Professional Documents
Culture Documents
en un entorn sostenible
presentat a lAMPA, el Consell Escolar i als Ajuntaments de Sant les Fonts i de la Vall de Bianya
Desembre 2016
ndex de continguts
1 Descripci del Projecte....................................................................................................................3
2 Objectius del Projecte......................................................................................................................3
3 Necessitats.......................................................................................................................................4
3.1 Pedaggiques...........................................................................................................................4
3.1.1 Reflectir als valors del pla deducaci infantil de lEscola Castanyer.............................4
3.1.2 Establir relacions afectives i positives.............................................................................4
3.1.3 Dominar progressivament el cos......................................................................................4
3.2 Econmiques............................................................................................................................5
3.2.1 Aprofitar els coneixements dels pares..............................................................................5
3.2.2 Aprofitar lexperincia daltres escoles............................................................................5
3.2.3 Buscar lassessorament en Permacultura.........................................................................5
3.2.4 Aprofitar lexperincia adquirida al llarg dels anys per lequip de mestres.....................5
3.2.5 Aprofitar els recursos municipals.....................................................................................5
3.3 Ambientals...............................................................................................................................6
4 Zones Especfiques del Disseny......................................................................................................7
4.1 Zona 1: Lespai de moviment..................................................................................................7
4.2 Zona 2: El planeta daventures................................................................................................8
4.3 Zona 3: La rotllana de trobada...............................................................................................11
4.4 Zona 4: El niu de la calma.....................................................................................................12
4.5 Zona 5: Rac de la msica i lexpressi artstica...................................................................13
4.6 Zona 6: El sorral dexperimentaci.......................................................................................14
4.7 Zona 7: Font i jardinet...........................................................................................................15
5 El Disseny Integral........................................................................................................................17
6 Procs Participatiu.........................................................................................................................20
6.1 Mestres dEducaci Infantil...................................................................................................20
6.2 AMPA....................................................................................................................................21
6.3 Alumnes de lEscola Castanyer.............................................................................................21
6.4 Ajuntaments de St Joan les Fonts i Vall de Bianya................................................................21
7 Pressupost......................................................................................................................................22
8 Mapes del Disseny.........................................................................................................................23
1 Descripci del Projecte
El cert s que avui existeix una relaci inversament proporcional entre el manifest inters dels
educadors pel joc i lescassa atenci donada als jocs que es despleguen cada dia als patis de les
escoles Pvia, 1998.
Creiem que lespai exterior esdev un espai molt especial pels infants, una continutat del que fem a linterior.
El dins i el fora sentrellacen. s un espai molt valus i especial que mereix tota la nostra atenci.
Actualment el pati dEducaci infantil s un espai que sha quedat lluny daprofitar les possibilitats riques i
creatives que el terreny ofereix. Per no podem oblidar que les situacions vivencials i de joc que propicien els
patis poden ser una oportunitat per a que els docents observin i coneguin les interaccions, els comportaments
i les dinmiques relacionals que sestableixen entre els nens i nenes durant el temps de joc no dirigit. Quan
linfant juga lliurement s un autntic investigador: del seu cos, de les seves capacitats i de la realitat que
lenvolta. I s a partir daquesta experimentaci que va adquirint la seva prpia conscincia del mn.
Per aquest motiu aquest projecte pretn transformar el pati. La idea daquest document s entendre el disseny
i construcci del pati de lescola com una oportunitat educativa on tota la comunitat educativa hi formi part i
sigui activa en la seva creaci.
4. Potenciar i millorar les possibilitats educatives i pedaggiques que ofereix lespai exterior de
lescola.
proporcioni experincies generadores daprenentatge. Un entorn com el que ofereix un jard s el marc idoni
per a una srie dactivitats que els nens/es poden escollir lliurement: superaci de reptes psicomotrius,
conquesta dhabilitats, vncer obstacles, posar en joc les prpies capacitats, enfilar-se, fer equilibris, saltar,
crrer, fer rodar, jugar amb lespai i amb els elements naturals; actuar sobre els objectes vius i inerts;
3.1 Pedaggiques
3.1.1 Reflectir els valors del pla deducaci infantil de lEscola Castanyer
Amable i respectus on els infants participin en la creaci daquest canvi, i daquesta manera
afavorirem el respecte dels diferents espais ( racons tranquils com una bibliopati, s eients
Crtic, amb diferents possibilitats on els alumnes puguin escollir. Ms equipaments que permetin
la varietat del joc, no reduir-lo a fer forats o a jugar amb la sorra, com passa actualment.
part de les activitats educatives diries (rotllana, estaci meteorolgica, hotel dinsectes,
menjadora docells, zona vegetada...). s a dir, espais amb diferents possibilitats que permetin que
linfant es pugui expressar oral, corporal i grficament potenciant la sensibilitat artstica i musical.
Potenciar la psicomotricitat, creant recorreguts pel propi pati que els faciliti laprenentatge dels
aquesta mancana i convertir-la en una oportunitat: aprofitar el procs com una manera dactuar de forma
conjunta. Davant de lausteritat pressupostria volem prendre la iniciativa i maximitzar els recursos
propis:
3.2.4 Aprofitar lexperincia adquirida al llarg dels anys per lequip de mestres
Saber el ms necessari per iniciar les obres de millora.
Per altra banda, lescola es ha estat un element central en la vida de les comunitats, i actualment ms que mai
t el potencial integrar les persones nouvingudes i de restaurar de poble que les grans superfcies comercials
shan endut a les capitals. Un projecte com aquest aconsegueix un dileg intercultural, a travs duna de les
coses ms importants de les famlies, el benestar dels petits. Alhora de ser un treball creatiu i dequip, el qual
Pressupost de lAMPA
3.3 Ambientals
Lescola es un pilar central de la nostre societat, ja que crea lestructura mental, emocional i relacional de
les persones que lideraran el poble en un futur. En un context complex, incert i voltil com la realitat actual,
que els ms petits tinguin una relaci directa amb la natura, ens dna una oportunitat pedaggica, que pot
Per aquest motiu volem que els nostres nens i nenes seduquin en l aprofitament dels recursos i la
utilitzaci creativa dels materials que tenen al seu abast. Daquesta manera pensem que els nostres infants
poden apropar-se a una concepci global de la natura, creant-se internament unes normes de respecte pels
materials, de no malbaratament dels recursos i de recerca de respostes creatives amb els materials que
tenen al seu abast (fent composicions, creant obres artstiques, manipulant, experimentant diferents textures i
explorant amb materials naturals com fusta, sorra, pedres, vegetaci). Per aix s molt important la
utilitzaci de materials naturals, el menys industrialitzats possible, ja que les formes orgniques daquests
Tamb, un bon disseny de permacultura, en relaci amb les plantes que s'afegeixin al pati, pot potenciar-ne
la interacci amb els infants. En el cas dafegir plantes amb flors que sobrin en diferents moments del dia, i
tamb en diferents moments de lany, ajuda a que els infants hi vulguin interactuar. Si alhora aquestes plantes
sn comestibles, o sen poden fer infusions, el grau dinteracci augmenta. Pel que voldrem que els criteris de
permacultura no es quedin tan sols en el disseny sin tamb al llarg del procs de construcci, ja que aix es
Est sobradament demostrat que a ms dels nombrosos beneficis que repercuteixen en la salut fsica,
mental o espiritual , el contacte amb la natura i les actituds positives cap lentorn natural, desenvolupades
durant els primers anys de vida tendeixen a ser permanents i constitueixen un dels factors ms importants del
Com ms espais diferents creem al pati, ms diversificarem i enriquirem les possibilitats de joc lliure,
creatiu i cooperatiu i contribuirem a educar persones resilients, que sentin un sentiment de pertinena
infants i el professorat. Les zones representen els espais definits amb un propsit concret. tot i que es valoren
especialment els lmits de les zones com espais que donen diversitat a lespai, al tenir caracterstiques
dambdues zones contiges. Alhora tamb es busca la mxima interrelaci dels elements del sistema, aix com
la multi funcionalitat perqu cada element respongui a ms duna necessitat, i cada necessitat estigui coberta
forma ms participativa possible. Aix doncs, segons el procs participatiu realitzat les zones que sadapten
seus acompanyants sigui agradable i convidi des del primer moment a voler entrar a l escola. Que faciliti el
pas i sigui accessible a tot tipus de mobilitat, des de poder passar amb cotxets, a evitar les basses els dies de
Per aix hem valorat que una passarella sinuosa, feta de fusta el ms natural possible i duns 15 centmetres
dalada, construda amb Robinia pseudoacacia, seria la soluci ms adequada i ms natural ja que no
s el lloc destinat al desenvolupament de la creativitat i imaginaci i alhora un potencial pels reptes motrius.
Aquesta zona, igual que lanterior, s longitudinal, essent una de les zones contiges a la passarella.
Comenaria en parallel a la passarella, tocant la paret sud de formig i seguint parallelament la passarella
prcticament fins el final , acabant en una muntanyeta en forma de volc i obrint-se a un espai destructures
Es tracta principalment duna zona amb relleu, ajudant aix tamb a delimitar les zones contiges i alhora, a
generar un espai de motricitat on shi poden acoblar una diversitat delements, com per exemple: tobogans de
diferents mides, cordes i reptes per grimpar, un parell de tnels fets amb tub corrugat dobra, entre daltres.
La zona estaria sembrada completament amb gespa per tal de diversificar lespai en textures i donar-li ms
vida, alhora que aprofitarem els espais menys trepitjats pels infants per sembrar la gespa i aix, assegurar-ne
La zona de troncs tindria un terra de grava, si pogus ser algun color especfic com el blanc per generar
contrast i fer-ho ms atractiu. Aquest troncs estarien disposats de manera que permetrien el joc, el treball
cooperatiu i la motricitat. Un dels pares de lescola es dedica al treball amb estructures de fusta, i a ms ho fa
de forma artstica i amb troncs naturals recollits de forma sostenible i de proximitat. Pel que suggerim que
Com hem comentat, alguns dels elements daquest espai daventura podrien ser cabanes amb aspecte molt
natural i tamb un vaixell pirata integrat entre les muntanyetes i els troncs. (Illustracions 5)
troncs i les cabanes. Aquest espai interior comenaria a ser una mica ms tranquil i donaria espai a activitats
ms sedentries. En definitiva, el pati ha de ser una extensi ms de linterior de laula i una rotllana feta amb
troncs pot ser el lloc de trobada ideal, enmig de la natura, per reunir els nens/es en moments puntuals, fer
La zona 3 estaria separat per una altra muntanya longitudinal de gespa, igual que lanterior, per de menor
longitud, seria parallela a la primera i concntrica a la part interior deixant un cam dentrada que es dirigeix
tan a la rotllana com al niu de la calma (Zona4). En aquest cas tamb seguiria una curvatura que inclouria
lespai de la rotllana per a donar-li intimitat i separar-la de la zona daventures a travs duna frontera
funcional interactiva, on tamb shi poden trobar elements com en lanterior: un tnel o un tobogan integrat a
la muntanyeta. I per la part interior pot tenir unes escales cobertes de gespa que puguin servir damfiteatre en
La zona estaria integrada per un grup duns 28 troncs de diferents mides posicionats en forma de cercle i on
el terra seria de serradures. Daquesta manera seria cmode pel treball amb els infants en cas que vulguin
seure al terra, o altres activitats, seguint aix amb les diferents textures per a cada zona, augmentant la
En el mur de la paret oest es posaria una pissarra dexterior, que alhora pogus servir com a escenari en casos
determinats, fent-lo aix un espai polivalent, i indicat per classes a lexterior durant el bon temps.
(Illustracions 6)
Nord i lEst, hi trobarem el rac ms protegit del pati. En aquest espai crearem un lloc acollidor i resguardat
que donaria seguretat als infants (Illustracions 7), on podrien seure i observar sense intromissions, xerrar
tranquillament, mirar contes i realitzar activitats calmades. El lloc doncs, estaria resguardat per un porxo i hi
trobarem amb cadires, taules, un banc de fusta i un teatre de titelles, tot fet amb materials naturals.
(Illustracions 8)
per a una zona ms experimental, que no necessita calma, ja que es troba prop de la zona de moviment. s un
espai ideal on el so no reverbera i es pot convertir en un lloc idoni per lexperincia sonora. Un rac amb
divers material sonor (bamb, campanetes, picarols, graelles, cristalls) on els nens/es podran explorar les
sonoritats dels materials duna manera ms lliure, sense les ressonncies que tant ens molesten en els llocs
tancats. (Illustracions 9)
Aprofitant que aquest espai t una part delimitada per la tanca que separa el pati gran del petit, posarem unes
Si s un espai suficientment atractiu, es pot aconseguir una major interacci entre els dos patis, alhora que
permet convertir lactual balla, que recorda a una gbia, amb un espai interactiu que quan es veu des de fora
et vinguin ganes dinteractuar-hi. Convertir-lo en un espai de fantasia que sadapti amb el mn imaginari dels
Al mirar el pati infantil doncs, es veuria un espai amb molts colors, vestit de diverses formes orgniques, ple
de vegetaci i amb sorolls musicals de fons que complementarien el quadre. Sona com un bonic pati infantil,
oi?
dexperimentaci. Partint del sorral existent, sincorporarien a les grades unes fustes per construir una
cuineta, on els nens podran experimentar amb la sorra, amb laigua i diferents recipients i materials per tal de
Aquest espai es completaria amb taules i cadires de fusta, junt amb la installaci duna prgola per fer ombra.
(Illustracions 11 i 12)
de lescola voldrem crear un lloc per aprendre a cuidar i estimar un espai viu i que els permeti veure i viure
Linstallaci duna font feta amb roca volcnica, per poder beure i experimentar amb laigua i que ens permeti
regar les jardineres dherbes aromtiques i testos amb bulbs i plantes. Aquest mateixa aigua seria la que
Construcci dhotels per insectes, menjadores docells i una petita estaci meteorolgica. (Illustracions 13 i
14)
present que les zones tenen sentit per s mateixes i estan situades de forma estratgica en relaci a les altres ,
donant una coherncia tamb global al projecte. En primer lloc presentem el plnol de les zones:
Podem veure com les zones dexperimentaci, el rac de la msica, el sorral i la font, estan juntes en una
mateixa zona, que queda recollida entre la passarella i les parets de l'edifici de lescola. Actualment s on shi
troba el sorral i on hi ha el punt que permet installar-hi una font. El conjunt daquestes zones ens deixa una
gran rea integral dexperimentaci, que facilita el canvi duna zona a una altra dels infants, fet positiu ja que
la dinmica dels espais s similar en els tres. El rac de la msica a ms pot ser especialment sorolls i est
Llavors ens trobem amb les dues zones ms actives, lespai de moviment i el planeta daventures, que
ms agitades.
Per ltim tenim les dues zones ms tranquilles, la rotllana de trobada i el niu de la calma, que estan
separades de la resta per uns relleus que creen una frontera natural, on es fcil poder respectar les diferents
dinmiques. El niu de la calma a ms est situat al extrem interior, de manera que sha danar especialment
fins all, el que facilita que els infants que hi arribin sigui de forma intencional.
El segent plnol mostra els elements que hem estat comentant a lapartat 4:
Com es pot veure els elements tamb estan situats de forma estratgica per respectar cadascuna de les zones, i
de la infraestructura de lespai. Els tnels estan disposats de manera que tallen algunes de les distncies ms
Per ltim afegim un parell de grfics per mostrar com seria la part del relleu, posant latenci en diferents
elements:
separen les zones dexperimentaci, de les zones ms tranquilles i com donen lloc a diferents ambients.
Tamb saprecia la diferncia de textures entre un espai i laltre, utilitzant cada textura en el lloc adient com
per exemple, herba als relleus, serradures a les zones tranquilles i graves a les zones de moviment. Per ltim
es veu la localitzaci aproximada don es posarien els jocs de troncs, aix com la rotllana.
de trobada sigui ms multifuncional i pugui funcionar com una aula dexterior o un amfiteatre per a activitats
especfiques. Tamb es pot apreciar on es situarien els tnels, per a poder millorar la mobilitat (en aquest cas
els terraplens es veuen amb arestes, per sha de considerar que estan arrodonits com en la grfica anterior).
6 Procs Participatiu
Tot i que la proposta inicial de la reforma del pati infantil de lEscola Castanyer va ser impulsada per les
mestres deducaci infantil, les mestres tenen el comproms de involucrar tots els grups dinters per
assegurar que el pati respongui a les necessitats de tothom. Les mestres deducaci infantil estan
acompanyades de manera voluntria pels pares duna alumna que es dediquen professionalment al disseny
eco-social i la participaci ciutadana a travs de la cooperativa sense nim de lucre, Resilience.earth. Amb
aquesta parella, les mestres han identificat els quatre grups dinters i les maneres dinvolucrar la seva
TOTAL 11280