You are on page 1of 13

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

1. D. S. IV, 2
(1)
,
. ,
,

.
(Fischer i Voguel 1906)
Cuentan, en efecto, que Cadmo, hijo de Agenor, fue enviado por el rey fuera de Fenicia
en busca de Europa con la orden de conducir a la joven o de no regresar a Fenicia. Tras
recorrer, un vasto territorio sin ser capaz de encontrarla, renunci a volver a su casa; y
cuando lleg a Beocia, obediente al orculo que haba recibido, fund Tebas.
(Torres Esbarranch 2004)
2. E. Ba. 170-173
; , 170
,
.
(Diggle 1994)
Tiresias. - Quin hay en las puertas? Llama a Cadmo para que salga del Palacio, al hijo
de Agenor que dej la ciudad de Sidn y fortific con torres esta ciudadela de Tebas.
(Alsina, et al. 2004)
3. E. Ph. 638-947
.
,

640

,

,
645



(Diggle 1994)
Coro
Estrofa
Cadmo el tirio vino a esta tierra y en el lugar en el que una ternera dejose caer
libremente con sus cuatro patas para dar debi cumplimiento a un orculo, all la profeca
1

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

la vaticino que poblara de cases las llanuras ricas en trigo, en las tierras por donde fluyen
las bellas aguas de las corrientes de Dirce, tierras herbosas y fecundas.
(Alsina, et al. 2004)

4. E. Ph. 930-936
,
,
,
,

.

930

935
(Diggle 1994)

Tiresias.- Tu hijo tiene que morir degollado y ofrecer con su sangre una libacin a la tierra
de Cadmo, en la guarida donde el dragn terrgeno ejerca de custodio de las aguas de
Dirce, a raz del antiguo resentimiento de Ares, que clama venganza por la muerte del
tragn terrgeno. Conque si lo hacis, ganaris a Ares como aliado vuestro.
(Alsina, et al. 2004)
5. Apoll. III, 4, 21-22
(21)
, ,
.
, ,
. (22)
,
. ,
. ,

, ,
.
(Wagner 1894)
Muerta Telefasa, Cadmo la enterr, y despus de haber sido hospedado por los tracios se
dirigi a Delfos para preguntar por Europa. El dios le contest que no se ocupase de ella,
sino que con una vaca como gua fundase una ciudad all donde el animal cayera agotado.
Recibido este orculo cruz Fcide, y habiendo hallado la vaca en los rebaos de
Pelagonte, la sigui. sta, tras recorrer Beocia, se tendi en el actual emplazamiento de
Tebas. Con el deseo de sacrificar la vaca a Atenea envi a varios de sus compaeros a
sacar agua de la fuente de Ares, pero un dragn -nacido de Ares, segn algunos- que
custodiaba la fuente aniquil a la mayora de los enviados.
(Rodrguez de Seplveda 1985)

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

6. OV. 3.1-25
Liber Tertius
Iamque deus posita fallacis imagine tauri
se confessus erat Dictaeaque rura tenebat,
cum pater ignarus Cadmo perquirere raptam
imperat et poenam, si non inuenerit, addit
exilium, facto pius et sceleratus eodem.
5
orbe pererrato (quis enim deprendere possit
furta Iovis?) profugus patriamque iramque parentis
vitat Agenorides, Phoebique oracula supplex
consulit et, quae sit tellus habitanda, requirit.
'bos tibi' Phoebus ait 'solis occurret in aruis,
10
nullum passa iugum curuique inmunis aratri;
hac duce carpe vias et, qua requieuerit herba,
moenia fac condas Boeotiaque illa uocato.'
Vix bene Castalio Cadmus descenderat antro,
incustoditam lente uidet ire iuuencam
15
nullum seruitii signum ceruice gerentem;
subsequitur pressoque legit uestigia gressu
auctoremque uiae Phoebum taciturnus adorat.
iam uada Cephisi Panopesque euaserat arua:
bos stetit et tollens speciosam cornibus altis
20
ad caelum frontem mugitibus inpulit auras
atque ita respiciens comites sua terga sequentis
procubuit teneraque latus submisit in herba.
Cadmus agit grates peregrinaeque oscula terrae
figit et ignotos montes agrosque salutat.
25
El du, havent deixat la forma enganyadora e brau, shavia fet conixer i havia ats els
camps de Dictea quan el pare, ignorant de tot, mana a Cadmus de cercar la rapida i si no
la troba afegeix la pena dexili, alhora piads i cruel. Desprs dhaver errat per tot el mn
(qui, doncs, podria sorprendre els enganys de Jpiter?), fugitiu, evita la ptria i la ira
paterna lArgenrida, consulta, suplicant, els oracles de Febus, i demana quina terra ha
dhabitar. Una vedella diu Febus et sortir a lencontre en camps solitaris, que no ha
sofert cap jou i franca de la corba arada. Amb ella per guia emprn el cam, i all on reposi
damunt lherba, ten compte de construir muralles duna ciutat, i anomena-la becia. A
penes Cadmus havia baixat de lantre de Castlia, veu caminar lentament una vedella
sense guardi, que no portava en el coll cap senyal de servitud; la segueix i cerca les seves
petjades, passa a passa, i en silenci adora Febus, dispensador del cam. Ja havia passat els
guals del Cefs i els camps de Pnope. La vaca es va aturar i, aixecant al cel el bell front
guarnit daltes banyes, amb els seus bruels va somoure els aires; aleshores, girant-se als
qui la seguien, es va ajeure i va posar el seu flanc en lherba tendra. Cadmus dna grcies,
besa la terra estrangera i saluda les desconegudes muntanyes i els camps.
(Trepat 1930)
3

Videojocs a laula
7. Hom. Il. XIV, 319-320
,

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

320
(Allen 1931)

Ni a Dnae Acrisione, la de bellos talones, que dio a luz a Perseo, el ms illustre de los
hombres.
(Segal y Estalella 1954)
8. Hes. Th. 270-281

,
,
,
,
, ,

, ,

.
,
,
.

270

275

280
(West1966)

A su vez Ceto tuvo con Forcis a las Grayas de bellas mejillas, canosas desde su
nacimiento; las llaman Viejas los dioses inmortales y los Hombres que pululan por la
tierra. Tambin a Panfreo de bello peplo, a Eno de peplo azafranado y a las Gorgonas
que viven al otro lado del ilustre Ocano, en el confn del mundo hacia la noche, donde
las Hesprides de aguda voz: Esteno, Eurale y la Medusa desventurada; sta era mortal
y las otras inmortales y exentas de vejez las dos.
Con ella sola se acost el de Azulada Cabellera en un suave prado, entre primaverales
flores. Y cuando Perseo le cerceno la cabeza, e dentro brot el enorme Crisaor y el Caballo
Pgaso.
(Prez Jimnez i Martnez Dez 2000)
9. Apoll. II, 2, 35-38; 40-42
,
,
.
. 36
, ,
, , ,
.
,
4

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

,
. 37
,
,
, . ,
. ,
,
. 38 ,
[
<>
<>, .
.]
[...]
40 .
.
,
, , , .
. 41 ,
,
, , . 42
,
, .

,
,
.
(Wagner 1894)
Quan, ms tard, Acrisi es va assabentar que della (Dnae) havia nascut Perseu, no va
voler creure que havia estat seduda per Zeus, fic la seva filla, amb linfant, dins una arca
i la llan al mar. Larca arrib a Srifos, on Dictis la va arreplegar i va criar el nad. 36.
Era rei de Srifos Plidectes, germ e Dictis; senamor de Dnae i, com que no podia
unir-shi, car Perseu era ja un home, convoca els seus ntims, entre ells Perseu, amb el
pretext darreplegar contribucions per tal de demanar per muller Hipodamia, la pell
dEnmau. Havent respost Perseu que no desdiria ni que es tracts del cap de la Grgona,
Plidectes va demanar cavalls als altres, per a Perseu, en comptes dadmetre-li els cavalls,
li orden que ports el cap de la Grgona. 37. Guiat per Hermes i Atena, arriba davant les
filles de Forcos, nio, Pemfredo i Dino. Aquestes eren filles de Ceto i de Forcos,
germanes de les Grgones, velles de naixena. Tenien un sol ull i una sola dent per a totes
tres, i sels passaven per torn de luna a laltra. Perseu es va apoderar de totes dues coses
i, quan elles les hi reclamaren, va respondre que els les tornaria si li indicaven el cam que
duia a les nimfes. 38 Aquestes nimfes tenien unes sandlies alades i, a ms, la kbisis, que
era, diuen, una alforja. Pndar i Hesode, en lEscut, diuen de Perseu:
<<Tota lesquena cobria la testa dun monstre terrfic,
<Gorgo,> i la kbisi la hi embolcava.>>
[...]
5

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

Medusa era lnica mortal: per aix Perseu va sser enviat a cercar el seu cap. Les
Grgones tenien els caps coberts dun garbuix danells escatosos de serps, ullals grossos
com de senglars, mans de bronze i ales dor, amb qu volaven. 41. Convertien pedra els
qui les miraven. Perseu, doncs, satur davant delles, que dormien, i, guiant-li Atena la
m i ell girant la vista vers un escut de bronze on veia reflectida la imatge de la Grgona,
la decapit. 42, Un cop tallat el cap, del cos de la Grgona en va sorgir Pgasos, el cavall
alat, i Crisor, el pare de Gerones: els havia concebut de Posid.
(Cuartero i Iborra, 2012)
10. Apoll. III 15, 8
,
,
.
.


.
.
,
. ,
,
,

. , .
.
.
.
,
.
.
.
, [] ,
,
.
. [
,
,
.]
(Wagner 1894)
Poco despus Minos, dueo del mar, atac Atenas con su escuadra y se apoder de
Mgara, donde reinaba Niso, hijo de Pandin, y mat a Megareo, hijo de Hipmenes, que
haba venido de Onquesto en ayuda de Niso. Este Niso muri por la traicin de su hija:
tena en medio de la cabeza un cabello purpreo y segn un orculo si se le arrancaba
morira; su hija Escila, enamorada de Minos, se lo arranc. Minos, despus de dominar
6

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

Mgara, at a la muchacha por los pies a la popa de una nave y la sumergi. Como la
guerra se prolongaba y no poda aduearse de Atenas, rog a Zeus que castigar a los
atenienses. El hambre y la peste afligieron a la ciudad y entonces los atenienses,
obedeciendo a un antiguo orculo, primero sacrificaron a las hijas de Jacinto, Anteide,
Egleide, Litea y Ortea, sobre la tumba del cclope Geresto; Jacinto haba venido de
Lacedemonia y habitaba en Atenas. Al no servir de nada el sacrificio, consultaron al
orculo cmo podran librarse, y el dios les respondi que diesen a Minos la satisfaccin
que l escogiera. Por eso le enviaron emisarios y le permitieron que pidiese satisfaccin.
Minos orden enviar inermes siete muchachos y otras tantas muchachas para alimento
del Minotauro. ste viva encerrado en un laberinto y quien entraba all no poda escapar,
pues complicadas sinuosidades ocultaban la ignota salida. Lo haba construido Ddalo,
hijo de Alcipe y Euplamo, hijo de Metin, que era un excelente arquitecto y el primer
escultor. Haba huido de Atenas por haber despeado desde la Acrpolis al hijo de su
hermana Prdix, Talo, que era su discpulo, por miedo a que lo aventajase con su talento
pues Talo, con una mandbula de serpiente que haba encontrado, serr un delgado trozo
de madera. Descubierto el cadver, Ddalo fue juzgado en el Arepago y condenado, pero
huy junto a Minos; all se hizo cmplice de Pasfae, que se haba enamorado del toro de
Poseidn, y le tall una vaca de madera. Tambin construy el laberinto a donde cada ao
los atenienses enviaban siete muchachos e igual nmero de muchachas para ser devorados
por el Minotauro
(Rodrguez de Seplveda 1985)
11. Apoll. III 16
, ,
,
. .
,
, .
, .
.
.
.

,
. .
(Wagner 1894)
Cuando Teseo, el hijo de Egeo y Etra, se hizo adulto, levant la roca, cogi las sandalias
y la espada y se dirigi a pie a Atenas. Dej libre el camino obstruido por los malhechores:
primero, en Epidauro, mat a Peripetes, hijo de Hefesto y Anticlea, apodado Corinetes
por la maza (korynes) que portaba. Peripetes, que tena las piernas dbiles, utilizaba una
maza de hierro para matar a los transentes; Teseo se la quit y se la llev. En segundo
lugar, mat a Sinis, hijo de Polipemn y Silea, hija de Corinto. Sinis era llamado
Pitiocamptes, pues resida en el istmo de Corinto y obligaba a los que pasaban a doblar
pinos: los que por su debilidad no podan hacerlo, eran lanzados al aire por los rboles y
perecan. De este mismo modo Teseo hizo morir a Sinis.
(Rodrguez de Seplveda 1985)

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

11. Apoll. Epit., 5-7


.
,
. ,
.
,
.
,
.
.
, .
,
, . ,

, .

. ,
.
,
.
. ,
.
(Wagner 1894)
5 Despus de despejar el camino, Teseo lleg a Atenas. Medea, que entonces viva con
Egeo intrig contra aqul y persuadi a Egeo para que desconfiase de Teseo como de un
traidor. 6 Atemorizado, Egeo, sin haber reconocido a su propio hijo, lo envi contra el
toro de Maratn. Cuando Teseo lo hubo matado, Egeo le sirvi un veneno que le haba
proporcionado Medea ese mismo da. 7 A punto de llevarse el brebaje a la boca Teseo
entreg a su padre la espada, y Egeo al verla hizo caer la copa de sus manos. As Teseo
fue reconocido por su padre y, enterado de la maquinacin de Medea, la expuls. Fue
designado para el tercer tributo al Minotauro, o segn algunos se ofreci voluntario. La
nave llevaba velamen negro y Egeo encarg a su hijo que, si regresaba vivo, desplegara
en ella velas blancas. 8 Cuando lleg a Creta, Ariadna, hija de Minos, enamorada de l,
prometi ayudarle a condicin de que la llevara a Atenas y la tomase por esposa. Una vez
que Teseo lo hubo jurado, Ariadna pidi a Ddalo que le indicara la salida del laberinto;
9 y por su consejo dio un hilo a Teseo al entrar. ste at el hilo a la puerta y entr
soltndolo tras de s; encontr al Minotauro al final del laberinto y lo mat a puetazos;
luego, recogiendo el hilo, sali lo. Por la noche lleg a Naxos con Ariadna y los jvenes.
Pero Dioniso, enamorado de Ariadna, la rapt y la llev a Lemnos.
(Rodrguez de Seplveda 1985)

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

12. OV. Met. 7.404-405


Iamque aderat Theseus, proles ignara parenti,
qui virtute sua bimarem pacaverat Isthmon: 405
Ara arribava Teseu, fill desconegut del seu pare, i amb el seu coratge havia pacificat
lIstme bimar.
(Trepat 1930)
13. OV. Met. 7.453-458
Nec tamen (usque adeo nulla est sincera voluptas,
sollicitumque aliquid laetis intervenit) Aegeus
gaudia percepit nato secura recepto:
455
bella parat Minos; qui quamquam milite, quamquam
classe valet, patria tamen est firmissimus ira
Androgeique necem iustis ulciscitur armis.
I tanmateix- fins a tal punt no hi ha plaer incontaminat i sempre algun neguit entra en
lalegria- Egeu no sent dhaver retrobat el fill un goig segur; Minos prepara la guerra;
encara que s poders e soldats, poders destol, t la seva ms gran fora en la paterna
ira i vol revenjar la mort dAndrogeu.
(Trepat 1930)
14. OV. Met. 8.152-176
Vota Iovi Minos taurorum corpora centum
solvit, ut egressus ratibus Curetida terram
contigit, et spoliis decorata est regia fixis.
creverat obprobrium generis, foedumque patebat 155
matris adulterium monstri novitate biformis;
destinat hunc Minos thalamo removere pudorem
multiplicique domo caecisque includere tectis.
Daedalus ingenio fabrae celeberrimus artis
ponit opus turbatque notas et lumina flexum
160
ducit in errorem variarum ambage viarum.
non secus ac liquidus Phrygiis Maeandros in arvis
ludit et ambiguo lapsu refluitque fluitque
occurrensque sibi venturas aspicit undas
et nunc ad fontes, nunc ad mare versus apertum 165
incertas exercet aquas: ita Daedalus implet
innumeras errore vias vixque ipse reverti
ad limen potuit: tanta est fallacia tecti.
Quo postquam geminam tauri iuvenisque figuram
clausit, et Actaeo bis pastum sanguine monstrum 170
tertia sors annis domuit repetita novenis,
utque ope virginea nullis iterata priorum
9

Videojocs a laula
ianua difficilis filo est inventa relecto,
protinus Aegides rapta Minoide Diam
vela dedit comitemque suam crudelis in illo
litore destituit;

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

175

El vot fet a Jpiter, de cent cossos de braus, Minos el compli quan a la seva tornada toc
amb les naus la terra curtida i fou guarnit el seu palau de les despulles que hi clav.
Havia crescut loprobi de la seva raa i era pals el vergonys adulteri de la mare per
lestranyesa del fill biforme. Minos resol dapartar de la seva casa aquesta ignomnia i
tancar-la en una mltiple estada, amb sostres tenebrosos. Ddal, celebrrim pel seu enginy
en lart de construir, executa lobra, embolica els senyals i indueix a error els ulls amb el
sinus retomb dels diversos camins. [] aix, Ddal omple derrors els innumerables
camins i a penes pot ell mateix tornar al llindar; tanta s la tradoria de lestatge!
Desprs que hi tanc la doble forma de miny i de brau i, dues vegades pascut el monstre
de la sang actea, el tercer sorteig de cada nou anys el dom i qui, per auxili de donzella,
la porta difcil, sense cam per a tots els dabans, fou retrobada per mitj dun fil reprs,
tot seguit lEgida amb la raptada Minoida don vela cap a Dia i, cruel, deix la seva
companya en aquella riba.
(Trepat 1930)
15. h. Hom. XII
,
,

,
.
(West 2003)
A Hera canto, la de flores de oro, a la que dio a luz
Rea:
inmortal soberana de excelsa figura,
de Zeus tonante hermana i esposa legtima,
gloriosa, a ella todos los bienaventurados en el vasto
Olimpo
reverentes honran a la par que a Zeus que se goza con
el rayo.
(Torres 2005)
16. h. Hom. V, 257-272

[...]
.
,
,
[...]


10

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet


[...]
,
,
, ,
.
(West 2003)
[...] las ninfas, montaraces, de pronunciado seno,
[...]
ellas ni de los mortales ni de los inmortales siguen la
suerte:
por largo tiempo viven, inmortal alimento comen
y entre los inmortales trazan hermosos bailes.
[...]
Al tiempo de nacer ellas abetos o encinas de altas copas
echaron sus brotes sobre la tierra nutricia de varones,
rboles hermosos que florecen en montes elevados.
[...]
Mas cuando la hora de la muerte se presenta
se secan primero sobre el suelo tan hermosos rboles,
su corteza se desgaja, caen las ramas
y de ellas al tiempo el alma abandona la luz del sol.
(Torres 2005)
17. h. Hom. V, 100-102
[...]
, ,

.
,
,
[...]
(West 2003)
[...]
o una de las ninfas que en los sotos hermosos viven,
o una de las ninfas que esta hermosa montaa habitan,
y las fuentes de los ros y los prados herbosos.
A ti yo en una atalaya, en lugar bien visible,
un altar levantar, y consagrar para ti ofrendas perfectas
en todas las estaciones; [...]
(Torres 2005)

11

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

18. Nonn., D., XII, 351-359:


,
,
,
,
,
:
:

.
(Rouse 1940)
[...] los Stiros sacudan en plena bacanal sus cabelleras al viento en la manera en que
haban aprendido de Dioniso. Ellos apretaron en sus hombros la moteada piel de ciervo
y, mientras entonaban al unsono el cntico de bquico son, apretaban el fruto con
enormes saltos de sus pies. Al sonar del evoh, el hueco repleto de uvas se enrojeca y el
vino borboteaba; apretado por los pies, el fruto largaba blanca espuma mezclada con el
rojo jugo.
(Manterola i Pinkler 1995)
19. Arretium:
LIV. 10.37
consul alter Postumius, quia in Samnitibus materia belli deerat, <in> Etruriam transducto
exercitu, primum peruastauerat Uolsiniensem agrum; dein cum egressis ad tuendos fines
haud procul moenibus ipsorum depugnat; duo milia octingenti Etruscorum caesi; ceteros
propinquitas urbis tutata est. in Rusellanum agrum exercitus traductus; ibi
non agri tantum uastati sed oppidum etiam expugnatum; capta amplius duo milia
hominum, minus duo milia circa muros caesa. pax tamen clarior maiorque quam bellum
in Etruria eo anno fuerat parta est. tres ualidissimae urbes, Etruriae capita, Uolsinii,
Perusia, Arretium, pacem petiere; et uestimentis militum frumentoque pacti cum consule,
ut mitti Romam oratores liceret, indutias in quadraginta annos impetrauerunt. multa
praesens quingentum milium aeris in singulas ciuitates imposita.
(Conway i Walters 1919)
El otro cnsul, Postumio, como en el Samnio faltaba tarea blica, despus de trasladar a
Etruria el ejrcito haba comenzado por devastar el territorio volsiniense; luego combati
contra los que haban salido a defender sus confines no lejos de sus murallas: dos mil
ochocientos etruscos fueron muertos, al resto los salv la proximidad de la ciudad. El
ejrcito fue conducido a territorio ruselano, donde no slo fueron devastados los campos,
sino que adems fue tomada al asalto la plaza; se hicieron ms de dos mil prisioneros, y
menos de dos mil fueron muertos en torno a las murallas. Pero se acord una paz ms
brillante y ms importante de lo que haba sido la guerra en Etruria aquel ao. Tres
ciudades muy potentes, las ms sobresalientes de Etruria, pidieron la paz: Volsinios,
Perusia y Arrecio; pactaron con el cnsul que a cambio de ropas militares y trigo les
permitiera enviar a Roma embajadores, y consiguieron una tregua de cuarenta aos. Se le
impuso a cada una de las ciudades una sancin, a pagar en el acto, de quinientos mil ases.
(Villar Vidal 2001)
12

Videojocs a laula

Judit Benavides Ameijeiras


Ignasi Vidiella Puet

Bibliografa
Allen, T.W. Homeri Ilias. Vol. 2. Oxford: Clarendon Press, 1931.
Alsina, J., J. Vara, J.A. Lpez Frez, i J.M. Labiano. Esquilo, Sfocoles, Eurpides. Obras
Completas. E. Crespo (ed.). Madrid: Ctedra, 2004.
Conway, Robert Seymour, y Charles Flamstead Walters. Titi Liui Ab urbe condita. Tomus
II Libri VI-X. Recognoverunt et adnotatione critica instruxerunt. Oxford: Oxford
University Press, 1919.
Cuartero i Iborra, Francesc J. Pseudo-Apollodor. Biblioteca. Llibre Primer. Vol. I. II
vols. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 2010.
. Pseudo-Apollodor. Biblioteca. Llibre Segon. Vol. II. II vols. Barcelona: Bernat
Metge, 2012.
Diggle, J. Euripidis fabulae. Vol. 3. Oxford: Clarendon Press, 1994.
Fischer, K.T., y F. Voguel. Diodori bibliotheca historica. V vols. Leipzig: Teubner, 1906
(reimpr. 1964).
Manterola, Sergio D., y Leandro M. Pinkler. Nono de Panpolis. Las dionisacas. Cantos
I-XII. Vol. I. IV vols. Madrid: Gredos, 1995.
Prez Jimnez, Aurelo, y Alfonso Martnez Dez. Hesodo. Obras y Fragmentos.
Teogona. Trabajos y Das. Escudo. Fragmentos. Certamen. Madrid: Gredos,
2000.
Rodrguez de Seplveda, Margarita. Apolodoro. Biblioteca. Madrid: Biblioteca Clsica
Gredos, 1985.
Rouse, W. H. Nonnos. Dionysiaka. Books 1-15. Londres: Loeb Classical Library, 1940.
Segal y Estalella, Lus. Homero. Ilada. Madrid: Espasa Calpe, 1954.
Torres Esbarranch, Juan Jos. Diodoro de Sicilia. Biblioteca Histrica. Libros IV-VIII.
Vol. II. IV vols. Madrid: Gredos, 2004.
Torres, Jos B. Himnos homricos. Edicin y traduccin. Madrid: Ctedra, 2005.
Trepat, Adela Maria. P. Ovidi Nas. Les Metamorfosis. Llibres VI-X. Vol. II. Barcelona:
Fundaci Bernat Metge, 1930.
Villar Vidal, J.A. Tito Livio. Historia de Roma desde su fundacin. Libros VIII-X.
Madrid: Biblioteca Clsica Gredos, 2001.
Wagner, R. Mythograpgi Graeci [Apollodori bibliotheca. Pediasimi libellus de duodecim
Herculis laboribus]. Vol. I. Leipzig: Teubner, 1894.
West, M.L. Hesiod. Theogony. Oxford: Clarendon Press, 1966.
. Homeric Hymns. Homeric Apocrypha. Lives of Homer. Londres: Loeb Classical
Library, 2003.

13

You might also like