You are on page 1of 137

48

48
DOSSIERS BARCELONA
C/ Llacuna, 161, 4a. plta.
ASSOCIACIONS
Tel. 932 918 888
Fax: 932 918 880
08018 Barcelona
tjussana@bcn.cat
www.bcn.cat/tjussana

Diversitat cultural iglobalitzaci: nous reptes per al moviment associatiu


Diversitat cultural i globalitzaci:
nous reptes per al moviment
associatiu

Participaci i Associacionisme
Diversitat cultural i globalitzaci:
nous reptes per al moviment associatiu

Jordi Pascual i Elena Rovira (coordinadors)

Fundaci Desenvolupament Comunitari


Coordinaci
TORRE JUSSANA

Disseny grfic, Filmaci, impressi,


encuadernaci, imatge i producci editorial:
AJUNTAMENT DE BARCELONA

Maquetaci: FUNDACI TAM-TAM

D.L.:

Abril de 2008

Imprs en paper ecolgic


PRESENTACI

El dossier nmero 48 que ara us presentem, fa un recull dalguns dels reptes que viu la nostra
ciutat i el nostre pas: la globalitzaci, la diversitat cultural i la convivncia. Tots ells ens mouen
a fer una reflexi conjunta i a extreuren conclusions estratgiques per a la participaci del mn
associatiu en el futur de Barcelona.

El mn associatiu no s estrany a levoluci de la nostra societat.


Ans al contrari, s part activa a lhora de donar resposta als reptes que viu la nostra
interrogants que desperten tots aquests processos que estem ciutat i el nostre pas:
vivint. La idea de corresponsabilitat pren ms fora dins la globalitzaci, la diversitat
daquest escenari, on Barcelona es fa i sentn com un projecte cultural i la convivncia
collectiu i volgudament compartit.

Us convido a llegir aquesta publicaci. Les reflexions i experincies que hi trobareu podrem
traslladar-les molt fcilment als canvis que sestan produint al moviment associatiu. Us encoratjo
a participar activament en aquesta transformaci de les relacions que est tenint lloc a Barcelona
i on, sens dubte, teniu un paper molt rellevant.

Jordi Hereu i Boher


Alcalde de Barcelona



NDEX

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Associacionisme en un mn globalitzat,
per Josep Maria Navarro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2. Associacionisme comercial, un mitj


de cohesi social i de cooperaci intercultural,
per Merc Zegr i Enrique Vidaurrzaga . . . . . . . . . . . . . 25

3. Diversitat religiosa i convivncia intercultural,


o com comenar a perdre la por a les mesquites,
per Jordi Pascual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

4. LAssociaci de Reis i Reines Llatines a Catalunya.


Un repte per a tothom,
per Doris Boira, Genisa Prats, Mximo Rodrguez
i Elizabeth Uribe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

5. Noves eines per a la gesti comunitria


de la diversitat cultural: els plans de ciutadania,
per Marta Domnech i Jordi Pascual . . . . . . . . . . . . . . . 87

6. Globalitzaci i tercer sector: xarxes internacionals


i moviments socials transnacionals,
per Gianni Orsini i Elena Rovira . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Sntesi i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127



INTRODUCCI

La nostra ciutat, el nostre pas, es troben immersos en dinmiques socials que tenen a veure amb
processos descala global. Cada cop ms, la interdependncia entre societats daqu i darreu del
mn s ms gran. En aquest marc de globalitzaci, la diversitat cultural que emergeix a cadascun
dels nostres barris i pobles, esdev una de les manifestacions ms visibles i indefugibles, perqu
ens interpella amb la irrupci de noves mirades i de noves formes de vida, que ens obliguen a
tots plegats a repensar la convivncia, les identitats... en definitiva, a repensar-nos a nosaltres
mateixos. El moviment associatiu no s ali a aquests processos de globalitzaci i diversificaci;
podrem dir, que ns un actor privilegiat, perqu s en el seu si on sesdevenen aquests canvis.

Les associacions han de respondre avui, doncs, a nous reptes. Els que planteja, duna banda,
la nova diversitat cultural, que implica compatibilitzar reconeixement de la diferncia i cohesi
social, i els que provenen del que sha anomenat la glocalitzaci perqu el global s present en
el local.

Lobjectiu de la present publicaci s aportar elements per plantejar i respondre millor a aquests
reptes. Es tracta, per un costat, de posar damunt la taula tot un seguit de debats i dinterrogants
que desperta la creixent globalitzaci i diversitat cultural a la nostra societat; i, per un altre, de
donar a conixer recursos (serveis, programes, experincies, referents) que poden servir a les
entitats per afrontar els esmentats reptes. I tot aix, partint de la perspectiva que dna la inves-
tigaci i la intervenci en mbits emergents com ara la immigraci i el comer, els moviments
juvenils transnacionals, la convivncia en el marc de la nova diversitat religiosa, o b la gesti
directa de plans de ciutadania.

Tots aquests temes sn tractats des de la perspectiva teoricoprctica de persones que formen part
de lequip tcnic de la Fundaci Desenvolupament Comunitari (FDC). Pensem que 15 anys de
trajectria en el camp de la recerca aplicada i la intervenci en els mbits de la interculturalitat,
el tercer sector i el desenvolupament local avalen els punts de vista que trobareu desenvolupats
en els diferents captols.

En concret, en el primer captol, Josep Maria Navarro fa una contextualitzaci de les principals
caracterstiques de les societats europees que sn pol datracci per a la immigraci del que sha
anomenat Sud i una reflexi general sobre la participaci de la poblaci nouvinguda en el movi-
ment associatiu local. Els tres articles que vnen a continuaci aborden tres mbits especfics
del mn associatiu. Aix, en el captol 2, dos membres de lequip de mediaci comunitria de la
FDC, Merc Zegr i Enrique Vidaurrzaga, socupen de larticulaci del comer estranger amb les
associacions de comerciants i de loportunitat que significa la seva inclusi com a element de
dinamitzaci del petit comer als barris i alhora com a element de cohesi social. En el captol 3,
sanalitza el camp de les associacions religioses per destriar el tractament de la diversitat religiosa
des de ladministraci local i el teixit associatiu, dels conflictes de convivncia que sovint han
acompanyat la implantaci duna comunitat musulmana en alguns barris de les nostres ciutats.
El quart captol aborda per tancar aquest bloc dmbits associatius especfics lexperincia de
constituci en associaci dels Latin Kings a Barcelona i la seva incorporaci al teixit associatiu de
la m dels serveis juvenils de la ciutat. De nou, s un equip de professionals que han intervingut
en aquest procs Doris Boira, Genisa Prats, Mximo Rodrguez i Elizabeth Uribe qui ens en
porta el testimoni, en aquest cas com a integrants del Servei de Mediaci Intercultural BCN-Media,
que forma part de lrea dAcci Social i Ciutadania de lAjuntament de Barcelona.


Ja en un pla ms metodolgic, Marta Domnech i Jordi Pascual, que han participat en la gesti de
diversos plans dacollida de la poblaci immigrada, presenten tot un seguit de recursos a labast
dajuntaments i entitats per poder tractar la diversitat cultural en lescala local. Tot i que ses-
menten diverses metodologies plans comunitaris, plans educatius dentorn larticle se centra,
sobretot, en els plans de ciutadania.

Finalment, el captol sobre globalitzaci i tercer sector, que signen Gianni Orsini i Elena Rovira,
membres de lrea internacional de la Fundaci Desenvolupament Comunitari, presenta els canvis
a nivell mundial que afecten el mn associatiu local, no tan sols com a condicionants als quals
les entitats han dadaptar-se, sin tamb com a oportunitats per actuar i influir a una escala ms
mplia.

Hi ha tres debats principals que travessen tots els articles, el desenvolupament dels quals troba-
reu resumit en la sntesi final, i que es poden plantejar en forma de tres interrogants:

Quin model dintegraci de la diversitat cultural volem per a la nostra ciutat?


Incorporaci individual i/o incorporaci collectiva de la poblaci nouvinguda al mn associatiu?
Com articulem associacions i comunitats?

Us invitem, doncs, a plantejar-vos, amb el suport i lesperonament dels articles que aqu us ofe-
rim, aquests debats en el si de les vostres entitats i mbits dactuaci.


1. ASSOCIACIONISME

EN UN MN GLOBALITZAT
Josep Maria Navarro Cantero

Credencials de lautor

Josep Ma. Navarro Cantero, llicenciat en Geografia i Histria General; antropleg social; vice-
president del Patronat de la Fundaci Desenvolupament Comunitari; coordinador de lequip de
mediaci comunitria i de cooperaci internacional en lesmentada fundaci; professor associat a
lEscola de Treball Social de la Universitat de Barcelona; president de lassociaci SODEPAU.

Presentaci de larticle

Aquest article introdueix aquest dossier a partir duna presentaci dels trets ms caracterstics i
significatius de les societats europees i occidentals del segle XXI, per passar, tot seguit, a plan-
tejar unes reflexions i unes hiptesis amb relaci a la participaci i implicaci dels nous vens
i venes, arribats a Catalunya en els darrers 10 anys, en el teixit associatiu barcelon i catal.
Proposa respostes, dubtes, i tracta dexplicar i tamb de buscar la manera denfortir aquest teixit
associatiu.

s una qesti de sentit com, per parlar de qualsevol tema social, o millor, per parlar de qualse-
vol aspecte de lacci civilitzadora de lespcie humana en les seves diferents etapes histriques,
buscar una contextualitzaci, establir el marc en qu es desenvolupen les diferents accions i
elaboracions humanes.
Reflexionar sobre lassociacionisme al segle XXI en una Barcelona global i cosmopolita, i a la
vegada plantejar en un article els reptes que suposen per al teixit social urb les noves migracions
i moviments humans procedents dels diferents continents (frica, sia o Amrica del Sud), ens
permet fer referncia a les diferents transformacions i canvis que shan succet en el nostre mn
ms immediat i ms lluny en els darrers, si ms no, 50 anys.

Semblaria, molts cops, que quan fem referncia a all que t relaci amb els moviments humans,
amb les migracions, no calen ms explicacions, ja que el fet migratori, la immigraci, seria una
categoria que sexplicaria per ella mateixa; quelcom atemporal, quelcom ahistric, fora del marc
de la dialctica social. De fet, tot all que t a veure amb les migracions, amb uns ssers ano-
menats immigrants, ha patit en els darrers dos decennis un procs de construcci ideolgica
responsable de la culturitzaci daquesta categoria, i del seu allament en tant que fenomen
hum, sense relaci amb altres esdeveniments socials, culturals, poltics i econmics, poc menys
que una categoria fora drbita, sense gravitaci terrenal. Lgicament parlem de com aquesta

 Mn globalitzat s un concepte que es fa servir per descriure les societats actuals, societats interrelacionades
i obertes a partir dels mitjans de comunicaci, de les relacions comercials, i de les possibilitats que propor-
cionen els viatges i els moviments humans. Tamb, denominarem aix a una etapa de la histria social i poltica
en qu viuen les societats humanes del planeta terra, a les darreries del segle XX i principis del XXI.
 Acci civilitzadora s tota acci humana de transformaci de la naturalesa i per tant de construcci de cultura;
i cultura sn les nostres institucions, les associacions, la manera com mengem i qu mengem, on vivim, com
ens comportem, com ens relacionem, etc. Tamb podrem utilitzar aqu la idea de civilitzaci proposada en El
final del patriarcat, en el sentit de fer civil la civilitzaci, i humana la convivncia.
 Segons el concepte desenvolupat pel socileg egipci Anouar Abdel Male.


categoria ha estat divulgada entre el gran pblic, i lopini pblica general. Aquesta elaboraci
ideolgica ve propiciada, segurament, per un seguit dagents, entre els quals trobem els mitjans
de comunicaci i els seus propietaris (amb adscripci de classe social, de sexe i de referents ideo-
lgics i valors culturals), que sn els responsables ms importants de les dificultats de comprensi
amb relaci als reptes que apuntvem, i que les migracions ens plantegen.

1.1 ALGUNES CARACTERSTIQUES DE LES SOCIETATS EUROPEES


OCCIDENTALS DE FINALS DEL SEGLE XX

Fet i fet, explicar alguna cosa comporta sempre destriar elements i aspectes. Segurament cap
explicaci cientfica s total o complerta. Triem, doncs, algunes caracterstiques de les societats
europees que creiem que sn significatives per emmarcar i contextualitzar certs fenmens humans
en aquest tombant de segle. Algunes sn caracterstiques especfiques de les societats europees
i no sn universalitzables per tant, sexpliquen en relaci al procs que segueixen les societats,
els pasos i els pobles que identifiquem dins ladscripci dEuropa occidental.

Una de les caracterstiques ms significatives daquestes societats, a la qual podem donar una
validaci planetria, seria el de la intensificaci de les migracions i moviments humans. Tot i ser
un fenomen hum intrnsec a la histria i a levoluci de la humanitat en plural, en els darrers 50
anys les migracions en volum de desplaaments i en limpacte que suposen a tots nivells, tant
en les societats de procedncia com en les de destinaci, sn quelcom fonamental per entendre
el mn actual. Les societats europees sn ara ms que mai societats molt ms plurals en la seva
composici, habitades per ssers humans dels cinc continents. A diferncia de les migracions
dels anys 50, 60 i principis dels 70 del segle XX, les actuals migracions, pel que fa als pasos
europeus, tenen lloc en un context econmic de menor demanda de m dobra estable. Dit duna
altra manera, els pasos europeus no necessiten tanta m dobra estable amb relaci a les dcades
anteriors, i tampoc amb relaci a la quantitat de fluxos humans disposats a emigrar dels pasos
de procedncia.

La segona caracterstica destacable seria, al nostre entendre, el final del patriarcat, o el procs
que condueix a aquest final, en el qual lhome perd el control de la sexualitat femenina i dels
fruits de la reproducci sexual. El final del patriarcat s el final del simblic mascul, i el que
aix suposa en coses concretes i quotidianes. Les dones en la seva pluralitat i multiplicitat de
procedncies (malgrat que no sempre ho sembli per la imatge que es construeix des dels mitjans
de comunicaci) assoleixen, en un procs difcil i contradictori, lespai que els correspon en la
construcci del mn actual. Dones de tot arreu alimenten elles soles les seves famlies, dones
de tot arreu se senten autoritzades per parlar i pensar sense el perms mascul, per proposar, per
transformar tradicions elaborades des de perspectives i mirades, fins ara, masculines. Les dones
de diferents procedncies sn ara mateix arquitectes de noves associacions i dun nou teixit asso-
ciatiu. Sn innovadores en originals moviments socials emergents que apareixen com a modernes
estructures civils de canvi social.

 Segons la Divisi de Poblaci de les Nacions Unides per a lany 2005, el conjunt de migrants internacionals
per al conjunt del planeta era de 191 milions de persones. Citat per La Vanguardia, dossier de gener-mar de
2007.
 Entenem per estable la m dobra dins del mercat de treball formal. Les darreres xifres publicades per lOCDE
donaven a Espanya entre un 27% i un 30% del PIB fruit del treball submergit, o economia informal.
 Aquest concepte ha estat encunyat per un collectiu ampli de dones aplegades a la llibreria de dones de Mil,
ara ja famosa. Vegeu El final del patriarcat. Barcelona: Llibreria Proleg, 1998. Aquest fenomen sociocultural
tamb seria, a lentendre daquest collectiu de dones, un fenomen universal, i implicaria les dones de tots els
continents.

10
Taps exposat al Frum Social Mundial celebrat a Nairobi (2007)

Una tercera caracterstica s la que el filsof Zygmunt Bauman qualifica de modernitat lquida.
Les societats europees viuen en un estat de transformaci i modernitzaci vertiginosa, que moltes
vegades ning no sap qu s ni cap on va. La modernitat s plena de riscos i dincerteses, i aix
comporta un gran i greu sentiment dinseguretat, de confusi i dambivalncia. Segurament len-
velliment de les societats europees i la prdua de pes de la demografia europea a nivell mundial,
contribueixen a fer pals, encara ms, aquest futur incert i lquid.

La quarta caracterstica es podria definir com a procs inquietant de prdua de cohesi, de fra-
gilitzaci social i de prdua didentitat collectiva i comunitria, a partir de diferents fenmens,
entre els quals trobem la fora ideolgica del missatge globalitzador a base de valors prefabricats
i usats com a exaltaci consumista i massificadora. Les nostres comunitats, els nostres barris, els
vens i les venes de les nostres escales sn menys part de quelcom proper, per acabar esdevenint
individus cada cop ms allats, emmagatzemats en cases aparentment lliures. s cert, per,
que la connexi a la xarxa virtual o Internet comporta la construcci de noves xarxes comunitries,
de noves i mltiples relacions on no hi ha un centre. Tamb s generadora de noves frmules
didentitats collectives intercomunicades. Nogensmenys, aquestes no substitueixen les xarxes de
proximitat i de vida quotidiana lligades al territori fsic de la nostra existncia.

Una cinquena caracterstica estaria lligada a la capacitat transformadora del moviment associatiu
impulsat per lara ja tradicional classe obrera, lassociacionisme de classe, fonamentalment sin-
dical, per sense oblidar altres frmules. Aquest moviment associatiu ha perdut fora transfor-

 Vegeu el llibre Fragilizacin de las relaciones sociales. Madrid: Crculo de Bellas Artes, 2007.
 Potser s aquesta la idea que ens vol transmetre aquell anunci dIKEA que parla de la repblica independent
de casa meva?
 Cal recordar aqu limportant i histric moviment popular i obrer vinculat a lanarcosindicalisme que va voler
vertebrar diferents tipus dassociacionismes, no estrictament lligats al mn sindical, com ara ateneus, societats
naturistes i esportistes, escoles modernes, etc.

11
madora i vertebradora10, ha perdut capacitat inclusiva i integradora de diferents sectors populars
de diverses procedncies geogrfiques. La prdua de capacitat vetebradora i de fora de canvi
segurament s fruit de lassoliment de moltes de les antigues reivindicacions plantejades per
aquest moviment (en el marc de lEuropa occidental), lascens social cap a classes mitjanes, un
canvi ideolgic i de valors dels sectors socials impulsors daquest moviment, i la construcci, ms
o menys reeixida segons el pas, dun cert estat del benestar. Segurament podrem parlar daltres
factors i aspectes (alguns per exemple relacionats amb la fallida dels estats anomenats de socia-
lisme real) com a explicaci de la prdua de fora i de capacitat vertebradora daquest moviment,
per resultaria llarg i ultrapassaria els objectius daquest article.
Lligada a lanterior caracterstica, en trobarem una sisena, ntimament relacionada amb la hist-
ria i el procs seguit per lEuropa occidental en el terreny del pensament poltic i de la construcci
dideologies transformadores. Aquesta sisena caracterstica la podrem caracteritzar com a disso-
luci de fronteres simbliques i tamb de fronteres concretes (referides a les poltiques efectives
en els grans temes socials) que diferenciaven les posicions clssiques de dreta i esquerra.
Segurament vivim ara un moment crtic i de canvi que pot comportar una reformulaci daquestes
posicions clssiques; nogensmenys, els processos seguits a nivell mundial en diferents regions del
planeta11 han posat lmits molt clars i definitius a la pretesa validesa universal dels parmetres i
dels temes centrals que definien aquestes propostes ideologicopoltiques. A lEuropa occidental
trobem nous moviments socials, noves perspectives culturals i filosfiques, una nova recomposici
de lestructura de classes socials (com esmentvem ms amunt), amb lascens i el canvi social
dimportants sectors i el sorgiment de noves polaritats i contradiccions socials representades per
sectors emergents, com sn els joves treballadors, el proletariat urb dorigen afric, asitic o
americ, el protagonisme renovat de les dones que soscaven els fonaments materials, simblics
i culturals del patriarcat, i levident crisi ecolgica i econmica. Tot aix ens fa pensar en altres
codis i paradigmes encara per aparixer i que de ben segur reformularan per complet el panorama
poltic, cultural i ideolgic.

Finalment, la setena caracterstica: Europa occidental en el seu conjunt12, i en les seves diferents
facetes, perd protagonisme a nivell mundial a favor o enfront de les noves potncies emergents
dsia i dAmrica del Sud. La prdua no solament se situa en el terreny econmic, sin en
altres terrenys estratgics: els valors i les propostes culturals europees ja no sn acceptades acr-
ticament amb validesa universal; la innovaci poltica i laprofundiment en aspectes tradicional-
ment europeus, com la democrcia, ja es produeixen en altres contrades (per exemple, al Brasil);
la demografia europea envelleix i retrocedeix en pes a nivell mundial...13 Sn alguns temes que
fan palesa lafirmaci anterior i defineixen la darrera de les caracterstiques que ens han perms
dibuixar el context per abordar la reflexi amb relaci a lassociacionisme glocal14.

10 Sha perdut el sentit simblic que aportava el ser, sentir-se classe obrera, i el conjunt daspectes i contin-
guts que aix comportava en la societat europea de finals del segle XIX i fins als anys 70 del segle XX. Vegeu
Una revolucin inesperada; simbolismo y sentido del trabajo de las mujeres. Madrid: Editorial Narcea, 2001.
11 A partir de diferents processos sociopoltics i culturals i ideolgics, sorgits en diferents continents (fonamental-
ment a sia i al nord dfrica), es replanteja la idea de modernitat com a sinnim deuropetzaci; o es replan-
teja el lloc que han docupar ideologies o plantejaments poltics que redefineixen o reutilitzen les tradicions i
les religions amb un nou llenguatge arrelat a les especificitats socioculturals. Parlem de la Xina, de lndia, de
lIran, del Vietnam... Parlem de nous moviments socials, anomenats des doccident moviments islamistes o
de vegades fonamentalistes.
12 I tamb els Estats Units, com a perllongament civilitzador daquesta nostrada Europa...
13 Aquest procs tamb t a veure amb limpacte provocat pel trencament del patriarcat.
14 O sigui, localment actiu i arrelat, per amb lligams i obertura a les influncies internacionals i globals.

12
1.2 UNA APROXIMACI A LASSOCIACIONISME EN EL PERMETRE
CONURB DE BARCELONA

Els darrers 30 anys, amb ajuntaments democrtics, han suposat un gran aven qualitatiu per a la
totalitat dels municipis de la perifria de Barcelona, aix com una millora efectiva de les condici-
ons de vida dels diferents barris barcelonins.

La possibilitat dassolir molts dels objectius que es plantejaven els moviments venals de la dca-
da dels 60 i els 70 del segle XX, ha estat doncs possible, la qual cosa ha perms consolidar durant
aquest perode una governana basada en lestabilitat poltica i social, i una particular continutat
dels governs municipals en aquesta rea geogrfica, que prcticament shan mantingut insubsti-
tubles durant aquest llarg perode (alguns durant ms de 20 anys).

Al llarg daquests anys (sobretot en els darrers 10 anys) i com a conseqncia de diverses circum-
stncies i canvis creixement urbanstic, noves infraestructures i intervencions de reforma urbana
fora radical en certs barris barcelonins, el comportament dels preus al mercat immobiliari, dife-
rents moviments humans i demogrfics associats o no directament a aquest creixement ens tro-
bem uns barris de Barcelona, i un seguit de municipis al voltant daquesta ciutat, sobretot els ms
petits i mitjans, que estan experimentant grans creixements i/o canvis de paisatge urb i hum.

Aquests grans canvis, associats a lassoliment de moltes reivindicacions histriques dels tradicio-
nals moviments associatius venals, i en el context o marc al qual fiem referncia ms amunt, ens
poden explicar com les frmules associatives que van donar llum a letapa democrtica estan en
franca decadncia, en una crisi evident. La capacitat integradora i dinclusi social daquests grans
instruments cvics de la nostra societat civil estan en una situaci de parlisi evident i palesa.

Per al costat daquest fenomen, i fruit dels canvis i transformacions esmentades a nivell local-
global, observem com apareixen noves associacions i nous moviments cvics que han tingut un
impacte ms que significatiu. Recordem, si ms no, la importncia principalment en la zona del
Barcelons i del Baix Llobregat i del Valls, de les campanyes a favor del 0,7% per als pasos
del Tercer Mn, i el conseqent desenvolupament (a finals de la dcada dels 80) dun tipus
dassociaci especfica, reivindicativa i alhora de carcter molt pragmtic: les anomenades ONG
de cooperaci; les campanyes a favor de la legalitzaci
dels immigrants sense papers15, o les mobilitzacions
altermundistes amb la conseqent creaci de plataformes
i associacions especfiques, algunes delles derivant en
demandes concretes a nivell local, com per exemple les
relatives a laprofundiment democrtic i a lobertura dels
governs municipals a una major participaci ciutadana a
partir de nous mecanismes de consulta i dimplicaci efec-
tiva en la governana local.

Recordem limportant impacte de la campanya Aturem


la Guerra, i la seva traducci local en la creaci de noves
plataformes amb la implicaci, de vegades activa i sig-
nificativa, de persones de procedncia magrib o daltres
pasos amb cultures musulmanes.

15 El moviment de Papers per a tothom.

13
En el mateix perode de temps tamb assistim al sorgiment de noves associacions venals lliga-
des a reivindicacions puntuals, molt locals i molt concretes, per no per aix menys importants
i significatives associacions que fora vegades senfronten amb les tradicionals associacions
venals16. Recordem diverses daquestes noves reivindicacions, amb diferent signe ideolgic i
tarann: les manifestacions contra la installaci despais de venipunci per a persones afecta-
des per drogoaddiccions, la reivindicaci de lAVE pel litoral o diferents manifestacions contra
infraestructures vials, com ara la del No al 4t cintur (recordem que aquesta s una antiga
reivindicaci venal).

Parallelament, sorgeixen nous moviments socials lligats a sectors socials emergents: joves urbans
relacionats amb la classe treballadora o amb classes mitjanes, per exemple, el moviment okupa
que, finalment i malgrat la temtica que vol enfrontar, solament acaba integrant joves de nacio-
nalitat espanyola, tot i que la problemtica de lencariment i lespeculaci amb lhabitatge colpeja
amb especial fora (agreujant les desigualtats socials) diferents sectors de classe treballadora i,
per suposat, els procedents daltres pasos. Tamb en aquest sentit sorgeix un dens teixit asso-
ciatiu (encara segurament incipient) lligat als nous sectors socials africans, asitics o sud-ame-
ricans, que sn treballadors majoritriament urbans. Aquest teixit associatiu t caracterstiques
socioculturals o recreatives, o de carcter religis i social, o de senzilla associaci aglutinadora
de paisans del mateix pas, poble, o regi, ms que no pas de tarann reivindicatiu. Algunes
daquestes noves associacions (poques, per) sacaben vinculant a algunes de les reivindicacions
i moviments que shan esmentat suara.

Aix doncs, el nou associacionisme lligat a tots aquests fenmens fa ms complex el panorama,
enriqueix el tipus i tarann de les associacions, promou noves reivindicacions17, per sembla que
no t gaire impacte a lhora dincorporar ms poblaci18 a la que podrem denominar societat civil
organitzada.

Efectivament, fent una anlisi de ms profunditat i apropant-nos molt ms al nou i vell asso-
ciacionisme, no es percep, en comparaci als anys 60 o millor els 70, una major participaci i
implicaci ciutadana. Moltes persones repeteixen vincles en diferents associacions, moviments i
reivindicacions. Veritablement, si hagussim de par-
lar dun punt dinflexi en aquesta tendncia, caldria
No es percep, en comparaci als fer esment a les reivindicacions del No a la Guerra
anys 60 o millor els 70, una major vinculades a la plataforma ciutadana Aturem la
participaci i implicaci ciutadana. Guerra, on veritablement es va trencar la tendncia a
Moltes persones repeteixen la repetici per un perode de temps, o caldria ano-
vincles en diferents associacions, menar la plataforma de les Terres de lEbre Contra el
moviments i reivindicacions transvasament i per una nova cultura de laigua19.

16 Vegeu si ms no la notcia a El Peridico del dia 28 dagost de 2007: Crispaci entre associacions de vens
de Barcelona. La meitat dels 10 districtes tenen entitats venals enfrontades.
17 Apareixen noves denominacions per catalogar certes reivindicacions i noves associacions: moviments o plata-
formes nimby, del meu problema o de la cultura del no. Aix ha estat tractat en larticle dOscar Rebollo
Cap a unes bones relacions entre els governs locals i el teixit associatiu. Barcelona: Flor de Maig, 2007.
Article indit.
18 Vegeu larticle citat dOscar Rebollo.
19 Lgicament aquesta darrera plataforma va tenir veritable incidncia organitzativa en les comarques del sud i
ponent de Catalunya, tot i la seva important influncia ideolgica i meditica en rees urbanes, concretament
en el Barcelons i la seva rea.

14
Es pot dir, doncs, que el teixit associatiu s ms plural20 que en dcades precedents, per tamb
s ms fragmentat, ms divers i menys articulat. Els grans actors associatius que van facilitar la
implicaci, la integraci, la inclusi social i la participaci dels nous catalans dels anys 50 i
60 han deixat (com ja sha comentat) dexercir aquesta funci, per no per manca de voluntat
explcita i poltica (malgrat que en alguns casos s podrem parlar daquesta absncia de voluntat
respecte dels nous vens, i ms si aquests sn estrangers), sin per esgotament organitzatiu, man-
cances dadaptaci als nous temps i als canvis abans esmentats, absncia de projectes concrets
i engrescadors per als nous sectors socials emergents, ja siguin joves o persones procedents de
lestranger... En fi, sha produt una mena de desgast en el lideratge associatiu adaptat als nous
temps. Per, com diem ms amunt, aquesta funci respecte de nous sectors socials, s tamb
extensible a altres sectors socials molt diversos que no sengresquen a participar, no simpliquen
associativament per raons diverses, o no senten la necessitat de formar part dalgun tipus das-
sociaci. Direm, duna manera agosarada, que no se senten formant part duna comunitat, sigui
de barri, carrer o escala.

En aquest sentit, aquestes febleses no sn solament atribubles a les dinmiques prpies de les
associacions, sin al marc i al context general descrit anteriorment, a les tendncies a lallament
individual i familiar, al desarrelament comunitari, a lafebliment dels vincles identitaris21, a la
prioritzaci consumista. s notable limpacte del sentiment generalitzat dinseguretat en els pro-
cessos de desconnexi associativa i comunitria, noms reactivats puntualment quan es detecta
el perill, i cal combatrel, dir no, o denunciar la falta de seguretat22.

20 Ms divers, i mostra ms diversitat en les maneres de fer.


21 Estem construint una societat individualitzada.
22 La major part de vegades percebuda, per sense base concreta o emprica basada en fets constatables o reals.
Cal veure i seguir els informes policials de victimitzaci i de incidncies realment delictives.

15
1.3 ELS REPTES DE LA PARTICIPACI EN TEMPS DE GLOBALITZACI

Com ja sha dit, avui dia lassociacionisme s ms plural i divers, per menys articulat, i es podria
afegir que la participaci ciutadana, en general, s menys nombrosa que en dcades anteriors.

Per tant, partim daquest marc ms local i proper i del context ms general abans dibuixat per
analitzar i apropar-nos a la participaci i a la implicaci associativa de les poblacions de diverses
procedncies que sinstallen a Barcelona i en lrea conurbana. En aquest sentit, com ja sha dit,
el que fins ara havien estat importants instruments dintegraci i inclusi social, han deixat de
ser-ho: parlem dels sindicats de treballadors i del teixit associatiu de carcter venal i de proximi-
tat de barri. Lambient de cultura poltica i els valors que es respiren tampoc conviden gaire a
una participaci ciutadana que engresqui i afavoreixi la implicaci en les diverses associacions del
territori. Sempre parlem, per, en lnies generals, ja que trobarem experincies locals en aquesta
rea geogrfica que sn molt interessants, com per exemple lobertura associativa a la participa-
ci de persones asitiques i sud-americanes a lOrfe Gracienc, el treball de codesenvolupament
al Marroc propiciat per la Federaci dAssociacions de Vens de Matar, amb la implicaci dun
collectiu de joves dorigen marroqu, el suport de lAteneu de Sta. Coloma de Gramenet Jlia
Romeva o la Coordinadora Premi per la Convivncia als collectius musulmans daquests muni-
cipis per mantenir oberta la mesquita en condicions de dignitat i integrada en la quotidianitat
urbana, s a dir, no segregada en la perifria o en un polgon industrial...

Trobarem fora exemples com aquests que, en tot cas, no desvirtuen lafirmaci de la baixa
participaci i la baixa implicaci ciutadana, i del comportament respecte al fet associatiu de les
poblacions africanes, asitiques o sud-americanes.

En tot cas, el que tampoc es pot fer sn afirmacions generalistes sense matisar un seguit de
qestions i aspectes que, en tot cas, ens han dajudar a entendre encara ms aquests compor-
taments i qu es pot fer per estimular la implicaci i la participaci.

Per aproximar-nos a aquest fet haurem, primer de tot, de deixar de percebre la massa de
persones estrangeres i fixar-nos en cada cas en particular. De fet, es tractaria daplicar el model
danlisi multifactorial23 que utilitzem moltes vegades per entendre i analitzar casos concrets i
establir desprs estratgies de mediaci en aquells casos que treballem habitualment en la nostra
prctica professional24. Lanlisi multifactorial ens ajuda a entendre que els ssers humans actuen
i es comporten habitualment atenent almenys tres tipus de factors: els personals, els culturals i
els de context o de situaci. Els primers es referirien a la manera com cadasc, a partir del seu
tarann especfic, de la seva personalitat, de les seves vivncies, enfoca les qestions que la vida
li planteja. Fet i fet, serien els factors que donarien sentit, filtrarien, orientarien els altres dos. Mai
dues persones es comporten de manera exactament igual/semblant, malgrat la seva adscripci
sociocultural i el context on viuen. Per factors culturals entenem els referents religiosos, de valors,
de prctiques, de cultures poltiques dorigen... tamb la llengua, les tradicions, i la festivitat... s
a dir, el conjunt delements que configuren all cultural. Finalment, els factors de context o de
situaci es referirien al marc jurdic i legislatiu del pas on aquesta persona es troba, al context
socioeconmic del pas on resideix, a la cultura poltica institucional i associativa que hi troba, a
les caracterstiques de lhabitatge que t i el barri on est ubicat, al tipus de treball i de relaci-

23 Es pot veure el document de Carlos Gimnez Planteamiento multifactorial para la mediacin e intervencin
en contextos multiculturales: una propuesta metodolgica de superacin del culturalismo en La inmigracin
en Espaa: contextos y alternativas. Volum II. Actes del III Congrs sobre la immigraci a Espanya.
24 A la Fundaci DC hi ha un vast equip de professionals que, entre daltres coses, treballem la mediaci inter-
personal i comunitria.

16
ons productives i laborals que li pertoca viure i encarar... En lentrecreuament daquests factors
podrem entendre el comportament de les persones en qesti, i la seva manera de relacionar-se,
dimplicar-se, dintegrar-se en una associaci, de comprometres amb la societat del pas on li ha
tocat viure.

Podem, per, tot atenent al que sha dit anteriorment, establir tendncies generals o lnies de
comportament duna manera generalista? S, per amb cautela, perqu en realitat, quan decidim
ser part activa de la realitat que ens toca encarar quotidianament, ja sha vist que hi juguen molts
factors i elements, i no solament una voluntat individual i personal de formar-hi part. En tot cas,
cal pensar que les prctiques i cultures poltiques dorigen, del pas dorigen, hi juguen molt, ats
que no s el mateix viure en un pas amb governs dictatorials i sistemes autoritaris de participaci,
que partir duna prctica activa en un pas democrtic o amb un tarann permissiu. Tamb hi
fa un paper molt important el factor urb i/o rural, ja que normalment lexperincia prvia en un
determinat tipus dassociaci o prctica participativa s fora decisiva. A ms, formar part duna
societat urbana, sigui on sigui, sempre permet dominar un conjunt de mecanismes i categories
que no pas quan formes part del mn rural, i moltes vegades dun mn rural que viu certs aspectes
de la vida material i tradicional quotidiana amb 40 o 60 anys de diferncia respecte de la realitat
que es pot trobar en la nostra societat25, o en les societats dels pasos europeus occidentals.

Festival de sopes, organitzat per la xarxa 9 Barris Acull

Un altre aspecte despecial importncia s tamb, i ho sabem per la nostra experincia personal,
el temps lliure de qu disposem, s a dir, el temps que no invertim ni en treballar productivament
ni en tasques domstiques (reproducci). En aquest sentit, la poblaci estrangera a la qual fem

25 Normalment aix passa amb relaci a les societats urbanes dels pasos dorigen. s a dir, les diferncies i
problemtiques entre les societats rurals i urbanes dins dun mateix pas, posem per exemple el Marroc o el
Pakistan, sn abismals. Sn molt ms semblants a nosaltres els urbanites marroquins de Casablanca i Rabat,
que no pas els camperols de lAtlas o de les muntanyes del Rif.

17
referncia s una poblaci treballadora, inserida laboralment en sectors econmics26 que reque-
reixen de molta implicaci personal, de moltes hores de treball (formals, informals i extres). Un
altre element o factor explicatiu de tendncia seria lestabilitat entenent estabilitat en termes
generals, s a dir, estabilitat emocional i psquica, estabilitat laboral, estabilitat de disposar dun
habitatge digne, la de sentir-se acollit, la familiar... i en general aquestes circumstncies no sn
gens ni mica evidents, perqu la major part de les treballadores i treballadors africans, asitics o
sud-americans installats a casa nostra, no fa gaire temps que hi sn, i precisament el que ms
els manca s estabilitat, entesa amb perspectiva general.

Tanmateix, cal plantejar preguntes punyents per abordar la manca dimplicaci associativa, i
sobretot per explicar-la en clau de quotidianitat. Per qu les associacions de vens, els moviments
socials referits a lhabitatge o a daltres qestions clau que augmenten les desigualtats socials,
els moviments ciutadans en contra de certes infraestructures, no atreuen i incorporen aquesta
nova ciutadania? Segurament no tenim noms una resposta sin diverses respostes, i val la pena
atrevir-se a donar-ne algunes, malgrat les possibilitats de no encertar-les totes o cap ni una.

Una primera resposta, sobretot referida a les associacions de vens i venes, podria ser que aques-
tes no recullen ni plantegen qestions i problemtiques clau que afectin de forma especfica el
nou venat. Si voleu analitzem les prioritats dels barris per al quadrienni 2007-201127. No
en trobem cap que faci referncia ni de forma general ni especfica a qualsevol mena de collectiu
asitic, nord-afric, o sud-americ. Tampoc es fa referncia als temes o problemes que, al nostre
entendre, ms els afecten. Es podria fer esment, per exemple, a alguna cosa aix com: facilitar
i millorar laccs a lhabitatge per als nous treballadors/res estrangers al barri, aix com per als
joves que marxen del barri, etc.

No es recullen, insistim, reivindicacions ni temes ni problemtiques que podrien apropar aquestes


noves poblacions a les associacions ciutadanes de referncia, i que han tingut un paper clau en
la inclusi social i en la integraci sociocultural danteriors poblacions migrants28. Ens trobem
doncs davant duna contraposici dinteressos?

Una segona resposta: no shan desenvolupat prou elements simblics i referencials que perme-
tin una empatia i una identificaci daquests nous collectius amb les nostres associacions i
amb les accions i activitats que aquestes organitzen. s a dir, per parlar dun tema concret, en
la majoria de programacions de festes majors, de festes de barri, estan absents expressions fes-
tives i culturals especfiques daquestes poblacions. No caldria replantejar doncs alguna cosa en
aquest sentit, sense caure en un pupurri aparentment multicultural ni tornar a les falses festes
interculturals? Es tractaria de trobar elements identificadors o trobar metodologies de treball que
facilitessin la participaci i laccs i fer accessibles les associacions i les festes de tota la vida
a la poblaci nouvinguda..

Una tercera resposta: ignorem prou vegades els codis, els referents ideolgics, els valors de refe-
rncia, les cultures poltiques de referncia de moltes daquestes persones. Sovint, per raons de
prejudici, hom ha comprovat personalment com es desestimava implicar certes associacions de
carcter religis en mobilitzacions poltiques contra la guerra, contra la invasi de lIraq i en soli-

26 Val la pena recordar quins sn aquests sectors: construcci, servei domstic en les seves diverses varietats,
restauraci, hostaleria, agricultura, i altres serveis en general de baixa qualificaci laboral.
27 Article aparegut a La Veu del Carrer, dossier de maig-juliol de 2007. Editat per la Federaci dAssociacions de
Vens de Barcelona. Signat per la redacci.
28 No seria correcte deixar de fer esment a experincies interessants en aquesta lnia: lAssociaci de vens
Sagrada Famlia disposa duna vocalia de nous vens i venes. Vegeu la revista Les Associacions, nmero 2,
dabril de 2006. Editada per la Regidoria de Participaci Ciutadana de lAjuntament de Barcelona.

18
daritat amb Palestina. Potser per por, potser per no transgredir la suposada lacitat de les nostres
cultures, no sha volgut visitar una mesquita i proposar la seva participaci, com si al cap i a la fi a
casa nostra les esglsies no haguessin desenvolupat un paper clau en la lluita antrifranquista i en
les mobilitzacions de barri i, per tant, en el creixement i larrelament del moviment associatiu.

Una quarta resposta i molt relacionada amb lanterior, s que potser lexpressi formal i aparent de
certes demandes i reivindicacions fora vegades prenen un tarann que dificulta la participaci i
la implicaci daquestes persones. Falten explicacions directes, falta treball de camp directe amb
les persones. Tot lantic esfor de parlar directament amb la poblaci per implicar-la en coses
concretes ha estat substitut per frmules que no creen lempatia suficient, sobretot, entre certs
sectors socials que necessiten establir lligams de confiana.

Una cinquena resposta faria referncia a la voluntat real dels nouvinguts per no implicar-se en res
de la societat dacollida, i aix es dna per diverses raons: per por a perdre drets, per por a veures
privat dels permisos provisionals de treball i destada, per desconfiana, per comoditat... Tamb
trobem raons relacionades amb no sentir-se part de laqu i de lara, perqu el projecte vital, el
projecte migratori pressuposa una etapa concreta, i, per tant, no figura en els plantejaments a curt
i mitj termini el fet dimplicar-se en res de la nova societat dacollida, ms enll de les qesti-
ons bsiques. O simplement aquest plantejament genera actituds de no ser-hi, de ser absent de
moltes coses, de no sentir-se incls.

Aquestes sn, doncs, algunes respostes que, si ms no, es poden rebutjar, repensar o respondre,
per en tot cas poden ajudar a comenar a debatre el tema que ens ocupa, i per tant configurar
estratgies de treball i nous marcs terics des de lassociacionisme. Podem canviar els marcs
de referncia, canviar per incorporar i apropar-se ms a les noves realitats en moviment en qu
vivim.

19
1.4 EL DEBAT SOBRE ELS DIFERENTS MODELS PER ATENDRE I
GESTIONAR LA PLURALITAT FRUIT DELS MOVIMENTS MIGRATORIS
I EL SEU IMPACTE EN LA CONFIGURACI DE LASSOCIACIONISME
DEL SEGLE XXI

Per finalitzar aquest article, caldria fer una reflexi sobre cap on anar en funci duns planteja-
ments o dunes propostes de referncia. Fins aqu, i sobretot en lltim apartat, sha donat per
suposat que lassociacionisme tradicional i tamb el ms contemporani i innovador, inspirat i
bastit normalment pels nadius del pas, ha dacollir, incloure i integrar les persones que arribin
de nou. Aquesta s una possibilitat, per per experincia de pas i de territori especfic dintre
daquest29, i per referncies internacionals en el marc ms proper de lEuropa occidental, sabem
que lassociacionisme pot prendre direccions diverses, i com ja esmentvem ms amunt, la proli-
feraci a lrea barcelonina dassociacions especfiques de paisans dun pas o regi ha estat fora
important en aquests darrers 10 anys.

A Catalunya i lEstat espanyol no es pot dir que en aquests 20 anys de poltiques migratries, en
lnies generals i com a estratgia de gesti dels contingents de poblaci estrangera, shagi seguit
fidelment algun dels models que fins als anys 90 eren models de referncia, ms o menys terics
o prctics, pels pasos de lEuropa occidental. Aquests models de referncia sn els models tra-
dicionals: lassimilacionisme o model francs, el multiculturalisme o model anglosax, i el model
de treballadors convidats o model alemany. El cas catal, al nostre entendre ms teoritzat que
lespanyol que se situava en una posici potser ms ambigua per que saproximava en la prc-
tica al model francs, sense ser tant efica i sense tenir els mecanismes tan desenvolupats com
aquest30 propugnava un model intercultural, que desprs en la prctica acabava per esdevenir
tamb quelcom ambigu.

Malgrat que la realitat sociolgica i els processos socials31 han tirat per terra aquests models
que han quedat al nostre entendre obsolets, encara segueixen sent referncies en les prctiques
poltiques concretes dels pasos europeus occidentals. En aquest sentit, els models citats inspiren
prctiques institucionals i tamb prctiques ciutadanes, tot i que aquestes sn molt ms din-
miques i transgressores. Aix doncs, dalguna manera el teixit associatiu influenciat per aquests
models es pot desenvolupar en un sentit o en un altre, s a dir, orientar-se cap a un tarann ms
de tipus multiculturalista, assimilacionista, segregacionista o marginalista o interrelacional. De fet,

29 Les persones que vingueren a Barcelona i a la seva rea metropolitana en els anys 50, 60 i 70 van crear moltes
associacions de carcter especfic per origen o per mantenir i recrear tradicions prpies de la seva societat
dorigen: cases regionals inspirades en un principi pel franquisme, sales o clubs rocieros, penyes flamenques,
penyes taurines (tot i que a Barcelona ciutat, sobretot, ja nhi havien molt abans de les grans migracions de
mitjan segle XX), costaleros i penitents, i una muni dassociacions regionalistes de tot tipus.
30 Ens referim a les institucions i estructures dun estat del benestar. En el cas francs, lescola pblica, la sanitat
pblica i els sistemes de protecci social (incls lhabitatge pblic) han estat mecanismes importants dinclusi
i dassimilaci sociocultural.
31 Per exemple, la revolta de les banlieues a les poblacions del voltant de Pars a finals del 2004 i principis del
2005, amb les conseqncies que va comportar i el desenvolupament de nous moviments i associacions com la
dels Indignes de la Rpublique, sn mostres concretes de com els models de referncia eren desbordats i les
dinmiques socials plantejaven reflexions innovadores a les societats europees. Per saber-ne ms: http://www.
indigenes-republique.org/

20
aquests models han anat creant cultura poltica i impregnant les maneres de fer, dorientar i
dimpulsar certes prctiques politicosocials, aix com la governana respecte al fet migratori 32.

Trobem, per exemple, que a Gran Bretanya s possible lexistncia dun ampli teixit associatiu
amb tarann i consistncia multicultural, amb grans institucions privades inspirades per aquest
teixit, com sn les universitats islmiques de gran prestigi mundial, dirigides sota els auspicis de
britnics dorigen pakistans, amb alguna mena de suport institucional britnic en algun moment
de la seva existncia. Trobem tamb una quantitat increble dassociacions que agrupen persones
duna procedncia determinada, associacions moltes delles que presten serveis33 concrets als
seus paisans, en la seva llengua i a partir dels seus propis criteris socioculturals, i que han estat
encoratjades i sostingudes des de les institucions pbliques en el marc de les poltiques multi-
culturals.

En canvi, en el cas francs trobem que les institucions no han encoratjat ni sostingut associaci-
ons de persones procedents dun pas concret. En aquest sentit, lEstat francs no ha donat mai
suport, per exemple, a les associacions ciutadanes de barri que pretenien bastir una mesquita de
quartier, o a les associacions de paisans dun lloc determinat34. Com a mxim, lEstat francs,
i per un conjunt de raons histriques i de comproms, va ajudar econmicament a bastir la gran
mesquita de Pars. En la mateixa lgica, el teixit sindical francs, el sindicalisme de classe de
gran tradici en aquell pas, amb un pes sociopoltic molt important i de gran implantaci associa-
tiva, va treballar i molt per a la integraci sindical (en les diferents i plurals forces del sindicalisme
francs) de tots els treballadors i treballadores de procedncia estrangera. Fins i tot va fer-se ress
i va donar suport a les reivindicacions especfiques de certs collectius: el dret a disposar dun
oratori musulm a les grans empreses, el dret a resar en temps laboral (recuperant-lo ms tard, o
descomptant-lo del temps desmorzar o de dinar), etc.

Aquests exemples illustren, com a mnim, quines tendncies es poden trobar, quines sn les lni-
es que es podrien reforar amb suports institucionals i de la mateixa societat civil, i quins podrien
ser els plantejaments poltics i ideolgics a reflexionar des del teixit associatiu en aquest sentit.

Com ja sha esmentat, a Catalunya sha proposat el model intercultural35, com a model que hauria
dafavorir les interrelacions, el dileg intercultural i el coneixement mutu --un model que malgrat
la seva exigncia dintegraci a partir de la llengua i del coneixement de la histria i la cultura
catalana, deixa oberta la porta a una expressi activa de la pluralitat humana36. La realitat,
per, ha estat marcada molt ms per les prctiques i les realitats concretes i locals que per
aquesta reflexi terica.

32 En tot cas, i ja sha dit, els models o les lnies que shavien establert al llarg de ms de 30 anys sn qestio-
nades per part de tota mena de nous governs als pasos de lEuropa occidental. Respecte a la migraci i a la
pluralitat sociocultural, governs de diferents colors poltics opten per poltiques i criteris de governana cada
cop ms restrictius, assimilacionistes i repressius (vegeu en el dossier Immigrantes de La Vanguardia, nmero
22 de gener-mar de 2007, els articles sobre Holanda, Canad i altres). En parallel sorgeixen moviments cvics
i associatius que desborden els criteris i les lnies institucionals, les actuals i les anteriors (vegeu, per exemple,
la pgina web citada anteriorment dels Indignes de la Rpublique)
33 Serveis socials, sociosanitaris i educatius.
34 El que s ha fet lEstat francs s donar suport a associacions de quartier, associacions comunitries que de
vegades, en la prctica i per raons concretes que envolten la formaci actual daquell quartier, acabaven sent
associacions monotniques o fonamentalment africanes o nord-africanes, per aquesta circumstncia s molt
diferent que la plantejada en el Regne Unit.
35 Consulteu el Primer Pla Interdepartamental dImmigraci de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 1993.
36 Vegeu Harendt, Anna: La condicin humana. Barcelona: Paids, 1991.

21
Ja shan esmentat i exposat reflexions i preguntes sobre com millorar la prctica associativa nadi-
va per acollir i incloure els nous ciutadans. Tamb sha dit que les associacions dimmigrants
han proliferat i sha anat creant un teixit associatiu daquestes caracterstiques, amb suport
institucional i amb notables exemples locals37. Ens trobem, doncs, que en la prctica concreta,
malgrat labsncia dun debat seris, s important plantejar algunes preguntes que ens facin
avanar a lhora de saber qu es vol en aquest sentit: un teixit associatiu intercultural que afavo-
reixi lencontre associatiu i el seu dileg? un teixit multicultural amb proliferaci dassociacions
monotniques, ja siguin aquestes catalanobarcelonines com de persones daltres procedncies?
un teixit ms integrador i inclusiu per amb un cert respecte envers la diversitat? un teixit ms
assimilacionista sense espai per a lexpressi de la diversitat i de la pluralitat? O haurem deixar
les coses tal com estan, amb ignorncia mtua entre associacions?

En tot aquest debat i reflexi, en totes aquestes preguntes poden ajudar reflexions com les que
plantejava fa uns mesos en Ricard Zapata: existeix una certa distncia entre lassociacionisme
de la ciutadania i lassociacionisme immigrant. Ambdues xarxes associatives tenen molts pocs
punts de contacte i espais dinteracci. Diria fins i tot ms: signoren en la majoria de les ocasi-
ons. Posar en contacte aquests dos teixits associatius s de mxima importncia per avanar en
el procs. Far falta que les associacions dimmigrants salin amb les associacions ciutadanes
creant projectes comuns, donat que totes elles tenen objectius similars, com sn, per exemple,
els drets humans....38

Tamb pot ajudar en aquest debat certes experincies reeixides i impulsades pel Servei de medi-
aci intercultural de lAjuntament de Barcelona39 en el terreny de lassociacionisme comercial
de proximitat i de barri40. Aquestes experincies mostren la constituci de noves associacions
de comerciants o la seva revitalitzaci, tenint en compte la nova realitat dun carrer o dun barri
quant a composici demogrfica i quant als comeros que shi troben, aix com la importncia
dincorporar els nous comerciants dorigen estranger a les juntes i al conjunt de socis daquestes
associacions. Les experincies ens mostren, en els casos ms significatius, com ns dimportant
per facilitar aquesta incorporaci de comerciants dorigen estranger el fet de potenciar el treball
de camp i de proximitat41, facilitar el dileg entre comerciants, escoltar les diferents parts, els
seus neguits, problemes i visions, construir espais de trobada per construir una nova associaci
que tingui a veure amb el tarann del barri, que respecti la seva histria i idiosincrsia, per a la
vegada que incorpori les noves visions, maneres de fer, aspiracions i expectatives.

Tal vegada podria animar aquest debat i reflexi el fet de plantejar-se si algunes reivindicacions
i demandes davant certes problemtiques concretes per exemple, la demanda del dret de vot o
el respecte de drets ciutadans i civils ms enll de les lleis dexcepci42 possiblement hauran
destar impulsades, encapalades o liderades per entitats i associacions dimmigrants, segura-
ment en coalici amb associacions nadives. Per inevitablement, i a la vista duna absncia
de fora cvica i social que reculli aquestes demandes, s just plantejar-se si no hauran de ser

37 Per posar-ne noms alguns exemples: Fedelatina, Associaci Ibn Batuta, Consell Islmic de Catalunya....
38 Vegeu larticle de Ricard Zapata: Repensar els canals institucionals dels immigrants. Accions estratgiques de
les associacions dimmigrants, publicat a la revista Les Associacions, nmero 2 dabril de 2006.
39 Aquest servei estava gestionat actualment per la Fundaci Desenvolupament Comunitari fins desembre de
2007.
40 Vegeu larticle: Associacionisme comercial, un mitj de cohesi social i de cooperaci intercultural en aquest
mateix dossier.
41 Aix vol dir visitar i entrevistar els comerciants, recollir-ne el parer i lopini, aix com les seves propostes
42 Es podria considerar que la popular llei destrangeria s una llei excepcional en una democrcia europea
occidental? s un dubte raonable, al nostre entendre..

22
aix les coses, ja que el teixit associatiu i ciutad no entoma de cap manera aquestes qestions,
i les forces sindicals, que podrien omplir aquest buit, no semblen tenir capacitat per impulsar
cap moviment i demanda amb fora suficient i seriosa. En el mateix sentit, quan debatem sobre
temes greus i fonamentals per garantir una certa cohesi social, com per exemple lhabitatge,
caldr plantejar-se una reflexi sobre com sincorporen a les reivindicacions els sectors populars
africans, asitics o sud-americans, i com els nous moviments socials que treballen en aquests
temes plantegen solucions o frmules concretes43 per arribar-hi.

Finalment, rememorant activitats que ja sn histria i que ens poden aportar elements per a la
present reflexi, es pot dir que les frmules basades en les festes multiculturals i/o interculturals
com les que va protagonitzar SOS Racisme en el seu moment, no van donar gaire de si, en el
sentit denfortir algun projecte com entre associacions i propiciar unes iniciatives conjuntes en
el terreny reivindicatiu, de mobilitzaci o dimpacte sociopoltic. La festa va acabar esdevenint un
objectiu i no un mitj, i era un objectiu entre daltres coses per finanar les associacions i entitats
participants amb la venda de productes, la qual cosa podia ser ja per si mateixa un motiu lcit i
prou important, per no era segurament el que es volia impulsar des de lorganitzaci. En tot cas,
aquest s un model esgotat. Al nostre entendre, en la prctica apuntava ms a oferir durant uns
dies un espai on les diferents associacions mostressin qu fan i qu ofereixen, aix com aspec-
tes molt concrets i puntuals de la seva societat dorigen. Es tractava, de fet, duna manifestaci
multicultural que contribua a reforar les visions i perspectives culturalistes inspirades per la
perspectiva hegemnica ara per ara dominant.

En tot cas, aquest conjunt de reflexions i danlisis poden aportar elements i arguments al con-
junt dassociacions i dinstitucions del nostre territori, aix com a aquelles persones interessades.
Segurament sn idees incompletes i molt discutibles, per constitueixen una invitaci a seguir
aprofundint, reflexionant i actuant glocalment.44

43 No parlem ja del moviment okupa, que tamb ho podria fer, sin de nous moviments com el de V de Vivienda
i daltres i la seva campanya No tindrs una casa en la puta vida.
44 Inchaallah, o tant de bo, com dirien els nostres amics i amigues magribins.

23
BIBLIOGRAFIA

ABDEL-MALEK, Anouar. La dialctica social. Barcelona: Siglo XXI ediciones, 1976.


BAUMAN, Zygmunt. Modernidad Lquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Econmica, 2002.
Diversos autors. Fragilizacin de las relaciones sociales. Madrid: Crculo de Bellas Artes,
2007.
Diverses autores. Una revolucin inesperada; simbolismo y sentido del trabajo de las mujeres.
Madrid: Editorial Narcea, 2001.
Diverses autores. El final del patriarcat. Barcelona: Llibreria Prleg, 1998.
HARENDT, Anna. La condicin humana. Barcelona: Paids, 1991.
La Vanguardia, dossier de gener-mar, 2007.
ZAPATA, Ricard.Repensar els canals institucionals dels immigrants. Accions estratgiques de
les associacions dimmigrants. Les Associacions, nmero 2 (abril 2006).

24
2. ASSOCIACIONISME COMERCIAL, UN MITJ
DE COHESI SOCIAL I DE COOPERACI
INTERCULTURAL
Merc Zegr i Enrique Vidaurrzaga

Credencials dels autors

Els autors sn membres de lequip tcnic de mediaci comunitria de la Fundaci Desenvolupament


Comunitari.

Presentaci de larticle

En aquest article es reflexiona sobre lencaix del comer estranger en el teixit associatiu comerci-
al, tot intentant treure a la llum algunes de les dificultats i dels reptes que aquest fet representa
per a les associacions de comerciants, aix com la necessitat dafrontar-lo i transformar-lo en opor-
tunitat per consolidar el pes del petit comer a la ciutat i el seu paper com a agent revitalitzador
i cohesionador dels barris.

2.1 INTRODUCCI: LA IRRUPCI DE COMEROS ESTRANGERS


A BARCELONA

Les reflexions que recull aquest article sn fruit de lexperincia de treball en el Servei de Mediaci
Intercultural de Barcelona (2002-2007). Des de la perspectiva de la mediaci comunitria, hem
intervingut en diferents carrers i barris de la ciutat on sha installat un nombre significatiu de
comeros estrangers. Lobjectiu de les nostres intervencions s potenciar el treball en com entre
els comerciants, incidint especialment en les relacions quotidianes i la comunicaci, tot posant
les condicions per dinamitzar el comer i adaptar les estructures associatives dels comerciants al
reconeixement i la gesti de la diversitat sociocultural.

Els comeros dels immigrats estrangers estan transformant el paisatge comercial de Barcelona.
Aquests comeros van proliferar durant la dcada dels noranta, principalment en barris del centre
histric de la ciutat com ara el Raval i el Casc Antic, en el districte de Ciutat Vella. A partir del
2000, comencem a veure comeros dimmigrats a moltes altres zones de la ciutat, essent ms
abundants en les rees prximes al centre histric, com s el cas dels barris del Poble Sec, Grcia
o lEixample, i incipients en altres barris ms allunyats del centre on la poblaci immigrada extra-
comunitria sha assentat de forma ms nombrosa darrerament.

Es tracta normalment de negocis incipients, serveis de proximitat (alimentaci, perruqueries,


bars...) que sadrecen al venat. Sovint presenten una imatge modesta, on la funci preval sobre
la forma o lesttica. Les persones que els regenten sn dorgens diversos, com ara pakistanesos,

 Les reflexions que cont aquest article sn fruit dun treball en equip, del qual, a ms dels autors daquest
article, han format part en Josep Ma. Navarro, Mikel Aramburu i Gul Syed.
 El Servei de Mediaci Intercultural s una iniciativa de lrea dAcci Social i Ciutadania de lAjuntament de
Barcelona, que gestiona la Fundaci Desenvolupament Comunitari des de lany 2002.

25
filipins, dominicans, magribins, xinesos A Barcelona, entre aquestes iniciatives comercials de
promoci sociolaboral dels treballadors immigrats, es destaca la dels comerciants pakistanesos,
per la seva expansi amb ladquisici de locals i lobertura de diversos negocis.

La installaci del comer estranger als barris habitualment desencadena una certa alarma entre
els comerciants i, en alguns casos, tamb entre el venat. Lalarma s ms intensa quan sn
barris que han patit processos de davallada social i demogrfica, tenen dficits urbanstics, delin-
qncia i/o la poblaci resident immigrada extracomunitria ha augmentat sobtadament en poc
temps. En aquests casos, les botigues dels comerciants estrangers vnen a agreujar la sensaci
de decepci i desnim dels comerciants, que veuen en la imatge modesta daquestes botigues
i en lexpansi dels seus negocis (a vegades en un mateix sector dactivitat comercial, com ara
locutoris, supermercats), un empitjorament de les condicions de vida dels seus barris, quant a
degradaci urbana, prdua de la sociabilitat, inseguretat ciutadana i crisi del petit comer tradi-
cional del barri.

Normalment, el mal clima sexpressa en forma de rumors i sospites envers el comer estranger
i al voltant de qestions dordre divers. Duna banda, trobem aquells rumors que acusen aquests
comeros dinfringir les lleis comercials, com ara impagament dimpostos, manca de llicncies,
irregularitats en la venda de productes, les botigues com a tapadores dactivitats delictives,
incompliment de la llei dhoraris comercials o explotaci de treballadors. En altres casos, certes
activitats comercials dels estrangers, com ara bars i locutoris, es vinculen a problemes dincivis-
me que afecten la convivncia dels barris, perqu produeixen sorolls i aldarulls o les clienteles
ocupen lespai pblic del carrer, o perqu la sociabilitat daquests llocs es guetifica, afavorint
les relacions monoculturals. Tamb sels veu com a insolidaris amb la resta del comer pels seus
horaris dilatats, lhomogenetat de les seves activitats comercials i la imatge poc atractiva dels
seus comeros.

Mentre les relacions es deterioren de forma ms o menys explcita sobre la base daquestes crti-
ques i acusacions, que poden ser ms o menys fonamentades, el mal clima i les alarmes troben
en el desconeixement, la desconfiana i la manca de comunicaci amb els comerciants estrangers
un terreny adobat per reproduir-se i intensificar-se, a la qual cosa sha dafegir la fragilitat del
teixit associatiu comercial. Si les associacions de comerciants de carrer ja comptaven amb una
estructura organitzativa afeblida, larribada de nous comeros i la desaparici dels vells ha sumit
algunes associacions en una clara desvertebraci.

El mal clima i les alarmes troben en


el desconeixement, la desconfiana
i la manca de comunicaci amb els
comerciants estrangers un terreny adobat
per reproduir-se i intensificar-se, a la qual
cosa sha dafegir la fragilitat del teixit
associatiu comercial.

 En alguns barris, el venat es mostra satisfet amb lobertura daquests comeros, pels serveis que ofereixen --
horaris dilatats, recuperaci de la prctica de fiar, serveis a domicili--, aix com per lanimaci que han aportat
als carrers, vinculada a la percepci de major seguretat.

26
2.2 LES ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS DAVANT EL COMER
ESTRANGER A BARCELONA

2.2.1 Comer estranger: confrontaci dinteressos?

No aprofundirem aqu en aquelles acusacions que fan referncia a les suposades illegalitats del
comer estranger, ja que com hauria de fer-se amb qualsevol comerciant, aquestes haurien de ser
comprovades cas per cas i posar les condicions per evitar-les, amb inspeccions i aplicaci de les
lleis. Tanmateix, tenint en compte que, segons la nostra experincia, aquests casos dinfracci
de les lleis sn excepcionals entre el collectiu de comerciants estrangers, seria bo que les asso-
ciacions de comerciants en coordinaci amb les rees de promoci econmica dels districtes
comptessin amb mecanismes de prevenci, com ara protocols dacollida als nous comerciants,
amb informaci sobre els procediments burocrtics i administratius que cal fer per a lobertura de
botigues, lactivitat comercial, els tipus llicncies, les obres, etc. Si ms no, aix podria evitar les
alarmes, rumors i generalitzacions, tot donant major seguretat al conjunt de comerciants, venat
i clientela.

Quant a la resta de qestions, algunes de les mencionades poden ser reflex dexpectatives de
vida diferents entre el comer estranger i el comer autcton, manifestant-se en estils de
funcionament dels negocis tamb diversos. Tanmateix, darrera daquestes diferncies, que en
molts casos poden esdevenir una confrontaci dinteressos, com ara les qestions dimatge o
els horaris dilatats, no samaguen tant valors culturals, s a dir, formes de fer i treballar prpies
duna determinada cultura dorigen (pakistanesa, xinesa, dominicana...), sin que responen ms
aviat a una situaci social i a uns condicionaments concrets vinculats amb aquesta, s a dir, a la
condici dimmigrat estranger extracomunitari, arribat recentment amb la intenci daixecar un
petit comer a Barcelona.

Tot i aix, existeixen casos dincompliment de convenis laborals i explotaci laboral, aix com la
reproducci destructures socials desiguals prpies dalguns pasos del continent asitic, que es
fonamenten en determinades categories socioculturals, com ara el sistema de castes.

En un altre sentit, el temps destada ms curt daquest comerciant en els barris i a la ciutat pot
ser ra de la menor adaptaci del seu comer a loferta i la demanda dels barris on subica, mentre
que en els barris on porta ms temps ja va desenvolupant una oferta ms complementria i/o que
refora la ja existent. Al costat daix, tal com ens han explicat alguns dels comerciants estrangers
que han participat en trobades de mediaci, la proliferaci de comeros semblants (supermercats,
locutoris, perruqueries...), a vegades ve condicionada per les dificultats jurdiques i burocrtiques
que els immigrats troben per promocionar-se laboralment, com a autnoms, en segons quin tipus
dactivitats comercials (serveis de reformes, ferreteries...), i tamb per les majors facilitats econ-
miques, en termes dinversi, que els proporcionen determinats sectors, pel fet de comptar amb
la infraestructura del negoci anterior.

La imatge modesta i algunes dinmiques daquests negocis, com ara els horaris dilatats, sn
prpies del petit comer de base familiar, s a dir, daquell negoci que ha de mantenir la famlia,
amb les inversions afegides per la seva condici dimmigrada estrangera, com ara el reagrupament
familiar (trasllat i reuni de la famlia, viatges, aconseguir un habitatge adequat, etc.), a ms de
la inversi en la formaci dels fills, moltes vegades amb lexpectativa que millorin lestatus social

 Ens referim a aquell comer estranger que sha installat a la ciutat a partir del 2000, en contrast amb aquell
altre que va arribar la segona meitat dels vuitanta o primera meitat dels noranta del segle passat.

27
familiar i es promocionin en altres sectors professionals, mitjanant lestudi de carreres mitjanes
o superiors. El resultat de tot aix s una situaci que no est massa allunyada de la que fins fa
no gaire temps tenia el petit comer tradicional autcton: estalvi i petites inversions, implicaci
de la majoria de membres de la famlia en el negoci, la botiga com a negoci i alhora residncia
familiar, i lobertura de lestabliment fins ben entrada la nit, esdevenint aquest un centre de rela-
cions interpersonals i de sociabilitat venal.

Sobre aquelles altres qestions, que incideixen ms directament en la convivncia als barris, com
ara la guetificaci en aquells comeros que promouen la sociabilitat (bars, locutoris...) o ls
considerat inadequat i/o incvic de lespai pblic per part de les clienteles, podrem veure motiva-
cions de caire divers, algunes tamb prpies de les condicions que envolten la immigraci en les
seves primeres fases, mesclades amb daltres que podrem considerar ms culturals o prpies
dels pasos dorigen dalguns comerciants estrangers. Aix, entre les primeres, trobarem algunes
explicacions en la necessitat de relacionar-se amb els compatriotes, tot activant xarxes socials de
suport aix com les dificultats per practicar aix en els espais privats dels habitatges, normalment
reduts. Entre les segones, podrem trobar explicacions en concepcions o costums diferents en
ls de lespai pblic, ja que en altres indrets del mn a vegades sn menys ntides les fronteres
entre lespai pblic i lespai privat.

Si b en un primer moment, en el context dels barris, les qestions assenyalades sn vistes


com a incompatibles i irreconciliables, a ms de molt negatives per al petit comer i el benestar
dels barris, s sorprenent com, un cop es troben els canals adients per conixer-se i parlar dels
problemes, els acords entre els comerciants superen els desacords, i els problemes mencionats
tendeixen a diluir-se i a considerar-se menys greus.

La confrontaci dinteressos entre comer autcton i estranger, en ser conjuntural, s a dir, deri-
vada de la circumstncia que viuen els comerciants estrangers en les seves primeres fases das-
sentament, troba molts elements didentificaci i comprensi en el comer tradicional autcton,
especialment en com era i funcionava aquest temps enrere, de manera que en el dileg entre
ambds conflueixen, fent-se visibles, unes trajectries de vida molt semblants, una mateixa tica
del treball (lestalvi i les petites inversions per
sobre de les despeses sumptuoses, el suport
La confrontaci dinteressos entre de la famlia per sobre de lindividualisme) i
comer autcton i estranger, en ser uns interessos generals compartits en relaci
conjuntural, s a dir, derivada de la a la millora dels barris, especialment respecte
circumstncia que viuen els comerciants a seguretat ciutadana, promoci de serveis i
estrangers en les seves primeres fases dinamitzaci del comer.
dassentament, troba molts elements
didentificaci i comprensi en el comer Prviament a aix, per, s necessari comu-
tradicional autcton. nicar-se i trobar els canals per fer-ho, la qual
cosa, des de la nostra perspectiva de treball,
s el ms important.

28
2.2.2 La rumorologia, la fragilitat del teixit associatiu i la incorporaci del
comer estranger a les associacions

Lexperincia de treball amb comerciants ens ha fet veure que els comeros de barri i de proximi-
tat tenen clarament un paper en la vertebraci comunitria, ja que sn nodes que entrellacen
importants quantitats de persones diverses que resideixen en el mateix territori. Aix mateix, sn
escenaris on semeten judicis i prejudicis i on es generen, reprodueixen i circulen fluidament
informacions i discursos sobre la comunitat. En definitiva, el petit i mitj comer de barri t una
implicaci significativa en el desenvolupament dactituds dacollida o de rebuig envers certes
persones o grups.

El que ms sobta quan iniciem les intervencions de mediaci s la manca de coneixement i


comunicaci entre els comerciants. Tot i que aquesta mancana es dna especialment amb els
comerciants estrangers, tamb es pot fer extensible a la resta del comer nou, s a dir, aquells
comerciants no estrangers, recentment arribats als barris.

Juntament amb aix, les associacions, com a marc dexpressi organitzada dels comerciants, sn
un reflex daquesta incomunicaci, ja que, tal com elles mateixes expressen, en els seus espais
de reuni sempre acostumen a ser els mateixos. Aix, en mancar les veus dels nous comerciants,
estrangers i autctons, no s possible comprendre la complexitat dels problemes, mesurar-los en
la seva realitat i trobar-los solucions.

La incomunicaci amb el comer estranger contrasta amb la quantitat dinformacions que circu-
len als barris sobre aquest, normalment en forma de rumors, que en no trobar altres canals ms
ordenats dexpressi, intensifiquen lestat dalarma, esdevenint la qesti del comer estranger
una mena de caos permanent, ple dinformacions molts cops poc fonamentades.

Des de la mediaci comunitria, que dalguna manera persegueix reconstruir els llaos i els
vincles relacionals de la comunitat, desplaant les percepcions de perillositat social que en
ocasions es generen entre certs comerciants i certs sectors de la poblaci, considerem que les
associacions de comerciants han dassumir el seu paper, com a marcs i referents des don tractar
les qestions que afecten els barris. Sense lexistncia daquest canal, la caracterstica intrnseca
de vertebraci i vincle que t el petit comer esdev de fortalesa en feblesa, agreujant-se les situ-
acions problemtiques, que es veuen com a inabordables, a ms dimpedir que els comerciants
prenguin conscincia del fet que el nou comer forma ja part del seu barri, i continuar formant-
ne al llarg del temps.

Les associacions de comerciants estan normalment diri-


gides per un nombre petit de comerciants autctons tra- (...) les associacions de
dicionals. Manifesten que se senten en un moment baix, comerciants han dassumir el
mancades de projecte, mantenint activitats puntuals que seu paper, com a marcs i eines
no aconsegueixen engrescar els comerciants; desorientades de treball de les qestions que
pels profunds canvis que shan donat als barris en els ltims afecten els barris.
anys i per la sensaci que aquests han esdevingut o shan
imposat sense la seva veu i participaci.

La resta de comerciants que no participen de les associacions tenen un coneixement molt baix
daquestes, a vegades nul i, en tot cas, quan saben de la seva existncia coincideixen en qu
no funcionen. Per als comerciants ms joves, amb negocis de segones i terceres generacions o

29
nouvinguts als barris, el problema s que les associacions no shan sabut renovar amb la incor-
poraci de gent jove ni impulsen activitats innovadores ms enll de la loteria i lenllumenat de
Nadal al carrer.

Normalment, la primera necessitat que expressen les associacions s la de reactivar la partici-


paci i promoure el comproms de tothom, tot aconseguint comunicar-se amb els comerciants,
especialment els estrangers, per tal que aquests sassocin. Tanmateix, els que shan apropat a
elles, coincideixen a dir que quan sels informa sobre lassociaci, normalment sen fan socis i hi
collaboren, encara que no hi participin activament.

En general, a causa del seu carcter incipient, els comeros estrangers acostumen a desconixer
les associacions de comerciants, aix com el teixit associatiu dels barris. Els propietaris daquests
comeros encara han de combinar, per sobreviure, la dedicaci al negoci amb altres tipus de
treballs (construcci, servei domstic, etc.), i el gruix de les seves relacions es concentra en el si
de la seva comunitat tnica, la qual cosa es manifesta en una intensa relaci amb els seus com-
patriotes, amics i parents recentment arribats, als quals ajuden a fer trmits i cercar allotjament,
aix com en els seus pasos dorigen on viatgen sovint. El poc coneixement de lentorn es manifesta
en els seus discursos sobre el barri i el comer, normalment ms centrats en la marxa dels seus
negocis, aix com en la seva relaci amb lAdministraci, que ells veuen plena dimpediments i
dificultats per la complexitat i lentitud dels trmits burocrtics (moltes vegades inexistents en els
seus pasos dorigen).

Tot i que la millora del barri i la participaci en el teixit comercial no s encara una prioritat per
a aquests comerciants, el seu optimisme i la valoraci positiva que fan del barri i del venat s un
potencial per a la seva participaci. Aix es demostra en la seva assistncia, ms o menys cons-
tant, a les trobades en els processos de mediaci. Tot i aix, pel que hem comprovat en darreres
experincies, lorganitzaci despais amb grups de comerciants de nacionalitats especfiques, com
ara pakistanesos, sembla donar fruits ms rpids i interessants. La motivaci daquests comer-
ciants s ms alta davant la possibilitat de compartir uns mateixos problemes i necessitats amb
els seus compatriotes, de manera que com a fase prvia i/o parallela al treball sobre el comer
amb grups mixtos i ms amplis, aquesta s un bona forma per augmentar el seu inters pels altres
comerciants i per les associacions, i per promouren la participaci.

Lexistncia a Barcelona dalgunes associacions de comerciants de nacionalitats especfiques


(pakistanesos, xinesos...) ens mostra lexistncia de comunitats dinteressos davant problemti-
ques especfiques, que per exemple poden estar vinculades a lexportaci i importaci de pro-
ductes en determinats pasos, etc. En tot cas, aquestes situacions especfiques no ens sembla
que ens parlin duna tendncia general cap a la fragmentaci associativa dels comerciants per
nacionalitats, dacord a interessos diferenciats, ni lexistncia daquestes associacions ha de
ser impediment per a qu els comerciants estrangers
puguin integrar-se en estructures comercials mixtes
(...) la primera necessitat que representatives de territoris especfics.
expressen les associacions s
la de reactivar la participaci i s interessant destacar de la nostra experincia que,
promoure el comproms de tothom, en els casos en els quals la mediaci ha tingut com a
tot aconseguint comunicar-se amb efecte la renovaci de les associacions, amb represen-
el comerciants, especialment els taci a les juntes de lentitat de la diversitat comercial
estrangers, per tal que aquests (cultural, edats, tipus comer, etc.), passat un cert
sassocin. temps de rodatge, les associacions comencen a veure
la participaci dels comerciants estrangers com a
requisit indispensable per al seu bon funcionament.

30
2.2.3 Comer autcton versus comer estranger?

Si b fins ara ens hem referit a diverses qestions sota una perspectiva polaritzada, entre comer
autcton i comer estranger, s important tenir en compte que la realitat comercial dels barris
s ms rica i plena de matisos. Sobretot en els barris del centre, per tamb en daltres, tant el
comer autcton com el comer immigrat no sn blocs homogenis, ni a nivell del tipus de comer,
ni de perfils, ni de discursos. Hi ha molts tipus de comeros i de comerciants, aix com diversitat
de visions sobre si mateixos i sobre el seu entorn, i les afinitats i les diferncies travessen les
nacionalitats de manera que confronten, en alguns casos, autctons versus autctons i immigrats
versus immigrats.

Entre el collectiu de comerciants estrangers trobem, per exemple, comerciants, principalment


dorigen magrib, que regenten serveis de proximitat des de fa ms de 10 anys en aquests barris,
coneixen les associacions i en alguns casos ja han participat activament daquestes. Els seus
discursos sobre el comer estranger acostumen a coincidir fora amb el discurs general del petit
comerciant tradicional autcton. Daltra banda, sn un valus recurs per fer de pont amb els
comerciants nouvinguts.

Al costat dels serveis de proximitat, sobretot en els carrers i


barris del centre de la ciutat, trobem un altre tipus de comer- Aquests nous comerciants
ciant, autcton i tamb estranger (marroquins, argentins, autctons i estrangers de
europeus...), arribat als barris ms recentment, normalment perfil innovador i mentalitat
jove, que regenta botigues innovadores, de roba especialit- cosmopolita, tamb poden
zada, artesania dita tnica, bars de disseny o despecialitat imprimir molt dinamisme a la
gastronmica tnica, etc. Es tracta de negocis que pretenen renovaci de les associacions
arribar a poblacions ms mplies i diverses vens i consu-
midors de tota la ciutat, turistes, etc. que, en alguns casos,
compten amb una estructura professionalitzada de caire ms empresarial. Sn comerciants que
han escollit posar la seva botiga en certes zones cntriques, que presenten un gran potencial de
transformaci perqu estan subjectes a processos de renovaci urbana, encara per inacabats
i que per aix compten amb locals comercials econmicament assequibles. La multiculturalitat,
per a aquests comerciants, s un valor que aporta atractiu per a les seves potencials clienteles i
que sintegra en el seu projecte modernitzador. Aquests nous comerciants autctons i estrangers
de perfil innovador i mentalitat cosmopolita tamb poden imprimir molt dinamisme a la renovaci
de les associacions, amb laportaci didees i projectes innovadors, que aconsegueixen engrescar
la resta de comerciants.

Ventall promocional duna associaci de comerciants que assumeix la diversitat cultural com a prpia

31
2.2.4 La revitalitzaci del petit comer o vers la cerca duna nova identitat

Una immersi ms a fons en la realitat daquests barris i carrers ens mostra que els conflictes
que envolten el collectiu de comerciants autcton i estranger es basen en un xoc didentitats ms
que en un xoc dinteressos divergents un xoc didentitats basat en lestranyesa i el desconeixe-
ment, en la inquietud davant els canvis i en la manca de referents compartits davant labsncia
dun passat i dun projecte en com, juntament amb el sentiment de prdua que el comerciant
autcton t davant els rpids canvis de paisatge (hum, social, urbanstic...) que shan donat a
molts barris.

En aquest sentit, s la promoci del dileg i la comunicaci, tot fent visibles els interessos
comuns, all que possibilita el reconeixement de tots com a comerciants dun mateix barri i la
integraci en un projecte com.

El comer estranger ha contribut en certa mesura a


s la promoci del dileg i la revitalitzar la trama comercial i al rejoveniment de la
comunicaci, tot fent visibles poblaci. Per tal de fomentar la cohesi social dels
els interessos comuns, all que barris s important que, des de les associacions,
possibilita el reconeixement de tots es treballi per reconixer i fer visibles a la poblaci
com a comerciants dun mateix barri aquestes aportacions del petit comer estranger als
i la integraci en un projecte com. barris. Aix, per exemple, entre les activitats comer-
cials que desenvolupa, els serveis de telefonia i
internet, que duna banda sn vinculats a problemes
dinseguretat i incivisme, tamb poden ser vists com una activitat innovadora, que ha respost a
les necessitats comunicatives duna societat cada cop ms globalitzada, tot atraient als barris
noves clienteles.

Tot i aix, s important atendre les crtiques que sexpressen cap al petit comerciant estranger,
ja que en algunes podem intuir les pors i incerteses que amenacen el petit comer en general,
principalment el petit comer tradicional autcton que subica en aquests barris en transformaci.
Aquest comerciant, immers en la seva prpia crisi i sobrevivint amb un suport familiar que ha anat
minvant, veu en les rpides transformacions socials, econmiques i urbanes que sestan donant al
seu voltant la prdua dels seus referents en els barris: tancament de botigues de tota la vida,
prdua duna clientela fidel, aparici de noves clienteles ms inestables i amb nous hbits de
consum, obertura de mitjanes i grans superfcies comercials, etc.

Aquestes qestions configuren un context extremadament complex i dinmic per al mn associa-


tiu en general i el comercial en particular, i demanen una reflexi sobre com fer-hi front des dels
barris, tot trobant noves formes dorganitzaci i de treball, que condueixin al model de comer i,
en definitiva, al model de ciutat que es vol.

Aix, per exemple, en els darrers anys, les estructures comercials que proveeixen la poblaci shan
vist profundament transformades, a causa de la installaci de grans superfcies comercials. Un
percentatge cada cop ms gran del consum es realitza en aquests grans centres comercials ubi-
cats fora de les ciutats, o en el seu interior, per en illes desconnectades dels barris i carrers. s
per aix que la rendibilitat del petit comer tradicional ha caigut, i cada any desapareixen moltes
petites botigues de proximitat, la qual cosa contribueix a qu els carrers siguin menys freqentats,
perdin la seva vitalitat i augmenti la sensaci dinseguretat.

La proliferaci de grans superfcies comercials sinscriu dins un model social i urbanstic, el de


la ciutat difusa, marcada per la forta segregaci dels grups socials i de les funcions urbanes, que

32
es contraposa al model de ciutat compacta amb un comer vertebrador i de proximitat. Davant
la insostenibilitat social i ambiental daquest model, la ciutat compacta ofereix mescla dusos i
categories socials, amb la conflictivitat inherent que aix comporta, per tamb amb tot el seu
potencial de cohesi social, de creaci, innovaci i interacci social.

En aquest sentit, larribada del petit comer estranger pot ser vista com una contribuci a la revi-
talitzaci del sector, contrarestant les tendncies dominants del model de ciutat difusa i reforant
la compactaci i cohesi social de la ciutat.

La diversitat del petit comer a Barcelona (...) larribada del petit comer estranger
suposa una oportunitat perqu permet inte- pot ser vista com una contribuci a la
grar i articular en un projecte comercial revitalitzaci del sector, contrarestant les
dassociaci les dimensions local (comu- tendncies dominants del model de ciutat
nitria i de barri) i global (ciutat, turisme, difusa i reforant la compactaci i cohesi
mobilitat social, xarxes) que avui dia social de la ciutat.
afronten els barris. Alhora, tamb suposa
un repte per a les associacions de comer-
ciants, que passa per una redefinici de la seva identitat i la necessitat de cercar nous marcs
organitzatius que sadaptin a les noves realitats i responguin a la diversitat dexperincies asso-
ciatives, interessos i dinmiques de treball de la diversitat de comerciants.

A continuaci explicarem lexperincia dels Grups Promotors del Comer, com espais de gesti
de la diversitat i promoci de les relacions entre comerciants, que impulsem en els processos de
mediaci amb comerciants, i que pretenen ser una primera llavor per renovar i reorganitzar les
associacions, i dinamitzar comercialment els carrers.

33
2.3 ELS GRUPS PROMOTORS DEL COMER (GPC)

El procs de mediaci, tal com ho treballem des de la Fundaci Desenvolupament Comunitari,


t dues fases. Sinicia amb un diagnstic, mitjanant el qual es capten discursos, agents socials
clau i relacions dels agents en el territori. En una segona fase, prpiament de mediaci, es creen
espais de coneixement i dileg entre els comerciants, i es posen les condicions per impulsar la
dinamitzaci comercial del carrer o barri. Tot prenent les associacions de comerciants com a
potencials eixos vertebradors daquesta dinamitzaci, la mediaci no es treballa dins daquestes,
sin en el marc dels Grups Promotors del Comer.

2.3.1 Qu s el GPC

El Grup Promotor del Comer s un conjunt de persones motivades per treballar per la millora del
comer i del barri, i disposades a establir un dileg i unes relacions de cooperaci amb la diversitat
de comerciants del carrer/barri. Aquestes persones estaran encarregades de definir un projecte de
dinamitzaci comercial i dimplementar-ne lexecuci. Aquest equip de treball assumeix un paper
dinamitzador de la participaci de la resta de comerciants considerats en tota la seva diversitat.

El GPC s organitzat per lequip mediador sota un seguit de criteris, com ara que siguin comer-
ciants motivats en el procs i que siguin representatius de la diversitat existent en el carrer o barri
en qesti (diversitat quant a temps destada, tipus dactivitat, discurs, nacionalitat, vinculaci
amb lassociaci de comerciants, etc.). s important que les associacions de comerciants tinguin
representants que participin en el GPC, perqu facin un acompanyament de tot el procs, aprofi-
tin els nous contactes i relacions amb els comerciants no associats i, posteriorment, les associa-
cions siguin el marc de continutat i sostenibilitat del procs de dinamitzaci comercial.

s bo que les reunions del GPC comptin amb lassistncia i/o seguiment de representants de les
federacions de comerciants i lequip tcnic de promoci econmica dels districtes. Aix evita una
superposici de tasques i duplicaci desforos, a ms dassegurar la coordinaci i continutat del
procs, tot aprofitant els recursos existents, que normalment sn infrautilitzats.

2.3.2 Objectius generals del procs de treball amb el GPC

Els objectius principals que guien el treball dun Grup Promotor del Comer sn:

Promoure el dileg i la comunicaci intercultural entre els comerciants autctons i nouvinguts,


entre els comeros tradicionals i les noves iniciatives comercials, el coneixement i reconeixe-
ment com a comerciants, i la presa de confiana.

Cohesionar un grup de treball sobre el comer que sigui representatiu de la diversitat comercial
existent, i que sigui lembri duna futura organitzaci o de la revitalitzaci de les existents.

Fer un projecte participatiu de dinamitzaci comercial i posar les condicions per a la seva exe-
cuci.

Fer visibles els interessos comuns dels comerciants a travs del projecte de dinamitzaci
comercial, que motivi la participaci i lorganitzaci del collectiu.

Posar les bases per a la construcci dun discurs compartit sobre la situaci i les necessitats
del comer de barri.

34
2.3.3 Algunes propostes sorgides dels Grups Promotors del Comer

Seguretat, imatge, Comunicaci, Organitzaci interna, Publicitat, promoci


dinamitzaci del creaci de serveis participaci comercial del carrer
carrer

Reforar els serveis de Establiment de Cercar vies Elaboraci duna


prevenci i seguretat mecanismes de extraordinries de guia que contingui
control i seguiment finanament de curiositats, histria
dels locals buits (en lassociaci i assumptes culturals
lloguer o en propietat) del barri
per tal dencaminar
loferta comercial
del barri cap a una
major accessibilitat i
diversificaci

Collocaci de rtols Creaci dun mitj de Dedicaci duna Campanyes de


indicant els punts comunicaci interna de persona per sensibilitzaci i
dinters turstic del lassociaci informar i motivar fidelitzaci dels vens
carrer els comerciants del barri
per participar a les
associacions

Augmentar el mobiliari Realitzaci duna Reforar canals Elaboraci de webs,


urb: jardineres a enquesta dinteressos dinterlocuci amb les cartells i flyers
les voreres, quioscs, i necessitats a tot administracions
bancs, fanals... el collectiu de
comerciants del barri

Promoure fires de Difusi de la normativa Elaboraci dun cens Creaci de targes de


comer al carrer, de comer entre els de tots els comerciants fidelitzaci de clients
incorporant la comerciants i en del carrer o del barri
diversitat cultural diversos idiomes
del comer en
les activitats que
sorganitzin

Fer una campanya de Creaci de serveis Clarificaci i definici Elaboraci duna guia
civisme a travs dels dinformaci i dels objectius de de comeros del barri
comeros assessorament legal lassociaci, aix com
dels avantatges de
formar-ne part

Organitzaci de Establir collaboracions Creaci duna junta representativa de la


concursos (aparadors, amb altres entitats, a realitat social i comercial del carrer (promoci
millor iniciativa nivell de coordinaci i duna figura dins la junta -vicepresidncia
comercial, comer ms assessorament o coordinaci- de cadascun dels collectius
antic, etc.) nacionals presents al carrer)

35
2.3.4 Punts forts i punts febles del resultat del treball amb el GPC

Punts forts o oportunitats Punts febles o amenaces

Millora de les relacions interpersonals i de Manca de participaci dalgun collectiu de


cooperaci entre els comerciants. comerciants clau.

Emergncia de nous agents dinamitzadors entre Manca dun lideratge definit entre els
els comerciants. comerciants.

Creaci dun nucli de comerciants cohesionats i Manca dexperincia organitzativa i de treball en


amb inters per treballar. equip.

Renovaci de les juntes directives de les Manca de coordinaci i/o superposici de


associacions funcions amb les federacions o eixos comercials,
per a lexecuci dels projectes de dinamitzaci.

Suport i treball coordinat amb les federacions de Manca de mitjans i vies de comunicaci amb el
comerciants i amb les administracions. conjunt dels comerciants del barri.

Diversitat cultural i representativitat de Viabilitat dels projectes definits.


lassociaci

Canvi en la percepci i valoraci positiva de Continutat del treball (possibilitat dexecuci


lassociaci de comerciants dels projectes de dinamitzaci) desprs de
finalitzar el procs de mediaci.

Creaci de motivaci i voluntat dimplicaci al


treball per part dels comerciants no associats.

Creaci dun projecte dassociaci per a la


dinamitzaci comercial

36
2.4 REPTES DE FUTUR PER A LES ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS

A continuaci farem una sntesi dalguns temes sobre els quals cal reflexionar, i que shan anat
reiterant com a preocupacions en el treball dins dels GPC i que moltes vegades dificulten la
seva continutat i la dinamitzaci comercial, i que fan referncia al funcionament intern de les
associacions i la seva sostenibilitat, la promoci de la participaci dels comerciants, la multicul-
turalitat...

2.4.1 Participaci associativa, representativitat i arrelament

Un dels reptes del mn associatiu comercial s la millora de la participaci i de la representati-


vitat a les organitzacions. Les associacions tenen la dificultat i el repte de representar una gran
diversitat de comerciants, amb sensibilitats i estils de comeros diferents (ms professionalitzats,
familiars tradicionals, comeros expansius, xarxes internacionals, etc.). Per facilitar i fer efecti-
va la representaci, creiem que s important que el procs de reorganitzaci, des del seu inici,
simpregni de dinmiques participatives, de manera que la nova associaci sigui percebuda com
un projecte de tothom, que motivi i sigui una eina eficient i efica al servei de tots els comerci-
ants.

Molts cops, les dificultats en fer aix poden trobar-se en el menor grau darrelament que alguns
comerciants (estrangers, autctons recentment arribats als barris...) tenen en el territori, la qual
cosa incideix en formes particulars de percebrel i estar-hi, a vegades poc compromeses perqu
es veuen sotmeses a la transitorietat de determinades situacions. Duna banda, el repte estaria
en fer de lassociaci un espai per construir, a poc a poc, un sentit de pertinena, com a element
destabilitat, seguretat, utilitat i, per tant, en un b preuat. Duna altra banda, tamb seria inte-
ressant que les associacions tinguessin mecanismes per reconixer les situacions inestables o
transitries, per donar-los cabuda i resposta.

En les nostres experincies de mediaci, sempre hem trobat comerciants immigrats i nous comer-
ciants autctons amb inters i amb disposici de participar, que no havien tingut la possibilitat
de fer-ho per manca dinformaci, identificaci o perqu no havien trobat els espais o dinmiques
on integrar-se. En aquest sentit, ladaptaci a la diversitat de situacions implica un desenvolupa-
ment adient de la comunicaci, a nivell formal i informal, a ms de recursos suficients perqu les
associacions puguin constituir-se com un rgan de proximitat al servei dels comerciants.

Aix mateix, sembla necessari que des de lAdministraci es facilitin recursos formatius sobre
funcionament i dinamitzaci dassociacions, ja que, de vegades, les dificultats vnen de la manca
de lideratge i/o experincia associativa (treball en equip, formulaci de projectes, etc.), fent que
sempobreixin les diverses iniciatives dorganitzaci i dinamitzaci.

A ms, tal com insisteixen els comerciants en les seves propostes de dinamitzaci comercial,
sembla necessria la recerca de recursos financers extraordinaris per a les associacions.

2.4.2 Implantaci als barris i sostenibilitat

Lestabliment de relacions de collaboraci i coordinaci amb altres entitats sorgeix en els GPC
amb la idea que el comer i la dinamitzaci comercial sintegrin en la xarxa dorganitzacions i
projectes comunitaris, encabint-se, amb ms pes i presncia, en els plans de desenvolupament
comunitari dels barris.

37
En aquest sentit tamb es veu necessari que les associacions tinguin veu i presncia en els rgans
de participaci de lAdministraci pblica.

En barris on ja existeixen projectes de dinamitzaci comercial, impulsats per eixos i entitats


comercials de segon nivell, com ara federacions, s una necessitat definir amb claredat el paper
de les associacions de comerciants (de carrer i/o barri), per tal que no es superposin tasques i
projectes, ni es dupliquin esforos.

2.4.3 Millorar la comunicaci i el coneixement interpersonal

Tal com hem insistit al llarg daquest article, les dificultats ms significatives que trobem en els
processos de mediaci/dinamitzaci han estat la incomunicaci i les desconfiances, constru-
des, en alguns casos, durant molt de temps, especialment envers els collectius de comerciants
estrangers. En aquest sentit, ja hem vist com el dileg i el treball en equip condueixen a un major
reconeixement entre els diversos comerciants, mentre els prejudicis tendeixen a desactivar-se
o a diluir-se, amb el coneixement de primera m de, per exemple, altres concepcions sobre la
manera de portar un comer, altres expectatives laborals i, en funci daix, dentendre lactivitat
comercial, etc.

Si entenem la mediaci comunitria intercultural com lorigen dun procs de creaci de nous
vincles i relacions, que haur de donar uns resultats en el futur, per tal que aquest procs sigui
sostingut i de llarga durada, les associacions haurien dinsistir en el manteniment, foment i cre-
aci de relacions cordials quotidianes amb els nous comerciants, fent convocatries i invitacions
a aquests grups, explorant les seves expectatives i necessitats, tot dialogant clarament amb ells
sobre els problemes del carrer o del comer que els preocupen.

38
Tanmateix, no podem oblidar dins les qesti-
ons relatives a la comunicaci, els problemes Les associacions haurien dinsistir en
que es deriven de laugment de la diversitat lestabliment de relacions cordials
lingstica entre els comerciants, que, si b quotidianes amb els nous comerciants,
s una riquesa, pot ser tamb un entrebanc convocant-los i dialogant clarament amb
important per a la comunicaci, en el seu ells sobre els problemes del carrer o del
sentit integral, si no es posen els mitjans per comer que els preocupen
abordar-lo.

2.4.4 Reconixer la potencialitat del fet multicultural

A propsit de les potencialitats de larribada de nous comerciants a la ciutat (comunitaris i/o


extracomunitaris), que en alguns barris arriben fins al 50% del total i que, per tant, ja formen
part dels barris, creiem que les associacions haurien dincorporar, en un sentit prctic i tamb
teric, aquest fet, tot ajudant a crear en els barris un ambient i estat dopini ms positiu davant
aquesta nova realitat. Creiem que els nous comerciants poden afegir una srie davantatges a
lassociaci i al comer en general, com sn latracci de noves clienteles, laportaci de serveis
i noves tecnologies de la informaci, el coneixement dexperincies associatives diverses i inicia-
tives comercials innovadores, etc.

El comer intercultural integrat i treballat des de les organitzacions de comerciants tamb pot
funcionar com a reclam comercial, per la seva oferta diversa, a vegades extica (menjars tradici-
onals o artesanies de diversos llocs del mn), que poden ser valors que aportin atractiu als barris
on es desenvolupa, sobretot en una ciutat caracteritzada pel seu cosmopolitisme i la seva activitat
turstica. La multiculturalitat de loferta com a reclam comercial, a ms, tamb pot ser incentiu
per treballar conjuntament les qestions de presentaci i dimatge dels carrers i dels comeros.

Aquest atractiu ja comena a ser incorporat als projectes de dinamitzaci i modernitzaci del
comer des de les federacions i des dalgunes associacions.

39
2.5 ALTRES RECURSOS I RECOMANACIONS

A mode depleg, oferim a continuaci un llistat de serveis i agents que han esdevingut referents
en la dinamitzaci del camp associatiu i comercial a Barcelona.

Programa per a lassessorament, formaci i inclusi en el teixit associatiu dels comerciants


immigrants (projecte premiat a Barcelona Associacions 2006-07)
Entitats responsables:
Federaci de comerciants del Casc Antic
Eix Comercial BCN de Palau a Palau
www.bcndepalauapalau.com
Pla Integral del Casc Antic
www.cascantic.net
Eix Comercial del Raval
Fundaci Tot Raval
www.totraval.org
www.eixosbcn.org
www.bcn.es

Plans comunitaris, plans integrals o xarxes associatives locals, etc.


Els barris que compten amb plans integrals de desenvolupament o plans comunitaris poden ser
una alternativa dintegraci, coordinaci i participaci del comer als barris, especialment en
aquells on no hi ha federacions o eixos comercials. Per exemple, el Pla Comunitari de Roquetes
est donant suport a lorganitzaci dels comerciants del barri.
www.noubarris.net/pcroquetes

Fundaci Barcelona Comer


La Fundaci Barcelona Comer agrupa els eixos comercials de Barcelona. Un eix comercial
sentn com a entitat que reuneix les associacions de comerciants dun territori, amb un
objectiu concret per mltiple: delimitar una zona comercial, adequar-la urbansticament per
a qu cobreixi les necessitats comercials, donar-li un nom genric, potenciar-la comercialment
i generar la promoci interna i externa necessries per dinamitzar els fluxos imprescindibles
de clients.

Els eixos de Barcelona sn:

Pg. de Grcia LEix de Sant Andreu BCN De Palau a


Rbla. de Catalunya Sants Palau Nou Drassanes
GraciNova Creu Coberta Comercial
Gran de Grcia La Rambla Sant Mart de Provenals
Cor Eixample Sarri Barna Centre
Poblenou Sant Antoni Centre Sants - Les Corts
Maragall Zona Comercial Comercial Nou Bulevards Centre
El Cor dHorta Sant Gervasi Comercial.

Per a ms informaci visiteu la seva pgina web: http://www.eixosbcn.org

40
Equip tcnic de promoci econmica dels districtes de Barcelona
Els tcnics de promoci econmica de lAjuntament de Barcelona, presents a tots els distric-
tes, sn una figura de suport important per als comerciants i les associacions de comerciants,
a nivell dinformaci/formaci i per la seva experincia en associacionisme comercial, a ms
de ser el vincle entre les associacions de comerciants i lAdministraci.

Fundaci Tot Raval


La Fundaci Tot Raval s una entitat que pretn canalitzar aquelles accions que, de manera
corresponsable siguin impulsades des de les iniciatives associatives, empresarials o del sector
pblic del barri de Raval. Sorienta a promoure el coneixement i la realitzaci daccions en
relaci a la qualitat de vida del barri, lincrement de la cooperaci intercultural i la creaci
dun marc relacional en el qual convisquin lactivitat comercial, la cultura, leducaci i la
solidaritat.

Per a ms informaci vegeu: http://www.totraval.org/

Servei de Mediaci Comunitria Intercultural de lAjuntament de Barcelona


Aquest servei fa intervencions de mediaci intercultural en diversos carrers i barris de
Barcelona, a demanda de les rees de Serveis Personals dels districtes. El servei s gestionat
per la Fundaci Desenvolupament Comunitari i depn de lrea dAcci Social i Ciutadania
de lAjuntament de Barcelona. Les demandes de mediaci comunitria han de fer-se arribar
a aquesta rea.

Per a ms informaci: www.fdc.org

41
BIBLIOGRAFIA

ARAMBURU, M. Los comercios de inmigrantes extranjeros en Barcelona y la recomposicin


del inmigrante como categora social, en Scripta Nova Revista electrnica de Geografa y
Ciencias Sociales, n 108, 2002.
ARAMBURU, M. Comercio y cohesin social, Text marc de les Jornades Europees sobre
Immigraci i Comer, 21-22 juny 2007. Promogut per Federaci de Comerciants del Casc
Antic BCN de Palau a Palau, Pla Integral del Casc Antic, Eix Comercial del Raval i Fundaci
Tot Raval. Casa Llotja de Mar de Barcelona.
BELTRN, J., OSO, L. & RIBAS, N. (coord.) Empresariado tnico en Espaa. Fundaci CIDOB,
Observatorio Permanente de la Inmigracin, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 2006.
MORERAS, J. Les activitats comercials dels estrangers a Ciutat Vella. Barcelona: Fundaci
CIDOB, 2002.
SERRA DEL POZO, P. El comercio tnico en el Distrito de Ciutat Vella de Barcelona. Obra
Social Fundacin La Caixa, 2006.
SOLE, C. & PARELLA, S. Negocios tnicos. Los comercios de los inmigrantes no comunitarios
en Catalua. Barcelona: Fundaci CIDOB, 2005.
ZEGR, M., NAVARRO, J.M. & ARAMBURU, M. El encaje de los comercios extranjeros en
el tejido comercial de acogida. Anlisis de una experiencia de mediacin comunitaria en
Barcelona, Revista Migraciones, nm. 20, Madrid: 2006.

42
3. DIVERSITAT RELIGIOSA I CONVIVNCIA
INTERCULTURAL, O COM COMENAR A
PERDRE LA POR A LES MESQUITES
Jordi Pascual i Sac

Credencials de lautor

Jordi Pascual i Sac s doctor en sociologia per la Universitat Autnoma de Barcelona, professor
consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i responsable de gesti del coneixement de la
Fundaci Desenvolupament Comunitari.

Presentaci de larticle

Larticle aborda la crisi de convivncia que ha suposat, en alguns municipis catalans, laparici
despais de culte musulm. Es parteix de la constataci del creixent pluralisme religis que viu
Catalunya i Barcelona, en particular, que majoritriament s assumit per la ciutadania. Aquesta
acceptaci presenta una excepci: la por i el rebuig que generen les manifestacions religioses
i tniques de la poblaci musulmana. Interrogar-se per les raons i causes daquest rebuig ens
permet plantejar-nos com gestionar aquests conflictes de convivncia intercultural en un marc de
diversitat religiosa.

3.1 LA NOVA DIVERSITAT RELIGIOSA A BARCELONA

A la ciutat de Barcelona hi ha censats actualment 301 espais de culte, corresponents a 13 grans


tradicions religioses: cristianisme catlic (135 parrquies), cristianisme evanglic (89), testimonis
de Jehov (20), budisme (16), islam (12), hinduisme (10), cristianisme ortodox (7), judaisme (2),
sikhisme (2), taoisme (2), adventisme (2), mormons (3) i Fe Bah (1). Es tracta, sens dubte, de
la ciutat catalana amb ms confessions i espais de culte presents en el seu territori.

Ara b, la coexistncia dun bon nombre de confessions religioses a Barcelona i, en general, a


Catalunya, no s sinnim duna bona convivncia entre els diferents collectius, incloent-hi els
de les persones atees, agnstiques o no creients. Com ha advertit Jordi Moreras (2006a:18-19),
per considerar una societat plural, no nhi ha prou amb constatar la coincidncia de diverses
opcions religioses, sin que cal observar si es dna el reconeixement de la pluralitat com a norma
que garanteix la convivncia de les diferents parts. I, si b s cert que sha produt una certa
rutinitzaci de la mltiple oferta de productes religiosos (Griera i Urgell han parlat del consumo

 Dades facilitades pel Centre Interreligis de Barcelona i per lArquebisbat daquesta ciutat (2007).
 Carlos Gimnez ha definit convivncia com a aquella relaci que implica interacci harmoniosa entre persones
o grups, tot distingint-la de coexistncia o mera coincidncia en el temps (Gimnez, 2005:8). Ara b, aclareix
aquest antropleg que convivencia no es algo opuesto al conflicto ni significa ausencia de conflictividad, pero
s requiere regulacin o resolucin pacfica de los conflictos (19).

43
de productos con connotaciones espirituales de origen forneo en un estudi fet a Sabadell),
i fins i tot que hi ha cultes de moda, com ara el budisme, tamb ens trobem amb comunitats
religioses que sn especialment malvistes per part dun sector rellevant de la poblaci. s el cas
de la poblaci musulmana, tot i que, com veurem, el rebuig s major envers la comunitat dorigen
magrib. Com ha observat Moreras:

Participar en algunas de las actividades culturales que organizan los diferentes monas-
terios budistas en Espaa se ha convertido en una moda; pero no es lo mismo celebrar el
ramadn o el id al-kebir junto a musulmanes (2006a: 20).

s justament aquest prejudici envers la comunitat musulmana, que en alguns casos pensem
en el rebuig a lobertura de centre de culte en diverses poblacions catalanes (Reus, Granollers,
Premi de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Badalona...) ha arribat a constituir un conflicte
de primera magnitud a escala venal, el que volem analitzar aqu. Per qu lislam s vist com una
amenaa?

3.1.1 Per qu ens fan por les mesquites?

Per comprendre i aprofundir en el coneixement del que sha anomenat islamofbia s a dir, por
a lislam- analitzarem amb deteniment un cas de divisi venal arran del projecte de construcci
duna mesquita a Premi de Mar, que va provocar una crisi de convivncia durant la primavera del
2002 en el segon municipi amb ms poblaci del Maresme. Primer recordem, per, la sinopsi
dels fets.

Tot i que amb anterioritat ja shavien produt recollides de firmes (5.554 el novembre del 2001)
en contra de la reubicaci de la mesquita situada en un pis deteriorat, no fou fins a lanunci, per
part de lassociaci musulmana local, de la construcci dun edifici de nova planta com a oratori
permanent en un terreny urb adquirit per ells mateixos, labril del 2002, que es van precipitar
els esdeveniments. Duna banda, va aparixer un moviment ciutad, que prendria el nom de
Plataforma per Premi amb suport puntual per part de lultradretana Plataforma per Catalunya de
Josep Anglada-, i que es mobilitz en contra de la construcci de la mesquita. Duna altra banda,
es constitu la Coordinadora Premi per la convivncia, que aglutinava una trentena dentitats
civils locals, comarcals i nacionals, per donar suport al projecte de la comunitat musulmana. Es
van celebrar manifestacions per part duns i daltres i des de lAjuntament que havia vist fracas-
sar tots els intents de negociaci per lemplaament alternatiu de la mesquita es parl de frac-
tura social. El conflicte tingu un important ress meditic, amb intervencions dels lders dels
principals partits poltics catalans i fins i tot algunes autoritats van mirar dintercedir en la reso-
luci del conflicte. Finalment, el setembre del mateix any sarrib a un acord entre lAjuntament i
lassociaci musulmana Attauba, pel qual el primer cedia una part de lantiga escola Voramar per
a la comunitat musulmana, mentre que el terreny adquirit per aquesta passava a sser gestionat

 Griera i Urgell (2001: 36).


 Sobre el conflicte per lobertura dun oratori musulm a uns baixos de Santa Coloma, vegeu el documental
dAlberto Aranda i Guillermo Cruz, Mesquita no! (A Contraluz Films & Tururut art infogrfic, 2005).
 El fet que fins ara hagi estat en poblacions mitjanes on sha registrat moviments venals contraris per tamb
favorables a la construcci o obertura de mesquites duna certa envergadura, no vol dir que Barcelona no pugui
experimentar moviments semblants en el futur. El projecte de construcci duna gran mesquita a Barcelona,
plantejat en diverses ocasions per alguns representants de la comunitat musulmana, ha estat ajornat fins al
moment per les autoritats catalanes. Sens dubte, aquest podria ser un analitzador de primer ordre per compro-
var fins a quin punt la capital catalana assumeix el pluralisme religis.
 Basem lanlisi del conflicte esmentat en lestudi realitzat per un equip de Desenvolupament Comunitari:
Pascual, J. i Snchez, J. (2005) La convivncia intercultural a Premi de Mar. Diagnstic desprs del conflicte
de la mesquita. Ajuntament de Premi de Mar /Desenvolupament Comunitari: document indit.

44
pel municipi. Lacord tenia una vigncia de 15 anys, temps que es donaren les parts per assolir
una soluci definitiva al problema.

Al nostre entendre, aquest conflicte de convivncia intercultural no es pot entendre estrictament


com un conflicte estrictament religis o interreligis, sin com veurem com el resultat de la
confluncia de diversos factors socials, entre els quals destaquem:

- la lluita per locupaci simblica de lespai pblic;


- els interessos immobiliaris;
- la reacomodaci que suposa laparici dun nou actor poltic local, com s la comunitat musul-
mana organitzada;
- el context sociopoltic internacional; i, per ltim,
- el joc didentitats i alteritats tniques, dins el qual cal considerar el valor de la religi com a
factor de pertinena tnica.

Vegem-los amb deteniment, un per un.

La disputa per locupaci fsica i simblica de lespai pblic

En general, cal dir que en el context de les societats occidentals es parla de secularitzaci per
definir el procs de desaparici de les religions o b de reducci de la seva influncia a lesfera
estrictament individual, com una de les caracterstiques de la modernitzaci. Des daquest punt
de vista, s vist com a anacronisme el fet que noves comunitats religioses reclamin el seu espai a
la ciutat. s per aix que Moreras (2006a) parla dun prejudici social envers els grups religiosos
en general a lhora de permetren laccs a lesfera pblica. Ara b, com ell mateix ha recollit,
el paradigma de la secularitzaci sest revisant. Aix, Jos Casanova ha proposat la tesi de la
desprivatitzaci dall religis:

las tradiciones religiosas de todo el mundo se niegan a aceptar el papel marginal y priva-
tizado que les han reservado las teoras de la modernidad y las teoras de la secularizacin
(...), se niegan a limitarse al cuidado pastoral de las almas y no dejan de suscitar cuestiones
relativas a las conexiones entre la moralidad pblica y la privada (Casanova, 2000: 18).

Tamb Tariq Modood (2000) ha criticat el principi de la neutralitat de lespai pblic amb relaci
a les expressions religioses, en observar que la restricci no saplica igualment a tots els grups, de
manera que en surten afavorits els de la prpia tradici histrica. Aix mateix s compartit per
Mohamed Chaib, destacat lder associatiu catalanomarroqu, quan observa que no shan complert
els acords que es van signar a lEstat espanyol en matria de llibertat de culte, densenyament de
la religi i del reconeixement de limam i de les mesquites, el 1992. Chaib posa com a exemple
precisament els conflictes per lobertura doratoris. Malgrat aquell acord,

mai no ha sortit cap representant governamental que defensi el dret que tenen aquestes
persones, com a ciutadans, a desenvolupar la seva cultura, la seva religi, a obrir els seus
oratoris amb absoluta normalitat, com sha produt amb altres religions, que sn tamb
presents a Catalunya i a Espanya (Chaib, 2005: 42).

Daltra banda, Modood qestiona que la divisi de lespai pblic i de lespai privat sigui tan
difana, ja que ambdues esferes sinflueixen constantment. Com veurem en el segent apartat,

 De fet, aix mateix podria dir-se del calendari oficial en els pasos dEuropa occidental, que es basa, en bona
part, en festes i celebracions darrel catlica.

45
Jornada de portes obertes a la mesquita de Canovelles (2007)

aquest autor proposa un multiculturalisme democrtic, el contingut del qual no debera ser la
neutralidad cultural, sino la inclusin en la vida pblica de los grupos marginales y en desventaja,
incluso de las comunidades religiosas (2000: 193).

Amb independncia del lloc que acordem concedir als grups religiosos en lesfera pblica, el cas s
que podem interpretar els conflictes per lobertura despais de culte dins la ciutat com una lluita per
locupaci simblica de lespai pblic. En efecte, duna banda, per a les comunitats nouvingudes,
disposar dun local per a ls propi significa guanyar un espai i, com veurem, una certa reafirmaci
identitria com a grup, per vist des de laltre costat, pel venat de tota la vida, aquesta ocupaci
dun espai urb sinterpreta com una ostentaci dun acte dapropiaci, quasi de conquesta. s el
que vam copsar en lanlisi del conflicte per lobertura duna mesquita a Premi de Mar:

Al nostre entendre, el conflicte pel projecte de construcci duna mesquita al carrer Joan
Prim de Premi de Mar s un episodi ms, ni el primer ni probablement el darrer, en la
lluita per locupaci simblica de lespai, en la lluita per fer-se un lloc per part daquesta
comunitat de nou assentament al municipi, i per preservar lespai assolit conquerit, dal-
guna forma per part de lanterior poblaci immigrada, els ms grans dels quals encara
recorden com eren rebuts per alguns dels seus antecessors en el poblament de la vila amb
el malnom de castellanufos (Pascual i Snchez, 2005: 63).

La por a la devaluaci immobiliria

Gaireb totes les mobilitzacions en contra de la construcci de llocs de culte musulmans en zona
urbana han esgrimit com a argument la prdua de cotitzaci dels habitatges propers i, en general,
de la zona on sinstalls aquest equipament. Aix ha estat especialment visible en aquells barris
amb habitatge dun nivell mitj o alt, com ara a Montigal (Badalona), Tres Torres (Granollers)
o el barri Maresme-Tarter a Premi de Mar. Al nostre entendre, es tracta en el fons dun discurs
destigmatitzaci de la poblaci musulmana, la presncia visible de la qual contaminaria simb-
licament els edificis contigus i, per extensi, la zona o el barri. No s un fenomen nou. Lhem
trobat documentat a Frana, durant els anys noranta (Ribas, 2003).

 Citat a Moreras (2006a: 23).

46
Lantecedent francs

Segons explica Natlia Ribas (2003), a Frana, la sedentaritzaci de la poblaci immigrada


musulmana va produir ja des dels anys 70 i 80 una multiplicaci dels signes didentitat
musulmans, com ara els oratoris, les carnisseries halal, formes de vestir i costums propis,
etc. Cal tenir en compte que el model dintegraci cultural francs sha basat tradicional-
ment en lassimilaci dels nouvinguts a la cultura i societat franceses, de manera que, en
el cas de la religi, sentn que el seu paper queda noms limitat a lesfera privada de
lindividu (72). A ms, es tracta dun estat de forta tradici laica (den de la llei de
1905, lestat no subvenciona cap religi).

Com observa Ribas, als anys 90, les demandes dels musulmans francesos han posat en
entredit el lacisme rgid i el model assimilacionista. La qesti que es plantejava era:
podem imaginar un islam laic, acceptable per a la societat francesa, i considerar que la
noci de lacisme s pertinent per a lislam? (73).

Aix mateix, Frana va viure abans que nosaltres la crisi arran de la proliferaci de llocs de
culte musulmans. Vegem-ne les principals fases:

Dcada dels 80. Majoria dimmigrats musulmans sense nacionalitat francesa. Alguns
candidats a les alcaldies en contra de la construcci de mesquites (suport als grups ve-
nals que shi oposaven). Si accedien al poder, compraven els terrenys reservats a equi-
paments religiosos, contravenint la llei del 1905, que garantia la llibertat de culte.

Anys 90. Construcci duna desena de mesquites primer a les grans ciutats (Pars,
Li) i desprs a ciutats mitjanes (Montpeller...), no sense abans superar alguns esculls,
com ara els interessos immobiliaris i electorals (per cert, canviants a mesura que els
immigrats anaven accedint a la nacionalitat).

A la llarga, alguns alcaldes van optar per promoure projectes urbanstics de mesquites de
grans dimensions (de vegades amb interessos comercials afegits), per aix va produir ten-
sions tant a les comunitats musulmanes locals que veien com la interlocuci era presa per
grans associacions dabast estatal, poc representatives localment, com per la susceptibili-
tat dels autctons davant lostensibilitat daquest grans edificis o del propi estat, en veure
que el finanament corria a crrec dagents exteriors (sovint de lArbia Saudita). Val a dir,
per, que finalment els governs locals optaren per obrir consultes amb personalitats religi-
oses i responsables dassociacions a fi dobtenir-ne un projecte concertat i coherent (76).

Emergncia de nous actors socials i poltics: les comunitats musulmanes organitzades

Des dun punt de vista micropoltic, podem analitzar el conflicte per lobertura despais de culte
islmics com el resultat de la irrupci dun nou actor sociopoltic a escala local, la comunitat
musulmana organitzada al voltant del fet religis, i alhora de la reacomodaci dels actors locals
preexistents, tant a nivell de societat civil com poltica. En efecte, si ens ho mirem des del punt
de vista de les organitzacions o entitats civils, haurem de reconixer que el nivell destructuraci,
i la capacitat de convocatria, de mobilitzaci de recursos i de plantejar demandes coherents
amb el seu ideari, assolit per la poblaci musulmana, majoritriament sorgida de la immigraci al
nostre pas, s destacable per damunt de la resta de collectius nouvinguts. Per exemple, lexpert
en immigraci islmica a casa nostra, Jordi Moreras (2006a: 44), ha recollit el segent paquet

47
de reivindicacions: concessi de permisos per obrir mesquites o espais de culte, sollicitud de
parcelles reservades en cementiris municipals, demanda duna educaci religiosa islmica en
el sistema educatiu pblic i existncia daliments halal en determinats espais pblics, com ara
escoles, hospitals, casernes o presons.

Com diem, lemergncia daquest nou actor a nivell local planteja un repte de reacomodaci tant
a les institucions, com a les altres entitats.

Pel que fa a les institucions poltiques, ens trobem amb un problema que afecta bsicament els
canals de participaci poltica que haurien de permetre laccs daquest nou actor sociopoltic a
larena pblica. Podem desglossar aquest problema en tres punts clau:

larrel lacista del nostre sistema poltic, que fa que sigui de difcil homologaci la participaci
duna organitzaci religiosa com a actor poltic, tot i que lexistncia de partits dinspiraci
catlica, com ara la democrcia cristiana, suposa un precedent per a una possible incorporaci
daltres partits dinspiraci religiosa;
la restricci del dret a vot a les persones amb nacionalitat espanyola o comunitria. Aix exclou
bona part de la poblaci musulmana local, perqu sol ser dorigen afric o asitic, tot i que
aix pot canviar en la mesura que aquesta poblaci accedeixi a la nacionalitzaci; i
el reconeixement dinterlocutors vlids i representatius de la comunitat musulmana.

El primer element ens remet al debat sobre la lacitat com a model de gesti del pluralisme reli-
gis a les nostres societats. Per la seva complexitat i actualitat, dedicarem un apartat sencer a
aquest debat.

Com ja viem en el cas francs, la influncia dels interessos electorals en el tipus de conflicte que
ens ocupa sol ser rellevant. Ho vam viure a Premi de Mar lany 2002, un any abans de les con-
teses municipals i ho hem vist recentment a Badalona, arran de les darreres eleccions locals. En
ambds casos, els partits poltics tindran molt ms en compte lestat dopini dels sectors autc-
tons amb dret a vot, que no pas lopini de la poblaci musulmana, majoritriament sense dret a
vot. A Premi, la crisi del govern tripartit que va acabar amb la sortida dIniciativa per Catalunya-
Verds sexplica, en part, per la proximitat daquesta formaci amb els sectors autctons mobilitzats
a favor de la construcci de la mesquita, i per la preocupaci per part del Partit dels Socialistes
de Catalunya de perdre lhegemonia local per la fuga de vots vers el nounat Vens Independents
de Premi, sorgit de les cendres de la plataforma antimesquita. A Badalona, el Partit Popular ha
centrat lltima campanya en loposici venal a lobertura dun nou equipament religis musulm,
amb un notable rdit (ha passat de cinc regidors obtinguts el 2003 a set, lany 2007).

Ara b, qu passar quan un gruix important de la comunitat musulmana accedeixi a la ciutadania


poltica (via nacionalitzaci) i pugui exercir el dret a vot?

Pel que fa a lltim punt, tot just hem assistit aquesta dcada a laparici de les primeres fede-
racions dabast ampli, com ara el Consell Islmic de Catalunya, que, sens dubte, han facilitat la
interlocuci i la representaci a nivells amplis de la comunitat musulmana davant les administra-
cions, per que no sempre t representaci en totes les comunitats locals.

 Mohamed Chaib (2005) ha valorat com un aven la creaci, lany 2001, del Consell Islmic i Cultural de
Catalunya, un organisme que ha guanyat representativitat entre els imams (dels 17 inicials, naplega actual-
ment 67, dels 140 que aproximadament hi ha a Catalunya), i el considera clau en lorganitzaci de la comu-
nitat musulmana. Entre les activitats daquest consell, trobem latenci religiosa a presons i hospitals, la tasca
dintermediari entre la Generalitat i els municipis quan apareixen conflictes entre el venat davant la possible
obertura dun oratori o qualsevol altra qesti.

48
Des del moment que, com anem veient, ni les entitats musulmanes sn nicament entitats reli-
gioses sin agrupacions comunitries, ni el conflicte per lobertura de llocs de pregria s un
problema estrictament de llibertats de culte sin, en el fons, un problema de convivncia venal,
el paper de les associacions i no noms religioses autctones s cabdal. De la seva acceptaci
daquest nou actor sociopoltic i, en el fons, daquest nova comunitat, en depn en bona part que
aquells conflictes donin pas a pactes de ciutadania, on el pluralisme religis sigui assumit en
igualtat de condicions per a totes les confessions. En lltim apartat daquest article, aprofundi-
rem en aquest paper de les entitats.

El context internacional i les fites de la islamofbia

El panorama poltic internacional no ha contribut gaire a apaivagar les tensions que han acom-
panyat la irrupci duna important minoria musulmana al nostre pas; al contrari, ms aviat ha
ajudat a atiar el foc. Basant-se en la seva teoria del sistema mn, que anticipava el 1974 la idea
de globalitzaci actual, un autor com Wallerstein (2006) ha explicat fora b com les societats
occidentals han construt una imatge de lislam com a fora oposada a la secularitzaci doc-
cident. Ja Samuel Hungtinton, en un arxiconegut assaig10, el 1997 havia situat lislam com el
principal enemic dEstats Units i dEuropa en el nou ordre mundial, caracteritzat com a xoc entre
civilitzacions, segons va pronosticar. Limpacte dels atemptats de l11 de setembre del 2001 van
fer revifar aquesta teoria. A partir daquell moment, la poltica exterior dels Estats Units de Bush
ha estat marcada per la lluita contra el terrorisme islamista. La islamofbia estava servida i amb
els atemptats a la Gran Bretanya i a Espanya es va estendre per tota Europa. Amb tot, no podem
oblidar que no es tracta dun fenomen nou i, de fet, podem trobar antecedents de lactual islamo-
fbia en poltica internacional, en la guerra civil del Lban dels 70 (amb un impacte important a
Frana, sobretot) i laparici de Hezbolah o en la revoluci islmica iraniana del 1979.

Tornant al nivell local, els dies desprs dels atemptats dAl Qaeda a Madrid de l11 de mar del
2004, es produren mostres dhostilitat vers les persones dorigen magrib i por a represlies per part
daquests. Per exemple, a Premi de Mar, una associaci cultural musulmana anomenada Premi
Oberta, liderada per joves i dones daquesta comunitat, va convocar una manifestaci de condemna
a aquells atemptats en un signe inequvoc de desmarcatge respecte daquells sectors que, en nom
de lislam, utilitzen el terrorisme. Aquesta acci expurgatria com la defin un policia local entre-
vistat va provocar reaccions diverses entre la poblaci autctona, per predominantment solidries,
com vam recollir en una entrevista amb membres de lentitat convocant, que reprodum:

Entrevistador: Quanta gent va participar-hi?


Membre Premi Oberta 1: A la manifestaci?
E: A la manifestaci.
MPO1: No ho s exactament. Exactament...
E: Ms o menys. Dues-centes persones?
MPO1: Ms, ms.
E: Musulmans, noms o...?
Membre Premi Oberta 2: Africanos, espaoles, francs...
MPO1: Algun francs que estava all tamb, per la gent que ha sortit al
carrer, jo he vist gent que aplaudeixen i ploraven, espanyols, s clar i tamb he
escoltat altres que estaven xiulant, que estaven als balcons.
(Pascual i Snchez: 2005, 68-69)

10 A ms, una determinada lectura de Huntington cau fcilment en una visi culturalista del mn, que refica i posa
al nucli explicatiu el concepte de cultura, que desprs trobarem, en un altre pla per en un sentit molt similar, en
els discursos sobre la comunitat musulmana a propsit dels conflictes per la ubicaci dels espais de culte. Vegeu
Huntington, Samuel (1997) El choque de civilizaciones y la reconfiguracin del orden mundial. Barcelona: Paids.

49
Per tant, la conjuntura poltica internacional influeix directament en el dia a dia local. Daltra
banda, aquesta dimensi global tamb esdev rellevant a lhora dentendre algunes identifica-
cions socials. En el cas de les identitats religioses s clar que les fronteres nacionals compten
poc (Moreras 2006a: 12), per s que, a ms, de vegades competeixen amb les adscripcions de
tipus nacional (Casanova, 2001: 430), de manera que sovint es pot parlar de transnacionalitzaci
de les comunitats religioses. Ara b, que els referents per construir les identitats basades en la
religi siguin duna escala superior o distinta a la nacional, no vol dir que no estiguem parlant de
moviments socials desterritorialitzats11. Al contrari, larrelament a nous territoris esdev rellevant
tamb per als musulmans nouvinguts a un pas com el nostre12.

3.1.2 Identitats i alteritats tniques en joc

En lanlisi dels elements del conflicte vistos fins ara, ja es pot entreveure com, ms que davant
dun conflicte interreligis, estem davant dun conflicte intertnic13. s a dir, all que est en joc
no s tant la possibilitat de practicar una determinada fe religiosa que tamb, com lacceptaci
o el rebuig com a ve, com a ciutad en el sentit dhabitant de la ciutat, com a membre, fins i
tot, del poble, dalg que s considerat com a immigrat s a dir: forani, com a altre14. Ms ober-
tament o ms tcitament, pertot apareix aquesta referncia a la distinci tnica entre un nosaltres,
que es vol pur i originari, s a dir autcton, i uns altres, que no formen part del poble i que, a ms,
es consideren contaminants, perqu sels pressuposa un estigma amb tot un reguitzell de trets
negatius que dibuixen lestereotip del musulm, en aquest cas (per exemple: sexista, integrista, tra-
dicionalista, etc.). Aquesta referncia a all tnic, la intuem a lhora de marcar els espais pblics o
semipblics (com els oratoris o les botigues) com a propis o estranys, com a dels nostres o dels
seus; la pressentem en el moment que es pressuposa que un carrer o una zona perdr valor per la
seva sola presncia; s ben palesa en la retrica culturalista que domina actualment la geopoltica
internacional; i, com no, tnica s tamb la reafirmaci de les organitzacions musulmanes quan
reivindiquen poder ensenyar la seva llengua i la seva religi als seus fills. El que molesta de la pre-
sncia musulmana no s pas la seva prctica religiosa, sin lassoliment despais de reconeixement
social, la seva sola presncia a tots nivells, com hem mostrat en el cas de Premi de Mar:

Hem vist com es viu malament el venatge en una mateixa escala amb persones dorigen
magrib (i fins un exagent de la propietat immobiliria reconeixia que hi ha pressi per part
dalguns propietaris per evitar que posin el nom a les bsties), es considera illcita qual-
sevol actuaci econmica que es consideri ostentosa, com ara lobertura de comeros, i en
molts establiments laborals no saccepta ni es negocia la possibilitat de fer les pregries,
tot compaginant-les amb la jornada laboral (Pascual i Snchez: 112).

11 En el captol 2 daquesta mateixa publicaci podeu veure els conceptes de transnacionalitzaci i desterri-
torilitzaci aplicats al cas dels comeros anomenats tnics. Tamb en el captol 6 sinsisteix en la dimensi
internacional de les noves xarxes associatives.
12 Lantropleg Manuel Delgado (1999) ha parlat de nueva territorializacin del territorio en el seu article El
espacio pblico como tierra de misin.
13 Considero que un conflicte esdev intertnic quan almenys una de les parts en joc utilitza un discurs detnicitat
per referir-se a laltre i/o al nosaltres. Per discurs detnicitat entenc tota prctica significant s a dir, que
produeix sentit que es basa en un camp simblic caracteritzat per (a) categories didentificaci social dicot-
miques del tipus nosaltres/els altres, (b) el recurs a un mite fundacional i (c) la tendncia, ms o menys forta,
a fer immutables les identitats que en resulten (identitats tniques). Ms clarament, etnicitat faria referncia
al vincle de pertinena a un poble. Vegeu: Pascual (1999: 74).
14 En aquest sentit, s significativa la poca atenci que, si ms no al nostre pas, sest parant a laparici
dautctons conversos a lislam, s a dir musulmans de dins, que, tot i ser poc nombrosos, tenen un paper
significatiu quant a producci ideolgica i generaci de debat, com en el cas de la Junta Islmica Catalana. En
altres pasos, han excellit figures com Tariq Ramadan i daltres, que han proposat una modernitzaci de lislam
en temes com ara els drets de la dona o la compatibilitzaci entre islam i democrcia.

50
Autors com Hervieu-Lger han destacat tamb aquest component extrarreligis que travessa
aquests conflictes, quan parlen duna mena de pertinena sense creena, que faria que els ciu-
tadans europeus

se indignen ante los cambios de religin, que critiquen la secularizacin de las iglesias,
que protesten contra la construccin de mezquitas, a pesar de que no pongan los pies en
la iglesia, a no ser que la campana suene por ellos (Hervieu-Lger, 2002: 12)15

Ja advertia Moreras (2006a: 39) que las observancias religiosas en el contexto migratorio pueden
formular propuestas estructuradoras del colectivo y que, por tanto, detrs de esta observancia se
pueden estar expresando no slo fes y creencias, sino tambin pertenencias. I ms endavant cita
un estudi sobre la construcci de lalteritat tnica de Zolberg i Woon, i que situa el factor religis
com a discurs didentificaci tnica en el context europeu, ms que no pas en el nord-americ:

Zolberg y Woon muestran cmo en esta segunda sociedad [Estados Unidos], al estar
definida por un pluralismo religioso amplio, la clave de la cohesin nacional pasa funda-
mentalmente por el idioma (en concreto, por la pervivencia del ingls frente al avance del
espaol). En cambio, en las sociedades europeas, con una idea mucho ms laxa de libertad
religiosa (sustancialmente diferentes al contexto que muestra la sociedad norteamericana),
descubrimos que la tradicin religiosa judeocristiana, convertida en memoria histrica y
cultural, as como en conjunto de valores, se siente amenazada ante la presencia y asenta-
miento de personas que profesan la fe que se identifica con su principal alteridad religiosa
histrica, el islam (Moreras, 2006a: 49-50).

Tornant al conflicte pel projecte de mesquita a Premi de Mar, lestudi realitzat a posteriori (tres
anys desprs) mostra com els discursos contraris a la construcci de la mesquita es basaven en
arguments de tipus culturalista (o, ms precisament, fonamentalista cultural): no s la diferncia
religiosa, sin la cultural la que es rebutja. Aix s el que es desprn, per exemple, del segent
argument, extret dun full informatiu de la Plataforma per Premi, moviment contrari a la cons-
trucci duna mesquita de nova planta, que expressava textualment: acceptaci dun lloc per a
la pregria, per no pas dun lloc emblemtic per a ells16.

Amb tot, quan parlem de conflicte intertnic, no estem afirmant pas que no hi intervinguin causes
dndole econmica i poltica en un conflicte com el viscut a Badalona, Premi de Mar o Reus per
la ubicaci dun centre religis. Prou que ho hem vist analitzant elements com ara els interessos
immobiliaris dalguns actors o les estratgies electorals dels partits poltics. El que implica, ms
aviat, la qualificaci detnicitat dun conflicte s que hi ha en joc la convivncia sencera entre
grups diversos, que es distingeixen entre si precisament per lorigen o alguna altra marca tnica,
com pot ser ladscripci a una comunitat religiosa, i, per tant, aqu hi ha inclosos molts mbits de
les relacions humanes: venatge, relacions laborals, valors morals, comer, etc.

Ara b, com s i com hauria de ser aquesta convivncia entre grups que es defineixen a partir de
la seva diferncia, ens condueix a nous debats i interrogants, que tenen a veure amb lmbit de
la diversitat religiosa (el debat sobre la lacitat), per tamb de la diversitat cultural en general (el
debat sobre el multiculturalisme).

15 Citat per Moreras, 2006a


16 Extret del document Nota informativa dinters als premianencs sobre la mesquita, repartit pels carrers de
Premi de Mar i signat per la Plataforma per Premi de Mar.

51
3.2 COM PLANTEJAR EL CONFLICTE INTERTNIC A PROPSIT DE
LOBERTURA DE MESQUITES: DOS DEBATS

El conflicte que ha enfrontat sectors diversos de la societat a propsit de lobertura de centres


de culte musulmans, que han viscut algunes ciutats catalanes, ha posat al descobert diferents
problemes o reptes:

el repte de la gesti del pluralisme religis en lesfera pblica o, si ms no, comunitria;


el repte de la convivncia en un marc de diversitat cultural, que avui ens remet al problema
del multiculturalisme; i
com tractar el conflicte intertnic que travessa el problema de les mesquites i que rau al fons
dels altres dos reptes (i sobretot, com fer-ho des del teixit associatiu).

En el segent apartat ens ocuparem del primer repte, centrant-nos en el debat sobre la lacitat; en
lapartat 2.2. parlarem del debat sobre el multiculturalisme; i en lapartat 3, del tractament dels
conflictes intertnics com el plantejat per lobertura despais de culte musulmans.

3.2.1 El debat sobre la lacitat

Les societats occidentals, amb el seu rgim poltic democrtic liberal, han dirimit la qesti del
pluralisme religis des del marc de la lacitat i del lacisme. Ara b, primer de tot caldr fer cinc
cntims sobre aquests dos conceptes, que sovint es confonen i que, a ms, no estan exempts dun
cert debat sobre el seu significat.

Lacitat i lacisme

Pel catedrtic de dret eclesistic de lEstat de la Universitat Complutense de Madrid, Dionisio


Llamazares (2005), aquests dos conceptes estan molt imbricats lun amb laltre. Aix, el
lacisme hauria nascut amb la Illustraci com un

moviment demancipaci del poder civil respecte del poder religis que empeny cap a la
secularitzaci del poder i de les institucions pbliques, per que es converteix, durant el
segle XVIII, en un moviment parcialment antireligis, com a reacci enfront de lEsglsia
catlica que es declara enemiga dels ideals de llibertat i democrcia, del dret a la llibertat
de conscincia i de la separaci entre Esglsia i Estat (7).

Daltra banda, Garcia Santesmases (2004) ha advertit contra ls pejoratiu del terme lacisme
que han fet alguns intellectuals vinculats a lesglsia catlica, perqu, segons ell, estaria a larrel
de lestat laic. En aquest punt coincideix amb Llamazares, per a qui la lacitat s lobjectiu i el
resultat del moviment histric del lacisme (2005: 8). Segons Llamazares, el nou terme de
lacitat persegueix desprendres daquella tendncia antireligiosa del lacisme del divuit.

En sntesi, per aquests autors, dos elements caracteritzarien la lacitat:

la separaci de lEstat de les esglsies i confessions religioses, i


la neutralitat com a nica manera de garantir el tracte igualitari i sense discriminaci dels
ciutadans i dels grups en qu sintegrin per comunitats de creences.

52
En canvi, Roberto Blancarte creu que la clau del concepte de lacitat lhem de buscar en los
procesos y formas de legitimidad poltica (2004:16). Ell lentn com un rgimen social de con-
vivencia, cuyas instituciones polticas estn legitimadas principalmente por la soberana popular
y (ya) no por elementos religiosos. Per aquest autor, el concepte de lacitat est intrnsecament
lligat al de democrcia representativa. I, en ambds casos, cal parlar ms de processos que de
formes acabades i definitives. Aix, lacitat seria un proceso de transicin de formas de legitimi-
dad sagradas a formas democrticas, ms que no pas la separaci estricta entre Estat i esglsies
(17). I posa lexemple de Dinamarca o Noruega, que sn pasos amb esglsies nacionals, com la
luterana, per que sn laics en la mesura que les seves formes de legitimaci poltica sn demo-
crtiques i adopten poltiques pbliques distintes a la moral de lesglsia oficial.

En qualsevol cas, per a D. Llamazares, la lacitat s lnica garantia realment efica del dret de
llibertat de conscincia, que s la font de la qual emanen tots els altres drets fonamentals, tant
individuals com collectius (8).

Ara b, s lEstat espanyol que, per cert, es regeix pel principi daconfessionalitat, contemplat
en la constituci del 1977 un rgim poltic veritablement laic? Diversos autors, procedents de
diferents mbits, coincideixen a destacar les mancances que presenta lEstat en aquest sentit.
Aix, des del punt de vista jurdic, de nou el catedrtic de dret eclesistic de lEstat, Dionisio
Llamazares assenyala que, per al Tribunal Constitucional, aconfessionalitat i lacitat sn equiva-
lents, per a la vegada reconeix que continuen vius vestigis i rssecs del nostre passat confes-
sional i intolerant, la depuraci constitucional dels quals no sembla possible mentre continun
vigents els acords de carcter internacional amb la Santa Seu, de complicada revisi (16). Per
la seva banda, lantropleg Jordi Moreras (2006a: 45) parla duna laicidad ausente, pel fet que
lEstat mant una relaci preferencial amb una de les confessions, lesglsia catlica, i perqu el
moviment social a favor daquest principi s ms feble que a daltres pasos europeus.

Aix no invalida, per, el fet que hi ha una certa unanimitat entre experts i fins i tot entre persones
de diferents confessions del nostre pas, a lhora de considerar la lacitat com un bon sistema de
gesti de la diversitat religiosa17.

Consens al voltant de la lacitat

Disposem al nostre pas ja de referents importants en lacceptaci de la lacitat per part de les pr-
pies organitzacions religioses. Aix, la Declaraci interreligiosa sobre lacitat (2002), redactada pel
Grup de Dileg Interreligis de lAssociaci Unesco per al Dileg Interreligis, comena dient:

Ms enll dels errors histrics, per sense oblidar-los per no tornar-hi a caure, els que es
consideren religiosos i els que no (ateus, agnstics, etc.), individualment i collectivament,
han de poder conviure sense cap tipus dexclusi i discriminaci mtua en un marc de plu-
ralisme dialogant i tolerant, tot i preservant lesperit crtic que s propi de la conscincia
de cadasc

Tamb les propostes del citat Mohamed Chaib al voltant de la gesti despais com ara lescola,
els hospitals, els cementiris o els llocs pblics semmarquen dins duna lacitat entesa des de la

17 Fins i tot en un context on sha viscut un conflicte pel projecte de construcci duna mesquita, a Premi de Mar,
hem pogut constatar que hi ha un cert consens al voltant de la idea dun estat laic, que reguli la convivncia
entre persones i grups amb diferents creences i prctiques religioses. En efecte, aix es desprengu de la taula
rodona Llibertat dexpressi: fins on? Debat a propsit de les vinyetes de Mahoma que se celebr el dia 13
de maig de 2006 en un centre cvic, i en qu participaren un membre del Centre Islmic de Valncia, convidat
per lassociaci Alislah (exPremi Oberta), el director del collegi religis La Salle local, un representant de la
Lliga per la lacitat, i el responsable dels serveis informatius de Rdio Premi de Mar.

53
consideraci a tothom (83) i, per tant, tamb a les diferents confessions religioses. I en aquest
sentit hi ha encara molt camp per crrer. Ell posa lexemple dels cementiris, per indicar que els
musulmans es troben amb el problema de manca despais adequats per portar a terme les seves
prctiques rituals, cosa que fa que moltes defuncions es resolguin amb una repatriaci del cad-
ver. Per Chaib, en definitiva, aquestes sn qestions clau perqu la gent se senti respectada i
sentin seus el barri i el municipi on viuen.

En la mateixa direcci, Jordi Moreras aposta per la lacitat, entesa com a principi regulador de la
diversitat:

la laicidad es un fundamento activo (ms como principio de accin que como dogma
intocable) que nos permite pasar de la pluralidad al pluralismo religioso, de la constatacin
a la reivindicacin y reconocimiento de la diversidad religiosa como factor constitutivo de
nuestra sociedad (2006a: 46).

s a dir, es tracta danar ms enll duna idea de lacitat com a negaci per ser un dels fonaments
de la nostra cultura poltica democrtica. En aix, Moreras sapropa a Habermas i al seu concepte
de patriotisme constitucional18:

sera posible que coexistieran mltiples formas de vida en nuestra sociedad, que no se
vieran cuestionadas y que se solaparan dentro de un Estado democrtico en una cultura
poltica comn. (...) existe la posibilidad de poder elaborar una reflexin sobre el papel de
lo religioso en la sociedad que se base en un principio de tolerancia en la pluralidad, en el
reconocimiento de que por encima de nuestras adscripciones identitarias existe un vnculo
ciudadano que nos une, no slo en derechos sino tambin en deberes y responsabilidades
compartidas (48).

Ara b, aquesta cultura poltica comuna, aquesta ciutadania compartida, sha dassentar sobre
uns valors que cal consensuar i, de vegades, (re)construir, de manera que la negociaci entre les
diferents visions del mn i les diferents fonts de valors morals sembla no tan sols inexcusable,
sin necessria. Al meu entendre, aqu cal recuperar lanlisi que fiem ms amunt sobre el carc-
ter tnic del conflictes que tenen a veure amb la prctica de la religi musulmana a les nostres
societats occidentals. Ras i curt, cal agafar el toro del conflicte tnic per les banyes: la diversitat
religiosa i els conflictes que socialment hi trobem relacionats no es resolen amb una regla de
lacisme igualitarista i reductora de lespai religis a la privacitat, sin, al contrari, desprivatitzant
les formes religioses i acceptant-les com una font ms de creaci de vincles comunitaris, dels
quals la nostra societat est cada cop ms mancada19. Aix vol dir tornar a la teocrcia dabans
de la revoluci francesa? No, per s obrir larena dall comunitari i per tant, duna part dall

18 Habermas formula aquest concepte en el marc de lestat alemany, basat tradicionalment en un element tnic
(el volkgeist o esperit del poble). Segons Montserrat Guibernau, el concepte de patriotisme constitucional de
Habermas cerca dissociar la naci, caracteritzada per vincles afectius, i lEstat, caracteritzat pel terreny de la
llei. Daquesta manera se separa la identitat nacional, amb la seva dimensi etnicocultural, de la participaci
cvica i poltica basada en la ra i els drets humans (Guibernau, 2003:139-140). Aquesta proposta implica
que el sentiment patritic quedi lligat al principi de lestat de dret i no pas a la naci cultural.
19 Respecte a la idea que levoluci histrica de lislam el faria difcilment apte per participar en una societat
regida pel principi laic, pel fet, per exemple, que les societats musulmanes no ha viscut, en general, un procs
de secularitzaci, es poden considerar altres arguments com els que apunten que una lectura com aquesta de
la religi musulmana s eurocntrica. Aix, segons aquesta lnia argumentativa, hi ha diferncies substancials
entre Europa i les societats musulmanes, que no permeten realitzar aquesta suposici dincompatibilitat de
lislam i la lacitat, com ara que lislam no ha suposat el desenvolupament de cap esglsia organitzada que con-
trols el govern de cap estat, sin molt recentment en el cas de la repblica islmica de lIran. Vegeu lassaig
de lhistoriador, economista i poltic libans Georges Corm Orient-Occident. La fracture imaginaire. Pars: La
Dcouvete, 2002.

54
pblic, a la concurrncia dels distints grups tnics siguin religiosos o es basin en altres vincles i
a la seva participaci en la conformaci de lespai pblic, s a dir, de lespai compartit per totes
i tots. No es tracta noms de fer visible el patrimoni religis i cultural que suposen les minories
presents al municipi, com han reclamat ja alguns experts (Frgosi, 2001: 23; Moreras, 2006a:
40), sin que cal reconixer les organitzacions religioses com a entitats de la societat civil i, per
tant, actors vlids per a la concertaci de les poltiques pbliques20.

No oblidem que, per exemple, una mesquita


s, a ms dun centre doraci i culte, un espai Cal reconixer les organitzacions religioses
civil dacollida, de reflexi i debat. com a entitats de la societat civil i, per
tant, actors vlids per a la concertaci de
I aix ens condueix vers un altre problema ms poltiques pbliques.
ampli: com gestionem la diversitat cultural
i tnica. Aquesta reflexi ens porta a entrar
en lactual debat sobre el multiculturalisme.
Abans de fer-ho, per, val la pena veure quines propostes de gesti del pluralisme religis dins
del marc de la lacitat poden facilitar la concurrncia de les agrupacions religioses com a actors
de larena poltica local.

Propostes per a la gesti pblica del pluralisme religis

Lexpert en immigraci islmica a Catalunya, Jordi Moreras, ha apuntat un seguit de propostes


per millorar la gesti de la diversitat religiosa adreades a les autoritats locals (Moreras 2006b).
El seu punt de partida s la idea que els ajuntaments han de salvaguardar el principi de llibertat
religiosa i han destar especialment atents a qu no es produeixi cap conculcaci daquest dret
en el cas de les minories religioses (2006a: 8). En concret, respecte al problema que ens ocupa,
proposa la regulaci dels llocs de culte i, en concret, apunta dues lnies dactuaci:

1. Possibilitat de reserva de sl per a equipaments religiosos (Llei durbanisme de Catalunya de


2002).
2. Establir regles de joc per gestionar el pluralisme religis de forma concertada. Es tractaria
delaborar una mena de protocol que fixs el paper dels poders pblics i de la societat civil,
incloent-hi els representants de les diferents confessions:

La regulaci de lencaix social del pluralisme religis suposa establir una srie de regles de
joc, a travs de les quals els poders pblics, el teixit social i els representants institucionals
dels diferents cultes presents en el territori poden establir una relaci constructiva a favor
de la convivncia(31).

A ms, a Catalunya, hi ha el problema afegit que les entitats religioses no es poden registrar com
a tals perqu el registre oficial depn del Ministeri de Justcia. Al nostre pas noms hi ha un
registre dassociacions culturals, fet que fa que moltes entitats musulmanes estiguin constitudes
com a entitats culturals. Daqu la proposta de Chaib (2005) de crear un registre compartit (que
impliqui la comunicaci dels dos registres esmentats) com a primer pas per a una gesti de lislam
a Catalunya. Daqu que anotem aquesta tercera proposta:

3. Creaci dun registre dentitats religioses compartit entre la Generalitat i lEstat.

20 Jordi Moreras ha anat un pas ms enll de la reclamaci del reconeixement cultural de les diverses confessions
religioses presents a la nostra societat, quan reclama que cal reconixer sus aportaciones a la cohesi y a la
convivencia, com un pas ms per normalizar el hecho religioso plural en Catalua (2006a: 50).

55
3.2.2 Quin model de diversitat cultural volem: el debat sobre el multiculturalisme

Com hem vist, per comprendre i gestionar conflictes com els generats per la prctica visible dun
grup religis, no s suficient limitar-se a lmbit de les creences i les prctiques confessionals.
En efecte, quan hi ha en joc definicions didentitats i alteritats tniques, no nhi ha prou amb la
lacitat per garantir la convivncia. s per aix que volem situar el debat en un pla ms general,
el de la gesti de la diversitat cultural.

Linvestigador social holands Gerd Baumann (2001), ha plantejat el que anomena enigma mul-
ticultural en el segents termes:

cmo podemos establecer un Estado de justicia e igualdad entre tres partes: los que creen
en una cultura nacional unificada, los que basan su cultura en su identidad tnica y los que
ven su religin como cultura (9).

Per resoldre aquest enigma, ell proposa una revisi del concepte de cultura, que, al seu entendre,
estaria subjacent en els altres tres (ciutadania poltica nacional, grup tnic i confessi religiosa)21.
Per fer-ho, distingeix entre un discurs essencialista i un altre processal de cultura. Segons el pri-
mer, la cultura s quelcom que hom posseeix de forma essencialment immutable, mentre que pel
discurs processal, la cultura es construeix, s modelada en el joc de les relacions socials. Segons
aquesta darrera perspectiva, les identitats culturals sn sempre dialogants (146), en el sentit que
impliquen un procs de dileg amb els altres, que acaben formant part tamb de la prpia identi-
tat, que s, doncs, mixta, multidimensional o entrecreuada. s el que, duna forma ms planera,
lescriptor Amin Maalouf va definir com a identitats mltiples en oposici a les identitats tribals
o excloents, contrries al reconeixement de la diversitat22.

Tamb Vertovec segueix una lnia semblant, quan adverteix contra el concepte essencialista i
atemporal de cultura que ha acompanyat el reconeixement de la diversitat cultural en les socie-
tats europees occidentals23, i que es correspondria amb un model ms centrat en el concepte de
coexistncia que no pas en el de convivncia (Gimnez, 2005). En efecte, el problema del multi-
culturalisme s que sovint sha basat en una visi esttica del concepte de cultura, i en una divisi
excloent i unidimensional de les persones en cultures que acaben esdevenint compartiments tan-
cats. s per aix que necessitem un altre model, que podem anomenar interculturalisme, i que es
basaria en un concepte dinmic i permeable de cultura, garantiria el reconeixement i la formaci
didentitats culturals mltiples, i fomentaria la convergncia intercultural, en el sentit de propiciar
punts de trobada entre les diferents tradicions culturals, com recull el segent quadre:

MULTICULTURALISME INTERCULTURALISME

Concepte essencialista de cultura Concepte dinmic de cultura

Identitats unidimensionals Identitats mltiples

Concurrncia de grups culturals Convergncia intercultural

Coexistncia Convivncia

21 En lesquema teric que defensem aqu, en canvi, creiem que s letnicitat el concepte que ens permet enten-
dre les divisions basades en les identitats nacionals, culturals o religioses. Per contra, estem fora propers en
la forma dentendre el procs de cosificaci de les cultures.
22 Vegeu Maalouf (1999).
23 En termes semblants sha expressat Marco Martiniello (1998), qui considera que cal superar el multicultura-
lisme naf, que dna carcter de folklriques a les diferncies.

56
Per dir-ho ms concretament, el model de gesti de la diversitat cultural escollit ens hauria de
donar cabuda a plantejaments com el que feia una entitat com lassociaci cultural musulmana
amb predomini de dones i joves anomenada Premi Oberta, en la lnia de crear sntesis origi-
nals, integradores delements diversos. Es tracta duna proposta que titulvem integraci entesa
com a participaci en una societat plural i definem en els segents termes:

[Combinaci de] dos plans: comunitat dorigen (es valora que els infants parlin i escri-
guin lrab) i societat de residncia (aprenentatge del catal i del castell; drets i deures
punt de coincidncia amb un dels tpics del discurs autcton sobre immigraci). Segons
aquest discurs s compatible sser musulm, parlar catal i sentir-se espanyol (Pascual
i Snchez, 2005: 117).

Ara b, el fet doptar per un model dintegraci de la diversitat cultural, tot i ser important per
a lacci poltica que ho s, no ens ha de fer perdre de vista quina s la situaci actual, en
qu discursos detnicitat excloents i xenfobs sn ben presents a la nostra societat, al costat de
discursos interculturalistes, com comprovvem amb el cas de la mesquita de Premi. Aqu, Gerd
Baumann demostra una agudesa envejable, sens dubte fonamentada en una llarga trajectria de
treball etnogrfic, quan observa que:

la mayora de las personas practican una capacidad discursiva doble cuando exponen sus
discursos sobre la cultura (...). En algunas situaciones, pueden hablar o tratar a su cultura
o a la de los dems como si fuera un grupo cerrado de carcter nacional, tnico o religioso.
De ese modo, pueden dar un giro esencialista a su discurso sobre la cultura hasta el punto
de crear una serie de estereotipos estticos (...). Sin embargo, en otras situaciones pueden
hablar y tratar de su propia cultura o de la de las dems como si fuera dctil y maleable,
algo que se debe moldear en lugar de ser algo ya moldeado, algo que uno crea en lugar de
ser algo que se tiene (2001: 118-119).

Per tractar situacions on coexisteixen aquests dos tipus de discurs i, per tant, potencialment con-
flictives sobre el terreny, haurem, per tant, dexplorar recursos prctics, ms enll doptar per un
model de gesti de la diversitat interculturalista.

57
3.3 RECURSOS PER TRACTAR UN CONFLICTE INTERTNIC: EL CAS DE
LOBERTURA DE CENTRES DE PREGRIA MUSULMANS

Plantejat i analitzat el problema dels conflictes de convivncia que shan produt en algunes ciu-
tats catalanes arran de projectes dobertura de mesquites de vegades, ms aviat, oratoris, ara
volem fer un reps dels recursos amb qu es compta per abordar-los. Distingirem entre aquelles
eines prpies de la gesti del pluralisme estrictament religis, daquells instruments ms genrics
de tractament de conflictes socials en general.

3.3.1 Recursos de lmbit interreligis

Un primer nivell de tractament de les qestions que tenen a veure amb la diversitat religiosa s,
precisament, lmbit del que sha anomenat dileg interreligis. No s el mateix abordar un con-
flicte que afecta una o ms confessions si hi ha una tradici de comunicaci i fins i tot cooperaci
entre les diverses comunitats religioses duna ciutat, que si cadasc fa la seva.

Com ja hem afirmat ms amunt, no s reprimint all religis, reduint-ho a lmbit privat, la millor
manera de fomentar la convivncia en una societat que es vol plural, sin trobant la manera de
compaginar les diferents creences i modus vivendi que van lligades a les diferents confessions i
grups religiosos, amb els principis i valors que serveixen de marc com, sense defugir lencara-
ment dels conflictes que, de segur, saniran generant. Des daquest punt de vista, s important
que els poders pblics garanteixin que els grups religiosos tinguin un paper dins de lesfera
pblica, en igualtat de condicions i de forma similar al tractament que reben les entitats civils
daltres sectors. En el context barcelons, les actuacions ms destacades han estat la creaci del
Centre Interreligis de Barcelona i, a la vena Badalona, del Programa per al dileg ciutad entre
creences i conviccions.

El Centre Interreligis de Barcelona

Barcelona disposa dun centre pblic especialitzat en diversitat religiosa, el Centre Interreligis
de Barcelona (CIB)24. Fou creat el 2002 per la Regidoria de Drets Civils de lAjuntament de
Barcelona, com la continuaci de lexperincia del Centre Abraham, que durant els Jocs Olmpics
de 1992 va ser lloc dacollida i servei als cultes religiosos datletes darreu del mn. Els seus
objectius durant lltima legislatura (2004-07) han estat:

potenciar el dileg interreligis com a eina de pau i de prevenci de conflictes,


actuar de pont entre les diferents comunitats religioses,
esdevenir un referent per a la ciutadania i els seus interessos religiosos, i
donar suport a les iniciatives de la Comissi Municipal de Barcelona per al Dileg Interreligis
(una mena de consell de la diversitat de confessions religioses presents a la ciutat)25.

24 Vegeu www.bcn.cat/centre_interreligios
25 Aquesta informaci ha estat acuradament recollida per Carmen Salas (2005) en la recerca Iniciatives
decumenisme i dileg interreligis a la ciutat de Barcelona.

58
Trptic del Centre Interreligis de Barcelona

Actualment, el CIB s gestionat per Unescocat-Centre Unesco de Catalunya i realitza les segents
funcions:

mant contactes regulars amb les diferents confessions religioses i grups de conscincia;
ofereix informaci i documentaci sobre les diferents religions i grups laics presents a la
ciutat; atn i canalitza les consultes i peticions relacionades amb lexercici de la llibertat
de conscincia i religi; collabora en lorganitzaci de conferncies, jornades i xerrades; i
promou el dileg entre diferents grups religioses i laics oferint sales de reunions.26

El Centre Interreligis de Barcelona tamb ofereix serveis de mediaci de conflictes, si hi ha


acceptaci prvia per part de les parts implicades.

El Programa per al dileg ciutad entre creences i conviccions de Badalona

Un altre referent en aquest mbit interreligis s el Programa per al dileg ciutad entre creences
i conviccions, que promou la Regidoria de Drets Civils i Convivncia de lAjuntament de Badalona
den de finals del 2006. Es tracta duna actuaci dins dun pla ms ampli, el Pla de convivncia
en la diversitat, i que tamb gestiona Unescocat.

Entre els objectius daquest programa, hi ha la creaci dun marc acollidor que tingui la funci de
lluitar contra els prejudicis, els estereotips i la xenofbia a travs del fet de permetre el contacte
interpersonal, lintercanvi i el coneixement de laltre27. El programa tamb preveu la possibilitat

26 Extret duna informaci apareguda al web www.bcn.es/dretscivils, sota el ttol Un espai per al dileg entre
confessions. Centre Interreligis de Barcelona (CIB), extreta el 17/8/2007.
27 Extret del web oficial de lAjuntament de Badalona www.badalona.cat

59
de prevenci i de mediaci en possibles conflictes amb connotacions interreligioses i intercultu-
rals. Linters daquest programa s que sorgeix, en part, com a resposta a un conflicte entre la
comunitat musulmana i una part del venat per la qesti dels llocs de culte. En aquest sentit, a
ms doferir serveis semblants als del CIB barcelon (creaci de grups de dileg interreligis, actes
per donar a conixer les diferents confessions i les seves activitats socials, promoure jornades de
portes obertes, una trobada interreligiosa i intercultural anual...), lAjuntament badalon ha apro-
vat tamb unes ordenances que regulen lobertura despais de culte a la ciutat, i ha fet intents no
reeixits per resoldre la necessitat de la comunitat musulmana de trobar un immoble per obrir-hi
un centre de pregria amb condicions adequades.28

A Badalona,
es promou el
dileg interreligis.
Illustraci extreta
del trptic sobre el
Programa per al
dileg ciutad entre
creences i conviccions

Daltra banda, un element rellevant en qu coincideixen aquest programa i el Centre Interreligis


de Barcelona s que, malgrat sser recursos dintervenci en lmbit del pluralisme religis, con-
templen, entre els seus grups diana, grups laics, agnstics i ateus. Al nostre entendre, aix s un
primer pas per trencar amb lallament entre les organitzacions religioses i la resta de la societat
civil. I s que, com hem vist a linici, conflictes com els que afecten la comunitat musulmana per
lobertura despais de culte no poden ser tractats exclusivament com a conflictes interreligiosos.
Des del moment que hi intervenen factors socials, poltics i econmics complexos, cal considerar
tamb recursos ms genrics.

3.3.2 Alguns recursos per al tractament de conflictes no estrictament religiosos

El contacte entre associacions religioses sorgides en bona part de la immigraci i associacions


autctones no confessionals ha de trobar altres camins, a ms dels descrits en lapartat anterior.
s necessari aprofitar tots els espais de participaci ciutadana disponibles per invitar-hi i acollir-hi
tamb aquelles. Consells de ciutadania o consells sectorials (per exemple: per qu no poden par-
ticipar les entitats religioses musulmanes en els consells de benestar social?), plans comunitaris
o plans dentorn... qualsevol daquests espais poden ser bones ocasions per a qu les entitats
autctones amb ms trajectria a la societat dacollida facin dacompanyants, inicin aquestes
noves entitats en cadascun dels mbits de qu disposa la societat civil per fer-se sentir i per
generar vida social. Sens dubte, sn aquests espais de confluncia els que, de mica en mica, per
osmosi, aniran generant coneixences, collaboracions i nous vincles.29

28 El cas s que a les darreres eleccions municipals, el PP de Badalona va esprmer al mxim el fil demagog de la
possible reserva de sl urb per a la construcci duna mesquita a Montigal. Valent-se dun vdeo de producci
prpia, que va tenir fora repercussi meditica ms enll de lmbit local i fora difusi per internet, el lder
conservador local Xavier Garcia Albiol va aconseguir augmentar notablement el nombre de regidors de la seva
formaci.
29 Trobareu ms desenvolupat aquest punt a larticle sobre els plans de ciutadania, en aquesta mateixa publicaci.

60
Per qu no poden participar les entitats religioses
musulmanes en els consells de benestar social?

Ara b, caurem fcilment en lidealisme ms ingenu si cregussim que amb aix nhi ha prou per
desactivar les crisis de convivncia ocasionades arran de lintent de grups musulmans de fer-se
un lloc dins del panorama religis local. Considerarem aqu dos recursos ms per tractar aquests
conflictes: el recurs a la mediaci intercultural comunitria i el recurs a processos dinvestigaci
i dacci participativa.

La mediaci de conflictes com a recurs en el cas de les crisis de les mesquites

La mediaci intercultural30 sest erigint en el nostre pas com un nou recurs per prevenir i resol-
dre conflictes en qu estan implicats actors socioculturals diversos. Ja hem vist com els recursos
sobre dileg interreligis dels ajuntaments de Barcelona i Badalona, a travs del Centre Unesco
de Catalunya, incorporen serveis de mediaci de conflictes. De fet, aquest centre disposa dun
servei de mediaci i prevenci interreligiosa de conflictes des de la tardor del 2004. Aquest servei
t lobjectiu de promoure lentesa i la convivncia entre les comunitats de les diferents tradicions
religioses i espirituals, i entre elles i la societat civil i les administracions. Aix mateix, den del
2002, lAjuntament de Barcelona disposa del Servei de mediaci intercultural BCN-MEDIA, que
inclou tamb lmbit de la mediaci comunitria. Aquest recurs depn de lrea de Benestar Social
municipal i ha estat gestionat per la Fundaci Desenvolupament Comunitari (2002-2007).

Ara b, segons lexperta en mediaci intercultural Margalite Cohen merique, per a qu un con-
flicte esdevingui mediable shan descaure tres condicions:

el reconeixement de lexistncia del conflicte per part de les parts confrontades,


el reconeixement mutu entre les parts, que comporta legitimaci de la participaci dels agents
implicats en el tractament i possible resoluci del conflicte; s a dir, la consideraci de laltre
com a interlocutor vlid, i
la voluntat de mediaci per part del agents implicats, que sha de donar en les dues o ms
direccions.31

Lexperincia ens diu que, fins ara, els conflictes sorgits per lintent dobertura de mesquites
presenten dues caracterstiques que els fan difcilment mediables: dun costat, hi ha una difi-
cultat per identificar un interlocutor vlid entre els qui es mobilitzen en contra de la ubicaci de
la mesquita en un determinat punt de la ciutat, ja que es tracta sovint de moviments difusos i
sense un lideratge clar (per entendrens, costa trobar alg que doni la cara), i dun altre costat, un
sector rellevant del moviment opositor a lobertura de mesquites no vol negociar. Davant daquest
estancament, la mediaci no s practicable, de manera que, quan aix passa, cal pensar en altres
recursos.

30 Sobre les caracterstiques tcniques de la mediaci intercultural, podeu consultar el manual per a la formaci
de mediadors/res: Desenvolupament Comunitari i Andaluca Acoge (2002), Mediacin intercultural, una pro-
puesta para la formacin. Madrid: Editorial Popular.
31 Extret de: Diputaci de Barcelona i Desenvolupament Comunitari, El servei de mediaci comunitria de la pro-
vncia de Barcelona. Bases terico-metodolgiques i anlisi de casos. rea de Benestar Social de la Diputaci
de Barcelona (en premsa).

61
El recurs a la investigaci i a lacci participativa

La investigaci i lacci participativa (IAP) s un mtode dintervenci comunitria que permet


generar processos de transformaci social amb la implicaci directa dels agents concernits.32 La
idea clau daquest innovador mtode dinvestigaci s facilitar les eines als agents en joc per a
qu siguin capaos de realitzar un diagnstic sobre la situaci que els afecta i construir conjun-
tament una estratgia de canvi. s particularment indicat per a processos socials que requereixen
un tractament a fons, a mitj o a llarg termini. Aix, mentre una mediaci comunitria pot durar
un mnim de 4 mesos, una IAP no es pot fer en menys de 9.

Si la mediaci sencalla quan una de les parts en conflicte no es presta a entaular negociacions
(i trenca aix la polaritat A/B entre dues parts oposades), la investigaci i lacci participativa
permet enfrontar els conflictes de forma multilateral (ms enll de la polaritat A/B, estem davant
dun model: A/A/B/B/C...), tot allant, si cal, les parts que no es presten a la negociaci.33 En
aquest sentit, de cara a traar lestratgia dactuaci de forma el ms participada possible, es t
en compte quatre posicions ideals, seguint el quadre:34

AFINS OPOSATS
comprometrels aillar-los

DIFERENTS INDIFERENTS
aliar-shi interessar-los

Donat un conflicte determinat i un projecte de transformaci social mitjanant investigaci i


acci participativa per convertir la situaci conflictiva en potencialitat transformadora en benefici
de la majoria de la comunitat, el que es tracta per dur a terme aquesta transformaci s generar
les condicions que permetin un mxim dadhesions (comprometre els afins, atreure els diferents
i motivar els indiferents, que sn els tres sectors marcats en el quadre en clar) a aquest projecte
o, millor: fer-los partcips en la construcci daquest projecte- i un mnim doposicions, partint de
la base, per, que sempre hi haur qui hi estar en contra (oposats), i que hem marcat en fosc.

s clar que una investigaci i acci participativa aplicada al camp de la convivncia intercultural
a propsit dun conflicte, com el de la ubicaci dels espais de culte musulmans, requereix duna
mobilitzaci institucional i civil importants. s bsic el suport de les autoritats locals, per no nhi
ha prou: cal que bona part del teixit associatiu (amb les organitzacions religioses no s suficient)
shi comprometi, com a pas previ per implicar la ciutadania.

32 Hi ha abundant literatura sobre la IAP. Entre les obres de caire divulgatiu, que expliquen les principals carac-
terstiques daquesta tcnica, trobem: Basagoiti, Bru i Lorenzana (2001) i Mart (2000). Trobareu algunes
experincies locals en medi urb a: Mart, Pascual i Rebollo (2005).
33 Amb tot, la mediaci comunitria pot generar les condicions per a un debat ms ampli, per tal de desbordar
les parts ms enquistades i ms immobilistes en el conflicte. En aquest sentit, la mediaci comunitria esdev
una investigaci i acci participativa de baixa intensitat o b un pas previ per a un procs de desenvolupament
comunitari.
34 He elaborat aquest esquema de quatre posicions que cal tenir en compte per elaborar una estratgia dIAP, a
partir de Toms Villasante (2001: 50-51).

62
BIBLIOGRAFIA

AUBARELL, Gemma i MORERAS, Jordi. Les expressions de lautoritat religiosa islmica.


Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrnia, 2005.
BAUMANN, Gerd. El enigma multicultural. Un replanteamiento de las identidades naciona-
les, tnicas y religiosas. Barcelona: Paids, 2001.
BASAGOITI, Manuel; BRU, Paloma; i LORENZANA, Concha. Investigacin-accin participati-
va. Gua didctica. Madrid: ACSUR-Las Segovias, 2001.
BLANCARTE, Roberto. Definir la laicidad (desde una perspectiva mexicana). A Revista
Internacional de Filosofa Poltica, nm. 24 (2004): pg. 15-27.
CASANOVA, Jos. Religion, the New Millenium, and Globalization. A Sociology of Religion,
vol. 62., nm. 4 (2001): pg. 415-441.
CASANOVA, Jos. Religiones pblicas en el mundo moderno. Madrid: PPC, 2000.
CHAIB, Mohammed. tica per una convivncia. Pensar la immigraci. Lislam a casa nostra.
Barcelona: Lesfera dels llibres, 2005.
DELGADO, Manuel. El espacio pblico como tierra de misin. El animal pblico. Hacia
una antropologa de los espacios pblicos. Barcelona: Anagrama, 1999.
DESENVOLUPAMENT COMUNITARI i ANDALUCA ACOGE, Mediacin intercultural, una pro-
puesta para la formacin. Madrid: Editorial Popular, 2002.
ESTRUCH, Joan [et al.]. Les altres religions. Minories religioses a Catalunya. Barcelona:
Editorial Mediterrnia, 2005.
FRGOSI, Frank. Les rgulations locales du pluralisme religieux: lments de problmati-
que. A Frgosi, F. i Willaime, J.P. (eds.), Le religieux dans la commune. Ginebra: Labor et
Fides, (2001): pg. 11-28.
GARCA SANTESMASES, Antonio. La mala prensa del laicismo. A Revista Internacional
de Filosofa Poltica, nm. 24 (2004): pg. 29-46.
GIMNEZ, Carlos. Convivencia: conceptualizacin y sugerencias para la praxis. A Puntos
de vista. Cuadernos del Observatorio de las Migraciones y de la Convivencia Intercultural de
la Ciudad de Madrid, nm. 1 (2005): pg. 7-31.
GRIERA, Maria del Mar i URGELL, Ferran. Consumiendo religin. Nuevas formas de espiritu-
alidad entre la poblacin juvenil. Barcelona: Fundaci La Caixa., 2001.
GUIBERNAU, Montserrat. Larticulaci poltica de la diferncia. A ROS, A. (coord.),
Interculturalitat. Bases antropolgiques, socials i poltiques. Barcelona: UOC/ Prtic, 2003.
HERVIEU-LGER, Danile. Les tendances du religieux en Europe. A Rapport du
Comissariat Gnral du Plan, Croyances religieuses, morales et thiques dans les processus
de construction europenne. Pars: La Documentation Franaise, 2002.
HUNTINGTON, Samuel. El choque de civilizaciones y la reconfiguracin del orden mundial.
Barcelona: Paids, 1997.
KEPEL, Gilles (1987), Les banlieues de lIslam. Naissance dune religion en France. Pars:
ditions du Seuil.
LLAMAZARES, Dionisio. Lacitat, sistema dacords i confessions minoritries a Espanya. A
Revista catalana de dret pblic, nm. 33 (2006).
LLAMAZARES, Dionisio. La lacitat a Europa. A Perspectiva Escolar, nm. 300 (2005):
pg. 7-16 (disponible a: http://www.eapc.es/rcdp/articles/200611llamazares_ca.pdf).
MAALOUF, Amin. Les identitats que maten. Per una mundialitzaci que respecti la diversi-
tat. Barcelona: La Campana, 1999.
MART, Joel; PASCUAL, Jordi; i REBOLLO, scar. Participacin y desarrollo comunitario en
medio urbano. Madrid: IEPALA/CIMAS, 2005.

63
MART, Joel, La investigacin-accin participativa. Estructura y fases. A Villasante, T.R.;
Montas, M.; i Mart, J., La investigacin social participativa. Barcelona: Viejo Topo (2000):
pg. 73-117.
MODOOD, Tariq. Anti-essentialism, Multiculturalism, and the Recognition of Religious
Groups. A Kymlicka, W. i Norman, W. (ed.) Citizenships in Diverse Societies. Oxford: Oxford
University Press, 2000.
MORERAS, Jordi, Migraciones y pluralismo religioso: elementos para el debate. Barcelona:
Fundaci CIDOB, 2006a (disponible a: www.cidob.org/ca/publicaciones/ documentos_cidob/
migraciones).
MORERAS, Jordi. La regulaci local dels llocs de culte religiosos. A DB Revista de la
Diputaci de Barcelona, nm. 143 (2006b): pg. 28-32 (disponible a: www.diba.cat/pdfs/
db143.pdf).
MORERAS, Jordi. Creencias ms all de fronteras. Las expresiones religiosas en el con-
texto migratorio. A Puntos de vista. Cuadernos del Observatorio de la Migraciones y la
Convivencia Intercultural de la Ciudad de Madrid, nm. 7 (2006c): pg. 21-46.
MORERAS, Jordi. La regulaci dels espais de culte musulm. Propostes dacci per a
lmbit local. Barcelona: Servei de Poltiques de Diversitat i Ciutadania de la Diputaci de
Barcelona, (2005)
MORERAS, Jordi. Musulmanes en Barcelona: espacios y dinmicas comunitarios. Barcelona:
CIDOB, 1999.
PAREKH, Bhikhu. Rethinking Multiculturalism: Cultural Diversity and Political Theory.
Cambridge (Massachussets): Harvard University Press, 2000.
PASCUAL i SAC, Jordi i SNCHEZ RICO, Jonatan. La convivncia intercultural a Premi
de Mar. Diagnstic desprs del conflicte de la mesquita. Ajuntament de Premi de Mar /
Desenvolupament Comunitari: document indit, 2005.
PASCUAL i SAC, Jordi. La interculturalitat: aquesta dama encadenada que ens est espe-
rant. Trampes i oportunitats del discurs intercultural a lescola catalana. A Revista detnolo-
gia de Catalunya, nm. 15 (1999): pg. 72-81.
PONCE, J. Inmigracin, religin y Derecho urbanstico. A Cuadernos de Derecho Local,
nm. 3 (2003): pg. 56-71.
PONCE, J. Lurbanisme en les societats pluriculturals. La gesti de la diversitat religiosa.
A Larios, M.J. i Nadal, M. (dir.), La immigraci a Catalunya avui. Anuari 2004. Barcelona:
Fundaci Jaume Bofill/Editorial Mediterrnia (2005): pg. 103-127.
RIBAS, Natlia. El context social de la interculturalitat. Un estudi de casos [La religi: el
cas de la construcci de mesquites a Frana]. A ROS, A. (coord.), Interculturalitat. Bases
antropolgiques, socials i poltiques. Barcelona: UOC/ Prtic, 2003.
ROVIRA, Marta (coord.). Noves idees per gestionar les migracions. Idees, propostes i expe-
rincies del Congrs Mundial Moviments humans i immigraci. Barcelona: Editorial
Mediterrnia / IEMED (2006): en especial, apartat 5.1. Migracions i pluralisme religis.
SALAS, Carmen. Iniciatives decumenisme i dileg interreligis a la ciutat de Barcelona.
Del multiculturalisme a linterculturalisme. Treball de fi de carrera, 2004. Universitat
Oberta de Catalunya.
SEGLERS, lex. Autogovern i fet religis. Una gesti del pluralisme religis a Catalunya.
Barcelona: Proa, 2000.
VERTOVEC, Steven Multiculturalism, culturalism and public incorporation. A Ethnic and
Racial Studies, vol. 19 (1) (1996).
VILLASANTE, Toms R. Sntomas/Paradigmas y estilos ticos/creativos. A Villasante,
T.R.; Montas, M.; i Mart, J., La investigacin social participativa. Barcelona: Viejo Topo,
(2001): pg. 29-57.

64
WALLERSTEIN, Immanuel. La construccin poltica de lIslam en el Sistema-mundo moderno.
A Puntos de vista. Cuadernos del Observatorio de la Migraciones y la Convivencia Intercultural de
la Ciudad de Madrid, nm. 7 (2006): pg. 7-17.
ZOLBERG, Aristide i WOON, Long L. LIslam et lespagnol: lintgration culturelle en Europe
et aux tats-Unis. A Consil dEurope, La religion et lintgration des immigrs. Estrasburg:
Direction des affairs sociales et conomiques/ Relations intercommunautaires(1999): pg. 29-59.

VIDEOGRAFIA

ARANDA, Alberto i CRUZ, Guillermo. Mesquita no!, A Contraluz Films & Tururut art infogrfic,
2005.
Una mesquita a Premi. Programa 30 minuts. TV3, juliol 2002.

WEBGRAFIA

Associaci Unesco per al Dileg Interreligis:


www.audir.org
Centre Interreligis de Barcelona:
www.bcn.cat/centre_interreligios

65
66
4. LASSOCIACI DE REIS I REINES
LLATINES A CATALUNYA.
UN REPTE PER A TOTHOM.
Doris Boira, Genisa Prats, Mximo Rodrguez i Elizabeth Uribe

Credencials dels autors

Els autors de larticle han format part de lequip del Servei de Mediaci Intercultural BCN Media
que va intervenir en lactuaci amb Lating Kings. Aquest servei forma part de lrea dAcci
Social i Ciutadania de lAjuntament de Barcelona i s gestionat per la Fundaci Desenvolupament
Comunitari.

Presentaci de larticle

La constituci de lAssociaci de Reis i Reines Llatins a Catalunya ha estat un fet que ha causat
sorpresa i curiositat des dmbits diversos de la societat catalana. Aquest article fa un apropa-
ment a aquests joves des de la reflexi de la tasca mediadora realitzada per lEquip del Servei
de Mediaci Intercultural, tant amb joves Latin Kings com amb professionals dels serveis pblics
de lAjuntament de Barcelona i dentitats privades, i posa sobre la taula els resultats i els reptes
que es plantegen actualment a diferents mbits amb la seva incorporaci al mn associatiu i als
centres juvenils dels barris.

4.1 INTRODUCCI

A loctubre de 2003 els joves llatinoamericans van esdevenir notcia arran de lassassinat del jove
colombi Ronny Tapias en una baralla entre joves vinculats a les bandes juvenils dels Latin Kings
i etas al districte de Sant Mart de Barcelona

Si en un principi el fet es va veure amb certa sorpresa i incredulitat, el tractament informatiu que
es va donar al tema, envoltant-lo de sensacionalisme, va contribuir a crear un ambient dalarma
social. A partir daquest fet es van fer visibles denncies a centres escolars i intervencions de la
Gurdia Urbana relacionades amb incidents protagonitzats per joves llatinoamericans. El fenomen
de les bandes llatines a Catalunya havia esdevingut un tema dactualitat grcies a la constncia
dels mitjans, que majoritriament oferien una imatge estereotipada i criminalitzada dels joves
llatinoamericans que no ajudava gaire a entendre el que realment passava.

De fet, el que estava passant semmarca en un mn globalitzat caracteritzat per la intensificaci


dels fluxos migratoris i la creixent feminitzaci del mn laboral, on els joves llatinoamericans apa-
reixen en un nou context migratori com a resultat, entre daltres, de processos de reagrupament

67
familiar. Aix tamb, el fenomen de les bandes travessa les fronteres, i els grups dafirmaci i
protecci sorgits a ciutats llatinoamericanes arriben als territoris demigraci de la seva poblaci,
tant als EUA com a Europa, prenent trets caracterstics del context dinstallaci.

LAjuntament de Barcelona, i concretament lrea de Prevenci i Seguretat Ciutadana, va decidir


iniciar un procs dinvestigaci arran de lactualitat i la creixent preocupaci social entorn les
anomenades bandes llatines. El punt de partida va ser contactar amb joves llatinoamericans de
la ciutat i amb professionals de diferents serveis pblics per conixer de prop la situaci i mesurar-
ne labast. Parallelament, els joves Latins Kings sestaven plantejant el fet de retornar a lorigen
de les seves creences identitries (solidaritat, generositat, ajuda cap als seus compatriotes...).
Aquests dos fets van facilitar lapropament entre uns i daltres i el treball posterior.

Segons explica Josep Maria Lahosa, director de lrea de Prevenci i Seguretat Ciutadana:

Si algo tenamos claro en la voluntad municipal de explorar las posibilidades de establecer


una serie de contactos con esos grupos era que sos debian hacerse en sede institucional,
y que deban establecerse con toda claridad las condiciones sobre la base de las cuales
el Ayuntamiento poda aceptar el uso de los espacios municipales, o el funcionamiento
como grupo. As pues, el primer encuentro expusimos cuales eran las bases sobre las que
entendamos deba asentarse una reflexin, a nuestro entender necesaria, en un colectivo
que expresaba una voluntad de integracin en la sociedad que haba llegado y a la que a
menudo no entenda. Se plante la necesaria reflexin sobre, como mnimo, el funciona-
miento democrtico en lo interno, la renuncia a la violencia en la resolucin de conflictos,
la revisin del papel de la mujer en el seno del grupo, la ilicitud de la extorsin, incluso en
el interior de la organizacin, o de la aceptacin de las decisiones de salida o entrada de
los miembros de la asociacin. (...) El reconocimiento que desde instancias municipales se
hizo del grupo, aun de forma condicional, gener en sus lderes y en la propia organizacin
un espacio de seguridad subjetiva que permiti el compromiso de los lderes del grupo
sobre la transformacin y el trabajar al objeto de que la sociedad reconociera su aportacin
social como colectivo. Nos encontramos, pues, con un grupo de personas que haban acep-
tado el reto de cambiar su organizacin desde dentro, y ante todo reconocer la valentia del
compromiso, que tuvimos ocasin de manifestar pblicamente en la Universal del 20 de
noviembre 2005.

Lopci associativa plantejada per lAjuntament es presentava com la via integradora que facilitaria
el reconeixement daquests joves en la societat catalana. En aquest sentit, la implicaci municipal
en lassumpte es va ampliar als departaments de Serveis Socials i Joventut, amb la voluntat de
desenvolupar una tasca coordinada amb relaci als joves llatinoamericans de la ciutat.

 LAjuntament de Barcelona va encarregar a Carles Feixas la recerca Jvenes latinos en Barcelona. Espacio
pblico y cultura urbana, on estudia els orgens i lactualitat de bandes sorgides a ciutats dAmrica Llatina i
la seva translaci a contexts migratoris on reconstrueixen la identitat llatina. Vegeu la bibliografia.
 Josep M Lahosa (2006), Barcelona des de Barcelona. A Feixas, C. Porzio, L. Recio, c. (coord.) (2006)
Jvenes latinos en Barcelona. Espacio pblico y cultura urbana. Barcelona: Anthropos, pgines 317-321.

68
Al llarg daquest article recollim lexperincia de la mediaci duta a terme pel Servei de Mediaci
Intercultural (SMI) de Barcelona amb els Latin Kings (LK) en el procs cap a la seva constituci
com associaci. Pel que fa al discurs, hem considerant oport combinar la reflexi de lequip pro-
fessional amb les vivncies i percepcions dels propis joves sobre la seva identitat i la manera de
relacionar-se amb lentorn immediat i el mn. Larticle tamb emmarca la seva situaci, fent una
aproximaci general a la realitat dels joves llatins i a la seva incorporaci al mn associatiu catal
amb els reptes que aix representa, no noms per a ells, sin per a la societat en general.

Partim de la premissa que els joves llatinoamericans, com molts altres joves, es troben immersos
en la crisi dadolescncia i en situacions que tenen a veure amb el fracs escolar, el consum
de drogues, laugment de latur i daltres que, duna o altra manera, influeixen en les seves
dinmiques relacionals. Cal tenir en compte que aquesta situaci dels joves no s especfica de
Catalunya sin que en certa mesura es dna a la resta dEuropa.

 El Servei de Mediaci Intercultural de lAjuntament de Barcelona est promogut per lrea dAcci Social i
Ciutadania, inscrit en el context dels Serveis Personals, i de forma prioritria en lmbit dels Serveis Socials,
i es defineix en quatre branques:
- La mediaci intercultural interpersonal
T com a objectiu facilitar la prevenci i la resoluci de conflictes interpersonals, sobretot en les relacions
que sestableixen entre els professionals dels serveis pblics i la poblaci estrangera usuria daquests.
- La mediaci intercultural comunitria en espais pblics:
T com a objectiu facilitar la prevenci i la resoluci conflictes comunitaris interculturals en els espais
pblics, i que impliquin tota la poblaci en el territori on emergeixin.
- La mediaci intercultural venal:
T com objectiu facilitar la resoluci de situacions conflictives interculturals que es puguin produir a les
escales i comunitats de vens i que impliquin la poblaci que hi viu habitualment.
- Assessorament a professionals dels serveis:
Lobjectiu daquesta branca s oferir formaci/assessorament als equips de professionals municipals amb
qui shagi acordat treballar en un cas, ja sigui per a la preparaci de projectes i/o accions que es vulguin
dur a terme en el municipi, o per a la preparaci en la intervenci dalgun cas o situaci comunitria que
hagi estat sollicitada.
Definim aquest recurs com un pont que afavoreix la comunicaci i promou un canvi constructiu en les relacions
entre persones culturalment diverses. Entenem per diversitat cultural lexpressi dels diferents grups socials:
classes socials, grups dedat, de gnere... Per tant, el mediador i la mediadora sn professionals que collaboren
en latenci a les necessitats socials de les comunitats i orienten la seva acci a la prevenci i resoluci dels
conflictes que es generen en una dinmica de convivncia comunitria. Conv subratllar que la collaboraci
professional de mediadors i mediadores interculturals en latenci a la poblaci migrada s un recurs formatiu
prctic per als agents socials que, juntament amb una formaci continuada sobre immigraci i relacions inter-
culturals, contribueix de manera clau a la seva competncia en el treball amb persones dorigen estranger. Tot
aix per promoure una comprensi recproca sobre les diferents maneres de viure i entendre la realitat.
LAjuntament de Barcelona, des del servei de Mediaci Intercultural, inicia una nova lnia dintervenci
Joves llatinoamericans basada en dues lnies de treball focalitzades: a) en les relacions amb professionals i
tcnics i b) en les relacions amb joves llatins.
Els objectius daquesta nova intervenci sn els segents:
Millorar lencaix daquests grups de joves llatinoamericans en les dinmiques dels centres pblics de la
ciutat, en centres cvics i centres especfics per a joves.
Afavorir la comunicaci amb els grups de joves llatinoamericans.
Donar suport a les seves demandes a serveis i equipaments, tamb en lmbit de les relacions
interpersonals i grupals
Facilitar la comunicaci i collaborar en la prevenci de conflictes.
 La veu dels LK es recull a travs de declaracions recollides als mitjans i a les lletres de les canons del
CD The Royal Life. En estado Primitivo dUGA Records.

69
4.2 APROPAMENT ALS JOVES LLATINS I LA SEVA ESTIGMATITZACI
SOCIAL

La situaci dels joves llatinoamericans semmarca en tres contextos que els defineixen per la seva
condici com a joves, com a migrants malgrat que en la majoria dels casos no han migrat per
decisi prpia, sin dins dun procs de reagrupament familiar i com a llatinoamericans.

La migraci llatinoamericana a lEstat espanyol sha caracteritzat en els darrers set anys per un
augment considerable. Aix, del 2000 al 2006 ha augmentat en un 500% per motius diversos,
com ara les poltiques i la situaci econmica als pasos dorigen, el bloqueig dentrada als EUA
desprs de l11-S, la facilitat per entrar al territori espanyol com a turista, i sobretot la demanda
de m dobra.

La majoria daquests joves llatinoamericans han arribat reagrupats al nou context familiar i social
no fa gaire temps, i aix els situa en una situaci de recent adaptaci a la nova realitat. La dife-
rncia fonamental entre aquests joves i la resta es troba, sobretot, en el seu origen sociocultural,
que entre daltres aspectes determina la seva manera de ser, de relacionar-se i de situar-se en un
nou context. A ms, per la seva edat, la majoria tenen dificultats per accedir a un mn laboral
caracteritzat per la precarietat i la irregularitat, per trobar espais de privacitat dins de lallotjament
familiar i per fer-se amb un espai propi.

Des de la societat dacollida, es dna una creixent preocupaci respecte a laugment de la immi-
graci en els darrers anys, i concretament amb relaci a alguns joves que, per les seves din-
miques i actituds, solen vincular-se amb actes delictius que tenen un gran ress meditic. Tots
aquests aspectes duna i altra banda no contribueixen gaire al coneixement i a la integraci mtua
amb la societat de recepci.

Quan ens demanem per qu alguns joves llatinoamericans formen part daquestes organitzacions,
la resposta t a veure amb la manera com sn acollits per la societat autctona, sovint carregada
de prejudicis que porten al distanciament i a la por. Com amb daltres grups socials, la necessitat
de trobar referents propers i afectius els porta a anar replegant-se en grups dafinitat que esdeve-
nen fonamentals en la seva sociabilitat, i que els permeten compartir els gustos i, a grans trets,
una manera dafrontar la vida solidria en un context poc acollidor. La societat en general sol
entendre aquesta manera daplegar-se i relacionar-se en clau negativa, fent referncia a conceptes
com banda o gheto que no es corresponen amb la realitat, i que fomenten lestigmatitzaci i el
rebuig que comporta.

Per la seva banda, els joves LK mantenen un discurs de reivindicaci dels drets dels immigrants
llatins. Alhora, el seu discurs t un to mstic entorn a tot all llat, t un tarann protector de
defensa i solidaritat davant lexclusi i la discriminaci social, i concretament la de certs sectors
socials:

 Soriano (2007). Vegeu la bibliografia.


 Sha de tenir en compte que tant en els Lating Kings com en els etas hi ha joves de procedncies diverses
que comparteixen el gust per referents culturals llatins, com lesttica i la msica.

70
Soy raza latina con puo a mi corazn.
En negro y dorado represento mi nacin.
Coronado yo he sido y agradezco a Dios que me da la fortaleza,
tambin la sabidura para tirar palante batallando todos los das.
Defendiendo lo mo, si es preciso con mi vida, aunque se defina como un acto de suicida.
No soy un camicaze, tampoco un terrorista, pero varios nombres corren en mi lista.
S que tienes miedo, porque corres desprisa cuando Todopoderoso aplaste con su ira.
Malditos miserables, lunticos racistas, su inmensa ignorancia solo me causa risa.
Y en la calle se divisan muchos con placa y uniforme, que quieren darte una paliza slo por
ser distinto, con otra clase de vida.

Malgrat lalarma social per les ban-


des llatines que ha afectat la imat-
ge dels joves llatinoamericans, la
situaci a Catalunya es troba lluny
daquesta realitat. De fet, a lEs-
tat espanyol existeixen dues grans
organitzacions juvenils llatinoame-
ricanes, els Latin Kings i els etas.
Dentrada, cal remarcar que mai
shan sentit com a bandes juve-
nils perqu el terme banda porta
connotacions negatives i en certa
manera alludeix a grups relacionats Enregistrament del disc Latin Kings. The Royal Life
amb actes delictius. No hi ha dades (Extret del web www.alkqn.org/elgrito)
concloents que ens portin a pensar
que aquests joves representen un problema de seguretat, ms aviat ha estat el ress meditic entorn
dels delictes protagonitzats per alguns dels seus membres, el que ha maximitzat la situaci real.

En paraules del Director del Servei de Prevenci de lAjuntament de Barcelona, avui dia, a
Barcelona, pertnyer als Latin Kings o als etas no s, i espero que no ho sigui mai, un acte
delictiu en si mateix. Aix no vol dir que dins de cap daquests grups no hi hagi alg relacionat
amb activitats delictives, igual que en qualsevol altra organitzaci.

CAN 1

Esta es mi vida, lo real. Lo que nunca quizs nadie ha vivido pero yo s. Te est hablando
Charly, pa que cojas consejo y llegues a viejo, y no seas pendejo.
De Charly y su vida.
11 de mayo del 83, nace un chamaco en el suburbio.
Su madre sin un duro quiso sacarlo de sus turbios pensamientos de ser un valiente.
Siempre le deca que se quite la calle pero l quera seguir su sueo de ser un gigante. Con
el propsito de ser un cantante pas por traficante pa salir hacia adelante.
Estuvo al borde de su muerte. La bala pasaba por su frente porque ese barrio era caliente
y ardiente como el infierno.
Se cri en el suburbio de Guayaquil, hogar del verdadero Real King.

 Fragment duna can 3 del CD The Royal Life. En estado Primitivo dUGA Records.
 Josep M Lahosa. Conferncia Pandillas, bandas o associacions de joves latinos dins del seminari Maras y
pandillas juveniles: dos mundos diferentes organitzat pel CIDOB el 24-25/05/07 a Barcelona.

71
A los 10 aos a la escuela no asista, robaba, fumaba y si no crees pregntale a los que
conoca, los que jodan conmigo da a da.
Y cuando vena la polica ya tu sabes lo que suceda.
Mi vida, the Royal Life.
En el 96 impuso su ley y lo coronaron Rey. Ya t sabes cmo es, causaba estrs y practi-
caba el sex.
En el 98 andaba con una 38 y ms loco que pocho.
(...)
Yo estoy libre de toda maldad que me rodea porque pap-dios desde el cielo me chequea.
Pues bien, ya estamos en el 2000 y el chamaco Carly sigue haciendo miles.
Pas el 2001, 2002, 2003, 2004 y el 2005, y tiene a todo el mundo dando brincos.
OK, ya ha pasado tanto tiempo y aquel muchacho joven ahora es todo un hombre, con sus
pensamientos centrados en salir adelante.
Raquear a sus familiares y echarlos palante.
Y aunque la calle est mala tratar de ser cantante.
Pues mi gente, pa no alargarles ms el cuento les comento que ahora est bien en su vida
y pap-dios desde el cielo lo bendiga.

Del CD The Royal Life, en estado primitivo. Uga Records 2006

ENTREVISTA A LEQUIP DE MEDIACI DE BCN MEDIA

El paper del SMI en el procs de mediaci amb els Latin Kings

Lrea dAcci Social i Ciutadania va sollicitar la demanda dintervenci del Servei de


Mediaci Intercultural de lAjuntament, BCN Media, per dur a terme una nova lnia dinter-
venci preventiva amb joves llatinoamericans, i concretament els Latin Kings estaven en el
cam cap a la constituci en associaci. En aquell moment hi havia una certa alarma social
vers aquests joves a la ciutat, i parallelament es volia replantejar ls que feien dalguns
centres municipals juvenils als quals accedien.

Com es va acollir i plantejar la mediaci del SMI en relaci als Latin Kings, i en quins
nivells?
La demanda al SMI plantejava un treball en parallel, adreat duna banda a la poblaci
jove llatinoamericana i daltra banda als tcnics municipals, orientada cap a la prevenci
de conflictes. Per aix, els objectius que ens vam marcar eren afavorir la comunicaci amb
els joves llatinoamericans, donar suport a les dinmiques de participaci daquest collectiu
en els serveis i equipaments municipals, tot acompanyant les seves demandes i assessorant
els professionals.

Quin va ser el primer contacte del SMI amb els joves?


El primer contacte dels professionals del SMI amb els joves llatinoamericans vinculats
als Latin Kings es va produir al mar de 2006 en el marc duna reuni convocada per la
direcci de Prevenci i Seguretat on es van posar sobre la taula les expectatives, tant de
lAjuntament com dels joves dencetar una tasca dacompanyament. En aquesta trobada els

72
joves van exposar la seva voluntat de contrastar la imatge estigmatitzada que els mitjans
els havien atorgat i van demanar una oportunitat per establir contacte amb certs serveis i
equipaments.

Com es va plantejar la tasca mediadora amb els joves?


La clau era establir un marc de confiana amb els joves des de lapropament progressiu.
Aix implicava dur a terme tot un procs que tingus en compte els seus ritmes, les seves
maneres destar i de relacionar-se, els seus codis, etc. Dentrada, es va iniciar un procs
dacompanyament i una planificaci de trobades amb tcnics i professionals dels equipa-
ments, per conixer els diversos serveis i el seu funcionament. Dacord a les demandes dels
joves, tamb es tractava de trobar espais dmbit esportiu, espais per enregistrar msica, i
alguna entitat de referncia per assessorar-los en els valors de la societat dacollida.

Un altra vessant de la nostra intervenci van ser les observacions en diferents llocs de tro-
bada dels joves i en diversos barris de la ciutat. Aquestes observacions ens van permetre
ampliar i aprofundir la comprensi de la realitat que viuen els joves llatins amb relaci a
ls dels espais pblics. A ms, ens van donar les claus per entendre la seva aportaci a la
cultura urbana, com a ciutadans i ciutadanes actius, tot considerant limpacte que poden
tenir en el procs de construcci de la diversitat i la diferncia a la ciutat de Barcelona.

Quin tipus de relaci va establir lequip del SMI amb els joves i com va anar evolucio-
nant?
El SMI va posar una figura mediadora masculina dorigen llatinoameric com a referent
en el procs mediador. Des dun principi, la relaci amb els joves va ser propera i clida.
Les trobades amb ells van ser nombroses i diverses: acompanyaments a centres juvenils
municipals, presentaci a diferents professionals de serveis, escolta de les seves demandes
i propostes, suport en la presentaci dels seus projectes i en la relaci amb els mitjans de
comunicaci, etc. En general, es tractava de negociacions, reflexions, debats, observacions
i propostes despais per al coneixement mutu, i per tant per a lapropament.

La relaci dacompanyament que vrem realitzar amb els joves va anar obrint de mica en
mica els nivells de confiana entre ells i els diferents professionals amb qui es relaciona-
ven. Aquest contacte va permetre percebre en els joves un gran desig daportaci amb els
seus plantejaments i canvis en primera persona, des de si mateixos. Alhora ens feia pre-
veure canvis beneficiosos a nivell relacional en els contextos en qu es movien. El suport
i la confiana van deixar espai a la seva gran capacitat de canvi i adaptaci, descolta i de
cura entre els mateixos joves.

Com es va establir la relaci amb els professionals i com van respondre?


La lnia de treball amb professionals i tcnics dels mbits de Joventut i Serveis Socials
de lAjuntament de Barcelona es va centrar en presentar-nos com un recurs i una via pos-
sible per treballar en lmbit de joves llatins. Aix es va fer a travs de diferents tipus de
reunions. La idea era que ens visualitzessin com un recurs al qual es podia optar en cas
de considerar-ho necessari. A ms, es tractava dincorporar dins del Servei de Mediaci
una nova lnia de treball que no funcions o es veis com un servei en parallel sin com
un recurs perfectament integrat dins del SMI de la ciutat, tot aix sense perdre de vista
lespecificitat temporal de la situaci intrnseca al treball amb joves llatins.

73
En general, la resposta va ser molt bona pel que fa a la predisposici dels tcnics per oferir
els seus serveis i tractar darribar a acords amb els joves que ja els utilitzaven. Podem dir
que, prcticament en tots els centres on ens vrem presentar, hi havia una predisposici a
escoltar les demandes dels joves llatins pel que fa a espais doci i a oferir els serveis que
requerien. En la majoria dels casos amb els quals vam treballar, el/la lder de lorganitzaci
exposava les seves necessitats i inquietuds vers els seus hermanitos del barri, i solien sol
licitar un espai de trobada peridic. En aquest marc, sestablia el tipus de relaci que es
duria a terme i el nostre paper com a servei. Aix, anvem avanant en la relaci, de manera
que els equipaments no es veiessin noms com a centres per llogar espais de reunions sin
que sans enfortint la relaci entre uns i altres.

Amb quins centres es va intervenir i amb quin objectiu?


Les trobades entre els joves i el personal tcnic permetien desfer malentesos respecte a
les normes de comportament i ls dels espais, i consensuar regles de convivncia adapta-
des a ambdues cultures. Aix, evidentment, era fonamental per als joves per tamb per als
i les profesionals. De mica en mica, en les trobades comenaven a plantejar-se necessitats
de formaci, suport, i assessorament en el tema de joves llatins, tot concebent aquesta via
com a opci i recurs per dinamitzar la relaci de la poblaci en general amb el conjunt del
joves. En altres centres es recollien demandes i necessitats dels Latin Kings, que es tradu-
en en espais de trobada normalitzats i en la planificaci duna tasca de sensibilitzaci que
ans modificant la seva imatge estereotipada.

En general, es tractava que els joves coneguessin quin tipus de serveis i quin funcionament
tenien els centres per poder aprofitar-los i aix anar deixant el carrer. Cal recordar que ls
de lespai pblic era un tema que amonava tant al venat com a ladministraci. Els centres
escollits eren els llocs de referncia ms propers i cntrics que els joves ja solien utilitzar
i daltres serveis generals dinformaci, com el CIAJ (Centre dInformaci i Assessorament
per a joves). Aix, tamb es van apropar els joves a serveis com el SAIER (Servei dAtenci
a Immigrants Estrangers i Refugiats), centres datenci primria dalgun districte, la xarxa
associativa de la ciutat i la Federaci dEntitats Llatinoamericanes de Catalunya.

Qu demanaven i qu oferien el personal tcnic dels diversos centres als joves?


Concretament, la primera demanda venia dun casal del centre de la ciutat, on els joves es
trobaven regularment abans diniciar la intervenci, i a causa del seu comportament havien
generat cert desconcert entre els tcnics. Aqu es volia arribar a acords de funcionament
respectuosos per a tothom. En un altre espai per a joves de la ciutat es va poder realitzar
lenregistrament de la maqueta musical desprs dun treball de mig any. Amb daltres cen-
tres cvics i juvenils, sels van oferir els espais dacord amb les normes ds desprs dhaver
desfet certs malentesos del passat. En canvi, al districte de Sant Mart, lapropament del
SMI va requerir molt de tacte per ser on shavia produt lassassinat de Rony Tapias.

En el cas de Nou Barris la demanda venia de part del districte i pretenia trobar la millor
manera dabordar les creixents queixes del venat vers la presncia i lactitud de joves lla-
tinoamericans en espais pblics del barri. Per la seva banda, els centres juvenils daquest
districte ja mantenien contactes i relacions amb els joves llatinoamericans del barri, alguns
vinculats als Latin Kings i als etas i, per tant, hi havia dinmiques en marxa a tenir en
compte en la intervenci mediadora.

 Nom que sutilitza per anomenar els membres dels Latin Kings.

74
Qu es va detectar en els joves i el per-
sonal tcnic, i com aix va condicionar el
procs mediador?
La tasca dacompanyament dels joves va
evidenciar la necessitat descoltar les seves
idees i necessitats, i en aquesta lnia es
va considerar imprescindible el seu apro-
pament als espais juvenils i serveis de la
ciutat com una via integradora en lentorn.
Els joves, davant la necessitat dexpressar-se
i de dir qui sn a la societat, van prendre el Membres de lAssociaci de Reis i Reines Llatins
llenguatge musical com una via per canalit- fent tasques de neteja en un espai pblic
zar els seus neguits i necessitats. (Extret del web www.alkqn.org/elgrito)

En relaci amb els i les professionals, un


aspecte clau va ser intentar desmuntar Els joves, davant la necessitat
idees i preconcepcions fortament arrelades dexpressar-se i de dir qui sn a la
dins limaginari collectiu, sobretot a partir societat, van prendre el llenguatge
dels discursos construts des dels mitjans musical com una via per canalitzar els
de comunicaci que afavorien els estereo- seus neguits i necessitats.
tips negatius dels joves per la seva prpia
condici de joves i dorigen llatinoameric.
Al mateix temps, cal destacar que, en la tasca de suport per a la materialitzaci de les pro-
postes dels joves, la implicaci de professionals des dels diversos indrets va ser fonamental
per facilitar el cam.

Com es va treballar la construcci de confiana i els prejudicis amb els i les professionals?
El desconeixement i les idees prvies que qualsevol cultura i educaci generen, i que
coneixem com a prejudici, es donaven tant en els tcnics com en els joves per tenir marcs
de referncia diferents que portaven a interpretacions i malentesos constants, que es van
anar dissipant a travs de la relaci continuada, lescolta i la predisposici a arribar a una
entesa. Malgrat els avenos, calia estar a sobre daquests vincles que garantirien lentrada
al circuit normalitzat de qualsevol jove.

Curiosament, mentre les dades es referien noms a un 2% de joves llatinoamericans vin-


culats a organitzacions de carcter delictiu, hi havia una alarma social que convertia en
perills qualsevol jove llat amb una determinada esttica. Lestratgia del SMI en aquest
mbit va partir de la reflexi entorn de la realitat dels joves en general, per no reforar els
prejudicis, i va anar introduint les seves especificitats. Parallelament, les reunions dels
joves amb el personal tcnic eren espais de relaci directa, de tu a tu.

De cara a apropar els i les profesionals a la realitat quotidiana daquests joves, parlvem
de tres processos que vivien de manera parallela: ladolescncia com una etapa vital de
retrobament amb si mateix, el viatge migratori, i finalment, el reagrupament amb els pro-
genitors desprs dun perode de separaci. Un cop aqu, la cerca duna nova socialitzaci
portava aquests joves al carrer, a trobar-se amb altres com ells, i amb lopci de formar part
dun grup de referncia amb cert tarann de protecci i solidaritat que era ben rebut en un
context no gaire acollidor.

75
Qu hi ha al fons de la queixa respecte a ls que fan els joves de lespai pblic?
Dentrada, sha dentendre que a Amrica Llatina, don provenen la majoria daquests
joves, lespai pblic es caracteritza per la seva fludesa i obertura en relaci amb un s
ldic i social, mentre que lespai pblic per a ls reivindicatiu s ms restringit. En canvi,
aqu ls de lespai pblic est cada cop ms acotat. Aquests joves traslladen els seus
hbits de socialitzaci a un nou context, i amb les seves actituds deslocalitzades porten a
una certa sensaci damenaa, donat que en general es parteix del vincle entre convivncia
i seguretat, que lluny dafavorir la relaci genera pors i desconfiana. Aquest s el model
que saplica en la resoluci dels conflictes a nivell mundial.

Quines novetats va suposar per al SMI aquest procs mediador?


Per primera vegada se solliciten serveis de mediaci intercultural amb persones de parla
castellana. Fins aleshores, semblava que pel fet de parlar castell no era necessari un servei
de mediaci. Al llarg daquest procs ha quedat demostrat clarament que la mediaci no
s una mera traducci lingstica, sin un treball de contextualitzaci social i poltica que
permet assolir confiana. Per altra banda, va ser el primer projecte del SMI que rebia la
demanda directa dels propis usuaris/ciutadans demandes per cert molt pautades per la
prpia coordinaci del servei i per part de lAjuntament.

Quina valoraci es fa de la inter-


La mediaci no s una mera traducci lingstica, venci mediadora realitzada?
sin un treball de contextualitzaci social i poltica La valoraci del treball rea-
que permet assolir confiana. litzat amb els joves llatins es
considera positiva des de les
diverses vessants: amb relaci
al grup de joves Latin Kings i amb relaci als professionals dels diferents serveis. Aquest
cam sha anat construint en total coordinaci, i aix ha tingut els seus efectes beneficiosos
per a tothom. Els joves han anat canalitzant les seves demandes de collectiu i tamb a
nivell individual. Al llarg del procs, hem anat descobrint coses noves i positives. La nostra
actitud davant els professionals sempre ha estat de suport a laproximaci a la realitat dels
joves llatinoamericans de la ciutat, dacompanyament, de coneixement i de confiana.

A ms, ens hem adonat que a travs daquest procs de mediaci la veu dels joves llatinoa-
mericans en primera persona sha comenat a escoltar de manera ms directa i amb menys
filtracions. Aix ha portat a poder concretar idees i desigs en projectes reals, com en el
cas de lenregistrament del CD, fent evident que la msica obria un espai dexpressi molt
potent. Sota el nom The Royal Life, que significa la vida real en el doble sentit de reial i
de real, aquest producte musical per a ells era gaireb la primera oportunitat de parlar en
primera persona amb el seu propi llenguatge, sense mediacions ni mediatitzacions.

Quins reptes van quedar sobre la taula arran de la intervenci per part dels diversos actors
implicats?
Arran de la intervenci mediadora vrem veure la necessitat de donar continutat al treball
de creaci de confiana i acompanyament als joves en els seus circuits habituals. Alhora,
calia ampliar labast i aprofundir en el coneixement per part de professionals respecte a
aquesta poblaci jove i al seu entorn, aix com en lassessorament a serveis generals que
alhora sadrecen a collectius especfics.

76
Els reptes que es plantejaven arran del procs viscut amb els joves dels Latin Kings ses-
tenen a molts nivells. Dentrada, per a ells es tracta de trobar el seu lloc en el context
associatiu, fent una adequaci de la seva forma dorganitzar-se i de relacionar-se amb altres
associacions i amb la societat en general. Per a ladministraci, el repte recau en la tasca
dassegurar el manteniment daquesta relaci des duna actitud flexible que sallunyi de
la incomprensi i els prejudicis que afecten el jovent en general, i encara ms certs col
lectius en particular. Per a la societat en general, el repte t a veure amb reconixer noves
maneres de ser i de relacionar-se que no es visquin ni sinterpretin com una amenaa a la
convivncia, sin com una oportunitat per dinamitzar la societat en qu vivim i per acollir
la diversitat des de la quotidianitat. Es tracta danar ms enll de la comprensi de la
diversitat a nivell didees cap a un canvi real dactituds, comportaments i aprenentatges de
noves habilitats relacionals, com ara lempatia.

La implicaci i la coordinaci entre els diversos


departaments de ladministraci durant aquest Per a ells es tracta de trobar el seu
procs ha estat un pas valus vers una poltica lloc en el context associatiu, fent
ms integral. Alhora, lopci de partir de la una adequaci de la seva forma
investigaci abans dentrar a la intervenci ha dorganitzarse i de relacionar-se amb
perms adoptar una actitud ms reflexiva que altres associacions i amb la societat
no pas reactiva i repressiva, com ha estat el cas en general.
de Madrid.

La constituci dassociaci com a proposta de


lAjuntament ha estat una manera formal de fer-los visibles?
Lopci associativa per als joves els va suposar una via per canalitzar idees i desigs, que
a ms comptava amb un suport i un acompanyament per tal daccedir a certs recursos i
serveis. La seva sorpresa davant del ventall de possibilitats que anaven descobrint en els
equipaments juvenils de la ciutat venia motivada pel contrast amb la vivncia que tenien
amb relaci al paper de lEstat i lAdministraci amb el jovent als pasos dorigen.

77
4.3 LA INCORPORACI AL MN ASSOCIATIU DE LASSOCIACI
CULTURAL DE REIS I REINES LLATINS DE CATALUNYA

Lassociacionisme s una via que pot potenciar tant la integraci com la segregaci en funci de la
lnia que es potenci, tot i que el repte s trobar un equilibri. De fet, les associacions de persones
immigrades tenen un paper fora rellevant com a referent en el procs dacollida i acompanyament
per als qui arriben a un pas desconegut. En certa manera, lassociatiu s lespai que els vincula
tant amb el pas i els referents dorigen com amb el pas de rebuda. Alhora, lassociaci esdev un
canal per reivindicar i fer visibles les identitats culturals i la interlocuci amb les administracions
pbliques en tot all que t a veure amb la situaci jurdica i les demandes socioculturals.

Daltra banda, les associacions autctones dedicades a la iniciativa social tamb es fan crrec de
donar suport a la poblaci immigrada, b com una nova lnia dintervenci o de manera espec-
fica, especialment en els mbits jurdics, i de cobrir les necessitats bsiques de salut, educaci
i habitatge. Lassociacionisme juvenil tamb s un terreny clau de cara a la vinculaci dels joves
procedents de contextos migratoris al teixit social de la ciutat, i ms concretament al dels seus
propis barris.

Amb relaci al procs dincorporaci dels Latin Kings al mn associatiu, lInstitut de Drets
Humans i altres professionals els van donar suport i assessorament jurdic. En parallel, el SMI va
acompanyar-los en la reflexi i la presa de conscincia del contrast de valors entre el model que
ells mateixos portaven i les bases dorganitzaci democrtiques de la societat receptora, que cal
incloure en la formaci duna associaci. Finalment, les demandes i els plantejaments que recu-
llen els estatuts de lassociaci de Reis i Reines Llatins de Catalunya, constituda al juny de 2006,
sn els segents: fomentar les relacions interculturals, promoure leducaci en valors, defensar
i divulgar els drets humans i ciutadans i tamb afavorir la participaci dels joves de qualsevol
nacionalitat en activitats de formaci educativa, professional, cultural, social i esportiva.

La seva presidenta declarava als mitjans de comunicaci, en la roda de premsa de presentaci,


que nos hemos limitado a abrir las puertas a la integracin que se nos ofreca en Catalua. Con la
asociacin queremos evitar que se nos siga criminalizando y acusando de banda delictiva, porque
las nicas bandas que existen son las de msica.

En el web dels Latin Kings, El grito10, a ms de donar la benvinguda a la nova associaci de


Catalunya, es feia referncia a la voluntat diniciar processos similars cap a lassociacionisme a
altres ciutats de lEstat espanyol, com una via de reconeixement dels joves de la comunitat llatina
en aquests indrets.

La Organizacin de Reyes y Reinas Latinos de Catalua se cre gracias a la inspiracin


de muchos hermanos y hermanas en esta ciudad, para la integracin de nuestra gente en
la sociedad catalana y poder tener las mismas oportunidades de los jvenes espaoles y
catalanes. Teniendo en cuenta que la gente que se ha unido a esta causa son jvenes de

10 www.alkqn.org/elgrito

78
diferentes nacionalidades que bus-
can un progreso en sus vidas como:
estudios, trabajo, formacin profes-
sional, etc.

Fue necesaria la denominacin reyes


y reinas latinos para quitar todo pen-
samiento negativo de involucrarnos
con banda delictiva o asociacin il-
cita, acusaciones a las cuales hemos
estado sometidos todo este tiempo
por parte de las autoridades, la
prensa y la sociedad en general; ya (Extret del web www.alkqn.org/elgrito)
que este fenmeno retrasaba nuestro
progreso interno y la lucha de nuestros ideales.
La Organizacin, constituda en la ciudad de Barcelona, rigindose bajo unos estatutos que
cumplen los requisitos que la ley exige, cuya finalidad ser el fomento de las relaciones
interculturales, promover la educacin en valores, defender y divulgar los derechos huma-
nos y de ciudadana, y favorecer la participacin de los jvenes de cualquier nacionalidad
en activitades de formacin profesional, cultural y deportiva.

Para hacer posibles estos objetivos la organitzacin estar abierta a todas las opiniones
comprometidas en la defensa de nuestros objectivos y colaborar con las entidades y orga-
nizaciones pblicas y privadas que puedan facilitar la consecucin de estos fines. Para la
realizacin de les finalidades sealadas, la Organitzacin podr utilizar en cada momento
los medios que considere ms oportunos, adems de quedar excludo todo nimo de lucro.
Ponemos a la orden de nuestros hermanos y hermanas, y dems personas en general los
beneficios de nuestra organizacin.

La constituci de lassociaci dels Latin Kings va esdevenir notcia i va ser qualificada amb titulars
com aquests: Los Latin Kings se convierten en una asociacin legal en Catalunya,11 Los Latin
Kings se legalizan para desmarcarse de la violencia,12 Barcelona respalda la integracin de los
Latin Kings,13 Los Latin Kings son ahora una organizacin cultural,14 Bandas juveniles: los
Latin Kings se pasan al asociacionismo.15 En la majoria dels casos, la visi que es donava de
lopci associativa tenia un to de certa desconfiana i es referia sobretot al suport institucional i la
possibilitat de rebre subvencions i a la voluntat de deixar la violncia. Tot i lexpressa voluntat dels
Latin Kings de desmarcar-se de la denominaci de banda i de lmbit delictiu, aquest rerafons
shi mantenia en la majoria de notcies duna o altra manera.

Afortunadament, veus dmbits diversos van fer arribar als mitjans reflexions ms enll del
sensacionalisme convencional. Per a linvestigador Carles Feixas, la creaci de lassociaci no
resol tots els problemes per obre una via a la integraci social, que s la clau del problema.16

11 El Peridico, 18/09/06
12 El Pas, 15/09/06
13 DN, 15/09/06
14 Qu!, 15/09/06
15 Metro, 15/09/06
16 El Pas, 27/08/06

79
Lespecialista en joves i periodista Jaume Funes situava aquest nou fet associatiu en tota la seva
complexitat a lopini pblica a travs dun escrit a la premsa:17

El derecho a asociarse es universal. Todos podemos hacerlo mientras se respeten deter-


minadas reglas y no se persigan fines ilcitos. No hay ningn lmite que tenga que ver con
el nombre del grupo o con la rareza de sus formas organizativas. Salvo quien no crea en
la libertad, nadie puede objetar nada a que un grupo de jvenes que viven en nuestro pas
decida asociarse llamndose Reyes y Reinas Latinos, manteniendo determinadas formas de
diferenciacin y agrupacin juvenil. Sin embargo, algunos polticos y sectores de la ciuda-
dana han expresado desacuerdos y crticas.

Estas reacciones nada tienen que ver con la realidad. Son el producto del desconcierto ante
una realidad que ahora no parece ser lo que se deca que era, angustias ante la posible
infiltracin en la normalidad colectiva de nuevos peligros juveniles. Algo as como si las
autoridades les hubieran traicionado legalizando las asociaciones para delinquir. Nuestros
latin kings nunca fueron una banda de delincuentes, aunque algunos de sus miembros
como los de cualquier otra tribu juvenil cometieran delitos graves. Pero sus estticas,
su ocupacin de las plazas, sus difciles relaciones con otros adolescentes y sus tensiones
con la polica desmesurada y deformadamente difundidas por los medios de comunica-
cin construyeron una especie de pnico social colectivo.

Sin embargo, son jvenes en medio de crisis migratorias, con una intensa necesidad de
saber quines son en entornos de confrontacin y rechazo con los jvenes autctonos, sin
otro lugar en el que estar que la calle, con dificultades de relacin con unos padres a
menudo solo la madre que trabajan precariamente de sol a sol. Parece normal que tengan
lugares donde reunirse, que puedan ser un grupo reconocido que se relaciona con otros,
que puedan demostrar sus intereses como cualquiera. Pues eso es lo que se ha conseguido
durante un largo periodo de trabajo hasta convencerles de que formaran una asociacin.
Ahora pueden sentir que son jvenes como los de aqu sin dejar de ser ellos mismos,
manteniendo su monarqua como la ilusin de la diferencia, demostrando que no estn al
margen, que aportan algo a la sociedad.

Les intencions dels Latin Kings, recollides en els estatuts, sn el marc de referncia de les seves
prctiques del dia a dia. Per, on recauen les particularitats de lAssociaci de Reis i Reines
Llatins a Catalunya? Dentrada, cal tenir en compte certes consideracions que poden influir en la
incorporaci daquests joves al mn associatiu. Aquestes sn, duna banda, que aquests joves ja
estaven organitzats entorn la Nacin i, per tant, tenen una dinmica de funcionament establerta
amb un gran abast i, daltra banda, que la manera com aquests joves han arribat al mn associatiu
t certa influncia en els reptes que sels plantegen actualment.

Lentrada de lassociaci a la xarxa associativa ha estat de


la m de Fedelatina, federaci de la qual formen part la
majoria dentitats llatinoamericanes de Catalunya.

Concretament, lentrada de lassociaci a la xarxa associativa ha estat de la m de Fedelatina,


federaci de la qual formen part la majoria dentitats llatinoamericanes de la ciutat. En aquesta

17 El Peridico, 18/09/06

80
fase, el Servei de Mediaci Intercultural es va dedicar a crear un marc de confiana que afavo-
rs el coneixement mutu i la fludesa en la relaci amb la federaci. Lactitud predisposada de
Fedelatina per integrar la nova associaci es va materialitzar en loportunitat doferir-los els seus
serveis i la possibilitat de tenir un espai de trobada.

Laixopluc de la federaci a la nova associaci va permetre iniciar una nova dinmica a travs del
treball en comissions. Des dels mbits de cultura, esport, acollida i comunicaci estan desenvo-
lupant una tasca de sensibilitzaci i dexpressi del seu discurs en primera persona i des de la
seva realitat actual dassociaci juvenil.

En el comunicat de presentaci a lopini pblica del CD The Royal Life. En estado primitivo,
enregistrat per joves Latin Kings, donaven a conixer els seus principis a travs del llenguatge
musical:

Con nuestra msica buscamos reflejar un estilo de vida y comunicar, de esta manera, nues-
tra forma de ser narrando hechos de la vida real. La lrica, las letras, es lo que utilizamos
como vnculo para contar vivencias. Es una forma de enviar mensajes a la juventud y a la
sociedad en general, intrepretando experiencias de cada uno, basadas en los factores soci-
ales que nos rodean. Por ejemplo, las dificultades que debemos afrontar como jvenes que
buscamos un estilo de vida diferente. Por supuesto alejado de la violencia y en sintona con
el ritmo general de la comunidad de acogida.

Des de lestiu de 2006, just desprs de constituir-se com a associaci, han realitzat tallers
diversos ajustats a les seves demandes socioformatives com ara sexualitat per a nois i noies, i
comunicaci a diversos nivells rdio, vdeo, teatre i informtica. A ms, el marc federatiu els ha
ofert la possibilitat de fer s del servei dassessoria jurdica i de tenir un espai ms de referncia
on trobar-se peridicament, com ja estava passant en altres barris de la ciutat. Pel que fa a les
relacions interassociatives, si b en un principi hi havia certes susceptibilitats per part daltres
entitats per la presncia de Latin Kings a la federaci, de mica en mica, grcies al contacte directe
en un espai compartit i al suport rebut, sha anat construint una relaci dobertura i de respecte
en el marc associatiu llatinoameric.

Precisament, entorn a lassociacionisme de persones immigrades es poden plantejar algunes


preguntes per a la reflexi. Aquestes associacions sn un estmul per a la integraci en la soci-
etat dacollida, o reforcen les identitats culturals dorigen portant a la segregaci? Qu volen les
persones immigrades: espais propis, activitats i relacions entre els seus? Qu esperen les admi-
nistracions pbliques de lassociacionisme immigrant? Potser del que es tracta, i aix suposaria
un repte per al moviment associatiu catal en general, s que aquest sans diversificant en tots
els seus nivells en un procs que reflects la realitat de la societat catalana actual. Tal vegada, les
dues posicions haurien de conviure conjuntament i cadascuna tenir la llibertat de fer-ho segons
els seus desigs, interessos i necessitats.

Pel que fa als reptes que es plantegen arran de la constituci de lAssociaci de Reis i Reines
Llatins a Catalunya, aquests no recauen noms en ells, sin tamb en les institucions, els profes-
sionals i la societat en general. Un cop ms tenen a veure amb el reconeixement i la gesti de la
diversitat en la qual vivim. Els reptes com a organitzaci se centren en la necessitat de situar-se
en el context associatiu catal, conixer qui s qui i com es funciona, per tal de fer-se un lloc
propi des dels seus interessos i objectius particulars, aprendre a conviure en llocs de trobada amb
dinmiques establertes, tenint en compte que provenen daltres contextos. En general, es tracta
que construeixin la seva prpia manera de ser associaci, sense pressions externes, i que aquesta
manera tingui un reconeixement ms enll de la formalitat legal.

81
Els reptes per als educadors i professionals en general estan relacionats amb anar cap a un conei-
xement i acceptaci dels joves des de la relaci de proximitat que porta a la confiana. Aprofitar
els canals que els sn ms propers, com la msica, tamb obre moltes possibilitats per treballar
des dels interessos autntics, que afavoreixen un nivell de comproms dels joves amb si mateixos,
amb la gent que els envolta i amb el seu entorn.

CAN 2

A veces me pregunto qu sucede y qu nos pasa, por qu en vez de paz y amor siempre
hay mucha desgracia?
Desgracia, palabra indefinida donde quiere que tu vayas siempre est entrometida porque
en cualquier momento tu puedes perder la vida.
Aunque la muerte en este mundo siempre es una mana.
Siempre habr alguna buena causa pero como de costumbre siempre nos hace la pausa.
Por eso es que no sale adelante nuestra raza.
Y qu pasa, por qu tanta desgracia?
alguna gente lucha pero siempre fracasan.
Unos sobreviven pero no tienen casa.
(...)
Pero basta ya, no se puede vivir si estos pobres desgraciados nos quieren ver siempre
sufrir.
Slo quieren el poder para as enriquecerse.
Pero yo les digo una cosa, ya djense de joder.
Mundo, pero qu es lo que nos pasa?
Mundo, por qu tanta desgracia?
Mundo, y qu le pasa a nuestra raza?

Del CD The Royal Life, en estado primitivo. Uga Records 2006.

82
4.4 LA INCORPORACI AL BARRI DES DELS CENTRES JUVENILS.

En els darrers anys, els joves llatinoamericans de la ciutat, a ms de trobar-se al carrer i a les pla-
ces del seus barris, shan anat apropant de maneres diverses als espais juvenils ms propers i, de
mica en mica, sels han anat fent seus a partir dels vincles amb els educadors i professionals.

En el cas de Nou Barris, i concretament al barri de Roquetes, lexperincia de relaci durant els
darrers dos anys amb joves Latin Kings18 al Kasal de Joves (KJR) ha donat peu a un procs de
coneixement i adaptaci mtua encaminat a fer-se seu aquest espai del barri, i per tant fer-se
barri ells mateixos. Aquesta aproximaci ha comportat sentir-se ms inclosos en les dinmiques
del casal, en les que altres joves del barri tamb hi sn presents, arran de ls habitual tant dels
espais com dels serveis que sofereixen als joves. En el dia a dia de la relaci hi ha moments
informals de trobada, projectes en marxa i una bona dosi de confiana mtua entre els joves i
els professionals. Com a conseqncia, la relaci va ms enll de la simple coexistncia entre
els grups de joves usuaris dun equipament i els converteix en membres integrants i integradors
daquell espai com i, per tant, responsables del que all es faci i de com es faci.

La percepci dels professionals sobre levoluci de lactitud dels joves s que ara se senten
molt ms inclosos al barri que fa dos anys, quan tot just comenaven a apropar-se al KJR.
Parallelament, el fet de constituir-se en associaci ha estat un factor que facilita la seva integra-
ci social als seus barris respectius, si ms no afavorint el reconeixement legal de qui sn aquests
joves, que els ha allunyat de lestigma que requeia sobre ells fa uns anys. La visibilitat que els ha
aportat la constituci en associaci juvenil va acompanyada dun major nivell de responsabilitat i
comproms amb la societat de la qual formen part.

En paraules dels propis joves, en cuanto a la inte-


gracin en la sociedad catalana espaola, los jve- El fet de constituir-se en associaci
nes de diferentes sectores y ciudades de Espaa ha estat un factor que facilita la
colaboran en la visita con alimentos a indigentes, seva integraci social als seus barris
limpieza de los parques y espacios pblicos, expo- respectius.
siciones sobre los problemas sociales, actividades
deportivas como un torneo de futbol abierto a todos
los jvenes de todas las organizaciones juveniles. Las charlas son dadas por nuestros hermanos
bajo un estudio e investigacin hecho por ellos, y estan abiertas a todos los jvenes.19

A grans trets, plantejar la intervenci amb els joves Latin Kings tenint en compte la seva particula-
ritat com a associaci juvenil implica considerar, duna banda, la tasca realitzada i les necessitats
dels diversos agents que estan intervenint amb els joves des dmbits diversos: escolar, venal,
educatiu, tcnic, etc.; i, daltra banda, la idonetat dun plantejament descentralitzat, que recone-
gui i aprofiti les diverses intervencions en marxa, i coordinat per tal dajustar-se a labast i el fun-
cionament organitzatiu daquests joves. En general, es tractaria danar cap a una normalitzaci,
entesa com a procs dintegraci mtua on cada part implicada, institucions, joves, professionals
i venat, entre daltres, assumeixi les seves responsabilitats i reconegui les de la resta. Un procs
daquest tipus requereix temps, respecte i confiana per part de tothom, obrir les portes i deixar
que les coses vagin passant i que cadasc trobi el seu cam.

18 Al Kasal de Joves de Roquetes, shi troben tant els joves Latin Kings com els etas, i participen conjuntament
en projectes al voltant de la msica.
19 Text publicat a la web de la publicaci dels Latin Kings El Grito, nmero 46, 2007.

83
BIBLIOGRAFIA

FEIXAS, C.; PORZIO, L. i Recio, C. (coord.). Jvenes latinos en Barcelona. Espacio pblico y
cultura urbana. Barcelona: Anthropos, 2006.
FEIXAS, C. De jvenes, bandas y tribus. Barcelona: Ariel, 2006.
Barrios, Luis. Pitirreando: De la desesperacin a la esperanza. San Juan Puerto Rico:
Editorial Edil, 2004.
BOTELLA, S. i MOYA, A. Reyes latinos. Los cdigos secretos de los Latin Kings en Espaa.
Barcelona: Temas de hoy, 2005.
SORIANO, J.P. Adaptacin social de las pandillas latinoamericanas en Espaa: bandas y orga-
nizaciones juveniles de la calle. Article presentat al seminari Maras y pandillas juveniles: dos
mundos diferentes (Barcelona: CIDOB 24-25/05/2007).

WEBGRAFIA

Departament de Joventut de lAjuntament de Barcelona.


www.bcn.es/ciaj
Consell de la Joventut de Barcelona.
www.cjb.org
Institut de Drets Humans de la Generalitat.
www.idhc.org/cat/
Revista dels Latin Kings El grito.
www.alkqn.org/elgrito
Fedelatina
www.fedelatina.org
Kasal de Joves de Roquetes.
www.pangea.org/kasalro

84
85
86
5. NOVES EINES PER A LA GESTI
COMUNITRIA DE LA DIVERSITAT
CULTURAL: ELS PLANS DE CIUTADANIA

Marta Domnech Caas i Jordi Pascual Sac

Credencials dels autors

Els autors de larticle formen part de lequip tcnic de la Fundaci Desenvolupament Comunitari.
Marta Domnech s treballadora social i antroploga i Jordi Pascual s doctor en sociologia.
Ambds treballen des de fa anys en el desenvolupament de plans participatius per a la gesti de
les poltiques dimmigraci.

Presentaci de larticle

Actualment, la ciutat de Barcelona es troba davant un canvi poblacional. La poblaci immigrada


empadronada ha crescut de manera accelerada en els darrers anys, constituint aproximadament
el 16 % de la poblaci actual. Si b el fenomen de la immigraci no s nou, lhem viscut durant
el segle XX, el que s que s nou s que es tracta dun fenomen que suposa un increment de
la diversitat cultural, ja que ens apropa a casa nostra cultures molt diverses des de molts punts
de vista: lingstic, religis, dhbits alimentaris, higinics... Aquesta arribada significativa de
poblaci nouvinguda planteja un repte de cohesi social important. Aquest fet obliga els diferents
governs a prendre una posici al respecte i a implementar mesures concretes. Aix mateix, la
creixent diversitat cultural i la globalitzaci en qu est immersa Barcelona tamb posa damunt
la taula un seguit de debats i dinterrogants al moviment associatiu de la ciutat. Larticle que es
presenta a continuaci pretn, a partir de la reflexi sobre experincies concretes dintervenci,
plantejar els reptes que suposa la diversitat cultural per al moviment associatiu i donar a conixer
eines i recursos per a ajudar a afrontar-los.

5.1 MARC I PRECEDENTS: ELS PRIMERS PLANS DACOLLIDA I INTEGRACI

A principis dels anys noranta trobem els primers plans dacollida de la poblaci immigrada
procedent de pasos de fora de la Uni Europea. Es tracta de poltiques promogudes en lmbit
supramunicipal i comarcal, com s el cas del Programa intermunicipal dactuaci amb immigrants
posteriorment Programa Icria als municipis dOsona Nord i del Pla estratgic dacollida i pro-
moci dels collectius dimmigrants a la comarca del Tarragons, iniciat el 1994, i el Pla daco-
llida i promoci dels collectius dimmigrants de la Mancomunitat del Peneds (1997). Poc ms
tard fou la Generalitat qui va continuar aquesta lnia de treball comarcal, amb els plans comarcals

 Vegeu: Solerdelcoll, Montse (2002), Pla Global dAcci Social dOsona Nord. A Vila, I. i Aznar, S., Integraci
sociocultural i comunitat educativa. Tercer Simposi sobre llengua, educaci i immigraci. Girona: Institut de
Cincies de lEducaci de la Universitat de Girona i Editorial Horsori.
 Navarro, Josep Maria; Pascual, Jordi i Rojas, Albert (2002), Los planes de acogida e integracin intercultural:
un instrumento para la planificacin participada de polticas sociales de inmigracin. A Migraciones, nm. 11,
pg. 297-320.

87
dintegraci dels immigrants, a partir duna experincia pilot al Valls Oriental, que desprs es
van estendre a la majoria de comarques catalanes. En el primers anys, els plans promogueren
actuacions ms especfiques dels mbits formatiu i de suport a locupaci, per desprs derivar
vers models ms integrals, on es contemplava la integraci com un procs multidimensional, on la
implicaci de la poblaci autctona esdevenia cabdal. Algunes de les actuacions ms importants
dels plans comarcals dintegraci dels immigrants en la seva primera fase foren la implantaci
de serveis de mediaci intercultural, el suport a laccs a lhabitatge en igualtat de condicions
o el suport a lobtenci del carnet de conduir. Des de lorigen, es van plantejar com a poltiques
de factura participativa, precisament per incentivar la implicaci tant de la poblaci nouvinguda
com de lautctona.

A Barcelona, les poltiques i serveis adreats a la nova ciutadania siniciaren a finals dels anys
90, amb serveis pioners com el Servei dAtenci a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER),
creat lany 1989 a proposta del Consell de Benestar Social. El SAIER s un servei municipal
constitut per un conjunt dactuacions especfiques en estrangeria i asil que ofereixen diferents
entitats (ACSAR, Creu Roja, CITE, Collegi dAdvocats, AMIC i el Consorci per a la Normalitzaci
Lingstica), les quals treballen de manera coordinada segons un model de servei integrat, ente-
nent com a tal que tots els serveis que shi presten, encara que les temtiques siguin diverses,
responen a objectius comuns i a un funcionament coordinat. La funci del SAIER s, doncs,
atendre les persones immigrants estrangeres i sollicitants dasil i refugi que, a causa de lespe-
cificitat de la seva demanda i/o per no tenir vinculaci territorial, s convenient que siguin ateses
des dun servei de ciutat.

A Barcelona tamb es va desenvolupar el Pla Municipal dImmigraci. El seu objectiu general s


la integraci de les persones immigrades en tots els mbits de la vida ciutadana i es regeix per
uns principis rectors tals com la igualtat, la cohesi social, la convivncia, la diversitat cultural i
la participaci. Aquests principis orienten les seves tres grans lnies estratgiques:

Afavoriment de la integraci en un marc de cohesi social.


Defensa i difusi dels valors de la diversitat i la convivncia.
Convivncia i prevenci de les situacions de conflicte.

Aquestes lnies estratgiques es desenvolupen en 90 mesures i actuacions, sent una delles el


desenvolupament dun pla dacollida, que ofereix serveis dinformaci, formaci, atenci social i
de suport i foment de lassociacionisme. Comprn tres mbits de direcci diferents: la direcci
poltica, la direcci participativa i la direcci executiva.

La direcci poltica sestableix a partir de la Comissi Poltica dImmigraci, constituda per un


representant de cada partit poltic amb representaci al consistori. Les funcions daquesta comis-
si sn consensuar les lnies estratgiques, establir els objectius especfics que cal desenvolupar
en el perode que es determini i fer lavaluaci global del programa.

La direcci participativa sestableix a partir del Consell Municipal dImmigraci i el Grup de refu-
giats i estrangers del Consell Municipal de Benestar Social. Aquest segueix el desenvolupament
i lexecuci del programa i elabora recomanacions i propostes per a la seva aprovaci al Consell
Municipal de Benestar Social.

La direcci executiva s la responsable de dur a terme les funcions de planificaci i programaci,


execuci i gesti del programa dimmigraci dacord amb les lnies estratgiques aprovades en
plenari municipal.

88
5.2 ALTRES RECURSOS PER A LA GESTI COMUNITRIA DE LA
DIVERSITAT A BARCELONA

El Pla Municipal dImmigraci de Barcelona s el marc especfic per a lacollida de les persones
nouvingudes a la ciutat, per la ciutat tamb compta amb altres eines dabast ms global, com
el Pla Municipal per a la Inclusi Social - Barcelona inclusiva 2005-2010. Aprovat el mar de
2005, aquest pla sha plantejat des duna ptica global de ciutat. Alhora, sha prets fer de la
participaci i la transversalitat els vehicles daquest procs, incorporant-hi el conjunt dactors
institucionals, associatius i comunitaris que operen en el terreny de la inclusi, i integrant-hi
les accions que des dels diferents sectors i districtes de lAjuntament simpulsen per a la inclu-
si social. Aposta pel reconeixement dun ampli ventall de drets socials, entesos com a mbits
dinclusi i participaci, que shan de fer efectivament accessibles a tots els ciutadans i ciuta-
danes. I desenvolupa una acci social de ciutat, liderada per lAjuntament i articulada per mitj
de la cooperaci interinstitucional, la coordinaci dels diferents sectors i districtes municipals,
la participaci ciutadana i la cooperaci entre el govern local, el teixit associatiu i les empreses
compromeses amb la comunitat.

En el marc de la lnia estratgica de promoci de la dimensi comunitria i relacional de les pol-


tiques socials contemplada al Pla Municipal per a la Inclusi Social, el 5 dabril de 2006, 235
entitats socials signaren lAcord Ciutad per una Barcelona Inclusiva. Es tracta dun comproms
dadhesi explcita al Pla per a la Inclusi Social per part dun conjunt dentitats, associacions
i organitzacions de la ciutat i suposa la manifestaci de treballar-hi, formant part de la Xarxa
Barcelona ciutat inclusiva, en la mesura de les prpies capacitats i conjuntament amb altres agents
i entitats amb lobjectiu compartit de fer de Barcelona una ciutat ms inclusiva i solidria.

Amb la signatura de lAcord Ciutad es van formalitzar tamb xarxes dacci temtiques que, inte-
grades per entitats, organitzacions i institucions de la ciutat, tenen per objectiu esdevenir eines
operatives per a la millora dels serveis que presten les entitats i lAjuntament de Barcelona. Les
diverses xarxes dacci que shan impulsat permeten establir uns parmetres conjunts de treball
que es concreten en:

Realitzar una diagnosi compartida dels serveis que ofereixen les entitats a travs duna din-
mica participativa.
Compartir informaci sobre les activitats a travs del treball en xarxa, que permet la disposi-
ci dun portal web temtic per a cadascun dels temes.
Establir un catleg de serveis que optimitzi millor els recursos que sofereixen per garantir el
millor servei al ciutad.

Aquestes xarxes dacci neixen amb la voluntat de treballar conjuntament sobre un mateix eix
i/o matria. Comparteixen unes finalitats concretes, metodologies i objectius orientats a assolir
millores en els respectius camps dacci. Tamb sn instruments per a lintercanvi dinformaci,
eines i coneixements, en definitiva, per a laprenentatge mutu.

Actualment, les xarxes dacci constitudes sn diverses:


Xarxa B3: Barcelona, Beneficis, Benestar.
Xarxa de Centres Oberts per a la Infncia.
Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre de la Ciutat.
Xarxa dInserci Sociolaboral.
Xarxa de Suport a famlies cuidadores.
Xarxa dAcollida i dInterculturalitat.

89
Aquesta ltima sorganitza amb la voluntat de generar espais compartits dinformaci, orientaci,
assessorament i cobertura de necessitats bsiques a persones i famlies nouvingudes que sinstal
len a la ciutat en condicions de fragilitat social i relacional. Lobjectiu de la Xarxa dAcollida i
dInterculturalitat s facilitar la collaboraci entre les entitats que treballen en lmbit de la
immigraci i els serveis socials de base de lAjuntament, i est formada per la Fundaci Bayt Al-
Thaqafa, IBN Batuta, La Formiga, Serveis S. Caputxins i SOS Racisme.

LAcord Ciutad es va signar amb la voluntat de restar obert, amb carcter permanent, a noves
incorporacions dentitats i organitzacions socials que shi vulguin sumar i participar. Cada any es
renova el comproms i es passen comptes dels avenos assolits per tal dafavorir la transparncia
i leficcia.

Els moviments migratoris al nostre pas plantegen tamb nous reptes per a la gesti de la diver-
sitat en lmbit escolar. s per aix que ja fa temps que a Catalunya sestan aplicant propostes
educatives innovadores que proposen un nou enfocament innovador per abordar els reptes que
plantegen les complexes necessitats educatives de la nostra societat canviant. En aquest sentit, el
Departament dEducaci de la Generalitat ha posat en marxa els Plans Educatius dEntorn (PEE),
que esdevenen una resposta integral i comunitria a les necessitats educatives dels infants i joves,
coordinant i dinamitzant lacci educativa duna zona ms enll de lmbit escolar, amb la finalitat
dincrementar lxit escolar i reduir les desigualtats entre collectius.
Un dels objectius generals dels Plans Educatius dEntorn s promoure la cohesi a travs de
leducaci intercultural per tal de contribuir a crear un espai com de valors compartits per tota
la ciutadania que, des del respecte a la diversitat, afavoreixi la convivncia. Aix, dentre les seves
lnies dintervenci, els PEE plantegen promoure la sensibilitzaci i la formaci dels diversos
agents educatius, facilitar lacollida de lalumnat nouvingut i de les seves famlies, promoure
leducaci ms enll de lescola i crear espais de trobada i convivncia.

Els PEE sn una actuaci de corresponsabilitzaci educativa adreada a tot lalumnat dels centres
educatius pblics i privats concertats dun municipi i tamb a tota la comunitat educativa. Aix,
els agents dels PEE sn molt diversos: els mateixos infants i joves, les famlies, els vens, les
entitats esportives, culturals i de lleure, els centres i serveis educatius, les AMPA, els mitjans de
comunicaci, els serveis municipals diversos, etc.

La ciutat de Barcelona, adherida al Pla Educatiu dEntorn, actualment est desenvolupant quatre
projectes: La Murga, Diagnstic de la infncia i ladolescncia del Raval, Fer Xi-Barri i Temps de
barri, temps educatius compartit, que treballen la sensibilitzaci i formaci dels agents educatius,
activitats complementries, de vacances i extraescolars i de resposta a les demandes socials.

Per altra banda, a nombrosos barris de la ciutat shan desenvolupat Plans de Desenvolupament
Comunitari (PDC). Els primers plans comunitaris sorgeixen lany 1997, en un moment de retrocs
del teixit associatiu i de debilitament de les xarxes comunitries. Els Plans de Desenvolupament
Comunitari tenen com a finalitat fonamental la participaci activa dels ciutadans en la vida pblica
i en el canvi de la seva realitat ms immediata. Constitueixen una metodologia participativa dorga-
nitzaci duna comunitat amb lobjectiu de desenvolupar un procs per millorar o transformar una
situaci social determinada. Aquesta metodologia est arrelant en els darrers anys a Catalunya,
que compta amb un programa especfic impulsat des de la Generalitat Catalunya. Tamb a la ciu-
tat de Barcelona, lAjuntament est donant impuls a aquest tipus dacords des del Marc Municipal
per a lAcci Comunitria, creat a partir del Pla Municipal per a la Inclusi Social.

90
En el document marc per a lAcci Comunitria de lAjuntament de Barcelona es defineixen els
Plans de Desenvolupament Comunitari com processos pblics dacci comunitria, amb una
forta dimensi en el terreny educatiu i dels valors, que a partir duna visi global persegueixen
un ventall de transformacions i millores dun territori, amb la finalitat daugmentar la qualitat de
vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Processos on la participaci esdev lestratgia i lelement
metodolgic bsic per aconseguir els seus objectius.

Actualment, a Barcelona sestan desenvolupant 16 PDC,

NM. DISTRICTE PDC

1 Ciutat Vella Pla Integral del Casc Antic (PICA)

2 Ciutat Vella Pla Integral de Gent Gran de la Barceloneta

3 Sants-Montjuc Pla Comunitari del Poble Sec

4 Grcia Pla Comunitari del Barri de la Salut

5 Horta-Guinard Pla Comunitari Carmel amunt

6 Les Corts Pla Comunitari de Les Corts

7 Nou Barris Pla Comunitari de Roquetes

8 Nou Barris Pla Comunitari de Trinitat Nova

9 Nou Barris Pla Comunitari de Verdum

10 Nou Barris Pla Comunitari de Torre Bar

11 Nou Barris Pla Comunitari de Ciutat Meridiana

12 Sant Andreu Pla Comunitari de Bar de Viver

13 Sant Mart Pla Comunitari Fem Bess, fem ciutat

14 Sant Mart Pla Comunitari Poblenou Apropem-nos

15 Eixample Pla Comunitari de lEixample

16 Sarri-Sant Gervasi Pla Comunitari de Sarri-Sant Gervasi

 Marc Municipal per a lAcci Comunitria, Direcci de Benestar Social, Promoci Social i Acci Comunitria
de lAjuntament de Barcelona, Octubre de 2005, pg. 28.

91
La filosofia dels Plans de Desenvolupament Comunitari es basa en els principis de refor de lm-
bit local com a espai per a la presa de conscincia dels problemes i per a la presa de decisions, i
en la participaci ciutadana sota el principi de la corresponsabilitat. El treball comunitari es basa
en un grup motor que desenvolupa i executa un projecte de desenvolupament social i que, alhora,
desplega estratgies per estendre la filosofia de treball a tots els grups i persones que es volen
implicar en el projecte. No es tracta, doncs, de promoure un grup centrat en si mateix i en bene-
ficiar els seus membres, sin dun grup dacci social que fa una proposta cap a fora de millora
del seu territori. Els PDC suposen un repte dorganitzaci dels diferents actors socials presents
en un territori al voltant duna idea de millora que ha de poder ser construda i consensuada de
manera collectiva.

Els Plans Comunitaris selaboren a partir dun diagnstic participatiu, basat en un mtode ano-
menat dinvestigaci, acci i participaci. Aquest mtode combina el coneixement de la realitat
amb el procs de transformaci daquesta, implicant el mxim de gent possible en lelaboraci
dun pla dintervenci, amb propostes concretes a curt, mig i llarg termini. Aquestes propostes
sestructuren en rees temtiques dintervenci sobre el territori, com educaci, cultura, economia
o urbanisme.

Mentre que el finanament dels Plans Comunitaris recau en la Generalitat i en lAjuntament, el


lideratge poltic generalment correspon a lAssociaci de Vens. Lestructura organitzativa per,
sorganitza a tres nivells :

comissi institucional
comissi tcnica
comissions de treball

La gesti operativa dels PDC correspon a un equip tcnic especfic, que t les funcions dorganit-
zaci, relaci i coordinaci de tots els agents implicats en el procs.

92
5.3 NOVES EINES PER A LA GESTI PARTICIPATIVA DE LA DIVERSITAT:
ELS PLANS DE CIUTADANIA

La poblaci nouvinguda necessita un accs als serveis sanitaris, socials i educatius en les matei-
xes condicions que els ciutadans autctons, per tamb requereix dun procs dintegraci a la
comunitat, que no sempre resulta fcil en barris amb xarxes comunitries molt debilitades.

s en aquest context, que apareixen els Plans de Ciutadania en alguns municipis de Catalunya,
com ara Matar, Sant Cugat o Canovelles. El Pla de Ciutadania s un instrument de planificaci de
poltiques pbliques que es crea amb la finalitat de promoure, de forma participativa, programes
i actuacions que tenen com a finalitats lacollida de la poblaci nouvinguda, la convivncia entre
poblaci immigrada i autctona i la cohesi social. Es tracta, doncs, duna iniciativa pblica que
pretn garantir lacollida de la poblaci nouvinguda i alhora enfortir la cohesi social i les xarxes
comunitries. Com el Pla Municipal dImmigraci, els Plans de Ciutadania sn una iniciativa indu-
da des de lAdministraci local, per alhora contemplen una gesti participativa, com els Plans
Comunitaris, per en aquest cas, de la diversitat.

En aquest sentit, dos conceptes sintetitzen especialment El Pla de Ciutadania s una


el contingut dun Pla de Ciutadania. El primer, i central, iniciativa pblica que pretn
el de ciutadania. El segon, i complementari de lanterior, el garantir lacollida de la
dintegraci, en el sentit que ha de proporcionar els vincles poblaci nouvinguda i alhora
socials que donin cos a lesmentada ciutadania. Els definim enfortir la cohesi social i les
a continuaci. xarxes comunitries.

Concepte de ciutadania: basat en la residncia de fet

El Pla de Ciutadania se centra en el concepte de ciutadania, seguint la lnia que han marcat plans
locals dintegraci de la diversitat cultural precedents o el mateix Pla de Ciutadania i Immigraci
2005-2008 de la Generalitat de Catalunya. En aquests referents, la perspectiva que pren el
concepte s inclusiva. El Pla de Ciutadania i Immigraci de la Generalitat ho diu clarament:
aquest pla t com a objectiu general incorporar dins la seva ciutadania els nous residents i per
a aconseguir-ho, el criteri bsic que ha de reconixer a limmigrant com a ciutad s la residn-
cia efectiva, reconeguda a travs de lempadronament. s a dir, la ciutadania es deslliga de la
nacionalitat.

Concepte dintegraci: multidireccional i recproc

El concepte dintegraci s molt proper al de cohesi social, ja que implica formar part duna
estructura global, duna societat, tot mantenint la prpia singularitat i identificaci cultural.

Limportant del concepte dintegraci s que cada part ha dadaptar-se a les altres parts. Hi ha,
per tant, una adaptaci mtua, una reciprocitat.

 Disponible a: http://www.gencat.net/benestar/immi/pdf/pla.pdf
 dem, pg. 38.

93
El Pla de Ciutadania cont la definici dunes lnies estratgiques que lorienten i sarticulen a
lentorn de :

Potenciar lacceptaci de la diversitat cultural i el reconeixement dels diferents grups cultu-


rals que conviuen en un territori (barri o ciutat), com a pas previ per promoure la convivncia
intercultural.
Disposar dun dispositiu dacollida de la poblaci nouvinguda.
Potenciar la igualtat de drets i deures de les persones.

Aquestes lnies estratgiques es desenvolupen en tot un seguit de propostes concretes de pro-


grames i intervencions en els mbits de la societat civil i de lAjuntament. Aquestes propostes
sorgeixen dun diagnstic participatiu previ sobre la situaci de la convivncia intercultural al
territori, i pretenen donar resposta als problemes que el diagnstic detecta.

El Pla de Ciutadania, com els Plans Comunitaris, es dissenya duna forma participativa, tot comp-
tant amb laportaci de poltics, tcnics i ciutadania (associada o no).

DISSENY PARTICIPATIU DUN PLA DE CIUTADANIA

DIAGNSTIC PROPOSTES PLA DE


de la situaci daccions CIUTADANIA

POLTICS TCNICS CIUTADANIA

Els programes i actuacions poden ser de tipus general, que sadrecen al conjunt de la poblaci;
actuacions especfiques, que poden anar destinades nicament a la poblaci immigrada o b
noms a la poblaci autctona; i actuacions internes a lorganitzaci municipal. Totes les actua-
cions estan prioritzades a curt, mig o llarg termini.

Si b no existeix un model nic i rgid destructurar un Pla de Ciutadania, sacostuma a organitzar,


com un Pla Comunitari, en tres nivells :

Nivell dimpuls institucional: la comissi poltica.


s un nivell dimpuls i promoci poltica del procs, destabliment de directrius, objectius i
propostes generals i de seguiment global del pla. Aquest nivell sarticula mitjanant una comis-
si poltica o institucional, formada pels partits poltics amb representaci al consistori.

Nivell de direcci tcnica: la comissi tcnica.


s el nivell que incorpora propostes de les comissions de treball i vetlla per la transversalitat
en el desenvolupament del pla. Aquest nivell es concreta en la comissi tcnica, formada pels
responsables tcnics de lAdministraci.

Nivell de gesti operativa: les comissions de treball.


s el primer nivell on es plantegen propostes i tamb on es duen a terme actuacions concretes.
Aquest nivell est conformat pel Consell de Ciutadania, que s un rgan participatiu format per
entitats.

94
Les funcions daquest consell sn, per una banda, de proposici sobre les poltiques municipals
en immigraci i ciutadania i, per una altra banda, de proposici i execuci dactuacions concre-
tes.

Per a fer-lo ms operatiu, el consell sorganitza en comissions de treball sobre temes especfics
(com per exemple, acollida o espai pblic).

Interdependncia dels tres nivells organitzatius

COMISSI POLTICA

COMISSI TCNICA

COMISSI DE TREBALL

Els tres nivells dintervenci es coordinen entre si mitjanant lequip tcnic del pla que, com
en els Plans Comunitaris, t les funcions dorganitzaci, relaci i coordinaci de tots els agents
implicats en el procs.

Com ja hem assenyalat, els Plans de Ciutadania tenen per objectius bsics, per una banda,
garantir lacollida de la poblaci nouvinguda i el seu accs als recursos pblics i, per laltra,
lassoliment duna convivncia intercultural. Aquesta dimensi sectorial (immigraci) lligada a la
dimensi comunitria (tota la poblaci) seria potser el tret caracterstic ms important dels Plans
de Ciutadania, que per una banda es diferenciarien dels Plans dImmigraci i tamb dels Plans
Comunitaris, per per laltra suposen una suma dambds.

Daquesta manera, podrem dir que laportaci ms significativa dels Plans de Ciutadania a la ges-
ti de la diversitat s el treball en xarxa. Per a la consecuci del primer objectiu, garantir lacollida
i laccs als serveis pblics, el mtode de treball primordial s la promoci de la transversalitat en
el si de les institucions pbliques. I per a la consecuci del segon objectiu, el de la convivncia
intercultural, es treballa mitjanant lenfortiment de la cohesi social i les xarxes comunitries.

La promoci de la transversalitat es vehicula a travs de la


comissi tcnica del Pla de Ciutadania, que formada pels Laportaci ms significativa dels
responsables tcnics de les administracions implicades, Plans de Ciutadania a la gesti de
es reuneix peridicament per abordar temes que requerei- la diversitat s el treball en xarxa.
xen un plantejament des de diferents mbits. Com hem
dit, els Plans de Ciutadania sn plans dactuaci que
aborden el fenomen de la nova ciutadania duna forma integral, i s per aix que el treball en xarxa
i la implicaci activa des de totes les rees de les administracions del territori s fonamental (des
de Seguretat Ciutadana a Serveis Personals, passant per Urbanisme).

Per a la consecuci del segon objectiu, el de la convivncia intercultural, es treballa en lenforti-


ment de la cohesi social i les xarxes comunitries, on s fonamental la implicaci i corresponsa-
bilitzaci de les entitats. Aquesta vessant participativa del Pla de Ciutadania sarticula al voltant
del Consell de Ciutadania, format per entitats. Efectivament, el consens social s bsic per al des-
envolupament del pla, i el treball promogut des del Consell de Ciutadania ns un dels motors.

95
Imatge de la sessi de constituci del Consell de Ciutadania de Canovelles.

El Consell de Ciutadania, organitzat per comissions de treball, esdev un espai de trobada per a
les associacions. Molt sovint, les entitats presents en un territori sn coneixedores les unes de
les altres, per no sempre disposen despais on poder debatre i treballar conjuntament envers un
objectiu com. El fet de trobar-se peridicament fomenta les relacions personals, que sn el pri-
mer pas per a noves sinergies, que a la vegada permeten sortir de la realitat de la prpia associaci
per treballar en xarxa amb altres entitats del territori.

En definitiva, els Plans de Ciutadania, dissenyats i gestionats de forma participativa, ofereixen


un marc per a la implicaci de les entitats en lacollida de la nova ciutadania i la promoci de
la convivncia intercutural. Com a processos de desenvolupament comunitari que sn, promouen
una alta implicaci de tots els agents relacionats amb el territori, especialment les entitats, i
esdevenen una gora on reflexionar sobre les problemtiques quotidianes de la vida en comunitat
i aportar propostes dactuacions. En definitiva, ofereixen una oportunitat per a la participaci de
les associacions en les poltiques pbliques municipals. Tanmateix, el Pla de Ciutadania es centra
en un eix concret, la nova ciutadania, i per tant, no ha de ser lespai on convergeixin totes les
demandes socials del territori (siguin de competncia municipal o no, tinguin a veure directament
amb la nova ciutadania o no). La flexibilitat amb qu s indispensable desenvolupar el procs no
ha de permetre que el pla es desvi de les seves lnies dactuaci sorgides del diagnstic inicial.

96
5.4 QESTIONS PER AL DEBAT

El fenomen de la immigraci sha accelerat en els darrers anys de tal manera que obliga els dife-
rents nivells de govern, des de la UE als Ajuntaments, a prendre una posici al respecte. Sha
de procurar per, que aquesta sigui el fruit dun debat i duna reflexi a lentorn de quina s la
situaci en qu ens trobem, com evoluciona i quin horitz ens proposem de cara al futur, i no
sigui fruit dun posicionament reactiu davant una situaci que pot arribar a ser conjunturalment
conflictiva.

Els fluxos dimmigraci cap als pasos de la Uni Europea sn resultat dun mn globalitzat i
duna situaci estructural que continuar en els propers anys. Els espais urbans sn els destins
fonamentals de la poblaci immigrada i s per aix que aquest s un fenomen que incideix de
manera significativa sobre la ciutat de Barcelona i la seva rea metropolitana, i ms si tenim en
compte que la immigraci que arriba ho fa amb voluntat de permanncia.

Una mostra daquest fet s la creaci dentitats per part de persones immigrades, que va a remolc
del seu propi procs dassentament a la nostra societat. Els objectius daquestes entitats sn
diversos, per podrem apuntar que moltes delles suposen un reflex de la seva xarxa de relacions,
focalitzada sovint en el pas dorigen amb el qual es mant un flux constant. En aquest sentit,
moltes daquestes entitats tenen un objectiu endogen envers la seva comunitat, com per exemple
lajuda mtua o la celebraci de festivitats del pas dorigen. Lassociacionisme s vist com una
forma organitzada de dur a terme activitats prpies de la seva comunitat.

La creaci dentitats per part de persones immigrades ha generat cert debat en el mn associatiu
autcton, sobre si s positiu que es cren associacions dimmigrants o b si aquests immigrants
shaurien dincorporar a les entitats autctones ja existents, i es qestiona com fer-ho.

De vegades, entitats autctones critiquen que els immigrants no hi participin i que, en canvi, cren
les seves prpies associacions. Aquesta crtica se sustenta en el fet dentendre la participaci dels
immigrants a les entitats autctones com un signe inequvoc dintegraci social i de considerar
que la creaci dassociacions dimmigrants no fa sin augmentar un replegament daquestes
comunitats. Des daquest punt de vista, alguns sectors plantegen que la participaci ciutadana de
les comunitats immigrades shauria de canalitzar a travs de les entitats autctones, especialment
en aquelles que persegueixen objectius dabast comunitari, com les associacions de vens. Caldria
plantejar-se, per, qu fan les entitats autctones per incorporar activament persones immigrades.
Sexplicita que la porta est oberta, per no sacostumen a posar en marxa mecanismes que afa-
voreixin lacostament i la incorporaci activa de les persones immigrades a les entitats.

Per una altra banda, la presncia i implicaci de les entitats immigrades en la gesti de la diver-
sitat s volguda i reclamada tant per lAdministraci com per entitats autctones. Tot sovint, es
veuen les entitats dimmigrants com una forma de participaci poltica homologada i sels atorga
un paper que no han triat dinterlocutors de les seves comunitats. Aix no obstant, quan aquest rol
poltic lassumeixen entitats religioses (com les mesquites) es genera, en la nostra societat laica,
tot un problema dincompatibilitat entre aquesta representativitat i la religiositat.

Quant a la participaci ciutadana dels collectius immigrants, ens trobem amb dues postures apa-
rentment irreconciliables: la seva incorporaci a les entitats autctones o b la creaci dentitats
prpies, atorgant-los un rol poltic. Podrem dir que cadascuna daquestes posicions sn un reflex
dun tipus de discurs respecte al model de gesti de la immigraci.

97
MODEL ASSIMILACIONISTA MODEL MULTICULTURALISTA

Les persones immigrades han dadoptar les La societat sha dorganitzar a partir dels grans
pautes associatives de la nostra societat. grups culturals.

No shan de crear associacions dimmigrants Els immigrants han de crear associacions


sin que aquests han de participar a les prpies per representar les seves comunitats.
entitats autctones

La realitat associativa de la poblaci immigrada del nostre pas actualment no respon clarament
a cap daquests dos models contraposats. El fenomen de lassociacionisme de la poblaci immi-
grada s encara recent i el cam de la seva futura evoluci constitueix un debat obert avui dia. No
obstant aix, ens atrevim a apuntar aqu que ambdues posicions constitueixen un fals debat, ja
que no sn excloents luna de laltra.

Dentrada, el nostre mn associatiu s ric i divers, amb nombrosssimes entitats dedicades a ml-
tiples sectors i activitats, per s freqent que una mateixa persona participi en dues o fins i tot
ms entitats a la vegada. Hom pot pertnyer a una entitat esportiva, a una entitat venal i a una
entitat cultural al mateix temps, desenvolupant activitats diferents. La participaci mltiple s un
reflex de la prpia identitat mltiple que tot ciutad t (identitat territorial, de gnere, dedat...)
i una no exclou laltra. Si la participaci en ms duna entitat no s incompatible, i s freqent
en la poblaci autctona, hem de pensar que tamb s una frmula vlida per a les persones
immigrades. Aix, la seva participaci en una entitat centrada en el pas dorigen s perfectament
compatible amb la seva participaci, per exemple, en una associaci de vens. Una segona fr-
mula, de la qual existeixen nombrosos exemples (especialment en lmbit de la cooperaci), sn
les associacions mixtes.

98
Sigui com sigui, levoluci de la participaci associativa de les comunitats immigrades s paral
lela al seu procs dintegraci. En un primer moment, els immigrants formen entitats del seu
propi collectiu per una tendncia a agrupar-se per relacions personals, per afinitats... per a la
llarga de ben segur que sincorporaran, tamb, als circuits associatius de la poblaci autctona.
Mentrestant, per, cal pensar en frmules per a la trobada i el treball conjunt entre entitats autc-
tones i dimmigrants, mitjanant, per exemple, lorganitzaci dactivitats conjuntes.

La societat civil de Barcelona, i el


seu moviment associatiu, t un paper Cal pensar en frmules per a la trobada i el treball
fonamental per afavorir un espai den- conjunt entre entitats autctones i dimmigrants.
contre i de convivncia en un escenari
futur de gran diversitat cultural, i ha
de ser capa dafrontar les dificultats i els nous reptes per transformar-los en noves oportunitats i
noves fonts denriquiment. En aquest sentit, la implicaci en un procs comunitari compartit ha
de poder superar el repte de la segmentaci entre entitats.

La participaci en un procs comunitari com un pla de ciutadania, un pla comunitari o un pla


dentorn implica treballar, des de la diferncia i lheterogenetat, en un projecte com. Ms enll
de lassoliment dels objectius, els processos comunitaris comporten la construcci de vincles, de
relacions de confiana i reciprocitat, i de reconeixement i valoraci dels altres. Generen una din-
mica de treball conjunt amb altres entitats que, per a totes les entitats participants, t un efecte
regenerador per sortir del propi mbit dactuaci, i per a les entitats dimmigrants t tamb un
efecte de coneixement del territori i la comunitat on viuen. Aix, els valors de lacci comunitria
es troben tant en la capacitat de generaci de canvis i millores socials com en les formes de treball
i dinteracci social que preconitza. Alhora, tamb comporten un aprenentatge en la participaci
comunitria i en la prpia corresponsabilitzaci en els afers pblics.

Loportunitat de la gesti participativa de la diversitat comporta a la vegada un repte dorganitzaci


dels diferents actors socials presents en un territori al voltant duna idea de millora que ha de
poder ser construda i consensuada de manera collectiva, darticular lacci amb el reconeixement
i respecte de totes les diferncies i multiplicitat de visions i destablir pactes slids que permetin
el treball conjunt en positiu. No es tracta de promoure un grup centrat en si mateix i beneficiar
els seus membres, sin dun grup dacci social que fa una proposta cap a fora de millora del seu
territori. Per a les associacions, es tracta de sortir de la lgica individual de cada entitat i de la
lgica sectorial on es troba (lesport, la cultura...) per implicar-se en un procs comunitari amb
voluntat dactuar per transformar i millorar una situaci social determinada. Aquest s, tamb, un
repte de corresponsabilitat i de comproms de totes les entitats presents al territori.

99
BIBLIOGRAFIA

GALLARDO, Helena; MONTFORT, Judit; NAVARRO, Josep Maria; i PASCUAL, Jordi. La cons-
truccin de un campo de investigacin-accin participativa: el Pla dacollida i participaci
dels immigrats no comunitaris al Valls Oriental. A Villasante, T.R.; Montas, M. I Martn, P.,
Prcticas locales de creatividad social. Barcelona: El Viejo Topo, 2001.
PASCUAL, Jordi. Lexperincia del Pla dIntegraci Intercultural del Valls Oriental. A Vila,
I. i Aznar, S. Integraci sociocultural i comunitat educativa. Tercer Simposi sobre llengua,
educaci i immigraci. Girona: Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat de Girona i
Editorial Horsori, (2002): pg. 97-104.
NADAL, Mnica; OLIVERES, Rosa i ALEGRE, Miquel ngel. Les actuacions municipals a
Catalunya en lmbit de la immigraci. Barcelona: Fundaci Bofill (Finestra Oberta, nm. 27),
2002.
NAVARRO, Josep Maria; PASCUAL, Jordi i ROJAS, Albert, Los planes de acogida e integracin
intercultural: un instrumento para la planificacin participada de polticas sociales de inmigra-
cin. A Migraciones, nm. 11 (2002): pg. 297-320.
SOLERDELCOLL, Montse. Pla Global dAcci Social dOsona Nord. A Vila, I. i Aznar, S.,
Integraci sociocultural i comunitat educativa. Tercer Simposi sobre llengua, educaci i immi-
graci. Girona: Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat de Girona i Editorial Horsori,
(2002): pg. 105-112.

WEBGRAFIA RECOMANADA I RECURSOS A LA CIUTAT DE BARCELONA

Acord Ciutad per una Barcelona Inclusiva.


www.bcn.cat/barcelonainclusiva
Consell Municipal dImmigraci de Barcelona.
C/Ciutat, 4.Telfon:934 023 167.Fax:934 027 607
Marc Municipal per a lAcci Comunitria.
http://www.bcn.es/fitxers/ajuntament/ marcmunicipalacciocomunitaria.143.pdf
Pla per a lAcollida i Integraci de les persones immigrades al Districte de Ciutat Vella.
http://www.bcn.es/fitxers/ciutatvella/plaperalacollidaiintegraciweb.911.pdf
Pla de Ciutadania i Immigraci 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya.
http://www.gencat.net/benestar/immi/pdf/pla_05_08.pdf
Plans de Desenvolupament Comunitari.
http://xarxa-omnia.org/pdc
Pla Educatiu dEntorn.
http://www.xtec.es/lic/entorn/index.htm
Pla Integral del Casc Antic.
http://www.cascantic.net
Pla Municipal dImmigraci.
http://www.bcn.es/diversa/plamunicipal/placap7.htm
Pla Municipal per a la Inclusi Social.
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ plainclusidp21102004.220.833.pdf
SAIER. Av. Parallel, 202. Telfon 93 292 40 77.
http://www.bcn.es/diversa/saiercat.htm

100
6. GLOBALITZACI I TERCER SECTOR:
XARXES INTERNACIONALS I MOVIMENTS
SOCIALS TRANSNACIONALS
Gianni Orsini i Elena Rovira

Credencials dels autors

Els autors de larticle formen part de lequip tcnic de Desenvolupament Comunitari. Gianni
Orsini, llicenciat en Filosofia, s el responsable de lrea de Relacions Internacionals i Elena
Rovira, llicenciada en Periodisme i Sociologia, s responsable de Comunicaci. Ambds han
treballat en projectes de participaci ciutadana i mediaci comunitria, tant a nivell municipal,
nacional, com en el marc de xarxes internacionals.

Presentaci de larticle

Lanomenada globalitzaci afecta el nostre teixit associatiu? Modifica la seva morfologia social?
Les associacions catalanes shan de moure de diferent manera en aquest nou context mundial? I,
per qu no preguntar-se: poden influir en aspectes de la vida global i planetria?

Aquest article contesta afirmativament a aquestes preguntes, observant els canvis i els moments
cojunturals que ltimament ha travessat lassociacionisme del nostre pas, i parant atenci a
aquells aspectes que han perms enfortir la dependncia en la relaci del mn local i el global.

6.1 INTRODUCCI

Fins fa uns anys es parlava del teixit associatiu i, ms o menys, hom simaginava que responia
a agrupacions de persones per realitzar i/o reivindicar una causa comuna. Aquestes agrupacions,
sota forma jurdica o no, compartien una delimitaci que les identificava com a grup i les ubicava
en un territori. Com veurem en el segent apartat, sn molts els valors aportats per aquest tipus
de relaci associativa, anomenada tercer sector. Dentre aquests valors, destaquem el seu paper
en la cohesi social, vehicle per a laprofundiment de la democrcia, i un valor educatiu que
repercuteix tant en el creixement personal de les persones que hi participen, com collectiu
fent comunitat, grup o barri. Sovint, el tercer sector ha estat el nas que ha identificat les noves
necessitats socials i les ha posat en evidncia. I les noves necessitats que ha aportat lanomenada
globalitzaci (daquest tema, en fem una aproximaci conceptual i reflexionem sobre les seves
repercussions en el mn local en el tercer captol) han fet trontollar els lmits del concepte de
tercer sector, o si ms no, lhan desbordat.

La globalitzaci ha entrat en les nostres vides, especialment pel que fa a lintercanvi econmic i
financer. De Coca-Cola, en pots trobar a qualsevol rac del mn i et sorprn trobar-ne a llocs tant
recndits com al pas Dogon, a Mali. Per tamb ha entrat en altres mbits de la vida: el poltic,
el laboral, el social, el cultural, el relacional... Efectivament, cada vegada estem ms immersos
en una societat intercultural, estem exposats a la mescla i oberts a qualsevol esdeveniment que
passa al mn. I aix tamb vol dir intercanvi didees, de visions, de percepcions, de motivacions,
de preocupacions... Podem dir que cada vegada ms el nostre mn local s una rplica a petita

101
escala del que passa al mn global. I, evidentment, la xarxa associativa hbil en la detecci de
necessitats canvia la seva forma de moures, de relacionar-se entre actors, canvia els seus mis-
satges i el seu comportament. s a dir, intenta adaptar-se en aquest mn canviant per fer evident,
precisament, aquestes noves necessitats.

En aquest article ens fixarem que, si observem lactual


morfologia del teixit associatiu, el concepte de tercer sec-
Cada vegada estem ms immersos tor sha de revisar. Lentorn, el que veiem cada dia i no
en una societat intercultural, oblidem que s una rplica del que passa al mn, obliga
estem exposats a la mescla i a replantejar-se les formes organitzatives, de relaci amb
oberts a qualsevol esdeveniment lentorn i la tria de les temtiques a tractar (preses com a
que passa al mn. oportunitats del moment). I tota aquesta nova situaci no
hi ha dubte que es planteja com un repte i que modifica
tant el pensament com lacci, per tamb el comporta-
ment de la xarxa social.

Imatge del Frum Social Mundial celebrat a Nairobi el gener del 2007

En el 4t apartat sexpliquen dos exemples que ajuden a entendre quins elements sentrecreuen
perqu sefectu tal desbordament. Ambds exemples sn molt propers a la ciutat de Barcelona.
En primer lloc, volem posar un exemple del mn local, com sn les mobilitzacions socials de prin-
cipis del segle XXI que han tingut Barcelona com a escenari principal mobilitzacions que foren
notcia mundial i, a la vegada, connectaren amb altres mobilitzacions que es feien en altres punts
del planeta. Estem parlant dels que en el seu moment es varen anomenar moviment de movi-
ments, moviments antiglobalitzaci, moviments globals... Fou un moment histric i un punt
dinflexi pel plantejament dels canvis introduts en la morfologia del teixit associatiu (fins llavors
ens referirem a lassociacionisme clssic i a partir daquestes mobilitzacions, lanomenarem
lactual associacionisme). I, en segon lloc, posarem un exemple a lesfera global, com ara lor-
ganitzaci del diferents encontres del Frum Social Mundial (inicialment celebrats a Porto Alegre).

102
Aquest s un model darticulaci en la relaci global-local de les lluites socials. Les entitats de la
ciutat, aix com altres actors fins i tot a ttol personal van participar i han anat participant en
aquestes trobades mundials.

Cal afegir que els canvis provocats per la globalitzaci no han estat superficials, sin tamb
han calat en el pensament i en els sentiments personals i collectius. Per una banda podem dir
que la globalitzaci ha estat una revoluci econmica, social, poltica i cultural, per per laltra
tamb ha repercutit en el psquic i en el mental. Dit amb altres paraules, prenem activament la
transformaci, ens impliquem, opinem i actuem, ja que no ens deixa indiferents i ens obliga a
ser crtic amb lentorn i actuar amb consonncia amb el nostre pensament. Aquesta ser larrel
duna transformaci social rica, que va ms enll de la mera informaci, sintrodueix en un procs
pedaggic exhaustiu i sencarna en el ms ntim del propi jo: ja no val noms reivindicar, sin que
tamb es vol ser coherent amb la prpia acci.

La globalitzaci ha trastocat el nostre model de vida, de pensament i dacci, per cal buscar les
eines que ajudin a situar aquest associacionisme actual. No noms en la conjuntura que sest
travessant, sin cada vegada ms la societat civil demana i reclama drets de participar activament
en larena poltica, fins al punt que es desdibuixa la lnia definitria de rols dactors. s aix com
parlar de democrcia participativa o de larticulaci global-local s a lordre del dia. Cal posar els
elements i recursos necessaris perqu saprofundeixi en aquests temes, ja que, precisament, sn
vies de reconstrucci del panorama associatiu en un mn globalitzat.

La tasca, per, no s gens fcil i no est exempta de reptes i caldr temps per entendre-ho tot
plegat... Com diu la dita, de mica en mica, somple la pica. Si ms no, aquest article pretn
illustrar aquest moment dextrema actualitat, i aproxima i encaixa els diferents elements que es
posen en joc com si es tracts dun gran taps de colors.

103
6.2 LENCAIX DE LA DEFINICI DEL TERCER SECTOR EN ELS DEBATS
ACTUALS SOBRE ASSOCIACIONISME

Lorganitzaci de la societat civil ha estat una pea clau durant dcades per a levoluci de la
democrcia, per actualment podem observar que s una qesti en la nostra vida quotidiana
despecial rellevncia. No hi ha dubte que estem presenciant un creixement dorganitzacions
civils. Aquestes sn de mltiples formes jurdiques o no, que agrupen persones de diferents
edats i cultures, i per diferents finalitats. Ens trobem des dassociacions per gaudir del temps
doci a les de reivindicaci per causes diverses. Nhi ha que cobreixen serveis, amb professionals
treballant-hi; altres que agrupen gent voluntria; i tamb nhi ha que barregen voluntariat amb
personal alliberat. Entre aquelles que persisteixen en el temps mantenint-se en estructures con-
cretes i estables, amb la mateixa gent agrupada o de perfils semblants, i les que sn fugisseres,
dinmiques, verstils, canviants, obertes a la diversitat i a la renovaci de cares, trobem un gran
ventall de modalitats.

Sigui com sigui la forma que pren cadascuna delles, el debat de la seva importncia s dextrema
actualitat. En un principi, sha anomenat a aquesta realitat tercer sector per aglutinar les diferents
disciplines de les cincies socials que lestudien (sociologia, poltiques, antropologia, psicologia,
dret, economia, etc.). s a dir, aquest terme neix per definir un espai poltic, econmic i social
diferenciat del sector estatal en no tractar-se duna iniciativa governamental i diferenciat del
sector privat en tractar-se duna iniciativa sense nim de lucre. De tota manera, el terme no est
consensuat i, a la vegada, no est exempt de polmica.

Per situar la seva definici, farem referncia, a grans trets, a les qestions ms rellevants a tenir
en compte:

El Llibre blanc del tercer sector cvicosocial de Catalunya el defineix com aquell conjunt dorga-
nitzacions privades, sense nim de lucre, que tenen com a objectiu final aconseguir la promoci
de les persones, reduir les desigualtats socioeconmiques i evitar lexclusi social en el nostre
territori.

Podrem afegir que, des dun enfocament poltic, lauge del tercer sector forma part de la recent
reconstituci de la societat civil com a espai cvic i de contribuci al desenvolupament de la
democrcia deliberativa que no noms s fonamental per generar una slida cultura poltica, sin
tamb per enfortir lestat del benestar. Efectivament, una de les causes de lauge de la societat
civil ha estat lanomenada crisi de lestat del benestar, que ha afectat els diferents estats euro-
peus i que ha limitat la gesti de latenci pblica, especialment, davant de nous reptes socials
que requereixen un major grau de flexibilitat i proximitat com podria ser el tema que pertany a
aquest dossier: la gesti duna societat cada vegada ms complexa i intercultural. Estem parlant
de reptes que afecten la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes, delements menys pal-
pables, que no es mesuren posant lenllumenat del carrer o adequant el clavegueram. A aquestes
noves necessitats latents, ladministraci pblica no pot fer-hi front tota sola, sin que requereix
de la corresponsabilitat ciutadana per donar-hi resposta.

Duna banda, i cada vegada ms, hi ha un desig ciutad de participar activament en la vida
pblica, implicant-se en opini i en responsabilitat. Des dun enfocament sociolgic, el fenomen
ve donat per la necessitat datendre les noves necessitats socials provocades per la ruptura social

 Llibre blanc del tercer sector civicosocial de Catalunya (2002).


 J. Subirats (1999) i G. Rodrguez Cabrero (2005). Web Fundacin Luis Vives

104
que est suposant les noves formes destructuraci productiva i de consum. Aquestes necessitats
shan de poder satisfer de forma autnoma fora del cercles dinfluncia de lEstat i el mercat,
desenvolupant mecanismes dintegraci social.

Daltra banda, lenfocament econmic atorga lauge del tercer sector en un sentit de complemen-
tarietat amb els altres sectors. Fa referncia a lmbit deconomia social (cooperatives o empreses
dinserci social) o no lucrativa (associacions i fundacions) que contribueixen amb lEstat, el mer-
cat i les estructures informals com s la famlia a donar resposta a noves necessitats socials, al
desenvolupament de noves formes dorganitzaci econmica i nous estils de direcci i participaci
en les organitzacions. Aquest punt de vista, ha fet aflorar les controvrsies de la relaci amb
ladministraci, titllant les organitzacions del tercer sector de ser braos executors de la funci
pblica o establint una relaci centrada en el finanament per al compliment dels seus objectius,
sense establir vincles a nivell estratgic.

Finalment, el Llibre blanc apunta una delimitaci legal per anomenar les organitzacions pri-
vades que pertanyen al tercer sector. s a dir, les formes jurdiques concretes es cenyeixen
a associacions, fundacions, cooperatives sense nim de lucre, entitats religioses i federacions,
coordinadores i entitats de segon nivell que agrupin organitzacions com les apuntades. I potser
cal posar en dubte que aquesta categoritzaci respongui a una situaci actual que, segurament,
la desborda.

Les publicacions que tracten el fenomen del tercer sector destaquen el seu valor cohesionador.
Mitjanant les xarxes organitzades civilment, els ciutadans i ciutadanes han tingut una via dex-
pressi de les seves preocupacions, reivindicacions i espais doci, a la vegada que sn un bon
mecanisme dintegraci, de foment del sentiment de pertinena en un territori o a un grup. Les
prctiques internes de les organitzacions civils sn un bon aprenentatge cvic i vital prctiques
com aprendre a saber escoltar lopini dels altres, tolerar les diferncies, establir consensos,
deliberar diverses qestions, corresponsabilitzar-se amb tasques, comprometres en una causa o
en un objectiu collectiu, etc. Sens dubte, les organitzacions del tercer sector aporten un element
educatiu que repercuteix en el creixement personal i collectiu. A ms, com ja sha dit en lenfo-
cament poltic, sovint s la societat civil qui detecta, atn i resol les noves necessitats. I s aix
com es fa eina imprescindible en la vehiculaci de la participaci ciutadana i, consegentment,
en el desenvolupament i consolidaci de la democrcia.

Precisament, a resultes de les noves necessitats detectades per la prpia societat civil, el con-
cepte i les caracterstiques del tercer sector shan vist desbordades. s a dir, les noves realitats
superen la definici atorgada a tercer sector, la fan variar i replantejar-la. Com veurem en el
segent apartat, el fenomen de la globalitzaci ha estat la clau i el vehicle de tal transformaci.
Els actuals canvis a escala internacional repercuteixen tamb en el nivell local i, tamb, en la vida
associativa. Per exemple, i amb el tema que ens ocupa, larribada de nouvinguts i nouvingudes
a les ciutats ha modificat el panorama associatiu, aportant noves finalitats, nous reptes, noves
formes dassociacionisme i, fins i tot, un replantejament del perqu associar-se i amb quines
finalitats.

Aquest ha estat un dels elements ms significatius daquest nou associacionisme i ha repercutit


en la manca de sentiment de pertinena, element que com havem dit vehiculava i cohesionava
socialment un determinat territori. s aqu i en aquest sentit, que lorganitzaci social queda

 G. Rodrguez Cabrero (2005). Web Fundacin Luis Vives


 Weisbrod (1998) i Kendall y Knapp (2000), citats a G. Rodrguez Cabrero (2005). Web Fundacin Luis Vives
 Llibre blanc del tercer sector civicosocial de Catalunya (2002). Generalitat de Catalunya

105
limitada a complir aquesta funci i la delimitaci jurdica apuntada ns un smptoma patent. Es
fa llavors necessari el treball en lentorn, a la comunitat i en la societat dacollida en un sentit
ampli, traspassant les fronteres duna organitzaci.

En altres aspectes, i com veurem en els segents captols, tamb sha vist desbordat el model
dassociacionisme clssic. Concretament, aquest desbordament ha impactat en el teixit social
en quatre dimensions relacionades entre si. El mtode que utilitzarem per analitzar-ho ha estat
introdut per lInstitut de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP) de la Universitat Autnoma de
Barcelona, i ens referim a les quatre dimensions segents:

Una primera, que ja hem ressaltat en pargrafs anteriors, que afecta la morfologia del teixit
social, les seves formes dorganitzaci dels ciutadans i ciutadanes i com expressen les seves
reivindicacions (el repertori daccions, quina estratgia sopta per fer-les paleses...). En aques-
ta dimensi pren rellevncia, per una banda, ls de les noves tecnologies (internet, correus
electrnics, SMS, frums virtuals...), i, per laltra, la creativitat en les accions per fer-les not-
ries (performances, disfresses, casserolades...). Ens referim a la dimensi organitzativa.

Una segona, impacta en la dimensi relacional. En aquest canvis referents a les lgiques
dagrupaci i dinteracci de persones tamb afecta la relaci entre actors socials que fins ara
no shavien barrejat, ja que assumien un rol i un paper en lescena poltica diferenciat dels
altres. Per exemple, en la convocatria de mobilitzacions globals suniren partits poltics i movi-
ments socials com lokupa, fet impensable en altres situacions. El com fou possible aquest
acostament recau en les maneres de plantejar els temes i com presentar-se pblicament. s a
dir, en definitiva es deia: deixem de banda els nostres papers per a qui representem per donar
protagonisme a la causa que defensem. bviament, cal especificar que cada actor social t
objectius concrets en la seva participaci a banda de la causa defensada.

La tercera dimensi fa referncia ena limpacte de lall local a lescala global. Es tracta de la
dimensi substantiva i es concreta en els canvis en les agendes poltiques i en el desenvolu-
pament i tractament de temes provocats per les accions locals. Curiosament, s una dimensi
que tamb es retroalimenta en el si dels moviments socials: loportunitat de tractar segons
quins temes en lesfera pblica es converteix en prioritat en les seves agendes.

Per ltim, tots aquests canvis tenen una repercussi en el pensament, en els valors i en els
discursos que les persones propaguen i comenten. Podrem afegir que tamb es pot acabar
mostrant en un canvi dactitud. Es tracta de la dimensi simblica, limpacte de la qual fa
referncia als resultats sobre qu parlar, lluitar, reivindicar... que acaben tenint un fruit com a
procs pedaggic i de sensibilitzaci ciutadana.

Aquestes dimensions i els seus impactes seran les claus de lxit del nou associacionisme, s a
dir, saconsegueixen objectius a curt termini, de fort impacte i repercussi social i poltica. Portar-
ho a la prctica tampoc est exempt de reptes. Val a dir que hi ha un fort component intercultural
(la barreja de pasos i maneres de fer culturals s notria) i els territoris deixen de ser un clar
referent (estem parlant que sactua de forma descentralitzada i amb connexi amb tot el mn).

 Cal dir que, ms enll de larribada de nouvinguts, la mateixa trobada entre diferents cultures planteja aquesta
novetat, s a dir, no noms les de lluny, tamb per exemple les cultures urbanes. Lintertnica s la modalitat
ms visible, ms tpica daquesta interculturalitat radical.
 Mayo Fuster Morell i Robert Gonzalez Garcia (2005)

106
Abans dexemplificar aquestes dimensions descrites en fets que han anat passant durant aquest
principi de segle, ens aturarem a analitzar el marc contextual i el principal causant daquests
canvis: ens aproximarem a la globalitzaci i per qu s causa daquests nous reptes, per tal de
definir millor el desbordament de lassociacionisme clssic i entendre cap on es desenvolupa la
societat civil organitzada del nostre pas.

107
6.3 MOURES EN UNA CULTURA MICROGLOBAL

La paraula globalitzaci cobreix un ventall ampli de significacions, per tothom est dacord a
lhora de dir les caracterstiques que la defineixen millor: una xarxa dinterrelacions socials, pol-
tiques, econmiques i culturals que configuren a poc a poc un nic sistema mundial; la circu-
laci a gran velocitat en el si del sistema dels xips dinformaci (comunicaci) i de la matria,
siguin mercaderia o persones (transport); i, sobretot, la conscincia daquesta doble caracterstica.
Aquests tres elements creen lessncia del global, s a dir, la interdependncia. Lassignatura
pendent daquesta interdependncia, la caracterstica negativa de la globalitzaci, s que el
nou ordre global est infestat de desigualtats i dividit en un mosaic destats, les preocupacions
dels quals sn divergents (...) La seva manifestaci ms determinant s la interdependncia
global dels mercats financers, permesa per les noves tecnologies de la informaci i comunicaci
i afavorida per la desregularitzaci i liberalitzaci daquests mercats.10 El comer internacional
t, per tant i en bona part, la responsabilitat daquesta nova realitat que sha anat consolidant al
llarg del temps. El desplaament de persones, forat (migracions, refugiats, desplaats, etc.) o
de forma voluntria (expatriacions per raons econmiques o personals), ha configurat la vessant
dramtica de la globalitzaci econmica.

La globalitzaci, per tant, forma part de la nostra vida de cada dia. No cal mirar ms lluny: Un
Ford Mondeo, per exemple, es compon de peces produdes en cent dotze llocs diferents, situats
en setze pasos i en tres continents.11 La confecci daquest cotxe ha mobilitzat en molt poc
temps molta gent i ha generat molts mecanismes i dinmiques, a nivell econmic, social i cultu-
ral, que han convergit en un producte final comercialitzable. s fcil imaginar la gran quantitat
de persones treballant a cent dotze llocs diferents. Cadascuna t possiblement uns hbits cultu-
rals especfics, uns valors, uns comportaments o unes actituds personals marcades o no per la
cultura o tradicions del pas (lesmorzar de les 11 o la pregria a hores establertes del dia, etc.),
o molt especialment per la cultura del treball del pas (el taylorisme, la posici de les dones en
el si de lempresa, els 3x8, la reducci a 35 hores de treball, els drets humans bsics respectats
o no...).

I aix saplica a gaireb tots els productes. La prxima vegada que vagi a la botiga o al super-
mercat ms prxim faci una ullada a la gran varietat de productes que se li ofereixen. El fet que
tots ells estiguin disponibles per a qui pugui permetre-sels s una cosa que els occidentals hem
arribat a donar per fet, encara que aquesta situaci depengui de relacions econmiques duna
sorprenent complexitat i amb ramificacions per tot el mn. Aquests productes shan fet amb
ingredients o peces dun centenar de pasos, cal transportar-los dun extrem a un altre del mn
i sn necessaris fluxos dinformaci constants per coordinar els milions de transaccions diries
que comporten.12

Ara b, si en lloc del meu cotxe, o de qualsevol daquests productes que trobem al supermercat,
sn les persones qui es desplacen i es troben en un mateix lloc a un dels 112 llocs per exem-
ple es produirien uns xocs entre cultures molt diferents, siguin laborals o socials, i totes elles
submergides en una nova cultura, la del pas dacollida. Aquesta s una situaci real, que es dna
o es pot donar a la nostra ciutat. s ms que probable que totes aquestes persones es puguin

 Globalitzaci, Web FiloXarxa


 Tradut dAnthony Giddens (1999)
10 Globalitzaci, Web FiloXarxa
11 Tradut dAnthony Giddens (1999)
12 Op. cit, ibdem

108
retrobar en un mateix lloc, no pas per confeccionar el meu cotxe, sin per treballar i viure les seves
vides; i totes plegades impregnarien la societat i la cultura dacollida. Veurem cares, fisonomies,
vestits i llenges molt diferents, fruit del bagatge cultural que cadascuna delles porta. La cultura
del pas dacollida es veuria alterada per tanta novetat. La relaci entre les mil cultures crearia
noves sinergies que podrien crear a llarg termini una nova cultura del pas dacollida.

Si ms no, es pot fcilment imaginar un xoc cultural a primera vista. Mirat, per, amb els ulls
de la histria, aquest fenomen seria un trosset infinitesimal respecte a la histria de la cultura
del pas dacollida, un trosset ms, que com els altres trossets com va passar a Catalunya amb
les trobades dels bers, fenicis, cartaginesos, grecs, romans, lislam i jueus,13 tindria de forma
inexorable una repercussi sobre la cultura local.

Aquesta diversitat cultural s avui en dia un fet en alguns llocs de la Terra ms que en altres,
per quasi podrem dir que cap lloc de la Terra sescapa ja daquest fenomen, de tal manera
que difcilment es poden ignorar les connexions que existeixen ara i aqu entre les persones nou-
vingudes i els referents histrics, econmics i afectius dorigen, siguin fsics i reals (famlia que
ha quedat al pas dorigen i, per tant, contactes diaris amb ells) o abstractes (els costums, les
tradicions, els somnis, els comportaments, els modus operandi dels pasos dorigen, etc.). A nivell
local, les relacions entre dues persones, entre una persona i una empresa, entre una persona i la
gent del seu pas que ha tamb emigrat, amb la comunitat dacollida... totes aquestes relacions
constitueixen un nou tramat i un nou repte per a la convivncia.

Daquesta manera, estem en presncia dun nou fenomen que anomenem la cultura microglobal,
perqu reprodueix a nivell local totes les caracterstiques de la globalitat xarxes econmiques,
socials, culturals entre punts que representen llocs de tot el mn, circulaci dinformaci i de
bns, conscincia daquestes caracterstiques i interdependncia. Reprodueixen tamb en el si de
la microsocietat les fortes desigualtats que constitueixen veritables barreres per a la convivncia.

Estem en presncia dun nou fenomen que anomenem cultura microglobal,


perqu reprodueix a petita escala totes les caracterstiques de la globalitat
xarxes econmiques, socials, culturals entre punts que representen llocs de tot
el mn, circulaci dinformaci i de bns, conscincia daquestes caracterstiques
i interdependncia. Reprodueixen tamb en el si de la microsocietat les fortes
desigualtats que constitueixen veritables barreres per a la convivncia.

En efecte, en aquesta cultura microglobal, els nouvinguts i totes les formes dalteritat cultu-
ral introdueixen una diversitat radical que en constitueix lessncia. Fer front a aquesta nova
diversitat s el gran repte social. El sentiment de pertinena que no desenvolupen els nouvinguts
tal com lhem descrit a la pgina 105 s el smptoma del desajust entre el tercer sector que
busca cohesionar la societat i la societat que expressa noves necessitats. s com si falls la matriu
per contenir totes les necessitats i palliar-les quan napareixen de noves.

13 Arcadi Oliveres (2001)

109
Per el sentiment de pertinena que no desenvolupen les persones nouvingudes sest perdent
tamb a casa perqu afecta directament i profundament la trobada entre les diferents persones
que coexisteixen o conviuen en un mateix espai, els nouvinguts i la gent de casa. I es pot dir
que el tercer sector es veu desbordat en aquest terreny. La societat expressa la necessitat duna
convivncia renovada sobre una nova base. Com entendre-la?

Diguem que aquesta trobada indueix un nou tipus darrelament al territori que no s conjuntural,
sin que afecta els fonaments i la mateixa estructura social que caracteritza un territori. Podem
dir, llavors, que aquesta barreja i modificaci de formes de fer i dactuar ha fet nixer un territori
microglobalitzat.

Aquesta nova modalitat darrelament territorial, i el territori microglobalitzat que indueix, configu-
ra la nova realitat on lassociacionisme clssic ha quedat atrapat, fruit del desbordament.

Entendre la necessitat expressada per la societat s trobar la clau per entendre aquesta nova moda-
litat darrelament al territori? Com? La histria de la globalitzaci ens pot ajudar a entendre-ho.

110
6.4 PETITA HISTRIA DE LA GLOBALITZACI14

6.4.1. La caixa de Pandora

Si b avui en dia la globalitzaci est entesa tal com lhem definit en el pargraf anterior, no ha
estat sempre aix. Tal com la descriu Anna Dimitrova,15 inicialment la globalitzaci s percebuda
els anys 90 com a procs econmic (financer) i ideolgic, que posa laccent sobre la circulaci
dels fluxos de capital i de bns. (...) s selectiu i exclusiu per naturalesa, perqu imposa la seva
lgica dhegemonia al mercat i tendeix a afavorir els estats rics i desenvolupats. s lanomenada
globalitzaci neoliberal tal com es va definir des de Noam Chomsky fins als fills de lantigloba-
litzaci.

Desprs de la caiguda del mur de Berln sha desmitificat la globalitzaci, s a dir descodificat
el seu missatge neoliberal, que shavia anat transmetent com a missatge universalista dallibera-
ment. (...). Anna Dimitrova diu que era inicialment un mite elaborat pel pensament neoliberal
que tenia com a finalitat ocultar el procs damericanitzaci que simposava a tot arreu mitjan-
ant els mercats i les multinacionals.16 En desemmascarar-lo, es va obrir la caixa de Pandora i
de sobte apareixen sobre lescena internacional els moviments globals i els frums socials,17
que provocaran una revoluci social a escala mundial. La relaci global-local es transforma en un
dileg de doble sentit, ja no es parla noms que ens influeix el global en all local, sin tamb
que des del local es pot canviar el global.

Qu ha passat entre el moment del mite i avui, perqu passssim del mite a la seva desmitificaci?

6.4.2 Precedents de les mobilitzacions globals18

Les mobilitzacions globals no neixen de sobte, de la nit al dia. Ens referim a una nova forma
dorganitzar-se, de comportar-se, dactuar i que, per tant, fa referncia a un canvi estructural
en lorganitzaci social. Com tot canvi estructural s de lenta cocci i s un compendi de fets i
opinions que mica en mica es relacionen en un gran engranatge que acaba fent-lo rodar de forma
fluida i coherent. De tota manera, un fet histric sha batejat com el referent simblic de la ges-
taci de les mobilitzacions globals. Es tracta de laixecament zapatista contra el Tractat de Lliure
Comer dAmrica del Nord, l1 de gener de 1994.19 La rebelli zapatista a Mxic marca una
prctica que per a molts es considera exemplar, ja que posa en evidncia els desajusts socials
i econmics aportant pensament crtic i realitzant prctiques alternatives. s a dir, sinicia una
forma dorganitzar-se socialment que barreja el pensament, lacci i el comportament i que ataca
principalment lhegemonia del pensament neoliberal en termes econmics.

14 La globalitzaci com a fenomen sol remuntar-se al segle XV amb la descoberta de les Amriques quasi podrem
avanar que ha existit sempre. Per la conscincia aguda i universal daquest fenomen s nova i es pot dir
que a partir daquesta conscincia la globalitzaci sha accelerat.
15 Anna Dimitrova (2006)
16 Op. cit., ibdem
17 Mayo Fuster Morell i Robert Gonzalez Garcia (2005)
18 Per referir-nos al fenomen dorganitzaci social viscut a principis de segle XXI, anomenat de diverses mane-
res (moviments antiglobalitzaci, moviments de moviments...) seguirem el terme utilitzat per lIGOP, que
lanomena moviments globals.
19 Mayo Fuster Morell i Robert Gonzalez Garcia (2005)

111
A partir daquest moment succeeixen altres fets que manifesten de manera visible que la globa-
litzaci no s purament un terme econmic, i que, a ms, se li introdueix un valor positiu. I tan
s aix que en pocs anys, al tombant del segle XX, tota lestructura clssica poltica, econmica,
social i cultural queda desbordada: es qestiona la representativitat, legitimitat, funcionament i,
fins i tot, la ra de ser de les institucions internacionals normalment inalterables. Els poltics
i el sector privat que havia gaudit de total impunitat, shan de plantejar noves estratgies, i la
mateixa societat civil busca i troba nous camins per fer pals el desajust social de qu el mn
s vctima.

Altres fets i accions de ress mundial posen accent en aquest plantejament.

Lany 1999, al cor de limperi del capitalisme, a Seattle, en motiu de la trobada de lOrganitzaci
Mundial del Comer (OMC), una gran mobilitzaci social s portada mundial durant diversos dies.
La novetat s que sinternacionalitzen noves formes de mobilitzaci collectiva amb prctiques i
organitzaci innovadores, que fins ara no shavien vist i que conclouen amb xit: els representants
de lOMC no es varen poder reunir.

I un altre fet histric s la primera trobada del Frum Social Mundial (FSM), que sorganitza lany
2001 a Porto Alegre (Brasil), coincidint amb lencontre del Frum Econmic Mundial de Davos
(Sussa). Com explicarem ms endavant, el FSM ser un model, un punt de connexi de com
sarticula la relaci global-local de les lluites socials.

Aquests fets, fites que illustren el moment i les causes del perqu del desbordament de lasso-
ciacionisme clssic, sumen i conformen un poledre de fets i experincies que provocaran noves
formes de relaci, dorganitzaci i creativitat.

Proposem la descripci i lanlisi de la histria de dos fenmens dorganitzaci social, un viscut


a casa nostra, el de les mobilitzacions socials al tombant del segle XX a Catalunya, i un altre a
escala internacional, el dels Frums Socials Mundials (FSM). Ambds exemples ens poden aju-
dar a entendre els elements que sinterrelacionen i que provoquen leclosi dorganitzaci social
i el consegent desbordament de lassociacionisme clssic que provocar a nivell microglobal
una nova modalitat darrelament territorial.

6.4.3 Els moviments globals a Catalunya

Podrem dir que letapa de mobilitzacions a principis del 2000 a Barcelona va ser un dels exem-
ples ms evidents que hem viscut en aquesta dialctica abans descrita global-local; de com ens
influeix i repercuteix els canvis a escala mundial en el nostre dia a dia i, viceversa, com lorga-
nitzaci civil local pot modificar estratgies a nivell planetari. Estem parlant duna explosi de la
societat civil de forma organitzada i que junts cridaven a lunson un altre mn s possible!; un
lema que no es limitava en les fronteres de la ciutat, sin que es referia a tot un mn. I aquestes
veus suniren amb altres que cridaven en un mateix sentit provinents daltres punts del planeta.
Barcelona, tanmateix, en aquest moment va ser protagonista, portada de molts diaris internacio-
nals. Estvem presenciant uns fets histrics en el mn del teixit social catal.

Els fets, que varen marcar un punt dinflexi i replantejament del que hem anat anomenant en
aquest article associacionisme clssic, no apareixen com un bolet, del no-res, sin que emer-
geixen desprs duns antecedents, tant a escala local com internacional, i que afecta una manera
dentendre el mn diferent i, per tant, una forma dactuar a nivell personal i collectiu.

112
En primer lloc, les mobilitzacions de Barcelona de principis del segle XXI es recolzen en una llarga
trajectria ja consolidada de moviments socials temtics com lantimilitarista, lecologista,
dalliberament sexual, els feministes, etc., que malgrat tenen poca relaci entre si, amb totes les
seves variants i contradiccions, pel seu esperit crtic enfront lestatus quo establert, calen en la
societat.

En segon lloc, els moviments sarticulen a partir duna prctica que en la darrera dcada del segle
XX pren rellevncia. La cooperaci internacional esdev una motivaci vital per a milers de ciuta-
dans i, de laprenentatge daquestes vivncies, es pren com a mirall altres prctiques i societats
com a exemples del que es consideren lluites socials justes de pobles oprimits, com s la rebelli
zapatista o el poble palest. El que s novetat, s que la cooperaci internacional va deixant la
seva vessant ms benfica i assistencialista que havien impregnat les associacions missioneres
i religioses, per anar derivant a una presa de conscincia que el primer mn s part responsable
de les desigualtats econmiques i socials entre diferents pasos. s a dir, en les ments de molts
individus es modifica la pregunta del qu puc fer jo en aquests pasos en vies de desenvolupa-
ment? qu puc donar? qu puc ensenyar? a qu puc canviar daqu, don visc, perqu incideixi
all?. Precisament, la mobilitzaci de la campanya Deute extern, deute etern?, considerada
linici del que va venir desprs, neix daquest pensament proactiu en el si de les associacions de
cooperaci internacional i de solidaritat catalanes i espanyoles.

Cal afegir tamb, en tercer lloc, lexperincia obtinguda de les mobilitzacions de la campanya
del 07%, especialment portada per aquestes associacions vinculades al mn de la cooperaci
internacional i la solidaritat. Fou una campanya que sensibilitz la poblaci del percentatge que
haurien de destinar els organismes pblics en cooperaci internacional i que mobilitz milers
de ciutadans. La campanya fou fructfera tot i que lluny dels propsits marcats, per tamb
va haver-hi un desgast important a nivell de participaci ciutadana. Aquest fou lexemple ms
immediat i que nodr didees i, sobretot, evit els errors comesos per a les mobilitzacions de
Barcelona de finals dels 90.

I en quart lloc, els fets histrics a nivell internacional descrits al principi daquest apartat, donen
la clau de volta perqu esdevinguin unes mobilitzacions amb carcter global.

Aquests quatre fets foren la base a partir de la qual sorganitz les campanyes:

Data Mobilitzaci
Mar 2000 Consulta social per a labolici del deute extern

Maig 2000 Mobilitzaci contra la desfilada militar a Barcelona

Setembre 2000 Viatge a Praga Contracimera Fons Monetari Internacional (FMI) i


el Banc Mundial (BM)

Desembre 2000 Contracimera de la UE a Nia

Juny 2001 Campanya contra el Banc Mundial Cimera de Barcelona

Juliol 2001 Mobilitzaci contra el G-8 a Gnova

Mar 2002 Campanya contra lEuropa del Capital i la guerra -Cimera de


Barcelona

20 juny 2002 Vaga General a lEstat espanyol

Primer semestre 2003 Mobilitzacions contra locupaci dIraq

Mar 2004 Revolta popular del 13 de mar davant la seu del Partit Popular

113
Aquestes campanyes illustren una nova manera de fer i dorganitzar-se en el si de lassociacionis-
me catal i, concretament, en el si dels moviments socials clssics. La gent que es manifesta va
ms enll, ja que crea espais de coordinaci entre collectius i organitzacions de naturalesa molt
diferent, buscant els punts en com i cooperant entre ells. Tenen un component de forta radica-
litat ideolgica amb una visi glocal, s a dir, actuant localment, per amb la mirada posada al
mn global. Com veurem, el major impacte s en les dimensions organitzativa (com sorganitza la
societat civil), relacional (les formes de relaci entre actors socials involucrats en les campanyes),
substantiva (els temes que prenen relleu en les agendes poltiques i dels mateixos moviments i
organitzacions socials) i simblica (els elements que illustren que la lluita i lacci es transforma
en pensament i actitud).

Tot plegat, el terme moviments socials queda petit per a la complexitat dorganitzaci social
del moment. En aquest cas, recorrem altra vegada a la descripci que en fa lIGOP, que anomena
aquest fenomen com a xarxa crtica, terme que considerem molt encertat ja que entn aquestes
mobilitzacions duna manera ms mplia i sistmica.20

Sentn per xarxa crtica aquell entramat de relacions entre actors poltics i socials que,
incloent diversos graus de la radicalitat ideolgica i formalitzaci organitzativa, crea amplis
espais de mobilitzaci, introdueix nous discursos i diversifica estratgies participatives,
incidint inevitablement en les poltiques pbliques.

Aix doncs, queda pals que la xarxa crtica no s un substitut del moviment social, s una nova
manera de veure lescenari poltic.

Aquestes campanyes illustren una nova manera de fer


i dorganitzar-se en el si de lassociacionisme catal i,
concretament, en el si dels moviments socials clssics. La
gent que es manifesta va ms enll, ja que crea espais de
coordinaci entre collectius i organitzacions de naturalesa molt
diferent, buscant els punts en com i cooperant entre ells.

Descripci de les mobilitzacions globals portades des de Catalunya21

El 12 de mar del 2000, coincidint amb les eleccions generals, es materialitz una consulta soci-
al amb lobjectiu de pressionar les autoritats de lEstat per a labolici del deute extern de pasos
del tercer mn. La data, per, fou la culminaci dun procs ric que tingu repercussi sobretot
a Catalunya i a Madrid, per que obr una nova mirada en les formes dorganitzaci perqu la
campanya fos fructfera. La Xarxa Ciutadana per a lAbolici del Deute Extern (XCADE) fou el nom
que prengu a casa nostra i va arribar a mobilitzar per aquesta data a 10.000 voluntaris i volun-
tries. Amb el procs daquesta organitzaci es comencen a veure alguns elements interessants
que faciliten lxit de la campanya. Elements com ls de les noves tecnologies (llistes de distri-
buci, informaci penjada al web...), la descentralitzaci de les accions en nodes autnoms, la
imatge unificada de la campanya (logos, lemes, cartells...). Tot i la complexitat del terme deute
extern, la campanya estava molt argumentada a nivell de discurs, es va recrrer a diverses acci-
ons per transmetre el contingut duna manera de fcil enteniment per a tothom i acompanyada

20 Lluc Pelez (2006)


21 Aquestes mobilitzacions globals es troben descrites amb ms detall a Lluc Pelez (2006)

114
amb laportaci dexperts en el tema (xerrades ldiques, teatre, exemples grfics...). Com b se
sap, els mitjans de comunicaci sn la clau de volta que provoca que floreixi la iniciativa i la faci
popular. Desgraciadament, les terribles inundacions de Moambic de finals de febrer del 2000
foren loportunitat per explicar la necessitat dabolir el deute a pasos empobrits. Altres espais, i
amb una mica ms dhumor, tenen ampli ress, com el programa dAndreu Buenafuente que, a
travs del personatge den Palomino, explic duna manera molt grfica aquest terme complex i
de difcil comprensi i que arrib a fer-ho entendre a milers de ciutadans. Per no fou fins a la
prohibici de la consulta per part de la Junta Electoral Central a principis de mar que la campa-
nya pren volada: el fet de prohibir-la fa que sen parli ms als mitjans de comunicaci, que surti
als informatius, que comenci a ser un tema debatut en les converses de carrer... I s en els ltims
dies abans del 12 de mar quan ms municipis i voluntaris sapunten per formar part activament
en la campanya. Tot i la captaci de ms dun mili de vots, ja noms amb el procs dorganitzaci
es considera una campanya dxit.

Lembranzida de la campanya del deute ajuda, sens dubte, a qu Catalunya es mobilitzi contra la
desfilada militar del mes de maig del mateix any. Diverses organitzacions antimilitaristes i de soli-
daritat, per sobretot el gruix de voluntariat que havia configurat la XCADE, omplen la Via Laietana
amb una gran manifestaci. Conclou al parc de la Ciutadella amb una gran festa antimilitar amb
grups de msica reconeguts, fet que ajuda a engrossir la convocatria. Evidentment, les llistes de
distribuci i Internet tornen a ser clau per a lorganitzaci de la campanya. Per tamb sevidencia
que s important el component ldic: la gent sho passa b participant en la mobilitzaci.

On realment es fa un salt qualitatiu s amb les contracimeres a Praga amb motiu de la trobada
del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), i a Nia per la trobada dels caps
destat de la Uni Europea. Les persones catalanes que hi participen prenen nota de lorganitza-
ci: treball per comissions, accions de bloqueig, aprenentatge daccions de desobedincia civil,
ls dels mitjans de comunicaci, perfomances impactants... La creativitat s a lordre del dia.

Amb les mobilitzacions de Praga i Nia, i la seva predecessora de Seattle, es trenca el consens
global entorn del pensament nic neoliberal i, com hem indicat anteriorment, es conforma un nou
paradigma en els moviments socials: apareixen noves aliances locals connectades en xarxa global-
ment. I ser un tema que anir in crescendo amb les segents mobilitzacions globals. En aquests
anys neix, per tant, una nova generaci dactivistes, es fixen nous reptes i es cristallitzen noves
estratgies.22 En el cas de Catalunya, neix el Moviment de Resistncia Global (RMG) com espai
unitari catal que reuneix diversos collectius pel treball de denncia contra el capitalisme i la glo-
balitzaci.23 El MRG ser el nus organitzatiu i relacional de les segents campanyes, especialment
la del juny de 2001, a propsit de la trobada del Banc Mundial a Barcelona. Lengranatge social
de la xarxa crtica es mobilitza duna manera com mai shavia vist. Sota el lema Un altre mn s
possible. Globalitzem la solidaritat, globalitzem les resistncies organitza una gran manifestaci,
una contraconferncia multitemtica i una revetlla de Sant Joan a la platja. Acci, pensament i
divertimento suneixen. El gran xit s que la trobada del Banc Mundial es desconvoca, per no
les accions de mobilitzaci social.

Cal esmentar que es comencen a entreveure fissures en el si de les organitzacions pbliques


internacionals. Alts crrecs poltics comencen a manifestar el seu malestar en el tipus dorganit-
zaci que representen i fan pals la necessitat de canviar-les. s amb aquestes manifestacions on
tamb es fa visible limpacte del local al mn global. Aix doncs, les mobilitzacions treballen en el
si de larticulaci local-global en doble sentit i aquest treball de formiga esdev el punt dinflexi

22 Op. Cit. ibdem


23 Op. Cit. ibdem

115
que obre, quasi mgicament, la porta de contenci i permet el desbordament de lassociacionisme
clssic. Lenfocament dels problemes no ser igual, ja que diferents temes que abans havien estat
tractats de manera individualitzada, ara sintenta fer-los connectar amb altres lluites globals: lem-
pobriment dels pasos del tercer mn amb leconomia del model dagricultura en monocultius i de
transgnics, el boicot ds i consum de determinades empreses que faciliten laccs a la carrera
armamentstica de pasos occidentals, la precarietat laboral amb certes mesures proposades per
organitzacions internacionals, etc.

La manifestaci contra el Banc Mundial culmina amb una descrrega policial a la plaa Catalunya.
Sens dubte, s la nota negra dun procs ric i que qestiona duna manera frontal les forces dor-
dre pblic de la ciutat i de lEstat. Alguns mitjans de comunicaci surten malparats daquesta
descrrega, fet que facilita a donar llum a certes prctiques policials inadmissibles.

Malauradament, la presncia policial ser ms notria en les segents mobilitzacions i la seva


actuaci tamb. La mobilitzaci de Gnova contra el G-8 acaba amb una persona morta. Fins
llavors les mobilitzacions havien gaudit dun equilibri de radicalitat pacfica, cosa que les feia ser
atractives, vistes amb bons ulls, engrescadores. El creixent context de criminalitzaci i repressi
dels moviments globals exalten a determinats collectius que estaven contenint ls de la vio-
lncia, com feien en les seves particulars manifestacions.24 s a dir, la introducci delements
violents fissuren el consens intern dins les mobilitzacions i en la segent campanya Contra
lEuropa del Capital i la Guerra ja es configuren espais alternatius de la mobilitzaci unitria,
titllant aquesta de ser massa submisa a cercles institucionals. s ms, sintensifica lexercici de
consens entre agents socials i, sobretot, es demana a determinats partits poltics que continun
figurant a ttol individual i no com a partit. Comena a haver-hi recels, mtues acusacions, lluites
per qui ha danar a la capalera de la manifestaci... i tamb cal intensificar un treball intern
per palliar la violncia i garantir una manifestaci pacfica com fou lorganitzaci de cordons
humans de seguretat. Amb aquesta campanya es viu ja cert desgast de la participaci. Tot i la
carrera dobstacles, conclou amb xit amb mig mili de persones manifestant-se.

Les diferncies entre espais ms de carcter institucional i espais ms autnoms de la xarxa crti-
ca es van radicalitzant. Per el context tampoc no acompanya. Precisament sintenten desallotjar
dues cases ocupades, El Palomar i Can Masdeu. Dins la xarxa crtica, aquests fets es viuen com
impropis i incoherents per part duna administraci que se suma a les mobilitzacions globals
de Barcelona com una ms. Aquestes diferncies es viuen en la vaga general del 20 de juny de
2002, on la marxa de la manifestaci transcorre en dos blocs parallels i diferenciats, baixant per
diferents carrers de Barcelona.

Per el colof fou lanunci de la imminent intervenci militar a Iraq, a la qual lEstat espanyol
anuncia que se sumar. Es pot dir que desprs de tres anys de lluita i mobilitzacions, aquesta
campanya va tocar la fibra a milers de ciutadans i ciutadanes. Sestava parlant duna guerra que
sonava a set de venjana, totalment fora de mida. Tot plegat, provoc que la gent sorts al car-
rer en massa i a diverses convocatries programades. Aquests dies tamb es van fer famoses les
cassolades, un tipus dacci treta de la crisi argentina. El carrer sompl de gent amb plats i
olles, assemblees que es feien en les places de la ciutat, performances... Tot el que shavia aprs
durant els darrers anys semblava que es materialitzava de forma fluda, organitzada i amb tota la
brillantor daccions creatives. El fet que era una mobilitzaci per aturar una guerra va llimar les
diferncies entre actors socials de campanyes anteriors. Tots els partits poltics, exceptuant-ne el

24 Cal recordar que en aquell moment tamb es vivia a nivell internacional un clima bellicista i de criminalitzaci
arrel dels atemptats de l11 de setembre als EUA, amb la consegent intervenci militar a Afganistan, en la
qual va participar lEstat espanyol.

116
PP, van participar en la campanya. Daltra banda, tamb es van fer convocatries coincidint amb
altres mobilitzacions daltres punts del mn (per exemple, la gran manifestaci del 15 de febrer
de 2003). Els diaris omplien pgines explicant les mobilitzacions. Aquesta mobilitzaci va durar
tot el primer semestre de 2003.

Cal pensar que les declaracions poltiques per part del govern del PP i de la campanya de George
Bush van calar en el si de la societat. Daltra banda, des dels atemptats de l11 de setembre,
hi ha un discurs imperant contra els rabs que es manifesta arreu. No fou fins els atemptats de
Madrid del mar de 2004 que aquesta por es desencadena com una taca doli al nostre pas. En
aquest sentit, els moviments globals intenten trencar aquesta imatge, usant el mxim de meca-
nismes de comunicaci, posant exemples grfics que ajuden a dissoldre els tpics que danyen la
convivncia, la relaci i lapropament entre persones de diferents cultures.

Els atemptats de Madrid, les mentides del govern del PP per argumentar aquests fets i les mobi-
litzacions davant les seus dels populars (per cert, organitzades en qesti dhores per SMS i cor-
reus electrnics), desemboquen a un canvi de govern en les eleccions del 14 de mar de 2004.
Sembla ser que aquest canvi fa perdre pistonada a lorganitzaci de moviments globals, tot i que
en continuen havent-hi.

Aix com el mn local sha anat desenvolupant per connectar-se amb el global, tamb ha calgut
lorganitzaci i dedicaci en sentit invers. Lexemple de les trobades dels Frums Socials Mundials
(FSM), des de lany 2000 fins al gener de 2007, mostra aquesta articulaci de les lluites globals
per ser assumides al mn local. La seva incidncia s notria.

6.4.4 Els Frums Socials Mundials25 (FSM)

Lany 2000 neix lambiciosa per lgica idea dorganitzar una trobada per ampliar i consolidar
les aliances en el si del moviment global i avanar en la crtica del neoliberalisme. El gener de
2001, el primer FSM reagrupa 20.000 persones, de les quals 4.000 sn delegats de 117 pasos
que participaran en 400 conferncies, tallers i seminaris. s el primer Frum Social Mundial
(FSM). Se celebra a Porto Alegre, Brasil, i inicia el cicle dels Frums Socials.

Collateralment, com nascuts de la mateixa preocupaci antineoliberal, per sense que siguin
directament parts del FSM, es van celebrar el Frum Mundial dels Parlamentaris, el Frum dAu-
toritats Locals, el Campament Internacional de la Joventut i el Campament de Gent Indgena.
Tamb, durant el FSM, es va crear la Xarxa Internacional de Moviments Socials, que va aprovar un
calendari daccions per al 2001 (com ara la mobilitzaci contra la conferncia del G8 de Gnova)
i un comit internacional que sencarregaria dorganitzar el FSM II es va definir tamb una carta
de principis amb la clara visi que es tractava duna etapa que noms acabava de comenar.

Aix doncs, el nou cicle conformaria alhora una etapa, un espai de debats i de coordinaci, i un
sector per construir aliances entre els moviments contra la globalitzaci neoliberal.

El FSM II, celebrat el gener de 2002, tamb a Porto Alegre, va ser el primer desprs dels atemp-
tats de l11 de setembre i de la nova ofensiva del govern nord-americ que aplicaria una poltica
de restricci de drets i de militaritzaci de les relacions internacionals. Contra tota expectativa, el
FSM II es va revelar com un espai molt potent de confluncia i resistncia contra el neoliberalis-
me i, directament, contra la poltica de Bush i dels seus aliats. 60.000 persones van assistir al

25 La informaci que segueix est en bona part extreta de la publicaci de Mayo Fuster i Robert Gonzlez
(2005)

117
FSM II, demostrant lampliaci del moviment global. Al campament de la joventut, 15.000 joves
posaven en prctica el lema un altre mn s possible. Moltes entitats catalanes i persones a
ttol individual participen en aquesta trobada del FSM, especialment impulsors i impulsores de
les mobilitzacions globals a Catalunya. Llavors sestava coent a casa nostra la campanya contra
lEuropa del Capital. Quan aquestes persones tornen de la trobada del FSM, amb les idees i
lenergia que els va proporcionar la trobada a Porto Alegre, la campanya portada especialment a
Barcelona pren volada.

Des daquell gener de 2002 es van anar organitzant FSM cada any fins al gener de 2007. Als
frums mundials de finals de gener, safegirien els frums regionals i locals, aix com els temtics.
Una mplia prctica de frums es veien arreu del mn i sota mltiples formes.

Lany 2003, 100.000 participants es troben a Porto Alegre. Aquell any, simpulsa el Frum Social
Europeu. El primer es fa a Florncia, on la mobilitzaci contra el neoliberalisme es fusiona amb la
mobilitzaci contra la guerra. Precisament s on sorganitza la gran manifestaci mundial Aturem
la guerra del dia 15 de febrer de 2003. Aquell dia 450 ciutats es varen manifestar simultnia-
ment. El 2003 sopta tamb per primera vegada per celebrar un Frum Social a un altre continent,
i el gener de 2004 el FSM IV es fa a lndia, a Mumbai. 14.0000 persones hi assisteixen. En
aquesta trobada, sapella a una mobilitzaci general i mundial contra la guerra, que es concretar
en la jornada del 20 de mar de 2004.

El Frum de 2005, que torna a fer-se a Porto Alegre, marca un primer punt dinflexi. Shavia
prviament consultat els moviments per tal de definir conjuntament els eixos temtics de la
trobada: en van sortir 11, que reagruparien totes les mobilitzacions. Lany 2006 es consolida
lexpansi i sexperimenta un FSM descentralitzat, amb una pota a lAmrica Llatina (Veneuela),
una a lfrica (Bamako) i una altra a sia (Karachi). Finalment el 2007, per primera vegada a la
histria, el FSM es fa a Nairobi.

Manifestaci contra la guerra de lIraq en el marc del Frum Social Mundial celebrat a Nairobi

118
A Nairobi, una nova inflexi shi opera. El quart dia sarticulen les iniciatives sorgides de les dis-
cussions dels 3 primers dies. La intenci s clarament arribar a canviar el rumb dels frums, de
passar de ser uns esdeveniments anuals, que permetien la trobada de les lluites de tot arreu del
mn, a ser un procs continu incloent-hi la perspectiva dels canvis a realitzar i les articulacions
de les lluites necessries per aconseguir-ho.

La srie dels FSM ha condut, amb el pas del temps, a evidenciar la importncia del global que
no t fronteres sin que enllaa, i fer convergir les diferents lluites globals. Progressivament el
FSM sha anat transformant en un procs que permet articular ja no solament les lluites globals,
sin tamb i sobretot les lluites locals, entre elles i en conjunci amb la dimensi global del des-
envolupament sostenible. El procs del FSM condueix, per tant, a laparici de la nova categoria
local-global.

Aix doncs, a mode de capitulaci daquest apartat, tant les mobilitzacions globals a Catalunya
com lorganitzaci dels Frums Socials Mundials no noms deriven en una lluita portada amb
accions, sin tamb suposen relacionar lmbit teric i racional (el pensament) amb lemocional
(el sentiment). Podem dir que hem passat duna antiglobalitzaci a una globalitzaci com a per-
cepci del tot, que ha indut nous comportaments de lluita, dacci, de pensament i de sentiment.
s a dir, parallelament a un procs dialctic entre el local i el global, la globalitzaci es revela
tamb com a procs dual entre la ment i el cor.

Hem passat duna antiglobalitzaci a una globalitzaci com a


percepci del tot, que ha indut nous comportaments de lluita,
dacci, de pensaments i de sentiment. s a dir, parallelament
a un procs dialctic entre el local i el global, la globalitzaci es
revela tamb com un procs dual, entre la ment i el cor.

119
6.5 EL PARADIGMA ONTOLGIC: UNA ALTRA MANERA DE SER AL MN

Anna Dimitrova presenta remarcablement aquesta dimensi dual:

La globalitzaci s un procs dual, o sigui, per una banda s un procs social, econmic,
poltic i cultural, i per laltra s un procs psquic i mental. Ja no som senzills receptors
passius de les mltiples transformacions que sefectuen al nostre voltant, sin que a ms
interpretem activament aquests canvis (...).

Per penetrar en la complexitat i la multidimensionalitat de la globalitzaci, cal un pensa-


ment flexible, plural, capa de captar les lnies de connexi i els punts de convergncia
entre els components del sistema global. Res ja no s nic, lineal i allat. La imatge dun
mn dividit per les fronteres naturals entre estats s substituda per una imatge multidi-
mensonal que revela la complexitat i la densitat de les relacions. s una nova perspectiva
que requereix una atenci a tots els detalls, siguin petits i locals, grans i globals, per tenir
una visi completa del mn. Tot aix significa que el local no s menys important que el
global i que els dos estan estretament lligats. (...)

Aix doncs, tradicionalment, considerem que una prctica s local quan est geogrficament
circumscrita i identificable en un context espacialment i temporalment determinat. El local,
per regla general, s el poble, el barri, la comuna, a vegades la regi. s on tenim bases
reals de tradici i identificaci. s interessant constatar que el local es refereix a quelcom
petit i proper, ms que a quelcom de gran i lluny en termes de mesures reals. (...)

Segons Zigmunt Bauman el local s all que s intern, proper, conegut, fins i tot ntim, es
tracta doncs duna definici subjectiva. En aquest sentit Arjun Appadurai pensa que el local
s ms una qesti de context que no pas descala o despai. I, per tant, s portador dun
sentiment de familiaritat, de proximitat, didentificaci i de seguretat.26

Aquesta recerca contnua del sentiment de proximitat i de seguretat dins dun entorn en etern i
rpid canvi s sense precedent el ritme i la velocitat amb les quals aquestes prctiques locals i
globals es troben avui en contacte i en intercanvi permanent27 caracteritza en bona part el nou
arrelament territorial.

Daquesta manera es pot dir que la globalitzaci ha adquirit, amb el pas del temps, la dimensi
dun paradigma ontolgic qui sc i on sc? i aquesta s la gran novetat, la pedra angular del
nou edifici.

Aix doncs, el desbordament es dna pel joc dialctic que existeix entre local i global, en el qual
jo i altres jo sn els protagonistes, i condueix a una profunda interdependncia de subjecti-
vitats. En definitiva, han canviat fonamentalment la categoria del subjecte i la relaci entre el
subjecte i laltre, fonament de larrelament territorial.

Ja no sn els territoris que defineixen identitats, sin que aquestes es constitueixen en un joc
complex entre jo i el meu entorn dins del marc de la dialctica entre el local i el global. Podem
dir que sinterposen noves formes de relaci, dorganitzaci i creativitat que ja no tenen el territori

26 Anna Dimitrova (2006)


27 Op. Cit., ibdem

120
com a punt de referncia, sin que el fet desterritorial facilita un procs de connexi diferent
entre persones. Es connecta per la causa, no per la procedncia o pel lloc on vius.

Per tant, hem entrat en el nou segle


en un temps de noves categories de El fet desterritorial facilita un procs de connexi
pensament i acci. Lactor social, sigui diferent entre persones. Es connecta per la causa,
una persona, un grup, una associaci, no per la procedncia o pel lloc on vius.
una empresa, una instituci, etc. ha
de referir-se a la seva missi (el seu
somni, el seu inters, la seva utopia, etc.) a lhora de decidir la seva acci, per ha de desen-
volupar tamb una visi del mn que lengloba, de forma contnua, a cada moment, perqu la
connexi amb totes les parts del mn i la velocitat de lintercanvi dinformaci i de bns fa que
el meu entorn canvi a gran velocitat tamb. Larticulaci local-global esdev, conseqentment,
un referent i automatisme essencial, tant per a la comprensi i el sentit de la meva missi com
per a limpuls de la meva acci.

Per tamb a nivell psicolgic jo he canviat i la meva forma de ser al mn s una altra. El punt
des del qual es constitueix la meva comprensi del meu entorn i des don impulso la meva acci
est microglobalitzat. Larticulaci local-global comena en aquest mateix punt. Em moc amb el
meu entorn, ja no puc ser rgid, inamovible, conservador, immbil, dogmtic, esttic, etc.; haig
de trobar sempre lequilibri just en el mn, tot guardant la meva identitat, funci i missi, aix
com la meva diferncia, i tot involucrant-les en la construcci de noves sinergies. s aix que han
comenat a funcionar les xarxes i els moviments globals a nivell local els ltims anys. Ja no es
tracta despais on cada entitat va a defensar la seva parcella de poder tamb ho s, sin llocs
on poso en joc la totalitat de la meva existncia, perqu estic preparat per canviar-me, alhora que
canvio el mn.

Ara b, un cop definits els aspectes objectius el punt dinflexi del procs i subjectius la pedra
angular de ledifici de la nova realitat del mn on em moc, cal trobar pistes, oportunitats i
amenaces per tal de poder rellevar els nous reptes i construir un altre mn possible. Estem
parlant duna situaci nova, que encara estem immersos en ella, i que potser caldr passar alguns
anys per anar-se adaptant i entendre-la.

121
6.6 UN DESBORDAMENT QUE OBRE CAMINS

Com hem anat descrivint al llarg de larticle, la globalitzaci ha modificat la nostra manera de
mourens, dorganitzar-nos socialment i, com explicvem en aquest ltim apartat, de comportar-
nos i de ser. Aquest context sha de viure com un fet, no com una opci, ja que no hi ha marxa
enrere. I, per tant, seria interessant no viure-ho com un obstacle, sin com una oportunitat que
obre camins.

Des daquesta nova perspectiva ontolgica, queda clar que el repte que indueix la globalitzaci s
la convivncia, i la clau per assumir aquest repte s la interculturalitat. Aquesta interculturalitat t
com a noves caracterstiques que sexperimenta i es viu a nivell local microglobalitzat i amb pro-
funds desacords, per si es resolen, sn denorme riquesa. s a dir, en aquesta nova concepci de
la interculturalitat, el conflicte els profunds desacords entre cultures i la seva gesti, ocupen un
lloc de primera importncia. De fet, els conflictes que poden sorgir daquesta microglobalitzaci
sn inherents a la interculturalitat, i la respecten. No poden no ser: si no hi ha assimilaci. Aquest
joc entre el local i el global, en el qual els jo som protagonistes, sha dinterpretar sempre.

En efecte, les coses no dites, les suposicions, la certitud respectiva dentendre quan no deixa
de ser entendre a la meva manera, les frustracions, lexpressi del pensament i del sentiment,
poden generar un llenguatge inintelligible i, per tant, nefast per a la convivncia. En aquest marc,
cada relaci ha dinterpretar-se, doncs, per ser entesa, i sovint calen processos de mediaci per
entendres entre les parts.

En aquest nou context que ens aporta la globalitzaci, dos principis claus estan en joc: la parti-
cipaci i la mediaci. El repte s fomentar lintercanvi amb oportunitats iguals i assumir alhora
la riquesa daquests conflictes, s a dir, trobar la manera de canalitzar-los dialcticament si
sescau, per de forma pacfica, perqu es cren noves sinergies com a fruit daquesta intercul-
turalitat. Aix no significa que aquests processos estiguin exempts de conflictes, al contrari, i val
ms aix per posar sobre la taula les reticncies, les pors, els dubtes, els recels, els tpics que
entrebanquen una tranquilla vida comunitria.

Aix doncs, podem dir que la nova cultura micro-


En aquest nou context que ens aporta la global porta o hauria de portar implcita una
globalitzaci, dos principis claus estan cultura de la participaci i de la mediaci, que
en joc: la participaci i la mediaci. permeti que la diferncia existeixi i safirmi,
possibilitant noves sinergies per superar pacfi-
cament, positivament, pel b del conjunt de la
comunitat, el conflicte dinters i/o didentitat vigent. Poden ser les eines que ajudarien a superar
el xoc de les civilitzacions, cap a una construcci dinmica contnua de la cultura de la societat
de les comunitats.

El repte seria assolir la diversitat inserida, o sigui no pas una assimilaci, ni una integraci
homognia fins i tot en contra de lassimilaci i/o daquesta integraci, sin una diversitat que
constituiria la caracterstica essencial de la relaci, sense que hi hagi domini, sin respecte mutu,
i alhora respecte dels temps de la histria i respecte dels drets fonamentals dels sers humans.

En resum podrem dir que la globalitzaci ha trencat el pensament nic fixat en un discurs
merament financer i lha desbordat en positiu obrint-lo a altres aspectes vitals: cultura, poltica
i social. Aquest desbordament ha fomentat laparici de larticulaci local-global, aix com un nou
paradigma ontolgic, una nova forma de ser al mn. Aquest canvi ha propiciat laparici duna
nova categoria del subjecte que es mou amb lentorn que es mou. Aquest nou subjecte canvia la

122
manera de ser ciutad i persona en la relaci, ja que el sentiment didentitat no est relacionat
exclusivament amb el territori larrelament territorial ha canviat de modalitatsin amb una rela-
ci complexa amb lentorn i amb els altres subjectes. La ruptura social, smptoma de les noves
necessitats a les quals ni ladministraci ni el tercer sector saben donar respostes, s fruit duna
gesti clssica de la diversitat intercultural i es troba al cor del desbordament.

El subjecte ha canviat el ciutad i la persona, ja no es tracta de subjecte o objecte assistencial,


sin cooperant i corresponsable amb el que lenvolta. La ruptura social sha de gestionar duna
altra manera, especialment des daquesta ptica de corresponsabilitat. s aquesta la nova neces-
sitat expressada pels nouvinguts i tot element diferent en el si de la societat. s expressi de la
necessitat de promoure un nou tipus de relaci per tal de fer poltica, economia i societat duna
altra manera: en la diversitat inserida, on jo mintegro i tu tintegres en el nou context sociopoltic
a partir de la nova sinergia que la nostra relaci crea.

Val a dir que encara estem en la fase de desbordament. Els canvis demostren la direcci presa.
Es tracta de fomentar aquesta dinmica perqu sigui fecunda i no disgregadora. Aix doncs, est
en joc la radicalitzaci de la democrcia, que passa per saber interpretar la convivncia i viure-la
a partir de processos participatius i de mediaci.

Aquests serien els reptes als quals senfronta lactual associacionisme en el nostre pas. Per
tamb necessita de recursos per ubicar el seu coneixement i saber-lo encaixar en un nou context
social microglobalitzat. A continuaci puntualitzem aquells elements que han significat la clau
de lxit de les mobilitzacions socials i que poden ajudar a situar les organitzacions per millorar
labast dels seus objectius:

Alguns dels elements desbordants per cadascuna de les dimensions sn els segents:

Dimensi organitzativa
Voluntat de descentralitzar els espais de trobada, mobilitzaci i acci (concepte de desterrito-
rialitzaci: la connexi s la causa, no el territori).
Organitzaci descentralitzada.
Presa de decisions assembleria i moderaci rotativa.
Treball per comissions (sn importants les comissions de logstica, discurs, comunicaci i
difusi, sensibilitzaci i, finalment, la comissi legal).
Ls de les noves tecnologies. La informaci es difon per internet, per llistes de distribuci,
hi ha webs i frums de contrainformaci.... Tothom hi t accs i la informaci s transparent
(per exemple, Indymedia).
Accions pacfiques de desobedincia civil.
Component artstic de les mobilitzacions (performances, teatre...)
Varietat daccions creatives

Dimensi relacional
Anonimat dels components: constituci de campanya, no plataforma
No sinstitucionalitza. Els partits poltics demanen perms per assistir a les mobilitzacions. Els
sectors institucionalitzats reben un dur marcatge per part de la resta de la xarxa (hi ha tensions
i polmica, ja sinclouen cercles ms institucionalitzats i moviments de discurs ms radical,
per la barreja s fructfera).
Confluncia entre actors, buscant les eines cooperaci i de sinergia.
Cadasc fa el seu rol. Per exemple, les associacions ms de lanomenat tercer sector donen
legitimitat a la mobilitzaci davant de la societat civil que no participa activament en la mobi-
litzaci i davant dels mitjans de comunicaci.

123
El protagonista s la societat civil.
Connexi amb les lluites globals daltres punts del planeta.

Dimensi substantiva
Els mitjans de comunicaci sn una pea clau: sn altaveus de les lluites globals o les silen-
cien.
Notcies del moment (per exemple, la condonaci del deute a tal pas).
Visi glocal de la causa que es defensa: el fet de connectar-se amb altres lluites estrangeres
dna coherncia i sentit a la campanya.
Discursos elaborats, argumentats i contrastats tcnicament. Els experts tenen un paper clau en
la vessant de sensibilitzaci ciutadana. Es converteixen pedagogs i pedagogues.

Dimensi simblica
Radicalitat ideolgica. Discurs incmode per lestatus quo. Obliga a ser crtic amb lentorn,
amb el que tenvolta i com et comportes.
Identificaci de msica en el moment (Manu Chao, Ojos de Brujo...)
Referncia a personatges coneguts i populars (per exemple, actors i actrius contra la guerra.
Els premis Goya de 2004 van fer fora difusi daquesta campanya).

Ens agradaria que aquest article no acabs aqu, sin que fos un punt i seguit, ja que els plante-
jaments exposats estan encara oberts al debat. Podrem dir que encara estem vivint el desborda-
ment de lassociacionisme clssic fruit de lencaix dels moviments socials en la nova articulaci
entre el local i el global. Vivim un nou temps per descobrir noves visions en lorganitzaci social,
nous paradigmes, noves aportacions, i en definitiva, noves prctiques. I s en aquest marc que es
troba el repte de la societat civil per ubicar-se proactivament en un mn intercultural i micro-
globalitzat.

124
BIBLIOGRAFIA

Diversos autors.Guia til per a la transformaci social. Barcelona: Edicions collectives, 2003.
FUSTER MORELL, Mayo i GONZALEZ GARCIA, Robert. Impacto del proceso de los foros
sociales en los movimientos globales de Catalunya (informe no publicat). Barcelona: IGOP,
(2005).
GIDDENS, Anthony. Sociologia. Alianza Editorial, 1999.
NICOLAU, Agust Propuestas para la diversidad cultural intercultural en la era de la glo-
balizacin Cuadernos de propuestas por el siglo XXI. Srie Valores, Educacin, Cultura. Ed.
Charles leopold Meyer
Observatori del Tercer Sector. Llibre blanc del tercer sector civicosocial de Catalunya.
Generalitat de Catalunya, 2002.
PELEZ, Lluc. Mobilitzacions a Barcelona en el tombant de segle. El pensament i lacci.
Quaderns de la Fundaci Nous Horitzons. Barcelona: Nm. 21 (2006).

WEBS CONSULTADES

http://www.moviments.info
http://barcelona.indymedia.org
http://www.tercersector.org
http://www.pensament.com/filoxarxa/globalitzacio.htm
http://www.luisvives.org/rets, on trobem Rodriguez Cabrero, Gregorio (2005) Los retos del
tercer sector en Espaa en el espacio social europeo.
http://socio-anthropologie.revues.org/documents440.html, on trobem Dimitrova, Anne (2006)
Le jeu entre le local et le global: dualit et dialectique de la globalisation. a Socio-
Anthropologie, nm. 16
http://www.institut-gouvernance.org on trobem Scale of gouvernance, 43 documents.
Articulating scales of gouvernance: from local to global. Calame, Pierre Indicateurs et
gouvernance mondiale. Willis, Catherine NGOs, TNGOs, TSMOs: their actions, impacts
and concerns.
http://www.globalnet.org/horizon-local, on trobem Vidal, Phillippe Territoire, enviroment et
amnagement.
http://www.fph.ch, on trobem Calame, Pierre (2002) Rsum de lAgenda pour le XXI sicle.
Proposition issue des travaux de lAssemble Mondiale de Citoyens.
http://www.gabrielperi.fr, on trobem Pourre, Fabienne Du local au mondial, les territoires de
la mondialisation
http://perso.orange.fr/marxiens, on trobem Zin, Jean La dmocratie venir
http://dialnet.unirioja.es, on trobem Miralles, Josep (2001) Reptes de la multiculturalitat.
Vol. 4, nm. 12. ISSN 1138-9850
http://www.xtec.es/entitats, on trobem Oliveras, Arcadi (2001) Conferncia sobre la globalit-
zaci i la immigraci
http://www.courrierdelaplanete.org, on trobem Breux, Sandra (2005) Dmocratie participati-
ve local. Lerin, Franois et Tubiana, Laurence Environnement. Du local au global (et vicever-
sa).
http://www.essex.ac.uk, on trobem Dianni, Marco (2004) Do you still need SMOs?
Organizations in civil society networks. University of Trento

125
126
SNTESI I RECOMANACIONS

Hem vist fins aqu algunes de les conseqncies de la globalitzaci i lemergncia de la diversitat
cultural en una ciutat com Barcelona i en una societat com la catalana, i com afecten, particular-
ment, el seu teixit associatiu. s ara el moment de recapitular quins sn els principals reptes que
encaren les associacions, com es plantegen els debats centrals que han de permetre posicionar-
se davant daquests reptes i quins recursos hi ha a labast de les entitats que poden facilitar-ne
el tractament. Acabarem amb unes recomanacions sobre com orientar-se i actuar en aquest mn
global i divers que ens empeny a totes i a tots a assajar nous camins.

ELS REPTES DUN MN GLOBALITZAT I CULTURALMENT DIVERS

Tres sn els reptes principals als quals ha de respondre la societat civil organitzada i la societat
sencera en general cada cop ms inserida en un mn global i amb ms diversitat cultural al seu
voltant:

a) el reconeixement i assumpci de la diversitat cultural,


b) la contribuci a lassoliment dun mnim de cohesi social, i
c) la generaci de nous signes didentificaci que permeti a les persones adherir-shi (en un mn
cada cop ms desterritorialitzat).

El repte de la diversitat cultural

Hem vist com la diversitat cultural en els camps comercial, religis i juvenil, per posar tres
exemples analitzats en profunditat, s vista com una amenaa. Els discursos contra els comer-
os estrangers, el rebuig a les mesquites o lestigma que sovint acompanya els grups de joves
llatins ens mostren la fora de certs valors i estereotips etnocntrics. Sn visions que no podem
ignorar, perqu shan installat en limaginari collectiu, entre altres factors, pel paper dels mit-
jans de comunicaci, que solen reforar aquestes imatges estereotipades. Aleshores, el repte s
com transformem aquesta visi negativa de la diversitat cultural en un discurs que contempli
el potencial creatiu i dinamitzador de la pluralitat destils de vida, de concepcions del mn,
etc., tenint en compte que no partim de zero, sin ms aviat de menys zero, per aquesta visi
dominant sobre els altres, que ja no sn noms immigrants, sin altres minories com ara joves,
dones, gent gran, etc.

Davant daquest oferiment, les entitats de la societat civil tenen un paper clau a lhora dassumir
com a organitzacions i ajudar a assumir a la ciutadania, la diversitat com un fet constitutiu i
positiu de la nostra societat. Es tracta de reconixer els altres els nouvinguts estrangers, s, per
tamb aquells qui no participen del nostre projecte associatiu, per amb qui coincidim a la plaa
o al carrer, com a partcips de la prpia societat, no pas com a estranys o passatgers.

El que sembla clar s que si no semprenen accions tant des de ladministraci com des del mn
associatiu en la direcci de reconixer i assumir la diversitat, tot comptant-hi a lhora de fer qual-
sevol poltica, qualsevol actuaci, la tendncia s la dualitzaci, s a dir la creaci duna societat
dualista (o multiculturalista), on cadasc salinea i es relaciona principalment amb el seu grup
cultural, que acaba esdevenint un grup tnic definit per una sola adscripci principal (la religi,
la llengua o el pas dorigen). Per aix, el segon repte rellevant aqu s el de la cohesi social.

127
El repte de la cohesi social

El reconeixement de la diversitat cultural ha de ser compatible amb el consens al voltant de certes


regles de joc, de certs valors comuns, duna llengua vehicular acceptada per tothom i, fins i tot,
dalguns objectius compartits per part de totes les persones i de tots els grups que formen part
duna societat. En efecte, per assolir la convivncia (i no tan sols la mera coexistncia), a ms
del reconeixement mutu de cadasc en i des de la seva diferncia, cal un mnim dacords sobre
qestions bsiques, un contracte social bsic, podrem dir-ne. Aquest concepte de cohesi no
sallunya gaire daquell altre dintegraci, molt ms a ls a peu de carrer, amb el benents que
la integraci implica un reacomodament de totes les parts (i no pas noms dels nouvinguts) i un
procs de coneixement i aprenentatge recproc, que no exclou ni nega el conflicte (el desacord
fecund, que diem), sin que el contempla com a part de les dinmiques socials.

De nou, les associacions poden fer un gran servei en la direcci de facilitar la trobada, el debat i la
discussi precisament per plantejar el conflicte i les experincies compartides entre uns i altres.
Simposa, doncs, una poltica dinclusi de la diversitat cultural, entesa en sentit ampli, en qu a
ms deines daproximaci intercultural, ha dhaver mesures de benestar social generalitzades, en
el sentit de garantir laccs als bns socials bsics per a tothom (ocupaci, habitatge, educaci,
sanitat, etc.). Un altre cop, cal una acci concertada entre societat civil i societat poltica, entre
ciutadania, associacions i Estat.

El repte de la identificaci en un mn globalitzat

Si fins ara hem vist reptes en el pla grupal o comunitari (reconeixement de la diversitat) i en el
pla social (cohesi o entesa bsica), el tercer s un repte que concerneix, sobretot, la dimensi
subjectiva de la persona, tot i que t a veure amb el nivell geogrfic ms ampli, el mn global.
s cert que la globalitzaci planteja reptes a molts nivells, per hem volgut posar laccent en un
dels aspectes ms microscpics daquest fenomen, que afecta al sentiment de pertinena dels
agents socials.

Sembla clar que la major interdependncia entre totes les societats del planeta, fins al punt que
es pugui parlar cada cop amb ms sentit de laldea global, deixa en quarantena les divisions
territorials tradicionals entre estats-naci. Paradoxalment, per, aquesta desterritoralitzaci de
les identitats nacionals i, per tant, tamb personals o, per dir-ho en altres paraules, de desarre-
lament territorial no ha condut a ladopci massiva duna nova identitat cosmopolita, sin a la
implosi de mltiples identificacions locals de contingut molt variable (nous corrents del feminis-
me, nova religiositat, ressorgiment de les identitats tniques, etc.).

Davant daquest panorama de crisi dels vells referents en els quals la gent basava la seva identitat
(naci, territori, entre daltres tamb en crisi, com la professi), i de recerca en mltiples direc-
cions de nous punts dancoratge, cal trobar nous signes didentificaci collectiva, que generin
adhesi ciutadana i esdevinguin factors de cohesi social, precisament. Alguns dels moviments
socials sorgits de la globalitzaci com les mobilitzacions altermundistes sn exemples daques-
ta emergncia de nous smbols i nous mites pels quals val la pena lluitar i que agermanen gent
darreu del mn. El repte del moviment associatiu de les nostres ciutats s doble: duna banda,
contribuir a laparici daquests nous motius de comproms i mobilitzaci ciutadana; per, per
altra banda i no menys important, les associacions han de trobar elles mateixes el seu nord, el
seu sentit de ser en un mn que ja no s el mateix. Construir duna cultura microglobal, actuar
localment tenint en compte objectius ms globals, cadasc des del seu mbit immediat, per
connectat amb xarxes de lmits imprecisos, sinsinuen com a estratgies indefugibles.

128
ELS DEBATS DAMUNT LA TAULA

Un dels objectius de la present publicaci ha estat aportar dades i reflexions per plantejar millor
els debats que avui dia t sobre la taula el nostre pas en termes de gesti de la diversitat cultural.
A continuaci, fem una sntesi de com abordar els segents debats principals:

a) Quin model dintegraci cultural volem per a la nostra societat: assimilacionisme? multicultu-
ralisme? interculturalisme?
b) Incorporaci individual o incorporaci collectiva de les persones nouvingudes (de les minories
culturals, podrem dir-ne) al teixit associatiu local?
c) Comunitat i associaci: sn nivells de relaci complementaris o oposats?

s linterculturalisme el cam?

En un moment en qu els models estatals de gesti de la diversitat cultural estan en crisi, potser
s lhora de traslladar el debat de la integraci a nivell local. Ats que perspectives clssiques sn
objecte de qestionament en el seu propi feu lassimilacionisme republic a Frana, el multicul-
turalisme a la Gran Bretanya o a Holanda i fins el model segregacionista alemany, cap ideologia
est exempta de dubte. Per tant, la consigna s clara: discutim-les totes i optem per la que millor
sadeqi a cada situaci, la que ms consens generi entre els agents socials de cada mbit. En la
promoci i organitzaci daquests debats locals i en mbit proper, el mn associatiu, per la seva
funci de proximitat amb la gent i amb el barri, hi t un paper central.

Ara b, si hem de recomanar algun cam, dentrada caldr partir del reconeixement de la diversitat
com un potencial de riquesa cultural i de possibilitats a tots nivells, amb independncia del fet
que cal tamb ocupar-se dels problemes (de comunicaci, de convivncia...) que hi puguin anar
lligats. Aix ja exclou alguns models extrems: luniversalisme a ultrana, que exclou la diferncia
cultural, o el model de segregaci, proper a lapartheid. Per tant, podrem optar per un pluricul-
turalisme, si ms no de partida, per dins daquest sistema ideolgic hi ha moltes variants, entre
les quals destaquem el multiculturalisme, que posa laccent en la igualtat entre comunitats,
linterculturalisme, que aposta pel dileg i la cooperaci entre grups culturals, o el mestissatge
o fusi cultural, que aspira a la creaci duna nova comunitat sorgida de la sntesi de les parts.
Sense descartar cap daquestes opcions, nosaltres apostem per la via interculturalista, en bona
part perqu permet anar ms enll del multiculturalisme tpic de les mostres de la diversitat, que
sacontenten amb concedir a cada minoria cultural un espai on autogestionar-se alladament. Ara
b, cal anar ms enll tamb dun interculturalisme ingenu, basat noms en lintercanvi de pro-
ductes culturals fcilment consumibles (gastronomia, folklore, etc.) i de poca volada.

Si ens decantem, doncs, per linterculturalisme, s perqu sadiu b amb una concepci dinmi-
ca de cultura aix s, en permanent construcci, que vagi ms enll de la rigidesa dels grups
tnics, nics amb patent de cors en el model multiculturalista, per donar cabuda a qualsevol
grup sigui dedat, de gnere, de classe o de qualsevol altre lligam que pugui aportar innovaci
a la dinmica social global. Es tracta, per tant, de promoure la interculturalitat en sentit ampli i
en mltiples direccions, de concebre un sistema sociocultural complex, capa de donar entrada
a persones amb identitats mltiples i potenciar la confluncia entre agents diferents i, de vega-
des, fins i tot oposats, com a via per crear i per crixer. En aquest sentit, el conflicte no queda
excls ni sen busca la inhibici o la negaci. Ans al contrari, a partir del reconeixement que la
convivncia intercultural no sempre es dirimeix en forma de dileg franc, sin que de vegades es
manifesta en forma de conflicte dinteressos o de confrontaci didentitats, el conflicte esdev
una oportunitat per negociar, prendre perspectiva (reconeixement de laltre i de si mateix) i arribar
a acords generadors de noves oportunitats i tamb de nous conflictes. Ho hem vist a propsit de

129
la constituci de lassociaci juvenil de Latin Kings a Barcelona (captol 4), o amb el treball dels
grups promotors de comer (captol 2).

Una o ms vies daccs al mn associatiu?

De vegades sha traslladat el debat de la integraci entre diversos grups culturals al camp associ-
atiu duna forma excessivament simple. Aix, sovint la incorporaci de les persones immigrades,
procedents de minories tniques, a les associacions locals autctones les de tota la vida ha
estat smptoma de bona integraci, potser perqu sestava, en el fons, pensant en lassimilaci.
No obstant aix, alhora sha vist amb mals ulls la formaci dagrupacions per pas origen, per
considerar-les signe de segregaci social o de creaci de guetos. Al nostre entendre, si el debat
ideolgic entre models t sentit per prendre posici i orientar la prpia acci a nivell de marc
general, no es pot traslladar, sense ms, a nivell local i quotidi, sense crrer el risc de caure
en postures massa rgides. En efecte, la nostra experincia en diversos camps ens mostra com
dins dun mateix grup sociocultural es combinen opcions dinclusi en la trama associativa gene-
ral, amb la formaci de noves associacions didentificaci tnica, sense que siguin mtuament
excloents. Per exemple, en lmbit de lassociacionisme comercial barcelon, que hem analitzat
profusament en el captol 2, lexistncia dalgunes associacions de comerciants estrangeres
(vinculades sobretot per interessos propis del sector comercial especfic, com ara la importaci
de certs productes genuns) no exclou que, a la vegada, els comerciants estrangers sassocin a
lassociaci de comerciants del barri. De fet, hem vist que aquesta s una de les causes de la seva
revitalitzaci en determinats barris o carrers.

Des de la perspectiva de les associacions autctones, una estratgia que combini el reconeixe-
ment de la diversitat cultural de lentorn amb la preocupaci proactiva per la cohesi social i la
generaci de noves identitats microglobals pot seguir diverses vies, totes legtimes. Aix, si una
associaci es mostra sensible a lacollida de persones nouvingudes dins del seu mbit dacci, i
els obre la porta, tot respectant-ne la singularitat, ms que contribuir a la seva assimilaci i, per
tant, a la prdua de diversitat cultural, es fa ella mateixa ms representativa de la pluralitat del
barri. Per tamb ens hem trobat exemples de creaci dentitats definides per la seva diferncia
cas de lAssociaci de Reis i Reines Llatines a Catalunya que han entrat, aix, en els circuits
daccs a ls dequipaments i altres recursos pblics, alhora que han passat a formar part de la
xarxa dentitats amb qui treballa ladministraci local.

Aix doncs, lestratgia de posicionament en relaci a la diversitat cultural varia en funci de cada
mbit i situaci. Tot amb tot, des del nostre punt de vista, tenen ms possibilitats de respondre
amb xit als reptes que diem ms amunt de la diversitat, de la cohesi i de la globalitzaci
aquelles entitats que segueixen lgiques complexes, ms que no pas posicionaments taxatius i
inamovibles. Lmbit religis ens aporta una altre exemple valus.

En el camp religis, hi ha consens a adoptar la lacitat entesa com una forma de legitimitat
poltica basada en la sobirania popular i no pas divina, per aix no hauria de ser equivalent a
ignorar la importncia que tenen algunes associacions religioses en lmbit comunitari (per exem-
ple, com a dispensadores dactuacions de benestar social). Aix ens porta a recomanar que es
desprivatitzin certes formes religioses que tenen a veure amb la vida comunitria (com ara la
solidaritat envers els nouvinguts, que s important en les associacions musulmanes aplegades al
voltant de la mesquita), s a dir, que sels reconegui un espai en lmbit comunitari com passa
justament amb entitats com Critas. En aquest sentit, cal considerar les organitzacions religioses
com a entitats de la societat civil i, per tant, no excloses de participar en la concertaci de pol-
tiques pbliques.

130
Associacions i comunitats

Laparici de noves entitats centrades en la comunitat dorigen de la poblaci migrada no ens ha


destranyar. Safegeix a un sector associatiu centrat en letnicitat que ja existia a la nostra socie-
tat i que remet a relacions ms comunitries (solidaritat i reciprocitat entre gent que comparteix
identitat, relacions de proximitat, preservaci de la tradici, etc.). Pensem, si no, en les comuni-
dades rocieras o en els hogares formats per membres danteriors onades immigratries al nostre
pas. Dalguna forma, s conseqncia destils de vida ms centrats en la comunitat que, daltra
banda, sexpressa en una major ocupaci de lespai pblic, fenmens la vida comunitria i ls
ms freqent de lespai pblic que es troben en retrocs entre la poblaci autctona i, sobretot,
entre les classes mitjanes i altes. Sovint aquestes expressions collectives i aquest major s del
carrer i les places sn percebudes com una amenaa per aquesta poblaci, com si duna invasi
es tracts. Ho hem vist en els casos dels conflictes per lobertura de mesquites i tamb en el cas
de joves llatinoamericans que ocupen places i altres espais.

En canvi, podem prendrens aquesta revifalla dels fenmens comunitaris entre la poblaci nou-
vinguda com una oportunitat i un repte per a la societat sencera: el retrobament de lesperit
comunitari, la recuperaci de lespai pblic com a lloc de totes les diversitats i lassumpci com
a propi dun entorn (carrers, comeros, places...) plural.

Les associacions i entitats civils, que es troben a cavall entre la comunitat i ladministraci, poden
fer una tasca notable de reconeixement i visibilitat daquesta riquesa comunitria que aporten els
collectius nouvinguts, i que se sumen al teixit sociocultural autcton. Les associacions no poden
donar lesquena a la comunitat. Per aix s tan important que treballin plegades, amb suport
pblic, al costat de grups de ciutadania o, simplement de vens o venes, en la gesti compartida
de qestions dinters general. Eines com els plans de desenvolupament comunitari o la medi-
aci comunitria poden afavorir aquests processos de treball en xarxa, amb la participaci de
mltiples agents (ciutadania, membres dassociacions, professionals dels serveis, representants
institucionals...).

LAPARICI DE NOUS RECURSOS EN LA GESTI DE LA DIVERSITAT EN


ELS MBITS ASSOCIATIU I COMUNITARI

Un dels objectius de la present publicaci ha estat mostrar alguns recursos disponibles que poden
ajudar les associacions i els poders locals a abordar els reptes que la diversitat cultural i la glo-
balitzaci plantegen.

En primer lloc, hem vist, a travs dexperincies concretes, les possibilitats que ofereix la media-
ci intercultural comunitria per a la resoluci de conflictes i la seva transformaci en elements
generadors dinnovaci social en mbits com lassociacionisme comercial o juvenil. Instruments
com els grups promotors del comer demostren que s possible convertir la desconeixena i mal-
fiana inicial entre petits comerciants autctons i estrangers, en collaboracions fructferes per a
ambdues parts, en un procs dapropament i recerca dinteressos comuns, que acaba tenint molt
de treball comunitari. De vegades, els equips mediadors actuen com a connectors inicials entre
grups marginals i xarxes que ja funcionen de forma coordinada, i a les quals els primers sacaben
incorporant com un agent actiu ms, com en el cas del procs que va dur a la creaci de lAsso-
ciaci de Reis i Reines Llatines a Catalunya.

131
Hem vist tamb la importncia de comptar amb equips i recursos especialitzats per gestionar
mbits especfics com el de la diversitat religiosa. s el cas del Centre Interreligis de Barcelona
o del Programa per al dileg ciutad entre creences i conviccions de Badalona, ambds gestionats
per lentitat Unescocat. En alguns casos on shan produt conflictes de convivncia manifestos
com els desencadenats per les protestes de sectors venals en contra de lobertura despais de
culte musulmans, a banda de poder recrrer a intervencions de mediaci comunitria, tamb cal
considerar metodologies de ms llarg termini, quan el conflicte no s abordable en la fase lgida,
com ara la investigaci i acci participativa.

En tercer lloc, ens hem ocupat de tot un seguit de programes propis del treball comunitari i del
treball en xarxa, que aporten recursos per a la gesti de la diversitat cultural molt valuosos, com
ara els plans de ciutadania que incorporen sovint consells de ciutadania, rgans tils per a
establir lligams regulars entre els diferents agents socioculturals, els plans educatius dentorn,
els plans de desenvolupament comunitari o daltres. Es tracta, en tots els casos, dinstruments
de planificaci i gesti dactuacions de carcter participatiu, on sn clau el (re)coneixement, la
cooperaci i la corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat amb tota la seva pluralitat.
s a dir, sn eines especialment indicades per abordar els reptes de cohesi i diversitat cultural
de qu parlvem.

Finalment, respecte als reptes que planteja la globalitzaci al moviment associatiu local, hem fet
un reps de dos moments clau del desenvolupament del que hem anomenat cultura microglobal:
els moviments globals a Catalunya i el procs de descentralitzaci encara en marxa del Frum
Social Mundial. Aix ens ha perms oferir un repertori delements desbordants de les xarxes cr-
tiques de la globalitzaci, dels quals destaquem:

a nivell organitzatiu: descentralitzaci dels espais de trobada, rellevncia de la comunicaci i


la logstica, s de recursos artstics.
a nivell relacional: protagonisme de la societat civil, connexions transnacionals.
a nivell substantiu: visi glocal, discurs elaborat tcnicament.
a nivell simblic: radicalitat ideolgica, adhesi dartistes i persones populars.

132
RECOMANACIONS

El camp de reflexi i acci que, amb lemergncia de la nova diversitat cultural i laparici duna
cultura microglobal, sobre per a les associacions s encara relativament verge i inexplorat. Tot
i que acumulem ja algunes experincies, com les que recull la present publicaci el treball
amb els grups promotors del comer com a reactivadors dassociacions de comerciants, la gesti
pblica de la diversitat religiosa, dins dun marc de lacitat, la incorporaci duna entitat com els
Latin Kings dins del circuit dentitats juvenils del barri de Roquetes... , el cert s que es tracta
dun camp en efervescncia, on seria prematur aventurar pautes de posicionament i tractament
daquests temes per part de les entitats. Per tant, les recomanacions que segueixen sn, segura-
ment, orientacions molt bsiques a risc que, per algun lector ja bregat en aquests temes, puguin
resultat obvietats, perqu entenem que la seva concreci i desenvolupament s, necessriament,
a les vostres mans.

1. Observar els canvis dun entorn cada cop ms divers i globalitzat

Voldrem destacar, en primer lloc, la importncia destar atents al canvis que es produeixen en
lentorn local i global, que estan interrelacionats. Com a agents immersos en la trama associativa
i social del vostre barri o ciutat, sou vosaltres, millor que ning, qui podeu erigir-vos en obser-
vadors privilegiats del vostre entorn immediat i no tan immediat, per que hi est directament
relacionat. s clar que, per fer-ho us poden ser molt tils estudis i documents que hagin elaborat
investigadors socials i altres professionals, per el diagnstic lheu dacabar fent vosaltres, els
agents locals.

Dit aix, cal anar ms enll de la visi corrent sobre la diversitat cultural, perqu s plena de pre-
judicis etnocntrics s a dir, fets des de la posici de grup tnic que tamb som i destereotips
que cal posar en suspens. Es tracta de tenir en compte la complexitat dels diferents collectius
i situacions. Cal desconfiar de les interpretacions dels fets socials que ho redueixen tot a una
causa o dimensi: el problema no s mai exclusivament cultural, ni exclusivament econmic, ni
exclusivament religis... s en la conjunci de diferents daquest plans on cal situar un fenomen
social per comprendrel. Daltra banda, sovint cal anar ms enll de la visi que donen els mitjans
de comunicaci dels fenmens interculturals, sovint estereotipada i alarmista, com hem vist en
el cas dels Latin Kings.

2. Invitar els altres a debatre conjuntament els problemes de lentorn

Sovint els temes que ens apareguin com a rellevants en el diagnstic, poden ser vistos i interpre-
tats des de diversos punts de vista. Per aix, el debat s un bon exercici per posar damunt la taula
totes les visions i arguments, abans de prendre decisions i traar estratgies dintervenci.

Com a entitats de base, ja sigueu generalistes o sectorials, esteu en una posici immillorable per
organitzar, conjuntament amb altres entitats del territori o del sector, debats per tractar de temes
candents i dinters general, tot convidant aquells grups ms novells, que encara no coneixen
gaire el terreny, o ms marginals, per incorporar totes les perspectives. Lorganitzaci daquests
actes t una doble finalitat: plantejar-se collectivament els nous reptes lligats a la creixent diver-
sificaci cultural i globalitzaci i alhora, en plantejar-sels conjuntament amb els nous agents soci-
als que emergeixen (noves entitats, nous moviments socials, amb persones de diferents orgens,
edat, gnere...) conixer directament aquest nous agents i els seus punts de vista. Com a resultat
de tot plegat, obtindrem una perspectiva molt ms rica i plural en el tractament dels problemes,
i farem xarxa.

133
3. Fer-vos vostres els recursos pblics i comunitaris a labast

Un pla de ciutadania, igual que un pla comunitari, no t sentit sense la implicaci activa i prota-
gonista de les entitats i dels vens i venes de lentorn. Tots els recursos que hem anat presentant
al llarg dels captols noms poden ser tils si la gent que ns la principal usuria sels fa seus.
Per aix, cal conixer els recursos que hi ha a labast, aix com les metodologies participatives i
de treball comunitari disponibles, i aplicar-los en el context concret de cada situaci. Cal apropiar-
sels, en el sentit dadequar-los a la prpia realitat. No cal dir que aquests programes comunitaris
aporten beneficis no noms pels nouvinguts (reconeixement de la seva diferncia, inclusi social
i coneixement de lentorn), sin tamb per als autctons (renovaci, ampliaci dhoritzons i aug-
ment de la participaci ciutadana).

En el fons, es tracta dun exercici denfortiment associatiu i comunitari (dempowerment, que


en dirien els anglosaxons) i de participar activament en la gesti de les poltiques pbliques que
els afecten. Per posar un exemple, les associacions locals poden contribuir i molt a la tasca
dacollida de la poblaci nouvinguda a un barri o una ciutat; ara b, aquesta poblaci dorigen
for amb les serves xarxes i connexions amb gent i entitats daltres pasos, de segur que poden
ajudar els primers a obrir-se a un mn cada cop ms interdependent i desterritorialitzat. En lm-
bit comercial es veu ben clar. Duna banda, les associacions de comerciants poden fer una funci
informativa i dassessorament als nous comerciants, com un primer pas per obrir-los la porta a la
incorporaci a lassociaci com uns socis ms, ajudant aix a vertebrar el petit comer del barri.
Per daltra banda, algunes associacions comercials de persones immigrades, amb connexions
amb organitzacions internacionals, poden aportar, ben segur, la seva experincia internacional en
el procs de necessria adaptaci del petit i mitj comer a mercats cada cop ms globals, o b
a lhora datreure el pblic nouvingut.

Revertir la diversitat cultural i la creixent globalitzaci en pols de renovaci del teixit associatiu i
de desenvolupament comunitari: aquest s el repte i el cam.

134
LTIMES PUBLICACIONS

Dossiers

21. El libro rojo de las asociaciones de vecinos 38. Ms ciutat, ms participaci


23. Limperfecte comunicador associatiu 39. Las asociaciones relacionales, el gran reto
24. La excelencia en el sector asociativo del 2000
25. Les associacions al divan 40. Per qu el sector associatiu ha de ser
28. La formaci a les associacions transparent?
29. Radiografia de les associacions de volunta- 42. Cap a un nou model dassociacionisme
riat de Barcelona 43. Associacionisme i cultura de la pau
30. Porque quiero mi asociacin, la reinvento 44. El Voluntariat. reptes de futur i experincies
32. Petit diccionari crtic-etimolgic del sector properes
associatiu del voluntariat de Barcelona 45. BCN, Ciutat oberta a la participaci
33. El paper de les associacions en la governa- 46. La Banca tica
bilitat de les ciutats 47. Conclusions del Primer Congrs de les
35. Manual per al funcionament dels Grups Associacions de BCN (exhaurit)
dAjuda Mtua 48. Diversitat cultural i globalitzaci: nous reptes
37. El caf de lAssociaci per al moviment associatiu

tils prctics

9. Manual bsic de comptabilitat aplicada 15. El mn associatiu i les noves tecnologies


a petites i mitjanes associacions 16. Gesti positiva del conflicte a les associacio-
10. Gesti Integral dEntitats I Lorganitzaci ns: mediaci
interna 17. Noves formes de finanament associatiu
11. Gesti Integral dEntitats II La comunicaci 18. Manual Legislatiu Associatiu
12. Gesti Integral dEntitats III Gesti econmica 19. Cooperaci entre entitats. El treball en xarxa.
13. Manual bsic per a lelaboraci i avaluaci Creaci i dinamitzaci de federacions
de projectes 20. Idees per associacions participatives
14. Fiscalitat associativa prctica

Les publicacions de Torre Jussana han esdevingut Per a les associacions de fora de Barcelona ciutat
una collecci referent en idees i prctiques el preu de tots els materials s de 5 /unitat.
associatives. Aquests Dossiers i tils prctics
ofereixen temes generals i especfics amb lobjectiu
dactualitzar la informaci i facilitar la gesti de La relaci de materials disponibles, preus
les associacions. A ms de tractar temes del sector i condicions la podeu trobar a la nostra web:
tamb ens presentaran altres models de treball www.bcn.cat/tjussana, o b trucant al 932 918 888,
estatals i europeus. de dilluns a divendres de 10 a 13 h i dilluns
i dimecres de 16.30 a 19.30 h.
Us hi podeu subscriure gratutament les
associacions de Barcelona ciutat o b comprar-los
a Torre Jussana.

135
48

48
DOSSIERS BARCELONA
C/ Llacuna, 161, 4a. plta.
ASSOCIACIONS
Tel. 932 918 888
Fax: 932 918 880
08018 Barcelona
tjussana@bcn.cat
www.bcn.cat/tjussana

Diversitat cultural iglobalitzaci: nous reptes per al moviment associatiu


Diversitat cultural i globalitzaci:
nous reptes per al moviment
associatiu

Participaci i Associacionisme

You might also like