AUTORREGULACI I TOLERNCIA A LA FRUSTRACI

La frustraci s la vivncia desagradable que ens genera sentiments de tristesa,

empipament i impotncia en veure que no som capaos d'aconseguir un
objectiu que per a nosaltres s important.

La tolerncia a la frustraci s una habilitat psicolgica que necessita d'un

aprenentatge i prctica per poder desenvolupar-se.

Cada nen t un temperament i carcter especfic, per la qual cosa cadascun

tindr un llindar de sensibilitat determinat.

Una educaci basada en les emocions. L'autoconeixement s un pilar bsic

que ha de treballar-se per poder crixer i convertir-nos en adults sans.

El clima familiar. La interacci que es produeix en el dia a dia entre els

progenitors i els seus fills s crucial per aconseguir que aquests aprenguin a
tolerar la frustraci. Hem d'allunyar-nos dels extrems, ni pares autoritaris que
generen en els petits una frustraci contnua, ni pares permissius que
complauen totes les peticions; la clau est a buscar el punt mitj.

s com que els nens amb baixa tolerncia a la frustraci siguin impacients,
impulsius i exigents, que necessitin satisfer les seves necessitats
immediatament. Tinguin esclats d'ira, prdua de control i plor, I evitin
enfrontar-se a nous reptes ja que aix suposa mostrar les seves prpies
limitacions.

DESENVOLUPAMENT DE LAUTORREGULACI:

Primer any:

- En naixer, nen est determinat pel seu mitj i es deixa guiar dels estmuls
que li envolten.

- Mesos desprs comencen a ser ms conscients del que esperen els seus
pares d'ells i poden obeir voluntriament en algunes ocasions a les coses
que se'ls demana que facin encara que, d'altra banda, el nen necessita
tamb reafirmar la seva independncia pel que moltes vegades far cas
oms dels requeriments dels adults.
 Segn any:

- En el pas cap als dos anys la capacitat d'autocontrol del nen progressa.
Diversos estudis demostren que la capacitat per resistir temptacions millora
considerablement durant aquest temps. Encara que de moment no els s
suficient amb els recordatoris verbals, per la qual cosa ser ms efectiu
que a una prohibici verbal li segueixi una acci, per exemple, dir-li que
no pot tocar el comandament de la tele i a ms retirar-ho de la seva vista.

- En el perode que transcorre entre els 25 i els 30 mesos i coincidint amb

l'adquisici de majors habilitats verbals, el nen mostra un major domini de
si mateix. El llenguatge juga un paper clau lloc que ara pot expressar els
seus desitjos sense haver de dur-los a terme al moment,i poden utilitzar el
seu llenguatge per dirigir el seu propi comportament.

- Uns mesos ms tard els petits desenvolupen el seu sentit del futur i la
capacitat per avanar esdeveniments.

- A ms l'empatia comena a aparixer, la qual cosa li permet tenir en

compte els seus propis desitjos i els de l'altre i poder moderar els seus propis
impulsos tenint en compte els sentiments dels altres.

- El nen t la capacitat cognitiva per formar imatges mentals i recordar

millor els successos passats el que li permet representar les seves prpies
accions i connectar mentalment la seva conducta amb el que se li ha dit que
faci.

- Encara que encara a aquesta edat no ha desenvolupat correctament

l'habilitat d'adaptar-se a noves situacions i la seva memria de moment
no est del tot desenvolupada, per aix oblida amb facilitat les normes
imposades i li s difcil acceptar demores perllongades o mantenir-se fent
alguna tasca durant el temps requerit.

Tercer any:
 - L'autocontrol s'aconsegueix entorn dels tres anys d'edat i s'anir
perfeccionant al llarg dels anys esdevenidors.

- Dels 3 als 6 anys el nen va engegant i practicant tot l'aprs fins ara, s molt
ms autnom dels seus pares i comena a relacionar-se ms amb altres
nens.

- Sn capaos de seguir les instruccions donades ajudant-se de la seva

parla interna per guiar-se, poden jugar en grup seguint unes regles
establertes i en classe sn capaces d'aguantar asseguts i seguir el protocol,
han aprs que no sempre poden aconseguir el que volen desenvolupant aix
la seva capacitat de tolerar aquesta frustraci.

Dels 7 als 12 anys:

- L'autocontrol passaria una etapa de transici. Els pares encara exerceixen

un control actiu i supervisen encara que el nen cada vegada s ms capa de
regular el seu comportament i adquireix majors responsabilitats.

- Fins als 10 anys el tipus de control que s'estableix s extern, se

segueixen les normes perqu vnen imposades des de l'exterior i la seva
obligaci s complir-les per evitar un cstig o per aconseguir una
recompensa.

- A partir d'aquesta edat, els nens compleixen les normes que provenen de
l'entorn per ja les han interioritzat, sn molt sensibles al que s ser b o
dolent o al que s just, desenvolupen un pensament crtic amb capacitat per
jutjar les intencions i seguir el sistema de normes imposat socialment.

QU PODEM FER PER AJUDAR-LO A REGULAR-SE?

Empatia: Entendre que la impulsivitat forma part del seu temperament.

Pensar que moltes vegades no actua voluntariament, sino empenyat per un
impuls, i que sha desforar molt per preverurer certes situacions i les
conceqencies dels seus actes, o enrecordar-se del que ha de fer.
 Comunicaci: s molt important ajudar-los a reflexionar sobre les
conseqncies, mantenir amb ells un dileg sobre qu ha passat o hauria
pogut passar.

Exemple: Practicar amb lexemple, dialogar i no perdre la calma, si esteu

molt enfadats cal esperar i poder parlar tranquilament. Proporcionar models
adequats d'autocontrol i autorregulaci en les seves paraules i accions:
mostrar al nen com un mateix ha de regular-se, i quan un no ho aconsegueix
se li pot demanar disculpes al nen.

Refor positiu: Premiar amb elogis, jocs, intercanvis afectius les

conductes desitjades (quan han esperat el torn, quan porten una bona
estona realitzant una tasca amb atenci, quan han solucionat verbalment un
conflicte)

Pausa i espera: No respondre als seus desitjos de forma immediata per

ensenyar-los la capacitat d'espera. Per exemple, haver d'esperar un curt
temps per rebre un caramel, promou una regulaci emocional saludable.

Proporci i realisme: Fomentar experincies positives amb reptes

manejables. Si les nostres expectatives son exagerades i es viuen situacions
on el fracs s recurrent, es potencia la frustraci i un baix autoconcepte.

Lmits: Definir els lmits apropiats per a cada edat ajuda a un nen a sentir-se
segur i a saber el que s'espera.

Regulaci Emocional: El reconeixement intern i extern de les

manifestacions emocionals, la identificacin de les seves funcions,
letiquetatge (posar-li nom al que es sent) o la comprensi causa efecte
(situaci pensament emoci acci) son estratgies que ajuden a
gestionar saludablement les emocions i aporten una major autorregulaci.

Fermesa. No cedir davant les crisis ja que sin cada vegada aniran a ms. Si
el petit aprn que plorant li ser concedit el seu desig no tindr cap objecci
de plorar i plorar fins que ho aconsegueixiUna forma de gestionar-ho s
ignorant la rabieta o aplicant l'estratgia psicolgica de el temps fora.
 Suport: No li deixis sol davant aquest desafiament, ensenya i ajuda al teu fill
l'aprenentatge d'aquesta habilitat. Marca-li petits reptes diaris, refora-li
davant petits assoliments aconseguits i ensenya-li a demanar ajuda al
moment oport (primer ha de ser ell qui busqui una soluci).

Mesura. Presentar-li reptes ni massa fcils, que amb prou feines s'hagi
d'esforar per aconseguir, ni massa difcils en els quals es senti incapa
d'enfrontar-shi amb xit. Es tracta d'ajustarlos al nivell del nen, alguna cosa
que amb una mica d'esfor, pot aconseguir. Marcar-li objectius petits i
realistes que permetin al nen agafar confiana, s una de les tcniques per
aprendre a manejar la frustraci. Per a aix cal anar amb compte en no exigir-
li coses que el nen no pugui aconseguir, fomentant encara ms la seva
frustraci, ja que podria danyar la seva autoestima.

PAUTES PER PROMOURE LA TOLERNCIA A LA FRUSTRACI:

Donar exemple. L'actitud positiva dels pares a l'hora d'afrontar les

situacions adverses s el millor exemple perqu els fills aprenguin a
solucionar els seus problemes.

Educar-li en la cultura de l'esfor. s important ensenyar al nen que s

necessari esforar-se. Aix aprendr que l'esfor s, en moltes ocasions, la
millor via per resoldre alguns dels seus fracassos.

No donar-li tot fet. Si se li facilita tot al nen i no se li permet aconseguir

els seus reptes per si mateix, s difcil que pugui equivocar-se i aprendre
dels seus errors per saber com enfrontar-se al fracs.

No cedir davant les rabietes. Les situacions frustrants deriven, en molts

casos, en rabietas. Si els pares cedeixen davant elles, el petit aprendr
que aquesta s la forma ms efectiva de resoldre els problemes.

Convertir la frustraci en aprenentatge. Les situacions

problemtiques sn una excellent oportunitat perqu el nen aprengui
 coses noves i les retingui. D'aquesta forma, podr afrontar el problema
per si mateix quan torni a presentar-se.

Ensenyar-li a ser perseverant. La perseverana s essencial per

superar situacions adverses. Si el nen aprn que sent constant pot
solucionar molts dels seus problemes, sabr controlar la frustraci en
altres ocasions.

ESTRATGIES:

Ensenyar-li tcniques de relaxaci. Tots ens enfrontem a les situacions

adverses d'una forma ms positiva si estem relaxats. Un bon consell s
ensenyar als petits a augmentar la seva tolerncia a la frustraci a travs
de la relaxaci del cos.

Ensenyar a identificar el sentiment de frustraci quan aparegui.

Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda. A alguns petits els costa

demanar ajuda, mentre que uns altres la demanen constantment i
immediatament. Cal ensenyar al nen a intentar trobar una soluci
primer. Si se sent frustrat en realitzar alguna tasca, hem d'intentar
ensenyar-li alternatives a la frustraci.

Reforar les accions apropiades del nen. s important elogiar-ho

quan retardi la seva resposta habitual d'ira davant la frustraci, i quan
utilitzi una estratgia adequada.
Modificar la tasca. Ensenyar al nen una forma alternativa d'aconseguir
l'objectiu.

RECURSOS LDICS
1. La cua del drac. Mireia Canals

Tots tenim un mal dia, que en el cas de Javier comena amb el no de la seva mare
de comprar-li ms gomes, el joc de moda del moment. I comena a sentir
la fastidiosa rbia, que fa que li surti una llarga i verda cua de drac. Aquesta va
creixent a poc a poc i ms quan el teu pare et posa a recollir la torre ms alta de
coixins que havies construt fins ara. I s quan explotes i comences a donar cops
amb els peus i les mans. s tanta la rbia de Javier, que quan obre els ulls s'adona
que es troba en una habitaci fosca i freda on adverteix de totes les joguines que ha
trencat quan va aparixer la seva enorme cua de drac.

2. Quina rbia de joc! Meritxell Mart

Tina ha perdut al dmino i s'enfada de valent. A Toni no li ha agradat res el que ha

fet la seva amiga. Aix no es pot jugar! Encara sort que se li ocorre una idea perqu
Tina es tranquillitzi i aprengui a controlar les seves emocions.

3. Sofia la vaca que estimava la msica. Geoffroy de Pennart

A Sofia li encanta la msica un dia decideix anar-se del seu poble a la gran ciutat
per poder viure de la msica. El seu viatge ser complicat i no li sortir com
esperava encara que desprs de resistir i no desanimar-se trobar el seu lloc. Un
conte meravells per treballar el concepte de frustraci i de resistncia.

4. El lle que no sabia escriure. Martin Baltscheit

El lle no sap escriure, per aix no li importa, ja que pot rugir i ensenyar els seus
ullals i no necessita ms. Per un dia coneix a una lleona molt maca llegint un llibre.
A una dama aix no se li pot besar sense ms. Cal escriure-li una carta d'amor. Aix,
doncs, el lle va demanant que escriguin per ell al mico, a l'hipoptam, a
l'escarabat pelotero, al voltor
Per el resultat no s el que ell espera. Perd la pacincia i rugeix en la selva com
escriuria ell si sabs fer-ho.

5. La vella en l'ampolla. Roberto Mesquita

Una bruixa pl-roja, afarta de les queixes de la seva vena, decideix un dia llanar-li
un terrible conjur i tancar-la en una ampolla:
Tris-trs, ja no vull veure't ms.
Tris-trs, t'anirs i no tornars.
Per sort, un fada del bosc allibera a la vella del seu tancament i compleix el seu
desig: viure en una caseta amb horta, vaques i gallines; per aviat la desagrada
dona no estar contenta i aspirar a una vida millor.
La vella en l'ampolla tracta de com els desitjos poden ser un esper per canviar i
progressar; per tamb ens interpella sobre la manera de gestionar-los i alerta de
les conseqncies de la insatisfacci davant el material i de l'ambici desmesurada.
Amb freqncia, volem una mica ms i ens sentim incapaces de valorar el que
tenim al moment present. Per aquesta incapacitat, la vella gaudeix breument dels
somnis complerts i cau de nou en la frustraci i en la queixa. No importa quants
desitjos se li concedeixin: ella s incapa de gaudir-los. Al final, quedar atrapada
en un d'ells.

JOCS PER TREBALLAR LAUTORREGULACI

El Semfor

Li podem explicar al nen farem un joc per ajudar-lo a regular-se (o controlar-se):

Collocarem aqu (un lloc ben visible) un paper (o cartolina tallada en rod) que
anir canviant de color segons com tu estiguis. Quan vegis la verda s que tot va
b. Si veus la groga: Precauci! has de tenir cura ja que aix indica que ests
comenant a descontrolar-te. Finalment, si colloquem la vermella, vol dir que ha de
sest comportant impulsivament (sense control).
Limportant aqu s treballar en la identificaci de les sensacions prvies a les
conductes impulsives i fomentar en el nen el seu reconeixement com a pas previ a
la incorporaci de recursos dautocontrol.

A cada paper de color es respondr amb reforadors naturals contingents i

coherents;

- Si el paper s verd hi haur elgis (molt b! Ho ests fent genial! Segueix

aix! Etc, intercanvis afectius, alegra, i ms tard activitats gratificants com
jugar al joc que ms li agrada, veure la pelcula preferida o anar al parc)
- Si el paper s groc (o taronja) hi haur avisos i explicacions (ui! Sha posat
groga! Ens haurem de regular per poder guanyar el joc!). En aquest cas, tot i
que no hi hagi elgis, lactitud ha de promoure la motivaci i el vincle, i ser
molt important atendre als primers canvis cap a les conductes desitjables i
reforar-les inmediatament, sense trigar massa en canviar al color verd. No hi
haur reforadors naturals (jocs, pelis diveritdes, parc) fins que no hi hagi
un mnim canvi cap al color verd.
- Si el paper s vermell hi haur avisos i explicacions (ui!! Ara sha posat
vermell! Estem descontrolats?? Qu em de fer, doncs?). De nou la acitutd ha
dincentivar el canvi a travs de la motivaci i la capacitaci (vinga va! Ten
recordes del que haviem de fer?), tractant dajudarlo en tot moment desde la
cooperaci (evitant enfados, contestacions airades, exigncies). Torna a ser
molt important estar especialment atents a les petites aproximacions cap a
les conductes desitjades i reforar-les adequadament.

Relaxaci en famlia

A ms de proporcionar moments d'intimitat i intercanvi afectiu, li estarem oferint

estratgies que ell pugui usar en moments de crisis.

Podem donar-li instruccions perqu quan prengui aire pausadament ho converteixi

en el seu color preferit i d'aquesta forma ompli tot el seu cos de tranquillitat i
benestar. Ha de notar com entra pel nas baix per la gola i omple els pulmons al
mateix temps que una agradable sensaci de calor inunda el seu cos.
Tamb podem afegir autoinstrucciones del tipus: relaxat, tranquil, respira
Normalment aquestes rutines poden costar algun temps o poden semblar
irrellevants per al nen, per amb la supervisi i el treball constant es produeixen
millores significatives.
Altres recursos interessants sn els raspalls amb rodes, varetes i altres elements
que permeten als pares donar massatges en el cap, esquena, etc.. Aquest tipus de
relaxaci s molt adequat en nens molt nerviosos i com a prembul de la relaxaci
ms formal a la nit abans de ficar-se al llit.
s important trobar el lloc (butaca, sof, llit, etc) adequat i el moment oport del
dia. Les instruccions que podem donar-li poden ser semblades a les segents:

- Relaxaci progressiva

Ara m'agradaria que seguissis deixant relaxat tot el teu cos, mentre concentres la
teva atenci a la teva m dreta (o esquerra si s el seu dominant). Quan jo et digui,
tanca el puny, molt fort, tot el que puguis. Fixa't el que asseguis quan els msculs
de la m i avantbra estan tibants Concentra't en aquest sentiment de tensi i
malestar que experimentes Nota ara com la tensi i la incomoditat han
desaparegut de la teva m i bra. Fixa't en les sensacions de relaxaci, de
tranquillitat que tens ara. Vull que notis la diferncia entre tenir la m tibant i tenir-
la relaxada

- Relaxaci passiva

Ests tranquillament assegut (o tombat) amb els ulls tancats, tot el teu cos
s'adapta perfectament a la butaca, de manera que no hi ha necessitat de tibar cap
mscul. Ara concentra't a la teva m dreta, deixa que desaparegui qualsevol tipus
de tensi. Nota com aquests msculs es van tornant cada vegada ms relaxats,
ms tranquils, ms calmats Ara focalitza l'atenci ms amunt, en el teu avantbra
dret. Nota com desapareix qualsevol tensi, deixa que es relaxin ms i ms
Mentre que continues amb tot el teu bra, avantbra, i m dreta relaxats,
concentra't ara a la teva m esquerra La relaxaci s'estn ara pels teus braos
tota la teva carael teu cos i baixa per les espatlles Nota tot el teu cos relaxat,
molt, molt tranquil. Deixa els teus peus, les teves cames, el teu estmac, el
teu pit, la teva esquena, les teves espatlles, els teus braos, el teu coll, la
teva cara, molt, molt relaxats. Deixa que la teva respiraci porti el seu propi ritme
monton, tranquil. Deixa't portar per aquest estat de tranquillitat

- Relaxaci autgena

Ests molt relaxat, asseguis que els teus msculs s'han tornat pesats i notes un
agradable calor en ells Sent l'agradable que s aquesta calor i com els teus
msculs es relaxen encara ms Totes les parts del teu cos estan molt relaxades,
molt clides, molt pesades

RELAXACI PAS A PAS

s aconsellable aplicar qualsevol d'aquestes tcniques a les nits, abans de dormir o,

en defecte d'aix, buscar algun moment al llarg del dia que sigui tranquil. El nen ha
d'estar cmodament installat en una butaca, sof o llit. Millor que estigui amb el
cos alguna cosa incorporat (podem collocar algun coix en l'esquena si est en el
llit) que completament tombat.

Les primeres instruccions verbals per part de la persona que aplica la tcnica han
d'orientar-se a crear una atmosfera tranquilla: ests cmode i relaxat per
desprs anar introduint instruccions ms concretes: ara m'agradaria que seguissis
deixant relaxat tot el teu cos, mentre concentres la teva atenci a la teva m dreta
(o esquerra si s el seu dominant). Quan jo et digui, tanca el puny, molt fort, tot el
que puguis. Fixa't el que asseguis quan els msculs de la m i avantbra estan
tibants Concentra't en aquest sentiment de tensi i malestar que experimentes.
Pocs segons desprs (5 a 7) afegim la segent instrucci: ara quan et digui solta,
vull que la teva m s'obri completament i la deixis caure sobre les teves cames,
deixa-la caure de cop. Solta!

Amb freqncia, al principi, el nen no ser capa de deixar caure la m de cop i la

collocar sobre les cames. Si succeeix aix cal insistir, tranquillament, en les
instruccions de deixar anar de cop. Si s necessari se li pot subjectar el bra i es
deixa caure a la instrucci de solta! Si el bra cau a plom, el nen ha aconseguit
relaxar el membre i podem introduir llavors les segents instruccions: nota ara
com la tensi i la incomoditat han desaparegut de la teva m i bra. Fixa't en les
sensacions de relaxaci, de tranquillitat que tens ara. Vull que notis la diferncia
entre tenir la m tibant i tenir-la relaxada.

La tcnica comena centrant la seva atenci en la relaxaci dels braos i mans (en
la primera sessi) per incorporar en sessions progressives el cap (front i cuir
cabellut, ulls i nas, boca i mandbules), el coll, espatlles, pit i esquena, estmac i
finalment les cames. Aquest ordre pot canviar-se segons les necessitats i edat del
nen. Una vegada tenim un grup muscular treballat podem passar a un altre.
Les instruccions sempre sn les mateixes i van dirigides a notar la diferncia, dins
de cada grup muscular, entre tensi i distensi. Aix si treballem, per exemple,
l'estmac, al moment de tensi donarem instruccions perqu es meta cap a dins
aguantant la respiraci, i en la distensi deixem anar aire i l'estmac torna al seu
lloc.

Una vegada entrenats tots els grups musculars podem passar a una segona fase en
la qual efectuarem tota la seqncia completa per solament de relaxaci. Ara ja
no aplicarem la tensi prvia (relaxaci passiva).

s important, desprs dels exercicis, deixarem un temps de transici per recuperar

l'estat normal d'activaci si efectuem els exercicis.
 La Tortuga

Joc educatiu per ensenyar als nens i nenes a relaxar-se davant situacions
amenaadores i evitar conductes impulsives

OBJECTIUS

Fomentar l'autocontrol de la conducta impulsiva.

Desenvolupar la capacitat de conixer, expressar i manejar les emocions.

Controlar l'agressivitat, analitzant adequadament les situacions i respondre

amb autocontrol.

El joc consisteix a ajudar als nens i nenes a aprendre a relaxar-se, replegant el seu
cos, com fan les tortugues. D'aquesta forma relaxaran els seus msculs i evitessin
actuar de forma impulsiva. A travs d'una dinmica que comprenen per analogia
amb la tortuga, els petits aprendran una tcnica til i senzilla per relaxar-se i
controlar els seus impulsos. s important desenvolupar habilitats d'autocontrol
davant conductes impulsives. Amb la tcnica desenvolupessin tamb habilitats per
reconixer, expressar i manejar les seves emocions. Amb aquesta tcnica de fcil
aplicaci, proporcionem als nens i nenes mitjans per canalitzar la seva prpia ira.

INSTRUCCIONS

Preparaci: En primer lloc expliquem el conte de la tortuga als nens i nenes.

CONTE DE LA TORTUGA
tortugaHace molt temps hi havia una bella tortuga que tenia (4,5,6,7,8) anys i que
es deia Pepe. A ella no li agradava massa anar al colle.

Preferia estar a casa amb el seu germ menor i amb la seva mare. No li agradava
aprendre coses en el collegi. Preferia crrer, jugar. Era massa pesat fer fitxes i
copiar de la pissarra. No li agradava escoltar al professor, era ms divertit fer sorolls
de cotxes i mai recordava qu s el que havia de fer. A Pepe el que li agradava era
embullar amb els altres companys, ficar-se amb ells i gastar-los bromes.

Cada dia, quan anava cam del collegi, es deia que intentaria no ficar-se en
embolics, per desprs era fcil que alg fes que perds el control, i al final
s'enfadava, es barallava i el professor li renyia o li castigava. Sempre ficat en
embolics, pensava. Com aix segueixi aix vaig a acabar odiant al collegi i a tots.
La tortuga ho passava molt per que molt mal. Un dia dels quals pitjor se sentia va
trobar al vell senyor Tortuga, el ms savi del lloc.

Quan el senyor Tortuga va veure a Pepe li va preguntar per qu estava tan trista, i
Pepe li va explicar el que li passava, que sempre es ficava en problemes i que es
portava malament sense saber per qu. El senyor Tortuga li va somriure i li va dir
que comprenia el que li havia explicat perqu feia molt temps, abans que fos tan
savi, ell tamb s'enfadava quan feia coses que no estaven ben. Pepe es va
sorprendre i li va preguntar com havia aprs a portar-se b. El senyor Tortuga li va
dir: B, Pepe, he aprs a utilitzar la meva protecci natural, la meva closca.

Tu tamb pots amagar-te en la teva closca sempre que tinguis sentiments de rbia,
quan tinguis ganes de cridar, de pegar, de trencar coses. Quan estiguis en la teva
closca pots descansar fins que ja no et sentis tan enfadat. Aix que la propera
vegada que t'enfadis! fica't en la teva closca!
El senyor Tortuga li va explicar a Pepe que havia aprs a dominar-se en les
situacions difcils ficant-se en la seva closca, respirant profundament i relaxant-se
(deixant anar tots els seus msculs, deixant que pengin mans i peus, no fent gens
de fora amb el seu budell, respirant lentament, profundament). A ms, pensava
coses boniques i agradables mentre s'estava relaxant.

Desprs pensava en la situaci en la qual es trobava i en la forma de solucionar-la.

Plantejava quatre o cinc idees i imaginava el que succeiria si posava en prctica

cadascuna d'aquestes coses.

Finalment seleccionava la millor.

Aix s com va arribar a ser savi. B, Pepe es va entusiasmar realment amb la idea.
Va ser ms a gust al collegi cada dia doncs tenia molts amics i el seu professor i els
seus pares estaven molt contents amb ell.

Pepe va seguir practicant com solucionar les situacions difcils fins que
veritablement ho va fer b. El teu pots tamb fer el que fa Pepe. Quan estiguis molt
enfadat i vegis que vas a ficar-te en embolics, pots allar-te en la teva closca,
relaxar-te i decidir qu s el que hauries de fer

Explicaci: Li expliquem que igual que la tortuga es ficava en la seva closca cada
vegada que sentia ira i empipament, nosaltres podem fer el mateix i ficar-nos en
una closca imaginria per relaxar-nos fins que se'ns passi l'empipament i d'aquesta
forma no reaccionar amb conductes impulsives.
Per dur a terme aquesta tcnica, emprarem diverses setmanes d'entrenaments,
perqu a poc a poc el nen adquireixi aquesta resposta. Implementarem la tcnica
en 4 etapes:

En la primera etapa (setmanes 1 i 2) s'ensenya al nen a respondre a la paraula

tortuga tancant els ulls, pegant els braos al cos, baixant el cap al mateix temps
que la fica entre les espatlles, i replegant-se com una tortuga en la seva closca. Per
a aix, li explicarem com ha de fer per amagar-se en la seva closca. Li direm que
quan escolti la paraula tortuga ha de replegar el seu cos i relaxar-se dins de la
closca. Es faran diversos entrenaments, en diferents moments els direm la paraula
tortuga.

En la segona etapa (setmanes 3 i 4) el nen/a aprn a relaxar-se. Per a aix, tibant

tots els msculs mentre est en la posici de tortuga, mant la tensi durant uns
segons, i desprs relaxa alhora tots els msculs. Una vegada a aprengui a replegar-
se (etapa 1), li ensenyem a relaxar-se dins de la closca. Farem tamb diversos
entrenaments.

L'etapa tercera (setmana 5) pretn aconseguir la generalitzaci en la utilitzaci de

la posici de tortuga i la relaxaci a diferents contextos i situacions. Per a aix,
emprem histries, exemples en els quals necessits relaxar-se. Per exemple quan
no aconsegueixes el que vols, et poses furis, hem de relaxar-nos com la tortuga. Li
demanarem tamb que empri la tcnica quan es trobi davant qualsevol situaci en
la qual se senti furis.

L'ltima etapa (setmana 6) es dedica a l'ensenyament d'estratgies de soluci de

problemes interpersonals. A ms de la tcnica, demanarem al nen que expliqui la
situaci, que expliqui com se sentia (fem que identifiqui i expressi la seva emoci).
Reflexionem amb ell, una vegada calmat, diferents formes de solucionar aquesta
situaci.