8.

1 EL PROJECTE - INTRODUCCI

En aquest captol es descriu en forma detallada el CONCEPTE DE PROJECTE, des de la seva concepci Tradicional, fins
a la seva concepci actual de sistema, alhora que es particularitza a lmbit del PROJECTE INDUSTRIAL.

Index
1. INTRODUCCI
2. EL PROJECTE
2.1 ESQUEMTICAMENT
2.2 CONCEPTE
2.3 DEFINICI
2.4 DOCUMENTACI DEL PROJECTE
2.5 ESQUEMA DEL PROJECTE
3. PARTICULARITZACI A LMBIT DEL PROJECTE INDUSTRIAL
3.1 PROJECTE INDUSTRIAL: DEFINICI
3.2 PROJECTES INDUSTRIALS: TIPOLOGIA
3.3 PROJECTES INDUSTRIALS: PRINCIPALS CARACTERSTIQUES
ANNEX I CONCEPTE CLSSIC DE PROJECTE
ANNEX II CONCEPTE ACTUAL DE PROJECTE
ANNEX III AVAN MS DETALLAT DELS DOCUMENTS QUE FORMEN PART DEL PROJECTE
ANNEX IV DOSSIERS DACCI PROFESSIONAL QUE ENS AJUDEN DE CARA A LA REDACCI DEL
PROJECTES ( Veurem lexemple de Projecte dindtal.lacions denmagatzematge de carburants)

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

1. INTRODUCCI

Recordant lesquema del Procs COMPLERT associat a la REDACCI DUN PROJECTE:

Ens centrarem ja, en darrera Fase prvia a la construcci de la sol.luci que ens han
encomenat. Aquesta s la que designem com a FASE 4 i correspon a la redacci del
PROJECTE:

El Projecte desenvolupa la SOL.LUCI que hem escollit com a PTIMA, en la fase anterior (ANALISI PRELIMINAR A
LAVANTPROJECTE), i en aquest captol veurem com fer-ho.

PRINCIPI DE SOL.LUCI: on sanalitzaran els objectius

(necessitats a satisfer) que haurem dassolir, aix com tots
aquells condicionants (requisits) que haurem de tenir en
compte a la hora de propossar una idea.

LANALISI PRELIMINAR A LAVANTPROJECTE, on es

sintetitzaran diferents solucions alternatives al problema i
savaluaran en funci duna criteris prviament establerts per
tal de determinar la seva viabilitat.

AVANTPROJECTE. Partint de la soluci escollida a letapa

anterior, es procedir a la determinaci de lestructura i
caracterstiques bsiques daquesta soluci.

PROJECTE Es definir amb exactitud la soluci escollida de

manera tal que, pugui ser construda sense informaci
addicional.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

2. EL PROJECTE
2.1 ESQUEMTICAMENT
Correspon com hem vist a la DARRERA de les FASES que hem de desenvolupar en la REDACCI DEL PROJECTE.
s la Fase en la que es DESENVOLUPEN amb detall els components principals ( mquina, instal.laci, etc), de la
SOL.LUCI PTIMA, descrits a lAVANTPROJECTE.

LAvantprojecte, recordem que, correspon a la Fase en la que hem definit els components principals del projecte de
forma tal que el Client o Promotor puguin deduir com ser la futura mquina / instal.laci.

Ara, El Projecte correspon a la Fase en la que sentra en el detall, futura mquina /instal.laci, per tal que lojectiu
del Client o Promotor pugui portar-se a terme ( fabricaci construcci )

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

2.2 CONCEPTE
s

un

conjunt

dinformaci

Desenvolupada duna
manera concisa, breu,
concreta i alhora amb
suficient amplitud
A fi que
quedin
determinats tots els
aspectes ( Objectiu i
Requisits)
que
interessen
al
destinatari del mateix
(client / Promotor):
Necessitat: Facilitar el
Transport

De tal forma que qui

hagi de desenvoluparho o materialitzar-ho
pugui fer-ho sense
necessitat de sollicitar
a l'autor aclariments,
sense les quals no
sigui possible la seva
interpretaci.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

2.3 DEFINICI
Malgrat tenir el concepte, cal dir que es molt complexe: donar-li una DEFINICI,

Entre daltres aspectes perqu es fa molt difcil donar una definici dall que abarca una gran diversitat dmbits de
treball,

Sense obllidar que dins un mateix mbit, No hi ha un model nic.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Tot i la seva complexitat, anem a fer-ho, i per a portar-ho a terme, definim el Projecte des de dos punts de vista:
Punt de vista TRADICIONAL
El projecte s el conjunt de documentaci que indica com s'ha d'executar l'objecte
Aquesta s la definici histrica ( daqu li ve el nom de tradicional ).
Punt de vista SISTEMA
Aquesta s la versi Moderna, segons la qual, Elel projecte contempla a la totalitat del procs.
des de la seva necessitat
(objectiu)
idees Bsiques
(que satisfan els requisits)
els estudis previs a lAvantprojecte
lAvantprojecte prpiament dit
el Projecte
fins arribar a la seva execucio ,
posada en funcionament
i seguiment posterior.
Aquestes definicions es troven ampliades en els Anexos, les quals sadjunten, tant sols a ttol complementari com a
informacci adicional a la presentada en aquest apartad:

ANNEX I CONCEPTE CLSSIC DE PROJECTE

ANNEX II CONCEPTE ACTUAL DE PROJECTE

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Intentar definir el Projecte des duna laltre des dun punt de vista dexclusivitat, s el que moltes vegades indueix a un
error doncs, les dues definicions sn correctes, ats que la nica diferncia s el punt de vista amb el que ho analitzem. Dit
aix, la conclussi s:
El que farem s per a treballar, agafar la definici Sistemtica del Projecte, si b que quan recopilem tota la documentaci
de cara a entregar-la, ho materialitzarem des del punt de vista Tradicional.

s a dir, per a treballar, agafem la definici Sistemtica del Projecte que seguix. la corresponent seqncia
temporal del treball i

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

De cara a recopilaci de tota la documentaci, per a efectuar la seva entrega, ho materialitzarem des del punt de
vista Tradicional.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

2.4 DOCUMENTACI DEL PROJECTE

Duna Manera esquemtica el que acavem de concretar, ho podem resumir-ho com a continuaci sindica:
Per a treballar

Enginyeria Mecnica

Per a Presentar: recopilaci de tota la documentaci

Projectes ( Teoria )

jbc

Per tant, al Client o Peticionari, la documentaci li entregarem com a continuaci sindica:

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Anem a introduir conceptualment cadascun daquests cinc documents;

Memoria i Annexos

Memoria:
Prpiament dit on es descriu el Projecte.
Ha dincloure tots aquells continguts que siguin necessaris per assolir-ne la comprensi.
Anexos:
Ents com aquella part de la Memria on sinclou tota aquella informaci de carcter
tcnic que complementa i justifica els continguts descrits a la Memria. Clculs,etc.

Plnols

Els plnols sn els documents ms utilitzats del projecte i per aix han de ser complets,
suficients i concisos, s a dir, incloure tota la informaci necessria per a lexecuci
objecte del projecte ( maquina, instal.laci, Obra ) en la forma ms concreta possible i
sense donar informaci intil o innecessria.
Els plnols seran generals i de detall,
El seu nombre no ha de prefixar-se i caldr desenvolupar tants com siguin necessaris,
Els plnols han de normalitzar-se d'acord amb les normes UNE, tant en grandries,
fugint dels formats grans i poc manejables, com en les escales utilitzades.

Plec de Condicions

El Plec de condicions s el document ms important del projecte des del punt de vista
contractual.
S els plnols diuen el que cal fer, el plec de condicions fixa com fer-ho i la seva
influncia en el cost final dels treballs, al pressupost de l'obra, s molt gran.
Aquest aspecte vinculant, contractual, del plec de condicions, s'oblida amb relativa
freqncia i dna lloc a nombrosos problemes.
El plec sol dividir-se, en diferents parts, ( ho veurem en detall ms endavant ), ara b, la
part ms important, significativa i que ens afecta ms directament s la que fa referncia
a les Condicions de Materials i Equips que inclou: les especificacions de totes les
installacions, unitats, equips i materials que els configuren. Fan referncia a Normes i
Reglaments oficials Nacionals i estrangeres (API, ASME, DIN, etc.).

Estat dAmidaments
Pressupost

En els que s'indica lamidament de les diferents feines a fer.

El pressupost prpiament dit s el resultat de multiplicar els mesuraments totals de cada
feina a fer, pels seus respectius preus.
La suma de tots els pressupostos parcials, dna el pressupost general del projecte.

(*) A lAnnex III es fa un avan ms detallat., si b que aquest apartats i el seu contingut es desenvoluparan de manera
detallada en els propers captols.
Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

2.5 ESQUEMA DEL PROJECTE

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

3. PARTICULARITZACI A LMBIT DEL PROJECTE INDUSTRIAL

3.1 PROJECTE INDUSTRIAL: DEFINICI

La combinaci de les definicions anteriors i la seva adaptaci a l'mbit propi de l'Enginyeria Industrial, condueix a la
definici ms actual de projecte industrial:
Combinaci de tots els recursos necessaris, reunits en una organitzaci temporal, per a la transformaci
d'una idea en una realitat industrial.
Aquesta definici s molt ms ambiciosa que la tradicional, que en qualsevol cas est inclosa en ella, ja que entre:
tots els recursos necessaris per a la transformaci d'una idea en una realitat industrial
s'inclou el conjunt de
escrits, clculs i dibuixos que es fan per donar una idea de com ha de ser i el que ha de costar una obra d'enginyeria
industrial.
Acceptada aquesta definici i centrant-nos al camp industrial, una determinada realitzaci s susceptible d'originar
nombrosos projectes, interdependents entre si, que desenvolupen, complementen o amplien el principal.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

3.2 PROJECTES INDUSTRIALS: TIPOLOGIA

L'amplitud de la definici anterior permet agrupar els diferents tipus de projectes industrials que inclou en quatre grans
grups de realitzacions:
1. Grans projectes d'inversi industrial.

Aquests projectes sn enormement ambiciosos enfocats bsicament en el terreny dels estudis econmics, des del
punt de vista de la demanda prevista com dels costos de producci.

Aquests estudis no sn, en si, projectes, per s suport important dels mateixos, ja que si els seus resultats sn
negatius els projectes solen desestimar-se sense amb prou feines veure la llum, mentre que, en cas contraro,
s'utilitzen com a base i suport de les posteriors etapes del projecte.

2. Projectes dInstallacions i plantes industrials.

Dins de l'mbit de l'Enginyeria Industrial poden assenyalar-se com a tpics, daplicaci en els diferents mbits, entre els
que podem destacar la Siderrgia i Metallrgia , Indstries de Transformaci, Refineries Petroqumica, Indstries de
l'Alimentaci, Pasta, Paper i Cartr, Ciment, etc., Centrals de Producci d'Energia Elctrica: ,Hidruliques, Trmiques,
Nuclear, Solars, etc.
3. Proyectes de Lnies i processos de producci industrial.
Les grans plantes industrials estan formades, per diferents lnies de producci, l'estudi i el disseny de cadascuna
constitueixen de per si mateix projectes independents i que estan, en molts casos, interconnectats, originant diferents
sistemes de producci.
4. Projectes de Mquines, equips i els seus elements. prototips
Correspon als Proyectes de mquines i equips que configurin qualsevol installaci industrial, i fins i tot el dels elements
que els componen.
En aques mbit, entrem en el terreny propi del disseny de mquines i aparells, que origina autntics projectes
industrials que presenten unes caracterstiques molt especials, ja que prevaleixen en els aspectes de disseny i
coneixement de materials, sovint a desenvolupar per a elements molt especialitzats
En aquest terreny del disseny industrial cal incloure la prctica totalitat dels productes industrials, en la seva fase
preliminar de "prototip", que precedeix a la seva comercialitzaci.
Ens trobem doncs en un cas en que la la inventiva i a la investigaci, passen a tenir un pes especfic molt important i s
r aix que sovint podem dir que pasa a ser lmbit ms creatiu i atractiu pels Enginyers Industrials..

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

3.3 PROJECTES INDUSTRIALS: PRINCIPALS CARACTERSTIQUES

Els diferents tipus de projectes industrials comentats l'apartat anterior tenen unes caracterstiques comunes, que sn:

Complexitat
La complexitat t el seu orgen ( com ja hem vista bans ), en la seva varietat, conseqncia
del ventall tan ampli i variat de cincies i tecnologies que abasta.
Per no solament per aix, cal tenir present tamb que sn complexos pel volum, tan
variable, del treball que pot suposar la seva realitzaci.

Integralidad
La majoria dels projectes industrials sn integrals, s a dir necessiten per a la seva realitzaci
cobrir totes les etapes establertes entre aquella concepci inicial d'una idea fins a la seva
transformaci en una realitat.

Multidisciplinaridad
Surgeix de la necessitat de coneixements multidisciplinaris, doncs s obvi que s molt difcil
desenvolupar la major part ( per no dir la quasi totalitat ) dels projectes sense disposar
d'amplis coneixements tcnics, cientfics i tecnolgics, en camps molt diversos.
Avui en dia, utilitzar equips de professionals experts en totes aquestes disciplines s una
necessitat, per la qual cosa podem afirmar que s impossible en l'actualitat enfrontar-se amb
un autntic projecte industrial de certa envergadura sense un equip multidisciplinari.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

ANNEX I CONCEPTE CLSSIC DE PROJECTE

Projecte, (Del llat proiectus), es defineix com a:
5) Conjunt d'escrits, clculs i dibuixos que es fan per donar idea de com ha de ser i el que ha de costar una obra
d'arquitectura o d'enginyeria.
Aquesta pot considerar-se com la definici tradicional i encara mpliament arrelada en molts professionals de l'enginyeria
pels quals el projecte s exclusivament un:
Conjunt d'escrits, clculs i dibuixos que es fan per donar idea de com ha de ser i el que ha de costar una obra
d'enginyeria"

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

ANNEX II CONCEPTE ACTUAL DE PROJECTE

En l'actualitat (la definici anterior ) , pot considerar-se restrictiva i s preferible utilitzar com a base conceptual la idea que
un projecte s el resultat, la materialitzaci del fet de projectar, que parteix dels conceptes com Idear, traar, disposar o
proposar el pla i els mitjans per a l'execuci d'una cosa.

En aquest sentit, pot projectar-se una olla exprs automtica, una lnia de muntatge d'autombils, una central
nuclear o un complex industrial petroqumic.

Els exemples sn marcadament diferents, tant en el seu abast com en el contingut i l'mbit en que poden desenvolupar-se.
No obstant aix serveixen per illustrar el que pot ser una definici actual, mplia i generosa, de projecte:
Conjunt de totes les activitats necessries per a l'execuci d'una cosa".
Una definici de projecte interessant i que recalca els aspectes ms importants de l'anterior, s la deguda a David, Cleland
i William R. King, els qui en la seva obra "System, Analysis and Project Management" afirmen:
"Projecte s la combinaci de recursos, humans i no humans, reunits en una organitzaci temporal per aconseguir un
propsit determinat.
L'inters d'aquesta definici radica en la seva mfasi de les tres caracterstiques fonamentals de tot projecte:
!

combinaci de recursos,

organitzaci temporal i

propsit (objectius i terminis) determinat.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

ANNEX III AVAN MS DETALLAT DELS DOCUMENTS QUE FORMEN PART DEL PROJECTE

Memoria i Annexos
Memria
En molts Avantprojectes podem veure que en
lloc de tenir la consideraci dApartats, es
presenten com a Captols Propiament dits, tal i
com sindica a continuaci i que de fet, s
lesquema que es recomana:

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Annexos
Ents com aquella part de la Memria on sinclou tota aquella informaci de carcter tcnic que complementa i justifica els
continguts descrits a la Memria. Bsicament els annexos correspondran a:
Clculs justificatius.
Per a la definici final d'installacions, maquinria, equips i materials, ser necessari efectuar clculs que justifiquin tals
decisions.
Tots els clculs que a tal efecte hagim portat a terme, els afegirem en aquest apartad i, a ell es far referncia en els altres
documents sempre que sigui necessari.
Val a dir que, en la major part de clculs justificatius, en la mesura que sigui necessari els farem mitjanant ordinador, amb
Programes especfics, els quals indicarem en el corresponent Annex.
Planificaci
s la descripci grfica de les diferents fases dexecuci dels treballs previstos en projecte, s el que anomenem
planificaci i que inclour no tant sols les fases de fabricaci o construcci sin tamb la de posada en servei, que s quan
es considera realment finalitzat el projecte.
Seguretat i Salut
En tot Projecte, hem dincloure un Annex en Matria de seguretat i salut, a fi de propossar des de la nostra perspectiva
dexecuci dels treballs, que aquests es portin a terme en les correctes condicions de seguretat i salut preveient una
assignaci econmica a tal efecte
Annexos (Estudis especials).
Segons la naturalesa del Projecte, pot ser que aquest requereixi preparar estudis especials sobre aspectes molt concrets,
la qual cosa dona lloc als corresponents Anexes especfics.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Plnols

Els hem de considerar:

sempre des de la Fase Constructiva, i si ho hem Aix ens adonem que:

Constitueixen la part essencial del projecte.

Mitjanant els Plnols aconseguim traslladars a aquells qui han de portar a

terme la feina:
els resultats obtinguts en els estudis i clculs inclosos en la Memria.

Els plnols :
1. El seu Grau de contingut i de detall ha de ser aquell que garanteixi contenir tota la
informaci necessria per executar l'etapa constructiva, sense necessitat de consultar
altres documents,
2. Els agruparem per conceptes i especialitats,
3. Els ordenarem de manera que, en primer lloc, apareixen els plnols generals del
projecte, desprs els diferents aspectes especfics i finalment els plnols de detall que
siguin necessaris.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Plec de Condicions
El Plec de condicions pasa a tenir una importancia vital, a la hora de portar a terme els treballs, convertint-se en el
document ms important del projecte des del punt de vista legal i contractual.
Per a entendre la seva importancia, val a dir que :

De la mateixa manera que els plnols reflecteixen el que cal fer,

Sn les especificacions de materials i equips, i les d'execuci, les que estableixen com i amb qu cal fer-ho i,
aquesta informaci s precisament la que consta en el Plec de Condicions.

Apart, el Plec de condicions:

Regula les relacions entre el client i el contractista-industrial-fabricant que ho van a executar, i

s per aix que haur de contenir totes les dades contractuals i de responsabilitat entre ambdues partsperqu
aquestes relacions siguin les millors posibles.

El plec constar de quatre parts:

1. Plec de Condicions Generals (legals i administratius).
Sincorporen els aspectes legals i administratius a tenir en compte.
2. Especificacions de Materials i Equips.
Aqu apareixeran perfectament definits tots els materials, equips, mquines, installacions, etc. que
constitueixen el projecte. Correspon a les Fitxes Tcniques.
3. Especificacions d'Execuci.
Aqu apareixeran perfectament definits tots els aspectes dexecuci de la feina a fer amb els materials
materials, equips, mquines, installacions, definits a lapartad anterior.
4. Plec de Condicions Econmiques.
Sinclouen els aspectes econmics contractuals
Per nosaltres per, noms en desenvoluparem una, que s la fase 2. Especificacions de Materials i Equips.

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

Amidaments
Els mesuraments recullen de forma ordenada les quantitats dels diferents materials que es van a utilitzar en la seva
execuci aix com els equips que es van a incloure.

Pressupost
En cada Captol :
El resultat de multiplicar les quantitats establertes en lAmidament pels preus unitaris de materials i equips, ens
permet dobtenir la Valoraci o el Pressupost prpiament dit del captol en qsti.
La suma de les valoracions de cada captol ens permet dobtenir el que anomenem:
El Pressupost general del Projecte

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc

ANNEX IV DOSSIERS DACCI PROFESSIONAL QUE ENS AJUDEN DE CARA A LA REDACCI DEL PROJECTES
( Veurem lexemple de Projecte dindtal.lacions denmagatzematge de carburants)

Enginyeria Mecnica

Projectes ( Teoria )

jbc