-ho els militants: venent
cara la seva vida [...] Lagent especial i camisa vella Luis Garca Dagas va
caure durant el tiroteig. Dem lenterren amb tots els honors. Intentarem
participar a la cerimnia. Daltra banda, dos membres del grup P han
estat detinguts; n ignorem les causes. Us donarem detalls quan en disposem.
La policia va aconseguir localitzar dos companys del grup X , i ahir, vora
dos quarts de set de la tarda, van tenir un encontre. El company...25 va
resultar-ne ferit lleument i ja est en un lloc segur. Cap a les vuit del mateix
dia van abatre Sabat. Confidncies? Ho ignorem, per esperem esbrinarho. X ha arribat avui. Dacord amb les indicacions que ens formuleu,
detallarem tot el que hi ha pendent durant la setmana. Ha estat un cop dur,
de qu no ens refarem fcilment. Malgrat tot, la moral no ha decaigut.
Llstima que no disposem del potencial econmic precs per comenar immediatament lactuaci collectiva planificada. No pot ser, ens haurem
dacontentar amb alguna acci de represlia.
En aquells moments la repressi continuava assetjant-nos, i de va
lent. El dia 24 ens va arribar la trista nova de la mort dels companys
Francisco Martnez, membre de la Comissi de Defensa de lInterior;
de Julio Rodrguez, delegat del grup T; i de dos membres daquest
Estem assabentats de les darreres noves. Ens hem imposat a tot all que
ha succet. No deixem de calibrar les desgraciades conseqncies daquestes
ltimes ensopegades amb qu, a banda d haver perdut sis companys, sens
han esguerrat algunes possibilitats.
No voldrem que interpreteu les nostres paraules en sentit alarmista.
Ens veiem amb la necessitat de suggerir que procediu a prendre les mesures adients per posar fora de perill aquells qui, no estant del tot segurs, es
disposin a marxar cap a les bases dorigen. Sempre que no desitgin el contrari o b que no disposin daltres llocs que els preservin de possibles entrebancs.
Considerem dexcessiva gravetat els fets ocorreguts. No reeixim en comprendre com han pogut succeir. Estudiareu detingudament els factors que
van determinar la catstrofe. Aprofitant lestada dX en aquella, tots
aquells qui determinin mudar-se a les bases de seguretat poden servir-sen.
El passat dia 6 van arribar diversos companys a Frana, entre ells el
company X de la Comissi de Defensa de Catalunya i Balears i el nostre
delegat jurdic nacional. El dia 8 rebem una altra desagradable nova: en
una violenta batussa s assassinat un altre company i quatre ms sn
detinguts26 . Aquesta caiguda ha de produir trastorns greus ja que entre els
detinguts hi ha membres de la Comissi de Defensa de lInterior i companys
dun llarg rodatge a Espanya. s possible tamb que alguna correspondncia
entre la Comissi de Defensa i lexili estigui en poder de la policia.
En arribar els companys de lInterior ens hem reunit per estudiar la
situaci viscuda arran de la repressi i per tal destudiar-ne les causes.
Desprs descoltar la informaci que ens proporcionaven els companys, hem
de dir que no ha succet res anormal en les baixes patides pels nostres, sens
oblidar ni negar la importncia del dur cop que ha rebut la nostra organitzaci.
Les causes cal cercar-les en les mateixes caracterstiques de la lluita, en
les condicions de preparaci dels grups, en les seves sortides, trajectes, incorporaci i en el seu desenvolupament a lInterior. En general, els grups surten
23 Es refereixen a Luciano Alpuente (Enrique Madurga Herrero).

24 Sis companys, entre ells Josep Prez Pedrero, es van presentar al garatge Luxor, carrer Nept nmero 10,
dient que eren resistents republicans i que necessitaven alguns vehicles. Del garatge, propietat de Jorge Exp
sito Saavedra, se nendugueren un Chrysler Royal, un Hostkins i un Ford. Lltim el van haver dabandonar
a la Via Augusta, a uns 300 metres de la Travessera, per falta de benzina.
25El ferit era Juan Serrano i el company que lacompanyava Francesc Massip Valls.
26 Aquesta referncia s incompleta, ja que el dia 1 havien detingut Manuel Guerrero Motas; el dia 3, Ra
152
153
mn Loscos Vias; el 5, Pere Adrover Font, Josep Prez Pedrero, Jordi Pons Argils i Domnec Ibars Juanias.
Els morts van ser dos: Arqumedes Serrano i Juan Serrano.
Extermini
en condicions fora precries com a conseqncia de la falta de mitjans de

qu disposa lorganisme encarregat de proporcionar-los-en 27.
El seu retorn a les bases de sortida no ens ha ocasionat cap daltabaix fins
ara. La marxa des daquestes bases fins a la seva incorporaci als llocs de
destinaci tret dalgunes ocasions a la zona catalana tampoc ens ha
comportat cap alteraci important. El problema greu, i que no est resolt,
rau en els dies de cam que cal fer carregant lequip.
Podem comprendre lesfor que fan els companys si es t en compte que
lequip pesa uns 20 o 25 kg, i que el carreguen uns vuit dies de caminada
(quatre pels Pirineus). Aix sexplica que, malgrat les recomanacions de no
emprar mitjans de transport improvisats en zones controlades i reconeixentho ells mateixos per experincia, sovint s hi recorri per defugir les caminades
esgotadores.
La qesti de lallotjament a les bases de lInterior s ha anat resolent
amb justesa fins ara, tot i les poques persones que s hi ha incorporat. Existeix poca predisposici dels radicats en aquesta zona. Fet comprensible, si es
t en compte la repressi a qu sn sotmesos aquells qui subministren o
allotgen els grups dacci llibertaris. Amb motiu de les darreres incorporacions, ms nombroses que de costum, i en contra dall disposat per les comissions de Defensa de lInterior i de lexili i dels mateixos grups, lallot
jament va crear un problema seris a la Comissi de Defensa de lInterior,
que es va poder solucionar. Per resoldre aquest trencaclosques s necessari
un capital, ja que seria elemental adquirir edificis per als grups dacci als
llocs estratgics.
Lactuaci dels companys presenta diversos vessants. Considerem fora de
lloc enumerar-les en un informe. No obstant, assenyalarem que bona part
de l xit rau en el suport moral del poble, i que s essencial dur a terme
treballs que tinguin una bona acollida entre la poblaci civil. Les necessitats dels grups i dels qui han caigut lluitant exigeix en un esfor continu en
lordre econmic. El problema de la documentaci es resol favorablement;
no s ha produt cap detenci en el transcurs de lactuaci de lactual Comit de Defensa per defectuositat dels papers. [...]
Tota lluita de caracterstiques com la que duem a terme contra el rgim de terror que fa la llei a Espanya exigeix valents sacrificis en tots els
sentits. No volem empetitir la importncia dels darrers fets ocorreguts a

Barcelona, per s esmentar que sn fruit duna actuaci desenvolupada
en condicions desproporcionades dels elements en presncia. Planyem, a
banda dels set assassinats de companys, la detenci de dotze ms. Ignorem
la situaci de deu companys que han quedat desconnectats, probablement
com a conseqncia que la policia n hagi esbrinat les adreces, fruit de les
detencions i la documentaci requisada...
27 Aquesta mancana constant de mitjans econmics obligava els grups, abans defectuar qualsevol acci,
a procurar-sels a travs datracaments. Per aix la seva proliferaci. Aquesta trava, en general, els impedia
centrar-se en altres activitats.
154
Lany 1949 va ser trgic per a la resistncia llibertria fins gaireb el darrer dia:
el 30 de desembre van morir a les muntanyes gaditanes els guerrillers Ber
nab Lpez Calle (Fernando Abril, Comandante Abril) i el seu collaborador
ms ntim, Juan Ruiz Hurcano (Capitn Hurcano, Eusebio, el Capitn). Un
company de la partida, Francisco Fernndez Cornejo (Largomayo), els delat.
La nit abans havia abandonat el campament, establert a la Haza del Cabezn
(vora el cortijo Poca Sangre, entre Alcal de los Gazules i Medina Sidonia) i
havia anat a visitar la Gurdia Civil.
A trenc dalba la Gurdia Civil els va despertar llanant granades de m
contra les seves tendes de campanya. Bernab Lpez va ser cosit a trets en
sortir de la tenda, i Juan Ruiz, esbudellat per una granada.
Alfonso Snchez Gmez (Potaje) i el fill de Bernab, Miguel Lpez Garca
(Daro, Joseto) compartien una altra tenda i van aconseguir escapar mig nus
i descalos 28.
El nom de Bernab havia esdevingut llegendari a la baixa Andalusia. Era
un combatent valent, geners i duna gran responsabilitat. Des de 1941 no
havia deixat tranquilles les forces franquistes. Abans de la Guerra Civil havia
format part de la Benemrita. Malgrat el seu uniforme, va saber ser lleial a la
classe obrera.
Pertanyia a una famlia confederal de Montejaque (Mlaga), on nasqu el
30 de maig de 1899. Quan va tornar del servei militar a frica, amb els galons
de sergent i sense gaires preocupacions socials, va considerar ms cmode el
sou de la fora pblica que la feina i la misria del camp andals.
28Miguel Lpez Garca va morir el 17 de novembre de 1950 a Zahara de la Sierra, tamb vctima duna traci.
El seu petit grup acampava a la devesa de Los Pilones. Estaven amb ell Alfonso Snchez Gmez, Juan Martn Me
nacho (Chinchn) i Manuel Palma Mesa (el Bigotes). A la matinada, aquest ltim va matar Miguel Lpez duna
escopetada a boca de can. Tot seguit se nan a la caserna de la Gurdia Civil, els inform que havia matat el fill
den Bernab i que estava disposat a guiar-los fins al campament. Fet el tracte, assaltaren el lloc on descansava el
grup, i van matar Chinchn. Potaje va poder tornar a escapar-se i es refugi a Casablanca. El Bigotes va continuar
collaborant amb la Gurdia Civil i mor ms endavant, a la provncia de Sevilla, en caure duna olivera.
155
Extermini
Quan va esclatar la sublevaci militar el 18 de juliol ell treballava a la ca

serna dAntequera. Bernab i tres gurdies ms lleials al jurament prestat a la
Repblica van contribuir destacadament per assolir el triomf popular. Amos
de la caserna, van desarmar una quinzena de gurdies i van detenir el tinent.
Ms endavant, en contacte amb les organitzacions obreres, va participar en la
creaci del Comit Revolucionari i en lorganitzaci de les primeres milcies
antifeixistes.
Lamenaa dels fronts immediats va empnyer-lo a comandar una colum
na (que desprs va anomenar-se el Batall Jos Lpez Calle, nom del seu
germ 29, militant llibertari afusellat pels franquistes). Particip en la defensa
de Mlaga i, en perdre lofensiva (febrer de 1937), es va retirar a Almeria. La
seva unitat va ser reorganitzada de nou i va partir al front. Uns mesos desprs
va participar a la campanya de Terol (desembre de 1937), on tenia el coman
dament de la 61a Brigada mixta. Va estar-ne al capdavant fins al febrer de
1938, data en qu va ser dissolta la 42a Divisi. La comandava el coronel Julio
Michelena Lluch i el seu germ Pedro nera el comissari.
Abans que caigus Castell (14 dabril de 1938) es va confiar el comanda
ment de la 98a Brigada mixta a Bernab. Al mes de maig del mateix any va
passar a dirigir la 136 Brigada mixta de la 33a divisin, que manava el major
de milcies Jos Sabin Prez, i ms tard Jos Luzn Morales.
Quan el Consell Nacional de Defensa del coronel Segismundo Casado va
enderrocar el govern de Juan Negrn, Bernab comena a comandar la 70a.
Brigada confederal del IV Cos de lExrcit, a les ordres de Cipriano Mera. La
seva unitat va ser la primera que va intervenir per aixafar les forces comunistes
que shavien aixecat contra el Consell. Quan les forces franquistes van ocupar
Madrid, el van detenir, el van portar a Mlaga i el van condemnar a la pena
capital. Li van commutar per 30 anys de pres. A principis de 1944 va sortir
en llibertat vigilada amb residncia obligada a Montejaque. Sabent que el
detindrien de nou, fuig a la muntanya, a un sector on actuaven grups confe
derals. Aviat va constituir la seva prpia partida guerrillera a Ronda. El juny
de 1946 una organitzaci anarcosindicalista de la plana que era present a
Ronda, Montejaque i Benaojn (Mlaga), amb qui Bernab mantenia contac
te, va ser desmantellada. Assetjats per les forces franquistes, el grup decid
anar-sen a la provncia de Cadis.
Lany 1947 Bernab tenia bones relacions amb el Comit Regional de la

CNT de Sevilla a travs del Comit Comarcal de Jerez de la Frontera. Aquell
mateix any, a labril, van ser desmantellats els dos comits, i Bernab es va
refugiar de nou a les rodalies de Ronda.
El mes de febrer de 1949 es va celebrar una reuni dels caps de les partides
a la Sierra de Cabras (Jerez de la Frontera, entre Algar i Alcal de los Gazules).
Shi constitu lAgrupacin de Guerrilleros Fermn Galn30, amb Bernab
Lpez Calle (Fernndo Abril) al capdavant. El lloctinent nera el socialista
Miguel Prez Prez (Polonio), i el cap dEstat Major el comunista Pablo Prez
Hidalgo (Manolo el Rubio, Rubio de Bobadilla). Aquest ltim, en acabar la
Guerra Civil era comandant de batall a la 215a Brigada de la 67a Divisi.
Com a cap de propaganda es design Juan Virgil de Quiones (Juanito)31, i
ladministraci de lagrupaci van assignar-la a Cristbal Ordez Lpez (Libertario, Aniversario, Minuto), ambds cenetistes.
Es van determinar quatre sectors dactuaci, cadascun dels quals sassign
a un grup o partida. Eren aquests:
Cortes i proximitats de lestaci de Gaucn (Mlaga). Cap de grup:
Francisco Moreno Barragn, un de Los Morenos de Cortes, que eren tres
germans: Diego, que va morir a Ubrique lany 1943, i Julin, a qui execu
taren lany 1949 a Sevilla.
Ubrique, Algar i Jerez de la Frontera. Cap de grup: Jos Lobato Flo
ria (Lobato).
Montejaque, Grazalama i Nenaojn (Mlaga). Cap de grup: Juan
Toledo Martnez (Caracoles, Tarntulo)
Alcal de los Gazules, Jimena de la Frontera i Los Barrios. Cap de
grup: Juan Francisco Domnguez Gmez (Pedro el de Alcal).
29 Bernab tenia tres germans: Jos, afusellat pels franquistes; Antonio, mutilat durant la Guerra Civil; i
Pedro, comissari de la 42a Divisi, que en acabar la guerra sexili a Mxic.
156
Pablo Prez Hidalgo va abandonar la seva actuaci guerrillera a partir del

18 de desembre de 1950, dia en qu un grup de supervivents de lAgrupacin
30 Els capitans Fermn Galn Rodrguez, nascut lany 1899, i ngel Garca Hernndez, el 1900, van
ser afusellats el 14 de desembre de 1930, en laixecament contra la Monarquia amb la guarnici de Jaca
(Osca).
31 Juan Virgil de Quiones va morir en una batuda organitzada per la Gurdia Civil amb lajut dun con
fident, el 18 de desembre de 1950 al cortijo El Chorrn dAlgatocn (Mlaga). Tamb hi van morir cinc
guerrillers ms: Jos Calvo Pena, un gallec de Betanzos (La Corunya); Juan Toledo Martnez; Juan Francisco
Domnguez Gmez; Francisco Moreno Barragn; i Antonio Rincn Gonzlez (Perejil). El pare de Pablo Prez
Hidalgo identific falsament Antonio Rincn com si fos el seu fill, ja que tenia el cap destrossat. Amb la seva
treta va cessar la persecuci contra ell, i Rincn mai no va figurar entre les llistes de les vctimes.
157
Extermini
de Guerrilleros Fermn Galn va ser exterminat. Va viure amagat durant 27

anys 32. Lany 1987 vivia a Genalguacil (Mlaga).
Desprs de la mort de Bernab alguns dels seus homes van continuar la
lluita, com el cenetista Antonio Nez Prez (Bartolo), executat a Sevilla el 28
de febrer de 1952 33.
caminar cap a Sabadell per agafar el tren. Rodolfo i Salgado van comprar els
bitllets a lestaci de Terrassa.
Van entrar a la capital la nit del 2 de gener. Tot i les peripcies de la cami
nada muntanyenca, carregats com ases i patint fred, se nhavien sortit. En
canvi, a Barcelona, una srie dincidents, no gaire importants, van dur a una
lamentable confusi.
Primerament, Rodolfo i Salgado van arribar amb fora retard a la primera
cita, fet que va ser considerat com una negligncia de molt mal gust pels seus
companys. Lexplicaci dels dos companys va ser que els havien entretingut
ms temps dall previst a la barberia, per els altres van trobar que en una
situaci com aquella no es justificaven demores de perruqueria.
Van decidir allotjar-se cadasc pel seu compte i trobar-se lendem per
comprovar si el material amagat a Matadepera estava en bones condicions. Per
evitar sorpreses desagradables van concretar fil per randa com efectuarien
lexpedici. Rodolfo i Salgado viatjarien amb cotxe i esperarien all els altres.
El cas s que quan els altres tres del grup hi van arribar, els dos altres ja havien
marxat. Sens dubte havien tingut motius importants per fer-ho, per la situa
ci era confusa, ja que no havien acordat cap altre lloc de trobada.
Quan es van trobar tots junts es van explicar com havien anat les coses. Es
va crear un cert malestar del que es va fer responsable a Rodolfo, ja que el seu
acompanyant era la primera vegada que actuava amb el grup.
Les primeres tasques de Los Maos tenien com a objectiu esbrinar com
shavien pogut produir els trgics esdeveniments dels darrers mesos, s a dir,
conixer de quins mitjans shavia fornit la policia per poder liquidar impune
ment tants companys experimentats.
El dilluns 9 de gener de 1950, quan Wenceslao sortia de la casa on sojor
nava, a Sarri, sadon que uns agents el seguien. Sabent que la policia ja no
solia avisar quan havia identificat algun component dels grups dacci lliber
taris sin que disparava directament, va decidir vendre cara la seva pell.
En aquell precs instant una jove caminava pel seu costat. Wenceslao,
per evitar que pogus resultar-ne una vctima innocent, la va espitjar amb
fora per allunyar-la dell. Daquesta manera advert els policies que shavia
adonat de la seva presncia. Tot i que va treure la seva pistola metralladora
Mauser rpidament, els agents van ser ms veloos. Wenceslao va caure a
terra desplomat, greument ferit. Els segons perduts a pensar en la noia van
ser fatals.
Wenceslao Jimnez havia elaborat, durant la seva estada a Frana, un esquema

desenvolupat dorganitzaci i dactuaci clandestina. Lobjectiu era sotmetrel
a la Comissi de Defensa del Moviment Llibertari i a la Comissi de Rela
cions de la FAI a lexili, en nom de diversos grups dacci. Tanmateix, aquest
treball, que reflectia les inquietuds dels lluitadors que veien que no es modi
ficava lestructura orgnica del Moviment Llibertari, no va passar de ser un
esborrany. Els esdeveniments es van precipitar i ell va ser un ms dels qui van
perdre la vida als carrers de Barcelona.
Els assassinats de Julio Rodrguez, Jos Luis Barrao, Francisco Martnez i
daltres companys va fer que el grup de Los Maos avancs els seus plans i
torns a Espanya. Entre els manyos i molts dels caiguts shavia forjat una
amistat indestructible, consolidada dia rere dia en la lluita clandestina. Aquests
dolorosos esdeveniments van revifar el desig dacabar per sempre ms amb
Eduardo Quintela.
Van enfilar el cam a les darreries de novembre de 1949, per van passar
uns quants dies abans no van poder creuar la frontera. Es van haver damagar
a Tolosa uns dies (per cert, el lloc menys indicat) per fer perdre la pista als
serveis dinformaci franquistes establerts a Frana. Es van haver desperar
uns dies ms com a conseqncia del mal temps que feia al Pirineu. Final
ment, el grup va creuar la lnia el 22 de desembre. La caminada, durant la
qual van topar amb una tempesta daigua i neu, va ser ms llarga que de cos
tum, i es van quedar sense menjar. Baldats, Wenceslao, Simn, Plcido, Ro
dolfo i Salgado (aquest darrer reclutat a Frana34) van decidir separar-se i
arribar fins a Barcelona amb ferrocarril. Desprs van deixar a Matadepera, a
prop de Manresa, el material ms feixuc, Wences, Simn i Plcido es van en
32 Pablo Prez Hidalgo nasqu a Bobadilla (Mlaga) lany 1911. El 9 de desembre de 1976 va ser detingut
per la Gurdia Civil en un cortijo de la contrada muntanyosa de Ronda, anomenat El Cerro, al terme mu
nicipal de Genalguacil (Mlaga). Sobre aquest guerriller podeu llegir-ne al llibre de Jess Torbado i Manuel
Leguineche Los Topos, Ed. Argos-Vergara, Barcelona, 1978.
33Antonio Nez tenia dos germans, tamb guerrillers: Juan (Cuchillitas), que va morir a Montejaque vcti
ma duna traci el 22 doctubre de 1949, i Francisco, detingut per la Gurdia Civil el 3 de setembre de 1949.
34Durant la seva estada a Frana, el grup havia expulsat a Niceto Pardillo Manzanero per mala conducta.
158
159
Extermini
Ests a terra, dessagnant-se, va comprendre que ell tamb havia estat vc

tima de la traci. De qui? Quan els policies shi aproximaren, prudentment,
noms van trobar un cadver amb les pupilles dilatades. Es van agenollar per
comprovar si el cor encara li bategava, per una flaire com dcid cianhdric
els va respondre el dubte. Lltim esfor del resistent va ser per mossegar una
cpsula de cianur que duia amagada a la part superior de la ploma estilogrfi
ca. Vint grams de cianur s una dosi mortal, i tots els components de Los
Maos en duien sempre a sobre ms del doble.
Wenceslao havia nascut a Gijn el 28 de gener de 1922. Era el ms gran
de quatre germans: Enrique35, Rodolfo i Vitoria. El seu pare, ferroviari i mi
litant confederal, va ser destinat a Saragossa uns mesos abans de la Guerra
Civil. A principis dagost de 1936, un dia que feia dinterventor entre Sara
gossa i Canfranc, va ser detingut i forat a baixar del tren a lestaci de Jaca.
Juntament amb dos altres companys confederals va ser afusellat als afores de
la ciutat. En comenar la guerra Wenceslao estudiava a lEscola Industrial.
El mateix dia de la mort de Wenceslao, vora les onze del mat, els manyi
cos Plcido i Simn sortien de la casa on sallotjaven. Amb prou feines havien
caminat uns quants metres, passaven pel costat dun grup dhomes amb mala
fila. Aquests es van abraonar sobre seu i els van immobilitzar. Emmanillats
immediatament, van ser propulsats a linterior dun taxi, que els va conduir a
la Prefectura. Unes hores ms tard van detenir Victori Muoz Treserras, que
shavia comproms a fer-los de xofer.
Larribada dels detinguts a Via Laietana va ser motiu defusi i xerrameca.
La Brigada de Serveis Especials, que amb Pedro Polo Borreguero al capdavant
havia efectuat loperaci, esperava rebre la corresponent i promesa gratifica
ci, i potser la promoci.
Polo els va saludar amb aquestes paraules: Us esperava. Mhavien comu
nicat la data de la vostra sortida de Frana.
Els van atonyinar de valent i, en acabat, els van tancar al soterrani de la
Prefectura. En van sortir tres dies ms tard per formalitzar latestat. Els poli
cies els van dir que les seves declaracions no les necessitaven pas, ho sabien
tot. Noms els faltaven les seves signatures.
Efectivament, en lloc de ser interrogats van poder escoltar tots els noms i
cognoms de cadascun dels membres del grup, els noms falsos que havien
adoptat 36, i una allau de dades vertaderament increble sobre les seves activi
tats; en tots els casos sabien els respectius papers que hi havien exercit.
Aquestes revelacions van confirmar els recels que els detinguts tenien, i
que aleshores es van concretar en Rodolfo, el seu amic i germ. Aix els va
martiritzar ms que totes les brutalitats de la policia, i la mort de Wences
noms podia revifar la seva tristor. Per la primera cosa que van fer els policies
en detenir-los va ser treurels de sobre les plomes estilogrfiques. Tamb sa
bien on era el ver...
La tarda del 28 de gener van conduir-los a la pres Model. All els van
incomunicar a la 4a galeria, a les celles destinades als condemnats a mort 37.
Durant lempresonament van poder tenir la satisfacci desvair la sospita
sobre Rodolfo que shavia entaforat a lnima dels dos condemnats a mort.
Qui va trair el grup, qui es va vendre i va actuar com a marcador de tots
aquells combatents a qui va tenir locasi de conixer, sobretot els del seu
grup, era Niceto Pardillo Manzanero 38.
Josep Llus Faceras, Csar Saborit Carralero i Antoni Franquesa Funoll van
tornar a Espanya a finals de mar de 1950. La seva arribada a Barcelona 39 va
36Simn Garca havia adoptat a Frana el nom de Miguel Monllor, i Plcido Ortiz el de Vicente Llop.
37 El 4 de febrer de 1950 van ser afusellats a Barcelona el militant Jos Lpez Penedo i Carles Vidal Pa
alguna cosa de nou el 1944, ja que va participar a la invasi de la Vall dAran. El van capturar i va purgar
10 anys de pres.
sanau, nascut a Barcelona 31 anys abans. El dia 24 del mateix mes van afusellar Saturnino Culebras Saiz,
dels grups de muntanya, i Manel Sabat Llopart, de 23 anys. Per protestar contra aquests afusellaments, el
20 de mar de 1950 el gallec excombatent de la Guerra Civil Gabriel Fleitas Rouco, de 38 anys, matava a
trets Jos Gallostra, representant oficis del govern franquista a Mxic. El van detenir immediatament i va
declarar que era lliurepensador i anarquista. Gallostra havia estat ambaixador franquista a Ro de Janeiro
lany 1945. Ms endavant exerc el crrec a Bolvia, fins a 1948. Franco li conced, a ttol pstum, la Cruz
de Isabel la Catlica.
38Simn, nascut a Utebo (Saragossa), de 26 anys, i Plcido, nascut a Tacohenta (Osca), de 28 anys, assaben
tats i tranquilitzats, van rebre la seva darrera visita el 23 de desembre de 1950. Sabien que lendem moririen,
i, tanmateix, van ser ells qui van prodigar paraules de consol i esperana per als qui quedaven al carrer: Digues
als amics va dir Simn que no abandonin, que continun endavant, sense penedir-sen de res. La nostra
ra triomfar un dia. El poble espanyol comprendr, no ho dubteu, que la tirania ha de ser combatuda i esfon
drada. Van ser afusellats el dia 24 de matinada, juntament amb Victori Muoz Treserras, nadiu de Barcelona,
de 27 anys. La seva actitud va sorprendre els mateixos botxins. Simn i Plcido no van cridar visques ni
morin, van afrontar el moment final cantant i amb un somrs als llavis. Els botxins, contrriament a com
solien fer, no van gosar tapar-los la boca amb esparadrap. Les famlies van sollicitar els cossos per enterrar-los,
per les autoritats shi van negar. Els dos amics van ser abocats junts a la fossa comuna. A sobre de la tomba, els
aplegats hi van deixar flors roges i blanques, lnic que ells havien demanat. Sobre la traci de Niceto Pardillo,
vegeu el llibre dAntonio Tllez Faceras. Guerrilla urbana (1939-1957), Virus editorial, 2004.
39 Com a mesura de seguretat, el Moviment Llibertari a lexili no va comunicar larribada del grup al de
legat de Defensa de Barcelona, Manuel Montas Bernat. Aquest, en saber-ho, protest. Ms endavant va
ser detingut i jutjat (causa 658-IV-49). La policia li va requisar cinc cartes sobre aquest fet (fulls 960-963 de
lexpedient). Montas havia estat condemnat anteriorment a trenta anys de pres, labril de 1944, per la seva
160
161
35 Enrique, un any i mig ms jove que el seu germ gran, sescap de casa quan en tenia 18. Van saber-ne
Extermini
coincidir amb la distribuci de Solidaridad Obrera, concretament el nmero

20, de la segona quinzena de mar. La reaparici de lrgan confederal de la
regional catalana indicava un nou esfor de presncia, abatuda durant una
temporada com a conseqncia de la sagnant repressi dels mesos anteriors.
El grup baixava a la Ciutat Comtal per participar a la seva manera a
la festa franquista denominada de La Victoria (1 dabril). En arribar a la
ciutat, van establir el seu campament entre lArrabassada i Cerdanyola. Una
noia, Esperanza Moreno Agrela, sencarregava de dur-los menjar cada dos o
tres dies, en un punt abans establert entre el cam de la Riera dHorta i el
cam dArnau dOms (barri de Sant Andreu). No gaire lluny, Faceras hi per
dr la vida set anys desprs.
La matinada del dia de la commemoraci, el grup va reeixir en collocar
un potent artefacte explosiu a sota duna de les tribunes installades al Pas
seig de Grcia. Quan van haver acabat la feina, el grup es va passejar pels
carrers de la ciutat amb un cotxe robat llanant a laire milers de fulls sub
versius.
A les deu del mat, hora en qu ja havia comenat la desfilada militar, els
serveis policials van descobrir la bomba. Van procurar evitar lalarma, per es
va produir igualment, i va provocar un cert desgavell.
Recollida la bomba, la van desencebar enretirant-ne lencenedor de retard
amb el fulminant incorporat. Tot seguit un sergent de la Policia Armada i tres
agents van pujar la bomba a un autombil per transportar-la a la Prefectura,
on lexaminarien i la destruirien. Durant el trajecte, lencenedor de retard va
complir la seva comesa i va fer esclatar el fulminant. El tro de lexplosi va fer
que el xofer, espaordit, perds el control del cotxe. Es va estavellar contra un
altre vehicle que sacostava en sentit contrari. El mestre artificier Antonio
Lpez Ros va patir lesions de pronstic greu i Jos Colido Pascual, membre
de la Policia Armada, lesions lleus.
El dia 8 dabril el Face va collocar una altra bomba ben potent a la comis
saria de la Llotja, situada al carrer Ample nmero 23. Lexplosi va produir
destrosses considerables. Van resultar-ne ferits tres caps primers de la Policia
Armada: Jos Zapata Merino, Julin Olea Daz i Fernando Greco, i els agents
del mateix cos: Ramn Rodrguez Prez, Basilio Gmez Garca i Diego Mon
tes Vega.
Aquesta bomba va causar una expectaci fora gran ja que molt a prop
del lloc on va esclatar vivia el franquista Rafael Lpez Moreno. Aquest era el
cap del segon bis, servei despionatge que sencarregava especialment dels
Serveis dInformaci a Frana, alhora que era el principal organitzador de la
infiltraci delements adeptes a les organitzacions antifranquistes de lexili.
Un dia en qu Esperanza Moreno sentrevistava amb dos membres del
grup a la plaa Maragall, dos agents del Cos General de la Policia es van
aproximar per dur a terme una verificaci de documents. Els dos homes van
aconseguir fugir, per van detenir Esperanza Moreno. En fugir van deixar
abandonada una gavardina i, en una de les butxaques, els agents, van trobar
ventoses de cautx, material que solien aplicar als artefactes per adherir-los als
objectius que volien destruir.
El dia 15 dabril Faceras escrivia una carta a Frana perqu fos lliurada a
Manuel Luis Blanco 40, del Secretariat Intercontinental. Li comunicava lin
tent fracassat de la bomba a la tribuna presidencial, i lxit de la que havia
esclatat a la comissaria. La transcrivim:
activitat durant la Guerra Civil. Va sortir en llibertat lany 1946, i se nan a viure a Valncia. Aviat va rebre
una ordre dincorporaci a un Batall de Soldats Treballadors; fug a Frana i va trobar feina a Dijon. En ser
assassinat Francisco Martnez Mrquez el 21 doctubre de 1949, va tornar a Espanya guiat pel Ramn Vila
Capdevila (Caracremada) per ocupar el seu crrec. Montas, nascut a Albalate del Arzobispo (Terol), tenia
33 anys en ser detingut de nou.
162
s el primer dia en qu disposo una mica de temps, i de ploma i paper.

Aprofito locasi per repetir, mpliament, algunes coses de qu ja he informat
Defensa, per tal que els entreguis novament una cpia.
El fet descriuret en aquestes condicions, s a dir, sense la reserva escaient,
es deu a la mancana dall ms essencial. Daltra banda m imagino que no
serviria de gran cosa 41.
En arribar a Barcelona, una persona de confiana ens inform que la policia
coneixia exactament la nostra sortida. Amb exactitud matemtica vam poder
comprovar les dates coincidents. Tot all que hem pogut investigar est sotms a
una fortssima vigilncia, com ara els punts de convergncia als barris, etc.
Tot aix fa que, per part meva i de forma responsable, demani a Defensa
que eviti enviar ning ms fins que no haguem investigat qu est passant i no
n haguem esbrinat els orgens.
40Manuel Luis Blanco va nixer a Riotinto (Huelva) lany 1916 i mor a Dijon (Frana) el 17 de novembre
de 1971 com a conseqncia dun atac cardac.
41Faceras solia escriure amb tinta simptica entre les lnies duna correspondncia anodina, o al revers del
paper. Emprava una soluci dalum que exigia escalfar el paper amb una planxa o una altra font de calor.
163
Extermini
He contactat amb diversos companys 42 i tots ells comparteixen el mateix

criteri: el mal ve de Frana, al si dels comits ha d haver-hi confidents.
No s quines explicacions et podria donar. Les hiptesis les guardo per
quan les pugui manifestar concretament.
La CNT, que sota la direcci de Frederica Montseny i altres elements

installats a Pars, Tolosa i altres localitats franceses, intenta organitzar grups
d individus que sn enviats a Espanya principalment a Barcelona per a
cometre assassinats i actes terroristes, havia aconseguit situar a aquesta ciutat,
a finals de mar, un nou grup daquests gngsters de la poltica. Aconseguiren collocar alguns artefactes explosius; intentaren desvalisar un hotel de la
ciutat sense reeixir-ne, i tamb fracassaren en un atac contra els Ferrocarrils
Catalans. Quan la policia intentava detenir-los dispararen contra els membres de la Benemrita, i durant el tiroteig en result mort el cap del grup,
Antoni Franquesa Funoll.
La brigada social daquesta Prefectura Superior aconsegu desarticular
aquesta banda en detenir el cap barcelon daquesta organitzaci anomenat Jos (Iglesias) Paz, que exercia el crrec de delegat nacional de la secci
jurdica de la CNT-FAI a Espanya.
Tamb ha estat detingut Antonio Moreno Alarcn, autor de diversos sabotatges i agressions del passat mes de maig. Igualment Gins Urrea Pia, autor
daltres fets. Se li ha requisat una metralleta, tres pistoles, una bomba de m,
carregadors i munici abundant. Un altre individu daquesta banda detingut
s Santiago Amir Gruaas, que exercia l important crrec de cap de guies, per
acompanyar el pas dels grups terroristes des de Frana a Espanya a travs de les
muntanyes. Aquest subjecte tenia una metralleta, una pistola, tres bombes de
m, llapis explosius i una gran quantitat de material per dur a terme actes de
sabotatge.
Un altre detingut s Pedro Meca Lpez, integrant de la mateixa banda i
partcip dels fets delictius detallats.
Com a cap de propaganda i amb el crrec de secretari general de la CNT
i director de la Solidaridad Obrera clandestina ha estat detingut Silvio Aiguaviva Vila. Li va ser requisada una pistola, una multicopista, una mquina descriure, abundant documentaci, segells de cotitzaci, etc. Tamb trobaren dues pistoles i una maleta farcida de propaganda.
Ignasi Aligu Soler, tamb detingut, actuava com a enlla daquests grups
terroristes. La seva missi era guardar-los armes, documentaci, cercar-los
allotjament, etc. En detenir-lo van trobar-li dues pistoles i una maleta amb
propaganda.
Finalment, com a encobridors i valuosos auxiliars dels individus anteriorment esmentats, han estat arrestats: Manuel Lecha Aparisi, Joan Bonet Jimeno, Manuel Montas Bernat i Gregori Montserrat Girona.
El 17 dabril el grup de Faceras intent atracar els Ferrocarrils Catalans,

al carrer diputaci nmero 239. La caixa havia estat recollida una hora abans
i estava completament buida.
Faceras, Csar Saborit i el Toni van atracar un forn de pa de Cerdanyola
el 19 del mateix mes. Molt a prop de Santa Maria de Montcada van ser sor
presos per un control de carretera de la Gurdia Civil. Hagueren dabandonar
la furgoneta que havien requisat provisionalment a un industrial de la locali
tat i fugir camp a travs, perseguits per les bales de la fora pblica. El brau
Franquesa 43, abatut per un tret, hi va perdre la vida. Faceras, que semblava
invulnerable, i Csar Saborit aconseguiren escapar-se. Tots dos van tornar a
Frana a finals de maig.
La mala ratxa, per, continuava. El 3 de maig queia Jos Iglesias Paz,
delegat de la secci jurdica a lInterior, i poc desprs: Antonio Moreno
Alarcn, Gins Urrea Pia 44, Santiago Amir Gruaas, Pedro Meca Lpez,
Silvio Aiguaviva Vila, Ignasi Aligu Soler, Manuel Lecha Aparisi, Joan Bo
net Jimeno, Manuel Montas Bernat i Gregori Montserrat Girona. La
major part eren supervivents dels grups desmantellats loctubre de lany an
terior.
La Vanguardia del 14 de maig de 1950 publicava la segent nota policial
sobre les detencions:
42 El 6 de febrer de 1952 es va dur a terme a Barcelona un procs contra 30 militants del Moviment Lli
bertari. Shi van sentenciar nou penes de mort cinc de les quals sexecutaren. Un dels acusats, Ignasi
Aligu Soler, de 55 anys, va ser acusat, entre daltres coses, dhaver ajudat i auxiliat Faceras durant aquest
viatge que estem explicant. Va ser condemnat a 12 anys i un dia de reclusi. Sobre aquest procs, vegeu les
pgines 189-191.
43Antoni Franquesa nasqu a Vic lany 1920. El 19 de juliol de 1936 sincorpor a les milcies de la Juven
tud Comunista Ibrica (JCI), en qu va combatre fins que pass a la 24a Divisi, en ser organitzat lExrcit
Popular. En acabar la guerra va fugir a Frana i se lendugueren al camp dArgelers, on es va reunir amb el seu
pare. Aquest, militant revolucionari i dirigent sindical a la seva comarca, fou afusellat pels nazis. Franquesa
sincorpor llavors a Espanya per lluitar contra el franquisme. Detingut lany 1941, estigu tres anys a la pres
Model. Quan va sortir en llibertat torn a Frana, i fou enlla del POUM durant sis mesos. En morir tenia
dos bessons molt menuts.
44 Gins Urrea va ser detingut el 6 de maig de 1950 al seu domicili. En acabar la Guerra Civil, havia estat
detingut a Alacant el 30 de mar de 1939, per la Divisi Littorio. Va sortir en llibertat el 26 de juliol de
1948.
164
165
Extermini
Lofensiva policial tamb es feia patent a Andalusia. Hi van detenir molts

companys, i el dia 28 de maig de 1950 mataven el secretari del CR, Antonio
Gonzlez Tagua, i tamb altres.
Tagua, militant actiu resident a Sevilla, shavia mudat a Algesires amb
vuit companys ms. All estaven preparant la seva sortida cap a Gibraltar amb
una llanxa pesquera.
Un grup de gurdies civils i agents de la Policia Armada va sorprendre el
grup cap a les onze de la nit. Durant el tiroteig van caure Tagua i tres com
panys ms: Francisco Varea, de Jerez de la Frontera; Cristbal Ordez L
pez (Libertario, Aniversario, Minuto), dUbrique un dels supervivents de
lAgrupacin de Guerrilleros Fermn Galn; i un dels barquers, no iden
tificat. Els guerrillers Antonio Muoz i Juan Virgil de Quiones 45 van po
der fugir, ferits.
Antonio Aranda Arjona 46, militant anarcosindicalista, va ser assassinat a
Mlaga el juliol de 1950. Ferit primer per la policia en un tiroteig pels carrers
de Mlaga, va aconseguir-ne escapar, amb mil i una dificultats, i refugiar-se a
la muntanya. Va poder arribar a Madrid, on un metge va comprovar que la
seva ferida mostrava smptomes de gangrena. Li va extreure el projectil i el va
guarir amb unes injeccions. En acabat, el va denunciar a la policia. Tot duna
el van anar a detenir. Va intentar fugir i el van ferir altra vegada. Dos dies
desprs un capit de la Gurdia Civil de Mlaga es va presentar a la Direcci
General de Seguretat per reclamar el detingut i immediatament va obtenir
lautoritzaci del trasllat. El van estovar de valent a lantre policial malagueny
del Pasaje de Antequera. Tot seguit sel van endur amb cotxe al lloc on ante
riorment havia pogut escapar-se i all el van assassinar fredament.
Lactivitat de la resistncia llibertria va decrixer considerablement al segon

semestre de 1950. Tant els grups dacci urbans com les guerrilles rurals ha
vien patit prdues importants, i la tasca orgnica travessava, com a conse
qncia de la repressi permanent, un perode destancament.
Els oligarques franquistes van considerar que havia arribat el moment de
fer cotitzar a lestranger lxit obtingut en la pacificaci interior. Van orien
tar bona part dels seus esforos a destruir o, com a mnim, a neutralitzar els
lluitadors llibertaris a les seves bases de lexterior del pas.
Un succs ocorregut a Li el gener de 1951, en qu van participar refugiats
espanyols, els va permetre desencadenar amb gran oportunisme una campa
nya de desprestigi contra la CNT i els anarquistes. Acompanyada, s clar,
amb apressades demandes dextradici.
Tota aquesta ofensiva, que resumirem a lapartat segent, tot i que ms
endavant es va desbaratar, va tenir desgraciades conseqncies per a alguns
companys, com per exemple Francesc Sabat (El Quico). Tamb va permetre
descobrir un atemptat aeri contra Franco que shavia organitzat des de Frana.
45Juan Virgil va perdre la vida poc desprs, el 18 de desembre del mateix any. Vegeu la nota 31 de la pgina
157.
46 Aquests successos van servir per instruir un escandals i descomunal procs a porta tancada contra 73
homes i 7 dones, tots de la CNT, acusats dorganitzaci subversiva i de complicitat en levasi delements
perillosos. Va ser designat com a jutge especial Fructuoso Delgado Hernndez. Aquest, sense fer distinci
entre els fets ni les persones, va incloure en la mateixa causa i atestat fets de Cadis, Sevilla de lany 1950 i
Jerez de 1949. Desenes de companys noms van poder ser acusats dactivitats orgniques, per tots ells van
ser presentats com a cmplices de fets de sang i delictes comuns quan es va celebrar el consell de guerra a
Sevilla el 14 de desembre de 1951. Les sentncies foren severes, entre aquestes dues penes de mort. Els con
demnats a la pena capital van ser Antonio Nez Prez, nascut a Ubrique (Cadis); i Dionisio Carrera Ruda,
secretari de la comarcal de Cazalla de la Sierra (Sevilla). El primer va ser executat el 28 de febrer de 1952 i
lexecuci del segon va quedar pendent. Policarpo Nez Medina, secretari de la Federaci Local de Sevilla,
va ser condemnat a 20 anys de pres.
166
167
X.
Complicacions
El 18 de gener de 1951, cap a les set de la tarda, una furgoneta de correus,

amb el conductor i dos gurdies descorta, sortia de les oficines del carrer
Duguesclin de Li.
Un autombil negre es va aturar al seu costat i tres homes armats amb me
tralletes van intimidar el xofer perqu saturs i abandons el vehicle. Els atra
cadors, que desconeixien s clar la presncia dels dos gurdies, es van sorpren
dre en veurels i van retrocedir immediatament i precipitada cap al seu vehicle.
Per protegir la retirada, van deixar anar unes rfegues de metralleta. Els fets
van durar uns segons, i els atracadors van poder fugir a tot drap. No obstant,
els projectils havien causat algunes vctimes: un gurdia, Arnaud, de 36 anys,
va morir a lacte; laltre, Louis Morin, va resultar greument ferit i va morir el
dia 3 de febrer. Nou persones que estaven al carrer i dins les oficines de correus
en van resultar ferides. Un home de 64 anys, Auguste Jard, va morir el dia 26.
Van descobrir el vehicle dels atracadors el 27 de gener al canal de Jonage,
davant del pont de Croix-Luizet.
Lendem, 2.000 policies de Li, inspectors, gurdies i esquadrons del
CRS (Compagnie Republicaine de Scurit) van iniciar una immensa batuda
a Villeurbane, a Vaulx-en-Velin i Dcines (suburbis de Li), zona propera al
canal on shavia descobert el vehicle submergit el dia anterior.
La batuda, que havia comenat a dos quarts de set del mat, va continuar
durant vint-i-quatre hores. Loperaci va afectar ms de 50.000 habitants
169
Complicacions
duna zona duns 20 quilmetres quadrats. Shi van dur a terme 10.000 escor
colls domiciliaris, sense cap resultat.
Juan S., un espanyol de 37 anys que vivia a Frana i havia participat a la
Guerra Civil, va ser detingut el dia 30 de gener. Uns dies ms tard la policia
va esbrinar el nom de dos altres atracadors: els germans Francisco i Jos Bail
Mata, de 31 i 27 anys respectivament, ambds espanyols.
Josep Peirats Valls, secretari general del Moviment Llibertari a Frana, va
ser detingut el dia 3 de febrer a Tolosa. El diari parisenc Le Figaro titulava la
notcia: La banda despanyols sembla que actuava pel compte duna organit
zaci anarquista.
Quan es descobreix lexistncia dun policia, jutge, capell, militar o pol
tic deshonest o criminal, cosa que ocorre cada vegada ms sovint, mai no es
posa en dubte la instituci a qu pertany. Un general que treballa, per exem
ple, al servei duna altra potncia, mai no serveix dexemple per condemnar
lExrcit com a instituci. Un capell assass mai no ha servit de pretext per
tancar les esglsies. Cinc policies proxenetes, traficants de droga o de m
dobra estrangera, tampoc serveixen dargument per intentar dissoldre la for
a pblica.
No obstant, quan lelement delictiu du un carnet sindical o dalguna for
maci poltica de loposici, immediatament es responsabilitza dun acte in
dividual tota una collectivitat. Aix s el que va ocrrer a Frana amb el
Moviment Llibertari Espaol. Els atracadors eren o havien estat anar
quistes, pel que es veu, i aix va ser suficient perqu sengegus tota una cam
panya publicitria de desprestigi contra els anarcosindicalistes espanyols.
Clar que, ms endavant, tot el que es va bastir tan artificialment es va desplo
mar pel seu propi pes. La conducta general del emigrants llibertaris, que cons
tituen el gruix ms gran dels exiliats espanyols, era irreprotxable.
Com a referncia a aquesta campanya contra el Moviment Llibertari a
lexili citarem la detenci de Marcell Massana Bancells. El van arrestar el 6
de febrer de 1951 a Tolosa, i el van jutjar al mar com a conseqncia duna
demanda dextradici del govern franquista. La petici va ser rebutjada i
Marcell, Massana (Panxo) va sortir en llibertat immediatament.
Cal dir quatre paraules sobre el company Massana. Va nixer a Berga el 3
doctubre de 1918 i va morir al departament dArige (Frana) el 12 de febrer
de 1981. Als 16 anys es va afiliar a la CNT, i en esclatar la sublevaci militar
es va incorporar a la columna expedicionria Terra i Llibertat, organitzada a
la conca minera i txtil de lAlt Llobregat i del Cardener. Aquesta columna va
sortir de Manresa el 7 de setembre de 1936 per participar en la defensa de

Madrid. Posteriorment va combatre a la 25a Divisi, al front dArag.
Com milers daltres persones va ser empresonat al port dAlacant. El 4
dabril de 1939 va ingressar al camp de concentraci dAlbatera. Lagost del
mateix any sel van endur al penal de Porta Coeli (Valncia); tres mesos des
prs, al de Manresa. La primavera de 1941 la va passar a la pres Model, i
mesos ms tard va ser jutjat i condemnat a 15 anys de reclusi. A finals de
lany 1941 se lenduien a la pres madrilenya de Yeseras. Mesos ms tard va
aconseguir la llibertat provisional i va tornar a Barcelona.
Lany 1942 el van cridar a quintes, va desertar i va passar a la clandestini
tat. Per conixer totes les tortuositats de la muntanya va participar en el con
traban entre Espanya i Andorra i ms endavant entre Andorra i Frana. El
novembre de 1944 va aconseguir documentaci legal a Frana, i va triar la
seva residncia a Tarasc dArieja. Immediatament es va entregar en cos i
nima a la lluita antifranquista.
Va fer cap a Espanya, passant per Andorra, lagost de 1945, amb un grup
armat de qu tamb formava part el seu amic ntim Antoni Torres (Gachas).
Durant el trajecte van dur a terme alguns atracaments i un sabotatge a unes
torres dalta tensi situades als afores de la Nou de Bergued. A partir
daleshores i fins al 1950 Marcell Massana va ser el malson de les autoritats
franquistes.
El grup de Massana va tenir un incident amb els duaners francesos al
poble de Couflens (Arieja) a finals de lestiu de 1950, del qual van poder es
capar amb lamenaa de les seves armes. Havia estat identificat i es va dictar
lordre de captura contra ell. Es va presentar voluntriament per ser jutjat.
Acusat de contraban darmes i pas clandest de fronteres, el jutjat de Sent
Giron (Arieja) el va condemnar a una multa de 500.000 francs i a un mes
de pres. La fiscalia va fer oposici a la sentncia i, jutjat de nou un mes ms
tard a Tolosa, el tribunal va confirmar la sentncia de Sent Giron.
Com ja hem dit, Massana va ser detingut per la DST (Direction de la
Surveillance du Territoire) el 6 de febrer de 1951 al seu domicili de Tolosa.
Frana va rebutjar la seva extradici, per, sota la pressi de les autoritats
franquistes, va ser confinat a un poblet del departament de Deux-Svres. Va
estar recls un mes a la pres de Buxerolles, a prop de Poitiers (Vienne), i
desprs va aconseguir que el seu confinament fos al poblet de Leucamp (Can
tal), on es va reunir amb la seva companya Maria Calv. Maria, amb qui
havia conviscut espordicament, havia estat la companya dAntonio Gil Oli
170
171
Complicacions
ver, membre dels grups urbans dacci de Barcelona. L Antonio va morir a

Tolosa el 20 dabril de 1948, en un accident de trnsit, amb 27 anys.
Lagost de 1956 el Ministeri dInterior va anullar lordre de confinament
i Massana sen va anar a viure a Clamart, a prop de Pars. Lagost de 1978, per
primera vegada des de la Guerra Civil, va viatjar a Espanya amb un passaport
legal. Va fer el trajecte acompanyat del seu antic company de guerrilla Jaume
Puig Costa (Tallaventres), que havia nascut lany 1902 a Gironella. Junts van
recrrer el Bergued, escenari de les seves gestes.
Quan comenvem a redactar aquest llibre ens vam entrevistar amb
Marcell Massana diverses vegades. A continuaci reprodum algunes cartes
que ens va enviar. Podem veure-hi levoluci dels seus pensaments a travs
dels anys.
Clamart, 4 dabril de 1959.

Estimat company Tllez,
He rebut la teva carta a comenaments de setmana. Assabentat del seu
contingut, et contestar. Estaria molt content si em poguessis donar notcies del
Ramon (Caracremada), ja que em faria molt de goig poder-lo abraar. Primerament per la mancana damistats en qu es deu trobar, i segonament
perqu s un dels homes de la CNT que ha sacrificat la seva vida per les idees.
Des que era jove fins ara no s ha donat cap moment de plaer; per ell solament
ha estat important la lluita contra la tirania. Ja s que alguns diran que les
accions que ha fet tenen poca importncia, per la veritat s que ha lluitat
tota la seva vida. No mereix estima un company com ell? Al meu parer, tota.
Clamart, 6 de gener de 1959.

Company Tllez, salut!
He rebut la teva carta, i amb aquesta la invitaci per reunir-nos. En Josep
Dot ja me n havia parlat en una ocasi, i si b li vaig dir que no tenia cap
inconvenient a entrevistar-nos, tamb vaig fer pals que estava molt fred per
a aquestes coses, s a dir, per recitar fil per randa els fets ocorreguts durant els
anys en qu vaig actuar a la resistncia. Precisament, all a lInterior hi havia
molta gent compromesa, amb la qual algun dia encara hi puc comptar. Els
seria desagradable que es publiquessin fets que encara els podrien comprometre. Em sabria molt de greu fer quelcom que, encara que fos amb molt bona
fe, pogus provocar ms disputes dins de lorganitzaci. No toblidis que he
estat molt criticat per homes com Juan Pintado, i lesmento a ell perqu considero que era el menys indicat. Tot aix i daltres coses m han deixat en un
estat completament desmoralitzat.
Jo no sc cap intellectual; aquests set anys que he passat sense assistir a cap
reuni i aquest estat dabandonament per part meva fan que estigui en la
foscor completament.
En canvi, si us proposssiu fer alguna cosa a lInterior, crec que obtindreu
fcilment el meu concurs, ja que s l nica cosa que veig efica. Propaganda
s, per permet-me que repeteixi una frase que segurament haurs escoltat
durant la teva infncia: A Dios rogando, y con el mazo dando.
B, doncs tot i que amb un convenciment molt pessimista, accepto
lentrevista. Dissabte que ve dia 10 a les dues de la tarda all on tu em diguis.
172
Clamart, 12 de gener de 1964.

Benvolgut Tllez,
Vaig rebre la teva carta i amb una mica de retard a mon tour et desitjo
un bon any nou.
Respecte a aix del Ramon [Caracremada] no crec que sigui un moment
adient per relatar els seus fets, les raons sn fcils de comprendre. No tinguis
pressa.
Clamart, 12 doctubre de 1968
Estimat Tllez,
s cert, han passat anys des que ens vam entrevistar per ltima vegada.
Em sap greu no poder ser-te de profit en els teus treballs, per crec que la
meva activitat passada no afavoriria pas la meva situaci. No toblidis que ja
fa anys que no cotitzo ni mapropo a Sainte Marthe [seu del Moviment Llibertari a Pars]; la meva veu, per tant, no est autoritzada per les altes jerarquies.
Dos companys a banda de tu m han demanat descriure la meva vida,
especialment escriure les meves activitats a lInterior. La resposta ha estat la
mateixa: Deixeu-me viure en pau! 1.
Del Ramon, qu vols que ten digui... Segurament el coneixia millor que
ning. Ell era el company disposat a tots els patiments, el lluitador infatigable,
de bona fe i honrat, que ja sn bones notes.
1 Deu anys ms tard, Marcell Massana canvia dopini. Vegeu el llibre de Josep Maria Reguant Marcelino
Massana. Terrorismo o resistencia?, Ed. Dopesa, Barcelona, 1979.
173
Complicacions
Respecte a fer un pat junts, sempre hi estic disposat. Ja que quan un es fa

vell el paladar es torna ms refinat. Una abraada de la Maria i de part meva.
Comprovaran sens dubte que no noms Ortiz 4, P... i Sabat denunciaren al

magistrat instructor de Vienne que les seves preteses declaracions tan sols representaven signatures obtingudes a travs de la violncia, sin tamb, fet que no es
pot ignorar, davant del jutge de Grenoble, en una altra causa, uns altres acusats,
que per cert van beneficiar-se de sobresement (Pere Mateu, P...; Francisco P... i
el mateix P...) donaren les mateixes precisions sobre el comportament de la policia de Li als seus locals del carrer Vauban, a comenaments de febrer de 1951.
No ser intil esmentar que un dels defensors signants va visitar Sabat a
la pres de St. Paul de Li el 10 de febrer de 1951 i va poder comprovar encara, a la data citada, senyals dels cops rebuts. N inform el president del
Collegi dAdvocats, que va transmetre la denncia al fiscal de Li.
Aix doncs, els atestats dels dies 3 i 5 de febrer de 1951 invocats contra
Sabat pel magistrat instructor no poden ser considerats com a regulars ni com
a vlids. Les condicions en qu van ser obtinguts exigeixen, a qualsevol hiptesi, que siguin rebutjats de lexpedient.
Acabem aqu aquest incs i tornem al lamentable succs de Li, en qu el

Quico es va veure embolicat.
Francisco Bail Mata 2 va ser detingut l1 de febrer al barri Des Iris, al
domicili dun compatriota. Segons latestat, Bail va citar confusament un tal
Sabat com a partcip de latracament ja citat a Page de Roussillon (7 de maig
de 1948), tot fent referncia a confidncies duna tercera persona. La policia
va enfocar la seva mirada altra vegada cap a Francesc Sabat.
Sabat va ser detingut el 2 de febrer, quan estava confinat a Dijon. Sel van
endur als locals de la policia de Li situats al carrer Vauban, on el van sot
metre a un interrogatori sever. Se lhavien endut de manera totalment irregu
lar, sense tenir cap ordre de detenci o la presncia de cap magistrat instruc
tor. Durant els interrogatoris, el Quico va signar una declaraci en qu
confessava haver tallat els fils telefnics durant latracament a Page de
Roussillon. La mena dinterrogatoris a qu va ser sotms us la podreu imagi
nar si diem que un home del seu temperament va intentar sucidar-se, el dia
4, tirant-se daltabaix duna finestra3. Noms va aconseguir ferir-se el coll amb
els vidres.
Durant diversos dies i nits va continuar en mans de la policia, sense poder
recrrer a un advocat. El dia 6 va comparixer davant seu el jutge instructor
de Li. Le Guet va dictar un auto de pres preventiva sota lacusaci, entre
daltres, dassociaci de malfactors.
Amb els nous elements dacusaci, el fiscal de la Repblica del departa
ment de Vienne va demanar el 23 de febrer al jutge instructor la reobertura
del sumari contra el Quico i altres inculpats acusats dhomicidi voluntari i
temptativa de robatori amb agreujants.
Els advocats de la defensa van puntualitzar nombroses violacions del codi
dinstrucci criminal en una memria enviada a la Sala dAcusaci del Tribu
nal dApellaci de Li. Aquestes irregularitats sn massa extenses per repro
duir-les ntegrament, tanmateix en reprodum algunes:
El jutge dinstrucci de Li va ordenar la posada en llibertat de Sabat el

13 de novembre de 1952 i lacci judicial va conduir, una vegada ms, a una
resoluci de sobresement de la causa amb data del 16 de novembre de 1955.
Per tampoc aquesta decisi de la justcia seria definitiva, com veurem poste
riorment.
A comenaments de 1951 el panorama de la resistncia antifranquista a Es
panya va canviar una mica. La tasca clandestina de les diferents organitza
cions, amb el pas dels anys i sumada al descontentament general que impe
rava, es va manifestar llavors en protestes al carrer cada vegada ms eficients.
A Barcelona, sobretot, lagitaci es va estendre gaireb espontniament al
voltant del conflicte popular amb la Companyia de Tramvies.
Durant la segona quinzena de febrer van sovintejar els incidents relacio
nats amb aquest conflicte i, a partir del dia 23, els tramvies circulaven quasi
2El seu germ, Jos, es va sucidar el 4 de febrer de 1951 disparant-se un tret al cap amb una Colt, al jard de
Vnissieux, en un suburbi de Li. Francisco Bail va ser condemnat a treballs forats a perpetutat el gener i
febrer de 1955 pel Tribunal Criminal de Roine.
3Vam intentar diverses vegades que ens expliqus exactament els interrogatoris de Li, per, noms sentir-ne
parlar, empallidia dindignaci i canviava de tema. Sens dubte all va ser on va patir les humiliacions ms
grans de la seva vida, sense punt de comparaci amb les que hagu de patir durant la Guerra Civil quan va
caure en mans de la Txeca. Un dia, desprs dhaver insistit molt, ens digu que el millor que li van fer va ser
tenir-lo despullat, en un angle de lhabitaci, agenollat sobre laresta dun regle de metall triangular, amb els
braos en creu i un llibre pesat al palmell de cada m. Quan el cansament li feia abaixar una mica el bra i
el llibre queia, dun brutal mastegot lestampaven a terra. Immediatament lobligaven a adoptar la mateixa
posici, malgrat que el regle metllic ja havia penetrat als genolls fins a los.
4Francisco Ortiz Prez, nascut a Alora (Mlaga) el 27 de 1911 i mort a Mlaga el 25 de febrer de 1981. En
ser detingut pel succs de Li era secretari de Coordinaci del Comit Regional Roine-Alps.
174
175
Complicacions
buits. Aquests fets van fer revifar les organitzacions clandestines, que tamb
van participar-hi.
Aquesta agitaci contra la Companyia de Tramvies provoc, el 12 de
mar, una vaga general a la ciutat. Ms de 30.000 treballadors van sortir al
carrer manifestant-se no noms per laugment de les tarifes del transport
urb, sin per lescassetat en qu vivien i per la calamitosa poltica econmica
i social franquista.
Durant la vaga es van distribuir, a manta, uns fulls mecanografiats (que
per cert, no provenien de les organitzacions llibertries) que deien:
Astries en la persecuci dels treballadors desprs de la insurrecci minera

de 1934.
Eduardo Baeza era governador de Saragossa quan va ser designat per ocu
par el crrec a Barcelona labril de 1947. Va substituir Bartolom Barba Her
nndez, que lhavia exercit des del 8 dagost de 1945.
Per arreglar aix dels tramvies

aneu a buscar el Faceras.
Contra el Requet
Visca Sabat!
Malgrat la campanya difamatria permanent de la premsa franquista, el

poble, a travs del seu instint natural, sabia reconixer pblicament qui eren
els autntics defensors de la llibertat.
La vaga sescamp a Badalona, Terrassa, Sabadell i Manresa. El 13 de
mar 150.000 obrers es van creuar de braos.
El govern va concentrar a la capital catalana tots els seus recursos ofensius:
ms de 1.000 agents de la Policia Armada van arribar de Madrid amb un tren
especial; 2.000 des de Saragossa i Valncia. Al port de Barcelona hi van anco
rar el creuer Mndez Nez i els destructors Elcano, Gravina i Liniers, ata
pets de membres de la Infanteria de la Marina. Membres de la Marina, de la
Policia i de lExrcit passejaven pels carrers de la ciutat.
Semblava una ciutat presa militarment. Pels carrers, la gent era interpellada
i detinguda constantment. Totes les comissaries i la Prefectura es van omplir
a vessar.
La vaga va ser breu, per el rgim dictatorial que fins aleshores especula
va amb la tranquillitat de les multituds com si es tracts dun senyal
dadhesi, quedava netament desmentit. Aquest moviment popular va cau
sar la destituci del governador civil Eduardo Baeza Alegra, que va ser subs
titut pel funest general Felipe Acedo Colunga 5. Aquest shavia distingit a
Les investigacions policials arran dels successos de Li del gener de 1951 van
permetre localitzar, el 12 de febrer, un misteris avi que estava a laerdrom
civil de Guyancourt, a prop de Versalles. Era un Norcrin, matrcula F-BE
QB, registrat a nom de Georges Fontenis, que aleshores era el secretari general
de la Fdration Anarquiste Franaise (FAF).
Fontenis va confessar durant linterrogatori policial haver estat el testafer
ro dels anarquistes espanyols que havien utilitzat lavi en missions clandesti
nes. La investigaci va esbrinar, no obstant, que laparell no havia abandonat
el camp daviaci des de loctubre de 1949. Fins a aquella data havia efectuat
diversos viatges a Espanya, pilotat per un tal Primitivo Gmez Prez, resident
a Pars. Per efectuar els retorns utilitzava els aerdroms dAngulema, SaintJean-dAngly o Guyancourt. Tamb sesbrin que cada vegada que lavi
aterrava a lltim camp citat, una camioneta hi acudia, i aparcava en un ga
ratge administrat per un grup danarquistes espanyols. Aquest era propietat
dunes persones que residien en un hotel tamb administrat per anarquistes.
Primitivo Gmez era expilot de lExrcit Popular. Shavia inscrit al club
aeri de Saint-Jean-dAngly (Charente Martim) i hi havia obtingut una lli
cncia per pilotar lany 1945, renovada lany 1950.
Segons les dades difoses, els fons econmics emprats per adquirir lavi
(1.600.000 francs de lpoca) els havia proporcionat un tal Laureano Cerrada
Santos6. Aquest havia estat detingut arran dhaver-se descobert una impremta
clandestina on es falsificaven marcs, a Gaillon (Eure). Cerrada, doncs, estava
empresonat a Evreux (Normandia).
collabor amb el general Sanjurjo en la conspiraci contra la Repblica. Lany 1936 es posicion incon
dicionalment al costat de Franco. Actu com a fiscal al consell de guerra contra un dels socialistes de ms
prestigi merescut dEspanya, Juan Besteiro Fernndez, el 8 de juliol de 1939, malgrat haver-ne estat alumne
anteriorment Acedo sollicit la pena de mort per al processat. Ladvocat defensor va interposar un recurs, i
el 15 de juliol el general Miguel Ponte Manso de Zuiga va signar la sentncia que condemnava Besteiro a la
pena de 30 anys de presidi. Besteiro va morir el 27 de setembre de 1940 a la pres de Carmona. Havia nascut
a Madrid el 21 de setembre de 1870, i durant la Segona Repblica fou president de les Corts. Felipe Acedo
va exercir el crrec de governador de Barcelona gaireb deu anys. Va morir lany 1965.
6 Laureano Cerrada Santos va nixer a Miedes de Atienza (Guadalajara). Va ser detingut novament el 27
de maig de 1970, als 67 anys, acusat de falsificar documents didentitat francesos, al suburbi parisenc de
Boulogne-Billancourt. Va morir assassinat a trets a Pars el dilluns 18 doctubre de 1976, davant del bar
Europe, al barri de Belleville.
176
177
5Felipe Acedo va nixer el 6 de setembre de 1896, i sincorpor al Cos Jurdic Militar lany 1917. El 1932
Complicacions
Segons les declaracions dels acusats, lavi havia estat utilitzat lany 1948,
amb motiu del viatge anual del general Franco a Sant Sebasti, per matar-lo
mitjanant un procediment digne dun militar. Encara ms tractant-se dun
general de generals, com era el cas.
La part inferior de la carlinga de lavi havia estat modificada i shi ha
via agenciat una trapa per poder tirar manualment unes bombes contra la
tribuna de Franco quan aquest estigus envoltat de jerarques nacionals i re
gionals.
El diumenge 12 de setembre de 1948 el Norcrin senlair dun camp
daviaci de Dax (Alts Pirineus) amb tres homes a dins el pilot, Antonio
Ortiz Ramrez i Jos Prez Ibez (el Valencia), 20 bombes de fragmenta
ci de 5 kg i quatre dincendiries de 10 kg totes robades dun polvor
dOrleans (Loiret) durant locupaci alemanya. Va volar cap a Biarritz i va
girar cap a Sant Sebasti per la badia de La Conxa.
Desprs de bombardejar la tribuna del Club Nutic, des don el general
Franco, envoltat dalts jerarques, havia de presenciar les regates, lavi havia
daterrar en un indret del territori espanyol ja previst. Els seus ocupants, des
prs de sabotejar laparell, havien de ser recollits per lorganitzaci clandestina
de lInterior.
Loperaci, minuciosament preparada, va fracassar per culpa dun impre
vist. Quan el bombarder estava arribant a la vista de lobjectiu, quatre caces
el van interceptar i el van intimidar a aterrar. Primitivo, sense pensar-ho dues
vegades, va baixar en picat cap a la superfcie del mar a 300 km/h i a dos pams
de laigua va drear lavi i va tornar cap a Frana. Lincident no va tenir con
seqncies per a ning7.
Durant els interrogatoris, Primitivo Gmez va declarar a la policia que ell
havia estat lnic pilot del Norcrin i que en realitat laparell noms havia
volat tres vegades. El van deixar en llibertat.
De totes maneres, una cosa va quedar perfectament demostrada: no exis
tia cap vinculaci entre el cas de lavi i els homes del fams atracament de
Li del 18 de gener de 1951.
ge del Moviment Llibertari Espanyol i fins i tot en contra de la voluntat dels

comits. En una carta que va escriure el 6 dabril, deia:
Josep Llus Faceras va tornar a Espanya el juny de 1951. Aleshores, les seves
desavinences amb lorganitzaci eren totals. La seva acci sefectuaria al mar
7El periodista Eliseo Bayo sentrevist diverses vegades amb Laureano Cerrada a Pars unes setmanes abans,
que fos assassinat. Aquest projecte datemptat lexplica al llibre: Los atentados contra Franco, Ed. Plaza & Jans,
Barcelona, 1976.
178
A travs de la correspondncia i demissaris hem arribat a coordinar un

nombre de companys que, si hagus disposat dels mitjans necessaris, hagus
pogut reeixir en ms coses durant els darrers dies que en tota la lluita sostinguda els anys passats.
Aquests mitjans no hi sn, s imposa una decisi, i aqu estem. Com que
crec lgic responsabilitzar a tothom, hem traat un petit acord de base i sobre
aquest, quan tinguem possibilitats, pensem treballar; organitzant aqu i all
(a Frana i a Espanya) tot all que calgui per posar en prctica el treball positiu que dubto que lorganitzaci dugui a terme.
Daltra banda, preveient que molt aviat deixar dexistir oficialment
lorganitzaci 8 , necessitem disposar dalguna cosa aqu i per aix s necessari
aplegar companys.
Com ja veurs pels acords, tot dependr del Moviment dEspanya. Hem
destar pendents tamb de lopini internacional. Desprs de tants anys, vist el
fracs dels moviments exiliats, a ms a ms del papu comunista, tot el que
vingui, sigui don sigui, excepte dEspanya s contraproduent.
Faceras va fer el viatge acompanyat de tres homes. Un daquests era Csar
Saborit, que, aquesta vegada, per motius sentimentals, va dubtar fora abans
no es va decidir. Feia molt poc havia arribat a Frana amb la seva companya
Magdalena Roig i amb el seu fill Csar, nascut el 3 de juny de 1942. Csar
Saborit havia fet el seu ltim viatge en missi orgnica i com a cap de grup;
ara marxava amb Faceras contrriament a la voluntat de lorganitzaci. Tant
era aix, que quan lorganisme conspirador sassabent que el grup havia mar
xat cap a la frontera van intentar atrapar-los per procurar dissuadir-los-en. Ja
era tard, els quatre homes havien creuat el Pirineu.
Ja hem dit que les vagues de Catalunya van provocar la destituci del go
vernador civil i que lhavia substitut Felipe Acedo, del cos jurdic de lAire,
amb la categoria de general de divisi. El nou governador se salt totes les
promeses fetes per les autoritats durant lagitaci obrera; contrriament, va
intensificar la repressi contra les persones que ms shavien destacat i orden
moltssimes detencions.
8Aleshores es creia que Frana decidiria imminentment la illegalitzaci del Moviment Llibertari.
179
Complicacions
El grup de Faceras, acabat darribar, es va trobar enmig duna situaci

fora delicada. Necessitaven crear urgentment bases slides que permetessin
fer una feina efica amb garanties de seguretat. Aprofitant que lambient en
cara era agitat, les seves primeres accions van ser de propaganda. Aquestes,
com sempre, per falta de mitjans no van gaudir de lamplitud desitjada o
adient. Era impossible fer una acci que mereixs tal nom sense possibilitats
econmiques.
El grup va sobreviure com va poder part del mes de juny de 1951, per no
podia continuar ms enll sense resoldre el problema econmic. No desitjava
fer cap atracament aparats que mobilitzs la policia. Van estudiar la situaci
i van decidir fer atracaments ms petits, que poguessin ser atribubles a delin
qents, per evitar que la policia dedus que nous grups dacci havien arribat a
la capital.
El dia 20 de juny, Faceras, Csar Saborit i un altre company es van pre
sentar a lestabliment de Florencio Milicua, joier, situat al carrer de Casano
vas, i es van apoderar de 12.000 pessetes. Aquest home no havia estat pas triat
a latzar. Segons afirmava Faceras en una carta es tractava dun traficant
notori de divises, joies i fins i tot estupefaents, i estava ben protegit per la
policia, a canvi, naturalment, de certs serveis.
La nit del mateix dia van visitar el canonge Llus Despujols Ricart, del
Captol de la Catedral, que vivia al carrer de Roger de Llria nmero 118.
Enemic enverinat de tot all que ell imagins amb el rivet roig, galifardeu
farcit de bitllets i reaccionari pur. En produir-se la sublevaci militar lany
1936, Despujols estava a la zona republicana, on va participar activament en
les xarxes devasi de feixistes destacats cap a lestranger. Ms endavant, dis
fressat i amb els cabells tenyits de ros, ja que temia ser descobert, va embarcarse tranquillament fent-se passar per un turista dorigen nrdic9. Era el canon
ge persona dempenta, de conviccions arrelades. En lloc de quedar-se a
lestranger fins que arribessin temps millors va tornar de seguit a la zona fran
quista, on va estar en contacte amb els feixistes de la zona republicana cont
nuament, i amb qui collaborava en lorganitzaci de la cinquena columna.
En tornar a la seva terra, amb legionaris i forces marroquines, va oblidar el
ministeri eclesistic i es va dedicar activament a la persecuci delements an
tifranquistes amb un entusiasme digne de millor causa.
Aquest capell trabucaire, militant i gens espantads, va plantar cara als

visitants. Tossut, hagus preferit deixar-se escorxar que no pas amollar un
cntim. En veure que no hi havia remei i que si insistien es veurien obligats a
matar-lo, el van estovar amb les culates de les pistoles per deixar-lo sense co
neixement. Naturalment van marxar sense un ral. Ms endavant, el canonge,
que de laventura en va sortir noms amb uns nyanyos, va oferir una impor
tant recompensa a qui capturs vius o morts els autors del sacrilegi.
El 19 de juliol tot just quan sonaven les dotze del migdia Csar Saborit
pujava al troleibs Santa Coloma-Meridiana i sasseia a la part inferior. Rere
seu hi van pujar dos tramviaires; un es va asseure a la seva dreta i laltre a la
banqueta del darrere. En pocs minuts Csar Saborit es va veure encanonat pel
seu ve de seient. Atordit, va esbossar el posat de defensa, per el policia dis
fressat del seu darrere va disparar a boca de can i, desprs, laltre fals tram
viaire. Csar Saborit va morir amb dos carregadors al cos.
La mare del Csar, Antolina Carralero, es va assabentar de lassassinat del
seu fill quaranta-vuit hores desprs, el diumenge al mat. Va poder veure el
seu cadver, vestit noms amb una camisa roja de sang, a lHospital Clnic.
El va rentar i el va preparar. Les autoritats, magnnimes, van permetre a la
famlia encarregar-se de lenterrament. El fretre va sortir del Clnic el di
marts 24 a les quatre de la tarda, cobert duna corona de flors roges de dos
metres i mig de dimetre. Per tal que la policia no hi pogus objectar res, hi
van agregar una dotzena de lliris. La policia va estar present fins al mateix
nnxol de la famlia. Sens dubte no van perdre locasi per intentar identificar
els eventuals amics que haguessin pogut acompanyar el valers Csar fins al
seu ltim sojorn.
Les autoritats van tenir un detall dhonestedat i refinada generositat.
En retornar els efectes personals del difunt a la famlia tamb els van entregar
un bitllet de 50 pessetes, banyat de sang, que Csar duia a la cartera. El bitllet
estava foradat per la bala que li va partir el cor.
Amb relaci a lassassinat de Csar Saborit i les actuacions en qu havia
participar, la Prefectura Superior de la Policia va publicar la nota segent al
diari La Prensa el 24 de juliol de 1951:
9Lactivitat quintacolumnista i la fuga de Despujols figuren al llibre de Josep Maria Fontana: Los catalanes en
la guerra de Espaa. Ed. Samarn, Madrid, 1951.
180
Funcionaris de la BPS s han vist obligats a disparar contra el conegut

atracador de la FAI Csar Saborit Carralero per oposar-se a la seva detenci.
El fet ocorregu el mat del dia 19, mentre viatjava amb un troleibs de la
lnia Santa Coloma-Barcelona.
181
Complicacions
Aquest element, autor dassassinats i furts, havia reeixit en eludir lacci

de la justcia fins ara. Diverses vegades s intern a Frana desprs de cometre
les seves malifetes. Fa dos mesos va arribar a Barcelona, i des daleshores havia
participat en vuit furts a domicilis particulars, a fbriques i taxistes.
La tardor de 1949 va intervenir en nou atracaments, entre aquells el perpetrat el 23 de novembre a les oficines de la casa Construccions Ferrero, situades al carrer Calbria nmero 94. En aquest, els atracats li van dirigir unes
paraules de desaprovaci sobre el seu procedir i Csar dispar contra el vell
senyor Ferrero, de ms de 70 anys, i el va matar. El 14 doctubre va atracar
lempresa Construcciones Pmies i fug amb dos companys ms amb un cotxe
que prviament havien robat. Com que els treballadors de la casa van sortir
empaitant el cotxe, gallejant, els tres bandits van disparar a travs dels vidres
del cotxe, i van matar Maria Muoz Garcia, que casualment passava per all.
En el seu darrer perode de gestes, mereix esment latracament a Florencio
Milicua, el 20 del mes passat. Eren tres bandolers. Van entrar al domicili del
Sr. Milicua i li furtaren 12.000 pessetes i roba, fins i tot mitjons. En registrar
la casa, el Sr. Milicua (com abans el Dr. Ferrero) condemn les activitats
delictives dels qui el robaven. De ben poc que no pats la mateixa sort que el
Dr. Ferrero, ja que immediatament Csar sabraon contra ell amb la pistola
amartellada. Noms li va salvar la vida el fet que un dels altres dos s hi oposs.
Tamb cal esmentar el furt frustrat del mateix dia 20 al domicili del sacerdot
Llus Despujols Ricart. Aquest senyor, encanonat per dues armes de dos dels
lladres, va escometre ls virilment. Csar el va colpejar al cap amb la culata de
la pistola dotze vegades fins que va aconseguir que Don Llus perds el coneixement i caigus, sagnant. En acabat, van fugir.
En ser mort per la policia duia lamericana del Sr. Milicua, una de les
peces de qu es van apoderar durant latracament explicat. Tamb duia una
pistola Colt amartellada amb tres carregadors plens de munici i una bomba
de m de pinya.
La mort de Csar Saborit va colpir profundament Faceras. Tot i que el seu
amic era capa de prendre les decisions que ell creia pertinents, per tal de
vncer la seva reticncia a baixar a Espanya la darrera vegada, Tefilo Nava
rro, un dels components del grup, va haver de recrrer a dir-li, amb una mica
de menyspreu: Com tu vulguis, Csar, tothom t dret a tenir por. Aix ha
vien aconseguit convncer-lo... En perdre un amic tan entranyable va decidir
tornar a Frana al mes dagost, per per poc temps.
Faceras no va ser ben acollit pels comits a Frana. Aquests van utilitzar
la mort de Csar Saborit com a argument per retreure-li que lhavia obli
gat a anar a la mort. Enmig daquest ambient desfavorable, sense trobar
gens dajuda oficial i aferrat a les seves idees, sen torn a Espanya a principis
de setembre de 1951, definitivament deslligat del comproms amb lorganit
zaci a lexili.
Daltra banda, a mitjans del mateix mes tres companys sencaminaven
tamb cap a Espanya en missi orgnica: Josep Oset Palacios, Pedro Gonz
lez Fernndez i Jos Avelino Corts Muiz. Van estar un mes a la Ciutat
Comtal, sense poder dur a terme les missions encomanades i amb les butxa
ques buides. Contrriament a les recomanacions contundents que els havien
donat, van decidir establir contacte amb Faceras per demanar-li consell i
ajut.
Josep Llus Faceras se nhavia assabentat immediatament de la seva arri
bada a Barcelona. Tamb sab aviat que els tres homes volien entrevistar-se
amb ell i va decidir facilitar-los la feina, ja que coneixia b Pedro Gonzlez i
li inspirava confiana absoluta.
Van enraonar una bona estona. En acabat els tres homes van decidir
collaborar en una acci que els havia proposat el Face: una visita al Meubl
Pedralbes, casa de cites ben freqentada.
Lacci es va fer el 21 doctubre, cap a mitjanit, desprs dhaver robat un
Cadillac, per no desentonar. Sen van encarregar sis homes.
Durant la visita van ensopegar amb un franquista notori (aix ho van
saber ms tard), Antonio Masana Sanjun. Aquest home estava en una habi
taci acompanyat de la seva neboda, menor dedat. El tal Masana va voler fer
sens dubte una demostraci del seu coratge davant de la noia i es va abraonar
sobre Jos Avelino Corts, que lestava encanonant amb una metralleta.
Larma es va disparar i Masana va caure abatut, mort. Davant daquest fet
irreparable van ordenar a la noia que es vests sense perdre un segon. Com s
fcil de comprendre, ella estava esgarrifada; la basarda la hi provocava el fet
que la seva famlia sassabents don estava i sobretot amb qui. Va ser ella ma
teixa qui els va demanar que la traguessin dall, sense deixar de repetir: Qu
dir la meva famlia...!. El Face va acceptar endur-se-la amb cotxe, i pel cam
li va aconsellar que el millor que podia fer era presentar-se a la policia i expli
car all que havia ocorregut, ja que valia ms que es veis compromesa per
tenir relacions secretes amb un parent que per complicacions en una mort.
La jove va entendre que al capdavall esbrinarien la seva estada al Meubl i que
182
183
Complicacions
desprs seria ms difcil sortir-sen. El Face li va aconsellar que declars que se

lhavien enduta segrestada per protegir eventualment la seva retirada.
La mossa va tenir sort; tant la policia com la premsa van ser discretes sobre
el seu cas; van dir que la vctima no havia estat identificada. Aquesta decla
raci de complaena no va impedir que tots els diaris, en una altra pgina de
les mateixes edicions, publiquessin dues esqueles de D. Antonio Masana, ge
rent i conseller de diverses societats annimes, amb el corresponent Mort
cristianament. El grup sendugu tota la documentaci de la vctima, inclo
ent-hi el carnet de militant de la Falange.
El 25 doctubre Avelino Corts i Josep Llus Faceras van anar a preparar
un local que havien trobat i que farien servir per allotjar els tres que acaba
ven darribar. La catstrofe rondava a prop, i no precisament perqu hagues
sin establert contacte amb el Faceras, sin perqu la policia havia esbrinat
on sojornaven Oset i Gonzlez i els seguia la pista. El mateix dia, Oset i
Gonzlez van observar, vora les nou del mat, que una camioneta aparcava a
la cantonada dels carrers del Rossell i Calbria. En un primer moment el
seu llarg estacionament els va cridar latenci, per al cap duna estona, en
veure que a la vora hi havia un garatge, no van donar-hi ms importncia.
De totes maneres, a dos quarts de quatre la camioneta encara era all, i van
baixar a fer-hi un cop dull. En passar pel seu costat la van observar discreta
ment i no hi van advertir res estrany. Van creuar el carrer Rossell i quan
arribaven a la crulla amb Provena van veure com de cop i volta el vehicle
sospits engegava el motor. Els va seguir i els va avanar. Aix els va fer mala
espina, per latac sobtat els va agafar desprevinguts. A les portes del darrere
es van deixar veure les boques dun subfusell i dun fusell metrallador
Thompson mentre per la finestra de la cabina va aparixer una pistola. En
quin merder ens hem fotut!, va exclamar Oset. Amb prou feines havia aca
bat de dir-ho quan totes les armes van escopir foc. Ferits immediatament,
tot i que no pas de gravetat, amb sang freda van respondre amb les seves
pistoles. Larma dOset es va encasquetar i va tirar una bomba de m. La
confusi que va causar lexplosi els va permetre fugir i guanyar uns 200
metres davantatge. Malauradament no van trobar cap cotxe a punt per po
der abandonar la zona. Malgrat tot, van crrer fins perdre lal i van despis
tar els seus perseguidors. Van arribar a un solar proper al carrer Pars, on,
per cert, molta gent sense casa sallotjava en miserables barracons. Amagats
dins una casa buida els dos amics van tenir durant un moment la illusi
dhaver escapat del perill.
La seva tranquillitat va durar poc. Una desgraciada vella, amb tanta

misria com falta de sentit com, els havia vistos i safany a avisar la fora
pblica del seu amagatall. Poca estona desprs es va efectuar un desplegament
policial ingent al voltant del solar: agents de les brigades Politico Social i de la
Criminal, inspectors de diverses comissaries, una companyia de la Policia
Armada de pais, la Gurdia Civil amb camionetes i cotxes especials
dintervenci immediata, forces de cavalleria i, per acabar-ho dadobar, un
vehicle blindat i 30 motoristes armats. Aquest dispositiu impedia qualsevol
possibilitat de salvar-se. Una multitud de gent assistia a lacci rere el cord
policial, ja que el barri estava de festa major aquell dia.
Totes les forces van ocupar les posicions establertes. Un capit es va adrear
als assetjats a travs dun altaveu; no havien sortit a la caa de dos sospitosos
annims, sabien perfectament de qui es tractava:
Oset...! Gonzlez...! Entregueu-vos! Tota resistncia s intil!
Veniu-nos a buscar, cabrons!
A la resposta, hi van afegir uns trets de les pistoles.
Les forces policials van tirar projectils lacrimgens i tot seguit van repetir
lordre de rendici. La resposta va ser, una vegada ms:
Veniu-nos a buscar, cabrons!
El vehicle blindat va avanar i des de linterior els van tirar ms granades
de gasos.
Sense munici, afeblits per les ferides i gaireb asfixiats pels gasos, van ser
capturats a les sis de la tarda. Ambds van sortir amb el pit descobert i sense
aixecar els braos, menyspreadors. Lun amb un tret al pit, laltre amb un bra
visiblement fracturat per una rfega. En apropar-se els policies, Oset, capalt,
va encendre un cigarret. Aquest gest va exasperar els agents, i el ms proper li
va clavar tal cop de culata que li va causar una ferida profunda al cap. La
mateixa sort va patir Pedro Gonzlez.
Faceras deia, en una carta escrita el 9 de desembre:
184
185
En honor a la veritat i amb el criteri que el darrer cartutx havien d haverlo emprat per a ells mateixos, no puc fer altra cosa que acceptar i reconixer la
seva valentia.
Sels van endur immediatament a la Prefectura on, malgrat estar ferits, els
van sotmetre a un cruel interrogatori. Veient que cap coacci els feia xerrar, els
van injectar un srum especial, previst per casos com aquell, que aniquilava la
Complicacions
voluntat de lindividu. Els sistemes dinterrogaci shavien modernitzat amb

el pas dels anys. Els inquisidors van obtenir la informaci que desitjaven:
ladrea de Jos Avelino Corts i lhora i el lloc on shavien de trobar amb el
Faceras lendem.
LAvelino Corts, sens dubte, va ser detingut hores desprs, sense haver-se
assabentat de la mala sort dels seus amics 10.
Com hem comentat, la policia aconsegu saber que Faceras shavia de
trobar amb un dels detinguts el 26 doctubre de 1951, a la plaa Molina, al
barri de Sant Gervasi.
Josep Llus Faceras shavia assabentat dels successos de la tarda anterior,
per no podia pas imaginar-se que els protagonistes havien estat els seus
amics. Avesat a actuar prudentment davant del gran ventall destratagemes de
la policia amb tot de mesures de seguretat, va arribar uns vint minuts abans
de lhora convinguda al lloc de la cita. Anant amb bicicleta examinava la
plaa i els voltants, no hi va veure cap indici sospits i va decidir esperar. A les
deu en punt arribava un dels companys, Joaquim Mir Jou. Van fer un tomb
junts per comprovar si tot continuava tranquil, i els va cridar latenci un
grup dhomes estacionats en un carrer que desembocava a la plaa. Descon
fiat, Faceras va dir al seu amic: No et moguis, vaig a veure qu passa.
Decidit i amb naturalitat sacost al grup i els deman:
Qu passa?
Res... estem esperant un enterrament va respondre un gracis.
Faceras, amb el seu instint, va deduir immediatament que el mort que
esperaven era ell. Va tornar amb Joaquim Mir i li va exposar la necessitat de
marxar de la plaa sense perdre un instant, tan discretament com fos possible.
Com qui no vol la cosa van enfilar el carrer ms proper, Balmes. No ha
vien caminat gaires metres quan es van adonar de com nera de perillosa la
situaci: un grup armat amb subfusells els va fer aturar. Els polissons, ex
cessivament confiats potser perqu infravaloraven els reflexos dels que bus
caven, o potser perqu encara no els havien identificat, van ser els sorpresos.
No havien acabat de donar-los lordre i dos dells queien abatuts pels trets
del Face, que duia la pistola amartellada a la m, dissimulada amb la cartera
que duia amb laltra m premuda contra la panxa. En sentir lAlto!, va
deixar anar la cartera i va disparar. La resposta fulminant va causar una
confusi extrema, i els dos amics van poder allunyar-se entre un tiroteig in
tens dels gurdies, ms sorolls que efica. Empaitats per totes bandes i sen
se saber quin era el cam ms adient per agafar, van arribar a un garatge i
sense pensar-shi van entrar-hi, empunyant les pistoles. Era sens dubte un
dia de sort.
Van trobar, feli coincidncia, un cotxe 4 HP preparat per sortir, amb el
conductor al volant i el motor engegat. En menys temps del que es triga per
explicar-ho el xofer va ser expulsat del seient i el cotxe va arrencar a tota velo
citat, passant entre els gurdies que just arribaven a la porta. El vehicle, con
dut amb traa per Faceras, sallunyava entre una allau de bales.
Rpidament va comenar la persecuci i diversos cotxes de la policia van
sortir per encalar-los. Un daquests va aconseguir aproximar-shi perillosa
ment, per el van aturar els trets precisos de Joaquim Mir, i es va estimbar.
Laccident els va permetre guanyar uns minuts realment inestimables, ja que
havien gastat prcticament totes les municions. La seva serenitat i el coratge
els havia ajudat a escapar, de moment.
Faceras, mentre fugia, pensava en totes les contingncies. Sabia que a la
cartera que havia abandonat en disparar la primera vegada hi havia alguns
papers i una carta rebuda de Frana. Amb la qual, els caadors tenien una
bona pista: ladrea on lhavien enviada, que era la seva bstia, al carrer Arenys,
al barri del Carmel. El que el preocupava era que hi guardava fora material
bllic i una bona quantitat de propaganda antifranquista.
Va calcular que mentre examinaven els papers, trobaven ladrea i dona
ven les ordres pertinents potser tindria temps danar-hi i advertir el matrimo
ni que hi vivia, i de retruc endur-sen el material ms important. Aix ho va
fer. Van arribar a la casa sense novetats i, sense perdre un segon, van endursen
el ms essencial. Arrancaren de nou amb el seu 4 HP providencial. La policia,
per, havia estat diligent en les seves investigacions. En sortir del carrer
Arenys van topar amb la desagradable acollida dun foc creuat darmes au
tomtiques. El parabrissa del cotxe va esmicolar-se i Faceras, en protegir-se el
cap instintivament, va perdre el control del cotxe i es van estimbar contra un
pal. Els dos ocupants en van sortir illesos per atzar. Van passar uns moments
dangoixa, intentant obrir les portes que havien quedat completament bloque
jades. Amb lesfor de tots dos van aconseguir obrir-ne una i sortir al carrer.
Llavors Joaquim Mir sadon que una bala de rebot li havia ferit el turmell.
Faceras, que coneixia b el terreny, va mantenir a ratlla els gurdies amb
unes rfegues de metralleta que havia arreplegat de la casa. La sort els conti
nuava sent fidel. En aquell precs moment arribava una camioneta. Empu
10Josep Oset, Pedro Gonzlez i Avelino Corts van ser jutjats el setembre de 1952, i condemnats a la pena
de mort. Els van executar a garrot vil a la pres Model el 8 de gener de 1953.
186
187
Complicacions
nyant les armes van fer-la aturar, i el conductor es va quedar assegut a la cu

neta guaitant com el seu vehicle marxava a tot drap. Sense la camioneta
estaven perduts, ja que la ferida del Joaquim tot i que no era greu shavia inflat
considerablement i li impedia fer cap passa.
Unes hores ms tard van trobar el vehicle al barri de Sants, abandonat. Al
seu interior hi havia dues metralletes, dues pistoles, una mquina descriure i
material divers. Per les taques de sang van saber que com a mnim un dels
fugitius estava ferit.
Aquest succs, digne duna pellcula daventures, va tenir la repercussi
que es pot imaginar. Els inquilins del carrer Arenys 11 van ser detinguts. A les
notcies de la rdio daquell mateix dia el cap superior de la policia comentava
a la seva manera loperaci fracassada i convidava la poblaci barcelonina a
collaborar en la captura dels fugitius. A ms a ms, tant a la rdio com a la
premsa van informar de les ordres donades a totes les clniques i cases de so
cors, metges, farmacutics i practicants, recordant-los lobligaci de comuni
car immediatament a la policia lassistncia a qualsevol individu ferit de bala;
oblidar la consigna equivalia a ser considerat cmplice.
La mateixa advertncia es feia extensiva a tot particular que no informs
dhaver vist baixar dun vehicle persones ferides. Les autoritats van fer el re
compte de baixes de la jornada: un agent mort i nou de ferits.
El nerviosisme que es va crear arran daquell fracs va repercutir en el parc
mbil de la plaa Espanya. La seva oficialitat va ser objecte dexpedient per
haver arribat uns minuts tard a la cita de la plaa Molina.
En fi, durant uns dies es van dur a terme escorcolls acordonant illes de
cases senceres. La Policia Armada es passejava pels carrers barcelonins en
grups de sis i els vianants eren constantment molestats en alguns barris. Amb
tot plegat, la popularitat de Faceras a la ciutat adquiria, com en el cas del
Quico, les proporcions dun mite.
No va haver cap domicili dantics amics, familiars o coneguts que la poli
cia oblids de visitar. El cap de Faceras tenia preu. En aquestes circumstn
cies qualsevol imprudncia podia esdevenir fatal. Els dos amics i Joaqun Na
varro Litago (que no havia anat a la cita de la plaa Molina) van amagar-se
durant tres mesos, sense trepitjar el carrer.
A les darreries del gener de 1952 els tres homes creuaven el Pirineu, bal
dats i com de costum sense un ral.
El sis de febrer de 1952 es va celebrar un important consell de guerra contra

alguns dels supervivents i collaboradors dels grups dacci que havien estat
tan terriblement afectats lany 1949 a Barcelona. Aquell any van perdre la
vida: Josep Sabat Llopart, Julio Rodrguez Fernndez, Francisco Martnez
Mrquez, Vctor Espallargas, Jose Lus Barrao, Arqumedes Serrano Ovejas,
Juan Serrano i Luciano Alpuente.
Heus aqu la llista dels acusats 12 :
Jos Corral Martn 13, 42 anys, nascut a Valladolid. Paleta.
Miguel Garca Garca 14, 41 anys, natural dArchena (Mrcia). Intrpret.
Manuel Guerrero Motas (Manolo), 35 anys, natural de Barbastre (Osca).
Paleta.
Eusebio Montes Brescos 15, 29 anys, nascut a Barbastre (Osca). Paleta.
Jos Prez Pedrero (Tragapanes), 23 anys, de Barcelona. Miner.
Pere Adrover Font (el Iaio), 41 anys, de Palma de Mallorca. Vidrier.
Domnec Ibars Juanias, 28 anys, de Barcelona. Mecnic ajustador.
Manuel Forns Marn, 19 anys, nascut el 9 de gener de 1930 a Barcelo
na. Mecnic.
Miguel Rodrguez Alarcn, 26 anys, de Cuevas de Almazora (Almeria).
Obrer txtil.
Jordi Pons Argils, 37 anys, de Puigvert (Lleida). Llaurador.
Ramn Loscos Vias 16, 48 anys, de Barcelona. Llaurador.
Antonio Bravo Soler 17, 40 anys, de Manresa. Jornaler.
Josep Pinyol Doucet, 31 anys, de Picamoixons. Obrer txtil.
12Causa nmero 658-IV-49. Jutge instructor: comandant dInfanteria Bernab Abalos Fernndez. La com
11Agustn Navarro Castillo i Felisa Litago Rodrguez, que va ser condemnada a 4 anys de pres correccional.
posici del consell de guerra era: president, tinent coronel dArtilleria Pedro Regalado Sanz; vocals, capitans
de Cavalleria Luis Cerballo Contreras i Bartolom Monrey Estrada, i el capit dArtilleria Jos Nercebal
Minjilln; vocal ponent, capit auditor Sebasti Montserrat Alsina; vocals suplents, capitans dArtilleria Luis
Cotoner i Gregorio Garca Martnez. Esmentem que a banda dels companys que figuren a la llista, daltres
formaven part dexpedients separats, com Josep Gonzlez Puig, del grup del Francesc Sabat, i Emilio Dam
borenea Aguirregabiaria, amic i collaborador dels germans Francesc i Josep Sabat.
13Jos Corral ja havia estat condemnat, el 5 de juny de 1943, a 20 anys i un dia de reclusi.
14Quan va ser detingut, la policia va trobar una maleta que Miguel havia deixat en un garatge, propietat de
Joan Pmies Escoda, situat al carrer Cabanas nmero 54, al Poble Sec. Al seu interior hi havia: una carrabina,
tres pistoles, una metralleta, munici i una bomba de m.
15 LEusebio ja havia estat detingut el gener de 1948, quan formava part dun grup guerriller que actuava a
la zona de Barbastre. Divuit dies desprs aconsegu fugar-se de la pres de la ciutat esmentada i sen va anar
immediatament a Frana, i sestabl a Montauban. En ser detingut aquesta ltima vegada duia documentaci
falsa a nom de Jos Castro Velasco.
16Va ser absolt.
17Havia allotjat Manuel Guerrero Motas quan va ser ferit abans darribar a Barcelona.
188
189
Complicacions
Eduard Roca Sales, 37 anys, de Xest (Valncia). Pirotcnic.

Pedro Lpez Tapia, 32 anys, de Tjola (Almeria). Barber.
Juan Martnez Requena, 39 anys, dAlbor (Almeria). Jornaler.
Justina Gonzlez Valverde 18, 28 anys, nascuda a Sria.
Antnia Saborit Carralero 19, 23 anys, de Barcelona.
Pere Obiols Rib20, 38 anys, nascut a la Bansa (Lleida). Ferrer.
Antonio Moreno Alarcn 21 (Cejablanca), 43 anys, nascut a Lucainena
de las Torres (Almeria). Jornaler.
Jos Iglesias Paz 22, 34 anys, natural de Pujedo (Ourense). Jornaler.
Santiago Amir Gruaas 23 (el Sheriff ), 36 anys, natural de Palams.
Forner.
Pedro Meca Lpez 24, 36 anys, nascut a Mrcia. Empleat mercantil.
Gins Urrea Pia, 55 anys, nascut a Ramonets (Mrcia). Fotgraf.
Ignasi Aligu Soler 25, 55 anys, nat a Manlleu. Fuster.
Manuel Montas Bernat 26, 33 anys, nascut a Albalate del Arzobispo
(Terol). Llaurador.
Manuel Lecha Aparisi 27, 61 anys, natural de Toga (Castell). Jornaler.
Abel Benedicto Serrano 28, 50 anys, de Lidn (Terol). Metallrgic.
Gregori Montserrat Girona, 40 anys, de Barcelona. Jornaler.

Esperanza Moreno Agrela 29, 33 anys, natural de Mendoza (Argentina).
18Va ser absolta.

19Tamb va ser absolta.
20 Pere Obiols ja havia estat condemnat el 29 de maig de 1943 a vint anys i un dia de pres.
21Antonio Moreno ja havia estat condemnat el 29 de setembre de 1947 a 20 anys de pres. Havia sortit en
llibertat el 1948. Va morir a Terrassa lany 1979.
22Havia arribat a Catalunya a principis de 1948 com a delegat de la secci jurdica de lInterior, amb la fina
litat dajudar els presos de Barcelona, Saragossa i Madrid. Sestabl a Terrassa, al carrer Escudines nmero 15.
23Santiago Amir residia a Frana des de 1926. En esclatar la Guerra Civil va tornar a Espanya i va lluitar en
una unitat del POUM. En acabar la guerra sen torn a Frana, i durant uns anys fou lenlla del partit Estat
Catal a lexili. Lany 1945 sestabl a Barcelona i es dedic a guiar cap a Frana la gent que volia fugir del terror
franquista. En un dels seus viatges establ contacte amb uns companys de lorganitzaci i decid treballar per
a lML. Va fer fora viatges cap a Espanya per transportar armes i propaganda.
24Pedro Meca ja havia estat detingut el 27 de maig de 1949 i va ser alliberat el 23 dagost. Va ser arrestat de
nou el 15 de maig de 1950.
25Ignasi Aligu havia estat condemnat, el 13 dagost de 1943, a 14 anys de presidi. Va sortir en llibertat lany
1944. Va ser membre dun CR de Catalunya.
26 Manuel Montas havia estat condemnat, el 29 dabril de 1944, a 30 anys de presidi. Surt en llibertat
lany 1946 i sinstalla a Valncia, i des dall sen va a Frana. Desprs de la mort de Francisco Martnez Mr
quez va ser delegat de Defensa a Barcelona.
27, Manuel Lecha, afiliat a la CNT des de 1923, ja havia estat condemnat a 30 anys de pres el 6 de setem
bre de 1943 (causa 31.628). El seu domicili, al passatge Serra i Arola nm. 3, al barri de Sants, havia estat
moltssimes vegades indret de reunions clandestines.
28 En acabar la Guerra Civil, Abel es refugi a Frana, i retorn a Espanya clandestinament lany 1943.
Primer visqu a Valncia i desprs a Barcelona.
190
La sentncia, pronunciada el dia 7, distribua com si res nou penes de

mort.
Aquest procs va suscitar fora indignaci i protestes a lestranger, tot i que
insignificant si es compara amb la que causar ms endavant el procs de
Burgos, el desembre de 1970, contra setze nacionalistes bascos.
Persones de prestigi de la intellectualitat europea van intervenir en de
fensa dels condemnats. Albert Beguin, escriptor sus de llengua francesa,
que dirig a Pars la revista Esprit (1950); Albert Camus, futur premi
Nobel (1957); Jean Paul Sartre, filsof i escriptor, que va rebutjar el premi
Nobel lany 1964; Ren Char, poeta francs; George Altman, escriptor i
periodista francs, redactor en cap de Franc-Tireur; Louis Guilloux, escrip
tor francs; Andr Bretn, autor del Manifeste du Surralisme (1924); Igna
cio Silone, escriptor socialista itali, autor de Fontamara, Pan y vino, El
grano bajo la nieve, etc. (Gaireb totes les seves obres han estat tradudes al
castell.)
s difcil saber si aquestes intervencions van exercir alguna pressi, per el
cas s que a quatre dels condemnats a mort sels commut la pena capital per
la de trenta anys de pres. Van ser: Antonio Moreno Alarcn, Domnec Ibars
Juanias, Miguel Garca Garca 30 i Jos Corral Martn.
Els altres cinc, Pere Adrover Font 31, Jos Prez Pedrero, Santiago Amir
Gruaas, Gins Urrea Pia i Jordi Pons Argils van ser afusellats el divendres
14 de mar a un quart de set del mat, al Camp de la Bota de Barcelona. La
premsa espanyola va publicar el compliment de la sentncia.
Lorganitzaci va fer un nou intent per impulsar la propaganda antifran
quista a Espanya el mar de 1952. Edgar-Emilio Rodrguez Zurbarn (Mejas
29 Esperanza Moreno va nixer a Antofagasta (Xile) el 15 dagost de 1918, per el seu naixement va ser re
gistrat a Mendoza (Argentina) el 15 doctubre de 1918. La famlia Moreno va retornar a Espanya lany 1924
i sinstall a Calasparra (Mrcia), on havia nascut el pare, a una casa dels avis. Rafael Moreno Garca (Pallaros), nascut el 23 de desembre de 1888, va morir a lHospitalet, on shavien establert des de lany 1931, el 28
de juliol de 1938. LEsperanza va ser condemnada a 12 anys i un dia de pres. Lany 1991 vivia a Terrassa.
30Va ser alliberat a finals de 1970 i sexpatri a Londres. Nascut a Archena (Mrcia) el 23 de febrer de 1908,
va morir a la capital britnica el 4 de desembre de 1981.
31 Pere Adrover va ser secretari de les JJ.LL. a Masnou, comarca del Maresme. En esclatar la Guerra Civil
sincorpor a la Columna Los Aguiluchos. Desprs de la guerra se nan a Frana, i en acabar la Segona Guerra
Mundial sincorpor a la resistncia antifranquista.
191
Complicacions
Pea), un company argent que residia a Frana, va ser lencarregat dorganitzar

i fer funcionar una impremta clandestina a Barcelona. Shi volia editar espe
cialment lrgan de la CNT Solidaridad Obrera. Ramon Vila Capdevila
lacompany per creuar el Pirineu.
El primer nmero de la Soli duia el nmero 29 i la data era Primera quin
zena de mar de 1953. Lltim nmero va ser el 32, de la Segona quinzena
de juliol de 1953. Tamb es va editar algun nmero de CNT i de Tierra y
Libertad.
Limpremta va aconseguir funcionar durant quatre mesos escassos; la po
licia la va descobrir el mes de juliol. Edgar i bastants companys ms, alguns
dells del CR de Catalunya, van anar a parar a la pres. Resumit, el procs va
ser el segent. Juan Serna Rubio va ser detingut el 4 de juliol a la fbrica
Seucoral SA; al cap de dos dies van detenir Saturnino Aznares Gard. Ambds
eren els encarregats de distribuir la Soli. Tamb van arrestar Francisco Her
nndez Daz (Madriles), delegat de Metallrgia del Centre, que era qui repar
tia la propaganda. Francisco Hernndez va ser torturat a la Prefectura fins a
fer-li perdre la ra; sel van haver dendur a lasil dalienats de Sant Boi del
Llobregat. Lendem cap a les sis de la tarda van capturar Fructuoso Grimaldi
Moreno. Al seu domicili van trobar segells de cotitzaci i el paper blanc des
tinat a la impressi de la Soli. Una altra vctima va ser Jos Herrero Andreu, a
la casa del qual van trobar una llista de cotitzacions i 19.500 pessetes, la caixa
del Sindicat dAlimentaci.
La premsa espanyola public un comunicat oficial farcit de fantasia sobre
la incautaci duna impremta clandestina comunista que dirigia el comu
nista Edgar-Emilio Rodrguez Zurbarn32.
Al mes de juny de 1953 queia el dinov CN de la CNT, comptant el pri
mer, el dEsteve Pallarols. Dinou comits nacionals en menys de 14 anys!
Incloent-hi els tres provisionals dngel Morales (octubre de 1945 mar de
1946), Antonio Ejarque (1946) i Antonio Bruguera (1948).
Una nota de la Direccin General de Seguridad els titllava de quadrilla
de bandolers subvencionats amb grans quantitats de diners.
El comit de Cipriano Damiano Gonzlez33 havia succet el de Miquel
Vallejo Sebastin34, que ocup el crrec els anys 1950-1952. Aquest havia
substitut Antonio Castaos Benavent, detingut el juliol de 1949 i jutjat el 24
de mar de 1950.
El consell de guerra que es va fer contra aquests companys i altres que van
ser detinguts durant les setmanes segents, tant a Barcelona com a Madrid,
es va celebrar el 5 de febrer de 1954 a la capital espanyola. Vet aqu la llista
dels processats i les seves penes respectives:
Cipriano Damiano Gonzlez, secretari del CN de la CNT, compta
ble a Calats Rezabal de Barcelona: 15 anys.
Celedonio Prez Bernardo: 15 anys.
Segundo Emilio Quiones Ocampo, secretari polticosocial del CN
de la CNT. Havia arribat de Frana pocs dies abans de la seva detenci: 15
anys.
Enrique Sanz Rodrguez, operador del Cine Barcelona: 10 anys.
Jos Torremocha Arias, maquinista a la productora cinematogrfica
Ignacio Ferrer Quirs: 10 anys.
Manuel Muoz Martnez, tcnic dEstampaciones Modernas dEmi
lio Tovar (Saragossa): 10 anys.
Pedro Torremocha Avila, de 70 anys, treballador de la secci dAgn
cies i Magatzems dependent del Servei de Transports: 10 anys.
Sebastin Calvo Sahn, empleat del Cine California: 5 anys. Va
morir a Barcelona el 3 dabril de 1983.
Juan Saa Magri, electricista del Teatre Romea de Barcelona: 5
anys.
Tres dells van ser jutjats en rebellia i dos altres, Rafael Valero Guilln i Mateu Andreu Casellas, havien mort.
Les penes ms importants van ser dun any de pres, per tots van quedar immediatament en llibertat, ja que
havien purgat ms temps de pres que el dictaminat pel tribunal.
33Cipriano Damiano va nixer el 22 de setembre de 1916 a Comares (Mlaga). Desprs de purgar 12 anys
de pres se nan a lestranger. Lany 1967 retorn Espanya clandestinament i amb un nom fals. Labril de
1970 va ser detingut novament a Madrid. El 15 doctubre de 1971 va ser condemnat a dues penes de sis mesos
darrest cadascuna i a 4 anys, dos mesos i un dia de pres, acusat dassociaci illcita, propaganda illegal,
falsa identitat, etc. Tamb fou multat amb 35.000 pessetes. Amb Damiano van arrestar sis joves militants
ms, i la policia va requisar la impremta clandestina amb qu simprimia lrgan de la CNT Panorama. En
ser detingut, el succe com a secretari del CN de la CNT el company Jimeno. Sort de la pres el setembre de
1975. Va escriure el llibre La resistencia libertaria. La lucha anarcosindicalista bajo el franquismo, Ed. Bruguera,
Barcelona, 1978. Va morir a Barcelona el 17 dabril de 1986.
34Miquel Vallejo va nixer el 27 de juliol de 1909 a Barcelona, i mor el 4 de mar de 1962 a Tolosa. Lany
1939 va ser detingut al port dAlacant; el condemnaren a mort per li fou commutada la pena per la de 20 anys
i un dia de pres. Organitz la regional dArag i estigu en contacte amb els guerrillers de Terol. Va ser detingut
diverses vegades acusat de complicitat en actes guerrillers, per mai es pogu demostrar. Lany 1949 es fu crrec
de la secretaria del CN dEspanya. La seva casa de Madrid fou assaltada per la policia, per ell pogu escapar i
se nan a Barcelona, on va continuar treballant per a lorganitzaci. Fu un viatge a Frana amb un passaport
fals. Lany 1952 sestabl definitivament a Tolosa, i ocup durant tres anys el Subcomit Nacional de la CNT, i
succe Heliodoro Snchez. Heliodoro va morir el 29 de maig de 1988 a Portet, a prop de Tolosa, als 79 anys.
192
193
32El procs contra aquest grup (19 companys en total, homes i dones) es va celebrar el 13 de gener de 1960.
Toms Aparicio Salvador, operari de la fbrica de teixits Tapias i

Pujol de Barcelona: 5 anys.
Jos Pardo-Andrade Farias: 4 anys.
Eduard Josep Esteve, operador del Cine Mar: 4 anys.
Agustn Barrera Corona: 4 anys.
Miquel Castell Balada, revisor del Cine Argentina: 4 anys.
Ignasi Serra Viu: 4 anys.
Pablo Borjas Martnez, operari a Construcciones Armengol Hnos: 1
any.
Benita Brcena Bustamante, empleada a Madrid: 2 anys.
Juana Iglesias Orellana, modelista a Madrid: 1 any.
Jos Pereira de Andrade: 6 anys, 6 mesos i un dia.
Al mes de juliol de 1952 Josep Llus Faceras i el seu amic i company Jess
del Olmo35 (Malatesta) van marxar cap a Itlia. El viatge obea unes necessi
tats imperioses derivades de les circumstncies del moment. Arran dels suc
cessos doctubre de 1951 a Barcelona, en qu van detenir Josep Oset, Pedro
Gonzlez i Avelino Corts, lemboscada de la plaa Molina i la mort del con
tractista Antonio Masana Sanjan, lactuaci de Faceras havia mobilitzat
tota la fora pblica de la provncia. Com hem vist, va poder escapar de la
persecuci i creuar la frontera francesa amb Navarro Litago i Joaquim Mir
Jou. Els seus dos companys de viatge van quedar-se a Frana.
Lany 1956, com veurem desprs, va tornar a Espanya via Frana. Lactivitat
que va dur a terme des de la seva arribada a Itlia fins que va tornar no
lexplicarem aqu, perqu est narrada detalladament a la seva biografia36.
XI.
Desesperana
infantils a Sitges li esclat, mentre jugava, un detonador que shavia trobat a la platja. Va perdre tres dits de la
m dreta. Va morir el 14 de juliol de 1958 en un accident de carretera, a prop dAntibes (Frana), quan anava
a una obra en qu treballava. Deixava la seva companya Pilar Burgos amb un fill petit, Floreal.
36Vegeu Faceras. Guerrilla Urbana (1939-1957), Virus editorial, 2004.
Francesc Sabat, a causa dels problemes que les autoritats franceses li van
crear, vivia amb lesperana que un dia es constituiria lorganisme conspira
dor capa de generalitzar lacci subversiva a Espanya. Ell pensava que lnic
mitj amb qu es podia enderrocar la dictadura franquista era lacci armada
de les forces populars, en la qual tenia una fe cega.
Va estar treballant vora sis anys, esperant amb disciplina (paraula que
molts invoquen constantment, tant si ve al cas com si no, com si la paraula fos
per ella mateixa un element positiu en qualsevol circumstncia). Per la
collectivitat desterrada continuava igual, dividida, sense prendre determina
cions concretes en cap sentit; cada dia ms dbil, semblava un vaixell desar
mat a la deriva. Noms hi havia unanimitat i constncia en una actitud: la
passivitat de lespera. Esperar un segle, si calgus. Tots coneixien la dita: Cap
mal dura cent anys.... Precisament all que el Quico era incapa de suportar.
Per a ell, la vida sedentria era la pitjor de les tortures. Havia complert els
cinc anys de confinament a Dijon, havia esperat que el Moviment Llibertari,
la SEVA organitzaci, li fes el mnim senyal. Debades.
A principis de lany 1955 alguns companys dacci del Moviment Lliber
tari encapalats pel Quico van decidir actuar sota la seva prpia responsabili
tat, sense comprometre lOrganitzaci en les seves activitats. Sense pretendre,
tan sols, que sorts de la seva letargia, sense abaixar per la bandera de les se
ves idees. Van crear la Federaci Ibrica de Grups Anarcosindicalistes. La seva
divisa era: CULTURA I ACCI.
194
195
35 Jess del Olmo va nixer a Saragossa el 18 doctubre de 1924. Lany 1938, en una estada de colnies
Desesperana
Per... no van trigar gaire a aparixer els homes que mai no fan res ni
deixen fer res, tanmateix per sempre a punt per abocar-se a la lluita fratrici
da. Amb ells van sorgir els problemes amb el Moviment Llibertari Espaol
a lexili. Sabat desitjava qualsevol cosa tret de la guerra orgnica. Desprs
dentrevistar-se
amb el mateix Secretariat Intercontinental va acceptar, tal,

com li demanaven, modificar la denominaci de la nova organitzaci de com
bat, i a partir daleshores sanomen Grups Anarcosindicalistes. Aquesta vo
luntat de voler treballar sense crear i sense que li creessin conflictes estrils va
ser diana de nous atacs i, fins i tot, els grups anarcosindicalistes van ser vili
pendiats i desautoritzats.
Com ja sabem, Sabat noms concebia lacci en el mateix terreny de com
bat, s a dir, a Espanya. El seu propsit era clar com laigua: volia resoldre
totes les deficincies dactuaci, derivades duna llarga inactivitat, tant en
lordre de lORGANITZACI a la Pennsula com del COMBAT obert con
tra el rgim franquista. Els Grups Anarcosindicalistes havien de ser la punta
de llana duna renovaci que ell considerava indispensable i que no preocu
pava gaire a ning.
El seu objectiu es resumia en una sola paraula: ACTUAR. Mai no va
imaginar crear una organitzaci en competncia amb la ja existent. Sabat era
cos i sang de la CNT i noms pensava de revalorar-la, guarnir-la amb el pres
tigi que mai hagus hagut de perdre. Ambicionava que les sigles CNT-FAI
fossin el far esperanador de la classe treballadora, com ho havien estat temps
enrere.
Sabat, aix doncs, conseqent amb les seves idees, va arribar a Espanya el
29 dabril de 1955 amb tres companys: el seu cunyat Josep Castells Mart,
Carlos Rioja i un company de Santander anomenat Llus.
Les coses no havien canviat gaire al Principat: imperava la voluntat del
governador Felipe Acedo Colunga, home fanfarr, bocamoll, impertinent,
que fins i tot els seus addictes amb prou feines suportaven. En lordre policial
no havia ocorregut cap novetat digna de ser destacada tret que el militar J. M.
Albert havia plegat de la Prefectura lany 1953, desprs de quatre anys
dactuaci sinistra. Aquest havia estat nomenat governador dOurense. El
succe Ferran Vives Camino, fill del general Pere Vives, membre del Cos jur
dicomilitar. Durant la Guerra Civil havia estat assessor del general Emilio
Mola Vidal a lExrcit del Nord. Lany 1940 havia aconseguit situar-se a la
Fiscalia de taxes, catau recomanable per fer-se amb una bona fortuna, com a
les comendes de les ndies.
El grup duia armament abundant i propaganda editada prviament, tot

adquirit i fabricat amb lesfor i suport dalguns amics. Havien farcit les seves
motxilles amb exemplars duna publicaci subversiva titulada El Combate 1,
que es presentava com a Portaveu dels Grups Anarcosindicalistes.
Eren exemplars del nmero 1 de la publicaci, del maig de 1955. El seu
objectiu principal era reivindicar la jornada histrica de l1 de maig. Shi re
memorava lorigen de la festa dels treballadors els mrtirs de Chicago,
recordava la fundaci de la CNT i la participaci confederal en la defensa dels
drets dels treballadors. La publicaci concloa amb tres clams de combat: per
la CNT, per lacci directa contra els opressors dels pobles i per la llibertat.
Dos dels quatre companys, Llus i Castells, van esperar a Terrassa mentre
Sabat cercava contactes segurs, cases i diners. Calia sobretot trobar diners,
ja que el grup havia invertit tot el que havia pogut reunir en propaganda i en
lequip, i havia arribat a Barcelona prcticament sense un ral. Malgrat tot... a
Espanya hi havia molts bancs farcits de diners...
El primer contacte amb els companys de la capital va ser difcil. El dia 30
a les set del mat, el Quico i el seu amic van comenar a distribuir la propa
ganda que feixugament havien transportat. Van apoderar-se dun taxi i van
tombar per Sants, les Corts, el Born, lArc de Triomf i el Carmel. No van
oblidar pas enviar per correu alguns exemplars a la Prefectura de la Policia, el
governador i diverses autoritats barcelonines.
Als cotxes i tramvies que trobaven aturats hi collocaven paquetets de ma
nifestos al sostre, prviament humitejats. Daquesta manera, quan els vehicles
arrencaven el motor, els papers sanaven assecant i escampant per Barcelona.
El grup del Sabat havia festejat dignament l1 de maig, segons les seves pos
sibilitats. Una altra vegada, per, estava sense mitjans de subsistncia. Les
coses anaven tan malament que no podien trucar els seus companys que espe
raven a Terrassa.
Per reunir el grup calia algunes pessetes. El Quico pens que loperaci
lhavia de finanar una instituci bancria la seva font de recursos, que
considerava un smbol del capitalisme, de lexplotaci i de la injustcia. Per
fins i tot per preparar el primer atracament necessitaven alguns diners, encara
que fossin pocs.
El dia 3 de maig Sabat i Carlos Rioja es van fer conduir amb taxi cap a
Travessera de Grcia. All el Quico va baixar del cotxe i els digu que
196
1Capalera roja, format 13 x 20 cm, quatre pgines.
197
Desesperana
lesperessin uns minuts. Amb un cistell va entrar en una botiga de teixits a

lengrs de lAbaceria Central, deman pel director i, en ser davant seu, li
etzib: Sc el Quico!.
Tot seguit li explic el motiu de la seva visita. Lhome li va entregar 4.000
pessetes, que era tot el que tenia (o aix va dir), i el Quico va tornar cap al
taxi. Aquests diners van servir per pagar el taxista i per poder fer arribar a,
Barcelona els dos companys que eren a Terrassa.
Els quatre amics es van reunir el dia 6. Lentrebanc que calia resoldre pri
mer era el del material i la falta de diners, ja que sense no podien fer cap pas
endavant. Per el Quico ja ho tenia tot previst.
Aquell mateix dia van llogar un taxi a lavinguda Jos Antonio 2 amb Sic
lia. En arribar a lHospital Clnic, el xofer, potser perqu va observar que els
seus clients anaven armats, va comprendre que no efectuava pas un trajecte
ordinari. Neguits, volgu aturar-se, mentre deia als seus clients que lesperessin
un moment. Van haver damenaar-lo amb la pistola per convncer-lo que
havia de continuar fins a on li havien demanat: el carrer Mallorca. Al nmero
117 daquell carrer, cantonada amb carrer Muntaner, hi havia una agncia del
Banco de Vizcaya. Mentre un es quedava al taxi amb el xofer, els altres tres,
aprofitant que la parella de la Policia Armada donava lesquena a la porta, van
entrar a lestabliment bancari amb un cabs ple de verdures a sota del bra.
A dins del banc, el trio va treure les metralletes que duien sota les verdures,
i duna revolada va encanonar els treballadors i els clients. Mentre un vigilava
a la porta, laltre ho feia des del centre de la sala, i el tercer sacostava al caixer.
Li don un sac i li digu que obrs la caixa de cabals. Lhome va fer mostra de
bona voluntat ja que fins i tot ajud a omplir el sac amb les 700.000 pessetes
que guardava la caixa.
Sabat amena tots els presents advertint-los que dispararia sense vacillar
contra el primer que tragus el cap per la porta. Van tornar al taxi sense no
vetat, i sense que els grisos de gurdia sadonessin de res. Podem pensar que
els dos uniformats es van guanyar un ascens.
En arrencar el taxi, sort un home del banc cridant. Massa tard, el vehicle
desapareixia entre el trnsit.
Entre els carrers Jos Antonio i Diputaci dos dels ocupants van baixar i
van canviar de taxi. Els altres dos van continuar fins a lavinguda del Marqus
del Duero i van baixar davant del cinema Amrica. Van pagar les 22 pessetes
2 Actual Gran Via de les Corts Catalanes [N. del E.].
199
Desesperana
que marcava el taxmetre i desprs, rient, el Quico li don un feix de bitllets

com a propina. Quan el xofer va presentar-se a la comissaria va poder compro
var que la propina era de 7.600 pessetes. Va ser lltima vegada que el Quico
don una gratificaci als taxistes.
Desprs daquesta neta i productiva operaci, el director de la casa de
teixits que entreg les 4.000 pessetes va rebre un gir amb la quantitat corres
ponent.
Per escapar de les primeres investigacions el Quico i Carlos Rioja es van
quedar a Barcelona, per els altres dos van anar-sen a Terrassa. All passaven
el dia a la muntanya i durant les nits sallotjaven en una caseta on trobaven
menjar i tot all que necessitaven, que els ho duia un altre company.
Poc desprs tornaven a Frana sense entrebancs tret daquest incident: un
dia, mentre descansaven a la muntanya, en despertar van comprovar que Car
los Rioja havia desaparegut. Segons sembla va tornar a Barcelona i va presen
tar-se en una casa amiga de Sabat a la Diagonal, on, amb paraules incohe
rents espant realment la famlia que hi vivia. Aquests van pensar que li
faltava un bull. Ms endavant Carlos Rioja torn a Frana, i el Quico
sentrevist amb ell per aclarir lassumpte. Semblava que Carlos Rioja no co
ordinava i noms deia bajanades, i el Quico arrib a la conclusi que shavia
tornat boig.
El comissari Polo efectu les investigacions rutinries per a gran escala, i
orden la detenci de molts companys fitxats, amb lesperana dobtenir-ne
alguna pista til durant els interrogatoris. Les indagacions, tot i que no van
donar el resultat esperat, van permetre localitzar la impremta de Solidaridad
Obrera el 9 de maig. En aquesta operaci nou companys totalment aliens a
lactivitat del grup del Quico van anar a parar a la pres. Aquests companys
van ser: Manuel Llatser Toms, Antoni Miracle Guitart, Juan Vicente Cas
tells, Primitivo Llansola Renau, Maria Mas Casas, Vicente Llansola i la seva
dona Dolores Cabaas Montas 3.
Aquest grup editor havia difs el nmero 39 de la Soli modestament du
rant aquells dies. Era el nmero corresponent a la segona quinzena dabril de
1955, on tamb es commemorava la festa del treball 4.
Amb disponibilitat de mitjans econmics, el Quico va continuar la tasca

de captaci de companys que estiguessin disposats a secundar-lo en la creaci
de nous grups dacci. Aquesta feina de recuperaci era cada vegada ms pe
rillosa, ja que la policia vigilava permanentment els anarcosindicalistes cone
guts o fitxats, que eren molts. Noms procedia a la detenci quan considerava
que les seves activitats ultrapassaven cert marge de seguretat.
Sabat, home de la CNT, forosament cercava els seus collaboradors en
tre els companys de lOrganitzaci. En tornar a Barcelona sentrevist amb el
secretari del Comit Regional de Catalunya, el saragoss Fernando Serrano.
Van acordar trobar-se aquella mateixa tarda per tal que Sabat li exposs
detalladament els seus projectes i per examinar la collaboraci que podien
establir.
El lloc de la cita era el carrer Wad-Ras, sector de lEixample al barri del
Poble Nou, a lest de la ciutat, a les 15 h. El Quico sestimava ms no fer reu
nions en cafs o altres llocs tancats, tan propicis per caure en una ratera.
Cinc minuts abans de lhora convinguda el Quico passava pel carrer es
mentat amb taxi per tal dobservar el panorama, fidel al seu principi de no
refiar-se completament de ning. En la seva inspecci comprov que el carrer
estava fora concorregut per persones vestides amb roba de treballador, que
lhora no justificava. Amb recel, el Quico volgu assegurar-se dall que sos
pitava. Fu aturar el taxi a certa distncia i desprs de dir-li al xofer que
lespers sencamin cap a un grup que enraonava animadament. Abans
datansar-shi gaire va creuar un individu amb gavardina que semblava que
estigus esperant alg, per que en passar el Quico comen a seguir-lo molt
poc discretament. En arribar a lencreuament del carrer Luchana va veure a la
mateixa cantonada, una furgoneta atapeda dagents. Sabat tingu la certesa
dhaver penetrat a la gola del llop.
Els agents del vehicle, que no havien vist arribar el Quico al lloc de la cita,
pensaren que es tractava dalg que vivia en aquell carrer i sortia als seus que
fers. En veure el policia que el seguia li van fer senyals perqu torns al seu lloc.
El policia sestrany, per pens que els seus collegues sabien el que feien i va
van ser condemnats en rebellia, ja que desprs de molts mesos de pres preventiva havien aconseguit sortir
en llibertat provisional sota fiana i se nanaren a Frana. Un daquests era Antoni Miracle, que, com veurem
ms endavant, va perdre la vida al costat de Sabat al darrer combat que van lliurar contra la Gurdia Civil.
4 Solidaridad Obrera havia reaparegut el juny de 1954 amb el nmero 35, amb data 1a quinzena dagost,
per tal que coincids amb la celebraci del V Ple Intercontinental de la CNT a Frana (15 a 20 dagost de
1954 al Museu dHistria Natural de Tolosa). El nmero 36 sortia a la 2a quinzena de setembre. A la 2a
quinzena doctubre sort el nmero 2 de CNT. Salternava, amb certa regularitat, ledici dels dos paladins
confederals: Soli nmero 37 (2a quinzena de desembre); CNT nmero 3 (2a quinzena de gener de 1955);
Soli nmero 38 (2a quinzena de febrer); CNT nmero 4 (1a quinzena dabril ), i quasi simultniament Soli
nmero 39.
200
201
3 El judici contra aquests companys de la impremta es dugu a terme el 5 dabril de 1960 a Barcelona. Tres
Desesperana
retrocedir, tal com li havien indicat. El Sabat, a laguait, no perdia cap detall
del que ocorria al seu voltant i amb sang freda va continuar caminant amb la
major indiferncia. Pocs metres desprs gir cua i vei arribar Fernando Ser
rano. Es va reunir amb ell i tots dos, sense afanyar-se, sencaminaren cap al
taxi que esperava el Quico sense que ning els barrs el pas. El Quico digu al
seu acompanyant:
Estem envoltats de policies.
No pot ser! va respondre Serrano. Et deuen haver seguit aquest
mat.
A mi no mha seguit pas ning, per ara no s el moment ms oport
per discutir, continua caminant sense girar el cap.
Van pujar al taxi i van donar lordre darrencar. Sabat va obrir la cartera
que duia i en uns segons munt la metralleta Sten. El vehicle policial els se
guia des de lluny. Per ampliar el camp de visi i vigilar els perseguidors, amb
el ferro de la culata de larma, va trencar el vidre de la finestreta posterior;
acci que deix astorats el xofer i Fernando.
En un carrer parallel al de lHospital de Sant Pau va fer aturar el taxi en
sec. Aconsell al seu company que baixs del cotxe immediatament i fugs
corrents, per abans que acabs la frase Fernando Serrano sortia cames aju
deu-me; de fet no havia tret la m de la porta en tota lestona. El Quico no va
poder reprimir un somriure. El secretari del Comit Regional va pujar a un
altre taxi que estava aparcat a prop i va desaparixer.
El Quico tamb va baixar del vehicle. Amb el nas arrufat va recolzar-se a la
paret de la cantonada, la metralleta preparada, esperant el vehicle policial, que
arribava sense aparentar pressa. Quan consider que estava a una bona distn
cia sort de la cantonada i dispar bona part del carregador contra el parabrisa,
que va fer-se miques. El vehicle satur tot duna. Els agents van sortir-ne rpi
dament i es van ajaure amb el cos contra terra. El conductor es va quedar dins
el vehicle, recolzat sobre el volant, potser ferit amb alguna bala al cos.
Mentrestant el taxista que havia acompanyat Sabat havia cregut prudent
sortir a tot drap sense reclamar el preu que marcava el comptador ni cap in
demnitzaci pels danys que havia sofert el vehicle.
Quan ms necessitava la seva arma, sencasquet. Amb la pistola Colt va
fer alguns trets per endarrerir la persecuci i va sortir corrents abans que els
gurdies haguessin recuperat els nims. A la primera cantonada va tombar a
m dreta i satur. No va trigar gens a sentir les passes cuitades dels seus per
seguidors. Va esperar que satansessin fins a pocs metres i aleshores sort amb
la metralleta ben premuda contra el maluc, com si ans a abatrels a tots. La

seva aparici va provocar una altra cursa en sentit contrari, amb la qual guan
yava uns minuts inestimables.
Va enfilar el carrer transversal on amb la pistola a la m va fer aturar un
vehicle que tot just arribava. Intimid el conductor, va seure al seu costat i el
va fer continuar conduint. Amb la intenci de desorientar la policia van tom
bar un parell de carrers cap a lesquerra i el va fer aturar davant de lhospital,
on sempre hi havia taxis aparcats. Per esborrar la seva pista canvi diverses
vegades de vehicle.
Daquesta aventura, el Quico en dedu el segent: la policia desconeixia la
identitat de qui es presentava a la cita del carrer Wad-Ras s a dir, la seva,
ja que si no era aix la rebuda hauria estat una altra. Sens dubte la policia co
neixia Serrano i el crrec que ocupava, i estava vigilat per tal de conixer
eventuals noves relacions. En la hiptesi que Serrano fos innocent, al seu
voltant hi havia alg encarregat de transmetre les novetats, fet que podia ex
plicar que la policia ignors que es tractava del Quico tot i que coneguessin la
cita. Daltra banda, lactitud dels agents havia demostrat que no es propo
saven detenir immediatament lacabat darribar, sens dubte amb la intenci
dampliar la vigilncia per conixer les noves ramificacions i poder aix des
mantellar els grups dacci que existien o poguessin existir dun sol cop.
Un cop ms, de manera gaireb increble, Sabat havia aconseguit escapar
de la mort.
202
203
Entre el material que Sabat va preparar durant la seva estada forosa a Frana
hi havia una espcie de morter original construt per disparar projectils
plens de propaganda. En esclatar el coet a laire la propaganda es dispersava a
centenars de metres del lloc don es llanaren els projectils.
Aquesta innovaci va ser experimentada el 28 de setembre de 1955, amb
motiu dun viatge que Franco va fer a Barcelona. Va installar el seu artefacte
en un taxi de sostre correds, desprs dexplicar al taxista que es tractava de
distribuir propaganda en honor del cap de lEstat. Els barcelonins van quedar
sorpresos de veure ploure infinitat doctavetes, impreses amb un paper fi de
diversos colors, i redactades en catal i castell.
Sabat havia signat aquesta propaganda com a Moviment de Lliberaci
Movimiento de Liberacin de Espaa (Comit de Relaciones).
No hi constava cap sigla confederal ni es feia la menor referncia a les
organitzacions especficament llibertries, una prova ms que no pretenia
Desesperana
ser cap abanderat. Per a ell, la lluita contra la dictadura exigia la participa
ci de tothom, sense partidismes desplaats. Amb la seva acci aspirava a
crear un clima insurreccional generalitzat. Feia temps que havia comprs
que lesfondrament de Franco no depenia duna sigla ni duna tendncia
ideolgica, sin de la incorporaci de totes les forces populars a la lluita
contra la tirania.
Sabat, per la seva experincia, sabia millor que ning, sens dubte, que la
reacci noms podia ser abatuda amb lacci mancomunada de tot el poble.
Al mateix temps, per, havia vist i comprs molts dels errors comesos pels
anarcosindicalistes durant la Guerra Civil, i era conscient que si b s difcil
assolir la victria, ms ho s encara conservar-la, i la millor salvaguarda de les
llibertats arrencades amb tanta sang i esfor la veia, val la pena dir-ho?, en una
CNT dinmica, forta, organitzada en un sol bloc; capa de defendre, arribat
el moment, la revoluci que altres inevitablement ja bregarien per aniquilar-la
lendem de la victria.
El Quico duia una espina clavada al cor; lactivitat del Partit Comunista
dEspanya durant la Guerra Civil, trador una vegada ms envers la classe
treballadora. Sota les ordres dStalin va bregar amb tots els seus esforos per
la tasca contrarevolucionria i per destruir la moral del poble, que era all que
nicament podia menar a la victria. El Partit Comunista, amb la complicitat
o la inconscincia de gaireb totes les altres organitzacions, va ser la vertadera
cinquena columna que obr la porta a la instauraci del feixisme a Espanya.
Sabat hauria preferit mil vegades ms morir que veure repetir una realitat tan
vergonyosa. Per aix va dedicar amb afany la vida a crear grups de companys
disposats, amb la seva acci, a impedir qualsevol nova claudicaci.
Duna banda atenia la propaganda de tipus general, antifranquista, amb la
intenci de despertar conscincies i rebellies, de mostrar que la defensa era
possible, per tamb latac. Daltra banda continuava distribuint El Combate,
portaveu dels Grups Anarcosindicalistes, que representava, dins la lluita anti
franquista, una tendncia ben concreta: les idees anarquistes, que eren les seves.
El nmero 2 es va distribuir el mes de juliol. Eren dues pgines de 13,5 x
21 cm. Lltim, el nmero 3, a loctubre (dues pgines de 15 x 25 cm). En
realitat sen van editar quatre nmeros; amb motiu de la caiguda de la
impremta de Solidaridad Obrera 5 el mes de maig, Sabat en va fer una edici
especial, sense nmero ni data. Entre daltres coses, deia:
5La Soli va tornar a aparixer tres mesos desprs. El nmero 40 duia la data 1a quinzena dagost i va coin-
205
Desesperana
Advertim: si en interceptar la nostra Soli i la nostra CNT van trobar

unes persones indefenses, a nosaltres ens trobaran disposats a defendrens amb
les armes a les mans, responent a la violncia organitzada de lEstat amb la
violncia defensiva dels treballadors amb conscincia lliure.
Primerament hem de notificar-vos que la situaci orgnica a Catalunya

est al mateix nivell de desconfiana que en 1946, quan els famosos Melis i
Seba. En aquella poca queien els comits de lInterior i es coneixia lactivitat
dels companys que queien en mans de la policia quan aquesta ho considerava
escaient, prova que la policia estava ben assabentada del desenvolupament del
nostre Moviment.
Avui, la causa de la desconfiana i desorganitzaci que regna entre els
militants catalans i particularment de Barcelona, s la mateixa.
La caiguda de la Soli, larrest de molts companys (alguns dels quals sn
deixats en llibertat de seguida, i la seva actitud deixa molt a desitjar als ulls
dels altres companys, ens abstenim de dir noms), es donen per exactament el
mateix motiu que en aquella poca. Avui existeix tamb aquesta mena de
fenomen inexplicable per alguns... Aquesta s una de les principals causes de
la desconfiana i desorganitzaci que regna entre nosaltres.
En la nostra dura campanya de relaci i organitzaci a lInterior hem establert contacte amb companys de Sants, Poble Nou, Casa Antnez, Grcia,
Sant Adri, Badalona i amb els pobles de les comarques, particularment de
les provncies de Barcelona i Girona, sense oblidar algun contacte amb la
provncia de Tarragona.
Desprs daquesta penosa tasca, empitjorada per la desconfiana i la por
dels companys, hem pogut comprovar que no existeix prcticament Organitzaci; fins al punt de ser desconeguda per companys de mxima responsabilitat. Si la manca dOrganitzaci s gaireb total a Barcelona, podem dir que
a la provncia all que hi ha s una desorganitzaci completa.
S ha donat el cas, en establir contacte amb companys de Terrassa i Sabadell, confederals cent per cent, de pobles en qu els anys 1947 i 1948 hi havia
ms de 400 companys controlats, on noms ens hem pogut relacionar amb
una nfima minoria, uns 30 companys, que van quedar organitzats.
Respecte a la propaganda, s lamentable haver de dir que, dos mesos abans
de la caiguda de la Soli segons ens han dit companys amb qui ens hem relacionat a Barcelona, no havien vist ni la Soli ni CNT. Les poques vegades que va
aparixer premsa confederal va ser tan escassa que molts companys no sen van
assabentar, particularment als pobles. Tret de les poques vegades en qu va
aparixer la Soli hem pogut comprovar que el poble en general ignorava la
propaganda confederal.
Els darrers dies dabril i els primers de maig cap tipus de propaganda confederal no es va deixar veure a Barcelona ni a les provncies catalanes, tret de
Com podem veure, Sabat no podia evitar dir la nostra Soli, considerar
seu tot all que afectava la seva organitzaci. Queda encara per demostrar
si la seva teoria era bona o dolenta, per creia fermament que shavia de tor
nar cop per cop, i va ser dels pocs homes que van saber viure i morir dacord
amb les seves opinions. Va ser fidel a les seves idees fins al dia en qu el plom
de la Gurdia Civil va segar una existncia de lluita ininterrompuda.
Com evolucionaven les divergncies entre ell i el Moviment Llibertari Es
paol a lexili? Els documents de lpoca sn prou explcits perqu el lector ho
pugui jutjar sense cap altra ajuda. Heus aqu un informe cursat per Sabat als
comits de lorganitzaci:
COMISSI DE RELACIONS DE LA FEDERACI DE GRUPS
ANARCOSINDICALISTES DE CATALUNYA.
FEDERACI IBRICA DE GRUPS ANARCOSINDICALISTES
Frana, 15 dagost de 1955.

Al Secretariat Intercontinental de la CNT dEspanya a lexili:
Estimats companys,
Ens adrecem a vosaltres per informar-vos a grosso modo de la situaci actual de la CNT a Espanya, especialment a la Regi catalana.
Hem cregut, imperiosament i necessria, que havem de denunciar davant
vostre i la militncia en general com la nostra premsa reflecteix all que ocorre
a Espanya des de lexili.
s denigrant fer creure als nostres companys que a Espanya est tot organitzat i que, amb el suport de lexili, sorganitza i es propaguen les idees entre
el poble.
Ens responsabilitzem duna manera seriosa i formal que tot el que trobareu en aquest informe s cert. Hi ha companys a lInterior disposats si cal a
testimoniar davant vostre a Frana per provar-ho.
cidir amb el IV Ple Intercontinental de Nuclis del MLE-CNT, celebrat a Frana del 21 al 26 dagost de 1955.
El nmero 41 es public la 1a quinzena de gener de 1956 i el nmero 42 la 1a quinzena dabril de 1957.
206
207
Desesperana
la distribuda pels Grups Anarcosindicalistes. Podem assegurar que aquesta s

va arribar al poble. Va ser entregada als companys dels barris i dels pobles
perqu sen fes difusi, i nosaltres mateixos la vrem repartir pels carrers de la
capital: Sants, Collblanc, Parallel, passeig Colom, plaa Catalunya, Grcia,
Poble Nou, etc.
Aquesta propaganda va ser acollida amb alegria i sorpresa, ja que vam
poder escoltar comentaris del poble i aquest, entre daltres coses, deia: Quant
de temps sense veure propaganda!
Malgrat que sigui lamentable, hem de comunicar-vos lopini dels companys de lInterior sobre la CNT dEspanya a lexili respecte a la solidaritat
cap als nostres companys de lInterior, per tal que pugui continuar la lluita.
Veient la falta duna propaganda efica, mitjans de suport per continuar
lluitant i de solidaritat material vers els caiguts. Es reconeix que narriba una
quantitat limitada per als presos, per els companys veuen de mal ull lentrega
daquestes quantitats a individus que deixen molt a desitjar per la seva conducta.
Hem pogut comprovar que companys malalts com a conseqncia de les
represlies i els empresonaments mai no han rebut ajuda econmica i moral.
Desprs d haver-vos comunicat tot all que vertaderament ocorre a
lInterior i d haver recollit les informacions dels companys i de les nostres
prpies experincies, els Grups Anarcosindicalistes ens fem presents per dir que
s vergonys enganyar tal com sest fent, a travs de la premsa a lexili, els
companys. All que es diu a les columnes de la nostra premsa s tot el contrari
de la realitat, es digui conscientment o inconscient.
Evitem els errors pel b de la nostra estimada Organitzaci i perqu els
homes no arribin a perdre la confiana en les nostres idees.
Vista la inserci Espanya sota el terror a Solidaridad Obrera de Pars
nmero 531, amb data 26 de maig, i de CNT, s trist llegir que si la policia va
fer caure la nostra impremta fou per lassalt bancari a qu es refereix la premsa.
No creiem que el rgim franquista estigui dacord que la Soli sediti a Barcelona... si sedita a Barcelona... i si com diu el seu nmero 39 va ser profusament
distribut, creiem que la policia donar molta ms importncia a laparici
dun diari contra el rgim a Espanya que a un simple atracament en un banc,
del qual sendugueren unes miserables pessetes. Ara b, una de dues, lallau de
forces va ser per ledici del diari o b per aix del banc. Si va ser per aix del
banc, es demostra que el diari no va aparixer i que va ser una casualitat que
desmantellessin la impremta, o pot ser que la policia ja la conegus abans.
Podem dir que sn vertaderes les notcies publicades sobre lostentaci de

forces, per aquestes forces no van ser mobilitzades com es diu, s a dir, a partir del dia 7, sin que ho foren a partir del dia 30 dabril, dia en qu es distribu el nmero 1 d El Combate, portaveu dels Grups Anarcosindicalistes,
del qual us adjuntem un exemplar.
Si els companys de lInterior llegissin lescrit de la Soli nmero 531 (que el
llegiran) immediatament podrien opinar qui s el responsable de la caiguda
de la impremta.
El soldat que marxa a la guerra, sap que hi va a lluitar i du amb ell el
fusell, perqu tamb sap que el soldat contrari du el seu...
La dona que defensa la seva honra la defensa fins a la mort.
Per mantenir la nostra impremta l hem de defensar.
Les nostres idees, la llibertat i independncia per propagar-les, hem de
defensar-les amb empenta i entusiasme, amb les armes a les mans, com fa la
policia que ens ataca.
Grups Anarcosindicalistes de la Regi catalana.
208
Heus aqu una altra circular dels Grups Anarcosindicalistes amb data 1 de
setembre de 1955:
A tots els companys i militants de les FF.LL. del Moviment Llibertari
CNT a lexili.
Estimats companys,
Ens adrecem a vosaltres com a confederals i anarcosindicalistes a fi
d informar-vos de la nostra determinaci i activitats.
Per evitar confusions i males interpretacions us direm:
No volem produir ms escissions al si del nostre Moviment, ni molt menys
fomentar les discrdies o crtiques contra aquells que, per lleis de majories, representen lOrganitzaci. Tanmateix, si b s normatiu i federatiu que el nostre Moviment estigui basat en lanomenada llei de majories, considerem que
avui aquesta majoria (si s que existeix) est equivocada en all que es refereix
als nostres principis dacci directa, nica eina efica per a les nostres finalitats
de cara a Espanya per dur a terme la lluita contra el francofalangisme.
Sense apartar-nos dels nostres principis, tctiques i finalitats, i sense regatejar esforos i sacrificis, hem donat suport i aix ho farem a lOrganitzaci en
la mesura de les nostres forces fsiques, morals i materials. Malgrat aix,
creiem que s imposa la necessitat de treballar al marge daquesta esmentada
209
Desesperana
llei de majories i actuar dacord amb els companys de lInterior dEspanya i les
aspiracions del poble espanyol. Aquestes sn: acabar amb la barbrie, la
misria i els empresonaments, s a dir, amb el rgim que ens oprimeix, fins
assolir una forma lliure i humana de societat. Per aconseguir-ho, necessitem
que tots els homes de bona voluntat, de com acord, aportin els seus esforos
fsics, morals i materials segons les seves possibilitats.
Creiem que el nostre esfor no ser intil, ja que les activitats que fins ara
hem dut a terme han comenat a donar el seu fruit, tant a lexili com a
lInterior, i esperem que de dia en dia seran superades. Actuem com a Grups
Anarcosindicalistes i ens fem responsables de la nostra actuaci per tal que no
es puguin donar per alludits o molestats aquells que representen lOrganitzaci
confederal i especfica (FAI).
Tanmateix, tot i que sigui lamentable, no tenim altre remei que transmetre-us la impressi dels companys de lInterior...
dacord com amb els companys confederals i llibertaris dEspanya, particularment de Catalunya.
Aix doncs us comuniquem que les activitats han estat de gran envergadura. En establir contacte amb els companys de la regional catalana hem aconseguit la difcil reorganitzaci confederal i llibertria, que abans de la nostra
tasca orgnica era desconeguda als companys, ja que aquests darrers anys estaven desorganitzats, sobretot als centres ms industrials. Amb la nostra activitat i la nostra conducta hem pogut acabar amb la desmoralitzaci i desconfiana que regnava entre els companys, i podem afirmar que, particularment
a Catalunya, la gran majoria de pobles i centres industrials ha quedat organitzada. Tamb s han creat grups de companys a alguns barris i fbriques de
Barcelona. Ha estat nomenada una Comissi de Relacions a Catalunya
(CNT-FAI), comissi que hem cregut necessria orgnicament. Tamb hem
establert contacte amb companys de Llevant, i procurem tenir-hi relaci orgnica.
La nostra collaboraci de suport moral i material ha estat apreciada amb
simpatia i admiraci pels companys de lInterior, sobretot per lajuda que hem
enviat a diversos penals i presons dEspanya.
La propaganda l hem duta a terme amb acord com amb els companys de
lInterior. Podem dir que la propaganda dels Grups Anarcosindicalistes, El
Combate, ha estat acollida amb entusiasme i apreciaci no tan sols pels companys sin tamb pel poble en general. Arriba eficientment a tots els racons,
particularment a Catalunya, ja que est sent difosa intensament. (Comprenem que no som gaire bregats en combats literaris, per ens escarrassem per
perfeccionar la propaganda dacord amb les nostres capacitats).
Desprs d haver estudiat totes les possibilitats i els mitjans ms eficaos per
poder-la distribuir, hem de comunicar-vos que la repartim per via aria, tirant-la des duns 150 o 200 metres dalria. Es llancen unes bombes que en
esclatar deixen anar com si fos pluja centenars de manifestos i premsa clandestina. Tot plegat ha causat fora impressi, fins i tot als mitjans policials, ja que
els innombrables mtodes i procediments repressius que han emprat per impedir-ho no han pogut evitar la seva difusi. Ho demostra el fet que el 28 de setembre, dia en qu Franco va fer una visita a Barcelona, malgrat que hi hagu
una gran concentraci de forces policials es va poder distribuir la propaganda
tirant-la amb aquests projectils pels barris de la ciutat i pels carrers cntrics a
les hores dentrada i sortida de la feina. Cap sector antifranquista, ni els que
diuen representar lOrganitzaci confederal, deixant entendre que existeix un
La continuaci daquesta carta s una cpia de les crtiques que expliquen

a lanterior i que, per tant, no cal reproduir-les. Transcrivim tot seguit noms
les frases finals:
Conforme les circumstncies i les nostres possibilitats ens ho permetin, seguirem informant-vos de les nostres activitats.
Us comuniquem tamb que hem donat a conixer a lSI totes les nostres
iniciatives i la tctica a seguir, aix com tot all de qu assabentem en aquest
informe, per ignorem si s ha pres en consideraci.
Grups Anarcosindicalistes dEspanya a lexili
Comit de Relacions de la Federaci de Grups Anarquistes a lexili
Els Grups Anarcosindicalistes van distribuir el segent informe-circular
a tots els seus adherits i simpatitzants el 25 de desembre de 1955:
GRUPS ANARCOSINDICALISTES A LEXILI
GRUPS ANARCOSINDICALISTES

Estimats companys,
Ens adrecem a vosaltres, com ja us vam comunicar al darrer informe
cursat el mes de setembre, per informar-vos sobre les activitats dutes a terme a
lInterior pels grups de companys anarcosindicalistes que estem a lexili i
210
211
Desesperana
Comit Regional, es va manifestar durant lestada de Franco a la ciutat en

actes de propaganda o de protesta.
s trist haver de fer constar que no es va poder fer cap acte de protesta en
forma de sabotatge per falta de mitjans i de material, fet que no hagus succet
pas si hagus existit una resistncia organitzada anteriorment.
El poble en general es va mostrar indiferent i fins i tot despectiu respecte a
larribada del dictador. No hi va fer acte de presncia, tret de la minoria
d incondicionals falangistes, explotadors del rgim i forces de la policia i de
vigilncia. Haurem de tenir en compte aquest descontentament i antipatia
del poble espanyol cap al rgim autoritari franquista i esmerar-nos a aprofitar-ho i canalitzar-ho cap a una resistncia ms activa contra Franco i els seus
sequaos.
Companys, ja s hora de demostrar duna manera activa i efica les nostres
activitats de solidaritat moral i material cap als companys i lOrganitzaci
confederal de lInterior. No noms denunciant els crims i publicant-los, sin a
travs duna actuaci directa i fent acte de presncia a Espanya, perqu els
companys desmoralitzats per les persecucions i els empresonaments que pateixen i pels desenganys experimentats retrobin l nim en veure que no se ls
abandona en la seva lluita contra la tirania.
Esperem que estudieu el cas com es mereix i que sabreu incorporar-vos duna
manera o altra a la lluita, procurant que la moral revolucionria de la nostra
estimada CNT no decaigui sin que romangui ferma i efica. Hem d insistir-hi
a les reunions locals o regionals perqu es doni suport a lOrganitzaci i a la
resistncia a Espanya duna manera ms activa i responsable.
Els Grups Anarcosindicalistes, que reivindiquem una vegada ms els principis, finalitats i tctiques de lacci directa que caracteritzen i valoritzen el
nostre Moviment confederal i llibertari, continuem la lluita de cara a Espa
nya i a Espanya. (s lamentable, repetim, que contra la nostra voluntat haguem de treballar en desacord amb el secretariat Intercontinental.)
Treballem per les idees llibertries que tots diem sentir, ens fonamentem en
els principis bsics i finalitats de lanarcosindicalisme i ens fem responsables de
tota la nostra actuaci.
Tots els nostres esforos seran pel b de la nostra estimada Organitzaci,
perqu el poble no arribi a perdre la confiana en les nostres idees i perqu la
veu de la CNT i de lanarcosindicalisme arribi a tots els racons dEspanya.
Us diem tamb: sols o acompanyats del mn, continuarem amb lacci
directa la lluita contra la tirania feixista i contra totes les tiranies. Esperem
aix doncs, que els companys sabran interpretar i jutjar les nostres activitats,
amb reflexi i responsabilitat.
Grups Anarcosindicalistes a lexili.
212
Hem de comunicar-vos que ha estat entregat al Secretariat Intercontinental un informe de la Comissi de Relacions CNT-FAI de Catalunya, en qu
s informa de la situaci crtica de lOrganitzaci a la regi catalana.
A continuaci transcrivim, per linters que representa, linforme de la
Comissi de Relacions dEspanya a qu es fa referncia en la circular anterior.
CNT-AIT.
COMISSI DE RELACIONS DE CATALUNYA
(Locals i Comarcals)
A tots els companys simpatitzants i militants de la CNT dEspanya a
lexili.
Estimats companys, en adrear-nos a vosaltres us diem que aquestes lnies
expressen el pensar i sentir de centenars de companys militants del Moviment
confederal i llibertari de Catalunya.
Us volem parlar i informar sobre lOrganitzaci daquesta regional en qu
militem i podem, per tant, responsabilitzar-nos de tot all que direm. I ens
permetrem, a ms a ms, parlar de les altres regionals dEspanya, ja que hi
tenim relaci directa, tot i que no sigui orgnica, aix com amb els presos
tancats a Espanya, a qui ajudem conforme les nostres possibilitats.
Desprs de setze anys de domini franquista a Catalunya i dinou a altres
regions dEspanya continuem lluitant segons les nostres forces i capacitat, i
amb els escassos mitjans econmics de qu disposem. Malgrat la repressi sanguinria francofalangista, els homes lliures persistim en els nostres esforos per
tal que la veu de la CNT i de lanarcosindicalisme arribi a tots els racons
dEspanya, injectant la saba llibertria a les conscincies adormides o indecises perqu coneguin les finalitats de la CNT.
Amb lajuda del mn o sense, els confederals continuarem la nostra lluita
per la llibertat, decidits a jugar-nos-ho tot en aquesta lluita contra la dictadura clerical i militarista.
Per, com ja hem comentat abans, les nostres possibilitats econmiques sn
tan redudes que ens s difcil arribar a les necessitats ms elementals amb els
213
Desesperana
presos i els seus familiars, aix com per atendre les exigncies de la propaganda
que tant es fa sentir.
Serem francs i realistes, i parlarem net i cru, sense aturar-nos a pensar si
ferim susceptibilitats. La veritat s que no s suficient que els companys exiliats
denuncin les injustcies del rgim franquista a la seva premsa i en els seus
actes pblics. No s suficient la seva propaganda, la seva simpatia, ni la seva
solidaritat. Si volem esfondrar el rgim franquista hem de dur a terme lacci
directa. No hem doblidar la responsabilitat moral contreta amb els que van
caure i amb els que continuen caient, i tamb amb el poble espanyol.
s un error pensar que lajuda de lexili permet la lluita a Espanya i que
s hi propaguin les nostres idees. No podem permetre que conscientment o inconscient es pugui creure que lOrganitzaci es desenvolupa satisfactriament
a Espanya, quan la crua realitat s que no comptem amb la solidaritat necessria per engegar les tasques ms elementals. Una vegada ms coneixereu la
trista veritat de lEspanya negra en qu viu el poble antifeixista, particularment els militants de la CNT, a travs daquestes lnies. Aquests darrers no
deixen de lluitar per aconseguir la llibertat de tot el poble espanyol, havent de
suportar la repressi ms ferotge, fins arribar a atrofiar la mentalitat dels homes amb les inacabables hores de feina a canvi dobtenir un roseg de pa, atemorits pel terror de les persecucions, tortures, empresonaments, assassinats i
afusellaments. Fins i tot, com ja sabeu, les possibilitats que tenem de refugiar-nos a Frana sn ara escasses, ja que molts companys sn repatriats.
Referent a la solidaritat envers els presos, podem afirmar que lajut procedent de lexili ha estat limitat, no noms a Catalunya, sin tamb a la majoria de les regions. Hem pogut comprovar que, a Catalunya, durant els anys
1946, 1947, 1948, 1949 i 1950 ms de 500 presos no rebien la mnima ajuda, tret de les particulars a certs companys. Darrerament hem estat informats
que lajuda als penals tamb s escassa. Amb tristesa confessem que infinitat de
companys han estat condemnats per falta de mitjans econmics.
Respecte a la propaganda, malgrat que sempre hem fet esforos superiors
als nostres mitjans, la nostra premsa i els nostres manifestos no han pogut cobrir les necessitats. En general ha estat limitada fins al punt de ser desconeguda per la major part dels treballadors, particularment als pobles industrials de
la regi catalana i dEspanya.
Des que va caure en mans de la policia la impremta amb qu seditava la
Soli lany 1953, poca en qu la nostra propaganda apareixia ms sovint, si
alguna vegada aparegu la Soli o CNT, com hem vist per les referncies de la
premsa a lexili, nosaltres, els companys i els treballadors ho ignorvem, sobretot als pobles. I hem de tenir en compte que, quan apareix propaganda confederal, el poble lacull amb entusiasme. Segons vrem poder llegir a la premsa
franquista, la impremta on seditava la Soli va caure en mans de la policia la
primera quinzena del mes de maig de 1953, fet que ens sorprengu, ja que la
major part dels companys i dels treballadors ignoraven aquesta propaganda.
Des de fa uns mesos apareix El Combate, portaveu dels Grups Anarcosindicalistes, i sabem que es distribueix profusament als pobles de la regional i
pels barris de la capital, i que en general t una gran acceptaci pels treballadors i els companys.
Pel que fa a laspecte de lOrganitzaci, el quadre actual no pot conformarnos, sobretot si el comparem amb el de perodes anteriors. Altres anys, amb la
collaboraci i suport de grups vinguts des de Frana es van dur a terme activitats orgniques i d hostilitat contra el rgim, sobretot entre els anys 1945 i 1950.
Aix va ser important sobretot perqu tots els companys que estvem a Espanya
estvem quasi tots fitxats, i no podem efectuar determinades activitats. Per
tant s necessari que companys coneixedors de les seves comarcals i regionals
facin acte de presncia de com acord amb els que som a Espanya, i efectuem
les nostres tasques conjuntament, tant en la propaganda com en lacci.
Actualment ens falta una autntica Organitzaci efectiva, situaci que cal
resoldre amb la mxima urgncia. Aquesta s la realitat, molt desagradable
per cert, del Moviment confederal a Espanya. Conseqentment cal que els
companys de lexili facin un examen conscient daquesta situaci i que comprenguin la necessitat imperiosa de collaborar activament en les tasques de
lOrganitzaci i de reorganitzaci que sens presenten.
All en qu insistim, sobretot, s que no hem denganyar-nos sobre la situaci, i cap confederal exiliat ha de seguir creient que el que fa s prou. Ha
de partir de la base que lOrganitzaci com a tal gaireb no existeix, i cal
buscar solucions rpides i eficaces.
s denigrant fer creure a la militncia de lexili en lexistncia dun Comit Regional que, si b sembla que existeix, no representa ni controla la militncia ni els simpatitzants confederals. Els companys, malgrat la desorganitzaci existent, mantenen el contacte entre ells.
Vosaltres, companys de lexili, tamb teniu una gran responsabilitat en
aquestes tasques. Responsabilitat que no podeu ignorar i que heu dafrontar
amb un criteri realista. I que els acords a qu sarribi estiguin sempre basats en
els principis i tctiques que caracteritzen i valoritzen la nostra Organitzaci.
214
215
Desesperana
s molt lamentable que, havent-nos arribat a les mans l informe del secretariat Intercontinental de Nuclis que se celebra a Frana, hi haguem pogut
llegir a les pgines 12 i 13, informacions falses referents a les activitats que es
duen a terme a Espanya, tant en l mbit de la propaganda com en el de
lOrganitzaci.
Hem parlat sense embuts, preferint desillusionar que continuar alimentant illusions. Ja s hora que es parli clar, reconeixent la veritat de la situaci,
ja que s l nica manera de superar-la.
Per evitar males interpretacions, us direm que no volem criticar els que
per llei de majories representen lOrganitzaci confederal i llibertria a lexili.
Advertim que sevitin les equivocacions pel b de la nostra estimada Organitzaci i perqu el poble no arribi a perdre la confiana en les nostres idees.
Considerem que duen a terme activitats equivocades a l hora de propagar les
nostres idees i dacabar amb la barbrie, misria i els empresonaments a Espanya, s a dir, amb el rgim que ens oprimeix fins a assolir una forma lliure
i humana de societat.
Us saluden cordialment els companys de les Federacions Locals de la Regional catalana.
Comissi de Relacions.
Espanya, 5 de novembre de 1955
considerar-la una usurpaci, van criticar el conjunt de la seva tasca. Van

arribar a assenyalar Sabat com a responsable de la caiguda de Solidaridad
Obrera. s ms, sel va acusar irresponsablement, fins i tot, de falta de sentit
com i mala fe!, de voler provocar un cisma orgnic.
A linforme de gesti i ordre del dia pel VII Ple Intercontinental de Nuclis
(juliol de 1956), redactat per la Comissi Intercontinental de Relacions (FAI),
shi incloen alguns pargrafs del dictamen elaborat al Ple de Nuclis de 1951,
que parlaven sobre lactivitat que havia de desenvolupar-se a Espanya. Els re
produm tot seguit:
Aquest informe estava avalat per la Federaci Local dOlesa, Federaci

Local de Terrassa, grups de Sants, grups de la Maquinista, Comissi Comar
cal del Baix Llobregat, grups de Sabadell, dHorta i del Carmel.
La repressi que es va desencadenar a principis del 1957 a Catalunya, a qu
ens referirem ms endavant per seguir lordre cronolgic dels esdeveniments,
demostr que tots aquests grups i federacions corresponien a una realitat.
Sabat havia enregistrat alguns discursos en cintes magnetofniques, i al
marge daquesta activitat editora, de tant en tant es presentava en algun indret
concorregut pels treballadors, fins i tot en refectoris de fbriques, on engegava
laparell i feia escoltar paraules que no es deien des de feia molts anys.
El Quico, amb la seva activitat infatigable, comenava a formar part de la
llegenda, esdevenint a Catalunya lenemic nmero u del rgim franquista.
Aquesta activitat, tot i que sembli increble, era combatuda pels organis
mes llibertaris, que sho miraven de Frana estant. Aquests, desprs dhaver
censurat la denominaci Grups Anarcosindicalistes amb el pretext de
216
Dedicar la major part dels nostres esforos a crear un clima de penetraci

moral i de fianament ideolgic a la conscincia de cada militant, amb projecci collectiva, amb el fi de conservar intacte tot el nostre potencial hum
militant i d incrementar-lo per fer front a totes les necessitats i exigncies de
la lluita.
Que s ha de donar el mxim impuls a les tasques de recuperaci de la
CNT de lInterior per si mateixa i amb la nostra ajuda, sense regatejar els
concursos i els mitjans indispensables que reclama, partint del principi que les
arrels ms vigoroses de lOrganitzaci confederal sn a Espanya i se n ha de
tenir cura a la mateixa Espanya.
Lactuaci conspiradora ha de tenir una amplitud de visi i de concepci
que no abraci nicament laspecte violent. S haur de tractar devitar vctimes intils i sacrificis estrils. Els homes i els militants no s improvisen i han
demprar-se per realitzar una obra realment efica i fecunda, pensant que el
material hum no se substitueix fcilment i s dun valor inestimable.
LOrganitzaci no permetr i mai no ho ha fet, cap activitat d ndole
immoral. Si algun dels seus afiliats sesgarria de la lnia orgnica haur
dassumir completament les seves prpies responsabilitats.
A continuaci es donaven les explicacions segents, que estem obligats a
transcriure, ja que sn el preludi de latac contra els Grups Anarcosin
dicalistes.
No ignorem que tant en una Organitzaci com a laltra hi ha companys
que discrepen daquesta opini, que en sn contraris.
Per sempre havem cregut, tamb, que quan la majoria orgnica pren un
acord (si dacords i majories podem parlar els anarquistes) estem obligats, els
217
Desesperana
que hi estiguem dacord, a treballar-hi, i els que en discrepin, a no obstruir el

cam que han comenat i no destruir lobra que sest realitzant.
Hi ha hagut, no obstant, qui, dissentint daquesta manera dactuar del
conjunt orgnic, ha volgut no noms actuar tal com ells creien, sin que, i el
que s ms greu, han prets imposar la seva voluntat a lOrganitzaci de
lInterior i a la de lexili.
Estem ntimament convenuts que els companys que aix han procedit ho
han fet creient fer un servei a lOrganitzaci, perqu sabem que lestimen entranyablement i que estan disposats en tot moment a donar la seva vida per
ella. Sabem tot aix, per no podem silenciar que, malgrat els nostres consells,
les nostres consideracions, la nostra insistncia, tot segons la determinaci expressa de lOrganitzaci, la seva actuaci ha pogut crear una situaci greu a la
nostra Organitzaci de lInterior (que tants esforos, energies i tants sacrificis
ha costat organitzar i vertebrar), podent, a ms a ms (inconscientment, nestem
segurs, per tamb irresponsablement), crear una dissensi a lOrganitzaci
confederal i especfica de lInterior i a lOrganitzaci especfica a lexili.
Com a prova del que manifestem podrem aportar una srie de fets irrefutables que no sn d ndole de quedar estampats en un informe escrit, per tant
ens abstenim de fer-ho. N informarem al Ple. Per s que volem i hem de
donar a conixer a tota la militncia especfica una circular que, redactada
per una anomenada Comissi de Relacions de la Federaci de Grups Anarcosindicalistes de lexili, ens ha estat cursada i que diu aix:
Afegim que aquesta anomenada Federaci ha publicat uns fulls titulats El

Combate, rgan dels Grups Anarcosindicalistes. Sabem que en lelaboraci
del primer daquests fulls ha collaborat un amic fervent i servidor incondicional de Fontenis, que va desfer la FAF i va crear la Fdration Communiste
Libertaire, que amb armes i bagatges s ha passat al trotskisme. Per ltim, s ha
editat tamb un full, Ruta, rgan de la Federaci Comunista Llibertria
Espanyola, Secci Internacional Comunista Llibertria.
Tenim l ntima convicci que aquesta darrera publicaci no t res en
com amb la primera, si no s que la quadra fontenista i les seves OPB poden
haver pensat en el refrany castell A ro revuelto ganancia de pescadores, i
pretenguin, aprofitant lactuaci poc responsable daquells companys, sembrar
la desorientaci i crear confusionisme.
A continuaci sincloa el text de la carta-circular de l1 de setembre (re

produda en aquest llibre a partir de la pgina 209), i tot seguit aquest co
mentari:
Tots els companys que militen en la nostra Organitzaci saben que sempre
han tingut i tenen la facultat dexposar lliurement les inquietuds que sentin,
facultat que mai ning no ha buscat retallar. All que ning t dret a fer al
nostre moviment s dividir-lo, creant una nova Organitzaci dins de
lOrganitzaci. Aix s el que fu Georges Fontenis a la Fdration Anarchiste Franaise (FAF) amb la creaci de lOPB 6, que s, en definitiva, all que
s ha prets fer amb aquesta circular.
A tots els grups i a tots els militants els correspon calibrar la gravetat da
questa circular i la responsabilitat en qu els seus autors pugin haver incorregut.
6Es tracta de lOrganisation Pense Bataille, organisme clandest creat en el si de la FAF, el gener de 1950,
218
Els autors daquest text voluntriament calumnis i ple de maldiena es

designaven amb les inicials P. T. i C., troica que estava a la Comissi de Rela
cions de la FAI.
El Quico, malgrat que fos poc versat en combats literaris com deia ell,
va intentar defensar-se daquestes acusacions tan absurdes. Amb linforme de
la Comissi de Relacions de Catalunya del 5 de novembre de 1955 (que hem
reprodut a les pgines anteriors), va enviar una carta explicativa a la militn
cia, amb data 15 dagost de 1957. Aquest era el text de la nova carta:
Desprs duna reuni entre el Secretariat Intercontinental CNT a Frana,
el delegat de Defensa de Catalunya i un company representant dels Grups
Anarcosindicalistes a Frana, en qu el delegat de Defensa els present un
informe avalat per certes comarcals i locals de la regional catalana, celebrada
el 25 de novembre de 1955, el representant dels Grups Anarcosindicalistes va
manifestar les seves inquietuds i anhels de lluita a Espanya.
Durant lentrevista amb el delegat de Defensa, el delegat dels Grups va
acordar modificar la denominaci Federaci Ibrica de Grups Anarcosindicalistes a lexili, ja que semblava ser causa de malestar pel Secretariat Interconamb el propsit de transformar la FAF en una organitzaci de lluita de classes amb intervenci directa en la
poltica. Lactivitat de lOPB va permetre la creaci de la Fdration Communiste Libertaire (FCL), semblant
en tots els aspectes als GAAP dItlia (Gruppi Anarchici di Azioni Proletaria), capitanejats per Pier Carlo
Masini. La FCL, lelement ms visible de la qual era Georges Fontenis, va aconseguir fins i tot apoderar-se
del diari anarquista Le Libertaire, convertint-lo en el defensor de la nova organitzaci. La FCL i els GAAP
mantenien relacions slides i les dues fraccions es presentaven com a dignes representants de lanarquisme
als seus respectius pasos. Les seves vides van ser molt efmeres.
219
Desesperana
tinental. Nosaltres havem utilitzat aquesta denominaci amb lobjectiu que

a lInterior sabessin que era el moviment anarquista qui feia arribar el seu
suport moral i solidaritat que tant es necessita per tots els racons dEspanya.
No obstant, havent acordat aquesta rectificaci, set mesos ms tard ens difamen titllant-nos de fontenistes, sembrant aix la confusi a lordre del dia del
VII Ple de Nuclis de 1955-56.
Nosaltres hem acomplert all proms, una prova ho s el fet que a l informe
del 25 de desembre de 1955 ja no figurava aquella denominaci. Simplement
ens denominem Grups Anarcosindicalistes, ja que anarcosindicalistes som,
fent-nos responsables de la nostra actuaci a Espanya.
tampoc estava disposat a linsult, a la calmnia ni tan sols a certes veritats

indiscretes que haguessin deixat els acusats fora malparats. Per aix ma
teix resulta inconcebible que la paraula IRRESPONSABLE fos gastada con
tra ell, ja que sempre va donar proves de ser un militant perfectament RES
PONSABLE.
Dolgut, com van sentir-shi altres companys en aquella poca, va decidir
fer cas oms i seguir el cam que shavia traat, buscant el suport simplement
en les bones voluntats, que tampoc van faltar, disposades a secundar-lo en la
seva tasca.
Lactivitat dels Grups Anarcosindicalistes va acabar com a conseqncia
de la terrible repressi, una ms de la inacabable srie, al desembre de 1956 i
principis de 1957. Durant aquest perode, com veurem a les pgines segents,
van ser detinguts quaranta-tres militants de la CNT a diverses localitats cata
lanes, acusats datemptar contra la seguretat de lEstat i, sobretot, de
collaborar amb Francesc Sabat.
Per completar aquest captol sobre els Grups Anarcosindicalistes, tot i
que ms endavant explicarem els incidents en ordre cronolgic ms detalla
dament, anticipem que Sabat, el seu principal organitzador, va ser detingut
novament a Frana, en descobrir-se un dipsit darmes proper a la frontera
espanyola. Primerament va ser declarat en rebellia, el 28 de maig de 1957, i
condemnat a un any de pres. Va presentar un recurs contra la sentncia i va
ser jutjat de nou el 12 de novembre de 1957. La condemna va ser vuit mesos
de pres i cinc anys de confinament. Va sortir en llibertat al juliol de 1958.
Amb data 15 dagost de 1957 tamb senvi la carta-circular de l1 de se

tembre de 1955 a la militncia, amb les segents lnies aclaridores:
Desprs de presentar l informe del 15 dagost de 1955 al Secretariat Intercontinental i veure el mal acolliment que van fer dels nostres informes i activitats a Espanya, vam decidir presentar un nou informe ms detallat a la
militncia confederal a lexili i al Secretariat Intercontinental, ja que considervem que la militncia no ha d ignorar tot el que passa a lInterior.
Aquest darrer informe va ser mal interpretat i censurat pel Secretariat,
que, conscientment o inconscient, va sembrar la confusi al VII Ple de Nuclis.
Esperem que la militncia estudi b aquest darrer informe de l1 de se
tembre de 1955 i no hi vegi altra cosa que la nostra bona fe per arreglar les
coses de la millor manera possible, ja que nosaltres no hem deixat mai de
banda els nostres principis anarquistes i revolucionaris.
Sabat diu en aquesta carta que el seu informe va ser censurat i no crec
que es pugui posar en dubte la seva paraula. Tanmateix s un detall que no
hem pogut verificar, perqu no vam trobar el text original. El que hem re
produt s el que va difondre la Comissi de Relacions, mutilat, segons el
Quico.
Tot era intil, per. Per poder contrarestar la feina dels comits hagus
hagut dabandonar la seva activitat a Espanya i acceptar el joc estril i destruc
tiu de les circulars i les contracirculars.
Daltra banda, com hem vist, el Quico reeixia a explicar senzillament all
que volia i all a qu aspirava, per sabia que no tenia ploma de polemista i
Josep Llus Faceras vivia clandestinament a Itlia des de febrer de 1952, i des
dall mantenia relaci amb els seus companys dEspanya i Frana. Desprs
dhaver intercanviat algunes cartes amb Sabat, va acceptar de tornar a Espa
nya per treballar conjuntament en lacci conspiradora.
Aix doncs va franquejar la frontera italofrancesa el febrer de 1956 amb un
company itali. Tal i com havien establert anteriorment, al territori gal els
esperava el Quico amb una camioneta, mitj de transport amb el qual havien
dentrar a Frana amb relativa seguretat.
Sabat i Faceras van citar-se un dia concret a prop de la frontera espa
nyola. El Face, abans de marxar cap a Barcelona, volia intercanviar impres
sions amb els seus companys de Pars, Tolosa i daltres localitats, per compro
var personalment lambient que hi havia a lOrganitzaci, de la qual havia
estat allunyat durant uns anys.
220
221
Desesperana
El lloc de la cita va ser un mas proper al Pirineu, anomenat La Graboudei

lle, ubicat a uns 2 km de la frontera. El mas era arrendat pel francs Michel
Guisset, on vivia amb la seva dona i els fills.
Sabat feia prop de deu anys que coneixia aquesta famlia de pagesos, ja
que lany 1947 havia treballat com a mecnic a la regi. Hi havia treballat en
la construcci dun transportador aeri duna mina de tungst, a prop de la
muntanya de Costabona. El cable aeri era conegut a la regi amb el nom de
cable de Serramitjana.
El Quico podia recrrer aquella regi tan adient per al pas clandest de la
frontera amb els ulls tancats.
El mas estava situat a uns 4 km a loest de lestabliment termal de la Pres
te. Entre aquest i la frontera, uns 2 km, noms hi havia el mas Perafeu, explo
tat per un germ de Guisset, a uns 500 m de la lnia. Entre el mas Graboudei
lle i lestabliment termal hi havia una altra masia, La Barragane, habitada per
la germana dels dos primers. Al nord, oest i est, el terreny era bastant acciden
tat i prcticament deshabitat tret dalguns pastors amb els seus ramats,
per de trnsit fcil.
La cita es va dur a terme tal com havien previst. Van exposar els seus plans
mtuament i van arribar a un acord.
Com ja hem vist lactuaci de Sabat en aquella poca la feia no solament
al marge de lOrganitzaci de lexili, sin en contra de la seva voluntat. Do
nada la situaci que lomplia damargor considerava que la seva activitat
havia de ser ignorada pels seus enemics, entre els quals aleshores figuraven els
comits de la CNT i de la FAI a Frana. Per aquest motiu va fer prometre a
Faceras que farien el viatge sense assabentar-ne els comits orgnics de Tolo
sa, i sense establir-hi cap contacte. Per Faceras ja shavia entrevistat amb el
Secretariat Intercontinental abans de trobar-se amb el Quico al mas Gra
boudeille. Probablement, per evitar una discussi amb el seu amic, va preferir
silenciar les gestions que havia fet. Ambds tenien opinions coincidents sobre
el tema, per Faceras, menys amarat de lamargor potser perqu encara no
havia encaixat tot lacarnissament dels burcrates de lOrganitzaci i amb
lambici, sens dubte ben justificada, dintentar realitzar una obra ms efica
sense oposicions sempre perjudicials, va procurar obtenir el suport orgnic,
malgrat que fos noms verbal. Aquest suport podia permetre coordinar esfor
os a Espanya i evitar tallar radicalment tots els ponts amb lOrganitzaci.
Tanmateix, aix que temia no trigaria a fer-ho i de manera encara ms defini
tiva que Sabat.
El grup, format pel Quico, Faceras, un itali i ngel Marqus Urd, va

arribar a Barcelona sense novetats.
Poc desprs dhaver-hi arribat Sabat sassabent de la traci del seu amic,
ja que en una de les bsties de la Ciutat Comtal li havia arribat una carta en
viada per un company de Tolosa, Francesc Massip Valls, que linformava fil per
randa de la visita de Faceras al comit del carrer Belfort. En llegir el misstage,
el Quico, estricte en les seves coses, va perdre tota la confiana que tenia en el
seu amic, ja que va jutjar senzillament que es tractava duna traci. Desprs
duna discussi que va degenerar en una picabaralla, els dos companys van
decidir separar-se. Un allunyament que, desgraciadament, va ser per a tota la
vida. Tots dos van lamentar lestpid incident ms endavant. En morir assassi
nat el Faceras, Sabat va plorar la seva mort com la dun germ.
Desprs de la ruptura, Faceras es va veure tot sol a Espanya amb litali que
lhavia acompanyat i amb els nics mitjans que Sabat els havia facilitat, armes
i una mica de diners. Sense tenir contactes segurs desprs de tant de temps
absent i amb lenemistat del Sabat, amb qui shauria de topar forosament si
romania a la ciutat, va decidir, descoratjat, tornar a Itlia. Va marxar al mar.
Per com hem vist, Faceras havia viatjat a Espanya amb un sol acompa
nyant i fou Sabat qui shavia encarregat de cobrir les despeses del viatge... Es
trob, altre cop, amb el malet problema econmic.
El 19 de mar els dos amics es van presentar al garatge El Escorial, situat
al carrer Pdua nmero 12, al barri de Sarri. All van desvalisar alguns
clients i amb els diners que van aconseguir van poder tornar a Itlia, via
Frana. Faceras va estar-hi fins a principis de mar de 1957, data en qu va
preparar un nou viatge cap a Espanya, viatge en qu va trobar la mort.
222
223
Sabat, contra nyerros i cadells, continuava la reorganitzaci de la regi ca

talana. Tenia el convenciment ntim que la lluita contra Franco, en haverse perdut la fe en una eventual intervenci de les cancelleries mundials, es
generalitzaria. Les quantitats que va invertir en aquesta activitat subversiva
van ser extraordinries si tenim en compte que els diners sels havia de pro
curar pels mitjans radicals que ja sabem. Si algun dia saconsegueix fer un
balan de tota lactivitat de Sabat a Catalunya se nobtindran uns resultats
sorprenents.
Els fons de qu sabastia tots destinats a lactivitat clandestina, ja que era
una persona que no tenia necessitats personals, ni bevia ni fumava, i la seva
companya Leonor fregava terres a Tolosa per poder criar i educar les filles
Desesperana
eren sempre insuficients. Els plans gegantins que lillusionaven no es podien

finanar exclusivament amb el seu esfor. Ms endavant veurem la repressi
que es va desencadenar a la comarca treballada per Sabat que va engegar a
dida tot lesfor esmerat i que, com sempre, va dur a les masmorres franquis
tes desenes de companys. Una de les activitats del Quico ms constants era la
creaci de bases i grups per tal que aquests estiguessin en condicions din
tervenir el dia que calgus desencadenar una acci denvergadura que acaba
ria amb el rgim franquista.
Esmentarem un detall importantssim. A aquests grups, Sabat mai no els
confiava missions directes de cap mena tret de la distribuci de propaganda
impresa i de la tasca proselitista. Ni tan sols contribuen amb la mnima cotit
zaci, ja que el Quico era conscient per experincia que aquest mtode la
mar de corrent quan es podia actuar lliurement era contraproduent en la
clandestinitat pel rastre que deixava. Noms servia, en aquelles circumstn
cies, per donar pistes que la policia podia seguir i aix desmantellar peridica
ment tota lorganitzaci penosament constituda. Conseqentment, totes les
despeses que ocasionava la seva xarxa clandestina: propaganda, viatges, armes,
ajuda als presos, etc., eren finanades amb el fruit de les seves expropiacions
sistemtiques. Aquestes eren titllades sempre, sens dubte, de bandolerisme per
la premsa espanyola, ja que estava lluny de reconixer oficialment lexistncia
de grups revolucionaris i, per tant, silenciava totalment les seves activitats.
Daltra banda, els anarquistes mai no van reivindicar obertament lacci
expropiadora com a arma revolucionria. La premsa de lexili mai es va pre
ocupar tampoc dexplicar la seva necessitat ni de difondre les diferents accions
com a tctica dels grups urbans, que era lnic mitj de qu es disposava per
contrarestar la infatigable campanya contra el bandolerisme que explotava el
franquisme.
Encara no shavia arribat a un Carlos Margihela 7, revolucionari brasiler
que lany 1968 va saber escriure a les seves Operaciones y tcticas guerrilleras 8
tot un captol dedicat a les expropiacions. Aix les va definir:
Les expropiacions sn operacions a m armada i tctiques guerrilleres destinades al finanament i provement de la revoluci.
7Carlos Marighela va nixer lany 1912 a Salvador de Bahia, de pare grec i mare italiana. Primer, comunista,
desprs es rebell contra el que ell anomenava aburgesament dels partits comunistes dAmrica Llatina. Lany
1968 cre lAliana Alliberadora Nacional. La seva primera etapa va consistir en la recaptaci de fons a base
dexpropiacions als bancs i la recuperaci darmes per a crear els primers grups de guerrillers urbans. Per a Ma
righela, lactivitat revolucionria essencial era la guerrilla, per amb la condici de... fer-la b. Va morir el 4 de
novembre de 1969 a Sao Pablo, en una emboscada que prepar la policia amb la complicitat de dos eclesistics.
8Vegeu: Carlos Marighela, Accin libertadora, Documentos latinoamericanos,. Ed. Maspero, Pars, 1970.
224
Aix doncs, Sabat feia finanar la seva activitat als grans banquers, em
preses o propietaris. Tot el fons, per, era engolit rpidament i sempre enso
pegava amb lescull insuperable de la falta de diners.
Fidel a la seva idea de mobilitzar tot el poble espanyol contra el rgim
franquista, Sabat havia carregat el grup de quatre homes amb un manifest
elaborat anteriorment. Aquest sadreava al poble espanyol. Desprs de tren
car amb Faceras es va dedicar a distribuir-lo per la ciutat barcelonina, i tam
b va enviar alguns exemplars als pobles de la comarca. Heus aqu el text:
AL POBLE ESPANYOL
CRIDA ALS ESPANYOLS ANTIFEIXISTES PER A UNA ALIANA
DEMOCRTICA DE RESISTNCIA ANTIFRANQUISTA
Treballadors, intellectuals honrats, republicans de lEsquerra Republicana i de lEsquerra Catalana, socialistes del PSOE i del POUM, obrers de la
CNT i de la UGT, idealistes de la FAI, joves llibertaris, homes i dones de
qualsevol condici i estat, per de sentiments humans i desperit liberal:
Poseu al servei duna resistncia activa els mitjans de qu disposeu segons
les vostres possibilitats: fora i decisi, intelligncia, cultura, voluntat, ajuda
econmica. Noms amb la uni de tots aquests valors morals podrem esfondrar
el rgim que ens oprimeix.
Us adoneu de lactitud que han pres els pasos que sanomenen democrtics
(EUA, Anglaterra, URSS, Frana, etc.) que proclamen als quatre vents que
van fer la guerra per alliberar els pobles del feixisme?
Ahir, aquests pasos van acceptar que Franco estigus representat a la
UNESCO. Avui, ho han acceptat a lONU.
El poble espanyol sadonar de nou que:
EL PROBLEMA DESPANYA S UN PROBLEMA DELS MATEIXOS ESPANYOLS.
Ja fa 18 anys que Franco, general de la Repblica, es va aixecar amb el
suport daltres militars tradors i de totes les forces reaccionries i clericals que
la Repblica, massa generosa, havia deixat viure i desenvolupar-se. El poble
va mostrar el seu rebuig i la seva indignaci sortint al carrer i lluitant des del
225
Desesperana
primer dia virilment contra aquell grapat de tradors i criminals. Aquests

noms van poder vncer grcies al suport del feixisme internacional, encarnat
per Mussolini i Hitler, grcies als mercenaris del ter destrangers i del grapat
de moros muntanyencs que, en la seva incultura, es van allistar per lesquer
dels saquejos i violacions que els permeteren.
Ja fa 18 anys que el poble espanyol viu encadenat, dessagnat i empobrit
sota el rgim imposat per la violncia del franquisme clerical feixista, encarnat en la persona de Franco, general trador que continua martiritzant i
deshonrant els espanyols. Ahir lacai de Hitler, avui s ha venut al capitalisme
mundial i a l imperialisme nord-americ, hipotecant el territori espanyol per
un manat de dlars i comerciant amb la vida i la terra dels espanyols, que en
cas de guerra seria convertida en camp de batalla, s a dir, en camp de desolaci i runes.
Els governs que sanomenen democrtics i que en realitat noms proven la
seva falta d honor i de dignitat, simulen loblit dels insults que Franco els va
adrear quan estava al servei del feixisme alemany. Han aconseguit que s hagi
aprovat l ingrs a lONU, pacten amb ell i tracten dajudar-lo en la consolidaci del seu rgim, moneda de canvi pels serveis que com a mercenari els
ofereix avui, ignorant, o potser amb conscincia, que el tir pagat de si mateix
els menysprea.
Les anomenades democrcies, els homes que militen en mitjans sediciosos
avanats i revolucionaris, continuen sordes i mudes davant lespectacle que
ofereix lEspanya mrtir, davant dels crits de dolor dels herois que en la foscor
paguen amb la seva sang la gosadia de defensar la llibertat.
Per no ens hem de desmaiar: el poble espanyol MAI no es resignar a la
condici desclau. La llibertat dEspanya ser obra dels mateixos espanyols,
amb lajut dels homes honrats i liberals del mn sencer, decidits a ser ells qui
duguin a terme la lluita.
LALIANA DEMOCRTICA DE RESISTNCIA ANTIFRANQUISTA s la interpretaci daquest desig, daquest anhel de lluita per lalliberament
dEspanya i la instauraci dun rgim que asseguri la llibertat i la justcia, i en
el qual sagrupin homes de totes les tendncies poltiques de significaci liberal
i de totes les organitzacions socials i sindicals. En nom daquesta aliana fem
una crida a tots els espanyols, als antifranquistes dEspanya i de lexili.
Ha arribat el moment que aquesta UNI sigui una realitat i que cadasc, segons les seves forces i capacitats, hi aporti el seu suport incondicional
moral i material.
Per tal que el sacrifici dels nostres millors homes que van donar la vida en
aquesta lluita no sigui en va, ni tampoc els molts esforos que es van fer i els
que es continuaran fent:
Unifiquem-nos tots a lADRA sota una sola consigna: LESFONDRA
MENT DEL FRANQUISME. Per tal que els nostres fills puguin viure felios i no coneguin aquest rgim doprobi i de misria.
Camperols, ajudeu els homes de la resistncia perqu puguin complir la
seva missi.
Soldats, no obeu els vostres caps si us manen tirar contra el poble, en el
qual hi ha els vostres pares i germans.
Agents de lautoritat al servei del rgim franquista, no feu resistncia al
poble si voleu evitar que es vessi ms sang.
Visca la llibertat! Acabem amb la tirania i lesclavatge! Visca lAliana
Democrtica de Resistncia Antifranquista!
Junta de Defensa.
Espanya, febrer de 1956
226
El dia 21 de mar de 1956 Sabat caminava pels carrers de Barcelona amb

un company quan, un sis sentit desenvolupat en el transcurs de tants anys de
lluita i de perills constants, el va advertir a les Drassanes, que el seguien. Es va
aturar diverses vegades per intentar comprovar-ho, per no va veure cap senyal.
El Quico, per, creia en el seu instint i sabia que algun perill era a prop seu. Els
dos companys van enfilar un cam complicat que excloa qualsevol possibilitat
que alg segus casualment el mateix trajecte. En tombar una cantonada li va
dir al seu company que sallunys i ell es va aturar a langle. No va trigar a com
provar que el seu instint no lenganyava, sescoltaven passes que safanyaven.
Lhome que arribava amb tanta pressa va ensopegar, en tombar la canto
nada, amb la boca duna pistola i dos ulls marrons, quasi negres, que
linterrogaven. Sabat li va demanar la documentaci amb cara de pocs amics.
Lamenaat era un policia veter, linspector Jos Flix Gmez de Lzaro Her
naiz 9, el qual, passat el primer moment, rpidament va intentar treure la pis
tola. El Quico va disparar gaireb a boca de can i linspector va deixar la seva
vida a la carretera de Montjuc, al barri del Poble Sec. Sabat sen va endur la
documentaci per esbrinar qui era.
9 Flix Gmez va nixer el 28 de juny de 1909. Excombatent de lExrcit franquista, lany 1941 va entrar a
formar part de la plantilla de la policia de Barcelona. Quan va perdre la vida prestava servei a la comissaria del
districte sud (Av. Jos Antonio actual Gran Via de les Corts Catalanes, nmero 420).
227
Desesperana
La policia ja estava assabentada de la presncia del Sabat i Faceras a Bar

celona, per el que no podia saber, ja que ning ho sabia, era que els dos
companys shavien barallat en arribar a la ciutat.
Als diaris dels dies 22 i 23 de febrer apareixien les fotografies antropomtri
ques dels dos resistents i sels acusava dhaver assassinat conjuntament Gmez
de Lzaro. La fotografia del Faceras la tenien arxivada des de 1946, data en
qu purg una pena de pres a Barcelona per tinena illcita darmes i orga
nitzaci clandestina. Per la policia mai no havia tingut locasi de fer asseure
Sabat davant dun objectiu. On s que tenien la seva fitxa antropomtrica era
a Frana. La solidaritat entre serveis sanava afirmant any rere any.
Sabat, com de costum, estava sense un ral. Quan va arribar amb Faceras
a Barcelona covava un atracament a lagncia nmero 17 del Banco Central
(situada al carrer Fusina, nmero 7), i la ruptura amb el seu amic, tot i que
loblig a modificar el pla inicial, no va fer que labandons. Latracament es
va dur a terme amb una audcia i una habilitat increbles.
El banc estava a la vora del mercat del Born. El 23 de maig a les onze del
mat Sabat i ngel Marqus van llogar un taxi i van baixar a prop de
lestabliment bancari, amb un cabs que justificava la proximitat del mer
cat. Van fer aturar el taxi de tal manera que una cantonada impedia veure
al xofer els esdeveniments, que no trigarien a produir-se.
Era un dia plujs i la parella de grisos que estava de gurdia, que tenia
lobligaci de passejar-se davant de la porta, shavia aixoplugat rere la porta
giratria daccs al vestbul, on estaven les taquilles.
El Quico, amb pas decidit, entr al banc i tragu la metralleta Thompson
que duia sota la gavardina. Un dels gurdies intent treure la pistola per
Sabat dun cop de culata al bra va fer que amolls larma. Tot seguit desar
m el segon, i es fic les dues armes a les butxaques.
El Banc estava ple de gom a gom. Mentre Sabat controlava els clients,
treballadors i gurdies, ngel Marqus safanyava a omplir de diners el cabs
enorme. Per cert que, com a conseqncia de les presses, sen deix una
quantitat bastant important. Va colgar el cabs amb un sac i sencamin cap
al taxi, que els esperava innocentment, mentre Sabat protegia la retirada.
Aquest darrer, quan calcul que el seu company havia arribat al vehicle va
treure una bomba de metxa curta que duia a la butxaca, lencengu i la
colloc davant de la porta de lestabliment, mentre aconsellava als testimo
nis involuntaris que sajaguessin a terra com ms lluny millor de lentrada
per no ser ferits per lartefacte, que esclataria en pocs segons. Tothom va se
guir el consell i Sabat sencamin cap al taxi, sense que el xofer sassabents
de res.
La metxa de la bomba guspirej i fumej profusament i aviat sapag, sen
se produir-se la temuda explosi. Advertida la fora pblica, arrib amb tanta
rapidesa com aparatositat. Sendugueren lartefacte explosiu al parc i els ar
tificiers el desmuntaren. En fer-ho, van poder comprovar que es tractava dun
simple tub metllic ple de sorra amb un paperet que deia: Perqu vegeu que
no sc tan sanguinari com dieu. Lanalfabet. Hagus pogut signar com a
Francesc Sabat perfectament, ja que aix de sanguinari i analfabet eren flors
que li llenaven constantment a la premsa.
Sabat i ngel Marqus van tornar a Frana el 26 de juliol de 1956. Aquest
darrer fou detingut el mateix dia, en creuar la frontera indocumentat, a Prats
de Moll. Duia a sobre una pistola Star de 9 mm.
El 9 dagost va ser jutjat per pas clandest de frontera i tinena illcita
darmes. El tribunal va reconixer circumstncies atenuants i va ser condem
nat a 12 dies de pres.
10Sutilitzava el vot nominal. Per exemple, en un Ple de regionals una federaci que tingus tres-cents afiliats
228
229
LOrganitzaci a lexili continuava sense resoldre les seves contradiccions.

Duna banda existien els comits i comissions mltiples que disposaven duna
estructura legalitzada (MLE-CNT) o tolerada (FIJL i FAI) per les autori
tats franceses. Daltra banda, alguns companys lluitaven estrilment a les as
semblees, plens i congressos per tal dintentar deslligar lactivitat legal i quasi
exclusivament burocrtica de lacci conspiradora que noms es podia dur a
terme en la clandestinitat. Generalment, la tendncia comiteril que imperava
era la que es recolzava en la passivitat de la majoria i en un sistema de votacions
totalment absurd, ja que permetia tota mena de maniobres i tracamanyes 10.
En realitat, si shagus adoptat una lnia combativa molts homes haguessin
hagut de sortir de la seva apatia. Mentrestant, per, la poltica de poltroneria
i la desautoritzaci de tots aquells que no lacceptaven servia de justificaci a
tota una massa indolent i ms predisposada a discutir temes abstractes, com
per exemple: Posici de lOrganitzaci davant leventualitat duna nova guer
ra mundial, que a prendre decisions sobre la guerra que havien declarat al
franquisme des de 1936.
Al novembre de 1956 Sabat sortia de nou cap a Barcelona amb dos ho
mes: ngel Marqus Urd i Amadeo Ramn Valledor, aquest darrer ms co
Desesperana
negut com lAsturiano. El Quico lhavia conegut recentment i aquesta era la

primera vegada que participava en la lluita antifranquista a Catalunya. Ama
deo Ramn shavia evadit de la Colnia Penitenciria de Minas de Moro (a
Fabero, Lle) lany 1942, on es redimien les penes per treball forat, i
sincorpor a una partida important de guerrillers. Aquesta partida la dirigia
un cos seu, Serafn Fernndez Ramn (el Santeiro), miner i militant de la
CNT de Guimara (Lle), on va nixer el 1915 11. El 5 de desembre de 1947 el
Santeiro i alguns dels seus homes van patir una emboscada de la Gurdia Civil
en una casa de la zona de Fabero. Els guerrillers van sortir-ne i Serafn va ser
cosit a trets. Amadeo Ramn va aconseguir fugir sa i estalvi. Lany 1955, quan
les partides guerrilleres havien estat exterminades, lAsturiano decid passar a
Frana. Lluny de la seva terra sentia la nostlgia de lacci i sempre es mostra
va amb ganes de reprendre la lluita activa contra el rgim franquista. Sabat
accept la seva collaboraci. Tanmateix, lactitud fora personal i irresponsa
ble de lAsturiano va provocar ben aviat alguns petits incidents pels quals Sa
bat el va haver damonestar. No obstant, com que havia acceptat de bon grat
que tots els diners aconseguits shavien de destinar a la propaganda i a lactivitat
antifranquista, el Quico no va voler mostrar-se excessivament intransigent.
Els tres homes van fer la seva ltima etapa al mas Graboudeille, que ja
hem descrit anteriorment.
Novament Sabat havia projectat un atracament important, pensat per
ser dut a terme noms per tres homes. El seu finanador seria aquest cop
lempresa constructora Cubiertas y Tejados de Barcelona, les oficines de la
qual eren al carrer Lincoln, nmero 12. ngel Marqus i Amadeo Ramn
van quedar-se a Terrassa, al domicili del company de Sabat, Josep Prat Clo
sas 12. Mentrestant, Sabat va anar a Barcelona per examinar tots els detalls
de loperaci. Uns dies ms tard an a Terrassa a cercar lngel per tal que
lajuds en la distribuci dun manifest antifranquista amb el qual havia om
plert les motxilles abans de partir de Frana.
Lanteriorment transcrit Crida als espanyols antifeixistes per a una
Aliana Democrtica de Resistncia Antifranquista, amb data del mes de
febrer de 1956, va ser distribut el mes de mar.
i que durant quinze dies hagus discutit lordre del dia, era derrotada (1 vot) per tres federacions locals que
sumaven en conjunt onze afiliats (3 vots).
11Vegeu el llibre de Hartmut Heine A guerrilla antifranquista en Galicia, Ed. Xerais de Galicia, Vigo, 1980.
12 Josep Prat, detingut en acabar la Guerra Civil, va ser condemnat a 12 anys i un dia de presidi. Aleshores
estava en llibertat vigilada. Mor a Terrassa el 26 de maig de 1983.
Aquest nou manifest que havien dut des de Frana, amb data del mes
doctubre de 1956 i redactat en termes molt semblants a lanterior (i que per
tant no reprodum), donava per constituda laliana. Curiosament, per, es
tava signat per lAgrupaci de Resistents Antifranquistes, en lloc de fer-ho en
nom de lAliana Democrtica de Resistents Antifranquistes, com era lgic.
Segurament aquest detallet va passar desapercebut.
Aquesta va ser la darrera activitat propagandstica antifranquista duta a
terme pels Grups Anarcosindicalistes.
Un cop acabada aquesta feina, el Quico pass a la segona part del seu
programa: latracament a Cubiertas y Tejados. Va telefonar lAsturiano, que
encara era a Terrassa, i es van trobar tots tres a principis de desembre a Bar
celona.
Lempresa seria desvalisada el 22 de desembre de 1956, data adient per
aconseguir un bon bot, ja que es trobarien amb la paga de Nadal. Latracament
es va dur a terme amb la precisi duna operaci de comando.
ngel Marqus i Amadeo Ramn esperaven larribada del Quico, situats
no gaire lluny de lempresa per verificar que no shagus produt cap canvi
inesperat de darrera hora. Sabat, a lhora prevista (les quatre de la tarda), arri
b amb un taxi. Va baixar del vehicle i, en avanar cap a lestabliment, se sor
prengu perqu els seus companys shavien quedat all on eren, immbils,
sense anar a trobar-lo. Hagu datansar-se a ells i preguntar-los:
Qu passa? Qu dimonis espereu?
A dins hi ha molta gent respongu lngel.
Les oficines de Cubiertas y Tejados presentaven una peculiaritat:
installades modernament, amb uns finestrals amples, eren perfectament visi
bles des del carrer. Aquell dia hi havia ben b dues dotzenes de persones espe
rant o efectuant operacions a les finestretes, sense comptar els treballadors. La
sala principal era un vestbul ample, on un vigilant vestit amb un vists uni
forme passejava.
Au vinga! Aix no t cap importncia... Entrem-hi... replic Sabat.
Afeg el moviment a la paraula i els seus dos companys el van seguir. Els
tres anaven correctament vestits. Lnic que podia diferenciar-los de qualsevol
client ordinari eren les metralletes Thompson calibre 11,43 mm que duien
dissimulades davall de les gavardines.
Ja al vestbul, el porter els va demanar amablement qu desitjaven.
Voldrem va fer Sabat parlar amb el senyor Guilln.
Guilln...? Guilln...?
230
231
Desesperana
S, Guilln va insistir Sabat i, alhora, amb naturalitat, com si enrao

ns amb un vell amic, li va posar la m a lespatlla i somrient, com si li expliqus
un acudit, va afegir, i si vols conservar la pell intacta procura de no fer cap
gest anormal i segueix les meves indicacions sense remugar. Sc el Quico,
saps..? Acompanyans al primer pis, com si fssim clients de primera. Au, passa!
Si us plau... tinguin en compte que tinc dona i fills...
Qui ho ha de tenir en compte ets tu li va fer Sabat, fes el que et
digui i no et passar res. Au!
Amadeo Ramn es qued al lloc que ocupava el porter sense que ning en
fes cas. A lesquerra del vestbul, una escala duia al primer pis. Hi van pujar el
porter al capdavant i Sabat i ngel Marqus rere seu. Al primer pis van tro
bar una saleta amb tres portes.
Truca discretament a la de la dreta el Quico indic al porter.
La porta sobr de seguida. El can de larma del Quico va espitjar el porter
a dins del despatx, on hi havia cinc treballadors, i no hagu dobrir boca.
Que ning es mogui! Al mnim gest us socarrem a tots va amenaar
el Quico.
El to va ser sens dubte convincent, ning no va parpellejar. Sabat orden
a tots els treballadors que es colloquessin amb les mans recolzades a la paret
i els peus bastant separats, per tal que estiguessin en una posici de desequi
libri. Tot seguit pregunt:
Qui de vosaltres s el caixer? Que vingui!
Va aparixer linteressat i, convidat pel Quico, saprop a un armari que
cobria tota una paret de loficina. Obr una porta que deixava veure que esta
va ple darxivadors. Aquesta paret de larmari girava i descobria la caixa de
cabals encastada a la paret.
Mentre Sabat vigilava els presents ngel Marqus omplia un sac amb els
feixos de bitllets. Vora un mili de pessetes! Acabada la recollecci, el
Quico obsequi amb un discurs breu els treballadors garratibats. Amb frases
curtes per clares els explic que els diners que senduien serien destinats a
mantenir la resistncia contra el rgim franquista. I un cop va acabar
lexplicaci, afeg:
I ara macompanyareu tots, en silenci, al soterrani. Abans de marxar
volem visitar la caixa de cabals principal.
Per arribar al soterrani havien de passar obligatriament pel vestbul. A la
dreta, un passads curt menava a una escala que duia al soterrani, refugi de la
caixa de cabals amb valors, divises, accions, etc. En arribar al vestbul veieren
amb sorpresa que lAsturiano encanonava tots els treballadors i clients, amb
el dit al gallet.
Aquest contratemps inesperat impedia continuar el projecte, ja que lalerta
exterior podia produir-se en qualsevol moment. Sabat tingu la reacci im
mediata de treure una navalla i tallar els cables telefnics que trobava a m,
per com que nhi havia molts va comprendre que per inutilitzar-los tots per
dria molt de temps. Daltra banda, al carrer, alguns transents shavien aturat
per contemplar lespectacle, somrients. Ens pensaven que assistien al rodatge
duna pellcula de gngsters.
Sabat sadre a tothom que era a la sala:
Si alg surt per la porta que spiga que no tindr locasi dexplicar
laventura.
ngel Marqus amb el sac dels diners, savan uns metres direcci cap al
taxi amb qu havia arribat Sabat, aparcat all a la vora amb el xofer esperantlos, ignorant tot el que ocorria.
Engega el cotxe!
Eh...? exclam el conductor, espero un altre senyor, a vost no el
conec...
ngel Marqus, sense perdre el temps discutint, li va posar el can de la
Thompson davant dels nassos i li va dir:
I ara, no em coneixes?
Els dos amics no van trigar a aparixer. Van entrar al taxi i van arrencar
immediatament. El xofer, no sense ra, seguia remugant per la poca conside
raci amb qu se lestava tractant. Sabat deman a lAmadeo qu havia suc
cet a la planta baixa mentre ells eren al primer pis.
Doncs, res. Algunes persones volien marxar i he hagut de treure larma
per dissuadir-les.
No era el moment ms adient per discutir, i el Quico no el va respondre.
Tanmateix, aquesta falta de serenitat de lAsturiano hagus pogut engegar-ho
tot a dida. El Quico li havia donat la consigna de deixar entrar i sortir la gent
lliurement mentre ning sadons del que ocorria, evidentment.
En arribar a lindret que havien indicat al taxista, tots tres en van baixar i
es van dispersar. Abans, per, li van aconsellar que ans a la policia rapida
ment a denunciar el que havia vist per tal de no veures implicat en latracament.
Desprs, havent canviat diverses vegades de taxi, es van trobar en un indret
convingut anteriorment.
232
233
Desesperana
Era fcil preveure que un atracament tan auda, realitzat a ple dia per tres
homes i amb un bot tan important en detriment duna societat influent mo
bilitzaria totes les forces per tal de caar els autors. A ms a ms, malgrat que
no fos un indici capital, la policia sabia que shavia denfrontar de nou amb
Sabat.
Aix doncs, la prudncia ms elemental exigia que estiguessin amagats
durant uns dies, sense trepitjar el carrer. Es refugiaren en un pis del carrer
Tarrs, a prop del mercat de Santa Caterina, al Casc Antic de la ciutat. All
vivia Valentina Crespo Sebastin. Hi van passar els dies 23 i 24 de desembre.
El dilluns 25, Sabat comunic als seus companys que se nanava a fer una
visita breu a un poble de la provncia, on tenia unes gestions pendents. Des
prs dinsistir que no es moguessin de la casa sota cap pretext, Sabat, disfres
sat, se nan i retorn al vespre del mateix dia.
En arribar sassabent que ngel Marqus havia sortit al carrer. Lenuig del
primer moment es convert, en veure que les hores passaven i que limprudent
no tornava, en inquietud. Sabat decid anar a buscar-lo. Amb mil i una pre
caucions sencamin cap a algunes cases que lngel coneixia i on per algun
motiu hagus pogut anar. Les primeres gestions van ser infructuoses. Cada
vegada ms preocupat, decid anar a la casa de Dolors Masvidal Planas, una
vdua que vivia amb al seu fill Antoni Salv Masvidal a la Diagonal. Prudent
com sempre, evit lentrada principal i pass sigillosament pel jard, i desprs
tust la porta que hi donava. Lobr lAntoni, per en veure de qui es tractava
sacotx. Sabat, amb un reflex instantani, es deix anar cap a un costat. Es
van sentir uns trets i el xiulet de les bales. Sense perdre un instant va desfer el
cam i sescap. Afortunadament, els agents estaven a la part anterior de la
casa, on shagus presentat normalment una visita.
Com coneixia la policia aquella casa? Per qu lhi esperaven? Sabat arrib
a la conclusi que ngel Marqus havia estat detingut. Per lenigma no el
pogu resoldre fins ms tard. La perfecta collaboraci de la policia internacio
nal, a la qual ja ens hem referit vries vegades, havia perms localitzar, a travs
de correspondncia intercanviada entre Frana i Espanya, ladrea dun matri
moni que vivia a la Travessera de les Corts. Eren Miguel Esfors Ibnez i la seva
companya Josefa Masvidal. Lendem de latracament a Cubiertas y Tejados, el
23 de desembre, la policia va irrompre al domicili a les dues de la matinada.
Miguel Esfors confess all que la policia ja sabia, que Sabat havia rebut en
aquella casa algunes cartes procedents dels Pirineus Orientals. Era possible,
doncs, que lhome que era un vertader malson per a la policia catalana shi
presents. Per a major seguretat van fer el mateix a la casa de la sogra, Dolors
Masvidal, la dona de la Diagonal, on havien tirotejat el Quico i nhavia sortit
ills per pura casualitat.
Amb la imprudncia dngel Marqus havia comenat el primer acte
duna tragdia que tindria mplies repercussions i que afectaria moltes llars de
treballadors.
ngel Marqus, com suposava el Quico, havia caigut a les urpes de la
policia. Va ser caat a la ratera preparada a la Travessera de Grcia. Aix com
portava que la casa del carrer Tarrs, on eren lAsturiano i el Quico, ja no
oferia cap seguretat, tampoc loferien els altres domicilis coneguts pel detin
gut. Sabat confiava plenament en ngel Marqus, per tamb sabia que no
trigaria a cantar. Aguantaria tot el temps que pogus, per... quant? Els
mtodes dinterrogatori shavien perfeccionat molt. Conseqentment, els dos
homes decidiren escampar la boira immediatament. Quina idea van tenir!
Sabat i Amadeo Ramn van sortir del seu amagatall cap a les nou de la nit,
i una hora i mitja ms tard aproximadament, la policia amb un desplega
ment aparats de forces penetrava a la casa abandonada. No van trobar els
qui buscaven, per van poder comprovar que seguien un rastre encara calent:
la taula estava parada per sopar, per sense servir. En abandonar la casa del car
rer Tarrs, la primera preocupaci del Quico va ser posar fora de perill el ma
terial de tota mena que conservava en un altre domicili del carrer Bassegoda,
entre els barris de Sants i la Torrassa, a lextrem oest de la ciutat. Aquest domi
cili tamb era conegut per ngel Marqus. Van recrrer a una tercera persona
per tal que els ajuds en levacuaci del material, el Gepa. Van arribar a lindret
amb taxi. Un cop all, lAmadeo i el Gepa van quedar-se al portal i el Quico va
pujar a la casa per preparar tot el que hi tenia: armes, explosius, propaganda
impresa, un magnetfon, crregues per al morter que utilitzava per llanar
propaganda, etc. Quan ms atrafegat estava, va sentir xivarri al carrer:
La policia! La policia!
Sabat va empunyar la Thompson que duia a la bandolera i baix escales
avall. Sabia que quan les forces armades arribaven en un lloc no era qesti de
parapetar-se i esperar que acabessin denvoltar-los: o sobria cam al primer
moment o havia de preparar-se per morir irremeiablement.
La seva sorpresa en arribar al portal va ser no veure ning ms tret dels
seus dos companys, que li van explicar que els crits procedien del taxista que
havia fugit. Havia advertit algun detall que va fer-li comprendre que els seus
clients no eren dels habituals.
234
235
Desesperana
Hi havia un fet que agreujava aquest contratemps, i era que als seients del
darrere del taxi shavia quedat una maleta amb bastants diners. Segurament
el taxista poruc alertaria la policia, i molt a prop don eren hi havia una co
missaria i una caserna. Era intil, en aquelles condicions, pensar de salvar el
material que tant havia costat reunir.
Dos vigilants nocturns, atrets pels crits del taxista, es van presentar davant
dels tres homes. Un dells, amb la pistola a la m, els va preguntar:
Qui sn vosts i qu fan aqu?
El Quico, que no tenia humor per dialogar, va respondre secament i sense
parpellejar:
Sc el Sabat! Ho has ents? Aix que... fot el camp, rpid! No voldria
haver de matar un desgraciat...
Tot just arribava el segon vigilant, per el primer ho havia vist clar i,
adreant-se al seu collega, li va dir mentre enfundava la pistola:
Anem-nos-en... Aqu no tenim res a pelar...
Els tres amics es van allunyar a pas accelerat. El problema ms immediat
era trobar tan aviat com fos possible un lloc segur on refugiar-se, ja que tota
la policia de Barcelona sabocaria a la seva persecuci. Quin lloc podia oferir
certes garanties? Lngel coneixia moltes coses, massa...
Ja fora lluny, Sabat va dir als seus companys que lesperessin mentre ell
anava a comprovar si podien installar-se en una casa que coneixia.
En tornar, va veure amb sorpresa una altra de la jornada que els seus
amics shavien esfumat. Dun cant a laltre, esperant que tornessin, va passar
una hora dangoixa mortal. Desprs daquesta espera tan llarga, amagat a
lombra, va veure arribar en la llunyania patrulles de la policia i de la Gurdia
Civil. Immediatament sen va allunyar.
Al cap de poca estona va decidir agafar un taxi. Observant per les fines
tres, per evitar caure en un control eventual, en passar per un carrer va
creure que veia visions. Per all caminava lAsturiano a la deriva. Era una
vertadera casualitat haver ensopegat amb ell. Man aturar-se al taxista i el va
fer pujar. Segons les explicacions dAmadeo Ramn, mentre esperaven, el
Gepa va dir que anava a comprar tabac i no havia tornat. Poc desprs havia
observat moviments sospitosos que el van incitar a marxar, per precauci.
Temia que la policia hagus enxampat el Gepa o fins i tot havia pensat que
podia haver anat a denunciar-los... Sabat no podia fer altra cosa que donar
per bones les explicacions del seu company. Es van fer conduir fins a un
punt del Carmel, al nord de la ciutat, on precedentment havien amagat una
maleta amb unes 100.000 pessetes i una metralleta. Per la maleta tamb
havia desaparegut. No hi havia cap dubte, ngel Marqus buidava el pap,
deia tot all que sabia...
El problema principal continuava sense soluci: trobar un lloc on ama
gar-se i poder esperar que lactivitat policial decreixs. Sabat havia arribat
a la conclusi que cap dels seus punts de suport mereixia en aquelles cir
cumstncies cap seguretat. Calia, aix doncs, trobar una nova casa, un
punt que interromps la pista, que cap indici permets la policia darribarhi. Els dos amics van optar per una soluci desesperada, lnica que els
quedava.
Era ja una hora avanada de la nit, els carrers estaven cada vegada ms
deserts i seguir deambulant per la ciutat no era possible. Daltra banda, des
prs dun dia tan atrafegat, els dos homes estaven fsicament trinxats.
Van baixar del taxi i es van aturar davant dun bar en el qual encara hi
havia alg bevent i xerrant. Quan la primera persona va abandonar el local la
van seguir discretament. En arribar aquell bon home al seu domicili, concre
tament al nmero 341 del carrer Cartagena, el Quico shi va atansar i apli
cant-li el can de la pistola contra la ronyonada li va dir:
Sc en Sabat. Pujar amb tu a casa teva. No tinc altre remei.
Es tractava dun matrimoni que tenia una filla duns dotze anys. Sabat,
amb cortesia, els va explicar que els destorbaria el mnim possible, per que
mentre ell i el seu amic estiguessin a casa seva ning podria sortir al carrer i
que no els passaria res si no els feien cap mala jugada. Lhome, serenament,
els va dir que aquell pla era irrealitzable, ja que tant ell com la seva dona
treballaven i si no anaven a treballar la seva absncia causaria estranyesa, i
per tant alg hi acudiria per esbrinar qu passava. Sabat va comprendre
que largument era vlid. Desprs de reflexionar va decidir que el matrimo
ni podia anar a treballar, per que telefonarien a lescola de la noia dient-los
que estava malalta. Ella es quedaria a casa per servir de garantia de la bona
fe dels seus pares. El pla no deixava de ser perills, per no existia cap altra
alternativa.
Tot va anar perfectament. Van estar-shi menys de quaranta-vuit hores, el
temps indispensable per recuperar lal i rumiar les bases que la policia no
hagus esbrinat en les seves investigacions. En abandonar la casa per installarse en una altra, a la mateixa ciutat, el Quico va indemnitzar la famlia per les
molsties i angoixes que va estar obligat a infligir-los.
236
237
Desesperana
Sabat shavia vist assetjat moltes vegades, per mai com ara. La policia bar
celonina havia treballat sense descans, nit i dia, per acabar duna vegada amb
lenemic pblic nmero u.
Per acabar-ho dadobar, el 30 de desembre va esclatar una bomba al mo
nument de la Victria, vora les sis del mat, a la plaa de nom homnim abans
anomenada Cinc doros, que uneix el Passeig de Grcia amb la Diagonal.
Lexplosi noms va causar danys al scol, per va esmicolar molts vidres de
les cases dels voltants. Aquest monument era un lloc predilecte on relativa
ment sovint els resistents collocaven petards per amenitzar les festes com
memoratives franquistes.
Aquest monument amb forma dobelisc shavia erigit en memria de Fran
cesc Pi i Maragall, apstol del federalisme espanyol. Els franquistes varen arren
car del monument el medall en qu hi havia el bust del deixeble de Proudhon
lany 1940, i el van convertir en smbol del triomf de les armes de la tirania.
La policia, sense investigaci, atribu la responsabilitat del succs a Sabat.
Segons sembla, havien arribat a la convicci que per a ell no hi havia res que
fos impossible.
Aquesta vegada, per, estaven segurssims del triomf. Tant shavien apro
pat en el seu setge al voltant del fugitiu i tan convenuts estaven daconseguirho que els principals responsables dormien a la Prefectura de la policia, espe
rant la imminent notcia de la captura o la mort del Quico.
Com hem vist, Sabat i Amadeo Ramn havien aconseguit escapolir-se
dels actius escorcolls. Vora un mes van romandre silenciosos, sense donar se
nyals de vida. A principis de febrer de 1957 van decidir tornar a Frana.
Per mentre ells estaven fora de perill, amb la caiguda dngel Marqus
i les informacions que havien aconseguit arrencar-li, es desencadenava arreu
de Catalunya una mplia repressi. Fins i tot van arribar brigades especials
des de Madrid per donar un cop de m als seus collegues catalans.
Dentrada van descobrir cases que en algun moment havien acollit Sabat, i
els seus propietaris o llogaters, aliens sempre a les activitats del Quico, van
ser detinguts.
A partir del 31 de desembre de 1956 la policia va arrencar de les seves llars,
moltssimes persones. A Terrassa: Josep Prat Closas i la seva companya Montse
rrat Cavall Cunit, Jacinto Serra Baiona, Amalia Soriano Valverde, Llus Font
Cunill, Jos Padilla Boloix, Francisco Snchez Berenguer, Higini Gonzlez
Restoi, Francisco Valverde Ferrer, Miquel Vendrell Sard, Manuel Ortiz Que
rol, el taxista Antonio Voladeras Carmona, Vicente Violeta Carceller i Santia
go Abad Prez; en total 14. A Olesa de Montserrat en varen caure tres: Santia
go Marqus Rodrguez, Antonio Valverde Gimnez i Vicente Garca Garca.
Tres ms a Esparreguera: Climent Mass Jord, Joan Belles Estruch i Ramon
Sol Bros. A Ripoll, vuit: Jos Molas Barcel, Ramon Bartes Cub, Pere Bartes
Cub, Joan Gell Vila, Joan i Josep Peitav, Ramon Gumara, Pilar Aix Farrs.
A Moi, sis: Antoni Corominas, Pere Capdevila. Alfons Teixid, Carles Co
dina, Joaquim Rosquelles Vilaseca i la seva dona Bienvenida Gimeno Ferrer.
A Barcelona, deu: Valentina Crespo Sebastin, Filomena Urruticoechea, Je
susa Unanue Laburu, Edgar-Emilio Rodrguez Zurbarn, Buenaventura
Freixenet Uset, Ana Garca Lpez, Dolors Masvidal Planas, Antoni Salv
Masvidal, Miguel Esfors Ibez i Josefa Masvidal. Una batuda de quarantaquatre homes i dones.
Als autos de processament del 13 de febrer de 1957 sindica ben clara
ment: ... pertanyien a lOrganitzaci clandestina de la CNT que estava orga
nitzant en aquesta regi Francesc Sabat Llopart (a) el Quico i la seva colla de
malfactors, que tenien armes i municions que sencarregava de passar des de
Frana el Sabat i la seva colla, aix com bombes de m i propaganda referida
a lorganitzaci, anomenada El Combate, havent actuat els individus esmen
tats en les tasques de captar addictes i distribuir propaganda....
Entre les diverses acusacions contra Josep Prat Closas, Higini Gonzlez
Restoi, Llus Font Cunill i Montserrat Font Cunill sagregava la dhaver pas
sat clandestinament a Frana el juliol de 1956 per assistir a un mting de la
CNT al Palau dEsports de Tolosa.
El 14 de juny de 1958 es va celebrar el consell de guerra a Barcelona contra
tots aquests companys i daltres que van ser inclosos a la mateixa causa. En el
moment del procs vint-i-set dels encausats gaudien de llibertat provisional,
que els havien concedit sis mesos desprs de la seva detenci.
El tribunal va distribuir les penes segents: ngel Marqus Urd, 30
anys per delicte datracament, rebelli i tinena illcita darmes i explosius;
Josep Prat Closas, 12 anys i un dia pels mateixos motius tret del delicte
datracament; Climent Mass Jord, Joaquim Rosquellas Vilaseca i Dolors
Masvidal Planas, vuit anys i un dia per ajudar a la conspiraci i per atemptar
contra la seguretat de lEstat; a Ramon Sol Bros, set anys per tinena
illcita darmes i explosius i per atemptar contra la seguretat de lEstat; sis
anys i un dia a Jesusa Unanue Laburu, Miguel Esfors Ibez, Santiago Mar
qus Rodrguez, Valentina Crespo Sebastin, Bienvenida Gimeno Ferrer i
Ramon Gimeno Mart, per ajudar a la conspiraci, atemptar contra la segu
238
239
Desesperana
retat de lEstat i per tinena de propaganda anarcosindicalista; Montserrat

Cavall Cunill, dos anys per propaganda subversiva i organitzaci clandesti
na de la CNT.
Cinc processats van ser condemnats a un any, nou a sis mesos, un a tres
mesos i onze van ser absolts.
En aquest consell de guerra contra persones essencialment acusades dor
ganitzaci clandestina de la CNT shi van incloure deliberadament, per po
der agreujar les sentncies, dos individus que no tenien res a veure amb la
resta dinculpats. A Lzaro Anguera Garca i a Gins Moreno Garca sels
acusava de ser els autors de la mort del policia Flix Gmez de Lzaro, fet
ocorregut el dia 21 de mar de 1956 a Montjuc. Nestaven acusats tot i que la
policia sabia perfectament que lautor era, com hem explicat anteriorment,
Francesc Sabat Llopart. Ambds van ser condemnats a mort, per desco
neixem la continuaci dels seus casos.
per convncer-la, li va prometre que farien el viatge a base detapes breus, al

pas que ella necessits, que ella no duria cap crrega, etc. La Maria, que en
el fons desitjava fer el viatge amb el Quico, es va deixar convncer amb rela
tiva facilitat.
Havent fixat el dia de sortida, el 6 de febrer, es van citar al barri de Sant
Andreu. Sabat shi va presentar vestit de pags, semblava un vellet. Duia una
boina, una bufanda negra enorme i un cabs ple de fruita. Davall la fruita...
una metralleta carregada i tot el seu equip de muntanya.
La Maria, que duia un farcell, i Sabat van pujar en un compartiment del
tren que els havia de dur a Granollers. Un xiquet va cedir el seient al vellet
i ell el va acceptar de bon grat i agrat. Amadeo Ramn viatjava al comparti
ment contigu, amb una motxilla ben replena, com la dun excursionista.
A Granollers van esperar dues hores el tren que havia de dur-los fins a
Hostalric, poble muntanys de la comarca gironina de la Selva. Aquest era
lltim tram motoritzat i de pas obligat per arribar cap amunt des del litoral.
A Hostalric, van evitar el poble emmurallat, amb una clebre fortalesa
erigida sobre un tur, i van fer cap directament a la muntanya. Shavien ben
equipat per a la llarga caminada fins a la frontera: pantalons forts, botes sli
des, passamuntanyes, etc. Hi havien arribat de nit i van enfilar el cam. Da
vant seu tenien la comarca de la Selva, una de les ms encisadores de la pro
vncia de Girona. A travs dels boscos frondosos sarriba al poble dArbcies,
anomenat el jard del Montseny per la seva gran varietat floral. A trenc
dalba es van aturar en un bosc, a la falda del Montseny. A la seva esquerra
havien deixat enrere Breda, amb el seu campanar romnic, denominat la
catedral del Montseny, i en el llunyedar podien veure la silueta del castell de
Montsoriu. Per els nostres fugitius no havien emprs un viatge turstic; van
fer un mos i es van ajaure per descansar, fent torns de gurdia.
Sabat feia onze anys que no havia recorregut aquell cam, lhavia escollit
perqu va pensar que probablement seria el que menys entrebancs els oferiria.
El grupet caminava durant tota la nit, a poc a poc perqu la Maria no s
canss, i saturaven de tant en tant. Durant el dia descansaven ben amagats al
bosc. Van transcrrer tres dies sense cap incident, tret que es podia observar
Sabat amb un nerviosisme inusitat. El que passava s que el Quico shavia
desorientat i no reconeixia el bon cam. Quaranta-vuit hores ms tard es feia
patent levidncia, estaven en un punt pel qual ja havien passat. Sabat estava
furis i es malea a si mateix. Havien perdut tres dies i no els quedava ni un
roseg de pa.
Sabat no es refiava gens dAmadeo Ramn (lAsturiano). Moralment el con

siderava un sser fora menyspreable, ja que ms duna vegada havia observat
algun detall que li havia confirmat la seva impressi. Com a conseqncia de
la repressi que es vivia a la comarca del Llobregat havia pensat danar-sen
a Frana; Sabat havia rumiat de fer-ho per un cam que feia temps que no
havia recorregut, per Santa Coloma de Farners, fora dels seus punts de suport
habituals. Va pensar que era perills fer un viatge tan llarg amb la quantitat
important de diners que havien aconseguit conservar del bot de Cubiertas y
Tejados acompanyat duna persona que gastava una moral tan dubtosa. Com
veurem ms endavant, Sabat no anava pas equivocat.
Una companya que linspirava absoluta confiana, Maria 13, amb qui havia
collaborat freqentment, estava tamb a Barcelona. Acabava de sortir duna
operaci greu i tamb volia anar-sen a Frana. Ella ja havia preparat el seu
viatge, que havia de ser forosament menys feixuc que els que feia el Quico
normalment. Per va anar a visitar-la i li va exposar clarament el problema, els
temors que li inspirava el seu company i la necessitat que ans amb ells una
tercera persona.
La noia, que sabia per experincia qu representava un viatge com
aquell, no se sentia amb prou forces per emprendrel i va intentar fer-li com
prendre que la seva presncia, ms que una ajuda, seria una nosa. Sabat,
13Aquest nom s fictici per voluntat expressa de la interessada.
240
241
Desesperana
Per proveir-se de queviures van decidir abandonar la muntanya i aproparse a la carretera. Van arribar a la vista duna cabana de carboners. El grup shi
va acostar amb cautela, ja que la Gurdia Civil utilitzava sovint aquestes ca
banes per dormir-hi. L Asturiano es va quedar vigilant a la porta i el Quico i
la Maria van entrar-hi. Van veure-hi dos homes que dormien: un vell i un jove
duns vint anys. Sabat va despertar el sagal i fluixet li va demanar el cam per
anar a un poble determinat. Llavors el jove va despertar el vell, que era el seu
pare. Lhome sincorpor i guait de cua dull els desconeguts que limpor
tunaven. Sabat li va repetir la pregunta.
Marxin daqu! Jo no s res!
Sabat, pacientment, li va parlar en catal, fet que va semblar crear una
mica ms de confiana en lhome. Tots els carboners de la zona havien estat
advertits el dia abans de lobligaci que tenien de denunciar qualsevol desco
negut que veiessin per aquells indrets, sota lamenaa de ser detinguts i casti
gats. Lhome va insistir perqu marxessin. Els va prometre que no diria res
per que se nanessin per no comprometrel. Es van acomiadar i el jove va
sortir amb ells. Els va explicar que el pare havia pertangut a una organitzaci
sindical i que com a conseqncia lhavien maltractat i empresonat. Desprs
de la Guerra Civil havia passat dos anys en un camp de concentraci i des
daleshores en shavia desents de tot, tret de treballar com un ase. Els va dir
que sesperessin un moment i va tornar a entrar a la cabana. Des de fora es
podien sentir els crits del pare i la veu suplicant del fill. Al cap duns minuts
el jove va sortir amb un pa i les indicacions del cam que havien demanat,
prou explcites perqu poguessin fer dues etapes sense por dextraviar-se.
Com el bosc era molt fronds van decidir caminar de dia, per sempre pels
caminois ms propers al cim. Durant la jornada es van topar amb diversos
grups de carboners a qui es van limitar a saludar, sense entaular cap conversa.
Es feia fosc. Amadeo Ramn va dir que no podia resistir ms la set, que
estava obligat a beure fora arran duna operaci que li havien fet uns mesos
abans a lestmac. Sabat, sempre conciliador, va decidir desviar-se del cam
per buscar aigua on fos. Van descendir cap a un tlveg on es distingien algu
nes cabanes de carboners o llenyataires. A prop duna daquestes van desco
brir tres damajoanes que els seus propietaris havien mig colgat per conservar
fresc el vi. En van beure i en van omplir les cantimplores. Com a indemnitza
ci van deixar un bitllet de banc a sota dun dels recipients.
Van escalar la muntanya de nou per arribar al cim. La Maria estava tan
cansada que en asseures per descansar una estona immediatament es va
adormir profundament. Al cap de poca estona van haver de despertar-la,

havien sentit trets. Possiblement provenien dun caador furtiu, per era mi
llor no temptar el diable. Aquella nit van avanar tant com van poder. Saba
t volia allunyar-se tan com fos possible, ja que havien deixat petjades.
La nit segent es va plantejar altre cop el problema de laigua. En travessar
un pont lAsturiano va dir que baixava al rierol, ja que afirmava haver sentit el
soroll de laigua. No en va trobar ni una gota, noms sorra i cdols. El terra
era cada vegada ms rid i sorrenc. Per guanyar temps van fer drecera per un
cam cobert de matolls i esbarzers, pel qual van obrir-se pas a cops de gaiato.
En arribar a un terreny menys dificults tots duien les mans ensangonades i
la Maria, fora ms petita, duia la cara tan dibuixada desgarrinxades que feia
llstima de veure. En comenar a fer-se de dia van ensopegar amb un paisatge
verds, i fins i tot van trobar una font que destillava un rajol daigua fres
qussima. Van beure fins que es van haver sadollat del tot i van omplir les
cantimplores.
Tots havien perdut la noci del temps que duien caminant. El paisatge es
transform sobtadament: altra vegada roques i pedres arreu, ni una taca
dherba a la vista. El grup avanava feixugament, amb molt desfor per
avanar poc. Com que caminaven de nit, corrien el risc de torar-se un tur
mell o patir alguna lesi major. Per fi van aconseguir travessar la zona ms
difcil. Van enfilar-se amb dificultat a una muntanya escarpada, i van arribar
a una mena de plataforma on van pensar que podrien descansar sense ser
vistos. Els tres van dormir com una soca, estaven realment exhausts. En fer-se
de dia la Maria es va despertar. Va haver de reprimir un xiscle de sorpresa: la
plataforma on havien passat la nit per una banda acabava en un precipici, i
per laltra, molt a la vora, passava una carretera secundria, i es podia veure a
uns cent metres lentrada duna granja. Va despertar els seus companys perqu
veiessin on havien descansat i tots van riure alegrement en veure que havien
escollit el lloc ms perills que haguessin pogut triar. Van descendir del bosc
i es van aturar en un bosc proper. Tenien gana i no els quedaven provisions.
Van trobar un enciam en un camp proper, que van compartir la Maria i Sa
bat, ja que el seu amic es va negar a tastar-lo. Vora les deu del mat van veure
un mas. Davant de la porta jugaven dos xiquets. Shi van atansar i els van
demanar on eren els seus pares. Els menuts van respondre que el seu pare era
a la pres i que la seva mare havia anat al poble dhora per comprar. Van
decidir esperar el retorn de la dona amagats a certa distncia, en un punt des
del qual podien divisar el cam que duia a la finca. Quan va arribar la dona,
242
243
Desesperana
la Maria i Sabat van anar a parlar amb ella, mentre lAmadeo continuava
amagat.
Tota la premsa havia parlat dels dos fugitius amb tota mena de detalls i
tothom sabia que buscaven dos homes, per no pas un home i una dona,
ja que la policia ignorava la presncia de la Maria.
Sabat enraonava amb la llogarrenca, que li va confirmar all que abans
els havien dit els menuts; el seu marit havia assistit a una reuni amb els ho
mes desquerra del poble i desprs, una matinada, va venir a buscar-lo la
Gurdia Civil. Des de feia tres anys estava empresonat a Girona.
Els va vendre ous, un conill, pa i vi. El Quico li ho va pagar amb tanta
generositat que la dona plorava dagrament.
Es van endinsar al bosc. Mentre els dos homes escorxaven i preparaven el
conill i feien foc, la Maria, aprofitant un sol espaterrant, es va banyar en un
rierol. En acabat es va ajaure a dormir. En despertar-se, la taula estava para
da. El conill rostit va representar tot un banquet. Ben menjats i reposats van
esperar la fosca de la nit per continuar la caminada.
El terreny era menys abrupte i podien avanar amb relativa facilitat. Molt
aviat, per, el cel es va cobrir de nvols negres i va comenar a ploure. Van
aguantar laigua tota la nit. A la matinada van veure un graner abandonat, mig
en runes i, com que estaven xops de cap a peus i hi havia palla abundant, van
decidir quedar-shi a dormir. Des de la seva sortida de Barcelona era la primera
vegada que descansaven sota un sostre. La Maria, per, no va poder aclucar lull;
pertot hi havia ratolins, i podia veure amb quina barra passejaven per sobre dels
cossos dels dos homes, que dormien com un tronc. No va gosar ni ajaures.
En despertar-se, el Quico va observar atentament una granja propera. Era
diumenge. Noms va veure-hi dues dones, una delles fora jove. Van decidir
presentar-se com a excursionistes i provar si podien comprar-los alguna cosa.
Sabat portava la veu cantant, enraonant en catal. No van tenir cap trava per
comprar dos pollastres, una mica de pernil i vi. Van demanar perms per
cuinar all mateix i les dues dones van accedir-hi de bon grat. Mentre Sabat
xerrava amb les mestresses de la casa, lAmadeo i la Maria desplomaven els
dos animals. Desprs ell va cuinar les patates.
Mentre el Quico estava ocupat a la cuina els seus amics van veure arribar
dos homes que sacostaven pel cam. El van avisar discretament i quan ja es
taven a punt danar-sen, fins i tot amb la cassola, la jove els va dir que eren el
seu pare i el seu germ. La mare els va presentar al seu marit com a excursio
nistes que havien vingut a comprar menjar, per lhome, secament, els va
convidar a recollir les seves coses i anar-sen immediatament. La filla hi va

intervenir i va insistir tant perqu els permets quedar-se a dinar que final
ment lhome hi va accedir.
Durant el dinar el Quico va desplegar prodigis dhabilitat per guanyar-se
la confiana de lamo, i tan b ho va fer que sen va sortir. Els van donar al
gunes explicacions que coincidien amb les que havien obtingut del carboner
de la cabana: la Gurdia Civil tamb els havia exigit que denunciessin el pas
de desconeguts. Sabat els va dir que ells volien creuar la frontera per anar a
treballar a Frana. De nou la presncia de la Maria impedia identificar el grup
amb els dos homes rere els quals anava la policia. Sabat, desprs dinsistirhi fora, va aconseguir que el pare autoritzs la seva filla perqu baixs al
poble per comprar queviures: pa, ampolles de llet, algunes conserves... Tam
b li va demanar perms per dormir a lestable, ja que va pensar que els era
necessria una nit de bon descans. Lhome va acabar dient-los que s, per no
sense fer-se de pregar. All no hi havia ratolins i la Maria va poder dormir
perfectament.
Lendem ben dhora es va presentar la jove, que des de bell comenament
els havia demostrat molta simpatia, amb una cassola fumejant de sopa dall.
Plovia a bots i barrals. Havent esmorzat, Sabat va demanar al pare que els
permets esperar all fins que amains. Aquesta vegada per lhome els va
demanar que se nanessin immediatament i que no esmentessin que havien
estat a casa seva.
Sabat va fer escriure a la Maria en un sobre: Per a la Rosita (el nom de la
jove), perqu es compri un impermeable. A dins hi va ficar prou diners per
comprar-ne una collecci.
244
245
Van caminar tot el dia sota la pluja, per els seus nims eren optimistes;
Sabat reconeixia perfectament el cam i es divertia identificant el terreny en
veu alta, rient com un nen.
Tanmateix, a partir daleshores lactitud de lAmadeo va canviar radical
ment. Sovint sendarreria. Una vegada fins i tot el van perdre de vista. Sabat
el va cridar per va trigar una bona estona a respondre, malgrat que no era
lluny. Sabat el va amonestar:
Home! Quin ensurt ens has donat!
L Amadeo es va limitar a somriure maliciosament; sens dubte va pensar
que lensurt del seu company obea a la important quantitat de diners que
transportava dins la motxilla.
Desesperana
Van passar dos dies sense cap incident. Havien avanat fora, sempre de
nit, i el bon humor era general. Els torns de gurdia es respectaven escrupolo
sament, mentre dos dormien el tercer vigilava. El terreny que recorrien era
favorable i la primavera incipient donava vida al paisatge i distreia els viatgers
de la monotonia del cam: esquirols astuts que observaven atentament el seu
pas, el saltir ridcul dun conill travessant un caminoi, el rauc de les granotes
als tolls. De tant en tant saturaven per menjar algunes castanyes i avellanes
que trobaven.
Van aturar-se per descansar, ja de matinada, i a prop seu van veure una
alqueria. Mentre lAmadeo es quedava ben amagat, la Maria i el Quico shi
van apropar. Van comprar ous, pa i vi, i van fer-la petar una estona amb els
masovers.
Quan van tornar a reunir-se amb lAsturiano aquest havia desaparegut amb
la motxilla dels diners, la metralleta i el seu gaiato. Aquesta vegada no hi havia
dubte: havia fugit. El Quico es pos lvid. La traci, potser perqu ja lhavia
ensumada des de la seva sortida de Barcelona, el va fer perdre completament
el control de si mateix, fet que ocorria molt poc sovint. Va comenar a crrer
dun cant a laltre com un foll, proferint malediccions. La Maria va aconseguir
asserenar-lo. Amb els braos oberts es va plantar davant seu i li va fer:
Per.... home, alegra-ten! Se nha anat amb els diners? B... i qu? La
cosa t la seva grcia. Hagus pogut matar-nos fcilment, i ja ho veus, encara
som vius. I no et moguis tant! Potser test mirant i sest fent un tip de riure...
Es va asseure en una pedra i va escodrinyar els voltants atentament. Els
seus ulls es van quedar clavats un moment en un tur prxim. Va abaixar el
cap, va reflexionar uns instants, i va dir-li a la Maria:
Tornem a Barcelona...
La Maria el va seguir sense badar boca. Van dirigir-se cap al tur que
abans li havia cridat latenci i que semblava daccs difcil perqu la vessant
era plena de bardisses i matolls. De tant en tant destacava algun arbre. Mal
grat la densa vegetaci que lenvoltava, feia la impressi que el cim del tur era
pla i despoblat.
Caminaven rpidament com si tinguessin pressa per allunyar-se dall i
tornar cap a Barcelona. Quan la parella arribava a una colzada del cam, Sa
bat va agafar pel bra la Maria, van enfilar-se uns quants metres i es van
ajaure entre els arbustos, en silenci. Al cap duns minuts van sentir el soroll
dunes passes precipitades i el cruixir de branques. El Quico no va poder re
primir un somriure; ho havia encertat, el trador caminava uns metres ms
amunt. Cedint a una reacci instintiva va comenar a enfilar-se, per la Maria

el va atrapar per les cames mentre li deia:
No hi vagis... et matar. Ara est disposat a tot. Des de dalt sers un
blanc fcil per a la seva metralleta.
Va quedar-se immbil. Ms dun quart dhora van trigar a sentir passes en
sentit contrari. Efectivament, lAmadeo havia volgut comprovar si els seus
amics havien girat cua. Per la visibilitat, des de dalt, no devia ser gaire
bona, ja que els arbustos impedien veure el cam.
Sabat no es consolava. En veu baixa comentava a la Maria com neren
de necessaris aquells diners per poder continuar la lluita i ajudar els com
panys que estaven empresonats. Desprs de desfogar-se explicant-li la seva
pena, es va ajaure bocaterrosa a lherba. Va quedar-se amb els braos creuats
sota la barbeta gaireb durant una hora sense moures. La Maria prctica
ment no respirava per no interrompre la seva meditaci. Per fi sassegu. Va
treure els plnols de la motxilla i desprs dexaminar-los durant uns minuts,
va dir:
Abans de les sis de la tarda hem darribar al poble ms proper.
Quin poble s?
Santa Coloma de Farners. Crec que all trobarem el pocavergonya. In
tentar comprar menjar i potser pensa dagafar algun autobs al poble.
Tot seguit van posar-se en marxa pel cam que Sabat va calcular que ha
via triat el fugitiu. Era un cam arens i Sabat caminava amb la mirada
fixada al terra.
Qu mires?
Les seves botes sn com les meves, vull trobar les seves petjades.
Conforme anaven avanant el seu rostre anava canviant. Era evident que
estava content, molt content.
El bandarra era molt viu, per no tant com per poder enganyar el Quico.
Per no deixar cap pista, havia caminat arrossegant una branca frondosa. Qui,
si no ell, hagus pres aquesta precauci?
Van arribar a un punt on el cam dibuixava una corba mplia i des don
sortia una drecera. El rastre sacabava all. Sabat va endinsar-se al cam i al
cap de pocs metres va veure una branca darbre tallada recentment. Ja no hi
havia cap dubte, li seguien les passes. Poc desprs desembocaven a la carre
tera de Santa Coloma. Van esperar que es comencs a fer fosc per entrar al
poble. La Maria va aprofitar per canviar-se els pantalons de muntanya per
una faldilla.
246
247
Desesperana
Sabat estava convenut que lAmadeo havia arribat al mateix punt i que,
tot i que duia unes hores davantatge, no era tan beneit com per arriscar-se i
entrar al poble de dia. All ms probable era que hagus fet com ells, esperar
el crepuscle.
En arribar a Santa Coloma sonaven les sis de la tarda al campanar de
lesglsia. Van fer un tomb pel centre, i en passar per un carrer ple de comer
os, Sabat va exclamar:
s all! A la botiga de la dreta.
Hagus pogut deixar anar una riallada. El seu bon nas no lhavia enga
nyat. Ara la qesti era actuar amb prudncia, ja que la seva reacci era im
previsible, podia rebrels a trets.
El carrer estava prcticament desert. Sabat li va dir a la Maria que
sendarrers uns metres mentre ell sapropava a la botiga. Li va fer cas, per se
sentia defallir, les cames li tremolaven...
Lexguerriller no va trigar pas gaire a sortir del comer. Ja no duia la mot
xilla, sin un cabs. Caminava lleuger i despreocupat, cap a on estava Sabat,
que shavia amagat en un portal. Quan va passar per davant seu va sortir al
seu encontre, amb la metralleta ben visible, i li va preguntar, aparentant
tranquillitat:
On thavies ficat? Ens has fet passar una mala estona...
La sorpresa de lAmadeo no es pot descriure; amb el rostre blanc com la
cera, va amollar el cabs que duia. Va sortir la botiguera cridant:
Senyor, senyor! Soblida les ampolles!
Indecs va guaitar la dona i desprs Sabat. Aquest li va fer, amablement:
Vs a buscar-les, home.
Mentrestant, la Maria shavia apropat. Quan lAmadeo va girar cua per
anar a buscar les ampolles (de cava) van veure que caminava una mic tort.
Havia begut.
En tornar les va entregar a la Maria i ell va recollir el cabs. Els tres van
comenar a caminar. L Amadeo i la Maria al capdavant i Sabat una mica
allunyat rere seu. Als afores del poble es van aturar.
Explicam... va dir Sabat. Qu ha passat?
Amb tot de gestos els va explicar que quan shavia quedat sol havia vist
arribar quatre gurdies civils i aleshores va agafar la motxilla i va fugir. Els
civils li van donar lalto diverses vegades per ell no es va aturar fins que va
arribar al poble. Va dir que li feien mal els peus i altres bajanades de lestil.
Segons ell, estava segur que es reunirien a Santa Coloma. La seva nica pre
ocupaci havia estat posar fora de perill els diners i alhora allunyar els gur
dies civils don eren els seus amics.
Pel que veig va concloure amb cinisme he aconseguit el que em
proposava.
El Quico se lescoltava sense interromprel, fins que li va dir:
Una cosa, no lentenc... Nosaltres vam veure ms de quatre gurdies...
S, com a mnim eren vuit va afirmar sense reflexionar.
B,... I els diners?
Els he amagat als afores del poble.
Doncs anem a buscar-los. Ten recordes don els has deixat?
S, som-hi...
La Maria no creia que lAsturiano shagus separat dels cals, i feia senyals
discrets al Quico perqu mirs dins el cabs. Sabat, per, no podia pensar
que en aquelles circumstncies encara fos capa denredar-lo.
Van caminar uns tres quarts dhora pels afores del poble, sense que Sabat
tragus lull de sobre del seu company. Aquest, que sens dubte shavia forjat
esperances de fugir altra vegada, les degu perdre i degu comprendre que de
moment no reeixiria en el seu propsit. Fent-se el despistat, va dir:
Per... Qu s el que volies?
Saber on has deixat els diners va respondre fredament.
Ah! Els diners! Son al cabs, home... On vols que siguin?
Efectivament, eren all, embolcallats en una bossa de plstic per prote
gir-los de laigua. El cabs estava ben assortit: pernil, xorio, llaunes de ton
yina i closses... Fins i tot xocolata i caramels, havia comprat lAmadeo.
Aquest es va aturar i va encendres un cigarret. Com feia sempre que era de
nit, es va treure la jaqueta, va posar un genoll a terra i amb la cara quasi con
tra el terra, cobert el cap amb la pea de roba, va encendre un misto i el ciga
rret. Llavors el Quico va observar que noms duia laixeller amb la pistola i
li deman:
Escolta, on s la metralleta?
Vaig haver de llanar-la per crrer millor va respondre sense aixecar
el cap.
El Quico va fer el posat detzibar-li una culatada al cap, per tot i que les
dents li carrisquejaven va saber contenir-se.
Mentre fumava, lAmadeo parlava pels descosits, donava noves expli
cacions, cada vegada ms enrevessades i contradictries. Lescoltaven en si
lenci.
248
249
Desesperana
El sopar daquella nit va ser vertaderament extraordinari: calamars amb

tinta, pa tendre, postres i, fins i tot, cava. El vi que sens dubte havia ingerit
abans, el menjar i el cava, afegits a la basarda que duia al cos (lexguerriller no
era tan ximple com per pensar que havia enganyat Sabat) van remoure-li
lestmac i va estar vomitant una bona estona.
La calma que aparentava Sabat, ms que tranquillitat, li causava desas
sossec.
En reprendre el cam, Sabat va aconsellar a la Maria que es situs sempre
darrere del seu amic i que al mnim gest sospits li dons un cop de gaiato
al cap. Ell aniria al capdavant.
Van creuar un pont que travessava una carretera i lAmadeo es va recolzar
a lampit, com si estigus marejat, per amb la m dreta empunyava la pisto
la. Sabat, en veure que els seus dos acompanyants shavien quedat enrere, va
tornar sobre les seves passes. La Maria li va fer senyals perqu no saprops,
fent-li comprendre que laltre tenia la pistola a la m. Sense fer-li cas, amb la
metralleta preparada i el dit al gatell, saprop i li pregunt:
Qu passa?
Est malalt va dir la Maria.
Anem a buscar un lloc per descansar.
No, no cal, ja em trobo millor, podem continuar.
Semblava que shagus recuperat del malestar real o fingit per con
tinuava caminant amb la pistola a la m, mentre la Maria el seguia observant
tots els seus moviments.
En fer-se de dia van aturar-se en un bosc. LAmadeo es va ajaure de cara als
seus companys de viatge apuntant-los amb la pistola, coberta amb la jaqueta.
El Quico, com si busqus un lloc ms cmode, es va collocar rere seu, per
lAmadeo, tamb com qui no vol la cosa, va donar mitja volta per tenir-lo de
cara. Aquest joc es va repetir diverses vegades. Sabat no va poder aclucar lull.
Era ben visible que el seu amic covava una mala jugada i la seva intenci
sadvertia fins i tot en la seva mirada.
A la tarda, mentre Sabat descansava ajagut al peu dun arbre, lAsturiano
se li va atansar, va treure un ganivet i amb un gest nervis va tallar una bran
ca dun sol cop, aturant el ganivet a prop del cap del seu amic, mentre mirava
la Maria sardnicament. Ella es va quedar sense al, per va tractar de dissi
mular tan b com va poder la por que sentia. A partir daquest moment la
Maria i Sabat van prendre la precauci de no apropar-se ni allunyar-se gaire
del perills bandarra.
La tensi que vivia la colla augmentava hora rere hora i lambient era fran
cament irrespirable. Sabat no gosava dormir per por de ser sorprs i estava
visiblement esgotat. La Maria li va proposar que li deixs la metralleta i que
descanss unes hores, per ell shi va negar rotundament.
Aprofitant una ocasi en qu laltre feia les seves necessitats, la Maria i
Sabat van parlar un moment en veu baixa.
Ens matar...
S, aix no magrada va respondre Sabat. Per recuperar els diners
no sestalviar res.
I qu fem? Ens hem de separar dell abans que ens mati va insistir la
Maria.
No ho s, ja ho pensar.
Doncs pensa-ho aviat, que sest embolicant la troca.
Abans que es fes fosc, Sabat va fer comprendre a la Maria que quan ell li
ho indiqus, havia de desarmar-lo immediatament.
Van passar un parell de dies ms en aquesta situaci angoixosa. La Ma
ria, mentrestant, havia observat on guardava el perills company de viatge
les seves tres armes blanques. La noia interrogava constantment el Quico
amb la mirada, per ell fingia no veure les seves preguntes mudes i tampoc
intentava donar-li cap explicaci. En fer-se fosc, quan el grup es preparava
per menjar abans de letapa nocturna, lAmadeo va cometre lerror que Saba
t esperava. Va agafar la cantimplora amb les dues mans i va beure. Sempre
ho feia amb la m dreta per tenir lliure laltra. Havia arribat locasi tan es
perada. El Quico es va incorporar dun bot mentre lencanonava amb la pis
tola:
No et moguis! Les mans amunt! Al mnim moviment et disparo!
Aixecat sense abaixar els braos!
La intervenci del Quico va agafar per sorpresa tant lAsturiano com la
Maria, per ella no va trigar a reaccionar i tamb es va posar dempeus.
Desarmal!
Per lesquena li va treure la pistola i els tres ganivets que li causaven
tanta por. Va llanar les armes als peus de Sabat i va seguir registrant-li les
butxaques.
Deixa-ho, ja nhi ha prou...
Qu he fet perqu em tractis aix? va preguntar lAmadeo.
Ho saps perfectament. No necessites explicacions. La propera vegada
que vulguis marxar amb els diners tho haurs de pensar millor.
250
251
Desesperana
Lhome remugava, explicava una vegada i una altra la histria de la Gur

dia Civil. Va caure de genolls i va comenar a sanglotar, per sense vessar una
llgrima. Estava convenut que havia arribat la seva ltima hora.
Sabat, que duia diverses nits sense dormir, encara va tenir la immensa
pacincia de fmer-li un serm. Li va explicar el que laltre ja sabia, que els
diners no havien de servir per al seu benefici personal sin que eren per a la
lluita antifranquista. Amb paraules que li brollaven del cor va intentar fer-li
comprendre com de mesquina havia estat la seva conducta. Lexhort a
comportar-se com un home a partir daleshores. Li va dir que lltima me
tralleta que quedava la utilitzaria per defensar-los als tres, el va advertir que
la seva pacincia havia arribat a un lmit i que no li perdonaria una nova
ensopegada.
Comprn-ho b va dir, hauria de matar-te com a un gos rabis que
ets, tanmateix, no ho far. Amb la meva vida defensar la teva fins a deixar-te
sa i estalvi a Frana, si noms tenim un tros de pa el repartirem. Per no ho
oblidis, al mnim moviment sospits et mato. Portat b, que de mi no en
tindrs cap, de queixa.
LAmadeo seguia queixant-se i, de genolls, anava apropant-se a poc a poc
al Quico, que shavia assegut a un arbre tallat. Aquest es va aixecar i amb un
posat imperis el va intimar perqu fes el mateix.
Es van preparar per continuar el viatge. Sabat va ajustar laixeller al cos
de la Maria i li va donar la pistola. Ell es va guardar els ganivets. La Maria va
creuar la mirada amb lAmadeo i el que va veure als seus ulls la va fer esgarrifar.
La resta del viatge, el presoner el va fer entre els seus dos acompanyants,
que guardaven sempre una distncia prudencial pensant en el gaiato que duia
per ajudar-se a caminar.
El Quico els va fer saber que noms quedaven dues etapes per arribar a
la frontera. Estava mort de son. Els seus ulls, ja de per si enfonsats profun
dament a les rbites, semblaven punts microscpics. Alliberat de la por de
rebre un tret per lesquena, encara temia que lAmadeo nintents alguna de
les seves. Aquell dia, per, lAmadeo va tenir una reacci humana. Lestat de
cansament de Sabat era tan gran que caminava com un sonmbul i enso
pegava amb el menor obstacle. Va llanar el seu gaiato a un barranc i li va
dir:
Quico, dorm tranquil, tho suplico, encara que noms sigui dues hores.
En va dormir quatre. Es va despertar de bon humor. A lhora de repar
tir el menjar que quedava, Sabat es va quedar un moment indecs i des
prs va llanar un ganivet al seu company. Aquest no va poder reprimir un

somriure.
Lltima nit de la caminada noms quedava mig pot de llet condensada
que es reservava per a la noia. Ja faltava molt poc per arribar a la lnia fronte
rera. Sabat, assenyalant un riu que es veia des de la muntanya, els va dir:
s la Muga, la frontera s a dues passes...
Feia un fred intens, per la proximitat de la meta donava ales als tres fu
gitius.
En trepitjar terra francesa, tots, oblidant per un instant els mals trngols
del cam, es van agafar de les mans i van botar com xiquets. Havien marxat
de Barcelona el dia 6 i aquell dia era el 19 de febrer. Tretze dies complets a
travs de les muntanyes.
Sabat estava ara en un terreny que coneixia millor que el palmell de la
seva m i els anava explicant tot daventures que havia viscut per all: la
collectivitat camperola que havia intentat crear, les curses per la muntanya
perseguit pels gossos de la gendarmeria, la seva captura...
Aquell dia el grup noms van menjar unes castanyes mig florides. En fer-se
fosc, lAsturiano es trobava malament. El van haver dajudar fins arribar a un
mas proper. Van tustar la porta i Sabat, en catal, va demanar allotjament a
un home duns cinquanta anys que va obrir la porta. El pags els va mirar
amb llstima i els va fer entrar. Va fer lloc per a la Maria a prop de la llar de
foc i va dir a la seva dona que prepars el sopar i llits. Mentre sopaven el Qui
co els va explicar que ell era guia i que acompanyava els dos germans que vo
lien treballar a Frana.
Lendem la Maria va anar a buscar la documentaci que sempre que baixa
ven a Espanya deixaven a lltima base del territori francs. Lltim detall
daquest llarg episodi demostra que lAmadeo Ramn Valledor 14 ja havia pre
meditat el seu comportament posterior a Frana. Lamo de la casa, en entregarli la documentaci, va dir-li que lexguerriller no havia volgut deixar la seva.
Sabat, abans de separar-se del seu maquiavllic company li va entregar
25.000 pessetes i 40.000 francs.
Ara, vs-ten li va dir com a comiat, i que no et torni a veure mai ms.
I aix va ser.
252
253
14LAsturiano, malalt de cncer, es va sucidar dun tret a la templa el 18 dagost de 1963 a Perpiny. Havia
nascut a Fabero, Lle, el 24 de maig de 1920.
XII.
La mort
Caminante, son tus huellas

el camino y nada ms;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino

y al volver la vista atrs
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Antonio Machado
Altre cop el Quico havia aconseguit eludir tot el dispositiu policial mobilitzat
a Catalunya per capturar-lo. No podia imaginar, per, all que lesperava a
Frana.
La repressi a la regi catalana, desencadenada com a conseqncia de la
seva actuaci, continuava endavant i era ms violenta i ferma, precisament,
arran de la seva fuga. Com veurem, per, el bra de la policia espanyola era
suficientment llarg com per a poder-lo tocar a laltra banda del Pirineu.
Com sabem, ngel Marqus Urd, per mera imprudncia, va anar a pa
rar, als calabossos de Via Laietana. Va ser interrogat dia i nit als locals de la
6a Brigada Regional de la Divisi dInvestigaci Social dependent de la Pre
255
La mort
fectura Superior de Policia. Els inspectors Csar Rodrigo Rodrguez 1 i Jess

Martn Garca 2 van aconseguir fer-li signar una llarga declaraci en qu
abundaven detalls sobre lactuaci de Sabat, no noms a Espanya, sin tam
b a Frana. La policia va desmantellar fcilment una bona part de lor
ganitzaci de Sabat a Catalunya i ara intentaria destruir-lo a ell ms enll de
la frontera espanyola.
Amb les declaracions dngel Marqus van redactar un informe que es
va enviar a les autoritats franceses. Aquestes van cursar ordres immediates
als servies competents. Heus aqu el text en qu consten les instruccions es
mentades:

A la Direcci de Renseignements Gnraux.
Objecte: Dipsit darmes als Pirineus Orientals.
Resum: Segons informacions fidedignes, un dipsit darmes (metralletes,
pistoles, granades) ha estat emprat per espanyols a les rodalies de La Presta
(P.O.).
Un dels nostres informadors, generalment fidedigne, asssenyala lexis
tncia dun dipsit darmes a la regi de la Presta.
Aquest dipsit est situat als voltants immediats del mas Graboudeille,
davall un munt de pedres o un petit mur, a uns 4 o 5 km a loest de la Presta
(cota 613/13). Mapa de E.M. escala 1:50.000.
Hi ha metralletes Thompson i Sten, pistoles Colt i Star, granades ofensives, explosius i municions.
El mas est ocupat per dues persones conegudes amb els noms de Juliette i
Michel.
Amb tota probabilitat, aquest dipsit darmes va ser creat per Francesc
Sabat, que es denomina cap dels grups Especfics de la CNT (apoltica),
per que s ms conegut com a franctirador de lOrganitzaci i que treballa
generalment pel seu compte.
Desautoritzat per la CNTE, la seva acci, tanmateix, s tolerada per
motiu poltic, per sobretot per la por que inspira l interessat, els mtodes
punitius expeditius del qual sn particularment coneguts.
Afegirem que Sabat ha estat condemnat diverses vegades a Frana, que

ha estat expulsat, confinat i que continua sent objecte duna fitxa inda
gatria.
Empra el mas Graboudeille tamb com a base per creuar clandes
tinament la frontera espanyola. Adjuntem els dissenys subministrats per
l informador, on s indica la posici i la configuraci del mas Grabou
deille.
El 9 de gener de 1957, dia en qu el Quico encara era a Barcelona, uns
quinze gendarmes de Prats de Moll i altres brigades envoltaven el mas Gra
boudeille. Dirigia loperaci el suboficial de la gendarmeria Boulbes. Quan
els gendarmes arribaven a la masia, Michel Guisset en sortia. Informat verbal
ment de la missi que els havien encomanat, el propietari va negar lexistncia
darmes i es pos a disposici de les forces.
Van escorcollar tots els voltants amb un detector de mines. Els gendarmes
van observar un sortint visible, a 1,75 m dalada, en un mur de contenci
proper a ledifici. Per sobre passava un cam de cavalleries i la base donava a
un petit pati, on noms podia arribar-shi per la planta baixa de la casa. En
van retirar les pedres que sobreeixien i van trobar una cavitat protegida con
tra les filtracions daigua amb una pissarra. A dins hi havia una llauna de
petroli buida de 50 litres, disposada horitzontalment a sota del cam. Els
gendarmes van extreure diversos paquets del recipient que contenien:
1 metralleta Sten calibre 9 mm.
1 pistola metralladora Mosch automtica.
2 pistoles Colt.
1 caixa de cartutxos de 9 mm.
Uns 3 kg de municions diverses, dins una bossa.
4 carregadors de metralleta Sten.
4 carregadors de pistola metralladora Mosch.
3 carregadors de pistola.
Fundes per a pistoles, carregadors i altres equips.
1Csar Rodrigo va nixer el 12 dabril de 1916. Va ingressar al Cos l1 de juliol de 1941. Agent de segona classe
lany 1949, ascend rpidament. Lany 1972 era comissari principal de la Brigada Politico Social de Barcelona.
2Jess Martn va nixer el 27 de mar de 1916. Ingress al Cos el 29 de juliol de 1944. Va assistir als inter
rogatoris com a secretari habilitat.
Tot estava en perfecte estat de conservaci.

El propietari de la masia va declarar que ignorava lexistncia del dipsit
darmes, per va ser detingut. Sel van endur a Ceret.
Va ser sotms a diversos interrogatoris, durant els quals li van mostrar una
fotografia dngel Marqus, els dissenys que aquest havia fet del seu mas i les
256
257
La mort
declaracions que va fer sobre ell i la seva famlia, molt detallades. Confess
conixer lexistncia del dipsit i va ser empresonat en espera del judici corres
ponent.
Es va cursar una ordre de detenci contra Sabat, per tinena illcita
darmes i de municions de 1a i 4a categoria.
El Quico es trobava, aix doncs, amb diversos problemes importants alho
ra: lordre de detenci, el conflicte orgnic amb la CNT de lexili per la cons
tituci dels Grups Anarcosindicalistes 3, i lobligaci dajudar, tant moralment
com jurdica, els companys detinguts a Catalunya.
Lactivitat del Quico est resumida en un informe del 8 de setembre de
1957 que ell mateix va cursar a la militncia de la CNT i de la FAI a lexili.
Heus aqu el ms essencial daquest informe:
Arran de les nostres activitats confederals i anarquistes, de propaganda i

dorganitzaci, la policia va detenir quaranta-quatre militants i simpatitzants.
Les nostres gestions jurdiques i el nostre suport moral i material vers ells
no va interrompres en cap moment, dacord amb les nostres possibilitats.
Malgrat que era una tasca difcil, ja que rem pocs individus, vrem aconseguir obtenir relaci directa amb els presos al cap de tres setmanes, aix com la
llista de tots els noms. Vam entregar personalment el llistat al Secretariat Intercontinental, a qui ja s havia informat anteriorment de la caiguda daquests
companys. Podem afirmar que set mesos desprs encara no s havia fet pals cap
suport material ni moral vers ells. Ans al contrari, vam poder comprovar com
se sembrava la confusi entre la militncia a lexili sobre la caiguda daquests
militants.
No obstant, amb els nostres esforos hem aconseguit trenta-vuit alliberaments provisionals al cap de set mesos de les detencions. Advocats francesos es
van traslladar a Madrid 4 i van satisfer parcialment els nostres anhels.
Volem esmentar tamb que alguns companys desaprensius intenten difamar
la nostra conducta en aquest problema, anomenant-nos atracadors i malfactors, talment com fa lenemic feixista. Aquests darrers per justificar-se davant
el mn, els nostres companys per justificar la seva inactivitat i covardia.
Prosseguim i prosseguirem la nostra lluita a Espanya, ja que considerem
que la inrcia s la mort de lesperit revolucionari. Farem que la veu de
lanarquisme arribi a tots els racons dEspanya, aix com la solidaritat vers els
nostres germans empresonats i perseguits.
Aquests darrers anys, amb acords o sense, lOrganitzaci confederal i especfica de lexili ha abandonat la lluita dacci a Espanya.
Un grup de companys, que duia diversos anys lluitant a lInterior dacord
amb lOrganitzaci a lexili, va decidir continuar la lluita pel seu compte, i
es van constituir els Grups Anarcosindicalistes.
La nostra lluita comen molt lentament com a conseqncia dels molts
entrebancs amb qu ensopegvem, per a poc a poc ens vam anar organitzant
i vam establir contacte amb companys desitjosos de dur a terme quelcom positiu.
A Terrassa, que sempre ha tingut la justa fama de revolucionria, hi havia un grup petit de companys, amb qui vam entrar en contacte. Eren veterans i coneguts militants de la CNT. Aquests companys estaven allats i mai
van estar en contacte amb la CNT de lexili. Ens van demanar un cop de m
i els vam proporcionar tot all que ens van demanar. Amb el material de qu
els vam abastir van poder ampliar el seu radi dacci als pobles limtrofs a
Terrassa.
A comenaments de 1957 va haver-hi diverses detencions a Terrassa. Entre els detinguts hi figuraven dos companys i una companya que anteriorment
s havien presentat al Comit Nacional de Tolosa, on havien de ser rebuts com
a delegaci de lInterior. El CN es neg a rebre ls. Quan per fi el CN es decid
a escoltar-los, aquests ja havien retornat a les fbriques i tallers.
3 El juliol de 1956 shavia celebrat el VII Ple Intercontinental de la FAI, aprofitant que celebrava el VII Ple
Intercontinental de Nuclis del MLE-CNT a Tolosa. Al ple de la FAI es discut sobre el cas dels Grups Anar
cosindicalistes. Hi assist la Maria com a membre daquests, per prcticament no li van permetre ls de la
paraula. El ple aprov la segent resoluci: Es condemna lactitud dels Grups Anarcosindicalistes a lexili.
258
Hem reprodut la part essencial de linforme perqu shi exposa clarament

la discrepncia total que existia aleshores entre el Moviment Llibertari EspaolCNT a Frana i el Quico, en moments particularment difcils per a ell en terri
tori francs.
Sabat per era persona de paraula i responsable, i abans de resoldre els
seus propis assumptes es va preocupar pels companys que havien caigut a
Espanya. Al seu informe podem afegir que entreg 300.000 pessetes per aju
4Heus aqu el text duna carta enviada per ladvocat francs Jean-Baptiste Biaggi el 9 dagost de 1957:
Cher Sabat,
Vull comunicar-te les bones notcies que acabo de rebre dels meus amics i collegues espanyols sobre les qestions
que ens preocupen. Desprs de la intervenci de ladvocat de Madrid amb els advocats de Barcelona, han aconseguit lalliberament dalguns dels teus amics. Espero poder-te veure tan aviat com sigui possible. Mentrestant
rep, amic Sabat, el testimoni del meu afecte.
259
La mort
dar i defensar els seus amics, que era gaireb tot el que li quedava de
latracament a Cubiertas y Tejados.
De totes maneres la circular citada i la situaci particular de Sabat a
Frana van posar punt i final a lintent dorganitzaci dels Grups Anarcosin
dicalistes.
El Quico no noms acceptava haver de viure a Espanya al marge de la llei
sin que no concebia que pogus fer-ho daltra manera. Per viure en la ma
teixa situaci a Frana li semblava menys comprensible. Aconsellat pels advo
cats, es resign a presentar recurs contra la sentncia dictada pel tribunal de
Ceret.
Sabat, si hagus volgut, hagus pogut allegar que el dipsit darmes no
era propietat seva, fins i tot hagus pogut aportar proves convincents, per
amb responsabilitat de militant es limit a confessar que el dipsit lhavia
construt ell per intensificar la lluita contra el rgim franquista.
La causa va ser novament jutjada, doncs, en la seva presncia al Tribunal
Civil de Primera Instncia de Ceret el 12 de novembre de 1957.
El Tribunal va reconixer circumstncies atenuants, per tamb va tenir
en compte que Sabat ja havia estat condemnat per un delicte similar el 6
doctubre de 1949. Va dictar una pena de vuit mesos de presidi i cinc anys ms
de confinament. Detingut a la mateixa Audincia, sel van endur a la pres de
Perpiny i uns dies desprs va ser transferit a la de Montpeller.
Les autoritats franquistes immediatament van cursar una demanda
dextradici que, feliment, va ser rebutjada.
Sabat va sortir en llibertat el 12 de maig de 1958. Llibertat molt relativa,
ja que li van decretar un confinament de cinc anys.
Aquest perode dempresonament el va consumir extraordinriament. Es
tava summament abatut, ms que pel patiment fsic per la ingratitud dels seus
companys de lOrganitzaci que, manifestament, es van desinteressar de la
seva sort. Va sortir de la pres ferit de cos i nima. Derrotat sencamin cap a
la ciutat del desterrament que li havien assignat: Dijon.
Volgu posar-se en contacte amb el Quico, per aquest, resentit encara de

la disputa de 1956, levit constantment i es neg rotundament a parlar amb
ell. Va ser una veritable desgrcia que els dos homes no arribessin a reconci
liar-se, ja que, sens dubte, shaurien pogut aclarir moltes coses i el ms proba
ble hagus estat que Faceras no hauria pres el cam cap a Espanya en les
condicions en qu ho va fer.
Al Faceras, els seus amics li havien preparat lembarcament cap a Amri
ca, on tenia amistats slides que desitjaven abraar-lo. Per no. Espanya era
per a Faceras com tamb ho era per al Quico una crida fascinadora.
Sobre aquest tema en particular conv aclarir certs aspectes desvirtuats per
una militant del Moviment Llibertari, Frederica Montseny Ma, en declara
cions fetes a Agust Pons i publicades al llibre Conversaciones con Federica
Montseny (Ed. Laia, Barcelona, 1977). Frederica Montseny va ser membre del
Secretariat Intercontinental de la CNT a lexili des del juliol de 1952 fins al
1960. Conseqentment, tots els errors colossals que comet i els comentaris
que algunes vegades noms poden ser qualificats de difamatoris no poden
atribuir-se a una distracci. Aqu oferim les declaracions sobre el tema que ens
ocupa:
Josep Llus Faceras havia tornat a Frana al febrer de 1957. Volia incor
porar-se novament a Espanya. Durant diversos mesos va estar en contacte
amb els comits orgnics, amb companys allats, tot amb el propsit que
selabors un pla coherent de lluita a Espanya. Els seus propsits, aix com
lanterior vegada, no van donar cap resultat. Menys si s possible, ja que va
poder copsar la lluita que hi havia entre la burocrcia dels comits i Sabat.
260
Ests segura que [Faceras] tenia el passaport arranjat per poder anarsen a Amrica del Sud?
Naturalment! Ning pot saber-ho millor que jo! L hi havem preparat
Valeri Mas i jo.
A la biografia que Tllez ha escrit sobre Faceras5 insinua que no tenia
els papers arreglats.
Aix ho diu Tllez, per no s cert. Tenia els papers. Aix com tamb els
tenia Sabat amb caracterstiques ms orgniques, i perqu en el seu cas van ser el
mateix comit i Roque Santamara (el secretari general) els que li havien preparat els documents. Be va dir Sabat, ja els utilitzar. Deixeu-me un termini de tres o quatre dies, amb la idea danar a Espanya. Va ser ell mateix qui
va passar a Espanya amb Faceras. Recordo una frase terrible que Faceras va
dir a Valeri Mas: Si men vaig a Iugoslvia, Tito em far treballar. I jo dic:
qu s el que pretn, no treballar, o qu? Aix s terrible, per s aix.
5 Antonio Tllez: La guerrilla urbana. Faceras, Ruedo Ibrico, Pars, 1974; reeditado con el ttulo Faceras.
Guerrilla urbana (1939-1957), Virus, Barcelona, 2004.
261
La mort
Les paraules de Frederica Montseny, tot i el seu to categric, sassemblen a

la veritat com un ou a una castanya. s cert que hi va haver una promesa
no acomplida de preparar un viatge a Faceras a Iugoslvia, per es re
munta al 1952, i quan mor a Espanya era el 30 dagost de lany 1957. Com
que val ms actuar que parlar, heus aqu aquest cas breument resumit i demos
trat. El dia 10 doctubre de 1952 Faceras ens escrivia des dItlia dient-nos:
En una carta que Faceras va enviar a Germinal Esgleas 7 (secretari general

del SI) i a Frederica Montseny el 24 de mar de 1954 de la qual ens va en
viar una cpia, els deia:
De la Frederica Montseny he rebut darrerament una carta [...]. Polticament esmenta Josep Ester Borrs com lencarregat de trobar una soluci al
meu problema (el viatge a lestranger), i diu, naturalment, que confia en
ell.
En una altra carta, enviada el 9 de gener de 1953, ens diu:
Aquesta setmana ha arribat el meu amic que va estar a Tolosa i sentrevist
amb Frederica Montseny. Ha dut una soluci a qu em nego per motius que
em semblen lgics. Es tractaria danar a Iugoslvia i, all, el senyor Tito em
facilitaria un passaport, amb la qual cosa sapuntarien un punt els xinets del
seu sector
Faceras ens explica ms mpliament la seva posici en una altra carta del
17 de gener:
De Frana, ja et deia en la meva carta anterior en va venir un company
ntim i em va dur una proposici de Frederica Montseny i de Francisco Javier
Miguel Aznares, tot i que s que tamb hi va intervenir Florentino Estallo
(secretari de coordinaci de lSI) i potser la resta de lSI, per tal que me nans
a Iugoslvia, un cop all, es veu que es comprometen a donar-me un passaport
com a nadiu o com a refugiat.
He escrit a F. J. Miguel 6 dient-li que no vull tenir deutes amb qui el meu
deure mobliga a combatre. No s si he fet b, per considero que si exigim
coherncia als altres hem de ser els primers de donar exemple. Daltra banda,
estic segur que una cosa emprada avui per vertadera necessitat seria utilitzada
dem per desprestigiar-me, i ja nestic tip de tanta confusi.
6Francisco Javier Miguel Aznares (el Largo) va morir a Tolosa el 29 de desembre de 1990, als 82 anys.
262
Estimats: Desprs d haver estat fora temps al pas fent gestions intils per
poder trobar una possibilitat de sortida que ofers una mnima garantia,
locasi sem presenta a travs duns companys dAmrica del Sud...
Aix doncs, si s cert que Faceras coment Tito em far treballar a Va
leri Mas 8 noms ho hagus pogut fer el febrer de 1956, que s quan arrib a
Tolosa de la seva estada a Itlia. Sens dubte, ho va dir de broma, ja que en la
seva negativa de feia tres anys ja havia explicat clarament els motius que li
impedien acceptar favors eventuals del rgim iugoslau.
Tanmateix, no s menys cert que ms de quatre anys desprs de la primera
oferta van parlar-li novament del viatge a Iugoslvia. Parlar-lin, per, no sig
nificava res, aix com tampoc corresponia a res concret el 1952. El 5 dabril de
1957 Faceras ens escrivia:
He vist Josep Ester Borrs 9 que EST FENT GESTIONS per a mi referents a aix del Tito...
Conseqentment no pot quedar cap dubte sobre el fet que ning va arre
glar-li els papers perqu pogus sortir de Frana, aix com tampoc s cert que
Sabat els tingus.
Daltra banda, el viatge conjunt de Faceras i Sabat cap a Espanya que
esmenta Frederica Montseny va ser a finals de 1956, i el resultat lhem pogut
veure en pgines anteriors; desprs de renyir, el primer va retornar gaireb
immediatament a Itlia.
Sobre el viatge que li havien preparat els seus amics dAmrica del Sud,
direm que va es va trigar fora temps per concretar res. De tota manera no es
tractava dun passaport sin de la possibilitat dembarcar com a poliss en un
vaixell de crrega, el Juan de Garay, a Gnova entre el 14 i el 22 dagost de
1957. Quan la noticia va arribar a Frana la primera quizena de juliol, Faceras
7Germinal Esgleas nasqu al Marroc lany 1903 i mor a Tolosa el 21 doctubre de 1981.
8Valeri Mas Casas va nixer lany 1894 i mor a Lisaac (Alt Loira) lany 1973.
9Josep Ester, nascut el 26 doctubre de 1913 a Berga, mor el 13 dabril de 1980 a Als, Gard (Frana).
263
La mort
ja havia pres la ferma decisi de passar a Espanya, viatge que va emprendre el

17 dagost de 1957.
Quan les forces saproparen, armades fins a les orelles, la sang de Faceras
amarava el terreny que avui ocupen construccions daquells anys. El cadver
va ser traslladat a lHospital Clnic. El cos del nostre amic presentava nou
impactes, alguns dells mortals de necessitat. A la seva cartera van trobar tota
la seva fortuna: 1.000 francs i 500 pessetes. La seva targeta didentitat duia el
nom de Jos Rius Soler. A les butxaques, cinc carregadors de pistola.
Segons el comunicat publicat per la Prefectura de Policia, en aquesta im
portant operaci van intervenir-hi nombrosos funcionaris de la plantilla
barcelonina adscrits a la Brigada Social i un destacament de la Gurdia Ci
vil. Els primers operaren a les ordres del cap superior Juan Estvez i del co
missari Pedro Polo Borreguero, els segons a les ordres del general Juan Lu
que Arenas 10.
La mort de Faceras havia estat preparada, com tantes daltres, des de
Frana. En ser detingut Sabat el 12 de novembre de 1957, dos mesos i mig
desprs de la mort de Faceras11, la policia francesa (desprs de preguntar-li
irnicament si eren amics) va explicar-li amb qui, com i quan pass a Frana,
i fins i tot el cam precs per on van creuar el Pirineu, per la Menera (Pirineus
Orientals).
El tercet format per Faceras, litali Goliardo Fiaschi i lespanyol Luis Agus
tn Vicente va pensar de creuar el Pirineu el 15 dagost, aprofitant la festivitat
de la lAssumpci. Les autoritats franquistes, per, estaven assabentades de la
seva presncia a Frana i probablement del seu propsit de creuar la frontera
cap a Espanya, i aquell dia van reforar considerablement la vigilncia a la
frontera i van incrementar el nombre de patrulles a la zona dinfiltraci que
havia escollit el grup. El tercet va restar dos dies aguaitant la lnia fins que
per fi van poder-la creuar sense incidents. El grup van arribar amb una rapi
desa sorprenent a la Ciutat Comtal, per lalerta ja estava donada.
El divendres 30 dagost de 1957 Faceras tenia una cita a la confluncia
dels carrers Doctor Urrutia i Pi i Molist amb el Passeig de Verdum, davant la
porta del manicomi de Sant Andreu. En acudir-hi ignorava que els seus dos
companys de viatge havien estat detinguts. Una estona abans Faceras havia
visitat la zona amb taxi, per comprovar que tot estigus tranquil. La policia
per, havia aprs molt i havia perfeccionat els seus mtodes. Sabia per expe
rincia com nera de difcil sorprendre al carrer homes dun tremp com el de
Faceras o Sabat, i aquesta vegada no havia installat cap dispositiu visible.
Cap cotxe, cap agent disfressat, ni camioneta de transport aparcada; res, res
de res.
Tanmateix totes les cases dels voltants havien estat ocupades i a totes les
finestres amb vistes a lindret de la cita havien collocat armes automtiques
curosament ocultades.
Quan hi arrib Faceras, els fusells espetegaren. La primera descrrega el
fer en un turmell, i li fractur la tbia i el peron. Malferit tragu la pistola
Walter P.38 la seva arma preferida i amb grans dificultats i sense distin
gir els seus agressors no sabia ni don procedien els trets es va recolzar
amb la panxa en un petit parapet que hi havia a la cantonada del Passeig de
Verdum. Linstint de conservaci li don esma dimpulsar-se i deixar-se caure
en un solar per esquitllar-se del foc dels enemics amagats. Com una massa va
caure des duna alada duns quatre metres. Tot i que la trompada va ser terri
ble no va perdre el coneixement. La policia, per, havia previst totes les even
tualitats. Amb prou feines tingu temps per empunyar una bomba de m,
sens dubte per fer-se volar amb ella, quan de nou va ser blanc de ms trets.
Faceras mor amb la m crispada a la granada.
264
Com hem dit abans, el Quico va sortir de la pres el 12 de maig de 1958,

i hagu danar-sen a Dijon, on li havia estat assignada la residncia obliga
tria. Comen a treballar en una empresa de calefacci central, Mauvais &
Chevassu 12.
10Considerat un especialista de la repressi social va ser nomenat secretari general de Seguretat el setembre
de 1951. Substitu el tinent coronel Alfonso Romero de Arcos, que exercia el crrec des del setembre de 1949.
11 Faceras va nixer a Barcelona el 6 de gener de 1920. Durant la Guerra Civil va lluitar a la Columna
Ascaso (28 Divis). Va ser fet presoner en un dels darrers combats de Catalunya. Alliberat a finals de 1945,
sincorpor a la lluita clandestina i va ocupar crrecs de responsabilitat, entre altres la secretaria de Defensa
del Comit Regional de Catalunya.
12El seu patr, Mauvais, quan va ser entrevistat pels periodistes desprs de la mort del Quico, declar: Ha
vem treballat plegats lany 1951, a lempresa Bur. Aleshores va nixer la meva estima vers ell. Era un operari
i un company perfecte. La seva dona i les seves filletes vivien amb ell en una habitaci de lHotel Sauvage.
Enraonava poc de les seves coses. Desprs va ser detingut per la policia i no vaig tornar-lo a veure fins al juny
de 1958, quan va tornar a Dijon. Jo acabava dengegar una empresa de muntatge de calefacci central. Va
venir a demanar-me feina i el vaig contractar. Aviat per va emmalaltir: patia dlceres a lestmac i va haver
destar fora temps a lhospital. Daleshores en no va poder reprendre normalment la feina. Parlvem poc de
poltica. Una vegada em va ensenyar un retall dun diari espanyol on apareixia una fotografia seva i em va dir:
Han posat preu al meu cap. Si els franquistes menxampen quan vagi clandestinament a Espanya estic segur
del que mhi espera. Estigues tranquil, li vaig respondre. Em va mirar i em va dir: No pots entendre-ho. Tu
ets francs, tu no has lluitat contra Franco, a tu els franquistes no than matat dos germans. Jo s que morir
lluitant, per els venjar.
265
La mort
La pres lhavia trasbalsat de valent, per en llibertat va comenar a reviu

re. Va comprovar que, malgrat els rumors insidiosament propagats, conserva
va molts amics fidels. A poc a poc va anar establint contactes: Pars, Li,
Clermont-Ferrand, etc. Va fer cas oms del confinament i va viatjar dun cos
tat a laltre. Va defensar el seu criteri respecte a lorientaci que shavia de
donar a la lluita a Espanya en les reunions de militants on va participar.
No ha faltat gent que hagi titllat Sabat dinsociable o dexclusivista.
Aquestes apreciacions procedien sempre de persones que no el coneixien o
que obeen interessos estranys. Sabat, sempre que va actuar pel seu compte, ho
va fer perqu shi va veure forat, ja que sovint ensopeg amb esperits dema
gogs i fariseus o amb persones amants de les frases polides i desitjoses sobretot
dallargar la migdiada. Va topar constantment amb el no volem embolics,
voluntat de submissi a les autoritats de la naci que tan generosament havia
acollit els refugiats. Actitud de renncia que va permetre que sestengus la
insinuaci i fins i tot que es fessin cmplices de la calmnia. Sabat mai no va
renunciar.
Precisament per no ser un exclusivista, ja renegat pels comits, com nou
jueu errant anava en peregrinaci de company en company, sempre esperant
que alg tingus un projecte o alguna activitat antifranquista planejats en qu
ell pogus participar. Sabat demanava incansablement: Heu preparat algu
na cosa de cara a Espanya? Puc donar-vos un cop de m?.
El somni del Quico era precisament deixar de ser un franctirador i poder
participar en una activitat comuna que tends a esfondrar el franquisme. El
comiat de Sabat era sempre el mateix: Podeu comptar amb mi.
Per Sabat trobava ms sovint discursos avorrits que no pas projectes
meditats. Mots de prudncia que ell no comprenia. No podia concebre que
tanta gent penss de viure prudentment, badallant, mentre a laltra banda
del Pirineu un poble agonitzava.
s clar que tamb va trobar companys que vivien amb el mateix desig que
ell i amb el mateix descoratjament per la impotncia de veure lorientaci que
havia pres tan fermament lOrganitzaci.
Heus aqu un fragment duna carta que Sabat va escriure des de Di
jon, datada el 21 de setembre de 1958, dirigida al seu amic Jos Dueso i
Muntaner 13 :
Fa uns dies que he sortit de l hospital, desprs d haver-m hi passat vora

dos mesos. Estic millor, per ara per ara segueixo un tractament.
Si el company G que volia veurem ara ha canviat de parer, doncs qu hi
farem, per mi tan amics com abans. Per s que desitjaria saber el perqu del
seu canvi dactitud. Quin n s el motiu? Potser s ha assabentat que estic escurat, o que la meva situaci s precria, o que estic vigilat constantment, o alg
ha dit o ha deixat de dir... En fi, a mi sempre em trobaran igual, no canvio
de pell, no sc cap rptil.
Respecte a lOrganitzaci, tinc tant a dir que prefereixo no comenar,
perqu no vull com deia Victor Hugo demanar als llops que es converteixin en
herbvors, s com predicar en el desert. Crec que he donat fora proves
d honestedat, del meu amor vers lOrganitzaci i les idees per la causa de la
justcia i la llibertat. Per els homes s han tornat sords i muts, aix doncs...
Que continun aix!
Crec que el 4 doctubre tindr lagradable visita de diversos companys,
millor dit, farem una petita concentraci damistats per intercanviar impressions.
13Jos Dueso va nixer a Monz (Osca) el 28 de novembre de 1917 i va morir a lhospital de Gonesse (ValdOise) el 29 doctubre de 1965.
266
A continuaci un fragment duna altra carta de Sabat enviada el 8 de

gener de 1959 14 :
No crec que calgui dir-te avui quina ha estat la nostra activitat orgnica
tant a lexili com a lInterior, ni tampoc les complicacions amb qu he ensopegat en la meva difcil resistncia...
El nostre anhel s que, amb els nostres esforos i amb el nostre exemple,
busquem recuperar molts homes i companys que estan inactius. Farem tot all
que podrem per tal que es reunifiquin les dues fraccions de la CNT desvertebrada, per tal que la CNT torni a ser all que va deixar de ser. La situaci
actual i les circumstncies que travessem imposen, de part de tots, la major
voluntat i comprensi possible...
Voldria posar-me en contacte ben aviat amb tu i amb el company Buenacasa 15, ja que estic assabentat de les vostres activitats i iniciatives.
14Carta citada per Gregorio Olivn Garca en un article publicat a UNO (Tribuna libre confederal, al servicio
de los amigos de la unidad de la CNT en Espaa). Concretament al nmero 14 (gener-febrer de 1960) en ho
menatge a Sabat. Gregorio va morir el 18 doctubre de 1961, als 55 anys, a Saint-Germain-en-Layre (Sena i
Oise). A lexili, va publicar Romancero de la Libertad, Ed. Solidaridad Obrera, Pars, 1947.
15Manuel Buenacasa Tomeo va nixer a Casp (Saragossa) el 7 de juliol de 1886 i va morir a Bourg ls Valen
267
La mort
Heus aqu una altra carta enviada el 21 de gener de 1959 al company Jos
L., que vivia al departament de Var:
de fer-ho vaig haver de presentar-me a les autoritats. Vaig haver de passar sis
mesos a la pres de lany a qu em van condemnar, en haver-se descobert un
dipsit darmes, municions i explosius a la frontera, material que anava destinat a la resistncia espanyola. Sort que encara m ho van rebaixar a sis mesos.
En sortir de la pres, em van posar en residncia vigilada, i vaig comenar a
treballar, com sempre he fet, per guanyar-me les garrofes i les dels meus fills,
sense abandonar les meves iniciatives i activitats de cara a Espanya.
Desgraciadament, la sort o millor dit la salut mabandonava i vaig haver
de tornar a l hospital. Hi vaig estar internat un mes i mig. En vaig sortir
creient que estava guarit, per em vaig enganyar. Grcies a lajut duns pocs
companys he pogut cuidar-me una mica i ajudar la meva famlia. Per de res
servia la voluntat dels companys, la malaltia seguia el seu curs: una lcera a
lestmac.
Fa un mes vaig haver d ingressar a l hospital durgncia per operar-me
duna perforaci estomacal. Avui, un mes desprs, vaig millorant a poc a poc
i vaig recuperant les forces. Fa una setmana que he sortit de l hospital, disposat a donar el que em quedi de vida per continuar la lluita per la justcia i la
llibertat.
No creguis, amic Belles, que alguna vegada he oblidat els qui estveu entre
reixes, t ho provar a tu i a tots; la meva vida no comptava, noms em preocupava la vostra.
Desitjaria que majudessis segons les teves possibilitats perqu m informis
de tot el que et demanar.
Primer desitjaria saber quina va ser la data en qu vas passar per Tolosa,
si vas estar al Comit Nacional, amb qui vas parlar i qu et van preguntar.
Et van ajudar, et van rebre b? Et van parlar de mi? Respon-me amb dades
precises.
Digues-me si a la Model rebeu ajuda, si no tots, alguns de vosaltres, per
tal que fos repartida com a companys. Aix ho esperava jo. Vull saber si tota
lajuda que us enviava va arribar a les vostres mans.
Tenvio uns girs (els resguards) per provar-te que aix que et dic s cert.
Podria enviar-ten molts ms, per em sembla que creurs la meva paraula.
Dues lnies per tal que vegis que compleixo la meva paraula, et vaig dir
que tescriuria i ho faig. Poc et puc explicar de nou, noms et repeteixo all que
ja vaig dir-te: no diguis a ning que em vas veure; saps com sc i com penso.
Saps prou b que noms la mort podr fer-me canviar. Mentre estigui viu
he de lluitar, perqu vaig nixer per a la lluita, i el combat, per a mi, s un
joc i lluitar contra la tirania i les injustcies.
A Espanya avui tenim un problema que afecta tots els espanyols de conscincia, s un deure moral i una responsabilitat amb els que sn a les presons
i amb tots aquells que van caure, que van morir amb la convicci que altres
estaven rere seu i que continuarien la lluita.
Aix doncs... Endavant, com els dAlacant!
Els fragments que reprodum tot seguit sn duna carta que Sabat va es
criure a Joan Belles Estruch, dEsparreguera, detingut el 8 de gener de 1957.
Va ser brutalment torturat i en sortir en llibertat provisional va agafar el cam
de la frontera amb la seva famlia. En enviar-li la carta, residia a ClermontFerrand.
No oblidis que desprs de tretze anys de lluita contra el franquisme no he
deixat passar una hora sense pensar i actuar per alliberar el poble espanyol de
la fera ferotge que lest aniquilant, moralment i fsica. Dissortadament, a mi
no han pogut esborrar-me del mapa les bales assassines de la policia, que tantes vides generoses han arrabassat. Les meva fora fsica per mest abandonant i la meva salut ja no respon als meus desitjos. Malgrat aix, no deixar
passar un minut de la meva vida sense aportar el meu esfor a la lluita, per
petit que sigui.
Com et dic, la meva situaci a Frana no s gaire brillant, i la meva salut
tampoc.
Al maig de 1957, en tornar des dEspanya, vaig continuar les meves activitats per tal dajudar-vos des daqu. Vaig emmalaltir, vaig haver doperarme, i desprs de loperaci vaig regularitzar la meva situaci a Frana. Per tal
ce, departament de Droma, el 6 de novembre de 1964. Autor de El movimento obrero espaol (1886-1926),
publicat a lEd. Costa de Barcelona lany 1928, i que es reedit a Pars, desprs de la seva mort, lany 1966. A
lexili, va ser un dels ms ferms defensors de la unitat en el Moviment Llibertari.
268
Pocs dies desprs Sabat va rebre la resposta del Joan Belles. Aquest li ex
plicava detalladament la seva detenci i aclaria aix sobre lajuda rebuda a la
pres estant:
269
La mort
La primera vegada, quatre companys i una dona van rebre 2.000 pessetes, ms endavant van arribar-ne 2.000 ms i res ms. Jos Padilla Boloix16
em va dir que van arribar 50.000 pessetes, per el responsable feia la distribuci malament. Crec que els diners que van ser enviats van ser molt mal
repartits.
El 15 de maig vaig passar per Tolosa i vaig parlar amb Frederica Montseny,
Florentino Estallo i el Josep Borrs. Noms hi vaig poder estar dos dies i no
vaig tenir temps per a res. Com que els vaig dir que havia caigut amb el grup
dels 46 es veu que no els interessava preguntar gaire, ja que tots els qui hem
actuat amb tu estem desautoritzats. Em van dir que ets un bon noi i molt
coratjs, per que algunes coses teves no els agradaven. Em van rebre b. Em
van donar 10.000 francs. Aqu, a Clermont, em van voler donar diners en
dues ocasions, per no els vaig acceptar. Estic a la Local, per est molt influenciada per Tolosa i hi ha fora companys que discrepen, i tinc moltes polmiques a favor teu.
Potser per a tu no t gaire importncia la relaci que puguem tenir, per

tasseguro que seria molt til i alhora un motiu de satisfacci, ja que ens unirien activitats en pro duna causa que tots els espanyols hem de sentir: la llibertat i el progrs del poble espanyol.
Com haurs pogut comprovar, no sc gaire traut en lescriptura. Puc ben
dir-te que em resulta difcil escriure una carta ben redactada i sense faltes
dortografia.
Segurament em dirs que per qu no n he aprs, o aprenc... Doncs, amic
meu he fet tot all possible per aprendren per no he pogut adaptar-me a les
lletres. En canvi et puc afirmar que en qesti de treballs manuals, en mecnica i en altres oficis, crec que el meu nivell s elevat.
Respecte al que afecta tots els espanyols antifranquistes, jo sc un ms dels
que sempre estigueren, estan i estaran disposats a aportar el seu gra de sorra i
els seus esforos contra els individus que avui imposen un rgim de violncia al
poble espanyol i contra tota injustcia. L home est fet per viure en una societat on imperi el respecte hum mutu [...].
Et faig arribar unes coses per tal que les amplis el millor que puguis. No
es tracta de cap manifest pblic, s ms aviat el projecte duna carta circular
per ser dirigida, gaireb personalment, a grups despanyols per donar-los una
orientaci de principi i perqu coneguin la finalitat dun Moviment que ha de
coordinar els esforos de tots els homes que estiguin disposats a lluitar contra el
rgim franquista.
En un principi cal fer un prembul en qu es digui qu ha estat i qu s el
rgim franquista, i on sesmenti el poc que s ha fet... estrilment...
Tenvio aquests esborranys amb alguns apunts, i aclareix all que puguis.
Si t s possible fes-ho rpidament i envia-m ho divendres o dissabte daquesta
setmana.
Dirs, quin paio ms exigent! No, no ho sc per als altres, per amb mi s.
Creu-me, si pogus crrer ms... Ms correria!
En fi, sense cap mena de suport orgnic Sabat va anar preparant una nova
etapa dactuaci a Espanya amb els escassos mitjans que va aconseguir aplegar
entre uns quants companys. Ell mateix va construir aparells ofensius originals
i en va imaginar daltres, ms complicats, que va elaborar amb la collaboraci
de diversos amics. Experimentava els seus aparells al camp de Dijon, amb
resultats ms o menys satisfactoris i que la mala sort li imped posar-los a
prova contra les forces repressives espanyoles.
A banda daquestes provisions blliques tamb preparava textos de propa
ganda que pensava dutilitzar a Espanya. Primerament ell els esbossava i des
prs els enviava a altres companys perqu els polissin. Sempre buscant nous
collaboradors, noves voluntats.
Aquest treball pacient, per constant, queda fora ben reflectit en una
carta que Sabat va enviar a Francisco Plo Sanmiguel, a qui havia acudit
buscant ajuda i amb lafany de comprometre ms gent en la lluita antifran
quista. La carta est escrita a Dijon el 14 de febrer de 1959. Heus-ne aqu
alguns extractes:
s una vertadera llstima que locasi de conixer-nos no s hagi presentat
abans, perqu crec que ens hagussim ents i ens haurem ajudat mtuament.
16 Jos Padilla Boloix va morir a Terrassa lany 1980 quan tenia 71 anys
270
Sabat arrossegava la malaltia des que va estar a la pres de Montpeller. A

la tardor de 1958 el seu estat havia empitjorat. Una lcera gstrica va motivar
el seu ingrs urgent a lHospital Regional de Dijon, on va ser operat el 3 de
novembre.
El Quico accept la intervenci quirrgica quan vertaderament no hi ha
via altre remei. Havia acudit a lhospital perqu lintervinguessin tres vegades
i a lltim moment havia decidit anar-sen, amb lesperana que una terapu
271
La mort
tica farmacolgica aconseguiria guarir-lo. Francesc Sabat temia loperaci,

sobretot per lanestsia. Li resultava insuportable pensar que romandria in
conscient en mans de persones que disposarien del seu cos i de la seva vida
sense que ell tingus cap possibilitat de reacci. Aquest pensament li era into
lerable. Daltra banda, sense arribar a ser una obsessi, no descartava la possi
bilitat que els agents franquistes intentessin assassinar-lo, i que la seva immo
bilitzaci subsegent a loperaci fos la millor oportunitat.
En una carta escrita des de Dijon el 28 doctubre ens deia:
Lendem Sabat va entrar al quirfan. Loperaci va ser un xit, i Leonor

va passar 24 hores sense moures de la capalera del malalt. Els seus amics van
passar tot el temps que tenien disponible amb ell.
Al cap de quinze dies lhospital els advert que li donarien lalta i que, com
que no tenia famlia declarada a Dijon, lenviarien a una residncia de gent
gran per passar la convalescncia.
Diego Prez Lecha18 i Mara Aranda Comn, amics seus, per tal devitar-li
un nou disgust el van acollir a casa seva. Al cap de dos o tres dies la ferida va
comenar a supurar, per Sabat no volia ni sentir a parlar de tornar a
lhospital. Mara Aranda 19, la companya del seu amic, va tenir-ne cura abne
gadament. La seva slida constituci fsica va permetre que recupers la salut
amb rapidesa. En deu dies va engreixar-se quatre quilos dels molts que havia
perdut, i retrob el bon humor i loptimisme.
A mitjan desembre Sabat va comunicar als seus amics Diego i Mara,
que tant dafecte li havien demostrat, que ja havia recobrat les forces per
valdres per ell mateix i que ja havia roms prou temps inactiu. Volia ocu
par-se altra vegada de les coses dEspanya sense perdre un instant, i per a
fer-ho li calia una independncia total, per no comprometre ning en les se
ves activitats. Va tornar a la petita habitaci moblada, situada al nmero 2
del carrer Fontaine-Sainte-Anne, que havia llogat a la senyora Petit 20 a loc
tubre de 1958. Novament va comenar els viatges cap a Pars i a altres ciu
tats franceses.
Vora aquelles dates va rebre una carta de lngel Marqus Urd, que pur
gava trenta anys a les presons espanyoles, la qual li caus un disgust. Ja hem
explicat que desprs de latracament a Cubiertas y Tejados, la repressi a Cata
lunya va ser una conseqncia directa de la detenci de lngel. Tot i aix,
Sabat shavia ocupat de la seva defensa i tamb li havia enviat diners diverses
vegades a la pres. A la carta, ngel Marqus li deia que mentre que ell es
floria a la pres, ell vivia alegrement a Frana. Davant duna acusaci tan in
justa, es limit a arrufar les celles i a declarar als seus amics: Veieu que no puc
abandonar?.
Com recordars, quan et vaig venir a veure em trobava malament. Crec

que tinc una perforaci a lestmac i m han doperar. No obstant, el meu
darrer treball i les meves darreres lnies vull que siguin per ajudar els meus
estimats amics.
Tenvio aquests fulls per tal que me ls passis a net i a mquina, en francs
i en castell, per entregar-los a un advocat. Si men surto daquesta continuarem el nostre treball, amb el qual estic identificat17. No oblidis el que et dir:
sobretot no diguis a ning, a ning, la meva crtica situaci.
Quan es va decidir loperaci, Sabat estava entre la vida i la mort. El 31
doctubre va haver de ser traslladat durgncia a lhospital. Estava tan dbil
que, tot i la urgncia de loperaci, els metges van haver dendarrerir-la tres
dies, perqu retrobs les forces.
El Quico volia que els seus amics de Dijon li prometessin que mentre es
tigus inconscient no el deixarien sol en cap moment. Per per motius de
treball no podien comprometre-shi. Van decidir trucar la seva companya
Leonor, que era a Tolosa, pensant que ning millor que ella podria estar a la
vora de Sabat el temps que calgus. Leonor va dir que es mudaria a Dijon, i
va arribar-hi el dia 2 de novembre.
A lhospital, va explicar a Sabat que per poder fer el viatge, al carrer Bel
fort de Tolosa (seu del Moviment Llibertari) li havien hagut de donar 50.000
francs. Ell va reaccionar dall ms malament. Es va incorporar tot duna i va
treure de sota el coix 60.000 francs, que el mateix dia li havia donat el patr
en concepte de treballs efectuats. Els va donar Leonor: Pren-los! Quan tornis
a Tolosa els tornes. No vull pas res dells!.
18Diego Prez Lecha nasqu a Ario (Terol) el 17 de maig de 1910 i mor a Morells (Pirineus Orientals),
on residia des de 1979, el 27 de mar de 1982.
19 Mara Aranda Comn va nixer a Ario (Terol) el 14 de febrer de 1912. Al febrer de lany 1992 vivia a
Morells (Pirineus Orientals).
17 Precisament fa referncia a la redacci dun llibre sobre la lluita del Moviment Llibertari contra el
20 Quan va anar-sen cap a Espanya per darrera vegada va deixar sobre la tauleta de nit de la seva habitaci
franquisme.
el llibre La mano de Stalin sobre Espaa, de W. G. Krivitsky.
272
273
La mort
Poc temps desprs havia constitut un grup per tornar a Espanya. Abans
denfilar el cam de la frontera, Sabat desitjava passar uns dies amb les seves
filles, que eren a Tolosa. El 24 de desembre de 1958 va adrear una demanda
al ministre dInterior a travs del prefecte del Departament de Cte-dOr,
adjuntant un certificat mdic que atestava la seva necessitat de passar uns dies
de convalescncia amb la famlia.
Vet aqu una carta de Sabat en qu exposa el seu propsit i dna notcies
de la seva salut, datada el 26 de novembre de 1958 des de Dijon.
residncia dictada contra ell el 8 dabril de 1958, en execuci de la sentncia

del Tribunal dApellaci de Montpeller del 18-12-1957 que el condemn a 6
mesos de pres i a 5 anys de prohibici de residncia.
Avisin l interessat daquesta decisi...
En escriuret aquestes lnies ja no estic a l hospital sin a casa dels nostres

amics Diego i Mara, de companyia molt grata. Aix m influeix molt moralment per poder recuperar la salut. Espero passar unes setmanes amb ells, s a
dir, el temps necessari per retrobar les forces, ja que vull demanar un mes de
perms a la Prefectura per anar a Tolosa amb la famlia [...].
No t he escrit abans pel segent motiu: quan em creia lliure de tota complicaci arran de loperaci, les coses van canviar. Aquests darrers sis o set dies
els he passat fora malament i molest, ja que sem van infectar uns punts de la
ferida, s hi va formar un abscs, i van haver dobrir-la per tal que en sorts el
pus. Tot plegat em va causar febre durant uns dies.
Gaireb ja m he refet daquesta petita complicaci, tot i que em sento
cansat i sense gaire forces, les quals vaig retrobant a poc a poc.
El metge va dir que la infecci no era gens greu. El dissabte molts malalts
van ingressar a l hospital, uns per operar-se, daltres amb malalties o ferides,
i als que estvem ms o menys convalescents ens volien enviar a una casa de
reps per seguir el tractament fins que ens hagussim refet completament.
Jo vaig demanar al metge que menvis a casa meva, s a dir, a casa dels
nostres amics Diego i Mara, petici que va acceptar amb reserva. La Mara
t cura de mi i noms visito l hospital cada tres dies.
Et dir que des que estic a casa dels amics he millorat un cent per cent i
espero refer-me del tot daqu unes setmanes.
La illusi de passar un mes amb la famlia va fer-se fonedissa en ser-li
comunicada el 13 de gener de 1959 la decisi ministerial, que deia:
Tinc l honor de comunicar-li que considero totalment inoport el retorn
daquell estranger al Departament de lAlta Garona. I amb major motiu perqu laccs a aquest departament li est vedat per lordenana de prohibici de
274
La policia no el perdia de vista ni un moment, ni volia perdrel, per Sa

bat aplicava al mal temps, bona cara i seguia ocupant-se activament del seu
projecte de tornar a Espanya.
La seva feina com a muntador de calefacci a Dijon les sortides les feia
els dies de descans hagus pogut dissimular la seva activitat clandestina.
Per era Sabat, i ning no ignorava de qu era capa.
Totes les amistats li aconsellaven que no prengus cap decisi abans del X
Ple Intercontinental de Nuclis del MLE-CNT, anunciat per al mes dagost de
1959 a Tolosa. Sanull per disposici de la prefectura, i es celebr a Vierzon
(Cher) entre els dies 9 i 13 de setembre.
Sabat tenia lesperana que sorgs una nova orientaci en aquest ple, i
sovintej les reunions preliminars locals, va ser delegat al Ple Regional, i va
compartir amb molts altres companys la illusi que shi assols la unitat con
federal, de la qual ell era un fervent partidari.
An a Vierzon com a espectador. Va seguir atentament els debats, va par
lar amb uns, va discutir amb altres, es va empipar amb alguns. Tots, per
amb arguments si fa no fa idntics, li deixaven anar la mateixa resposta:
Espera... espera....
All va topar amb el seu amic Joan Perell, de Gav, a qui va dir:
Sc aqu per si arriba el moment daclarir coses, amb tota la documen
taci i els justificants de les meves activitats, que sempre han estat a favor dels
companys presos, de les seves famlies i de la propaganda contra la tirania que
pateix Espanya.
Li explic tota la seva amargor, la desesperaci que li causava veures tan
incomprs:
Amb la meva activitat noms he arreplegat disgustos, odis i infmies.
Qui mataca s precisament qui em deu suport i no ho fa per poder mante
nir-se en els seus crrecs i per la temor dhaver de viure un dia amb el fruit
del seu treball. Ens coneixem des de la nostra infncia i saps com sc, que
no puc propagar les idees que defenso i alhora no donar lexemple. No puc
quedar-me indiferent davant dun poble trat i condemnat al patiment moral
i fsic. No puc pair la passivitat de lexili, amb els seus comicis que no apor
275
La mort
ten cap soluci al problema que ens concerneix com a persones idealistes.
Considero que lalliberament de la terra que ens ha vist nixer sha
daconseguir amb lacci, i no amb els discursos i el paperam. s un engany
anomenar-se idealista si no ss revolucionari per lacci i si es viu de lesfor
dels altres. La somnolncia i el fre que sobserva als equips de torn 21, ms que
enigmtic s sospits. Es pot suposar que els que sempre han viscut de les
cotitzacions prefereixen que lexili sallargui per poder continuar vivint de
lOrganitzaci.
s fcil imaginar que paraules com aquestes reforaven les malvolenes
que, com veurem, no es van extingir ni amb la mort de Sabat.
Conclogu el comici i en definitiva... Qu? Els acords van ser quelcom
semblant al part de les muntanyes22. Un altre any malaguanyat, deia Sa
bat.
Per el cas s que aquesta vegada, encara que ho hagus volgut, no hauria
pogut esperar. Havia sortit a la superfcie una altra vegada el cas de Page de
Roussillon. Desprs dhaver obtingut dos autos de sobresement, sel volia
inculpar per tercera vegada. Els recursos presentats pels seus advocats havien
estat rebutjats. Lltim, presentat al mar de 1959, va ser desestimat per la
Fiscalia de Li al novembre del mateix any, i la resoluci el feia estar en una
situaci delicada: havia de comparixer novament davant dels tribunals i aix
li ho van notificar:
bunal de Cassaci, en resoluci del 5 de novembre de 1959, ha rebutjat el

recurs extraordinari presentat contra la resoluci de data 20 de febrer de 1959
del Tribunal dApellaci de Li, Sala dAcusaci.
La Fiscalia del Tribunal dApellaci.
Li, 7 de desembre de 1959.
EL FISCAL.
El Fiscal del Tribunal dApellaci de Li:

Segons larticle 617 del Codi de Procediment Penal s informa a travs
daquesta carta certificada a Sabat Llopart, Francesc, acusat de temptativa
de robatori amb agreujants i homicidi voluntari, domiciliat a Dijon, 2 rue de
la Fontaine-Sainte-Anne, a casa del Sr. Petit, que la Sala Criminal del Tri21 Aix dels equips de torn sexplica pel fet que, entre 1945 i 1972, s a dir 28 anys dactuaci, noms 6
homes es van succeir en el crrec de secretari general del MLE. Alguns hi van tenir un pas efmer, com Manuel
Luis Blanco lany 1949 (mort a Dijon el 17 de novembre de 1971, als 55 anys). Un de sol, en un total de
quatre nomenaments, va ocupar el crrec durant 17 anys, rcord difcilment superable. Un altre hi va estar
quatre anys consecutius, i un tercer, tres anys en dues vegades.
22La unitat del Moviment Llibertari Espanyol es va cimentar al I Congrs Intercontinental de la CNT dEs
panya a lexili, celebrat a Llemotges lagost de 1960. L1 de novembre del mateix any es divulg un manifest
dunificaci signat per Gins Alonso i Roque Santamara Cortiguera, en nom del Subcomit Nacional i del
Secretariat Intercontinental respectivament (vegeu el nmero 43 de CNT de Mxic, desembre de 1960). Al
novembre de 1960 es va celebrar al teatre Alhambra de Pars un mting per segellar la reagrupaci confederal,
acte que va presidir el veter Cipriano Mera Sanz. La unitat confederal va ser ratificada normalment al II
Congrs Intercontinental celebrat a Llemotges a lagost-setembre de 1961.
276
Sabat estava realment fart de tribunals, togues, empresonaments i resi

dncies vigilades, i no tenia cap intenci de deixar-se empresonar de nou.
Algunes persones li aconsellaren embarcar cap a Amrica.
Des de quan Amrica est al costat dEspanya? responia ell.
Aix, doncs, va donar per acabat el comps despera. Comptava amb amics
entusiastes que compartien el seu criteri i que estaven disposats a acompan
yar-lo. Deixava a Frana altres grups preparats, disposats a acudir-hi tamb
desprs dhaver establert les primeres bases.
Sabat, tot i la seva prudncia habitual, infravalor com va fer Face
ras la importncia i leficcia dels serveis dinformaci franquistes i les re
lacions interpolicials dun costat i de laltre de la frontera. Pedro Polo Borre
guero, excap de la Brigada de Serveis Especials, estava a Frana en funci
dadjunt a lAmbaixada dEspanya a Pars. Les seves relacions amb els mitjans
policials francesos eren dall ms ntimes, ja que shavien reforat slidament
durant la Segona Guerra Mundial.
Se li advert daquest perill, per, realment... Qu podia fer, el Quico? Als
seus viatges i entrevistes prenia tota mena de precaucions. Fins i tot quan
tornava a Dijon sempre lesperava una persona amb un bitllet dandana a
lestaci per tal que no es pogus provar que havia sortit de la ciutat. No era
prou. Amb la mesura de confinament que pesava sobre seu els agents fran
quistes podien trobar, directament o a travs dalg altre, totes les condicions
immillorables per conixer les seves passes que versemblantment eren tole
rades i preparar-li en el moment escaient una rebuda adient a la frontera.
Sabat activava els preparatius del viatge, per s indubtable que li donaven
totes les facilitats per tal que pogus fer-ho. Ja no es tractava de jutjar-lo, all
que volien era eliminar-lo definitivament.
Sabat, cam de la frontera, ens va trucar per telfon a Pars el 17 de desem
bre de 1959: Una forta abraada a tothom. Grcies i fins la propera, si ens
tornem a veure....
277
La mort
A les acaballes de desembre un company de Dijon va rebre una carta de

Narbona, descriptura i signatura desconeguda. Deia que com a conseqncia
del mal temps, Sabat endarreria el seu viatge a Espanya fins a la primavera.
Aquesta carta ha estat sempre un enigma. Potser va ser un ardit del mateix
Sabat per despistar els qui li seguien les passes, fet del qual era conscient...
El 5 de gener de 1960 les ones transmetien la mort del Quico i dels quatre
companys que anaven amb ell.
El quintet va creuar la frontera el 28 o el 29 de desembre al vespre. Sabem
que alg va acompanyar el Quico amb cotxe fins a Amlie-les-Bains i que des
dall sencamin cap a Montalb-dAmlie, on, a la muntanya, lesperaven els
quatre companys. El cam que agafava el grup era un cam gens habitual, que
lobligava a fer una llarga caminada per la muntanya abans, fins i tot, dhaver
arribat a la frontera. Aquest fet permet suposar que Sabat intua perfecta
ment el perill que els amenaava al vessant espanyol, o que com a mnim es
curava en salut amb totes les precaucions possibles per tal de desorientar
aquells que li preparaven amargues sorpreses.
Els homes que formaven el grup eren: Antoni Miracle Guitart 23, de 29
anys; Rogelio Madrigal Torres 24, de 27; Francisco Conesa Alcaraz 25, de 39; i
Martn Ruiz Montoya 26, de 20.
La Gurdia Civil, amb temps suficient, havia enllestit una rebuda digna
de Sabat a la zona fronterera: postos i vigilncia a totes les muntanyes, cri
lles de carreteres i camins, i a les entrades dels pobles. Totes les masies eren
observades especialment. En grups de dos o tres la Benemrita estava en
alerta permanent.
Tropes de refor, llestes per a qualsevol contingncia, estaven acantonades
a Besal, Beuda i Albany. Altres patrulles recorrien tothora la zona deventual
infiltraci. Els masovers, carboners, llenyataires, etc., havien estat advertits
que tenien lobligaci de comunicar immediatament la presncia de qualsevol
persona desconeguda.
Soli el 9 de mar de 1955, va sortir en llibertat provisional i va passar a Frana al novembre de 1957. Lany
1958 va ser secretari de Propaganda de les JJ.LL. a Li i lany 1959 secretari de la mateixa organitzaci de
Clermont-Ferrand, on treballava com a paleta en una obra.
24 Madrigal nasqu el 5 de novembre de 1933 a lHospitalet de Llobregat. Residia a Dijon, on treballava
de paleta. Va anar-sen a Frana lany 1956, desprs dhaver desertat de lExrcit espanyol a la Seu dUrgell.
25 Conesa va nixer a Barcelona el 21 de desembre de 1921. Residia a Li, on treballava de xofer. Havia
creuat la frontera cap a Frana lany 1950.
26Ruiz nasqu a Provins (Sena i Marve) el 13 dabril de 1939. Tenia nacionalitat francesa i residia a Li.
A partir de mltiples informacions, declaracions i testimonis que hem

aplegat reconstruirem amb tots els detalls possibles les darreres peripcies del
grup fins a la seva exterminaci.
A travs del post de Llad se sab que el 30 de desembre a dos quarts de
cinc de la tarda cinc individus vestits amb granotes, passamuntanyes i botes
de muntanya havien estat vistos als marges del riu Manol, aparentment sense
armes.
Dues hores ms tard, un parell dhomes que duien granotes blaves es
van presentar als colons dun mas per comprar queviures, dient que eren
contrabandistes. Poca estona desprs van ser vistos amb tres homes ms
camp a travs direcci al riu Muga, com si es dirigissin vers la frontera
francesa.
En rebre aquestes informacions el cap de la lnia de Sant Lloren de la
Muga, van ser cursades les ordres escaients per reforar-hi la vigilncia.
El dia 31 una parella a cavall, el tinent en cap de la Lnia de Besal acom
panyat dun gurdia, van anar a parlar amb els camperols de Mai de Mont
cal per aconseguir ms informaci, sense xit, i van enfilar una muntanya
des del cim de la qual sabraava amb la vista tota la vall. Des dall van po
der veure com sortia fum de la xemeneia del Casot de Falgs, un mas situat a
un quilmetre al sud-est de Falgs, a prop de Besal. Els gurdies sabien que
aquell mas estava deshabitat, i a dos quarts de nou del mat hi van dur a ter
me un reconeixement. Un dels gurdies, en aproximar-se al mas Casot, va
ser rebut amb una rfega de metralleta. Es va deixar caure del cavall tot fentse el mort i va poder veure com cinc homes fugien i sendinsaven a la mun
tanya. No hi havia dubte, era el grup de Sabat. El terreny daquella zona
era intricat i fronds i els fugitius van poder fer-los perdre la pista.
Els gurdies van avisar per telfon des de Mai a Besal. Van aplegar totes
les forces possibles per enviar-les a lindret de lincident. La Comandncia de
Figueres tamb hi va fer arribar reforos. La informaci va ser transmesa al
coronel del Ter i a totes les comandncies limtrofs.
El grup perseguit va extremar sens dubte les precaucions per no ser loca
litzat i ho aconsegu durant tres dies. s molt possible, per, que el Quico no
imagins la magnitud del dispositiu que shavia engegat per tal dimpedir de
totes passades que arribs a Barcelona.
Quan les primeres forces varen arribar a Falgs, sota el comandament del
capit de la tercera companyia, sorganitz una batuda a la zona nord del
punt de trobada, i amb les forces de Figueres van cobrir la zona sud, batent el
278
279
23Miracle va nixer el 20 de novembre de 1930 a Brfim. Detingut a Barcelona en caure la impremta de la
La mort
terreny immediat al punt de lacci. Tot aix sense cap resultat. Van arribar
notcies que el grup havia estat vist en direcci sud-est, com si sencamins a
Espinavessa, amb les armes ben visibles. Llavors les forces van decidir envol
tar la zona on es creia que era el grup: Borrass, Taravaus, Llad dEmpord
i Crespi, sense descuidar-se de tots els passos del riu Fluvi.
El coronel en cap del 24 Ter sencarreg de la coordinaci dels serveis
entre les comandncies de Figueres i Girona. Des de la Direcci General
sorden tamb a les comandncies de Tremp, Lleida, Manresa i Barcelona
adoptar les mesures escaients per si el grup reeixia de penetrar a les respectives
demarcacions.
Les darreres informacions del dia 31 foren que la partida sencaminava cap
al sud, a pocs quilmetres del riu Fluvi. Per tal que no poguessin retornar a
Frana es van organitzar controls i postos.
Pels volts de les deu de la nit del dia 31, forces que vigilaven els afores de
la Palma, als voltants del riu Muga, van escoltar diverses vegades la piuladissa
de la guatlla. Posteriorment es va comprovar que el grup duia un reclam
daquesta au. Aix, doncs, el ms probable s que, malgrat la vigilncia, el
grup creus el riu la nit del 31.
L1 de gener es van batre les dues ribes del riu Fluvi i es va augmentar el
dispositiu de les forces en profunditat cap al sud de la provncia de Girona. Va
transcrrer el dia i no shavia aconseguit saber res de nou de la partida.
La mateixa Gurdia Civil va reconixer que, durant les investigacions,
pagesos i treballadors els van donar sovint pistes falses que els van dificultar
la feina, especialment a Fla i a Fontcoberta. Aquesta ajuda pot ser que fos
voluntria o involuntria, ens limitem a consignar-la.
Tenint en compte la possibilitat que el quintet shagus dividit per traves
sar ms fcilment els cordons de vigilncia, el dia 3 es van collocar dues no
ves barreres entre Caldes de Malavella i Platja dAro, i entre Hostalric i
Blanes.
El diumenge dia 3 van localitzar el grup altra vegada. Vora les onze del
mat, una patrulla destacada a la vora de lermita coneguda com el Castell de
la Mota, formada per un cap i dos gurdies va observar amb uns prismtics
entrades i sortides al mas Clar, casa situada a la Mota (terme municipal de
Sarri de Ter), entre Banyoles i Girona. La patrulla sabia que all noms hi
vivia un matrimoni, Juan Sala Matas i Balbina Alonso.
Els dos gurdies shi van dirigir amb la major rapidesa possible, mentre el
cap demanava reforos a la Comandncia.
Ja amb els reforos van envoltar tota la casa, i en van controlar les sortides.
Els agents aguaitaven ben amagats rere la vegetaci.
Cap a la una de la tarda van veure de lluny un home vestit amb una gra
nota que venia dun rierol proper. Al cap duns minuts en va aparixer un altre
i aix successivament fins a cinc. Tots van entrar a la casa. Ja no hi havia dub
tes, aquell era el grup tan buscat, complet, a tir de pistola.
Mentrestant van anar arribant reforos. El comandant segon en cap,
que era a Girona, dispos la sortida immediata del capit Jos Blzquez Pe
draza i vint nmeros, als quals nafeg sis que restaven a Sarri de Ter. Tam
b va ordenar que el tinent Fuentes i catorze homes efectuessin una batuda
en direcci a Sant Gregori i Canet dAdri, per si el quintet shi encaminava
en fugir.
En arribar el capit Blzquez i els seus homes dispos el setge de la masia.
Pocs minuts desprs, tres homes sortien defora la casa i enraonaven a la part
anterior. El capit orden disparar. Un dels homes va caure abatut, mort. Era
Francisco Conesa Alcaraz. Els altres dos van aconseguir tornar a entrar a
ledifici, ferits. El Quico de dos trets, un a la natja esquerra i laltre en una
cama. Martn Ruiz amb una ferida lleu en un bra.
Tot duna organitzaren la resistncia. La mestressa de la casa va ser ferida
en una m en intentar tancar els porticons de les finestres. Era un combat a
mata-degolla. El gurdia civil Jess Gonzlez Otero, en apropar-se al mas
cercant el recer dunes pedres, va rebre un tret en una cama. Els seus com
panys no el van evacuar fins que no fosquejava per tal devitar noves baixes.
El tiroteig va allargar-se tota la tarda. Els resistents, per estalviar munici,
van emprar una escopeta dels pagesos i tots els seus cartutxos. Els atacants no
es van arriscar a assaltar-los a ple dia.
A dos quarts de sis de la tarda va arribar el cap de la Comandncia, el ti
nent coronel Rodrigo Gayet Girbal, per comandar la direcci de les opera
cions. Cap a dos quarts donze de la nit les forces atacants van ser guarnides
amb cartutxos i granades de m.
A les onze de la nit aproximadament shi incorpor el tinent Francisco
Fuentes Castilla-Portugal, que acabava de dur a terme la batuda que se li ha
via ordenat. Al cap de poca estona hi arribaren el general en cap de la segona
zona, el coronel en cap del 31 Ter i cinquanta gurdies de refor provinents
de la Comandncia Mbil de Barcelona. Aquests van subministrar queviures,
i tamb alcohol a dojo, que segons un informe de la mateixa Gurdia Civil va
contribuir a aixecar encara ms la moral.
280
281
La mort
Els quatre supervivents havien pogut comprovar el setge infernal que

shavia muntat al seu voltant i esperaven amb impacincia que fosquegs per,
intentar una fugida desesperada, ja que estaven irremeiablement perduts. Ells
no podien demanar reforos.
Cap a la una de la matinada una nuvolada espessa va cobrir el cel, ama
gant la lluna i enfosquint la nit com la gola dun llop. Era una sort que dema
nava ser aprofitada. El Quico havia preparat la fugida durant el dia. Havia fet
un forat a terra per poder arribar directament a lestable, que estava a la part
inferior, i aix evitar lentrada de la casa, que estava perfectament batuda.
Havien de jugar-se el tot pel tot.
Van espitjar una vaca que va sortir trotant en la fosca. Els assetjadors van
orientar les armes vers el soroll que feien les pelles de lanimal i la van crive
llar a trets. Alhora, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van sortir corrents en
direcci contrria per intentar posar-se a recer entre la vegetaci de la mun
tanya. All, per, tamb hi havia els fusells de la fora pblica, que els van
abatre a trets per sempre.
Sabat va intentar fugir tamb, per sense crrer. Ans al contrari, ajagut i
arrossegant-se per terra, centmetre a centmetre va anar avanant fins a arri
bar als primers matolls. Els gurdies civils estaven ajupits a pocs metres.
Immbil, gaireb sense respirar, va escoltar com alg satansava vers ell, tam
b a rossegons, i deia:
No dispareu, que sc el tinent... No dispareu, que sc el tinent...
Efectivament era el tinent de la Gurdia Civil Francisco de Fuentes que, sen
se saber-ho, estava davant dels nassos del Quico. Aquest, li endiny un tret a
boca de can i el va matar a lacte. Els altres gurdies no podien saber de quina
arma provenia el tret. Llavors Sabat va tenir una inspiraci immediata. Va
avanar en la direcci don venia el gurdia repetint les paraules que havia sentit:
No dispareu, que sc el tinent... No dispareu, que sc el tinent...
Grcies a aquest viu ardit va aconseguir franquejar el tres cordons de gur
dies que al comandament del tinent coronel en cap de la 131 Comandncia,
Rodrigo Gayet Girbal, encerclaven el mas.
El dia 4, en comenar a fer-se de dia, els assetjadors van trobar el cadver
de loficial i els tres dels membres del grup perseguit. En faltaven dos, encara.
Van disparar uns quants trets contra la casa per saber si encara hi havia reac
ci, i en comprovar que no rebien cap resposta, shi va enviar una parella per
tal que lassalts, protegida pel foc dels seus collegues. La parella va entrar-hi
sense dificultats. El matrimoni, esborronat, estava arraulit dins duna habita
ci. Els gurdies van visitar una habitaci rere laltra. Al fons de la casa hi
havia un forn de pedra. Els uniformats, que no estaven disposats a crrer ms
riscos, van llanar-hi a dins dues bombes lacrimgenes. Al cap de pocs minuts
en sortia una ombra cega i mig asfixiada. Una rfega mortal va acollir
laparici de Martn Ruiz. El quart del grup queia desplomat. Per, havent-ho
registrat tot una vegada i una altra, no havien pogut trobar-hi el cinqu. Van
haver de rendir-se a levidncia: Sabat shavia esfumat! El Quico shavia fet
foneds entre les malles de ms de cent homes armats fins a les dents.
Quan es va comunicar el resultat de loperaci al comandament superior,
aquest immediatament va donar lordre de perseguir el fugitiu sense badar un
minut.
Un detall digne dassenyalar va ser larribada precipitada de lexpolicia
Quintela, excomissari principal i excap de la Brigada Politico Social, ja jubi
lat i retirat a Galcia. En assabentar-se que el seu vell enemic estava assetjat a
Sarri de Ter va precipitar el viatge amb el seu gossot Bloodhound, per, par
ticipar a la caa de munteria que shavia organitzat. No es volia perdre el
plaer dassistir a la captura o mort de lhome que, en tota la seva carrera de
policia, ms vegades lhavia deixat en ridcul i que havia estat qui ms mal
decaps li havia donat. Es pensava que havia arribat el moment dassaborir la
venjana.
Els rastrejadors de dues potes havien perdut la pista i fins i tot el gos caa
dor de sang, dolfacte extraordinari, feia tombs com nima en pena sense
saber quin rastre seguir. Probablement perqu Sabat solia dur a sobre una
bossa amb pebre quan caminava per la muntanya, precisament per tal de
neutralitzar els eventuals rastrejos amb gossos.
Tot i que el Quico havia guanyat unes hores davantatge, la seva situaci
era dall ms crtica. A travs dels amos del mas els gurdies van saber que
Sabat estava ferit: a banda de les dues ferides esmentades, una tercera bala li
havia obert netament un trau al coll. Els dos altres projectils, que no podien
haver estat extrets, el feien patir enormement, i abans de fugir de la casa, se
gons els masovers, va haver dinjectar-se morfina per calmar el dolor. Don
treia les forces per continuar fugint?
Tot el dispositiu engegat durant el dia 4 per localitzar-lo va ser debades.
El dia 5 a trenc dalba el Quico entrava sigillosament a lestaci de For
nells de la Selva, a uns 12 km de Girona. Probablement mai no sabrem com
va poder arribar fins a all. Podem imaginar que durant la nit del 4 al 5 va
creuar el riu Ter aiges amunt del pont de la Devesa de Girona, ja que se
282
283
La mort
gons declaracions posteriors dels ferroviaris quan va pujar al tren duia la

roba molla.
A dos quarts de set sortia de Girona un tren correu, que venia des de
Portbou i que saturava a totes les estacions fins a Maanet. Es va amagar fins
que el tren no va posar-se en marxa. Llavors va pujar, pistola a la m, a la
mquina, deixant astorats el maquinista, Pedro Garca Marcos, i el fogoner,
Joaquim Puig Surez. Els va tranquillitzar i els va demanar alguna cosa per
menjar, es moria dinanici. Li van donar els entrepans que duien i sels va
cruspir vorament. Tot seguit, com si es tracts de la cosa ms natural del
mn, els va dir:
Ara ocupeu-vos de la mquina. No us atureu fins a Barcelona!
Els dos homes van pensar que veien visions. Un home armat els commi
nava aix, com aquell qui res, a no aturar-se fins a Barcelona.
Fins a Barcelona...?
El maquinista li explic que all era impossible, ja que a Maanet es can
viava la locomotora de vapor per una delctrica i que, de totes maneres, calia
respectar els senyals del recorregut.
Sabat no va badar boca. Sabia prou b que la seva ordre era irrealitzable.
Les seves paraules obeen lafany darribar a la Ciutat Comtal, a la SEVA Bar
celona...
A Maanet-Massanes, tal i com estava previst, el tren va maniobrar per
canviar de mquina. Quan ja estava a punt de sortir cap a Barcelona, la mqui
na de vapor creuava per una altra via, marxa enrere, contigua a la del tren.
Aleshores el Quico va saltar duna per pujar a laltra. Conduen lelctrica el
maquinista Josep Saladrigas Escofer i lajudant Carlos Virumbrales Cacedo.
Per el maquinista i el fogoner de la primera shavien quedat a Maanet i
no van trigar gaire a explicar laventura que havien viscut feia una estona.
Conseqentment es va donar lalerta a totes les estacions del recorregut.
Sabat no es feia illusions. Malgrat que els hagus suplicat que no esmen
tessin la seva presncia estava convenut que a la propera estaci ja li haurien
preparat una bona rebuda.
Pels volts de les vuit el tren arribava a la vista de Sant Celoni. A uns 1.500
metres de lestaci, Sabat, que atalaiava la via, va ordenar al maquinista que
disminus la velocitat en un revolt. Segons desprs, accelerava amb un viat
ger menys.
Des de Fornells de la Selva el Quico havia aconseguit avanar cap a Bar
celona uns 45 km, per la ciutat dels seus somnis encara era molt lluny. Amb
prou feines podia caminar. La cama presentava smptomes inconfusibles

dinfecci. La febre li enfosquia la vista. Si no hagus estat per la maleda
ferida shagus pogut salvar. All mateix comenaven els estreps de la Serra
del Montseny, la muntanya dametistes, com va cantar el poeta 27. Uns
quants quilmetres ms i podria perdres pels seus vessants frondosos, en els
seus magnfics boscos de pins, sureres, alzines, fajos, roures, castanyers, aros
i fins i tot avets, que tantes vegades havia admirat. Coneixia les senderes, els
punts infranquejables. All, a la serra... podia escapar de tot un exrcit.
Per aquesta salvaci que tenia a la vista li estava vedada. Si no trobava un
metge immediatament estava ben perdut.
Sant Celoni era a prop. Coixeant i exhaust va arribar a lentrada del po
ble. Un llaurador estava enganxant un carro. Shi va atansar i li va demanar
alguna cosa per beure, alguna cosa que li calms la set ardent provocada per
la febre, que labrasava per dintre. Lhome li va oferir una ampolla de vi que
va buidar gaireb duna glopada. Com que el carreter enfilava cap al centre
de la poblaci li va demanar que li deixs pujar i hi va accedir. A dins de
Sant Celoni sen va acomiadar. Va veure una dona gran que li va inspirar
confiana i li deman on vivia el metge, lnic del poble.
La vella li ho va indicar al carrer Jos Antonio, tot advertint-lo que
potser ja no seria a casa. Si fos aix podia demanar per ell a casa del xofer, que
vivia just enfront i segurament podria informar-lin.
El metge, tal i com havia previst la dona, no hi era. Va travessar el carrer i
va trucar al nmero 26, per es va equivocar de porta. Va obrir-li un tal Fran
cesc Berenguer Roca, de trenta-tres anys. En veure aquell home que feia tan
mala fila que li preguntava pel xofer, va respondre engegant-lo a passeig,
dient-li que all no hi vivia. El Quico, ms mort que no pas viu, exclam:
Qu hi fa, deixim entrar perqu pugui descansar una mica!
Berenguer shi va oposar i el va empnyer, per la seva m va ensopegar
amb la metralleta que Sabat duia dissimulada sota la roba. Amb por, Beren
guer va aferrar-se a larma instintivament, sense tenir la intenci damollar-la.
Forcejant, els dos homes van caminar uns quants metres, fins a la cantonada
dels carrers Jos Antonio i Santa Tecla.
La notcia de la possible arribada de Sabat a Sant Celoni havia estat
comunicada a la Gurdia Civil, i aquesta, alhora, havia alertat el Soma
284
285
27 La muntanya dAmetistes, 1908, de Guerau de Liost, pseudnim del poeta catal Jaume Bofill i Matas
(1878-1933).
La mort
tent 28 de la localitat perqu acuds com a refor a lestaci. En arribar el tren

a Sant Celoni, el maquinista va comunicar el que havia succet al factor i
aquest al sergent comandant Antonio Martnez Collado. Aquest i els gur
dies Juan Moreno Naranjo i Bruno Maestro Nalda van muntar immediata
ment el servei a les immediacions del ferrocarril.
De seguida van organitzar patrulles per rastrejar la poblaci. Una delles
estava formada pel cap del Somatent i secretari local de la Central Nacional
Sindicalista (CNS) Abel Roca Sanz, un altre membre del Somatent, Jos Sibi
na Morull, el sergent de la Gurdia Civil, Antonio Martnez, i els dos gurdies
esmentats abans. Aquesta patrulla, en passar a prop del carrer Jos Antonio, va
sentir els crits de socors de lenergumen que es barallava amb Sabat. Mentre
Abel Roca hi acudia per un costat del carrer, el sergent i Sibina envoltaven
lilla de cases, per tenir Sabat entre dos focs. El Quico, per tal de desempalle
gar-se de Berenguer, amb les forces que li quedaven va clavar-li un bon mos a
la m, que gaireb li arrenca un dit. Abel Roca, amb ganes de destacar-se, ja
disparava la primera bala. En lloc de fer blanc en el perseguit va ferir Beren
guer. Sabat, panteixant, no va tenir temps per muntar la seva Thompson,
per va disparar rpidament amb la seva Colt i va ferir el somatent a la cuixa
de la cama dreta, a prop del genoll. El somatent, des de terra, va descarregar el
fusell automtic contra Sabat, per quasi simultniament, tamb va rebre per
lesquena una bala precisa del gurdia civil. El seu cadver encara va ser el
blanc de tot el carregador del somatent.
Aix, doncs, el 5 de gener de 1960 a dos quarts de nou del mat concloa
lagitada existncia de Francesc Sabat Llopart, amb el cos crivellat. Va morir,
sens dubte, com ell volia.
Trista per digna fi de la vida dun home que no va voler adaptar-se a la
poltroneria de lambient i que va esmerar tots els seus esforos en la titnica
28Vella milcia armada prpia de Catalunya. El general Severiano Martnez Anido, ministre de Governaci
durant la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), la va reorganitzar. Sobre la seva reorganitzaci
durant el rgim franquista, lexgovernador de Barcelona Bartolom Barba Hernndez diu, al seu llibre ja citat:
Coincidint feliment el govern amb aquest punt de vista (la resurrecci del Somatent), que vaig elevar lin
forme del 15 de setembre de 1945, autoritz per decret del 9 doctubre del mateix any la vigncia dun altre
del 21 de gener de 1936, relatiu al Somatent de Catalunya, donant facultats per estendre aquesta organitzaci
a la poblaci rural i pobles de menys de 10.000 habitants, no noms a Catalunya, sin a tot el territori naci
onal. Els trmits i els nomenaments van ser duts a terme amb tanta rapidesa que el 6 de maig de 1946, s a
dir, uns set mesos desprs de publicar-se el decret, el Somatent estava format per 4.434 homes a 297 pobles
de la provncia, s a dir, en quasi la totalitat de les localitats que la composen, tret de les de ms de 10.000
habitants, i dels que, per la seva escassa poblaci, no havien pogut trobar encara el nombre de persones en les
condicions precises per assolir el mnim exigit pel reglament.
287
tasca dintentar esborrar la taca infamant que el rgim franquista va posar a

la histria dEspanya.
El cos de lanarquista Sabat va ser enterrat fora de la terra santa, al ce
mentiri vell de Sant Celoni.
El metge forense, en fer lautpsia, va poder comprovar un fet que posava
en evidncia la poca glria que podien reclamar els que havien acabat amb la
seva vida. Les bales del somatent i del gurdia civil havien matat un mort. La
ferida de la cama shavia gangrenat i encara que el Quico hagus estat ats
amb tots els mitjans de la cincia moderna en arribar a Sant Celoni, hauria
estat massa tard, la seva mort estava segellada.
Quan va arribar la notcia a Barcelona, la gent es negava a admetre la
seva desaparici. El primer que va pensar s que es tractava duna maquina
ci policial. Per al poble, algunes persones sn immortals. Podia escoltar-se
dels llavis dels obrers catalans amb sorpresa, com si shagus propagat una
consigna:
Ja vindr el Quico per fer-los quedar mentiders!
No, Francesc Sabat no tornaria. No veuria lEspanya nova que un dia
lhonrar no voldrem equivocar-nos com un smbol de la lluita mai no
acabada en pro de lemancipaci de la humanitat 29.
Rdio Luxemburg difonia a travs de les ones la infausta nova el 5 de ge
ner a dos quarts de dues de la tarda.
29 Lartista Francesc Torres (Barcelona, 10 dagost de 1948) va presentar al Centre dArt Santa Mnica
XIII.
Colof
La mort del Francesc Sabat va ocupar latenci de la premsa internacional

durant fora dies. Era la primera vegada que la mort dun anarquista tenia
tant de ress. Qu hi va influir? Sens dubte el caire cinematogrfic 1 de la
seva fuga. Els seus quatre companys Miracle, Madrigal, Conesa i Martn
Ruiz van morir prcticament en lanonimat.
Els comentaris que es van fer arreu del mn al principi van coincidir
amb la interpretaci franquista: La mort dun bandoler. Aviat van anar
comprenent que el qualificatiu de bandoler no era gaire escaient en el cas
de Sabat, i van anar canviant dorientaci, per els articles continuaven es
crivint-se amb errors a manta. Entre moltes de les bajanades que circulaven,
una, per exemple, era la de pretendre que Sabat anava cap a Espanya per
venjar els seus germans Josep i Manel, tots dos assassinats. La premsa confe
deral a lexili hagus pogut rectificar aquests disbarats per, ans al contrari,
el que va fer va ser emparar-sen i propagar-los. Els seus companys de
lOrganitzaci a lexili van escriure, a la babal, les barbaritats ms imper
donables.
1 La mort de Sabat va servir dinspiraci al director cinematogrfic Jos Antonio de la Loma per a la
(Barcelona) del 17 doctubre al 22 de desembre de 1991 una exposici titulada El carro de fenc, patrocinada
pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una part, titulada Amnsia/Memria, estava
dedicada als combatents llibertaris que van morir en la lluita antifranquista. Va presentar tretze fotografies
sobre tela (2,33 m x 1,95 m) de tretze homes que representaven tots els milers que van caure amb ells. Entre
les quals hi havia les dels tres germans Sabat: Josep, Francesc i Manel Sabat Llopart.
pellcula Metralleta Stein. Lartista John Saxon interpreta Sabat (a la pellcula Mariano Beltrn) i lactor
Francisco Rabal, a Eduardo Quintela (a la pellcula comissari Mendoza). Lartista Blanca Estrada interpreta el
paper de Maria (Ana). No cal dir que la cinta, projectada lany 1974, s a dir en temps franquistes, no pretn
mnimament ser una reconstrucci histrica.
288
289
Colof
Aix, per exemple, la veterana anarquista Frederica Montseny, ben situada

per posar les coses en clar 2 i no acabar-les denterbolir, va gosar publicar
aquestes lnies al setmanari CNT del 17 de gener de 1960:
Durant el curs de la nostra gesti s han produt algun fets que hem procurat enjudiciar tenint en compte els interessos superiors de lOrganitzaci i la
necessitat de salvar-la de possibles contingncies. No sempre van ser compreses
ni apreciades en la seva mesura la cura i la bona voluntat que van ser proporcionades. La tnica general observada i la manera de canalitzar i reduir els
ecos dalguns esdeveniments han estat sempre mantingudes dacord amb lSI 3.
En aquest aspecte, com en tot, hi ha hagut criteris divergents que hem procurat tenir en compte, mantenint una posici objectiva i equnime.
No vull pensar en Sabat situant-me en el pla implacable dels qui el van

jutjar pels perjudicis que la seva actuaci hagi pogut causar a la CNT, enfront
les decisions de la qual es va rebellar, pretenent moltes vegades acte inadmissible en alg que hagi format part dels seus quadres substituir-la. Tampoc vull fer-ne un heroi, un nou Empecinado, un altre Durruti.
No el podran jutjar ni els tribunals franquistes ni altres tribunals severs:
els duna conscincia collectiva que no li perdonaran fcilment haver-se insubordinat contra ella [sic], haver passat per damunt de normes i acords.
No vull veure en la seva obsessi, en la seva voluntat desenraonada i irraonable que el va menar a Espanya contra tot inters collectiu i individual,
altra cosa que quelcom que el pot absoldre a molts ulls, com a mnim als meus:
la desesperaci de la seva nima, el seu desig desenfrenat de venjar els seus
germans morts, idea que havia esdevingut per a ell una obsessi tan gran, tan
forta, que qualsevol consideraci passava a segon terme.
Les barbaritats publicades per la premsa en general podien atribuir-se amb
justcia a la ignorncia. Les de la directora de CNT, amuntegades de gust en
tan poques lnies, es poden atribuir a qualsevol cosa tret de lerror.
Entre les 18.000 paraules de linforme de gesti del Secretariat Intercon
tinental destinat al I Congrs Intercontinental, que es va celebrar a Llemotges
a lagost de 1960, no nhi havia cap que fes esment dels cinc companys morts
en la lluita contra el franquisme.
No obstant, linforme de Frederica Montseny en feia una allusi molt
discreta. Informava que larticle citat, efectivament, no shavia datribuir a
una irresponsabilitat individual, sin a una decisi burocrtica collectiva;
ms greu, sens dubte, que si hagus estat un desvari duna sola persona. Com
que el text s breu, el reprodum a continuaci:
2 La direcci del setmanari CNT va estar en mans de Josep Peirats Valls durant sis anys, fins al setembre
de 1959. A partir del nmero 763 (13 de desembre de 1959) el va succeir Frederica Montseny. Quan les
autoritats franceses van prohibir la seva publicaci va sortir Espoir, de la qual va continuar sent la directora.
Josep Peirats, nascut el 15 de mar de 1908 a la Vall dUix (Castell de la Plana), va morir a Borriana, a la
mateixa provncia, el 20 dagost de 1989. Per a saber ms de la vida de Peirats vegeu dos nmeros de la revista
barcelonina Anthropos: el 102 (novembre 1989) i el suplement del nmero 18 (gener de 1990).
290
Sens dubte que la mort dels seus germans punyia Sabat, per aquest dolor
no noms no constitua el mbil del seu combat, sin que ni tan sols hi inter
venia mnimament: no era la venjana all que lempenyia, sin el seu amor
apassionat per la justcia. Pretendre el contrari, malgrat que fos per salvar els
interessos superiors de lOrganitzaci, equivalia no noms a desfigurar el seu
carcter geners, sin tamb a caure de ple en la impostura. Com ha quedat
pals en aquestes pgines, Francesc Sabat va comenar la lluita molt abans
que els seus germans morissin i la va continuar tal com lhavia comenada:
amb la immensa illusi de veure triomfar la insurrecci del poble espanyol i
esfondrar la desptica regncia franquista.
Ens complau assenyalar que el 14 de gener els oients de les emissions en
llengua castellana de Rdio Belgrad van poder escoltar:
Estimats oients, el nostre collaborador Rade Nikolic els parlar tot seguit
de Francesc Sabat, un revolucionari catal assassinat fa una setmana per la
policia franquista.
[...] Francesc Sabat, anomenat el Quico, militant de la Confederaci
Nacional del Treball i un dels defensors ms conseqents de la causa democrtica i republicana del poble espanyol [...]
No s aquesta locasi propcia per parlar dels mtodes de lluita ni de
condemnar o aplaudir uns o altres sistemes dacci revolucionria. All que
importa s no permetre que els enemics del poble enterboleixin la memria
dun revolucionari que, segons havia dit ell mateix, savergonyia destar viu
quan els seus dos germans i la major part dels seus companys havien estat assassinats.
3 El secretari general de lSI era Roque Santamara Cortiguera. Nascut a Quintana (Burgos), va morir a
Tolosa el 17 dabril de 1980.
291
Colof
El cronista radiofnic va parlar de la vida de Sabat amb mots elogiosos.

Lemissi acabava amb aquestes paraules: Acabeu descoltar el nostre colla
borador Rade Nikolic parlant del revolucionari catal Francesc Sabat.
Per tal que Rdio Belgrad tributs homenatge a Sabat havien estat sufi
cients unes lnies del nostre company Floreal Barcino 4 des de Frana.
El diari de Zagreb Vjesnik u Srijedu del 20 de gener va publicar un article
illustrat sobre Sabat, titulat: El Quico lluit durant 24 anys. La mort dun
combatent llegendari contra la tirania franquista (El Quico je ratovvao 24
godine. Kako je poginuo legedarni borac protiv frankisticke tiranije).
En fi, al cap duns dies els periodistes ms escrupolosos de la premsa
burgesa, sentn es van inclinar amb respecte i van decidir-se per ressaltar
amb simpatia la silueta guerrillera de Sabat, lhome de la resistncia lliber
tria, lenemic nmero u del rgim franquista.
Foren els companys de Pars els nics que van decidir reivindicar pbli
cament, tot i que amb molta discreci, la qualitat militant de Francesc Sa
bat, sense que aquesta reivindicaci causs cap perjudici als interessos su
periors de lOrganitzaci que havia invocat el Secretariat Intercontinental.
Honor que ning no va voler concedir al malguanyat Josep Llus Faceras,
assassinat en circumstncies menys espectaculars. Solidaridad Obrera de Pa
rs va obrir una subscripci per a les famlies dels cinc companys assassinats.
A Espanya com era lgic, es va fer bona propaganda del servei poli
cial. La premsa va recollir mplies informacions facilitades per la Prefectura
Superior de la Policia i per la Direcci General de Seguretat. Unes i altres
parlaven del terrible bandoler que va ser Francesc Sabat Llopart.
A lEspaa Libre de Tolosa del 7 de febrer de 1960 es publicava la primera
reacci digna dels companys, signada per Lola Iturbe 5 : Francesc Sabat i al
tres companys: que el record de les vostres proeses com a guerrillers de la lli
bertat perduri en leternitat com exemple per a les generacions que vindran.
Realment, el millor article necrolgic el va escriure Felipe Alaiz de Pa
blo 6 vuit anys abans que mors el Quico, al nmero 368 de Solidaridad Obrera de Pars (15 de mar de 1952):
Errats o no, impacients o no, de fama i renom histric, potser ms predisposats sentimentalment que disposats fredament a un nihilisme tancat, menyspreadors probablement per a la massa passiva per la qual se sacrifiquen i de la
qual no tenen ni nesperen cap ajuda, ms propers a lanonimat en ocasions
que no pas a lacumulament de reverncies darrel redemptorista ja que les
religions es funden en el sacrifici espectacular dun sol en favor de la passivitat
i la comoditat de la resta, els activistes donen la vida de cara al perill i
paguen amb les seves persones.
Els insistents sucumbeixen a mans de lEstat terrorista mentre els idelegs
terroristes per passius i les masses creients en el terror es conserven fora de
qualsevol perill aplaudint els combatents allats, per mai disposats, els inhibits, a participar ells mateixos en la lluita directa.
Aleshores Felipe Alaiz no sabia, no ho podia saber, levoluci que farien
certs inhibits que justificarien ms endavant les seves teories menyspreant
aquests combatents allats.
4Floreal Barcino era el pseudnim dun conegut escriptor llibertari.

5 Lola Iturbe Arizcuren, destacada militant anarcosindicalista, va nixer a Barcelona l1 dagost de 1902. s
lautora de La mujer en la lucha social. La Guerra Civil de Espaa, Editores Mexicanos Unidos, Mxic, 1974.
Va morir a Gijn (Astries) el 5 de gener de 1990.
6 Felipe Alaiz, periodista i escriptor anarquista, va nixer a Belver de Cinca (Osca) el 23 de maig de 1887 i
mor a Pars el 8 dabril de 1959.
292
293
XIV.
Ramon Vila Capdevila
Durant el nostre relat hem esmentat incidentalment diverses vegades el nom

de Ramon Vila Capdevila (Caracremada), un lluitador infatigable que noms
va saber descansar amb la mort. La seva vida mereixeria un llibre, i desitgem
que alg emprengui la tasca de redactar-lo algun dia1.
Ramon va nixer a Peguera, poble proper a Berga, el 2 dabril de 1908. El
sobrenom de Caracremada li venia dun accident que va patir de jovenet. Un
dia de 1923, quan estava amb la seva mare al camp, els va sorprendre una
tempesta i van aixoplugar-se imprudentment davall la capada dun arbre. Un
llamp va matar lautora dels seus dies i a ell va deixar-li una empremta indele
ble de cremades al rostre. Tanmateix, el sobrenom que va guanyar-se poste
riorment entre els seus ntims va ser el de Jabal; pel seu carcter solitari, indi
vidualista, summament discret i, fins i tot, esquerp.
De constituci herclia, Ramon era un home de muntanya. La seva forta
lesa fsica a vegades el menava a ser injust amb els companys que guiava a
travs de la frontera franco espanyola i que tenien menys resistncia. La seva
frugalitat era tan proverbial com la del camell.
De molt jove es va afiliar a la CNT. Va participar activament a la insurrec
ci de Fgols (1932). Quan el moviment va ser esclafat, Ramon va anar a pa
rar als soterranis de la pres de Manresa.
1 Els dessitjos dAntonio Tllez es veurien realitzats. Veure: Josep Clara i Resplandis, Ramon Vila,
Caracremada. El darrer maqui catal,, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2002.
295
Va sortir en llibertat per la Repblica, com ja sabem, va acarnissar-se

amb la repressi contra els militants de la sindical anarcosindicalista. Per po
der escapar a la persecuci constant va haver de canviar diverses vegades de
localitat.
El 18 dabril de 1936 dos agents van detenir Ramon Vila i el seu cos, Ra
mon Rives Capdevila, a Castell de la Plana. Van intentar aplicar-los la llei
de fugues, per el projecte dels gurdies va resultar ms difcil de dur a terme
del que shavien pensat. Desprs dun fort tiroteig, lagent Leandro-Ernesto
Bayona va rebre dos trets; un que li va partir el cor i un altre que polvoritz el
seu cervell.
Desprs de ser castigat per la Repblica amb quatre mesos de suspensi del
crrec i de sou, aquest policia havia estat destinat a la plantilla de Castell on
pensava continuar fent mrits.
Un altre agent, Ramn Beas Jimnez, va haver de ser ats per fractures a
lhmer dret i al cbit i radi esquerres. Les ferides no van ser mortals, ja que
desprs de la victria franquista van ascendir-lo a comissari.
El Ramon Rives va morir a lenfrontament: a lhospital van poder comp
tar setze perforacions intestinals.
Caracremada, assetjat en un hort de tarongers proper a la caserna de la
Gurdia Civil, es va rendir a la Benemrita en haver esgotat les municions. Va
sortir de la pres el 19 de juliol de 1936, quan, en esclatar la sublevaci militar
contra la Repblica, els obrers van obrir les portes de les presons.
Ramon va participar als combats de Catalunya fins a la derrota total dels
revoltats. Posteriorment, els obrers de la central trmica de Fgols-Les Mines
el varen nomenar delegat dAbastiments. Ms endavant va ser comandant del
cos de Carrabiners.
Quan va caure Catalunya va fugir cap a Frana. El van internar, com a
tants altres milers, al camp de concentraci dArgelers. Lany 1940 va saltar-ne
el filat per tornar cap a Espanya. Un cop all, amb altres companys va orga
nitzar grups mbils dacci armada contra el franquisme.
En un dels seus viatges cap a Frana va ser detingut pels alemanys, que el
van recloure a la ciutadella de Perpiny. Al cap duns mesos la Todt alemanya
va decidir emprar els seus msculs a la mina de bauxita de Bedarius (Erau). Al
febrer de 1944 sincorpor a la resistncia francesa. Desprs de lalliberament,
va reprendre la lluita interrompuda a Espanya. Des del 1945 fins al 1963,
lany en qu va morir, no va interrompre la seva activitat ni un instant i va
esdevenir una figura llegendria a Catalunya. La seva traa per manejar els
explosius2 era tan gran que quedar palesa en citar, per exemple, un sabotat
ge dut a terme el 4 dagost de 1951 al tnel de Santa Mans, a la lnia ferro
viria de Barcelona-Saragossa. Va provocar el descarrilament de les dues lo
comotores del tren exprs 213 sense causar cap vctima.
El 23 de juliol de 1953 feia volar torres de conducci elctrica a Mont
Marcet (Vilomara), a prop de Manresa. Lendem passat feia el mateix a 45
km de distncia en lnia recta, a les torres dalta tensi de Mont Borrell, al
terme municipal de Gurb, a prop de Vic.
El seu darrer sabotatge el va cometre el 2 dagost de 1963. Va fer saltar
enlaire tres torres de conducci elctrica a lindret conegut com Can Prim, a
prop de la via del ferrocarril, al terme de Rajadell, partit judicial de Manresa.
Fins i tot ms que el Quico, el Caracremada va viure acorralat com una
fera. Sobretot arran del segent fet: el 25 de juliol de 1953, a la Collada de
Toses, carretera de Ribes de Freser a Puigcerd, concretament a la Font de
lAuto, un cotxe Ford de matrcula anglesa condut pel metge britnic Bernard
Joseph Peck, acompanyat de la seva dona Dora, va ser obligat a aturar-se per
dos individus vestits amb granotes blaves i armats amb metralletes. El doctor
va intentar fugir amb el vehicle, per una rfega penetr per la finestreta del
darrere i va matar la senyora Peck i va ferir greument el conductor. Segons la
policia el ferit va reconixer el Caracremada entre diverses fotografies.
Cal assenyalar que aquest succs va produir-se quan encara prosseguia la
campanya de difamaci i de persecuci contra el moviment llibertari a lexili
que des de 1951 havia desencadenat la premsa duna banda i les autoritats
gales per laltra. No era un moment adient perqu Ramon Vila es presents
davant dels jutges per demostrar la seva innocncia. De totes maneres, la
confiana que ell tenia en la justcia era dall ms limitada, i el seu tempera
ment soposava a presentar-shi voluntriament, conscient que seria engarjolat
encara que potser noms fos provisionalment.
Daleshores en, quan tornava cap a Frana desprs de les seves incur
sions demolidores a la Pennsula, vivia de qualsevol manera. Fins i tot defugia
entrevistar-se amb els seus millors amics. No obstant aix, mai no va abando
nar la condici de guerriller, per com ms anava ms sol estava.
Per facilitar la tasca deventuals futurs investigadors, assenyalem que a
Frana sempre va viure amb el nom de Ramon Llaug Pons, nascut a Berga el
2 A ledici francesa daquest llibre (Editions Repres-Silena, Tolosa, 1990) hem explicat algunes activitats
del Ramon en la lluita contra els nazis.
296
297
3 de maig de 1908. El seu nom de guerra a la resistncia francesa va ser lieutenant Raymond.
El 7 dagost de 1963, poc desprs del toc de les campanades de mitjanit,
un cap de la Gurdia Civil i dos nmeros estaven de servei a la Creu del Pe
rell, al terme municipal de Castellnou de Bages, a prop del Castell de Bal
sareny, partit judicial de Manresa. Un home sencaminava cap al castell. Els
gurdies van cridar lalto es va dir. Com a resposta xiulava larma del
desconegut, a la qual van respondre els fusells dels civils. Segons la versi de
lpoca, lhome va caure desplomat amb un tret al cor: era Ramon Vila Ca
pdevila.
Anys ms tard el metge forense Josep Maria Reguant va declarar a un set
manari espanyol3 que Ramon Vila no havia mort immediatament: Mori
bund des dels trenta primers minuts del dia 7, la seva mort no va produir-se,
tanmateix, fins a les sis de la matinada. Una respiraci ronca, superficial, es va
poder sentir fins a trenc dalba.
Segons les declaracions daquest testimoni privilegiat, lautpsia revel que
havia rebut dos trets: un va afectar-li el paquet vascularnervis del coll; laltre,
lartria femoral a lalada del conducte de Hunter, una mica ms amunt del
genoll, i alhora li fractur el fmur i li va estellar.
Va morir, aix doncs declar el metge, dhemorrgia i sense auxili.
Duia a la cartera tota la seva fortuna: 5.702 pessetes i 100 francs francesos. La
seva indumentria consistia en uns pantalons blaus, una camisa caqui i unes
botes de muntanya. Duia una motxilla i un macuto. Hi van trobar tot el
material necessari per efectuar sabotatges. No hi mancava ni la serra per me
talls ni el trepant.
Pot dir-se sense exagerar que Ramon Vila traginava per la muntanya la
casa a lesquena. Heus aqu una part de linventari dall que transportava en
morir: quatre cantimplores de plstic i una bta de vi; una carmanyola plena
de pur de cigrons i patates, que qui sap quan shavia cuinat; un pot de nes
caf; un aparell de rdio de transistors; una Aritmtica razonada; tabac i
encenedor; una pistola Parabellum del nou especial amb un carregador i 39
bales soltes; una pistola Colt de 11,43 mm amb 38 cartutxos i tres carrega
dors. Al cinyell: una bomba de m, un rotllo de metxa negra de combusti
lenta, cinta allant, un grapat de claus de diferents tipus. Tamb carregava un
sac de dormir de cremallera i un impermeable.
El cos de Ramon Vila va ser traslladat al dipsit de cadvers de Castellnou

de Bages, on va ser identificat per la seva germana Josepa, que vivia a Berga.
All va ser enterrat, sense cap mena dindicatiu sobre la tomba.
La mort del Jabal va permetre una vegada ms a la premsa espanyola, com
ja havia fet quan van ser assassinats Josep Llus Faceras, Francesc Sabat
Llopart i tants daltres, publicar butlletins de victria.
El Caracremada (27 anys dedicats al crim i al saqueig), abatut per la
Gurdia Civil.
A Frana, els seus companys van guardar un prudent, per inqualificable
silenci, altra vegada. Ni una sola veu es va alar per explicar al mn qui havia
caigut. El rgim dictatorial espanyol va arrabassar-li la vida, per el Movi
ment Llibertari Espaol va fer la feina denterramorts.
3Cambio 16, nmero 361, 5 de novembre de 1978, pgines 53-56.
298
299
ndex onomstic
A
Abad de Santilln, Diego, 33, 48
Abad, Flix, 98
Abada Velzquez, Luis, 103
Abad Prez, Santiago, 238
Abalos Fernndez, Bernab, 189
Abissini, l [vegeu Pars Adan, Jaume]
Acedo Colunga, Felipe, 176-7, 179, 196
Aced Ortell, Manuel, 136
Acevedo Arias, Miguel, 136
Adrover Font, Pere, 98, 104, 118, 124,
135, 146, 153, 189, 191
Agramunt, Daniel, 85
Aguayo Morn, Mariano, 14, 106
Aguilar Mompart, Juan, 72
Agustn Vicente, Luis, 264
Ahumada, duc d, 34
Aiguaviva Vila, Silvio, 164-65
Aix Farrs, Pilar, 239
Alaiz de Pablo, Felipe, 32, 58, 126, 292-3
Albama Morell, Jaume, 140-1, 145
Albert Rodrguez, J. M., 124, 196
Albesa Segura, Joan Batista, 50
Alcaraz, Francisco, 86
Aleu, Francesc, 46
Alexandre II, 45
Alfarache, Progreso, 67
Alfonso Vidal, Roberto, 58
Alfons XIII, 88
Al, 49
Aliaga, Seraf, 58
Aligu Soler, Ignasi, 164-65, 190
Alonso, Balbila, 280
Alonso, Gins, 276
Alpuente, Luciano, 125-6, 128, 135, 139,
140, 142, 152, 189
Altman, George, 191
lvarez Palomo, Ramn, 68
lvarez Rodrguez, Francesc, 72

Americano, el [vegeu Ordez Lpez,
Cristobal]
Amil Barcia, Manuel, 103
Amir Gruaas, Santiago, 105-6, 120, 123,
135, 143, 146, 164, 165, 190, 191
Andrade Farias, Jos Pardo, 194
Andreu Casellas, Mateu, 192
Anglada Masferrer, Salvador, 38
Aniversario [vegeu Ordez Lpez, Cris
tbal]
Aparicio Salvador, Toms, 194
Aranda Arjona, Antonio, 166
Aranda Berbern, Fernando, 98
Aranda Mata, Antonio, 145
Arbella Bucher, Mauricio, 142
Argentino, el [vegeu Carballeira Lacunza,
Ral]
Argelles de Paz, Bernab, 72
Arlegui Bayones, Miguel, 108
Arnao Garca, Fernando, 94
Arnaud, 169
Arrars, Joaqun, 34
Artieda Arans, Francesc, 124
Ascaso Abada, Domingo, 33
Ascaso Abada, Francisco, 33
Asens, Josep, 58
Asturiano, l [vegeu Ramn Valledor,
Amadeo]
Atars Martn, Francesc, 72
Ausi, Maria, 84
Azaa Daz, Manuel, 34-5
Aznares Gard, Saturnino, 192
B
Badia, Josep, 108
Badia, Miquel, 108
Baeza Alegra, Eduardo, 66, 176-7
Bail Mata, Francisco, 174
301

Bail Mata, Jos, 170
Balencil, Ezequiel, 64
Ballester, Alberto, 97
Ballester Ibars, Agust, 84
Ballester Orovitg, Francesc, 94-5, 97-8,
105-7, 117
Baeres Martn, Guillermo, 132
Baptista [Albesa Segura, Joan Batista]
Barba Hernndez, Bartolom, 66, 177, 287
Barba Moncayo, Miguel, 94, 117
Brcena Bustamante, Benita, 194
Barcino, Floreal, 292
Barea, Arturo, 15
Barea, Ilsa, 15
Barrachina, 90
Barrao, Jos Lus, 189
Barrera Corona, Agustn, 194
Barrio, Francisco del, 83
Bartes Cub, Pere, 239
Bartobillo, Josep, 147
Bartolo [vegeu Nez Perez, Antonio]
Batista Satorre, Ricardo, 91
Bauer, Rudolf, 132
Bayona, Leandro-Ernesto, 296
Bayo Poblador, Eliseo, 17, 178
Beas Jimnez, Ramn, 296
Beguin, Albert, 191
Belles Estruch, Joan, 14, 239, 268-9
Benedicto Serrano, Abel, 190
Bentez, 103
Benito [vegeu Moreno Barragn, Francisco]
Benito Terraza, Gregorio de, 42
Berenguer Roca, Francesc, 285
Beriain, Demetrio, 14
Berkeley Owen, Stuart, 133
Bermejo Gmez, Jos Mara, 65
Berruezo Silvente, Jos, 58
Besteiro Fernndez, Juan, 176
Biaggi, Jean-Baptiste, 259
Bigotes [vegeu Palma Mesa, Manuel]
Blanco, Emilia de, 103
Blanco Gregorio, Oswaldo, 108-9
Blanco, Jos, 99, 103

Blzquez Pedraza, Jos, 281
Bofill Matas, Jaume, 285
Bonet Jimeno, Joan, 164-5
Borbn, Don Juan Carlos de, 88
Borbn, Don Juan de, 88
Borjas Martnez, Pablo, 194
Borrs, Josep, 270
Borrs, Josep Ester, 262-3
Boticario Sierra, Marcelino, 151
Boulbes, 257
Bravo Soler, Antonio, 140, 189
Bretn, Andr, 191
Brook, Dejter, 133
Broto Villegas, Csar, 60, 62
Bruguera Prez, Antonio, 86, 192
Bruno, Alfonso, 98
Buenacasa Tomeo, Manuel, 59, 267
Burgos, Pilar, 194
Burr Esteban, Matas, 48
Busquets Vergs, Joan, 14, 136-8
C
C., Emili, 61
C., Jos, 61
Cabaas Montas, Dolores, 200
Caba Pedraza, Juan Jos, 86
Cabero de San Miguel, Octavio, 123
Cabrera, Eusebio, 99
Calv, Maria, 171
Calvo Pena, Jos, 157
Calvo Sahn, Sebastin, 193
Cams i Cabecern, Joan, 37
Campos, Evangelista, 60
Camus, Albert, 191
Canary, 63
Can Barcel, Pere, 67
Cano, Antonio, 14
Cnovas Cervantes, Salvador, 32
Canuda Rosell, Jaume, 139
Capdevila, Pere, 239
Capitn, el; Capitn Huercano [vegeu Ruiz
Huercano, Juan]
302
ndex onomstic
Caracoles [vegeu Toledo Martnez, Juan]
Caracremada [vegeu Vila Capdevila,
Ramon]
Carballeira Lacunza, Ral, 104
Carlo Masini, Pier, 219
Carralero, Antolina, 181
Carrasquer Launed, Flix, 84, 98
Carreo, Francisco, 59
Carrera Ruda, Dionisio, 166
Carrero Garca, Jos, 103
Carrero Sncho, ngel, 84
Carrillo Alonso-Forjador, Wenceslao, 70
Carrillo Solares, Santiago, 43
Carruesco, Antonio, 125
Casado Lpez, Segismundo, 70, 156
Casajuana Gol, Josep, 35
Casanellas Lluch, Ramon, 83
Casares Quiroga, Santiago, 32
Casas Llus, Antonio, 76
Cascarosa, Antonio, 16
Cases Alfonso, Jos, 85, 92
Castaos Benavente, Antonio, 193
Castellano, Silverio, 103
Castell Balada, Miquel, 194
Castells Mart, Josep, 14, 50, 196
Castells Mart, Leonor, 14, 39
Castro Salgado, Flix, 99
Castro Velasco, Jos [vegeu Montes Brescos,
Eusebio]
Catal, el [vegeu Dens Dez, Francisco]
Catal Tineo, Sigfrido, 61
Cavall Cunit, Montserrat, 238, 240
Cayuela Cubillo, Rafael, 100
Cazorla, Juan, 104
Cejablanca [vegeu Moreno Alarcn,
Antonio]
Celes [vegeu Garca Casino, Celedonio]
Cerballo Contreras, Luis, 189
Cereza Grasa, Antonio, 60-1, 82
Cerezo, Antonio, 98
Cerrada Santos, Laureano, 177-8
Cervantes Clemente, Juan, 124
Cid Torres, Fernando [vegeu Martnez

Mrquez, Francisco]
Cimarro Mariano, Virgilio, 104
Ciscu [vegeu Massip Valls, Francesc]
Cobos Pea, Mara Luisa, 103
Codina, Carles, 239
Colido Pascual, Jos, 162
Coma Casas, Enrique, 82
Comandante Abril [vegeu Lpez Calle,
Bernab]
Conejos Garca, Jos, 136
Conesa Alcaraz, Francisco, 278, 281
Corominas, Antoni, 239
Coromines Cots, Antoni, 141
Coronas, 82
Corral Martn, Jos, 189, 191
Corral Snchez, Juan, 65
Corts, Joaquim, 68
Corts Muiz, Jos Avelino, 183, 186
Cotoner, Luis, 189
Crespiera Santamara, Isidoro, 140
Crespo Sebastin, Valentina, 234, 239
Cruells, Manel, 46
Cruz Sim, Gabriel, 99, 100
Cuaro Vicario, Francisco, 65
Cubano, el [vegeu Rodrguez Fernndez,
Julio]
Cucaracha, el [vegeu Gavn, Mariano]
Cuchillitas, el [vegeu Nez Prez, Juan]
Cuesta Hernndez, Antonio, 95, 99
Cuevas, Carlos, 142
Culebras Siz, Gregorio, 149
Culebras Siz, Saturnino, 136-9, 161
Curro Cruz, Francisco, 35
CH
Char, Ren, 191
Che, el (Guevara, Ernesto), 21
Chinchilla, Manuel, 108, 124
Chinchn [vegeu Martn Menacho, Juan]
Chozas, Antonio, 103
Chueca Cuartero, Miguel, 60
303

D
Damborenea Aguirregabiaria, Emilio, 189
Damiano Gonzlez, Cipriano, 192-3
Daro [vegeu Lpez Garca, Miguel]
Dato e Iradier, Eduardo, 83
de la Cruz Daz, Esperanza, 103
de la Cruz, Mercedes, 99
de la Loma, Jos Antonio, 289
Delgado Hernndez, Fructuoso, 166
Dencs Puigdollers, Josep, 108
Dens Dez, Francisco, 15, 104, 124
de Sousa, Germinal, 57
Despujols Ricart, Llus, 180, 182
Daz, Antonio, 35
Daz, Jos, 103
Daz Ramos, Jos, 58
Dez, Ceclio, 83
Dionisos, 58
Domnech, Josep Joan, 68
Domingo Llez, Mercedes, 123
Domnguez, 85
Domnguez Gmez, Juan Francisco, 157
Dorado Pita, Joaquina, 14, 100
Dot Arderiu, Josep, 103, 172
Dover, 82
Dueso Montaner, Jos, 266
Dupouy, 102
Durruti Dumange, Buenaventura, 33,
36-7, 41
E
Ejarque Pina, Antonio, 86, 103, 192
Emilia de Blanco, 103
Empecinado, el [vegeu Martn Daz, Juan]
Enguidanos, Francisco, 83
Escudero, Elena, 133
Esfors Ibez, Miguel, 234, 239
Esgleas Jaume, Germinal, 57, 83, 263
Espallargas, Vctor, 140, 146, 189
Espejo Aguilar, Antonio, 108
Esplandiu Pena, Enric, 86
Estallo, Florentino, 262, 270
Estvez, Juan, 265

Estrada, Blanca, 289
Eusebio [vegeu Ruiz Huercano, Juan]
Explorador, l [vegeu Ballester Orovitg,
Francesc]
Expsito Leiva, Jos [vegeu Leiva, Jos E.]
Expsito Saavedra, Jorge, 152
F
Faceras [vegeu Faceras, Josep Llus]
Face [vegeu Faceras, Josep Llus]
Failla, Alfonso, 14
Falceto Abada, Remedios, 134
Fal Villanueva, Gernimo, 14
Farrs, 79, 82
Farr, Juan [vegeu Silvestre Taln, Miguel]
Farreras, Francesc, 85
Felipe (Franquesa Funoll, Antoni), 104
Feltrinelli, Giangiacomo, 16
Fermens Queralt, Concepci, 113-4
Fernndez, Antonio [vegeu Fernndez,
Progreso]
Fernndez Cornejo, Francisco, 155
Fernndez, Progreso, 33, 113
Fernndez Ramn, Serafn, 230
Fernndez Rodrguez, Jos, 65
Fernndez Rodrguez, Manuel, 13, 83,
87, 95
Fernando Abril [vegeu Lpez Calle,
Bernab]
Fernando Aranda, 98
Ferrer, Joan [vegeu Miralles, Joaquim]
Ferrero Viu, Josep, 141
Ferrua, Pietro, 13
Fiaschi, Goliardo, 13, 264
Figueras, Juan [vegeu Piquer Fargas,
Hermes]
Fleitas Rouco, Gabriel, 161
Fontana, Josep Maria, 180
Fontanet, 47
Font Cunill, Llus, 238-9
Fontenis, Georges, 177, 218-9
Forns, Manuel, 142, 189
304
ndex onomstic
Francisco Martnez, Jos, 16
Franco, Amador [vegeu Franco Cazorla,
Diego]
Franco Bahamonde, Francisco, 7, 11, 17,
20-1, 25, 34, 59-60, 62, 78, 83, 88-90,
121-3, 150, 161, 167, 176, 178, 203, 205,
211-2, 223, 225-6, 265
Franco Cazorla, Diego, 83
Franquesa Funoll, Antoni, 104, 132, 134,
161, 164-5
Freixenet Uset, Buenaventura, 239
Fuentes Bernard, Manuel, 146
Fuentes Castilla-Portugal, Francisco de,
282
G
Gachas [vegeu Torres, Antonio], 106
Gaetano, Dante di, 14
Galn Rodrguez, Fermn, 157-8, 166
Gald, Jos, 61
Galdos Garca, Cecilio, 142
Gallego Crespo, Juan, 58
Gallego, Mara Cristina, 133
Gallines Caldern, Salvador, 140
Gallostra, Jos, 161
Galve, Manuel, 99
Ganuza Navarro, Guillermo, 83, 104, 121
Garca Birln, Antonio, 58
Garca-Bravo Ferrer, Miguel, 34
Garca Casino, Celedonio, 94, 123, 134,
136
Garca Dagas, Luis, 144, 152
Garca Durn, Juan, 35, 86
Garca Falceto, Olga, 134
Garca Fleringan, Simn, 161
Garca Garca, Antonio [vegeu Juan
Serrano]
Garca Garca, Miguel, 140, 142, 144,
189, 191
Garca Garca, Vicente, 239
Garca Hernndez, ngel, 157
Garca, Jernimo, 86
Garca, Juan, 35
Garca Lpez, Ana, 239

Garca Marcos, Pedro, 284
Garca Martnez, Andrs, 123
Garca Martnez, Gregorio, 189
Garcia Oliver, Joan, 42, 58
Garca Pradas, Jos, 16
Garca Prieto, Melchora, 144
Garca Valio, Rafael, 145
Garca, Vctor [vegeu Gracia Ibars, Ger
minal]
Garca Vivancos, Miguel, 42
Garriga Pujador, Manuel, 62
Gavin, Mariano, 126
Gayet Girbal, Rodrigo, 281, 282
Gay, Jos, 77
Gepa, el, 235, 236
Germn Gonzlez, Jos, 58
Germen [Josep Esteve, Eduard]
Gil Heredia, Juan, 103
Gil Ibars, Valerio, 61
Gil Llamas, Toms, 112
Gil Oliver, Antonio, 90, 91, 171
Gimeno Ferrer, Bienvenida, 239
Giral y Pereira, Jos, 67
Girn y Ezpeleta, Francisco Javier [vegeu
Ahumada, duc d]
G.M., Daniel [vegeu Rodolfo]
God Garca, Jos, 77
Goering, Hermann, 45
Gmez Arnaiz, Lucio, 61
Gmez Casas, Juan, 95, 99
Gmez de Lzaro Hernaiz, Jos Flix, 227
Gmez Garca, Basilio, 163
Gmez Gimnez, Juan, 65, 95, 99-100
Gmez, Paco, 16
Gmez Pelez, Fernando, 15
Gmez Prez, Primitivo, 177-8
Gonzlez Alba, Bruno, 98
Gonzlez Aria, Mara, 103
Gonzlez Calero, Pedro, 98
Gonzlez Feijoo, Jos, 104
Gonzlez Fernndez, Pedro, 183
305

Gonzlez, Francisca, 75
Gonzlez Gonzlez, ngel, 65
Gonzlez Morales, Juan, 65
Gonzlez Otero, Jess, 281
Gonzlez Puig, Josep, 109, 120-1, 189
Gonzlez Restoi, Higini, 238-9
Gonzlez Sanmart, Ramn, 15, 90, 97,
103-4
Gonzlez Tagua, Antonio, 166
Gonzlez Valverde, Justina, 190
Gracia Ibars, Germinal, 15, 61
Greco, Fernando, 162
Grimaldi Moreno, Fructuoso, 192
Gual Vidal, Victorio, 64
Gell Vila, Joan, 239
Guerau de Liost [vegeu Bofill Matas,
Jaume]
Guerrero Motas, Manuel, 140, 146, 149,
153, 189
Guilloux, Louis, 191
Guisset, Juliette, 256
Guisset, Michel, 222, 257
Guit, Jaume, 147
Guit, Miquel, 147
Gumara, Ramon, 239
Gurucharri, Salvador, 16
H
Heine, Hartmut, 230
Hennebaud, 101
Hernndez Daz, Francisco, 192
Hernndez Rodrguez, ngel, 114
Hernndez Toms, Jess, 43
Herrera, Pedro, 57
Herrero Andreu, Jos, 192
Hidalgo Guerra, Jos [vegeu Espallargas,
Vctor]
Hitler, Adolf, 12, 60
Horcajada Manzanares, Germn, 86
Hormigo Snchez, Domingo, 65
Hugo, Victor, 267
I
Iaio, el [vegeu Adrover Font, Pere]
Ibez, Toms, 16, 19
Ibrruri, Dolores, 58
Ibars Juanias, Domnec, 97, 124, 142,
147, 153, 189, 191
Iglesias Orellana, Juana, 194
Iglesias Paz, Jos, 164, 190
Iigo Granizo, Lorenzo, 86
Isgleas Piamau, Francesc, 57
Iturbe Arizcuren, Lola, 292
J
Jabal, el [vegeu Vila Capdevila, Ramon]
Jaime (El Rubio), 125
Jard, Auguste, 169
Jarnet Vilaire, Guillem, 143
J. Hobsbawm, Eric, 15
Jimnez Orive, Enrique, 160
Jimnez Orive, Rodolfo, 160
Jimnez Orive, Vitoria, 160
Jimnez Orive, Wenceslao, 29, 84, 104,
106, 111-3, 158
Jimeno, 193
Job, 48
Jorajuria, Martina, 100
Jordn, Jaime, 125
Joseto [vegeu Lpez Garca, Miguel]
Josep Esteve, Eduard, 85, 194
Domnech, Josep Joan, 68
Josep Llus Facerias, 8, 13, 15, 25, 83-4,
93-5, 97, 100, 104, 121-2, 124, 131-2,
161, 178, 183-4, 186, 194, 221, 260, 292,
299
Jover Corts, Gregorio, 42
Jover, Juan, 104
Juanel [vegeu Molina Mateo, Juan Manuel]
Juanito [vegeu Virgil de Quiones, Juan]
Jurez, Antonio, 114-5, 117
K
Krivitsky, W. G., 273
Kchler, von, 54
306
ndex onomstic
L
Lacal Rodrguez, Andrs, 141
Lacruz, Francisco, 30
Lagant, Christian, 16
Largo Caballero, Francisco, 57, 70
Largo, el [vegeu Miguel Aznares, F.J.]
Largomayo [vegeu Fernndez Cornejo,
Francisco]
Latre, Toms, 85
Lecha Aparisi, Manuel, 164-5, 190
Leggio, Franco, 13, 16
Le Guet, 174
Leguineche, Manuel, 158
Leiva, Jos E., 67
Liarte Viu, Ramon, 48
Libertaria, La [vegeu Silva Cruz, Mara]
Libertario, el [vegeu Ordez Lpez,
Cristobal]
Lillo Prez, Jos, 65
Lster Forjn, Enrique, 83
Litago Rodrguez, Felisa, 188
L., Jos, 268
Lobato Floria, Jos (Lobato), 157
Lpez, Antonio, 35, 83, 162
Lpez Calle, Bernab, 155, 157
Lpez Calle, Pedro, 68, 190
Lpez Garca, Miguel, 155, 192
Lpez Moreno, Rafael, 163
Lpez Penedo, Jos, 29, 112, 115-6, 161
Lpez Ros, Antonio, 162
Lpez Tapia, Pedro, 190
Lpez Tola, Federico, 103
Loscos Vias, Ramn, 146, 153, 189
Luis Blanco, Manuel, 163, 276
Luque Arenas, Juan, 265
Luzn Morales, Jos, 156
LL
Llansola Renau, Primitivo, 200
Llansola, Vicente, 200
Llatser Toms, Manuel, 94, 200
Llaug Pons, Ramon [vegeu Vila Capdevila,
Ramon]
Llopart Batlle, Madrona, 30

Llop, Vicente [vegeu Ortiz Gratal, Plcido]
Lluch Grau, Montserrat, 132
Llus, 196
Llus Facerias, Bartomeu, 15
Llus Facerias, Josep, 13-5, 17, 20-1, 25-6,
65, 83-4, 93-5, 97-8, 100, 104-5, 121-2,
124, 131, 132-4, 149, 161-4, 176, 178,
179-80, 182-3, 185-8, 194, 221-3, 225,
228, 260, 261-5, 277, 292, 299
M
Macgibbon & Kee, 15
Machado, Antonio, 12, 255
Madrigal Torres, Rogelio, 278, 282
Madriles [vegeu Hernndez Daz, Fran
cisco]
Madurga Herrero, Enrique [vegeu Alpuen
te, Luciano]
Maestro Nalda, Bruno, 287
Malatesta [vegeu del Olmo Sez, Jess]
Mallo, Nicols, 68
Malpica Ramos, Antonio, 77, 81
Malsand Blanco, Paul, 59, 60, 83
Mancuso, Gaspare, 14
Mangran [vegeu Ramos Fernndez,
Manuel]
Manolo el Rubio [vegeu Prez Hidalgo,
Pablo]
Manolo [vegeu Guerrero Motas, Manuel]
Mansilla Gmez, Eugenio, 76
Manzanares, Francisco, 35
Marco Nadal, Enric, 86, 98
Marfil, Jos, 65
Marfil Ruiz, Jos, 65
Maria, la, 92, 174, 241-8, 250-3, 258
Marianet [vegeu Rodrguez Vzquez,
Mari]
Mariano Pascual, Agustn, 85
Marighela, Carlos, 224
Marn Nieto, Francisco, 75-6
Marn Pastor, ngel, 59, 60-1, 72, 82
Marqus Rodrguez, Santiago, 239
307

Marqus Urd, ngel, 223, 228-35, 237-9,
255-7, 273
Mart, Aurelio, 77, 125
Martn Daz, Juan, 290
Martn Garca, Jess, 256
Martn Menacho, Juan, 108, 155
Martnez Anido. Severiano, 33, 108, 287
Martnez Carrasco, Alfonso, 33
Martnez Collado, Antonio, 287
Martnez Maluenda, Jess, 93
Martnez, Manuel, 76
Martnez Marn, Enrique, 94, 100, 104-5,
124, 132, 134, 136
Martnez Mrquez. Francisco, 16, 94, 106,
108, 120, 123-4, 132, 135, 140, 142-3,
146, 152, 158, 162, 189, 190
Martnez Prieto, Horacio, 58, 67
Martnez Requena, Juan, 190
Martnez Rodrguez, Manuel, 86
Martnez Torrecilla, Jess, 108
Marzocchi, Umberto, 14
Masana Sanjuan, Antonio, 183-4, 194
Mas Casas, Maria, 200
Mas Casas, Valeri, 57, 261, 263
Maspero, Franois, 15
Massana Bancells, Marcell, 14, 15, 87,
147, 170-3
Massip Valls, Francesc, 104, 109, 139,
143, 152, 223
Mass, Climent, 239
Masvidal, Josefa, 234, 239
Masvidal Planas, Dolors, 234-5, 239
Mateu Cusid, Pere, 83, 139, 175
Maura Gamazo, Miguel, 32
Mauvais, 265
Meca Lpez, Pedro, 164-5, 190
Medialdea Arenas, Jos, 103
Medrano, Trifn, 43
Mejas Pea [vegeu Rodrguez Zurbarn,
Edgar-Emilio]
Melndez Aldana, Jos, 65
Melis Daz, Eliseu, 15, 70, 92, 106
Mera Sanz, Cipriano, 37, 145, 156, 276
Merino Peris, Bernardo, 60

Mestre Ferrando, Numen, 84
Michelena Lluch, Julio, 156
Miguel Aznares, Francisco Javier, 262
Mijuescas Garcs, Jess, 146
Milla Navarro, Benito, 61
Mintz, Frank, 16
Minuto [vegeu Ordez Lpez, Cristobal]
Miarro, Diego, 114
Miarro Torroglosa, Francisco, 76
Miracle Guitart, Antoni, 94, 200, 278,
282
Miralles, Joaquim, 83
Mir Arans, Jaime, 143
Mir Jou, Joaquim, 186, 187, 194
Mola Vidal, Emilio, 196
Molina Mateo, Juan Manuel, 58, 60, 86
Monllor, Miguel [vegeu Gracia Fleringan,
Simn]
Monllor, Pablo, 86
Monnot. Maurice, 101
Monrey Estrada, Bartolom, 189
Montas Bernat, Manuel, 161, 164-5,
190
Montes Brescos, Eusebio, 125, 139-40,
143, 189
Montes Vega, Diego, 163
Montseny Ma, Frederica, 57, 165, 2613, 270, 290
Montserrat Alsina, Sebasti, 189
Montserrat Girona, Gregori, 164-5, 191
Mora, 84
Mora Bustillo, Felipe, 103
Morales Vzquez, ngel, 98, 192
Morn Astigarra, Miguel, 144
Morano, Juan, 103
Mora, Pedro, 84
Morat Ingls, Jos, 16
Morell Mill, Manuel, 86
Moreno Agrela, Esperanza, 162, 163, 191
Moreno Alarcn, Antonio, 123, 164-5,
190-1
Moreno Barragn, Diego, 157
308
ndex onomstic
Moreno Barragn, Francisco, 157
Moreno Barragn, Julin, 157
Moreno de Corts [vegeu Moreno Barragn,
Francisco]
Moreno el Rubio [vegeu Prez Hidalgo,
Pablo]
Moreno Garca, Gins, 240
Moreno Garca, Rafael, 191
Moreno Naranjo, Juan, 103, 287
Moreno [vegeu Vilella, Joan], 86
Morera Rimbau, Francesc, 141
Morin, Louis, 169
Mulet Juli, Bartomeu, 86
Muiz Alonso, Nicols, 86
Muoz, Antonio, 166
Muoz Garca, Mara, 143
Muoz Grande, Federico, 147
Muoz, Juan, 103
Muoz Martnez, Manuel, 193
Muoz Treserras, Victori, 160-1
Mussolini, Benito, 12, 60
N
Nadal Mongai, Conchita, 16
Nano de Sants, el [vegeu Aleu, Francesc]
Nano, el [vegeu Silvestre Taln, Miguel]
Navarro Castillo, Agustn, 188
Navarro Litago, Joaqun, 188
Navarro, Tefilo, 182
Negrn Lpez, Juan, 51, 156
Nercebal Minjilln, Jos, 189
Neville, Edgar, 133
Nicolau Font, Llus, 83
Nikolic, Rade, 291-2
Norte Surez, Antonio, 29, 112
Nez Medina, Policarpo, 166
Nez Prez, Antonio, 158, 166
Nez Prez, Francisco, 158
Nez Prez, Juan, 158
O
Obiols Rib, Pere, 190
Olea Daz, Julin, 162
Olivn Garca, Gregorio, 267

Oliveras, Justo, 46
Olmo Sez, Jess del, 14, 194
Oltra, 142
Ordez Lpez, Cristbal, 104, 157, 166
Orihuela Caballero, Manuel, 103
Ortiz Gratal, Plcido, 106, 161
Ortiz Prez, Francisco, 175
Ortiz Querol, Manuel, 238
Oset Palacios, Josep, 183, 186, 194
Otero, Jos, 103
P
Paco [vegeu Martnez Mrquez, Francisco]
Pajares de la Fuente, Matilde, 100
Palau Papiol, Jaume, 139
Pallars Toms, Joaquim, 72
Pallarols [vegeu Moreno Garca, Rafael]
Pallarols Xirgu, Esteve, 72, 192
Palma Mesa, Manuel, 155
Pmies Escoda, Joan, 189
Pancho [vegeu Massana Bancells, Marcell]
Panellas Torras, Joan, 62
Paquita [vegeu Gonzlez, Francisca], 62
Pardillo Manzanero, Niceto, 106, 158, 161
Pareja Prez, Jos, 15, 82, 84, 90, 92
Pars Adn, Jaume, 45, 61-2, 64, 79, 80
Pascual Palacios, Jos, 124, 134
Patn, Julio, 83
Paz, Abel, 33
Peck, Bernard Joseph, 297
Peck, Dora, 297
Pedro el de Alcal [vegeu Domnguez G
mez, Juan Francisco]
Peguero Herrero, Santos, 142
Peirats Valls, Josep, 47, 57, 94, 108, 170,
290
Peir Belis, Joan, 70
Peitav, Joan, 239
Peitav, Josep, 239
Pepe el largo [vegeu Barrao, Jos Luis]
Pepn [vegeu Prez Montes, Jos]
Pep [vegeu Sabat Llopart, Josep]
309

Pereira, Antonio, 63
Pereira de Andrade, Jos, 194
Perejil [vegeu Rincn Gonzlez, Antonio]
Prez Bernardo, Celedonio, 193
Prez Cordn, Miguel, 36
Prez Farrs, Enrique, 41
Prez Hidalgo, Pablo, 157-8
Prez Ibez, Jos, 178
Prez Lecha, Diego, 273
Prez Montes, Jos, 95-6
Prez Pedrero, Jos, 135
Prez Prez, Miguel, 157
Prez Ruiz, Diego, 65
Prez Silva, Juan, 36
Peris, Vicente, 73
Perpignan, Flix, 105
Pestaa Nez, ngel, 70
Petain, Philippe, 70
Petit, 273, 276
Pignol, Jacques, 103
Piguillen, 54
Pi i Maragall, Francesc, 238
Pino Panal, Sebastin, 65
Pintado, Luis, 103
Pintado Villanueva, Juan, 172
Pinyol Doucet, Josep, 189
Piol Ballester, Manuel, 29, 112
Piquer Fargas, Hermes, 84,-5, 92
Piquer Fargas, Josep, 85
Pizarro Benitez, Toms, 65
Plo Sanmiguel, Francisco, 270
Polo Borreguero, Pedro, 108, 160, 265,
277
Polonio [vegeu Prez Prez, Miguel]
Poncet, 101
Ponde Mulero, Jos, 103
Pons, Agust, 261
Pons Argils, Jordi, 135, 140-1, 146-7,
153, 189, 191
Ponte Manso de Ziga, Miguel, 176
Portes, Noveras, 123
Potaje [vegeu Martnez Prieto, Horacio]
Prieto Tuero, Indalecio, 47

Primo de Rivera Orbaneja, Miguel, 35,
287
Primo [vegeu Culebras Siz, Saturnino]
Proudhon, Pierre-Joseph, 238
Prunes Puig, Valent, 143
Puente Amestoy, Isaac, 37
Puertas, Jos, 147
Puig Alemany, Francesc, 123
Puigcerver, Jos Mara, 123
Puig Costa, Jaume, 172
Puigdellivoll Jullet, Maria, 140
Puig Domingo, Rosario, 123
Puig Elias, Joan, 83
Puig Pidemunt, Joaquim, 84
Puig Surez, Joaquim, 284
Pujol Gra, Josep, 104
Pumarola Alaiz, Luis, 138
Puzo Cabero, Mariano, 14, 97, 134
Q
Quintanar, comtessa de [vegeu Escudero,
Elena]
Quintela Bveda, Eduardo, 29, 63, 93,
111, 158, 289
Quintero Talavera, Julio, 65
Quiones Ocampo, Segundo Emilio, 193
Quique, el [vegeu Martnez Marn, Enri
que]
Quirs Ortega, Luis, 65
R
Rabal, Francisco, 289
Ramia, Antonio, 94
Ramn Valledor, Amadeo, 229, 230-6,
238, 240-3, 246, 249, 250-1, 253,
Ramos Alondo, Jess, 131
Ramos Fernndez, Manuel, 94
Ranieri, Tommaso, 63
Raymond [vegeu Vila Capdevila, Ramon]
Regalado Sanz, Pedro, 189
Reguant, Josep Maria, 173, 298
Remiro Manero, Agustn, 48
310
ndex onomstic
Reyes [vegeu Barba Moncayo, Miguel]
Ribera, Antonio, 125, 128
Richards, Vernon, 16
Riera, Josep [vegeu Pallarols Xirgu, Esteve]
Riff, marqus del [vegeu Sanjurjo Sacanell,
Jos]
Rincn Gonzlez, Antonio, 157
Rioja i Llus, Carlos, 196-7, 200
Rius Soler, Jos [vegeu Llus Facerias, Josep]
Rives Capdevila, Ramon, 296
Roca Sales, Eduard, 190
Roca Sanz, Abel, 287
Rocker, Rudolf, 47, 58
Rdenas, Floreal, 35
Rodolfo, 106, 158-61
Rodrigo Rodrguez, Csar, 256
Rodrguez Alarcn, Miguel, 88, 189
Rodrguez, ngel, 35
Rodrguez Carballeda, Manuel, 113
Rodrguez, Eustaquio, 98
Rodrguez Fernndez, Julio, 135, 140-5,
152, 158, 189
Rodrguez, Manuel, 99
Rodrguez, Miguel, 141
Rodrguez Prez, Ramn, 163
Rodrguez Salas, Eusebi, 46
Rodrguez Santamara, Antonio, 76
Rodrguez Vzquez, Mari, 57
Rodrguez Zurbarn, Edgar-Emilio, 191-2,
239
Roget, el [vegeu Salas Milln, Joan]
Roig Calaf, Magdalena, 179
Rojas Cuenca, Andrs, 65
Rojo, ngeles, 103
Rojo, Casimiro, 103
Rojo Lluch, Vicent, 44
Romero de Arcos, Alfonso, 265
Romero Gamis, Francisco, 103
Rosendo [vegeu Lltser Toms, Manuel]
Rosita, 245
Rosquellas Vilaseca, Joaquim, 239
Rubio de Bobadilla [vegeu Prez Hidalgo,
Pablo]
Rubio, el [vegeu Jaime]

Rueda Ortiz, Juan, 58
Ruiz Cecilia, Victori, 76
Ruiz Fernndez, Ferran, 72
Ruiz Guerrero, Adela, 65
Ruiz Hurcano, Juan, 155
Ruiz Montoya, Martn, 278, 281, 283,
289
S
S., Juan, 170
Sabat, Alba, 76
Sabat, Emlia de, 145
Sabat Escoda, Manuel, 30
Sabat, Joan, 30
Sabat Llopart, Francesc, 7, 11, 13-4, 25,
29, 30-1, 34-6, 38-9, 41-3, 45-6, 48-51,
54-5, 61-2, 64-5, 75-9, 80-2, 86-7, 94,
97, 101-3, 105-7, 109, 111-2, 116-23,
129-31, 135-6, 138, 167, 174, 188-9,
195, 197, 199, 200-3, 205, 216, 219-24,
227-30, 232-3, 235-42, 244-47, 249-55,
256-61, 266, 272, 277-9, 281-5, 287-8,
289, 291-2, 297, 299
Sabat Llopart, Josep, 14, 29-30, 35, 41-2,
81-2, 105-7, 109, 112, 115, 116, 117,
118-20, 135-9, 142-5, 149, 152 , 172,
189, 289
Sabat, Maria, 30
Sabat, Paquita, 54
Sabin Prez, Jos, 156
Saborit Carralero, Csar, 140
Saborit Roig, Csar, 179
Safont, Ramn, 16
Saladrigas Escofer, Josep, 284
Sala Matas, Juan, 280
Salas Milln, Joan, 55, 61, 64, 81
Salv Figueras, Mart, 105
Salv Masvidal, Antoni, 234, 239
Snchez, Agustn, 16
Snchez, Benjamn, 73
Snchez Berenguer, Francisco, 238
Snchez Fernndez, Jos, 86
311

Snchez, Heliodoro, 193
Snchez, Manuel, 140
Snchez Requena, Jos, 70
Sancho Agorreta, Antonio [vegeu Gil Oliver,
Antonio]
Sancho Garca, Jos, 148
Sanfeliu, Antoni, 86
Sanglas Mernos, Jos, 105
Sanjurjo Sacanell, Jos, 34
Sans Garca, Ramn [vegeu Barrao, Jos
Luis]
Sans Siscart, Joan, 83
Santamara Cortiguera, Roque, 261, 276,
291
Santamaria i Velasco, Vicente, 61
Santeiro, el [vegeu Fernndez Ramn,
Serafn]
Sanz Garca, Ricardo, 114
Sanz Rodrguez, Enrique, 193
Saa Magri, Juan, 193
Sarrau Royes, Llibert, 84, 94, 100
Sartre, Jean Paul, 191
Saute Mart, Benito, 72
Saxon, John, 289
Schwiters Bauer, Emma, 132
Seba, Antoni, 70-1, 106, 111
Sed, Alfred, 64
Seisdedos [vegeu Curro Cruz, Francisco]
Serna Rubio, Juan, 192
Sern Flix, Ramn, 14, 35
Serra Baiona, Jacinto, 238
Serra Lafort, Josep, 72
Serrano Duarte, Joaqun, 65
Serrano, Fernando, 201-2
Serrano, Juan, 121-2, 135, 139, 142-3,
146, 152-3, 189
Serrano Ovejas, Arqumedes, 132, 135,
142-3, 146, 153, 189
Serra Viu, Ignasi, 194
Sheriff, el [vegeu Curro Cruz, Francisco]
Sibina Morull, Jos, 287
Silone, Ignacio, 191
Silva Cruz, Mara, 35

Silva, Juan, 36
Silvestre Taln, Miguel, 72
Simn Obradora, Candelaria, 90
Siurana, Germinal, 68
Sol Bros, Ramon, 239
Soler Circoles, Francisco, 14
Soler Santamara, Salvador [vegeu Gonz
lez Sanmart, Ramon], 14
Soriano Valverde, Amalia, 238
Stalin. Iosif, 43, 205, 273
Subero, Feliciano, 67
Sueiro, Daniel, 69
T
Tallaventres [vegeu Puig Costa, Jaume]
Tarntulo [vegeu Toledo Martnez, Juan]
Teixid, Alfons, 239
Tella Bavoy, Jos, 29, 112
Tllez Sol, Antonio, 3-4, 7-8, 11, 19-21,
23, 121, 161, 172-3, 261
Ters Costa, Enric, 131
Tiburcio, Alejandro, 14, 48, 125
Tito, 261-3
Toledo Martnez, Juan, 157
Tom Mix [vegeu Cazorla, Juan]
Toni, el [vegeu Franquesa funoll, Antoni]
Torbado, Jess, 158
Torremocha Arias, Jos, 193
Torremocha vila, Pedro, 193
Torres, Antoni, 171
Torres Cuadrado, Josep, 105
Torres, Francesc, 288
Torres Maeso, Domingo, 60
Torres Palacios, Jos, 131
Tortura, Pedro, 123
Tragapanes [vegeu Prez Pedrero, Jos]
Trssols Meix, Pere, 72
Tudela Gmez, Francisco, 146
Turtos, Montserrat, 16
312
ndex onomstic
U
Villar Mingo, Manuel, 37-8, 86, 98

Villaverde, Jos, 70
Villegas Izquierdo, Jos, 15, 90
Violeta Carceller, Vicente, 238
Virgil de Quiones, Juan, 157, 166
Virumbrales Cacedo, Carlos, 284
Vives Camino, Ferran, 196
Vives, Pere, 196
Voladeras Carmona, Antonio, 238
Ucedo, Manuel, 68
Unanue Laburu, Jesusa, 239
Uriburu, Jos Flix, 98
Urrea Pia, Gins, 105-6, 123, 135, 143,
146, 164-5, 190-1
Urruticoechea, Filomena, 239
Urziz, ngel, 99
V
Valcrcel Ocampo, Caridad, 123
Valencia, el [vegeu Prez Ibez, Jos]
Valerio Ramos, Manuela, 115, 117, 118
Valero Guilln, Rafael, 192
Vallejo Isla, Eugenio, 80
Vallejo Sebastin, Miquel, 192, 193
Valverde Ferrer, Francisco, 238
Valverde Fuentes, Pedro, 84
Valverde Gimnez, Antonio, 239
Valverde Gonzlez, Justina, 141
Varea, Francisco, 166
Varela, lvaro, 108, 109
Varela Iglesias, Jos Enrique, 145
Vzquez Solano, Juan [vegeu, Ballester
Ibars, Agust]
Vzquez Valio, Miguel, 83
Velasco [vegeu Morales, ngel]
Vell, el [vegeu Espallargas, Vctor]
Vendrell Sard, Miquel, 238
Viader Roca, Francisco, 91
Vicente Castells, Juan, 200
Vidal Pasanau, Carles, 29, 102-3, 116, 161
Vidal, Ramn, 80
Vila Capdevila, Josepa, 299
Vila Capdevila, Ramon, 5, 14, 77-8, 80,
103, 136-9, 147, 149, 162, 173, 192,
295-9
Vilalta Garca, Jos, 14
Vila Moncunill, Josep, 140
Vilella Peralba, Joan, 147
Villalba Rubio, Jos, 42
Villanueva Planella, Valentn, 143
W
Weidenfeld et Nicolson, George, 15
X
Xena Torrent, Josep, 58
Y
Yez Garca, Jos, 86
Yoldi Beroiz, Miguel, 68
Z
Zapata Merino, Jos, 162
Ziglioli, Helios, 136, 138
Zubizarreta Aspas, Ignacio, 83, 84
313
Miquel Amors
Maroto, el hroe
Una biografa del anarquismo

andaluz
El anarquismo andaluz figura entre los

grandes vacos de la historia
de la primera mitad del siglo XX y, con
cretamente, de la que se
refiere al periodo que abarca la dictadu
ra de Primo de Rivera, la
Repblica y la Guerra Civil y la Revoluc
in. Estas dos dcadas
de cruenta guerra de clases, de las que
saldran victoriosos los
sectores ms reaccionarios y, en definiti
va, el fascismo, convirtieron
al anarcosindicalista granadino Francisc
o Maroto del Ojo en el
smbolo de una generacin de militant
es y luchadores.
La historia de Maroto no puede leerse
como la historia de un solo
hombre, sino como una biografa de un
anarquismo andaluz que
en las luchas sociales forj el carcter
de cientos de militantes. Una
historia que ha sido cerrada a cal y can
to tanto por el Franquismo
como por el rgimen que le sucedera.
ISBN 978-84-92559-31-2 | 312 pgs.
| 18 E
Jann-Marc Rouillan
De memoria (II)
El duelo de la inocencia. Un
da de
septiembre de 1973 en Barcel
ona
Jann-Marc Rouillan en esta segunda parte

de sus memorias aborda los trepidantes
das de discusin y accin en Barcelon
a con sus compaeros del MIL, en la
ltima
etapa de esta organizacin revolucionaria
. A la necesidad de recuperar el hilo de
la
lucha insurreccional iniciado en julio
del 36 y continuado tras la guerra por
los grupos
guerrilleros, se aada la intencin de
superar los esquemas clsicos del vang
uardismo
armado, que no hicieran del MIL un
fin en s mismo. Se trat, ciertamente,
de uno de
los intentos ms importantes de renovar
las estrategias de confrontacin con el
orden
econmico y poltico en todas sus form
as, pero que topara tanto con la mezq
uindad
de los demcratas como con la inde
cisin de buena parte de la ultraizquierda
. Una
tentativa ambiciosa y prometedora en
muchos sentidos, pero que quedara grab
ada en
la memoria colectiva por la detencin
de Salvador Puig Antich y su ejecucin
el 2 de
marzo de 1974, tras una serie de incid
entes que se inician tal como relata
el autor
el 16 de septiembre de 1973 con la cada
de dos militantes del MIL tras un atrac
o en
Bellver de Cerdanya. Antes de esto, el
MIL ya haba decidido su autodisoluci
n, pero
no es hasta esta sucesin de acontecim
ientos que Jann-Marc Rouillan y Jean
-Claude
Torres se ven obligados a huir a Francia,
donde proseguiran su accin revolucio
naria.
ISBN 978-84-92559-21-3 | 192 pgs
. | 18 E

Antonio Téllez Solà. Sabate. Quinze Anys de Guerrilla Urbana Antifranquista 1945-1960

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Antonio Téllez Solà. Sabate. Quinze Anys de Guerrilla Urbana Antifranquista 1945-1960

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Virus editorial es un proyecto autogestionado que, al margen de la gran industria editorial, ha publicado hasta hoy ms de 170 ttulos en torno

DESCARGA, COPIA, COMPARTE Y DIFUNDE

Antonio Tllez Sol

Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

LLICNCIA CREATIVE COMMONS

La gnesi dun llibre

El sentit dun llibre, per Toms Ibez Gracia

II. La Guerra Civil

Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

III. La Segona Guerra Mundial

Traducci del castell: Virus editorial

VII. Problemes a Frana

VIII. Terror a Barcelona

XIV. Ramon Vila Capdevila

Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial.

Antonio Tllez Sol

Correcci: Txell Freixinet

Lallevir SL / VIRUS editorial

C/ Aurora, 23 baixos, 08001 Barcelona

Muelle de la Merced, 3, 2., izq.

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La nostra edici de lany 1992 va ser una edici revisada i augmentada

Guerra a la violncia: aquest s el mbil essencial de lanarquisme.

La gnesi dun llibre

Antonio Tllez Sol

Qualsevol llibre dHistria t la seva prpia histria, i el de Francesc Sabat

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

havien estat en contacte amb ell: Gaspare Mancuso, Umberto Marzocchi,

1Ttol amb qu es va publicar originalment aquesta obra.

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La gnesi dun llibre

de 1960. Tamb vaig demanar lopini al meu amic i polmic escriptor i pe

dintroduir-ne a Espanya tants com fos possible. Si amb la venda a Frana

Morells (Frana), novembre de 1991

El sentit dun llibre

Toms Ibez Gracia

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

El sentit dun llibre

tuts Llibertries van manifestar que no es podia anteposar la preservaci de les

Antonio Tllez Sol

Aquest llibre s una evocaci parcial desdeveniments que corresponen a una

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

El sentit dun llibre

Estol descurons [...]! ssers abominables [...]!

Un cop mort el general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, es

Ho reconeixem, aix va ser.

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

arquitecte, de la creaci duna altra ms justa, ms humana, on els valors de

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Manuel Sabat Escoda va nixer a la popular barriada barcelonina dHos

El Quico mostrava des daquesta poca les qualitats temperamentals que el

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

La repressi va ser cruel a tot Catalunya. La matinada de l11 de febrer

5 Durruti, Ed. Maucci, Barcelona, 1937, pg. 48.

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Un dia el Quico i un altre jove van decidir participar, al seu estil, en de

A la capital espanyola, lassalt dels insurrectes als ministeris de Guerra i

La Gurdia Civil, amb el criminal Sanjurjo al capdavant, est disposada

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

Lestiu de 1936 el grup de Sabat va acudir en una de les moltes reunions

El local del Sindicat nic va romandre clausurat durant vint-i-sis mesos