Treball per a matrcula dhonor

Histria de la filosofia moderna II

Jlia Blay
NIUB: 16471755
Grup A1
Curs 2014-2015
FILOSOFIA MODERNA II |Treball per a matrcula dhonor Jlia Blay

Aquest fragment a comentar el trobem dins de lEnciclopdia de les cincies filosfiques

(Enzyklopdie der philosophischen Wissenschaften) de Hegel, publicada el 1817 com un avan
sinttic del seu sistema filosfic. Esdevingu el seu llibre capital, essent reeditat en dues
ocasions (1827 i 1830), en tant que mai sarrib a public el seu pensament extensament.

En el passatge es fa referncia directa al sistema kanti (i tamb fichte), anomenat per a

Hegel filosofia de la finitud. Cal, per, prviament introduir la concepci del coneixement
per a Kant per poder comprendre la crtica que en fa Hegel. La filosofia kantiana t com a
eix central del saber el sistema categorial, que noms s capa daplicar-se als objectes de la
sensibilitat (fenmens). La seva ja tan clebre cita ho fa pals: Pensaments sense
continguts sn buits, intucions sense conceptes sn cegues. El coneixement s sntesi
entre enteniment i sensibilitat (possibilitada per la imaginaci, i en ltim terme per el Jo
transcendental, font pura dactivitat de sntesi), s a dir, les categories de lenteniment sols
tenen una funci vlida si sapliquen a les intucions de la sensibilitat, b sigui en un sentit
empric, aplicades a les intucions empriques, a les dades sensibles rebudes, o
transcendental, en la mesura en qu, aplicades a lespai temps (intucions pures) generen els
principis (o judicis sinttics) a priori, en els quals sarticula tota la dimensi cognoscitiva de
lenteniment perqu defineixen la noci dobjecte i la dexperincia. De fet, hi ha un principi
suprem, el de les condicions de possibilitat de lexperincia general, que ja mostra que les
categories shan daplicar a les dades sensibles: Tot objecte es troba sotms a les
condicions necessries de la unitat [categories] que sintetitza en una experincia possible
all divers de la intuci.

Tanmateix, hi ha un altre s de les categories, que marcar una distinci crucial per a la
filosofia kantiana, que s a la que es refereix Hegel: les categories tenen tamb un s lgic,
en tant que podem combinar els significats dels conceptes basant-nos en el principi de no
contradicci. Daqu es deriva que el pur pensar posa ms de manifest lactivitat espontnia
de la ment, la seva llibertat gaireb infinita, en tant que noms est regida pel principi de no
contradicci, sense tenir en compte les condicions espaciotemporals (all que apareix).

Per tant, Kant estableix una frontera entre ls lgic de les categories (pensar com a mbit
dactivitat pura), i ls transcendental i empric (que ens aporta coneixement en aplicar-se a
la sensibilitat). Aix doncs, cal distingir entre dues facultats de lintellecte: la ra (Vernunft) i
lenteniment (Verstand), que tenen com a activitat el pensar (Denken; combinar conceptes de
forma lgica, aconseguint aix judicis analtics no contradictoris que no fan referncia al
mn) i conixer (Kennen), respectivament.

Daqu tamb es deriva la distinci kantiana entre mn sensible i mn intelligible. El mn

sensible s constitut pel conjunt de fenmens (phainomenon), tot all rebut per la sensibilitat
que ha estat esquematitzat i determinat en conceptes (complint, aix, les condicions de la
sntesi). El mn sensible s el mn de les coses per a nosaltres com a ssers finits, mentre
que el mn intelligible s aquell no subjecte a lmits que est format pels objectes
nomnics (pensables) que, com que no poden ser contrastables (perqu no es donen en
lespai-temps), no es consideren coneixement com a tal. Per tant, els objectes nomnics
sn les coses que escapen el marc de laparici; sn les coses en si, de les quals noms sen

1
FILOSOFIA MODERNA II |Treball per a matrcula dhonor Jlia Blay

pot parlar en un sentit negatiu, en tant que cap delles no poden ser utilitzades positivament
com a font de saber.

El mn nomnic s aquell propi de la ra, ja que aquesta sempre intenta buscar la condici
ltima i total de les coses, mentre que les sntesis de lenteniment sempre sn parcials. El
primer principi, del qual sen deriva tota la resta de coneixements, s el que Kant anomena
incondicionat (que equival a absolut o infinit), que vol ser expressat per les idees, regles
dunificaci que estan per damunt de les categories, i que per tant pensen una unitat
superior. Kant ens diu que les tres idees absolutes sn Jo, Mn i Du, els tres conceptes
clssics de la metafsica, que en tant que sn transcendents, mai no poden ser percebuts per
la sensibilitat, ra per la qual no tenen un s constitutiu del coneixement1, sin en tot cas
regulatiu (s a dir, els coneixements de lenteniment estan ordenats de forma tal que
tendeixen en darrer terme a trobar un principi del que ho podrem derivar tot i que s
representat per la idea).

Pel contrari, Hegel afirma que si la filosofia vol ser un saber en sentit fort, si es vol
constituir com a cincia (Wissenchaft), per una banda, ha demprar conceptes (no sha de
basar en intucions, que postularien filsofs com Schelling o Hlderlin, filosofies del
sentiment), i per laltra, ha de poder respondre el tema de labsolut o lincondicionat, en
tant que la nostra conscincia t uns interessos que ens projecten cap a ell, de manera que el
podrem considerar immanent a nosaltres (tal com tamb ho diria Schelling). Per tant, la
filosofia kantiana s la filosofia de la finitud ja que, basant-se en la lgica categorial,
estableix una dicotomia tan radical entre finit (nosaltres i el nostre coneixement) i labsolut
que aquest sescapa del finit no podent sser expressat per les categories.

Ara podem entendre gran part del que Hegel diu en el text: com sha vist, el sistema kanti
s un sistema dualstic, que separa el coneixement (relacionat amb el mn dels fenmens i
lenteniment2) del pensar (mn intelligible i ra), de manera que limita el camp del saber.
Per Hegel afegeix que el fet dassenyalar quelcom com a finit o limitat ja cont la prova
de la presncia efectiva de linfinit o illimitat, que noms pot haver-hi saber del lmits
perqu lillimitat cau en, en la conscincia3. Difcilment podem arribar a labsolut si
treballem amb laparell conceptual de Kant, s a dir, si ens movem en la lgica de

1 Aquest pensament, que aqu sanomena ra, es veu privat de tota autoritat en ser-li manllevada
tota determinaci. La ra pensa per no t autoritat a lhora de constituir coneixement perqu
sempre intenta sempre buscar lincondicionat, labsolut o linfinit, que no pot ser determinat (i per a
Kant, la determinaci s la base del saber). La ra, com que vol buscar all transcendent, es
resisteix a permetre i a donar valor dins della al que t el carcter dexterioritat, s a dir, intenta per
naturalesa anar ms enll de lespaciotemporalitat, de les dades que en sn donades pels sentits.
2 Afiliat al primer empirisme [ingenu] sense sortir-se del seu principi fonamental [receptivitat]. Les

categories noms poden constituir coneixement si sn aplicades a all que sha rebut de la
sensibilitat, i s per aix que Kant en certa manera sapropa a lempirisme.
3 I aix Hegel diu que s una inconseqncia en tant que Kant postula el coneixement com

quelcom absolut, total, per alhora diu que s limitat (per lespacio-temporalitat). El coneixement,
tal com lentn Kant, no pot ser quelcom absolut perqu s sntesi, que sempre implica parcialitats;
sntesi limitada per les intucions pures de la sensibilitat.

2
FILOSOFIA MODERNA II |Treball per a matrcula dhonor Jlia Blay

lenteniment, que es basa en la sntesi (parcial) de lespai i el temps, aportant coneixement

fragmentari, coneixement dobjectes4.

Hegel pretn un saber que pugui dir quelcom de labsolut i que alhora unifiqui, que vagi
ms enll de les determinacions; un saber que ha de treballar amb conceptes (idees
kantianes) diferents a les representacions (forma amb la qu Hegel anomena els conceptes
de lenteniment kanti que pensa en termes dobjecte); uns conceptes que de fet fonamentin
les representacions perqu ens eleven a labsolut. Per tant, totalment contrari a Kant, Hegel
entn la filosofia com la cincia de la ra, que s capa de generar una comprensi unificada
mostrant les mediacions entre les contraposicions de limmediat (aparicions espai-temps)
representades per les representacions. I s per aix que sha de substituir la lgica de
lenteniment per una lgica dialctica (en tant que la ra s dialctica, com ja ho manifesta
Kant), per uns conceptes que siguin capaos dintegrar all que des de lenteniment apareix
com a contraposici.

De fet, Hegel diu que a les antinmies de la Dialctica transcendental ja es manifesta

quelcom del que ell est dient, a saber: que les contradiccions entre tesi i anttesi des de
lenteniment no es poden respondre; i que potser des dun altre nivell podem elaborar un
model de conciliaci entre ambdues, que seria el nivell dels conceptes de la ra, el qual per a
Kant no t estatut de coneixement perqu segueix en la identitat saber-lgica de
lenteniment5. Per aquesta ra, Kant desestimar la via terica per arribar a labsolut, i
intentar assolir-lo mitjanant la praxis6.

Fichte tamb estaria afectat per la crtica hegeliana en dos sentits: en tant que ell segueix
movent-se en la lgica predicativa categorial del judici, s a dir, en la concepci que noms
podem obtenir coneixement a partir de les determinacions; i tamb en tant que defineix la
conscincia com a quelcom finit que tendeix a linfinit per que mai lassoleix. Vegem-ho:

Fichte estableix tres principis dels que sen derivaran totes les estructures de la conscincia.
El primer de tots (el ms important, ja que en tot acte hi ha destar necessriament present
el jo, hi ha un mnim dactivitat) s el Primer principi absolutament incondicionat, que es

4 Ja ho diu Hlderlin a Judici i sser (1795): si treballem amb la lgica de lenteniment els judicis que
construirem, per ms que sintetitzin, escindeixen (ja que judici etimolgicament vol dir partici
originria; escissi entre subjecte i predicat). Per tant, la sntesi s sempre sinnim de suma de
parts, i mai aporta la totalitat.
5 s per aix que Hegel diu que lefecte principal de la filosofia kantiana ha estat el de desvelar la

conscincia daquesta interioritat absoluta [...]. El principi de la independncia de la ra, de la seva

autosubsistncia absoluta en si mateixa [en tant que no est lligada a les lleis de lespai-temps,
noms al principi de no contradicci], sha de veure des dara com a principi universal de la
filosofia.
6 Per aquesta ra Hegel diu que la filosofia kantiana oposa simplement a aquest segon empirisme

[materialisme] el principi del pensar i de la llibertat: el materialisme basa el mn (i per tant el

coneixement dell) en matria i moviment i, per tant, en ltima instncia en el principi de causalitat.
Kant dir que tericament la llibertat es pot pensar, no s quelcom contradictori, per no entra dins
del marc del coneixement perqu en lespai-temps noms hi ha causalitat. Tanmateix, s que es pot
demostrar la seva existncia a la prctica, en la moral.

3
FILOSOFIA MODERNA II |Treball per a matrcula dhonor Jlia Blay

podria definir com el jo actuo o el Jo absolut7, que no s demostrable ni determinable,

perqu t evidncia prpia, i que expressa aquella acci originria que est a la base de tots
els fets de conscincia emprica8. Tanmateix, si noms hi hagus pura activitat no podria ser
expressada la conscincia emprica, aix que es necessita un segon principi (condicionat,
perqu pressuposa el primer): el principi del no-Jo, s a dir, el principi de la negaci de
lactivitat. Per exemple, quan ens adonem que una cosa s diferent a nosaltres (diferent a
cada Jo) s perqu en certa forma sens oposa. Per per adonar-nos daquesta oposici hem
de tenir un principi doposici en nosaltres, en la nostra conscincia, perqu si no no
podrem percebre aquesta diferncia.

No obstant, el primer i el segon principi sn, valgui la redundncia, per principi

incompatibles, totalment contraposats, aix que ns necessari un tercer, el principi de lacci
de limitar, que seria la sntesi dels dos anteriors i que permetria comenar a pensar
lestructura real.

Aix doncs, el nucli original de la conscincia s activitat, pura determinabilitat

(especficament, seria la imaginaci); s un fluctuar, oscillar o surar, que quan xoca (Anstoss)
amb un lmit es determina i dell en comencen a sortir les estructures de la conscincia:
primerament la sensibilitat (fixaci de la imaginaci) i desprs lenteniment com a reflexi,
s a dir, com a activitat ja conscient que saplica a una determinaci (per tant, a la
sensibilitat)9. Lenteniment, a partir de la reflexi, crea les seves nocions per poder construir
lobjecte (que soposa a nosaltres), tals com substncia, causalitat i reciprocitat.

Pel que fa a la ra, aquesta seria una nova reflexi que no saplica al no-Jo, a les
determinacions, sin al propi actuar; al Jo. Els conceptes de la ra hauran de ser conceptes
absoluts, incondicionats, infinits, perqu hauran de determinar la pura indeterminabilitat.
Fan referncia a entitats que formen part del mn ideal (Du, b suprem, llibertat, etc.) i
que es contraposen als conceptes dobjectes que constitueixen el mn real. De fet, s
grcies a aquesta contraposici que sacaba aconseguint la noci dobjectivitat ja mxima:
reconeixem un mn real perqu tenim conceptes de lideal; si no hi hagus aquesta
contraposici no hi hauria prpiament un sentit de mn real. Lideal, per realitzar-se, ha de
passar pel real, mentre que el real s all que encara no s ideal. Aix doncs, la conscincia
s essencialment connexi, connexi entre ideal i real o, dit duna altra manera, s la
interacci entre infinit i finit. Per tant, la conscincia s finitud infinita o infinitud finita, s,
en el fons, la finitud que tendeix a linfinit, per que mai podr arribar a ser-ho (perqu la
conscincia per constituir-se sha de determinar), malgrat que en ella sempre hi ha un
moviment o activitat vers quelcom.

7 En tant que s el primer principi i no depn de res ms. Hlderlin li criticar (seguint tamb la
lnia de Hegel), que si tot judici escindeix, llavors el primer principi absolut i incondicionat no
shauria de poder expressar predicativament.
8 Per tant, sha dentendre la base de la conscincia com a pura activitat.
9 Aix doncs, el coneixement per a Fichte continua essent un coneixement fenomnic, que es basa

en les determinacions que pateix aquest fluctuar base de la conscincia. Aquestes determinacions
primeres es viuen com a patiment, sentiment, i constitueixen el que tradicionalment sanomena
sensibilitat.

4
FILOSOFIA MODERNA II |Treball per a matrcula dhonor Jlia Blay

Consegentment, Hegel criticar precisament aquesta tendncia fichteana de la conscincia:

la conscincia pot arribar a linfinit perqu s quelcom que la constitueix; s tendncia que
es realitzar. Per noms podrem arribar a ell si emprem un nou sistema de conceptes que
lexpressin i no els conceptes categorials, immersos en lescissi i contraposici.

Finalment, per acabar de completar la visi de Hegel, direm que a la Fenomenologia de lesperit
(Phnomenologie des Geistes, 1807) ell intentar desenvolupar la histria concebuda, s a dir, la
histria de les figures de la conscincia que shan anat desencadenant seguint una lgica
interna, i situar lenteniment (en el que sinclouen els sistemes kanti i fichte) com la
tercera figura del saber de lobjecte, que defineix el coneixement com la sntesi entre all
particular (sensacions) i all universal (conceptes). Tota sntesi, diu Hegel, implica una
dualitat, en aquest cas, una dualitat entre fenomen (resultat de la sntesi) i el nomen
(universal que intenta anar ms enll de laparici); una dualitat que no s possible de
superar mai, ja que si es busca una sntesi entre fenomen i nomen sortir quelcom ms
universal i incondicionat que intentar anar ms enll della10. Per tant, hem de pensar la
realitat no com a fenomen o nomen, ni com la suma dels dos, sin com el procs o el pas
(com a moviment) dun a laltre. I s per aix que hem demprar una terminologia que faci
referncia a aix, que pugui conciliar les contradiccions, en definitiva, parlar de linfinit com
un procs dunificaci i descissi (identitat de la identitat i la no-identitat).

10I precisament a aix es fa referncia en el principi del passatge: En tot sistema dualstic, i molt
especialment en el kanti, la seva mancana fonamental es dna a conixer per la inconseqncia
dunificar all que un moment abans sha declarat autosubsistent i, per tant, com a no-unificable.