Era una nit fosca, als carrers de Madrid, em trobava passejant a la

vora del bar Phillies. Vaig veure a en Fredrik decaigut com des de feia
uns mesos per, ara es trobava en un estat nefast. Estava apartat de
la resta de gent del bar, i se li notava que havia empinat el colze ms
del compte. Sel veia desesperat, no sabia qu fer amb la seva vida,
en menys d'uns mesos ho havia perdut tot, sestava tornant boig. Feia
dos mesos va perdre a la seva xicota, i fa un mes que li van fer fora
del treball.
Ell treballava de farmacutic, estava en un lloc de treball molt
cmode de la farmacutica Merck, per per culpa de la crisi shavia
hagut de tancar. Ell vol retornar a la seva vida, quan era feli.
En Fredrik observava al seu voltant i veia a un cambrer servint rere la
barra del bar, i una parella feli a la taula denfront. Tot li recorda al
seu passat.
Vaig decidir entrar al bar a dir-li que si volia passa una bona estona
amb mi, que feia molt de temps que no ens veiem. Per just en entrar
saixec i va al lavabo.
A lentrar massegu a la barra i vaig demanar una Coca-Cola zero. Al
cap duns deu minuts en veure que no sortia vaig entrar i just al
trepitj a terra i va explotar tot.
Desprs de tres setmanes, vaig despertar dun coma. Em trobava en
una habitaci blau cel, a la meva esquerra es trobava un ram de flors
que posava nims, tu pots. A la dreta es trobava la tauleta amb unes
deu pastilles. Portava una cua i una samarreta de color rosa pasts i
unes malles negres. En intentar reincorporar-me vaig veure a en
Roger.
-Queralt, amor meu, ests b?
+ Que ha passat? Em fa mal el cap.
-Ten recordes que vas a anar a veure el teu amic Fredrik? Doncs es va
sucidar amb una bomba Napalm, o aix creuen que era els forenses.
Ha mort, ho sento, i tu quasi ho fas per la seva culpa, per sort que
ests viva. No sabria que fer sense tu!
Vaig comenar a plorar tan desconsoladament, que em van haver de
pinxar morfina per a relaxar-me. Al cap de dos dies em van donar
lalta per mai vaig superar aquell fet tan traumtic.
Intentava ser la mateixa Queralt que era abans, per no podia, tot
havia canviat. Ara anava molt als meus aires, no feia cas al meu xicot,
en Roger.
Van passar els dies, les setmanes, els mesos...

En Roger noms em regalava coses, em feia sorpreses perqu jo

torns a estar enamorada dell, per el problema s que jo mai havia
deixat destar enamorada dell. Sin, que no volia estar amb ning
que em vaig adonar que noms volia ser feli per mi mateixa,
fer coses noves, no centrar-me en una rutina. Tot el que estiguessis
fent durant uns mesos iguals, es convertia en rutina.
Des de laccident odiava la rutina, noms volia coses noves.
Vaig intentar continuar la meva vida i intentar amb en
Roger com estvem abans, i ser felios com ho rem abans. I vaig
decidir que encara que lestimes, no volia estar amb ning. Vaig
pensar que dintre de poc quan trobs el moment adequat, i les
paraules perqu no li fes tant mal.
Aix, que ho vaig decidir aix. Un diumenge a les 11:40 del mat, ens
acabarem de llevar i...
+Roger, seu aqu sis plau!
-Diguem Queralt, que vols?
+He de parlar amb tu.
Voldria acabar amb tu.
En Roger entre balbuceigs va dir:
-Si s el que vols ho accepto, solament vull el millor per a tu.
Vaig agafar la maleta de la nostra habitaci i vaig marxar.
Finalment vaig entendre que en la vida solament havem de
preocupar-nos de l'avui i no del dem. Que ning necessita a ning
per a ser feli, i que cadascun pot ser feli i viure a la meva manera.