Facultat de Medicina PLA DOCENT DE LASSIGNATURA

Dades generals de lassignatura

Nom de lassignatura: Introducci a la Salut. Antropologia, Demografia, Hstria de la Medicina

Codi: 361436
Curs acadmic: 2009-2010
Impartici: semestral
Coordinaci: Carlos Ascaso (Clnic) Esteve Fernandez (Bellvitge)
Departaments: Salut Pblica ; Antropologia Cultural i Histria dAmrica i frica; Cincies
Clniques i Salut Publica, Salut mental i maternoinfantil, Medicina.
Crdits ECTS: 5
Semestre: primer
Tipus: obligatria

Professorat

Carlos Ascaso, Josep Roma, Joan Gen, Manel Escud, Cristina Larrea; Esteve Fernndez,
Josep Maria Borras, Assumpta Rigol, Carme Lpez, Pilar Isla

Objectius daprenentatge de lassignatura

A.- OBJECTIUS GENERALS

1) Comprendre la importncia d'una concepci holstica de l'individu-persona per tal d'acarar

els problemes de salut.
2) Fonamentar una comprensi global de l'individu-persona com a conseqncia del seu
paper progressiu en la histria.
3) Relacionar l'individu amb la famlia i la comunitat on viu i deduir-ne els efectes d'aquesta
relaci sobre les problemes de salut.
4) Interpretar els indicadors que permeten conixer lestructura duna poblaci i la dinmica
dels esdeveniments relacionats amb la salut.
5) Descriure el paper del metge i l'organitzaci del sistema sanitari per tal de resoldre
problemes de salut dels individus com a fruit de l'evoluci histrica.
6) Abordar les actituds dels individus i de les poblacions enfront del risc d'emmalaltir i de
morir.
7) Conixer les causes i caracterstiques que duen a l'individu a emmalaltir i a morir.
B.-OBJECTIUS ESPECFICS

b1.- Competncies tcniques:

b1a. Habilitats descriptives i didentificaci

1) Identificar la concepci de la idea de salut en cadascun dels grans perodes histrics.

2) Proposar la soluci d'un problema de relaci plantejat per d'altres professionals de la
salut.
3) Enumerar les diferncies dels sistemes pblics i privats de provisi d'atenci sanitria.

b1b. Habilitats de maneig (interpretaci) i instrumentals (procediments)

1. Calcular els indicadors que descriuen l'estructura d'una comunitat o poblaci.

2. Elaborar el grfic d'una pirmide poblacional.
3. Calcular taxes de mortalitat i de morbiditat.
4. Ajustar taxes de mortalitat i indicadors d'efecte de malalties.
5. Calcular l'esperana de vida d'una comunitat.
6. Calcular indicadors d'associaci entre riscos i problemes de salut.

b1c. Habilitats per resoldre problemes

1) Realitzar una entrevista etnogrfica a un pacient.

2) Comunicar consells de salut a un pacient i al seu entorn.

b2.- Competncies acadmiques:

1) Definir i explicar el concepte de salut en funci de les diferents aproximacions

histriques i antropolgiques ms habituals.
2) Descriure l'individu des del punt de vista de les seves dimensions: biolgica, social i
espiritual, i l'efecte sinrgic que tenen a l'hora de constituir-lo.
3) Relacionar individu i societat i descriure'n els efectes d'aquesta relaci sobre la idea
de salut i l'aparici de malalties.
4) Descriure la relaci progressiva de l'individu amb el seu entorn: famlia, comunitat i
societat.
5) Descriure la relaci individu-famlia-comunitat des del punt de vista dels diferents
abordatges histrics i tamb dels diferents models actuals.
6) Enumerar les principals causes de malaltia i de mort en les diferents societats
actuals i argumentar-ne la seva importncia.
7) Descriure l'evoluci histrica de les principals causes de malaltia i mort de la
humanitat.
8) Descriure els aspectes demogrfics de la poblaci dinters sanitari.
9) Argumentar la influncia dels diferents agents que actuen sobre la millora de la
salut d'una comunitat i analitzar-ne la seva evoluci histrica: els metges i
professionals, l'ordenaci del sistema, la cultura, el progrs econmic.
10) Argumentar com l'individu i les comunitats han afrontat el risc d'emmalaltir al llarg
de la histria.
11) Descriure les estratgies que individu i comunitat utilitzen per afrontar el risc
d'emmalaltir en l'actualitat.
 12) Distingir les caracterstiques de cada sistema mdic aix com els avenos en la
medicina en cada etapa del seu desenvolupament en el seu context histric, aix
com en les malalties infeccioses, crniques i en la salut de la comunitat

b3.- Competncies en relaci a laprenentatge dactituds, valors i normes de

comportament. Competncies transversals i de desenvolupament professional.

1) Comunicar empticament la visi adquirida dels problemes de salut dels pacients.

2) Escoltar amb atenci, obtenir informaci pertinent i sintetitzar-la sobre els
problemes de salut dels pacients i saber-la elaborar convenientment a fi de
comprendre-la.
3) Argumentar el paper i la importncia de l'entorn comunitari i social en el
desenvolupament i la salut de l'individu.
4) Argumentar la importncia d'assumir de forma madura el risc sanitari en un entorn
de creixement personal.
5) Exposar avantatges i inconvenients de formar part d'una professi.
6) Argumentar les millors estratgies de relaci amb d'altres professionals amb
l'objectiu de millorar la salut de la poblaci.
7) Valorar la importncia de les fonts d'informaci sanitries i demogrfiques a fi de
contribuir a la millora de la salut de la poblaci.

COMPETNCIES QUE ES DESENVOLUPEN EN LASSIGNATURA

A) Marc general de lassignatura en el Pla destudis

Qualsevol assignatura ha de ser coherent amb el Pla destudis genric del Grau en el que est
inserida. Per tal de mostrar aquesta relaci shan seleccionat aquelles competncies generals
descrites en el Pla dEstudis ja aprovat que es pretenen desenvolupar de manera especfica
en aquesta assignatura. Per tal de facilitar-ne la comprensi, sha seguit la mateixa
classificaci:

Competncies generals

1) el metge ser capa de realitzar:

h) promoure la salut i la prevenci de la malaltia

i) demostrar habilitats de comunicaci efectiva en totes les rees
j) obtenci dinformaci

2) el metge haur de saber com abordar la seva prctica

b) coneixement de les cincies bsiques socials i clniques

3) el metge com a professional

a) competncies per obtenir funcions dins el sistema sanitari

b) competncies en desenvolupament personal

4) el metge com a persona

 c) treball en equip
d) capacitat creativa i emprenedora
f) capacitat comunicativa

Blocs temtics de lassignatura

MODUL SALUT

a.-Classes magistrals: 45min.

1. C11.Visi histrica del concepte de salut
2. C12.Concepte de salut i de determinants de la salut
3. C13.Mesures de salut i sistemes dinformaci
4. C14.Abordatge antropolgic de la salut

b.- Seminaris: 2h.

1.- S11.Histria de les epidmies, malalties i plagues al mn
2.- S12. Teoria i mtodes antropolgics
3.- S13.Concepte de salut i malaltia

d.-Prctiques

d1.-Prctiques amb ordinador: 2h.

1.- PO11 y PO12. Clculs dindicadors demogrfics i epidemiolgics

d2.-Prctiques clniques: 1h
1. PC1.Presentaci

MODUL PERSONA, FAMLIA I COMUNITAT

a.- Classes magistrals: 45min.

1. C21.Percepcions de persona i cos en diverses cultures
2. C22.Historia de la salut publica
3. C23.La persona: les etapes vitals.
4. C24.La comunitat: pirmides poblacionals.
5. C25.Natalitat i Mortalitat.
6. C26.Famlia, xarxes socials i salut
7. C27.Transici demogrfica i epidemiolgica.
8. C28.Globalitzaci i migracions.

b.- Seminaris: 2h
1. S21.Identificaci de les necessitats de salut en una comunitat
2. - S22.Lectura detnografies sobre persona, cos i salut
3. S23.Evoluci histrica de latenci a la persona la famlia i a la comunitat
4. S24.Mortalitat especfica a Catalunya
5. S25.Estandarditzaci de taxes e ndex de desenvolupament hum
6. S26. Similitud i diferencies geogrfiques amb les caracterstiques poblacionals.
d.- Prctiques
d1.- Prctiques amb ordinador: 2h.
1.- PO21 i PO22.Fonts de Informaci i Comparaci de poblacions

d2.- Prctiques clniques: 1h

1. PC21. Seguiment I
2. PC22. Seguiment II

MODUL EL METGE: UN PROFESSIONAL EN EL SI DEL SISTEMA SANITARI

a.- Classes magistrals: 45min.

1. C31. Relaci metge-pacient
2. C32. Les curacions i els curadors
3. C33.Evoluci histrica de la professi de metge I
4. C34.Els principis tics bsics de latenci sanitria
5. C35.Els sistemes de salut i Estructura del sistema sanitari
6. C36.Evoluci histrica de la professi de metge II

b.- Seminaris: 2h.

1.- S31.El sistema sanitari catal
3.- S32.Lefecte placebo i leficcia simblica
4. S33. Historia de la medicina a Catalunya

d.- Prctiques

d2.-Prctiques clniques: 1h
1. PC3. Seguiment III

Fonts dinformaci bsiques de lassignatura

- Arroyo Prez A. Tendencias demogrficas durante el siglo XX en Espaa. Madrid:

Universidad de Sevilla/Instituto Nacional de Estadstica; 2003. Disponible en:
http://www.ine.es/prodyser/pubweb/tend_demo_s20/tend_demo_s20.htm
- del Campo S, Navarro M. Nuevo anlisis de la poblacin espaola. Barcelona: Ariel; 1987.
- Glvez Vargas R, Sierra Lpez A, Sanz Gonzlez MC, et al. eds. Pidrola Gil. Medicina
Preventiva y Salud Pblica. 10 edicin. Barcelona: Masson; 2001.
- Groopman J. Me est escuchando, doctor? Un viaje por la mente de los mdicos.
Barcelona: RBA, 2008 (ed orig How doctors think, 2007).
- Illich I. Nmesis mdica. En Illich I: Obras reunidas I. Mxico: FCE, 2006: 533-760 (ed orig
1972)
- Lpez Piero JM. Breve historia de la medicina. Madrid: Alianza editorial, 2000.
- Lpez Piero JM; Terrada ML. Introduccin a la medicina. Barcelona: Ediorial Crtica, 2000.
- Martnez Navarro F, Ant JM, Castellanos PL, Gili M, Marset P, Navarro V, eds. Salud
Pblica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 1997.
- McKweon T. El papel de la medicina: Sueo, espejismo o nmesis?. Mxico: Siglo XXI,
1982 (ed orig 1976).
- McNeil W. Plagas y pueblos. Madrid: Siglo XXI, 1984 (ed orig 1978).
- Rose G. La estrategia de la Medicina Preventiva. Barcelona: Salvat; 1994.