JOCS

OLIMPICS
DESTIU
1992
BARCELONA

INDEX
1.Introducci
2.Ciutats candidates
3.Elements del joc
4.Ceremnies
5.Comits olmpics
participants
6.Instalacions
esportives
7.Competici

1-INTRODUCCI

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1992,

oficialment Jocs Olmpics de la XXV
Olimpada, es van celebrar a la ciutat de
Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9
d'agost de 1992. Hi participaren 9.356
atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de
169 comits nacionals, que competiren
en 32 esports i 286 especialitats.

2-CIUTATS
CANDIDATES
La seu de la XXV edici dels Jocs Olmpics
d'estiu es va triar entre les diferents
candidates a la 91a Sessi del Comit Olmpic
Internacional,celebrada el 17 d'octubre de
1986 a Lausana,Sussa.Aquets varen ser els
resultats de les votacions.

CIUTAT
RONDA3
Barcelona
47

RONDA1
29

RONDA2
37

Pars
23
Belgrad
5
Brisbane
10
Birmingham
--Amsterdam
---

19

20

13

11

11

---

3-ELEMENTS DEL JOC

MASCOTA OLMPICA:La mascota olmpica escollida

per a representar els Jocs fou Cobi,un gos d'atura
catal dissenyat en estil cubista pel valenci Xavier
Mariscal
TORXA OLMPICA:Foy dissenyada pel catal Andr
Ricard.En ella figura el lema ''XXV OLIMPADA
BARCELONA 1992''.La torxa va visitar en 39 dies les
17 comunitats autnomes,i va recrrer ms de 6000
km.Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60
d'elles;hi varen participar un total de 9500
portadors.Actualment es conserva a la collecci
permanent del Museu de les Arts Decoratives.
MSICA:L'any 1987 Freddie Mercury i Montserrat
Caball gravaren la can Barcelona,que serv de
promoci a la ciutat per tal d'aconseguir els Jocs.
IMATGE I IDENTITAT CORPORATIVA:Els jocs de
Barcelona tamb van significar una renovaci pel
que fa al tractament de la imatge i la identitat
corporativa.Aix es va poder comprovar en les
nombroses edicions de cartells,en les emissions de
Monedes commemoratives i segells.

SEGURETAT:La seguretat d'aquests Jocs Olmpics va

ser una responsabilitat del govern central,que va
crear la Comisin Superior de Seguridad Olmpica
presidida pel Secretari de Seguretat Rafael
Vera.Tamb es va crear la Comisin de Planificacin
de Seguridad Olmpica,presidida pel Governador de
Barcelona,Ferran Cardenal.La responsabilitat
d'aquesta comissi va ser planificar i exectuar els
plans de seguretat olmpica,en acabar-se
l'esdeveniment,la premsa va valorar positivament
l'xit de la seguretat.

CEREMNIES
4.1 La Cerimnia d'Obertura
Realitzada a l'Estadi Olmpic de Montjuc, va tenir lloc el dia 25 de
juliol de 1992 i va comptar amb la presncia dels reis Joan Carles I i
Sofia de Grcia. A l'inici de la cerimnia es va representar per part del
grup La Fura dels Baus l'escena mitolgica d'Hrcules separant els
continents d'Europa i frica, creant el mar Mediterrani i el futur
naixement de la ciutat de Barcelona.
Al llarg de la cerimnia es va reproduir escenogrficament exemples
de la millor pintura espanyola i particularment catalana, mostrant
vestits i imatges arquitectniques d'Antoni Gaud i obres pictriques
de Salvador Dal, Joan Mir i Francisco de Goya.
Amb un repic de tambors l'arquer Antonio Rebollo va encendre el
peveter olmpic mitjanant el llanament d'una fletxa amb el foc
olmpic cremant a la seva punta, el moment ms esperat de la
cerimnia.
Posteriorment l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va pronunciar
en el seu discurs diverses frases a favor de la pau a l'antiga Iugoslvia

4.2 La cerimnia de clausura

Realitzada el dia 9 d'agost a l'Estadi Olmpic de Montjuc, en aquell
moment, el president del Comit Olmpic Internacional (COI), Joan
Antoni Samaranch, va declarar que els de Barcelona havien estat els
millors Jocs Olmpics de la histria.
Cap al final de la cerimnia de clausura, enmig d'una pluja de focs
artificials, Cobi, la mascota olmpica va desaparixer cel dalt,
navegant per l'aire en un vaixell de paper.

5.Comits olmpics i
participants
Els nics membres del Comit Olmpic Internacional que no van
enviar representants van ser l'Afganistan, Brunei, Libria i Somlia,
per cap d'ells ho va fer per motius poltics.
Amb la desaparici de la Uni Sovitica, el 1992 la CEI concentrava
onze de les quinze antigues repbliques sovitiques. s a dir, totes
excepte les tres repbliques bltiques i Gergia. Aquesta darrera va
decidir anar al Jocs juntament amb la CEI.
Estnia i Letnia tornaren als Jocs 56 anys desprs, mentre que foren
64 anys en cas de Litunia.
La Repblica de Macednia no va acudir. Per la seva banda, als
atletes iugoslaus no se'ls va permetre participar amb la seva nova
bandera per les sancions de l'ONU, de manera ho van fer sota
l'empara de la bandera olmpica com a Participants Olmpics
Independents. Noms podien prende part en competicions
individuals.
Sud-frica, precisament la causant del boicot dels Jocs de Munic'72,
va tornar a participar desprs de 32 anys d'absncia per la poltica de
l'apartheid.

En 1990 Nambia s'independitz de Sud-frica, debutant tamb a

Barcelona.
La llista de tots els Comits Olmpics apareix ordenada alfabticament
segons els seus respectius codis del COI. Entre parntesis apareix el
nombre de participants que van aportar cadascun. Desprs de la
coma, el primer nmero fa referncia als atletes masculins i el segon
a les atletes femenines.

6-Instal.lacins esportives

En total es dispos de 35 instalacions esportives per a les

competicions. La ciutat de Barcelona va comptar amb amb 19
instalacions dividides en quatre reas olmpicas: Montjuc, Parc de la
Mar, Diagonal y El Valle de Hebrn.Tamb hi hagueren otres 15 ciutats
com subsedes d'aquets Jocs Olmpics.

7-Competici
7.1-Esports
Atletismo
Baloncesto
Balonmano
Boxeo
Ciclismo
Esgrima
Ftbol
Halterofilia
Hockey
Lucha
Natacin
Pentatln moderno
Piragismo
Saltos de natacin

Bdminton
Bisbol
Equitacin
Gimnasia
Judo
Natacin sincronizada
Remo

Tenis de mesa
Tenis
Tiro con arco
Vela
Voleibol
Waterpolo
Pelota Vasca
Taekwondo
Hockey sobre patines

Tiro

7.2-Emissi
Els Jocs Olmpics van ser emesos per a tot Espanya per TVE , excepte per a
Catalunya, on la responsable de difondre el senyal va ser Televisi de
Catalunya. La cerimnia inaugural es va emetre a La 2 i El 33 , mentre que la
de clausura va ser a La Primera i El 33 (en aquesta poca La 2 i El 33 encara
emetien esport).

7.3-Grans moments

*La cerimnia d'inauguraci va tenir com a succs un dels ms

espectaculars inicis de Jocs Olmpics en encendre el peveter amb una
fletxa llanada per un arquer d'una manera que va deixar
conmocionat al mn.
*A la meitat dels jocs, quan tot semblava perdut. Un atleta de salt de
perxa, Felipe Garca Nez, va canviar el dest de Sussa en els jocs
aconseguint 5 medalles d'or i un pet de l'rbitre.
*En bsquet s'admet per primera vegada la participaci de jugadors
de la NBA, grcies al qual es va formar el Dream Team d'Estats Units
que va incloure, entre d'altres, a Magic Johnson, Michael Jordan, Larry
Bird i Charles Barkley. Van aconseguir 117 punts de mitjana en 8
partits i van guanyar la medalla d'or derrotant a la final a Crocia.
*En nataci, l'hongaresa Krisztina Egerszegi es converteix en la reina
dels Jocs al guanyar medalles d'or en els 100 m i 200 m esquena i
400 m quatre estils.
Per part espanyola, Martn Lpez Zubero va guanyar els 200 m
esquena, sent la oprimera medalla d'or en la histria de la nataci
espanyola.
*A la final dels 1.500 m femenins, Lyudmila Rogacheva, de l'Equip
Unificat, portava un ampli avantatge per dos-cents metres abans de
la meta Hassiba Boulmerka, d'Algria, la va superar i va acabar
primera.
*L'espanyol Fermn Cacho Ruiz no era un dels favorits en els 1500 m,
per, a la final es va crrer a un ritme relativament suau i Cacho va

aprofitar aquesta circumstncia per emportar-se la victria davant

d'un pblic que cridava el seu nom a l'unson.
*En l'ltima volta de la final dels 10.000 m Derartu Tulu, d'Etipia, va
prendre la davantera i no la va abandonar fins arribar a la meta. Amb
aix es va convertir en la primera atleta negra d'frica a guanyar una
medalla olmpica. En segon lloc va arribar Elana Meyer, atleta blanca
de Sud-frica. Juntes van fer un recorregut de la victria simbolitzant
l'esperana d'una nova frica.
*En salt amb perxa Serguei Bubka, gran favorit, va fallar i va quedar
fora del medaller.
El guanyador va ser Maxim Tarasov de l'Equip Unificat, amb un salt de
5,80 m.
*El nord-americ Kevin Young va batre el rcord del mn dels 400
metres tanques amb un registre de 46,78 s, convertint-se en el primer
home a trencar la barrera dels 47 segons.
*La nord-americana Gail Devers es va reposar d'una greu malaltia que
l'havia deixat en una cadira de rodes durant ms de dos anys i va
guanyar la cursa dels 100 m llisos.
*Cuba, absent en els dos ltimes edicions dels Jocs, va guanyar
catorze medalles d'or, set d'elles en "boxeo".
*En pes lleuger, el nord-americ scar de la Foia va guanyar la final i
ms endavant es convertiria en campi del mn professional.
*En tir amb arc domina Corea del Sud, que aconsegueix guanyar en
categoria femenina
individual i per equips. En homes, el ttol per equips s per a Espanya
i el ttol individual va ser per al francs Sbastien Flute.
*En gimnstica, l'atleta estrella va ser Vitaly Scherbo, de l'Equip
Unificat, que va guanyar sis medalles d'or.

7.4-Medaller

Paula Molina Flo

Victoria Vidal
Nerea Aguilar
Giselle Chalco

3F