UniTerra

Catalunya
un lloc propi en un mn com
ndex de continguts
1 L'poca.................................................................................................................................................1

2 Lema i Missi......................................................................................................................................2

3 Objectius i Lnies de Programaci.................................................................................................2

4 L'Organisme Decisori........................................................................................................................3

5 La Xarxa de Collaboradors.............................................................................................................3

6 Programa Formatiu.............................................................................................................................4

7 Calendari Operatiu............................................................................................................................5

8 Pressupost............................................................................................................................................6

9 L'Equip Tcnic.....................................................................................................................................7
1 L'poca
Totes les cultures estan en procs de transformaci. Els reptes globals sn econmics, poltics,
ecolgics i socials, tamb personals. La civilitzaci sencera viu una poca de canvi de consciencia
que sha de reflectir en nous estils de vida, en noves maneres de pensar, de fer i de conviure.

Tamb leducaci viu un canvi de paradigma, molt visible en les primeres etapes deducaci infantil
i primria i no tant en la secundria i leducaci superior. En aquest canvi global, les universitats hi
tenen un rol central.

Preparar als joves per ser part duna societat en equilibri amb els ecosistemes, per ser agents
pacificadors en els conflictes interpersonals i interculturals, per saber estar en pau amb ells mateixos
vivint en harmonia amb els altres, sn exemples del que volem dir per transici cultural.

Una transici entre una poca marcada per la industrialitzaci i el progres econmic i tecnolgic i
una altra poca que ha daprendre a posar lmits a lexpansi humana en el planeta. Per fer-ho els
objectius econmics shan de revisar i tamb han de revisar-se qestions tan bsiques com qu ens
cal saber o qu entenem per viure b.

Els models autoritaris i jerrquics no comuniquen ni sn viables en un mn radicalment

interconnectat i complex. Les persones i els collectius demanen implicaci i participaci en decidir
com volen viure. En les relacions personals i professionals hi ha una necessitat gran de
transparncia i honestedat.

Hi ha una necessitat creixent de sobirania, participaci i justcia social i una consciencia mplia de
la necessitat daprendre a viure en pau amb la terra i amb les cultures.

Des daquesta consciencia sorgeix la UniTerra com una proposta daprendre a crear mns dignes i
ms justos per a les persones i el planeta. Les Universitats de la Terra configuren en aquest moment
una xarxa internacional diniciatives educatives basades els valors de la sostenibilitat, la
convivencia plural i lauto-organitzaci econmica i poltica. Una manera denfocar laprenentatge
vinculant el pensar, el fer i el sentir, cercant un coneixement capa de transformar la realitat.

Partim dunes idees mpliament desenvolupades en els darrers 50 anys i creiem que s el moment
de dur-les a la prctica. Passar de les idees a lacci s una necessitat de lpoca. I aquesta s una
part del repte que assumim.

Integrar pensament, acci social, economia i espiritualitat, s una altra part daquest mateix repte.
Els models jerrquics i racionalistes estan caducats. Les visions holstiques o sistmiques estan prou
explicades, per s imprescindible que es tornin fets concrets, que impregnin el cos i les maneres de
fer en tots els mbits de la vida personal, professional i poltica. Que transformin, per tant, les
institucions. Aquest s el segon repte que assumim.

Aix afecta clarament la manera dentendre el coneixement. Un coneixement ms proper a la

saviesa, capa dactuar en benefici de tots, davanar tenint en compte sentiments i creences i tenint
com a objectiu principal el b com.

Aquest enfocament trastoca lordre convencional de leducaci i fa evident la necessitat duna

profunda transformaci del model duniversitat.

UniTerra Catalunya 1
La UniTerra s una proposta radicalment contempornia, que assumeix el repte de donar eines als
joves per respondre als reptes que planteja la societat actual. Eines de transformaci personal i
collectiva, eines de canvi sistmic que es reflecteixin en una gradual transformaci de la nostra
manera de viure en el planeta.

Una proposta que forma part dun moviment pioner a nivell internacional que s ja una referencia
per a persones i collectius compromesos en el canvi de cultura (cf. referncies adjuntes).

2 Lema i Missi
El lema capta l'essncia de la Universitat de la Terra:

un lloc propi en un mn com

La missi engloba el propsit global i les funcions de la Universitat de la Terra:

Facilitar l'expressi d'una Catalunya conscient, resilient i

sostenible, en un mn divers i plural que comparteix
reptes comuns.

3 Objectius i Lnies de Programaci

Lobjectiu principal de les programes formatius de la Universitat de la Terra s:

Crear una comunitat d'aprenentatge per agents de

canvi compromesos a liderar una transformaci social,
cultural i ecolgica.

Les tres lnies dels programes formatius i els seus objectius especfics son:

Dileg Intercultural: Crear nous referents culturals a partir del dileg, entre diferents
visions del mn per posar el pluralisme com a condici necessari
per la convivncia pacfica.

Disseny Eco-Social: Dissenyar tcniques i sistemes que ens porten a la sobirania

alimentaria, democrtica i energtica, integrades al territori.

Economia del B Com: Posar en prctica nous models per satisfer les necessitats
humanes, integrant-les amb els processos ecolgics del nostre
entorn.

UniTerra Catalunya 2
Apart de l'objectiu principal i els objectius especfic, un objectiu prioritari i actual s inaugurar el
Campus Can Bordoi com a primer pas de la Universitat de la Terra.

4 L'Organisme Decisori

5 La Xarxa de Collaboradors

UniTerra Catalunya 3
6 Programa Formatiu

UniTerra Catalunya 4
7 Calendari Operatiu

UniTerra Catalunya 5
8 Pressupost

UniTerra Catalunya 6
9 L'Equip Tcnic
ngels Canadell Prat Doctora en Filosofia i professora a les universitats de la Universitat
de Barcelona (Facultat d'Educaci), la Universitat Politcnica de
Catalunya (Ctedra UNESCO de Sostenibilitat) i la Universitat de
Girona (Facultat d'Arquitectura). Investigadora en filosofia de la
sostenibilitat, dileg intercultural i canvi de visi del mn.

UniTerra Catalunya 7
 Presidenta de l'Associaci Filosofia de la Terra i les Cultures, i
treballa en la creaci de nous contextos educatius orientats a la
transformaci social i ecolgica.

scar Gussinyer Galceran Ambientleg (Fairleigh Dickenson University, USA, 1999) amb un
Mster de Sostenibilitat (Universitat Politcnica de Catalunya,
2008). Postgraus en Cultura de Pau i Noviolncia (Universitat
Autnoma de Barcelona, 2002) i Ecodisseny (Universitat Oberta
Catalunya, 2011). Fundador i president del Centre de Transformaci
Social i Ecolgica Mas Franch durant 10 anys, fins 2015.
Fundador i gestor del Co-Working per Entitats Nria Social a la
Garrotxa. Fundador i assessor amb la Cooperativa Resilincia, amb
especialitzacions en disseny eco-social i recerca sistmica.

Erika Zrate Ambientlega (University of Toronto, Canada, 2003) i Mestre

d'Educaci Indgena (Queen's University, Canada, 2008), amb un
Mster en Educaci per Adults (Guelph University, 2014). Assessora
de planificaci estratgica, financera i operativa per Peace Brigades
Internacional, una ONG de drets humans amb seus a ms de vint
pasos. Membre de la Societat Europea d'Avaluaci (EES) i
l'Associaci Internacional d'Avaluaci de Projectes de
Desenvolupament (IDEAS). Fundadora i assessora amb la
Cooperativa Resilincia, amb especialitzacions en resilincia
comunitria i planificaci estratgica.

UniTerra Catalunya 8