You are on page 1of 24

El nou pati infantil de lEscola Castanyer

A travs dun procs participatiu amb disseny de Permacultura

Catalitzant laprenentatge cooperatiu dels alumnes

en un entorn sostenible

un avantprojecte dissenyat per les Mestres i Alumnes dEducaci Infantil de

lEscola, Sant Joan les Fonts


amb lacompanyament de Resilience.Earth

presentat a lAMPA, el Consell Escolar i als Ajuntaments de Sant les Fonts i de la Vall de Bianya

Desembre 2016
ndex de continguts
1 Descripci del Projecte....................................................................................................................3
2 Objectius del Projecte......................................................................................................................3
3 Necessitats.......................................................................................................................................4
3.1 Pedaggiques...........................................................................................................................4
3.1.1 Reflectir als valors del pla deducaci infantil de lEscola Castanyer.............................4
3.1.2 Establir relacions afectives i positives.............................................................................4
3.1.3 Dominar progressivament el cos......................................................................................4
3.2 Econmiques............................................................................................................................5
3.2.1 Aprofitar els coneixements dels pares..............................................................................5
3.2.2 Aprofitar lexperincia daltres escoles............................................................................5
3.2.3 Buscar lassessorament en Permacultura.........................................................................5
3.2.4 Aprofitar lexperincia adquirida al llarg dels anys per lequip de mestres.....................5
3.2.5 Aprofitar els recursos municipals.....................................................................................5
3.3 Ambientals...............................................................................................................................6
4 Zones Especfiques del Disseny......................................................................................................7
4.1 Zona 1: Lespai de moviment..................................................................................................7
4.2 Zona 2: El planeta daventures................................................................................................8
4.3 Zona 3: La rotllana de trobada...............................................................................................11
4.4 Zona 4: El niu de la calma.....................................................................................................12
4.5 Zona 5: Rac de la msica i lexpressi artstica...................................................................13
4.6 Zona 6: El sorral dexperimentaci.......................................................................................14
4.7 Zona 7: Font i jardinet...........................................................................................................15
5 El Disseny Integral........................................................................................................................17
6 Procs Participatiu.........................................................................................................................20
6.1 Mestres dEducaci Infantil...................................................................................................20
6.2 AMPA....................................................................................................................................21
6.3 Alumnes de lEscola Castanyer.............................................................................................21
6.4 Ajuntaments de St Joan les Fonts i Vall de Bianya................................................................21
7 Pressupost......................................................................................................................................22
8 Mapes del Disseny.........................................................................................................................23
1 Descripci del Projecte
El cert s que avui existeix una relaci inversament proporcional entre el manifest inters dels
educadors pel joc i lescassa atenci donada als jocs que es despleguen cada dia als patis de les
escoles Pvia, 1998.

Creiem que lespai exterior esdev un espai molt especial pels infants, una continutat del que fem a linterior.
El dins i el fora sentrellacen. s un espai molt valus i especial que mereix tota la nostra atenci.

Actualment el pati dEducaci infantil s un espai que sha quedat lluny daprofitar les possibilitats riques i
creatives que el terreny ofereix. Per no podem oblidar que les situacions vivencials i de joc que propicien els
patis poden ser una oportunitat per a que els docents observin i coneguin les interaccions, els comportaments
i les dinmiques relacionals que sestableixen entre els nens i nenes durant el temps de joc no dirigit. Quan
linfant juga lliurement s un autntic investigador: del seu cos, de les seves capacitats i de la realitat que
lenvolta. I s a partir daquesta experimentaci que va adquirint la seva prpia conscincia del mn.

Per aquest motiu aquest projecte pretn transformar el pati. La idea daquest document s entendre el disseny
i construcci del pati de lescola com una oportunitat educativa on tota la comunitat educativa hi formi part i
sigui activa en la seva creaci.

"Somiar sols, s sol un somni. Somiar junts, s linici duna realitat"


Helder Cmara.

2 Objectius del Projecte


Els objectius de la proposta per reformar el pati infantil de lEscola Castanyer sn:

1. Crear, entre tota la comunitat educativa, el pati que volem.

2. Adaptar les condicions de lentorn, dels espais exteriors als infants.

3. Millorar ls del pati.

4. Potenciar i millorar les possibilitats educatives i pedaggiques que ofereix lespai exterior de
lescola.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p3


3 Necessitats
Lespai desbarjo ha de ser un reflex del projecte educatiu fent que siguin espais on shi fomentin valors i

proporcioni experincies generadores daprenentatge. Un entorn com el que ofereix un jard s el marc idoni

per a una srie dactivitats que els nens/es poden escollir lliurement: superaci de reptes psicomotrius,

conquesta dhabilitats, vncer obstacles, posar en joc les prpies capacitats, enfilar-se, fer equilibris, saltar,

crrer, fer rodar, jugar amb lespai i amb els elements naturals; actuar sobre els objectes vius i inerts;

transformar, observar i experimentar.

3.1 Pedaggiques
3.1.1 Reflectir els valors del pla deducaci infantil de lEscola Castanyer
Amable i respectus on els infants participin en la creaci daquest canvi, i daquesta manera

afavorirem el respecte dels diferents espais ( racons tranquils com una bibliopati, s eients

cmodes, racons on hi hagi plantes i flors...).

Solidari, emptic i tolerant amb jocs cooperatius.

Crtic, amb diferents possibilitats on els alumnes puguin escollir. Ms equipaments que permetin

la varietat del joc, no reduir-lo a fer forats o a jugar amb la sorra, com passa actualment.

Creatiu, on safavoreixi la reflexi, lobservaci i lexperimentaci enriquint ls quotidi com a

part de les activitats educatives diries (rotllana, estaci meteorolgica, hotel dinsectes,

menjadora docells, zona vegetada...). s a dir, espais amb diferents possibilitats que permetin que

linfant es pugui expressar oral, corporal i grficament potenciant la sensibilitat artstica i musical.

3.1.2 Establir relacions afectives i positives


Augmentar lautoestima i facilitar la integraci en el grup.

3.1.3 Dominar progressivament el cos


Adquirir noves habilitats motrius.

Potenciar la psicomotricitat, creant recorreguts pel propi pati que els faciliti laprenentatge dels

moviments del propi cos.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p4


3.2 Econmiques
El pressupost per poder portar a terme el projecte s molt limitat. Per aix, ens agradaria molt aprofitar

aquesta mancana i convertir-la en una oportunitat: aprofitar el procs com una manera dactuar de forma

conjunta. Davant de lausteritat pressupostria volem prendre la iniciativa i maximitzar els recursos

propis:

3.2.1 Aprofitar els coneixements dels pares


Aprofitar els coneixements dels pares referents al disseny, als temes tcnics, contactes amb
entitats o associacions... per tal daconseguir material, m dobra, en general la participaci de la

comunitat educativa (infants, pares/mares/avis, mestres, ajuntaments)

3.2.2 Aprofitar lexperincia daltres escoles

3.2.3 Buscar lassessorament en Permacultura


Buscar assessorament de membres de la cooperativa sense nim de lucre, Resilience.Earth, qui

sn una famlia de lescola (Erika Zrate i scar Gussinyer).

3.2.4 Aprofitar lexperincia adquirida al llarg dels anys per lequip de mestres
Saber el ms necessari per iniciar les obres de millora.

3.2.5 Aprofitar els recursos municipals


Per exemple, patronat docupaci, regidoria de medi ambient, Consell Comarcal i diputaci.

Per altra banda, lescola es ha estat un element central en la vida de les comunitats, i actualment ms que mai

t el potencial integrar les persones nouvingudes i de restaurar de poble que les grans superfcies comercials

shan endut a les capitals. Un projecte com aquest aconsegueix un dileg intercultural, a travs duna de les

coses ms importants de les famlies, el benestar dels petits. Alhora de ser un treball creatiu i dequip, el qual

serveix com a treball de cohesi grupal.

Per aix voldrem comptar amb:

Pressupost de lAMPA

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p5


Subvencions de lAjuntament, el Consell Comarcal i/o la Diputaci de Girona

Ajut dels serveis de lAjuntament (transport, maquinria, m dobra de la Brigada..., )

3.3 Ambientals
Lescola es un pilar central de la nostre societat, ja que crea lestructura mental, emocional i relacional de

les persones que lideraran el poble en un futur. En un context complex, incert i voltil com la realitat actual,

que els ms petits tinguin una relaci directa amb la natura, ens dna una oportunitat pedaggica, que pot

garantir un futur, on el nivell de sostenibilitat i resilincia, siguin superiors a lactual.

Per aquest motiu volem que els nostres nens i nenes seduquin en l aprofitament dels recursos i la

utilitzaci creativa dels materials que tenen al seu abast. Daquesta manera pensem que els nostres infants

poden apropar-se a una concepci global de la natura, creant-se internament unes normes de respecte pels

materials, de no malbaratament dels recursos i de recerca de respostes creatives amb els materials que

tenen al seu abast (fent composicions, creant obres artstiques, manipulant, experimentant diferents textures i

explorant amb materials naturals com fusta, sorra, pedres, vegetaci). Per aix s molt important la

utilitzaci de materials naturals, el menys industrialitzats possible, ja que les formes orgniques daquests

elements potencien la creativitat i la valoraci de les formes vives.

Tamb, un bon disseny de permacultura, en relaci amb les plantes que s'afegeixin al pati, pot potenciar-ne

la interacci amb els infants. En el cas dafegir plantes amb flors que sobrin en diferents moments del dia, i

tamb en diferents moments de lany, ajuda a que els infants hi vulguin interactuar. Si alhora aquestes plantes

sn comestibles, o sen poden fer infusions, el grau dinteracci augmenta. Pel que voldrem que els criteris de

permacultura no es quedin tan sols en el disseny sin tamb al llarg del procs de construcci, ja que aix es

garanteix la coherncia del projecte.

Est sobradament demostrat que a ms dels nombrosos beneficis que repercuteixen en la salut fsica,

mental o espiritual , el contacte amb la natura i les actituds positives cap lentorn natural, desenvolupades

durant els primers anys de vida tendeixen a ser permanents i constitueixen un dels factors ms importants del

comproms ambiental, creant actituds de protecci i respecte cap a la natura.

Com ms espais diferents creem al pati, ms diversificarem i enriquirem les possibilitats de joc lliure,

creatiu i cooperatiu i contribuirem a educar persones resilients, que sentin un sentiment de pertinena

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p6


cap a la natura, i aprenguin experimentalment, a desenvolupar una actitud de respecte, solidaritat i

humilitat amb les diferents formes de vida i la natura en general.

4 Zones Especfiques del Disseny


Amb la Permacultura es treballa per zones, que prviament es van definir a travs de les necessitats dels

infants i el professorat. Les zones representen els espais definits amb un propsit concret. tot i que es valoren

especialment els lmits de les zones com espais que donen diversitat a lespai, al tenir caracterstiques

dambdues zones contiges. Alhora tamb es busca la mxima interrelaci dels elements del sistema, aix com

la multi funcionalitat perqu cada element respongui a ms duna necessitat, i cada necessitat estigui coberta

per ms dun element.

El ms important en un disseny de Permacultura s la cura de les persones i de la naturalesa, fent-ho de la

forma ms participativa possible. Aix doncs, segons el procs participatiu realitzat les zones que sadapten

millor al pati, a les mestres i als alumnes sn les segents:

4.1 Zona 1: Lespai de moviment


s un espai de pas per entrar a lescola dels ms petits. s important que el lloc per on entren els nens/es i els

seus acompanyants sigui agradable i convidi des del primer moment a voler entrar a l escola. Que faciliti el

pas i sigui accessible a tot tipus de mobilitat, des de poder passar amb cotxets, a evitar les basses els dies de

pluja o a permetre el pas dels alumnes que utilitzen el transport escolar.

Per aix hem valorat que una passarella sinuosa, feta de fusta el ms natural possible i duns 15 centmetres

dalada, construda amb Robinia pseudoacacia, seria la soluci ms adequada i ms natural ja que no

necessita cap tipus de tractament. (Illustraci 1)

Illustraci 1: Exemple de passarella


Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p7
Aquesta proposta, de la mateixa manera que es veu a la illustraci 1, t el potencial de delimitar les dues

zones contiges, de forma molt funcional.

4.2 Zona 2: El planeta daventures

s el lloc destinat al desenvolupament de la creativitat i imaginaci i alhora un potencial pels reptes motrius.

Aquesta zona, igual que lanterior, s longitudinal, essent una de les zones contiges a la passarella.

Comenaria en parallel a la passarella, tocant la paret sud de formig i seguint parallelament la passarella

prcticament fins el final , acabant en una muntanyeta en forma de volc i obrint-se a un espai destructures

de troncs naturals i cabanes fetes amb branques o altres materials naturals.

Es tracta principalment duna zona amb relleu, ajudant aix tamb a delimitar les zones contiges i alhora, a

generar un espai de motricitat on shi poden acoblar una diversitat delements, com per exemple: tobogans de

diferents mides, cordes i reptes per grimpar, un parell de tnels fets amb tub corrugat dobra, entre daltres.

La zona estaria sembrada completament amb gespa per tal de diversificar lespai en textures i donar-li ms

vida, alhora que aprofitarem els espais menys trepitjats pels infants per sembrar la gespa i aix, assegurar-ne

la viabilitat. Tanmateix, seria important mecanitzar-ne el regadiu, daquesta manera disminuirem el

manteniment durant els mesos destiu.( Illustracions 2)

La zona de troncs tindria un terra de grava, si pogus ser algun color especfic com el blanc per generar

contrast i fer-ho ms atractiu. Aquest troncs estarien disposats de manera que permetrien el joc, el treball

cooperatiu i la motricitat. Un dels pares de lescola es dedica al treball amb estructures de fusta, i a ms ho fa

de forma artstica i amb troncs naturals recollits de forma sostenible i de proximitat. Pel que suggerim que

sigui la persona responsable de la implementaci daquest espai. (Illustracions 3 i 4)

Com hem comentat, alguns dels elements daquest espai daventura podrien ser cabanes amb aspecte molt

natural i tamb un vaixell pirata integrat entre les muntanyetes i els troncs. (Illustracions 5)

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p8


Illustracions 2: Forma del relleu, tobogans, escales i tnels.

Illustracions 3: Estructures de troncs naturals en formes que potencien el joc i la cooperaci.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p9


Illustracions 4: Exemples de vaixells pirata

Illustracions 5: Exemples de vaixells pirata reciclats i cabanes naturals


de baix pressupost.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 10


4.3 Zona 3: La rotllana de trobada
A la zona 2 hi haur un espai tancat entre la paret de formig sud, la oest, la muntanya longitudinal, els

troncs i les cabanes. Aquest espai interior comenaria a ser una mica ms tranquil i donaria espai a activitats

ms sedentries. En definitiva, el pati ha de ser una extensi ms de linterior de laula i una rotllana feta amb

troncs pot ser el lloc de trobada ideal, enmig de la natura, per reunir els nens/es en moments puntuals, fer

diferents activitats i poder treballar la cohesi social.

La zona 3 estaria separat per una altra muntanya longitudinal de gespa, igual que lanterior, per de menor

longitud, seria parallela a la primera i concntrica a la part interior deixant un cam dentrada que es dirigeix

tan a la rotllana com al niu de la calma (Zona4). En aquest cas tamb seguiria una curvatura que inclouria

lespai de la rotllana per a donar-li intimitat i separar-la de la zona daventures a travs duna frontera

funcional interactiva, on tamb shi poden trobar elements com en lanterior: un tnel o un tobogan integrat a

la muntanyeta. I per la part interior pot tenir unes escales cobertes de gespa que puguin servir damfiteatre en

el cas de voler utilitzar lespai de teatre.(illustracions 6)

La zona estaria integrada per un grup duns 28 troncs de diferents mides posicionats en forma de cercle i on

el terra seria de serradures. Daquesta manera seria cmode pel treball amb els infants en cas que vulguin

seure al terra, o altres activitats, seguint aix amb les diferents textures per a cada zona, augmentant la

diversitat, delimitant zones, i millorant lexperincia en general.(illustracions 6)

En el mur de la paret oest es posaria una pissarra dexterior, que alhora pogus servir com a escenari en casos

determinats, fent-lo aix un espai polivalent, i indicat per classes a lexterior durant el bon temps.

(Illustracions 6)

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 11


Illustracions 6: Exemples de cercles de troncs i daltres elements sensibles per a situar en aquest espai.

4.4 Zona 4: El niu de la calma


All on sajunten la paret Sud amb la paret Oest i on les muntanyes longitudinals ofereixen una protecci pel

Nord i lEst, hi trobarem el rac ms protegit del pati. En aquest espai crearem un lloc acollidor i resguardat

que donaria seguretat als infants (Illustracions 7), on podrien seure i observar sense intromissions, xerrar

tranquillament, mirar contes i realitzar activitats calmades. El lloc doncs, estaria resguardat per un porxo i hi

trobarem amb cadires, taules, un banc de fusta i un teatre de titelles, tot fet amb materials naturals.

(Illustracions 8)

Illustracions 7: Exemples de casetes per al niu de la calma.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 12


Illustracions 8: Exemples de bancs i teatres de titelles.

4.5 Zona 5: Rac de la msica i lexpressi artstica


Al cant Nord-est de la passarella, entre lentrada al pati infantil i el sorral, hi ha un espai que queda lliure

per a una zona ms experimental, que no necessita calma, ja que es troba prop de la zona de moviment. s un

espai ideal on el so no reverbera i es pot convertir en un lloc idoni per lexperincia sonora. Un rac amb

divers material sonor (bamb, campanetes, picarols, graelles, cristalls) on els nens/es podran explorar les

sonoritats dels materials duna manera ms lliure, sense les ressonncies que tant ens molesten en els llocs

tancats. (Illustracions 9)

Aprofitant que aquest espai t una part delimitada per la tanca que separa el pati gran del petit, posarem unes

pissarretes on els infants puguin dibuixar i escriure lliurament .(Illustracions 9)

Si s un espai suficientment atractiu, es pot aconseguir una major interacci entre els dos patis, alhora que

permet convertir lactual balla, que recorda a una gbia, amb un espai interactiu que quan es veu des de fora

et vinguin ganes dinteractuar-hi. Convertir-lo en un espai de fantasia que sadapti amb el mn imaginari dels

infants, que sel sentin seu i sen sentin orgullosos.(Illustracions 10)

Al mirar el pati infantil doncs, es veuria un espai amb molts colors, vestit de diverses formes orgniques, ple

de vegetaci i amb sorolls musicals de fons que complementarien el quadre. Sona com un bonic pati infantil,

oi?

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 13


Illustracions 9: Exemples de pissarres i espais musicals.

Illustracions 10: Exemples de balles creatives i interactives.

4.6 Zona 6: El sorral dexperimentaci


Seguint amb l'rea experimental, al costat del rac de la msica trobem el sorral. Ser el gran espai

dexperimentaci. Partint del sorral existent, sincorporarien a les grades unes fustes per construir una

cuineta, on els nens podran experimentar amb la sorra, amb laigua i diferents recipients i materials per tal de

desenvolupar el joc simblic.

Aquest espai es completaria amb taules i cadires de fusta, junt amb la installaci duna prgola per fer ombra.

(Illustracions 11 i 12)

Illustracions 11: Exemples cuinetes de fusta i una prgola sobre el sorral.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 14


Illustracions 12: Exemples de taules, cadires i altres espais de joc.

4.7 Zona 7: Font i jardinet


Per ltim, seguint amb lrea dexperimentaci en el rac proper a lentrada dels lavabos, a lescaire de ledifici

de lescola voldrem crear un lloc per aprendre a cuidar i estimar un espai viu i que els permeti veure i viure

el procs dels canvis estacionals.

Linstallaci duna font feta amb roca volcnica, per poder beure i experimentar amb laigua i que ens permeti

regar les jardineres dherbes aromtiques i testos amb bulbs i plantes. Aquest mateixa aigua seria la que

estaria disponible en la zona del sorral pels jocs daigua.

Construcci dhotels per insectes, menjadores docells i una petita estaci meteorolgica. (Illustracions 13 i

14)

Illustracions 13: Exemples dhotels dinsectes i casetes docells.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 15


Illustracions 14: Exemples de jardineres amb plantes aromtiques.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 16


5 El Disseny Integral
Aqu presentem uns plnols que exemplifiquen el disseny del pati en el seu conjunt. s important tenir

present que les zones tenen sentit per s mateixes i estan situades de forma estratgica en relaci a les altres ,

donant una coherncia tamb global al projecte. En primer lloc presentem el plnol de les zones:

Podem veure com les zones dexperimentaci, el rac de la msica, el sorral i la font, estan juntes en una

mateixa zona, que queda recollida entre la passarella i les parets de l'edifici de lescola. Actualment s on shi

troba el sorral i on hi ha el punt que permet installar-hi una font. El conjunt daquestes zones ens deixa una

gran rea integral dexperimentaci, que facilita el canvi duna zona a una altra dels infants, fet positiu ja que

la dinmica dels espais s similar en els tres. El rac de la msica a ms pot ser especialment sorolls i est

situat a lextrem del pati, en un lloc on no ressona.

Llavors ens trobem amb les dues zones ms actives, lespai de moviment i el planeta daventures, que

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 17


gaudeixen de lespai on hi ha ms allargada de pati. Properes tamb per afinitat de dinmica, ja que sn les

ms agitades.

Per ltim tenim les dues zones ms tranquilles, la rotllana de trobada i el niu de la calma, que estan

separades de la resta per uns relleus que creen una frontera natural, on es fcil poder respectar les diferents

dinmiques. El niu de la calma a ms est situat al extrem interior, de manera que sha danar especialment

fins all, el que facilita que els infants que hi arribin sigui de forma intencional.

El segent plnol mostra els elements que hem estat comentant a lapartat 4:

Com es pot veure els elements tamb estan situats de forma estratgica per respectar cadascuna de les zones, i

de la infraestructura de lespai. Els tnels estan disposats de manera que tallen algunes de les distncies ms

llargues i ajuden a la mobilitat.

Per ltim afegim un parell de grfics per mostrar com seria la part del relleu, posant latenci en diferents

elements:

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 18


En aquesta imatge es visualitza la disposici dels relleus que comentvem a lapartat 4, de quina manera

separen les zones dexperimentaci, de les zones ms tranquilles i com donen lloc a diferents ambients.

Tamb saprecia la diferncia de textures entre un espai i laltre, utilitzant cada textura en el lloc adient com

per exemple, herba als relleus, serradures a les zones tranquilles i graves a les zones de moviment. Per ltim

es veu la localitzaci aproximada don es posarien els jocs de troncs, aix com la rotllana.

La segent grfica ens mostra un parell delements ms:

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 19


En aquest cas podem veure la disposici de les grades integrades al terrapl, de manera que lespai de rotllana

de trobada sigui ms multifuncional i pugui funcionar com una aula dexterior o un amfiteatre per a activitats

especfiques. Tamb es pot apreciar on es situarien els tnels, per a poder millorar la mobilitat (en aquest cas

els terraplens es veuen amb arestes, per sha de considerar que estan arrodonits com en la grfica anterior).

6 Procs Participatiu
Tot i que la proposta inicial de la reforma del pati infantil de lEscola Castanyer va ser impulsada per les

mestres deducaci infantil, les mestres tenen el comproms de involucrar tots els grups dinters per

assegurar que el pati respongui a les necessitats de tothom. Les mestres deducaci infantil estan

acompanyades de manera voluntria pels pares duna alumna que es dediquen professionalment al disseny

eco-social i la participaci ciutadana a travs de la cooperativa sense nim de lucre, Resilience.earth. Amb

aquesta parella, les mestres han identificat els quatre grups dinters i les maneres dinvolucrar la seva

participaci al procs de disseny i execuci del projecte:

6.1 Mestres dEducaci Infantil


La proposta inicial de la transformaci del pati sorgeix del grup de mestres deducaci infantil, a arrel
duna srie de preguntes i reflexions constants en el moment delaborar el projecte Quin tipus de nens/es
volem ajudar a educar.. i seguint algunes orientacions proposades en el nou currculum deducaci infantil
ens replantegem:
De quina manera podem organitzar els espais i com estructurar-los per tal daconseguir que
siguin acollidors i suggeridors?
Quin material s necessari per qu els infants hi puguin jugar, crear, fer, desfer, explorar,
inventar, crixer?
Com potenciem lobservaci, la creativitat, la imaginaci?
Com potenciem el desenvolupament de tots els sentits?
Com transmetem la passi, lamor i el respecte per la natura vivint-la directament?
Quin tipus de vegetaci s el ms adequat al nostre medi natural?
Com fem possible el valor de sentir-se membre dun collectiu?
Tamb tenim el recolzament de lequip directiu i la resta del claustre i la idea de que en un futur
podrem modificar el pati de primria.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 20


6.2 AMPA
Des dun principi hem estat en contacte amb lAMPA i sempre hem rebut el seu suport, ajuda i
entusiasme perqu aquesta realitat es faci possible.
Queda pendent una reuni informativa per tal que en tot aquest procs participatiu, puguem trobar
famlies voluntries per fer brigades de treball els dissabtes.

6.3 Alumnes de lEscola Castanyer


Hem tingut en compte les propostes dels alumnes dinfantil a partir dels dibuixos que van realitzar del
seu pati ideal.
Intentarem implicar els alumnes de primria a travs del projecte participa, per tal que puguin realitzar
alguna tasca cooperativa i daquesta manera, aconseguir que tinguin un sentiment de pertinena a tota la
comunitat educativa.

6.4 Ajuntaments de St Joan les Fonts i Vall de Bianya


Els alumnes de la nostra escola pertanyen als Ajuntament de Sant Joan les Fonts i La Vall de Bianya. Els
alcaldes daquestes dues poblacions Sr. Joan Espona i Sr. Santi Reixach es varen assabentar daquest projecte
de remodelaci del pati dinfantil a la reuni del Consell Escolar de la nostra escola i, com sempre ha estat
fins ara, van mostrar molt bona predisposici per tal dajudar en tot el possible, a portar a terme aquest
engrescador projecte participatiu de tota la comunitat educativa.
Prximament, els convidarem a fer una trobada amb les mestres i lAMPA per tal danar concretant el
projecte.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 21


7 Pressupost
Pressupost Orientatiu
Activitat Descripci Materials
Zona 0: Relleus - retroexavadora lloguer 400
- grava 10 tones 300
- terra 20 tones 1000
- gespa llavor per 100m2 100
- sistema de rec tuberies, mangeres, vlvules, etc 300
Zona 1: Espai de moviment - cam de fusta fusta i ferreteria 1000
- restauraci porteria porteria i pilotes 250
Zona 2: Planeta daventures - jocs cooperatius fusta, cargols, pintura, etc 2000
- cabanes fusta i ferreteria 1000
Zona 3: Rotllana de trobada - rotllana amb troncs de fusta troncs 200
- tnels dins de muntanyetes plstic corrugat 200
- tobogans tobogan 500
- pissarres a l'exterior revoc de ciment, pintura pissarra, marc de fusta 200
Zona 4: El niu de la calma - porxet fusta i materials naturals 400
- cadires i taules fusta i ferreteria 250
- teatret fusta, teles 150
Zona 5: Rac de la msica i lart - tanca de pissarretes pissarres petites, pintura, ferreteria 200
- valla artstica i natural fusta, pintures, altres materials 500
- caseta de la musica fusta, bamb, graelles, campanetes, triangles... 400
Zona 6: Sorral dexperimentaci - cuineta jocs de cuina, fusta i ferreteria 250
- prgola pel sorral prgola 500
- restauraci de jardineres plantes, fusta i ferreteria 30
Zona 7: Font i jardinet - font font, reguladors i sortides daigua 300
- plantes plantes, terra 500
- jardineres fusta i altres materials 200
- hotel d'insectes fusta i altres materials naturals 50
- nius d'ocells fusta i altres materials 100
Disseny i construcci - disseny collectiu de l'avantprojecte 0
- construcci del relleu incls en preus prviament identificats
- construcci professional dels incls en preus prviament identificats
elements de les zones

TOTAL 11280

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 22


8 Mapes del Disseny
En aquest apartat podem veure diferents models que han sorgit durant el procs participatiu de
creaci del avant projecte, i tamb es pot apreciar la intenci del disseny amb ms claredat, tot i que
no sigui 100% fidel al resultat final.

Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 23


Avantprojecte del Pati Infantil del CEIP Castanyer p 24

You might also like