The essence of the novel (shosetsu)

Ttol original: Shosetsu Shinzui (Lessncia de la novella)

Autor: Tsubouchi Shy (1859-1935)
Data publicaci: 1885-86 Perode
transici.

literari:

Genbun-itchi undo,

Data traducci: 1981 Traductor: Nanette Twine (tradueix altres llibres

sobre lingistica japonesa). Altres traduccions disponibles: No
Idees que planteja el text: Visi nova de la novella com a forma d'art.
Novella sense moral. Personatges han de tenir profunditat psicolgica,
novella ha de ser realista. El novellista s com un psicleg i ha de mirar el
comportament intern i extern dels pj. La novella s art (idea important).
La primera secci de l'obra busca traar el desenvolupament de la ficci i
definir la naturalesa de la veritable novella. La segona, ofereix suggerncies
sobre com escrire'n una, tractant tant l'argument, l'estil com els
personatges. Comena fent un reps per algun dels principals autors de
novella (obres com Genji, i autors com Saikaku...) i parla de l'estat de la
novella en cada perode histric.
En el captol tres "The aims of the novel" diu que l'objectiu principal s la
naturalesa humana. Doncs, la vertadera novella no es satisf noms amb
una naturalesa humana-dels pj- superficial. Es queixa de que els escriptors
famosos que volien donar-li profunditat a la trama no la donessin tbe als pj.
Diu que els novellistes han de ser com psiclegs.
Resum de tota la lectura: Preface Escriu el llibre per presentar com
s una novella de veritat, escrita per la influncia dels estudis occidentals.
Exposar les diferncies de la novella japonesa i obrir el cam per a la seva
reforma.
Primera part del llibre: Desenvolupament ficci i natura de la veritable
novella.
Segona part: Consells per escriure una novella, tractant la trama, lestil i la
caracteritzaci. Despres de la Restauraci Meiji torna la importncia i el
desenvolupament literari Fins i tot a diaris i revistes es publica sobre
novelles. En aquest moment (1885) a Meiji s perode de prosperitat per a
la novella. Del final de Tokugawa importen autors com Bakin, Tanehiko, etc.
I sorgeix la ficci per a tota la poblaci. Per lluny dara, pk era molt estrany
que les novelles atraguessin a molt pblic. Lelit llegia obres de gran
qualitat, la gent normal era raro. Ara s una edat dor per a tots els tipus
de ficci, t molta popularitat.
La majoria no sn autors per, doncs escriuen adaptacions daltres persones
com Bakin, Tanehiko, o imitaci de Ikku o Shunsui. Busquen aix lObjectiu
didctic de tota la vida Les que tenen ms xit sn les sdiques o
pornogrfiques per. Per aix lautor daquesta obra critica a novelles i

autors es deixen portar per la moda i lopini pblica, encara que adaptin
com podem la moralitzaci, i tot acaba sent un mojn. Shyo ha llegit des
de jove, i vol corregir el cam dels autors perqu la novella acabi superant
fins i tot la europea.
1a part de lobra Lo principal en la novella s la naturalesa humana (les
passions sensuals), desprs les condicions socials i per ltim el
comportament. Els savis i bons sn els que sotmeten les temptacions a
travs de la ra. Com que amaguen el que pensen de veritat, lautor ha de
profunditzar en aquesta naturalesa humana i descriure al detall la ment dels
personatges i el qu pensen. Lautor s com un psicleg, revela com s
el personatge i com es comporta. El novellista sha de concentrar en el
realisme psicolgic, descriure com sn els sentiments de veritat.
No crear sants i persones artificials, pk no representen la naturalesa
humana. La novella s art, i cal evitar la lascvia. No cal buscar i retratar
tampoc incls aquells apetits profundamente enterrados que abrazan la
obscenidad i la grosera.

Qu tha suggerit: Relaci de lobra que han de crear els japonesos

en aquest perode de restauraci Meiji amb occident. Sensaci de que
sha de millorar, incls superar a Occident, en certa manera com un
parallelisme daquesta modernitzaci que buscava, al cap i a la fi,
posar-se es una situaci digualtat per tal de no ser ocupats.
Ttol alternatiu: La necessitat de modernitzar la novella (?)

The drifting cloud/El Nvol errant

Ttol original: Ukigumo

Autor: Futabatei Shimei
Data publicaci: 1888 Perode literari: Genbun-itchi undo, transici.
Data traducci: 1955-56. Traductor: Donald Keene Altres traduccions:
Marleigh Grayer Ryan (1965) a angls.
Resum: Pj molt hum real, que dubta... s funcionari. Noboru, amic del
Bunzo, qui viu a casa de la mare d'Osei, la Omasa. Funcionari tamb. A
l'poca dels crisantems vol anar a veure'ls amb les dones per noboru tbe
s'hi vol afegir i s'enfaden i no hi va. Noboru troba el jefe i les deixa de banda
pq ell preferiria casar-se amb la filla del jefe per escalar a la societat. A ms,
tamb apareixen missatges cap al lector, com una pausa i pq l'autor
dubtava si ho estava fent b. Aquesta nnovella la va deixar inacabada per
falta de confiana en el que feia.
Est completament escrita en genbun-itchi (llenguatge coloquial).

Temes que planteja el text: Nvols errants explica una histria

aparentment senzilla, on dos joves, Bunz i Noboru, competeixen per l'amor
de la jove Osei. En principi, aquesta trama no s gaire diferent de les obres
de gesaku, per Nvols errants presenta dues caracterstiques que la
diferencien de la ficci del moment i la converteixen en una novella
plenament moderna.
a) El focus principal del relat sn els conflictes interns dels personatges. A
diferncia de les obres de gesaku o de les seiji shsetsu, on el protagonista
actua sense reflexionar gaire i sempre acaba triomfant, a Nvols errants el
personatge principal .Bunz. s un antiheroi que s vctima de les seves
inseguretats.
b) Est escrita completament en genbun-itchi, amb la qual cosa Futabatei
demostrava que el nou estil colloquial era perfectament vlid per a
expressar imatges potiques i pensaments complexos.
Cal dir que Futabatei va deixar Nvols errants inacabada a causa de la
insatisfacci que li produa el seu estil com a escriptor. Aquest fet dna una
idea de les dificultats amb qu topaven els autors japonesos per trobar un
model narratiu adequat als nous temps, i alhora abona la teoria que Nvols
errants va ser un exemple preco de modernitat dins la histria de la
literatura japonesa, ja que, com veurem en els apartats segents, no va ser
fins al cap de gaireb dues dcades que una altra generaci d.escriptors, els
naturalistes, va ser capa de produir unes novelles amb un nivell semblant
d.introspecci i de realisme.

Ttol alternatiu:
Qu tha suggerit: mirar resum i tal
Conceptes o noms propis que no coneixia:

Vita sexualis (El aprendizaje de Shizu) 1909 (?)

Mori gai (1862-1922).
Ttol original: Uita Sekusuarisu
Autor: Mori gai
Data de publicaci i perode literari: 1909, novella moderna, perode
final de Meiji
Data de traducci: 2001 Traductor: Fernando
Rodrguez-Izquierdo
Altres traduccions disponibles: Kazuki Ninomiya, Sanford Goldstein
(1989) a angls.
Temes que planteja el text: Shizuka Kanai, el protagonista, es un
modesto profesor de filosofa en el Japn de principio del siglo XX, cuando el
pas se est modernizando a marchas forzadas en todos los aspectos,

incluida la literatura. Kanai, que acta como alter ego del propio autor,
quiere demostrar que los planteamientos de la corriente literaria del
Naturalismo que impregna en aquel momento las letras japonesas por
influencia occidental son exagerados, especialmente al relatar cuestiones
personales, especialmente en el campo sexual, y se corre el riesgo de
rebajar el nivel literario de la novela japonesa. La obra responde a las
inquietudes literarias de su tiempo, pero tambin a la personalidad y a la
biografa de Ogai Mori, y en su aparente sencillez alberga una lectura ms
profunda sobre cmo consideraba que se deba escribir una novela.

Qu tha suggerit: Massiva influncia de loccidentalisme en temes

com fins i tot la literatura.
Ttol alternatiu: La sexualitat naturalista (?).
Conceptes o noms propis que no coneixia:

Resum: Shizuka Kanai s un filsof que no escriu llibres. Fa classes dhistria

de la filosofia moderna, i atrau als estudiants com ning amb les seves
explicacions. Utilitzava qualsevol cosa com a material auxiliar per a fer les
explicacions. Kanai llegia moltes novelles per, i en aquell moment
aparegu el naturalisme a Jap.
Llegint obres daquesta corrent, es va adonar duna cosa: els personatges
de la trama, sota qualsevol circumstncia i situaci, estaven vinculats a les
seves prpies imatges de gana/fam sexual, i la crtica reconeixia en aix un
reflex de la vida humana. KAnai per no era un obss sexual, es preguntava
si per aix era diferent, com els poetes i filsofs de renom per exemple, als
que una teoria els considerava malalts mentals.
Un dia un alumne li deixa un llibre de filosofia i llegeix un passatge on hi diu:
Tot art suposa Liebeswerbung (cortejo, seducci); doncs tot art consisteix
en una exhibici pblica de la fam sexual. A partir daqu es planteja ja si
tot, absolutament tot, es un desplegament de la fam sexual. I ell segueix
considerant que s un cas excepcional segurament.
Al final pensa en escriure sobre el tema, amb lexemple de com educaria al
seu fill entorn al tema. Decideix que descriuria la seva vida sexual, per anar
veient en qu queda tot. Abans densenyar-la alg, hauria de plantejar-se si
ensenyar-la al seu fill i, daquesta manera, comena a escriure.

Soy un gato (1905) Natsume Sseki (1867-1916).

Traducci de Yoko Ogihara i Fernando Cordobs
Ttol original: Wagahai wa neko de aru
Autor: Natsume Soseki

Traduccions disponibles: alemany, core, rus, xins, 2 en castell (per

exemple la de Jess Gonzlez Valls, 1999), angls (Akito Ito, Graeme
Wilson (2001), itali (Antonietta Pastore, 2010),...
Data: 1905
moderna.

Perode literari: Final de Meiji, naixement de la novella

Data de traducci i traductors: 2010, Yoko Ogihara i Fernando Cordobs,

editorial Impedimenta.
Temes que planteja el text: Crtica a l'egosme de les persones a partir
de la mirada inmadura i naf d'un gat. L'egosme s un valor modern, per
tant, en el fons s una crtica a la modernitat mitjanant l'humor. Tambe
critica la modernitat superficial, l'esnobisme. Shoshei, estudiant que sol
realitzar "tasques" a cases a canvi de menjar i allotjament.
Va d'un neko que comena sense saber res dels humans, per acaba veient
que sn ssers egostes. Crec que narra l'histria de com un innocent gat
descobreix l'egosme hum. En tota la novella van passant per l'estudi del
sensei tota mena de pj estereotipats d'aquella poca. Per exemple,
estudiants, vens... i el gat se'n riu de tots ells.

Qu tha suggerit el fragment, amb qu ho relacionaries: Amb

la individualitat de les persones que comena a sorgir amb la
modernitat.
Ttol alternatiu:
Conceptes o noms propis que no coneixia:

Resum: Un gat que parla i opina com un hum, per els humans no
lentenen, est clar. Un dia el recull del carrer un shoshei (estudiant que fa
feines a altres cases a canvi de menjar i allotjament), per quan es desperta
del que diu un mareig no sap on s (Est a casa del shoshei suposadament).
Aix, es cola a la casa del ve, on una criada (Osan) no el para de fer fora,
per ell t gana i fred.
Al final acaba baixant lamo de la casa, un mestre, i ladopta a linstant. T
dos filles. El mestre s lnic que es porta b amb el gat, que a ms mostra
sempre una descripci des de la seva perspectiva de les persones que
lenvolten. Del mestre diu que intenta donar una imatge de persona
treballadora a saco, per que en realitat s un vago que noms dorm cada
tarda i un mojn amb les altres coses que intenta fer, com cantar, dibuixar o
escriure, tot i que ho fa amb gran determinaci. Els gats consideren als
humans egoistes, despiadats. Volen dominar el mn xD. Molt satric tot,
bona obra.

En Kinosaki - Author(s): Shiga Naoya, Silvia Novelo,

G. Q. // Reviewed work(s): Source: Estudios de Asia y

Africa, Vol. 19, No. 3 (61) (Jul. - Sep., 1984), pp. 405413 Published by: El Colegio De Mexico
1. Ttol original: Kinosaki nite
2. Autor: Shiga Naoya
3. Data de publicaci / perode literari: 1917, grup Shirakaba, perode Taisho,
shishosetsu (novela personal).
4. Data de la traducci: 1984
5. Traductor/a: Slvia Novelo
Altres traduccions: Lane Dunlop (1986, a angls), Edward Seidensticker
(1955-56, angls).
Temes: Mirar al resum, tracta sobretot la fina lnea entre la vida i la mort. El
sofriment que hi pot haver just abans de morir i la lleugeresa final de la
mort. Altament descriptiu dels escenaris, les accions o pesaments del
protagonista.

Qu tha suggerit, amb que ho relacionaries: Jo penso que s

una reflexi sobre la mort i el patiment que la precedeix.
Ttol alternatiu: La fina lnea entre y la muerte ()
Conceptes o noms propis que no coneixia:

Intro: Narrativa moderna japonesa sinicia el 1868 amb Meiji. Corrent

principal: la novella personal o novella del jo, com una resposta dels
japonesos a aquest desafiament modernitzaci a la europea, tot i que la
crtica occidental la considera una mala interpretaci de les teories del
naturalisme europeu. En Kinosaki s una obra que representa la novella del
jo: s de la 1a persona, toc autobiogrfic (el narrador s tamb escriptor),
reflexi sobre la vida i la mort. Diu que Shiga (autor) associa objectes ftils
amb estats dnim per convertir el relat personal en allegoria universal.
Resum: Al prota latropella un tren i va a curar-se als banys termals de
Kinosaki, on passa unes setmanes en pau i tranquillitat. Reflexiona sobre la
mort, podria estar mort de fet amb laccident, per no lespanta. Fins i tot ho
mostra amb lexemple de les abelles: nhi ha una morta i les altres passen
pel costat sense parar de treballar, s igual si est morta ja, o tamb
lexemple de la rata que, amb una espina de peix clavada i a laigua a punt
de morir, saferra a intentar salvar-se mentre la gent li tira pedres i riu. Aix
li fa pena al narrador. Es compara amb la rata quan ell s atropellat, si ell
hagus tingut una ferida fatal. Intentaria lluitar per salvar-se com la rata.
Volent espantar una salamandra que est prop de laigua, la mata dun
pedrazo. Se sent bastant culpable. En certa manera reflexiona tamb sobre
la vida: qu era de labella, de la rata i de la salamandra, mortes ja? Ell era
viu per dir-ho aix tamb per accident, com ho va ser la mort de la
salamandra, i per aix havia destar agrat. No hi havia una gran diferncia

entre un extrem i laltre, entre la vida i la mort. Desprs destar tres

setmanes als banys, marxa.

En el bosque (1922) Akutagawa Rynosuke

Ttol: Dins el bosc de bamb: Yabu no naka
Akutagawa Rynosuke
Publicat el 1922, literatura i esttica, Periode Taish
Data de la traducci 1985, Hi ha moolts traductors i moltes traduccions, aixi
que n se sap de qui s la traducci llegida.
Traduccions: Jay Rubin (2006, angls), Montse Watkins (1995, castell), Ivn
Daz Sancho (2015, castell), Jos Kozer (1998, castell), Takashi Kojima
(1997, angls), catala, castella, angls, frances...
Temes: Honor... els personatjes tenen uns valors antics, tradicionals.
Contradiccions entre els testimonis, que s dificil trobar la veritat. Posa en
dubte la realitat. Causa incertesa en el lector. Questionament de la veritat.
Crtica dels valors humans a partir d'aquell que en principi, menys en t, el
bandit. Fugacitat de la vida...

Qu mha suggerit: s difcil arribar a la veritat

Ttol alternatiu: ajajaja yoks, salu2
Conceptes o noms propis que no coneixia:

Resum: Confessions sobre un cadver que van trobar, suposadament de

Takejiro Kanazawa, i la seva dona est desapareguda. El que lha assassinat
s, tamb suposadament i com ell confessa, el bandoler Tajmaru. S,
Tajmaru confessa que va enganyar a la parella, lhome i la dona (que anava
en cavall). A mig cam els va dir que havia trobat un tresor cam a la
muntanya i, per codcia, el van acompanyar i van caure a la trampa,
sobretot Takejiro.
Tajmaru va lligar a Takejiro a larbre, ell noms volia conquistar la dona, i
aquesta li va dir que qui sobrevisqus dels dos seria el seu home. Aix, van
lluitar i al final Tajmaru va acabar matant laltre per la dona, que en teoria
sesperava a certa distncia amb el cavall, va desaparixer, noms es va
trobar el cavall pasturant.
En la seva confessi, la dona diu que el bandoler la va violar mentre Takejiro
estava lligat a larbre, i que desprs de que es desmaais, va desaparixer.
Com que el marit havia vist lescena, la dona va considerar que lhavia de
matar i desprs sucidar-se, per el va matar i ella no es va acabar morint
(tot i que diu que es va intentar sucidar).
Takejiro confessa a travs dun mdium (WTF) i diu que el bandoler, desprs
de violar la dona, li va dir que se nans amb ell perqu lhavia violat perqu
se nhavia enamorat, i la dona li diu que s per que ha de matar a Takejiro.

Tajmaru deslliga a Tekejiro per la dona se dna a la fuga, i el bandoler

tamb se nacaba anant intentant-la pillar, per no ho aconsegueix. Llavors
Takejiro se sucida amb la daga de la seva dona, que havia deixat per all.
WTF?
Objectiu Akutagawa: distorsi de la realitat. s difcil arribar a la veritat.

Tanizaki Hay quien prefiere las ortigas

Ttol original: tade kuu mushi
Autor: Jun'ichir Tanizaki
Data publicaci/perode literari: 1929/ literatura i esttica, perode
Showa.
Data de la traducci: 1963 Traductor: Mara Luisa Borrs
Altres traduccions: Teti Mario (1999, itali), Edward Seidensticker (195556, angls), castell o francs.
Temes que planteja el text: Relaci matrimonial entre Kaname i misako.
En el fons s una histria privada. Conflicte entre el que ells volien
-divorciar-se- i el que la societat vol -est mal vist que les parelles es
divorciin-. No vol perdre la relaci amb el sogre -qui simbolitza la tradici i
cultura japonesa- i la dona simbolitza la modernitat.
Tamb volen mantenir les aparences pel seu fill Hiroshi. La dona vol anar a
Suuma, on hi t un amant. El sogre tracta a la geisha que viu amb ell com si
fos un objecte colleccionable ms. Comunicaci en la parella freda, poca
fludesa... incomunicaci. Preocupacions amagades, no les diuen
obertament.

Qu tha suggerit, amb qu ho relacionaries: LA importncia en

el manteniment de les aparences perqu no es trenqui lestabilitat,
ocultar el que voldries fer realment per por a lopini de la gent. Tot
relacionat amb la posici i la perspectiva social.
Tanizaki triomfa a occident perqu s el que fa que passin ms coses
a les seves novelles (tot i que siguin morboses), cosa que els fa ms
vergonya als japos.
Ttol alternatiu
Conceptes i tal que no coneixem:

Pas de neu ( , 1947) - Yasunari Kawabata (

, 1899-1971) // Trad. dAlbert Nolla (Viena Edicions,
2009)
Ttol: Yukiguni (Pas de neu)
Autor: Kawabata Yasunari
Data publicaci/Perode literari: 1935-37 / Literatura i esttica, Escola
Neosensacionalista, perode Showa / 1948 / Literatura de postguerra i
ocupaci (represa de lactivitat per part descriptors dabans de la guerra).
Data traducci: 2009
Traductor: Albert Nolla
Altres traduccions disponibles: Csar Durn (2013)Castell // Edward
Seidensticker
(1955-56)Angls
//
Armando
da
Silva
Carvalho
(2009)Portugus // Fujimori Bunkichi, Armel Guerne (1960) Francs
Temes: La neu s gaireb un pj, el paisatge nevat... s altament descrit
poticament.
La part visual s molt important. La llum el mirall i la sensaci ptica tamb,
tamb s una imatge una mica borrossa.... kurutta ipeeji.
Amor (desamor)... o com a mnim, amor incert.
Imatge de melanconia... transmet moltissim el mono no aware (que sempre
apareixen en el pas del temps).
Quan Shimamura torna a veure a la Geisha se sent decepcionat, perqu ell
no est enamorat d'ella sin del seu record. Ell fa de crtic de dansa
occidental tot i que ni li va ni li b (?)
Kuwabata no posa nom real ni ubicaci en el temps.
La vida de les geishas... sn bastes, no gens refnades xD. Al prota li agrada
com balla. I la seva pell que s pura...
Tenia na veu tan bonica que el feia posar trist... Aix es Kawabata.

Qu tha suggerit: Kawabata: Ell quan comena a escriure no t

una idea clara, escriu per acumulaci... i el final sembla un afegit. no
domina o no li interessa controlar el temps. Fa flashbacks sense
avisar... no s'enten... Per kawabata la segona part era un punt i a
part... A ell aix no li importava, era secundari per ell xD
Ttol alternatiu:
Conceptes i tal:

Resum: Shimamura i Yoko. Estan dins un tren en un paratge muntanys

nevat, i un moment que es para el tren la Yoko crida al cap destaci, un

conegut, i li pregunta pel seu germ (de la Yoko, que treballa all i s molt
jove).
Shimamura s un simple passatger que no coneix a Yoko, noms lobserva
(s molt guapa). A ms, Yoko va acompanyada dun home malalt, i no se
sap si s el seu marit o qui s, per s ms gran, i ella el cuida
carinyosament. Shimamura lobserva a travs del reflex del vidre, on es
descriu constantment la bellesa del paisatge i de la noia, la fusi dambds
coses moltes vegades.
Quan arriben a una parada, enmig del Pas de Neu, tots tres baixen a la
mateixa. Shimamura arriba a un hostal proper (dun balneari) i pregunta per
si encara sallotjava all una noia que vivia amb una mestra de msica, i li
diu que s, per que en aquell moment havia anat a rebre el fill de la mestra
de msica, que era el malalt del tren.
Aquesta noia que vivia amb la mestra de msica s a qui volia veure ell, ja
es coneixien, i la troba de nit a lhostal, vestida i maquillada com si fos una
geisha, encara que prpiament no ho era, sin que era una dona que, a falta
de geishes i aprenents al poble, era molt sollicitada en algunes festes, i feia
4 balls i pa casa molts cops. S que en el passat havia entrat en una escola
de geishes, per un home poc desprs la va alliberar i la va ajudar a
establir-se com a mestra de dansa, per com que el paio este mor al cap
dun any i mig, sestableix al balneari, per lo qual no s una geisha
professional, per ho podries interpretar. En Shimamura noms necessitava
amistat desprs de passar 7 dies per les muntanyes, no la tractava com una
geisha.

Flores de verano Tamiki Hara. Traducci: Yoko

Ogihara, Fernando Cordobs. Madrid: Editorial
Impedimenta, 2011.
1. Ttol original: Natsu no hana (Flors destiu)
2. Autor: HARA TAMIKI
3. Data de publicaci / perode literari: 1947 / Literatura de les bombes
atmiques, perode de postguerra i ocupaci
4. Data de la traducci: 2011
5. Traductor/a: Yoko Ogihara, Fernando Cordobs
6. Hi ha altres traduccions disponibles? Rose-Marie Makino-Fayolle,
Brigitte Allioux, Karine Chesneau (2007) Francs // Richard H. Minear
(1989)Angls

Temes: La destrucci de Hiroshima per la caiguda de la bomba nuclear i les

conseqncies d'aquesta, vistes a travs dels ulls d'un noi, orfe i vidu, per
amb diversos germans i familiars a qui tamb els afectar.

Qu tha suggerit, amb qu ho relacionaries? Brutalitat de les

consequencies de la nuclear, es presenta als civils com a gent

indefensa i sense capacitat de reacci davant un panorama tant

desolador.
Ttol alternatiu:
Conceptes: Per exemple, el terme Mompe, un tipus de pantalons (?).

Resum: Home que compra flors i vares dincens per posar a la tomba de la
seva dona, el Primer Dia de Difunts des de la seva mort. A la tomba hi havia
les cendres della, la mare i el pare de lhome. 3 dies desprs cau una
bomba enmig dun dia normal, sense alarmes antiaries, i ell i sa germana
(estan a casa) veuen com tot es destrueix.
Arriba a la seva casa una persona que es diu K. Marxen el prota i K direcci
al riu, on van trobant pel cam un panorama desolador, fins i tot troben una
gran quantitat de refugiats (prop del pont Sakae). Continuen endavant, i
arribats a un bosquet de bambs (arrasat) perd de vista a K. Qaun arriba a
la vora del riu ja troba al seu germ gran entre un grup destudiants.
Tot era foc i destrucci. Arribada la nit, apareix el seu segon germ, ple de
cremades que amb les hores empitjoren (sembla que parla defectes duna
bomba nuclear). A ms, desprs va trobant gent ferida, gent deforme, amb
cremades i llagues, etc. Tot sembla indicar que el que va caure va ser una
nuclear. Ms tard, quan es dirigeix a un lloc de socors de la ciutat, es troba
cadvers, ossos, carn,... Al moment en que explota la bomba li diu
resplendor Motiu per creure mes en la nuclear.
Va al refugi de Tshgu, i all tamb es troba a la seva neboda NO
IMPORTA AIX. All on anava era gent feta merda, mort i destrucci. Per
exemple, el nebot es torna a reunir amb ells, per es queda calb i li sagna el
nas Va ser el dia que va caure la nuclear.
En resum, s un relat detallat del que va passar el dia que els americans
van tirar la bomba nuclear sobre Hiroshima, i com va afectar a tot lo del
voltant: a la gent, als edificis, a les famlies,... Va ser un resplendor que va
sorprendre a tothom, i que va fer morir moltssima gent, ja fos directament
o per efecte de les cremades, la radiaci etc. Descripci detallada del
paratge de mort i destrucci que provoc.

Las algas americanas (1967) - Nosaka Akiyuki. Trad.

De Lurdes Porta y Junichi Matsuura, El Acantilado
1. Ttol original: America no Hijiki (Les algues americanes)
2. Autor: KOSAKA AKIYUKI
3. Data de publicaci / perode literari: 1967 / Sengo-ha, perode de
postguerra i miracle econmic japons
4. Data de la traducci: 1963
5. Traductor/a: Lourdes Porta, Junichiro Matsuura
6. Hi ha altres traduccions disponibles? Jay Rubin (1977) Angls

Temes: Presncia dels americans al Jap, quan aquests sest

desenvolupant, loblit de la guerra (Sha doblidar i sha de tenir en compte),

el perd, al protagonista els americans li generen incomoditat. Mare i fill van

de vacances a Hawaii i coneixen a uns americans, on lhome durant la
guerra, era un soldat de locupaci, per tenen ganes de tornar a Jap. La
mare i el fill els conviden, i el marit ha de fer danfitri. Ell, al sentir-se
incmode, diu que langls no el parlar, per per exemple al moment que
els va a buscar a laeroport si que en parla.
Flashback de la guerra. El ttol, algues americanes, est pensat pk son dos
elements que no casen, que no sentenen. Temes tamb com la prdua
didentitat, el disturbi cultural, fins i tot podem veure humiliaci perqu el
japons ha danar a buscar la parella americana, lha de rebre. Sentiment
dinferioritat/superioritat. Conflicte de llenges, mantenir la seva identitat
per no pot pel context Aix va en relaci tamb quan parla angls a
laeroport. Metfora de la situaci del protagonista: representa el poble
japons. LA dona representa com si fos el govern amic dels americans. Qu
sha de fer pel poble?

Qu tha suggerit, amb qu ho relacionaries?: En ell, se sap que

el pare del protagonista va morir a la guerra i ho relacionaria tamb
amb el fet que l'autor va quedar orfe de ben petit. De la mateixa
manera tamb que el protagonista, ell va tenir una infncia marcada
per la postguerra.

Tmb que el ttol podria suggerir que algas americanas s una cosa que no
lliga, les algues sn japoneses. Com els americans, que de cop, apareixen i
es fan amb el control del jap.

Ttol alternatiu:
Conceptes i tal:

Confesiones de una mscara

Va dun noi que ens relata com el van atraure, des de ben jove (12 anys) les
escenes i imatges no solament dhomes, sin descenes de violncia i mort
que tamb latreien. Relata com va ser al seva primera ejaculaci mirant la
imatge del San Sebastin de Guido Reni.
Ttol original: Confessions duna mscara, Kamen no kokuhaku
Autor: Yukio Mishima
Data de publicaci: 1949 // perode literari: Sengo-ha (Escola de
postguerra) Mishima forma part de la segona generaci de postguerra
amb Abe Kobo, a finals dels 40
Data traducci: 2002 (Ed. Espasa Calpe) // Traductor: Andrs Bosch
Altres traduccions disponibles: Angls: Meredith Weatherby // Francs:
Rene Villoteau Portugus: Antonio Mega Ferreira

Temes: - El naixement del impuls sexual homosexual- del protagonista i la

seva fixaci tant amb la bellesa viril dels cossos vigorosos dels homes, com
per les escenes de violencia.
-

El mn interior del protagonista (com verdaderament s) VS el mn

exterior (el com hauria de ser) i com es mostra pblicament (amb
una mscara)
Tot i que en aquest fragment no sexposa
explcitament-

Qu tha suggerit aquest fragment? Amb qu ho relacionaries?

El tab de ser homosexual en aquella poca i la repressi social que havien
de suportar, tot amagant la seva orientaci sexual i, al cap i a la fi, el seu
verdader jo darrere una mscara.

Conceptes, noms propis,

defineix-los breument).

etc.,

que

no

coneixies

(si

conv,

San Sebastin (de Guido Reni): Es un santo venerado por la Iglesia catlica
y la Iglesia ortodoxa. Fue soldado del ejrcito romano y del emperador
Diocleciano, quien -desconociendo que era cristiano- lleg a nombrarlo jefe
de la primera cohorte de la guardia pretoriana imperial. Muri por rdenes
de ste mismo emperador en el 288 d.C atado en un rbol y ejecutado con
una rfaga de flechas.
Guido Reni (Calvenzano di Vergato, cerca de Bolonia, 4 de noviembre de
1575 - Bolonia, 18 de agosto de 1642) fue un pintor italiano perteneciente a
la Escuela Boloesa y famoso del clasicismo romano-bolos. Perteneci a
la Academia de San Lucas y fue discpulo de Denys Calvaert.
Ttol alternatiu: Confessions sexuals ocultes

El grito silencioso
Ttol original: Manen Gannen no Futtbru
Autor: Kenzaburo O

Data publicaci: 1967

Un home que un dia un grup destudiants li tira una pedra per por i li deixen
inservible lull dret. I aix, tapat dun ull, es va fent mal a una banda del cos.
Saixeca cada dia sense esperana. ..... FALTA

Sopa de miso ( , 1997)

Ry Murakami (, 1952)
Seix Barral (2005)
Trad. de Javier Martnez de Pisn
El prota es diu Kenji, i s guia nocturn de turistes estrangers. Lespecialitat
sn els tours sexuals. Coneix a un americ que es diu Frank. Menci a la
poca acceptaci cap a la prostituci a travs de larticle de diari on diu que
una estudiant de batxillerat japonesa va ser assassinada (pertanyia a un
grup destudiants que es prostituen). Lo bueno de los americanos, si puedo

generalizar un poco, es que tienen una especie de inocencia cndida. Y lo

que no es tan bueno es que son incapaces de imaginarse un mundo que no
sea Estados Unidos, ni un sistema de valores diferente del suyo. Los
japoneses tienen un defecto similar, pero los americanos son todava peores
porque obligan a los dems a hacer lo que creen que es lo correcto.
Tamb es fareferncia al Sida, diu que nhi ha molt -> poca a Jap. Tokyo
com una ciutat de ruta sexual. Gran varietat de negocis sexuals, el Frank vol
follar.