documentstcnics 4

GUIA TCNICA

Recomanacions tcniques per

al disseny dinfraestructures que
interfereixen amb lespai fluvial

Generalitat de Catalunya
Juny 2006 Departament de Medi Ambient
i Habitatge
 Equip de redacci

Jos Alcarria Hidalgo

Olga Castillo Trilla

Jordi Pags Puig

Amb la supervisi de

Jordi Cabot Ple

Diego Mox Gell

Josep Maria Aguil San

Lus X. God Lanao

A ms, sha rebut lassessorament de les segents persones

J.P. Martn Vide

Jordi Rodriguez Lucena

Francisco M. Casquero Gonzlez

Andreu Manzano Rojas

Jess Martnez Cuenca

Lorenzo Correa Lloreda

Javier Latorre Pedrafita

 ndex
1. INTRODUCCI .................................................................................................................................... 5
1.1. Presentaci i objectius................................................................................................................... 5
1.2. mbit daplicabilitat ........................................................................................................................ 5
1.3. Referncies a altres publicacions.................................................................................................. 6
2. CLCULS HIDROLGICS I HIDRULICS ......................................................................................... 6
2.1. Criteris de clcul hidrolgic............................................................................................................ 6
2.2. Criteris de clcul hidrulic.............................................................................................................. 6
2.2.1. Introducci ................................................................................................................................. 6
2.2.2. Q500 200 m3/s o zona amb risc de danys catastrfics .......................................................... 7
2.2.3. 200 m3/s >Q500 50 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics ......................................... 9
2.2.4. 50 m3/s >Q500 7,5 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics ........................................ 10
2.2.5. Q500 7,5 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics........................................................ 11
3. AMPLADA LLIURE ............................................................................................................................ 12
4. DISSENY DE LES INFRAESTRUCTURES....................................................................................... 14
4.1. Introducci ................................................................................................................................... 14
4.2. Disseny de ponts i viaductes ....................................................................................................... 14
4.3. Disseny dobres de drenatge menors.......................................................................................... 15
4.4. Modificacions en obres de drenatge menors, ponts i viaductes existents .................................. 17
4.5. Disseny dobres de drenatge transversal i obres de fbrica en camins rurals............................ 18
4.5.1. Amplada cam 4m ................................................................................................................ 18
4.5.2. 4m < Amplada cam < 6m ....................................................................................................... 19
4.5.3. Amplada cam > 6m ................................................................................................................ 19
4.6. Guals inundables ......................................................................................................................... 19
4.7. Encreuament de conduccions sota lleres.................................................................................... 20
4.7.1. Introducci ............................................................................................................................... 20
4.7.2. Soscavaci .............................................................................................................................. 20
4.7.3. Flotaci .................................................................................................................................... 20
4.7.4. Pous de registre ...................................................................................................................... 20
4.8. Endegaments i cobertures de barrancs....................................................................................... 21
4.8.1. Introducci ............................................................................................................................... 21
4.8.2. Recomanacions per al disseny ............................................................................................... 21
4.8.3. Obres complementries .......................................................................................................... 22
5. RECOMANACIONS DE TIPUS AMBIENTAL PER AL DISSENY ..................................................... 22
5.1. Introducci ................................................................................................................................... 22
5.2. Mesures dadequaci ambiental.................................................................................................. 23
 5.2.1. Classificaci de lmbit dactuaci........................................................................................... 25
6. RECOMENACIONS DE TIPUS AMBIENTAL DURANT LES OBRES .............................................. 26
6.1. Introducci ................................................................................................................................... 26
6.2. Accions de minimitzaci de les afeccions sobre la qualitat de les aiges .................................. 26
6.2.1. Basses de decantaci per a tractar les aiges procedents dels tnels .................................. 26
6.2.2. Establiment de barreres i basses de retenci de sediments .................................................. 28
6.2.3. Desviaments provisionals i construcci de guals provisionals sobre torrents i rieres ............ 29
6.2.4. Tractament de les aiges residuals procedents de les installacions auxiliars dobra............ 29
6.2.5. Gesti de residus durant les obres ......................................................................................... 31
6.3. Accions de minimitzaci de les afectacions sobre el medi i la fauna.......................................... 32
7. RECOMENACIONS PER AL MANTENIMENT DE LES OBRES DE FBRICA O DE DRENATGE 32
7.1. Introducci ................................................................................................................................... 32
7.2. Freqncia en el manteniment de les obres de fbrica i de drenatge ........................................ 33

ANNEX 1: RESUM RECOMANACIONS CLCULS HIDROLGICS I HIDRULICS

ANNEX 2: CLCULS DE PREDIMENSIONAMENT DELS SISTEMES DE CONTROL AMBIENTAL
ANNEX 3: PROTOCOL PER A LOBTENCI DINFORMES TCNICS PER PART DE LREA DE DOMINI PBLIC
DE LAGNCIA CATALANA DE LAIGUA
 1. INTRODUCCI

1.1. Presentaci i objectius

Aquest document presenta una srie de metodologies de clcul i de recomanacions a tenir en
compte per al disseny, construcci i manteniment daquelles infraestructures que interfereixen
amb cursos fluvials.

El disseny daquestes infraestructures requereix la determinaci dun cabal davinguda del curs
fluvial associat a un nivell de risc docurrncia, i la definici duna geometria que permeti el pas
daquesta avinguda amb una srie de condicionants orientats a disminuir els efectes daquesta
en la prpia infrastructura i en lentorn de lespai fluvial afectat. El seu disseny ha de garantir,
per exemple, la possibilitat de neteja en cas dobstrucci, la resistncia front erosions i la
mnima afecci al curs natural daigua i el seu entorn.

La fragmentaci del territori i dels seus hbitats pot tenir lorigen en esdeveniments de caire
natural, per sens dubte sn les transformacions de caire artificial les que poden provocar
aquest efecte. Els corredors i connectors ecolgics sn vitals per a la subsistncia daquests
sistemes naturals i, per tant, s necessari minimitzar limpacte del fraccionament que les
infraestructures pot provocar. En aquest sentit, aquest document tamb recull mesures de
minimitzaci de limpacte durant lexecuci de les obres de nova projecci i ladequaci del
disseny daquestes per garantir la permeabilitat biolgica del sistema fluvial.

Per als casos en qu les actuacions a realitzar afectin infraestructures ja existents, les
recomanacions sapliquen per evitar que aquestes modificacions consolidin ls duna
infrastructura que no garanteix els requeriments de desgus i neteja abans esmentats. En
aquests casos, les recomanacions establertes sn menys restrictives que per a infraestructures
de nova construcci, per responen a la mateixa filosofia.

Aquest document tamb inclou un seguit de recomanacions a seguir per tal de mantenir
sempre lliures dobstruccions les obres de pas que donen continutat a cursos fluvials, de
manera que no simpedeixi el flux daigua i sasseguri el correcte funcionament de lobra.

1.2. mbit daplicabilitat

Aquestes recomanacions sn aplicables a qualsevol infrastructura de nova construcci o
existent a modificar que interfereixi amb un curs fluvial, com ara obres de fbrica (ponts i
viaductes), obres de drenatge menor (calaixos i tubs), encreuaments de conduccions sota lleres
i endegaments i cobertures de barrancs. No seran daplicaci per a obres de drenatge
transversal associades al drenatge longitudinal duna carretera, collectors de pluvials de nuclis
urbans o canals de reg.

Per als rius, rieres o torrents que hagin estat objecte de planificaci, com ara aquells inclosos
en una PEF (Planificaci dEspai Fluvial) o en un Pla Director de Protecci Contra Avingudes,
les dades de cabals i les consideracions fetes en aquests treballs de planificaci seran
utilitzades per als clculs especfics de la infrastructura afectada.

Donada lenorme variabilitat que presenta el comportament dels rius, els tcnics de lAgncia
Catalana de lAigua tindran la capacitat per decidir, en cada cas concret, si es compleixen les
condicions daplicabilitat daquestes recomanacions.

5
1.3. Referncies a altres publicacions
En el present document es fa referncia a conceptes que apareixen en altres publicacions.

La Instruccin 5.2-IC Drenaje superficial de Carreteras MOPU1990 (5.2-IC) s una norma

orientada al correcte disseny duna carretera i a garantir les seves condicions de servei. s per
aquest motiu, i perqu les carreteres representen una de les principals interferncies amb els
espais fluvials, que sha adoptat com una base important dels conceptes que es desenvolupen,
tot i que la seva aplicaci no s garantia del bon funcionament ni de la preservaci de lespai
fluvial.

Aquestes recomanacions estan en concordana amb la resta de criteris i recomanacions de

lAgncia Catalana de lAigua i han de ser aplicades amb constant coherncia amb les
directrius que marquen sobre els aspectes compartits (Recomanacions Tcniques per als
estudis dinundabilitat dmbit local (GT1, 2003), www.gencat.net/aca).

2. CLCULS HIDROLGICS I HIDRULICS

2.1. Criteris de clcul hidrolgic

El clcul hidrolgic consisteix en lestimaci del cabal de disseny. Per a aquest clcul shauran
dutilitzar els mtodes proposats en les Recomanacions Tcniques per als estudis
dinundabilitat dmbit local (GT1, 2003).

En els casos en que el cabal slid transportat per una avinguda s important, aquests slids
densifiquen el flux, frenant-lo i donant lloc a calats superiors als que sassolirien en cas de
circular noms aigua clara. En aquest cas, en el dimensionament de les infraestructures
shaur de tenir en compte tant el transport lquid com el slid, en suspensi i flotants.

En particular, es considera necessari estudiar el cabal slid en cas dexistncia de cons de

dejecci i en les lleres amb pendents superiors al 3%. Per al clcul del cabal slid es proposa
consultar la publicaci Ingeniera de ros (J.P.Martn Vide, UPC 2002).

Les dades de cabals presentades en les PEF (Planificaci dEspai Fluvial) que lAgncia
Catalana de lAigua hagi aprovat i fet pblics en el moment de dissenyar la infrastructura que
interfereix amb el curs fluvial objecte daquelles PEF, seran les dades de referncia a utilitzar
per a aquest disseny. En el cas que la PEF no estigui encara aprovada per ja es disposi de les
dades hidrolgiques i hidruliques de detall, aquestes seran utilitzades com a referncia per als
clculs especfics de la infrastructura afectada.

2.2. Criteris de clcul hidrulic

2.2.1. Introducci

El clcul hidrulic permet estimar el comportament dun curs fluvial a lentorn de la infrastructura
a analitzar, per comprovar i assegurar la capacitat de desgus daquesta per al cabal de
disseny, per dissenyar lobra amb un resguard i un ample lliure que permetin assegurar aquest
desgus, fins i tot en cas darrossegaments, i per limitar la influncia de lobra tant aigua amunt
com aigua avall.

El possible rabeig aigua amunt duna infrastructura o la velocitat de laigua a la sortida de la

mateixa poden modificar significativament labast duna avinguda en el terreny i repercutir en

6
tots els bns i activitats que en ell es troben. Aix, per tal que el disseny de les obres provoqui la
mnima afecci possible cal realitzar lanlisi del comportament hidrulic de la llera sense la
infrastructura a projectar o modificar i amb la implantaci de la nova infrastructura, o amb la
modificaci proposada per a la infrastructura existent.

Per a estimar el comportament dun curs fluvial per a un determinat cabal sutilitzen
habitualment models de simulaci numrica, com per exemple el model HEC RAS o el model
MIKE 11. Ara b, en funci del cabal de disseny i del risc de danys es poden utilitzar altres
metodologies de clcul simplificades.

En tot cas, lanlisi hidrulica de les infraestructures noves o existents a modificar es realitzar
dacord amb les metodologies que sexposen a continuaci i tenint en compte per al seu
disseny els condicionants relacionats amb els clculs hidrulics que senumeren en cada cas.

Les metodologies i els condicionants descrits a continuaci tamb sajusten en cada cas al
disseny dendegaments i cobertures de barrancs.

Per a les obres amb carcter temporal saplicaran les mateixes metodologies, criteris i
condicionants.

La Instruccin 5.2-IC Drenaje superficial de Carreteras MOPU1990 (5.2-IC) considera els

danys a tercers catastrfics quan es dna la circumstncia de risc de prdues de vides
humanes o greus danys personals, o b la dafeccions a nuclis poblats o industrials. En el que
segueix sutilitza aquest concepte i la magnitud del cabal de disseny per definir els criteris de
clcul a seguir en cada cas.

2.2.2. Q500 200 m3/s o zona amb risc de danys catastrfics

Quan el cabal del curs daigua interceptat per la infrastructura a analitzar s superior a 200 m3/s
per a un perode de retorn de 500 anys o existeix risc de danys catastrfics shaur destudiar el
comportament hidrulic a lentorn de lobra mitjanant un model matemtic de rgim
gradualment variat com HEC-RAS o altres professionalment reconeguts per a aquest fi.

El treball amb models matemtics requereix la definici de la geometria de la llera interceptada,

de les planes dinundaci i de les estructures que interfereixen el flux; la definici duna srie de
coeficients (coeficients de prdues localitzades, coeficients de rugositat), i la definici dunes
condicions de contorn.

Les condicions de contorn, tant aigua amunt com aigua avall, poden referir-se a seccions
determinants properes o a diferents referncies en punts coneguts del traat (ponts,
aforaments, obres de drenatge, carreteres, camins, ressalts, embassaments,...). En cas de no
trobar referncies, es perllongar el tram estudiat per tal de minimitzar el seu efecte en el tram
objecte de l estudi.

En qualsevol cas, cal fer lanlisi ms complet possible de les caracterstiques del tram destudi
i justificar cadascun dels parmetres i consideracions utilitzades per a la simulaci, seguint els
criteris establerts en la Guia Tcnica (GT1, 2003).

Tant les infraestructures de nova construcci com les existents a modificar hauran de garantir el
desgus del cabal de disseny, que per aquelles amb carcter permanent correspon a lassociat
a 500 anys de perode de retorn i per a obres de carcter temporal correspon a lassociat a 25
anys de perode de retorn.

Tamb es realitzar lanlisi del comportament hidrulic de la llera en les condicions actuals,
sense la infrastructura a projectar o modificar, i amb la implantaci de la nova infrastructura, o

7
amb la modificaci proposada per a la infrastructura existent, per poder acotar la sobreelevaci
que aquesta provoca.

Per a infraestructures de nova construcci, en general, la sobreelevaci de la lmina daigua

provocada per aquesta haur de ser menor de 0,3 m respecte lestat actual sense la
infrastructura a projectar o modificar, per a lavinguda associada a 500 anys de perode de
retorn.

Si per les raons que siguin aquesta sobreelevaci sobrepassa el lmit de 0,30 m establert,
shaur de justificar degudament labsncia dafeccions a tercers o b caldr preveure mesures
per evitar la inundaci que es pot provocar, per exemple mitjanant la construcci duna petita
mota o augmentant lamplada lliure de la infrastructura projectada.

Per a obres ja existents afectades pel projecte (ampliacions de tauler de ponts, perllongaci
dobres de drenatge transversal, etc.), aquesta sobreelevaci, en general haur de ser menor
de 0,5 m respecte la situaci sense lobra existent.

En aquells casos en que la infrastructura a implantar o existent a modificar es situ en zones

inundables sensibles per a 500 anys de perode de retorn en les condicions actuals, s a dir,
amb afeccions clares a tercers, la sobreelevaci com a conseqncia de la nova obra o de la
modificaci haur de ser nulla. En aquest cas, si es projecten les actuacions necessries per
resoldre la inundabilitat que afecta a tercers per a 500 anys de perode de retorn es podr
aplicar el criteri general de 0,30 m de sobreelevaci respecte la situaci sense problemes
dinundaci per a tercers.

Si OF nova mxy= 0,30m

Q500 (amb OF) Si OF existent modificada mxy= 0,50m

Q500 (llera estat actual)

Y1
Y0

Fig. 1. Esquema sobreelevaci a lentrada de lobra de drenatge.

El resguard lliure mnim entre el mxim nivell de la lmina daigua en linterior de lobra i la clau
de la mateixa haur de ser superior a 1 m per a lavinguda de 500 anys de perode de retorn i
es comprovar que la lnia denergia no toca la clau de lobra, justificat perqu aquesta lnia
marca la mxima cota a la que poden arribar els flotants.

Aquest resguard lliure mnim shaur de mantenir en una longitud igual a lamplada de la secci
de la llera per on passa la major part del cabal i centrada amb aquesta.

8
 .

Fig. 2. Esquema Resguard lliure

Pel que fa als endegaments i cobertures de barrancs, la secci dels mateixos haur
dassegurar, en general, una capacitat suficient per a desguassar lavinguda associada a 500
anys de perode de retorn.

Per al endegaments caldr assegurar un resguard mnim de 0,5 m entre la cota de la lmina
daigua per aquesta avinguda i la coronaci dels marges de la canalitzaci per a lavinguda
associada a 500 anys de perode de retorn.

Per a cobertures, com en el cas dobres de fbrica i de drenatge, caldr assegurar un resguard
lliure mnim, entre el mxim nivell de la lmina daigua en linterior de la cobertura i la clau de la
mateixa, superior a 1 m per a lavinguda de 500 anys de perode de retorn, a ms de comprovar
que la lnia denergia no toca la clau de la cobertura. Per aquells casos en que les cobertures
puguin entrar en crrega, shaur de justificar i dimensionar adequadament. Es tindr en
compte i com a criteri de referncia que es podria acceptar que la lnia denergia no superi la
cota durbanitzaci.

Pel que fa a la metodologia danlisi hidrulica per a endegaments i cobertures, sutilitzar la

descrita en aquest apartat quan el cabal de disseny s superior a 200 m3/s.

2.2.3. 200 m3/s >Q500 50 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics

En zones sense risc de danys catastrfics on el cabal davinguda associat a 500 anys de
perode de retorn s inferior a 200 m3/s i superior a 50 m3/s, com en el cas anterior, per a
lanlisi del comportament hidrulic a lentorn de lobra sutilitzar un model matemtic de rgim
gradualment variat com HEC-RAS o altres professionalment reconeguts per a aquest fi. En
aquest cas sadmetr que la definici geomtrica del model sigui una simplificaci.

En qualsevol cas, s necessari estudiar i justificar els parmetres i les consideracions

utilitzades en la simulaci, seguint els criteris establerts en la Guia Tcnica (GT1, 2003).

Com en el cas anterior, tant les infraestructures de nova construcci com les existents a
modificar hauran de permetre el desgus del cabal de disseny, que per aquelles amb carcter
permanent correspon a lassociat a 500 anys de perode de retorn i per a aquelles amb carcter
temporal correspon a lassociat a 25 anys de perode de retorn.

9
Per acotar la sobreelevaci provocada per la nova infrastructura o per la modificaci proposada
per a la infrastructura existent, cal realitzar lanlisi hidrulica de la llera en lestat actual sense
la infrastructura a projectar o modificar, i futur, en rgim gradualment variat, mitjanant ls dun
model matemtic, podent fer simplificacions de la geometria. En el seu cas, es consideraran les
seccions determinants prximes, com ara ponts, estrenyiments, assuts, etc...

La sobreelevaci per a lavinguda associada a 500 anys de perode de retorn haur de ser
menor de 0,3 m sobre el nivell actual sense la infrastructura a projectar o modificar, com a regla
general. Si per les raons que siguin aquesta sobreelevaci sobrepassa el lmit de 0,30 m
establert, shaur de justificar degudament labsncia dafeccions a tercers o b caldr preveure
mesures per evitar la inundaci que es pot provocar, per exemple mitjanant la construcci
duna petita mota o augmentant lamplada lliure de la infrastructura projectada. Com en el cas
anterior, per a modificacions dinfraestructures existents aquesta sobreelevaci haur de ser,
en general, menor de 0,5 m respecte la situaci actual sense lobra existent.

En aquells casos en que la infrastructura a implantar o existent a modificar es situ en zones

inundables sensibles per a 500 anys de perode de retorn en les condicions actuals, s a dir,
amb afeccions clares a tercers, la sobreelevaci com a conseqncia de la nova obra o de la
modificaci haur de ser nulla. En aquest cas, si es projecten les actuacions necessries per
resoldre la inundabilitat que afecta a tercers per a 500 anys de perode de retorn es podr
aplicar el criteri general de 0,30 m de sobreelevaci respecte la situaci sense problemes
dinundaci per a tercers.

Daltra banda, en el cas dobres de pas, el resguard lliure mnim entre el mxim nivell de la
lmina daigua en linterior de lobra i la clau de la mateixa, per a Q500, ser superior a 0,5 m i es
comprovar que la lnia denergia no toca la clau de lobra, justificat perqu aquesta lnia marca
la mxima cota a la que poden arribar els flotants.

Aquest resguard lliure mnim shaur de mantenir en una longitud igual a lamplada de la secci
de la llera per on passa la major part del cabal i centrada amb aquesta.

Pel que fa als endegaments i cobertures de barrancs, la secci dels mateixos haur
dassegurar, en general, una capacitat suficient per a desguassar lavinguda associada a 500
anys de perode de retorn i un resguard mnim de 0,5 m entre la cota de la lmina daigua per
aquesta avinguda i la coronaci dels marges de la canalitzaci o la clau de lobra de cobertura.
En els cas de cobertures, a ms, es comprovar que la lnia denergia no toca la clau de la
mateixa. Per aquells casos en que les cobertures puguin entrar en crrega, shaur de justificar
i dimensionar adequadament. Es tindr en compte i com a criteri de referncia que es podria
acceptar que la lnia denergia no superi la cota durbanitzaci.

Pel que fa a la metodologia danlisi hidrulica per a endegaments i cobertures, sutilitzar la

descrita en aquest apartat quan el cabal de disseny s superior a 50 m3/s i inferior a 200 m3/s.

Tamb en aquest cas caldr fer lanlisi ms completa possible de les caracterstiques del tram
destudi i justificar cadascun dels parmetres i consideracions utilitzades per al clcul.

2.2.4. 50 m3/s >Q500 7,5 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics

En zones sense risc de danys catastrfics on el cabal davinguda associat a 500 anys de
perode de retorn s inferior a 50 m3/s i superior a 7,5 m3/s, per a lanlisi del comportament
hidrulic a lentorn de lobra, a ms de la modelitzaci esmentada en lapartat anterior es podr
utilitzar la metodologia que sexposa a la Instrucci de Carreteres 5.2-IC, tot i que quan el rgim
hidrulic s rpid proporciona resultats ms conservadors que fent servir un model en rgim
gradualment variat. En qualsevol cas, s necessari estudiar i justificar els parmetres i les
consideracions utilitzades en el clcul.

10
Com en el cas anterior, tant les infraestructures de nova construcci com les existents a
modificar hauran de permetre el desgus del cabal de disseny, que per aquelles amb carcter
permanent correspon a lassociat a 500 anys de perode de retorn.

La sobreelevaci per a lavinguda associada a 500 anys de perode de retorn haur de ser
menor de 0,3 m sobre el nivell actual, com a regla general. Si per les raons que siguin aquesta
sobreelevaci sobrepassa el lmit de 0,30 m establert, shaur de justificar degudament
labsncia dafeccions a tercers o b caldr preveure mesures per evitar la inundaci que es pot
provocar, per exemple mitjanant la construcci duna petita mota o augmentant lamplada lliure
de la infrastructura projectada. Com en el cas anterior, per a modificacions dinfraestructures
existents aquesta sobreelevaci haur de ser, en general, menor de 0,5 m respecte la situaci
sense lobra existent.

En aquells casos en que la infrastructura a implantar es situ en zones inundables sensibles per
a 500 anys de perode de retorn en les condicions actuals, s a dir, amb afeccions clares a
tercers, la sobreelevaci com a conseqncia de la nova obra haur de ser nulla. En aquest
cas, si es projecten les actuacions necessries per resoldre la inundabilitat que afecta a tercers
per a 500 anys de perode de retorn es podr aplicar el criteri general de 0,30 m de
sobreelevaci respecte la situaci sense problemes dinundaci per a tercers.

Per altra banda, en el cas dobres de pas el resguard lliure mnim entre el mxim nivell de la
lmina daigua en linterior de lobra i la clau de la mateixa, per a Q500, ser superior a 0,5 m i es
comprovar que la lnia denergia no toca la clau de lobra, justificat perqu aquesta lnia marca
la mxima cota a la que poden arribar els flotants.

Aquest resguard lliure mnim shaur de mantenir en una longitud igual a lamplada de la secci
de la llera per on passa la major part del cabal i centrada amb aquesta

Tamb en aquest cas caldr fer lanlisi ms completa possible de les caracterstiques del tram
destudi i justificar cadascun dels parmetres i consideracions utilitzades per al clcul, seguint
els criteris establerts en la Guia Tcnica (GT1, 2003).

Pel que fa als endegaments i cobertures de barrancs, la secci dels haur dassegurar, en
general, una capacitat suficient per a desguassar lavinguda associada a 500 anys de perode
de retorn i un resguard mnim de 0,5 m entre la cota de la lmina daigua per aquesta avinguda
i la coronaci dels marges de la canalitzaci o la clau de lobra de cobertura. En els cas de
cobertures, a ms, es comprovar que la lnia denergia no toca la clau de la mateixa. Per
aquells casos en que les cobertures puguin entrar en crrega, shaur de justificar i
dimensionar adequadament. Es tindr en compte i com a criteri de referncia que es podria
acceptar que la lnia denergia no superi la cota durbanitzaci.

Pel que fa a la metodologia danlisi hidrulica per a endegaments i cobertures,. Pel que fa a la
metodologia danlisi, sutilitzar la descrita en aquest apartat quan el cabal de disseny s
superior a 7,5 m3/s i inferior a 50 m3/s.

2.2.5. Q500 7,5 m3/s i zona sense risc de danys catastrfics

Com en els casos anteriors, tant les infraestructures de nova construcci com les existents a
modificar hauran dassegurar el desgus del cabal de disseny, que per aquelles amb carcter
permanent correspon a lassociat a 500 anys de perode de retorn.

En general no ser estrictament necessria una anlisi hidrulica de les condicions inicials de
la llera natural, no obstant, shaur de justificar que la sobreelevaci de laigua provocada per la

11
nova infrastructura o per la modificaci proposada per a la infrastructura existent no afecta a
tercers.

3. AMPLADA LLIURE
El Sistema Hdric (SH) s la zona de lespai fluvial necessria per a preservar el rgim de
corrents en cas davinguda en tant que s una zona amb elevat risc dinundacions. s una zona
imprescindible per al riu en tant que vehiculadora del flux daigua en avinguda i, alhora, de
relaci mediambiental amb la resta delements naturals. El Sistema Hdric t com a referncia
la franja delimitada per la lnia dinundaci de lavinguda associada a 100 anys de perode de
retorn.

Lamplada lliure necessria s la que permet donar continutat al Sistema Hdric sota les
infraestructures que travessen el curs fluvial i la que permet que circuli el major volum daigua
amb velocitat apreciable en cas davinguda, configurant aix la zona de preservaci del rgim
de corrents. Respectar aquesta amplada permet el funcionament eficient del corredor biolgic
al voltant del curs fluvial i permet evitar que objectes arrossegats per una avinguda obstrueixin
el pas de laigua.

Lamplada lliure necessria pot considerar-se com locupada per lavinguda de 100 anys de
perode de retorn on el flux t una velocitat igual o superior a 0,5 m/s i per tant, s la zona
vehiculadora de prcticament tot el cabal.

Fig. 3. Amplada lliure necessria

12
 Fig. 4. Respecte de lamplada lliure necessria per part destreps

Aix doncs, el disseny de qualsevol infrastructura que dna continutat a un curs fluvial haur de
tenir una llum lliure mnima entre estreps que respecti la continutat del Sistema Hdric, per tant,
que respecti lamplada lliure necessria.

En el cas de ponts i viaductes amb piles intermdies, a ms de respectar lamplada lliure

necessria per part dels estreps, aquesta limitaci equival a la no ocupaci daquesta amplada
per part de les piles.

Donada la dificultat constructiva que pot representar en alguns casos la condici de respectar-
la, en els casos en que aix no sigui possible caldr justificar-ho suficientment. En qualsevol
cas, la distribuci de les piles haur de perseguir el mxim respecte possible a aquella amplada
i evitar lemplaament de les mateixes en punts amb risc de patir problemes derosi o
despreniment (talussos molt verticals, ..), o b que doni lloc a vnols damplada petita entre pila
i estrep, creant zones de turbulncies.

Fig. 5. Respecte de lamplada lliure necessria en el cas de ponts i viaductes

amb piles intermdies.

13
En tot cas, si es justifica que no s possible respectar lamplada lliure necessria, i si aquesta
supers els 45 m, en general sacceptaran separacions mnimes entre piles de 45 m, que
mesurades sobre la projecci en planta daquestes en la perpendicular al flux resultin com a
mnim de 35 m.

Lmn = 45 m

P
P Lmn = 35 m

P
P

Fig. 6. Distncia mnima entre piles sobre la projecci en planta en la perpendicular al flux

4. DISSENY DE LES INFRAESTRUCTURES

4.1. Introducci
En aquest apartat es presenten recomanacions que cal tenir en compte en el disseny de
qualsevol infrastructura que interfereix amb un curs fluvial, que no van lligades a un clcul
hidrulic i que tenen com a objectiu assegurar el correcte manteniment de lobra i minimitzar les
afectacions aigua amunt i aigua avall daquesta, ja sigui per soscavaci, sedimentaci,
inundaci, etc.,

Aquestes recomanacions es presenten concretades per a diferents tipologies dinfraestructures

que interfereixen amb un curs fluvial.

4.2. Disseny de ponts i viaductes

En el disseny de ponts i viaductes sha de tenir en compte els segents aspectes:

Els pilars de sustentaci de les obres de fbrica tindran en el seu parament daigua
amunt formes hidrodinmiques, amb lobjectiu devitar lacumulaci de materials flotants, i
se situaran en el sentit dels corrents daigua.

Les cotes de fonamentaci dels pilars i estreps estaran justificades dacord amb la
geotcnia i els clculs derosi, transitria i a llarg termini, local i general, en la llera.

Els pilars i estreps es protegiran adequadament front les erosions, justificant-se el

dimensionament daquestes proteccions. Aquestes proteccions en cap cas suposaran
una disminuci de la secci efectiva de desgus i, en general, no tenen perqu
estendres per tot el llit de la llera.

Per als casos en qu la llera dun curs fluvial no tingui prou capacitat per a una avinguda
de 500 anys de perode de retorn, i es produeixi una inundaci dels terrenys

14
 confrontants, caldr fer una anlisi de lefecte del terraplens daproximaci a lestructura
en la inundabilitat de la zona, especialment en zones molt planeres. En els casos en qu
sintercepti la inundaci, el criteri a adoptar s el de garantir la permeabilitat dels
terraplens mitjanant la collocaci de tubs o arcs. Aquesta mesura ha de permetre reduir
la sobreelevaci que poden provocar cap a aigua amunt aquests terraplens i, per tant,
evitar un augment de la superfcie inundable. Ats que la velocitat de laigua en les
planes dinundaci s petita, aquestes obres de pas noms han de complir les
dimensions mnimes exigides a les obres de drenatge menor per qestions de
manteniment.

Per als casos en qu un curs daigua es trobi constret en zona urbana o hi hagi un
endegament fet per ladministraci hidrulica, en tots dos casos amb capacitat insuficient
per a lavinguda associada a 500 anys de perode de retorn i sense possibilitat raonable
dampliaci, el disseny dun pont o viaducte de nova construcci haur de permetre una
capacitat de desgus superior a la del curs daigua o de lendegament existent.

Per als casos en qu la llera dun curs fluvial no tingui prou capacitat per a una avinguda
de 500 anys de perode de retorn i hi hagi previsi dendegar-la o dampliar lendegament
existent (per exemple en zones urbanes), lemplaament dels estreps dun pont o
viaducte de nova construcci haur de preveure aquest possible endegament.

4.3. Disseny dobres de drenatge menors

Sentn per obres de drenatge menors aquelles obres de drenatge transversal la secci de les
quals est lligada ms directament a dotar de capacitat i que generalment disposen de solera.
El seu disseny considera tipus dembocadura, sistemes de reducci daterraments i derosions
a la seva entrada i sortida, que demostren la seva vinculaci directa amb la capacitat de
desgus.

En el disseny daquestes obres de drenatge menors, a ms de considerar aquells aspectes

associats a clculs hidrulics que shan exposat en punts anteriors, cal tenir en compte el
segent:

Totes les obres de drenatge menors han de ser visitables i han de permetre laccs i
sortida de la maquinria adequada per a la neteja. Amb aquest objectiu, les dimensions
interiors no seran inferiors a 2 m en les secciones circulars i 2x2 m2 en les
rectangulars, encara que impliqui que la solera quedi per sota del nivell de la llera. Quan
Q500 3 m3/s, sacceptaran dimetres inferiors, sempre i quan es projectin unes seccions
que garanteixin el desgus i labsncia de risc daterrament. En aquests casos les
dimensions shauran dajustar, com a mnim, al que marca la 5.2-IC en funci de la
longitud de lobra.

En cas que el volum interior de lobra de drenatge menor sigui superior o igual a 250 m3
es facilitar laccs i sortida de la maquinria adequada per a la neteja, respectant al
mxim la vegetaci de ribera i les condicions naturals de la llera.

Les obres de drenatge menor no podran tenir una geometria multicellular (bicellulars,
tricellulars, etc), justificat perqu aquest disseny interfereix lample de llera per on circula
la major part del cabal duna avinguda, perqu afavoreix el risc dacumulaci de materials
arrossegats en els hastials intermitjos, disminuint la seva capacitat de desgus, i perqu
dificulta el manteniment.

Les entrades i sortides de lobra de drenatge es protegiran front les erosions, justificant-
se el dimensionament i la fonamentaci daquestes proteccions.

15
 En lleres de perfil estable, el perfil de lobra de drenatge shaur dajustar, en la mesura
que sigui possible, al de la llera, excepte en cas de rectificacions menors, ja que
qualsevol discontinutat pot comprometre la seva estabilitat.

Per als casos en qu les infraestructures projectades intercepten conques difuses en

zones planeres, actuant com a barreres (carreteres en terrapl, lnies de ferrocarril, etc.),
es projectaran obres de drenatge menors amb lobjectiu de garantir la permeabilitat i
reduir la sobreelevaci que poden provocar aquestes barreres aigua amunt. Aquestes
obres es dimensionaran per desguassar el cabal associat a 500 anys de perode de
retorn per a la conca associada a lobra de drenatge.

En aquestes zones planeres, per tal de conduir laigua interceptada per la infrastructura
cap a lobra de drenatge i evitar un augment de la inundaci que es dna abans de la
construcci de la infrastructura, es projectaran cunetons de transport, dimensionats, com
a mnim, pel cabal associat a 100 anys de perode de retorn. En cas que lefecte barrera
del terrapl projectat impliqui lafecci de bns o dactivitats situats aigua amunt, aquests
cunetons de transport es dimensionaran per a desguassar lavinguda associada a 500
anys de perode de retorn. Cal tenir en compte que el cabal de disseny daquests
cunetons no contempla tot el cabal drenat per la conca, sin que va augmentant al
apropar-se a lOD.

Excepte en el cas en que aquelles obres de drenatge projectades aboquin en cursos

daigua ja definits, ser necessari dissenyar algun sistema que eviti que laigua
concentrada en lOD cre un nou curs daigua aigua avall. Una possibilitat s completar el
sistema de drenatge projectat amb la construcci duns cunetons de distribuci situats
aigua avall de les obres de drenatge, per tal que laigua es distribueixi en tota la seva
longitud i, un cop superada la cota de coronaci dels mateixos, laigua sobrexi creant un
escorrentiu difs similar al que es dna abans de la construcci de la infrastructura.

El dimensionament daquests cunetons de distribuci no respon a un cabal de disseny

concret, sin que el seu disseny ha dafavorir el repartiment de laigua en tota la seva
longitud. Si s possible, longitudinalment aquests cunetons hauran de tenir un pendent
des del punt dentrada daigua cap a cunetes o recs existents, afavorint el desgus i
evitant que quedi aigua embassada en els cunetons. A la sortida de les obres de
drenatge transversal que connectin amb aquests cunetons de distribuci es construir un
petit bol esmortedor protegit amb escullera, amb la finalitat de disminuir la velocitat de
laigua que entra en el cunet i afavorir la distribuci lateral en tota la longitud del mateix.
En cada cas, lautor del projecte haur danalitzar laplicabilitat daquesta soluci i el
disseny ms adequat.

En general, totes les obres de drenatge menors es projectaran de manera que les aiges
siguin condudes als cursos de drenatge i escorrentiu existents del terreny, adoptant les
mesures adients de protecci contra lerosi daquestes lleres i els seus marges. En els
casos en qu aix no sigui possible, caldr estudiar la possibilitat de construir un cunet
de distribuci aigua avall de lobra de drenatge, que, com en el cas anterior, permeti que
laigua es distribueixi en tota la seva longitud i, un cop superada la cota de coronaci del
mateix, laigua sobrexi creant un escorrentiu difs com el que es dna abans de la
construcci de lobra de drenatge. La construcci daquest cunet ha de permetre evitar
la creaci dun nou curs daigua.

16
 Fig. 7. Soluci proposada per a la sortida duna obra de drenatge transversal en un punt on no existeix
un curs daigua.

Fig. 8. Soluci proposada per a zones planeres i mplies, amb ms dun punt de sortida per tal de dotar
de permeabilitat al terrapl.

No es projectaran reixes a les entrades de les obres de drenatge menors.

Per als casos en qu un curs daigua es trobi constret en zona urbana o hi hagi un
endegament fet per ladministraci hidrulica, en tots dos casos amb capacitat insuficient
per a lavinguda associada a 500 anys de perode de retorn i sense possibilitat raonable
dampliaci, el disseny duna obra de drenatge de nova construcci haur de permetre
una capacitat de desgus superior a la del curs daigua o de lendegament existent.

Per als casos en qu la llera dun curs fluvial no tingui prou capacitat per a una avinguda
de 500 anys de perode de retorn i hi hagi previsi dendegar-la o dampliar lendegament
existent (per exemple en zones urbanes), lemplaament de les testeres duna obra de
drenatge de nova construcci haur de preveure aquest possible endegament.

En publicacions com la Instruccin 5.2-IC Drenaje superficial de Carreteras MOPU1990 (5.2-

IC) es poden trobar altres consideracions que poden completar les exposades en aquest
document.

4.4. Modificacions en obres de drenatge menors, ponts i viaductes

existents
El disseny de qualsevol modificaci que afecti la geometria dobres de drenatge menors, ponts
o viaductes existents shaur de fer tenint en compte els segents aspectes:

17
 En el cas que una obra de drenatge menor existent es vegi afectada per una modificaci
de la seva geometria (ampliaci, perllongaci, etc.), aquesta haur de complir les
recomanacions de clcul hidrolgiques i hidruliques, i de dimensions mnimes que
sexposen en aquest document, encara que aix impliqui una substituci de lobra
existent. Es considera una excepci les obres de drenatge menors amb una secci
circular de dimetre 1,8 m o superior, i amb capacitat suficient per desguassar lavinguda
de 500 anys de perode de retorn. En aquest ltim cas es podr realitzar la perllongaci
de lobra amb la mateixa secci que lexistent.

Es podr realitzar la perllongaci dobres de drenatge menors amb una geometria

multicellular (bicellulars, tricellulars, etc), mantenint la geometria de lobra existent,
sempre i quan sasseguri una capacitat de desgus suficient per a lavinguda de 500
anys de perode de retorn, tenint en compte la restricci al desgus dels hastials.

Per al cas dun pont existent sense capacitat per a cabals associats a 500 anys de
perode de retorn, es podr realitzar una ampliaci de la plataforma per a pas peatonal o
de bicicletes sempre i quan es realitzi pel costat aigua avall del curs daigua i sigui duna
amplria mxima de 2 m. En aquests casos es preveur un sistema dalerta en
avingudes.

Es podr realitzar qualsevol ampliaci de plataforma dun pont existent per a pas de
trnsit de vehicles a motor sempre i quan quedi garantida la capacitat daquest per a una
avinguda de 500 anys de perode de retorn, i es garanteixi un resguard lliure mnim d1 m
i una sobreelevaci mxima de 0,5 m, en lloc dels 0,3 m establerts per a lobra nova.

Qualsevol modificaci de la geometria dun pont que afecti a la seva fonamentaci

shaur de justificar dacord amb la geotcnia i els clculs derosi, transitria i a llarg
termini, local i general, en la llera.

4.5. Disseny dobres de drenatge transversal i obres de fbrica en camins

rurals
Els segents criteris noms es consideraran daplicaci quan els camins afectats es trobin en
zones on una possible inundaci provocada per la falta de capacitat de desgus de lobra no
impliqui afeccions a zones urbanitzades o industrials properes, o b a una carretera o lnia de
ferrocarril. Per tant, queden exclosos els camins de servei que discorren parallels a carreteres
o lnies de ferrocarril.

Tenint en compte lamplada del cam, el disseny de les obres de drenatge noves o existents a
modificar es realitzar amb un cabal de disseny i uns condicionants que es descriuen a
continuaci.

4.5.1. Amplada cam 4m

Quan lamplada del cam rural objecte destudi sigui inferior o igual a 4m, per al disseny de
lobra de drenatge es consideren vlids els criteris que sexposen en la Instrucci 5.2-IC.

Tot i que els guals inundables no sn la tipologia dobra ms adequada des del punt de vista
hidrulic, ats que aquests camins sovint corresponen a accessos a finques, sacceptar la
seva construcci, sempre i quan sajustin al que sexposa en el punt 3.6 daquest document.

18
4.5.2. 4m < Amplada cam < 6m

En el cas de camins rurals amb una amplada superior a 4m i inferior a 6m, tant les obres de
drenatge de nova construcci com les existents a modificar hauran de permetre el desgus del
cabal associat a 100 anys de perode de retorn.

Amb lobjectiu de permetre laccs per a la seva neteja, en les seccions circulars les dimensions
interiors no seran inferiors a 1,8 m i 1,80x1,80 m2 en les rectangulars. Quan Q500 3 m3/s,
sacceptaran dimetres inferiors, sempre i quan es projectin unes seccions que garanteixin el
desgus i labsncia de risc daterrament. En aquests casos les dimensions shauran dajustar,
com a mnim, al que marca la 5.2-IC en funci de la longitud de lobra.

En les zones molt planeres on els camins es troben en zones inundables, caldr senyalitzar
degudament en ambds extrems, indicant la inundabilitat del mateix. Ats que aquests camins
sn competncia de lAdministraci local, aquesta haur de preveure la gesti del risc en cas
davinguda, aix com assegurar el manteniment de la senyalitzaci i de les obres de drenatge .

4.5.3. Amplada cam > 6m

Quan lamplada del cam rural objecte destudi sigui igual o superior a 6m, el cabal de disseny
de les obres de drenatge transversal i les obres de fbrica ser lassociat a 500 anys de
perode de retorn, i per al disseny es consideren vlides les recomanacions exposades en el
punt 3.3 daquest document, excepte pel que fa a les dimensions mnimes.

Pel que fa a les dimensions mnimes, com en el cas anterior, en les seccions circulars les
dimensions interiors no seran inferiors a 1,8 m i 1,80x1,80 m2 en les rectangulars. Quan Q500
3 m3/s, sacceptaran dimetres inferiors, sempre i quan es projectin unes seccions que
garanteixin el desgus i labsncia de risc daterrament. En aquests casos les dimensions
shauran dajustar, com a mnim, al que marca la 5.2-IC len funci de la longitud de lobra.

4.6. Guals inundables

La construcci de guals mitjanant ls de tubs o calaixos noms s admissible per als casos
en qu circuli aigua per la llera durant ms del 80 % dels dies de lany. Per a la resta de casos
noms sadmetr la construcci de guals que no selevin significativament per sobre el perfil de
la llera, limitant lactuaci a una fixaci del fons en aquell punt.

Essent lobjectiu dun gual inundable permetre el pas davingudes ordinries i no resultar un
obstacle per a avingudes majors, el dimensionament dels guals que inclouen tubs o calaixos es
far amb les dimensions mnimes necessries per permetre el pas del cabal ordinari.

La situaci i tipologia constructiva del gual no ha de posar en perill els marges en cas
davinguda, preveient, si fos necessari, la protecci dels mateixos.

El gual estar degudament senyalitzat en ambds extrems, indicant la inundabilitat del mateix.
En cas dalerta davingudes es preveur la gesti del risc per part de lentitat peticionria de la
infrastructura.

Quan un gual tingui carcter provisional caldr garantir que aquest ser destrut un cop
finalitzada lobra, retirades completament les restes del mateix i restaurades les condicions
inicials de la llera i dels marges.

19
4.7. Encreuament de conduccions sota lleres
4.7.1. Introducci

Sovint les lleres fluvials sutilitzen com a corredors dinfraestructures que discorren enterrades,
com ara oleoductes, gasoductes, canonades dabastament daigua, collectors daiges
residuals, etc. En tots els casos en qu aquest traat sigui imprescindible s necessari tenir en
compte una srie de criteris de disseny per tal devitar danys en la infrastructura i alteracions o
modificacions en la llera i lecosistema associat.

Una fallida en aquestes conduccions, si transporten substncies contaminants com ara aigua
residual, gas natural, petroli o altres productes industrials, pot donar lloc a riscos greus per a les
persones, la fauna i la flora.

Per altra banda, el fet que una conducci que travessa transversalment la llera quedi
descoberta implica que aquesta actu com un obstacle transversal, desenvolupant una erosi
per caiguda de laigua en el salt que provoca.

En cas que es tracti dun creuament aeri, els criteris a aplicar seran els mateixos que per a un
pont (capacitat de desgus, resguard lliure, sobreelevaci, etc.)

No s recomanable la installaci de conduccions per sota de lleres en el sentit longitudinal, tret

que es demostri que no existeix una via de traat alternatiu.

4.7.2. Soscavaci

Un dels aspectes a tenir en compte en el disseny del creuament sota una llera, s la
soscavaci. El trencament de la canonada es pot produir, tant per quedar aquesta al descobert
com per una erosi del material alluvial sobre el que sassenta.

En aquest sentit, la clau o el punt ms alt de la canonada haur destar per sota la cota derosi
general transitria corresponent a una avinguda de perode de retorn de 500 anys. A aquesta
erosi caldr sumar-li les eventuals erosions locals. Si la canonada transporta substncies
inflamables o perilloses, la profunditat de la coronaci que resulta dels clculs derosi es
multiplicar per un coeficient de seguretat no inferior a 1,2.

Per al cas en qu es vulgui disminuir el risc de trencament de la canonada protegint-la

mitjanant blocs descullera o formig, es recomana que aquests materials quedin enterrats per
sota el llit natural del riu, a una profunditat igual o superior a lafectada per lerosi general
transitria, i per lerosi general a llarg termini associada al perode de retorn de 500 anys.

4.7.3. Flotaci

Per al cas en qu la canonada pugui quedar situada sota el nivell fretic, caldr preveure el
travament de la mateixa per evitar la flotaci del conducte i el possible trencament.

Com en el cas anterior, aquest travament haur de quedar enterrat per sota el llit natural del riu,
a una profunditat igual o superior a lafectada per lerosi general transitria, i per lerosi
general a llarg termini del perode de retorn fixat.

4.7.4. Pous de registre

Abans i desprs del creuament es disposaran pous de registre, a una distncia de la llera que
tingui en compte un possible endegament. En cap cas es disposaran pous de registre dins de
la llera.

20
4.8. Endegaments i cobertures de barrancs
4.8.1. Introducci

Ladequaci hidrulica dun curs fluvial s qualsevol arranjament o intervenci en un tram de

llera que s en s mateix lobjecte primordial de lactuaci. Queden excloses daquesta definici
les obres daprofitament del riu (del cabal de riu, dels materials solts de la llera i de lespai del
riu) i les obres dinfrastructures que interfereixen amb el riu (viria o de serveis). Entre els
objectius duna adequaci hidrulica destaquen la defensa front inundacions, la defensa dels
marges del riu, la millora de la capacitat de desgus, lestabilitzaci de la llera, la formaci dun
canal navegable i la restauraci dels valors naturals dun riu (Ingeniera de ros, J.P.Martn
Vide, UPC 2002).

Atesos els inconvenients que poden derivar-se daquest tipus dactuaci (alteraci o
transformaci del medi), nicament es realitzar una adequaci hidrulica i/o una cobertura
quan aquesta actuaci estigui suficientment justificada.

En aquest tipus dactuaci s important conixer el riu i la seva conca, en particular la seva
geometria hidrulica, el seu estat dequilibri, el seu rgim hidrolgic i davingudes, i, en certs
casos, el seu transport slid, per tal de respectar al mxim el fenmens naturals que en ell es
produeixen i preveure els efectes de ladequaci hidrulica per tal de minimitzar-los.

4.8.2. Recomanacions per al disseny

El disseny duna adequaci hidrulica shaur de fer tenint en compte els segents aspectes:

Els llits en general no seran revestits per tal de respectar al mxim els fenmens naturals
derosi i sedimentaci que es produeixen en el fons dels rius, i per tant el seu equilibri.
Noms es revestiran en zones urbanes en que sigui necessari augmentar la capacitat de
desgus de la secci hidrulica existent.

La forma i el traat adoptats hauran de justificar la no erosionabilitat del llit, excepte en el

cas que aquest estigui revestit, aix com el fet que no es produeixin sedimentacions que
puguin reduir la capacitat hidrulica de la secci proposada per a avingudes posteriors.
En qualsevol cas, shaur de tenir en compte la realitzaci de tasques de neteja selectiva
peridiques, per garantir la mxima capacitat de desgus.

El disseny interior haur de ser adequat des del punt de vista hidrulic, sense obstacles
sobresortints de les parets o fonamentacions, corbes de petit radi o brusques, rugositat
dels materials, etc,.

Si el disseny de lendegament o cobertura considera la construcci desglaons per

dissipar energia, si aquests es troben en el cam daccs a punts de linterior de
lendegament o cobertura, caldr dissenyar rampes a laltura de les rodes dels vehicles
de neteja per tal de permetrels salvar aquests esglaons.

Seran visitables. Per a la qual cosa sexigir que les dimensions interiors tils no siguin
inferiors a 2x2 m2. En el cas de cobertures de fins a 5 m damplada, shauran de construir
pous de registre de dimensions interiors no inferiors a 2x2 m2 aproximadament cada 200
m. Per a cobertures amb una amplada > 5m aquests pous de registre hauran de tenir
unes dimensions interiors no inferiors a 4x4m2.

21
 En cas duna solera no revestida, la velocitat mxima assolible per laigua dependr de la
erosionabilitat del terreny natural. Quan es tracti duna solera revestida, tot i que la
velocitat mxima dependr del tipus de material utilitzat, en general no sacceptaran
velocitats superiors a 5 m/s. Per a poder acceptar velocitats superiors shaur de
justificar adequadament la no erosionabilitat dels materials de revestiment i la no
cavitaci de laigua.

Es desaconsella, en general, la cobertura de cursos daigua amb acer corrugat, atesa la

dificultat de neteja interior mecanitzada. Si en casos justificats es decideix emprar
aquesta tipologia, la velocitat de laigua en avinguda no superar els 5 m/s.

4.8.3. Obres complementries

Tot i que el clcul de la secci sha de realitzar per a la mxima avinguda, cal tenir en compte
que per a avingudes inferiors probablement tamb es produir un transport de slids a
velocitats baixes, inferiors a la que genera el transport de fons i de suspensi, i que aquest fet
pot donar lloc a la formaci de dipsits de sediments a linterior de la canalitzaci.

En el disseny de les canalitzacions i de les cobertures es consideraran els segents elements

complementaris, que no shan de considerar excloents:

Construcci dun canal daiges baixes a ladequaci hidrulica, a fi devitar

sedimentacions en avingudes ordinries. A la resta de la secci es pot considerar la seva
utilitzaci per a usos de lleure.

Construcci de desarenadors a lentrada de la canalitzaci o cobertura, o dipsits de

slids a la conca, amb capacitat demmagatzemar el volum de slids transportat per la
mxima avinguda. Caldr preveure, en el disseny i lexplotaci, la neteja daquestes
estructures desprs de cada avinguda.

Construcci delements que permetin la retirada de slids flotants aigua amunt de la

canalitzaci realitzada, com a element complementari dels dipsits de slids esmentats
en lapartat anterior. Aquests elements seran obligatoris a les cobertures, sempre i quan
no sigui possible mantenir un resguard mnim d1 m per raons urbanstiques.

Es prohibeix explcitament la construcci de reixes a lentrada i a la sortida de la

cobertura o canalitzaci, ja que aquestes provoquen una disminuci de la capacitat de
desgus de la secci.

Construcci de rampes i accessos per a la maquinria a les canalitzacions, cobertures i

dipsits de slids.

5. RECOMANACIONS DE TIPUS AMBIENTAL PER AL DISSENY

5.1. Introducci
Un sistema fluvial actua com a corredor i connector ecolgic, de manera que qualsevol actuaci
que interfereix amb aquest sistema dna lloc a un impacte que pot tenir conseqncies
importants en els sistemes naturals existents en lentorn del curs fluvial.

La fragmentaci del territori i dels seus hbitats pot tenir lorigen en esdeveniments de caire
natural, per sens dubte sn les transformacions de caire artificial les que poden provocar un
fraccionament del medi. Els corredors i connectors ecolgics sn vitals per a la subsistncia

22
daquests sistemes naturals i, per tant, s necessari minimitzar limpacte que el fraccionament
de les infraestructures pot provocar.

Cal advertir que lexpansi de les xarxes dinfraestructures de transports i lurbanisme

introdueixen nombrosos efectes, entre ells una possible afecci a la permeabilitat del propi curs
fluvial.

Les conseqncies resultants de la manca de connectivitat afecten a la biodiversitat amb uns

resultats que a la llarga poden comportar lextinci local despcies. Per aquest motiu, cal
considerar aquest aspecte a lhora de dissenyar les infraestructures.

5.2. Mesures dadequaci ambiental

A continuaci sexposen una srie de recomanacions per tal dadequar ambientalment el
disseny de les infraestructures que interfereixen amb un curs fluvial. Algunes daquestes
recomanacions sn coherents amb les ja exposades anteriorment i exposades des dun punt de
vista hidrulic, per en aquest cas es justifiquen des del punt de vista ambiental.

En el disseny duna amplada lliure per a una infrastructura que intercepta un curs fluvial,
ms enll de la definici daquesta des dun punt de vista hidrulic, cal garantir que
aquesta permet les funcions de corredor biolgic fluvial. Per tal que aix sigui, shan de
considerar dos aspectes fonamentals relacionats entre s: lamplada i el relleu de la base
de la llera.

Amplada

Ha dincloure un fragment de la terrassa fluvial, preferiblement dambdues bandes,

dotant-les de ms secci quan major sigui el tals del marge de la ribera (quan el
Sistema Hdric, SH, sigui molt encaixat), i tenint en compte els usos presents en les
terrasses.

Relleu de la llera

Shaur de projectar de forma que no constitueixi efecte barrera. Tant des dun punt de
vista hidrulic com ambiental, les lloses travesseres no sn recomanables, per en el cas
que sigui necessari shauran dadaptar de forma que es redueixi o elimini el soscavament
i sadeqi un perfil dentrega suau que no superi el 2H:1V.

Les obres que donen continutat a un
ferrocarril, etc., poden ser utilitzades per
adequadament. De forma genrica, no es
pot afirmar que com ms gran sigui la
satisfactoris.
curs fluvial per sota una carretera, lnia de
nombrosos grups de fauna si es condicionen
pot establir un model funcional, per s que es
secci de desgus, els resultats seran ms

El soscavament produt aigua amunt i aigua avall duna obra de drenatge, a ms

dafectar lequilibri general de la llera, t un efecte de barrera fsica pel desnivell provocat.
En aquest sentit cal preveure mesures de protecci front lerosi. Daquesta forma, la
solera de lobra de drenatge tindr el mateix nivell que els terrenys de les rodalies.

Es recomana modificar la base de les seccions circulars per tal que aquesta sigui plana i
afavorir aix ls de lobra com a pas de fauna. Aquesta adaptaci pot realitzar-se per
mitj duna estesa de formig. Aquesta modificaci redueix la secci de desgus, que
haur de ser tinguda en compte en dissenyar hidrulicament aquesta secci.

23
 En lleres daiges permanents o freqents, aquesta base plana ha dafavorir la creaci
duna llera daiges baixes, tal i com sillustra amb dos exemples a la figura 9.

Fig. 9. Detall de ladequaci de la base dels drenatges circulars daiges permanents

Per a les obres de drenatge amb marcs, noms cal habilitar les plataformes laterals com
base seca (Fig 10).

Fig. 10. Detall de ladequaci de la base dels drenatges, amb marcs, daiges permanents

En ambds casos, el recobriment de la plataforma seca amb substrat natural sens dubte
millorar les condicions del pas.

Si es tracta de cursos fluvials que noms porten aigua quan plou, noms cal assegurar
que les entrades i sortides laterals siguin adequades per permetre laccs i la sortida.

Tamb caldr considerar les espcies presents a la zona i els requeriments especfics de
cadascuna. En aquest sentit, cal precisar que poden adoptar-se mesures especfiques
adreades a millorar la funcionalitat de cada espcie.

Cal respectar la vegetaci present al voltant de lembocadura i de la sortida, o b

reforestar si no hi s present, doncs actua com a refugi, i alhora dota de ms efectivitat el
pas.

Es desaconsella, en general, la cobertura de cursos daigua amb acer corrugat, atesa la

dificultat de neteja interior mecanitzada. Si en casos justificats es decideix emprar
aquesta tipologia, la velocitat de laigua en avinguda no superar els 5 m/s.

24
5.2.1. Classificaci de lmbit dactuaci

Abans dimplantar qualsevol activitat auxiliar dobra en una rea propera a un curs daigua
(oficines, aparcaments del personal, abocadors, prstecs, plantes de formig, parcs de
maquinria, etc.,...), shaur destablir i definir la classificaci del territori, segons la seva aptitud
d's i de la qualitat/fragilitat del medi amb carcter previ a la selecci de la ubicaci dels
diferents elements i installacions necessries per a l'execuci de l'obra. Aquesta classificaci
haur d'estar recollida en el Projecte Constructiu , d'acord als criteris i tipologies de zones que
es defineixen a continuaci:

CLASSIFICACI DESCRIPCI I EXEMPLES

Zones Descripci:
Excloses Corresponen a les zones de major qualitat i fragilitat ambiental. En aquestes zones no es
permetr la localitzaci de construccions permanents ni temporals, abassegament de materials,
viari o installaci de servei de les obres, excepte aquells elements o installacions amb carcter
puntual i que resultin imprescindibles i d'inexcusable realitzaci per a l'execuci de l'obra, la qual
cosa s'haur de justificar degudament davant Direcci de l'Obra per a autoritzaci. En aquests
casos, aquesta ubicaci, sempre temporal, quedar condicionada a la restituci integra i
immediata de l'espai afectat a les seves condicions inicials.
Exemples:
Espais Naturals de Protecci Especial: Parcs Nacionals, Paratges Naturals d'inters
nacional, Reserves Naturals Integrals, Reserva Natural Parcial, Parcs Naturals, Reserva
Naturals de fauna salvatge
Rius, rieres i lleres associades, amb vegetaci natural
Llacunes, aiguamolls, zones inundables.

Zones Descripci:
Restringides
Sn les rees amb cert valor ambiental de conservaci. En aquestes rees noms s'admet la
localitzaci d'installacions de servei de les obres, amb carcter temporal, exclusivament durant la
seva execuci. Quan finalitzi l'obra, aquestes installacions temporals s'han de retirar
completament i l'rea afectada s'haur de restituir a les seves condicions originals tan
topogrfiques com de coberta vegetal.

Aquestes zones s'inclouran dintre les actuacions del projecte de restauraci ecolgica i
paisatgstica.
Exemples:
Espais inclosos en la proposta Xarxa Natura 2000 no declarats de Protecci Especial
(ZEPA, LIC).
rees amb vegetaci natural desenvolupada i ben conservada.
rees d'elevada qualitat/fragilitat paisatgstica.

Zones Descripci:
Admissibles
Corresponen a les rees o zones del territori afectat per l'obra que presenta uns valors
ambientals menors i conseqentment amb menors mrits de conservaci (zones antropitzades,
abocadors, pedreres abandonades,....). En aquestes zones es localitzaran preferentment
aquelles installacions i elements que per les seves especials caracterstiques tinguin un carcter
permanent (per exemple, abocadors).
Exemples:
La resta de zones que no compleixin els requisits anteriors.

25
 6. RECOMENACIONS DE TIPUS AMBIENTAL DURANT LES OBRES

6.1. Introducci
Les principals alteracions que sobre els recursos hdrics es poden produir en fase de
construcci, es troben en gran part associades a les segents activitats:

Moviments de terra.
Processos de construcci de les obres de drenatge i a les activitats i/o installacions que
comportin la generaci daiges residuals que shagin dabocar a llera pblica.
Elecci demplaaments per a la implantaci dactivitats i equipaments dobra.
Producci de residus durant les obres.

Els efectes negatius sobre el medi generats pels moviments de terra i pels processos
constructius, solen estar molt relacionats amb possibles alteracions sobre la claredat i la
qualitat les masses daigua. En aquest casos, a ms del perill darrossegament de slids,
lexecuci de lobra pot provocar tamb efluents que arribin a superar els lmits permesos per la
legislaci vigent i si saboquen sobre els recursos hdrics, afectar negativament la qualitat
ecolgica de lentorn.

Daltra banda, certes operacions de manteniment de la maquinaria (canvis doli, rentat de

formigoneres, etc.) generen residus que poden resultar fora contaminants si no es gestionen
correctament.

Totes aquestes activitats requereixen laplicaci de mesures preventives adaptades a la

tipologia dafecci potencial i a les caracterstiques implcites a cada obra, essent la definici de
les accions minimitzadores lobjectiu perseguit en els captols precedents.

6.2. Accions de minimitzaci de les afeccions sobre la qualitat de les

aiges
6.2.1. Basses de decantaci per a tractar les aiges procedents dels tnels

Durant la fase de moviment de terres en qualsevol tipologia dobra, apareixen talussos i/o
noves superfcies desprotegides que poden patir fenmens erosius en el cas de produir-se
pluges intenses. Aquestes situacions poden arribar a provocar importants acumulacions de
sediments en les lleres dels cursos daigua propers si no sestableixen mesures preventives al
respecte.

Aquesta problemtica s fa palesa especialment durant els processos dexcavaci de tnels,

atenent a la gran quantitat de material excavat que es produeix en aquests casos. Per a evitar
els efectes derivats de larrossegament de materials slids cap als cursos propers, shauran de
construir basses de decantaci impermeabilitzades, al costat de les embocadures dels tnels,
que interceptin les aiges residuals procedents dels processos dexcavaci.

Controls analtics

El tractament de les aiges residuals consistir en la seva captaci i posterior decantaci

mitjanant lestabliment de diverses basses (com a mnim dues), disposades en continu,

26
convenientment impermeabilitzades i dimensionades per acollir el cabal defluents previstos.
Aquestes basses shan de situar en indrets de fcil accs que permetin efectuar els treballs de
control i manteniment, que shauran de dur a terme.

Atenent a que poden aparixer contaminants no previstos, shauran danalitzar els efluents de
sortida abans de ser eliminats a llera pblica, que permetran caracteritzar la seva qualitat i
determinar si compleixen els parmetres que fixa la normativa al respecte.

Tan sols es podran abocar directament a llera pblica si no sigualen o superen els valors
establerts per lAgncia Catalana de lAigua, que dependran de les diferents activitats, cabals
abocats i medi receptor. De moment, des del Departament dAutoritzacions de lAgncia
Catalana de lAigua sestableixen com a nivells de referncia els valors de la taula 3 de lAnnex
al Ttol IV del Reglament de Domini Pblic Hidrulic (RDPH), encara que aquests no siguin
vigents:

VALORS LMIT PER A VESSAMENTS A LLERA PBLICA

Annex al Ttol IV del reglament del Domini Pblic Hidrulic
Parmetre Unitat Taula 1 Taula 2 Taula 3
pH u. pH Comprs entre 5,5 i 9,5
Slids suspensi mg/l 300 150 80
Slids sediment ml/l 2 1 0,5
Slids gruixuts mg/l Absents
DBO5 mg/l 300 60 40
DQO mg/l 500 200 160
Temperatura C Menys de 3C dincrement
Color mg/l Pt-Co Inapreciable per diluci
Al mg/l 2 1 1
As mg/l 1 0,5 0,5
Ba mg/l 20 20 20
B mg/l 10 5 2
Cd mg/l 0,5 0,2 0,1
Cr trivalent mg/l 4 3 2
Cr hexavalent mg/l 0,5 0,2 0,2
Fe mg/l 10 3 2
Mn mg/l 10 3 2
Ni mg/l 10 3 2
Hg mg/l 0,1 0,05 0,05
Pb mg/l 0,5 0,2 0,2
Se mg/l 0,1 0,03 0,03
Sn mg/l 10 10 10
Cu mg/l 10 0,5 0,2
Zn mg/l 20 10 3
Cianurs mg/l 1 0,5 0,5
Clorurs mg/l 2.000 2.000 2.000
Sulfurs mg/l 2 1 1
Sulfits mg/l 2 1 1
Sulfats mg/l 2.000 2.000 2.000
Fluorurs mg/l 12 8 6
Fsfor total (rius) mg/l 20 20 10
Amonac mg/l 50 50 15
N-Nitrats mg/l 20 12 10
Olis i greixos mg/l 40 25 20
Fenols mg/l 1 0,5 0,5
Aldehds mg/l 2 1 1
Detergents mg/l 6 3 2
Pesticides mg/l 0,05 0,05 0,05

En aquest apartat s especialment important remarcar la necessitat de controlar el pH de les

aiges residuals generades en els treballs de gunitatge de linterior dels tnels, donat que
assoleixen valors molt alcalins.

27
En aquests casos, es requerir un sistema de correcci de lefluent de sortida, treballant en
continu, mitjanant la collocaci dun mesurador i dun corrector automtic de pH en les basses
de decantaci. En la primera bassa, sinstallar una boia i un sensor, per detectar larribada
daiges i posar en marxa el dispositiu de tractament. En corrector del pH shaur de situar a la
sortida de la primera bassa, en el canal duni dels dos decantadors i finalment, lentrada de la
segona bassa acollir un altre sensor de pH.

Quan les obres es desenvolupin en indrets amb molta probabilitat depisodis plujosos
torrencials, s sollicitar la construcci duna tercera bassa de seguretat per a prevenir
possibles desajustaments, desbordaments o, tamb, errades en el sanejament.

En tots els casos, abans de leliminaci de les aiges residuals interceptades a terreny natural,
es requerir la corresponent autoritzaci dabocament a llera pblica per part de lAgncia
Catalana de lAigua.

Quan les aiges de les basses no tinguin els valors de qualitat establerts per lAgncia
Catalana de lAigua, hauran de sotmetres a tractaments especfics addicionals (coagulaci,
floculaci, etc.), per a millorar les seves caracterstiques.

En ltima instncia, si les aiges no poden abocar-se a llera pblica, hauran de ser eliminades
mitjanant cami cisterna i gestionades per un gestor autoritzat. En aquest ltim cas, el
Contractista haur daportar lacreditaci de lempresa gestora i la documentaci de seguiment
de les aiges residuals que informin sobre el correcte dest i tractament de les mateixes.

Manteniment de les basses de decantaci

Ser necessari realitzar manteniments peridics de les basses de decantaci que inclouran
lextracci, el transport i leliminaci dels sediments acumulats en la base. En aquests cas, el
Contractista tamb haur de controlar les caracterstiques i la qualitat dels fangs recollits,
essent necessari efectuar analtiques que determinin les seves propietats fsico-qumiques i el
seu grau de contaminaci, els resultats de les quals determinaran el dest final i/o tractament
dels mateixos.

En cas tamb, el Contractista haur daportar lacreditaci de lempresa gestora que es faci
crrec del fangs recollits i la documentaci de seguiment dels materials retirats que demostrin
que han estat finalment eliminats en un abocador degudament legalitzat o han estat
transportats a centres de tractament autoritzats.

Clausura de les basses de decantaci

Un cop finalitzada lobra, shauran de clausurar i eliminar les installacions de les basses de
decantaci i els equips de control provisional implantats, havent de restituir i condicionar els
terrenys ocupats, com a mnim, a les seves condicions originals.

6.2.2. Establiment de barreres i basses de retenci de sediments

Barreres de retenci

Shaur de preveure la installaci de barreres de retenci de sediments en les rees properes

a lleres pbliques que evitin, en cas de pluges torrencials, la incorporaci de slids arrossegats
des dels talls dobra oberts on sexecutin moviments de terres.

28
Aquests sistemes poden realitzar-se mitjanant diferents dispositius com poden ser ls de
postes de fusta clavats al terra, que sobresurtin aproximadament 1 metre, collocats a una
distncia duns 2 metres entre ells, els quals poden suportar una lmina geotxtil que actu com
a mitj de retenci dels sediments arrossegats. Tamb es pot installar una filera de bales de
palla de cereals que permetran la circulaci de laigua i podran retenir fins a un 75% dels slids
arrossegats.

Les barreres es situaran al peu del pendent, en indrets on no safecti la vegetaci de ribera
existent.

Aquest dispositius shauran de revisar peridicament, especialment desprs de pluges

torrencials, i segons lestat en que es trobin, shauran danar reposant. Un cop finalitzades les
obres, aquestes barreres es retiraran completament i es procedir a restituir la zona ocupada,
com a mnim, a les mateixes condicions originals.

6.2.3. Desviaments provisionals i construcci de guals provisionals sobre torrents i

rieres

El Contractista haur de proposar el disseny de guals en els camins daccs a lobra, ja siguin
existents o de nova creaci, provisionals o no, que creuin cursos daigua, per tal devitar que el
pas continuat de vehicles i maquinria de lobra enterboleixi les lleres.

Daltra banda, quan les obres es realitzin dins la llera caldr desviar les aiges per tal de
treballar en sec.

El disseny i construcci dels passos provisionals i la proposta de desviaments temporals

requeriran lautoritzaci prvia de lAgncia Catalana de lAigua.

Els guals de caire provisional, shauran de demolir un cop executada lobra, havent de restaurar
i condicionar a les seves caracterstiques originals, la zona ocupada. Tanmateix, shaur de
reconstruir la llera desviada provisionalment a les seves condicions inicials.

6.2.4. Tractament de les aiges residuals procedents de les installacions auxiliars

dobra

Com ja sha comentat en la fase de disseny, abans de proposar la implantaci de qualsevol

activitat auxiliar dobra, el Contractista haur de tenir en compte la classificaci del territori.
Aquesta zonificaci limitar els usos temporals de les rees considerades restringides pels
seus valors ambientals i encara ms, les considerades excloses.

La proposta per part del Contractista dimplantar equipaments temporals dobra en les rees
excloses i restringides haur destar degudament justificada i autoritzada per lAdministraci
competent. Els espais auxiliars dobra plantejats que ocupin terrenys inclosos dins de Domini
Pblic Hidrulic hauran de disposar de lautoritzaci ds per part de lAgncia Catalana de
lAigua.

En qualsevol cas per, les activitats auxiliars que comportin operacions o actuacions
potencialment contaminants del medi hauran de disposar de mecanismes preventius que evitin
alterar les condicions originals de lentorn per possibles fuites o vessaments incontrolats.
Aquestes mesures consistiran en lestabliment drees impermeabilitzades que disposin duna
rasa perimetral de desviament i retenci de lescorrentia exterior i duna arqueta
impermeabilitzada i estanca de separaci dolis i greixos.

29
 Parcs de maquinria

Segons el que sha indicat, els sls que albergaran els parcs de maquinria hauran destar
impermeabilitzats amb una solera de formig que eviti la percolaci de substncies de diferents
naturalesa cap al terreny. Per tant, les operacions de manteniment (canvis doli, aplicaci de
lubricants, desengreixants, etc.) shauran dexecutar sobre aquestes plataformes, que
disposaran a ms dun sistema de drenatge o canaleta amb pendent suficient com per a
transportar per gravetat els lquids residuals generats cap a una arqueta de recollida,
impermeabilitzada i estanca, que acollir finalment aquests residus.

En qualsevol cas, sevitar el vessament i escorrentiu dolis i greixos, i dems residus lquids
txics procedents del parc de maquinria, fora de dita superfcie impermeabilitzada.

Daltra banda, per tal devitar afectar la qualitat de les aiges, quedar terminantment prohibit
realitzar operacions de neteja de vehicles i maquinria dobra, en els cursos daigua propers a
la zona, essent necessari efectuar dita operaci en el recinte del parc de maquinria en les
rees habilitades per a tal activitat, mitjanant ls de mnegues.

Zona doficines i serveis de lobra

Les aiges residuals sanitries generades en la zona doficines i serveis de lobra, shauran de
sotmetre a depuraci, quan pel seu enclavament sigui impossible connectar-les a la xarxa de
clavegueram. En aquests casos, ser necessari installar fosses sptiques desmuntables,
rentats qumics o sistemes de depuraci biolgica que disminueixin la crrega contaminant de
les aiges sanitries.

El sistema de depuraci finalment escollit, shaur de dimensionar en funci dels equips

sanitaris previstos i del personal usuari estimat.

El manteniment daquestes installacions shaur de realitzar a travs duna empresa

especialitzada i autoritzada.

Punts de provement de combustible i emmagatzematge de matries perilloses

En obres on el parc mbil s important, es possible que sigui necessari fixar punts de
provement de combustible on shauran de disposar sistemes preventius que evitin
contaminacions del medi per negligncia en la recrrega o per possibles vessaments
accidentals (a ms de les mesures de seguretat pertinents, al tractar-se duna installaci
perillosa).

Per a evitar els efectes negatius que sobre el medi poden generar els vessaments, els dipsits
hauran destar en recintes estancs que permetin la recollida de les possibles fuites i
escorrentius que es puguin produir.

Tanmateix, atenent a que es tracta de materials que poden esdevenir contaminants en contacte
amb laigua, els emplaaments daquestes installacions es situaran en indrets fora de labast
de les zones inundables per a avingudes ordinries. Aquesta mesura es fa extensible a la resta
de substncies i materials dobra perillosos i potencialment contaminants que requereixin ser
emmagatzemats temporalment mentre durin les activitats constructives.

30
6.2.5. Gesti de residus durant les obres

Normativa bsica

La gesti dels residus generats a les obres es realitzar dacord amb el que disposa la Llei
15/2003, de 13 de juny, de modificaci de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus
de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, shauran de tenir en compte les normatives i
ordenances dmbit local existents en el terme municipal on es realitzi lactuaci.

La gesti dels olis usats es realitzar dacord amb lOrdre de 28 de febrer de 1989 del Ministeri
dObres Pbliques i Urbanisme i lOrdre de 13 de juliol de 1990, per la que es regula la gesti
dels olis usats, a ms de lOrdre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el
tractament i eliminaci dels olis usats de la Generalitat de Catalunya.

La gesti de runes i altres residus de la construcci es realitzar dacord amb el que estableix el
Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificaci del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador
de runes i altres residus de la construcci.

Residus txics i perillosos

Els principals residus perillosos que es generaran en una obra solen ser, olis usats i lubricants, i
en menor proporci bateries, piles i restes de pintures.

Tots aquests materials shauran demmagatzemar separadament dels altres residus, en indrets
estancs i a ser possible, tancats (casetes dobra, bidons, contenidors especfics, etc.), que
evitin lafecci del medi en cas de vessament o fuita accidental, i en enclavaments de fcil
accs. Les fraccions perilloses shauran detiquetar adequadament indicant la data dinici de
lemmagatzematge, donat que aquest no podr superar els sis mesos destada en obra.

Quedar especficament prohibit el vessament directe dels olis i de les altres substncies
contaminants en aiges superficials, interiors, en aiges subterrnies, en qualsevol zona del
mar territorial i en els sistemes de sanejament o evacuaci de les aiges residuals.

Finalment, els residus perillosos hauran de ser retirats per transportista i gestor autoritzat. El
Contractista haur de facilitar a lAdministraci competent les dades de lempresa gestora i els
Fulls de seguiment dels residus retirats, degudament complimentats.

Pel que fa als residus dexplosius, cartutxos i artificis pirotcnics, quedaran subjectes al que
estableix la legislaci especfica vigent.

Residus no perillosos

El Contractista estar obligat a recollir, transportar i dipositar adequadament les runes i dems
materials dobra, estant especficament prohibit abocar-los en indrets externs a les rees
habilitades per aquesta finalitat, i sobre lleres.

Per tant, els residus classificats com inerts (principalment terres i roques sobrants de les
excavacions) shauran de dipositar en els enclavaments tramitats com a tals, i autoritzats per
lAdministraci competent.

Pel que respecta als formigons de rebuig, els talls dobra on sexecutin activitats que
requereixin formigonat, hauran de disposar de dipsits, basses o contenidors impermeabilitzats
i degudament senyalitzats, en nombre i dimensions suficients, per acollir els residus procedents

31
del rentat de cubes i canaletes. Un cop pres el formig, es retiraran els residus recollits en dites
basses o recipients, essent el dest final un dipsit controlat que aculli aquesta fracci residual.

Pel que fa als residus plstics, metllics, cartrons i fustes, assimilables als domstics, es
prioritzar la seva valoritzaci en obra, essent necessari habilitar espais de recollida selectiva
per a cada fracci, en indrets de fcil accs i separats de la resta de materials aplegats,
degudament senyalitzats i identificats.

Finalment, tots els residus no perillosos hauran de ser retirats per transportista i gestor
autoritzat. El Contractista haur de facilitar a lAdministraci competent les dades de lempresa
gestora i els Fulls de seguiment dels residus retirats, degudament complimentats.

6.3. Accions de minimitzaci de les afectacions sobre el medi i la fauna

Amb lobjectiu de minimitzar durant la fase de construcci limpacte en lentorn duna
infrastructura que interfereix amb un curs fluvial, es recomanen un seguit de mesures
preventives a contemplar en la redacci dels projectes constructius.

Cal tenir amb compte lestaci reproductora de la fauna fluvial. Per aquest motiu s important
planificar un calendari dobres que eviti coincidir amb aquest perode reproductor.

En general, i sempre que sigui possible, caldr acotar les actuacions fora del perode comprs
entre l1 de mar i l1 d'agost. Ara b, en funci de la tipologia del sistema fluvial i mbit
geogrfic, pot precisar-se aquest perode amb ms detall. En actuacions que afectin zones
poblades per espcies salmoncoles, el perode a respectar s des de l1 de novembre fins a l1
de febrer.

7. RECOMENACIONS PER AL MANTENIMENT DE LES OBRES DE

FBRICA O DE DRENATGE

7.1. Introducci
Les obres de fbrica i de drenatge que donen continutat a un curs fluvial han de mantenir-se
sempre lliures dobstruccions que impedeixin el flux daigua i el correcte funcionament de lobra.

Per evitar una prdua significativa de permeabilitat de la infrastructura que dna continutat a
un curs fluvial, principalment com a conseqncia daterraments i acumulaci de vegetaci i
altres residus desprs davingudes, s del tot imprescindible establir un programa de
manteniment especfic. A priori s difcil establir un calendari concret, donat que les necessitats
poden variar molt en funci del tipus destructura, de les condicions a lentrada i a la sortida de
la mateixa, de les caracterstiques del curs fluvial interceptat, de la climatologia local, etc.

Aix implica definir un perode de transici (de 3 a 5 anys) on es fixar una inspecci de les
estructures, amb una freqncia dinspecci dentre 6 i 12 mesos. La informaci recollida amb
aquestes inspeccions definir les caracterstiques concretes del programa de manteniment a
aplicar a llarg termini.

Per altra banda, les actuacions necessries per aquest manteniment (obertura daccessos al
curs fluvial, neteja de fons i marges de lleres, etc.) es realitzar de manera que es produeixi el
mnim impacte en el propi curs fluvial i en el seu entorn. En aquest sentit es consideren vlides
les recomanacions de tipus ambiental durant les obres exposades en lapartat 6 daquest
document.

32
Per tal de dur a terme les actuacions de neteja necessries per al manteniment de les obres de
fbrica i de drenatge, quan aquestes impliquen lafecci al Domini Pblic Hidrulic s necessari
comunicar-ho a lAgncia Catalana de lAigua.

7.2. Freqncia en el manteniment de les obres de fbrica i de drenatge

Al cap de 6-12 mesos de la construcci de lobra de fbrica o de drenatge, temps raonable
perqu shagin pogut generar els primers aterraments, es realitzar una primera supervisi.
Aquesta primera inspecci haur de posar de manifest les deficincies greus detectades en
lobra de fbrica o de drenatge, i poder arranjar-les rpidament. Per altra banda, el nombre i
distribuci dels incidents enregistrats haur de servir de base per a lelaboraci dun mapa
preliminar de riscs dincidncies a mig i llarg termini.

La informaci obtinguda amb la primera prospecci donar lloc al protocol detallat del
seguiment, establint una zonificaci en funci de tres nivells dexigncia: normal, alt i molt alt.

-El seguiment normal, amb una cadncia anual o prxima a lany, de carcter rutinari i afectant
a totes les obres de desgus.

-Seguiment alt, on la freqncia de revisi sajustar a un perode dentre 3 i 6 mesos.

Correspondr a zones, o trams poblats, potencialment conflictives on shagin enregistrat
incidncies ms o menys greus.

-Seguiment molt alt, que es correspondr amb aquells indrets considerats punts negres on es
produeixin incidents realment greus. En aquest supsits, atesa la consideraci, caldr aplicar
solucions urgents i una supervisi intensa de lestat de lobra de desgus.

33
Referncies

Ingenieria de ros J.P. Martn Vide, Ed. UPC 2002

Instruccin 5.2-IC. Drenaje superficial MOPT Carreteras 1990
Recomanacions Tcniques per als estudis dInundabilitat dmbit local Documents tcnics de
lAgncia Catalana de lAigua.

Bibliografia

Anlisis estadstico de caudales de avenida, CEDEX 1993

Control de la erosin fluvial en puentes MOPT Carreretas 1988
Bridge Scour Melville, B.W. y Coleman, S.E. Water Resources Publications LLC (2000).
Manual de ingeniera de ros J.A. Maza lvarez y V. Franco
Manual de prevenci i correcci dels impactes de les infraestructures viries sobre la fauna
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2001.
Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000.
Protocols de criteris Mediambientals dObra Civil, publicaci tcnica de Gesti dInfraestructures,
S.A. (GISA), 2003.
ANNEX 1. RESUM DE RECOMANACIONS CLCULS HIDROLGICS I HIDRULICS
 OBRES DE NOVA CONSTRUCCI OBRES EXISTENTS AFECTADES PEL PROJECTE

Anlisi mitjanant model en rgim gradualment variat (HEC- RAS o similar)

Zones amb risc

catastrfics o
Q500>200 m /s
3
Sobreelevaci inferior a 0,3m respecte lmina daigua en llera Sobreelevaci inferior a 0,5m respecte lmina daigua en llera natural, sense infrastructura a

de danys
natural modificar

Resguard lliure 1m en amplada pas major part Q i comprovaci que lnia energia no toca clau .

No ocupaci de lamplada lliure necessria per part de piles i estreps

Anlisi mitjanant model en rgim gradualment variat (HEC- RAS o similar). Sadmet geometria del model simplificada
m3/s>Q500>50
risc de danys
catastrfics i
Zones sense

Sobreelevaci inferior a 0,3m respecte lmina daigua en llera Sobreelevaci inferior a 0,5m respecte lmina daigua en llera natural, sense infrastructura a
CLCULS HIDRULICS

natural modificar
m3/s
200

Resguard lliure 0,5m en amplada pas major part Q i comprovaci que lnia energia no toca clau.

No ocupaci de lamplada lliure necessria per part de piles i estreps

A ms de models en rgim gradualment variat, saccepta la metodologia proposada per la Instrucci 5.2-IC
Zones sense risc

catastrfics i 50
m3/s>Q500>7,5
de danys

Sobreelevaci inferior a 0,3m respecte lmina daigua en llera

Sobreelevaci inferior a 0,5m respecte lmina daigua en llera natural
m3/s

natural

Resguard lliure 0,5m en amplada pas major part Q i comprovaci que lnia energia no toca clau.
No ocupaci de lamplada lliure necessria per part de piles i estreps
catastrfic
sense risc

A ms de models en rgim gradualment variat, saccepten altres metodologies simplificades

de danys

Q500<7,5
Zones

m /s
si
3

Sobreelevaci sense afecci a tercers

En les modificacions de geometria es permeten dimensions mnimes de 1,80 m.

Dimetre de 2m en seccions circulars i de 2mx2m en les
rectangulars
Substituci de les obres de drenatge que no compleixen amb dimensions mnimes.
DIMENSIONS MNIMES
Es podr perllongar mantenint una geometria multicellular sempre i quan sasseguri una
No es dissenyaran geometries multicellulars
capacitat de desgus suficient per a Q500
3
Quan Q500<3m /s, saccepten dimetres inferiors si la secci projectada garanteix el desgus i no hi ha risc daterrament. En aquests casos les dimensions
shauran dajustar, com a mnim, al que marca la Instrucci 5.2-IC en funci de la longitud de lobra
ANNEX 2. CLCULS DE PREDIMENSIONAMENT DELS SISTEMES DE CONTROL AMBIENTAL
 PREDIMENSIONAT DELS SISTEMES A IMPLANTAR

I. Exemple pel clcul de dimensionament de les basses de decantaci

Pel predimensionat de les basses de decantaci es pot partir de la consideraci de que el

mxim volum daiges residuals es produeix durant lactivitat de neteja de les cubes
formigoneres. Per la resta de les activitats (execuci de tnels, execuci dobres de drenatge,
etc.), es poden adoptar basses de decantaci de les mateixes dimensions.

Exemple prctic

Com a exemple, es parteix de la hiptesi duna obra en la que es preveuen 5 talls oberts alhora
que requereixen formigonat.

En aquest cas, sestima que cada tall de formigonat pot posar en obra un mxim de 150 m3/dia
i es considera que una cuba de formig de mida mitjana te una capacitat duns 6 m3. Segons
aquestes premisses sobt que en un dia punta de formigonat, seran necessries:

Si cada viatge de la cuba, descrrega inclosa, suposa uns cinquanta minuts entre cubes, un
cami de formigonera por realitzar en un dia:

8h / dia 60 min/ h
= 9,6viatages / dia 9viatges / dia
50 min/ viatge

Dividint les 125 cubes que sn necessries per un nmero de viatges al dia que pot realitzar
cada cuba, sobt que sn necessries unes 14 cubes diries per cobrir el rendiment previst.

La quantitat daigua necessria per netejar cada cuba sestima en un 10% de la seva capacitat,
essent doncs, necessaris al dia, un total de:

14cubes / dia 0,6m3 / cuba = 8,4m3 / dia

Per la decantaci de tots els materials arrossegats per laigua es precisa, com a mnim, deu
dies de magatzematge i per tant, la capacitat mnima de la bassa hauria de ser:

8,4m3 / dia 10dies = 84m3

Per aquest motiu, es pot plantejar disposar duna bassa de decantaci compartimentada en dos
(o dues basses en srie), les dimensions interiors de les quals siguin de:

3,50 6,00 2,40m

El volum til total ser de 100,8 m3 i suposar un temps de decantaci de, com a mnim, 12
dies.
II. Exemple pel clcul de dimensionament de les plataformes
dimpermeabilitzaci

Les superfcies destinades a la ubicaci de parcs de maquinria i, especialment, les zones

dedicades a les operacions de manteniment de maquinria shauran de protegir amb una
plataforma impermeabilitzada que disposi de drenatge per gravetat (amb un pendent mnim del
2%) i duna bassa/arqueta-trampa pels greixos i olis.

La impermeabilitzaci daquesta superfcie es dur a terme amb una capa de formig de

neteja de gruix mnim 15 cm, sobre la que es collocar una tela asfltica.

Per aconseguir el pendent de la plataforma pot ser necessari anivellar la superfcie abans
destendre la capa de formig de neteja.

En lextrem de la superfcie impermeabilitzada cap a on drenen les aiges es disposar duna

cuneta triangular revestida amb el mateix gruix de formig de neteja i coberta tamb amb tela
asfltica, que igualment, haur de tenir un pendent mnim del 2%.

En lextrem de la cuneta de recollida de les aiges residuals es disposar duna trama atrapa-
olis i greixos que tindr unes dimensiones mnimes de 1,10 x 1,20 m.
ANNEX 3. PROTOCOL PER A LOBTENCI DINFORMES TCNICS PER PART DE LREA DE
DOMINI PBLIC DE LAGNCIA CATALANA DE LAIGUA
Caldr demanar informe tcnic a lrea de Domini Pblic Hidrulic de lAgncia Catalana de
lAigua en relaci a projectes, obres o qualsevol tipus dactuaci que impliqui lafecci de cursos
daigua superficial i masses daigua subterrnia.

Per a lobtenci daquest informe tcnic s necessari adrear un escrit a lrea de Domini Pblic
de lAgncia Catalana de lAigua i aportar la segent documentaci:

Projectes o obres en general

Document administratiu complert (projecte constructiu, estudi informatiu, etc.) o en el seu

defecte la documentaci necessria per conixer lobjecte general del projecte o obra i de les
actuacions que afecten al Domini Pblic Hidrulic, i la justificaci de les actuacions des del punt
de vista hidrulic i ambiental.

En general, la documentaci mnima ser la segent:

Memria (principalment descripci de les obres)

Annex de climatologia, hidrologia i drenatge (principalment justificaci dactuacions
hidruliques, incloent arxius de models hidrolgics i hidrulics).
Annex de geologia i geotcnia (principalment justificaci derosions i cotes i tipologia de
fonamentacions).
Annex ambiental, Estudi dImpacte Ambiental o DIA (Declaraci dImpacte Ambiental)
Annex dobres complementries (tractament daiges i daltres relacionats amb les
mesures preventives i correctores previstes inicialment).
Documentaci grfica

La documentaci grfica haur dincloure:

Plnol de situaci.
Plnols en planta de les infraestructures projectades (en format paper i .dwg).
Plantes de drenatge i de detall de les obres de drenatge projectades o existents a
modificar.

Projectes o obres que afectin a aqfers classificats o amb un gran nmero de pous

Els projectes que afectin a aqfers classificats o amb un gran nmero de pous hauran
daportar, a ms de lesmentat en lapartat anterior, la segent documentaci:

Annex dhidrogeologia.
Documentaci grfica.

La documentaci grfica haur dincloure:

Perfils longitudinals amb les cotes de la rasant del carril (per avaluar lefecte dren).
Perfils longitudinals amb les cotes dempotrament de les pantalles o de la base i del
sostre del tnel en el cas que sexecuti amb tuneladora (per avaluar lefecte barrera).
Perfils litolgics longitudinals amb la infrastructura projectada.

En aquesta tipologia de projectes lannex de geologia i geotcnia haur dincloure un plnol

amb la situaci en planta dels punts dinvestigaci, indicant els diferents tipus dinvestigaci
(sondeig, CPU, DPSH, etc). Aquest document grfic sacompanyar duna taula en la que
sindicaran:
Coordenades UTM.
Tipus dinvestigaci.
Profunditat assolida.
Caracterstiques de la perforaci (dimetre, necessitat o no de revestiment, percentatge
de recuperaci).
Piezmetres installats.

En cas que shagin de portar a terme assaigs de permeabilitat shauran dadjuntar els resultats i
les dades brutes per a que es puguin refer els clculs si es considera necessari.

Lannex hidrogeologia haur dincloure:

La definici i descripci de les unitats hidrogeolgiques (litologia, granulometria,
potncia, parmetres hidrulics).
Caracteritzaci piezomtrica i de la qualitat de les aiges prvia a linici de les obres.

Selaborar un plnol de linventari de punts de control utilitzat en la determinaci de la

piezometria i de la qualitat de les aiges, aix com la situaci dels pous utilitzats en els assaigs
de bombament empleats per a determinar les propietats hidruliques de laqfer. Aquest
document grfic anir acompanyat duna taula en la que sindicar per a cadascun dels pous i
piezmetres utilitzat les segents dades:

Coordenades UTM.
Nivell piezomtric (H) en cotes absolutes.
Cota absoluta del terreny.
Descripci del punt de control (dimetre, profunditat, situaci del tram ranurat, etc).

Quan shagin de realitzar assaigs de bombament a part dels resultats es proporcionaran les
dades brutes.

Si el projecte preveu esgotaments, els cabals estimats i la metodologia utilitzada en

lesgotament hauran de justificar-se mitjanant clculs, els quals shauran dadjuntar.

Si shan avaluat les afeccions que les infraestructures i/o els esgotaments tindran sobre els
aqfers mitjanant un model numric (modflow, feeflow, etc), sadjuntaran tots els fitxers
numrics amb el model base de partida i la simulaci o simulacions realitzades. El model base i
les diferents simulacions realitzades es lliuraran en arxius individualitzats i sindicar per a
cadascuna delles els canvis implementats respecte a la situaci inicial, de forma que puguin
ser reprodudes i interpretades totalment pels codis de qu disposa la METALL.

En relaci a les estructures (tnels, viaductes, etc) shaur de quantificar el seu pes per avaluar
possibles assentaments. Aix mateix, es determinar tamb el pes del volum de terres que
sextraur per a verificar si es produeix una compensaci de terres.