Art rom

ndex.

1- Marc cronolgic i geogrfic:

Fundaci de Roma (753aC)
Monarquia (753-509 aC)
Repblica (509-27 aC)
Imperi (27aC- s.V dC)
-Alt imperi(IaC- IIdC)
-Baix imperi (III-V)
Roma acaba el 476.

2- Influncies o antecedents de lart rom.

a) Influncia de lart etrusc.
Arquitectura i escultura funerria.
Retrat i columna tipus tosc.
b) Influencia de lart grec

3- Caracteristiques generals art rom.

Art Pragmtic
Art Realista
4- Urbanisme (ciutat)

5- Arquitectura
a)Elements constructius

b)Tipologies

-Arquitectura religiosa (temples/mansoleus)

-Arquitectura civil : Espectacles i oci (termes, teatres,
amfiteatres i el circ), edficis administratius i conmemoratius(la
baslica, columnes, arcs de triomf ), arquitectura domstica (domus
i insulae) i obres digeneria (aqeductes, calades i ponts).

6- Escultura.
Relleus
Retrat(bust, escultura exempta i retrats eqestres).

7-Pintura i mosaic.
 1- MARC CRONOLGIC I GEOGRFIC.
Cronologia.

Fundaci de Roma (753aC)

Monarquia (753-509 aC)
Repblica (509-27 aC)
Imperi (27aC- s.V dC)
-Alt imperi(IaC- IIdC)
-Baix imperi (III-V)

Emperadors.

Dinastia Julia-Claudia:

Tiberi
Claudi
Ner.

Dinastia Flavis:

Vespaci
Tit
Traj
Adri

Dinastia Antonina:

Marc Aureli

Dinastia Severa:

Caracalla

2- INFLUNCIES I ANTECEDENTS.
Lart rom t dues influncies molt clares: lart etrusc i lart grec.

Influncies etrusques.

Arquitectura i escultura funerria.

El gust per el retrat.
Ls de larc i de la columna toscana.

Els etruscs eren un poble que habitava la regi dEtruria , a la costa occidental
dItlia. Durant els segles VII i VI a.C. el seu domini es va estendre cap al sud,
a la regi del Laci, on probablement fundarien la ciutat de Roma.
La forma dorganitzaci dels etruscs era la ciutat estat, protegida per poderoses
muralles de pedra. Utilitzaven habitualment larc i la volta i introduren la
columna dordre tosc (semblant a la drica per amb base i el fust llis). Els
seus temples estaven fets amb fang i fusta amb influncies de larquitectura
grega. Com a novetat en els temples es que estan contrits damunt dun pdium
i amb una escala com accs. Tenen faanes amb tres portes perqu adoraven a
ms dun du en cada temple. Tamb utilitzen la nova columna qu era la
toscana.

Destaca el culte als morts i les tombes decorades amb pintures murals, aix com
els sarcfags amb escultures de cos sencer dels difunts, amb un inters pel
retrat. Doncs, en la pintura, predomina la lnia damunt del color i ls de la
frontalitat.

Lescultura de la Lloba Capitolina, smbol de Roma, realitzada en bronze, tamb

s etrusca.

Influncies gregues.

El primer contacte que tengueren els romans amb la cultura grega fou a travs
de la Magna Grcia. Quan fou conquerit tot el territori grec, moltes obres
gregues i molts artistes grecs arribaren a Roma.

En larquitectura, s del sistema arquitravat.

Mateixa tipologia de temples, amb poques novetats.
s dordres arquitectnics, afegint el nou ordre tosc i compost.
En lescultura, copia els models escultrics grecs.

3- CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM.

Distigim tres perodes:

- Roma republicana (509 a.C -29 a.C): Assimilaci dels corrents itlics,
etruscs i hellenistics.
- Al llarg de tot limpero (29 a.C- 476 d.C): Classicisme rom amb gran
influencia de lHellenisme.
- Crisi del Baix Imperi (segles II-V): Tendncia a la monumentalitat.
Art clarament eclctic ( mescla).
Gran capacitat per resoldre els problemes constructius urbanstics i
representatius. Per tant, gran capacitat tcnica.
Poca elaboraci terica.
En les ars plstiques, sobretot escultura, clara tendncia al realisme.
 Lartista com a individualitat.
Lart s un instrument de propaganda del poder poltic, especialment de
lpoca imperial.
Paper clau de lart rom en la formaci de la societat occidental.

4- URBANISME ROM.
Lurbanisme rom s un element clau del procs de romanitzaci, aquesta s
inseparable de la urbanitzaci.

Doncs el model bsic de la ciutat eren els campaments militars. All on es

creuen el cards (lnia vertical) i es decumanus (lnia horitzontal) es far el
frum. Als voltants del frum shi situaven els principals edificis pblics:
basliques, temples, teatres, amfiteatres... A ms a ms, la ciutat tenia una
distribuci amb claveguerams. Normalment laigua arribava per mitj dels
aqeductes. Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentats.

5- ARQUITECTURA ROMANA.
Els romans utilitzaren els ordres arquitectnics grecs(dric, jnic i corinti) , per
amb un sentit decoratiu ms que funcional i amb un tractament ms lliure dels
elements. Introdueixen dos nous ordres: el tosc, que adopten dels etruscs i
lordre compost, que s una variaci del corinti i el jnic.

Doncs, els romans donaren molta ms importncia als espais interios que no els
grecs, per aix la gran aportaci de Roma a larquitectura s la preocupaci pels
problemes estructurals.

Aix, els edificis romans destaquen pel seu utilitarisme i la seva funcionalitat,
amb edificis i construccions molt diverses. Aix va ser possible gracies a ls no
noms del sistema arquitravat, sin de larc de mig punt i la volta.

Finalment els materials utilitzats eren: la pedra, el ma i la fusta i destacava la

utilitzaci del formig o morter.

Tipologies:

Arquitectura religiosa.

Temples.

Els temples romans es basen en els temples grec per amb variacions com que
gaireb mai sn perpters.
Ledifici saixeca damunt un pdium amb escalinata daccs noms a la faana
principal, on es situa el prtic. La resta de faanes estan enrevoltades duna
columnata adosada al mur (perdent la seva funci estructural) de la cella.

Linterior del temple pot tenir una sola cella o moltes vegades tres, ja que es
podia dedicar el temple a una trada de dus.

Daquesta tipologia destaquen:

el Temple de la Fortuna Viril a Roma ,del s.I a.C. amb columnes jniques,
tamb adossades a la cella. s un temple tetrstil i utilitza el sistema
arquitravat.

La Maison Carr a Nmes (Frana), s.I a.C. amb columnes cornties i

adossades a la cella.

Pante dAgripa, temple de planta circular. Construt al segle II d.C. per

lemperador Adri, sobre un antic temple del s.I a.C. fet construir per Agripa (es
conserva al prtic la inscripci del temple originari). Es va dedicar a tots els
dus.

Ledifici consta de dues parts: una cella de planta circular i un prtic

rectangular, octstil amb columnes cornties.

Linterior de la cella de planta circular mideix 43 metres de dimetre, destacant

la cpula que cobreix tot lespai, construda amb formig mesclat amb
fragments de pedra volcnica molt lleugera i recoberta a linterior amb
cassetons. Al centre t un gran cul de 89m de dimetre.

*Dintre de larquitectura religiosa destacam els monuments funeraris. Aquests

no tenen na tipologia definida i trobam influencies molt diverses. Doncs
destaquen els columbaris i els mausoleus. Exemple: Mausoleu dAdri i
Pirmide de Gai Cesti (mausoleu).

ARQUITECTURA CIVIL.

Els romans van destacar per aixecar gran quantitat dedificis pblics i privats
per satisfer les nombroses necessitats socials:

Edificis per espectables pblics i esbarjo.

Edificis administratius i monuments commemoratius
Arquitectura domstica: Domus o villa i insulae.
Obres denginyeria.
Edificis per espectacles i esbarjo.

Termes: A ms de ser espais per a banys, les termes dpoca imperial es

converteixen en centres de reuni i desbarjo amb sales de joc, de descans,
biblioteques, jardins i patis. Les parts fonamentals de les termes sn les sales
de banys: freds (frigidarium), temperats (tepidarium) i calents (caldarium).

Exemple: Termes de Carcalla i termes de Diocleci.

-Teatres: Recull lherncia grega per ja no saprofita el vessant duna

muntanya sin que es construeixen amb una estructura de voltes, lorquestra
adopta la forma semicircular i saixeca el mur de la part posterior de lescena
fins a laltura de les graderies,el que dna la sensaci despai tancat.

Exemple: Teatre dOrange(Provena) i teatre de Marcel (Roma)

-Amfiteatre: Els amfiteatres varen ser una novetat romana, venia a ser com
un teatre doble. Era ledifici dedicat als espectacles de lluita entre gladiadors i
animals salvatges. La planta solia ser ellptica i davall de l'arena d'aquesta s'hi
trobaven nombroses dependncies.

Lexemple ms important s el Coliseu rom, que va ser construt cap al 80 d.C.

pels emperadors Vespasi i Tit , hi cabien uns cinquanta mil espectadors. La
cvea tenia unes 80 entrades amb passadissos coberts amb voltes de can.La
faana exterior sarticula en pisos dividits en arcades de mig punt sobre les
quals es superposen ordres arquitectnics: tosc, jnic i corinti. El darrer pis
actuava a mode dtic, sobre el qual es situaven els mstils que aguantaven el
velarium amb el que es cobria lamfiteatre.

L'amfiteatre rom tendr influncies al Renaixement.

-Circ: shi celebraven les carreres de cavalls i carros. La seva estructura deriva
dels estadis grecs, amb una planta molt allargada i un cos central, lespina, al
voltant del qual circulaven els carros. Al voltant de l'espina trobam les cvees i
una pista rectangular.

Exemple: Circ de Tarraco i Circ Mxim de Roma, del qual quasi no se'n
conserven restes.

Edificis administratius i monuments conmemoratius.

-Basilica: Es situava al frum i era el lloc on sadministrava justcia o es

tractaven assumptes comercials. Solien esser edificis de tres naus, la central
ms ampla i ms alta. A ms s'usava la volta de can.
* Important de les basliques: s el model copiat pels cristians per construir les
esglsies.

Exemple: Baslica Jlia i Baslca Maxenci.

-Arcs de triomf: Eren testimonis de les gestes militars romanes i podien ser
d'un,tres o ms arcs. A les faanes trobam que estan decorades amb relleus.
Pel que fa a l'estructura, s una estructura arquitravada( tic) i solen dur
columnes adossades devora dels arcs.

Exemples: Arc de Constant, Art de Gianno( Roma) i Arc de Bar.

Columnes commemoratives: Narren episodis militars normalment en una

disposici helicodal. Les ms famoses sn la de Traj i la de Marc Aureli.

Exemple: Columna de Traj, fa uns 40 metres d'alada i 4 metres de dimetre.

Es pensa que estava policromada.

L'arquitectura domstica.

Les domus romanes varen tenir ms importancia que les gregues.

La domus romana es desenvolupava entorn a un pati central o atrium,

normalment porticat, al qual sobrien totes les estances de la casa,destacant el
gran triclinium o menjador, normalment decorat amb pintures murals. Les
cobertes del perstil, estaven normalment inclinades cap a dins, per recollir
laigua de la pluja que anava a parar a un estanc que hi havia al centre de latri.

Moltes vegades les habitacions que donaven al carrer es destinaven a tallers o

tendes (tabernae).Tamb havia edificis fins a 5 pisos per llogar(insulae) que
eren de fusta.

Arquitectura d'enginyeria.

Els romans varen ser ms enginyers que no artistes. Per aquest motiu,
l'expansi de Roma va exigir la construcci de calades, aqeductes i ponts.

Junt amb aix veurem com incorporen els arcs.

Les calades nasqueren de la necessitat de comunicar les distintes parts de

l'Imperi. Eren fetes amb una base de pedres petites, una capa de morter i lloses
de pedra.

Via Sacra(Roma).

Calzada de Merida.
I per complementar les calades, els ponts per salvar els rius com hem dit,
implicaren la introducci de l'arc, ja fet servir pels etruscs.

Pont de Gard(Frana).

Pont de Merida.

Pont d'Alcantara(Caceres)

Pont de Pollentia.

Finalment, els aqeductes transportaven laigua fins a les ciutats, amb

superposici darcades i pilars per salvar el desnivell i mantenir la inclinaci
necessria per a la circulaci de laigua.

Aqeducte de Segvia.

Aqeducte de Tarragona.

6- ESCULTURA ROMANA.

L'escultura romana t un carcter ms realista que la grega. En aquesta,

cultivaren el relleu i el retrat.

EL RELLEU.

Reflecteix, duna banda, linters dels romans per la Histria i per la glorificaci
del seu passat, i de laltra, el domini de la tcnica escultrica, que aconsegueix
efectes de profunditat en superposar diferents nivells en el relleu. A ms fa
servir efectes pictrics , com la perspectiva i la profunditat. Podem trobar
relleus en altars. A ms, que s'utilitza lligat a l'arquitectura, als arcs de triomf ,
les columnes i els sarcfags.

LAra Pacis s lobra ms important de principis de limperi. s un altar

monumental, envoltat per un recinte tancat, a les parets del qual sesculpeixen
els relleus.

Va ser construt entre els anys 13 i 9 a.C. per commemorar el triomf dAugust a
les Glies i Hispnia i la posterior instauraci de la pau. Linterior del recinte
est decorat amb relleus de garlandes de fruits i flors, smbol de la prosperitat
que saconsegueix amb August. Als murs exteriors,al costat de la porta hi ha
relleus allusius a Enees i Rmul que insinuen el parallelisme entre August i els
fundadors de la ciutat. Als frisos nord i sud es desenvolupen els relleus que
representen la process de lany 13 a.C. en honor a la Pax Romana: a un costat
hi ha els sacerdots i la famlia imperial, a laltre el Senat i les dones i nens de la
cort dAugust.

La influncia del fris de les Panatenees del Parten s evident per la

utilitzaci dalt relleus i baix relleus ens indica que hi ha un inters per
representar la profunditat, i sobretot l'inters per individualitzar els personatges
i els gestos el distancien del fris grec.

EL RETRAT.

Tres tipologies de retrat:

Bust (cap, coll, part superior del trax).

Escultures exemptes, que eren cpies dels grecs.

Escultura eqestres.

En els retrats tengueren influencies dels etruscs, sobretot en escultures

funerries.

Bust

Lirius iunius Brutus Segle IV a.C. , epoca republicana. Retrat realista amb
molta influencia etrusca.

Escultures exemptes.

August de Prima Porta: (el nom ve del lloc on es va trobar lescultura).

Segurament s una cpia en marbre del s.I d.C. dun original en bronze del s.I
a.C.

s una esttua de marbre de dos metres dalada que representa

lemperador com a cap suprem de lexrcit, amb el pit cobert per una cuirassa
esculpida amb relleus. El bra esquerre aguanta un mantell i la posici de la m
indica que aguantaria un bast de comandament. T la m dreta alada en
actitud dorador. La posici dels braos es correspon amb la dels peus: la cama
dreta aguanta el pes del cos, mentre lesquerra es doblega cap endarrere.

Lactitud heroica, amb el moviment just insinuat, sinspira en la del Dorfor

de Polclet, per el cap t una intencionalitat evident de retrat, amb una
expressi seriosa i solemne, volent transmetre la dignitat del personatge.

Els relleus de la cuirassa es refereixen a un fet histric: la devoluci dels

estendards romans a Tiberi.
 Segurament la representaci dAugust descal, (smbol de divinitzaci) i
lescultura als peus representant Cupido damunt un dof (allusi als orgens
divins dAugust) serien afegits que es varen fer a la cpia.

----------------------

Fins al segle II d.C. predomina el tipus de retrat imperial imposat per Octavi
August, on la tendncia a la idealitzaci i la influncia hellenstica ser
predominant.

A partir de lemperador Traj, els corrents ms populars de caire realista i

lidealisme hellenstic suneixen.

RETRAT EQUESTRE.

A partir dAdri, comena a generalitzar-se ls de la barba a limperi, per

influncia hellenstica, ja que a Grcia era smbol de maduresa.

Al retrat eqestre de Marc Aureli (173 d.C.), lemperador apareix amb la

barba. Sel representa amb toga, no amb indumentria militar, fent allusi a la
seva qualitat de filsof i pensador.

BAIX IMPERI(III-V d.C)

Tendencia en la simplificaci de les formes i s'esquematitza. Les escultures sn

ms hieratiques. A ms, s un anticip de l'art bizant.

L'edicte de milla fou fet el 313. L'emperador Constant dona llibertat religiosa
en els seus subdits i en el 380, l'emperador Teodosi posa el cristianisme com a
religi oficial de l'imperi.

Emperador Constant.

S. IV, decadncia de l'imperi.

expressi del rostre intensa.

Cap hieratisme.

Constant posa el cristianisme com religi.

7- LA PINTURA I EL MOSAIC.

LA PINTURA.

La pintura romana adquirir importncia des dels segles II i III, quan es

substitueix a 'escultura en la decoraci dels interiors. Serveix per decorar els
interiors de les cases, palaus i edificis pblics.
A ms, la pintura permetia ms realisme i representar temtiques ms diverses,
com paisatges, ambients llunyans extiques, etc.

En l'evoluci de la pintura distingim quatre estils:

Estil d'incrustacions, d'influncia grega, imita el marbre

Estil arquitectnic: imitava espais arquitectnics, tot eixamplant

illusionariament. Exemple: Villa Fanio Sinistar i La villa dels misteris.

Estil ornamental: fa una decoraci fina i lineal, sense imitar l'arquitectura sin
figures i paisatges. Exemple: La casa de Prima Porta.

Estil d'illusionisme arquitectnic: es recupera la imitaci d'espai arquitectnic

per ara les figures sn ms grans, intentant substituir l'escultura. Exemple: La
casa de Marc Aureli.

EL MOSAIC.

Els romans tamb feien servir la tcnica del mosaic per decorar els interiors.

El seu desenvolupament comena a l'poca Imperial (s. I a.C) i es

desenvolupar amb el temps.

Els mosaics els trobam en terra o en parets i podien ser de mabre, de pasta de
vidre i d'esmalt. Tamb tenien distintes tcniques segons les mides i formes de
les celles. A ms, aquest mosaics tenien figures geomtriques i eren
composicions figuratives.

*Influiran en l'art Bizant.