OscarGussinyerGalceran

UnTreballdelMasterdeSostenibilitat
DelaUniversidadPolitecnicadeCatalunya(Terrasa)
21/03/08
Index
ElMasFranchvolserunaAlzina.......................................................................................................3
LesrondallesdelFranch......................................................................................................................6
Hihaviaunavegada........................................................................................................................6
ElMasFranch.................................................................................................................................8
ElBosc...............................................................................................................................................10
3.1L'historiaantigadelBosc.........................................................................................................11
3.2L'historiamodernadelBosc....................................................................................................12
PensamentLlibertari:................................................................................................................12
PensamentSistmic...................................................................................................................19
LesAlzinesreferents:................................................................................................................28
Lallavor.............................................................................................................................................29
Lesarrels...........................................................................................................................................31
Consenshorizontalitat..................................................................................................................34
Inclusiu..........................................................................................................................................37
Sustentable....................................................................................................................................39
Autogesti.....................................................................................................................................41
Nofer............................................................................................................................................42
Creacidexarxas..........................................................................................................................45
Eltronc..............................................................................................................................................51
Lesbranques......................................................................................................................................53
Educacitransformativa...............................................................................................................56
Elsprincipisilesarrelsenrelacioalapedagogia:...................................................................56
Elboscenrelacioalapedagogia:.............................................................................................56
L'horitzodelapedagogiaalMasFranch:.................................................................................59
Economiaetica..............................................................................................................................59
Elsprincipisilesarrelsenrelacioal'economia:......................................................................59
Elboscenrelacioal'economia:................................................................................................60
L'horitzodel'economiaalMasFranch:....................................................................................60
Decreixement................................................................................................................................61
Elsprincipisilesarrelsenrelacioaldecreixament:.................................................................61
Elboscenrelacioaldecreixement:...........................................................................................61
L'horitzodeldecreixementalMasFranch:...............................................................................65
NutricioiSalud.............................................................................................................................66
Elsprincipisilesarrelsenrelacioalasalud:...........................................................................66
Elboscenrelacioalasalud:.....................................................................................................66
L'horitzodelasaludalMasFranch:.........................................................................................66
L'HoritzodelMasFranch..................................................................................................................67
 ElMasFranchvolserunaAlzina...

ElMasFranchesveuasimateixcomaunaAlzina,seguintelsprincipisdelabiomimesis(delgrec;

biovidaimimesisimitacio):

Lanaturacomamodel:observarlanaturalesaperaimitarlaoinspirarnosenellaamb

l'objectiuderesoldreproblemeshumans.

Lanaturacomamesura:Consideremquelanaturalesadespresde3.8milmilionsd'anys

d'evoluci,tel'autoritatpercompetnciaensaberqueesfuncional,queesapropiatique

perdura.

Lanaturacomatutor:Canviemelpuntdevista,miremlanaturasegonsqueenpodem

aprendreenllocdequeenpodemextreure.

Aquestsprincipisesbasenenquelacomplexitatdel'ordredelavidaestamoltpersobredela

nostrecapacitatdecomprensi.Pertanthemdeciditimitarlapersonamessabiadelnostreentorn,

laquehaviscutdeformasostenibleenaquestterritoridesd'abansdelamemria:L'Alzina!

Aquestarbrehaestatdesdesempre,ifinsal'edatmoderna,l'especiedominatdelapennsula

ibrica,juntamentambl'alzinasureraialtrestipusderoures.Avuiendia,elsalzinarsencaraes

trobenpresentsentoteslessolanes.Alagarrotxaconcretament,hitrobemunalzinarparticular

situatenterravolcnicaionlesespeciesquesitrobenrefugiadessonenlasevamajoriaacidfiles

com el Marfull, l'Aladern, l'Arbo, el Boix mar, el Lloreret, l'Artijol, l'Estepa, el Llentiscle,

l'Olivereta i herbes com la Maduixera, el Primu la comuna, la Viola. I com no els bolets tan

apreciatsenaquestesterres,laTfonanegra,l'Escarlot,l'Oudereig,laCualbrallora,elPetdellop,

elSurenyfoscielPeuderata.

L'alzinapotviuremesdemilanys,noescremendeltotsielboscs'incendia,ilessevesarrels

profunditzenfinsa15metresis'estenenfinsa30metres.Esdefinitivament,unaespecieadaptadaa
laterraaspre,unaespecieresistent.

Defet,l'alzinahaestatimprescindibleperlesgentsquehivivienalavora.Enl'economiaatraves

delcarb.Enlamedicina,l'acidcuercitnicquepodemtrobartanalesarrels,comal'escora,ala

florilagla,esunastringentexcellentperaferides,llagues,diarrees,refredats,etc.Alhoradelagla

dolad'algunesalzinesse'nfeiapaitorrefactes,unabegudasemblantalcaf.Eninfusi,curen

afeccionsd'estomac.Uncaldodelessevesarrelsreforaelscabells.Ielspastors,delasevafusta

enfeiengaites.Durantsegleshanrepresentatlarelaciharmnicaentrel'homeilanaturalesa.

Perpotserelmesimportantdel'alzinahaestatlarelacicomaesserviuinocomarecurs.Els

celtibersvarentotemitzaraquestarbreanomenatloKarquez,arbreprecis.Ivarenbatejaralsseus

sacerdotsambelnomdeconeixedorsdel'azina:deru(alzina)iwid(coneixement),mesconeguts

actualmentcomadruides.

Tambestavapresentenlasevamitologia,jaqueDeuscomTarannis,BrigitoDagda,erencapaos

detallarl'ombrallentreelsdosmonsgraciesalasevadestraldefustad'alzina.Eraalvoltant

d'aquestarbreonescelebravenelsritualsdelatribu.

Smboldejustciaiforapelsaqueos,lamesantigafamliagrega,celebravenlessevesreunions

comunalsalpeud'unaalzina.

Alhoraeraunaportadeconeixementdivpelsgrecsengeneral.ADodona,Epiro,alpeudela

muntanyaTmaros,s'hitrobavaelmesanticdetotselssantuarisdedicatsaZeus,enellsipracticava

l'adivinaciinterpretantelsorollqueelventproduaenlesfullesd'unaalzinasagrada.Exactament

elmateixritualesportavaatermeenelsantuarideAmmon,Egipte.

Elsromanspelseucanto,lavarenconsagraraJpiter,doncslaconsideravensmboldeconstnciai

fidelitat.

UnacuriosacostumaArag,querecordaladel'antigaGrcia,eraladecelebrarlesreunionsmes

importants sotaunaalzina.Estriavalaquefosmesgranamigcamentrelescasesdels que

participarien en la reuni. All es parlaven els tractes comercials, assumptes de terres,

casaments,etc.Sieltemaaparlareradegrantranscendnciaescelebravensotal'alzinamesfamosa

delacomarcaiinclsdelregne.Al1873,sotal'AlzinamesgrandelArag,Lacarrascadelas

coronas,esvaproclamaraSomontanolaprimerarepblica.

ElMasFranchvolserunaalzina,volserunllocd'harmoniaentreelregnedelanaturalesaiel

pseudoregnedelhumans.Volserunacasaresistentalesinclemnciesdeltempsidelasocietat.

Volserunllocdetrobada,onlagentesconcentrialseupeuperaprendredecisionsimportants.Vol

serunllocdeconeixement,onlagentaprenguidelasaviesadelanaturalesa.IMasFranchtamb

voldriaserunportalentredosmons...
 LesrondallesdelFranch

Hihaviaunavegada...

EsveuqueelscientficsdiuenquealprincipidelstempshivahaverungranPatapumique

daquesvacrearelmn...Perhihaunacosaqueaquestscientficsnosaben,isqueelquva

explotarenmiltrossetseralAMOR.Undaqueststrossos,unapetitaidea,petitaperconscient

irevolucionria,rpidamentesvaposarmansalafeina,iesvareunirambungrupdidees,que

aligualqueellatenienunobjectiumoltimportant.

Ditifet,alcapdunaestonashavienconvertitenuntom,utilitzanttotlamorilal.lusique

teniacadascuna,shavienfusionatpercrearunnousser,unpetitperpoderstom.

Aquesttom,uncoprefetnovadeixarpassareltempsiacorrecuit,esvaposarabuscaraltres

tomsquecomellvolguessinreferlAMOR.

Totaixnoerafeinafcilielsvaportaruntemps,buenodefetmoltimoltdetemps,persense

pressaisensepausaanavenavanant.Seguidamentarribarenlesmolcules,unplmenys

establesqueelsanteriorsperambuntreballcooperatiuaconseguirenquelacosaansendavant.

Idaquarribelquenosaltresendiemelsprimersssersvius.Quanvarenarribaraquestslacosa

esvaaccelerar.Hotenienclartu,itenienpressa.....enpoctempsvarenferunafeinada!

Lacosaesvacomplicarunamiquetaquandesprsdaquestsvarenvenirunsbitxostotraros,que

varendecidirqueapartirdellavors,totselsseusdescendents,continuarienlafeinaatravsdel

sexe,iaqusiquelavarenbenliar....Defet,vaferquelescosesavancessinencaramesrpidque

finselmoment,pertu,elsmaldecaps,nosesivalenlapena,buenotuaixesunaaltre
histria....

PimPam,ambpocdetempsjahihaviaanimalituscorrentpertotarreu.Idaixnofapastant.

Lescllulesesvarenajuntarperformarrgansiaquestsperformarorganismes,igoitaquemaco

queensvarendeixarelpati...

Perllavorsvaremaparixernosaltresivesasaberperquvarendecidirfernoscapgrossos....I

detancapgrossosqueemsemblaquelasangnocirculagairebe,tu!

Nhihaquediuenquefinsaquhemarribat,quinesbestieses....ambladefeinaqueensqueda,i

nhihaqueselapassenfentmalbelquehacostattandetempsdeconstruir,esvenbequea

vegadesemfanpujarlamoscaalnas....

Buenosortentenimdunsaltresqueencarasenrecorden,dequetotaixhovarencomenarun

grupetdideesrevolucionriesambunobjectiumoltimportant.Iaquestshandeciditreunirseper

formargrups,quebusquenaltresgrupsperformarxarxes,iaixnafent.Ui!!!vesasaberquan

sacabartotplegat.

Doncsbueno,nosaltreshemdeciditquefaremlanostra,tanbecompuguem,iquesobretot,el

msimportantesnoperdreelnord.

Iesjustamentaqu,oncomenaelMasFranch.
 ElMasFranch

EntrelesGuilleriesilarepublicaindependentdeColltorthihaunavall,conegudacomlaVall

dHostoles.LaqualformapartdelabaixaGarrotxa,lanicazonavolcnicaIbrica,queviu

donantpleitesiaalAltaGarrotxa,perlabarrejaentreloaspre,lomgiciloacollidordelsseus

paisatges.

Enaquestparatgetanparticular,amblaverdortpicadunboscAtlnticalaconcadel

Mediterrani.OnSenglarsiCabirolsespassegendesdeanysen.Vanixerarafaunssetcents

anysunMas,queelsseuscreadorslanomenarenFranch,perlasevaautonomiaentreelsFeus.

Capsenyormanavasobrelessevespedres...IpercontraelsremencesienVerntallatsiatansaven

quanessentienassedegatsiafamats,percalmarnelesansies....

AquestMashavistpassareltempsilespersonesqueenellhihabitaven,elsqualslianaven

variantlestructura.Havistcomelstempscanviavenalollargdesetsegles,havistcomlescases

delsvoltantssabandonaven,icomenavenadeteriorarse,havistcomelsboscosesrepoblaven

dalzines,quanelscarbonersdesapareixien.Comleslldriguesabandonavenelsrius.Comes

construencarreteresiesdinamitavenmuntanyes...iltimamentcomelclimacanviava,plvia

menysifeiamescalorilarieradelFranchjadeixdecrrerifersoroll!

PerrecentmentaquestMashasiguthabitatperungrupdepersonesquehanreprselsentitdel

seunom,ihanformatunaterracollectivaenunmndepropietatprivada,regenerantlentorn

enunmncadadiamsdeteriorat,donantvidaialegriaenunmncadadiamestristiagressiu.

Parlantidialogantdetuatu,enunmnjerrquicialienat...ElFranchtornaasomriure,torna
aserlamagatalldegenthumanistaidigne,honestaivalenta,llibertariairesistent.

LahistoriadelFranch,igualquelhistoriadelmn,encaranoestescrita....laseguiremescrivint

amblesnostresintencionsiactituds.Amblesnostresaccionsiamblanostraresponsabilitat!
 ElBosc

Comtotboscaquestteunallargahistoria,desdequelesprimeresmolssescolonitzavenlarocafins

aladiversitatd'arbresmadurs,quedonenrefugiamoltesespecies.Icomtotboscesdinmici

flexible,pertantenl'intentd'explicarelninxoldelMasFranch,m'agradariaqueestinguesen

compte que el que assenyalem com a influencies son tan sols aixo influencies. Fugint de tot

dogmatisme,tansolsvoldriaques'entenguesaquestprojectecomasistemaorganitzacional,iper

tantesimportantconixerquineselseucontexthistricicontemporani.Tambm'agradariaquees

llegissinaquestespaginestinguenencomptequesonunamostrad'humilitatdesdelMasFranch,i

d'admiracicapaungrupdeprojectesprevisanosaltresquehanobertcaminsallonabanstansols

hi havia formigo. Cap dels camps ideolgics o terics dels que parlar en aquesta secci els

entenemcomquelcomtancatqueensdefineix,sincomaideesprviesalacreacidelnostre

projectequeenshaninflutoinspiratpertirarendavantelMasFranch.

Lanostreglavacaureenunapetitailla,almigd'unriuvorejatperdosboscos.Elsqualssonbastant

recents,perl'essnciadecadascund'aquestsestanantigacomlahumanitatmateixa.

Und'aquestsboscoscreixenterrallibertaria,il'altrecreixenterrasistmica.LagladelMasFranch

hacaigutenelbitopdelaunidelsdosecosistemes,quealhoraestaregatperunriuquetelaseva

fontaorient,lesaigesdelBudismeZenidelTaoisme.

ElpensamentLlibertarieselpassatactivistad'unapartdelcollectiu.ElpensamentSistmic,esel

passatacadmicd'unaaltrepartdelgrup,ielBudismeZenielTaoisme,ensarribendeforma

indirectaatravesdepedagogs,agricultorsitcniquesdesaludoteoriesalimentaries.

ElqueelMasFranchbuscaesunconeixementperdutenlespassionsdel'historia,peraqueststres

puntsasimtrics,defineixend'unaformaaproximadaelqueserialaideologiamodernadelprojecte.
3.1L'historiaantigadelBosc

L'historiaancestrald'aquestboscesremuntaalsinicis,ontoteslessocietatshumanestenienlaseva

prpiaformad'organitzaci,d'educaci,d'alimentaciid'adaptacialterritori.Onnohihavien

podersopressorsqueobliguessinalespersonesaviured'unamaneraenconcretipertant,oncada

grup podia utilitzar una creativitat illimitada per adaptarse a les inclemncies del seu entorn.

Aquestessocietatshanarribatfinselsnostresdies,lesconeixemcomaindgenes.Lessocietats

indgenesactuencomasistemesobertsquetotitenirarrelsmillenriessonrapidesadaptantseala

modernitat.Aquestesarrelssonanteriorsal'aparicidel'estatmodern,ihansobreviscutl'expansi

delaculturahegemnica.

Actualmentl'indgenaesunacategoriaespecificad'ordrefonamentalmentsocioeconmic,jaquela

distincitnicapassaauncarctersecundari.Elsindgeness'emmarquenenlamarginaci,jaque

no participen dels beneficis de la civilitzaci, per si de les seves mancances: explotaci,

opressi,violncia,violacidelsdretshumans,desnutrici,epidmiesipobresa.

Elsindgeneshanquedatredutsaviurealaperifria,enrefugisallunyatsdelscentrespoltics,o

tamb en els cinturons de misria de les ciutats. I en molts casos aixo representa una forta

desestructuracisocialquefamesfeixugalasevaresistnciaaperdrelaprpiacultura.

Alqueaquestesculturesprotegeixeneselnostredretaviureenllibertatenelsentitmesamplidela

paraulaielshemd'agrairqueambelseuesforenshanfetarribarunconeixementqueensinspiraa

crearunasocietatglobalbasadaenaquestsvalors.

Esimpossibleparlard'unavisiindgena,jaqueprecisamentesbaseenelfetquecadasocietatteel

seupropiparadigma.Perhihaformesdepensamentoccidentalsdelesquesiquepodemparlar,

quesonprecisamentlesquehanintentatdurantseglesreencaminarlasocietatperduda,ensenyarli

acaminarsobreelsseuspropispassosperaquestcopambconsciencia.Podemparlard'aquest

camqueensportahaunfuturindeterminat,impossiblededefiniripled'esperana.
3.2L'historiamodernadelBosc

Resumirlahistoriadelsdosboscosperentendremillord'onsorgeixenlesinfluenciesdelMas

Franch,quesortiranalllargdeltreball,pernoentrarenlahistoriadelbudismeZenielTaoisme

Zen,jaquetansolsesunainfluenciaindirecta,ielsmeusconeixementsalrespectesonescassos.

Intentarperaltrebandaresumirnelapartfilosficaqueensafectamesdirectament.

PensamentLlibertari:

Lesideesanarquisteshanestatsemprepresentsenlahumanitat.Algunesideescoml'ajudamtua

estanextretesdelaprpianaturalesa,enlaquals'hihanreflexatqualitatshumanes.Ialtresidees,

algunesdelesbsiquesdelpensamentllibertari,comaralesrelacionsdepoder,lamancad'unestat,

lademocrciadirecta,etc.Hanestatinspiradesenlessocietatspreindustrialsdeculturesindgenes

arreudelplaneta.

Es per aixo que es parla d'anarquisme modern per fer referencia a la filosofia anarquista

desenvolupadaaoccident.Iperlamateixara,elsituodinslaseccideLahistoriarecentdel

bosc,pernoentrarenundebateternsobrelahistoriadelahumanitat.

Elsanabaptistes,varenserelscristiansquedesprsdelsegleIV,esvarenoposaralaimposicidel

baptismedenens.Creienqueelbaptismeeraunactedefequetansolspodienportaracaples

persones amb la seva prpia voluntat. Els actuals anabaptistes sorgeixen com a branca del

cristianismeenlareformadelsegleXVI.

Hihaviendiferentstipusd'anabaptistes,delsqualsduesbranqueserenrevolucionaries,lluitaven

ambelscamperolscontraelpoderdelsenyorsfeudals,icreienenlautilitzacidelesarmesperuna

causajusta.

Unaaltredelesexpressionsdelanabaptisme,pelcontrarierapacifista,creienqueelscristians
batejatshaviendeviurelliuresd'esclavitud,estimaralsseusenemics,noparticiparencaptipusde

violnciaisolidaritzarsematerialmentamblagentmespobre,senseapellaralesrelacionsamb

l'estat.Insistienenlamtuaajudamaterialilamtuacorreccidelafe.Refusavencontundentment

lesguerresreligioses,considerantuncriml'execucidepersonesperlessevescreences.Laseva

normaeraisegueixsent:Llibertatreligiosaperatothom,perviurelafequecadasctri,ocapsi

es el cas. Varen estar perseguits tan pels catlics com pels protestants. Son considerats els

precursorsreligiososdel'anarquismemodern.

Lesarrelsfilosfiquesdel'anarquismecomencenambelrenaixement,queapareixalsseglesXVi

XVI,peranarencontradelavisidogmticadel'Europamedieval,esdesenvolupaelpensament

critic.Apareixenelpacifismeil'optimisme.Plantegenunanovaformadeveureelmonil'sser

hum,l'interesperl'art,lapolticailescincies,sorgeixl'humanismecanviantelteocentrisme

meidevalperl'antropocentrismerenaixentista.

Al segle XVII, Gerrard Winstanley, comunista utpic, va publicar un llibre anomenat: Per la

propietat comunal i social i una organitzaci econmica forjada a partir de petites comunitats

agrcoles.Consideratprecursordelanarquismepelseuqestionamentdelapropietatprivada,aixi

com un regim basat en la petita economia de pagesos i artesans. Va ser ideleg de l'extrema

esquerraenlarevoluciburgesad'Anglaterra.

Al segle XVIII apareix la illustraci, altrament anomenat segle de les llums, aquesta corrent

intellectualarribafinsalarevolucifrancesaiaportaconceptescomelracionalisme,l'idealismei

l'individualisme,aixicom labusqueda d'unsistemasocial ieconmic basatenles idees dela

llibertat,laigualtatilafraternitat.ImmanuelKantserunadelesinfluenciesmesfortesenel

posterioranarquisme,sobretotenBakunin.

Al1793,enlapocamesintensadelarevolucifrancesa,WilliamGodwinpublicalasevaobra

magnasobrecinciespoltiques:Debatsobrelajustciapolticailasevainfluenciaenlavirtutila
felicitatdelagent.Ambaquestapublicaciapareixelprimertractatanarquista,ambunavisi

utilitarista,queesconverteixenunmotorpolticpelsobrersanglesosdel'poca.

AfinalsdelsegleXVIIIapareixelromanticisme,anticipanteldesenvolupamentdel'anarquisme

modern.Aquestmovimentculturalipolticconsideravaquelallibertatautenticaeslasevaprpia

busquedaconstant,ambloqualtetendnciesclaramentrevolucionaries.S'enfocaenlasubversi

culturalielretornalacreativitatcomafacultatprincipaldel'sserhum,loqualelportaa la

destruccidelsdogmesrestants.

Al 1840, PierreJosephe Proudhon, escriu l'obra que el far fams: Que es la propietat?. Des

d'aleshores Proudhon,camperolartesanaliautodidactacomena,elquealguns consideraran,el

principi de les teories anarquistes modernes. Una de les idees principals de Proudhon es el

mutualisme queespotresumirenunfederalismequepretndescentralitzarelpodereconmici

posarlaterraielsinstrumentsdeproduccienmansdelacomunitatlocaldetreballadors.Enels

ltims anys de la seva vida escriu una altre obra de gran importncia doctrinal, que influeix

decisivamentenlaformaciideolgicadelsfundadorsdelaprimerainternacional:Delacapacitat

polticadelaclasseobrera.

Durantlaprimerainternacional,amitjansdelsegleXIX,idesprsdequeelsprincipisanarquistes

s'haguessinestsperEuropadeformasignificativavarencomenarlesprimeresgransdiscussions

entreKarlMarxiMijailBakunin,desprsdelesqualselsanarquistessonexpulsatsdelaprimera

internacional,creantaixieldistanciamententremarxistesianarquistes.

Bakuninvacomenarenlasevajoventutambl'estudideKant,Schelling,FichteiHegel.Unsanys

mes tard viatge a Paris on coneix a Proudhon. Es el creador de l'anarquisme collectivista i

l'impulsordel'anarquismecomamovimentpolticipopular.PeraBakuninl'anarquismesuposava

unasocietatlliure,sensenecessitatdegovern,niautoritatoficial,elcentredelaqualessituaenel

treball,elfactordeproducci,iladistribuci.Aquestasocietatestariaorganitzadaatravesdela
federacideproductorsiconsumidors,queescoordinarienentresiatravesdeconfederacions.No

hihaurianecessitatdegoverns,sistemeslegislatius,nipodersexecutiusquemonopolitzessinla

violncia.Iacadascseliretribuiriasegonseltreballrealitzatperimpedirelsorgimentd'unaclasse

parasitaria.

AmblesfortesmigracionsdelsegleXIX,l'anarquismeesvaestendretambpelcontinentameric.

Undelsmesemblemticsrepresentantsd'aquestmovimentalsestatsunits,vaserHenryDavid

Thoreau,undelsparesfundadorsdelaliteraturanordamericanaiundelsprimersecologistes.Al

1846esnegaapagarelsimpostos,oposantsealaguerracontraMxicial'esclavitudalsestats

units,perloqualeltanquenalapresonescriurelseufamstractatperladesobedinciacivil.

LessevesteoriestenengranimpacteenLeonTolstoiiMahatmaGandhi.TambeMartinLuther

Kingvaexpressarobertamentadmiracicapalasevaobra.

DesprsdequeelmutualismedeProudhon,donespasalanarcocol.lectivismedeBakunin,Europa

estavacomenantaparirl'anarcosindicalisme.Quemestardarribatambalsestatsunits,onenel

proces de la revoluci industrial es donaria la revolta de Haymarket, Chicago, on els obrers

reclamarienlajornadadevuithoresidesprsd'unaescaladad'aconteixementsdonariallocala

celebracidel'1demaig,diainternacionaldeltreballador.

Lacorrentanarquistaquemesvaimpactaralsestatsunits,vaserl'anarquismeindividualista,creat

perBenjaminR.Tuker,elqualvaintegrarlesteoriesdeHerbertSpenceriProudhon,amblesdels

pensadors anarcosindicalistes nordamericans. A mes de inclourehi les idees de llibertat de

pensamentiamorlliure.Vaserlapersonaqueesvaencarregard'introduirl'obradeBakunin,Max

Stirner iFriederichNietzsche,alsestatsunits.Iaquestconsideravaquelaprecarietatobreraera

conseqncia de quatre monopolis bsics: els diners, els terratinents, les patents i les tasses i

aranzels.

Unsanysmestardiaconseqnciadequatreanarquistesexecutatsperparticiparalarevoltade
Haymarket,apareixEmmaGoldman.JuevaLituanaemigradadejovealsestatsunits,faimportants

aportacionssobreelfeminismedelatantsedcadesalestemtiquesqueaquesttractaria.Amb24

anysestancadaalapres,peranimaralsobrersaanaralavaga,perloqualesvaferfamosala

sevafrase:demaneufeina,sinousladonen,demaneupaisinousdonennilafeinanielpa,agafeu

elpa.KropotkinialtresanarquistesfandeclaracionsafavordeGoldmanquanaquestaestaala

pres.

Mes endavant entre d'altres, es dedicara a formes d'ensenyament llibertaries. Fa declaracions

contundentscontraelserveimilitarobligatorialsestatsunitsicontralaprimeraguerramundialper

imperialista,fentpublicelseupacifisme.Acabarasentespolsadadelsestatsunits.

A Amrica central i Amrica del sud, l'anarquisme s'estava constituint com a la ideologia

predominantdelmovimentobrer,sotalaquals'organitzariacomaforasocialnaixent.Unexemple

envaserlaFORA,quedurantlestresprimeresdcadesdelsegleXXserialasindicalmesgrande

llatinaamrica.

AfinalsdelsegleXIX,PiotrAlexievichKropotkinaportaalafilosofiaanarquistalaconsistncia

ideolgicaquelifaltava.Eltemacentraldelsseusnombrosostreballsvaserl'abolicidelgovernen

favord'unasocietatqueesmantinguesatravesdel'ajudamtuailacooperaci,sensenecessitat

d'institucions estatals. Aquest estat ideal, el comunisme llibertari, seria l'ultim pas d'un proces

revolucionariquepassariaabansperl'anarcocol.lectivisme.DifereixambBakuninenqueelseu

principi bsic es: a cada qual segons les seves necessitats, des de cada qual segons les seves

capacitats.Al1888,vaescriureelqueprobablementvaserelseullibremes importantperel

movimentanarquista:Laconquistadelpa.

Elstreseixosdelseupensamentvarenser:

Laorganitzacidelaproduccimitjanantlacollectivitzacidelsmitjansdeproducci,i

delsbensobtinguts,juntamentambunaracionalitzacidel'economia,ilacreacidela
 comuna autosuficient, la qual suprimiria les diferencies campciutat, crearia una

descentralitzaciindustrialisuprimirialadivisideltreball.

Difereixambl'evolucionismedarwini,donantliunavisimesamplia.Demostraquela

cooperaciil'ajudareciprocasonpractiquescomunsiessencialsenlanaturalesahumana.

Tan sols una tica basada en la llibertat, solidaritat i justcia, pot superar els instints

destructiusquetambformenpartdelanaturalesahumana.Entotcas,lacinciahadeserla

guiadelsfonamentsticsinoelsprincipissobrenaturals.

L'anarquisme clssic acaba amb l'aparici de Errico Malatesta, el qual es posa en moviments

activistesdesdemoltjove,estainflutperlaprimerainternacionalonconeixeraBakunin,delqual

se'n considera deixeble. Contemporani de Kropotkin, les seves teories tenen origen en les del

comunismellibertari,perse'nvadistanciantalllargdelasevavida.Malatestapensaencontrade

Kropotkin,quel'anarquismenoespotbasarenlacincia,sinquehohadeferenlatica.Creuque

l'anarquiaesunidealticisocial,creatalavoluntatlliuredelespersones,seguinunordrenatural,

unaharmoniadelesnecessitatsiinteressosdetots,ambunasolidaritatcompleta.

Peraltrecantotambs'oposaal'anarcosindicalisme,sensenegarlaparticipacid'anarquistesenels

sindicats,creuquehihad'haverorganitzacionsexternesaaquests,jaquecreuqueelssindicats

tenenunatendnciajerarquitzant,ideladefensadelsinteressosparticulars.

Perultim,tambcontemporanidelsanarquistesindividualistes,Malatestaafirmaqueelsocialisme

llibertari no es mes que la voluntat d'impedir que certs individus oprimeixin a la resta negant

rotundamentlafalsadefinicidequeelsocialismellibertariesbaseenaugmentarlaindependncia

individualendetrimentdelosocial.Creuquel'individunopotexistirforadelasocietat,esmesque

existeixgraciesaella.Entenentlasevaexistenciacomelresultatd'incontablesgeneracions,mesla

collaboracisolidariadelsseuscontemporanis.Creuqueelpleindividualismenopotexistir,jaque

totaacciindividualinflueixdirectamentoindirectaenlasocietat.
PerMalatestalasolidaritateslaclaudelanarquisme,nihihaemancipaciindividual,sinhiha

emancipacicollectiva,igualquedeiaBakunin.Aquestaesleinacentraldelevolucidelespcie

humana,queesdiferenciadelarestadanimalsperquesestensiva.Elsanimalspodensersolidaris

dinsdelasevacomunitatpernoambmembresdaltrescomunitats.

AlllargdelsegleXX,shanconegutvariesrevoltesllibertariescomlamexicana,laucranianao

lespanyola.Enaquestaltima,aCatalunyaiArag,esvadonarunadelesexperinciesllibertaries

mesimportantsdetotselstemps,quanesvarenformarmultituddecollectivitatsquemestardes

varensuprimiratravsdelaccidelesautoritatsrepublicanes.

TambafinalsdelsegleXXiprincipisdelXXI,hemviscutexperinciesdecairellibertari,maig

del 68, l'aixecament zapatista(1994), la batalla de Seattle(1999), Bangkok(1999),

Washington(1999), la de Praga(2000) , la de Gnova(2001), de Gotemburg (2001), de

Barcelona(2001), Salzburg(2001) i la famosa manifestaci mundial del 15 de febrer del 2003.

L'expansidelmovimentokupaidelmovimentd'ecopobles.Frumssocialsmundialsiregionals.

Collectiusquereclamenelscarrersdelesciutatscomaespaildic.Elmovimentdelsoftware

lliure,quecreixexponencialment,laweb2.0,ladifusidelconeixementlliure,eldesenvolupament

sostenible, l'energia verda, el comer just, la tecnologia apropiada, la construcci sostenible i

l'agroecologia. L'argentinazo(20012002), amb les seves assembles barrials i les fabriques

recuperades, el conflicte magisterial de Oaxaca, amb les seves assembles populars, les

mobilitzacions estudiantils Chilenes, i les universitries de Paris(2006). Totes aquestes

mobilitzacionsenquel'influenciallibertariahaestatiestapresent.

Manuel Castells, professor universitari espanyol i catedrtic de Sociologia i Urbanisme de la

universitat de Berkley, anomena a tot aquest conjunt d'aconteixements Neoanarquisme. Fent

referenciaaquel'anarquismeesconvertiraenlaideologiacapadelluitarcontraelcapitalisme

globaldurantelsegleXXI.Quanelsocialismeielcomunismecomencen aseranacrnics.Les

novestecnologiesielmovimentsocialglobal,assegurenunfuturalmovimentllibertari.
Com va dir Colin Ward, arquitecta angles i editor de diferents revistes, i diaris anarquistes:

L'anarquianoesunateoriadelautopia,sindel'organitzaci.

PensamentSistmic

En el segle II de la nostra era, el mon Hellnic entrava en dileg amb les grans religions

monoteistes.Apartird'aqucomenaeldebatfera,il'antigafilosofiaesveusubordinadaales

especulacionsreligioses.FinsalsegleXIInoesvareprendrel'interesperlalgica,escomenavaa

treballardenoudesdeuncarctercientfic,quanlapestanegraenvapararl'avan.AlsegleXV,la

concepcifilosofiareligiosamedieval,donapasal'humanismeenqueladignitatdel'homepassaa

serpuntcentral.Elcomerilaproducciguanyenforaambloqualtamblaguanyalaburgesia.

Totplegatajudaaqueafinalsdelrenaixentismeapareguilarevolucicientficaiambellaun

paradigmamecanicistaquenegal'existnciad'entitatsespiritualsiescentraenelmaterialisme.

Elmecanicismeesladoctrinaenlaqualtotarealitatnaturalteunaestructuracomparablealad'una

maquina, de manera que pot explicarse basantse en models de maquines. Com a concepci

filosofiareduccionista,elmecanicismesostquetotarealitathauriad'entendre's,segonselsmodels

proporcionatsperlamecnicaiinterpretadasobrelabasedelesnocionsdematriaimoviment.El

rellotgevaserdurantmoltdetempselprototipdemaquina(alhoralliganteltempsambl'espaique

recorrelabroca)querepresentavaelmodeldelesconcepcionsmecanicistesdesdelseglesXVII

finsamitjansdelsegleXIX.Elmecanicismeesunametforaradical,perquconstitueixnotansols

unamanerad'entendrelafsicadelscossos,lamecnicamoderna,sinunaverdaderafilosofia,esa

dirunaconcepcidelmonenelseuconjunt.AquestarevoluciescomenadaperCopernicque

juntamentambKepleriGalileucentrenlesbasesperquIsaacNewtonafinalsdelsegleXVII,fes

elsdescobrimentsquecanviarienl'historia,culminarienlarevolucicientficaielcollocariencom

undelscientficsmesimportantsdetotselstemps.MoririaenlaprimerameitatdelsegleXVIII:

Nosecomhemveularestadelmon,perenlamevaopini,m'hecomportatcomunnenquejuga
alavoradelmar,iqueesdiverteixbuscantdetanenquanunapedramespolidaiunapetxinames

bonicadelonormal,mentrequeelgranocedelaveritats'esteniadavantmeucompletament

desconegut.Ambaixos'inauguravalabusquedadel'objectivitatiunapocaenquelaconfianaen

laranotindrialmits.

Perelracionalismenoneixsol,delescendresdel'escolsticatambenneixl'empirismequetoti

que es considerava oposada al racionalisme, son complementaries. El primer en formular

explcitamentl'empirismevaserJohnLocke,elqualproposavaqueelcervelld'unneneraunataula

enblancenquelesexperincieshideixarienmarques.

Elcamqueunsseglesmestardtrencariaamblavisiqueescomenavaaimposar,s'anticiparia

modestamentambGeorgeBerkley,alhorainspirattanperNewtoncomperLocke,exposariaqueel

coneixement realesdonaenelmonqueensrevelenelssentitsitansolsaquestsliconfereixen

realitat.Ambaixocomenariaacrearlesbasesd'unavisisubjectivadelmon,Esseestpercipi:

existiresserpercebut.Obriaunespaionlapercepcidel'individujugavaunpapertranscendental,i

d'algunamaneral'objectivitatquedavarelegadaaaquest.DavidHumedesdeunavisiescpticai

profundament influenciat per Berkley, creu que la realitat es un conjunt d'impressions i idees.

L'empirismedeHumeproposacontrarialracionalisme,quelacausalitatesbaseenunaassociaci

d'idees,produdaperunallargaexperinciaenqueelsfetsessuccexenenelmateixordre:"La

naturalesaensindueixajutjarigualqueensindueixarespirariasentir".

Al1770,elfilosofalemany,ImmanuelKant,fariareferenciaalstreballsdeHume,diguenque

l'haviendespertatdelsomnidogmtic.Aquestautorvatenirunagraninfluenciaenl'pocadela

illustraciivacrearlesbasesdelconstructivismeanantmesenlldel'empirismeielracionalisme.

Pel racionalisme, el coneixement podia aconseguirse completament a priori, en canvi per

l'empirisme haviadesotmetre'stotalmental'experincia.PerKantlanostrementconstrueixel

coneixementapartirdelesdadesdel'experinciaigraciesal'ordrequeimposaaaquestesdades
mitjanantelementsapriori,propisdelasevaestructura.Negavatanelracionalismeperexagerarel

paperdel'individu,coml'empirismeperinfravalorarlo.

El constructivisme neix amb Giambattista Vico, contemporani de Kant, el qual s'oposaria al

racionalismeperdesentendre'sdelacreativitat,queperVicoconstitueixlafacultatmesprpiament

humana.D'aquestamanerasegonslasevacelebreafirmaci,Verumetfactumreciprocanturseu

convertuntur:aixies,lorealielfetesconverteixenl'unenl'altreicoincideixen.

AlsegleXIX,elpositivismevaconfigurarlacinciatalicomlaconeixemavuiendia,basadaen

l'observacidelsfets,elaborant modelsformalscapaosdeprediridecontrastarelsfenmens,

establintlleisquesuperinlesexplicacionssobrenaturalsoabstractes.

DurantelsegleXXs'accelerarienelsaconteixements.El1905,l'AnnusMirabilis,elprincipidela

caigudadel'imperimecanicista,AlbertEinsteinpresenta4articlesquecanviaranlacinciaper

sempre:elmovimentbrowni,l'efectefotoelctric,larelativitatespecialil'equivalnciamassa

energia.

MentresEinstentornaval'esperanaperdudaenlaguerraalsfsics,Freudhofeiapelspsiclegs,

Leninpelsrevolucionaris,Fordpelsindustrialsielpensamentsistmiccomenavaatreureelcap.

AlexanderBogdanov,marxistamilitant,abandonatemporalmentlessevesactivitatsrevolucionaries

iesdedicaalacreacidelseutractatfilosfic:Tectologia;Cinciauniversaldel'organitzaci

(19131922),elqualanticiparalgunes

ideesdelaCiberntica.PeraBogdanov

la tectologia es la sistematitzaci

d'experinciesorganitzades.Eselprimer

enferreferenciaalssistemesdinsdelescinciesnaturals:Toteslescosessonorganitzacionals,tot

sistema es pot entendre tan sols a traves del seu carcter organitzacional. Els sistemes per

Bogdanovformenpartdelseuentornis'adaptenaell.Ambaixcreaelbressolperlaholsticaila
 teoriadesistemes,icentrealgunstemesquenoestornaranatractarfinsalcapde50anysambles

matemtiquesdelacomplexitatielsfractals.

EnelmateixmomentsorgeixlapsicologiaGestalt,quefeiadcadesques'encovava,desdeque

Kanthaviaatributalaimaginacicomacondicisubjectiva,elpapertranscendentalaprioridela

percepci.AquestaapareixenmansdeMaxWertheimer,elqualtreballariaenelmovimentaparent

idonariallocalateoriadelfenomenPhi.Aquestateoriaesbasavaenque elcervellpercepun

movimentdavantunestimulcreatperunasuccessid'imatges,esadiremplenaelsforatsque

aquestesdeixeniveiemunmovimentcontinuenllocdelasimpleseried'imatgescongeladesdel

moviment.Unateoriaquedonamoltaimportnciaalapercepcidel'individuenl'entesadela

realitat.

Al 1925, Werner Heisenberg presentaria la teoria de la mecnica quntica matricial:El que

observem no es la naturalesa en si mateixa, sin la naturalesa exposada al nostre mtode

d'observaci.

Claus PerspectivaClssica PerspectivaSistmica

Enfoc VariablessimplesFragmentaci Interaccionsdinmiques
Relacionslineals Global
Patronsrelacionals
Mtode Anlisis Sntesis
Reduccionisme Expansionisme
Unitat Procesemergent
Raonament Causaefecte Propsit,sentit
Determinisme Indeterminista
Regla Objectivitat L'observadorestaimplicatiinfluencia
Observadorindependent
Objectiu Predir Entendre
Identitat Activitat
Control Enfocenl'objectiu Enfocenl'objectiu(Ajustarl'error)
Retroalimentacionegativa Retroalimentacipositiva
Ajustarl'error Canvid'objectius
Diferenciaentreelsparadigmes
El mon mecanicista es posava en dubte des de totes les branques. El pensament sistmic

comenavaaanticiparsedesdediferentscamps.Apareixeriaelpensamentprocessalqueconsidera

quelarealitatsiguifsica,biolgicaopsicologias'emmarcaenelmovimentinoenl'estabilitat.O

siguiquel'existncias'had'entendrecomunprocesinocomaobjectes.(AlfredNorthWhitehead,

1929)

Tambs'adaptavaDarwinquanAlfred.J.Lotka,unbiofsicplantejavaquelaseleccinatural,enla

sevaarrel,esunalluitaentreorganismesperaconseguirl'energiadisponible:elsquesobreviuenson

aquellsqueaconsegueixenl'energiad'unamanerameseficient.Vaferreferenciaaqueelmateix

passavaenlasocietatiquesinos'utilitzavenenergiesrenovablestindremgreusproblemes.Tamb

considerava la totalitat del mon composta per elements bitics i abitics, en interacci com a

sistema,recalcantquetotestavavinculatentresiiquenoespodiaentendreressenseentendreel

sistemaglobal.

Apartird'aqucomenalarectafinalambeltreballcooperatiuentrePrincetonielMassachusets

InstituteofTechnology.

Al1932, WalterBradfordCannon publicalateoriadelaHemostasis,quees convertiraenun

conceptebsicdelaciberntica.CannonhaviatreballatambWeineriRosenbluethalM.I.T..Les

propostes principals de la hemostasis son: (1)Les constants en un sistema obert necessiten

mecanismesqueactunpermantenirlesconstants.(2)Lescondicionsesmantenenconstants,implica

quequalsevoltendnciadecanviesveufrenadaperfactorsqueesresisteixenalcanvi.(3)Elsistema

reguladorquedeterminalahemostasis,consisteixenunnombredemecanismescooperatiusque

actuensimultniamentodemanerasuccessiva.(4)L'hemostasinopassadeformacasual,sinquees

elresultatdel'autogestidel'organisme.

JohnvonNeumann,Princeton,vacrearlesbasesdelesmatemtiquesdelamecnicaqunticaial

1944juntamentambOskarMorgenstern,publiquenlateoriadejocs,queestudial'eleccidela

conductaoptimaquanelscostsielsbeneficisdecadaopcinosonfixesapriori,sinquedepenen
deleseleccionsd'altresindividus.Modelmatemticutilitzatperlaciberntica.

TotaquestmovimentvaresultaramblesconferenciesdeMacy,quedesde194653,varenajuntar

cientficsd'arreuperaparlardeciberntica.GregoryBatesonesundelsnomsmesrepresentatius.

Aquestesconferenciesvarenferquemoltscientficscomencessinatreballarconjuntamentcreant

aixiteoriesmultidisciplinries.

Mentres tant en el mon filosfic, l'existencialisme lluitava contra les tradicions imperants, no

acceptavalabusquedad'unsignificatuniversalqueportavenacapelracionalismeil'empirisme.

I va ser Norbert Weiner qui al 1948 publicaria: Ciberntica o el control y comunicacin en

animales y mquinas. El qual es considera el primer treball explicit sobre ciberntica. Mes

endavantWilliamRossAshbypublicarialaIntroduccialaciberntica(1956).Ashbyhaviacreat

elprimerhomestat,undispositiuelectrnicautoregulatperretroalimentaci.Elseuacostamenta

lacibernticaeramesdesdelaneurologiailapsiquiatria.

SegonsGregoryBatesonafirmavaquelaciberneticaeralamossegadamesgranques'haviadonata

lafruitadelconeixement,enelsultims2000anys.

Lateoriadelainformacinaixiaenelmateixmomentquelacibernticaintimamentrelacionadaa

aquesta. Demostrava que totes les fonts d'informaci son mesurables. I que els canals de

comunicacitenenunaunitatdemesurasimilar.WeaveriElwood,varenserelsquilivarendonar

llocatravesd'unmodeldecomunicaciqueseriaanomenatlamaredetotselsmodels.

Finalmental1950,KarlLudwigvonBertalanffy,publica:lateoriadelssistemesobertsenFsicai

Qumica,iunesborranydelateoriageneraldesistemes.Aquestbileg,haviaestudiatLamarck,

Darwin,HackeliMarxentred'altres.Enunprimermomentesconsideraunateoriatrivialinoser

fins 1954 que l'American Asociation for the Advancement of Science, l'associaci de cincia

generalmesgrandelmon,quepublicalarevistaScience,crearaunasecciexclusivamentpera

l'estudidelssistemes.
 ElsgermansOdumcomenarienaaplicarlateoriageneraldesistemesal'ecologia,ireprendrienla

teoriadeLotkacomacentral.Aaquestanovavisidel'ecologialabatejariencomaecologiaeco

sistmica.

Alhora Kenneth Ewart Boulding, faria el mateix amb l'economia, accentuant que necessitem

entendre el funcionament del sistema global en el que vivim per poder entendre el nostre

comportamenteconmic.

ComdiriaThomasKhun,estavacomenantuncanvideparadigma,elprogresdelacinciaesde

carcter revolucionari, no avana per una simple acumulaci de coneixements, sin que les

revolucions cientfiques son moments de desenvolupament no acumulatiu en el que un vell

paradigmaessubstitutperunaltrequeesincompatibleambelprimer.

IalsanyssetantaGeoffreyChew,presentarialaTeoriaBootstrap,elqualpermetalnouparadigma

delacomplexitatanarmesenlldel'equacifonamentaldeHeisenberg,ipertanseguirentranten

unarealitatnocartesiana,sensebases fixes,ontansolses podenteoritzaraproximacions ala

realitatinodescripcionsd'aquestacompensavaelvellparadigma.

EnfocClssic EnfocSistmic
Reduccionisme Totes les coses poden fragmentarse i reduirse als seus Expansionisme Tot fenomen es part d'un fenomen mes gran. El
elements. funcionament d'un sistema depn de com es
relacionaambeltotalmesgranqueelconteidel
qualformapart.

Pensament Descomposar el tot , tan com siga possible, en parts mes Pensament Elfenomenqueespretnexplicaresveucomapart
simples,independentsiindivisibles,quepuguinsolucionarse d'unsistemamajor,iesexplicatentermesdelrolque
Analtic oexplicarseambmesfacilitat.Llavorsaquestessolucions
sinttic actuaenaquestsistema.
parcialss'integrenenunaexplicacideltot,queconstitueix
lasumaresultantdelesexplicacionsdelesparts.

Mecanicisme Esbaseenlarelacicausaefecte.Unfenomeneslacausa Teleologia Explicaelcomportamentperallqueprodueixoper

d'un altre fenomen(el seu efecte). Com que la causa es allqueeselseupropsitproduir.
suficient per causar l'efecte, tan sols es tindr en compte
aquestaperexplicarlo.
EmergentSistmic:Eltotalesdiferentdecadauna
de les parts. El sistema presenta caracterstiques
prpiesquepodenestarabsentsdelessevesparts
constitutives

Diferenciesconceptualsentremecanicismeipensamentsistemic
Finalmentarribaelboomdelpensamentsistmic,comencenaaparixerdivulgadorsdeteories

sistmiques arreu. James Lovelock i Lynn Margulis amb la teoria Gaia, Humberto Maturana i

FranciscoVarelaamblaAutopoiesis,FritjofCapraambLatramadelavida,elpremiNobelde

qumicaIliyaPrigogineoelconstructivismeradicaldesdePiagetfinsaVonGlasersfeld.Finsitot

elsltimsanyss'estaposantdemodaambpellculesdel'estildeItuquesaps....

PeterSengedelMIT,hasigutund'aquestsdivulgadors.Undelsseusllibresmesconegutsesla

quintadisciplina,alqualfaigreferenciaperferunaaproximacialquerepresentalabaixadadel

paradigmasistmicdesdelesalturesacadmiquesfinsalapracticitatdelcarrer:

1. Elsproblemesd'avuiderivendelessolucionsd'ahir:Sovintresolemelsnostresproblemes

desplaantlosaaltresllocsdelsistema.Ambloqualreemergeixen.

2. En quan mes pressionem, mes pressiona el sistema: El fenomen de la retroalimentaci

compensadora,resultaenquequanmestreballemmesfeinahiha.Valoremelfetdeposar

granesforenlasuperacid'obstaclessenseadonarnosdequeestemcreantmesobstacles.

3. Laconductamilloraabansd'empitjorar:Unproblemasistmicesdifcildereconixeride

resoldre,inormalmentesmessenzillaplicarunasolucirapidaperferquetotsemblimes

bonicacurtpla,perels resultatsdelaretroalimentacicompensadora,arribaranala

llarga.

4. Elcamsenzillensportaalmateixlloc:Latendnciaaaplicarrepetidamentlamateixa

soluci a un problema, que no deixa d'agreujarse, es un bon exemple de pensament

sistemtic.

5. Elremeiespitjorquelamalaltia:Lasolucimessenzillanoeslameseficient,sinlames

addictiva.Lesconseqnciesdel'aplicacidesolucionsasistmiques,esqueaquestescada

vegadasonmesnecessries.
 6. Elmesrpideselmeslent:Lesimplicacionsdelaperspectivasistmicanoportenala

inacci sin a una nova manera de resoldre els problemes que ens implica mes

personalment.

7. Lacausail'efectenoestanproperseneltempsil'espai:Esimportantperalaresoluci

sistmicadeproblemesdefinirquinessonlescausesquehanoriginatelsefectes.Pertant

serbsictenirencomptequeaquestsnotenenperquestarprximseneltempsil'espai.

8. Elscanvispetitspodenproduirgransresultats,perelspuntspalanca,sovintsonelsmenys

obvis:Enllocdededicarungranesforenresoldreunproblema,sermesresolutiuobservar

quineselpuntonespotferpalanca,iunapetitaaccienaquestllocpotserdefinitiva.

9. Espodenaconseguirduesmetesaparentmentcontradictries:Elsdilemesmescomplicats

deixendeserdilemes,quanesveuendesdelaperspectivasistmica.Sonproductesd'un

pensamentperimatgesinstantniesinoperprocessos.

10. Dividirunelefantperlameitatnogeneradoselefantspetits:Elcarcterdelsistemesdepn

delatotalitat.Iavegadesbusquemlaresolucid'unproblemaenunfragmentquanelpunt

palancaestrobaenunaltrepartdelsistema.

11. Laculpanoexisteix:Elpensamentsistmicmostraquenohiharesexternal'organitzaci,

lescausesdelsproblemesformenpartd'unsistema.Pertantlasoluciestrobaenlarelacio

ambl'enemic.

L'aplicacidelaperspectivasistmicaalesnostresvides,probablementensaportariacanvismes

impactantsqueles11lleisdePeterSenge.Veurelavidacomuntot,fixarnosconstantmentenles

relacions entre subjectes, tenir en compte la retroalimentaci com a base constructiva del

paradigma,buscarelspatronsdecanvienllocdelesimatgesesttiques.

Compodriencanviarlesnostresvidessiensadonssimdequesomcreadorsderealitats!
LesAlzinesreferents:

AquestdiagramaillustradeformagrficalasituacienlaqueestrobalalzinadelMasFranch,en
relaciambelseuboscmsproper,tandetendnciesideolgiquescomanivelldeprojectesafins.
 Lallavor

MasFranchneixentempsdifcilsiacausad'aquestescircumstancies.Avuiendialesparauleshan

perdut el seu sentit original. Ser un somiador implica no ser pragmtic. El pragmatisme es

mantindreelestatusquoiassolirelsobjectiusquenoenshemmarcatnosaltres.Laintellignciaes

mesurasegonslacapacitatd'adaptaciaunsistemaquenohemtriat.Laresponsabilitatesbaseen

seguirprudentmentunesnormesquenopodemcanviar.Elrespectevalligatalapassivitatiala

hipocresia.Lasolidaritatespaternalista.Lallibertatesdirectamentproporcionalalacapacitatde

consum.Iladignitatesunconceptequehadeixatdesertil.

Enalgunmomentesvapararlahistoria,ipotservaserjustdesprsdelaperhistoria.Onesva

crearunasocietatfragmentada,dualistaipatriarcal.Semblaqueelsltimsseglesl'evolucihumana

esbasiencanviarpermantenirhototigual.Esvarencrearreligionsmonoteistesperanarencontra

dels poderssectaris,esvarenformarelsestatspereliminarelsimperis,esvarenaccentuarles

culturesperanarencontradelaignorncia,esvainventarlaindustriapereliminarl'explotaci,es

vadestituirl'aristocrciapercrearigualtat,esvareneliminarlesreligionsinquisidoresperdonarpas

alacinciaiesvalluitarenmilersdeguerresperdestruirlaviolncia.

Avuiendiaenstrobemambunaculturaestancaquenoensdeixaaprendre,unatecnologiaincreble

queensallaiensoprimeix,unacinciacomplexaifuturistaqueensnegaqualsevolaltrerealitat,

unestatdemocrticquenoensdeixatriariunrelativismematerialistaqueensnegatotaesperanai

objectiu.Semblaquelasituacisiguilamateixa,percanviantlielsnomsifentmeseficientsles

tcniques.

Amesenaquestavisitanesperanadoraihemd'afegirelpresent.Milionsdepersonesobligadesa

emigrarperproblemes econmicsoecolgics,guerresperrecursos,torturajustificada,racisme

institucional,violnciaestructural.Lapoblacidelsurviusenseesperana,ilapoblacidelnord
viusenseobjectiuiambsentimentdeculpabilitat.Tothomviuambrabia,itothomtemotiusper

sentirla perqu esta visquen una situaci d'injustcia. I tots plegats vivim un canvi climtic

imminent a causa del nostre sistema econmic, que alhora no ens permet parar a pensar que

podremferperevitarlo.

Esnecessitaunreplantejamentgeneraldelasituaci.Perelsantecedentsquetenimtampocsembla

quehaginestatmolteficients.Lesrevolucionsarmades,eldissenyprevid'unsistemaeconmic,la

creacidecomunitatsautnomesiallades,lalluitapolticadinsdelpropisistema,elsmoviments

juvenils multitudinaris. Sembla que cadascuna d'aquestes ha tingut el seu afecte per no han

aconseguitelsseusobjectiusessencials.

Peranosaltrestotesaquesteslluitestenenunfactorcom,queesbasenenelcanvidelasocietati

no de la persona. El nostre somni es base en el canvi personal, sense referirnos amb aixo a

eliminarlesaccions,sintotelcontrari.

Elparadigmaactualesdogmtic,notecabudaperresmes.Elquepodremconsiderarunsistema

tancat,elqualestaperdestinatadesaparixer.Tansolselssistemesobertsiflexiblesperdurenenel

temps,sonperennes.

Consideremlavidacomaunmosaicderealitats.Nopretenemnientendrenicontrolarlarealitat

fractalqueensenvolta.Creiemquelesnostresintencionsiactitudscomapersones,creenlarealitat

enlaquevivim.Peraquestarealitathegemnicaensfasentiralienatsdelespersonesqueens

envoltenaixicomdelanaturalesadelaqueformempart.Ienscomportemdeformaviolenta,iamb

desconfianacapal'exterioricapal'interiordenosaltresmateixes.Totplegatfaquelagentes

focalitzienunapetitapartd'aquestmosaic,ipertantestaaconseguintquemoltesrealitatsdeixinde

serunaopcidevida

El Mas Franch, quan sigui gran, vol convertirse en un espai alliberat i autogestionat. On es

redefineixinlesparaulesiesrespectinlespersonesilessevesrealitats.Unlloconnoesjutgi,ies
permetiacadascactuarambtotalllibertat.

Hihaunnombrecreixentdepersonesquepretenencanviarlessevesvides,pernosabenperon

comenariesfadifcilplantejarseuncanviradicaliintegralsensetenirunmnimderecolzament.

Alhorahihaunaltresectordelasocietatquetambvoldriasergeneradordecanvispernote

recursosperaconseguirho.AixoesprecisamentelquevolserelMasFranch,uncentreonles

personesambunainquietudconcretaperalatransformaci,trobinleseinesnecessariesperun

canviinterioriexteriordelessevesvides.Onpuguintrobarmaneresdeperdrelapor,desermes

autnomsiaixoelsapoderiperpoderafrontaraquestsistemaambcohernciaiconsistncia.

Endefinitiva,unaportaentrelasocietatcapitalistaielsomnillibertariquealgundiacrearementre

totes.

NattanichaKongsathitporn,14anysThailandia

Lesarrels
LesarrelsdelMasFranchsonlapartqueensmantntimamentlligatsalaterradelaqueformem

part,lesqueensrecordenquevenimd'unagla,d'unapetitallavorquevagerminarperserun

projectesocial.Alhorasonlapart,quetotisertangrancomlacopa,noespotveureasimplevista.
Endefinitivasonlapartmental,lapartorganitzativa,sonl'assembleageneralielsprincipispels

queesregeix.

Qualsevolesserviunecessitaunacohernciaquelipermetiactuarcomauntot.Eslaquecoordina

les accions d'aquest esser i els hi dona un sentit. Pel Mas Franch aquesta coherncia es pot

sintetitzaren7principisbsics:

Ladignitat,elprincipiquerelacionemdirectamental'essnciad'aquestprojectesenseambaixo

treureliimportnciaalaresta:

L'sserhumposseeixdignitatpersmateix,ninglidona,latedesdelmateixmomentdelaseva

concepci,ninglipottreuresotacapconcepte.

Ladignitatesbaseenelreconeixementdelapersonacomaesserdignederespecte.D'aquesta

maneralapersonadignesesentlliureicapadedesenvoluparqualsevoltreball.Aquestapersona

demostralasevadignitatperlasevacapacitatdeservirtusenelsseusactes.Ladignitatesel

resultatdelbonequilibriemocional.Alhora,unapersonadignepotsentirseorgullosadeles

consciencisdelsseusactesidelsquis'hanvistafectatsperells.

Es el valor intrnsec i suprem que te cada esser hum, independentment de la seva situaci

econmica,socialicultural,aixcomdelessevescreencesomaneresdepensar.
PelMasFranchladignitateselqueenspermetcomagrupsentirnoslliures,iambsuficientauto

confianaperapoderdesenvoluparunprojectecomaquestdeformaautnomaisensesentirnos

dependentsdelasocietat.Elqueensfaanarcadadiaambelcapbenalt,ielqueenspermetdormir

profundament.

Els altres 6 principis estan relacionats a conceptes que permeten acci. D'aquesta manera els

principissonelsqueensregeixen,sonl'essnciadecadaarrel,peresl'arrelensiamblaque

treballemaldiaadia,laqueenspermetfixarnosenelprximpasdeformacoherent,rapidai

efectiva.Lesdefinicionsdelsprincipissonprpies.
 Consenshoritzontalitat

Respecte:relacionarseamblarestad'ssersviuscomasubjectesinocomaobjectes.

El consens pel Mas Franch es l'eina bsica de funcionament, ja que es la que

ens permet coordinar-nos, la que ens marca unes pautes alhora de prendre

decisions sobre la gesti del projecte.

Entenem que el consens es la forma mes antiga de prendre decisions, la

manera mes natural i espontania. Un grup de persones es reuneixen, i a

traves del respecte i l'empatia, arriben a un punt en com. Incls atorguen

l'autoritat de moderaci de la presa de decisions, a la persona, que per

consens, es creu que es la mes habilitada per la tasca. Alhora entenem que el

consens no es part del ventall d'opcions de la democrcia participativa, com

normalment s'entn. El consens no es unanimitat, es quelcom essencialment

diferent a la democrcia participativa.

D'entrada no es necessari que totes les persones estiguin d'acord, un membre

del collectiu pot optar per simplement no participar en la presa de decisions,

sense que d'aquesta manera estigui bloquejant el funcionament general del

grup. Tampoc es tracta de intentar convncer a la resta de que la teva

proposta es la millor, la naturalesa del consens es essencialment cooperativa i

solidaria. L'objectiu de les persones del collectiu, es arribar a una decisi que

tots creiem que es la millor pel grup.

Creiem que una persona pot crear espontniament una idea per ressonncia,

ja sigui perqu explcitament s'ha expressat quelcom que ha mogut aquesta

persona o perqu implcitament el context del debat ha portat a la creaci

espontania d'una idea dins de qualsevol. Per tant entenem que realment les

idees no pertanyen a ning sin a tots. Llavors quan expressem alg, passa
directament a ser treballat de forma grupal i criticat, incls per la persona

que l'ha expressada.

El respecte seria el valor central del consens, ja que es el que et permet tenir

l'actitud necessria per poder portar la tasca a terme. Sense respecte es

bsicament impossible que hi hagi consens, lo qual tamb diferencia el

consens de la democrcia representativa.

El consens que estem utilitzant esta bastant estructurat, per la nostra

intenci es la de desestructurar-lo a mesura que n'interioritzem els valors

essencials. Tenim rols i dinmiques que ens permeten fer del consens una

eina menys feixuga d'utilitzar, esperant que a la llarga, a mes de coherent amb

el nostre collectiu, sigui eficient. I Potser el mes representatiu del consens al

Mas franch seria el full de ruta, el qual ens marca tots els possibles trajectes

que pot prendre una idea/proposta per convertir-se en un consens de grup. A

l'esquema, nombre tan els grups de treball com l'assamblea general, els quals

son part de l'organitzacio interna del col.lectiu (veure capitol 6):

En quins casos es presenta una proposta:

Quan apareix una idea clara i ben desenvolupada que pot ser important

per a la missi del grup.

Quan hi ha una discussi interminable dins del grup i no hi ha manera

de passar a lacci.

Quan es vegi la necessitat de canviar les poltiques o procediments

existents en el grup.

Quan aix ho requereixin les normes existents en el grup (ex. Sollicituds

dingrs a la coope, despeses que excedeixin una certa quantitat,

infraestructures importants)

Quan es volgu demanar lexcepci dalguna norma existent

Presa de decisions informal, rpida i espontnia:

Idees simples

Modificacions secundaries a decisions anteriors

Profunditzar en una experincia anterior que hagi tingut xit

Presa de decisions formal, treballada, seguin tot el procediment

consensuat:

Idees completament noves

Canvis en lorientaci o en els valors bsics

Qestiones complexes

Qestions controvertides

Qestions que afecten a molta gent del grup

 Inclusiu

Obertura:Notenirperjudicisoexpectativescapalespersonesol'entorn.

AquestaarreleslaquefaalMasFranchparticular.Pernosaltres

la inclusi no es base tan sols en el fet d'estar oberts a les

diferencies de cada persona i respectarles, sin en atraure a

personesdetotsels mbitssocialsiculturals,osimesno,no

tancarloslaporta.

ElMasFranchesunprojectequeteunesarrelsprofundesiben

definides, per que pretn escapar de tota classificaci, per lo

qualdificultaalespersoneselfetdejutjarsensefonaments.

Creiem que per lo general si un grup o projecte es defineix

polticament d'una forma molt contundent, esta criticant

severamentlagentquenocomparteixlasevacoherncia,encara

quesiguideformaimplcita,loqualrepercuteixambunjudici

defensiu d'aquestes persones cap al grup o projecte. Al final

aquestgrupoprojecteacabaatraienttansolsalespersonesafins

alasevacoherncia.

ElMasFranchpretnescapard'aquestalgica,icrearunespaion

totapersonaessentiacollida,sempreiquandemostriunrespecte

capalgrupialprojecte.

Lanostraintenciesladecrearaquestespaiperdonarllocal

dilegentrepersones,ambunaescoltaactiva.Qualsevolpersona,

sigui quin sigui el seu context pot aportar informaci i

coneixementsvaluosospelMasFranchiperlarestadepersonesques'hitrobinenaquellmomenti

esperemqueelMasFranchpoguiaportardelamateixamaneraconeixementsiinformacivaluosa

peraqualsevolpersona.

Creiemquelescultures,lesreligions,lesllengesiinclslescreencesevolucionenisoncanviants.

Sonlesinstitucions quilesdefineix,les limiten,lesclassifiquenipertantescreenfronteresi

conflictes.PretenemquenohihagicaptipusdefronteradinsdelMasFranchipertanquesiguiun

llocdemestissatge,decanviid'evolucidelespersonesielqueaquestesvulguincompartir.

PeranosaltreslarevolucidelMasFranchnoestrobaalafaana,sinqueestrobaentotselsseus

actes,ielsdelespersonesqueenformenpart.Lamaneradecuinar,decultivarl'hort,deconversar,

demirar,denetejar,decompartirconeixements,derelacionarnos,sonelspuntsenelsquevolem

posarl'energiadelcanvi.

Endefinitiva,elMasFranchestagenerantivolmillorarenelfuturungranventalldecursosi

espaisdetrobadaendiferentstemtiquesperanoconvertirnosenunprojecteemmarcatdinsd'un

grupsocial.Ipertantensimplicaunarecercaicreacidecontactesmoltampliaperapoderassolir

elfetdequeelMasFranchsiguiunprojecteinclusiupotenciantladiversitaticreantenllaosentre

personesd'mbitstotalmentdiferents.
 Sustentable

Responsabilitat:Somel100%responsablesdelesnostresaccionsidelessevesconseqncies.

Amb aquesta arrel, tenim una tendncia molt clara, la de la simplicitat i el decreixement.

Consideremquelasostenibilitatpottenirdosbesants,unamesmaterial,iunaaltremesholstica.

Enlavisimesmaterialdelasostenibilitat,consideremqueelmercattalicomesregulailaseva

faltadedemocrciasonelproblemaprincipal,jaquelesconseqnciesdel'intercanvidebensson:

canviclimtic,guerra,explotaciinfantiliadulta,esclavitud,tortura,desplaamentsdepoblaci,

desertitzaci, contaminaci d'aqfers, desigualtats socials, pobresa, marginaci, estres, extinci

drsticad'espciesanimalsivegetals,creacidemalaltiesdegenerativespermetallspesantsialtres

contaminacionsdelnostrepropiorganismeacausadel'alimentaciipodriaescriureunparellde

paginesmesambunesconseqnciesalesqueensoposemipretenemserpartdelasoluci,que

crea un referent sostenible a l'intercanvi de bens. Per tant el nostre objectiu concret es

l'autosuficincia.Laqualensplantegemdelasegentmanera:

Reduirlesnostresnecessitatstancomsigapossible.

Nosaltresensproposemproduirel60%delesnostresnecessitats,atravesdel'horta,cereals,

fruita,carn,ousialgunsproductessecundaristalscompa,melmelades,conserves...
 Aconseguirun30%,enlesxarxesdeproductorsconsumidorslocals.Totelqueesnecessari,

perperfaltadecondicionsesimpossibledeproduirenlaprpiafinca.

Iel10%quefalta,considerantqueserienproductesdeluxe,perelsqualsesmesurariala

sevademanda,talscomcaf,te,xocolata...Obtenirlosatravesdelesxarxesdecomerjust

ambaltresprojectesecosocials.

Laproducciprpia,mesl'intercanviambaltresproductorslocals,iambaltresproductorsllunyans

querespectinelsmateixoscriteris,eselqueenspotportaral'autosuficinciad'unmercatenelque

novolemparticipar.

PeraltrebandaelMasFranchcomparteixl'objectiudelavisimesholsticadelasostenibilitat,el

canvipersonalperalatransformacidel'essnciad'aquestasocietat.
 Autogesti

Consciencia:Observaciconstantdelnostreentorncultural,socialinatural.

El Mas Franch esta gestionat de forma directa per part dels seus integrants, sense cap tipus

d'ingernciaexternaodejerarquia.Alhorapretenemserunaorganitzaciautofinanada.

Creiemenlasobiraniadel'individu,pertantnoenspodemsaltarl'opinidecapdelespersones

implicadesenaquestprojecte,nohihajerarquiavalida,niperexperincia,niperdinersaportats,ni

sotacapconcepte.

L'assembleaesl'rgansupremdelprojecte,elqualrepresentalasumadetotselsindividus.Dela

mateixamaneraaquestaassembleapotcanviarelsseusparticipantspermltiplesraons,comla

incorporacidenousmembres,lasortidaoabsnciatemporald'algunmembre,etc.Esunprojecte

inclusiuiperlotantesprobablequeelsseusmembrescanvinsovintalllargdeltemps.

AquestaestructuralidonaunacertaorganicitatalMas Franch,jaquealsercadascunadeles

personesdecisivaenlapresadedecisions,l'arribadad'unnoumembreimplicalaincorporacid'una

novavisiqueafectaelglobal.

Representaciosimbolicadel'autogestioalMas
Franch
L'autogestiesunconceptedelpensamentllibertari,queesbaseenl'antiautoritarisme.D'aquesta

manerateunarelacidirectaamblesrelacionsdepoder.ComaMasFranch,noacceptemles

estructuresjerrquiquescomapartdelanaturalesahumana,icreiemquenegalallibertatdetotsels

individus,inclsdelqueestaenlapartsuperiordelapirmide.

Definimpoder,comalacapacitatdeferolapossessid'unconeixementquelarestanotenentan

elaborat.Pertantaquestesmanifestaenelmomentenqueaquestafacultatesnecessriadinsdel

grup,ambloquallapersonaadquireixunvalortemporal,quelarestanotenen.Aixorepresentaque

lesnostresrelacionsdepodersonrotatives,iqueesl'assemblea,perlotanttotselsmembresdel

MasFranch,quiatorgaaquestpoder.

Actuantd'aquestamaneraelpodernoesquelcomacercarperalpropibenefici,sinunaoportunitat

perferqueelgrupavanciievolucionicapaladireccidesitjada.

Perultim,novolemdesenvoluparl'autogestitansolsenelcollectiuMasFranch,sinentotesles

sevesactivitats,enlacuina,enelscursos,enl'educaci,etc.Aixorepresentaquelespersonesque

passenpelMasFranchaferalgunaactivitat,tindranplenacapacitatdedecisisobrelesseves

activitats,elshoraris,lestemtiquesilamaneradedurlesaterme.
 Nofer

Humilitat:Adonarnosdelaunitatdetoteslescoses.

Elnofer,apareixperprimeravegadaalahistoriaenelTaoteking,tericamentescritperLaoTse.

EselprincipibsicdelTao,actuarsenseactuarweiwuwei,elquevindriadiractuarsegonsala

naturalesaoriginaldelescoses,sensesaltarse'nmailesnormes.Pertanthoentenemcomquela

majoria de les estructures creades pels humans, lleis, estats, sistemes educatius, etc, son una

corrupcidelaprpianaturalesahumana.

"Unpass'administraperlarectitud,

unaguerraescondueixambestratgia,

perelmonesguanyaatravesdelnoactuar.

Comsqueaixoesaixi?

Perlosegent:

Amesuraqueaugmentenleslleislimitantl'accidelespersones,

aquestesempobreixen.

Commesbenestanteselpoble,

mespertorbacionssofreixl'estat.

Commesartesanscreatiushiha,

mesobjectesextravagantsapareixen.

Commeslleisidecretsespromulguen,

meslladreshiha.

Peraixol'homejustdeclara:

Noactuo

ielpobleestransformapersimateix.
Estimolaquietud,

ielpobleadoptaral'ordre.

Noingereixo,

ielpobleaconsegueixelsseuspropisxits.

Noalimentodesitjos,

ielpobleescomportarahonestament.

(Cap.LVII)

Aquest fragment esta agafat de la explicaci de Lao Tse sobre un governant passiu, i no

intervencionista. Lo qual entenem que te parallelismes importants amb el pensament llibertari

modern,sobretotamblapartdel'autogesticiutadana.Detotesmaneres,elnoferarribaalMas

FranchatravesdeMasanobuFukuokaenelqualaprofundirenlabrancadeldecreixement.

Finalment,aquestesunconceptequeenssuggereixelnocontrolarelquepassaal MasFranch,

deixarquesigui,elquepernaturalesa,tetendnciaaser.Noentenemaquestcomunconcepte

passiu,sincomaunconceptequesuggereixquenoposemlanostraenergiaenaccionsquevan

encontradelanostranaturalesa,perpodemactuarafavordelanostranaturalesa,idelanaturalesa

detoteslescoses.
 Creacidexarxes

Solidaritat:Utilitzarlacreativitatperatrobarformesdecooperacidavantlesnecessitats.

1.XarxaSinrgicadeducacienlacciperescoles:

AssociaciBarrinar,capalaSostenibilitat(Barcelona;Entitatdestudiidivulgacidetemesal

voltant de la sostenibilitat i en relaci amb la Ctedra UNESCO de la UPC en sostenibilitat)

Collaboraciambelsprogrameseducatius.

Grup de Permacultura urbana de Barcelona (collectiu que treballa la Permacultura en entorns

urbansiambprojecteseducatiusalesescoles)Collaboraciambelsprogrameseducatius.

AgrupacidecasesdecolniesdelaGarrotxa;(Grupdemocrticquecomprnlamajoriadeles

casesdecolniesdelaGarrotxailnicaagrupacisobreellleuredecairecomarcaldeCatalunya)

Gesticonjuntadenecessitatscomunes.

CentredeSostenibilitatTerritorial(ValldenBas,Garrotxa;Consorcientreempresa,universitati

moviments socials que treballa per a una nova cultura del territori) Collaboraci amb els

programeseducatiusicreacideprogramesconjunts.

CooperativaArriantdeducacienellleure(Garrotxa)Creacideprogramesconjunts.

FundaciperlaPau(Barcelona).Creaciduncrditdesntesisconjuntament(Enelaboraci).
2.Estructuraperalacreaciiexecucideprojectescooperatius:
ProjectedimplementacidenergiesrenovablesalescomunitatsdedesplaatsdelCacarica,Co.

GCCT:GrupdecooperacicampusTerrassa(10anysdexperinciaenlacreacideprojectes

decooperacibasatsenlatecnologiaapropiada).Participacinivells1,2i3.

CulActiu x Colmbia: Grup de treball en relaci amb el conflicte Colombi. Participaci

nivells1i2.

AssociaciBarrinar,capalaSostenibilitat(Barcelona;Entitatdestudiidivulgacidetemes

alvoltantdelasostenibilitatienrelaciamblaCtedraUNESCOdelaUPCensostenibilitat)

Participacinivells1,2i3.

Cavida:Comunidaddeautodeterminacin,vidaydignidad(AssociacideretornatsdelChoc,

Colmbia).Participacinivells2i3.

CentredecooperacidelAjuntamentdolot:Participacinivell1.

MasFranch.Participacinivells1i2.
3.Creacidespaisdetrobadaperamovimentssocials.

GreenPeaceEspanya:Organitzaciecologistadabastinternacional.Espaiperalatrobadadels

jovesdelestatespanyol.

Pbi (Peace Brigades International): Organitzaci internacional autogestionada i horitzontal

basada en lacompanyament internacional a gent amenaada , amb ms de 20 anys de

recorregut,iactualmentamb5projectesenactiu.TrobadadelcomitinternacionaldePBI(face

toface),idalgundelsprojectesautnoms(ProjecteNepal).

Followthewomen(associaciperalavisibilitzacidelpaperdeladonaenelsconflictes

armats,especialmentalprximorient,queorganitzamarxesmultitudinriesnomsdedonesen

bicicletaperaacostarlavisifemeninadelspasosenconflicteielsquenohosn).Facilitaci

delespaiperaltreballdelassociaci.

FORCA (escola de formaci dEscoltes Catalans). Facilitaci de lespai per a formacions

especfiques.

Selba:Associaciperladivulgaciilaformaciencomunitatsautogestionades.Facilitacide

lespaiperaltreballespecfic.

Xarxadecomunitatsruralsibrica(treballhumanista).Xarxaobertaaqualsevoliniciativarural

decairecomunitari.(Enelaboraci).Infraestructuraperalatrobada2009.
 4.Xarxacomarcaldetransformacisocialiecolgica:

Ecollavors:Bancdellavorsperalabiodiversitatcultivadadespciesautctonesitradicionals.

Participacicomamembreactiudecollavors

SalvemlesValls:associaciperalaconservacidelpatrimoninaturaldelaGarrotxa.Participaci

comamembreactiuenlescampanyes.

CST: Centre de Sostenibilitat Territorial (Vall den Bas, Garrotxa; Consorci entre empresa,

universitatimovimentssocialsquetreballaperaunanovaculturadelterritori)Participacicoma

membreactiudelesiniciativesqueduenaterme.

CanJord:Centreperalarecuperacidefruitersihortalissesautctonsitradicionals(formapart

delParcNaturaldelaGarrotxa).Projecteconjuntdeplantacidevarietatsdefruiterstradicionals

CooperativadeconsumidorsdelaGarrotxa. Enelaboraciperalaparticipacicomamembre

actiu
5.Xarxaperaleducacidadultsenmbitsdepermacultura,bioconstruccii
tecnologiesapropiades:

Xarxa internacional destudis sobre agricultura natural( Masanobu Fukuoka): Xarxa en

creaciperalexportacidelestcniquescreadespelJapons,MasanobuFukuokaaaltres

climes,arreudelmn. Participacicomamembreactiuicreacidespaidetrobadapel

2008.

Cmbium: Associaci per a la divulgaci de ltica i els coneixements en Permacultura.

Collaboraciambprojectescomuns

Nodoespiral:AcadmiadePermaculturabasadaalesillesCanriesiaNavarra.Collaboraci

ambprojectescomuns

Montsant:AcadmiadePermaculturabasadaaTarragona.Collaboraciambprojectescomuns

Les encantades: Associaci creada per Emilia Hazelipen la experimentaci i divulgaci de

lagriculturasinrgica.Relaciestretaenlexperimentaciilacreacidexarxaenlmbitde

lagriculturanatural.

EscolaagrriadeManresa:Escolagovernamentalespecialitzadaenlagriculturaecolgicailes

energiesrenovables.Collaboraciambprojectescomuns
 6.Treballsocialperainfantsijovesensituaciderisc:

CentreTutelatdeCanCostica(centredacollidaperanoiesdentre13i17anysdepenentdel

governdAlemanya).Creacidunambientacollidoriamistsperalesnoiesnouvingudes.

EsboArt:centreenlarecercadeeltreballsocialiemocionalatravsdelart.Creacidun

programaeducatiuiformatiuconjunt.

CRAE(CentreResidencialdActuaciEducativa)delacomarcadelaGarrotxa.Creacide

sinrgiesendiferentsmbitsdetreballsobrelexclusisocial.

Laboractori.GrupdeteatredepenentdelaRegidoriadeCulturadelAjuntamentdOlot,de

treballambteatredintervencisocial.Dissenyiexecuciduncursdeteatreperajovespera

lacreacidunaobrapropostadedebatsocial.

7.Collaboracionsambprojectessimilarsalnostre,enlesqueestemtreballant:

CalCases(Bages);Cooperativadhabitatges.

LaPlana(Bages);Projecteassistencialidetransformacisocial.

CanBosch(AltEmpord);ProjectedePermacultura.
 Eltronc

EltronceselcordelMasfranch,eslapartemocionald'aquestprojecte,ialhoraelqueconnectales

arrels(ment)amblesbranques(accions).Eselcentredelprojecte,d'onperuncantoensorgeixen

lesidees,ilesorganitzem,lesestructuremillavorslestornemapassarpeltroncperconvertirlesen

accions,quelespodremgestionar,imodelaralnostregust.Eselpuntcentralonlesaccionsiles

idees tenen sentit. Com podria tenir sentit una acci sola o una idea sola, o incls una acci

relacionada a una idea sense que hi intervingui el cor, l'amor que els hi dona sentit, que ens

garanteixquenoanemencontradelanostraprpianaturalesa.Eselradarqueensmantatentsano

desviarnosdelcam.Nilesbranquesnilesarrelstenenaquestacapacitat.

En definitiva el tronc som nosaltres, es el Mas, es la gent que collabora amb nosaltres, les

organitzacionsamblesquetreballem,lesnostresfamlies.

Elcoreselprimerensentir,eselqueintueix,eselregnedelapassiisobretotdel'amor.Esel

motiupelquesomaqu,ielqueensdonal'energianecessriaperseguirendavant.Alcornoel

podemorganitzar,noelpodemestructurar,elcores.ElcordelMasFrancheslarelaciasimtrica,

heterognica,flexibleicanviantdelscorsdetoteslespersonesdelcollectiumestotalarestaquede

formadirectaoindirectas'hihanrelacionatos'hirelacionen.

Sobreeltronc,nopucteoritzar,nohopucracionalitzaritransmetrehoaladistanciaenformade

paraulesescritesoorals.Noeselmateixconixerelcamquecaminarlo.Eltronceselquevivim,

escuinarperaseixantanens,fregarlavabos,netejarterres,ferdemonitors,serviralturismerural,

organitzarcursos,crearcontactes,ferunacervesa,treballaral'hort,parlarentrenosaltres,parlar

ambelsbancsiambelsinspectors,gestionarescoles,feractivisme,canviarpersonalment,cuidar

alsaltres,equivocarse,construir,jugar,cridar,plorar,somriure,estimar,tenirrabia....aquestaesla

partmeshumana,impossiblededescriureambparaules,eselquesomidelamaneraquecanviem.

Esalhoraelquehemestatienelqueensvolemconvertir.Escadascunadelespersonesqueha
passatpelMasFranch,fentquelcompositiuonegatiu.Sereuvosaltressialgundiaveniu.Iestotala

gentqueensenvoltaiensinspira,encaraquenospiguenqueexistim.Estotaixo,itansolsaixo.

Eselquetuvolsquesiguisienvolguessisformarpart.

EltroncdelMasFranch,sonlespersonesi
l'entorn.
 Lesbranques

La intenci daquest collectiu es alar-se a mig cam entre els moviments

perifrics a la nostra societat i la societat en si. Utilitzant com a coherncia

bsica la prpia dels moviments perifrics, per intentant mantenir una

obertura humanista i inclusiva. Sense excloure cap grup social per contrari

que pugui ser a la nostra prpia coherncia. Daquesta manera donar una

oportunitat, a qualsevol persona que vulgui visitar aquest projecte, per

establir un contacte amb un fer diferent al que pugui estar acostumat i

ajudar-lo a adquirir noves eines per ser ms autnom i lliure si aquest fos el

seu desig. Sense tenir en cap cas la intenci de canviar a alg que no vulgui

ser canviat, ni de situar-nos en la prepotncia, creient que les nostres idees

sn millors que les dels altres. Per alhora sense caure en el relativisme, per

tant recordar que subjectivament la nostra coherncia ara per ara es la millor

per a nosaltres, ja que aix ho hem decidit, i la nostra dignitat ens obliga ha

fer que aquesta coherncia sigui respectada per la gent que pugui creure que

les seves idees sn millors que les nostres.

Per crear un marc per aquest projecte ens hem vist obligats a crear diferents

tipus destructures. Unes de les quals sn purament burocrtiques:

Organitzacio externa del Mas Franch:

Cooperativa de treballadors i treballadores Mas Franch, SCCL.

La cooperativa s la figura jurdica de gesti i execuci de les tasques

associades a lexplotaci econmica del Mas Franch.

Associaci Terra Francha.

Lassociaci s lentitat dedicada a la recerca i la divulgaci de la

permacultura i de leducaci en lacci. Aix com la que ens permet aconseguir

diferents tipus de subvencions.

I la prpia del collectiu que es el que ens permet autogestionar-nos,

experimentar i crear les nostres relacions a la nostra manera. Duna forma

llibertria i sustentable amb respecte i adaptat a les nostres necessitats.

Per tant, el Mas Franch, ha decidit repartir-se les tasques en grups de treball,

relacionats amb els camps ms importants del projecte. Per mantinguen el

100% del poder de decisi a lassemblea general, constituda per tots els

membres del collectiu i cap dels seus collaboradors.

OrganitzaciinternadelcollectiuMasFranch:

Assemblea General: nic rgan amb poder de presa de decisions, en el qual

tan sols poden participar els membres del collectiu.

Grups de treball: rgans pro positius sense poder de presa de decisions,

obert a collaboradors del collectiu.

Relaci entre Gts: Restringides al consens general.

LAssemblea general es lespai on dialoguen els grups de treball, i tan sols

poden entrar en dileg directe si aix sha decidit en lassemblea. LAssemblea

general tamb pot delegar la creaci duna proposta a un Gt fixe o crear-ne un

de temporal. Bsicament l'Assemblea general es l'rgan suprem, on es pot

crear o eliminar qualsevol estructura, o es pot prendre o anular qualsevol

decisi.
 MapamentaldelestasquesdelMasFranch

Aquestes son les branques del Mas Franch, la part mes visible, que esta constantment a la

intemprie.Nohihamesfeinaaququealesarrelsperaquestaeslapartqueesveu,silesarrels

estansanes,tambhoestanlesbranques.Percomtotsistemaorgnic,esretroalimenta,jaque

d'aquesd'ontrieml'energiapertirarendavant,onesrealitzaelsomni,onrecauelsentitd'aquest

projecte,enlainteracciambelsaltresil'entorn.Lesbranquessonlesnostresaccions.

L'estructuradegrupsdetreballeslaquehemtrobatqueperaraensfuncionamillor,perdetotes

maneres,lagradacidecolorsdelesquemaintentarepresentarquerealmentdiferenciemelnuclien

quatregrups,perllavorslestasquesconcretesformenpartd'untot,difcildediferenciar,ialtament

interrelacionat.Percomjahemencionat,volempartird'unabaseconscientmentracional,queens

permetianarcapaunaorganitzacimesorgnica,imenysfragmentada.Aquestestansolsunpunt

departida,totalmentflexible.
 Educacitransformativa

Elsprincipisilesarrelsenrelacialapedagogia:
Respecte:Tenirencompteipotenciarlesdiferenciesdelespersones.

Consens:Aplicarelconsensenl'educaciidonareinesperaunaresolucisanadelsconflictes.

Obertura:Respectariestaratentalaindividualitatdelsindividus.

Inclusiu:Crearprogrameseducatiusoberts,onlespersonesqueenformenpartelsdirigeixin.

Responsabilitat:Lesnostresaccionsigualcomlesnostresparaulesdeterminenquisom.

Sostenibilitat:Noensenyarsostenibilitat,sincrearprogrameseducatiusenelsquen's

intrnseca.

Consciencia:Observarsensejudicilesactuacionsdelgrup.

Autogesti:Aplicarl'autogestidinsdelgrup.Nocrearjerarquiaambelseducadors.

Humilitat:Aprendredelsindividussiguiquinasiguilasevaedat,classesocialiorigen.

Humanista:Potenciarladiversitatdelgrupenelsprogrames,promoventlacooperaci.

Solidaritat:Augmentarlescapacitatsdelsindividusatravesd'accionsgrupals.

Creacidexarxes:Definirobjectiuscomunsambelsparticipants.

Elboscenrelacialapedagogia:
ElMasFranchestansolsunaglaqueestabrotantdinsdelbosc.Comtotaalzinasomtotalment

particulars,adaptantnosalnostreentornnic.Per,alhoraseguimelspatronsquelesalzineshan

marcat duranttotala historia delbosc.Peranosaltres aquestboscs'ala enterra llibertaria.I

concretamentaquestgrupdetreballescentreenlapedagogiallibertaria,complementadaambla

sistmicahumanista.
La historia recent d'aquest bosc comena al llarg del segle XIX, a conseqncia d'un context

concret.Proudhon,BellegarrigueiDejasquesjahavienformulatladefiniciiteoriabsicadel

anarquisme.IposteriormentBakuniniKropotkin,crearienlabasedoctrinald'aquestmovimentpel

segleXXiXXI.Laprecarietatsocialielsgovernsautoritaris,erenpadecadadia.Ielmoviment

llibertaris'establiacomunmovimentbsicamentantiautoritari,quecreiaquelespersonesneixen

lliures,iquetotgovernespelprivilegid'algunaclassesocial.

LapedagogiallibertarianeixaprincipisdelsegleXX,negantl'escolatradicionalacausadelaseva

intencionalitat en crear persones adaptades a un sistema, competitiu, conservador, repressiu i

agressiu. La intenci bsica de la pedagogia llibertaria era crear escoles autogestionades que

formessinconsciencieslliures.

UndelsreferentsenaquestmbitvaserFerreriGuardia,nascutaBarcelona,revisordetreni

autodidacta,ambloqualesformaasimateixcomapedagogicrealasevaobramesimportantque

esl'escolamoderna.Mortafusellatel1909,enmansdelgovernconservadord'AntonioMaura.

L'escolamoderna,negatanelsexmens,comlescalcificacions,elscstigsoelspremis,jaque

creendesigualtatentreelsalumnes.Alhoraaquestaeducaciinclouelpensament,lasexualitatiels

sentiments,totplegatdinsunmbitdelliureexperimentaciirelaciamblanaturalesa.Ferreri

Guardiavatreuredelasevaescolaqualsevolconeixementquenoespogusdemostraratravesdel

mtodecientfic.

Contemporniament Leon Tolstoi escrivia des de Rssia aportacions bsiques al pensament

llibertari i concretament a la pedagogia llibertaria. Ell creia que a a l'escola li faltaven dos

caracterstiquesessencials:unarelacidetreballcollaboratorientreprofessorialumne,iunenlla

vitalamblarealitat.Nascutenelcentredelanoblesarussa,esconverteixenundelspersonatges

mesimportantsdelaliteraturarussadelsegleXIX,ianarquistareconegut.

Pocdesprs el movimentllibertaricomena aagafar embranzida.Durant els anys 20es creen

desenesd'ateneusllibertarisatotaespanya,comaalternativaalsistemaeducatiu.Alfabetitzant

adults,iintroduintlosenelsconceptesdelpensamentllibertari.Apareixl'educacicooperativa,en

laquall'educadoril'alumnecanvienconstantmentderol.L'educaciescentravaentemesdela

vidacotidianadelpoble,inoencurrculumscreatsperestatsautoritaris.

EnelmateixmomentaAnglaterra,A.S.NeillcreaSummerhill.Neillnoveuenelsnensunaespecie

inferior i separada, esperant a tenir cert nivell d'autosuficincia, sinpersones que esperen ser

tractades amb respecte. Creu que l'educaci fracassa perqu esta dividida en petits fragments,

incomunicatsentresi,iperqulaconstantsocialquese'lstransmeteslaporilainfelicitat.

Summerhillesunaescolallibertaria,ons'ensenyaenregimd'internat,oneselnen/aquidecideix

queestudiaridequinamanera.Esunaescolaenlaqualelsprofessorsielsalumnespractiquen

assembleesperidicament.Aquestaescolaesvafundarl'any1921,iavuiendiasegueixenpeu,tot

iqueelgovernbritnicelspressionaperqucanvinelseusistemaeducatiu.

Pocdesprsdurantlarepblicaespanyola,elmovimentanarquista,ambmesd'unmilid'afiliatsa

laC.N.T.atotespanya,comenaadesenvolupartotesaquestesidees,lesqualsesveuentallades,

evidentement,perladictaduraFranquista.

A la dcada dels 40, Carl Rogers, un psicoterapeuta americ, comena a editar llibres que

aportaranconceptesrevolucionarisaaquestapedagogia,talscomqueelprofessoreslimitialpaper

defacilitador,iaprofundeixenl'individualismeanarquista,perloqualelsalumnesautogestionenel

seuaprenentatgedeformaindividualigrupal.

Poc desprs,als anys seixanta comencen diferents autors a crear els referents moderns, Paulo

Freire,amblapedagogiadel'oprimitil'educacipopular.AugustoBoalambelteatredel'oprimiti

d'intervencisocial.IvanIllichamblasocietatdesescolaritzadailasevacriticaalesinstitucions,

Dennison,PaulGoodman,iMurrayBookchin,amblacreacidel'ecologiasocialil'institutpera

l'ecologiasocialdeVermont.
L'horitzdelapedagogiaalMasFranch:
ElMasFranchbuscaconvertirseunAteneuRuralonlespersonesquehiparticipinsiguinels

protagonistes,ielcollectiusiguielcoordinadoriacompanyantdelesactivitats.

Daquestamanera,autogestionantelsconeixementsiadaptantlestemtiquesalarealitatcontextual,

pretenemdonaraeinesperalaresilinciacomunitriadelsactivistesdelaGarrotxaiperextensi

deCatalunyaitoteslespersonesquepassinperaqu.

Perloquebusquemunprojecteencanviconstant,onlestabilitatestrobaenelprocsdunmateixi

levolucipersonal.

 Economiatica

Elsprincipisilesarrelsenrelacial'economia:

Respecte:Crearrelacionsfinanceresentresubjectes.

Consens:Utilitzareldilegil'empatiaenlesnostresrelacionseconmiques.

Obertura:Escoltaractivamentlapersonaquetenimaldavant,siguiquisigui.

Inclusiu:Estarobertsaqualsevoltipusd'economia,sempreiquansiguitica.

Responsabilitat:Donarimportnciaatoteslesconseqnciesdelesnostresaccionseconmiques.

Sostenibilitat:L'intercanvidebensserveixpercobrirlesnecessitatsdelsssersviusielseuentorn.

Consciencia:Observarl'economiaadiferentsnivellsiposicionarnosalrespecte.

Autogesti:Crearunaeconomiacomunitria,adaptadaalMasFranch.

Humilitat:L'economiaesunreflexdelasocietat.

Humanista:Elcomerensinoesnegatiu.Hemd'humanitzarelsintercanvisdebens.

Solidaritat:Conixerlesnostresfortalesesilesnostresvulnerabilitats,iactuaralrespecte.

Creacidexarxes:Buscarformesd'intercanvidebensnomonetries,basadesenelguanyaguanya.

Elboscenrelacial'economia:
ActualmentsestanconformantprojectescomlaCooperativaIntegralCatalana,queestpromoguda

pelmovimentpeldecreixementiquebuscaunaeconomiaalternativabasadaenmonedes

complementaries,centradaanivelllocal.

TambatravsdeSetemsestpromoventlaXarxadEconomiaSocialiSolidariaquepretn

potenciarelsintercanviseconmicsconscients,perplantarcaraalcapitalismedesdelolocal.

JatenimtresentitatsdefinanamentticaCatalunya,latradicionalCoop57,TriodosBankiFiare,
iaixenspermetpodertreballarambmonedaconvencionalsenseconseqnciesindesitjables,sin

alcontrari,queaquestaeconomiapromoguialtresprojectessocials,ecolgicsiculturals.Sempre

mantenintpresentquesonbancsquebusquenelbeneficipropi.

Perltim,lesxarxesdeproducciiconsumcadavegadasnmsextenses,nosaltresemparticipat

enlacreacidelaxarxadeproductorsdelaGarrotxa,laqualapermsquecomencessinasorgirles

cooperativesdeconsumidors,jaqueeraunpuntpalanca.

L'horitzdel'economiaalMasFranch:
Aqueststipusdorganitzacionsquecomentavaalapartatanterior,recordenlespropostesde

Kropotkin,perbuscarsocietatsmsjustesisostenibles.Ienspermetensomiarenunfuturamig

plaonelnostreconsumsigui100%tic.Elnostrehoritzenaquestaspecteeseldereduirles

nostresnecessitatseconmiquesenmonedaconvencional.Peraugmentarlanostreactivitat

econmicalocalialternativapergenerartantaabundnciacomsiguipossible.Sielsnostres

principissnclarsilesnostresaccionscoherents,qualsevolactivitateconmicaquegeneremno

hauriadesertansolsbonapernosaltressinpelnostreentorniviceversa,daquestamanera

entraremenlpocadelabundncia,comunboscmadur.
 Decreixement

Elsprincipisilesarrelsenrelacialdecreixement:

Respecte:L'amoreslabaseestructuraldetoteslesrelacions.

Consens:Crearconsensinclsambaquellsambquinopodemparlar.

Obertura:Buscarinspiracitambenelsssersmespetitsivulnerables.

Inclusiu:Unecosistemahum,noestansolshum....

Responsabilitat:Lesnostresaccionstenenconseqnciatanenl'espaicomeneltemps

Sostenibilitat:Ciclarl'energiailamatriadelaformameslocalpossible.

Consciencia:L'observacieslabasedequalsevolacci.

Autogesti:Buscarlacreacid'ecosistemesautnomsidinmiques.

Humilitat:Nosomnimesnimenysimportantsquequalsevolesserviu.

Humanista:Adaptarnosalecosistemadelqueformempart.

Solidaritat:Recollirambrespecteioferirambgenerositat.

Creacidexarxes:Buscarsinergiesamblesespeciesdelnostreentorn.

Elboscenrelacialdecreixement:

El Franch es planteja la sustentabilitat de forma evolutiva, considerant que

comencem en un procs de regeneraci dun medi que ha estat altament

alterat per el comportament hum. El nostre punt de sortida el centrem en la

Permacultura, cultura permanent, que neix a la dcada dels setanta a

Austrlia en mans del doctor Bill Mollison i David Holmgren. La Permacultura

ens permet , que des de on ens trobem nosaltres com a individus en relaci
amb el medi, puguem dissenyar i marcar un procs en el qual el Mas Franch

es dirigeixi cap a un punt en que pugui tornar a ser un lloc sustentable, per

que aquest cop tingui una alta productivitat daliments. Aquesta transici

hauria de deixar la Permacultura en cert moment per passar a ser simplement

Agricultura Natural.

La diferenciaci entre Permacultura i Agricultura Natural , es molt important

per comprendre lobjectiu daquest projecte.

Permacultura :

Aquesta va nixer intellectualment, de la barreja entre comportaments

tradicionals indgenes, lAgricultura Natural de Masanobu Fukuoka, el

pensament sistmic, i els coneixements i tecnologies apropiades occidentals.

Utilitzant com a base per aquest matxambrat la teoria general de sistemes.

El plantejament que uneix a la gent dins daquesta pseudocultura per-

dissenyada, sn uns punts tics concrets que regeixen tot el que es faci en

nom de la Permacultura:

Decreixement sustentable; es una abreviaci

que es refereix als lmits de la poblaci i el
consum, a la justa distribuci de recursos per
fer avanar el treball de cura de la terra i la
cura de la gent, i el reciclatge o aprofitament
dexcedents i residus.

La Permacultura pretn dins daquest paraigua, i coneixent la complexitat del

mn natural, crear sistemes naturals antropocntrics, que puguin arribar a

ser sustentables. Segons Bill Mollison: ...es essencialment un sistema obert,

perqu accepta informaci de qualsevol font, ja sigui cientfica o tradicional, i

no t per tant, cap forma didctica o fixe de fer les coses. La gent a vegades

diu que vol crear una Permacultura com a exemple tpic de Permacultura i jo

dic que difcilment pot ser tpica de si mateixa. No hi ha una sola manera de

fer alg correctament. En cada lloc ser diferent. Si intentes crear un segell i

imprimir-lo una vegada i una altra, sempre estar fora de lloc.

Llavors en el moment de comenar a dissenyar un sistema Permacultural, sha

de tenir en compte el mxim dinformaci possible, i intentar seguir encabint

noves formes de coneixement al llarg del temps. La Permacultura dna unes

bases de com poder relacionar tot aquest coneixement i sintetitzar-lo en un

disseny complex i sistmic. S'hauran de seguir els segents punts:

Mapamental:PrincipisPermacultura

Cada vegada que s'afegeix un element al disseny shan de tenir en compte tots
aquests punts, al qual assegura una certa complexitat, en principi suficient

com perqu a mig pla aquest sistema pugui comportar-se de forma

sustentable.

Agricultura Natural :

Per altra banda, lAgricultura Natural apareix de mans dun japons anomenat

Masanobu Fukuoka, que quan tenia 25 anys va tenir una illuminaci on va

veure clar que tot es UN. I a partir daqu es va plantejar perqu les persones

treballaven tant, i que potser deixant de fer, es podrien aconseguir molts

millors resultats. Segons Masanobu Fukuoka: Tan sols hi ha una cosa que es

real : que tot es UN . Tamb vaig descobr que no hi ha res que sigui real en el

mn, aquesta es la idea que sha mantingut. He intentat entrar cada vegada

ms en els detalls, el ms profund del buit . La nica gran idea que vaig tenir

als 25 anys es que tot es el mateix.

Segons Masanobu Fukuoka el coneixement ens separa de la naturalesa i no

ens permet comprendre-la en la seva totalitat: si utilitzes aquest pensament

per separar el vermell i el negre, has aprs a separar el vermell i el negre,

per res sobre el vermell o el negre

LAgricultura natural no as una forma daprendre a cultivar aliments, sin una

forma devoluci de les persones, segons diu Masanobu. I per tant es el cam

que segueixen les persones per a la comprensi no intellectual de la

naturalesa, i de com deixar de fer: Quan lhome sallunya de la natura no pot

sentir el cor de la natura. Quan pensem en recobrar la naturalesa de forma

cientfica aix es impossible La ra per la que hem destruir la naturalesa es

perqu el que fem per la naturalesa ho fem pel nostre propi benefici.
Permacultura i Agricultura Natural:

Per tant la diferncia per nosaltres es que la Permacultura es troba totalment

en el terreny racional i complex del pensament sistmic, i en canvi

lAgricultura Natural es troba submergida dins el mn no verbalitzable de la

intelligncia sistmica.

Per tant el nostre procs evolutiu, es base en intentar utilitzar els

coneixements que tenim actualment per comenar aquest procs , ja que

daquesta manera podem trobar un terra ferm que ens aguanta , i ens dna

una certa seguretat. Per acostar-nos perillosament cap a les arenes

movedisses , deixant enrere els nostres coneixements per aconseguir que tan

Mas Franch com els seus individus siguin simplement naturalesa, sense cap

intenci, ni cap ambici per millorar l'immillorable. Deixar de viure en

lantropocentrisme, per passar a viure en un mn no dualista on tot es el

mateix!

L'horitz del decreixement al Mas Franch:

Veiem un espai que pertanyi al seu entorn, un lloc abundant en menjar i

benestar, un projecte al que no li falti de res. On lenergia saprofiti al mxim

de forma directa, tan sigui del sol, de laigua o dels propis cicles de la

naturalesa.

Amb molta llibertat al respecte de lligams condicionats i addictius amb

empreses multinacionals distribudores de serveis que haurien destar

mancomunats.

Ens agradaria ser un lloc que servis pedaggicament per veure el que es

possible a nivell de Permacultura i Bioconstrucci, distant al mxim possible

dun escenari, sin un espai viu cocreat i interactuable.

 NutricioiSalud.

Elsprincipisilesarrelsenrelacialasalud:

Respecte:Estimarnos.

Consens:Aprendreacrearconsensentreelnostrecos,lanostramentilesnostresemocions.

Obertura:Viurelamalaltiailasaluddelamateixamanera.

Inclusiu:Lamalaltiaesunaexpressidelnostrecosimereixlanostraatenci.

Responsabilitat:Ladecisidelquemengemnoensafectatansolsanosaltres.

Sostenibilitat:Crearcuinarebeliconsumresponsable.

Consciencia:Observarlanostrasaludcomaindividusicomagrupsdeformaintegral

Autogesti:Lasaludesdelagentinodelesinstitucions.

Humilitat:Nosommesimportantsnosaltresqueelquemengem.

Humanista:Lacuinailamedicina,s'hancreatamblacollaboracidelescultures.

Solidaritat:Lanostrasaluddepndelasaluddelsdems.

Creacidexarxes:Cuidarnosalsunsalsaltresesrepresentatiud'unaconvivnciasana.
Elboscenrelacialasalud:
Noparendesortiralternativesanivelldeterpiesisalud,algunesdellespodensonarunamica

ingnues,daltresesotriques,peresimportantrecordarquelasaludeslestatdelapersonaensi

mateix,nohihaseparaci.Eslacci,elsentirielpensamentdecadasc,perloquelaofertade

saludhauriadeillimitadainoemmarcadaenunespaicientficdogmtic,ontansolsesvlidelque

espotdemostraratravsdemaquinria.

Estanabundantaquestboscquequasinotsentitdemencionarelsdiferentsprojectes,jaqueja

sestconvertintenpartdelavidaconvencional.TansolsalaGarrotxaideuhavermsde30

iniciativesdiferentsenrelaciamblasaluddelespersones.

L'horitzdelasaludalMasFranch:

Imaginemunasaludinclosaenlactivitatdeldiaadia,unmenjarsaiecolgic.Unesactivitats

respectuosesiconscients.Unacomunicacinoviolenta,ambespaisprotegitsdexpressi

emocional.Untempslliureperalexpressipersonal.Unadesenvolupamentdelaconscinciaa

travsdelesmetodologiesdecadasc,generantdilegeprpoderaprendreelsunsdelsaltressense

imposicionsdecapmenaninecessitatdeconsens.

Endefinitivaunespaideconscinciaonlespersonessiguinlliuresperexperimentarsei

evolucionarenladirecciquecreguinconvenientsabenquetindranelrecolzamentincondicional

delagentdelseuentornsempreiquanlessevesaccionssiguincoherentsamblavidamateixa
 L'HoritzodelMasFranch

Alfinald'aquesttreball,podemadonarnosd'unacosa.Elqueestemcreantnoesunaorganitzaci,

unprojecte,unnegoci...sinqueestemcreantunsegonnivellevolutiu.Esunacomunitatamb

cervell,corimans.Ielseutreballesunreflexdeltreballdetotselsseusmembres.Delamateixa

maneraqueundelsnostresobjectiuscomassershumansesferelquepensem,ipensarelque

sentim,id'aquestamaneraserunapersonanicaicoherent,onelcervell,elcorilesmansson

diferents representacions del mateix. Aquest projecte te el mateix objectiu, per de forma

collectiva.Estemaprenentacoordinarelsnostrespensaments,lesnostresemocionsilesnostres

accions.Pertinguenmoltclaralaindividualitatdelsmembresdelgrup.

Alfiialcap,l'nicqueeselMasFranch,esungrupdepersonesquevolemaprendreaviured'una

forma essencialment diferent, lo qual inclou que al llarg del nostre cam, recopilem tota la

informaciitcniquespossiblesperaaconseguirelnostreobjectiu,ambl'esperanadequetotaixo

tambpuguiserviraaltres,tinguenencomptequelarealitatesfractal.