Professional Documents
Culture Documents
67 05-05-2011 7
marc normatiu propi de les Illes Balears que sigui hereu dexperincies contras-
Secci I - Comunitat Autnoma Illes Balears tades i adequat a les condicions socioculturals de les nostres illes.
Dins els grups educatius hi ha una variabilitat natural que ha de trobar una
1.- Disposicions generals resposta educativa de qualitat al llarg de tota lescolaritat, ms enll de la visi
que associa el concepte de diversitat exclusivament a collectius amb peculiari-
CONSELLERIA D'EDUCACI I CULTURA tats que requereixen el diagnstic i latenci de professionals especialitzats. Per
aix, aquest Decret estableix i regula les mesures generals, ordinries i espec-
Num. 9806 fiques datenci a la diversitat, els aspectes relatius a lorientaci educativa i a
Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a la les seves actuacions, aix com la regulaci dels recursos humans i materials
diversitat i lorientaci educativa als centres educatius no uni- necessaris per fer efectiva latenci a la diversitat.
versitaris sostinguts amb fons pblics. La resposta educativa adequada a tots els alumnes es concep a partir del
principi dinclusi i sentn que nicament daquesta manera es garanteix el
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE), exposa en el desenvolupament de tots ells, safavoreix lequitat i es contribueix a una cohe-
prembul la idea que leducaci s el mitj ms adequat perqu infants i joves si social real. Latenci a la diversitat s una necessitat que abraa totes les eta-
construeixin la seva personalitat, desenvolupin al mxim les seves capacitats, pes educatives i tots els alumnes. s a dir, es tracta de tenir en compte la diver-
conformin la prpia identitat personal i configurin la comprensi de la realitat. sitat dels alumnes com a principi, i no com una mesura que correspon a les
Aquesta Llei tamb planteja com a repte aconseguir que tots els ciutadans necessitats duns quants. No obstant aix, en el ttol II de la LOE, dedicat a le-
puguin rebre una educaci i una formaci de qualitat, sense que aquest b quedi quitat en leducaci i a la compensaci de desigualtats en leducaci, es t en
limitat noms a algunes persones o a determinats sectors socials. Per aix, en el compte que hi ha determinats alumnes amb necessitats especfiques de suport
ttol preliminar, posa de manifest els principis en qu sinspira el sistema edu- educatiu pel fet de presentar necessitats educatives especials, per dificultats da-
catiu, i que sn, entre daltres: la qualitat de leducaci per a tots els alumnes; prenentatge, per altes capacitats intellectuals, per haver-se incorporat tard al sis-
lequitat, que garanteix la igualtat de drets i doportunitats; la no-discriminaci tema educatiu o per condicions personals o dhistria escolar.
i la inclusi educativa; la flexibilitat per adequar leducaci a la diversitat dap- En aquest Decret sassumeix el repte duna educaci de qualitat en igual-
tituds, interessos, expectatives i necessitats dels alumnes; lorientaci educativa tat doportunitats per a tots els alumnes, la qual cosa implica identificar-ne les
i professional dels estudiants, i la participaci de la comunitat educativa en lor- necessitats tan aviat com sigui possible per tal diniciar de manera immediata
ganitzaci, el govern i el funcionament dels centres docents. latenci educativa que puguin requerir. La finalitat s que tots els alumnes
El ttol II de la LOE fa referncia als grups dalumnes que requereixen una puguin assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats personals.
atenci educativa diferent de lordinria perqu presenten alguna necessitat Per tant, s necessari atendre la diversitat dels alumnes i contribuir de
especfica de suport educatiu i encomana a lAdministraci educativa lestabli- manera equitativa als nous reptes i a les dificultats que aquesta diversitat gene-
ment dels procediments i recursos necessaris per identificar aquestes necessitats ra. Es tracta que tots els centres sostinguts amb fons pblics assumeixin el seu
tan aviat com sigui possible, aix com una distribuci adequada i equilibrada de comproms social amb leducaci, facin una escolaritzaci sense exclusions i
lescolaritzaci daquests alumnes en centres pblics i privats concertats. desenvolupin processos densenyament-aprenentatge adaptats als grups i als
Correspon tamb a lAdministraci educativa dotar els centres dels recursos alumnes, sempre dins els principis dautonomia pedaggica. A canvi, tots els
necessaris per atendre adequadament aquests alumnes. Els criteris per determi- centres sostinguts amb fons pblics han de rebre de les diverses administracions
nar aquestes dotacions han de ser els mateixos per als centres pblics i per als els recursos materials i humans necessaris per complir les seves tasques. Els
privats concertats. centres han daportar, alhora, el seu comproms i esfor, i ho han reflectir en el
En la redacci daquest Decret shan tingut presents una srie de normes projecte educatiu de centre, que ha de recollir, en una concepci mplia de la-
no educatives materialment com a referncies inspiradores i de compliment tenci a la diversitat, un seguit dactuacions educatives complexes que han
necessari, com la Llei 13/1982, de 7 dabril, dintegraci social dels minusv- dimplicar no noms els alumnes i els professors, sin tamb les famlies i la
lids; la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat comunitat educativa en general.
penal dels menors, desenvolupada al Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel Per atendre totes les necessitats dels alumnes, i ms especialment les dels
qual saprova el Reglament de la Llei orgnica 5/2000, reguladora de la respon- alumnes que de manera temporal o permanent presenten necessitats especfi-
sabilitat penal dels menors; la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat do- ques, no sn suficients els recursos de qu pot disposar lAdministraci educa-
portunitats, no discriminaci i accessibilitat universal de les persones amb dis- tiva. Per aix, i en aplicaci de larticle 72 de la LOE, al llarg daquest Decret
capacitat, i la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de latenci i dels drets es fa referncia a altres administracions que tamb tenen responsabilitats amb
de la infncia i ladolescncia de les Illes Balears. infants i joves, amb la finalitat que puguin aportar, mitjanant acords, els recur-
Aix mateix, respecte de la normativa educativa prpia de les Illes sos de qu disposin per garantir i satisfer amb qualitat les necessitats daquests
Balears, aquest Decret s un complement daltres disposicions vigents, com el alumnes.
Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic de Per desenvolupar tots aquests aspectes, aquest Decret sestructura en deu
les escoles pbliques deducaci infantil, dels collegis pblics deducaci pri- captols. En primer lloc, el captol I nestableix lobjecte i lmbit daplicaci.
mria i dels collegis pblics deducaci infantil i primria; el Decret 120/2002, El captol II est dedicat als principis generals que han de regir latenci a la
de 27 de setembre, pel qual saprova el Reglament orgnic dels instituts dedu- diversitat, als quals shan dadaptar lAdministraci educativa i els centres
caci secundria; el Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordena- docents en qualitat dagents directes i immediats de latenci a la diversitat. En
ci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i le- aquest sentit, es destaca la importncia del pla datenci a la diversitat per tal
ducaci secundria, i els decrets dels currculums dels diversos ensenyaments el que cada centre adeqi la intervenci educativa a les caracterstiques i necessi-
Decret 71/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de leducaci infan- tats dels seus alumnes. Tamb shi estableixen principis dactuaci envers la-
til; el Decret 72/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de leducaci tenci a la diversitat, referits a la formaci permanent dels professors.
primria; el Decret 73/2008, de 27 de juny, que estableix el currculum de le- El captol III est destinat a les mesures datenci a la diversitat orienta-
ducaci secundria obligatria; el Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix des a respondre a les necessitats concretes dels alumnes perqu, dacord amb les
el currculum del batxillerat, i el Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es seves capacitats, puguin assolir els objectius i, si s el cas, les competncies
regulen els centres integrats de formaci professional dins lmbit de la bsiques establertes per a les diferents etapes educatives. Estableix, en primer
Comunitat Autnoma de les Illes Balears. lloc, les actuacions generals que lAdministraci educativa, amb la collabora-
A ms de la normativa curricular esmentada en el pargraf anterior, tenen ci daltres administracions, ha de dur a terme per garantir el compliment dels
incidncia en aquest Decret altres disposicions que fan referncia a principis educatius de qualitat i dequitat. A continuaci, sestableixen mesures
lAdministraci educativa, com el Decret 37/2008, de 4 dabril, pel qual sesta- ordinries de suport, definides com a estratgies organitzatives i metodolgi-
bleix el rgim dadmissi dalumnes als centres sostinguts amb fons pblics de ques, que han de possibilitar ladequaci del currculum al context sociocultural
la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, el Decret 60/2008, de 2 de maig, i a les caracterstiques dels alumnes del centre; tamb shi proposen mesures
pel qual sestableixen els requisits mnims dels centres de primer cicle deduca- especfiques de suport especfic per donar resposta a determinades necessitats
ci infantil, i el Decret 131/2008, de 28 de novembre, pel qual sestableix i regu- desprs de comprovar que les mesures ordinries previstes no sn suficients.
la la xarxa descoles infantils pbliques i els serveis per a leducaci de la pri- Shi estableixen tamb mesures adreades a diverses etapes educatives, a ms
mera infncia de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i es crea lInstitut de mesures per a alumnes dincorporaci tardana, alumnes amb altes capacitats
per a lEducaci de la Primera Infncia a les Illes Balears. intellectuals, alumnes amb necessitats associades a una malaltia i alumnes en
La diversitat s una caracterstica intrnseca dels grups humans. Per aix, situaci de desavantatge social.
en tant que s una realitat social i educativa, ha de ser considerada en si matei- El captol IV tracta de les necessitats especfiques de suport educatiu
xa un element enriquidor i no un factor de desigualtat. Lobjectiu daquest (NESE) i defineix els tipus dalumnes que necessiten una intervenci educativa
Decret s establir i regular la resposta educativa a la diversitat dels alumnes sota que transcendeixi latenci ordinria. Shi regula la detecci, la identificaci i la
els principis de qualitat, dequitat, dintegraci i dinclusi, i desenvolupar un valoraci de les necessitats especfiques que han de dur a terme els diversos pro-
8 BOIB Num. 67 05-05-2011
professionals del centre i els agents externs que participen en el procs educa-
tiu. Daquesta manera s possible detectar i atendre les necessitats dels alumnes
de forma integral i coordinada, elaborar materials especfics adaptats i fer el Captol III
seguiment i lavaluaci corresponents. Mesures datenci a la diversitat
4. Els centres han de proporcionar als alumnes informaci de les mesu- Sn actuacions generals per a latenci a la diversitat:
res organitzatives i curriculars que sadoptin per a latenci individualitzada
abans daplicar-les i de manera adequada a les seves caracterstiques, edat i a) Les mesures que possibilitin la igualtat doportunitats per a tots els
maduresa. Tamb sha de proporcionar aquesta informaci a les famlies o als alumnes.
tutors legals. b) Les mesures que facilitin laccs i la permanncia dels alumnes al
sistema educatiu. Shi inclouen les que faciliten la prevenci, la detecci i el
5. Amb carcter general, els alumnes amb necessitats especfiques de tractament de labsentisme a lensenyament obligatori.
suport educatiu han de participar amb el seu grup de referncia en el conjunt c) La distribuci equilibrada dels alumnes amb necessitats especfiques
dactivitats del centre educatiu. de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons pblics.
d) Les mesures per garantir ladequaci fsica i tecnolgica dels cen-
Article 5 tres, de manera que no hi hagi cap barrera daccessibilitat.
El pla datenci a la diversitat e) Els programes i les iniciatives que fomentin lescolaritzaci prime-
renca de tots els alumnes que la sollicitin, sense diferncies dorigen geogrfic
1. Tots els criteris especificats en larticle 3 han de guiar el contingut ni econmic ni per caracterstiques personals.
del pla datenci a la diversitat que cada centre ha delaborar dins el marc del f) Les mesures dajuda per accedir als serveis complementaris, de
projecte educatiu de centre. manera que laccs a lescolaritzaci sigui universal, sense impediments de
tipus geogrfic, econmic, cultural ni per condicions personals.
2. El pla datenci a la diversitat t com a finalitat adequar la interven- g) Els programes que fomentin la participaci als centres dagents espe-
ci educativa a les caracterstiques i necessitats de tots els alumnes. Lelaboraci cialitzats en actuacions de carcter socioeducatiu.
del pla correspon a lequip directiu, amb lassessorament dels coordinadors de h) Les mesures de suport tcnic i els equipaments especfics per garan-
cicles o dels caps de departament i amb la collaboraci del servei dorientaci tir laccs al currculum dels alumnes amb necessitats especfiques de suport
educativa. Correspon aprovar-lo al claustre de professors, a proposta de la educatiu.
comissi de coordinaci pedaggica. i) Larticulaci de programes i mesures especfiques de suport i la pro-
visi dels centres dels recursos i els mitjans necessaris per a latenci integral
3. Aquest pla ha dincloure, com a mnim, els aspectes segents: dels alumnes.
j) Els programes de millora de la convivncia en lmbit escolar.
a) Resum valoratiu de les caracterstiques del centre i del seu entorn per k) Limpuls de programes generals per a la transici adequada a la vida
a la detecci de necessitats. adulta.
b) Determinaci dobjectius. l) El desenvolupament de mesures datenci educativa per als alumnes
c) Mesures ordinries de suport i mesures especfiques de suport que es en edat descolaritzaci obligatria que, per raons de mobilitat permanent dins
determinin. el territori espanyol o en altres pasos, no puguin assistir regularment a un
d) Organitzaci dels recursos humans i materials per desenvolupar les mateix centre escolar.
mesures datenci a la diversitat.
e) Principis i organitzaci de lacci tutorial. Article 8
f) Pla dacolliment per facilitar la integraci dels alumnes que sincor- Mesures generals de suport
porin al centre procedents daltres centres docents o daltres pasos o que ses-
colaritzin per primera vegada. El centre ha darticular les mesures generals datenci a la diversitat, s a
g) Organitzaci de la detecci, la identificaci i la valoraci de les dir, totes les accions i estratgies que posa en funcionament i que faciliten:
necessitats, aix com del seguiment de levoluci dels alumnes amb necessitats
especfiques de suport educatiu. a) Laccessibilitat i la participaci dels alumnes en el procs dapre-
h) Avaluaci i seguiment del pla. nentatge, garantint-los latenci educativa i amb els principis de no-discrimina-
ci i dinclusi com a valors fonamentals.
4. Tamb shi poden incloure altres mesures especfiques de suport no i) La permanncia dels alumnes en el sistema educatiu.
esmentades en aquest Decret. La Direcci General dInnovaci i Formaci del j) Loptimitzaci i la flexibilitzaci dels recursos i laplicaci de les
Professorat ha dautoritzar aquestes mesures sempre que no signifiquin discri- mesures de suport necessries.
minaci ni segregaci; que shagin acordat prviament al claustre i tenguin el k) La coordinaci interna i externa, ladopci diniciatives de carcter
vistiplau de linspector educatiu corresponent. socioeducatiu, amb la participaci de professionals que donin una visi ms
mplia de la comunitat escolar, i les accions orientades a la collaboraci del
Article 6 centre amb el seu entorn i amb les famlies, amb especial atenci a les famlies
Formaci del professorat dels alumnes en situaci de risc dexclusi social o dabandonament escolar.
l) El refor de lacci tutorial i orientadora.
1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de garantir en la formaci
inicial dels professors una capacitaci i uns coneixements apropiats perqu des- Article 9
envolupin la seva tasca professional segons els principis dactuaci de latenci Mesures ordinries de suport
a la diversitat.
1. Sn mesures ordinries de suport les estratgies organitzatives i
2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha din- metodolgiques que possibiliten ladequaci del currculum al context socio-
cloure en els plans anuals de formaci permanent dels professors activitats for- cultural del centre i a les caracterstiques dels alumnes, amb lobjectiu delimi-
matives adreades a la investigaci, la preparaci o la millora de latenci a la nar barreres a laprenentatge i fomentar la participaci.
diversitat. Tamb sha de tenir en compte latenci a la diversitat en totes les
activitats de formaci permanent dels professors. 2. Les mesures ordinries de suport tenen com a finalitat proporcionar
una atenci adequada a cada alumne per tal que assoleixi els objectius i, si s el
3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat, mitjan- cas, les competncies bsiques de cada etapa.
ant les convocatries oportunes, ha de promoure publicacions i investigacions
per avanar en lenfocament inclusiu del tractament de la diversitat. 3. La decisi dadoptar una o unes determinades mesures ordinries de
10 BOIB Num. 67 05-05-2011
a) Les adaptacions curriculars no significatives, que sn les modifica- 2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
cions dels elements del currculum que no afecten el grau de consecuci dels regular els criteris i procediments per dur a terme les adaptacions curriculars
objectius generals ni de les competncies bsiques. significatives.
m) Les adaptacions daccs al currculum, que sn les modificacions
que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als 3. Les adaptacions curriculars significatives es poden aplicar als alum-
elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a loptimitzaci daquests. nes amb necessitats educatives especials a leducaci infantil i a leducaci bsi-
ca.
5. Els referents de ladaptaci curricular sn els objectius generals i les
competncies bsiques de letapa. s responsabilitat de lequip docent elaborar- 4. A leducaci bsica tamb es poden aplicar adaptacions curriculars
la, aplicar-la, fer-ne el seguiment i avaluar-la sota la coordinaci del tutor. En significatives, de manera temporal, als alumnes dincorporaci tardana en el cas
determinats casos es pot recrrer a lassessorament especfic del servei dorien- que desconeguin les dues llenges oficials, i/o als alumnes amb un desfasament
taci. curricular de dos cursos o ms i un nivell de competncia que no els permeti
assolir els objectius de letapa. Aquestes adaptacions els han de permetre acce-
6. Correspon als equips de cicle i als departaments didctics, sota la dir al currculum.
coordinaci dels caps destudis i amb lassessorament dels serveis dorientaci,
proposar i adoptar models, instruments i materials per dur a terme i desenvolu- 5. El servei dorientaci educativa del centre ha de determinar la deci-
par les AC de qualsevol tipus. si daplicar una ACS, desprs de fer una avaluaci psicopedaggica de la-
lumne amb la collaboraci dels professors. En el cas dalumnes dincorporaci
7. A ms de les adaptacions curriculars, els centres docents, en la pla- tardana, la decisi daplicar una ACS sha de basar en lavaluaci inicial. En
nificaci de latenci a la diversitat, han dadoptar com a mesures els agrupa- aquest darrer cas, lACS ha de tenir una durada limitada.
ments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, les
mesures de refor i altres programes de tractament personalitzat per als alumnes 6. Quan sadopta la mesura de fer adaptacions curriculars significati-
amb necessitats especfiques de suport educatiu, entre altres, dacord amb lar- ves, les famlies o els tutors legals han destar informats sempre de labast da-
ticle 4.1.d daquest Decret. questa mesura, especialment en els canvis detapa i de centre, de la qual cosa
sha de deixar constncia escrita.
8. A letapa deducaci secundria obligatria, sn mesures ordinries
de suport els programes que condueixen a lobtenci del ttol de graduat en edu- 7. Les ACS shan de concretar en la programaci didctica i shan de
caci secundria obligatria o els que proporcionen una capacitaci professio- reflectir en un document especfic que ha de formar part de lexpedient acad-
nal. mic de lalumne.
3. El servei dorientaci educativa ha doferir assessorament a lhora de 3. Les proves daccs als cicles formatius de formaci professional i les
dissenyar mesures i programes especfics de suport, sota la coordinaci del proves daccs de carcter general als ensenyaments de rgim especial shan
tutor, i ha de collaborar amb lequip docent i el personal de suport per desen- dadaptar quan lalumne acrediti necessitats educatives especials o dificultats
volupar-los i avaluar-los. especfiques daprenentatge.
4. Laplicaci de mesures especfiques no exclou laplicaci de mesu- 4. Shan daplicar les mesures ordinries de suport recollides en larti-
res ordinries quan siguin necessries. Cal donar les respostes educatives ms cle 9 daquest Decret als alumnes amb necessitats especfiques de suport edu-
adients a cada situaci i a cada moment i evitar associar necessitats especfiques catiu matriculats a cicles formatius o a ensenyaments de rgim especial, a fi que
a determinades mesures o a linrevs. aquests alumnes puguin obtenir la titulaci de lespecialitat corresponent o les
certificacions necessries per accedir al mn laboral amb una formaci adequa-
5. La permanncia durant un curs ms a letapa deducaci infantil es da.
considerar una mesura de suport especfic per a alumnes amb necessitats edu-
catives especials en els termes que marca la normativa vigent. 5. Sha dorganitzar un itinerari formatiu per als alumnes amb necessi-
tats educatives especials que prevegi el temps necessari per assolir els objectius
6. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de dels ensenyaments que cursin i les possibles ajudes necessries. Aquestes aju-
regular la implantaci de programes socioeducatius destinats als alumnes en des han de fer referncia al suport despecialistes en el procs densenyament-
situaci de risc personal o social, amb mesures de protecci o de reforma, o des- aprenentatge i en el procs dinserci sociolaboral quan sigui el cas.
tinats als alumnes per als quals resultin insuficients les diferents mesures da-
tenci a la diversitat adoptades. Aquests programes poden suposar una escola- Article 13
ritzaci compartida entre els centres ordinaris i altres institucions i/o entitats, Mesures a batxillerat
amb les quals es podran establir protocols de collaboraci.
1. En larticle 21 del Decret 82/2008, que estableix lestructura i el
Article 11 currculum de batxillerat a les Illes Balears, es determina que la Conselleria
Adaptacions curriculars significatives dEducaci i Cultura pot autoritzar lexempci total o parcial de determinades
BOIB Num. 67 05-05-2011 11
matries de batxillerat, entre altres mesures datenci a la diversitat. A ms, la 6. Els alumnes als quals es refereix el punt 1 daquest article, indepen-
Conselleria dEducaci i Cultura pot autoritzar, amb una sollicitud prvia, que dentment de letapa o lensenyament reglat que cursin, poden sollicitar una
determinats alumnes puguin flexibilitzar la durada dun curs, de manera que es autoritzaci per flexibilitzar la durada dun curs, a fi de poder-lo fer en dos anys
pugui fer en dos anys escolars. escolars. De la mateixa manera, en el seu cas es pot aplicar una flexibilitzaci
2. El conseller dEducaci i Cultura ha de regular els criteris i els pro- horria per tal de reduir la jornada escolar. La Direcci General
cediments per sollicitar i autoritzar les mesures previstes en aquest article. dAdministraci, Ordenaci i Inspecci Educatives ha de regular els criteris i els
procediments per aplicar aquest punt.
Article 14
Mesures adreades als alumnes dincorporaci tardana al sistema Article 17
educatiu Atenci educativa hospitalria i domiciliria
1. Sentn per alumne dincorporaci tardana el que: 1. Els alumnes en edat descolaritzaci obligatria amb necessitats
a) Procedeix daltres pasos i sincorpora al sistema educatiu de les Illes especfiques de suport educatiu derivades dhospitalitzaci que no puguin assis-
Balears. tir de manera continuada al seu centre educatiu podran rebre atenci educativa
b) Procedeix daltres comunitats autnomes i desconeix la llengua cata- en el context hospitalari en els termes establerts per la Direcci General
lana. dInnovaci i Formaci del Professorat.
2. Els centres han dadoptar mesures dacolliment i dadaptaci per als 2. Els alumnes en edat descolaritzaci obligatria amb necessitats
alumnes que sincorporin en qualsevol moment a qualsevol etapa educativa, especfiques de suport educatiu per motius de salut que, per prescripci faculta-
obligatria i no obligatria, per tal que assoleixin tan aviat com sigui possible la tiva, han de romandre al seu domicili sense poder assistir al centre educatiu
competncia lingstica que els permeti aprofitar el currculum propi del curs al podran rebre atenci educativa al mateix domicili en els termes establerts per la
qual estan adscrits. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.
3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de 3. Latenci educativa als alumnes hospitalitzats o que han de roman-
promoure el disseny dactuacions per atendre els alumnes dincorporaci tarda- dre al seu domicili ha de tenir com a objectiu que assoleixin el nivell de com-
na en qualsevol de les etapes obligatries i no obligatries, amb la finalitat que petncies bsiques i els objectius establerts per a les diferents etapes, per tamb
aquests alumnes puguin assolir els objectius de les diferents rees o matries ha de contribuir al seu desenvolupament personal.
sense els impediments ocasionats pel desconeixement de les llenges dapre-
nentatge. Igualment, aquestes actuacions han dincloure el coneixement de les 4. Els alumnes hospitalitzats o que, per prescripci facultativa, han de
caracterstiques culturals, lingstiques i histriques de les Illes Balears. romandre al seu domicili continuen sent alumnes del seu centre de referncia a
tots els efectes, motiu pel qual el centre sha de coordinar amb el personal
4. Latenci als alumnes dincorporaci tardana sha de dur a terme docent educatiu que dugui a terme latenci educativa domiciliria o hospital-
sempre dins el grup de referncia. Quan de manera excepcional aix no sigui ria.
possible, les mesures que sestableixin tindran una durada limitada en el temps
i ser indispensable fer un tractament globalitzat de les rees o matries. 5. La Conselleria dEducaci i Cultura i la Conselleria de Salut i
Consum han de fer possible, mitjanant la signatura dacords i convenis, la cre-
5. Les mesures datenci especfica per als alumnes dincorporaci tar- aci i el manteniment daules hospitalries als centres hospitalaris sostinguts
dana han de tenir en compte les circumstncies personals que han originat amb fons pblics que mantenguin regularment hospitalitzats alumnes en edat
aquesta situaci, les dificultats que comporta la incorporaci al context social, descolaritzaci obligatria. Aix mateix, i en les mateixes condicions, es pot
cultural i escolar de la societat dacolliment, i la repercussi que sen deriva per concertar el funcionament daules hospitalries a institucions hospitalries de
al desenvolupament personal i laprenentatge. titularitat privada.
3. Una altra mesura especfica de suport s la flexibilitzaci de la dura- 9. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
da de leducaci bsica i dels ensenyaments postobligatoris en determinats garantir la continutat del procs educatiu dels alumnes que, per prescripci
casos. El conseller dEducaci i Cultura, mitjanant lordre corresponent, ha de facultativa, han de romandre al seu domicili i ha destablir els serveis especfics
determinar els criteris i els procediments per a aquesta flexibilitzaci. necessaris per aconseguir-ho i els criteris dintervenci del personal docent que
ha de desenvolupar el servei.
Article 16
Alumnes amb necessitats associades a una malaltia 10. Els centres educatius han dinformar de lexistncia i les caracters-
tiques de latenci educativa domiciliria a les famlies o els tutors dels alum-
1. Sentn per alumnes amb necessitats associades a una malaltia els nes que en necessitin, amb la finalitat de coordinar-ne la demanda i el desenvo-
que es troben en alguna de les situacions segents: lupament.
a) Impossibilitat dassistir al centre educatiu pel fet de trobar-se hospi-
talitzats. 11. La famlia de lalumne beneficiari de latenci educativa domicili-
b) Impossibilitat dassistir al centre educatiu per prescripci facultativa. ria ha de facilitar lespai necessari i les condicions adequades per poder dur a
c) Assistncia intermitent al centre per causes de salut. terme latenci educativa i ha de garantir la presncia dun adult al domicili
mentre aquesta es duu a terme.
5. La Conselleria dEducaci i Cultura, juntament amb la Conselleria
de Salut i Consum, ha de facilitar latenci educativa als alumnes deducaci Article 18
bsica que, per poder assistir al centre escolar, necessitin una atenci persona- Alumnes en situaci de desavantatge social
litzada de carcter sanitari.
1. Els alumnes sotmesos a mesures judicials de protecci o de reforma
12 BOIB Num. 67 05-05-2011
shan datenir a la normativa vigent en matria descolaritzaci. Aix i tot, es 7. Els informes clnics o daltre tipus aportats per les famlies que
podran beneficiar de la mesura descolaritzaci compartida en funci de cada siguin externs al centre i als serveis dorientaci educativa tindran un carcter
cas. informatiu i complementari. Constituiran un element ms a tenir en compte en
el procs davaluaci psicopedaggica.
2. La Conselleria dEducaci i Cultura, la Conselleria dAfers Socials,
Promoci i Immigraci i els consells insulars han de possibilitar la creaci i la 8. Quan sidentifiquin necessitats especfiques de suport educatiu sha
dotaci dunitats escolars als centres dacolliment temporal i als centres socioe- delaborar un informe individual, que sha dincorporar a lexpedient acadmic
ducatius de reforma o similars amb professors que tenguin la titulaci adient per de lalumne. El responsable de redactar aquest informe s el tutor, excepte en la
impartir leducaci bsica, a fi dassegurar laccs i la permanncia daquests situaci especificada en el punt 9 daquest article, el qual tindr lassessorament
alumnes al sistema educatiu. Tamb han de proporcionar instruments dactuaci de lequip docent i dels serveis dorientaci.
i de coordinaci amb els centres on estan matriculats els alumnes, a fi dacon-
seguir un procs densenyament-aprenentatge adequat a la consecuci dels 9. Els serveis dorientaci educativa han daprofundir i concloure el
objectius i, si s el cas, de les competncies bsiques de letapa corresponent, procs davaluaci psicopedaggica quan es determinin necessitats especfiques
aix com una reincorporaci en condicions ptimes dels alumnes als centres de suport educatiu derivades de necessitats educatives especials o daltes capa-
ordinaris. citats o quan shagin daplicar mesures especfiques datenci a la diversitat.
Dacord amb larticle 13 del Decret 67/2008, es consideren alumnes amb 11. Quan sidentifiquin necessitats especfiques de suport educatiu, le-
necessitats especfiques de suport educatiu els que requereixen una intervenci quip docent, amb la collaboraci del servei dorientaci, ha de dissenyar la res-
educativa que transcendeix latenci ordinria perqu presenten: posta educativa ms adequada, que ha dincloure les mesures de suport ordin-
ries i/o especfiques ms indicades en cada cas i menys significatives possible.
a) Necessitats educatives especials derivades duna discapacitat, de Aquestes mesures, que ha de posar en prctica lequip docent, shan danar revi-
trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desen- sant i adequant mitjanant el procs de seguiment de levoluci dels alumnes.
volupament que requereixen, durant un perode descolaritzaci o durant tota
lescolaritzaci, determinats suports i atencions educatives especfiques. 12. Aquestes mesures han danar encaminades a aconseguir que aquests
n) Dificultats especfiques daprenentatge causades per trastorns de la- alumnes puguin assolir el mxim desenvolupament de les seves capacitats i, en
prenentatge, trastorns per dficit datenci amb hiperactivitat o sense i trastorns tot cas, els objectius i les competncies bsiques que sestableixen amb carcter
greus del llenguatge oral. general per a tots els alumnes. Totes aquestes mesures han de quedar reflectides
o) Altes capacitats intellectuals. en la programaci didctica.
p) Un desfasament curricular de dos cursos o ms per condicions per-
sonals greus de salut o derivades de factors socials, econmics, culturals, geo- 13. Correspon al professor de cada una de les rees o matries, amb la
grfics o tnics. collaboraci del personal de suport i sota les orientacions del servei dorienta-
q) Una incorporaci tardana al sistema educatiu. ci educativa, programar i aplicar les adaptacions curriculars i enriquir-les quan
aquestes siguin les mesures pertinents.
Article 20
Avaluaci psicopedaggica: detecci, identificaci i valoraci de les 14. Correspon a lorientador educatiu, a partir de les conclusions de lin-
necessitats especfiques de suport educatiu forme psicopedaggic, proposar la modalitat descolaritzaci i reflectir-la en el
dictamen. En el dictamen descolaritzaci hi ha de constar lopini dels pares o
1. La Conselleria dEducaci i Cultura ha destablir els procediments i dels tutors legals.
recursos necessaris, amb personal amb la qualificaci adequada, per detectar,
identificar i valorar tan aviat com sigui possible les necessitats educatives espe- 15. Quan la Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ho
cfiques dels alumnes, amb lobjectiu diniciar amb carcter immediat la inter- consideri oport, complementar la informaci del dictamen descolaritzaci i,
venci educativa ms adequada a partir de lanlisi i de les propostes delimi- si escau, demanar a lorientador tota la informaci addicional pertinent.
naci de les barreres a laprenentatge i la participaci. Igualment, podr sollicitar la intervenci i el dictamen dun segon orientador
educatiu.
2. La detecci de possibles necessitats educatives correspon als equips
docents, sota la coordinaci del tutor del grup. Per dur-la a terme han de reco- 16. En cas de disconformitat en el dictamen descolaritzaci entre els cri-
llir, analitzar i valorar informaci rellevant sobre els diferents elements que teris tcnics i lopini de la famlia, el director general dInnovaci i Formaci
intervenen en el procs densenyament-aprenentatge i sobre lalumne i el seu del Professorat dictar resoluci segons criteris tcnics i sempre en benefici del
context familiar. menor.
3. Per acomplir aquesta tasca han de disposar dorientacions, indica- 17. El conseller dEducaci i Cultura ha de regular lelaboraci, el con-
dors i programes elaborats en equip pel personal de suport i pels serveis do- tingut i la tramitaci de linforme psicopedaggic i del dictamen descolaritza-
rientaci, i han de seguir les instruccions establertes per la Direcci General ci.
dInnovaci i Formaci del Professorat.
Article 21
4. Parallelament a la detecci de necessitats, lequip docent, coordinat Seguiment de levoluci dels alumnes
pel professor tutor, ha diniciar la resposta educativa, la qual sha danar adap-
tant segons el procs de confirmaci o davaluaci psicopedaggica. 1. Els centres docents han destablir el procediment per fer el segui-
ment dels progressos de tots els alumnes en els aspectes curriculars, socials i
5. Les necessitats educatives detectades en cada alumne shan daten- afectius, a fi de detectar necessitats educatives tan aviat com sigui possible. A
dre mitjanant les mesures ordinries de suport especificades en larticle 9. En aquest fi, poden disposar de lassessorament i la collaboraci dels serveis do-
els casos en qu aquestes mesures no siguin suficients, sha de continuar analit- rientaci educativa.
zant i investigant, a fi didentificar i valorar les mesures especfiques que puguin
ser ms adequades. 2. Totes les mesures de suport adoptades, ordinries i especfiques, que
lequip docent posi en prctica, shan danar revisant i adequant mitjanant el
6. Els professors de suport han didentificar i valorar les necessitats procs de seguiment de levoluci dels alumnes.
especfiques de suport educatiu, sota la coordinaci dels serveis dorientaci i
amb la corresponsabilitat de lequip docent. En determinats casos, i quan els 3. De la mateixa manera, ha de quedar constncia de totes les mesures
protocols aix ho determinin, disposaran de la collaboraci dels serveis de salut ordinries i especfiques que s necessari aplicar en cada cas, per tal de garan-
i daltres serveis externs que siguin necessaris. tir-ne la continutat, si escau, al llarg de tota lescolaritat. Els centres educatius
han darbitrar el procediment per dur-ho a terme. En el cas de trasllat de la-
BOIB Num. 67 05-05-2011 13
lumne, aquestes mesures shan de reflectir en linforme personal per trasllat o cfiques de suport educatiu puguin assolir els objectius establerts en aquesta
en linforme daprenentatge preceptiu quan lalumne passa a letapa de secun- etapa.
dria.
12. Dacord amb larticle 7 de la Llei 4/2006, de 30 de mar, deducaci
Captol V i formaci permanents de persones adultes de les Illes Balears, les administra-
Escolaritzaci dalumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu cions pbliques han de donar prioritat a la promoci, la integraci i la inserci
laboral i social de les persones amb necessitats educatives especials i tamb dels
Article 22 collectius en situaci de desigualtat, discriminaci, exclusi o marginaci
Criteris generals social i laboral.
1. Ladmissi dalumnes amb necessitats especfiques de suport educa- 13. Els centres que imparteixen educaci i formaci per a persones adul-
tiu sha datenir al procediment i al calendari establerts amb carcter general per tes han de garantir que els alumnes, en el cas de presentar necessitats especfi-
a tots els alumnes i sha de regular a tots els efectes per la normativa vigent. ques de suport educatiu, puguin accedir a itineraris que responguin a les seves
necessitats.
2. Correspon a la Conselleria dEducaci i Cultura garantir lescolarit-
zaci ms adequada daquests alumnes i assegurar la participaci de les seves Article 23
famlies o tutors en les decisions que afectin lescolaritzaci i els processos edu- Escolaritzaci dalumnes amb necessitats educatives especials
catius.
1. Els alumnes amb necessitats educatives especials que solliciten
3. La Direcci General de Planificaci i Centres ha de promoure les- plaa escolar han de tenir actualitzat el dictamen descolaritzaci ems pels ser-
colaritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu a le- veis dorientaci educativa, en el qual sha de determinar, entre altres aspectes,
tapa deducaci infantil i lha de garantir al segon cicle. la modalitat descolaritzaci.
4. Ladmissi als diferents ensenyaments dels alumnes amb necessitats 2. Sha de procurar que la proposta de modalitat descolaritzaci per als
especfiques de suport educatiu sha de regir pels principis de normalitzaci, alumnes amb necessitats educatives especials sigui la de tipus menys restrictiu.
inclusi i igualtat doportunitats. En tots els casos, ha de tenir un carcter revisable i reversible.
La Direcci General de Planificaci i Centres ha de reservar un nombre 3. Lescolaritzaci a letapa deducaci infantil sha de dur a terme a
determinat de places per a alumnes amb necessitats especfiques de suport edu- centres ordinaris i, noms en casos molt excepcionals, els alumnes amb neces-
catiu, que sha de concretar en la normativa per la qual es regula el procs dad- sitats educatives especials que cursen el segon cicle poden acollir-se a altres
missi i matriculaci dels alumnes als diferents nivells als centres sostinguts modalitats descolaritzaci.
amb fons pblics.
4. La Conselleria dEducaci i Cultura ha dafavorir lescolaritzaci
5. Lescolaritzaci daquests alumnes sha de fer als centres ordinaris, dels alumnes amb necessitats educatives especials a lensenyament postobliga-
a excepci del que disposa larticle 23, referent a alumnes amb necessitats edu- tori i als ensenyaments de rgim especial.
catives especials. Els alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu
han de ser atesos, amb carcter general, en el seu grup de referncia, juntament 5. Amb la finalitat de facilitar la integraci social i laboral de lalumne
amb la resta dalumnes, dacord amb les mesures organitzatives i curriculars i amb necessitats educatives especials que no ha aconseguit el ttol de graduat en
els recursos prevists en el pla datenci a la diversitat. educaci secundria obligatria, la Conselleria dEducaci i Cultura, en
collaboraci amb altres administracions i organitzacions privades sense nim
6. Les normes reguladores de ladmissi ha de preveure mesures equi- de guany, ha de promoure ofertes formatives adaptades.
libradores entre la llibertat delecci de centre i lassistncia a un centre deter-
minat, si s el ms adequat per a lalumne per les seves necessitats educatives 6. Amb carcter excepcional, els alumnes amb necessitats educatives
especials, per la seva incorporaci tardana al sistema educatiu o per motius de especials, quan lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci
salut. determinen que les seves necessitats no poden ser ateses en el marc de les mesu-
res datenci a la diversitat als centres ordinaris, es poden escolaritzar en un cen-
En el cas dalumnes que requereixin equipaments o recursos excepcio- tre ordinari amb una unitat educativa especfica, en un centre deducaci espe-
nals, la Direcci General de Planificaci i Centres pot determinar lescolaritza- cial o compartir lescolaritzaci entre un centre deducaci especial i un centre
ci en un centre on es puguin atendre les seves necessitats. ordinari.
7. Tots els centres sostinguts amb fons pblics tenen lobligaci dad- 7. Els alumnes que cursen letapa de transici a la vida adulta (TAVA)
metre alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu. en un centre deducaci especial o una unitat educativa especfica a centres ordi-
naris poden perllongar lescolaritat fins als vint-i-un anys.
Els centres especialitzats o datenci preferent per atendre alumnes amb
discapacitats motrius o amb discapacitats sensorials auditives han de donar prio- 8. Es pot determinar lescolaritzaci combinada entre un centre dedu-
ritat als alumnes amb aquestes caracterstiques en el procs dadmissi. caci especial i un centre ordinari. Lescolaritzaci combinada es caracteritza
pel desenvolupament compartit del procs densenyament-aprenentatge de la-
7. En el cas dalumnes amb necessitats educatives especials, els serveis lumne amb necessitats educatives especials entre els professionals dels dos cen-
dorientaci educativa nhan de revisar lavaluaci psicopedaggica com a tres educatius.
mnim al final de cada etapa.
9. La decisi doptar per la modalitat descolaritzaci combinada sha
8. La Direcci General de Planificaci i Centres ha de planificar lo- de determinar segons el benefici que sen derivi per al desenvolupament de les
ferta suficient de places en els programes datenci a la diversitat a letapa de- diferents habilitats adaptatives i per a la millora de la qualitat de vida de la-
ducaci secundria obligatria adreats a la capacitaci professional inicial. lumne. Els serveis dorientaci educativa han de proposar aquesta modalitat
quan considerin que s la mesura ms convenient segons lavaluaci psicope-
9. La Direcci General de Planificaci i Centres ha de facilitar lesco- daggica i el dictamen descolaritzaci, en el qual sha de concretar el centre de
laritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu als referncia on lalumne estar matriculat i el centre amb el qual compartir les-
nivells no obligatoris. colaritzaci.
10. La Direcci General de Formaci Professional i Aprenentatge 10. Lescolaritzaci combinada requereix una coordinaci acurada entre
Permanent en collaboraci amb la Direcci General dInnovaci i Formaci del els centres, per garantir que es fa un desenvolupament curricular i una avalua-
Professorat ha de planificar i adaptar loferta de cicles formatius i lorganitzaci ci de lalumne adequats. A efectes administratius, lalumne ha destar matricu-
dels diferents mduls de manera que pugui ser accessible a tots els alumnes amb lat prioritriament al centre ordinari, llevat que les seves necessitats educatives
necessitats especfiques de suport educatiu que vulguin accedir-hi. i el dictamen descolaritzaci indiquin el contrari. En qualsevol cas, lavaluaci
que correspon al centre on est matriculat sha dampliar i completar amb la-
11. Al batxillerat, els centres educatius han doferir les condicions dac- valuaci de laltre.
cessibilitat al currculum que calguin perqu els alumnes amb necessitats espe-
14 BOIB Num. 67 05-05-2011
Article 24 carcter greu associades a discapacitat, quan per lespecificitat o el carcter greu
Escolaritzaci dalumnes dincorporaci tardana sigui necessari complementar lequip de suport del centre.
1. Lescolaritzaci dels alumnes que sincorporen tardanament al siste- 9. La Conselleria dEducaci i Cultura vetllar perqu els alumnes dels
ma educatiu sha de fer atenent les circumstncies, els coneixements, ledat i CEE puguin accedir als serveis de transport i menjador amb garanties dacces-
lhistorial acadmic daquests. sibilitat i en igualtat doportunitats.
2. Dacord amb larticle 16.5 del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel Article 26
qual sestableix el currculum de leducaci primria a les Illes Balears, els Organitzaci de lensenyament als CEE
alumnes de segon i tercer cicle que presentin un desfasament en el nivell de
competncia curricular de ms dun cicle poden ser escolaritzats en un curs infe- 1. El projecte educatiu dels centres deducaci especial ha de recollir el
rior al que els correspondria per edat, sempre que aquesta mesura els permeti currculum que sha de desenvolupar. Aquest currculum ha de ser el referent per
completar letapa en els lmits dedat establerts amb carcter general. dur a terme les adaptacions curriculars que cada alumne necessiti i que shan de
reflectir en el pla personalitzat corresponent.
3. Dacord amb larticle 17.6 del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel
qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria a les Illes 2. La proposta curricular es pot estructurar seguint els mbits de des-
Balears, els alumnes dincorporaci tardana que presentin un desfasament en el envolupament. En els darrers cursos de lescolaritzaci sha de fer esment espe-
nivell de competncia curricular de dos o ms anys poden ser escolaritzats un o cial al desenvolupament de les competncies vinculades a la integraci social i
dos cursos per davall el que els correspondria per edat, sempre que aquesta laboral.
mesura els permeti completar letapa en els lmits dedat establerts amb carc-
ter general. 3. La intervenci educativa sha de caracteritzar per la capacitat dofe-
rir respostes molt diferenciades i adaptades per als alumnes que estan matricu-
4. La decisi respecte del curs en qu shan descolaritzar aquests lats al centre o en una ASCE, i per oferir assessorament i recursos als centres
alumnes correspon al Servei dEscolaritzaci, Informaci, Ttols i ordinaris.
Convalidacions amb la intervenci prvia del Servei Educatiu de Mediaci la-
plicaci del protocol dintervenci acordat amb altres administracions implica- 4. Aquests centres han descolaritzar alumnes en edat descolaritat
des. obligatria i, excepcionalment, alumnes amb ledat corresponent al segon cicle
deducaci infantil, amb les mateixes condicions de permanncia que estableix
Captol VI la legislaci general i amb les prrrogues previstes a lensenyament per a alum-
Centres deducaci especial nes amb necessitats educatives especials.
4. Lescolaritzaci en un centre deducaci especial al segon cicle de 2. Les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris for-
letapa deducaci infantil noms sha de proposar en situacions excepcionals, men part de loferta educativa del centre. Correspon a la Direcci General de
amb un informe psicopedaggic previ i un dictamen descolaritzaci ben moti- Planificaci i Centres preveure els espais adequats per ubicar-les quan es plani-
vat. fica la construcci dels nous centres escolars, com tamb autoritzar-ne la crea-
ci als centres ordinaris ja existents sostinguts amb fons pblics.
5. Els centres deducaci especial (CEE) shan de constituir progressi-
vament en centres dassessorament, de serveis i de recursos especialitzats, que 3. La creaci daquestes unitats a centres pblics ha de ser aprovada pel
shan de posar a disposici dels centres ordinaris per collaborar en la progres- director general de Planificaci i Centres a proposta del director general
siva normalitzaci i inclusi dels alumnes en entorns educatius menys restric- dInnovaci i Formaci del Professorat.
tius.
4. La creaci daquestes unitats a centres privats concertats ha de ser
6. Els CEE poden complementar els centres ordinaris en els serveis autoritzada pel director general de Planificaci i Centres, amb la sollicitud pr-
ms especfics de suport directe a lalumne amb necessitats educatives especials via del centre interessat i amb un informe del director general dInnovaci i
de carcter greu escolaritzat en un centre ordinari. Formaci del Professorat. Aquest informe ha de tenir en consideraci el com-
pliment de tots els requisits establerts en aquest Decret, les necessitats de la zona
7. Els CEE privats concertats, per avanar en litinerari cap a la inclu- escolar, la idonetat dels alumnes beneficiaris i lenfocament inclusiu en el pro-
si educativa, poden obrir aules substitutries de centre especfic (ASCE) a cen- jecte educatiu i en el pla datenci a la diversitat del centre.
tres ordinaris, la concertaci de les quals ser distinta a la resta dunitats del cen-
tre i que han dincloure els serveis especfics complementaris que es considerin Article 28
necessaris segons lavaluaci psicopedaggica i el dictamen descolaritzaci. Destinataris
8. Els CEE privats concertats i pblics poden concertar o oferir, res- 1. Les unitats educatives especfiques ubicades a centres ordinaris
pectivament, serveis de suport i dassessorament als professors de centres ordi- constitueixen una modalitat descolaritzaci adequada per als alumnes que pre-
naris que tenguin escolaritzats alumnes amb necessitats educatives especials de senten necessitats educatives especials associades a discapacitat psquica mode-
BOIB Num. 67 05-05-2011 15
1. Lorientaci dels alumnes forma part de lacci educativa en conjunt 2. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha des-
i s funci de tots els professors. T com a destinataris tant els alumnes com els tablir els serveis dorientaci educativa com a suport als professors per millorar
seus progenitors o tutors legals. els processos densenyament i aprenentatge, i per eliminar les barreres a lapre-
nentatge i a la participaci. La feina dels serveis dorientaci sha dadrear tant
2. Lorientaci s un procs dajuda al desenvolupament personal. Es als rgans de govern com als rgans de coordinaci docent, mestres i professors,
proporciona mitjanant intervencions en diferents aspectes, per amb un carc- i alumnes i famlies.
ter unitari. Es duu a terme des de programes dintervenci que es potencien mit-
janant lassessorament especialitzat dels serveis dorientaci. 3. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
regular lestructura, lorganitzaci i el funcionament dels serveis dorientaci
3. El professors, lequip directiu i els rgans de coordinaci de tots els educativa, dacord amb els principis bsics de larticle 32.
centres disposen de la collaboraci i lassessorament dels serveis dorientaci
educativa per dur endavant les tasques dorientaci i per dissenyar i desenvolu- 4. Els serveis dorientaci educativa depenen, tant en els aspectes
par plans i programes per a latenci a la diversitat dels alumnes. administratius com en els tcnics, de la Direcci General dInnovaci i
Formaci del Professorat. Aquests serveis han de desenvolupar la seva tasca als
4. Els centres integrats de formaci professional han de disposar de la ensenyaments deducaci infantil, deducaci primria, deducaci secundria,
intervenci dels serveis especialitzats en orientaci, mitjanant la configuraci de rgim especial i de persones adultes, dacord amb els objectius generals de
dun departament dinformaci i orientaci professional. letapa o de lensenyament reglat en qu actun i, si s el cas, de les competn-
cies bsiques.
5. La Conselleria dEducaci i Cultura pot establir acords amb altres
administracions, entitats i associacions per identificar determinades necessitats 5. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha des-
especfiques de suport educatiu i per collaborar en la intervenci educativa tablir les instruccions de funcionament dels serveis dorientaci educativa, aix
quan aquesta requereixi coneixements especialitzats. com els procediments de coordinaci entre els diferents professionals i la tem-
tica prioritria a tractar, a fi de mantenir una lnia dorientaci comuna i de
Article 36 potenciar el treball en equip.
Principis bsics
6. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha dor-
1. Lorientaci ha de promoure: ganitzar els serveis dorientaci educativa en sectors dintervenci i, si cal, en
zones dins cada sector.
a) El desenvolupament personal i integral dels alumnes.
r) El desenvolupament social, en el context escolar, social i familiar. 7. Els serveis dorientaci educativa shan de constituir i perfilar da-
s) La prevenci, entesa com a anticipaci a laparici de dificultats en cord amb les caracterstiques de cada centre. A leducaci infantil i a leducaci
el procs educatiu. primria shan dorganitzar com a equips dorientaci educativa (EOE). A la
t) La detecci i latenci de les necessitats especfiques de suport edu- resta densenyaments, els professionals de lorientaci educativa shan dorga-
catiu dels alumnes tan aviat com sigui possible, tal com es preveu en els articles nitzar com a departament dorientaci.
3.7 i 20.1 daquest Decret.
8. Els serveis dorientaci educativa han destar constituts per profes-
2. Lorientaci sha proporcionar tant amb una perspectiva unitria que sors del cos densenyament secundari de lespecialitat dorientaci educativa.
permeti mantenir la coherncia de les actuacions que es duguin a terme com Tamb han dincorporar altres professionals que desenvolupin tasques datenci
amb una organitzaci adequada a les peculiaritats de les diferents etapes educa- a la diversitat especfiques i complementries als centres o en el sector.
tives.
9. Especficament, els equips dorientaci educativa han destar consti-
Article 37 tuts, com a mnim, per professors de lespecialitat dorientaci educativa i pro-
mbits dactuaci fessors tcnics de serveis a la comunitat amb el perfil adequat per desenvolupar
les funcions de treball social. Els professionals destinats a centres deducaci
1. Els mbits dactuaci de lorientaci educativa i professional sn: infantil i primria depenen administrativament del centre i, tcnicament, de le-
quip dorientaci educativa del sector al qual pertanyen.
a) El suport als processos densenyament i aprenentatge.
u) Lacci tutorial. 10. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
v) Lorientaci acadmica i professional. possibilitar, dins cada sector, el treball en equip dels orientadors dels departa-
ments dorientaci corresponents als instituts de secundria, amb la finalitat de
2. A les etapes deducaci infantil i primria, lorientaci ha de posar millorar el desenvolupament de les seves tasques professionals.
lmfasi en el suport als processos densenyament i aprenentatge, especialment
en la prevenci de dificultats i en la posada en prctica de mesures dajuda, aix 11. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha de
com en lacci tutorial. possibilitar, dins els serveis dorientaci educativa, lespecialitzaci en la iden-
tificaci de determinades necessitats especfiques de suport educatiu i en las-
3. A leducaci secundria, tant obligatria com postobligatria, sha sessorament sobre la resposta educativa ms adequada. Quan sigui necessari, ha
de prestar una atenci especial a la tutoria personal dels alumnes i a lorientaci de requerir la collaboraci i la coordinaci daltres administracions per consti-
educativa, acadmica i professional daquests. Sha de posar un esment especial tuir equips interdisciplinaris.
en lassessorament als equips educatius quant a lavaluaci dels alumnes amb
adaptacions curriculars significatives, sobretot en la presa de decisions respecte 12. La Conselleria dEducaci i Cultura, juntament amb les administra-
de la promoci i lorientaci cap a possibles itineraris formatius. cions amb competncies sanitries, socials i altres que puguin ser necessries,
poden crear serveis datenci integral per als alumnes amb necessitats especfi-
4. El mestre o professor tutor ha de coordinar els processos dorienta- ques de suport educatiu que necessitin la intervenci especialitzada de profes-
ci educativa individuals i collectius dels alumnes, i la intervenci de lequip sionals, tant docents com no docents. Aquests serveis han dintervenir en el con-
docent, amb la collaboraci dels serveis dorientaci, en compliment del que text escolar ordinari i han destablir la coordinaci necessria amb el centre edu-
disposen els punts 2 i 3 de larticle 20. catiu on est matriculat lalumne.
Article 38 13. Aquests serveis datenci integral sentenen com una mesura de
Serveis dorientaci educativa suport especfica i molt especialitzada, que inclou tot lentorn de lalumne. Han
destar formats per equips interdisciplinaris i tenen la funci dassessorar i inter-
1. Sentn per serveis dorientaci educativa els professionals que venir amb relaci a lalumne, els professors i les famlies, a fi destablir la pauta
BOIB Num. 67 05-05-2011 17
per millorar latenci en tots els aspectes. A ms, han de treballar en xarxa amb les diferents entitats i institucions que inci-
deixen en els alumnes des de diferents mbits.
Article 39
Funcions dels serveis dorientaci educativa
Captol X
Sn funcions dels serveis dorientaci educativa: Recursos especfics
5. Participar en el seguiment de levoluci dels alumnes i en lactualit- 3. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de promoure la signatura
zaci de la informaci, que sha de dur a terme com a mnim al final de cada dacords, protocols o convenis amb altres administracions o entitats per dotar els
cicle. centres educatius daltres especialistes, quan per les caracterstiques dels centres
i de la poblaci escolar daquests siguin necessaris recursos complementaris o
6. Proporcionar, als centres, als mestres i als professors, indicadors i ajudes prpies de personal no docent.
programes per prevenir i detectar dificultats i problemes de desenvolupament
personal, social i daprenentatge, com tamb les necessitats especfiques de 4. La Conselleria dEducaci i Cultura pot collaborar amb altres admi-
suport educatiu. nistracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre per complemen-
tar la intervenci de lequip docent en situacions de dificultat especial, a fi de
7. Collaborar amb el centre per oferir als alumnes lorientaci acad- donar una resposta educativa ms ajustada i adaptada a les necessitats especfi-
mica i professional necessria, posant esment especial en la informaci sobre iti- ques de determinats alumnes. Aix mateix, ha de promoure la coordinaci dels
neraris formatius, laccs a les diferents opcions i la consecuci de lacreditaci agents implicats en els centres educatius per assegurar una acci conjunta.
oficial de la qualificaci professional.
5. La Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat ha des-
8. Coordinar i participar en el procs davaluaci psicopedaggica dels tablir les directrius dintervenci adients per fomentar models de suport inclu-
alumnes per identificar necessitats especfiques de suport educatiu. sius que afavoreixin una atenci educativa de qualitat per a tots els alumnes.
14. Collaborar i coordinar-se amb serveis, entitats i institucions de caire c) La signatura dacords, protocols o convenis amb altres administra-
educatiu, social i sanitari, tant de lmbit local, comarcal i illenc, com de lau- cions o entitats sense nim de lucre per dotar els centres dels recursos materials
tonmic, que estiguin implicats en latenci i leducaci dels menors. i tcnics adequats i garantir-ne el manteniment.
15. Collaborar en la coordinaci entre centres deducaci infantil i de- Disposici transitria primera
ducaci primria, duna banda, i de centres deducaci primria i deducaci
secundria, de laltra. Les unitats educatives amb currculum propi ubicades a centres ordinaris
substitueixen les aules substitutries de centre especfic (ASCE) que estan en
16. Coordinar-se i collaborar amb els centres de professors (CEP) i funcionament sense dependncia de cap centre deducaci especial.
altres institucions per a lassessorament i/o la realitzaci dactivitats formatives
adreades als professors i a les famlies dels alumnes. Disposici transitria segona
17. Els serveis dorientaci educativa han de desenvolupar les seves Les unitats educatives amb currculum propi que estan autoritzades i en
funcions amb la mxima presncia, implicaci i integraci als centres educatius, funcionament des dabans de lentrada en vigor daquest Decret i que no com-
per mantenint el grau dindependncia necessria per dur a terme les seves tas- pleixin els requisits que shi preveuen pel que fa a les condicions fsiques, ins-
ques. tallacions i accessibilitat poden continuar en funcionament i, si escau, obtenir
concert educatiu, mentre sen duu a terme ladequaci, durant en un perode que
18. Els professionals dels serveis dorientaci han de treballar conjunta- no ha de ser superior a 5 anys.
ment com a integrants de lequip de sector, a fi dafavorir loptimitzaci dels
recursos humans i materials, aix com laprofitament de les accions formatives.
18 BOIB Num. 67 05-05-2011
Aquest Decret entra en vigor lendem dhaver-se publicat en el Butllet Codi del centre: 07014909
Oficial de les Illes Balears. Denominaci: IES Santa Maria
Domicili: plaa dAndreu Torrens, 4
Palma, 29 dabril de 2011 Localitat: Santa Maria del Cam
Municipi: Santa Maria del Cam
EL PRESIDENT
Francesc Antich i Oliver Disposici final primera
El conseller dEducaci i Cultura Es faculta el conseller dEducaci i Cultura perqu adopti les mesures
Bartomeu Llins i Ferr necessries per a lexecuci daquest Decret.