EL MEDI AMBIENT A LA GARROTXA:

UNA DIMENSI CONCEPTUAL I HISTORICA, LA

REALITAT ACTUAL I UNA VISI A FUTUR DEL
TERRITORI

Expedient 2015/871
Desembre 2015
Evoluci histrica i valors de la GARROTXA
EURAM
Expedient 2015/671
EL MEDI AMBIENT A LA GARROTXA:
UNA DIMENSI CONCEPTUAL I HISTORICA, LA REALITAT ACTUAL I UNA VISI A
FUTUR DEL TERRITORI

Francesc Canalias i Farres

Bileg
Director del Consorci SIGMA

Presentaci

Ms que una presentaci clssica aquest text el que vol es definir el que entenem
avui, de manera amplia, per medi ambient, en el sentit daportar i ressaltar les idees i
conceptes que han de permetre anar una mica ms lluny de la visi sectorial clssica,
daquesta manera ajudem a entendre la necessitat de preservaci de determinats
aspectes del nostre marc geofsic de referncia, cosa que s difcil si es presenten
desconnectats entre si i de lactivitat econmica i social.

Entenem que el que sens demana no s solament un llistat o un recull de la situaci

del medi ambient a la comarca, amb una visi clssica, que tamb, sin permetre
entendre els conceptes i les dinmiques complexes que es donen en el medi en tant
que base fsica dun espai socioecolgic en el que es desenvolupen les activitats
humanes incloent lactivitat econmica en tots els seus aspectes. Per tant ens cal
entendre el medi ambient des dun punt de vista global (holstic) com a lloc on es
desenvolupen les nostres activitats, per que al mateix temps assegura i garanteix la
nostra prpia existncia com organismes vius i rep els nostres impactes i pressions
que obliguen al seu canvi o adaptaci permanent. s un espai per tant dinterrelaci
total i delevada complexitat del que nosaltres formem part en totes les conseqncies
i en el que cal garantir la continutat i perdurabilitat, no solament dels considerats
serveis bsics (serveis considerats essencials per nosaltres), sin tamb del que
coneixem com a serveis ecosistmics, tot plegat en unes condicions de canvi evolutiu i
adaptaci continuada derivats dels impactes i pressions a que est sotms aquest
medi biofsic.

La gesti ambiental de qualsevol dels nostres territoris ha estat sotmesa fins avui a
una visi parcial i sectorial en funci de controls i parmetres concrets, els que shan
volgut i pogut determinar (considerant separadament la gesti dels serveis de
lurbanisme i les infraestructures de la gesti de serveis ambientals i no diguem ja la
conservaci i protecci dels espais), aquesta prctica dna com a resultat una
dinmica dactuaci administrativa lligada al control i prohibici de determinades
prctiques, emparant-se en la continutat o manteniment duna poc explicada i menys
compresa qualitat i seguretat ambiental, per tant en realitat acaba creant un forta
controvrsia i moltes vegades una difcil defensa dels criteris de gesti i conservaci.
Entenem que aquesta no s la millor forma ni dencarar la realitat ni de millorar el seu
coneixement, per tant en aquest escrit pretenem recollir les definicions i conceptes que
haurien de permetre establir les bases per una millor comprensi dels aspectes
ambientals (no ens podem emparar en la complexitat dels processos, ni tampoc en la
manca de coneixement, per no explicar de manera entenedora a la llum del
coneixement actual els efectes i conseqncies de les nostres actuacions i activitats),
al seu torn tamb pretenem deixar constncia de la informaci existent fins avui en
relaci a la visi global del territori (tot i que moltes vegades s poc exhaustiva i
parcial), daquesta manera tamb es posen en evidncia les mancances i el
desconeixement que encara tenim i per tant els camps en els que cal invertir major
esfor.
Lanlisi ambiental ha partit duna banda, de la idea de tractar la realitat dun punt de
vista egocntric i utilitarista, amb un enfocament sectorial (en funci dels diferents
vectors: aigua, residus, energia, atmosfera,...) que permeti la comprensi i faciliti
lexplicaci en el manteniment de determinades condicions ambientals considerades a
priori bones per la humanitat (tot plegat influt en els ltims temps per una visi
urbanita de la realitat que veu lespai natural com un lloc buclic i que sha de
conservar fossilitzat, oblidant que durant el temps sha mantingut levoluci del territori i
que el que avui veiem no s ms que el resultat de la interacci i pressi humana i
evoluci de lespai durant molt de temps). Igualment sha actuat respecte al territori
dividint lespai en rees protegides a diferents nivells (per assegurar el manteniment de
determinats sistemes naturals o paisatges considerats importants o representatius,
altra vegada, aquest paisatges sn importants per nosaltres) i rees sense protecci
(en les que els controls ambientals sn apreciablement ms baixos). Aquestes visions,
que entronquen en la visi dun mn buit (hi ha espai suficient per fer qualsevol cosa
senes massa preocupaci), no es poden mantenir en un mn ple i per tant shan de
considerar irreals i totalment allunyades del funcionament dels sistemes naturals, en
els que preval la integraci i la redundncia com a garantia de continutat i capacitat
dadaptaci i pervivncia davant dels canvis ambientals (el que sexpressa en ecologia
com a biodiversitat).

Al seu torn, la dinmica prpia de la biosfera ens posa davant duna situaci en la que
la majoria de nosaltres no ens sentim cmodes, que s el canvi permanent (concepte
que en biologia es coneix com evoluci), per tant els equilibris que saconsegueixen i
es donen en qualsevol circumstncia shan dentendre sempre com a temporals i per
tant qualsevol moment temporal est en un equilibri dinmic nic i irrepetible. Aquest
equilibri, a ms, presenta algunes caracterstiques que el diferencien de manera
radical dels sistemes imposats per lhome (sobretot dels models econmics de
creixement continu obligat, avui dominants), ens referim especialment al fet que quan
els sistemes naturals maduren i envelleixen com a sistemes, augmenten la seva
complexitat i baixen de manera important la seva productivitat, aquestes condicions
(complexitat i prdua de productivitat) sassocien de manera directa amb lequilibri.

Daltra banda el manteniment de sistemes desequilibrats (per tant poc complexos i

molt productius) obliga a la incorporaci denergia de manera permanent pel seu
manteniment en aquests estadis joves evolutivament. Aquesta circumstncia sha de
considerar al mateix temps que es valora el fet que levoluci dun determinat sistema
no s ms que la visi de la seva histria, amb el que el rejoveniment dels sistemes
els obliga a una evoluci diferent de la que haurien tingut sense la intervenci humana
(en levoluci es segueix la fletxa del temps, no hi ha marxa enrere). Aix sense
considerar els ecosistemes totalment artificialitats que queden fora del procs normal
devoluci, com sn les ciutats i altres espais que hem artificialitzat.

Les dades generals que es recullen en aquest text estan avalades pel coneixement
que sha obtingut al llarg del temps de diferents autories i orgens: del PNZV, del CAG
o del consorci SIGMA, entre altres, es pot tenir ms informaci al respecte en les
memries anuals dels centres o en les seves publicacions i pgines web. La gnesi del
document amb voluntat de presentaci de la nostra comarca en tots els aspectes de la
sostenibilitat i al mateix temps de permanncia temporal llarga com a document de
referncia, ens porta a pensar que cal considerar les actuacions fetes al llarg del
temps i que permeten entendre la posici i les condicions actuals del territori. En
aquest sentit es pren un marc temporal canviant que va dels anys 50 del segle XX (per
aquelles informacions i actuacions en que disposem de prou coneixement i informaci,
fins a les actuacions dels ltims 5 o 10 anys per les accions i actuacions ms
concretes i detallades.
Lespai geofsic. La comarca de la Garrotxa

Sha escrit molt respecte a les condicions geogrfiques i fsiques de la comarca de la

Garrotxa, per tant aqu volem ressaltar solament alguns aspectes que poden
considerar-se importants des dun punt de vista ambiental i que determinen les seves
caracterstiques essencials:

La comarca, que s tancada geogrficament per diferents serres muntanyoses, es

configura a lentorn de les seves valls que segueixen els principals fluxos daigua.
Aquestes valls, sobretot les que es troben al sud-oest de la comarca, estan fortament
condicionades pel vulcanisme que ha suposat la formaci de les actuals planes del
que coneixem com conca alta del Fluvi, en formen part: la Vall den Bas, per tamb
la del Bianya i la del Riudaura. Daltra banda trobem lespai agresta de lAlta Garrotxa
on les planes sn escasses i petites configurades al voltant dels rius que drenen
aquest espai, sobretot el Llierca i els seu efluents i el Burr. Tot i aix gran part de les
aiges de lAlta Garrotxa tenen una circulaci subterrnia caracterstica en un sistema
karstic, que al seu torn determina el seu relleu escarpat i agresta. En la zona de
Besal el paisatge es dulcifica i sobre per efecte dels ventalls alluvials derosi de
lAlta Garrotxa en les planes dArgelaguer-Tortell i Mai. Ms enll daquest eix
principal del Fluvi tamb tenim la vall de Santa Pau, articulada al voltant del riu Ser
afluent del Fluvi a qui entrega les seves aiges fora de la nostra comarca, espai
totalment condicionat al vulcanisme, i la Vall de Mieres amb unes caracterstiques
especials per la seva orientaci i un elevat nivell de confinament. La resta de territori
de la comarca est articulat en la conca del riu Ter amb afluents daquest com el
Brugent, que dna la sortida natural a la Vall dHostoles cap a la comarca vena de la
Selva i el Llmena, que articula Sant Aniol de Finestres en relaci a la resta de
municipis de la Vall del Llmena.

Figura 1.- Mapa de la geologia de la comarca, a partir de les dades del DMAH
(esquerra) i representaci de les diferents masses daigua superficials (rius) de la
comarca (dreta), modificat de lIMPRESS 2005. Elaboraci SIGMA.
Figura 2- Representaci dels principals aqfers de la comarca (esquerra) i de les
masses daigua subterrnia (dreta), modificat de lIMPRESS 2005 ACA. Elaboraci
SIGMA.

Figura 3.- Mapa del relleu de la comarca, simplificat, mostra els espais entre 0 i 10%
de pendent, diferenciats dels que tenen pendents entre el 10 i el 20% i dels que tenen
pendents majors. Elaboraci SIGMA.
Figura 4.- Mapa de sls del municipi de la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa,
elaboraci SIGMA.

La gesti del territori

Volem fer referncia en aquest apartat a la gesti del territori que es fa des dun punt
de vista normatiu, lligat a lurbanisme, per tamb dusos del sl.

Classificaci del sl segons la visi de lurbanisme

Qualificaci del sl Superfcie en % respecte al

Hectrees grup
Superfcie total de la comarca 73.461 100,00
Superfcie urbanitzable 1.586 2,20
Sl urb 1.173 73,95
Sl per urbanitzar 413 26,04
Superfcie no urbanitzable 71.908 97,80
PEIN i Xarxa natura 39.856 63,58
Protecci especial 22.832 26,42
Inters estratgic - 0,00
Corredors - 0,00
infraestructures
Protecci territorial 2.255,69 3,15
Protecci preventiva 6.700,97 9,35
Quadre 1.- Classificaci dels sls de la comarca en relaci als seus nivells de
protecci i usos, extret del Pla territorial parcial de les comarques gironines, es fan
servir les mateixes definicions de tipologies del sl que sutilitzen en aquest document.
Elaboraci SIGMA.
 Sistemes dassentament Present a Superfcie
la en
comarca hectrees
Assentaments urbans, nuclis 50 1.484
rees residencials, urbanitzacions 9 87
Especialitzades s industrial, polgons 21 262
Comercial o altres terciaris 1 3
Equipaments 4 7
Entitats de poblaci sense rgim jurdic 19 -
ds del sl

Quadre 2.- Relaci de nombres i superfcie dels sistemes dassentament de la

comarca en relaci a un s hum del sl, extret del Pla territorial parcial de les
comarques gironines, es fa servir les mateixes definicions de tipologies que sutilitzen
en aquest document. Elaboraci SIGMA.

Figura 5.- Representaci dels nodes de la comarca de la Garrotxa, tal com

sexpressen en el Pla territorial parcial de les comarques gironines. De polaritat
comarcal (Olot) i subcomarcal (Besal), de polaritat municipal (Sant Esteve, Les
Preses, Bianya, Sant Joan, Castellfollit, Les Planes i Sant Feliu), resta de municipis de
la comarca.

El sl en funci dels seus usos principals, el hbitats naturals a la comarca

Dun punt de vista ambiental el dest final ds dun sl s ms important que la seva
classificaci dun punt de vista urbanstic, en aquest enfoc es consideren els usos del
sl repartits entre forestal, agrcola i urb. Els usos del sl que volem remarcar en
aquest apartat afecten de manera preferent als sls no urbanitzables, per tant els
considerats com a forestals i agrcoles.

La seva importncia ambiental rau en el fet que en aquests espais es desenvolupen

els diferents hbitats naturals i on la biodiversitat i levoluci natural segueix el seu
curs. Per tant sn aquests els espais que permeten garantir el manteniment dels
serveis ecosistmics.

Figura 6.- Mapa dusos del sl a la Garrotxa, extret del Pla dadaptaci als impactes
del canvi climtic a la Garrotxa. Elaboraci SIGMA.

Figura 7- Mapa de distribuci dels hbitats de la comarca de la Garrotxa, dades del

DMAH. Elaboraci SIGMA..

La Planificaci per a la gesti del territori

Pla territorial parcial de les comarques gironines
Aquest document forma part dels documents de redacci obligada dacord
amb el recollit en la Llei 23/1983 de poltica territorial. Aborda de manera
concreta el sistema despais oberts (usos del sl), el sistemes
dassentament (planejament urbanstic a gran escala) i els sistemes de
mobilitat (xarxa dinfraestructures lineals de mobilitat). Va ser aprovat lany
2009 i es un pla que est per sobre i obliga a la resta de planejaments del
territori.

Els planejaments urbanstics de carcter locals

Es poden resumir en els POUM (plans dordenaci urbana municipal) i les
NNS (normes subsidiries del planejament urbanstic). Ms enll daquestes
figures de carcter general en el planejament local, existeixen els catlegs
de masies per les construccions allades, a ms hi ha altres figures com els
plans especials de camins que poden considerar-se com estratgics a nivell
territorial i que no tots els municipis tenen aprovades degudament.

Municipi Figura Catleg PALS

urbanstica masies
Argelaguer NNSS -1989 2007 2004
Besal POUM 2008 2008 2004
Beuda POUM 2013 2012 2004
Castellfollit de la Roca NNSS 1997 - 2001
Les Planes dHostoles NNSS - 1999 2010 2004
Les Preses NNSS 2004 2008 2002
Mai de Montcal POUM 2012 2006 2004
Mieres POUM 2006 2006 2004
Montagut i Oix NNSS 1994 - 2003
Olot POUM 2004 2009 2002
Riudaura POUM 2012 2011 2003
Sales de Llierca POUM 2010 2006 2004
Sant Aniol de Finestres POUM 2013 2007 2004
Sant Feliu de Pallerols POUM 2004 2011 2004
Sant Ferriol NNSS 2003 2008 2004
Sant Jaume de Llierca NNSS 2001 2009 2003
Sant Joan les Fonts PGOU 2003 2009 2002
Santa Pau POUM 2008 2011* 2004
Tortell POUM 2013 2008 2004
Vall de Bianya POUM 2004 2006 2003
Vall den Bas POUM 2009 2009 2003

Quadre 3.- Recull dels planejaments urbanstics municipals i dels catlegs

de masies segons la seva aprovaci. POUM pla dordenaci urbanstica
municipal, NNSS normes subsidiries, PGOU pla general dordenaci
urbana. *aprovat solament una part del terme municipal. Sincorpora en el
mateix quadre laprovaci dels PALS (Plans dacci local per la
sostenibilitat). Elaboraci del PNZV a partir del registre de planejament
urbanstic de Catalunya i DTES.

Els plans dacci local per la sostenibilitat

s linstrument pel que els municipis assumeixen un comproms envers la
sostenibilitat, sarticulen en relaci a les Agendes 21 local i la carta dAlborg.
I tenien com objectiu impulsar un model de desenvolupament sostenible. La
comarca disposa de la totalitat dels PALS redactats, per malauradament
 no han tingut un desenvolupament acord amb el que dells sesperava, ja
que la majoria de les accions no shan desenvolupat.

Pla especial de la zona volcnica

Aprovat definitivament lany ...... s la norma que regeix les actuacions en el
terreny no urbanitzable del Parc Natural, al ser un Pla especial obliga als
planejaments urbanstics municipals. Aquest document va ser innovador en
el seu moment per considerar el paisatge i les seves unitats com elements a
considerar en la planificaci. Ms enll daix atorga coherncia i unitat
dacci a les actuacions desenvolupades en aquest territori.

Normes urbanstiques especials de lAlta Garrotxa

Varen ser aprovades lany .... com una manera de poder fer amb tranquillitat
la transici fins a la redacci dun Pla especial, que fins avui no ha vist la
llum, ara sembla que podrem iniciar la seva aprovaci. La problemtica
derivada de les normes s la seva extrema rigidesa que impedeix a la
prctica qualsevol desenvolupament real de lespai.

La preservaci de lespai, els nivells de protecci del territori

Figura 8.- Mapa despais naturals protegits de la Garrotxa, 1 PNZV (parc natural de la
zona volcnica), 2 EIN (espai dinters natural) del Collsacabra, 3 EIN Serres de
Milany Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, 4 EIN de lAlta Garrotxa i 5 EIN de
les Muntanyes de Rocacorba, elaboraci PNZV.

La comarca de la Garrotxa t en una o altra forma de protecci territorial com espais

naturals el 52,8% de la seva superfcie, s la tercera comarca en nivell de protecci
(per darrera del Pallars Subir i la Vall dAran).

Es considera del tot rellevant la situaci del PNZV, que sha de considerar com un
territori fortament humanitzat, de fet la majoria de la poblaci de la comarca (fins ms
del 65% dels habitants de tota la comarca) viu en linterior del parc natural. De fet la
ciutat dOlot, Sant Joan les Fonts i Santa Pau tenen la totalitat dels seus nuclis
residencials en linterior del PNZV, sense considerar els polgons industrials i els
serveis que shi troben enclavats. Aquesta situaci confereix a aquest espai protegit
una especial significaci pel que fa a la seva gesti i que ha estat causa de tensions
en un passat recent per les limitacions que aquesta realitat imposava als creixements
urbanstics.

Ms enll del PNZV cal parlar de lEIN de lAlta Garrotxa, que es gestiona mitjanant el
CAG, entitat formada per la Generalitat, la Diputaci i els 11 municipis i 3 Consells
Comarcals que conformen lespai. s per tant una unitat territorial supracomarcal que
sestn pel Ripolls (Camprodon) i lAlt Empord (Albany, Maanet de Cabrenys,
Cabanelles i Sant Lloren de la Muga) a ms de la Garrotxa (Beuda, Montagut i Oix,
Tortell, Sant Joan les Fonts, Sales de Llierca i Vall de Bianya). La poblaci resident en
lespai est al voltant dunes 200 persones, concentrades de manera significativa en
els nuclis dOix i Beget, el seu nivell de gesti s significativament menor i va lligat als
usos pblics de lespai.

Els altres EIN de la comarca tenen una menor significaci, tot i que el de les serres de
Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt tinguin una certa tutela per part del
Consorci de la Vall del Bisaure, el seu nivell de gesti no arriba ni de bon tros al
desenvolupat en lAlta Garrotxa. Igualment succeeix en lEIN del Collsacabra i les
muntanyes de Rocacorba, sense cap ens gestor concret.

Figura 9.- Percentatge de superfcies dhbitats dinters comunitari (HIC) de la

Garrotxa. Elaboraci PNZV.

Els controls i seguiment de lestat del medi

Tot i les avantatges que comporta en els aspectes de seguiment i control del medi el
fet de tenir una bona part de la superfcie de la comarca en un o altre nivell de
protecci, considerem que cal enfocar el control en la globalitat del medi com a nica
manera de poder assegurar la pervivncia dels espais protegits a llarg termini.

El seguiment de la meteorologia
 Figura 10..- Mapa de la pluviometria a la comarca anys 203 i 2014, segons les dades
de les estacions meteorolgiques de la comarca. Elaborat per SIGMA.

Figura 11..- Evoluci de la pluviometria els ltims 25 anys, estaci dOlot. Elaborat per
SIGMA.

Les condicions meteorolgiques sn canviants cada any, de tota manera les series
llargues poden donar informaci respecte a les tendncies i evolucions del clima zonal,
per aquesta ra es considera important el seu estudi i manteniment.

Qualitat dels rius

Estaci mostreig Qualitat Qualitat Qualitat Coberta

biolgica fisicoqumica QBR ripria
Capalera Fluvi fins el Gurn incls no dada Molt bo Deficient Dolent
Fluvi entre el Gurn i Riera de Bianya Mitj Bo Mitj Mitj
Olot- Riera de Riudaura Bo Mitj Mitj Deficient
Rieres de Bianya i de Riudaura Bo Mitj Mitj Deficient
Fluvi entre R. Bianya i Llierca Mitj Bo Mitj Mitj
Sant Joan les Fonts Turonell Bo Mitj Bo Mitj
Fluvi del Llierca a fora la comarca Bo Bo Mitj Mitj
Conca del Llierca Bo Bo Bo Bo
Riera de Borr Bo Molt bo Mitj Mitj
Conca del Ser Bo Molt bo Mitj Mitj
Riu Brugent a la comarca Bo Molt bo Deficient Dolent
Riu Llmena a la comarca Bo Molt bo Bo Mitj
Taula 4..- Qualitats de les masses daigua superficials de la comarca. Biolgica per
integraci dels ndex IPBMWP (macroinvertebrats) i IBICAT (peixos), no es consideren
les diatomees per manca dinformaci. Fsico-quimica segons la metodologia de
control de lACA. QBR (qualitat del bosc de ribera) i Cobertura ripria. Dades del
programa de gesti del cicle de laigua de la Garrotxa 2010-2015, modificat.

El conjunt dindicadors de la qualitat dels nostres rius mesuren diferents aspectes

ambientals, es pot observar que en relaci a laigua, la seva qualitat i les capacitats per
sustentar els organismes residents els rius de la comarca estan en estat acceptable,
mostrant algun problema en els llocs on major s la pressi urbanstica i de la
poblaci. Daltra banda sobserven deficincies en lestat del bosc de ribera, sobretot
en el que es considera la coberta ripria (coberta vegetal dels cursos daigua que
hauria de ser continua amb arbres i arbustos), la situaci s complexa per la manca
efectiva de delimitaci de lespai fluvial real (atermenament del marges i definici
especfica de la zona de policia).

Qualitat i quantitat de les aiges subterrnies

Figura 12..- Evoluci de la presncia de nitrats en laqfer alluvial i alluvial volcnic

del Fluvi del any 1994 fins el 2009, distingint entre pous de ms de 30 metres (nivell
del aqfer profund) i menys de 30 metres (aqfer superficial). Elaboraci SIGMA.
Figura 13..- Estat quantitatiu dels nivells piezomtrics a la comarca (figura de
lesquerra) i de lestat qualitatiu en relaci a la concentraci de nitrats (a la dreta),
dades de 2014, en tots dos casos a sota es veuen els lmits de les masses daigua
subterrnia. Elaboraci SIGMA, memria 2014.

Figura 14..- Localitzaci de les principals surgncia daigua (fonts) de la comarca (del
total de ms de 400 localitzades i descrites), els dimetres de les figures indiquen la
importncia quantitativa de la surgncia, les lnies negres indiquen les principal falles,
es conserva la matriu dels rius a sota. Extret de lestudi de fonts de la comarca,
elaboraci SIGMA.

La principal problemtica en relaci a les aiges subterrnies sha de buscar en la

contaminaci per nitrats en general de procedncia agrria, sobretot en les planes
agrcoles extenses de la comarca. Els nivells de contaminaci es poden associar de
manera fora directa amb la superficialitat dels aqfers com es pot veure en els pous
de menys de 30 metres. Cal tenir present per que alguns dels episodis de
contaminaci tenen carcter purament local i que el moviment de nitrats en fondria
est totalment lligat a la pluviometria (a ms pluja ms infiltraci).

El seguiment despcies i els hbitats

El seguiment despcies i hbitats naturals sn un bon indicador de lestat del medi a

llarg termini, aquesta s la ra fonamental que ens porta a mantenir aquestes
observacions en el territori. Levoluci i canvis en les poblacions ens dna informaci
de canvis en el medi que no siguin apreciables per si sols, per que poden tenir
conseqncies importants a llarg termini. Els seguiments fins avui no han estat tot el
sistemtics que convindria i per tant la informaci precisa al respecte s encara
escassa.

Igualment important pel medi ambient s el seguiment tant de la superfcie com de la

qualitat dels diferents hbitats naturals de la comarca, aquesta informaci avui s
escassament disponible amb suficients garanties de seguiment.

El turisme i la freqentaci del territori

La protecci del territori obre un escenari de rendibilitat econmica lligada al gaudi

dels espais naturals i del paisatge. Aquesta realitat a la Garrotxa s evident en relaci
al Parc Natural, per tamb a la zona de lAlta Garrotxa. Lany ....... es va aconseguir
per part del PNZV la carta de turisme sostenible a la que sha incorporat de manera
decidida la totalitat del sector turstic de la comarca, agrupat al voltant de turisme
Garrotxa, associaci pblico-privada que articula en el territori loferta turstica.

Figura 17..- Mapa de les rutes dItinernnia a la comarca de la Garrotxa. Elaboraci

SIGMA a partir de les dades dItinernnia.
Figura 18..- Evoluci de les visites al PNZVG, reserva de Can Jord, any 2013
(esquerra) i a lespai de lAlta Garrotxa, pas per Sadernes del 2006 al 2011 (dreta).
Elaboraci PNZV i CAG.

Les infraestructures lineals i de comunicaci

Tot i tractar-se dun aspecte molt concret de la gesti ambiental del territori, no podem
deixar passar aquesta revisi respecte a la realitat de la comarca sense fer esment a
les grans infraestructures construdes en el nostre territori i a la seva significaci i
afectaci al medi ambient. Val a dir que la reivindicaci territorial respecte a la millora
de les infraestructures s antiga a la comarca i encara no es pot donar per totalment
resolta, tot i levident millora que sha produt en els ltims anys. Igualment la
configuraci de les infraestructures que transiten pel nostre territori han estat objecte
de confrontaci i polmica entre diferents grups (a favor i en contra), per el que es
considera ms significatiu fins avui s que sha pogut intervenir (poltica i tcnicament)
en el seu plantejament i que aix ha perms millorar la seva integraci en els territoris i
disminuir les afectacions sobre el medi.

No s normal, en el nostre pas, que les grans infraestructures tinguin la participaci i

implicaci directe del territori (des dels poltics fins els equips tcnics daquesta
matria), tant en la planificaci com en la seva execuci. Aquest no ha estat el cas en
la nostra comarca, tant el CCG com els ajuntaments, el PNZV i el SIGMA han
intervingut de manera decidida fins avui en totes les actuacions de planificaci i
posterior execuci de grans infraestructures: lA-26 i la C-66 al seu pas per la comarca.
A ms tots plegats estan treballant amb una implicaci similar en la planificaci de la
nova variant dOlot i de Les Preses o en la traa de modificaci de lA-26 al seu pas
per la Vall de Bianya.

El desenvolupament daltres obres importants pel territori, per de menor magnitud,

que han estat realitzades en els ltims temps a la nostra comarca, tamb han tingut la
participaci dels equips tcnics SIGMA, en aquest sentit cal destacar: les millores en
els tnels de Collabs i la construcci del tnel de Sant Esteve den Bas. Entenem que
quan sha pogut actuar en la planificaci i concepci de les obres ha suposat una
millora ambiental evident de les mateixes. Per donar-se compte del que significa aix,
nomes cal que considereu lA-26 al seu pas pel Parc Natural (dOlot a Montagut) i la
mateixa carretera a partir dArgelaguer (on no es va poder intervenir en la fase de
planejament de lactuaci), pel que fa a la recuperaci de la cicatriu i la seva integraci
en el territori.

Bona part dels residents de la nostra comarca shan queixat sempre duna manca
efectiva en les comunicacions, dun punt de vista de sostenibilitat a llarg termini s un
handicap important no disposar de tren, entenent que aquesta infraestructura de
comunicaci est cridada a tenir un paper significatiu a llarg termini com a mitj de
comunicaci amb poc impacte ambiental. Considerem que la Garrotxa s la capital de
comarca amb ms poblaci que no t un enlla directe ferroviari amb la resta de
territori catal. En aquest sentit existeix un treball encarregat per lAjuntament dOlot
que reivindica la voluntat del territori en relaci a la necessitat de que el projectat tren
transversal passi per la nostra comarca. s cert que aquest document tcnic va
concitar algunes controvrsies poltiques per entenem que reflectia una realitat clara,
la voluntat de formar part de la xarxa ferroviria de Catalunya com a ndul, ms que la
simple voluntat de tenir tren ja que esdevenir un punt final de trajecte no pot aportar
valor com a sistema eficient i segur de comunicaci i relaci.

Encara a un altre nivell per molt important la comarca ha estat al marge del
desplegament de la xarxa de comunicaci per fibra ptica, tot i que es disposa de la
xarxa de fibra de telefnica, no es pot assegurar ni un preu just, ni qualitat en la
senyal, ni menys competncia entre operadors. s per tot aix que sintenta impulsar
el desplegament de noves xarxes de fibra amb vocaci duniversalitat i competncia
plena entre operadors.

El vectors clssics de la sostenibilitat, el creixement de les necessitats en

relaci al augment de la poblaci.

Levoluci histrica dalguns vectors ambientals significatius per la sostenibilitat del

territori

Per entendre com ha variat dun punt de vista ambiental el nostra territori, ens cal tenir
present la histria recent, daquesta manera podem veure que dels anys 50 del segle
passat fins a principis daquest segle levoluci dalguns parmetres que tenen
incidncia en la gesti del medi i han estat avaluats de manera suficient durant el
temps tenen un comportament que podem explicar com segueix:

Poblaci: tot i que no s un vector ambiental en si mateixa, la recollim en aquest punt

com a referent i comparatiu de la resta de parmetres. Aix la poblaci de la comarca
sha incrementat 1,33 vegades passant dels 41.000 habitants dels anys 1950 als
56.000 actuals. Aquest creixement de poblaci no ha estat simtric en tot el territori,
mentre que Olot ha ms que doblat sobradament els seus residents (dels 15.000 als
ms de 33.000 habitants), lrea metropolitana dOlot ha mantingut i augmentat
significativament el nombre dels residents, si b de manera tranquilla, mentre que la
resta de municipi i en especials els petits nuclis ms allats han anat quedat despoblats
o amb poblacions residuals. Per tant es percep la migraci general del camp a la ciutat
que sha donat arreu en aquest perode. Daltra banda ajuda a entendre laugment del
nivell de poblaci en un entorn en baixa natalitat com el nostre, les fortes migracions
produdes els anys 60-70 (pel desplaament de poblaci espanyola) i els anys 90 (amb
la incorporaci de poblaci majoritriament extracomunitria).

Consum de sl urb: en aquest aspecte es pot veure un creixement docupaci de sl

per residncia i activitats industrials que s de 6,55 vegades entre els anys 50 del
segle XX i principis del XXI (passant de les 210ha. a les 1586, aquestes dades
consideren el sl residencial, industrial i urbanitzable). Aquesta dinmica est
fortament lligada a dos aspectes, duna banda la disminuci de membres de les
famlies nuclears i daltra a la reconfiguraci de les installacions industrials i la seva
ubicaci en polgons segregats de les zones residencials.

Consum daigua: aquest vector, amb gran importncia ambiental, ha tingut un

important creixement en el consum durant el perode analitzat amb un increment de
8,0 vegades el consum (dels 1,35Hm3 als prcticament 12Hm3). En aquest sentit
shan donat canvis transcendents amb la millora (o implantaci) dels serveis
dabastament municipal, lincrement de la despesa en usos sumptuaris (piscines,
neteges de vehicles, reg de jardins,....) aix com laugment de la higiene i la disminuci
dels membres per residncia. De tota manera els increments ms importants de
consum shan de buscar en la indstria i el reg agrcola. s remarcable de tota manera
que a partir dels any 90 es dna una lleugera contenci en la demanda, que es pot
explicar per lentrada en funcionament del cnon de laigua i la seva incidncia en la
producci que obliga a lestalvi o a buscar mesures alternatives a lincrement de
consum. Daltra banda en el camp agrcola no es pot observat una reducci per s
una gran incidncia de la pluviometria en el seu comportament, que t importncia en
el manteniment de les reserves en moments crtics.

Producci de residus: la producci de residus s un ndex clssic del nivell de vida

duna poblaci, en el cas de la Garrotxa observem en el perode referit un increment
de producci de 7,5 vegades (de les 6.000tones/any a les prcticament 45.000
tones/any de lany 2007, incloent tots els residus menys els ramaders i els de
construcci). En aquest aspecte sha de considerar a ms de lincrement de la
poblaci, la millora de vida observada, la implantaci duna cultura dusar i llenar o el
que es coneix com obsolescncia programada en molts aparells. No s pot
menysprear lincrement en els ltims temps del perode de producci de residus
procedents de lindustria, servei i comer (que han arribat fins el 35% del total de
producci). En aquest aspecte lnic efecte que es pot observar respecte a la
producci de residus es deriva de la crisi, mentre que els increments de cost
(importants en tot el perode) han tingut un efecte no mesurable en el control de la
producci.

Consum denergia: el consum denergia s el que ms ha augmentat durant el perode

estimat arribant a multiplicar-se per ms de 10 vegades el consum (dels 400GW totals
agregats fins els 5500GW actuals, es consideren totes les energies). Shan de
considerar els forts increments derivats del transport i de la indstria, per tamb els
lligats al que es considera increment de la qualitat de vida (sha de considerar que
cada producte porta associada una empremta energtica acumulativa referida a
lenergia necessria per arribar fins lestadi actual que ha acumulat durant el seu cicle
de vida). Aquestes dades shan de considerar estimatives i especulatives, ja que
deriven dels valors agregats disponibles amb un nivell de garantia ms aviat baix, per
es considera important donar-les com a referncia i per tal de mostrar que en realitat
lenergia s el vector ambiental que ms augmenta amb el pas del temps.

Figura 19.- Representaci de la variaci que sha donat en alguns vectors ambientals
comparats amb la variaci de poblaci, dels anys 50 del segle XX fins els primers anys
del XXI. Els increments sexpressen com a creixement dels consums des de lany
inicial amb les respectives unitats de cada vector (Tones/any, GW/any, Hm3/any i Ha
totals), es pot seguir ms detalladament lexplicaci en el text. Dades de la xerrada: La
Garrotxa, a la cerca dun nou model territorial, feta a la Fundaci Atena per F. Canalias
i J. Vicens lany 2009, revisades. Per lenergia les dades sn extretes del programa
denergia de la Garrotxa 2010-2015, SIGMA.

Tots els vectors estudiats, excepte per la poblaci (que mostra un creixement lligat a
les corrents migratries dels anys 70 i 90 i un creixement molt moderat la resta del
temps), mostren creixements que poden ajustar-se de manera directa amb corbes
exponencials, aix ens indica que aquests vectors han tingut creixements sostinguts,
molt importants i accelerats amb el temps. Aquesta dinmica de creixement no
considera de cap manera la limitaci dels recursos i obeeix a un model pur de gesti
de la demanda que considera lexistncia infinita de recursos i disponibilitat total
denergia. Sha de dir que es pot apreciar en els ltims temps una certa disminuci en
els creixements, ms per causa de la profunda crisi en que ens trobem que per un
canvi de poltica o del paradigma econmic imperant.

Entenent que la situaci de gesti de la demanda no es pot mantenir a llarg termini,

per les limitacions evidents del nostre escenari biofsic, per tamb per la impossibilitat
de disposar de fonts denergia segures i creixents de manera indefinida. Es planteja
que cal fer una transici clara a sistemes de gesti dels recursos en els que caldr
ajustar les disponibilitats de recursos a les necessitats reals dels sistemes amb la
mirada sempre posada en garantir la sostenibilitat a llarg termini i la provisi dels
serveis ecosistmics essencials per mantenir la vida.

La transici cap a sistemes de gesti dels recursos, el cam cap a la sostenibilitat

La metodologia de treball en que es configura a la comarca: el model de transici cap

a la sostenibilitat, est articulat en base a plans i programes dactuaci temporals que
sn proposats i redactats en la seva majoria pel SIGMA i aprovats pel Consell
dAlcaldes de la comarca, desprs dels corresponents processos de participaci
ciutadana i informaci pblica. Aquests plans i programes fins avui no han estat
homogenis, ja que han sorgit ms de les necessitats de cada moment que duna visi
general que ha tardat a concretar-se, de tota manera al final sorgeix la necessitat de
veure el conjunt com un tot integral, i entendre les interaccions i relacions que es
donen entre els diferents camps dactuaci.
Figura 20.- Representaci esquemtica dels plans, programes i documents
(planigrafia) existents a la comarca relacionats amb la gesti del medi ambient, es
poden veure les interrelacions entre els diferents documents i la seva vinculaci, aix
com les normes de rang superior que els justifiquen i condicionen. Elaboraci SIGMA.

1. Latmosfera i laire

Aquest s un camp de treball relativament inexplorat i sistematitzat dun punt de

control ambiental, i menys encara a la nostra comarca, que no t pressions importants
que puguin afectar la qualitat de latmosfera i laire. Tot i aix es disposa de mapes de
qualitat acstica de tots els municipis redactats lany ....... i aprovats pels diferents
ajuntaments que sn el que marquen les capacitats mximes de soroll i vibracions
admissibles en cada espai. Tenen una importncia significativa en la gesti de les
activitats econmiques i els assentaments de poblaci.

Igualment podem disposar del mapa de contaminaci lumnica de la comarca, que a

ligual que els de contaminaci acstica defineix els mxims demissi de llum
admesos per assegurar un cel fosc, que sigui compatible amb la vida normal de la
poblaci.

Tamb en aquest apartat disposem de les lectures efectuades durant els anys 2012 i
2013 de les radiacions electromagntiques en diferents llocs de la comarca, que en el
seu conjunt conformen una visi general respecte a aquest tipus de radiaci en el
nostre territori. Tots els valors detectats estan molt per sota dels permesos en la
normativa actual.

Daltra banda tenim a la comarca una xarxa formada per ..... estacions
meteorolgiques automtiques que recullen dades de temperatura, precipitaci,
direcci i intensitat del vent de diferents llocs del territori. Aquestes estacions tenen
una significaci especial juntament amb els sensors (amb un nombre de.........) que
permeten fer un seguiment de la qualitat de laire, en el marc dels nous models de
gesti del medi molt ms integrals.
 2. Laigua

De resultes de laprovaci de la directiva marc daigua (2000/60/CEE), es pot parlar del

cicle de laigua en el marc dun sistema de gesti integral, tot i aix es poden
considerar tres nivells separats: aigua medi (control de la qualitat hidromorfolgica i
biolgica del medi), aigua recurs (aigua dabastament) i aigua qualitat (estat dels
aqfers i depuraci), Aquest s el marc dactuaci en que es mou el programa del
cicle de laigua de la Garrotxa 2010-2015.

En aquest apartat ens ocuparem nicament dels aspectes dabastament i sanejament

ja que la resta del cicle de laigua: control de la qualitat hidromorfolgica i biolgica del
medi i gesti dels aqfers ha estat abordat en apartats anteriors del document.

La demanda de recursos hdrics

Zona dextracci urbana industrial agrcola total

Conca alta del Fluvi 3,19 3,73 2,21 9,12
Santa Pau 0,13 0,05 0,12 0,31
Riudaura 0,04 0,007 0,26 0,07
Alta Garrotxa 0,20 0,20 0,00 0,40
Vall del Llierca 0,08 0,07 0,20 0,36
Baixa Garrotxa 0,26 0,29 0,26 0,81
Vall del Brugent 0,29 0,06 0,10 0,45
Vall del Llmena 0,03 0,08 0,07 0,18
Mieres 0,04 0,005 0,02 0,07
Total 4,26 4,50 2,99 11,75
Quadre 5..- Extraccions daigua segons els usos i les zones extractives, sintenta
diferenciar les zones en relaci als aqfers per posar en evidncia la pressi respecte
a aquests, tots el valors en Hm3. Programa del cicle de laigua de la Garrotxa 2010-
2015.

Prcticament el 80% de la demanda de recursos hdrics avui est centrada en la conca

alta del Fluvi, laigua daquests abastaments surt en la seva totalitat de laqfer
alluvial i alluvial volcnic de la Vall den Bas. El desplaament de la indstria comarcal
daquesta zona cap a la zona del Llierca (en aquest cas cal considerar les aiges
procedents del Alta Garrotxa i de la Vall del Llierca) crea una certa dificultat
dabastament a ms de lobligaci de millora de la qualitat de les aiges, per la seva
elevada crrega de sulfats. Aquesta mateixa situaci es dna a la zona de Besal.

s Dotaci Unitats
Domstic 165 l/hab i dia
Industrial 60 m3/ha i dia
Ramader 2,22 m3/caps* i dia
Reg 2,250 m3/ha i any

Quadre 6..- Dotacions daigua pels diferents usos a la comarca. * es refereix a caps
danimals grans (sense aus i conills). Les dotacions domstiques fluctuen entre els
153l/persona dia i els 201l/persona dia, en funci de la mida de les poblacions.

Les dotacions daigua sn variants en funci dels seus usos, per tamb segons els
municipis i les tipologies de les empreses. A ms de les dotacions cal considerar el
nivells de prdua de les xarxes de distribuci en relaci al aprofitament real de les
aiges abastades (els rendiments de les xarxes estan entre el 80% i el 54%). Les
dades de prdues igual que la configuraci i estat de la xarxa sn conegudes grcies
als plans directors dabastament que tenim de tots els municipis de la comarca. 9 dels
21 municipis tenen serveis daigua municipals, mentre que la resta de municipis tenen
serveis de gesti indirectes.

Millora de la qualitat de les aiges, sanejament

Caracterstiques dels sistemes de sanejament de la

comarca
Nombre depuradores 21 plantes
Poblaci equivalent 95.006 habitants
Poblaci real servida 49.800 habitants
Crrega industrial 45.206 habitants
Collectors en alta 54,4 Km
Estacions de bombeig 40 bombaments
Cabal tractat 7,17 Hm3/any
19.650 m3/dia
Crrega contaminant 5.375 kgDBO5/dia
Consum energtic 4,41 GW/any
0,61 KW/m3
Producci de fangs 8.811 tones/any humits
6.251 tones/any 25% humitat

Quadre 7..- Caracterstiques generals dels sistemes de sanejament de la Garrotxa,

programa del cicle de laigua de la Garrotxa 2010-2015.

Els tractament de les aiges residuals han suposat una millora evident dels nostres
rius i rieres, tot i aix es donen episodis de contaminaci deguts sobretot a les
limitacions de tractament derivats dels sobreeiximents dels collectors i les plantes en
temps de pluja sense poder garantir el nivell de diluci de les aiges suficient. La
poblaci total servida pels diferents sistemes de sanejament s del 89% del total de la
comarca, queden sense sanejament alguns petits nuclis de la comarca.
Quadre 8.- Poblaci real i equivalent que tracta cada depuradora de la comarca, cabal
nominal de les installacions i cabals mitjos tractats els anys 2007-2008 i 2009.
Significaci de la crrega segon els seu origen domstic o industrial. Programa del
cicle de laigua de la Garrotxa 2010-2015.

3. El residus

La gesti dels residus es va iniciar com una necessitat de carcter sanitari i per evitar
la propagaci depidmies, durant el temps ha anat avanant cap una consideraci
dels residus com a recurs encara aprofitable, cosa que obliga a la seva separaci i
reutilitzaci, fins arribar a la visi actual que camina cap al concepte deconomia
circular, una gesti integral de materials que eviti els residus no reutilitzables en totes
les seves formes. En aquesta lnia es troben les consideracions de la directiva
comunitria 2008/98/CE, que determina la prelaci clara del tractament de residus:
reducci, recuperaci, selecci, valoritzaci i disposici final. A la nostra comarca la
gesti dels residus ha buscat sempre lequilibri entre els costos del sistema i
lefectivitat de la gesti, de manera que la primera ha prevalgut sobre la segona si
saconseguia complir amb els mnims demanats per les diferents normatives. Daltra
banda la visi comarcal en la gesti dels residus sha encaminat a assegurar la
independncia del territori respecte als sistemes de tractament externs, aquesta era
lestratgia definida en lltim programa de gesti de residus 2007-2012 (prorrogat
tcitament fins el 2015). Aquesta voluntat sha de veure com una manera de poder
garantir els costos a futur respecte a la gesti dels residus.

En el tractament de residus sha produt un fet que ha marcat de manera especial la

dinmica respecte als costos que hi sn imputables: totes les actuacions de millora i
separaci que shan desenvolupat amb el temps comporten un encariment real del
tractament (els ingressos percebuts pels materials seleccionats rarament compensen
la totalitat dels costos de recollida i gesti del sistemes implantats), el que dificulta la
competncia en preu amb un sistema de deposici final en abocador (que s el ms
barat dels sistemes de tractament), sobretot si no sapliquen sancions per
incompliment. En els ltims temps aquesta situaci es vol corregir amb laplicaci de
taxes i cnons per lentrada en abocadors i incineraci dels residus, com a sistema de
millorar la viabilitat econmica dels sistemes previs de selecci. Aquesta situaci (en
procs dimplantaci) determina que el sistema de costos de gesti de deixalles no
estigui madur i per tant es donin increment significatius en els costos un any darrera
laltra, que sn difcils dexplicar en un moment de reducci de producci.

Figura 21..- Evoluci de la producci de residus per habitant a la comarca, es separen

els residus domstics dels comercials, industrials assimilables i serveis, tot per
referits a kg/hab i dia. Elaboraci SIGMA.

Figura 22..- Evoluci dels kgs dentrada al abocador de la Garrotxa (dalt) i dels
increment efectius de les recollides selectives a la comarca (baix). Elaboraci SIGMA.

Figura 23.- Representaci de la selecci percentual de residus en les diferents

fraccions selectives a la comarca (dalt), evoluci temporal dels residus industrials
declarats a la comarca entre 2002 i 2013 (baix), segons dades ARC. Elaboraci
SIGMA.

4. Lenergia
Lenergia s probablement el vector ms important en relaci a la sostenibilitat (en el
fons s el vector motor ja que qualsevol activitat o producte que desenvolupem
demanda energia), a lhora que s el ms complexa destudiar donat que la seva
gesti est en mans privades i les dades sn parcials i difcils de disposar. En aquest
sentit recollirem en aquest document les dades que tenim a disposici en gran part
extretes del Programa denergia de la Garrotxa 2010-2015.

Quadre 9.- Les capacitats de producci denergia elctrica a la comarca lany 2010.
Dades del Programa denergia de la Garrotxa 2010-2015. Elaboraci SIGMA

Les existncies de fonts denergia a la comarca es concentren en les capacitats

hidroelctriques (limitades), les generades pel sl (fotovoltaica avui redudes) i les
procedents de la biomassa (poc explotades). Per tant les capacitats del nostre territori
per poder disposar denergia suficient estan compromeses, avui, a ls de font fssils
denergia (gas i petroli) sobre les que no tenim cap mena de control.

Quadre 10.- Demandes energtiques a la comarca expressades per sectors, lany

2010, diferenciades entre electricitat i combustibles. Totes les dades en GWh/any.
Dades del programa denergia de la Garrotxa 2010-2015. Elaboraci SIGMA.
Costos de les infraestructures i la gesti ambiental a la Garrotxa

Les inversions de la comarca amb infraestructures ambientals es poden

seguir a continuaci, els valors expressat ho sn en M (milions deuros) i
sn extrets dels diferents documents a labast (liquidaci dobres, estudis
de costos, liquidacions de pressupost,...). Es contemplen nicament les
infraestructures de carcter pblic sobre les que es t referncia directa.

1. Inversions en infraestructures de serveis lligats al medi

ambient
Infraestructures Nombre en Valor dinversi i/o
servei actius
Sistemes dabastament 21 36,59
Sistemes de sanejament 21 32,08
Planta de compostatge 1 8,03 *
Abocador 1 9,23 **
Deixalleries i transfer 3+1 0,53 + 0,45
Laboratori polivalent 1 0,90
Total inversions 87,81
* la planta de compostatge tracta unitriament els fangs de depuraci i la
fracci orgnica dels residus en els mateixes installacions, ** inclou el cost
de la compra dels terrenys.

2. Costos dexplotaci dels sistemes

Serveis Abast del servei Cost
Abastament Manteniment reposici 0,15
Explotaci 2,44
Sanejament Manteniment reposici 0,35
Explotaci 3,01
Planta compostatge Manteniment reposici 0,10
Explotaci 0,84
Abocador Manteniment reposici 0,10
Explotaci 0,88
Deixalleries Explotaci 0,33
Recollides residus Explotaci 3,45
Serveis de protecci Actuacions 1,19
Laboratori Polivalent Explotaci i reposici 0,12
Total Manteniment 0,60
Explotaci 12,16
Sha separat per cada servei els costos de manteniment i reposici
assignats actualment i els dexplotaci. Les reserves esperables per fer
front a les necessitats de reposici haurien destar al voltant dels
3,1M/any equivalent al 50% de les despeses dinversi de les
installacions existents.

3. Els costos de gesti dels sistemes

Serveis Cost
Serveis urbanstics i enginyeria* 1,11
Serveis ambientals 0,76
Laboratori polivalent 0,20
Serveis de protecci del medi* 0,41
Costos de personal dedicat al seguiment, control i gesti administrativa
dels serveis a tota la comarca.*inclou PNZV i CAG..
Quadre 11.- resum dels costos imputables a la gesti del medi ambient a la comarca
de la Garrotxa, el finanament dels costos es variable: inversions i protecci del medi
finanament Generalitat, despesa corrent i reposici, pressupostos municipals.
Elaboraci SIGMA.

Encarant el futur, la resilincia com eina dadaptaci als canvis i millora efectiva
de la sostenibilitat

La necessitat de definir un espai segur: el sostre ambiental i el terra social

La necessitat de poder definir un espai confortable per garantir la vida i la seguretat de

les societats humanes s cada vegada ms indiscutible al temps que urgent.
Formalment aquest espai es defineix com lespai entre un terra social (Kate Rawort,
2013) i un sostre ambiental (Johan Rockstrm, 2012).

Figura 24..- Representaci de lespai segur entre el sostre ambiental (definit per els
indicadors: canvi climtic, consum daigua dola, cicles del fsfor i nitrogen, acidesa
dels oceans, contaminaci qumica, emissions daerosols a latmosfera., esgotament
de la capa doz, prdua de biodiversitat i canvis en els usos del sl) i el terra social
(definit per els indicadors: aigua i sanejament, ingressos, educaci, resilincia,
participaci, treball, energia, equitat social, igualtat de gnere, sanitat, alimentaci),
lespai segur per la vida seria el pintat de color verd en la figura. Reprodut de Kate
Raworth, explorin doughnut econmics

Tot plegat es deriva dentendre que estem en un entorn finit i molt interrelacionat i que
cada un dels nostres actes t afectacions sobre el conjunt. Daquesta manera no es
pot evitar la variaci i el canvi, per la supervivncia del sistema solament es pot
garantir si els canvis produts no sobrepassen els lmits i la capacitat dabsorci dels
sistemes naturals que en definitiva sn els provedors dels serveis ecosistmics bsics
imprescindibles per la vida.

Tant la magnitud del canvi com la seva velocitat sn factors molt importants a lhora de
que siguin assumibles pels ecosistemes. Per tant en una lgica humana no s tan
significatiu el canvi en si (manteniment de determinades condicions i estructura dels
ecosistemes) com el manteniment de les capacitats dadaptaci dels ecosistemes per
assegurar la prestaci dels serveis essencials (provisi dels serveis bsics pel
manteniment de la vida tal com lentenem).

En lactualitat per ens cal reconixer que la nostra ignorncia respecte a les
limitacions i funcionament dels ecosistemes solament s comparable a la nostra
arrogncia i agosarament en la generaci dimpactes i presa de decisions amb poc
coneixement i informaci. No podem seguir pensat en els termes utilitzats fins avui de
correcci dels impactes ambientals com a soluci per les actuacions inadequades, cal
treballar en la lnia de prevenci i comprensi dels impactes que segurament obliga a
tenir molt ms present el principi de precauci.

La resilincia territorial

Resilincia una metodologia per la sostenibilitat

Lluny del que avui sembla, el terme resilincia va ser creat en el camp de
lecologia per definir la capacitat de resistncia dels ecosistemes per
mantenir-se, adaptar-se i resistir els canvis i pertorbacions que els
afectaven.

Acceptant aquest origen i reconeixent que nosaltres (lespcie humana)

forma part dels ecosistemes com qualsevol altre esser viu (Margalef,
1974), podem arribar a definir la resilincia dun punt de vista ms general
com: la capacitat de prevenir, aguantar, respondre, recuperar i aprendre de
qualsevol situaci (PARRA, L. Fontanals, 2012). En el marc que estem
referint encara es fa ms clar el concepte amb la definici que proposem
(SIGMA, 2014): propietat dels sistemes socioecolgics, complexes i
interrelacionats, que permet la seva gesti proactiva per afrontar situacions
de canvi i continuar garantint el seu desenvolupament com a sistema.

Per la seva versatilitat entenem que la metodologia i les eines derivades

de la resilincia plantejada pel mtode HAZUR (Opticits, 2013) ens
poden ajudar de manera molt especial en el trnsit cap una millor capacitat
dadaptaci i resistncia als canvis. No solament pel que fa a la gesti dels
serveis i les nostres actuacions, sin tamb i de manera especial en la
comprensi i millora de gesti dels nostres sistemes naturals.

Estem en disposici de dir que shan iniciat actuacions en la lnia de millora de la

resilincia en els serveis bsics amb la creaci de les TTR (taules sectorials de
resilincia), aquestes taules sn llocs de trobada dels diferents operadors de serveis
bsics (electricitat, aigua, residus, telefonia, mobilitat, sanitat, ....) en que es posen en
com els possibles impactes que poden afectar als sistemes sobre aquest
coneixement sarticulen els protocols, mtodes i projectes de millora que han dajudar
a millorar la resilincia dels serveis.

No satisfets amb aquesta visi utilitarista del concepte, estem treballant en el

desenvolupament dun projecte que ha de permetre millorar la resilincia del territori a
llarg termini. Entenem aquesta resilincia territorial com imprescindible, en el sentit que
cal assegurar la provisi i garantia dels serveis ecosistmics i que aquest extrem
solament es pot assegurar amb actuacions lligades a la preservaci i defensa dels
serveis ecosistmics, que obliga a la defensa dels hbitats i la biodiversitat despcies
que avui tenim (per una major comprensi, penseu en el cas especfic de laigua, ja
podem tenir un bon i eficient servei, que pot ser fins i tot resilient, si no tenim
assegurada la provisi daigua, no tenim res).
Entenem aquest procs de millora com un clar avan en la prevenci demergncies i
situacions de risc, sigui derivades de situacions adverses i puntuals o siguin derivades
dels processos obligats dadaptaci als efectes del canvi climtic. Entenem que una de
les eines que justifica els esforos en aquest cam s la capacitat de simulaci i de
collaboraci ex-ante dels diferents actors que estaran implicats en la soluci i millora
dels problemes, aquesta estratgia ens permet avanar cap a un sistema de treball i
dactuaci proactiu, lluny del reactiu actual, que permet assegurar una molt millor
adaptaci als canvis.

Figura 25..- Representaci esquemtica de la proposta de model de gesti integral

dels sistemes naturals i la societat (resilincia territorial), considerant els impactes i les
pressions i les seves afectacions sobre els serveis ecosistmics, inspirat en el projecte
LTER. Elaboraci SIGMA

La capacitat de crrega del territori

La capacitat de crrega del territori vol ser lexpressi formal de la poblaci que aquest
pot suportar. En realitat el que normalment es fa s calcular el territori que una
determinada poblaci pot suportar, ms que el territori que demanda una determinada
poblaci. Tot el sistema de clcul associat est fortament imbricat en la riquesa i les
necessitats de la poblaci del territori concret que sn totalment variants. Amb el
coneixement actual podem solament arribar a la determinaci de la capacitat de
crrega duna manera molt rudimentria, per fer-ho acceptarem com a correctes pel
nostre entorn les necessitats de territori per persona proposades per M. Wackernagel i
W. Rees, en el seu estudi Nuestra huella ecolgica, reduciendo el impacto humano
sobre la Tierra: 0,6Ha, de bosc, 0,6 Ha. de praderies, 0,25 Ha de sl agrcola, 0,06 Ha.
de terrenys urbanitzats i 0,5 Ha de mar, totes les superfcies per persona.

Tot i la dificultat i al fet que es tracta clarament duna estimaci, pensem que no podem
deixar de fer en aquest punt una primera aproximaci al clcul de la capacitat de
crrega de la nostra comarca. Per fer els clculs sutilitza la poblaci resident del 2014,
56.000habitants.

Les dades deixen en evidncia que fins i tot un territori com el nostre, considerat rural,
no est en disposici de mantenir una poblaci com lactualment resident a llarg
termini amb el metabolisme elevat al que estem acostumats. Amb tot entenem que
seria possible mantenir un alt nivell de sostenibilitat rebaixant les nostres expectatives
sobre el creixements urbans, augmentant la nostra disponibilitat de sl agrcola i
mantenint el sl forestal i les praderies

Tipologia de sl / Ha Necessitats Residents a Diferencial

espai existents totals sostenibilitat de
a la comarca habitants capacitat
comarca Ha. habitants
Sl forestal + prats 63.334 67.200 52.778 -3.222
Sl agrcola 6.064 14.000 24.256 -31.744
Sl urb i construt 2.364 3.360 39.400 -16.600
Superfcie marina 28.000 -
Superfcie protegida* 13.440

Quadre 12.- Clcul de la capacitat de crrega (poblaci) del territori de la Garrotxa,

segons la metodologia proposada per M. Wackernagel i W. Rees, Nuestra huella
ecolgica, reduciendo el impacto humano sobre la Tierra, 2001, LOM Ediciones. *la
superfcie protegida es considera com un 12% del total de necessitat de superfcie per
persona (2Ha). Elaboraci SIGMA.

El que de manera clara compleix la nostra comarca amb les dades actuals s la
garantia de seguretat pel que es consideren superfcies protegides per garantir la
biodiversitat, aproximadament es 2,98 vegades superior al que es considera necessari
(unes 40.000Ha, totals respecte a les 13.440 demanades).

Reflexi final

Veient la dimensi del repte al que ens enfrontem: la necessitat de poder garantir
labsorci dels impactes i les pressions en els sistemes naturals de manera que
aquests siguin capaos de seguir garantint la prestaci dels serveis essencials per
assegurar la vida tal com la coneixem, no es pot seguir treballant de manera sectorial
com fins avui, i sha de passar a una visi integral i holstica compartida, de la realitat
en que sintegrin a un mateix nivell leconomia, la societat i el medi.

Aquest canvi de paradigma, encara no ben assumit avui, ens obliga a un

replantejament total de les nostres actituds i models, en tots els sentits. Ens obliga a
una major collaboraci entre tots plegats, a la necessitat de valorar i identificar tant els
impactes com les pressions a llarg termini i comprendre la seva capacitat dafectaci
sobre el medi. En definitiva ens porta cap a la necessitat de millorar el nostre
coneixement respecte al funcionament dels sistemes naturals i la necessitat de no
sobrepassar la capacitat de crrega daquests sistemes ni dels territoris.

A un nivell encara ms gran ens obliga a deixar de banda els interessos particulars de
grup per entrar en una dinmica de collaboraci franca i oberta entre tots plegats,
superant els lmits del que significa el pblic i el privat per aconseguir un
desenvolupament harmnic del nostra territori i la seva gent.

Olot, La Garrotxa, desembre de 2015