Examens PAU

PAAU - Cincies de la Terra i del Medi Ambient, curs 1998-99 1
Juny 01 Tit- Exercici 3A [2 punts]

En el mapa litolgic adjunt sha situat una zona on es vol emplaar un cmping.
1. a) Segons la distribuci de la litologia pinteu la zona del mapa que hagi pogut ser inundable en
temps geolgic recent. Expliqueu el criteri utilitzat.
b) Valoreu qu cal fer, a partir de la resposta a lapartat anterior, amb el projecte de construcci del
cmping.
2. Determineu quin s el cabal mxim que pot passar per la secci A-A sense inundar la zona de
cmping. Preneu una velocitat mitjana del corrent de 2,5 m/s, quan laigua arriba al nivell
considerat. (Lescala vertical s la mateixa que lhoritzontal).
Criteris de correcci
1. a) (0,75 punts)
En principi, lalumne ha dindicar com a zona potencialment inundable segons la litologia tota la zona de
lalluvial del quaternari.
Pot esmentar-se que caldria tenir una informaci ms concreta sobre quins sn exactament els materials
alluvials del quaternari i com es disposen en detall, per concretar quina part de la plana ha estat inundada
darrerament.
b) (0,25 punts)
El projecte de cmping ha de sotmetres a una valoraci concreta del seu perill dinundaci. Pot acceptarse
que lalumne digui, simplement, que cal reduir lextensi de la zona de cmping, de manera que no inclogui
la zona de lalluvial.
2. Lrea de la secci A-A que queda per sota del nivell del cmping s duns 150-180 m 2.
Per tant, el cabal que hi pot passar sobtindr de la segent manera:
Q (cabal) = A (rea) * v (velocitat)
Comptant una secci inundable de 150 m 2, el cabal mxim seria de 375 m 3/s.
Comptant una secci inundable de 180 m 2, el cabal mxim seria de 450 m 3/s.
Cal que lalumne aprofiti el paper millimetrat per dibuixar correctament el tall topogrfic de la secci AA.
(0,25 punts)
Cal que tingui en compte lescala grfica a lhora de calcular la secci. Cada quadre petit del paper
millimetrat equival a 1 m2 de la realitat. (0,25 punts)
Que calculi aproximadament la secci de llera que queda per sota de la zona prevista de cmping. Cal
permetre un marge derror bastant ampli (de fins a 50 m2, com a mxim) i acceptar qualsevol mtode de
clcul de la secci que doni uns resultats acceptables. (0,25 punts)
I, finalment, que multipliqui la secci calculada per la velocitat del corrent. (0,25 punts)
Qualsevol part daquest resposta es pot valorar de forma positiva independentment de com shagin fet les
anteriors.

El diagrama adjunt representa un paisatge duna zona de clima semirid amb poca o nulla vegetaci,
modelat per lacci fluviotorrencial. Observeu els llocs on shan situat els nombres 1, 2 i 3, i digueu:
1. Quines caracterstiques presentarien els sls que poguessin existir en els llocs numerats, des del punt de
vista dels factors formadors del sl, com la topografia i el clima?
2. Quins sn els riscos que creieu que actualment poden afectar aquests sls? Raoneu la resposta.
1. El sl situat en la posici 1 cal esperar que sigui un sl molt prim i jove, ja que es desenvolupa damunt
duna roca que per la morfologia sembla resistent respecte lerosi. La superfcie fora plana podria afavorir
la infiltraci de laigua i en conseqncia les reaccions qumiques i la meteoritzaci, per la manca de
vegetaci i laridesa del clima no semblen ser uns bons aliats.
-El sl situat en la posici 2, de vessant, cal tamb esperar que sigui prim, si no inexistent o quasi. La
pendent i la manca de vegetaci no afavoreixen res, primer en la infiltraci i la possibilitat de reaccions
qumiques del sl, i desprs pels fenmens erosius que es deuen de produir al llarg del vessant.
-El sl situat en la posici 3 podria ser el millor constitut de tots. Deu de tractar-se dun sl alluvial,
allcton, segurament jove i molt probablement frtil.
2. El paisatge es mostra mancat de vegetaci i amb abundants formes derosi en forma de xaragalls i
barrancs. s per aix que els riscos que cal preveure que pateixen aquests sls sn els motivats per
lerosi hdrica i la desertitzaci, ben manifesta per la manca de vegetaci.
Juny 01- Tit- Exercici 4B [2 punts]

1. Expliqueu quins poden ser els processos geolgics a qu fa referncia el geleg que ha intervingut
en lestudi que se cita en larticle de La Veu del Mat.
2. Una possible soluci per evitar la deformaci de les construccions a la zona seria fer pilons
dancoratge (amb fregament mnim) en els fonaments de les cases. Daquesta manera,
augmentaria la pressi de la construcci en el substrat i podria contrarestar la pressi que fa
largila. Segons aix, i observant lestructura geolgica de la zona, indiqueu quina construcci
tindria menys problemes i per quina ra:
a) Una casa de 100 m 2, duna sola planta, amb quatre pilars dancoratge duna profunditat de
5 m.
b) b) Una casa de 100 m 2, de dues plantes, amb quatre pilars dancoratge duna profunditat de
20 m.
LA CASA MALEDA DE SANT QUINT

Un geleg resol lenigma
Redacci
Fa dies que es va recollir la notcia de la casa de

Sant Quint, on es va produir una srie de
fenmens que es van considerar paranormals. Els
sorolls a la nit, les esquerdes que apareixien a la
casa i altres fets van fer que ms dun ho
interprets com signes de forces estranyes i que es
comencs un pelegrinatge a la zona.
Desprs dun estudi geolgic del lloc, sha donat
una explicaci cientfica del fenomen. Segons el
geleg consultat, les esquerdes podrien ser
produdes pel fet que la casa es troba en una zona
argilosa, que sha produt un trencament duna
canalitzaci daigua propera, i que ha augmentat la
quantitat daquest element al subsl.
Croquis de la casa de Sant Quint i de lestructura

geolgica de la zona
Els processos a que fa referncia lestudi geolgic estan relacionats amb sls expansius. En aquest cas la
presncia dargiles dexpansives que a l'absorbir aigua augmenten de volum i produeixen deformacions al
sl, el qual pot augmentar el seu volum en un 20% o ms. Aquest augment del volum pot provocar seriosos
problemes a les estructures dels edificis.
La construcci que tindria menys problemes seria la b ja que:
1- Al tenir els pilars dancoratge de 20 m es faria una cementaci que arribaria a lestrat format per gresos,
els quals es poden considerar ms estables que les argiles en les condicions descrites (0,5 punts)
2- El tenir dues plantes la massa de la casa seria ms gran, la qual cosa implicaria ms pressi sobre els
quatre pilons, fet que augmentaria lestabilitat de la construcci al contrarestar la pressi que poden produir
les argiles expansives. (0,5 punts)
Juny 01-Inc - Exercici 3B [2 punts]
Les manifestacions termals constitueixen un cas particular de lmplia srie dindicis que, a la superfcie
terrestre, posen de manifest la presncia de sistemes geotrmics ms o menys profunds. A Catalunya sn
nombroses les surgncies superficials daigua calenta (deus termals), en ocasions acompanyades de gasos.
1. Expliqueu com soriginen aquestes surgncies daigua calenta. Citeu-ne algun exemple a
Catalunya.
2. Una de les fonts energtiques alternatives s la geotrmica. Com sexplota aquesta energia i a
quins usos es destina?
1. S'originen com a conseqncia de la interacci de sistemes aqfers, ms o menys profunds, amb zones
geotrmicament actives. s el resultat de la interacci de processos geodinmics interns amb les aiges
subterrnies. s a dir, un aqfer que actua de magatzem, amb unes entrades procedents de la infiltraci de
les aiges de pluja i una descrrega que dna lloc a la surgncia. Si aquest magatzem el situem a
profunditat, el propi gradient geotrmic, normal o anormal, produir l'escalfament de l'aigua. La temperatura
fa que disminueixi la seva densitat respecte de l'aigua freda, i la convecci que s'estableix afavoreix la
prpia dinmica del sistema termal: un termosif allotjat a l'escora terrestre i desenvolupat grcies a la
peculiar estructura geolgica local.
Com a exemples, citem els segents (nhi ha ms!!) a la Cerdanya: Les Escaldes, Dorres i Senillers-
Caldes de Musa, al Ripolls Ribes de Freser, a l'Empord el Balneari de la Merc i a Sant Climent
Sescebes, a la Selva les Termes Orion (Santa Coloma de Farners) i a Caldes de Malavella, ....etc.
2. La forma ms generalitzada d'explotar-la consisteix en perforar pous d'extracci o b d'extracciinjecci.
S'extreu l'aigua calenta i/o el gas que cont l'aqfer termal i s'utilitza en xarxes de calefacci o b es fa
servir per a propulsar en turbines de generaci d'electricitat. El circuit es pot tancar amb sistemes reinjecci
en el subsl.
Juny 00 Inc- 4B- Exercici 4B [2 punts]
(Extracte de la notcia donada pel diari Avui, 19 de febrer de 1996)

Catalunya va viure ahir a la matinada un dels sacsejada, ja que alguns marges es van esllavissar
terratrmols de ms magnitud d'aquest segle. La i diversos edificis van quedar esquerdats i amb
sacsejada va poder apreciar-se a tot el Principat, fissures. El guix del sostre de l'esglsia parroquial
sobretot en zones del Pirineu oriental. L'epicentre es va esmicolar, tot i que a quasi totes les cases es
del terratrmol va localitzar-se a la vall d'Angl, va trencar algun objecte. A Perpiny, ciutat propera
prop de la vila de Sant Pau de Fenollet, a la a l'epicentre, no es van produir desperfectes als
Catalunya Nord, i l'Institut Geolgic d'Estrasburg edificis, per hi va haver alarma entre el venat. La
va calcular-ne la magnitud en 5,6 graus. Aquest sotragada, de magnitud 5,6, va ser seguida d'una
poble va patir les pitjors conseqncies de la segona, de magnitud 3,7.
1. Per mesurar el grau d'un sisme hi ha dos tipus descales. Quines sn? Expliqueu les diferncies
que hi ha entre aquestes escales i indiqueu la informaci del text referent a l'una o a l'altra.
2. Citeu les normes de prevenci que shan dadoptar en una zona d'alt risc ssmic.
1. El grau d'un sisme ens mostra l'energia alliberada. Les dues escales que es fan servir per mesurar-lo
sn:
-Escala de Richter. Mesura la magnitud que es refereix a l'energia alliberada per un terratrmol. Es calcula
a partir de l'amplitud de l'ona S ms gran d'un sismograma i de la distncia a l'epicentre. Aquesta escala s
oberta i s'expressa en nmeros arbics que queden compresos entre deu primers nmeros. El ms gran
mesurat fins el moment s de 8,9 graus en aquesta escala.
-Escala MSK o de Mercalli modificada. Mesura la intensitat en qu una regi s afectada per un sisme. Es
basa en l'observaci sobre el terreny dels danys ocasionats per un sisme. La intensitat segons Mercalli
depn de la distncia de l'epicentre, aix com de la vulnerabilitat de la zona. La mesura de la intensitat es
defineix en 12 graus que es representen en forma de nmeros romans (de l'I al XII).
En el text de l'exercici, parla de la magnitud 5,6 en l'epicentre del sisme i es refereix evidentment a l'escala
de Richter. En cap moment s'especifiquen els graus per mesurar la intensitat segons l'escala de Mercalli,
per si que ens dna dades dels danys originats en els diferents indrets on s'ha notat la sacsejada, com els
marges que es van esllavissar, les esquerdes dels edificis, el guix del sostre que es va esmicolar, el
trencament dels objectes, l'alarma entre el venat, les portes i finestres que es van obrir, etc., la qual cosa
ens permetria conixer aproximadament la seva intensitat en aquesta escala.
2. El millor seria l'ordenaci territorial a partir de mapes de perillositat i allunyar la poblaci de les zones
dalt risc, per aix actualment s molt difcil de porta a terme. Si que es fa una prevenci a la poblaci
amb mesures com la construcci d'edificis seguint les normes sismoresistents i informant a la poblaci
sobre les actuacions que han de seguir davant de l'amenaa d'un terratrmol, com amagar-se sota les
taules, emmagatzemar mantes o aigua en dipsits a prova de sismes,
Juny 00 Inc- Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

L'erosi provocada pels cursos fluvials pot generar vessants amb pendents molt forts (molt verticalitzats)
que, un cop superada la seva alada crtica, evolucionen mitjanant moviments en massa. A la figura
adjunta (figura 1a) en teniu un exemple.
En lestudi realitzat daquest cas, les rees ms propenses a desenvolupar processos gravitatoris sn
aquelles en qu els talussos sn fora verticalitzats i presenten alades superiors als 40 m. En aquests llocs
es preveu un retrocs del tals actual d'uns 100 m.
1. D'acord amb aquestes dades, esquematitzades a la figura 1b, delimiteu damunt del mapa adjunt les
rees que potencialment poden desenvolupar processos gravitatoris.
2. La formaci i levoluci d'aquests talussos, i la d'altres existents a la zona per de menys alada, es
podria explicar per la dinmica erosiva i de sedimentaci propia d'un curs meandriforme? Raoneu
la resposta.
3. A excepci de les rees ms planeres i adjacents al traat del riu, constitudes per dipsits
alluvials, a la resta de la zona aflora una intercalaci d'estrats formats per conglomerats, gresos i
argiles, inclinats uns 30o en direcci sud-oest. Marqueu damunt del mapa un punt en el qual siguin
ms probables els moviments en massa de tipus esllavissament i un altre en qu les condicions
geolgiques afavoreixin els despreniments. Per fer-ho, feu servir els tipus de smbols utilitzats en la
simbologia de la figura 1a.
4. Per minimitzar els riscos potencials que suposen aquestes inestabilitats gravitatries, quines
mesures correctives proposareu? Citeu-ne algunes i raoneu la resposta.
1. Veure figura de resposta.
D'acord amb la informaci topogrfica facilitada, l'equidistncia de les corbes de nivell s de 5 m. Els
talussos fora verticalitzats que presenten alades superiors als 40 m sn els indicats a la figura adjunta.
Per delimitar el retrocs previst, uns 100 m, s'ha de calcular a partir de l'escala grfica del mapa.
bviament, la resoluci grfica s flexible, per qu no es dna un valor d'inclinaci dels talussos i els
retrocessos sn complicats de calcular en detall.
2. S. El traat
meandriforme d'un curs
fluvial provoca que als
costats externs de l'arc els
fenmens d'erosi siguin
dominants, mentre que als
interns els episodis de
sedimentaci siguin
dominants. La localitzaci
en lespai de les rees on
dominen els processos
erosius, amb la
conseqent formaci de
talussos verticalitzats, s
en gran mesura coincident
amb aquesta distribuci
dels episodis de
sedimentaci i d'erosi que
caracteritza un rgim
meandriforme tipus.
3. Veure figura de resposta
(la pregunta demana
marcar solament un lloc
per a cada tipus de
moviment, mentre que al
mapa resposta sindiquen
les possibles).
Si la inclinaci de les
capes o estrats s d'un 30
en direcci SW, la major
part dels talussos situats al marge esquerra del riu presenten unes condicions geomorfolgiques favorables
al desenvolupament d'inestabilitats del tipus esllavissaments (planars). En aquest cas, els estrats presenten
una inclinaci a favor del tals; essent, en la majoria dels casos, l'angle del tals notriament superior als
30 d'inclinaci de les capes.
Quant als vessants verticalitzats i situats al marge dret del riu, els estrats s'inclinen en direcci oposada al
tals en contrapendent-. Per aquest motiu, previsiblement, en cas de ser afectats pels processos
gravitatoris, els moviments tipus despreniments sn ms probables. Aquests despreniments es poden
originar com a conseqncia de la soscavaci-excavaci basal del tals provocada per l'erosi del riu.
4. D'acord amb la gnesi d'aquests vessants, fora convenient protegir les seves parts bassals dels possibles
fenmens de soscavaci-excavaci provocades per l'acci erosiva del riu. La construcci d'esculleres o de
murs serien exemples d'actuacions de tipus correctiva.
En aquest sector, l'endegament del curs fluvial es podria considerar com a un altre exemple de mesures
d'aquests tipus.
Juny 00 Tit- Exercici 2B [2 punts]

A la zona representada en el mapa adjunt es vol fer un embassament la presa del qual ha estat projectada
en el punt P. Algunes associacions ecologistes s'oposen al projecte perqu a la vall Fosca hi ha una
important poblaci de lldries, les quals estan en perill d'extinci. Daltra banda, els pagesos de la zona
manifesten que necessiten el pant per poder regar les seves terres.
Segons les dades disponibles, la conca hidrogrfica de l'embassament projectat est integrada per roques
sedimentries, que en un 60 % sn de naturalesa argilosa; localment afloren roques de tipus evaportic que
s'exploten a cel obert en diferents punts i en una extensi total d'1,5 km
km2. Pel que fa a la coberta vegetal, s poc abundant a causa de reiterats incendis forestals.
1. Indiqueu quina alada hauria de tenir la presa perqu la zona de la vall Fosca no quedi inundada i,
per tant, es pugui respectar l'hbitat de les lldries. Assenyaleu en el mapa (pintant-ho amb un color
o fent-hi un tramat) la superfcie que quedaria inundada i els rius, els torrents i les rieres (tlvegs)
de tota la zona.
2. Raoneu la viabilitat de l'embassament a partir de les caracterstiques que es coneixen de la conca
hidrogrfica. Expliqueu els problemes que pot generar la seva construcci.
.
1. La presa hauria de tenir uns 25m, aix la cota de lembassament seria de 725 m. Caldria assenyalar la
zona per sota de 725m i els tlvegs, veure figura adjunta.
2. En primer lloc caldria considerar la possibilitat que la zona prevista estigues damunt de roques
evaportiques, llavors en ser aquestes roques solubles, l'emplaament no seria idoni.
Dels problemes que es podrien donar si es construs destaquem els segents:
-Prdues d'aigua per l'existncia de roques evaportiques solubles.
-Aterrament relativament rpid de la presa degut a la possible erosi dels materials argilosos amb poca
coberta vegetal.
-Problemes de qualitat de l'aigua per elevada salinitat, sobretot si es vol utilitzar per a reg, degut a la
dissoluci de les roques evaportiques i de les prpies mines a cel obert.
Juny 00-Tit- Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

Les dades que trobareu a la taula adjunta corresponen a un dels terratrmols ms importants ocorreguts a
Frana. Es va produir l11 de juny de 1909 a la regi de Provena i va ocasionar ms de quaranta morts i
nombroses prdues materials.
Localitat Grau
Mallemort VIII 1. Quina s lescala de mesura utilitzada en el
registre del sisme que figura a la taula adjunta?
Verngues X
Expliqueu quina informaci ens dna del
Trets VI terratrmol i com sobt aquesta informaci.
Aix-en-Provence VII 2. Confeccioneu, a partir de les dades anteriors, un
Charleval IX mapa d'isosistes damunt del mapa de la zona que
us adjuntem (fig. 1).
Mouris VIII
Berre VI 3. Estan les isosistes relacionades amb l'energia real
despresa pel terratrmol? Podeu establir el focus
La Roque-dAnthron VIII del sisme a partir del mapa disosistes?
Istres VII Justifiqueu les respostes.
Pertuis VIII 4. Quines sn les zones de Catalunya amb ms
perillositat ssmica (probabilitat d'ocurrncia de
Puy Ste. Reparade IX
terratrmols) i per quina ra es dna aquesta
Lambesc IX perillositat?
Rognes X
Salon IX
Bonnieux VII
Manosque VI
Orgon VII
St. Rmy VI
Setembre 00 Tit- Exercici 2A [2 punts]

La figura adjunta correspon a un sector del litoral on es vol construir un port esportiu.
D'entre els possibles impactes que aquesta obra pot provocar en la dinmica natural de la zona preocupa
l'estabilitat de la platja que es veuria afectada per l'obra.
1. Delimiteu en el mapa de la figura adjunta la part de la conca hidrogrfica de la riera (representada
en el mapa) que desemboca a la cala on est projectat construir el port esportiu.
2. Alguns tcnics opinen que la construcci del port esportiu no afectar la dinmica de la platja, ja
que pensen que els sediments que la formen provenen, exclusivament, de la riera. La composici
de la sorra de la platja s la segent:
60 % de quars, 15 % de calcries, 10 % de basalts, 10 % desquists i pissarres i 5 % d'ortosa i
biotita.
Basant-vos en el conjunt dinformaci facilitada, quina s la vostra opini respecte a
aquesta obra?
Setembre 00 Tit- Exercici 2B [2 punts]

Dins del sistema fluviotorrencial, els fenmens d'erosi hdrica i els moviments en massa sn els principals
mecanismes pels quals es produeix la denudaci (prdua de material) en una rea concreta.
1. La figura adjunta representa una zona en la qual s'ha realitzat una excavaci.
D'acord amb les caracterstiques litolgiques, estructurals i morfolgiques dels talussos resultants, raoneu
en quins sectors es podrien desenvolupar fenmens d'erosi hdrica i moviments en massa.
2. Proposeu mesures correctives concretes per minimitzar cadascun dels fenmens que es puguin
desenvolupar.
Setembre 00 Tit- Exercici 4B [2 punts]

Els sondatges petroliers, a ms de permetre el reconeixement de les possibilitats reals de trobar
hidrocarburs fssils, tamb shan aprofitat per mesurar el gradient geotrmic i els fluxos de calor intern
despresos en diferents rees del planeta. En el mapa adjunt es mostra la distribuci dels fluxos de calor a
Catalunya en mW/m2.
Contesteu les qestions segents.
1. Observeu les isolnies del mapa traades per sobre del Pirineu axial, la Depressi Central Catalana
i les serralades costeres catalanes. En quina d'aquestes tres localitzacions es presenten els valors
ms elevats de flux calorfic? Quines caracterstiques geolgiques t aquesta zona que estiguin
relacionades amb lexistncia dun gradient trmic anmal?
2. Sabeu si les tres rees geogrfiques anteriors existeixen altres indicis de manifestacions del calor
terrestre intern? De quina manera utilitzareu el recurs geotrmic en les rees on pogus ser
aprofitat?
1. Els valors ms elevats de flux de calor interna terrestre coincideixen amb el Sistema mediterrani o
serralades Costaneres Catalanes.
Aquest relleu es form a conseqncia dels perodes distensius posteriors a lorognia alpina, ja que
aquestes serralades sn limitades per falles normals associades. Per tant, corresponen a zones amb
activitat tectnica recent.
2. Manifestacions histriques daquest elevat flux calorfic es troben a tota lrea volcnica de la serralada
Transversal (comarques de Garrotxa, la Selva i lEmpord) i manifestacions actuals sn les aiges termals
tant daquelles mateixes contrades i terres venes (Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, la Garriga)
com les que tamb es donen al Pirineu (Caldes de Boh, Escaldes dAndorra o Bagnres de Luchon a
Frana).
Les rees amb anomalies geotrmiques positives sn susceptibles de ser aprofitades com font denergia
geotrmica. No obstant s necessari que en aquestes rees el gradient geotrmic sigui elevat i doni lloc a
temperatures de lordre de 125C o ms, a relativa poca profunditat (1.500-2.500 m). Un estudi previ dels
nivells permeables i impermeables a aquella profunditat i la injecci daigua des de la superfcie
complementat amb un sistema dextracci posterior pot ser suficient per dotar daigua calenta per a s
domstic a les poblacions venes, i fins i tot generar electricitat, la qual es podria connectar o introduir a la
xarxa general.
Setembre 00 Inc- Exercici 3B [2 punts]

Els processos geolgics externs sn fenmens dinmics que de manera natural es desenvolupen sobre el
nostre territori. Quan les activitats humanes es poden veure afectades per aquests processos, es generen
situacions de risc.
El tall esquemtic representat en la figura adjunta ns un exemple.
1. Quins tipus de processos geoambientals s'observen en la figura adjunta? Raoneu la resposta.
2. Daquests processos i tenint en compte que la surgncia pot donar cabals molt alts, superiors als
120 litres/segon, durant unes poques hores, quines situacions de risc es deriven? Es podria veure la
carretera afectada per un esllavissament? Per qu?
1. Processos crstics i gravitatoris.
La carstificaci que afecta a les roques calcries es dedueix a partir de les morfologies que presenta en
superfcie (rascler) i en profunditat (coves i avencs). L'existncia d'una font tamb s indicativa dels
processos de carstificaci que afecten a aquests materials.
Els processos gravitatoris corresponen a despreniments de blocs de la cinglera. A favor de les esquerdes
s'individualitzen blocs de calcries, que per efecte de la gravetat cauen i s'acumulen en el vessant.
2. L'edificaci presenta un risc d'esfondrament i el cam es pot veure afectat per la caiguda de blocs
(despreniments) i inundacions. Cal recordar que els cabals que pot arribar a donar la surgncia sn molt
alts, superiors als 120 l/s (432 m3/hora).
S. La carretera es podria veure afecta per esllavissaments ja que la disposici de les capes de gresos amb
intercalacions d'argiles presenten una inclinaci favorable i l'abundant sortida d'aigua de la font podria
tamb ser un factor desencadenant.

El mapa adjunt mostra la distribuci de les principals centrals elctriques dorigen geotrmic del mn.
1. Qu s lenergia geotrmica? Expliqueu la causa de la peculiar distribuci daquestes centrals arreu del
mn. En qu es diferencien els fenmens que originen aquestes fonts trmiques a Islndia i a Xile?
2. A ms de la producci delectricitat, de quines altres maneres es pot utilitzar lenergia geotrmica?
1. La manifestaci energtica de la calor interna de la Terra a la superfcie terrestre s el que anomenem
energia geotrmica. Generalment, lexistncia de masses de magma dins lescora de la Terra, escalfen
laigua subterrnia a altes temperatures.
Aquest flux de calor no s el mateix a tot arreu. La distribuci desigual pot ser deguda a diverses causes:
-Variacions en el gradient trmic provocades per les diferncies de gruix de l'escora, la presncia
d'intrusions de magma en l'escora, el lmit de les plaques tectniques, la presncia de punts calents,
la presencia de falles actives, o la desintegraci dels istops radioactius que formen part de la roca.
-Variacions en la capacitat de les roques de conduir el flux de calor cap a la superfcie deguda a la
seva naturalesa
Les centrals representades estan en els lmits convergents i divergents de les plaques tectniques.
Islndia i Xile es troben zones tectniques actives, per amb la diferncia que Islndia s un marge
constructiu i Xile s un marge destructiu (subducci).
2. Utilitzaci directa en forma de calefacci, processos industrials, hivernacles i amb la utilitzaci d'un
bescanviador de calor poden transferir la calor a aiges amb garanties sanitries que poden ser emprades
com aigua calenta a la llar, balnearis, etc.
Juny-97- Exercici 1 [2 punts]
1.1. Llegiu el text segent, que s una notcia fictcia de premsa, i desprs comenteu les errades de tipus
geolgic que cont.
LA VEU DEL MAT
Cataclisme sense ms conseqncies
AC. Enviat especial. Santiago de Xile, 10/12/1994
Una curiosa manifestaci geolgica ha tingut consideraci. Aquesta erupci s, segons els
lloc en el poble de Tamarindo. Uns terratrmols cientfics, de tipus vulcani (explosiva). El registre
de petitat intensitat, grau VI en lescala de en els gravmetres fa tmer la possibilitat i el risc,
Richter, molt freqents a la serralada andina, en les prximes hores, duna altra erupci volcnica
amb lepicentre localitzat a uns 4,5 km de amb emissi de laves a ms de 3.000 C.
profunditat, han provocat una fissura que ha
Lactual poble de Tamarindo s de construcci
originat una erupci volcnica que ha format un
recent, ja que lany 1879 una colada grantica va
con volcnic. El fet va tenir lloc de matinada i no
destruir prcticament lantic poble.
va produir vctimes, ni destrosses de
1. Les inexactituds que es poden trobar a la nota de premsa sn les segents:
No s l'escala de Richter. En referir-se a intensitat i expressar-ho en nombres romans correspon a l'escala
MSK o de Mercalli.
L'epicentre correspon a la superfcie de la Terra. Si diu a 4,5 km caldria referir-se al focus o hipocentre.
Els gravmetres no enregistren els moviments ssmics. Sn els sismgrafs els que els registren.
Les laves surten a temperatures entre uns 1000 i 1200 C. La xifra de 3000 C s exagerada.
Una colada grantica no podria destruir el poble, per qu el granit s una roca magmtica plutnica, s a
dir, que es forma en profunditat. Per tant, no forma colades. Segurament es tractaria d'una roca basltica,
andestica o traqutica.
Juny 97 -Serie 3 (Inc)- Exercici 2 [2 punts]

Un dels factors que condicionen el tipus derupci volcnica, i per tant la seva perillositat potencial, s el
grau de viscositat del magma.
2.1. Sota una perspectiva de risc geolgic, quines caracterstiques presenten les erupcions volcniques de
magmes de baixa viscositat?
2.2. Expliqueu si lexistncia dimportants acumulacions de neu en aparells volcnics de considerable altitud
pot suposar un risc addicional.
1. En magmes de baixa viscositat el gas dissolt troba poques dificultats per alliberar-se a l'atmosfera. La
tendncia a l'obturaci del conducte de sortida per refredament de la lava dna lloc a explosions rtmiques
descassa energia, que fragmenten la lava i provoquen la dispersi de piroclastos en una rea relativament
reduda al voltant del punt d'emissi. En les fases en qu la viscositat i el contingut en gas disminueix, la
lava flueix formant una colada.
El risc potencial d'aquest tipus d'erupcions va generalment associat a la caiguda de piroclastos (lapilli i
bombes) en un entorn redut del centre d'emissi, i al flux de colades de lava, que a vegades poden assolir
grans velocitats i distncies. Els efectes provocats a l'activitat humana solen ser mnims o inexistents,
afectant nicament a les estructures que no poden desplaar-se (carreteres, habitatges, etc.).
2. Si. Com a conseqncia de la calor transmesa per l'activitat volcnica es pot produir un desgel rpid de
la neu acumulada i originar-se corrents o allaus de fang, anomenats lahars o colades de fang, que
descendeixen per les vessants del con volcnic. Quan els corrents de lava es formen a les capaleres de
les valls amb forts pendents els efectes sn devastadors, per qu el corrent va augmentant de crrega i
energia de manera que pot assolir a les zones baixes velocitats superiors als 50 km/h.
Un exemple d'aquest procs el tenim en l'erupci del Nevado Ruiz a l'any 1985, on una corrent de fang va
arrasar una part de la poblaci de Armero a Colmbia.
Juny 97 (Inc)- Exercici 3 [3 punts]

Observeu la figura adjunta que representa lanomenat diagrama de Hjulstrm, relatiu a la delimitaci dels
camps derosi, transport i sedimentaci per part dun corrent daigua.
1. Quins sn els processos que es donen en la dinmica dun riu respecte a cada tipus de partcules
(argiles, llims, sorres i graves) si el corrent daigua circula a una velocitat de 0,5 cm/s?
2. Si la velocitat mitjana fos de 50 cm/s, quines partcules serien sempre erosionades? Per qu les
partcules ms gruixudes no contribuirien a lerosi del medi?
3. Esmenteu alguns problemes ambientals produts a causa de lexistncia dun torrent i tracteu
dexplicar, a partir del grfic, les raons daquells problemes. Recordeu algun exemple recent
dactivitat real daquesta problemtica?
1. Si la velocitat del corrent d'aigua s de 0,5 cm/s les partcules d'argila i de llim es troben en el camp de
transport, aix vol dir que no serosionarien, per si ja estiguessin en moviment continuarien essent
transportades. Per la seva banda, les sorres i les graves no poden ser ni erosionades ni transportades i
estarien sedimentades.
2. Si la velocitat del corrent d'aigua s de 50 cm/s les sorres es troben en el camp derosi i transport, o
sigui, seran sempre erosionades i transportades. Per la seva banda, les partcules dargila i llim, es troben
en el mateix cas que en lapartat anterior, o sigui, en el camp solament de transport (no derosi). Les
partcules ms grosses, mida grava, es troben, per mides inferiors a uns 8 mm, en la zona de transport
(continuarien en moviment si ja ho estaven) i la resta en la zona de sedimentaci (estarien sedimentades).
Per tant, les partcules de grava superiors a uns 8 mm no poden ser erosionades, ni transportades, estarien
quietes i no contribuirien a cap acci en el medi.
3. Els torrents tenen en la zona de recepci i en el canal de desgus uns pendents molt forts que comporten
que l'aigua assoleixi unes velocitats molt grans, superiors a 500 cm/s. A aquesta velocitat el diagrama ens
mostra que per a qualsevol mida de partcula ens trobem en el domini de l'erosi i el transport. Quan
s'acaba el torrent hi ha una disminuci sobtada del pendent que comporta una disminuci de la velocitat de
l'aigua i per tant, tal com s'observa al diagrama comencen a sedimentar-se les partcules de ms grosses a
ms petites.
En ser els torrents cursos ocasionals daigua originats per pluges torrencials o pel desgel generen una
dinmica molt rpida en el temps i de gran intensitat erosiva i de transport, per les caracterstiques
explicades que fa que siguin zones amb un risc molt alt.
Un exemple d'aquesta dinmica es don a la zona del cmping de Biescas, situat en la zona d'acci d'un
torrent, que per l'acci de pluges intenses es posa en funcionament i va arrasar tot el cmping.
Juny 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]

En aquest bloc diagrama hi ha esquematitzada la vall dun curs fluvial. A partir de la informaci de tipus
geoambiental que us proporciona (vegeu bloc diagrama adjunt), responeu les qestions segents.
4.1. Observeu el dibuix i indiqueu els principals processos geolgics externs a qu est sotmesa la zona
representada.
4.2. Quin o quins dels punts assenyalats (A, B, C, D) us semblen ms adequats per a lemplaament dun
cmping? Raoneu la resposta per a cadascun dels casos en funci dels possibles riscos geolgics.
1. Al bloc diagrama de la figura de lenunciat s'identifiquen 2 tipus de processos geolgics externs: fluvio-
torrencials i crstics.
Els processos fluvio-torrencials corresponen les formes de con de dejecci i de plana d'inundaci.
Els processos crstics es posen de manifest per l'existncia de dolines al damunt d'un substrat format per
guixos.
2. Segons els possibles riscos geolgics, l'emplaament ms adient s el "D", ja que no s'hi observa cap
procs dinmic que actu en aquesta zona, cal fixar-se que la vessant situada al darrera no presenta cap
antecedent dinestabilitat gravitatria (en tot cas, es valorar el raonament que faci lalumnat en relaci als
processos principals esmentats).
Els punts "A" i "B" sn zones de risc geolgic per inundacions ja que se situen en el con de dejecci i en la
plana d'inundaci. Aquestes formes s'originen com a conseqncia d'avingudes; en el cas del con de
dejecci correspon a una zona d'acumulaci dels materials erosionats en la conca hidrogrfica del torrent, i
en el cas de la plana d'inundaci, la zona ms planera situada en els immediacions del llit del riu, s la
zona que s'acostuma a veure afectada per un increment de la lmina d'aigua.
El punt "C" es pot veure afectat per esfondraments (dolines de colapse), ja que s una zona en la qual
s'identifiquen dolines en superfcie i el subsl est constitut per guixos.
Setembre 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]

En un sector de la serra de Collserola es vol ampliar un tros dun antic cam per fer-lo transitable amb
cotxe. Per aix es preveu fer una excavaci. La figura adjunta representa un tall geolgic daquesta zona.
4.1. Quin tipus de risc geolgic pot provocar aquesta obra?
4.2. Com a conseqncia de lexcavaci, es pot veure afectada la dinmica hidrogeolgica de la zona?
Raoneu la resposta.
1. La modificaci del pendent natural del vessant mitjanant el tals vertical excavat pot provocar
fenmens d'inestabilitats gravitatria, despreniments i/o esllavissament.
2. S. La font existent en la part inferior del vessant s'origina com a conseqncia de la circulaci d'aigua en
el nivell litolgic constitut per dipsits detrtics (les margues sn materials impermeables). L'excavaci
origina una ruptura de la continutat d'aquesta formaci aqfera i per tant la surgncia es veur afectada.
Setembre 97 Titular- 1B [2 punts]

Lanzarote s un dels punts ms estudiats dEspanya des del punt de vista geotrmic a causa de lexistncia
de manifestacions trmiques en superfcie.
1.1. Quins fenmens geolgics es consideren indicadors de lexistncia drees geotrmiques?
1.2. Esmenteu zones de Catalunya amb manifestacions trmiques superficials que podrien ser
interessants per a la recerca denergia geotrmica.
1. Vulcanisme recent, fonts termals, emanaci de vapor calent o gasos, anomalies trmiques.
2. La zona ms interessant a partir de les manifestacions termals que shi observen, com per exemple: les
fonts termals (Caldes de Montbui, La Garriga, etc.), s la Depressi del Valls a les rodalies de la serralada
Litoral i Pre-litoral.
Setembre 97- Exercici 2 [2 punts]

A Catalunya, les roques calcries sn fora freqents i en conseqncia tamb els processos crstics.
2.1. Qu sentn per carst? Els processos crstics, sn exclusius de les roques calcries?
2.2. De la interacci de lactivitat humana amb el medi natural, en aquest cas lactivitat crstica, es poden
derivar situacions de risc i/o impacte. Esmenteu un exemple de cadascuna delles.
1. El terme carst fa referncia al conjunt de fenmens derosi, transport i sedimentaci que es
desenvolupen com a conseqncia de la capacitat de dissoluci de determinats tipus de roques.
Els processos crstics no sn exclusius de les calcries. Afecten a un grup ms ampli de materials, com
roques detrtiques tipus gres o conglomerats, amb ciment carbonatat; o tamb, a roques evaportiques
(guix, halita, etc.).
2. Lenfonsament sobtat dun tram duna carretera, com a conseqncia de la dissoluci de nivells
evaportics presents en el subsl, s un exemple de situaci de risc (correspon als anomenats
esfondraments). Un altre exemple de risc seria la construcci dun embassament en una zona crstica.
Com a exemple de possibles impactes en el sistema crstic destaca la ubicaci dabocadors de residus,
que degut a la porositat per dissoluci dels materials es pot produir una contaminaci de les aiges
subterrnies per lixiviaci dels residus.
Setembre 97- Exercici 3 [3 punts]

A la taula adjunta hi figuren alguns dels terratrmols ms importants del nostre segle.
Data del terratrmol Regi Morts Magnitud
18 dabril 1906 San Francisco (Califrnia) 700 8,2
1 de setembre 1923 Kwanto (Jap) 143.000 8,2
21-30 de maig 1960 Sud de Xile 5.700 8,5
23 de desembre 1972 Managua (Nicaragua) 5.000 6,2
4 de febrer 1975 Llaoning (Xina) Pocs 7,4
28 dagost 1976 Tangshan (Xina) 800.000 8,2
19 de setembre 1985 Mxic 35.500 8,1
7 de desembre 1988 Armnia + 25.000 7,0
17 de gener 1994 Los Angeles (Califrnia) 42 6,6
4 doctubre 1994 Illes Kurils 18 7,8
17 de gener 1995 Kobe (Jap) + 6.000 7,2
28 de maig 1995 Illa de Sakhaln (Kurils) + 1.000 7,5
3.1. Observeu la taula adjunta i deduu si hi ha una relaci entre la major magnitud dels terratrmols i el
major nombre de vctimes ocasionades. Raoneu la resposta, i indiqueu alguns factors que hi poden influir.
3.2. Agafant dexemple la localitzaci geogrfica dels terratrmols de la taula, expliqueu quines sn les
zones de la Terra amb un ndex ms alt de terratrmols de gran magnitud, i a qu satribueix lexistncia de
terratrmols en aquestes zones.
3.3. Indiqueu algunes normes de prevenci que cal adoptar en una zona de risc ssmic.
1. La taula ens marca la tendncia segent: en augmentar la magnitud poden donar-se un major nombre de
vctimes, per qu una major magnitud vol dir una major quantitat d'energia alliberada. Ara b, no s l'nica
variable que interv, el nombre de vctimes que provoca un terratrmol depn de la proximitat de
l'epicentre a una gran ciutat. De les caracterstiques constructives de la ciutat seguint les normes
sismoresistents o no. De l'hora del dia en qu tingui lloc, que pot fer que la gent quedi atrapada a dins les
cases. De la possibilitat de predicci i de l'eficcia dels plans d'evacuaci, etc.
2. Les zones que reflecteix la taula son: la costa oest del continent americ, des de St. Francisco a Xile,
passant per centreamerica; els arxiplags de la zona oest del pacfic (Jap, Kurils) i la costa asitica
propera amb ells (Xina); tamb, zones del sud del continent euroasitic (Armnia).
L'existncia de terratrmols s'interpreta, en el marc de la tectnica de plaques, per correspondre a lmits de
plaques. La majoria a lmits destructius, tant les zones de subducci com d'obducci o collisi de dues
plaques amb escora continental. Tamb, a zones de falles transformants, com en el cas de San Francisco.
3. Com a mesures de prevenci dels efectes dels terratrmols cal destacar les normes de construcci
sismoresistents encaminades a millorar la seguretat dels edificis, per qu sovint la destrucci que causa el
terratrmol es deu a la deficient construcci. Per altra banda, l'elaboraci de mapes de risc en zones
propenses serveix com a mesura de predicci i prevenci, per qu permet l'ordenaci del territori i
l'aplicaci de mesures restrictives. De cara al futur, sistemes de control de sismes encara en fase
d'experimentaci.
Setembre 97 Inc- Exercici 1 [2 punts]

Els volcans proporcionen terres frtils, recursos minerals i energia geotrmica; per aix els ssers humans
han ocupat la seva rea geogrfica, i han convertit aix un procs natural en un greu risc.
1.1. Valoreu el grau de perillositat dels principals tipus derupcions volcniques que es consideren:
vulcani, plini o pele, hawai i estromboli.
1. La perillositat de les erupcions volcniques est relacionada amb el grau d'explosivitat de la prpia
erupci i dels riscos derivats que generin. A partir d'aquestes premisses l'activitat Peleana o Pliniana seria
la ms perillosa degut a la explosivitat que generen les laves viscoses que dificulten la sortida dels gasos i
a la formaci de nvols de gasos i cendres que es desplacen a grans distancies.
L'activitat vulcaniana vindria a continuaci per les explosions violentes que comporta i la gran abundncia
de material piroclstic que genera.
Poc perilloses es consideren les activitats estrombolianes, amb erupcions constants per poc violentes, i les
hawaianes, en qu les laves solen ser molt fluides i poc explosives.
Setembre 97 Inc - Exercici 4 [3 punts]

Els mapes adjunts mostren la sismicitat de la Pennsula Ibrica lany 1993, segons lIGN (Instituto
Geogrfico Nacional). Un mostra la sismicitat per magnitud (A) i laltre la sismicitat per intensitat (B).
4.1. Expliqueu el perqu de les diferncies que sobserven entre els dos mapes corresponents al mateix
any. Per qu el nombre de terratrmols representats s ms gran al mapa de magnituds? Per qu la
majoria dels terratrmols representats a loce en el mapa de magnituds no apareixen en el dintensitats?
4.2. Quina relaci tenen els mapes amb les escales de Richter i de MSK (Mercalli)? Qu mesuren aquestes
escales? Com ho mesuren? Quin tipus de graduaci utilitzen?
4.3. A partir de la informaci dels mapes, digueu quines zones de Catalunya tenen ms risc ssmic.
Relacioneu les zones de ms risc ssmic amb les causes geolgiques de lorigen dels terratrmols.
1. El mapa de magnituds representa tots els terratrmols que han tingut lloc al llarg de l'any 1993 amb la
indicaci de lenergia alliberada en el terratrmol, segons l'escala de Richter. Per contra, el mapa
d'intensitats solament representa aquells terratrmols dels que es tenen referncies de la percepci que ha
tingut la poblaci de les rodalies de l'epicentre, segons l'escala MSK d'intensitats i a partir del grau III. Per
tant, els terratrmols d'una intensitat molt petita sovint no arriben a aquest grau III de l'escala MSK. Els
terratrmols situats a l'oce i allunyats de la costa tenen tamb una percepci ms difcil de valorar, ja que
no hi ha poblacions properes al terratrmol.
2. El mapa de magnituds est fet d'acord amb l'escala de Richter, mentre que el mapa d'intensitats est fet
a partir de l'escala MSK.
L'escala de Richter mesura la magnitud del terratrmol, s a dir, l'energia que s'ha alliberat en ell.
L'escala MSK (o de Mercalli modificada) mesura la intensitat del terratrmol entesa com la percepci de la
poblaci i el grau de destrucci que ha ocasionat. Per tant, l'escala de Richter ens dna un sol valor per a
cada terratrmol, corresponent a l'energia, mentre que l'escala MSK ens dna valors diferents segons el
punt concret en qu es valorin els efectes que s'hi ha produt.
L'escala de Richter es basa en el registre de les ones en els sismogrames. Aix, l'amplitud de les ones S i la
distncia a l'epicentre de l'estaci considerada permeten treure el valor de la magnitud. L'escala MSK es
basa en unes enquestes que es passen a la poblaci de l'entorn de l'epicentre de la percepci que ha tingut
del terratrmol i en l'observaci dels efectes que ha produt a cada indret. D'aquesta manera s'obtenen
graus d'intensitat que sn diferents bsicament en relaci a la distncia a l'epicentre.
L'escala de Richter correspon a una escala oberta que s'expressa en nombres que poden ser decimals,
com per exemple, 4,5. L'escala MSK, per la seva banda, s una escala tancada de dotze graus o categories
expressades en nombres romans de I al XII, de manera que cadascun dels graus correspon a uns efectes
preestablerts.
3 A partir d'aquests mapes dels epicentres dels terratrmols de l'any s'observen clarament a Catalunya
dues zones on s'hi concentren la majoria dels terratrmols: la zona de la Serralada dels Pirineus i la
Serralada Costanera catalana. Per tant, aquestes dues zones sn les que tenen un risc ssmic ms elevat i
d'elles la primera el ms elevat.
Geolgicament la serralada Pirinenca es considera formada com a resultat de la collisi de la placa Ibrica
amb l'Euroasitica. La sutura correspon des d'un punt de vista geolgic a tot un conjunt de falles inverses i
encavalcaments, alguns dels quals han tingut moviments al llarg del quaternari i per tant continuen en
l'actualitat i donen lloc a aquests terratrmols.

A Catalunya la darrera erupci volcnica va tenir lloc fa aproximadament 11.500 anys, un lapse de temps
molt curt en una escala temporal geolgica.
1. Un magma bsic (pobre en components voltils), quin tipus derupci sol produir? Si aquest magma
travessa formacions aqferes, pot canviar el tipus derupci?
2. Quin grau de perillositat - risc potencial implica cadascuna daquestes erupcions?
1. Les erupcions derivades de magmes bsics acostumen a ser de tipus efusiu. La presncia de voltils s
baixa, de tal manera que el magma extrueix de manera contnua i forma una colada de lava, com s el cas
de les erupcions hawaianes.
Si el magma travessa formacions aqferes es poden donar erupcions explosives a causa de l'augment de
gasos provocat per l'entrada d'aigua en el sistema (erupcions freatomagmtiques).
En alguns casos, la intrusi magmtica no pot travessar la formaci de roques que cont l'aqfer i se situa
a la seva base transferint-li calor per conducci. Si laqfer s confinat, en evaporar-se l'aigua, la pressi
augmentar fins a produir una violenta explosi.
Les erupcions freatomagmtiques amb una energia eruptiva ms gran es produeixen quan l'aigua entra en
contacte directe amb el magma.
2. La perillositat que comporten les erupcions de tipus efusiu s habitualment baix. Es troba generalment
associat a la caiguda de piroclastos (lapilli, bombes) en un entorn redut del centre d'emissi, i al flux de
colades de lava, que en ocasions assoleixen grans velocitats i distncies. El dany a les persones, i el risc
potencial, sol ser mnim o inexistent, i afecta tan sols les estructures que no poden ser desplaades (obres
d'infrastructura lineal, habitatges, etc.).
Com hem comentat anteriorment, la presncia d'aigua modifica notriament el procs eruptiu resultant;
aquest tipus d'erupcions, freatomagmtiques o hidromagmtiques, es resolen en explosions violentes amb
efectes devastadors. En conseqncia, s'incrementa el grau de perillositat - risc potencial..

De la interacci de lactivitat antrpica amb els processos dinmics naturals sovint es deriven situacions
positives o negatives de risc - impacte.
1. En una conca hidrogrfica que t un 40% de la seva rea afectada per processos erosius i que sovint
pateix fortes inundacions que afecten els nuclis urbans existents, es construeix un embassament. Quins
efectes positius i negatius pot tenir?
2. De quina manera els incendis forestals i la impermeabilitzaci del terreny produda per una intensa
urbanitzaci poden afectar el risc dinundacions en una conca hidrogrfica?
1. Pel que fa a les inundacions, la construcci de l'embassament suposa un efecte positiu en tant que el pic
de l'avinguda, el mxim cabal, queda laminat. Representa una mesura de tipus correctiu, soluci tamb
anomenada de tipus estructural, davant de les inundacions.
No obstant aix, la gran extensi que ocupen les rees sotmeses a l'actuaci de processos erosius s
indicativa d'un considerable potencial d'aportacions de sediments a l'embassament, que poden derivar en
problemes d'aterrament. Tanmateix, i depenent lgicament de la magnitud de la presa respecte a la
superfcie de la conca hidrogrfica, aquesta problemtica local pot tenir repercussions en altres mbits
fenomenolgics, com pot ser la dinmica litoral (cicle geodinmic extern d'erosi-transport-sedimentaci).
La resposta de l'alumnat pot fer referncia, bviament, a ms d'aquests efectes positius i negatius que es
poden generar tenint en compte exclusivament les especificitats de la conca hidrogrfica interessada, a
d'altres efectes que un embassament comporta. Per exemple, abastiments d'aigua a poblacions, aigua per
a reg, aprofitament hidroelctric i usos turstico-recreatius..
2. La cobertura vegetal, generalment, ralentitza el flux superficial, afavoreix els processos d'infiltraci i t
una funci de protecci del sl enfront dels fenmens d'erosi hdrica. La seva prdua provocaria efectes
contraris als indicats, la infiltraci disminuiria i s'incrementarien els processos erosius, tot generant un
increment dels cabals slids i lquids resultants d'una avinguda.
La impermeabilitzaci del terreny produda per l'increment de zones urbanitzades pot motivar un augment
de l'escorrentia superficial. El volum d'aigua que, provinent de les precipitacions, abans s'infiltrava, ara no
ho pot fer (per causa de les carreteres i edificacions en general) i passar a formar part del flux superficial.

Al poble de Sinera de Mar hi ha un acalorat debat a lAjuntament. La ra s que la construcci del passeig
martim, inaugurat amb solemnitat fa poc temps, ha comportat la desaparici de la platja, que es disposava
parallelament al mur de contenci del passeig esmentat.
1. Podreu explicar el procs que ha determinat la desaparici de la platja?
2. Valoreu si tindria sentit regenerar la platja amb sorra del fons mar proper.
1. Durant els temporals, les onades xoquen contra el mur, es reflecteixen i erosionen la platja al peu del
penya-segat.
2. La regeneraci de la platja no frenaria el procs de retrogradaci ja que seria erosionada en els propers
temporals. A ms, aquestes intervencions poden ocasionar greus danys al fons mar, per la qual cosa seria
del tot desaconsellable la realitzaci del projecte.
Juny 98 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

El mont Saint Helens correspon a un volc actiu situat a la costa NO dels Estats Units. s un estratovolc o
volc compost, constitut per una intercalaci de nivells o capes de piroclastos i de colades de lava.
El dia 18 de maig de 1980 va entrar en erupci acompanyat dun terratrmol de magnitud 5.1 que va
provocar lenfonsament de part del con volcnic i va desencadenar una explosi lateral que va durar alguns
minuts i va generar una colada piroclstica a uns 800C que circulava a uns 200 m/s i que va afectar una
extensi duns 500 km 2. Simultniament es van generar diversos fluxos de fang o lahar.
Els mapes topogrfics de la figura adjunta mostren la morfologia del mont Saint Helens abans i desprs de
lerupci. Les imatges seriades corresponen als primers moments de lexplosi.
1. Quin mapa representa la morfologia de ledifici volcnic abans de lerupci i quin la forma resultant un
cop finalitzada? Raoneu la resposta i dibuixeu el crter en tots dos mapes.
2. Realitzeu el perfil topogrfic A - B (mapa 2) i esquematitzeu lestructura geolgica interna del con
volcnic a la figura 3.
3. Dibuixeu en el mapa corresponent la zona afectada per lexplosi lateral del mont Saint Helens i
expliqueu de manera esquemtica les diferents etapes o fases que van desencadenar lerupci.
4. Raoneu el grau de perillositat - risc potencial que representa la formaci de fluxos o colades
piroclstiques, utilitzant la informaci del mont Saint Helens.
1. El mapa 2 representa la forma del Mont Saint Helens abans de l'erupci del 18 de maig de 1980.
Es tracta d'una morfologia cnica que presenta en el seu cim una zona deprimida; el crter del volc.
Correspon a la imatge "a" de la seqncia fotogrfica.
El mapa 1 correspon a la forma resultant de l'explosi lateral. Un volum considerable de materials del flanc
nord a desaparegut com a conseqncia de l'erupci. En canvi, el flanc sud no ha estat afectat; les corbes
de nivell sn molt similars a les del mapa 1. A la fotografia "d" s'observa com una part d'aquest volc no es
veu afectada per l'explosi.
-Veure figura amb la senyalitzaci de la posici dels crters-
2.- A la figura adjunta es mostra un exemple de la possible estructura geolgica daquest volc com a
estratovolc (intercalaci de nivells de piroclastos i de colades de lava).
3.- A la figura adjunta sindica amb una trama grisa la zona afectada per lexplosi lateral. En el cas del
Mont Saint Helens, la injecci de magma que estava deformant un flanc del volc obturaria la sortida dels
gasos, mantenint-los aix a una gran pressi. En el moment que es produeix el terratrmol es collapsa
aquesta part de l'edifici volcnic i s'alliberen bruscament els gasos, originant l'explosi lateral.
4.- Atenent al seu grau de perillositat-risc potencial, les colades piroclstiques o nvols ardents sn
fenmens molt destructius.
Les temperatures de centenars de graus, les seves velocitats molt elevades i la seva gran mobilitat,
expliquen els letals efectes que provoquen. Els edificis, boscos, etc., sn arrasats i cremats fins a la total
destrucci i les possibilitats de supervivncia sota l'impacte directe d'una colada piroclstica sn
prcticament nulles, sense que es puguin prendre d'altres mesures de defensa que l'evacuaci prvia de
les zones de risc.
Juny 98 Inc Exercici 3A [2 punts]

Els moviments en massa, lerosi hdrica i les inundacions sn fenmens naturals que formen part de
lanomenat sistema fluviotorrencial. Sorganitzen de manera natural en lespai i en determinades parts del
territori que es coneixen com a conques hidrogrfiques o conques de drenatge.
1. En el marc del cicle geolgic extern i dins duna conca hidrogrfica, expliqueu el paper que tenen
aquests fenmens.
2. Per qu en determinats casos lexistncia dembassaments pot ser la causa del retrocs de les platges?
1. La denudaci, l'erosi en general, que es produeix en una conca hidrogrfica es porta a terme
mitjanant els moviments en massa i l'erosi hdrica. El material arrencat d'aquesta manera, durant
moments d'avingudes s transportat i finalment sedimentat pels corrents fluvials.
Cada cop que es produeixin precipitacions importants en la conca, el sistema fluviotorrencial es posa en
funcionament, i en conseqncia el cicle geolgic extern d'erosi, transport i sedimentaci. L'acci
continuada en el temps d'aquests fenmens motivar una progressiva prdua de sediments d'unes zones
que seran dipositats en unes altres.
2. Els sediments que en condicions naturals sn transportat i finalment sedimentats a desembocadures dels
rius, constitueixen una aportaci important dels materials que formen les platges. Si aquesta aportaci varia
les platges tamb es modificaran.
En el cas plantejat, els aports disminueixen ja que els sediments queden atrapats dins dels embassaments
(on poden provocar problemes d'aterraments) i en conseqncia no arriben a lnia de costa. La platja, que
representa un frgil equilibri dinmic entre el medi continental i el medi mar, ser progressivament
erosionada per l'acci dels processos marins.
Juny 98 Inc Exercici 3B [3 punts]

Les inundacions afecten sovint zones dEspanya. La taula adjunta reflecteix algunes de les ms greus
succedes en els darrers anys.
Data Lloc Morts
1957 - novembre Valncia (Tria) 86
1959 - gener Zamora - Puebla de Sanabria 150
1962 - setembre Terrassa - Sabadell 815
1965 - juliol Cceres 47
1971 - setembre Barcelona - Girona 20
1973 - octubre Granada - Almeria - Mrcia + de 300
1979 - juliol Valdepeas (Ciudad Real) 22
1982 - octubre Valncia - Alacant - Mrcia -Albacete 39
1982 - novembre Girona - Lleida - Osca 30
1983 - agost Pas Basc - Cantbria 39
1. Observeu la taula adjunta i traieu conclusions sobre la distribuci temporal i espacial de les
inundacions ms importants que han tingut lloc a Espanya en el perode 1957-83.
Quines sn les causes ms freqents que originen i condicionen a diferents parts
del mn, en general, el risc dinundaci?
2. Expliqueu les causes especfiques de les inundacions que tenen lloc a Catalunya.
3. Citeu algunes mesures de prevenci que shan dadoptar en una zona amb risc davingudes.
1. Respecte a la data en qu tenen lloc, les ms freqents, sn a la tardor les que afecten al litoral
mediterrani i a l'estiu les de l'interior o litoral nord, que corresponen a fronts atlntics.
Respecte a la distribuci espacial, la majoria es localitzen al litoral mediterrani de la pennsula.
Les causes poden ser climtiques, geolgiques o antrpiques. Els principals fenmens que les
desencadenen sn els huracans, les pluges torrencials, la rpida fusi de la neu per pujada de la
temperatura o erupci volcnica, el desgel, els obstacles a les desembocadures dels rius, l'obstrucci del llit
del riu per esllavissaments, el trencament de preses, els tsunamis, etc.
2. A Catalunya, des d'un punt de vista meteorolgic, s'hi donen precipitacions de gran intensitat, ms de
200 l/m2. Generalment, tenen lloc a la tardor fruit d'una situaci meteorolgica que aporta vents de llevant
que es carreguen d'humitat a la mar Mediterrnia, grcies a les temperatures altes que encara es
mantenen. Per la seva banda, moltes de les conques fluvials del territori catal presenten pendents molt
abruptes que faciliten la rpida concentraci de les aiges als llits dels rius.
La manca de vegetaci afavoreix la circulaci superficial de l'aigua i, per tant, una concentraci ms rpida.
Tamb les urbanitzacions i obres pbliques poden afavorir una concentraci ms rpida de laigua.
3. Per a la prevenci de les inundacions hi ha dues grans formes d'actuaci: les mesures estructurals i les
mesures no estructurals.
Les mesures estructurals consisteixen en la construcci de defenses contra les aiges: murs de contenci,
canalitzacions, embassaments de regulaci, dics.
Les mesures no estructurals es basen en actuacions a la conca per millorar-ne la resposta davant les
precipitacions, per exemple: repoblacions forestals, prctiques agronmiques de treball no erosives,
ordenaci del territori a partir de mapes de perillositat-risc. Tamb, amb la utilitzaci de mtodes de
vigilncia, com el Sistema Automtic d'Informaci Hidrolgica (SAIH) que permet transmetre amb rapidesa
les dades pluviomtriques o de cabal per tal de poder prendre decisions.

La restauraci de zones afectades per activitats extractives s una prctica freqent per tal de minimitzar
limpacte que aquestes han deixat.
En el tall corresponent a la figura 1 (esquema geolgic) teniu representats parcialment els diferents
materials que constitueixen el subsl duna explotaci abandonada. A la simbologia daquesta figura 1 teniu
indicats els tipus de litologies i els seus trets estructurals principals.
A la figura 2 teniu esquematitzades dues propostes de restauraci: A i B.
En el cas de la proposta A, es pretn realitzar un abocament de terres i una reforestaci a la part superior
del tals. La part inferior, un cop realitzada lexcavaci que sindica a la figura, es destinar a s constructiu
(edificacions). Per evitar que petits blocs de roca puguin afectar, quan caiguin, les edificacions, sinstallar
una malla o xarxa metllica.
En la proposta B, el tals verticalitzat queda substitut, mitjanant una excavaci, per una morfologia
esglaonada. A la part inferior es construir un estany i es reforestar el conjunt.
1. Completeu el tall geolgic esquemtic a partir de les dades facilitades pel sondeig de reconeixement
realitzat (S1): de 0 m a 3 m de profunditat, saul; de 3 m a 16 m, granit; de 16 m a 21 m, dic amb
mineralitzacions de pirita i galena, i daquesta fondria fins al final de la perforaci (25 m), de nou granit.
Cal destacar que a la profunditat de 8 m es va detectar una fractura.
2. Quin tipus de riscs - impactes sobserven? Raoneu la resposta.
3. A partir daquestes caracterstiques geoambientals (riscs - impactes), analitzeu el grau didonetat de les
propostes de restauraci A i B. Per fer-ho, descriviu els avantatges i/o els inconvenients de cadascuna.
4. Segons els tipus de roques i minerals que afloren, quins tipus de recursos minerals es podrien haver
explotat? Citeu un exemple de mineral metllic i un altre de roca industrial.
1.- A partir de les dades del sondeig el tall queda tal com mostra la figura adjunta.
2. En aquesta antiga explotaci trobem dos tipus de riscs-impactes: inestabilitats gravitatries i abocaments
no controlats de residus slids urbans.
El tals es troba afectat per una fractura que presenta continutat des del sostre fins a la seva base. A favor
d'aquesta superfcie (pla d'esllavissament) la part superior, ms prxima a l'escarpament, s'ha enfonsat i els
materials infrajacents s'han desplaat en conjunt. Es tracta, aix doncs, d'un moviment de tipus
esllavissament.
Els sls contaminats es trobem a la part baixa de l'explotaci, i apareixen ja representats a la figura de
lenunciat.
3. Atenent a les caracterstiques geoambientals que es deriven de les actuacions de restauraci
proposades, en totes dues trobem avantatges i inconvenients.
Proposta de restauraci "A"
En aquest cas l'impacte que representa l'existncia de sls contaminats a la part deprimida queda eliminat.
La zona que ocupaven aquests sls desapareix amb l'excavaci que es pretn realitzar.
En contraposici, les actuacions proposades al tals no milloren la seva estabilitat. Si b la xarxa metllica
pot evitar despreniments petits, aquesta mesura correctiva no s la correcta per evitar el desplaament de
tota la massa de materials inestabilitzada (esllavissament). A ms a ms, l'acumulaci de terres a la zona
de capalera del moviment incrementa el pes de la massa inestabilitzada, afavorint el desplaament del
conjunt.
Proposta de restauraci "B"
Aquest cas els avantatges i inconvenients sn contraris als de l'opci anterior.
Pel que fa al risc que suposa l'esllavissament del tals, l'excavaci proposada elimina la massa
inestabilitzada i disminueix l'angle d'inclinaci del tals a valors prxims al grau d'inclinaci de les diclasis
principals (potencials plans d'esllavissament). La reforestaci actua, igualment, afavorint l'estabilitzaci del
conjunt.
La construcci de l'estany no elimina el problema generat per la presncia dels abocaments de residus,
essent probable que l'aigua es contamini.
4. Roques industrials
Per l'obtenci d'rids naturals es podria explotar el saul, depenent lgicament del contingut en argila del
material.
El granit s una roca que dna bon resultat com a rid de trituraci, i si el grau de diaclasaci del granit s
baix, s a dir si hi ha un espaiat gran, es podrien tamb explotar com a roques de construcci i/o
ornamentals.
La roca filoniana, i per les mateixes raons que el granit, es podria explotar com a roca de construcci i/o
ornamental. En aquest cas, no obstant, la presncia de minerals que es poden oxidar fa que la roca
requereixi de tractaments posteriors. L'existncia d'aquestes minerals s restrictiva per al seu s com a
rids de trituraci.
Minerals metllics
Es podrien haver explotar les mineralitzacions de pirita i galena, per a l'obtenci de ferro i plom,
respectivament.
Setembre 98 Tit Exercici 4A [2 punts]

Sinera de Mar i Sinera de Munt sn dos pobles vens amb una certa rivalitat. Lltim conflicte que han tingut
prov de lerosi que ha sofert la platja dun barri de Sinera de Munt. Els habitants del poble estan
convenuts que la causa daquest procs ha estat la construcci dun port esportiu al poble ve.
1. A partir de lanlisi de les formes de relleu representades a la figura, podreu explicar de quina manera
pot modificar la dinmica litoral la construcci daquest port?
2. Quines actuacions caldria fer per regenerar la platja i evitar que torns a retrocedir? Indiqueu els
possibles efectes negatius que podria tenir la intervenci.
1. La presncia de la forma de fletxa de la sorra a la badia W, indica una deriva litoral i/o deriva de platja
en sentit WE seguint la lnia de costa. Per aquest motiu s possible que la construcci de l'escullera del port
hagi originat una aturada en la deriva i per tant no arribin materials a la platja de Sinera de Munt.
2. Per restaurar la platja es podria dragar la sorra d'un fons mar proper i distribuir-la per la platja. Aquesta
intervenci pot ocasionar un gran impacte en el fons mar si afecta comunitats d'algues (Posidonia
oceanica) o altres que no puguin regenerar-se fcilment.
Per evitar el retrocs de la platja caldria construir esculleres perpendiculars a la lnia de costa per evitar la
deriva de la platja. Aquesta intervenci no assegura l'estabilitat de la platja si no hi ha una aportaci
constant de sorra i, a ms, pot produir l'erosi passada l'estructura ja que el corrent de deriva tindr ms
energia.
Setembre 98 Tit Exercici 2B [2 punts]

Catalunya disposa duna xarxa ssmica constituda per diverses estacions repartides pel seu territori. A
partir de lanlisi del registre que sobt en els sismgrafs daquestes estacions es t coneixement de la
magnitud i la localitzaci (epicentre) dels terratrmols que es produeixen al nostre pas i a les zones
properes.
La figura 1 cont aquest tipus dinformaci per al perode 1986-1995.
1. Segons les dades representades a la figura 1, descriviu lactivitat ssmica que presenten les principals
unitats geolgiques de Catalunya: Pirineus, Depressi Central o de lEbre, Serralada Transversal i Sistema
Mediterrani (amb la zona submergida o plataforma continental inclosa).
2. Per qu es produeixen terratrmols als Pirineus? Expliqueu les causes geolgiques que els originen.
1. En base a la informaci continguda en la figura 1, cal distingir dos tipus de dades: localitzaci dels
epicentres i magnituds dels sismes per al perode 1986-95.
Pel que fa a la localitzaci dels terratrmols (epicentres), aquests se situen, a grans trets, coincidint amb la
posici que ocupen els Pirineus, Serralada Transversal i Sistema Mediterrani.
Als Pirineus es dna la major concentraci de terratrmols, especialment en el sector occidental.
Cal destacar, que dins del domini del Sistema Mediterrani, a la zona submergida (plataforma continental)
tamb es produeixen terratrmols.
A la Conca de l'Ebre o Depressi Central el numero de sismes, comparativament, s molt baix.
Quan a la magnitud dels sismes enregistrats en aquest perode, destacar que els mxims valors, superiors
o iguals a 4,5, s'han produt en les zones de major activitat anteriorment senyalades.
En conjunt, han estat ms freqents els sismes de magnituds ms baixa.
2. Els Pirineus corresponen a una zona ssmicament activa. Dins del marc de la tectnica de plaques, la
serralada pirenaica s un orogen de collisi que s'ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les
plaques ibrica (o iberoafricana) i eurasitica. El carcter dinmic d'aquest procs es manifesta a travs
dels terratrmols que es desenvolupen a les zones de fracturaci principals (falles i mantells de corriment).
Setembre 98 Tit Exercici 3B [2 punts]

1. Llegiu el text segent i desprs comenteu les errades de tipus geoambiental que cont.
A Catalunya trobem nombrosos exemples de formacions geolgiques sobre les quals es desenvolupen
processos crstics: roques evaportiques, gnies i carbontiques en general.
Dentre aquests processos dinmics associats al carst destaquen, pel risc potencial que comporten, els
esfondraments del terreny (dolines) i la formaci de xaragalls.
Daltra banda, els processos de carstificaci poden desenvolupar sistemes aqfers que per la seva alta
permeabilitat permeten extreure cabals importants mitjanant pous de captaci. Aquestes zones amb
permeabilitat elevada constitueixen llocs idonis per a labocament de residus slids urbans o per a la
construcci dembassaments.
Per acabar, cal destacar que les roques calcries que estan intensament fracturades i que presenten un alt
contingut en terra rossa (argiles de descalcificaci), sn idnies per ser explotades com a roca ornamental i
com a rids de trituraci.
Setembre 98
1. Segons la soluci que es presenta en la figura adjunta, el punt a i el punt c es veurien afectats per
colades de fang, perqu, tal com sinterpreta en les formes de les corbes de nivell del mapa topogrfic,
estan situats en zones que morfolgicament corresponen a la xarxa de drenatge.
2. La soluci grfica es presenta a la figura adjunta. En aquest cas, els punts b i c sn els que es veurien
afectats per la pluja, perqu el vent t una direcci est.
Les pluges de cendres, en comparaci d'altres fenmens com les colades piroclstiques o els lahars, no
representa un greu risc per a les persones. Tot i aix, provoquen greus trastorns en els nuclis de poblaci
afectats: enfonsament del sostre de cases, reducci de la visibilitat, danys a motors de combusti, als
subministraments elctrics, etc. Tamb solen produir greus perjudicis en els recursos agropecuaris, en
destruir collites i provocar (per ingesti) trastorns digestius i fins i tot la mort del ramat.
Setem
bre 98 Inc
1. Les accions que s'han realitzat per a la construcci de la via han afectat a la hidrologia, tant superficial
com subterrnia. S'observa la formaci d'una zona d'inundaci produda per l'efecte barrera que produeix la
via, una desviaci del corrent d'aigua, una disminuci en la recarrega dels aqfers al no assolir l'aigua
superficial les zones permeables. Tamb durant la fase de construcci i fins i tot durant l's de la via, la
qualitat de les aiges pot veure's afectada.
2. Es pot definir com un procs d'anlisi encaminat a identificar, predir, interpretar i valorar l'efecte d'un
projecte sobre els components del medi d'un territori determinat, en el cas de portar-se a terme.
L'avaluaci de l'Impacte ambiental s'ha de considerar com un procediment que facilita la presa de decisions
respecte d'una possible actuaci que pot generar alteracions en el medi natural o en l'entorn social.
3. En la legislaci espanyola s obligat fer Estudis d'Impacte Ambiental (EIA) quan es tracta de projectes
que causen efectes importants o significatius, ja sigui per la seva controvrsia social; amplitud del territori
afectat; emissions de residus lquids, slids, gasosos o d'energies; o grans obres, com els ports esportius,
preses, carreteres, pedreres, repoblacions forestals, etc.
(Indicacions per als correctors: concretament el Decret 21/1986 cita els segents: Refineries de petroli,
installacions destinades a emmagatzemar residus radioactius o txics, centrals trmiques i nuclears,
plantes siderrgiques, grans preses, installacions qumiques, extracci d'amiant, construcci d'autopistes,
lnies de tren i carreteres, extraccions a cel obert o primeres repoblacions forestals.)
Setembre 98 Inc
1. La zona que presenta una major concentraci de terratrmols correspon a la serralada de les Btiques al
sud de la pennsula. Seguida per la zona dels Pirineus, golf de Cadis, costa portuguesa, litoral catal i litoral
cantbric. Queden lliures de terratrmols les zones interiors de la pennsula: la meseta.
Les zones serien: 1) activitat elevada -zona de les Btiques: des del golf de Cadis a sota el delta de l'Ebre.
2) activitat moderada -zona dels Pirineus i litoral catal. 3) activitat baixa -la resta de la pennsula.
2. En el marc de la tectnica de plaques, la zona de major activitat ssmica correspon en termes generals al
lmit entre la placa euroasitica i l'africana. Concretament entre la microplaca ibrica i la placa africana.
Seria una zona d'obducci, de collisi, entre les dues plaques. La zona dels Pirineus correspon al lmit
entre la microplaca ibrica i la placa euroasitica. s tracta tamb d'una zona d'obducci, de collisi entre
les dues plaques.
3. Com a mesures de prevenci dels efectes dels terratrmols cal destacar les normes de construcci
sismoresistents encaminades a millorar la seguretat dels edificis, per qu sovint la destrucci que causa el
terratrmol es deu a la deficient construcci. Per altra banda, l'elaboraci de mapes de risc en zones
propenses serveix com a mesura de predicci i prevenci, per qu permet l'ordenaci del territori i
l'aplicaci de mesures restrictives. De cara al futur, sistemes de control de sismes encara en fase
d'experimentaci.
Juny 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

Lexpansibilitat de les argiles i els esfondraments sn dos exemples de processos dinmics associats a la
geodinmica externa de la Terra que es desenvolupen en zones molt concretes del nostre territori.
1. Expliqueu en qu consisteix el procs conegut amb el nom dargiles expansives. Per qu creieu que les
edificacions com la representada a la figura adjunta poden ser les ms afectades?
2. s cert que els esfondraments provocats per la dissoluci de roques del subsl s'acostumen a produir en
litologies del tipus guix, pissarra, calcria i granits?
Raoneu la resposta i poseu algun exemple de Catalunya on es manifesti aquest procs.
1.- Determinats tipus de materials presenten un contingut notori en fracci argilosa amb una mineralogia
expansiva. Si b totes les argiles experimenten canvis volumtrics com a conseqncia de modificacions
del seu contingut d'humitat, quan els minerals de l'argila sn expansius (per exemple els del grup de les
smectites) aquests canvis volumtrics o deformacions sn ms importants. En aquests casos, i si no s'han
pres les mesures preventives adients, les construccions que s'edifiquin en aquest tipus de materials poden
patir els efectes dels canvis volumtrics (tant relatius a mecanismes de retracci com de deformacions en
sentit vertical); canvis que es tradueixen en pressions que des del terreny es transmeten a la cimentaci de
l'obra amb un resultat sovint desastrs.
Aix doncs, perqu un terreny sigui expansiu cal que tingui una mineralogia expansiva i perqu manifesti
aquest potencial sn necessaris canvis en el seu contingut d'humitat.
Les edificacions, com la representada en la figura adjunta, acostumen a ser estructures lleugeres, s a dir
transmeten unes crregues o pressions totals al terreny relativament baixes, per tant no limiten gaire les
pressions que les argiles expansives poden arribar a desenvolupar. Per altra banda, el reg de jardins i les
possibles prdues d'aigua de la piscina o de la xarxa de distribuci o del clavegueram, aporten l'aigua
necessria perqu es pugui desenvolupar el potencial expansiu del terreny.
2.- Els esfondraments provocats per la dissoluci de roques del subsl s'acostumen a produir amb litologies
del tipus guix i calcria, especialment a les primeres. Les roques evaportiques es dissolen
comparativament molt ms rpidament que no pas les roques carbonatades. Exemples a Catalunya
podrien ser: Banyoles, immediacions de Besal, Montcorts, etc.
Sadmeten com a exemples aquells llocs on hi ha materials susceptibles de presentar problemes
desfondraments (calcries, guixos, sals) encara que no hi hagi manifestacions clares.
Els granits i les pissarres no es dissolen per causa de la circulaci d'aigua, i per tant no desenvolupen
aquests fenmens.

1. Llegiu el text segent i, tenint en compte la informaci continguda a les figures adjuntes i els vostres
coneixements terics, comenteu les
errades de tipus geoambiental que
cont.
Les figures 1 i 2 posen de manifest que
les zones que presenten una
concentraci d'hipocentres o focus ms
gran corresponen a la Depressi Central i
al Pirineu oriental. Tot i aix, els
terratrmols de ms magnitud, registrats
durant els anys 1992 i 1995, van tenir
lloc mar endins (plataforma continental),
aproximadament a uns 150 km del
litoral tarragon.
Daltra banda, a causa del fet que gran
part de la poblaci est concentrada a la
denominada regi de Barcelona, s
aquesta zona la que presenta unes
magnituds ms grans.
Per acabar, cal destacar que la
realitzaci d'edificis resistents a les
vibracions produdes per lefecte
tsunami s una de les mesures
preventives que s'utilitzen per
minimitzar el risc ssmic.
Els mapes presenten la situaci dels epicentres i no dels hipocentres o focus, que corresponen als punts
sota la superfcie on sorigina realment el terratrmol.
Pel que fa a la localitzaci dels terratrmols (epicentres), aquests es situen, a grans trets, coincidint amb la
posici que ocupen els Pirineus, Serralada Transversal i Sistema Mediterrani.
Als Pirineus es dna la major concentraci de terratrmols, especialment en el sector occidental.
Cal destacar, que dins del domini del Sistema Mediterrani, a la zona submergida (plataforma continental)
tamb es produeixen terratrmols.
A la Conca de l'Ebre o Depressi Central el nombre de sismes, comparativament, s molt baix. Si b durant
l'any 1995 els terratrmols de ms magnitud van tenir lloc davant les costes tarragonines, no s cert que
estiguin situats a una distncia d'uns 150 km. Ms aviat s d'un 50 km segons l'escala grfica del mapa.
Durant l'any 1992 els sismes de ms magnitud es localitzen a la zona pirenaica.
La magnitud s un parmetre indicatiu de l'energia alliberada per un terratrmol, i per tant, no t res a
veure amb el nombre d'habitants d'una zona o regi.
Els tsunamis, o onades ssmiques, sn fenmens produts per un brusc desplaament del fons mar
conseqncia d'un terratrmol ("maremoto"). No t cap relaci amb la transmissi de les ones ssmiques
pel terreny o la cimentaci d'un edifici.
Juny 99 Tit Exercici 2B [2 punts]

Els recursos minerals no energtics tenen una gran importncia econmica, ja que la seva utilitzaci s
imprescindible en diversos sectors, com el de la construcci, el qumic siderometallrgic o l'agrcola.
1. Dins del grup d'aquests minerals no energtics s'hi inclou el subgrup dels minerals no metllics, tamb
anomenats roques i minerals industrials. Quin tipus d'aplicacions i productes principals tenen els materials
d'aquest subgrup?
2. Qu s'entn per roques ornamentals? Poseu alguns exemples de litologies que s'explotin com a roques
ornamentals.
1. Habitualment se sol fer la distinci segent:
APLICACI PRODUCTES
Pedres de construcci
Roques de construcci
Roques ornamentals
Ciment i derivats
Aglomerants Cal
Guixos
rids de trituraci
rids rids naturals
rids artificials
Vidre Vidre
Lloses i porcellanes
Productes cermics Rajoleria
Refractaris
2. Es consideren roques ornamentals aquelles que tenen la principal utilitzaci en el seu valor esttic, la
vistositat del seu color, els contrastos cromtics, etc., sense oblidar les seves caracterstiques mecniques,
igualment importants, al marge que puguin utilitzar-se en altres sectors industrials: rids, ciments, etc.
Per tant, aquelles roques que, per les seves caracterstiques de color, textura, etc., admetin un poliment i
s'utilitzen com a element decoratiu, es consideren roques ornamentals.
Les roques ms caracterstiques sn el granits en general, les calcries, els marbres i els gneis.

Lobjectiu ltim de la planificaci i lordenaci territorials s desenvolupar les activitats humanes en un
territori respectant-ne les potencialitats i limitacions ds.
Al tall esquemtic corresponent a la figura 1 apareixen representats parcialment els diferents materials que
constitueixen el subsl d'una zona que es vol urbanitzar. A la simbologia d'aquesta figura 1 sindiquen els
tipus de litologies i els trets estructurals principals.
A l'rea anomenada en aquesta figura Zona 1, el terreny es troba inestabilitzat. El sl experimenta un
desplaament extremadament lent per progressiu, que ha motivat que els arbres presentin una corbatura
basal, i que fins i tot estiguin inclinats.
La proposta d'urbanitzaci d'aquest sector (figura 2) consisteix a construir una zona esportiva en una part i
destinar la resta per a un s recreatiu. A la part baixa, i un cop fetes les excavacions que s'indiquen a la
figura, shi construirien les pistes esportives i un estany. El subministrament d'aigua per a l'estany es faria a
travs d'una conducci provinent del pou de captaci localitzat a la part superior.
A la part superior del tals es pretn realitzar un abocament de terres (graves i sorres) i una reforestaci per
tal d'utilitzar aquests terrenys com a parc.
1. Completeu el tall geolgic esquemtic (figura 1) a partir de les dades facilitades pel sondeig de
reconeixement realitzat: de 0 m a 7 m, abocaments incontrolats de residus industrials i residus slids
urbans; de 7 m a 14 m de profunditat, calcries, i des d'aquesta fondria fins al final de la perforaci (22 m),
argiles. A la profunditat de 10 m es troba el nivell fretic. [1 punt]
2. Segons la informaci de qu disposeu, quin tipus de processos dinmics i/o impactes hi pot haver en
aquest sector? Raoneu la resposta. [1 punt]
3. Analitzeu el grau d'idonetat de la proposta d'urbanitzaci esquematitzada a la figura 2 segons els
segents riscos-impactes potencials: contaminaci d'aiges subterrnies, moviments en massa,
eutrofitzaci, inundacions per aiges subterrnies, prdua de sls i incendis que afectin la cobertura
vegetal. [2 punts]
(Si us cal, torneu a dibuixar en aquesta figura 2 la informaci geoambiental que heu elaborat en respondre
la pregunta 1.)
Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

1. Veure figura adjunta (res. S6E1)
2. En aquest sector (figura adjunta) s'identifica com a procs dinmic la inestabilitat gravitatria que afecta
al vessant (zona 1). Es tracta, segons la informaci facilitada, d'un moviment lent de tipus flux (reptaci),
indicatiu de fenmens de "creep".
Els principals impactes es localitzen a l'rea d'influncia dels abocaments incontrolats de residus industrials
i residus slids urbans. Dins del context geoambiental representat a la figura adjunta, destaca la possible
contaminaci de les aiges subterrnies pels lixiviats provinents de la massa de residus i l'emissi de gasos
(met) producte de seva combusti.
3. Respecte als riscs-impactes indicats, lalumnat pot desenvolupar els segents punts (caldria que
lalumne/a esmentes uns quatre dels sis que es comenten a continuaci):
- Contaminaci d'aiges subterrnies.
El recobriment proposat de la massa de residus, mitjanant materials permeables:
graves i sorres, no evitaria la infiltraci de les aiges superficials i, per tant, poden
percolar per la massa de residus carregant-se en contaminants que finalment
aniran a parar a l'aqfer infrajacent.
- Moviments en massa
Tot i que l'excavaci proposada a la part baixa, al costat dret de la zona ocupada per l'estany,
elimina el risc de moviments en massa de tipus flux, sen poden generar de nous. Es crea un tals
verticalitzat en el Sondeig que les capes de calcries s'inclinen desfavorablement, i per tant,
potencialment, es poden produir moviments tipus esllavissament i/o despreniments.
-Inundacions per aiges subterrnies
L'excavaci que realitzaria per edificar intercepta el nivell fretic, per la qual cosa
l'aqfer descarregaria en aquest punt.
-Prdua de sls
La prctica totalitat dels sls existents a la zona desapareixerien.
-Incendis que afectin a la cobertura vegetal.
Les emissions de gas met poden provocar explosions i incendis que afectin a la
cobertura vegetal.
- Eutrofitzaci
Aquest fenomen es podria desencadenar en l'estany com a conseqncia del
subministrament d'aigua contaminada de l'aqfer.
Aix doncs, atenent als riscs-impactes que de manera potencial es desenvoluparien, el grau d'idonetat de
l'actuaci urbanstica proposada s bastant deficient.

El 18 de juliol de 1998, un tsunami va arrasar les costes de Papua Nova Guinea. Va causar 700 morts,
milers de desapareguts i centenars de ferits, i 6.000 persones es van quedar sense casa. El mapa segent
representa els tsunamis o terratrmols submarins ms importants dels darrers anys (no hi figura el de
Papua Nova Guinea).
1. Qu s un tsunami? Com es produeix? Quins efectes t?
2. Per quina ra es produeixen ms tsunamis a l'oce Pacfic que en qualsevol altra rea del mn?
Expliqueu-ho des de la perspectiva de la teoria de la tectnica de plaques.
1. Un tsunami s el nom que donen els japonesos a una onada lliure transocenica geganta que pot tenir
alades 10 vegades superiors a les normals, de gran velocitat de propagaci i pot arribar terra endins a
distncies molt allunyades de la costa.
Es produeixen per terratrmols amb epicentres en els fons marins o propers a la costa, esfondraments del
fons ocenic o erupcions volcniques submarines. Originen una o dues ones amb una longitud dona que es
desplacen amb velocitats condicionades per la profunditat de la conca ocenica a grans distncies fins i tot
d'una part a l'altra de l'oce Pacfic.
Els efectes sobre la costa sn altament destructius inundant primer els terrenys propers a la costa i desprs
arrossegant tot cap al mar en la retirada de les aiges.
2. La causa principal cal trobar-la en qu hi ha molts ms volcans actius en els marges ocenics (cord de
foc del Pacfic). s una zona de contactes entre plaques que en molts quilmetres sn vores de subducci
properes a la costa, generalment amb fora activitat ssmica, que pot ser de magnituds elevades. Per
contra en les zones de confluncia divergent de plaques (Atlntic) els terratrmols solen ser de menys
magnitud i, per tant, els tsunamis sn menys freqents.

El 20 de mar de 1980, el Mount Saint Helens es va despertar tremolant amb un eixam de terratrmols.
Una setmana ms tard, unes petites erupcions que deixaven anar cendres havien comenat a excavar un
nou crter a la gelera culminant. Durant les setmanes segents, les cendres van cobrir amb un vel negre la
blanca muntanya coronada per la neu. Mentre continuaven els terratrmols, va comenar a sorgir una
amenaadora protuberncia a la zona culminant del vessant septentrional del volc. Creixia a una velocitat
d1 a 2 metres per dia. La majoria dels gelegs van deduir que s'estava produint una intrusi magmtica
superficial al vessant nord del volc que era la causant dels terratrmols i del bombament.
El 18 de maig a les 8.32 hores, un intens terratrmol va fer que es desprengus la cara nord del Mount
Saint Helens i va provocar una gran allau de gel i roques. La mobilitzaci va alliberar sobtadament la
pressi de l'aigua subterrnia sobreescalfada i del magma superficial del volc. Lexplosi resultant del
vapor d'aigua expansiu i dels gasos volcnics va trencar la resta de la cara nord del volc i la va llanar en
forma de fragments sobre 550 km 2 de les Muntanyes Rocalloses.
A partir del text, responeu les preguntes:
1. Quins van ser els precursors volcnics que es van detectar al Mount Saint Helens? Per qu ns
important lanlisi?
2. Deduu el tipus i les caracterstiques del vulcanisme que hi va tenir lloc. Quin grau de perillositat es
considera que t aquest tipus de vulcanisme?
1. Els precursors volcnics que es detectaren en el Mount St. Helens i que es poden extreure del text sn:
l'eixam de terratrmols, les petites erupcions amb cendres que varen envoltar la muntanya amb un vel
negre i la protuberncia en la zona culminant de la vessant septentrional. s important l'anlisi dels
precursors volcnics ja que ens poden facilitar la predicci d'una erupci.
2. Es tracta d'un vulcanisme de tipus explosiu, ja que en el text parla d'una srie de manifestacions
caracterstiques d'aquest tipus de vulcanisme, com sn: el fort terratrmol, lexplosi i el despreniment de la
cara nord del volc; l'explosi resultant del vapor d'aigua expansiu i dels gasos volcnics (freatomagmtica)
que va destruir tota la carta nord del volc; i finalment els fragments de roca que es varen expandir en una
superfcie de 550 Km 2.
Juny 99 Inc Exercici 3B [2 punts]

En una zona propera a un curs fluvial (mapa adjunt) hi ha una comunitat vegetal formada per un bosc de
ribera que t un gran inters ecolgic, ja que pot servir com a connector entre dues zones d'inters natural.
Darrerament s'hi ha observat una degradaci del sistema natural. La hiptesi amb qu treballen els
responsables de la zona s que la degradaci est relacionada amb lexcessiva freqncia amb qu lindret
s utilitzat com a zona d'esbarjo.
1. Quin efecte pot produir en el sl que lindret sigui utilitzat amb excessiva freqncia com a zona
desbarjo? Comenteu de quina manera poden canviar les caracterstiques fsiques i qumiques del sl.
2. Per protegir l'ambient de la zona es vol restringir l'accs a la comunitat de ribera i fer un itinerari
senyalitzat per a les visites. La zona reservada per a aquest itinerari ha de tenir un pendent inferior al 10% i
un sl bsic. Quina de les zones (A, B o C) assenyalades al mapa us sembla ms idnia? Per qu us
sembla que es busca
una zona de poc pendent i de carcter bsic?
1. Una freqentaci excessiva de la zona pot produir el calcigament o compactaci del sl, la qual cosa
implica un canvi en l'estructura en disminuir l'agregaci de les partcules que el formen. Aquest fenomen
implicaria la disminuci de la porositat, la capacitat de circulaci d'aigua del sl i els seu aireig.
2. La zona "B" ja que t un pendent inferior al 10% (si es mesura la distncia entre la corba de nivell de 280
i de 300 m dna, en relaci a lescala grfica, uns 500 metres; per tant, si dividim 20 m dalada entre 500
m de distncia horitzontal i ho donem en % obtenim un valor daproximadament un 4%) i s una zona on
afloren roques carbontiques (el sl tindria pH bsic).
Cal escollir una zona amb aquestes caracterstiques perqu un pendent ms gran augmentaria
l'erosionabilitat i un sl bsic disminueix l'efecte de degradaci qumica.
Juny 99 Tit Geosfera

1.- El Teide, illa canria de Tenerife, s l'nic estratovolc actiu de Espanya. Malgrat la
seva darrera erupci va ser a la primera meitat del segle XV, la seva altitud (3718 m.
sobre el nivell del mar), la inestabilitat de les seves vessants, la presncia de neu durant
gran part de l'any i la possibilitat de mecanismes eruptius violents, aconsellen el seu
estudi i vigilncia. En el segent mapa poden observar-se la situaci de tres zones on la
probabilitat d'erupci volcnica s mxima segons un estudi realitzat pel Govern de
Canries i el CSIC. Tamb estan localitzades 4 poblacions de l'illa.
a.- A partir de la morfologia de l'illa, marqueu sobre el mapa les zones afectades per les
colades que sortirien de cadascun dels tres punts.
Indiqueu el grau de perill (mxim, medi, baix, nul) que representa per cadascuna de les
poblacions indicades les colades de lava que sorgirien per cadascuna de les 3 zones de
mxima probabilitat d'erupci.
b.- Qu precursors o indicis es fan servir per determinar la imminent probabilitat d'una
erupci d'un volc?
1.- Vegeu mapa adjunt. Cal que l'alumnat s'adoni que les colades descendirien cap al mar seguint les valls
i/o torrenteres existents a les zones properes als possibles focus emissors.
Punt Punt Punt 3

1 2
Santa Cruz Nula Nula Nula
Puerto de la Nula Baixa Alta
Cruz
Candelaria Nula Nula Alta
Adeje Nula Media Nula
Tamb es pot respondre a partir duna explicaci global, sempre que el resultat concordi amb la taula que
es presenta.
2.
Canvis apreciables en l'elevaci del terreny (pujada i baixada)
Aparici o increment d'emissi de fumaroles: CO 2 , SO2 i aiges termals, canvis en la seva composici
Augment de terratrmols
Altres com: variacions en la temperatura del sl, variacions del camp magntic,
variacions en el camp gravitacional, anomalies geoqumiques, etc.
Setembre 99 Tit Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

A la poblaci de Sinera de Munt es vol fer una installaci esportiva a la zona A, que est representada al
mapa adjunt. Abans de fer el projecte sen vol fer un estudi per establir el risc d'inundaci d'aquesta zona.
Per acotar el risc d'inundaci cal comparar el cabal d'aigua (Q 1) que pot passar pel llit de la riera sense
desbordar i el cabal que hi passar durant una riuada (Q 2).
El primer parmetre (Q 1) es pot calcular a partir de l'rea de la secci de la llera en una zona i de la
velocitat de l'aigua durant la riuada, que considerem d'1 m/s. Hi haur inundaci a la zona si durant una
riuada el cabal d'aigua de la riera s superior al cabal que admet la secci del llit de la riera. En aquest tram
es considera que hi ha desbordament quan se supera la cota de 300 metres a la secci del riu A-A'.
Q1- Cabal en m 3/s

Q1 V S V - Velocitat del corrent (m/s)
S - Secci del pas de l'aigua (m 2)
Per calcular el cabal de les riuades (Q 2) s'utilitzen les dades meteorolgiques histriques, que indiquen que
hi ha precipitacions mximes diries d'uns 120 mm almenys una vegada cada 10 anys, i precipitacions
mximes diries d'uns 200 mm com a mnim una vegada cada 50 anys. Seguidament es fa una estimaci
del cabal que circularia per la secci escollida a partir de lequaci emprica de Possenti, que t en compte
algunes de les caracterstiques de la conca.
Q2 - cabal en m 3/s
- Constant amb un valor mitj de 750
Am A p
Q 2 H m Hm - Precipitaci mxima en metres
L 3
Am - Superfcie de la conca amb molt pendent (km 2)
L - Longitud de la llera principal (km)
Ap - Superfcie de la conca amb poc pendent (km 2)
1. Feu el perfil topogrfic AA' que est indicat al mapa sobre el paper millimetrat. Desprs calculeu
grficament la superfcie de la secci del llit de la riera sense que hi hagi desbordament. I, per a
aquesta secci, calculeu quin cabal mxim (Q 1) hi pot desguassar sense desbordar.
2. Amb les dades histriques, calculeu els cabals (Q 2) que passarien per la secci A-A' a partir de les
precipitacions mximes diries del perode de 10 anys i amb les del de 50 anys. Les caracterstiques de
la conca sn:
Superfcie de la zona muntanyosa de la conca = 150 km 2
Superfcie de la zona plana de la conca = 50 km 2
Longitud de la llera principal = 13 km
3. A partir dels resultats obtinguts, avalueu el risc d'inundaci i la viabilitat de les installacions previstes
en el projecte.
4. Expliqueu quines situacions atmosfriques poden ocasionar a Catalunya precipitacions que comportin
un risc elevat d'inundacions.
1. El perfil topogrfic i la secci de la riera es pot veure a la figura adjunta.
El clcul de la superfcie de la secci de la riera s el segent: aproximadament sn 226 quadres del paper
millimetrat, que tenen una superfcie real de (2,5 m x 2,5 m) 6,25 m2. Per tant la superfcie s:
226 x 6,25 = 1.412 m 2
Sreal = 1.412 m 2
Comptant amb les condicions de treball d'una prova d'aquest tipus sacceptaran com a vlides
aproximacions a aquest valor.
(Nota pel corrector: si l'alumne/a noms t correcte la realitzaci del perfil topogrfic la puntuaci ser de la
meitat del valor de lapartat.)
El cabal d'aigua que pot passar pel llit de la riera (Q1) s igual a:
Q1 = V . S = 1 x 1412 = 1412 m 3/s
2. -Per un perode de 10 anys el cabal Q2 s: Q2 = 750 x 0,12 x 150/13 + 50/3 = 1055 m 3/s.
-Per un temps de 50 anys, el valor Q2 s: Q2 = 750 x 0,2 x 150/13 + 50/3 = 1747 m 3/s.
3. En comparar els valors Q1 i Q2 corresponen al perode de 10 anys, podem observar que el primer s
ms gran, per la qual cosa haurem d'inferir que no hi ha risc d'inundaci.
En el segon cas en comparar els valors Q1 i Q2 corresponen al perode de 50 anys observem que el segon
s ms gran, per la qual cosa s que hi ha risc d'inundaci.
Per valorar la viabilitat del projecte, comptant amb els parmetres que shan calculat, caldria considerar
que la construcci de les installacions a la zona "A" implicaria assumir un risc d'inundaci considerable ja
que aquest s positiu en un perode de 50 anys.
(Tamb es podria considerar que la precipitaci mxima calculada en l'informe s diria, per la qual cosa
cal considerar la possibilitat que es produeixin precipitacions de tipus tempestus que impliquin uns cabals
molt superiors en un moment concret.)
4. En aquesta qesti caldria valorar les condicions atmosfriques que impliquen un risc elevat de pluges
torrencials a Catalunya. Per una banda cal esmentar els temporals de llevant, els quals es produeixen quan
una massa d'aire, clida i humida, procedent de la Mediterrnia, es veu forada a elevar-se a causa de la
topografia de les serralades costaneres o dels Pirineus, si aquesta massa d'aire troba una capa freda a la
part superior de la troposfera, la precipitaci esperada ser important.
Unes condicions similars es poden produir si la massa d'aire t un origen Atlntic, associada a una
pertorbaci que es pot reactivar quan arriba a la Mediterrnia.
Tamb cal esmentar que en dies calorosos i humits es poden produir tempestes locals si hi ha condicions
d'inestabilitat atmosfrica.
Setembre 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

A Catalunya les roques susceptibles de desenvolupar processos crstics ocupen una considerable extensi,
aproximadament un 25% del territori.
1. A partir de la informaci continguda en la figura adjunta, identifiqueu l'aqfer generat principalment per
processos crstics, expliqueu de quina manera sen pot produir la recrrega (entrades al sistema) i quins
sn els punts de descrrega (sortides del sistema). Digueu si s un aqfer de tipus lliure o b un de tipus
captiu (o confinat). Raoneu la resposta.
2. La dinmica de funcionament d'un sistema crstic es pot estudiar, sota una perspectiva sistmica, si es
fan servir els mateixos conceptes implicats en el cicle geodinmic extern aplicat a la dinmica
fluviotorrencial (s a dir: erosi, transport, sedimentaci). En aquest context, digueu com s'han d'entendre
els dipsits de travertins, els avencs, el rascler i el bicarbonat dissolt a l'aigua.
1. -Vegeu figura S2E2A.
En primer lloc cal precisar que l'nic possible aqfer del tipus indicat, amb permeabilitat generada per
processos crstics, que trobem s el constitut per les roques calcries.
La recrrega de l'aqfer crstic es pot produir per infiltraci de les aiges de les precipitacions que cauen
directament en la seva superfcie d'aflorament, sectors nord i sud de la capa de calcries. Tanmateix, part
de l'escorrentiu que es pot generar a la zona ocupada pels relleus suportats per les argiles pot arribar fins al
sostre de les capes de calcries i, en conseqncia, tamb es podria infiltrar i recarregar aix aquest
aqfer.
La descrrega es realitza de manera natural a travs del riu, ja que es troba en contacte directe amb el cos
aqfer. Les extraccions, concretament els dos pous ms profunds, representen igualment una descrrega o
sortida del sistema, en aquest cas es produeix de manera artificial. L'altre pou i la surgncia no corresponen
a aquest sistema aqfer.
Aquest aqfer crstic presenta en la part central un comportament hidrulic de tipus captiu o confinat, ja
que es troba tapat per la capa d'argiles i el nivell de l'aigua en els pous P-1 i P-3 se situa per sobre del
sostre de la formaci aqfera.
2. -Cal, inicialment, recordar que els principals processos implicats en el cicle geodinmic extern sn els
segents: lerosi, el transport i la sedimentaci.

Els avencs i el rascler corresponen a formes denudatives i, per tant, cal associar-les amb el procs derosi.
El bicarbonat dissolt amb laigua representa letapa de transport, i els dipsits travertnics el procs final
d'aquest cicle; en aquest darrer cas, i a diferncia per exemple de la formaci de les roques detrtiques, la
sedimentaci es produeix per mecanismes de precipitaci del carbonat dissolt prviament.
Setembre 99 Tit
Les diverses crisis energtiques mundials aix com la contaminaci atmosfrica produda per l'excessiu s
dels combustibles fssils d'una banda, i les creixents demandes energtiques d'altra, ha obligat a realitzar
una recerca de noves fonts d'energia ms netes i renovables. Entre elles una que sempre havia estat
utilitzada a petita escala s l'energia geotrmica. Per alguns pasos (Nova Zelanda, Islndia, ...) actualment
ja s una realitat el seu s com a font d'energia alternativa.
a) Com pot aprofitar-se la diferncia de temperatures que hi ha entre la superfcie de la Terra i les
profunditats de l'escora per l'obtenci d'energia elctrica?
De quines altres formes s'aprofita aquesta energia geotrmica?
D'on prov el calor de l'escora que produeix l'augment de la temperatura amb la profunditat?
b) Considerant una temperatura superficial de 18C i un gradient geotrmic constant de 30C/km, dibuixa
el grfic que representi les temperatures esperades fins a 10.000m de profunditat. Representa tamb el
grfic corresponent a un gradiente trmic tamb constant de 50C/km.
A quina profunditat haurien de bombar aigua per tal que la temperatura d'aquesta arribs als 150C
(temperatura mnima necessria per utilitzar-se en la producci d'electricitat) en cadascun dels dos
gradients indicats?. Quina s la diferncia de profunditat entre ambds casos.
1. L'aprofitament de l'energia geotrmica pot realitzar-se de diferents formes:
Centrals geotrmiques, que a partir de laigua i del vapor daigua que surt de l'interior a altes temperatures i
mitjanant turbines obtenen energia elctrica. Quan l'aqfer no es recarrega amb la
mateixa velocitat en qu es buida, cal injectar aigua a laqfer a grans profunditats, per mantenir la pressi
de laigua a laqfer.
Els balnearis d'aiges termals, l'obtenci d'aigua per a calefacci, aigua calenta sanitria, aigua per escalfar
hivernacles, piscines, indstria.
L'origen de la calor de l'escora satribueix principalment a: el flux calorfic procedent de l'interior del
planeta, la desintegraci atmica (radioactivitat), les friccions entre plaques i les reaccions exotrmiques.
2. -Veure figura adjunta (S2E3B).
Per tenir laigua a 150C caldria arribar a una fondria de 4.400 m en un gradient de 30C/km, i a 2.640 m
en el gradient de 50C/km. La diferncia s de 1.760 m.
Setembre 99 Inc Exercici 2B [2 punts]

Sn bastant freqents les notcies als mitjans de comunicaci que ens informen de les destrosses
ocasionades pels terratrmols arreu del mn. A Catalunya, durant els anys 1427 i 1428 els sismes van
causar danys importants, especialment a les zones ms properes als epicentres (intensitats estimades entre
VIII i X).
1. Al mapa adjunt es representa la distribuci d'intensitats percebudes a diferents poblacions arran del
sisme de magnitud ms gran (superior a 4,0) que hi va haver
a Catalunya l'any 1995. Quin dels punts assenyalats a la figura (a, b o c) pot correspondre a l'epicentre
d'aquest sisme? Raoneu la resposta.
2.- En qu consisteix la construcci d'edificis segons la norma sismoresistent?
1. El punt b s el que pot correspondre a l'epicentre. Les intensitats ms grans (IV) s'han produt a la zona
ms propera d'aquest punt. El punt a queda totalment allunyat de les zones de ms intensitat i el punt c
solament es troba envoltat de intensitats II.
2. Es tracta d'una mesura preventiva en relaci als terratrmols que consisteix en dissenyar la cementaci
dels edificis de manera que puguin suportar les vibracions, sacsejades, produdes pels sismes.
Quan es produeix un terratrmol, els trens d'ones ssmiques que es propaguen horitzontalment per la
superfcie del terreny provoquen sobrecrregues horitzontals a les construccions existents, quan aquestes
estan dissenyats per suportar sobrecrregues verticals.

Les inundacions o avingudes constitueixen un tipus de risc geolgic molt habitual al nostre pas. Un dels
mtodes que es fan servir per prevenir-les s controlar el cabal d'aigua a partir de la construcci
d'embassaments aiges amunt, destinats a retenir l'aigua i reduir els cabals punta (s'anomenen mesures
de laminaci). Observeu les figures adjuntes A i B, i responeu les segents qestions:
1. Expliqueu les diferncies que observeu entre els hidrogrames anterior i posterior a la construcci de
l'embassament (figura A). Quins avantatges creieu que reportar la seva construcci, tant des del punt de
vista preventiu de riscos com des del punt de vista d'altres usos?
2. A la figura B es mostra el perfil del riu en el moment de la construcci de la presa. Dibuixeu sobre el
mateix esquema els canvis que soriginaran en la dinmica fluvial tant aiges avall com aiges amunt al
llarg del temps i justifiqueu-los.
Quines conseqncies tindria per a la dinmica fluvial d'aiges amunt i per a la capacitat com a
magatzem del mateix embassament el fet que a causa duna poca de sequera el nivell baixs al mnim
assenyalat?
1. L'allargament del temps de resposta en un riu laminat, s molt important ja que augmenta l'eficincia
dels sistemes d'alerta en incrementar la possibilitat temporal de portar a terme mesures d'evacuaci. A
ms, provoca una disminuci del cabal punta rebaixant la perillositat del fenomen. Els avantatges que pot
reportar la construcci d'un embassament, a part del que acabem de dir, s que l'aigua retinguda
constitueix una reserva d'aigua dola estimable, tant pel consum hum com pels conreus, etc. Tamb, pot
servir per generar energia hidroelctrica o hidrulica i per a activitats recreatives.
2. Els embassaments poden tenir alguns inconvenients. La dinmica fluvial es veu alterada aiges avall per
l'increment de l'erosi degut a qu, l'aigua est lliure dels sediments retinguts en l'embassament i per aix,
t ms capacitat derosi. Respecte a la dinmica fluvial aiges amunt de l'embassament, s'originar un
procs d'erosi remuntant i un tasc alluvial de sediments que acabar reblint l'embassament, reduint el
seu temps d'utilitzaci. En poques de sequera el nivell de l'embassament descendeix, marcant un nou
nivell de base en la llera del riu, i amb aix, l'energia potencial que donar lloc, durant els aiguats, a un
increment de l'erosi remuntant aiges amunt i a un aport ms gran de sediments a l'embasament,
accelerant la seva colmataci.
Juny 01-Inc 4A [2 punts]

1. Quin comportament presenten els diferents tipus de materials i el sl quan les ones ssmiques passen al
seu travs, en relaci amb els efectes dels terratrmols?
Larticle adjunt us dna informaci que us pot ser dutilitat. Segons el comportament exposat i les
caracterstiques dels tipus de materials de les zones A, B i C del mapa de Barcelona, associeu els graus de
sensibilitat als efectes dels terratrmols de la taula adjunta a cadascuna de les zones A, B i C de Barcelona.
Grau de Zona de
sensibilitat Barcelona
Menys sensibles
Sensibilitat mitjana
Ms sensibles
2. En relaci amb el segon pargraf de larticle:

a) A qu es deu referir lautor del text?
b) Quines normes han de complir els edificis que es construeixin a les zones ms sensibles? I els construts
a les zones de ms baixa sensibilitat?
Article: El Peridico 28/12/99

Tots els districtes de Barcelona tenen la mateixa possibilitat estadstica de patir un terratrmol, per el risc
de destrosses s superior en alguns a causa de la diferent configuraci del subsl. Un grup dinvestigadors
del Servei Geolgic de Catalunya ha elaborat un mapa de Barcelona per zones, segons la sensibilitat del
terreny als efectes dels terratrmols.
La resposta no noms depn del subsl, sin tamb del tipus dimmoble. Les diferncies sn petites, per
en una mateixa zona hi haur ms possibilitats que caiguin uns edificis que altres.
ZONES DE BARCELONA SEGONS EL GRAU DE SENSIBILITAT ALS TERRATRMOLS
Zona A: Formacions alluvials recents i zones deltaiques, i tamb rebliments antrpics. Es tracta de sls no
consolidats, sovint de granulometria fina (sorres i llims deltaics), amb un nivell fretic elevat.
Zona B: Sls quaternaris antics (terrasses alluvials, sls
colluvials i torrencials) que mostren una consolidaci
moderada i una lleugera cimentaci. A sota, es troba un
substrat dedat miocena format per conglomerats, gresos i
argillites consolidades i parcialment cimentades.
Zona C: Sls quaternaris antics amb escs substrat
miocnic situats al damunt dels materials
rocosos que tamb constitueixen la Serralada Litoral:
calcries, conglomerats, gresos, pissarres, esquists,
cornianes i granits.
1- (0.75 p)Els materials solts, poc o gens compactes, com per exemple, els sediments dels deltes dels rius,
sn ms sensibles a determinades freqncies del tren dones ssmiques i s produeix un efecte sumatori
que incrementa la seva amplitud (amplifiquen les sacsejades), com a conseqncia, els edificis situats al
damunt pateixen un risc molt ms alt de ser destruts. Els materials que constitueixen les zones
consolidades, com els terrenys rocosos, frenen la propagaci de les ones ssmiques.
(0.25 p) Segons el grau de sensibilitat del terreny als efectes dun terratrmol, les zones presentaran el
segent ordre: Zona A: ms sensible, Zona B: sensibilitat mitjana i Zona C : menys sensible.
2- (0.5 p) Primer de tot, lautor del text es deu referir a que edificis en mal estat o vells tenen ms
possibilitats de caure davant les sacsejades dun terratrmol que els edificis nous. Tamb sha de fer
referncia que la legislaci actual especifica com shan de construir les noves edificacions, per tal de
garantir la resistncia a les sacsejades de les ones ssmiques (normes sismoresistents).
(0.5 p) Els edificis que es recomana construir sobre substrats solts o poc compactes han de ser de poca
alada, rgids i amb poca extensi superficial.
Els edificis ms recomenables a ser construits sobre zones de materials consolidats seran alts i rgids (que
la rigidesa de ledifici i la del sustracte sobre el que est construt tinguin el mateix comportament davant
les sacsejades), tamb saillaran del sl amb fonaments elstics i tindran els murs reforats amb contraforts
dacer.
Juny 97 Exercici 2 [2 punts]

Al llarg dels darrers anys, la carretera que uneix les poblacions de Banyoles i Olot (C-150) sha vist
afectada per esfondraments. Amb la finalitat dinvestigar aquests fenmens sha fet un sondeig de
reconeixement del subsl de la zona.
2.1. Quin daquests 3 registres de sondeig s el que correspon a la zona? Justifiqueu la resposta.
Sondeig 1 De 0 m a 1,5 m, graves i sorres; d1,5 m a 12 m de profunditat, guixos, i de 12 m a 23 m,

calcries.
Sondeig 2 De 0 m a 0,75 m, graves i sorres; de 0,75 m als 4 m de profunditat, margues, i de 4 m a 25 m,
pissarres.
Sondeig 3 De 0 m a 2,8 m, graves i sorres, i de 2,8 m als 22 m de profunditat, esquists quarstics.
2.2 Per evitar els riscos ocasionats per aquests fenmens desfondraments, quin tipus de mesures
preventives se solen utilitzar?
1. Els esfondraments sn fenmens propis de processos crstics i dels 3 registres de sondeig solament en
el sondeig nm. 1 shan travessat roques que poden dissoldres (guixos i calcries).
2. Els mtodes de predicci es basen principalment en la cartografia geomorfolgica del carst,
concretament en la delimitaci espacial de les dolines ja existents. Aquesta cartografia permet inferir les
condicions docurrncia dels esfondraments (tipus de materials, estructura geolgica, elements morfolgics
indicadors de processos externs actuants, etc.) i determinar desprs les zones de mxim risc.
(Informaci per al corrector: Aquests mtodes solen complementar-se amb tcniques geofsiques com la
microgravimetria i el georadar que permeten detectar les cavitats del subsl).
Juny 97-Exercici 4 [3 punts]

Es vol construir un embassament per a reg a la conca dun torrent (vegeu esquemes A i B). Hi ha dos
possibles emplaaments on es pot situar lembassament a) i b). En els esquemes adjunts es recull i es
cartografia la informaci geoambiental disponible de la zona. A lesquema A sindiquen les litologies
dominants. A lesquema B, les formes principals.
4.1. Dacord amb aquesta informaci geoambiental, quin tipus de problemtiques es pot preveure que
generar la construcci de lembassament en el punt b?
4.2. I en el punt a?
4.3. Aquests problemes constitueixen risc geolgic? Raoneu la resposta.
1. En el cas de la ubicaci "b" lembassament se situa damunt de materials calcaris que presenten
nombrosos indicis de carstificaci (dolines, avencs i engolidors). Per aquest motiu s probable que
lembassament presenti problemes de fuites, o sigui, que no aconsegueixi emmagatzemar laigua de
lescorriment ja que aquesta a larriba a lembassament sinfiltri.
2. En la ubicaci "a", els materials luttics que formen el substrat (materials impermeables en aquest cas) es
veuen sotmesos a intensos processos de denudaci. Aquests processos es posen en evidncia per
lexistncia de modalitats erosives, tipus moviments en massa i formes tipus xaragalls, que shi
desenvolupen de manera generalitzada.
En aquestes circumstncies s previsible que el material erosionat sacumuli en lembassament i origini un
problema daterrament del mateix.
3. Si. El concepte de risc geolgic implica interferncies entre lactivitat humana i els processos geolgics.
En aquest cas, tant laterrament de lembassament (opci "a") com la prdua daigua per infiltraci de
laigua embassada (opci "b"), sn exemples que indiquen que el medi geolgic s inadequat per aquest
tipus ds previst.
Juny 97 (Inc) OPCI B Exercici 1 [2 punts]

A la zona del Garraf shan investigat uns afloraments de calcries amb lobjectiu davaluar les seves
possibilitats dexplotaci com a roca industrial. Dels resultats obtinguts en destaquen els punts segents:
a) Sn freqents les intercalacions de materials luttics, tipus margues i dipsits de descalcificaci ( terra
rossa).
b) Es troben molt fracturats i el gruix mitj dels estrats s menor de 0,5 m.
1.1. s factible lexplotaci daquestes roques per a lobtenci drids de trituraci? Raoneu la resposta.
1.2. Es podrien utilitzar les margues com a pedres de construcci? Raoneu la resposta.
1. No. La presncia de freqents intercalacions de materials luttics fan inviable l'explotaci.
2. No. Les pedres de construcci sn les que s'utilitzen com a element de construcci directa, en forma de
carreus, lloses, etc., i per tant, es tracta de materials durs i compactes que requereixen ser tallats. Les
margues no reuneixen aquests requisits.
Setembre-97 Titular OPCI A Exercici 1 [2 punts]

Les evaporites sn roques sedimentries no detrtiques relativament abundants a Catalunya. Es poden
formar en condicions marines i continentals.
1.1. Quines sn les principals roques evaportiques? Quines sn les aplicacions de cadascuna? On es
localitzen els afloraments ms importants daquestes roques a Catalunya?
1.2. Els pasos deficitaris en roques evaportiques poden obtenir els productes que se nextreuen reproduint
el procs natural de concentraci mitjanant les salines. Expliqueu el funcionament duna salina artificial
situada en una zona costanera.
1. Les principals roques evaportiques que es consideren sn els guixos i les sals sdiques i potssiques.
Guix per la construcci i potassa per fabricaci d'adobs i explosius. Els guixos a l'Anoia (Odena), a la
Garrotxa (Beuda); les sals potssiques a Cardona i Sallent.
2. El procediment normalment utilitzat consisteix en l'embassament de l'aigua de la mar per provocar la
seva evaporaci i la conseqent deposici de les sals dissoltes. Les basses han d'sser de poca profunditat
i de gran superfcie, i trobar-se en zones de gran aireig i elevada insolaci.
Setembre 00 Inc Exercici 3A [2 punts]

La regeneraci de les platges s una prctica molt estesa en el nostre litoral. En el cas concret que ens
ocupa, es pretn restaurar un sector d'una platja que ha estat destrut per un temporal, fent servir un
material que sigui similar al que ja hi havia.
1. En la figura adjunta hi ha representades les caracterstiques granulomtriques del material originari de la
platja. Dacord amb aquestes dades, calculeu quin s el percentatge total de sorres presents en la mostra.
Per resoldre lexercici utilitzeu la classificaci granulomtrica segent:
Mides granulomtriques Tipus de material
Superior a 2 mm Graves
Entre 2 mm i 0,06 mm Sorres
Entre 0,06 mm i 0,002 mm Llims
Inferior a 0,002 mm Argiles
2. Aquest material originari de la platja presenta els grans fora arrodonits. El material que es vol utilitzar
per a la regeneraci de la platja sn rids de trituraci procedents de l'explotaci de roques basltiques. Pel
que fa a les seves caracterstiques granulomtriques, destaca que un 47 % dels grans presenten una mida
superior als 2 mm de dimetre.
Analitzeu el grau d'idonetat del material que es t per a la regeneraci, en relaci amb la forma i la mida
dels grans.
1. Aproximadament un 98%.
2. Pel que fa a la mida granulomtrica, ens informen que el material que es vol utilitzar per a la regeneraci
correspon en un 47% a partcules superiors a 2mm. s a dir, prcticament la meitat del material sn
graves, i en canvi el material originari de la platja no en t.
Quan a la forma, cal destacar que previsiblement seran partcules anguloses ja que es tracta drids de
trituraci provinents de roques basltiques; en canvi els grans de la sorra de la platja sn fora arrodonits.

Llegiu els quatre pargrafs segents referents a les roques grantiques i, basant-vos en els vostres
coneixements terics, raoneu si la informaci de tipus geoambiental que contenen s correcta o falsa.
a) Les roques grantiques, especialment quan es troben poc o gens alterades i molt poc fracturades,
constitueixen materials excellents per utilitzar-los com a rids naturals.
b) Quan no estan alterades i molt poc fracturades, les proves granulomtriques que shi realitzen posen de
manifest uns valors de resistncia mecnica molt alts.
c) En general i a causa de la seva composici, aquestes roques grantiques presenten un risc potencial
desfondrament molt alt.
d) Quan es troben molt meteoritzades, desenvolupen uns dipsits dalteraci, bsicament sorrencs,
anomenats a Catalunya saul. Aquests dipsits presenten una permeabilitat per porositat primria que fa
que esdevinguin aqfers explotables.
1. -Per a cadascun dels pargrafs les respostes sn les segents:
a)Falsa. Els rids naturals s'obtenen a partir de materials disgregats de manera natural. Si en aquest cas la
roca grantica no es troba ni alterada ni fracturada es comportar com un material compacta, per aix, no
s susceptible de ser aprofitada com a rid natural, en tot cas si que es podria explotar com a rid de
trituraci.
b)Falsa. Les proves granulomtriques no permeten obtenir valors de resistncia mecnica dels materials,
es fan per a conixer les caracterstiques texturals dels materials. Cal tenir present que si els materials sn
compactes no se'ls hi pot fer un assaig granulomtric.
c)Falsa. Els processos d'esfondraments estan lligats a la presncia de materials que contenen minerals
solubles, com per exemple els guixos i les calcries.
d)Correcta. Si b, els materials grantics quan no estan alterats poden presentar permeabilitat per
fissuraci, en aquest cas, les acumulacions sorrenques fruit de la seva alteraci es comporten com una
roca sedimentria detrtica, permeable per porositat primria.
Setembre 01-Tit-Comuna
Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

La Veu del Mat
Una infraestructura necessria i polmica
Redacci
Ahir es va presentar lestudi informatiu de la variant de la carretera C-240 entre Bellmar i Bellprat. Aquesta
obra ha estat reclamada moltes vegades per part dels vens i els representants dels consistoris de les dues
poblacions.
Ara, per, comena una altra polmica, ja que no hi ha acord per decidir-se entre les dues propostes que
shan presentat. La variant A (vegeu les figures 1 i 2) t el suport de lAjuntament de Bellmar, argumenten
que s ms econmica i t un traat ms curt que laltra alternativa.
La variant B, en canvi, s lalternativa que defensa lAjuntament de Bellprat allegant que suposaria un
menor impacte ambiental i un menor risc. El cost seria ms elevat, ja que implicaria la construcci dun
tnel per salvar el relleu del coll de Belloc.
1. Segons larticle adjunt, una de les qestions que estan en discussi en el projecte s el risc que hi haur
a les dues variants. Observeu el mapa geolgic de la zona (figura 2) i feu una hiptesi sobre els possibles
processos geolgics que poden comportar riscos a lhora de construir les variants. Marqueu sobre el mapa
els processos que sassenyalen a la llegenda (esllavissades, esfondraments i erosi fluvial) amb els smbols
indicats. Expliqueu el motiu de la vostra hiptesi.
2. Per poder valorar millor les dues propostes, completeu el tall geolgic (I-I) (figura 3) indicat al mapa
(figura 2).
3. A partir de tota la informaci que teniu, proposeu algunes mesures correctives que caldria prendre si es
construs la variant A, a fi i efecte de disminuir els riscos induts per la seva construcci.
4. Valoreu els avantatges i els inconvenients de les dues opcions i esmenteu algunes mesures que caldria
incloure en el projecte per disminuir limpacte ambiental que es podria produir a la zona.
1. El mapa geomorfolgic senzill que caldria confeccionar est indicat a la figura adjunta.
Les esllavissades sn processos que es poden produir a la zona on hi ha una litologia de roques luttiques,
ja que aquestes roques es poden comportar duna forma plstica quan incorporen aigua i es troben en
zones amb pendents pronunciats.
La zona amb perill desfondraments sha situat a la zona amb presncia de roques carbontiques i
evaportiques ja que poden sofrir processos crstics. Aquests processos poden estar amplificats pel fet
d'haver-hi una capa de roques evaportiques subjacent, les quals es poden dissoldre si hi ha circulaci
daigua.
El smbol de mxima erosi fluvial sha posat en els meandres del riu Bellriu, a la part convexa ja que
aquesta morfologia t la caracterstica de gran mobilitat en els esdeveniments de crescudes del riu. Tamb
caldria considerar que en les litologies luttiques shi pot desenvolupar millor lerosi.
NOTA IMPORTANT: Donat que la resposta de lalumnat pot ser diversa caldr considerar-la vlida si es fa
un raonament coherent del mapa geomorfolgic que sha fet, valorant lexplicaci dels processos i la seva
relaci amb la litologia de la zona.
2. La realitzaci del tall geolgic que sha de confeccionar la podeu veure a la figura adjunta.
3. Donat que la variant A ha estat projectada en una zona amb risc de moviments gravitacionals caldr
preveure la construcci dancoratges, murs de contenci, talussos esglaonats o altres mesures que
disminueixin aquest risc.
Tamb cal esmentar el risc dinundaci, per la qual cosa caldr preveure la construcci dels ponts amb una
secci adequada a la zona on creua el riu i murs de contenci a la zona on el traat coincideix amb el llit
dinundaci peridica del riu.
4. Per valorar les dues variants cal esmentar els avantatges i inconvenients de cadascuna:
-La variant A, s ms econmica ja que no es construeix cap tnel, a ms el seu traat est ms lluny
dels nuclis de poblaci, la qual cosa no provocar problemes de contaminaci atmosfrica i acstica a les
poblacions. Els inconvenients que t sn els riscos que hi ha respecte les esllavissades a la zona de lutites,
els despreniments a la zona dels gresos i el risc dinundaci a les zones properes al llit del riu. Tamb en
passar per una zona poc poblada podr provocar un impacte ms gran al medi natural.
-La variant B t com avantatge que els riscos sn menors i limpacte ambiental tamb ja que la
construcci del tnel suposaria leliminaci del traat per la zona de la Serra de Belloc on hi hauria ms
talussos i passa per una zona ms poblada. T linconvenient de lelevat cost econmic i del traat ms
proper a les zones poblades.
Per disminuir limpacte ambiental es podrien esmentar diferents mesures com:
-Minimitzar la construcci dels talussos, fent-los esglaonats i sembrant plantes que afavorissin el
restabliment de la vegetaci, amb el doble objectiu de fixar el tallus i disminuir limpacte sobre el
paisatge.
-Fer un estudi de les poblacions animals de la zona per dissenyar connectors en llocs adequats a fi i
efecte de no allar les poblacions.
-Altres mesures
NOTA IMPORTANT: Donat les qestions de valoraci sn molt obertes, caldr considerar vlida la resposta
si sesmenten algunes de les idees indicades i es fa un raonament coherent.
Set 01-Tit Exercici 4A [2 punts]

Les activitats extractives a cel obert ocupen, aproximadament, un 0,20 % de la superfcie de Catalunya. Els
recursos que sexploten sn molt diversos, i tamb ho s la seva distribuci geogrfica arreu del pas. Des
del punt de vista ambiental, provoquen impactes en determinades circumstncies.
A la figura adjunta, en lesquema A sobserva una explotaci de carb a cel obert situada al peu duna
muntanya, en qu sindica el perfil de la disposici de les capes explotades. En els esquemes B i C es
mostren dues possibles actuacions correctores per a la restauraci final del terreny.
1. Quins avantatges i inconvenients presenta la proposta B de restauraci respecte a limpacte paisatgstic,
les inestabilitats gravitatries i altres processos?
2. Quins avantatges i inconvenients presenta la proposta C de restauraci respecte a limpacte paisatgstic,
les inestabilitats gravitatries i altres processos?
1. La proposta de restauraci B segueix la topografia del terreny, provoca poc impacte paisatgstic. Com a
inconvenients tindrem un pendent acusat que pot dificultar els usos que sen faci daquesta zona i desprs
un elevat cost econmic per la quantitat de rebliments que shan utilitzat per omplir aquest terreny excavat.
2. La proposta de restauraci C presenta un impacte paisatgstic ms acusat, perqu sintrodueixen formes
rectilnies i apareixen talussos que shauran de fixar amb murs de contenci. En canvi els espais sn
compartimentats i es poden destinar a diferents usos, rees recreatives, parcs infantils, etc. La quantitat de
rebliment utilitzat s menor i representa menys cost econmic per que pot restar compensat pel cost
econmic que suposa la construcci de talussos.
Juny-2002-Titular-Comuna (obligatori) [4 punts]

Fa poc temps a la poblaci de Bellsisme hi va haver un terratrmol curt per greu.
1.1. L'epicentre del terratrmol, d'una magnitud de 7,0 en l'escala de Richter, va localitzar-se a 48 km
de la poblaci. Segons l'escala MSK, la intensitat va ser de grau VI al barri de Dalt de Bellsisme i
de grau VII al barri de Baix.
a. Quina s la diferncia entre intensitat i magnitud d'un terratrmol?
b. A qu pot ser deguda la diferncia dintensitat del terratrmol en aquests barris de Bellsisme si tots
dos estan gaireb a la mateixa distncia de l'epicentre?
1.2. Fa un parell d'anys els sismgrafs van enregistrar a la mateixa poblaci un terratrmol de magnitud
3,5 segons l'escala de Richter que no va ser percebut per la poblaci.
Un regidor ha declarat: "s curis que aquest terratrmol hagi estat tant ms greu si noms ha tingut el
doble de magnitud que un altre que hi va haver fa un parell danys...". En qu s'equivoca?
1.3. Durant el darrer terratrmol el sismgraf de Bellsisme va enregistrar el sismograma segent:

deformaci
P S L
temps
Els tres trens d'ones diferents que s'enregistren representen l'arribada consecutiva d'esquerra a dreta
de les ones P (les ms rpides), les ones S i les ones L (les ms lentes). Per calcular la distncia a
l'epicentre a partir del sismograma enregistrat en una localitat s'utilitza la frmula segent:
t
d
1 1

vs v p
on d s la distncia en quilmetres a l'epicentre,

vs i vp sn les velocitats de les ones S i P respectivament,
i t s la diferncia de temps en segons entre l'arribada dels dos trens d'ones.
a. Considerant que la velocitat de les ones P s de 6 km/s i la de les ones S s de 4 km/s i recordant
que la distncia de Bellsisme a l'epicentre s de 48 km, calculeu la diferncia de temps entre
l'arribada de les ones P i l'arribada de les ones S.
b. Observeu el sismograma i a partir de la resposta a la qesti anterior, deduu quin interval de
temps hi ha entre dues ratlles verticals consecutives. Feu servir aquesta dada per a trobar el temps
que ha transcorregut entre l'arribada de les ones P i larribada de les destructives ones L.
1.4. s possible que aquest no sigui lltim terratrmol que visqui Bellsisme.
a) Indiqueu a quines zones del planeta, des del punt de vista geolgic, hi ha un major risc de terratrmols.
b) Valoreu el risc ssmic de Catalunya en funci del que heu dedut en la resposta anterior.
1.1.
La intensitat s la mesura del dany que provoca un terratrmol en un lloc determinat. Varia en funci del
lloc on es sent i s, fins a cert punt subjectiva. La magnitud s la mesura de l'energia que es desprn en un
terratrmol. s nica per cada terratrmol i es mesura amb el sismgraf. (0,5 punts)
s suficient que l'alumne defineixi amb claredat els dos conceptes.
Per factors tals com:
- densitat de poblaci
- tipus de construccions
- caracterstiques del substrat (grau de consolidaci)
Cada factor vlid t un valor de 0,25 punts, fins a un mxim de 0,5 punts.
1.2.
En un terratrmol de magnitud 7 en l'escala Richter s'allibera molt ms del doble d'energia que en un
terratrmol de magnitud 3,5 (0,4 punts); ja que es tracta d'una escala logartmica (un terratrmol de
magnitud 7 ja s 10 vegades ms fort que un de magnitud 6) (0,6 punts).
1.3.
Substituint la d per 48 km, i les velocitats per 4 i 6 respectivament, es troba que la diferncia de temps s
de 4 segons (0,5 punts). Es resten 0,2 punts per errors en el clcul, i es resten 0,4 si es dna un resultat
incoherent.
Observant el sismograma, es compten 8 ratlles de divisi entre l'arribada de les primeres ones P i la de les
primeres ones S. Per tant, cada ratlla correspon a mig segon. (0,4 punts). Aleshores, com que hi ha 7 ratlles
des de l'arribada de les primeres ones S a l'arribada de les primeres ones L, han transcorregut 3,5 segons.
Entre les P i les L han transcorregut, per tant 7.5 segons (0,1 punts). Si el resultat s correcte, el raonament
s innecessari.
1.4.
Els majors riscs es donen als lmits de placa (0,5 punts).
b) Catalunya t un risc mig, perqu s a la zona de la Mediterrnia on hi ha el contacte entre la placa
Euroasitica i l'Africana, encara que lluny de les zones ms actives (0,4 punts). El risc es veu agreujat per
activitat relacionada amb el moviment de la subplaca Ibrica i per l'activitat de les principals falles locals
(0,1 punts).
Juny-2002-Titular-Exercici 2A [2 punts]
A la Mancha Occidental (Ciudad Real) es va produir, als anys vuitanta, una transformaci dels conreus, que
van passar a ser de regadiu grcies a lexplotaci dun aqfer superficial. En aquesta regi hi ha el parc
natural de Las Tablas de Daimiel, una zona humida amb llacunes molt importants per a la migraci de les
aus (zona A indicada en els mapes). Aquesta zona s topogrficament plana i es troba aproximadament a
610 metres daltitud.
A finals de la dcada dels vuitanta aquesta zona es va dessecar i per al parc.
Les figures segents mostren levoluci de ls de laigua a la plana que envolta les
llacunes i els esquemes piezomtrics dels anys 1980 i 1987 (dades de Lpez i
Garcia,1991).
Esquema piezomtric de
La Mancha (1980)
653
60
0 TOTAL AIGUA 603 A
UTILITZADA
496 (573 reg)
50 Ciudad Real
0
430
459
40 (429 reg)
0
375 N
20 km
(348 reg)
30 240
0
hm 3/ TOTAL AIGUA UTILITZADA Esquema piezomtric de
any
20
SUBTERRNiA La Mancha (1987)
205
0
6 20
(180 reg)
6 10
TOTAL AIGUA UTILITZADA SUPERFICIAL
10 A
0
55 5
3 2 0
5 7
0 Ciudad Real
1974 1977 1981 1984 1987
20 km N
Lnies de flux
610 Isopiezes
Rius
2.1. A partir de la informaci dels grfics, descriviu els canvis que shan produt en el consum
daigua i en el nivell fretic de laqfer i que puguin explicar la dessecaci de la zona de Las
Tablas de Damiel (considereu una altitud constant de 610 m )
2.2. Esmenteu quatre conseqncies ambientals i socioeconmiques que pot tenir la
sobreexplotaci dun aqfer daquestes caracterstiques utilitzat per al regadiu de conreus.
2.1.
La informaci del grfic sobre els usos de laigua ens indica un gran increment en el consum agrcola
daquest recurs, el qual va passar de 240 hm 3/any el 1974 a 653 hm 3/any lany 1987. Aquest increment cal
atribuir-lo al canvi de les explotacions agrcoles. El consum daigua va ser majoritriament subterrnia, la
qual cosa devia provocar una sobreexplotaci de laqfer. (0,5 punts)
Lesquema piezomtric de la zona ens indica que els nivells han canviat. Donat que s un aqfer
superficial aquests nivells coincideixen amb els fretics. A la zona de Las Tablas de Daimiel sha produt
una disminuci del nivell fretic; 1980 era a 620 m sobre el nivell del mar i donat que la superfcie
topogrfica est a 610 m, laqfer descarregava a la zona i formava les llacunes. La situaci lany 1987 s
diferent, el nivell fretic s a 600 m, la qual cosa fa que no es produeixi la surgncia de laigua a la zona, la
qual ha passat a ser una recrrega de laqfer. (0,5 punts)
2.2. (1 punt)
La sobreexplotaci dels aqfers pot implicar:
Disminuci del nivell fretic, per la qual cosa alguns pous poden quedar secs i caldr augmentar la
profunditat de les explotacions.
Augment del cost de bombeig de laigua per a usos agrcoles.
Assecament de deus daigua.
Disminuci del cabals dels rius de la zona.
Subsidncia del terreny.
Disminuci de la qualitat de laigua de laqfer donat que cada vegada estaran ms concentrats els
contaminats que venen de la infiltraci del terreny o de la recrrega dels rius. En aquesta zona caldr
comptar amb lefecte dels adobs si les prctiques agrcoles sn extensives.
Salinitzaci dels sls
(Donat el carcter obert de les respostes es considerar vlida la resposta si lalumne esmenta quatre
aspectes dels esmentats anteriorment, o altres equivalents que es considerin raonables: 0,25 punts per
cada conseqncia correcta fins a un mxim de 1 punt)
Juny-2002-Titular-Exercici 3B [2 punts]
Aquests dos ltims segles hi ha hagut diverses inundacions a la poblaci del Bellriu. Per tal d'evitar que es
repeteixin s'ha proposat canalitzar el tram de la llera del riu que travessa el casc urb. El personal tcnic
proposa fer una canalitzaci capa d'assumir un cabal d'uns quatre-cents metres cbics per segon, ja que
creu que en els ltims dos segles no sha assolit mai.
Ms de tres quartes parts de la superfcie de la conca del riu est ocupada per boscos, bsicament alzinars
i pinedes.
3.1. Un ve ha publicat una carta on diu que, encara que no hi hagi aiguats ms forts que els que hi ha
hagut aquests dos ltims segles, s possible que es produeixin avingudes superiors a les previstes si les
caracterstiques de la conca canvien. Quins canvis a la conca podrien justificar aquesta afirmaci?
3.2. L'associaci de vens ha proposat que la canalitzaci no es faci per evitar que es malmetin unes
edificacions properes al riu i amb un gran valor histric. A canvi, proposa que es facin actuacions aiges
amunt en la conca del riu. En qu podrien consistir aquestes actuacions aiges amunt per reduir el risc
dinundacions?
3.1.
Una desforestaci en una part significativa de la conca podria provocar un augment de l'aigua d'escolament
superficial d'un esdeveniment plujs i per tant, augmentar el cabal del riu.
La desforestaci podria estar provocada, entre altres motius, per
una tala abusiva,
un incendi,
una urbanitzaci en zona forestal,
el pas de bosc a pastura o conreu.
(0,5 punts per cada motiu de desforestaci).
Qualsevol altre motiu que pugui ser considerat vlid tamb tindr un valor de 0,5 punts (aix no inclou la
possibilitat de que la quantitat de pluja sigui major, perqu ja es nega en el text).
Mxim total: 1 punt.
3.2.
Podria ser efica
la construcci d'embassaments per regular les avingudes, (1 punt), per tamb
la desviaci de cabals de la conca cap a altres conques venes amb drenatges o transvassaments,
maneig racional del bosc (tales no abusives i respectuoses amb la vegetaci de ribera),
aplicar mesures que favoreixin la infiltraci en zones agrcoles, en cas que tinguin una infiltraci baixa.
Tenint en compte que la conca ja t un s eminentment forestal, podria no ser gaire efica procedir a una
reforestaci de la part restant.
Qualsevol altre motiu que pogus ser considerat vlid tamb tindria un valor de 1 punt.
Juny-2002-Incidncies-Exercici 2A [2 punts]
Lndia, Pakistan i Iran es troben entre els lmits de la placa australiana i la placa euroasitica.
LAfganistan es troba dins la placa euroasitica. El conjunt s una regi ssmica activa. La taula
adjunta mostra els terratrmols importants que shan produt en aquests pasos en els ltims
trenta anys, amb el nombre de morts de cada sisme i, entre parntesis, la magnitud de cada
terratrmol.
1.978 1.981 1.990 1.991 1.993 1.997 1.998 2.001

NDIA 1.600 10.000 2.500
(6,1) (6,5) (7,9)
IRAN 25.000 1.027 35.000 2.500
(7,3) (6,8) (7,7) (5,5)
AFGANISTAN 1.200 8.500
PAKISTAN (6,8) (6,9)
1. Quina s la causa de la freqncia tan elevada de terratrmols en aquesta zona?

2. Qu entenem per magnitud dun terratrmol? Com la mesurem? Observeu la taula i expliqueu per qu
no hi ha una relaci completa entre el nombre de morts i la magnitud de cada terratrmol. Quines altres
dades serien necessries per a determinar la intensitat dun sisme?
2.1. La causa s el contacte entre dues plaques en concret la placa indoaustraliana que subdueix sota
la placa euroasitica. Com a resultat daquesta col.lisi sha format la serralada de lHimlaia. Per
tant, es freqent el registre de moviments ssmics, alguns dells poden tenir una elevada magnitud.
(1 punt)
2.2. Les dades que proporciona la taula sn magnituds. La magnitud no t relaci amb el nombre de
morts, ja que mesura lenergia dissipada en el focus dun terratrmol i transformada en ones
ssmiques. Sobt a partir de lamplitud dona del sismograma, mesurada en mil.lsimes de
mil.lmetre, i en resulta un valor numric. Lescala de Richter mesura la magnitud, i es defineix com
el logaritme decimal de lamplitud de lona ms gran dun sismograma enregistrat a 100 km de
lepicentre. (0.5 punts).
La intensitat s la fora amb que se sent un terratrmol en un punt de la superfcie terrestre, i s a
lepicentre on es registraria la intensitat mxima. Un sisme duna magnitud determinada pot tenir
intensitats molt variades. Els danys i nombre de vctimes que produeix un terratrmol vindran
determinats per
- lenergia alliberada en el sisme,
- la durada,
- la qualitat de les construccions,
- el tipus de terreny,
- lestabilitat dels materials del subsl i
- la densitat de poblaci de lrea on sha produt el sisme
(0.1 punt per la definici dintensitat, i 0.1 punt per factor fins a un mxim de 0.5 punts).
Juny-2002-Incidncies-Exercici 3A [2 punts]
En les grfiques segents es mostra l'evoluci, durant els darrers mil anys i en diverses poblacions
costaneres del Mediterrani, de la producci de vaixells de fusta construts amb fusta procedent de la conca
del riu Gran, i el creixement de la superfcie del delta del riu Gran en el mateix perode.
Evoluci de la superfcie del Delta

superfcie (km 2)
150
100
50
0
1000 1100 1200 1300 1400 1500 1600 1700 1800 1900 2000
temps (anys)
Evoluci de la producci de vaixells de fusta
3000
vaixells (unitats)
2500
2000
1500
1000
500
0
1000 1100 1200 1300 1400 1500 1600 1700 1800 1900 2000
temps (anys)
3.1. Creieu que les dues grfiques podrien estar relacionades d'alguna manera? Justifiqueu la resposta.
3.2. Com creieu que en els propers anys la construcci de cinc grans embassaments en aquesta conca
durant les dues ltimes dcades pot afectar l'evoluci de la superfcie del delta?
3.1.
La construcci de vaixells amb fusta procedent de la mateixa conca hi podria haver provocat una
desforestaci (0,3 punts).
En els ltims segles s'observa un augment en el ritme de creixement del delta. s possible que la
desforestaci que s'intueix en la grfica de la construcci de vaixells hagi provocat un augment en la
capacitat erosiva de l'aigua (0,3 punts) i, per tant, hagi augmentat la quantitat de materials que el riu
transporta i sedimenta al delta (0,3 punts).
L'aportaci de materials al delta durant aquests segles haur estat molt superior a la quantitat de materials
arrencats per la fora del mar (si s'aporta aquest idea es pot valorar positivament).
A la grfica s'observa un decalatge de ms o menys un segle entre el moment de mxima producci de
vaixells i el mxim ritme de creixement del Delta. Segons la hiptesi presentada aix es justifica perqu el
creixement del delta s un procs relativament lent i el problema de la desforestaci pot ser prou llarg (o
fins i tot irreversible) com per permetre una acumulaci de materials durant dcades (0,1 punts).
Si en l'argumentaci de l'alumne sembla molt clar que es dna per sobreents algun dels raonaments que
cal valorar se li valorar igualment.
3.2.
Els embassaments seran una trampa de sediments (0,4 punts).
A ms, faran disminuir els cabals mitjos i punta del riu, amb el qual aquest disminuir la seva capacitat per
erosionar i transportar materials fins al delta (0,1 punts).
Tot aix pot fer que el delta aturi el seu creixement o, fins i tot, que retrocedeixi (0,4 punts) si la capacitat
erosiva del mar li arrenca ms materials dels que encara li pugui aportar el riu (0,1 punts).
De fet, aquesta tendncia ja s'observa en el darrer segle, ja que sembla que s'ha aturat el ritme de
creixement del delta, i aix, si no fos que s'ha recuperat bona part de la massa forestal de la conca, podria
estar provocat per la retenci de sediments que fan els embassaments (si s'aporta aquest idea es pot
valorar positivament).
Setembre 2002
Exercici 3B [2 punts]
L'Ajuntament de Bellavall ha ajardinat la zona del Torrent del Mig durant lestiu. Uns mesos
desprs de l'acabament de les obres, a mitja tardor, un estudiant ha observat unes esquerdes
prop d'un marge del torrent que havia estat reexcavat artificialment durant lajardinament, i les ha
representades en el segent esquema en planta.
3.1.
a. Quin fenomen d'inestabilitat pot estar comenant en aquest vessant?
b. Descriviu els materials o litologies en els qu es pot produir aquesta mena d'inestabilitats.
3.2.
a. Si aquest relleu va ser reexcavat artificialment, a causa de les obres, durant l'estiu,
per quin motiu creieu que no s'hi han produt les esquerdes fins a mitja tardor?
b. Proposeu alguna mesura correctora que pugui evitar que aquesta inestabilitat
continu avanant.
3.1.
a. Per la forma circular de les esquerdes en el terreny, semblen cicatrius que poden
donar lloc a una esllavissada rotacional. (0,5 punts; 0,2 si noms diu esllavissada).
b. Es dna en pendents on hi hagi materials tous (per exemple argiles), massissos
rocosos molt fracturats o sense estructura. (0,5 punts per qualsevol material que
compleixi les condicions. Si, a ms, tamb s'anomenen materials que no les
compleixen, es resten 0,2 punts per cada error).
3.2.
a. Hi ha varis motius que justifiquen que el nou tals s'hagi mantingut estable
durant un cert temps.
- Un dels ms fcils s la humitat. Els materials tous quan estan humits poden modificar
les seves propietats mecniques (perdre cohesi i fricci interna) i augmentar el seu
pes per efecte de l'aigua que n'omple els espais porosos.
- Tamb s possible que en aquests mesos s'hagi construt alguna estructura a la part
superior del tals que hagi fet augmentar la fora que ha de resistir el tals.
- Tamb s possible, que la prpia acci continuada de al meteoritzaci fsica i qumica
en aquests mesos hagi acabat de degradar uns materials que ja estessin a punt de
ser inestables des del primer moment en que es va reexcavar el tals.
(0,5 punts per esmentar qualsevol motiu vlid).
b. Possibles mesures correctores que podrien ser adequades:

- Fer drenatges interiors en els materials inestables per evitar-hi l'acumulaci
d'aigua.
- Redissenyar el tals donant-li un pendent ms suau i/o una forma cncava que
dificulti els moviments.
- Construir contraforts de formig.
(0,5 punts per qualsevol resposta correcta).

Examens PAU

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examens PAU

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PAAU - Cincies de la Terra i del Medi Ambient, curs 1998-99 1

Juny 01 Tit- Exercici 3A [2 punts]

Juny 01 Tit- Exercici 4A [2 punts]

Juny 01- Tit- Exercici 4B [2 punts]

LA CASA MALEDA DE SANT QUINT

Fa dies que es va recollir la notcia de la casa de

Croquis de la casa de Sant Quint i de lestructura

Juny 01-Inc - Exercici 3B [2 punts]

Juny 00 Inc- 4B- Exercici 4B [2 punts]

(Extracte de la notcia donada pel diari Avui, 19 de febrer de 1996)

Juny 00 Inc- Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

Juny 00 Tit- Exercici 2B [2 punts]

Juny 00-Tit- Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

Setembre 00 Tit- Exercici 2A [2 punts]

Setembre 00 Tit- Exercici 2B [2 punts]

Setembre 00 Tit- Exercici 4B [2 punts]

Setembre 00 Inc- Exercici 3B [2 punts]

Setembre 00 Inc- Exercici 4B [2 punts]

Juny-97- Exercici 1 [2 punts]

Juny 97 -Serie 3 (Inc)- Exercici 2 [2 punts]

Juny 97 (Inc)- Exercici 3 [3 punts]

Juny 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]

Setembre 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]

Setembre 97 Titular- 1B [2 punts]

Setembre 97- Exercici 2 [2 punts]

Setembre 97- Exercici 3 [3 punts]

Setembre 97 Inc- Exercici 1 [2 punts]

Setembre 97 Inc - Exercici 4 [3 punts]

Juny 98 Tit- Exercici 3A [2 punts]

Juny 98 Tit- Exercici 3B [2 punts]

Juny 98 Tit- Exercici 4B [2 punts]

Juny 98 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

Juny 98 Inc Exercici 3A [2 punts]

Juny 98 Inc Exercici 3B [3 punts]

Juny 98 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

Setembre 98 Tit Exercici 4A [2 punts]

Setembre 98 Tit Exercici 2B [2 punts]

Setembre 98 Tit Exercici 3B [2 punts]

Juny 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

Juny 99 Tit Exercici 3A [2 punts]

Juny 99 Tit Exercici 2B [2 punts]

Juny 99 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

Juny 99 Inc Exercici 3A [2 punts]

Juny 99 Inc Exercici 4A [2 punts]

Juny 99 Inc Exercici 3B [2 punts]

Juny 99 Tit Geosfera

Punt Punt Punt 3

Setembre 99 Tit Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

Q1- Cabal en m 3/s

Setembre 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

segents: lerosi, el transport i la sedimentaci.

Setembre 99 Inc Exercici 2B [2 punts]

Setembre 99 Inc- Exercici 4B [2 punts]

Juny 01-Inc 4A [2 punts]

2. En relaci amb el segon pargraf de larticle:

Article: El Peridico 28/12/99

Juny 97 Exercici 2 [2 punts]

Sondeig 1 De 0 m a 1,5 m, graves i sorres; d1,5 m a 12 m de profunditat, guixos, i de 12 m a 23 m,

Juny 97-Exercici 4 [3 punts]

Juny 97 (Inc) OPCI B Exercici 1 [2 punts]

Setembre-97 Titular OPCI A Exercici 1 [2 punts]

Setembre 00 Inc Exercici 3A [2 punts]

Juny 01 Tit Exercici 2A [2 punts]