1

FITXA BIBLIOGRFICA
Ttol: ECOLOGIA DE CADA DIA
Autors: Ralf Massans, Jordi Miralles
Editor: Fundaci TERRA
Paraules claus: Ecologia, ambientalistes, ecologia humana, educaci ambiental
Lloc i any d'edici: Barcelona, 1994.

Tots els drets reservats:

Copyright: Fundaci TERRA*
Aviny, 44
08002 Barcelona
Qu hi podem fer?
Textos: Ralf Massans i Jordi Miralles
Illustracions: PUM PUM Produccions (tel: 93-406 9332)
Correcci de catal: Manel Cervera, Francesc Fernndez i Teresa Gibert
Disseny i maquetaci: Ralf Massans
Disseny de la coberta: DISART
L'edici d'aquest llibre ha estat possible grcies al suport de VALVI Supermercats

Fotolits: Laser-Press
Impressi: Printcolor, S.A.
Dipsit Legal:

Imprs sobre PAPER RECICLAT i blanquejat sense clor.

Per a la seva impressi s'han utilitzat tintes ecolgiques de base aquosa.
Aquest llibre s'ha preparat amb tcniques informtiques d'autoedici de baix consum energtic.

La reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi

la reprografia i el tractament informtic, resten rigurosament prohibides sense
l'autoritzaci escrita de l'editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la Llei.
S'autoritza expressament el seu s per activitats d'educaci ambiental organitzades per
part d'entitats sense afany de lucre

* La Fundaci TERRA s una fundaci cultural privada en trmit d'inscripci.

2
 Fundaci TERRA
Cada un de nosaltres s un agent ambiental

La Fundaci TERRA es proposa, entre altres objectius, canalitzar i

fomentar la necessitat de responsabilitzar-nos com a societat daquest b
com que s el medi ambient. Una inquietud generalitzada que tenim molts
ciutadans, per que no s fcil dafrontar.

Un pas ha de vetllar de forma conjunta pels seus ecosistemes i els seus bns
naturals, de forma que el llegat que es deixi a les generacions futures els
permeti desenvolupar-se plenament. Aix mateix, un pas ha de respectar els
seus bns naturals bsics com sn laigua, la terra, lenergia, etc. Aquesta s
una responsabilitat que ens afecta a tots, ara i avui,
i tamb de cara al futur.

Tots nosaltres som part implicada en la conservaci del nostre entorn, i

noms mitjanant les nostres petites actuacions de cada dia podrem
contribuir de manera efica a preservar aquest b nic que,
ara ms que mai, depn de nosaltres: la Terra.

La Fundaci Terra vol estendre el missatge que tots plegats podem fer
petites coses per contribuir a salvaguardar el medi ambient. Amb aquest
modest manual iniciem la singladura a favor del nostre pas i de forma
solidria amb la resta dels pobles d'aquest planeta que ens acull.

3
 PRLEG
Els petits canvis sn poderosos, aquesta s la consigna que el Capit
Enciam transmet als telespectadors. Un personatge de ficci que va nixer
per encrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya i en la producci del qual vaig participar. Era la primera
experincia d'educaci ambiental per a tots els pblics que es realitzava al
nostre pas pensada especialment per a la petita pantalla. I aix va engrescar
tots els professionals que hi vam intervenir.

El treball feixuc de sis mesos ens va permetre, a tots els membres de l'equip
de rodatge, anar-nos amarant del missatge ecolgic que havem de traduir
en llenguatge udio-visual. Un missatge que per a tots era ben nou. Per,
potser el ms curis s que tots plegats vrem esdevenir ben aviat els
primers seguidors del Capit Enciam. De mica en mica, els petits canvis van
comenar a aparixer. Eren petits canvis en rutines diries, comportaments
que comentvem durant la producci i als quals ning no donava cap
importncia, ja que ens eren desconeguts per manca d'informaci. Tancar
l'aixeta mentre em respallava les dents, rebutjar la bossa de plstic que em
Qu ahi
donaven les podem
botigues quanfer?
no la necessitava o buscar desesperadament un
contenidor per dipositar-hi les piles bot del rellotge.

Ara, si m'hi fixo, descobreixo molts altres petits canvis que he incorporat a la
meva manera de fer; sn canvis imperceptibles en coses senzilles, coses que
costa el mateix fer-les b que fer-les malament.

Quan els amics de la Fundaci Terra em van presentar aquest manual

d'ecologia de cada dia vaig tenir la sensaci plaent de descobrir que molts
dels consells que s'hi proposen els vaig incorporant a poc a poc. Aquest
llibre, doncs, t la fora de fer-nos veure com podem defensar la Terra sense
necessitat de tenir actituds heroiques, ni de fer grans sacrificis, sin noms
fent petits canvis en les nostres rutines.

I s que "sis milions de petits canvis sn molt poderosos".

Mikimoto

4
 INTRODUCCI

Per a una nova Terra

Els informatius ens inunden de notcies sobre medi ambient. L'efecte

hivernacle, la capa d'oz que disminueix, la desaparici de les selves
tropicals, la pluja cida que es menja els boscos centreuropeus... Cada dia
asseguren que desapareixen per sempre ms espcies del nostre planeta,
algunes sense que les haguem conegut mai. La llet materna dels esquimals s
plena de substncies txiques com els PCB i la tundra escandinava est
contaminada per la radioactivitat per causa de l'accident de Txernbil.
La Terra sembla que es dessagni davant d'aquesta allau de dades
alarmants. Hom no t la sensaci que el planeta defalleixi. Per, l'any 1992 a
Rio de Janeiro, la prctica totalitat dels caps d'Estat i de govern d'aquest
planeta es van reunir en la Cimera de la Terra per pactar un acord mundial
sobre medi ambient, anomenat AGENDA 21. Un ventall de propostes
ambientals avalades amb dades cientfiques.
Per, en el nostre dia a dia poc es palesa la transcendncia de la
problemtica ambiental. I s que encara no s'ha modificat prou la nostra
escala de valors perqu el medi ambient ocupi un lloc preeminent en la
nostra quotidianitat. Tanmateix, cada vegada hom parla ms de la necessitat
d'una nova moral scio-ecolgica, i a poc a poc els productes de consum
incorporen l'etiqueta d'ecolgic. Hi ha una diferncia molt gran entre la
difusi d'una moda del que s la interioritzaci d'uns valors. Hi ha un fet
cert: tothom s'indigna davant la guerra de Bsnia i molta gent participa en
ajuts per al Tercer Mn; en canvi, poques persones estan disposades, malgrat
que manifestin una gran preocupaci ambiental, a canviar els seus hbits de
consum, reduint o no usant determinats productes. Una cosa, doncs, s ser-
ne conscient i l'altra actuar conseqentment.

5
 ndex
PRLEG ....................................................................................................................................................................... 4
INTRODUCCI ........................................................................................................................................................ 5
NDEX .......................................................................................................................................................................... 6

A CASA
LA COMUNITAT DE VENS .............................................................................................................................. 8
LA PROPAGANDA POSTAL ........................................................................................................................... 10
ALLAR LA CASA .................................................................................................................................................. 12
ILLUMINAR LA CASA ...................................................................................................................................... 14
UTILITZAR B ELS ELECTRODOMSTICS .......................................................................................... 16
SER ECOLGIC AMB EL WTER.............................................................................................................. 18
TENIR CURA DE LES PLANTES ................................................................................................................. 20
VERINS AL JARD ................................................................................................................................................. 22
FER SERVIR ADOBS NATURALS ................................................................................................................. 24

EL REBOST
PLSTICS ................................................................................................................................................................... 26
EVITAR LALUMINI .............................................................................................................................................. 28
ELIMINAR ELS CFC ............................................................................................................................................ 30
PINTURES TXIQUES ...................................................................................................................................... 32
LLAUNES .................................................................................................................................................................. 34
PRODUCTES TXICS ........................................................................................................................................ 36
DETERGENTS ....................................................................................................................................................... 38
COSMTICS ............................................................................................................................................................ 40
Qu hi podem fer?
ABUSAR DELS EMBALATGES ..................................................................................................................... 42

RECICLATGE
RECICLAR EL PAPER ......................................................................................................................................... 44
EL VIDRE .................................................................................................................................................................. 46
LES PILES ................................................................................................................................................................. 48
MEDICAMENTS CADUCATS ...................................................................................................................... 50
RECICLAR LA ROBA .......................................................................................................................................... 52
MOBLES I TRASTOS VELLS ............................................................................................................................ 54
USAR I LLENAR ................................................................................................................................................ 56
ESTALVIAR LAIGUA ............................................................................................................................................ 58
RECOLLIDA SELECTIVA DESCOMBRARIES ...................................................................................... 60
ABOCADORS ......................................................................................................................................................... 62

A LA CIUTAT
MOURES A LA CIUTAT ................................................................................................................................... 64
LA CONTAMINACI SONORA ................................................................................................................... 66
JARDINS PBLICS ............................................................................................................................................... 68
ENDERROCS DOMSTICS ........................................................................................................................... 70
ANIMALS DOMSTICS .................................................................................................................................... 72
BSTIES URBANES ............................................................................................................................................ 74
ANIMALS EXTICS ........................................................................................................................................... 76

6
ELS CONTENIDORS .......................................................................................................................................... 78
ESCOMBRAR LA VORERA ............................................................................................................................. 80

TREBALL I ESCOLA
TANCAR ELS LLUMS ........................................................................................................................................ 82
LA FOTOCOPIADORA ....................................................................................................................................... 84
BEGUDES A LA FEINA .................................................................................................................................... 86
MAGATZEMS INDUSTRIALS ........................................................................................................................ 88
EMBALATGES BANALS ................................................................................................................................... 90
ELS PURINS DEL BESTIAR ............................................................................................................................ 92
PORTAR ELS NENS A LESCOLA ................................................................................................................ 94
ESCOLARS AL CAMP ........................................................................................................................................ 96
LUNIVERSITARI ECOLGIC .......................................................................................................................... 98

EL COTXE
ABANDONAR ELS COTXES...................................................................................................................... 100
RESIDUS DE LAUTOMBIL ...................................................................................................................... 102
PNEUMTICS USATS ..................................................................................................................................... 104
CONDUCCI ECOLGICA ....................................................................................................................... 106
ELS OLIS VELLS .................................................................................................................................................. 108
RENTAR EL COTXE AL RIU ....................................................................................................................... 110
NO ABUSAR DEL COTXE ........................................................................................................................... 112

AL CAMP I A LA MAR
FER ESTIMAR LA NATURA ........................................................................................................................ 114
COLLOCAR CAIXES NIU ........................................................................................................................... 116
ANAR A BUSCAR BOLETS ......................................................................................................................... 118
COLLIR FLORS SILVESTRES ........................................................................................................................ 120
FOTOGRAFIAR ELS NIUS DOCELLS .................................................................................................... 122
ENVAIR ELS CAMPS I BOSCOS .............................................................................................................. 124
ACAMPAR AL BOSC ....................................................................................................................................... 126
FOC AL BOSC ..................................................................................................................................................... 128
EL BON EXCURSIONISTA .......................................................................................................................... 130
CAAR PETITS OCELLS ................................................................................................................................ 132
EL BON CAADOR ........................................................................................................................................ 134
EL MOTORISME DE MUNTANYA ........................................................................................................ 136
DEIXALLES A LA MUNTANYA ................................................................................................................ 138
LA PESCA SUBMARINA ............................................................................................................................... 140
ESPORTS NUTICS ......................................................................................................................................... 142
ANAR A LA PLATJA .......................................................................................................................................... 144

PERSONA I SOCIETAT
COLORANTS I ADDITIUS ............................................................................................................................. 146
ALIMENTACI NATURAL ........................................................................................................................... 148
NO LLENAR ELS ALIMENTS.................................................................................................................. 150
EL TABAC .............................................................................................................................................................. 152
ELS PETITS ESPAIS NATURALS ................................................................................................................ 154
TURISME ECOLGIC .................................................................................................................................... 156
L'EFECTE HIVERNACLE .............................................................................................................................. 158
LA POBLACI MUNDIAL ............................................................................................................................ 160

7
 LA COMUNITAT DE VENS
1
Presidents descala
Entre una planta baixa i un pis hi ha un mxim de 25 graons, i es
tarda uns 15 segons per pujar-los. Un ascensor ho fa amb la meitat
de temps, per en una hora consumeix una quantitat denergia
1.000 vegades superior a la que necessita una persona al dia.

Gaireb la meitat de les famlies

Qu hi podem fer?
Interessem-nos per la
mitjana de consum de les
despeses energtiques
comunitries.
Fem servir lascensor
noms per pujar ms de 3
pisos, i baixem sempre a peu si
sn menys de 5 pisos.
Procurem que la
calefacci central sigui
pressuritzada i de gas; estalvia
un 20 % denergia respecte a
les calderes atmosfriques.
Installem temporitzadors i
sensors per al llum de lescala i
del garatge
viuen en edificis de pisos organitzats en
comunitats de propietaris. Aix vol dir
que es comparteixen una srie de
serveis comuns: la llum de lescala,
lascensor, la neteja, la calefacci. Una
bona gesti en el manteniment
daquests serveis comuns pot estalviar
un 20 % de la despesa en energia. Aix
vol dir que per a una comunitat de
propietaris de 20 habitatges duns
100m2 es podrien estalviar al voltant
dunes 250 mil pessetes lany.
Generalment, la gesti daquests
serveis sencomana als administradors,
per aquests no sempre controlen els
subministraments de combustibles ni els
serveis de manteniment. Per exemple,
caldria saber que per cada quilovat de

8
 potncia contractada que no sutilitza hi ha una
despesa addicional de 3.600 pessetes anuals.
Les calefaccions collectives no sempre tenen un
manteniment adequat i es produeix un mal
rendiment que provoca un increment de consum
de combustible dun 15%.
A lescala no cal que hi hagi llum tota la nit. Nhi
ha prou mantenint un llum de baix consum a
lentrada i uns pilots per poder
encendre el llum de linterior.
Installar temporitzadors i
ajustar-los a lhorari de llum
solar pot estalviar molta
energia al llarg de lany.
Lascensor tamb s un dels
aparells del qual es fa un mal
s. Si hom t menys de 65 anys
i no va carregat podria pujar
sense ascensor fins a un tercer
pis, no sn ms de 50 graons. I
baixar es podria fer a peu des
dun cinqu pis sense cap
problema.

Una comunitat de 14 vens que

ho fes aix podria estalviar un 60 %
de lenergia elctrica que gasta
lascensor i que pot pujar unes 100
mil pessetes lany (amb una
utilitzaci mitjana de 4 vegades al
dia per famlia).
Per desgrcia, els vens dun
edifici de pisos no tenen conscincia
del cost energtic dels serveis
comuns perqu els abusos es
reparteixen entre tot el collectiu. Tot
sacaba en un simple rebut trimestral
o mensual.

9
 LA PROPAGANDA POSTAL
2
La bstia famolenca
Una quarta part del correu que rebem s publicitari. Noms que
100.000 persones eliminessin llurs noms dels llistats comercials, es
podrien salvar 150.000 arbres. Cada any, i per cada bstia, passen
uns 65 kg de paper en concepte de publicitat.

Cada any, a lEstat espanyol es

Qu hi podem fer?
Reciclem la propaganda
postal que rebem, tant els
sobres com els fulls de paper.
Fem saber a lanunciant
que no pel fet que ens envi
propaganda a casa li
comprarem els seus
productes.
Sollicitem a Correus que
la propaganda comercial
pagui el mateix preu que
una carta normal.
gasten uns 700.000 milions de pessetes
en publicitat a la premsa, la rdio, la TV i
les tanques. Aquesta inversi milionria
per difondre els productes de consum
no fa sin encarir-ne el cost i, a vegades,
repercuteix fins i tot en la seva qualitat.
La publicitat s una tcnica per
informar el pblic, per cada vegada hi
ha ms informaci que no est justifica-
da i que nicament estimula el consum
desenfrenat. A ms, la majoria de la
gent amb prou feines es mira la
publicitat i aquesta va a parar
directament a les escombraries (el 44%
es llena sense ni mirar-la). Tot plegat
s, doncs, una forma molt poc rendible
dinformar i, a ms, comporta una gran
despesa en paper. Per cada 40 kg de

10
paper que estalviem es pot evitar de talar un arbre.
A ms, hi ha formes de publicitat molt poc
esttiques, com s el cas de les tanques
publicitries, que no fan sin contami-
nar el paisatge urb i les rees
naturals al costat de les vies
de comunicaci.
Una altra forma de
publicitat s la que
semet per la televisi.
Sestima que per terme
mitj es passen ms de
30 anuncis diaris. La
publicitat televisiva s
molt cara: de fet,
calculant la inversi en
publicitat a cada famlia del nostre pas, li correspon una despesa anual dincrement
en el valor dels productes dunes 55.000 ptes. lany que, evidentment, ens
carreguen en els productes. Tenint en compte que a vegades fins i tot la publicitat
s enganyosa, no hi ha dubte que ens trobem davant duna activitat, sovint, poc
tica.
Caldria que la publicitat, o millor dit la informaci per al consum, fos menys
tendenciosa i fins i tot ms noble. s evident que lactual ritme de consum no s
suportable ni a mig termini, i, per tant, s imprescindible que les persones canvin els
seus hbits.

Aprofita la propaganda
postal que rebis, reutilitza
tant els sobres com els
fulls de paper.

11
 ALLAR LA CASA
3
Una porta tossuda
Escalfant les nostres llars durant lhivern es gasta el 40% de
lenergia total consumida al pas. Aix representa unes elevades
emissions de gasos, responsables tant de lefecte hivernacle com
de la pluja cida. Una calefacci que funciona mal ajustada
malmet entre un 30 i un 50% de lenergia que consumeix.

Per millorar leficincia de les

Qu hi podem fer?
Abaixem la calefacci
sempre que sortim de casa.
Quan hgim de ventilar
les habitacions, fem-ho de cop
i per uns minuts, en comptes
de mantenir oberta una
finestra al llarg del dia.
Tanquem les portes i
finestres de la casa que
estiguin obertes, ja que per
aqu sescapa molta escalfor
Quan abandonem una
habitaci, baixem el radiador
al mnim fins que la tornem a
utilitzar.
calefaccions a les llars, hem de pensar
no solament a ajustar b els cremadors
de combustibles, sin tamb els nostres
costums ms quotidians.
Les cases i els edificis no tenen
majoritriament elements constructius
que evitin la prdua de calor durant
lhivern i lentrada descalfor a lestiu. Per
aix, es produeix un malbaratament del
40-50% de lenergia consumida o, el
que s el mateix, uns 100 kw/h per m2
de superfcie habitable i any. Si aquest
principi lapliqusim a 100.000 llars amb
una mitjana de 100 m2, voldria dir que
es malmeten cada any 1.000 milions de
kw/h per allament insuficient daquestes
cases.
Altres causes que augmenten el

12
consum energtic s tenir poca cura a
lhora d'obrir i tancar portes i finestres,
escalfar o refrigerar habitacions que no
sutilitzen, etc. Hem de considerar la
casa com el nostre veritable cau i no
pensar que s una mquina
escurabutxaques. Per aix cal escollir b
el sistema de calefacci a installar, tant
pel que fa a l'energia com al medi
ambient. Procurem posar vidres dobles
quan canviem alguna finestra o en cases
de nova construcci. Hi ha vidres dalta
eficincia energtica, de tres capes, que
escalfen la casa a lhivern i la refrigeren a
lestiu. Posem els radiadors a les parets
internes de la casa, de manera que no
es perdi lescalfor per irradiaci a
lexterior. Revisem peridicament el
sistema de calefacci o de refrigeraci
de la casa o edifici. Allem els conductes
dels espais de la llar que no cal escalfar
(garatge, rebost, etc.). Allant b les
parets i el sostre ens podem estalviar un
50-60% de lenergia que gastem al llarg de lany per escalfar o refrigerar la casa.
Tamb podem considerar que hi hagi
diferents sensors que controlin les
variables que ens hi poden fer sentir
confortables, i alhora estalvin la mxima
energia. Interessar-nos per la domtica
no s una mala inversi.
Una altra font de consum
energtic molt elevat en el cas de
pasos de clima calors com el
nostre sn els aires
condicionats durant lestiu.
Aquests aparells tenen una
doble vessant negativa envers
el medi ambient: per una
banda consumeixen molta
energia elctrica i per laltra
contenen CFC, gasos respon-
sables de la destrucci de la
capa doz.

13
 ILLUMINAR LA CASA
4
Laltra cara de la foscor
Una bombeta incandescent, al llarg de la seva vida til, pot
gastar unes 4.000 ptes. en electricitat. Si la substitussim per una
bombeta fluorescent de baix consum noms gastaria 1.000 ptes.
Per cada 30 milions de bombetes de baix consum que
installssim estalviarem lenergia que produeix una central
nuclear de 1.000 MW.

Qu hi podem fer?
Installem bombetes
fluorescents compactes en les
habitacions on els llums
romanen encesos ms duna
hora seguida.
Estudiem la illuminaci de
casa nostra, pintem les parets
clares.
Aprofitem sempre que
puguem la llum natural.
Retornem les bombetes
fluorescents velles a la botiga
on les vam adquirir.
Netegem les bombetes; la
brutcia fa minvar la llum i fa
consumir ms energia.
El nostre s el mn de la llum i el
color, i tanmateix, la major part de la
nostra vida no transcorre sota la llum
del sol. Lenergia per il.luminar-nos
prov de la combusti de les centrals
trmiques, que contribueixen a lefecte
hivernacle, o de les centrals nuclears,
que poden fer escac i mat a tot el
planeta. s imprescindible reduir la
despesa en electricitat, i noms
millorant leficincia de lenllumenat
casol es pot arribar, sens dubte, a
consumir molta menys energia. Hi ha
bombetes fluorescents de baix consum
que fan la llum duna bombeta
incandescent de 100 W, per noms
en consumeixen 25. Les bombetes
fluorescents compactes amb reactncia
electrnica estalvien un 80% del

14

consum delectricitat. La vida duna
bombeta de baix consum s dunes
8.000 hores (entre 5 i 10 anys) i les
incandescents no superen les 1.000
hores. s cert que les bombetes
electrniques contenen mercuri, per
es poden recollir i reutilitzar els gasos
txics que contenen. Les bombetes
fluorescents de baix consum no fan mal
a la vista, ni fan el zum-zum dels tubs
fluorescents clssics. Tamb cal tenir
present que hi ha tubs fluorescents com
els que hi ha a la major part de les
cuines de tipus trifosfric; sn un xic ms
cars, per sn ms prims i permeten
estalviar, per la mateixa potncia de
llum, un 20% de lenergia i sn de millor
qualitat. Segons estudis energtics de la
Universitat de Berkeley, si cada un dels
habitants de lEstat espanyol canvis una
bombeta dincandescncia de 100 W
per una bombeta fluorescent de baix
consum de 20 W, es podria tancar una
central nuclear.
Un altre invent per reduir el consum
15
de llum a casa sn els anomenats
interruptors de presncia, que
sencenen i sapaguen automticament
quan detecten a una persona en
moviment. En rees que sn noms de
pas, com passadissos o altres indrets de
la casa, pot ser til installar enginys
daquesta mena. No oblidem que en la
illuminaci duna casa consumim una
quarta part del consum delectricitat de
tot lhabitatge. Viure en un habitatge
amb obertures exteriors grans i que
deixin entrar la llum natural s la millor
forma destalviar energia. Quan
busquem un pis o casa per installar-nos
tinguem en compte aquests aspectes.
Llibres
Gua de la Energa. Instituto para la
Diversificacin y Ahorro de la
Energa (IDAE). Ministerio de
Industria, Comercio y Turismo.
Madrid, 1993.
 UTILITZAR B ELS
ELECTRODOMSTICS
5
La revolta dels robots
Una casa tpica pot engolir lequivalent en energia de 450 l de
petroli lany. El 40% daquesta energia la consumeixen els aparells
electrodomstics. A ms, lespai que ocupen tots aquests aparells
poden fer inhabitable un espai tan vital com s una cuina.

Al contrari del que la gent sol

Qu hi podem fer?
Fem manualment tot all
que no comporta cap esfor.
Procurem que els
electrodomstics estiguin en
bon estat. Una nevera amb les
gomes velles consumeix ms
electricitat.
En els aparells de gas, no
deixem la flama pilot encesa
quan no els necessitem.
Quan comprem un
electrodomstic, fixem-nos en
lenergia que consumeix i que
no contingui elements
contaminants que puguin ser
problemtics durant la seva
vida til o una vegada ens en
desfem.
creure, els petits aparells elctrics no
augmenten gaire la factura de
lelectricitat. Tanmateix, la seva
fabricaci requereix importants
quantitats denergia, tant pels materials
plstics dels quals sn fets, com perqu,
en general, sn de vida curta. La major
part estan elaborats amb materials no
reciclables. Molts daquests petits
aparells elctrics en realitat no ens fan
ms cmoda la vida, sin que sovint cal
pensar amb els recanvis, i no sempre
sn fcils de trobar. A ms, en molts
casos ni tan sols ens estalvien temps. En
aquest sentit, s curis adonar-se que
des dels anys 50 no ha variat el temps
que sempra en les tasques
domstiques. El ms important s

16
 perqu no els haurem de comprar ni
reparar. Adquirir nicament els
electrodomstics necessaris permet
contribuir a evitar lescalfament de
latmosfera, ja que sestalvia energia i
seviten residus. Si aquests petits aparells
de plstic van a parar a les
incineradores, sn una important font
de dioxines, substncies molt txiques
per a a la salut humana.
Si es tracta daparells per escalfar la
casa, cal adquirir-los sempre amb
termstat; pensem que un grau menys
Escollim el programa descalfor a la casa estalvia un 5 % de
adequat per a cada tipus lenergia necessria per calefacci.
de roba.

mantenir-los en bon estat.

Per exemple, una capa de
gla de 5 mm en el
congelador de la nevera fa
augmentar el consum energtic
un 30%. Per rentar la roba, podem
organitzar-nos de forma que
noms posem la rentadora quan
estigui plena. Si separem la roba
de color i la blanca, estalviarem
detergent. Quan rentem a
temperatura de 60C, no ens
cal utilitzar el lleixiu per
treure les taques ms
rebels de la roba blanca,
especialment, si abans les hem untat
amb bilis de bou. Els aparells de gas,
LLibres
com lescalfador, tenen una flama pilot
que consumeix al llarg del dia fins a un Vivir en casa sana. Mariano Bueno.
25% ms de gas. Ed Martnez Roca. Barcelona.
Amb menys aparells a casa El gran libro de la casa sana.
disposarem de ms espai i podrem fer Mariano Bueno. Ed. Martnez Roca.
una mica dexercici. Reduirem lestrs, el Barcelona.
soroll, el desordre i estalviarem diners,

17
SER ECOLGIC AMB EL WTER
6
La trona
Es calcula que en un any en una ciutat de 100.000 habitants
saboquen unes 3 tones de netejadors de wters i diversos milions
de preservatius de ltex. En altres paraules, cada un de nosaltres
llena cada any pel WC lequivalent a 10 capses de preservatius, 12
paquets de compreses i 10 rotllos de paper higinic que aniran a
parar al mar.

El wter s un dels pitjors sistemes

Qu hi podem fer?
El wter no s un forat
mgic per desfer-nos de tot all
que ens molesta.
Estalviem aigua al wter.
Installem algun sistema per
regular la quantitat daigua que
cal evacuar.
No hi llencem les
compreses, els preservatius o els
tampons. Llencem-los a la bossa
de deixalles. Si s possible, fem
servir paper higinic reciclat.
No netegem el wter amb
lleixiu. Utilitzem productes
alternatius com el vinagre de
netejar o els productes ecolgics
presents al mercat des de fa un
temps.
deliminaci de residus. De fet, no fa
sin dissoldre amb aigua els residus, de
forma que si per un costat contribueix a
dispersar productes que no sempre es
degraden, per un altre costat consumeix
una important quantitat daigua. A ms,
si un wter perd aigua, es perden
34.000 l daigua en un any. Cada vegada
que es fa funcionar el wter sempren
de 8 a 10 litres daigua. Actualment, hi
ha mecanismes senzills i econmics que
permeten regular la quantitat daigua
que necessitem. Tamb hi ha sistemes
que amb 2 l daigua i una pressi
adequada sn suficients, per encara
estan molt poc estesos. En definitiva, el
40% de laigua que es consumeix en una
casa baixa pel wter.

18
 Lefecte de dissoluci del wter s el
responsable que en molts dels rius
mediterranis a lestiu 2/3 parts del cabal
siguin aiges residuals. I amb el wter
sescampen productes cel.lulsics com
el paper higinic, tampons o
compreses. Es calcula que
pel wter hi poden
baixar 200.000 tones
de paper higinic i
milions de compreses,
que finalment arriben
al mar o acaben
embussant els filtres de
les depuradores. En
aquests moments, i
pels rius que encara no
disposen de
depuradores, arriben
productes al mar que
es depositen, sedimen-
ten i impedeixen la
vida del fons mar.

Tamb s'aboquen al wter productes txics com el

llexiu i els netejadors de wter, fets de productes que
no fan pas que linodor sigui ms sa i en canvi maten els
bacteris que desprs contribuirien a descompondre els
residus. A ms, aquest tipus de productes fan laigua
ms cida, cosa que obliga les estacions depuradores a
tractaments que acaben produint fangs salins.
Per el pitjor de tot s que al wter shi aboquen
restes de pintura, olis usats, medicaments caducats i tota
mena de substncies domstiques altament txiques i
que amb aquesta prctica no fem sin contribuir a
escampar-los pel medi ambient.

19
TENIR CURA DE LES PLANTES
7
Flors a ltic
Si cada barcelon tingus 1 m2 amb plantes ornamentals a
l'habitatge, haurem duplicat lactual superfcie verda de la
ciutat. Les plantes a casa milloren el nostre medi ambient,
produint oxigen i fent que lambient sigui ms fresc.

Un jard bonic i viu s un exemple

Qu hi podem fer?
Aprofitem el terrat del pis
per plantar plantes i, si no,
installem-les penjades del
sostre.
Plantem flors i petits
arbusts en espais comunitaris
(lull de lescala del pis, un
petit ermot en una vorera,
etc).
Deixem que les plantes
senfilin i pengin de les parets
de casa.
Per poc que puguem,
cultivem un hortet. La nostra
vida ser ms agradable.
perfecte de la intelligncia humana
quan respecta la natura. Les plantes a la
ciutat contribueixen a un millor
ambient. Un arbre gros pot proporcio-
nar cada dia loxigen necessari per a la
respiraci de deu persones, i pot recollir
fins a 200 kg de pols de laire, la qual
queda fixada a les fulles i laigua se la
pot endur. Larbrat viari refresca laire
de la ciutat. Un carrer amb arbres pot
tenir de dos a tres graus menys de
temperatura que un carrer sense arbres.
El nombre de partcules de pols que t
laire en un carrer sense arbres s tres
vegades superior que en un carrer amb
arbres. Tenir cura de les plantes
ornamentals relaxa i contribueix a
lequilibri mental. Per poder comenar a

20
recuperar les 1,8 milions dhectrees de terra productiva que es perden cada any
arreu del mn, primer cal comenar per posar plantes a dins de casa. Un estudi de
la NASA ha demostrat que els filodendrons, els ficus, els potus, les margarides i els
crisantems sn particularment eficaos per descontaminar ambients enrarits dins
dhabitacions.
Tamb s molt important enjardinar els petits espais que a vegades queden a les
voreres. Els envans pluvials de molts gratacels podrien estar coberts per una
immensa catifa dheures o vinya verge. Les terrasses comunitries tamb podrien
ser autntics vergers on conrear algunes hortalisses. Integrar la vegetaci a
larquitectura contribuiria a millorar la temperatura de dins les cases.
No tothom pot plantar un hort, per en canvi tots podem tenir cura del nostre
petit jard. Al Regne Unit, on abunden les cases amb jard, gaireb les 2/3 parts
tenen el seu jardinet particular dentre 10 i 25 m2. Aix vol dir ms de 600 mil
hectrees amb vegetaci que millora la qualitat de vida. La vegetaci urbana tamb
contribueix a la presncia docells que eliminen els
insectes que sinstallen a la ciutat.

LLibres
El balcn biolgico. Mimmo
Tringale. Ed. Ibis. Sant Boi de
Llobregat.
El gran libro de plantas de terraza
y balcn. Halina Heita. Ed. Everest.
Barcelona.

21
 VERINS AL JARD
8
La plaga dels plaguicides
Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut, cada any moren
arreu del mn 30.000 persones pels efectes dels plaguicides i
entre 2 i 3 milions en resulten afectades de forma greu. L's dels
plaguicides s tan perills per al medi ambient com per a la salut
humana.

En els darrers 50 anys sha passat

Qu hi podem fer?
Utilitzem un plaguicida
noms en els casos realment
imprescindibles.
Informem-nos sobre la
toxicitat, la persistncia i la
selectivitat dun determinat
plaguicida.
Guardem el producte fora
de labast dels infants i animals,
i utilitzem-lo seguint les normes
de seguretat.
Utilitzem productes
biolgics per combatre les
plagues del jard.
duna dotzena de plaguicides a un
catleg de ms de 500 productes. El
consum de plaguicides a lagricultura
professional sha estancat i
qualitativament est derivant cap a ls
de productes o metodologies ms
selectius i segurs (lluita integrada,
agricultura ecolgica, etc.).
En canvi, en lmbit de la jardineria i
lhorticultura dafeccionat, el consum
daquests productes est en continu
augment, cosa que ha portat les
empreses de productes fitosanitaris a
comercialitzar lnies de productes
especfiques per a aquest mercat,
consistents en petites dosis, molt ben
envasades i decorades, i a un alt preu.
Els plaguicides tenen efectes sobre

22
altres espcies animals que poden ser
fins i tot beneficioses per al control de
malures. Al delta de lEbre, cada any
milers dnecs moren intoxicats per
plaguicides que contenen els
vegetals dels quals salimenten.
A ms, els plaguicides
sescolen fcilment cap a les
aiges fretiques i les contami-
nen. Molts daquests productes
poden passar desapercebuts i
provocar tota mena defectes
negatius per a la salut humana.
Tots aquests productes (insecticides,
fungicides, herbicides, etc.) presenten un
grau ms o menys elevat de
toxicitat, no solament per a lorganisme
contra el qual es vol actuar (un insecte,
un fong, una mala herba, etc.) sin per a
daltres, entre els quals hi s incls
lhome. La toxicitat dun plaguicida ve
indicada per una srie de tres lletres
que apareixen obligatriament a
letiqueta del producte: la primera fa
referncia a la toxicitat del producte per
a lhome i els animals domstics, la
segona per a la fauna terrestre i la
tercera per a la fauna aqcola.
Un altre aspecte a considerar s la
23
persistncia, s a dir, el temps que
durar un plaguicida en el medi ambient
abans de descompondre's o convertir-
se en substncies inncues.
Els plaguicides persistents
es van acumulant en el
medi seguint la cadena
trfica, de manera que
es pot arribar a nivells
molt perillosos.
Una tercera idea a
tenir en compte en el cas
exclusiu dels insecticides s la
selectivitat, s a dir, que el producte
afecti noms linsecte molest, per no
altres d'inofensius o fins i tot benefi-
ciosos. La majoria dels insecticides
ds corrent no sn selectius o
noms ho sn en unes
determinades condicions o
moments daplicaci, que
normalment desconeix
lafeccionat.
Ls continuat de determinades
famlies dinsecticides provoca
laparici de soques (races) dinsectes
que els sn resistents, cosa que obliga
a incrementar les dosis i a utilitzar o
produir-ne daltres.
LLibres
Ecojardn. Nigel Dudley i Sue
Srickland. Ed. Integral. Barcelona.
Agricultura sin venenos. Alvin
Seifert. Ed. Integral. Barcelona.
Els pesticides i el medi ambient.
Edmondo Pramauro. Ed. Servei de
Publicacions de la Universitat de
Valncia, 1990.
FER SERVIR ADOBS NATURALS
9
Fertilitza't correctament
A Catalunya es consumeixen cada any 1.850.000 tones
dadobs minerals sinttics (1.000.000 de nitrogenats, 475.000 de
fosfats i 375.000 de potssics) mentre que en molts indrets del
pas leliminaci dels fems i dels purins del bestiar ramader
resulta un greu problema.

Les plantes que fabriquen compost a

Qu hi podem fer?
Utilitzem, sempre que
sigui possible, adobs orgnics
procedents de materials
residuals (fems, compost,
purins, etc.): tamb s una
via per eliminar-los.
Els pagesos professionals
haurem de calcular les dosis
adequades dadob per als
nostres camps, amb lajut, si
cal, de l'administraci.
Si utilitzem menys adobs
ens estalviarem diners. No
per ms adob, millorarem
ms rpidament la qualitat
del sl.
partir de les escombraries urbanes
tenen dificultats perqu el mercat
accepti aquest producte com a adob.
La fabricaci dels fertilitzants
minerals o sinttics requereix un elevat
consum de combustibles fssils
(sobretot petroli). Per fabricar 1 kg
dadob nitrogenat es requereix una
mitjana d'1,8 kg de petroli; per a 1 kg
dadob fosfatat calen 0,3 kg de petroli, i
per a 1 kg dadob potssic, 0,2 kg
(aquests tres tipus dadobs sn els ms
utilitzats).
Com a exemple: per a un sac de
50 kg de nitrat amnic shan necessitat
30 kg de petroli (uns 35 litres), per a un
sac de superfosfat, 3,5 kg i per a un de
clorur potssic, 7 kg.

24
 Com a mitjana, una
tona de fem porta la
mateixa riquesa que
16 kg de nitrat amnic,
36 kg de superfosfat i
13 kg de clorur
potssic alhora, i una
tona de compost
descombraries fabricat
a Catalunya equival a
11 kg de nitrat amnic,
26 kg de superfosfat i
4 kg de clorur potssic.
Per a ms, el fem i el
compost aporten
altres elements que les
plantes necessiten i que els adobs sinttics no solen portar
(magnesi, ferro, etc.), i tamb matria orgnica, de la qual els
sls del nostre pas en sn molt deficitaris a causa de les
condicions climtiques.
Lexcs dadobs, siguin del tipus que siguin (minerals o orgnics, per sobretot
els primers), poden malmetre la qualitat de les aiges i del sl: salinitzen la terra i les
aiges subterrnies (prcticament tots els adobs sinttics sn sals).
Els nitrats dels adobs arriben molt fcilment a les aiges subterrnies, i daquestes
a les aiges de consum hum. El nitrats
poden convertir-se en productes perillosos
per a la salut. Com a exemple, al Maresme,
lnic lloc de Catalunya on sha fet de LLibres
moment un estudi exhaustiu sobre el Pequea enciclopedia de la horti-
tema, shan trobat nivells de nitrats als cultura biolgica. Varis autors. El
pous de fins a 500-1000 mg per litre, Pas/Aguilar. Madrid.
quan la CEE marca un lmit per al consum El huerto biolgico. Claude Aubert.
hum de 50 mg/litre. Ed. Integral. Barcelona.
Manejo ecolgico del suelo. Ana
Primavesi. Ed. El Ateneo. Madrid
El cultivo biolgico. A. y H Bruns,
G. Schmidt. (2 toms) Ed. Blume.
Barcelona.
Lagricultura i el medi. Josep Saa.
Quaderns de Formaci Agrria, 1.
Uni de Pagesos. Barcelona, 1993.

25
 10
PLSTICS

No et plastifiquis
Sabeu que la major part dels plstics no es destrueixen mai i
que les generacions futures encara els podran trobar daqu
10.000 anys? La indstria qumica ha fomentat ls indiscriminat
de plstics, i en els darrers 50 anys ha desenvolupat ms de
16.000 nous tipus de plstics, la majoria no reciclables.

Ms del 30% dels plstics que

Qu hi podem fer?
Enduem-nos-en el cistell
o el carret quan anem a
comprar.
Rebutgem els productes
que estiguin sobreembalats.
No comprem productes
dun sol s, sobretot si sn de
materials que no es reciclen.
Fem servir envasos per
congelar que siguin
reutilitzables.
Si hi ha envasos de
begudes reutilitzables,
decantem-nos per aquests en
el moment de la compra.
utilitzem cada dia noms els aprofitem
pel simple fet de desembolicar un
producte i llenar-los a la galleda de les
escombraries.
Cada dia, des que ens llevem fins
que tornem a ficar-nos al llit, tenim
contacte amb nombrosos materials de
plstic: si som fumadors, lencenedor
acostuma a ser de plstic i dun sol s;
lampolla o bossa de llet per fer el caf
amb llet; quan arribem a loficina un dels
primers utensilis que ens fiquem entre
els dits s un bolgraf de plstic, que en
la major part dels casos tamb ser
dusar i llenar; si al migdia tenim temps
danar al mercat, ens ompliran de
bosses de plstic, ja que no haurem
estat prou previsors dendur-nos una

26
malla o bossa de roba de casa. En
preparar el menjar continua el
desplegament plstic: safates de
poliestir que suporten la verdura i la
fruita, ampolles de refrescs en molts
casos de PVC, a lestiu els glaons fets
en bosses de plstic ....
Molt pocs de nosaltres som
plenament conscients de la quantitat de
plstics que diriament passen per les
nostres mans i, generalment, no pensem
en el possible reciclatge o reutilitzaci.
Les anelles que uneixen els packs
de llaunes de begudes sn la causa de la
mort de milers danimals any rera any:
als dofins sels queda tancada la boca i
moren per desnutrici, als ocells els
passa el mateix amb el bec. Les bosses
de plstic que llencem moltes vegades
amb tan poca cura a la natura sn les
causants de les morts de milers
danimals que les mengen i sasfixien.
Les safates de poliestir expandit (EPS) i
molts altres plstics que es presenten en En un sol any consumim fins a
forma descuma encara es fan esponjo- 400.000 milions dampolles de plstic o,
sos amb els perillosos gasos CFC. el que s el mateix, 21 mil tones
El PVC (clorur de polivinil) s un descombraries intils, ja que si fossin de
dels plstics ms estesos, tant en la vidre es podrien reutilitzar, cosa que en
utilitzaci industrial com en la domstica definitiva resultaria molt ms econmica
o de la construcci. Per elaborar-los per al consumidor, ja que no hauria de
saprofita un residu de la producci de sufragar ell les despeses de la recollida i
la sosa custica, el gas clor. Aquest s el tractament del residu generat. El valor
altament reactiu i sassocia normalment de cada tona daquest plstic s de
amb productes carbonatats, cosa que 180.000 pessetes, que tamb acabem
dna com a resultat uns compostos pagant a lhora de
anomenats organoclorats, altament comprar el
txics per als organismes vius. Podem producte envasat.
destacar els PCB, insecticides com el
DDT, etc. Tots es caracteritzen per un
fet: sn difcilment eliminables dels
teixits i produeixen esterilitat en els
animals.

27
 11
LALUMINI

Un noble en els residus del Regne

Lalumini s un material amb unes caracterstiques molt
interessants per a la fabricaci de diversos objectes, grcies a la
seva lleugeresa, ductilitat, baix pes, impermeabilitat, etc. Una de
les utilitats que actualment es potencia s lenvasat de lquids en
llauna. Lenerga que sestalvia per cada llauna que es recicla s
equivalent al consum elctric duna bombeta de 200 W o dun
televisor en funcionament durant una hora.
Tot i aix, 100.000 tones dalumini,
Qu hi podem fer? en la seva major part restes denvasos,
acaben cada any a les escombraries.
Lalumini sextreu de la bauxita,
Comprem productes mineral de color vermell degut a les
amb envasos reutilitzables. impureses que cont del ferro. En tot el
Emboliquem els procs es generen residus que poden
productes alimentaris en
paper en comptes de paper ser contaminants si no es tracten
dalumini. apropiadament. Pero els factors ms
Evitem les safates i altres negatius de la seva producci sn el
envasos dalumini, i sin, gran aport energtic en forma de calor i
reutilitzem-les. corrent elctric que es necessita en els
Evitem els productes en processos de purificaci i lelevada
envasos mixtes que quantitat demissions gasoses a laire.
continguin alumini si no es En canvi, si considerem lalumini
poden reciclar. reciclat, lenergia utilitzada en refondre
Participem en les una tona dalumini vell s noms el 6%
campanyes de reciclatge.
(el que representa un 94% destalvi)
respecte la producci primria a partir

28
del mineral. A lEstat espanyol, ms del econmicament.
50% de lalumini reciclat prov dels En conseqncia,
productes ds industrial o de la aquest tipus
construcci, mentres que el envasos dutilitzaci shauria
dalumini noms tenen una quota de de minimitzar al
reciclat del 5%. Aix es bsicament a mxim, a la
causa de la seva gran dispersi territorial vegada que
en petites quantitats, per la qual cosa sincrementa
conv fomentar campanyes de la seva
conscienciaci dels ciutadans perqu recuperaci.
recullin selectivament aquesta matria El que no es
primera (llaunes, safates, paper pot
dalumini, etc.). Entre el 10% y el 12% pretendre es
del consum dalumini es fa a travs de la que per
indstria de lenvasat, que lutilitza en augmentar la
productes innecessaris com ara envasos quota de reciclat tamb augmenti el seu
per a miniporcions, llaunes de begudes consum, amb la qual cosa, en definitiva,
refrescants, pots per esprais, paper aniran a dipositarse ms residus a
dalumini i moltes altres coses. Gran labocador, com actualment est passant
part daquests productes ni tan sols als E.U.A. La situaci ideal seria el mnim
permeten el seu reciclat, ja que sn consum i el mxim reciclatge.
barreges de materials. Les despeses Lobjectiu a perseguir es crear la
necessries per conscincia que aquest metall noble,
descompondre aquests utilitzat per primera vegada lany 1825,
materials en els seus ha de tenir aplicacions tecnolgicament
elements no son adequades, ja que causa un important
recomenables ni perjudici ambiental i social.
ecolgicament
ni

29
 12
ELIMINAR ELS CFC

La dieta de l'oz
La vida a la Terra no seria possible sense la capa doz, que es
troba 25 km per damunt nostre. Des de 1979, la capa d'oz s'ha
aprimat al voltant dun 4% de mitjana. Cada vegada que es
redueix en un 1% loz estratosfric, es preveu un augment
anual del 5% de cncers de pell.

La capa doz s la responsable de

Qu hi podem fer?
Fixem-nos, a lhora de
comprar qualsevol producte
com ara esprais, aires
condicionats, escumes per a
alament trmic, extintors, etc.,
si porten o no gasos nocius per
a la capa doz.
Quan anem a canviar la
nevera o laire condicionat,
truquem al servei de medi
ambient o a la deixallaria del
nostre municipi perqu vinguin
a recollir laparell vell o ens
diguin on portar-lo.
Al mercat es troben tant
neveres com circuits de
refrigeraci sense CFC. Mirem
de comprar noms aquests.
filtrar la radiaci ultraviolada irradiada
pel sol al seu pas per latmosfera.
Grcies als avenos de la tcnica
moderna, sabem que aquest embolcall
protector de la vida cada vegada esdev
ms prim. A hores dara, ja presenta dos
forats: un damunt el pol sud i un altre al
pol nord.
Els principals responsables de la
destrucci de molcules doz a
lestratosfera sn els anomenats CFC
(clorofluorocarbonis). Aquestes
substncies qumiques sutilitzen,
principalment, com a gas propellent en
esprais, per fer escumes industrials, com
a gas intercanviador de temperatura en
les neveres i els aires condicionats, per
netejar circuits impresos de

30
 microprocessadors, etc. En
principi no sn txiques i, el que
s ms important per a la
indstria, no sn inflamables. Ara
b, una altra caracterstica s que
sn molt estables qumicament i
poden tenir una vida activa de
fins a 150 anys.
Una molcula de CFC
alliberada a latmosfera es des-
compon per la radiaci solar, i
per cada tom de clor alliberat, s
capa de destruir-ne 100.000
doz. El temps que triga a
desenvolupar els seus efectes
perniciosos s llarg (10 anys), de
manera que els estralls ocasionats
a la capa doz que ara registrem
sn deguts a la producci de CFC
dels anys 70 i 80. Daleshores
en ha augmentat el consum i la
producci i haurem desperar el
resultat que aix comporta.
En pasos de lhemisferi sud, com ara Austrlia i
Xile, a lestiu els nens ja no poden sortir al carrer
sense portar barrets i proteccions solars per a la
pell. I no noms afecta els ssers humans, sin tots els altres que viuen sobre la
Terra. Si la reducci de la producci de CFC es fes efectiva i lany 2000 ja no sen
produs cap, encara haurem desperar
100-200 anys ms per tenir la capa doz
altra vegada intacta. LLibres
Antartida. El agujero de ozono.
En molts Javier Cacho i Maria Jess Sainz
de Aja. Ed. Tabapress. Madrid,
casos, els 1989.
pulveritzadors La capa doz. Collecci
sn ms Terraviva. Ed. Cruilla. Barcelona.
indicats que La capa de ozono. La tierra en
peligro. Marshall Fisher. Ed.
els esprais. McGraw-Hill. Madrid.

31
 PINTURES TXIQUES
13
La pintura maleda
Ja lany 1983, l'Organitzaci Mundial per a la Salut advertia
dels efectes de toxicitat de les pintures i els vernissos, i descrivia
una nova malaltia anomenada la Sndrome de la casa malalta,
ocasionada bsicament per les substncies que desprenien les
parets pintades, els mobles, els parquets de fusta, els terres de
PVC, etc.

El 60% dels residus txics que

Qu hi podem fer?
Fem servir pintures,
vernissos i dissolvents ecolgics.
Moltes pintures a laigua sn
molt menys txiques.
No aboquem mai les
pintures, dissolvents o vernissos
al wter o a l'aigera.
Demanem al nostre ajuntament
si hi ha un servei de recollida.
Informem altres persones
dels perills que comporta per a
la salut humana i per al medi
ambient una mala utilitzaci i
labocament posterior daquests
productes.
Rebutgem articles que no
especifiquin els seus
components.
aboquem els ciutadans sense cap mena
de control acostumen a ser pintures,
vernissos i dissolvents, que normalment
van a parar al clavegueram a travs de
l'aigera o del WC. Dels 275 milions de
persones allrgiques al mn, ben segur
que molts es podrien curar si
seliminessin les substncies txiques de
les pintures.
Lefecte de pintar, en aparena tan
inofensiu, s nefast per a moltes formes
de vida que han de veure-se-les amb
tots els txics que contenen aquestes
substncies. En concret, al nostre pas es
continuen fent servir additius com el
plom, el cadmi i el dixid de titani per a
la pigmentaci de la pintura, tots sn
metalls pesants amb efectes cancergens

32
 Un altre dels verins que es volatilitza
a partir de les pintures s el
formaldehid. A baixes concentracions
produeix irritacions de les mucoses i a
altes es converteix en un potent
cancerigen. A lEstat espanyol, es
permet una exposici de fins a 5 ppm
(1 molcula de formaldehid per 1mili
de molcules
daire), la

per a lhome. El pretext d'usar-

los s millorar la qualitat de la
pintura. Tanmateix, els frescos
de l'art romnic, com els de
Sant Climent de Tall no en lluen
cap, i avui, encara conserven la vivesa
del color des de fa gaireb nou segles.
Dentre tots els productes txics
que contenen les pintures, els principals
sn 32, els quals no relacionarem, per
els efectes ms generals sobre
lorganisme sn: irritacions de les qual cosa significa que els fabricants
mucoses i els ulls, afeccions del sistema poden continuar posant quantitats
nervis, necrosi heptica (llevapintures), immenses daquests productes. A
cncer i alteracions de la informaci Alemanya i a Sucia noms es
gentica. permeten exposicions de 0,1 ppm, o
El problema ms greu s que la sigui que els productes han de portar
majoria de productors no especifiquen 50 vegades menys quantitat de
la composici dels seus articles, de substncies txiques.
manera que els consumidors anem
perduts.
Moltes de les allrgies dels 275 LLibres
milions de malalts que hi ha arreu del
mn es curarien eliminant aquestes EL Libro de la casa natural.
substncies txiques de les pintures, David Pearson. Ed. Integral.
dissolvents, vernissos i coles. Barcelona.

33
 14
LLAUNES

No donis la llauna!
Cada persona llena en un any uns 13 kg de llaunes dalumini i
llauna. Aix sn ms de sis milions de llaunes per l'Estat
espanyol, amb les quals podrem emplenar 17.500 camions de 30
tones. Un envs dalumini continua sent un residu slid desprs
de 500 anys.

Actualment, 7 de cada 10 llaunes

Qu hi podem fer?
Consumim preferentment
els productes denvs
retornable.
Evitem les llaunes i
procurem consumir menjar
fresc, s ms sa.
Demanem contenidors per
a les llaunes i reciclem-les ,
per evitem les dalumini.
El millor reciclatge s
aquell que no sha de produir.
Evitem comprar productes amb
envs metl.lic si no s
estrictament imprescindible.
sn dalumini i 3 d'acer laminat. La
llauna dacer blanc prov del laminat de
lacer que es produeix a les grans
siderrgies. Aquest acer laminat sarriba
a premsar fins a deixar-lo en un gruix
de 2 a 0,16 mm. La tecnificaci daquest
procs de laminat permet que avui per
cada llauna sestalvi un 40% de lacer
respecte a processos menys moderns.
Els pots desprais, per exemple, estan
fets daquest acer blanc tan fi. Es calcula
que el preu duna llauna s el 7 - 8 %
del valor dall que cont. Si b les
llaunes poden ser un bon recipient per
a envasar productes alimentaris i
industrials, no es pot oblidar que
constitueixen un residu que representa
el 2 % del pes de les deixalles

34
domstiques. Les llaunes es revesteixen
amb estany i sovint es tanquen amb
alumini; daquesta manera es garanteix
una millor estabilitat al producte, per
es dificulta el seu reciclatge.
Les llaunes sn fcilment reciclables,
per cal que hi hagi plantes
recuperadores prou sofisticades per a
separar la llauna dacer de la brossa
triturada. s una tecnologia molt costo-
sa, per que en aquests moments pot
recuperar gaireb el 2% del metall
provinent de les llaunes que es
troben a les deixalles
domstiques. Per a la
recuperaci de lacer de les
llaunes cal desestanyar-les i
extreurels lalumini. Aquest
s un procs fora
contaminant, tot i que molt
menys que el de produir
acer nou. Per tant, el que cal
35
s consumir, com menys millor,
productes domstics fets amb derivats
de lacer com la llauna. Les siderrgiques
sn de les empreses ms contaminants
que existeixen.
En tot cas, el reciclatge s una
mesura imprescindible una vegada sha
arribat a la minimitzaci del seu s. Seria
desitjable que hi hagus contenidors
especials, i que lenvs metl.lic sutilitzs
noms per a productes especials.
Malauradament, avui senllaunen fins i
tot els cargols a la llauna.
Hi ha un centre de recupe-
raci de brossa molt
important de reciclatge a
Valdemingmez de lAjun-
tament de Madrid. El procs
de reutilitzaci de lacer
provinent de les llaunes de les
deixalles s a Logroo. A
Catalunya, no n'hi ha cap.
 PRODUCTES TXICS
15
Lamenaa de la qumica casolana
Avui dia hi ha ms substncies txiques a casa nostra que en
un laboratori qumic dara fa 100 anys. Un 10 % dels accidents
domstics amb infants de menys de cinc anys provenen de
lemmetzinament amb productes qumics habituals a la llar.

Hi ha ms components txics en els

Qu hi podem fer?
Evitem comprar cap
producte de neteja que no
indiqui els components dels
quals est fet.
No fem servir productes
com el lleixiu, ni ambientadors.
Per desembussar, una ventosa
s perfecta.
Usem productes de neteja
alternatius fets amb llimona,
vinagre, herbes, o fets amb
base aquosa.
Procurem que per netejar
casa nostra no estiguem
embrutant el medi ambient de
tothom.
productes de neteja del que no ens
pensem. Els lquids abrillantadors de sls
i mobles poden contenir nitrobenz i
derivats del petroli, les substncies per
netejar forns contenen productes
custics com lhidrxid sdic, lamonac i
el salfumant. El formaldehid, dacci
cancergena, sutilitza com a conservant
en productes de neteja, laques,
desodorants i altres. La barreja de lleixiu
i salfumant produeix un gas de clor
altament txic. Els productes per
combatre les arnes i espantar els
insectes per l'olor sn fets de
perdiclorbenz i els seus vapors sn
molt perjudicials per a la salut. Els
neteja-catifes i moquetes contenen
naftal, percloretil i derivats alcohlics

36
que sn txics i corrosius,
alguns productes descriptori
com els correctors contenen
productes cancergens com el
tricloret, o els retoladors
contenen dissolvents nocius
com el tolu, el xil i letanol.
Molts daquests productes
conviuen quotidianament amb
nosaltres, i ja no parlem quan en
fem servir de ms especfics
com els lquids per treure
taques. Alguns ataquen el fetge i
els ronyons, altres afecten el
sistema nervis. Els fabricants no
estan obligats a detallar els
components del producte, i
quan indica que no sn txics,
simplement vol dir que noms
maten la meitat dels animals de
laboratori
tractats. posat en un armari s el sistema ms
De fet, s un natural i ms efica per espantar les
contrasentit que arnes. La barreja de sab i de carbonat
per netejar la sdic fa un combinat molt idoni per
nostra casa ms netejar les rajoles del bany. En definiti-
ntima acabem va, hem dinvestigar per fer la nostra llar
emmetzinant la ms saludable i menys perillosa per als
nostra casa nens.
comuna, s a dir,
el medi ambient.
En canvi, a totes
les cases hi ha LLibres
substncies no
txiques com sal Hogar sin qumica. Brigitte
i oli, vinagre i bicarbonat, pomes i mel, Burger. Ed Integral. Barcelona,
llet i caf, cebes i alls, etc. Hi ha moltes 1994.
substncies naturals que permeten Ecohogar. Anna Kruger. Ed
obtenir detergents molt fins com els Integral. Barcelona, 1992.
fruits del castanyer dndies, un arbre El libro de la casa natural. David
molt normal en els carrers i places de Pearson. Ed Integral. Barcelona,
les nostres ciutats. Un ram despgol 1992.

37
 16
DETERGENTS

Quina ensabonada!
Cada any, un catal consumeix al voltant de 20 kg de deter-
gent. Per aix, 15 mil tones de fosfats van a parar als nostres rius
i a les aiges subterrnies. Els detergents domstics representen
un 20% de les causes deutrofitzaci. Leutrofitzaci de les aiges
dolces dificulta la potabilitzaci de laigua per al consum hum.

Lany 1990 vrem gastar uns 200

Qu hi podem fer?
Consumim detergents
lliures de fosfats. En general,
els detergents lquids no en
duen, i comena a haver-hi
diferents marques que
ofereixen detergents en pols
sense fosfats.
Emprem menys detergent
per netejar. Els fabricants
sempre aconsellen una mica
ms de la quantitat
necessria.
Utilitzem productes
detergents alternatius. Molts
fabricants incorporen una
informaci medi ambiental en
les etiquetes dels seus
productes.
milions de pessetes en sabons i
detergents. Som els majors consumidors
per cpita de detergents de la CEE.
Detergents i sabons sn substncies
que sutilitzen per a netejar i per tant es
dissolen amb laigua. Aquestes aiges
sabonoses van a parar com a residus als
rius, o b sinfiltren sota terra, i contami-
nen aix les aiges subterrnies.
A fi que el sab faci ms escuma i
netegi ms rpidament, se li afegeix,
entre altres ingredients: fosfats i
tensioactius. Al voltant dun 30% dels
detergents acostumen a contenir
colorants i altres productes txics que
contaminen les aiges. Els fosfats
sutilitzen per suavitzar laigua i evitar
que les partcules de brutcia tornin a

38

dipositar-se a la roba. Els tensioactius
sn difcilment degradables per la natura
i tenen una mitjana de vida molt llarga.
Totes aquestes substncies en els
cursos dels rius i embassaments estimu-
len el creixement de les algues, i
aquestes acaben esgotant loxigen de
laigua i provoquen la mort de peixos i
altres organismes aqutics. Aquest
procs de progressiva concentraci de
matria orgnica i nutrients com el
fsfor s el que es coneix amb el nom
deutrofitzaci. Aquest tipus de
contaminaci d'alguns llacs i
embassaments sidentifica pel to verds
que pren laigua. Les aiges
eutrofitzades no sn aptes per al
consum hum si no reben un costs
tractament.
No s ms net qui ms renta, sin
qui menys embruta. Si fessim servir
detergents sense fosfats, estalviarem
fins a 8.000 tones de fosfats l'any. El que
s clar s que hi ha altres sistemes per
rentar la roba que evitin la degradaci
dels cursos daigua. Els detergents
39
ecolgics es componen dun tensioactiu
altament biodegradable, no tenen
polifosfats i el blanquejant s a base de
perborat de sodi. La dossificaci i la
qualitat de l'aigua tamb sn aspectes
importants. No per fer servir ms
detergent la llar queda ms neta.
Pensem, igualment, que noms un 10 %
dels detergents que emprem els
catalans sn sense fosfats. A Sussa, s
prohibida la venda de detergents amb
fosfats. Quan es parla de detergents
ecolgics, no vol dir que siguin
totalment inofensius per al medi
ambient, sin que tenen una elevada
biodegradabilitat. Es parla molt que
laparici dels detergents ecolgics s
una estratgia comercial davant dun
mercat absolutament saturat. All que
s clar s que les aiges residuals
domstiques van carregades de
detergents. Abans que arribin a una
depuradora van a parar normalment als
rius. Per tant, informem-nos sobre el
problema dels detergents, i no fem cas
de les guerres comercials
entre les grans
multinacionals dels
sabons.
 17
COSMTICS

Ens hi va la pell
Els cosmtics sempre han estat considerats substncies que
han de millorar el nostre aspecte exterior, rejovenir-nos o fer
desaparixer del nostre cos elements indesitjables. Tot aix va
estretament relacionat amb productes qumics de criticables
efectes i amb lexperimentaci animal.

Diriament fem servir moltes coses

Qu hi podem fer?
Assegurem-nos que els
productes de cosmtica que
fem servir no estiguin testats
amb experiments animals.
Posem atenci a la
composici dels productes que
comprem, i evitem tots aquells
que continguin formaldehid,
metalls pesants com el plom,
mercuri i sulfur de seleni, entre
daltres.
Mirem de comprar sabons i
cremes suaus per a la pell, que
l'ajudin a mantenir l'equilibri
natural.
Mirem sempre dutilitzar
envasos grans per tal de no
crear ms deixalles.
per a la higiene corporal: productes
antiarrugues, anticellultics, cremes,
sabons, locions, laques, gels, tissues,
desmaquilladors ... Algunes contenen
substncies tan txiques com ara el
formaldehid (a molt baixes
concentracions causa irritacions
respiratries, del sistema nervis i de les
mucoses; a altes concentracions s
cancerigen) o, en el cas dels papers,
dioxines que resulten en els processos
de producci i blanquejat de la
cellulosa.
Alguns cosmtics encara porten
metalls pesants com el plom i el
mercuri, que demostradament sn
cancergens. En el cas dels xamps
anticaspa, n'hi ha molts que contenen

40
 de reacci allrgica. Per lanimal de
laboratori ha hagut de patir les
conseqncies, encara que desprs el
resultat sigui diferent en aplicar-ho a les
persones. Demaneu als laboratoris de
cosmtica que us informin sobre la
composici d'un determinat producte, i
assegureu-vos que no fan experiments
amb animals.

sulfur de seleni, conegut cancerigen

que s absorbit per la pell i que sha
relacionat amb lenvelliment
prematur.
Cada any han de morir
centenars de milers danimals de
laboratori per la nostra salut i
bellesa. Per comprovar els efectes
txics duna substncia qumica
determinada, molts dels
experiments sn excepcio-
nalment cruels, com la prova
ocular de DRAIZE, en qu la
substncia a testar s aplicada
repetidament a lull de lanimal en
qesti, cosa que li pot ocasionar
irritacions de la crnia, infeccions de
la retina i fins i tot la mort. En la prova
de la dosi letal del 50%, es tracta
demmetzinar lentament els animals
de laboratori amb dosis que mai no
seran aplicades a una persona. LLibres
En tot cas, els resultats obtinguts
Cosmtica natural. Camila
amb aquests experiments no sn
Hepper. Ed. Edaf. Barcelona.
extrapolables al ser hum i aix, una de
Belleza natural. Anita Guyton.
cada vuit persones que utilitzen un
Ed. Altafulla. Barcelona.
cosmtic determinat, tenen algun tipus

41
 ABUSAR DELS EMBALATGES
18
Deixa la bossa, t'hi va la vida!
Cada un de nosaltres llena cada any uns 100 kg dembalatge,
noms la meitat dels quals serveixen per contenir els productes.
Moltes d'aquestes deixalles es podrien evitar si anssim a com-
prar amb el cistell o amb una bossa de roba. Tamb podrem ser
selectius amb els productes excessivament embalats.

Lembalatge i la distribuci dels

Qu hi podem fer?
No comprem productes
excessivament embolicats.
Si comprem poc, no
agafem la bossa de plstic. Si
cada comprador accepts unes
quantes bosses menys, cada
mes podrem estalviar milions
de bosses.
Mirem de comprar
productes amb envasos
retornables.
Anem a comprar amb el
cistell o portem una bossa de
tela. Se'n pot portar sempre
una a sobre perqu es
dobleguen fcilment i no
pesen.
productes sn dues caracterstiques
bsiques de la societat de consum. Des
de 1970 la quantitat de materials
dembalatge consumits sha triplicat.
Lembalatge assegura la conservaci i la
protecci dels productes. Tamb sn
essencials per al transport i per a
lemmagatzematge. Lenergia que es
necessita per a lactual consum
dembalatges representa lequivalent de
ms dun mili de tones de petroli. Per
el principal problema s que la major
part dels embalatges tenen una vida
molt curta i una vegada emprats ja no
serveixen. A ms, actualment, hi ha una
gran diversitat de tipus dembalatges.
Aquesta gran heterogenetat fa que no
sigui fcil reciclar-los. Aix ens trobem

42
amb plstics de tota
mena, papers aluminitzats, papers
plastificats, cartr, cartr plastificat, fusta,
etc. Tots aquests embalatges
representen la quarta part del pes total
de la galleda de la brossa i la meitat del
seu volum.
El 30% dels embalatges i envasos
dels productes sn de plstic. Els plstics
es fabriquen a partir del petroli i en
concret dun dels seus derivats, letil.
Pel seu comportament al calor els
plstics es classifiquen en termoplstics,
s a dir, que sestoven amb la calor i
poden ser modelats de manera que
adoptin una forma estable quan es
refreden. El 75% del plstic dels envasos
s daquest tipus. Els termoestables no
poden ser reutilitzats, ja que no es
poden estovar novament. Noms si es
molen se'n pot aprofitar la pols com a
font denergia. Aquest s el cas dels
endolls elctrics o les carcasses de
determinats electrodomstics.
Els plstics i materials compostos
com el paper aluminitzat o plastificat,
etc. no sn degradables, i els que ho
sn poden trigar uns 100 anys en fer-
43
ho. Els plstics anomenats PVC
contenen clor, un element molt txic si
sincinera. Vuit ampolles daigua de cada
10 sn de PVC, i gaireb tots els plstics
porten com a estabilitzant cadmi, un
metall pesant altament txic per a la
salut humana.
Sovint, els embalatges sn un
element de distinci, de luxe,
innecessaris. Altres vegades sn noms
parcialment aprofitats. Lembalatge pot
representar entre un 15 i un 40 % del
preu del producte de consum. Els
components dalguns daquests
embalatges, si van a parar en una
incineradora, poden propiciar lemissi
de substncies txiques com ara les
dioxines. Tot plegat fa molt difcil el seu
tractament quan es troben barrejats a la
brossa. Per aix lnica soluci s
fabricar-los de manera que, si sn
compostos, els seus elements siguin
fcilment separables; s millor,
tanmateix, reduir-ne el volum i reciclar
en origen els que siguin indispensables.
 19
RECICLAR EL PAPER

Fem un bon paper

Una tona de paper recuperat possibilita lestalvi
daproximadament 0,4 ha de bosc (uns 17 arbres duns 20 anys).
Tinguem en compte que per cada tona de pasta fabricada es
necessiten 3,2 m3 de fusta.

Lany 1974 es va crear al Jap el

Qu hi podem fer?
Portem el paper vell al
contenidor per a ser reciclat.
Utilitzem paper reciclat
amb garantia.
Estalviem paper, escrivim
per les dues cares.
Reaprofitem el paper
imprs per una sola cara.
primer centre de promoci del paper
reciclat. Daquesta manera es soluciona
en part el problema de la reducci dels
residus slids urbans i sestalvia matria
primera. De mica en mica, el reciclatge
del paper sha anat estenent. Importants
campanyes de sensibilitzaci sobre la
poblaci han perms que es separin
selectivament els residus i es faciliti la
recuperaci dels materials aprofitables.
Pensem que noms el paper representa
al voltant dun 20% de les escombraries
urbanes.
La principal matria primera per a la
fabricaci del paper s la pasta de fusta.
Aquesta pasta verge s necessria per
aportar les fibres noves imprescindibles
per obtenir la qualitat del paper que cal

44
per a molts productes. Els arbres es
transformen en pasta a partir de dos
processos: coent la fusta amb productes
qumics o separant mecnicament les
seves fibres. Un altre procs per
a lobtenci de fibres de
paper s la recuperaci
a partir de paper vell.
Per aix cal dissoldre el
paper imprs i
destenyir-lo.
Actualment, la fabricaci
del paper a Europa es
realitza a partir de paper
recuperat en un 34%, de
pasta mecnica en un 22% i
de pasta qumica en un 44%.
Un altre element clau en la fabricaci
del paper s laigua. Per a la fabricaci
duna tona de paper es fan servir uns
115 mil litres daigua. Amb aquesta
aigua es barregen algunes tones de
productes organoclorats. s per aquesta
ra que la major part de les indstries
paperes se situaven a la vora dels rius,
als quals han estat abocant aiges
txiques durant anys.
La Terra sest desforestant a un
ritme de 6,5 milions dhectrees anuals.
El bosc s un b renovable, per un
abs en els productes que en surten
posa en perill la seva supervivncia.
La indstria de lembalatge s un dels
sectors que ms productes
manufacturats en paper o cartr
belluguen. La major part daquest
noms serveixen per a fer bonic i tenen
una duraci ben curta. En aquest sentit,
ens cal intentar recuperar tot el paper i
cartr i intentar comprar noms
productes que utilitzin lembalatge
mnim. Les xifres sn bvies. Fabricar
45
paper a partir de paper vell genera un
estalvi energtic del 65%; lestalvi daigua
s del 85% i la contaminaci de laigua
es redueix en un 92%. Si b s cert que
el paper reciclat no evita que es
consumeixi fusta per a pasta de paper,
s que permet reintroduir en el cicle
productiu una important font de
matria primera. Una hectrea de
bosc mediterrani no
produeix ms duns
4-5 m3 de fusta. En
canvi, una arbreda
de pollancres
genera entre 12 i
15 m3 de fusta. Per
tant, la recuperaci del
paper usat tamb evita que es vulguin
replantar els nostres boscos amb
espcies de creixement rpid que, com
leucaliptus, sn ecolgicament negatius.
Mentre al nostre pas es llena una
mitjana dunes 400 mil tones de paper a
les escombraries cada any, simporten
unes 700 mil tones de paper usat .
El fet ms important s el notable
estalvi en el consum daigua i energia
quan es fabrica paper a partir de paper
usat. Tanmateix, aquest noms s el
primer pas. El segon s incentivar ls
del paper recuperat, especialment en
usos quotidians i, finalment, caldr
propiciar lestalvi de paper.
No confongueu el paper reciclat,
aquell que es fet a partir de paper vell,
amb el paper ecolgic, que est fabricat
sense usar clor com a producte
blanquejant. Per tant, pot haver-hi paper
reciclat i ecolgic, per el paper
ecolgic no ha de ser reciclat. De totes
maneres, avui ja hem dit que la major
part del paper incorpora paper vell.
 20
EL VIDRE

La jungla de cristall
En els darrers 10 anys shan recuperat 2 milions de tones de
vidre, suficients per fabricar 7.500 milions denvasos nous.
Tanmateix, cada any simporten ms de 15.000 tones de restes
de vidre per reciclar a l'Estat espanyol.

El vidre s una substncia que sobt

Qu hi podem fer?
Llencem el vidre en els
contenidors per reciclar-lo.
Comprem sempre
begudes i productes amb
envs de vidre retornable.
Fem campanya perqu els
envasos de vidre siguin
estandarditzats.
de fondre un determinat tipus de sorra
a alta temperatura. La seva fabricaci
exigeix una gran despesa energtica,
malgrat que la matria primera s
abundosa, i genera una important
contaminaci atmosfrica, que no
sempre s tractada convenientment.
Tot i aix, el vidre s una matria
reciclable i sobretot reutilitzable, ja que
suporta molt b que el rentem.
El 25% de les mestresses de casa
compren begudes amb vidre, el 23%
compren els refrescs en vidre retor-
nable, xifra que en el cas de les cerveses
s del 44%. Cada tona de vidre reciclat
estalvia 1.200 kg de matria primera i
130 kg de petroli. Lenergia que estalvia
el reciclatge duna ampolla de vidre pot

46
mantenir encesa una bombeta de 100 W
durant 4 hores. Guardant les
ampolles a casa, amb noms 15
minuts a la setmana podem
contribuir a aquest important
estalvi energtic. Una ampolla
retornable pot fer el seu cicle
de vida entre 40 i 60 vegades.
I aquesta hauria de ser la
millor frmula: retornar
lenvs al fabricant. Aix
noms requeriria que tots
plegats fossim ms
participatius i pre-rentssim
lenvs abans de retornar-lo.
Malauradament, i com a
mal menor, per evitar
laugment de residus slids
domstics, sha imposat la
recollida del vidre en els
coneguts igls que es troben
a la major part de les viles. Malgrat les
importants campanyes de sensibilitzaci,
la recollida selectiva del vidre no s
superior al 30%. A Catalunya noms
sha arribat a recollir un 8% del vidre
vell en contenidors especials. La major
part daquest vidre no ser reciclat per a
noves ampolles, ja que caldria separar
els vidres per colors, cosa que aqu no
es promou. Globalment, el balan s
pobre: 80.000 tones reciclades versus
920.000 tones abocades! Tot aquest
material sha de fabricar de nou,
invertint 30 vegades ms energia i 100%
ms de matries primeres.
Ara b, el reciclatge no ho s tot;
lampolla reutilitzable de vi o cervesa t
per terme mitj 60 cicles i en relaci
amb el vidre reciclat estalvia 20 vegades
ms d'energia. Malauradament, cada
vegada s ms difcil trobar begudes
47
amb envs de vidre que sigui
retornable. Fins i tot les garrafes
daigua de vidre s'estan
substituint per les de plstic. El
reciclatge del vidre estalvia un
20% de la contaminaci
atmosfrica i un 50% de la
contaminaci de les aiges.
Tanmateix, el reciclatge del
vidre no s la soluci, sha de
tendir a la reutilitzaci. Per
aix s molt important que
sestandarditzin els envasos
de vidre. El preu de ser ms
curs amb el medi ambient
no s alt, en proporci als
problemes ecolgics de la
proliferaci denvasos de
plstic o de vidre no
retornables.
Ladministraci vol arribar
que hi hagi un contenidor de vidre per
a cada 1.000 habitants. s important
que hi hagi llocs per a recollir
selectivament el vidre, per s molt ms
important que els envasos siguin
retornables. s lamentable que, malgrat
les nombroses campanyes ciutadanes
que shan fet perqu les persones
utilitzin els contenidors de vidre, encara
hi ha gent que per mandra colloca el
vidre dins la brossa. Vidre que anir a
parar a labocador o a la incineradora
intilment.
 21
LES PILES

Apila les piles

El mercuri duna simple pila bot pot contaminar 600.000
litres daigua, s a dir, lequivalent a laigua que necessita un
poble de 3.000 habitants en un any, o una famlia de 4 persones
en tota una vida.

Al nostre pas utilitzem i llencem un

Qu hi podem fer?
Dipositem les piles bot i
alcalines en els contenidors
especials, ja siguin al carrer o
en tendes especialitzades.
Procurem utilitzar piles
recarregables. Un carregador
pot recarregar 1.000 vegades
unes mateixes piles.
Sempre que sigui possible,
busquem aparells amb
cllules solars o endollem-los
directament a la lnia
elctrica.
mnim de 10 piles per persona i any, i es
creu que aquest xifra pot augmentar
fins a unes 40 piles abans de lany 2000.
El 80 % del mercuri de les deixalles
domstiques prov de les piles. Aix
vol dir unes 5 t per any. Les piles sn
necessries en algunes ocasions, per
en altres les podrem evitar, ja sigui
utilitzant piles recarregables o aparells
que funcionin amb cl.lules solars
(calculadores, rellotges, etc). A Sussa ja
es venen des de walkmans solars fins a
televisors. Tamb existeix al mercat un
carregador de piles que funciona amb
una cllula fotovoltaica.
Un acumulador de nquel-cadmi pot
durar de 5 a 7 anys i de 500 a 1.000
cicles de recrrega. Tot i que les piles

48
 txiques i es poden llenar
directament a la brossa.
El mercuri, el cadmi i el plom
que amb el temps apareixen en
laire, les aiges, els sls i els
aliments comporten un
greu perill per a la salut.
Aquests metalls
sacumulen, a poc a poc
durant tota la vida, al
fetge, al rony, als budells i
provoquen intoxicacions,
cncers i altres trastorns
fisiolgics. Lany 1956 a la
badia de Minamata al Jap
hi va haver un gran
emmetzinament per
menjar peix que havia
incorporat el mercuri dels
de nquel-cadmi es descarreguen ms abocaments duna fbrica de l'indret.
rpidament, comporten un estalvi
important. Les piles verdes
contenen productes fluorats
i una mica de mercuri.
Per tant, shan
de considerar
igualment
perilloses i cal
recollir-les amb
la resta de les
piles.
Les piles alcalines contenen
menys mercuri per el suficient
per contaminar 175.000 l
daigua, ms de la que es beu en
tota la vida una persona. El
consum de piles alcalines s
molt i molt ms alt que el de les
piles bot. Les piles bot sn
fcilment reciclables, mentre que
les alcalines no. Les piles
normals salines sn molt poc

49
MEDICAMENTS CADUCATS
22
Quin apotecari que ests fet!
Cada any, una persona de casa nostra es fa receptar una
mitjana de 15 envasos de medicaments. En alguns pasos ms
desenvolupats, com Gran Bretanya o Dinamarca, s noms la
meitat. Algunes malalties se superen amb una alimentaci
adequada i una vida saludable.

Una farmaciola s un veritable

Qu hi podem fer?
Revisem la farmaciola i
assegurem-nos que no hi ha
medicaments caducats.
No adquirim cap
medicament sense recepta
mdica i informem-nos d'all
que ens han receptat.
Plantegem-nos
medicines alternatives com
lhomeopatia, la fitoterpia,
etc.
magatzem de drogues, que poden
guarir malestars, per tamb posar fi a
la vida de les persones si no sempren
correctament. Els medicaments han de
receptar-los els metges. Al nostre pas
es comercialitzen 4.000 especialitats
farmacutiques, quan lOrganitzaci
Mundial de la Salut de les Nacions
Unides ha demostrat que amb 200 nhi
ha prou. A casa nostra els medicaments
no es venen segons la prescripci
mdica, sin en quantitats
estandarditzades. Aix fa que de molts
medicaments, sovint ens nacabin
quedant restes: pomades, pastilles,
cpsules, xarops, tintures, etc., que amb
el temps es fan malb, s a dir, que
perden les seves propietats curatives. El

50

resultat s que es generen residus
domstics amb substncies perilloses
per al medi ambient.
Noms de tranquillitzants sen
recepten a lEstat espanyol uns 25
milions denvasos. Altrament, a la major
part dels medicaments no sespecifiquen
els colorants, edulcorants o conservants,
que tamb poden ser nocius per a la
salut humana.
Per conservar el nostre medi
ambient primer hem de comenar per
respectar lecosistema que tenim ms
proper: el propi cos.
Els metges haurien de donar ms
explicacions sobre la medicaci que
recepten al pacient i no simplement
contribuir al guany dels laboratoris
farmacutics. Darrera cada medicament
hi ha experiments amb animals, sovint
molt poc tics. Lactual
desenvolupament de lenginyeria
gentica podria comportar greus
accidents per als ecosistemes. Per aix
cal fer prendre conscincia que
lautomedicaci no s noms dolenta
per a la butxaca del pacient i per a la
seva prpia salut, sin tamb per al
51
medi ambient, i aix no noms per la
contaminaci que pot comportar, sin
tamb pel patiment cruel a qu es
sotmeten animals de laboratori,
que a vegades sn silvestres
(trfic danimals extics).
No hi ha dubte que
en molts casos ens cal
revisar la nostra
dependncia dels
medicaments
convencionals. Per a
molts trastorns de la
salut senzills hi ha
altres tcniques ms naturals que poden
ser molt positives i no generen residus
perjudicials per al medi ambient.
LLibres
Curso de Medicina Natural en 40
lecciones. Dr. Eduardo Alfons. Ed.
Kier.
Nuevo Estilo de vida, Disfrtalo!
Dr. Jorge D. Pamplona Roger. Ed.
Safeliz.
Biblioteca de Medicina Natural.
Editorial Integral, Passeig Maragall,
317. Barcelona 08032. Tel: (93)
429 89 73.
La farmacia natural. Miriam
Polunin i Christopher Robbins.
Ed. Acanto. Barcelona.
 RECICLAR LA ROBA
23
Milions dins larmari
Cada any van a parar a la brossa unes 100 mil tones de roba
usada i retalls de confecci. Amb aquesta roba podrem
estalviar els 5.000 milions de pessetes que costa importar les 80
mil tones de roba usada per fabricar draps de neteja i material
de farciment.

La nostra roba habitual est feta de

Qu hi podem fer?
Aprenguem a cosir i a
conservar la roba a fi que duri
molt de temps.
Hi ha institucions
benfiques que fan recollides
peridiques de roba vella per
les llars.
Mirem la composici de la
roba abans de comprar-la.
Comprem noms aquella
roba que necessitem.
Fem servir detergents
suaus, a fi que la roba ens duri
ms.
quatre tipus de materials bsics: el cot,
la llana, la seda i les fibres sinttiques. En
aquests moments, fins i tot la fabricaci
de la roba feta de fibres naturals com-
porta processos que poden perjudicar
el medi ambient: tintatge, recobriments,
blanqueig, merceritzaci, etc. A fi de
donar una major vistositat o aparena a
la roba les fibres sn tractades amb tota
mena de processos qumics, molts dels
quals es fan amb substncies txiques
per al medi ambient.
Les fibres sinttiques com el nil, el
perl, la licra, etc. sobtenen de derivats
del petroli i la seva fabricaci genera
una important contaminaci
atmosfrica. Lxit de les fibres
sinttiques es deu al fet que sn molt

52
econmiques, fcils de planxar; en canvi,
a moltes persones els provoquen
allrgies. Aix es dna especialment en
les peces de roba interior, tant femenina
com masculina. Per aix el cot segueix
sent un material fonamental en la
confecci (un 52%). El consum
de fibres sinttiques
contribuiex a lexhauriment del
petroli. Per aix, s important
no consumir-ne massa.
El cot sobt del cultiu
duna planta que precisa molts
fertilitzants, pesticides i aigua.
Una de les causes de
lassecament del mar dAral a lex URSS
han estat les grans plantacions de cot
que shi van installar. La seda sobt del
capoll de certes erugues, i la llana sobt
de les ovelles. Les prctiques agrcoles i
ramaderes per obtenir aquestes mat-
ries primeres hom ha dassegurar-se que
es fa amb prctiques dagricultura
sostenible. En aquests moments ja hi ha
al mercat cot ecolgic.
Ats que les fibres naturals
sobtenen de recursos naturals limitats,
s molt important reciclar la roba.
53
El principal problema s que,
generalment, omplim larmari de roba
que noms utilitzem molt
espordicament, i all tancada nicament
sempolsega i es converteix en aliment
per a les arnes. s com si hi pengssim
bitllets de mil que no utilitzem, perqu
passen de moda. Vet aqu, doncs, un
malbaratament de recursos naturals no
renovables (fibres sinttiques) o limitats
per lespai territorial i laigua (cas del
cot o la llana).
Instruir el jovent per poder transfor-
mar la roba sense necessitat de com-
prar-ne constament de nova hauria de
ser una prctica fonamental de
leducaci escolar. Per, sobretot,
cal que la gent es conscienci que la
roba es pot reciclar, no noms per
fer noves peces de roba, sin per
poder vestir altres persones amb
menys recursos. Caldria ensenyar
a conservar la roba i aix vol dir:
com tenir-ne cura a lhora de
rentar-la, assecar-la o
simplement guardar-la dins
dun armari.
 MOBLES I TRASTOS VELLS
24
No siguis trasto
En una ciutat duns 200 mil habitants es poden recollir
anualment ms de 30 mil mobles i trastos vells. La recollida
dobjectes voluminosos, com tamb sanomenen, permet a
molta gent viure amb una feina digna. Daquesta manera es
poden retirar productes, la composici dels quals s de
materials inerts de difcil eliminaci o transformaci.

Els residus anomenats voluminosos

Qu hi podem fer?
No llencem mobles i
trastos vells al bosc o al camp.
Informem-nos sobre la
composici del mobles i
electrodomstics i valorem la
seva durabilitat per damunt de
lesttica o la marca.
Assegurem-nos que els
mobles no han estat construts
amb fustes tropicals i que tots
els seus elements sn
reciclables o fcilment
reutilitzables.
Contribum a recollir i
reciclar els mobles i trastos
vells.
sn aquells que per les seves dimensions
no caben en el cami de les
escombraries. Un televisor que no
funciona, un armari vell de la cuina, la
nevera, un sof esparracat o la rentadora
espatllada sn trastos que poden recupe-
rar-se. Si estan en bones condicions es
poden reutilitzar o restaurar perqu siguin
usats de nou. Si no s possible reparar-los,
es poden desballestar per aprofitar els
diferents materials que els componen. La
fusta es pot emprar com a combustible;
lalumini, el coure, la llauna, els cables
elctrics, etc. sn elements que es poden
reintroduir en els cicles productius.
Probablement el desenvolupament
tecnolgic i econmic daquests darrers
anys ha motivat que hi hagi un consum

54
exagerat que obliga les famlies a
renovar mobles i a canviar
electrodomstics, sovint abans de
deixar de ser tils.
El principal problema
de consumir ms del
compte aquest tipus
daparells i mobiliari s
on deixar-los quan ens
en desfem. Tot i que s
difcil saber la quantitat
de residus voluminosos
que produm, podem
esmentar que entitats
com els Drapaires dEmas
en els darrers cinc anys han
triplicat el nombre de tones de
trastos recollits.
Lnica soluci s la reutilitzaci i no s tractada duna forma especial
el reciclatge. Pensem que una nevera perjudica la capa doz. Un televisor s
est carregada amb gasos CFC i que si ple de components txics, sobretot el
tub de raigs catdics. La fusta, i
especialment els aglomerats sn una de
les principals fonts de contaminaci amb
formaldehid, una substncia altament
cancergena. La combusti del PVC
usat en les tapisseries produeix
dioxines. Les plaques de suro blanc
o poliestir expandit (EPS)
abocades als rius es desfan. Els
peixos ingereixen les parts
pensant-se que s aliment, i
moren enverinats.
Cal dignificar els tallers i les
entitats que es dediquen a la
recuperaci daquestes
andrmines. Actualment,
molts ajuntaments tenen
serveis de recollida de
trastos vells. No hem de
tenir mandra per trucar-
hi.

55
 USAR I LLENAR
25
Llenar la casa per la finestra
Els articles dusar i llenar estan envaint cada vegada ms els
nostres supermercats, estancs i altres establiments comercials.
Cada any, a Catalunya produm uns 2.5 milions de tones
descombraries domstiques, de les quals el 60 % del volum sn
embalatges i envasos, que moltes vegades llencem acte seguit
dhaver comprat i desembolicat el producte en qesti.

En qualsevol llar on entrem

Qu hi podem fer?
Evitem dutilitzar
articles dusar i llenar, ja
que generen ms residus.
Fem servir productes
que es puguin reutilitzar o
recarregar. Nhi ha ms dels
que no ens pensem.
Si evitem els
embalatges intils;
produirem menys residus.
normalment hi trobem molts articles
que noms sutilitzen una sola vegada, i
que desprs van a parar a les
escombraries. Entre els molts productes
que podrem anomenar, els ms
comuns sn els tovallons de paper, el
paper de cuina, els bolquers per a
bebs, les maquinetes dafaitar,
encenedors dun sol s, etc.
Els bolquers a base de cellulosa sn
un dels exemples ms clars del
balafiament que hi ha en els productes
dun sol s: lu per cent de les deixalles
que van a parar a labocador sn
bolquers, i aquests triguen una mitjana
de temps de 500 anys a
descompondres. Si sopta per incinerar-
los, semeten els anomenats Productes

56
de Combusti Incompleta (PIC). Entre per fusi o
els ms de 300 PIC perillosos i txics perqu porten
que resulten de la incineraci destaquen restes de
les dioxines i els furans, substncies que menjar
es desprenen en la crema de productes adherits,
clorats que contenen determinats que primer
plstics i fibres cellulsiques. haurien de
Precisament, lamuntegament de ser
deixalles que ocasionen aquest tipus de eliminats
productes dusar i llenar s amb el que per poder-
es pot justificar una incineradora de los utilitzar
residus urbans. La incineraci no resol el en el
problema dels residus, sin que procs del
n'estimula la producci. Perqu una reciclatge.
incineradora sigui rendible com a font Hem dacostumar-nos a reduir el
de cogeneraci denergia necessita consum de paper higinic, de mocadors
deixalles amb un alt contingut de i tovallons de paper, utilitzar draps de
matries combustibles. La major part cuina en comptes de paper i fer servir
dels articles dusar i llenar sn, sempre coberts i vaixella de vidre o
precisament, fets de plstic i paper. cermica.
Els articles de plstic dusar i llenar No oblidem que per fabricar
tenen en molts casos, doncs, qualsevol objecte cal utilitzar matries
conseqncies negatives per al medi primeres i energia. Tots els articles fets
ambient. Cada any es consumeixen de plstic provenen en darrer terme de
milers de milions dencenedors no derivats del petroli, un recurs natural no
recarregables, bolgrafs dun sol s, renovable. Passem de la moda dels
maquinetes dafaitar, plats, coberts i gots productes fets amb materials que no
de plstic, etc. Tots sn productes que durin.
no es degraden mai i que no es poden
reciclar, ja que acostumen a ser
combinats de
diferents plstics
associats a LLibres
metalls
soldats El libro del reciclaje. Alfonso del
Val. Ed. Integral. Barcelona.
Hztelo verde. John Button i
Friends of the Earth. Ed. Integral.
Barcelona.
Els residus domstics. Tony
Hare. Collecci Terraviva.
Ed Cruilla. Barcelona.

57
 26
ESTALVIAR LAIGUA

No taigualeixis
Una famlia consumeix diriament laigua necessria per
omplir sis banyeres senceres. Una aixeta que gotegi pot perdre
fins a 50 litres daigua al dia. Una cisterna que no tanca
correctament gasta fins a 250 litres al dia. Per una aixeta oberta
ragen 12 litres daigua en un minut. Hem de fer servir la
imaginaci per reduir el nostre consum daigua.

Els mars i oceans contenen un 97%

Qu hi podem fer?
Dutxem-nos en lloc de
banyar-nos.
Tanquem laixeta mentre
ens rentem les dents.
No engeguem la mquina
de rentar o el rentaplats fins
que no estiguin totalment
plens.
Revisem peridicament les
aixetes de la casa.
Interessem-nos pels
sistemes de control de laigua
de linodor i els reductors de
pressi per a la dutxa.
Reguem el jard o les
plantes a la nit.
del volum de laigua del planeta; el 2%
est gelada. Per al subministrament
daigua potable noms disposem de
l1% de laigua que queda a la superfcie
de la Terra en forma de rius, rierols,
llacs o a sota terra. El 90% del
subministrament total daigua del
planeta procedeix del subsl.
Lefecte hivernacle, la disminuci de
la capa doz i la pluja cida reduiran
encara ms els nostres ja minvats
recursos daigua. Amb lincrement de
temperatura es preveuen sequeres a
moltes rees del mn. La producci
dun quilo de carn requereix 10.000 l
daigua, mentre que un quilo
de blat de moro en requereix noms
100 l.

58
 La contaminaci deguda a les
indstries i a lagricultura, els lixiviats
dels abocadors de deixalles i els
residus qumics de les indstries
mineres i petrolferes sestan
acumulant dins del cicle de
laigua. Una vegada
contaminada, laigua
subterrnia s difcil i
excessivament cara de
purificar.
Una aixeta que goteja
representa una prdua de
60.000 litres daigua amb la
qual es poden fabricar 300
kg de paper. Un camp de
golf necessita 2.000.000 Ladministraci
de litres daigua per ha de ser
dia, la quantitat contundent en
equivalent daigua laplicaci de la
que necessita una legislaci. Sha de
poblaci de 8.500 conscienciar la poblaci i
habitants per dia. aix exigeix una tarifaci de
Amb una dutxa de 5 laigua no per consum mnim,
minuts es sin amb una tarifa ms cara per
requereixen 50 l dacord amb la lectura dels
mentre que per a un comptadors. Les indstries haurien de
bany es necessita un mnim de tenir circuits tancats dutilitzaci de
150 l daigua. Per tant, amb la dutxa laigua connectats amb depuradores
sestalvien 2/3 parts daigua. Una prpies o collectives.
mquina de rentar que engoleixi ms de
120 litres per bugada s excessiva. El
41% de laigua la consumim al lavabo. LLibres
No serveix de res sanejar laigua si
individualment no lestalviem. Aigua = Vida. Frederic Vester.
Cal depurar totes les aiges i Ed. Parthenon Communication
reutilitzar-les. No es pot permetre que S.L. Barcelona, 1992.
la indstria utilitzi laigua de la mateixa Laigua a Barcelona. P. Conillera,
qualitat que per al consum de la A. Llabrs i M. Pars. Collecci
poblaci. Els rius no poden ser clave- Descobrir el Medi Urb, 4. Ed.
gueres a cel obert i per aix cal denun- Ajuntament de Barcelona. Barce-
ciar tots els abocaments que shi fan. lona, 1986.

59
 RECOLLIDA SELECTIVA
DESCOMBRARIES
27
La regla de les tres erres
Cada vegada produm ms deixalles. Simposa aplicar la regla
de les tres erres, s a dir, reduir, reutilitzar i reciclar. De
moment, el 80% daquestes deixalles van a parar als abocadors o
a les incineradores, que sn formes de tractament dels residus
que poden malmetre les aiges, laire, la salut humana i
danimals i plantes...

La majoria dels abocadors controlats

Qu hi podem fer?
Separem les escombraries a
la llar i posem-les als
contenidors corresponents que
es troben als carrers.
Informem-nos sobre la
deixalleria del nostre municipi.
Si tenim jard, compostem
els residus orgnics que produm
i fem-los servir dadob.
Si al nostre barri no hi ha
contenidors per a la recollida
selectiva, demanen-los a
lajuntament. Collaborem en la
recollida selectiva.
del nostre pas estan arribant a la
saturaci de la seva capacitat de
crrega, i obrir nous abocadors s difcil
a causa de lescassetat de terrenys
adequats i del fort rebuig social que t
aquest tipus dinstallaci.
De les escombraries que cada dia
produm, el 60% acostuma a ser matria
reciclable o reutilizable; en alguns casos
aquest percentatge encara s superior.
Posant tots aquests productes en un
mateix contenidor estem contribuint a
fer impossible el seu reciclatge en un
98%.
El contingut de la nostra bossa
descombraries t nicament un 10-20%
de residus que, duna forma o una altra,
no es puguin reciclar o reduir.

60
Molts es poden recollir selectivament
en les anomenades deixalleries, que ja
es troben en algunes viles. La finalitat de
la deixalleria s posar a disposici del
ciutad una rea especial on portar a
qualsevol hora residus que podrien ser
recuperats si es concentressin o que
sn txics i contaminen els abocadors
de residus urbans. A les rees rurals, la
deixalleria pot reduir el cost dex-
plotaci dels
contenidors.
Els residus
que admetria
una deixalleria serien: residus especials
generats a la llar, del cotxe, trastos vells,
etc. Entre els residus que els particulars,
i no pas els industrials, poden deixar
gratutament a les deixalleries podem
esmentar: pneumtics, olis usats,
medicaments caducats, bateries
dautombils, restes de jardineria,
dissolvents i pots de pintura secs,
electrodomstics vells, mobles i bidons
de menys de 250 litres de volum, runes
i restes dobres menors, sempre que no
superin els 500 litres de volum,
fluorescents i bombetes, etc. Lhorari
datenci al pblic s molt ampli.
En conjunt, el 50% de les
escombraries s matria orgnica que
pot ser compostada en la seva totalitat i
obtenir un adob que evitaria la
producci i utilitzaci dels adobs
qumics, que malmeten les aiges
subterrnies, els sls i tamb la nostra
61
salut. Altres fraccions reciclables sn els
metalls, paper i cartr, plstics, etc. Per
tot aix comporta uns nous hbits
ciutadans, i potser, fins i tot, que la
recollida descombraries sigui ms cara.
Potser durant massa temps hem estat
mal acostumats, ja que per un cost
econmic molt baix ens hem pogut
desfer de tot. Mentrestant, qui ho ha
pagat ha estat el medi ambient, que sha
contaminat progressivament. Fa
cinquanta anys tot es reutilitzava i ning
coneixia aquesta paraula. Tots els
excessos sn dolents. Ara hem
desmenar el nostre comportament en
el tema dels residus.
Catalunya t una Llei de Residus
aprovada per majoria al Parlament de
Catalunya, lobjectiu de la qual s
fomentar el reciclatge dels residus
urbans. Ara ens toca als ciutadans exigir
que es compleixi lesperit daquesta Llei.
Tamb caldr que estiguem atents als
interessos per construir incineradores
de residus urbans amb tecnologia
obsoleta com ja ha passat en diversos
indrets del nostre pas. No oblidem que
la incineraci s un sistema deliminar
residus molt problemtic i, sobretot,
que va en contra del reciclatge.
Recordem que la matria orgnica i
altres fraccions de les deixalles
domstiques sn molt
poc combustibles
i per tant aix
encareix la
gesti i
explotaci
daquestes
plantes.
 28
ABOCADORS

Estimat enemic meu

Al llarg de la vida, una persona pot generar residus
quantificats en unes 600 vegades el seu pes dadult. Malgrat que
es practiqui el reciclatge, es calcula que un 40% han de ser
tractats adequadament. Per aix cal construir algunes
installacions en lindret ms adient, ja que poden comportar
problemes ambientals.

s clar que lnica forma de no tenir

Qu hi podem fer?
Siguem solidaris amb els
problemes ambientals que
ens afecten a tots.
Davant duna proposta
de planta de tractament de
residus, informem-nos abans
desverar-nos intilment.
Participem en els rgans
consultius relacionats amb la
gesti de les plantes de
tractament de residus.
Exigim garanties
tcniques per al correcte
funcionament de les plantes
de tractament de residus
slids.
problemes amb els residus s no
produir-los. Per, per residus sentn
qualsevol material que resulta dun
procs de fabricaci, transformaci, s,
consum o neteja, quan el seu propietari
el destina a laband. Per exemple, una
cosa tan simple, per, alhora, tan vital
com respirar origina un residu. Resulta
per, que la nostra civilitzaci est
utilitzant ms de 65.000 productes
qumics diferents. La major part sn
sinttics i estructuralment prou
complexos perqu la natura no spiga
qu fer-ne. Aquest s el cas de
substncies com els bifenils policlorats
(PCB) o les dioxines. Hem arribat al
lmit tolerable perms, ja que en aquests
moments els PCB han contaminat fins i

62

No embrutem
el pas
tot els gels
de lrtic.
Aquesta presa de
conscincia sobre la problemtica dels
residus ens obligar a prendre mesures
de transici i a canviar els nostres hbits
de consum industrials.
Els processos de tractament dels
residus slids ms habituals sn les
plantes de compostatge, els abocadors
controlats, les incineradores i les plantes
de reciclatge. Llevat de les plantes de
reciclatge, la resta de tractaments poden
ocasionar molsties ambientals i fins i
tot greus perjudicis si la seva
construcci i gesti sn incorrectes.
Un abocador s un immens reactor
qumic on es barregen tota mena de
substncies que generen gasos, lixiviats
o sucs, i que pot estar actiu entre 10 i
20 anys. Tots els parmetres qumics
dun abocador sn fcils de controlar a
travs del pH i la temperatura i es
poden mantenir en valors que no
ocasionin problemes ambientals.
La incineraci dels residus t
lavantatge que redueix el pes a un 30%
del valor inicial, i el volum representa un
10-20%. El resultat sn les cendres i
escries, un residu que cal dipositar en
un abocador controlat. Amb la
incineraci es pot obtenir energia, per
s un procs industrial fora complex
63
amb diversos passos. El
principal problema de la
incineraci s el fet que
desprn gasos molt txics
com les dioxines, depenent
de les substncies que es
cremen. Si a la incineradora
noms hi arribs una fracci de
les escombraries seria ms fcil de
gestionar i, per tant, menys perillosa.
Les plantes de compostatge noms
serveixen per al tractament de la
matria orgnica, que a partir dun
procs de digesti bacteriana s
neutralitzada, de manera que queda
convertida en una pasta ms o menys
seca, idnia per adobar la terra. Exigeix
que primer es trin les deixalles i
semmagatzemin prviament. Per tant,
puntualment poden fer una mica de
pudor.
I, finalment, les plantes de reciclatge
fan una tria dels residus slids urbans i
els separen per fraccions: en concret
lorgnic, el metall, el vidre, el plstic i
altres.
En conclusi, no hi ha cap soluci
ideal. El reciclatge i la reutilitzaci sn el
cam, per per aix cal adaptar tots els
cicles productius i tenir en compte que
ser ms car. Tanmateix, el preu s el
de la millora ambiental, i amb aix hi
guanyem tots. Som en una etapa de
transici, que demana la participaci
activa de tothom, i no
pas una actitud
reactiva de
rebuig, perqu
tothom s part
del problema, ja
que tots som
consumidors.
 MOURES A LA CIUTAT
29
Fes-tho en bici
En el segle passat, la gran majoria dels viatges es feien a peu o
en bicicleta. Avui dia, aquest costum sha perdut. Tot i haver-hi
ms bicicletes que cotxes al mn, noms el 3% dels
desplaaments es fan en aquest mitj de transport net. El 97%
restant es fa amb altres vehicles, preferentment en cotxe.

Tot viatge que emprenem amb un

Qu hi podem fer?
Si el trajecte a fer s curt,
fem-lo en bicicleta o a peu.
En trajectes ms llargs,
agafem el transport pblic.
Si tenim bicicleta, utilitzem-
la.
Demanem que les ciutats
siguin concebudes per a aquest
tipus de transport i no noms
amb criteris automobilstics.
Pensem-nos-ho abans
dagafar el cotxe per fer un
recorregut i recapacitem si hi
ha una forma alternativa de
transport.
Fem que els nostres fills
utilitzin el transport pblic o
circulin a peu o en bicicleta.
vehicle de motor t conseqncies
nefastes per al medi ambient i per a
nosaltres mateixos. Actualment noms
caminem per fer recorreguts mnims i
fem servir constantment el cotxe o la
motocicleta per arribar a llocs que
disten tan sols 1 o 1,5 quilmetres.
Aquest fenomen es dna a totes les
aglomeracions urbanes, excepte a la
Xina, on per norma hi ha ms bicicletes
que cotxes. Ara b, aix pot canviar,
com poden deixar entreveure iniciatives
com la de lalcalde de la ciutat xinesa de
Canton, Liu Zilui, que vol eliminar com
sigui els tres milions de ciclistes dels sis
milions dhabitants en favor de
motocicletes i cotxes. Aquesta decisi
rau en el fet que els conductors dels

64
vehicles motoritzats no poden circular
amb prou fludesa. Amb una tendncia
mundial a reduir el volum de combusti-
bles fssils cremats per la seva
incidncia en fets tan rellevants com
lefecte hivernacle, la reducci de la
capa doz i la pluja
cida, per anomenar
noms els ms impor-
tants, una decisi com
aquesta no sentn.
Amb la quantitat
denergia continguda
en un sol litre de
gasolina, un cotxe noms
pot recrrer uns 6,5-9,5 km.
Amb la mateixa energia, un
ciclista s capa de fer un
trajecte de 570 quilmetres. A les
ciutats, el vehicle privat sempre tindr
tots els desavantatges enfront el trans-
port pblic o formes alternatives de
circular, ja siguin les bicicletes, els patins
o anar a peu. Pensem que la velocitat
dels cotxes per la ciutat no supera els
25 km/h, mentre que una bicicleta
avana a uns 15 km/h. En canvi, el me-
tro porta una velocitat duns 50 km/h.
65
El transport pblic sempre ser ms
eficient que el cotxe i es podr
desplaar 50 km ms enll que una
mateixa persona que ans sola en
cotxe. El tren fins i tot arriba a fer 300
km amb el mateix consum energtic. En
aquest sentit, una dada interessant s el
nombre de calories que necessita un
determinat sistema de transport. Aix,
per fer deu milles amb bicicleta es
necessiten unes 350 calories denergia,
mentre que la mateixa distncia amb un
cotxe consumeix 18.600 calories,
lequivalent a 2 litres de gasolina.
Informaci
Amics de la Bici. c/ Demstenes, 19.
08028 Barcelona.
Llibres
Ciudades. Alternativas para una
vida urbana sostenible. Herbert
Firardet. Celeste Ediciones.
Madrid.
LA CONTAMINACI SONORA
30
La venjana del soroll
Un negre de loest afric de setanta anys t ms bona audici
que un catal de vint anys.

El soroll es pot definir com un so

Qu hi podem fer?
Parlem sense aixecar el
to de veu.
No escoltem la TV ni la
rdio a lestiu amb les
finestres obertes si no s amb
auriculars.
No condum a gran
velocitat pel nucli urb.
Comprobem el correcte estat
del tub descapament.
Utilitzem protectors
sense manies si treballem en
llocs amb emissions sonores
de ms de 85 db.
Comprem aparells que
siguin poc sorollosos.
molest i intempestiu que produeix
efectes fisiolgics i psicolgics no
desitjats a les persones i els altres ssers
vius.
Les activitats humanes generen
soroll: el transport, la indstria, la
construcci dedificis i les obres
pbliques, els espectacles, el comer, la
recollida de brossa, les escoles. Tota la
nostra educaci est envoltada de soroll
fins al punt que es converteix en un
factor vital que exigeix aixecar ms el to
de veu o perdre audici
progressivament. Curiosament, els
efectes del soroll noms rares vegades
tenen un efecte contundent i palpable.
En general s un efecte de desgast
sobre el llindar auditiu i que no s fcil

66
de detectar, ja que amb ledat tamb es
perd. S que sembla que el soroll t una
causa directa en la psicologia de les
persones, i sobre algunes activitats com
pot ser la comunicaci, la pertorbaci
del son o lexecuci de determinades
tasques.
Lexposici al soroll ambiental
destrueix les cl.lules sensorials de les
orelles i aquestes ja no es poden
regenerar. El soroll envelleix la nostra
audici. En lactualitat la majoria dels
pasos consideren que ms de 65 db de
nivell sonor equivalent diari s el lmit
superior de tolerncia. A Catalunya un
35% de la poblaci est exposada a
nivells de soroll per damunt dels 65db.
Es considera silenci entre 0 i 20db. Un
carrer amb molt trnsit suporta uns
85db. El clxon dun cotxe a un metre
s duns 120db.
67
El soroll pot produir un
desplaament temporal o permament
del llindar auditiu duna persona, s a
dir, pot produir sordesa. El soroll
produeix alteracions en el son. Tinguem
en compte que una conversa reposada
entre vries persones produeix uns
55db i que per sobre dels 35db es
comencen a produir trastorns de son
en persones especialment joves i vells.
Nivells de soroll molt alts produeixen
estrs per una estimulaci del
sistema nervis
vegetatiu. Altres
conseqncies sn la hipertensi
arterial, llcera gstrica i les migranyes.
El soroll produeix irritabilitat: conviure
en un ambient sorolls dificulta la
sociabilitat dels individus.
Llibres
El ruido. J. M. Sanz Sa. Serie
Unidades Temticas Ambien-
tales. MOPTMA. Madrid, 1987.
 31
JARDINS PBLICS

Un mort sobre la gespa

Un cotxe en una hora consumeix el mateix oxigen que el que
poden produir en un dia 200 alzines. Un lledoner de ms de 50
cm de dimetre que es malmets ens costaria una mitjana de
dos milions de pessetes reposar-lo, sempre que es pogus trobar
en un viver. Els arbres urbans sn ms valuosos del que ens
imaginem.

Actualment, el 40% de la poblaci

Qu hi podem fer?
Coneguem les plantes i els
animals que viuen als jardins de
la nostra ciutat.
Respectem el mobiliari
urb dels parcs de la ciutat.
Evitem caminar sobre
lherba si no est autoritzat.
Pensem que mantenir lherba
verda requereix una important
despesa daigua.
Reclamem ms zones
verdes dins del nucli urb en el
nostre municipi, i exigim que
conservin o restaurin els
entorns de la vila o la ciutat, a
fi que puguin ser utilitzats per
al lleure.
mundial s urbana, i es calcula que
aquest percentatge ser del 50% cap a
lany 2000. Tot i que la superfcie de les
rees urbanes en cada pas sn petites,
les ciutats shan convertit en importants
centres dactivitat poltica, industrial,
econmica i social. El creixement de les
zones urbanes s ms rpid que el
mateix creixement de la poblaci. Per
exemple, la superfcie de Viena sha
multiplicat per 11 en els darrers 60 anys
i en canvi, la poblaci ha disminut en un
3%. En altres casos, la ciutat no ha
crescut proporcionalment en superfcie
respecte a lincrement poblacional, per
ha augmentat en densitat de poblaci
(cas de lrea metropolitana de Barcelo-
na).

68
 La urbanitzaci a gran escala de les
ciutats fa perdre fins a un 90% de laigua
de pluja respecte a un 15% de les zones
no urbanitzades. Per contra, les rees
urbanes sn les que tenen ms deman-
da daigua. Per tant, les grans
superfcies urbanitzades
impedeixen la recrrega
dels aqfers subterranis.
Al voltant de les
ciutats, la concentraci
dindstries afavoreix
lincrement de gasos
txics a latmosfera, i
arriba a provocar
fenmens perillosos per a la
salut humana com s lesmog.
Aquest afecta moltes ciutats i esdev
terrible quan es donen condicions
climtiques adverses per a la circulaci
de laire com ara les inversions
trmiques. A lrea metropolitana de
Barcelona els nivells de partcules
contaminants s duns 250 l/m3 daire.
I malgrat tot, la ciutat s un espai
molt idoni per conservar el seu entorn i
que en el seu interior hi hagi espais
naturals o enjardinats que produeixin
oxigen, afavoreixin la vida animal,
millorin lesttica visual del paisatge
urb, ofereixin espais per al lleure,
separin nuclis urbans i els identifiquin. La
presncia de plantes i animals dins la
ciutat, hbitat de la majoria de la
poblaci, esdev una font per estimular
conductes ms ecolgiques. A ms, els
parcs i jardins urbans sn espais molt
idonis per al lleure, i la seva existncia
en forma de superfcies dentre 15 i 40
ha incrementa la qualitat de vida dels
seus ciutadans. Pensem que el 70% del
temps lliure sinverteix en zones
69
situades a la vora de l'habitatge. Per
tant, disposar despais verds a les ciutats
s una necessitat ineludible. Finalment,
cal pensar que un arbrat viari ens
refrescaria lambient de la ciutat i
permetria estalviar entre un
10 i un 50% de la demanda
denergia en aire
condicionat.
La conservaci
daquests espais
lliures i pblics que
realitzen importants
funcions ecolgiques
netejant latmosfera,
facilitant que laigua de la pluja
es pugui infiltrar i contribuint al
lleure dels ciutadans noms s possible
si la gent en respecta els elements: els
arbres, els arbusts, els espais aqutics, la
fauna i les infrastructures com sn
bancs, papereres, fanals i senyalitzaci.
Lany 1989, a Terrassa es van
comptabilitzar gaireb 500 arbres morts
per causa del vandalisme (sobre un total
duns 20.000); la nit de Sant Joan fou la
pitjor de totes.
 ENDERROCS DOMSTICS
32
Enderrocs per la cara? No grcies!
Lany 1988 es van generar a lEstat espanyol 22 milions de
tones de runes. Aquestes runes es podrien triturar i tornar a
convertir en sorres per a ser usades novament en la construcci,
i alhora aix permetria reutilitzar altres productes com sn la
fusta i el ferro de les bigues. El reciclatge de runes evitaria
lobertura de noves pedreres que malmeten el paisatge.

Vivim en un pas majoritriament de

Qu hi podem fer?
Quan fem una obra
assegurem-nos que el paleta
t un contracte amb una
empresa denderrocs que els
porta a reciclar.
No aboquem mai
enderrocs a les cunetes de les
carreteres. Si sn reformes
poc importants que es fa un
mateix, preguntem al nostre
municipi si t un abocador de
runes.
Reciclant les runes
contribum a conservar el
paisatge geolgic del nostre
pas.
substracte calcari i de sediments marins
dpoques geolgiques. All on hom
grati, ja sigui a la terra ferma o a la llera
dels rius, shi troben els materials idonis
per extreure rids i en alguns indrets
tamb per fabricar ciment. La major
part de les explotacions de sorres i
pedra calcria es fa a cel obert. Tot i
que globalment afecten un percentatge
petit del territori, ho fan amb una gran
intensitat. Les extraccions de roques
requereixen una metodologia
contundent, ja que cal recrrer als
explosius i a un gran parc de maquinria
pesada. El resultat s que el paisatge
esdev autnticament lunar.
Normalment cal esmicolar els materials.
En el cas de les pedres per al ciment cal

70
deixar-la completament mlta. El procs cel obert de pedreres o de les riberes
de triturat amb matxucadores saplica a fluvials.
les roques calcries per obtenir rids de Per aix, quan fem unes simples
construcci. El resultat s la prdua de obres de millora del bany o de la cuina,
la cobertura vegetal i la modificaci del tots aquests materials podrien ser
perfil de les muntanyes. Tenim tristos reciclats i aix contribuirem a reduir el
exemples de prdua didentitat nombre de pedreres i explotacions
paisatgstica per causa de les pedreres drids. s per aix, que sense prescindir
(Castellar del Valls, serra de Marina, de lexplotaci, cal esforar-se per
Garraf, tur de Montcada, etc). Sovint, minimitzar-ne limpacte ambiental, per
algunes daquestes pedreres sn il.legals tal que els seus efectes lesius
i no tenen plans de restauraci. innecessaris no converteixin el territori
Una altra forma dexplotaci dels en un cos paisatgstic cosit de ferides
rids sn els cdols que sajoquen sobre obertes.
la llera dels rius. Per extreurels cal
envair els llits dels rius, contaminar Anem a la
laigua i destruir els indrets deixalleria!
de cria dels peixos.
El principal problema
de lobtenci de materials
per a la construcci s que
provoquen un gran impacte
ambiental puntual que lactual
sistema legislatiu (es basa en una
llei de mitjan segle XX) no
estimula a restaurar el paisatge
malms per les explotacions a

71
 ANIMALS DOMSTICS
33
Ell mai no ho faria
Els animals domstics shan convertit cada vegada ms en un
element que satisf la necessitat de companyia, estmul i
protecci. Per el rerafons s que milions daquests animals de
companyia es compren o adopten sense una reflexi de tots els
avantatges i inconvenients que aix comporta, i s'han de patir
posteriorment les conseqncies duna decisi precipitada.

Cada any moren milers de gossos i

Qu hi podem fer?
Si volem comprar un
animal de companyia, pensem-
nos-ho dues vegades abans de
fer-ho i sospesem els pros i
contres.
No comprem espcies
tropicals o en perill dextinci.
Els animals extics acostumen a
tenir dificultats dadaptaci i
moren al cap de poc temps.
Si els animals domstics
se'ns fan grans, avisem el servei
de protecci dels animals abans
de llenar-los o abandonar-los.
Si ens decidim per un gos,
anem-lo a buscar a la gossera
municipal. All sn gratuts i ens
ho agrairan molt.
gats a les carreteres per aband dels
propietaris, decenes de mils de
tortugues daigua i caimans han de fer el
mals cam cap a les clavegueres a
travs del lavabo, els peixos d'aquari es
reposen tot sovint perqu moren, etc.
Tot aix sense comptar els milions
danimals extics que moren durant la
captura, el transport en condicions
nefastes, les gbies massa petites en les
recepcions i posteriorment per manca
de coneixement per part de les perso-
nes que els compren.
Un dels casos ms exemplars s el
dels lloros i cotorres, que des que els
extreuen del seu medi natural fins que
arriben a dest han mort ms del 75%
del total inicial.

72
 Altres animals domstics que han
desaparegut del medi natural sn els
peixos tropicals de peixera. En molts
rius tropicals shan extingit diverses
espcies a causa daquest hob-
by en principi tan inofensiu.
Els animals de companyia
per excellncia com sn el
gos i el gat tamb comporten
problemes per a la salut huma-
na, sempre que no mantinguem unes
mnimes normes dhigiene envers ells.
Poden transmetre diferents parsits i en
alguns casos provocar malalties oculars
o ceguesa en els nens.
El menjar prefabricat per als nostres
animals ms estimats moltes vegades
cont ingredients com la tonyina.
Durant la pesca daquest peix moren
cada any centenars de milers de dofins,
que acostumen a ser utilitzats com a
pinso per a animals de granja.
En altres casos, com el de les
tortugues, camaleons, serps i altres
rptils o amfibis, des que els comprem
per a mantenir-los a casa fins que
moren, aquests animals acostumen a
patir perqu no se'ls tracta
adequadament i no se'ls dona la dieta
apropiada.
Com podem veure, el tema dels
animals domstics s ms complicat del
que, a primera vista, ens puguem imagi-
nar, i per aix sempre caldr que abans
dadquirir qualsevol animal de compa-
nyia ens ho pensem b i, en cas de no
estar segurs si s una espcie extica en
perill dextinci en els pasos dorigen,
intentem esbrinar aquesta informaci de
les associacions de defensa dels drets
dels animals o mitjanant els organismes
oficials competents.
73
A Barcelona hi ha uns 100 mil
gossos. La major part es treuen a
passejar pels carrers. El resultat s que
tots els excrements i orins van a parar a
la via pblica. Tota aquesta poblaci de
gossos genera unes 5 t de dejeccions
per dia al carrer.
El problema de les dejeccions dels
gossos al carrer no s noms un proble-
ma esttic o que pot causar accidents
als vianants. Tamb s un problema
sanitari, ja que sovint els gossos poden
tenir cucs i altres parsits intestinals. Una
dejecci abandonada a la vorera pot ser
ingerida per un altre gos. Alguns parsits
intestinals es poden encomanar a les
criatures. Pensem que es calcula que hi
ha un gos per cada 15 habitants.
LLibres
Cuidado natural de perros y
gatos. J. de Baracli Levy. Ed.
Integral. Barcelona
Conozca a su gato. Dr. Bruce
Fogle. Ed Blume. Barcelona
Manual del cuidado del perro.
Dr. Bruce Fogle. El Pas-Aguilar.
Madrid
 34
BSTIES URBANES

La rateta que escombrava lescaleta

Es calcula que en una ciutat com Barcelona hi viuen tantes
rates com habitants, que s al voltant d'1.900.000 individus. Ms
de 100.000 coloms embruten i malmeten larquitectura urbana, i
es calculen en diversos milions la poblaci descarabats de cuina,
peixets de plata i corcs.

Tots sn transmissors de diverses

Qu hi podem fer?
Per prevenir la proliferaci
de rates no deixem els solars i
les cases desocupats. Un solar
abandonat pot ser un indret
enjardinat, mentre no tingui ls
al qual el propietari el vol
destinar.
Protegim tots els forats dels
edificis amb teles metl.liques.
No llencem res als
embornals i evitem deixar
menjar al carrer. Noms aix
evitarem alimentar les rates
que surten de les clavegueres.
Dificultant la vida a les
rates ajudem les campanyes de
desratitzaci.
malalties i perillosos per a la salut
humana. Noms la netedat i la
conscincia de tots plegats pot evitar
que les bsties urbanes continun
incrementant el seu nombre.
Una claveguera sense aliment, s a
dir sense deixalles alimentries que per
desdia o per ignorncia van tamb
desgus avall, podria arribar a ser fins i
tot un passads subterrani fascinant i fins
i tot bonic.
Lelevada capacitat reproductiva de
les rates, els coloms i altres bsties
urbanes, juntament amb la gran
quantitat daliment que obtenen de les
deixalles que troben en el medi urb
obliga a lestabliment de controls de les
poblacions daquests animals. En el cas

74
de les rates, de moment el mxim que
es pot aconseguir s que no nhi hagi
ms duna per habitant. Les rates sn
portadores de moltes de malalties com
la rbia, el tifus, etc.
El cas dels coloms s ms
problemtic, perqu tamb sn
portadors de malalties i parsits i, tot i
ser animals una mica simblics (el
colom, signe de la pau), sn els
principals responsables del
deteriorament dels elements artstics i
75
arquitectnics de la ciutat. Per aix cal
fer-ne batudes peridiques a fi
defectuar-ne una eliminaci selectiva.
Els coloms sn per, animals fora
llestos i aprenen molt rpidament a
superar situacions anormals. Aix
mateix, viuen grcies a laliment
abandonat i tamb al que reben de
persones carregades de bona voluntat,
per inconscients dels problemes
sanitaris i de conservaci dedificis que
causen.
 35
ANIMALS EXTICS

No siguis animal
El trfic despcies protegides mou cada any milers de milions
de dlars. Desprs de la signatura del tractat de Washington
sobre la regulaci del trfic despcies amenaades o en perill
dextinci, conegut internacionalment com a CITES, i l'adhesi
de ms de 100 pasos darreu del mn, inclosos tots els de la CE,
lexpoliaci i lextinci de les espcies continua vigent.

Tot i incloure 8.000 espcies de

Qu hi podem fer?
Si tenim necessitat dun
animal de companyia, optem
pels que siguin criats al nostre
pas i que no suposin una
espoliaci als pasos dorigen.
No acceptem mai un animal
extic en una botiga.
En les nostres vacances, no
comprem mai animals vius del
pas on estem, sota cap pretext.
Evitem els articles de
consum que tinguin alguna
relaci amb espcies animals o
vegetals en perill: fustes
tropicals, ivori, banyes de
rinoceront, abrics de pell,
montures dulleres de carei ...
fauna i 40.000 de flora, el CITES no
evita que cada any arribin al mercat ms
de 3.000.000 de pells de felins protegits
pel tractat de Washington.
Noms en un any shan pogut
retenir a la UE 112.666 quilos divori,
corresponent a 22.533 ullals delefant,
636.000 talles fetes divori i 12.000
quilos ms en objectes diversos fets en
ivori. Aquest comer semblava acabat
en el moment que els pasos que havien
ratificat el CITES es posaren dacord per
aturar les importacions i exportacions
daquest material. Per no ha estat aix:
els principals importadors, la Xina,
Corea i el Jap, continuen el comer
amb ivori, fortament arrelat en la seva
cultura. I, per contra, els elefants de les

76
sabanes africanes han de ser defensats
contra els furtius les 24 hores del dia
amb baixes humanes diries, tant per
part dels guardes com dels caadors.
El 1988, una empresa europea
afincada a Bolvia portava en la seva
comptabilitat 586.900 pells d'iguanes,
311.868 pells de caimans, 73.230 pells
danacondes i ms de 150.000 pells de
felins considerats amenaats en les
llistes del CITES.
El cas dels elefants africans s un dels
ms exemplars, perqu sn animals de
fcil compteig i la seva regressi ha estat
espectacular. Fa 50 anys, a les sabanes
africanes encara n'hi vivien 10.000.000
dexemplars. Fa noms 10 anys aquesta
xifra shavia redut a noms 1 mili i
actualment la poblaci no sestima
superior als 500.000 exemplars. Si
continua aquest ritme dextermini,
segurament no podrem veure aquesta
espcie africana ms enll del 2010 en
llibertat.
Els rinoceronts han tingut un dest
similar: dels 100.000 exemplars
existents a frica a principis dels anys
60, avui dia en sobreviuen 4.000, per
el furtivisme, promogut per la
comercialitzaci de productes obtinguts
77
a partir de la pols de les seves banyes
nasals, fa que aquests darrers
representants tampoc no estiguin
segurs.
Pel que fa a plantes protegides, les
orqudies sn de les plantes amb flor
ms cobejades i amb les quals sha
traficat fins a extingir nombroses
espcies. Milers daltres plantes, a les
quals no es dna importncia, moltes
vegades per desconeixement, continuen
sent collides en el seu lloc dorigen i
comercialitzades sense un control
efectiu de les administracions i
estaments responsables.
En el cas dels ocells, lexemple ms
flagrant el trobem en el grup dels lloros
i guacamais: a causa de la demanda
daquests ocells com a animals de
companyia, ja shan portat a lextinci
diverses espcies. Actualment, la histria
ms reportada s la del guacamai blau,
de la qual nicament hi ha dos
exemplars en llibertat, que sn
perseguits pels furtius. Molts altres lloros
i guacamais han vist redudes les seves
poblacions a causa del comer amb els
pasos industrialitzats, com tamb
espcies de rptils, amfibis, etc.
Noms del nostre ve, el Marroc, es
calcula que cada any passen lEstret ms
d'1 mili de rptils, els ms comuns dels
quals sn els camaleons i les tortugues
de terra.
 ELS CONTENIDORS
36
Vens de carrer
Cada any les deixalles produdes a lEstat espanyol podrien
omplir 500 camps de futbol amb 12 m dalada de brossa.
Perqu cada nit aquestes muntanyes descombraries no
samunteguin als carrers, shi han installat contenidors especials.

Cada contenidor t un cost

Qu hi podem fer?
Llencem les escombraries
en bosses ben tancades dins del
contenidor.
Evitem llenar mobles i
objectes gaire voluminosos als
contenidors.
Tanquem el contenidor
desprs dutilitzar-lo, evitarem
pudors.
No canviem de lloc els
contenidors.
Utilitzem cada contenidor
per a all que serveix.
aproximat dunes 50.000 pessetes i
anualment es calcula que per un
municipi duns 150 mil habitants cal
invertir 5 milions en la reposici i el
manteniment de contenidors que han
sofert actes vandlics.
Laparici del problema de les
escombraries est lligat al sorgiment de
la civilitzaci industrial fa gaireb dos
segles, la qual va permetre, per primera
vegada, la producci i el consum en
massa de tot tipus dobjectes de
carcter permament, i que
peridicament cal anar substituint a fi
que el procs productiu no saturi. Amb
aquesta dinmica consumista sha arribat
a la realitat que cada un de nosaltres
genera, aproximadament, 1kg de

78

deixalles al dia. Molts daquests residus
domstics sn compostos orgnics que
es podreixen i generen pudor. La
concentraci de persones als nuclis
urbans ha obligat que es faci un
tractament de les escombraries
domstiques a fi devitar problemes
sanitaris, de salubritat pblica, esttics i
laborals.
Una de les frmules recentment
adoptades per a la recollida de les
deixalles han estat els contenidors.
Aquests recipients, amb una capacitat
duns 1.500 l de volum, permeten
abocar la tradicional bossa
descombraries i guardar-la. Daquesta
manera seviten els amuntegaments de
deixalles al xamfr del carrer,
lescampament de deixalles per part de
gats i gossos i simpedeix que les rates
sen puguin alimentar. A ms, els
contenidors faciliten la recollida dels
escombriaires, ja que aquests seviten el
fet dhaver dagafar les bosses de brossa,
79
les quals sovint contenien
objectes tallants que
provocaven accidents laborals.
La incorporaci del
contenidor com a element bsic
en la recollida de les
escombraries s relativament
recent, i sovint la gent els empra
de forma poc civilitzada. En
primer lloc cal esmentar que en
aquests moments hi ha diverses
menes de contenidors: per a
paper, per a vidre, per a piles,
per a runes i, en algunes ciutats,
per a mobles i trastos vells.
Utilitzar-los correctament, s a
dir, abocant-hi els residus per als
quals han estat dissenyats, s
fonamental, ja que alguns sn per a
matries reciclables i que per tant es
portaran a plantes especials per a la
seva conversi, altra vegada, en matria
primera.
No canviem de lloc els
contenidors.
LLibres
Els residus, entre el rebuig i la
supervivncia. Xavier Domnech.
Biblioteca Cultural.
Ed. Barcanova. Barcelona
 ESCOMBRAR LA VORERA
37
Lescombra embruixada
La neteja viria representa al voltant del 44% del cost de la
neteja a les ciutats. Comptant les fulles que cauen a les voreres
es calcula que cada un de nosaltres llena al carrer lequivalent a
400 g de materials varis, que no sempre van a parar a les
papereres. Tot i aix, algunes persones pensen que all que cau a
la vorera no s nostre, i fan servir el carrer dabocador collectiu.

En el conjunt del cost de la neteja de

Qu hi podem fer?
Evitem llenar qualsevol
objecte a la via pblica.
Netegem el nostre tros
de vorera i portem la brossa
al contenidor.
Collaborem amb els
horaris establerts per treure
la brossa.
Una ciutat ms neta no
s la que ms neteja, sin la
que menys sembruta.
la ciutat, la neteja viria costa el mateix
que la recollida descombraries, mentre
que el tractament i eliminaci de residus
representa un 15%. Pensem que noms
mantenir nets els carrers (buidar
paperes, escombrar i regar-los) ens
costa unes 1.000 ptes./habitant/any. Es
calcula que cada any una persona llena
a les voreres o a les papereres dels
carrers entre 25 i 30 kg de brossa
variada. s a dir, una mitjana de 75 g
per persona i dia. Doncs b, a la
muntanya tota aquesta brossa no la
recull ning. El resultat s un
amuntegament de tones i tones de
deixalles. En indrets molt freqentats
sha arribat a recollir uns 25 kg per cada
10 m2.

80
 papereres. La neteja viria, tericament,
shauria de concentrar a buidar les
papereres.
Per aix, els ciutadans
hi haurem de
contribuir,
com tamb
els
propietaris
de gossos,
ja que
aquests
sn una
causa
important de la
brutcia als nostres
carrers. Per tant, la soluci
definitiva s reduir la quantitat de
residus que van a parar a la vorera. Al
La neteja dels carrers s imprescindi- capdavall, el carrer s lespai com de
ble tant per lembrutiment natural que tots els ciutadans. Brut, s una mala
es produeix (pols, fulles mortes, papers, imatge per a un pas com el nostre, que
etc.) com per les actituds no correctes t una important indstria turstica.
dalguns ciutadans. Una part dels serveis Escombrar cap endins, i no llenar
de neteja dels ajuntaments s objectes al carrer estalvia diners i millora
conseqncia de lexistncia de la qualitat de vida del nostre hbitat.
papereres, per laltra s per actituds Una altra font de brutcia viria s el fet
incviques. Els mals hbits dels ciutadans de treure les escombraries abans
no fan ms que encarir el servei de dhora, i no deixar-les dins els
neteja, perqu es fa necessari contenidors, de manera
lincrement de la que gats i gossos
maquinria i de la les poden
plantilla de persones per escampar.
tal de conservar una
imatge neta de la ciutat.
Aquesta soluci esdev
antieconmica i inefica.
Cada any es recullen
ms de 10 mil tones de
brossa variada
que llencem al
carrer i a les

81
 TANCAR ELS LLUMS
38
Una idea poc lluminosa
La illuminaci suposa un 75% del consum elctric a les
oficines i despatxos. Malauradament, els edificis no estan
adaptats per aprofitar la llum solar. Lestalvi energtic que es
podria aconseguir si sadapts la jornada laboral a lhorari solar
natural que evoluciona al llarg de lany savalua en uns 10.000
milions de pessetes anuals.

La llum s una de les conquestes

Qu hi podem fer?
No ens deixem mai llums
encesos en habitacions o zones
desocupades. s un estalvi que,
per petit que sembli, afavoreix
la conservaci del medi ambient.
Obrim les cortines i deixem
passar la llum natural. s
lenergia ms natural, la ms
saludable i la que no costa res.
Estudiem que la illuminaci
de casa nostra sigui la correcta.
Substitum les bombetes
incandescents per altres tipus
dilluminaci de baix consum,
com sn fluorescents, bombetes
halgenes amb regulador
electrnic o bombetes
fluorescents.
tcniques ms importants de la
civilitzaci. Primer amb el foc, i fa poc
ms dun segle amb la bombeta
elctrica. Tanmateix, aconseguir llum
desprs que samagui el sol, nica font
de llum natural i sense cost, suposa una
important despesa energtica, sigui quin
sigui el procediment dobtenci: petroli,
oli, llenya, gas o electricitat.
Estalviar energia en la illuminaci no
suposa pas reduir el nivell de benestar,
el grau de satisfacci o disminuir les
condicions de treball, sin tot el
contrari. La millor llum en qualitat, la
que menys perjudica la vista, la que ens
permet percebre els colors amb major
exactitud, s la llum del Sol. Per aix,
adaptar-se als horaris solars s un

82
 Sovint, per a moltes
activitats es fa una
important despesa
energtica en llum
totalment innecessria.
Per exemple, en sales
de conferncies, locals
pblics, etc. A casa,
igualment, sovint es
malversa energia pel fet
que no sha estudiat
lambient llumnic per a
cada una de les
activitats. Disposar de
bombetes de baix
consum en indrets on
necessitem llum durant
moltes hores s una
manera destalviar molts
diners. Bombetes halgenes
amb regulador electrnic (no
el tpic reostat, ja que amb
smptoma de racionalitat. Tenint en aquest aparell s perd una part de
compte que en el lloc de treball s on lestalvi energtic daquest tipus de
passem ms hores forant la nostra bombeta, en forma de calor) poden
visi, haurem de procurar que es estalviar un 50% denergia i a ms,
pogus treballar amb llum natural permeten diferents intensitats
ambiental. lluminoses i de consum, segons les
Reconeixent que larquitectura i la necessitats.
construcci dels edificis no estan
pensats en aquest sentit, i que cal
illuminar els edificis, aquesta shauria de
basar ms en els nivells de lux que no
pas en els wats de llum installats. Als
passadissos hi podria haver una menor
intensitat de llum, o interruptors
electrnics que es posin en marxa en el
moment que detecten la presncia
duna persona. Aquest tipus
dinterruptors, tot i que encara sn molt
cars, podrien estalviar molta energia en
escales, passadissos, garatges, etc.

83
 LA FOTOCOPIADORA
39
Lart de fotocopiar
Les fotocopiadores generen oz, un gas molt txic, i dispersen
la pols negra del toner per lambient, de forma que contaminen
lambient de treball. En aquests moments hi ha mquines de
fotocopiar ecolgiques que fan ms saludable loficina.

Lactual sistema de treball a les

Qu hi podem fer?
Fem les fotocpies per
les dues cares.
Utilitzem paper reciclat
per a fer fotocpies.
Posem-nos en contacte
amb una empresa perqu
ens subministri cartutxos de
toner reciclat.
Reomplim els cartutxos
de les impressores dinjecci
de tinta.
No fem impressions
amb lsser fins que no
estiguem ben segurs que el
treball s definitiu.
oficines fa que es generin moltes cpies
dun mateix document. Grcies a les
noves tecnologies sha substitut el
tradicional paper carb per la fotocpia
realitzada amb les anomenades
mquines de reprografia (fotocopiado-
res). Les mquines descriure han estat,
en bona part, desplaades pels
ordinadors i per les impressores
dinjecci de tinta o lsser. Aquest nou
parament ofimtic cont diversos
elements que poden ser perillosos per
al medi ambient. Aix, per exemple, en
els seus tambors contenen seleni i
arsnic, minerals altament txics; en els
toners, restes de pols de fum i als
cartutxos, plstic. En un cartutxo de
toner hi ha aproximadament uns 125

84
components diferents, dels quals un noms ha estat imprs per una cara, per
95% sn reciclables. Actualment ja ha a fer-lo servir en les primeres cpies o
aparegut al mercat una nova generaci borradors.
de fotoconductors orgnics elaborats Igualment, les fotocopiadores sn
amb substncies extretes de la mquines que consumeixen una
clorofilla. Tanmateix, la major part de important quantitat denergia. Per
les mquines que hi ha actualment en aquelles persones o empreses que
funcionament sn amb fotoconductors vulguin canviar de mquina de fotoco-
de seleni, triseleni i arsnic. piar, val a dir que, en aquests moments,
En aquests moments existeixen ja hi al mercat fotocopiadores de baix
diverses empreses que es dediquen al consum energtic.
reciclatge dels toners. Amb el reciclatge
del toner sevita llenar un element que
peridicament cal recanviar.
Les fotocopiadores sn igualment
mquines de consumir paper. Per aix,
s important fer les fotocpies per les
dues cares, i a les impressores lsser
tamb es pot aprofitar el paper que

85
 BEGUDES A LA FEINA
40
En la negror del despatx
Moltes oficines disposen de les mquines expenedores de
begudes, ja siguin enllaunades o en gots de plstic. Durant
lestiu, es calcula que amb aquest sistema es consumeix per
persona i dia, pel cap baix, un refresc. En un any, a tot lEstat
espanyol van a parar a les escombraries 1.840.000.000 denvasos
o, el que s el mateix, 450.000 m3 de volum de deixalles
produdes als llocs de treball en concepte de begudes.

Qu hi podem fer? El fet dinstallar, ja sigui una mquina

Disposem dun espai
que permeti facilitar tant
escalfar llet i aigua com
tenir begudes en una
nevera.
Evitem els autmates de
begudes per la quantitat de
deixalles. Les mquines de
begudes actuals noms
donen opci a la llauna, que
no s una opci ecolgica.
Redum el consum de
caf, te i xocolata almenys a
les oficines; sn estimulants
poc saludables.
de refrescs o de begudes calentes, o
ambdues coses alhora, pot suposar un
augment molt considerable de les
deixalles no reciclables en una oficina o
lloc de feina. I no noms aix, sin que
hi ha moltes begudes que no estan
exemptes defectes perjudicials per al
medi ambient i per a les condicions de
vida de pobles daltres pasos.
Noms considerant tres productes
quotidians com el caf, la xocolata i el
te, podem fer les segents afirmacions.
De te o caf, en conjunt, les persones
ningerim entre 3-4 quilos cada any i es
gasten ms de 120.000 milions de
pessetes en aquest consum. El 90% del
comer del caf est en mans de grans

86
 soluble s un dels
processos de la
indstria
alimentria amb
una major
despesa
energtica.
Labs en el
consum de caf,
te o xocolata
propicia riscs per
a la salut personal
que normalment
desconeixem.
Lelevat nivell de
cafena, un
estimulant cere-
multinacionals dEuropa i els EUA, que bral molt potent, crea addicci i afecta
sn qui dictaminen els preus i tamb les el sistema digestiu. A ms, s un potent
condicions de vida infrahumanes dels allergen, implicat en un 10% dels casos
treballadors daquests conreus. Per dartritis, en el 24% de les erupcions
exemple, un dona treballant en els allrgiques i en el 77% de les migranyes
camps de te noms cobra 25 ptes. per recurrents. Per altra banda empitjora en
un dia de feina, mentre que aqu el te es molts casos els quadres clnics de
ven a un mnim de 1.600 ptes./kg. El moltes malalties que tenen un clar
mateix panorama es repeteix a les component psicosomtic.
plantacions de caf.
Un altre agravant dels
cultius de caf, de te i de
cacau s que necessiten
ser conreats en zones
situades a una alria
considerable, on
normalment creix la selva
tropical humida. Per
estendre aquests conreus
cal deforestar selva
tropical humida, molt rica
en biodiversitat.
El processat del caf
contamina laigua. La
liofilitzaci per a fer el caf

87
 MAGATZEMS INDUSTRIALS
41
Un bid despistat
Es calcula que al nostre pas generem lequivalent a uns 57 kg
de residus industrials per any i persona. Gaireb la meitat
semmagatzemen en dipsits i bidons de seguretat. Tanmateix,
la toxicitat dels residus industrials aconsella que en la mesura
del possible siguin reintroduts als cicles productius.

La generaci de residus es pot reduir

Qu hi podem fer?
No abandonem bidons
amb productes txics.
Redum els estocs de
matries perilloses a un
mnim.
Utilitzem la Borsa de
Subproductes perqu es
puguin reutilitzar.
Mantinguem els
magatzems ordenats i nets.
installant equips de procs ms
eficients o amb millores en les tcniques
de producci. En molts casos, la
modificaci pot ser tan simple i barata
com un canvi en la forma de manipular
les matries, dins del procs, a fi
dassegurar que no es perden o es
llencen. O pot ser tan fcil com substi-
tuir unes juntes per evitar fuites, i si
aquestes sn inevitables, emprar pous
de recollida que en permetin la
reutilitzaci.
Per exemple, la recuperaci interna
de dissolvents en alguna etapa del
procs pot ser molt important. En una
sola planta on es produa un antibitic
es va determinar que amb la
recuperaci de dissolvents sestalviava

88
anualment ms de 1 mili de kg de
clorur de metil, 180.000 kg dalcohol
isoamlic i 100.000 kg dacetona.
La segregaci de residus, s a dir, la
seva separaci, pot permetre concen-
trar els residus i facilitar-ne la
reutilitzaci. Per aix cal evitar les
mescles. A ms, es poden generar
residus molt reactius, txics i inflama-
bles. En el cas dels residus slids es
poden recollir separadament productes
en pols i materials slids, generats en
excs durant el procs de fabricaci.
Aix, es poden obtenir estalvis que
arribarien a permetre recupe-
rar el capital de la inversi
addicional per a recollir-los
separadament. En el cas dels
lquids, amb tcniques de
coloraci es poden recuperar
fins al 100% de productes
residuals de neteja tan txics
com el tolu, que es fa servir
per netejar pintures i tints.
La recuperaci dalguns
residus sha realitzat, des de
sempre, en molts processos de
89
fabricaci, per aprofitar subproductes
que poden ser utilitzats directament en
daltres aplicacions. Per aix, all que
per un industrial s un residu, per un
altre pot ser un producte. Hi ha moltes
maneres daconseguir amb xit una
reducci dels residus produts
industrialment. A qualsevol procs
productiu shi pot aplicar algun
tipus de tcnica de reducci de
residus. Un magatzem pensat
daquesta manera pot facilitar la
recuperaci i reintroducci dels
residus al cicle productiu i per tant
estalviar-nos problemes de
contaminaci ambiental.
Lideal seria que les empreses
no generessin residus, i que tota
substncia pogus ser sempre
introduda de nou en el cicle
productiu, com fa, de fet, la natura.
Ara b, de moment aquest s un
cam que sha diniciar, per que mentre
no shi arribi, cal prendre mesures per
eliminar-los. Aix exigeix plantes mixtes
de tractament i eliminaci que, malgrat
els avenos tecnolgics, no sn, com en
qualsevol mquina artificial, segures al
100%.
 EMBALATGES BANALS
42
Massa embolicat
Qualsevol producte que comprem sovint va ms embolicat
del compte. s clar que no sempre ho podem comprovar.
Aquesta nevera que pesa uns 30 kg porta uns embalatges fets de
cartr, fustes, plstics i daltres materials que pesen uns 5 kg.
Tots aquests embalatges es poden reciclar, per per aix cal
recollir-los selectivament.

Molts dels productes industrials, per

Qu hi podem fer?
Separem els
cartonatges i contactem
amb empreses de
reciclatge de papers.
Reutilitzem els bidons,
rentem-los i depurem-ne
les aiges residuals.
Portem a la
deixalleria els palets
inservibles i les fustes dels
embalatges.
la seva natura de frgils o per raons de
transport, sn embolicats amb una gran
quantitat dembalatges. Generalment
sn cartrons, plstics i fustes. Altres
vegades, les matries primeres, quan
sn lquides, s'envasen en bidons que
poden ser de plstic o metall. Aquests
tipus de residus sn molt fcilment
controlables, ja que es generen en un
espai tancat i a ms s possible conixer
la quantitat que se'n pot generar. Tot i
que el cost de lembalatge va incls en
el preu del producte, les empreses els
fan recollir per llenar-los als abocadors
convencionals. En aquest sentit, hi ha
moltes empreses que podrien contactar
amb magatzems de reciclatge perqu
sels enduguessin. Per aix, i perqu el

90
reciclador no hi perdi diners (hi ha de
posar el transport) s important que
estiguin separats per qualitats.
Aquesta separaci en origen, en el
mateix magatzem de la fbrica, s
molt fcil dorganitzar i sense el cost
addicional que sorigina si
samunteguen de qualsevol manera.
En el cas de bidons amb lquids o
masses pastoses, segons siguin dun
material o dun altre, es poden
reutilitzar, per tant noms cal rentar-
los. Els fabricants de productes envasats
dingrs. Potser, actualment, no s
podrien retirar els buits quan porten
ecnomicament rendible en termes de
una nova comanda. Una vegada ms,
benefici; tanmateix, no podem oblidar
noms cal tenir el pati del magatzem
que si volem tenir dret a un medi
ambient sa, cal que tots plegats
hi collaborem, des dels
empresaris, fins als
obrers de totes
les empreses.

ben ordenat. Els plstics es podrien

guardar selectivament, a fi que fos fcil
recollir-los per al seu posterior
reciclatge. El gran avantatge de les
indstries s que estan concentrades i, a
ms, sn consumidores importants, fet
que genera una gran quantitat
dembalatges i residus que es podrien
valoritzar i per tant introduir com una
deducci a les despeses, en forma
Informaci
Junta de Residus. Generalitat de
Catalunya. c/Provena, 204. 08036
Barcelona. Tel: (93) 451 6042
Agrupacin Nacional de la
Recuperacin. Passatge Marimn, 7,
2n. 08021 Barcelona.
Tel: (93) 200 8399

91
 ELS PURINS DEL BESTIAR
43
No facis el porc!
A Catalunya hi ha uns 4 milions de caps de porc, que generen
cada any 14,5 milions de m3 de purins, volum que equival a les
dues terceres parts de la capacitat de lembassament de Sant
Pon. Una altra comparaci: els porcs de Catalunya generen una
contaminaci orgnica igual a una poblaci de 8 milions de per-
sones, ms que els habitants actuals de Catalunya.

La prctica totalitat de les granges de

Qu hi podem fer?
Construm individualment o
collectivament una fossa, bassa
o dipsit que pugui contenir el
volum de pur generat per la
granja.
Protegim la bassa per tal
devitar caigudes accidentals.
Revisem peridicament la
bassa per tal de controlar
possibles fuites. Assegurem-nos
que, sota cap circumstncia, el
pur pugui arribar a un corrent
daigua.
Calculem la dosi correcta a
aplicar al camp (consultem els
tcnics si s necessari, ja que
depn del tipus de conreu i de
sl).
porcs de Catalunya, una majoria de les
daus (sobretot les ponedores) i algunes
de vac eliminen els excrements en
forma de purins. Si agafem el cas del
porc com el ms representatiu i ms
greu del problema, ens trobem que un
porc (sigui una truja o un animal
dengreix de pes mitj) genera uns 10
litres de pur al dia amb una elevada
crrega de contaminaci orgnica (la
seva DBO5 s duns 15.000 mg/l; cal
recordar que la DBO5 s lindex
emprat per expressar la quantitat de
material orgnic residual que cont una
aigua bruta). Per fer-se idea de la
magnitud daquest parmetre val a dir
que una persona genera al dia uns 250
litres daiges brutes (aiges negres)

92
amb una DBO5 de noms 300 mg/l. Dit
daltra manera, un porc embruta com
dues persones, una vaca o vedell com
deu, i 8 gallines o pollastres tant com
una persona.
En les darreres dcades sha
anat imposant leliminaci dels
excrements de les granges
(sobretot les de porcs i
aus) en forma lquida i
sense el clssic ja
de palla, ats que
tal sistema facilita
notablement el
maneig de les
installacions, i
que sanomenen purins. s evident que
unes aiges tan brutes com els purins
no poden abocar-se directament als
corrents daigua sense una depuraci
prvia. Aquesta depuraci s cara i
econmicament queda fora de labast
del ramader: cal pensar que una granja
amb 25.000 gallines ponedores, molt
usual, necessitaria una depuradora
equivalent a la duna poblaci duns
3.000 habitants. Per els purins poden
reutilitzar-se com a adob, ja que
contenen matria orgnica i notables
quantitats delements fertilitzants: 4,5 kg
de nitrogen per m3, 3 kg de fsfor i 2,5 kg
de potassa, a ms daltres com el
magnesi i el calci. Dit daltra manera,
10 m3 de pur equivalen
aproximadament a 2 sacs de ladob
nitrogenat ms usual, a 3 sacs dadob
fosfatat i a 1 sac dadob potssic.
El problema s que laplicaci dels
purins (com la de tots els adobs) noms
es pot realitzar en determinats
moments del conreu i amb un
seguiment analtic del sl. s evident
93
que es necessiten fosses, basses o
dipsits (la llei obliga en aquest sentit)
on poder acumular el pur de 3-6
mesos (el perode entre dues
aplicacions al camp), recipients
que per altra banda han
destar ben
impermeabilitzats per
evitar que perdin
lquid, que podria
contaminar les
aiges
subterrnies o superficials.
Ladministraci hauria de vetllar perqu
no es sobrefertilitzi la terra.
Uns darrers problemes: si laplicaci
dels purins s massa elevada (cosa que
sol passar si el ramader t poca terra
per a massa pur) es pot destruir la
fertilitat del sl i tamb sacaba
contaminant les aiges subterrnies i
superficials (el sl no pot actuar com a
depurador). Si laplicaci es fa malament
(escampant el pur sense enterrar-lo
lleugerament), fa molta pudor i es
volatilitzen substncies que actuen com
a contaminants atmosfrics (amonac i
compostos sulfurosos).
PORTAR ELS NENS A LESCOLA
44
Una tortuga sobre rodes
La meitat del combustible que consumeix el conjunt dels
vehicles privats est destinat a desplaaments urbans. Una
quarta part es fa servir per a distncies inferiors a 2 km. La
velocitat mitjana en aquests recorreguts no s superior als 13
km/h, s a dir, noms el doble de la velocitat mitjana duna per-
sona caminant a bon ritme (6 km/h).

A cada famlia catalana li costa ls

Qu hi podem fer?
Prescindim del cotxe en les
distncies curtes.
Evitem acostumar els nens
a anar en cotxe. All que
observen les criatures de
menuts ho repetiran de grans.
Utilitzem el transport
pblic. Sestalvia combustible i
es guanya en comoditat.
Compartim el cotxe propi
fent comunitats dusuaris. Una
frmula s que cada una de les
persones que forma la
comunitat posi el seu vehicle
per anar a la feina durant una
setmana.
del vehicle privat unes 400.000 pessetes
lany, de les quals unes 100 mil
corresponen al consum del combusti-
ble. Un vehicle, funcionant al ralent
durant 2 minuts, consumeix ms energia
que quan arrenca. Passejar s saludable i
es podrien estalviar gaireb 1.000
milions de litres de combustible lany si
tots els desplaaments inferiors a 2 km
que ara fem en cotxe els fssim a peu o
amb bicicleta. El consum de combusti-
ble per ciutat es calcula que s el doble
del marcat pel fabricant a 90 km/h.
Com ms potent s el motor del cotxe,
ms gran s el consum per ciutat.
Lautobs del transport pblic emet a
latmosfera, per viatger transportat,
respecte al cotxe particular, un 40%

94

menys dxids de nitrogen, un 80%
menys dhidrocarburs sense cremar, un
95% menys de monxid de carboni i un
70% menys de dixid de carboni.
Noms que 30 persones deixessin de
fer servir el cotxe per anar a treballar o
portar les criatures a lescola i, per
contra, ocupessin els seints de lautobs
del transport collectiu,
sestalviarien cada any uns 5.000 l
de combustible. Si aix ho fessin
tots els catalans, evitarem
lemissi a latmosfera dunes 150
t de dixids de carboni.
No hi ha dubte que perqu
els transports collectius
funcionin cal que els utilitzin ms
usuaris. Tanmateix, perqu un
servei funcioni ha de ser de
qualitat. Per, per millorar un
servei collectiu cal una forta
inversi, que en part ha de venir
del preu pagat per lusuari. Per
95
tant, perqu pugui ser de
qualitat primer cal utilitzar-lo,
i aix significa que primer cal
invertir en confiana, que vol
dir, fer-lo servir. En realitat,
un bon transport col.lectiu
existeix quan una poblaci li
dna suport. No oblidem
que ls del cotxe a la ciutat
est creant problemes
urbanstics, de salut als seus
ciutadans i dempitjorament
de la qualitat de laire que
respirem. Sn tres bones
raons perqu apostem pels
transports collectius,
aparquem el cotxe a la ciutat,
el deixem per al cap de
setmana, per transportar paquets
voluminosos o per a distncies de ms
de 2 km. Els centres de la ciutat sense
cotxes faciliten la relaci entre els vens,
permeten gaudir de la ciutat com a
centre comercial, eviten la destrucci
del patrimoni arquitectnic i, sobretot,
fan menys agressiva la nostra existncia.
 ESCOLARS AL CAMP
45
Escola de la natura
Per fer un herbari amb 30 plantes, un alumne ha dagafar uns
3 kg de plantes. Noms que tots els alumnes de 6 (uns 82.000
aproximadament) en fessin un, aix suposaria arrencar tota la
vegetaci herbcia existent en un bosc de 1.500 ha.
El costum de fer herbaris, insectaris o col.leccions danimals a
les escoles suposa un impacte ambiental considerable. Per aix,
per aprendre de la natura, cal utilitzar mtodes ms ecolgics.
Els naturalistes del segle passat
Qu hi podem fer? utilitzaven les col.leccions per registrar
els animals i les plantes dun indret. Els
museus sn plens danimals dissecats, de
colleccions dous, insectes, closques de
Evitem fer herbaris o molluscs i plantes herboritzades.
insectaris per conixer la Algunes espcies, que noms es troben
natura. en indrets molt localitzats han arribat a
desaparixer vctimes de la recol.lecci.
A part de linters purament cientfic,
Evitem maltractar els moltes plantes i animals han estat
animals que ens facin fstic vctimes de la depredaci de
o aprensi.
collecionistes. Actualment, per
aprendre les caracterstiques duna
Utilitzem la fotografia planta o animal hi ha altres sistemes
o el dibuix per aprendre de menys cruents. La fotografia sens dubte
la natura. s la forma ms fcil de registre i el
dibuix la ms fidel. Ambdues tcniques
haurien de ser ensenyades com a eines

96
 espcies que han estat sotmeses a la
pressi cinegtica des de temps antics
han desenvolupat conductes per
sobreviure, com passa amb el senglar, el
tud, la llebre o el tord.
Cal, doncs, revisar tots els progra-
mes destudi i comprensi del medi a fi
que incorporin activitats destudi de la
natura que no siguin cruentes.
bsiques per a lestudi de les cincies
naturals.
Lefecte negatiu de les prctiques de
cincies naturals basades en la
recol.lecci de plantes i animals t dos
vessants:
fomenta els hbits cinegtics
petorba les poblacions dels ssers
vius silvestres.
En el primer apartat, si b cal
reconixer que lhbit recol.lector s tan
arcaic com ho s la nostra espcie, cal
considerar la nova realitat demogrfica i
cultural. Efectivament, mai les cotes de
poblament hum havien estat tan
elevades i les recolleccions de les
formes de vida silvestre havien
esdevingut de carcter tan ldic com als
nostres temps. LLibres
Daltra banda, la recollecci per
presumpte inters pedaggic agafen per Vivir la naturaleza con los nios.
sorpresa les poblacions de plantes i Joseph Bharat Cornell. Edicions
animals que no estan acostumades a 29. Barcelona.
aquest tipus de depredaci. Per Lhome i el medi. Jordi Pujol i
exemple, la granota roja que viu al Margarida Nadal. Col. Quaderns
Montseny ha sofert una important de natura, 4. Ed. Blume.
davallada de les seves poblacions per Barcelona.
causa de lafluncia descolars a lestany La natura a les quatre estacions.
de Santa Fe, que era la seva principal Richard Adams i Max Hooper.
rea de reproducci. Aquesta granota Ed. Teide. Barcelona.
mai, fins ara, havia estat exposada a la Comprendre la natura. Ramon
presncia depredadora de lhome i es Folch. Ed. Ketres. Barcelona.
deixa agafar molt fcilment. Altres

97
 LUNIVERSITARI ECOLGIC
46
Aprenents de Dr. Jekill
Dia rera dia, els laboratoris de prctiques de les nostres
universitats estan contribuint a la degradaci del medi ambient.

Com exemple, un dia a un laboratori

Qu hi podem fer?
Anem en transport pblic
o en bicicleta a la universitat.
Demanem que es recullin
selectivament totes les
substncies perilloses que es
fan servir als laboratoris i que
es tractin posteriorment.
Exigim les infrastructures
necessries per treballar sense
risc per a la salut dins els
laboratoris.
Mantinguem net el
campus universitari.
Exigim millors
infrastructures viries per a
transports alternatius com ara
la bicicleta.
duna universitat de Catalunya. Iniciem la
prctica amb el repartiment de tots els
reactius que necessitarem al llarg de les
quatre hores: alcohol, xylol, iode tritiat,
dissolvents diversos, cids, etc. De tots
aquests productes altament txics per a
la nostra natura, al final del temps que
hem dedicat a lexperimentaci prctica,
si la participaci ha estat de 50 alumnes,
un mnim de 100 litres de substncies
altament txiques per a qualsevol tipus
de vida han anat a parar als desguassos
de la universitat.
Considerant que per les universitats
tcniques i de cincies passen cada any
a Catalunya uns 20.000 alumnes, i que
tots han de fer prctiques per gaireb
cada assignatura (segons la carrera), un

98
mnim de 350.000 litres de substncies
altament txiques van a parar al
clavegueram de la ciutat o a les
diferents rieres que discorren pels
campus universitaris.
En un cas concret, est documentat
que les aiges que discorren per la riera
que travessa la Universitat Autnoma
de Barcelona estan clnicament mortes
una vegada han passat les rees de les
facultats de cincies: biologia,
veterinria, medicina, qumica, etc. Tant
s aix, que fins i tot shi poden trobar
productes radioactius i daltres que
indueixen mutacions en ssers vius.
Les anlisis fetes pel que fa a la
microbiologia daquestes aiges han
demostrat que no hi ha cap bacteri ni
fong organismes capaos dadaptar-se
a gaireb qualsevol ambient que sigui
capa de sobreviure en un hbitat tan
txic.
Aquesta quantitat de substncies
txiques no queda a la riera, sin que
passa als aqfers d'aigua subterrnia. En
alguns casos els municipis dels voltants
poden alimentar-se daquests aqifers
per mantenir la xarxa municipal daigua
potable.
No noms els problemes de
contaminaci afecten les universitats. En
el cas de la Universitat Politcnica de
99
Barcelona, hi ha estat funcionant un
petit reactor nuclear sense cap mena de
control sobre les installacions per part
dels estaments responsables. El mateix
passa amb totes les mesures de control
mnim que shaurien de tenir en compte
amb aparells com els de difracci de
raigs X, en qu no es fan servir
proteccions amb lmines de plom, i
altres treballs amb substncies perilloses
que es fan sense guants ni ulleres de
protecci, ni mascareta, etc.
Els accessos al campus noms
preveuen la vinguda amb cotxe,
descartant la possibilitats daltres mitjans
de transport personal com ara la
bicicleta, anar a peu des de les
poblacions ms properes, etc. No hi ha
aparcaments de bicicletes, no hi ha
carrils de bicicleta ... Totes les inversions
del campus es fan en funci de
l'acollida de vehicles de motor,
deixant de banda inversions
que totes les
universitats
europees ja han
fet en matria de
medi ambient.
 ABANDONAR ELS COTXES
47
Un cadver entremaliat
Uns 2.000 conductors, quan han de canviar de cotxe, deixen el
vell abandonat a la vorera de qualsevol carretera. A part de
crear una situaci que potencialment pot causar accidents de
trnsit, estan transgredint la llei i afavorint la contaminaci del
medi ambient.

A Catalunya es donen de baixa cada

Qu hi podem fer?
Donem legalment de
baixa el cotxe i portem-lo a
un ferroveller perqu el
recicli.
Tinguem cura del
vehicle a fi que duri el
mxim. No fem del cotxe
un smbol dostentaci, sin
una eina per transportar-
nos quan sigui necessari.
Aprendre mecnica pot
contribuir a allargar la vida
del nostre cotxe i evitar
lincrement de ferralles
dautombils, cada dia ms
important.
any uns 200.000 cotxes. Donar de baixa
un vehicle s una obligaci legal que
tenim tots els propietaris dun
autombil. Noms cal presentar la
fotocpia del DNI i la documentaci
legal del vehicle a la Prefectura Provin-
cial de Trnsit. Ara b, ats que aquest
trmit costa diners, molts propietaris
irresponsables prefereixen retirar les
matrcules del vehicle, esborrar el
nmero del motor i del bastidor i
deixar-lo abandonat a la vorera de la
carretera o al carrer de qualsevol poble
o ciutat.
Un cotxe vell t moltes peces que
poden servir per reparar-ne daltres i
per tant reciclar de mica en mica la
major part dels seus components. Per

100
aix hi ha ferrovellers que fan aquest
servei: acollir els cotxes vells i, en
conseqncia, evitar que els vehicles es
quedin a la via pblica. Aquests
magatzems de cotxes inservibles sn al
seu torn un lloc per aconseguir recanvis
a baix preu, la qual cosa facilita que el
propietari dun cotxe en servei pugui
reparar-lo fcilment. A ms, aquests
tallers reciclen la ferralla i altres
productes com olis, lquids de fre,
plstics, bateries, etc.
Lnic que cal, com ja comencen a
fer alguns fabricants de cotxes, s
estandarditzar els tipus de plstic i altres
materials que formen lestructura i el
motor del vehicle a fi que siguin
fcilment reciclables.
101
 RESIDUS DE LAUTOMBIL
48
Un enterrament de primera
Els cotxes embruten l'atmosfera mentre circulen. Quan
deixen de fer-ho, augmenten la muntanya de deixalles. La
majoria dels cotxes es converteixen en ferralla que cal catalogar
com a residus especials o de difcil tractament.

Es calcula que hi ha ms de 600

Qu hi podem fer?
Anem al taller mecnic
quan calgui fer reparacions, i
assegurem-nos que els
residus sn tractats
adequadament.
Quan el cotxe sigui vell,
portem-lo a un ferroveller.
No l'abandonem a la vorera
d'una carretera.
Quan comprem un
cotxe nou, demanem en quin
percentatge s reciclable;
mirem que consumeixi poc.
Interessem-nos per la
garantia de durada d'algunes
de les peces bsiques.
milions de cotxes a tot el mn. Si els
colloqussim tots junts necessitarem
una superfcie equivalent a la
d'Alemanya per encabir-los tots. Per
aix no s tot, ja que en un cotxe hi ha
ms de dues mil peces diferents. Quan
un vehicle es fa inservible per desgast
mecnic hem de trobar una soluci per
desfer-nos-en. L'nica soluci possible
s portar-lo a un desgus.
En aquestes installacions disposen
de maquinria per separar determinades
peces i a continuaci premsar el xassis.
Redueixen els cotxes a simples blocs
d'acer i se n'obtenen materials diversos
no metllics: plstics, olis, cids, gomes,
etc. La ferralla, que representa el 75%
d'un cotxe, es transporta a un forn

102
siderrgic i posteriorment s'incinera per
fondre el metall i fer-ne diferents
productes: lmines, filferro, cables, etc.
La resta dels materials, el 25%, s una
barreja de compostos diversos com ara
olis, goma, restes de pintures, vidre i
plstics. Aquesta barreja cont
productes
altament
txics
com ara
metalls
pesants (cadmi i
plom), PCB (bifenils policlorats,
substncia cancergena continguda en
olis vells i condensadors), etc.
Els residus ms problemtics d'un
cotxe vell sn els plstics, que represen-
ten el 70% de la matria no reciclable
dels autombils. La gran varietat de
plstics no facilita el seu reciclatge. Ats
que avui la tendncia s augmentar el
contingut de plstic en la fabricaci dels
cotxes, s imprescindible que la
indstria automobilstica
estandarditzi els plstics
emprats en la fabricaci de
cotxes. Aix es podran
reconixer i reciclar. Fins
ara s'utilitzaven ms de
30 plstics diferents en
la fabricaci, en molts
casos combinats
entre ells i sense
identificaci.
Cada un de
nosaltres, al llarg de la
103
vida d'un cotxe, tamb podem escam-
par residus txics del nostre autombil.
Bateries plenes d'cid i plom, filtres
d'aire, lquid de fre, bugies, etc. sn
algunes de les peces que hom pot
canviar-se fcilment i que sovint sn
llenades a les vores de les carreteres.
Una altra mena de residus del cotxe
sn les peces que es
desgraden amb el
rodament.
Malauradament, la
qualitat de moltes
d'aquestes peces de
desgast no s
l'ptima. Per estalviar
residus, moltes peces
podrien ser de ms
bona qualitat i, per tant, durar ms.
Per, els cotxes no estan pensats
perqu durin, tot al contrari, i aix no
s un problema ni de preu ni de marca.
Abans, el lema per anunciar un vehicle
podia ser la seva bellesa s la
mecnica, avui, simplement, sn el
poder d'un desig. La indstria
automobilstica pot fer cotxes que durin
ms. Per aix depn de les prestacions
que exigim els consumidors. All que
ms importa d'un cotxe s
l'eficincia del seu motor, la
durabilitat dels seus
components i la facilitat de
reciclatge quan cal
desballestar-lo. Som
molts els automobilistes
que podem afavorir un
canvi en aquest sentit, i
propiciar que els
cotxes siguin ms
reciclables i menys
contaminants.
 PNEUMTICS USATS
49
Uns michelins que mai no desapareixen
Cada any llencem 100.000 tones de pneumtics als abocadors,
gaireb el 5% dels residus slids urbans que produm anualment.
Per a fabricar-los es fa servir petroli, una font de matria
esgotable a curt termini.

Els pneumtics ocasionen un

Qu hi podem fer?
Comprem sempre
pneumtics de vida llarga.
Utilitzem pneumtics
recautxutats o amb alt
contingut de goma reciclada.
Controlem regularment
la pressi de l'aire de les
rodes, a fi de reduir el consum
de combustible i evitar un
desgast prematur.
Condum de manera
fluida, sense sobresalts ni
agressivament. Aix farem que
els pneumtics puguin arribar
a tenir una vida til molt ms
llarga.
impacte medi ambiental molt ms
important del que ens imaginem. No
noms la utilitzaci i el posterior
abocament sn factors a tenir en
compte, sin que hem de valorar tot el
procs, des de la fabricaci fins al
tractament final.
Els pneumtics poden contribuir a
estalviar combustible si els portem
correctament inflats i la seva vida til
depn directament del tracte que els
donem amb el nostre estil de conducci
i el manteniment que fem al nostre
vehicle.
Tots els pneumtics vells que
recullen els tallers van a parar als
abocadors o a les incineradores. Per
aix, s recomanable canviar els

104
pneumtics en un taller, on coneguem barrejar-la amb l'asfalt i aix augmentar-
qu en fan dels vells (encara es donen ne la resistncia i durabilitat.
casos en que els cremen a l'aire lliure). Per produir un quilo de goma verge
Una alternativa molt ms ecolgica es necessita tres vegades ms energia
s el recautxutat dels pneumtics vells: de la que cal per fer un quilo de goma
tenen un preu de venda molt ms reciclada.
econmic i sn d'una
qualitat similar als de
fabricaci nova. A altres
pasos, com per
exemple Dinamarca,
Holanda i
Alemanya,
aquesta prctica
i el seu
consum ja Els
sn pneumtics
habituals. nous
La goma actualment
reciclada incorporen com
es pot a mxim un 5% de
utilitzar goma reciclada.
tamb per fer Aquesta quantitat
allaments per a cables, cintes podria augmentar sense
transportadores, rodes de tractor, problemes fins a un 30% si la indstria
encara que tamb es pot fer servir per aix ho volgus.

105
 CONDUCCI ECOLGICA
50
No siguis fitipaldi
Si tothom condus de manera ecolgica, podrem reduir el
consum denergies fssils no renovables en un tant per cent molt
elevat. Amb una conducci pausada es pot arribar a estalviar
fins el 40% de combustible utilizat per cada 100 km. Noms a
Catalunya representaria un estalvi global de 900.000.000 de
litres de gasolina o de gas-oil.

El petroli, producte don prov la

Qu hi podem fer?
Una vegada engegat el
motor, arrenquem de seguida
sense escalfar intilment el
motor a cops de gas.
Canviem rpidament a les
marxes llargues.
Evitem les demostracions de
potncia del cotxe en arrencar
o durant la conducci.
Deixem el cotxe al ralent
davant els semfors i, si aquest
triga molt a canviar, podem fins
i tot aturar el vehicle.
Circulem de manera fluida,
sense batzegades.
La manera ms ecolgica
de circular s fer servir els
transports pblics.
gasolina i el gas-oil que utilitzem
majoritriament per a desplaar-nos, s
un b escs, que es pot exhaurir.
Noms a Catalunya anualment gastem
2.250.000.000 de litres de combustibles
per fer funcionar els nostres vehicles
particulars. Per tal de reduir
sensiblement aquest malbarament de
gasolina, noms hem daprendre a
dosificar millor la pressi que exercim
damunt el pedal de laccelerador.
Amb aquest consum tan elevat
estem contribuint considerablement a
dos dels problemes ambientals ms
greus dels nostres dies: laugment de
lefecte hivernacle de latmosfera (el
20% del CO2 ems prov dels
autombils) i la pluja cida.

106
 D'altra banda, totes les emissions
dels vehicles a motor de combusti sn
substncies txiques per a la salut
humana.
Actualment sest eliminant a Europa
la gasolina que cont plom. Aquest
metall pesant s un potent ver que
actua directament sobre el sistema
nervis del ssers vius i que sacumula
en els greixos animals. Eliminar-lo s
impossible i aix es va transmetent
dorganisme en organisme, en les
cadenes alimentries naturals. La
gasolina sense plom, en combinaci
amb el catalitzador del tub
descapament, pot arribar a filtrar del
50-85% dels gasos txics emesos pels LLibres
autombils.
Per als vehicles de gas-oil tamb 101 Idees per Salvar el Planeta.
shan ideat filtres o catalitzadors per tal Comissi Catalana del Dia de la Terra.
de minimitzar les partcules slides en Apartat 10.145. 08080 Barcelona.
suspensi a laire.

107
 51
ELS OLIS VELLS

No amaneixis amb oli

Una llauna corrent de 5 l doli de cotxe abocada en un llac pot
recobrir 5.000 m2 de la seva superfcie i impedir lintercanvi
doxigen dels microorganismes que viuen a laigua.

Entenem per olis industrials usats

Qu hi podem fer?
Regenerem els olis. Cal
assegurar-se que els tallers i les
fbriques recullin els olis vells en
contenidors. La regeneraci doli
estalvia petroli.
La reutilitzaci dels olis per
evitar la contaminaci exigeix
un cost sobreafegit al preu del
canvi de loli.
Els olis vegetals i animals
ds domstic (casolans i de
restaurants), si es recullissin,
podrien servir de base per a la
fabricaci dolis industrials a
ms baix preu. Haurem dexigir
que des dels municipis es
facilits la recollida dolis,
especialment dels restaurants.
aquells que shan tornat inadequats per
a ls com a lubrificants, resistents
trmics o per tallar metalls. Ls indus-
trial dolis es centra, doncs,
preferentment en el consum dolis
lubrificants com sn el dels motors
dautombils, vaixells, avions, i tamb
per als mecanismes hidrulics per elevar
mbols i pesos, per al tall de metalls i
com a refrigerants en motors elctrics
(aquests darrers, coneguts amb el nom
de PCB, policlorbifenils)
Els olis industrials estan formats en
un 65% per derivats del petroli i en un
35% per altres elements txics com:
zenc, bari, fenols, clor, cids, additius,
etc. Les mollcules dolis no sn
biodegradables, contenen substncies

108
altament txiques per a la salut humana
i per al medi ambient.
Labocament dolis vells causa
importants problemes de contaminaci
tant a la terra, com als rius i al mar. La
natura no pot destruir els derivats del
petroli que contenen els olis vells.
Aquests formen una pellcula imper-
meable que no deixa penetrar loxigen i,
per tant, mata la vida a la terra i a
laigua.
A ms, el 35% de substncies
txiques que es troben en els olis usats,
quan sescampen per laigua, poden ser
ingerides pels ssers humans. Algunes
daquestes substncies sn cancergenes
(cas del benzo-pir 3,4 que es produeix
en els gasos dels motors dels cotxes i
que sincorpora a loli del crter).
s per aix, que la gesti dels olis
vells no pot basar-se en labocament. Els
olis usats contenen un 66% de
substncies que poden ser regenerades,
i per tant reutilitzades.

109
 RENTAR EL COTXE AL RIU
52
El bany del Rolls Royce
Una de les prctiques ms difoses a molts pasos s utilitzar
els rius com a banyera per a rentar-hi els cotxes. En molts casos
no noms shi renten, sin que es duen a terme altres prctiques
com reparacions, canvi doli, etc.

En rentar el cotxe es desprenen

Qu hi podem fer?
Portem el cotxe sempre
a un tnel de neteja (els ms
moderns incorporen
separadors de greixos i olis).
No utilitzem productes
agressius per al medi si
rentem el cotxe nosaltres.
Si volem fer una neteja
del motor, fem-la sempre en
un taller.
No rentem mai el cotxe
en un riu ni al carrer o en un
solar.
greixos, olis i moltes altres substncies
txiques per a la vida del riu. Noms
1 millilitre doli o greix contamina 1.000
litres daigua i aquesta s la quantitat
que normalment es desprn quan
rentem el cotxe.
La contaminaci originada pels
autombils no noms prov de les
emissions de gasos dels tubs
descapament mentre funcionen, sin
tamb del procs de fabricaci, dels
canvis dels seus lquids vitals (olis, lquid
de fre, lquid de refrigeraci), del des-
ballestament o fins i tot dun fet apa-
rentment tan innocent com de la neteja.
Rentant el cotxe tamb estem contami-
nant, a causa de les substncies txiques
que es desprenen mentre ho fem.

110
Rentar, doncs, el cotxe a la vora dels hum. Les depuradores no eliminen els
rius sense tenir en compte que sestan greixos i olis barrejats amb laigua i per
desprenent greixos, pols de les pastilles tant sn absorbits per plantes, animals i
de fre (que poden contenir asbest, un microorganismes.
dels cancergens ms potents), olis,
detergents... pot arribar a malmetre
formes de vida
adaptades a aiges
impllutes, tant vegetals
com animals.
Rentar-los al carrer o
al terreny de casa nostra
afecta tamb el medi
ambient, ja que els
contaminants barrejats
amb laigua van a parar
al clavegueram o
sinfiltren a terra i
arriben a les capes
daiges subterrnies,
que desprs ja no sn
aptes per al consum

111
 NO ABUSAR DEL COTXE
53
La passi de conduir
El parc mbil de totes les ciutats i viles catalanes no ha deixat
daugmentar des que es va comercialitzar aquest enginy lany
1885. En tot aquest temps, tampoc no hi ha hagut una
racionalitzaci en la manera dutilitzar-lo, sin que se n'ha
fomentat l's construint noves carreteres, eixamplant-ne de
velles, facilitant laccessibilitat a les grans ciutats, multiplicant el
nombre daparcaments, la xarxa daccessos, etc.
El parc mbil a lEstat espanyol ha
Qu hi podem fer? passat en noms 10 anys de 10 milions
de cotxes a la xifra actual de 15 milions
i la tendncia continua sent creixent.
Utilitzem el transport
collectiu sempre que sigui El nostre mitj de comunicaci ms
possible. tradicional est perdent terreny enfront
Afegim-nos a les daquest nouvingut anomenat cotxe.
reivindicacions ciutadanes per Abans, la major part de nosaltres ens
a una millora en els desplavem en els petits recorreguts a
transports alternatius al cotxe peu. Avui dia, sembla que les
dins les ciutats (metro, extremitats inferiors ens hagin estat
tramvia, bicicleta, autobs, donades nicament per a arribar-nos
etc.). fins a laparcament i daqu fins a casa o
Sospesem si el trajecte el lloc de dest.
diari fins a la feina, collegi o
universitat el podem fer a peu Per hi ha molts factors que no
o en un transport pblic. tenim en compte a lhora dagafar el
Condum amb prudncia, cotxe. En primer lloc, cal que sapiguem
evitant aixafar animals. que s un dels mitjans de transport
menys efectius energticament. El 85%

112
de lenergia consumida es perd en
forma de calor i gasos descapament. El
rendiment energtic final que arriba als
eixos de transmissi s tan sols
del 13-15%, i gaireb tot es
perd en moure el pes,
superar el fregament i la resistncia a
laire en els desplaaments.
En segon lloc, evidentment, els
nivells de contaminaci que genera l's
del cotxe, el procs de fabricaci, el
transport i el refinament del combus-
tible que tan fcilment anem a posar a
les gasolineres tenen un pes especfic en
el deteriorament del medi ambient. Si
tots els esforos econmics invertits en
el foment del transport individual
shaguessin fet per potenciar els trans-
ports collectius, avui dia la contamina-
ci a les ciutats podria ser un 60%
inferior i, per tant, haurem guanyat molt
en qualitat de vida (zones verdes, carrils
per a bicicletes, rees desbarjo, etc.).
113
Un altre dels factors que habitual-
ment no ens plantegem quan circulem
amb cotxe s laixafament danimals a
les carreteres. Durant lany 1990-91, es
van comptabilitzar, aixafats sobre lasfalt
de les carreteres espanyoles, uns 30.000
vertebrats de 266
espcies. Daquests,
ms de 5.000 eren
gripaus i 1.500 erions.
Ambds tipus d'animals sn
molt beneficiosos i sovint se'n
pot evitar la mort. Conixer
els costums de determinats
animals podria fer que es
condus amb ms precauci i
aix podrem evitar alguns
daquests atropellaments.
Els erions,
per exemple,
tenen el
costum
denrotllar-se
quan detecten
un perill;
costum fatal davant les rodes dun
cotxe. Tanmateix, a vegades es podrien
esquivar. Els gripaus, concretament quan
van a fer la posta, travessen les
carreteres de nit per les rees on
discorren les seves rutes de migraci
estacional.
 FER ESTIMAR LA NATURA
54
Noms per als teus ulls
Noms es respecta all que sestima, noms sestima all que
es coneix i noms es coneix all que sens ensenya. Sense anar
ms lluny, una liba pot menjar-se de 3 a 5 ratolins en una nit.
Per, sovint, les libes sn eliminades de les golfes de les cases
perqu fan soroll a la nit. Lliba s 12 vegades ms eficient que
un gat o una ratera. En realitat s, doncs, una autntica aliada
contra la plaga de ratolins a la ciutat i el camp.
Tots els ssers vius i els elements
Qu hi podem fer? naturals sn els nostres companys en
laventura vital en el planeta Terra.
Noms ens calen bones raons per ser
Respectem la natura. bons vens.
No hi ha cap mquina La natura s plena danimals i plantes
capa de crear una flor malets per llegendes o tradicions
boscana. absolutament irracionals. Una herncia
daltres poques ms fosques, per que
Fem cursets i aprenem tanmateix perviuen. El nostre deure s
coses sobre la natura.
demostrar la falsetat daquestes
Gaudim dels llegendes negres, a fi que les noves
espectacles de la natura; generacions siguin capaces destimar
nhi ha tot lany. totes les plantes i els animals que ens
envolten.
Fem-nos socis duna Hi ha moltes coses que
entitat destudi i defensa de desconeixem sobre les plantes i els
la natura. animals del nostre entorn; si els cone-
gussim millor, els respectarem ms.

114
 De les libes, per exemple, es deia
que xuclaven loli dels llums, que es
menjaven els coloms: res ms lluny de la
veritat. Lliba s un ocell
nocturn que noms
salimenta de rates i
ratolins, s a dir,
que s beneficis
per a les collites i a
la ciutat s un
raticida notable.
Als dragons sels
culpa de menjar-se
la roba dels armaris.
El drag s un sauri
que salimenta dinsectes
i especialment darnes que
caa estant-se immbil arrapat a
una paret sota un llum, per tamb
perseguint-les on samaguen, com per
exemple dins els armaris. Per aix, quan
hom trobava la roba foradada per les
arnes i alhora un drag a larmari,
resultava que no era el drag qui es
menjava la roba sin les arnes, i ell
exclusivament es dedicava a eliminar
arnes, que s precisament el mateix que
volem nosaltres.
Dels gripaus, que sn vctimes dels
rituals ms sdics, es diu que escupen
ver. Els gripaus salimenten dinsectes,
cucs i tota mena dinvertebrats. nica-
ment, quan sels agafa i sels estreny, la
seva pell segrega un exudat txic que
els permet aix salvar-se, a vegades, dels
depredadors, com ara les serps. Tamb
poden arribar a expulsar un raig durina.
Una persona que hagi agafat un gripau,
noms cal que no es fregui els ulls i que
es renti les mans; no t ms problema.
Un gripau en un jard s el millor remei
contra llimacs, cucs i paneroles.
115
Encara hi ha molts camperols que
pensen, quan un any hi ha molts
escurons, que alg els llena amb
helicpter. Aquesta serp utilitza el seu
ver per atrapar les preses, ja que t uns
moviments lents i noms mossega
si se la molesta.
Salimenta de petits
rosegadors,
sargantanes i daltres
serps. Tanmateix,
potser perqu s lnica
serp verinosa que hi ha a
Europa, t molt mala fama.
La seva mossegada no s
mortal; noms en casos molt
comptats pot causar la mort.
Per els animals no sn les
niques vctimes del desconeixement.
En general, la vida urbana ens ha
allunyat de la natura i en som totalment
aliens. Malauradament, poca gent
considera que conixer la natura s un
element cultural. Conixer els artistes
del Renaixement es considera un signe
de cultura. En canvi, som incapaos de
distingir una oreneta dun falciot en vol.
Ens cal recuperar i valorar el medi que
ens envolta. Al capdavall, nosaltres en
som una espcie ms, per amb una
gran diferncia respecte a la resta: que
som racionals.
 COLLOCAR CAIXES NIU
55
Un niu de somni
Ja no hi ha boscos vells amb arbres de troncs grans i
brancatge corpulent on hi puguin haver forats i on els ocells
fusters nhi puguin fer. La manca de forats al bosc fa que molts
ocells no puguin nidificar. La manca docells insectvors al bosc fa
que les plagues dinsectes sestenguin amb ms facilitat.

Per aix, en els boscos amb arbres

Qu hi podem fer?
Respectem els terrenys dels
propietaris.
Installem les caixes niu a
la tardor i en un nombre
mxim de 5 per hectrea.
Pengem-les duna branca,
fora de labast de la m entre 3
i 5 m, i amb lentrada protegida
dels vents dominants.
Deixem el ganxo del
penjador ben tancat i la caixa
separada del tronc per evitar
que hi entrin depredadors.
Procurem que quedin
lleugerament inclinades cap
endavant.
joves cal installar caixes niu que
permetin la supervivncia dels ocells
insectvors. Les mallerengues
consumeixen diriament una quantitat
dinsectes superior al 50% del seu propi
pes, aix significa uns 15 g diaris.
Installar caixes niu contribueix a la
conservaci dels ocells insectvors.
La majoria docells petits que viuen
als camps o als boscos salimenten
fonamentalment dinsectes. Tots els
ocells insectvors fan un servei incalcula-
ble a lagricultura, netejant els arbres i
els conreus de pugons i erugues. Si
tenim en compte que una parella de
mallerengues pot menjar durant la cria
milers dinsectes i larves, ens adonarem
fcilment de la importncia que tenen

116
 aquests ocells per a la exemple, pon de 8 a 13 ous per niuada.
salut dels ecosis- Altres animals, com els esquirols o les
temes. rates sellardes, poden utilitzar les caixes
Algunes niu si aquestes no sintallen
espcies correctament. Tamb si estan massa
docells properes a un tronc poden ser atacades
necessiten una tant per una geneta o un gorja blanc,
cavitat per com per una serp descala. El resultat s
nidificar. Aquest sempre el mateix: la depredaci de
s el cas de les locell insectvor.
mallerengues, el Cal, doncs, saber escollir b el lloc
pit-roig, la puput, el capsigrany, el on installar caixes niu, i per a quines
cargolet, etc. Tots sn insectvors. espcies les colloquem. Si el forat s
Normalment ho farien en els forats que
fan al bosc els picots. Per perqu
aquests ocells puguin fer forats, els
arbres han de tenir unes dimensions
mitjanes. Molts dels boscos sn
sobreexplotats i aleshores els arbres
presents sn massa joves. El resultat s
la manca despais perqu els ocells hi
puguin nidificar.
Les caixes niu sn un element
artificial que pretn substituir la funci
dels forats dels arbres vells. Els ocells
shi han adaptat molt b, i en aquells
boscos on shan installat caixes niu, nha
augmentat la presncia i, per tant,
tamb ha millorat la salut del bosc. ms gros del compte, shi instal.laran
Donar ajut als ocells insectvors s espcies no previstes. Hom es pot
molt important perqu ls indiscriminat dissenyar la seva prpia caixa niu, per
de tota mena de plaguicides ha fet el millor s sollicitar-les al Servei de
disminuir de forma alarmant les Protecci de la Fauna de la Generalitat
poblacions dalguns ocells que shan de Catalunya.
alimentat dinsectes enverinats.
Tot i la bona intenci de les perso-
nes, cal advertir que collocar una caixa
Informaci
niu requereix tenir alguns coneixements Direcci General de Medi Natural.
si no es vol que el que pot ser cmode Departament dAgricultura,
per a una mallerenga acabi sent una Ramaderia i Pesca. c/ Crsega, 329
trampa mortal per a la seva niuada. 5 , 08037 Barcelona.
Pensem que cada mallerenga, per Tel: (93) 237 80 24.

117
 ANAR A BUSCAR BOLETS
56
El bosc del bolet misteris
Darrerament sha comprovat que hi ha moltes espcies de
bolets amenaades. A Catalunya les dades sn escasses, per
espcies com lou de reig, el sureny castany, la llora verda, etc.
es troben en perill de desaparixer. Malauradament, noms
coneixem el valor culinari dels bolets i desconeixem limportant
paper ecolgic dels fongs que els produeixen.

Els bolets sn, en realitat, lrgan

Qu hi podem fer?
No agafem ni esclafem
cap bolet que no coneguem.
Quan collim bolets,
tallem-los amb un ganivet.
Recollim sempre els
bolets amb cistells. Evitarem
que saixafin i podran
escampar la llavor.
No rasquem el sl del
bosc, ja que s lhbitat dels
fongs. Sense fongs no hi ha
bolets.
reproductor dunes estructures
filamentoses dun grup dorganismes del
regne vegetal anomenats fongs. El bolet
s lestructura que ha de dispersar les
anomenades espores o llavors dels
bolets. Els fongs acompleixen una missi
importantssima dins lordre de la
natura, ja que transformen les restes de
la matria orgnica danimals i plantes
en substncies aprofitables, perqu
puguin desenvolupar-shi els vegetals. A
ms, els filaments dels fongs formen
part de lestructura del sl, que s el
suport imprescindible per al
desenvolupament de la vida vegetal i,
per tant, dels ecosistemes terrestres.
Els bolets ajuden a combatre lerosi
del sl. Els filaments dels fongs,

118
anomenats micelis, teixeixen una xarxa bolets uns determinats dies i en unes
tridimensional destructures que, determinades quantitats, a fi devitar-ne
juntament amb les arrels de les plantes, la sobreexplotaci.
cohesiona les partcules del sl Hi ha bolets, com els xampinyons o
minimitzant els efectes erosius dels les grgoles, que es
agents climtics. conreen artificialment
Els bolets formen part de la dieta i per aix caldria
dalguns animals, des de petits insectes incrementar el
com formigues i microinsectes edfics, costum de consu-
cargols i llimacs, fins als teixons i mir aquest tipus de
senglars. bolets i no pas
Els fongs constitueixen aliances amb continuar fomentant
algunes plantes de forma que grcies a que es
aquests poden resistir les condicions

del sl, que daltra manera no cullin els bolets silvestres. El problema
sobreviurien. s que el bosc sha massificat.
Els fongs sn responsables de la
fertilitat del sl i del reciclatge de la
matria orgnica morta. Sense aquesta Informaci
activitat descomponedora el bosc seria
un immens cementiri de branques i
Insititut Botnic de Barcelona.
fullaraca que no es desfaria mai.
Av. Montanyans, s/n.
Remoure la fullaraca, arrencar la
(Montjuich). 08004 Barcelona.
molsa, aixecar pedres, etc. causa un
Tel: (93) 325 80 50.
dany irreparable, ja que es malmeten els
micelis i no noms de les espcies que
Societat Catalana de
hom busca, sin de tota la flora fngica
Micologia. Laboratori de
que habita el sl del bosc.
Botnica. Av. Diagonal, 643 2
En alguns pasos, com s el cas
planta. 08028 Barcelona (els
dItlia, ja shan comenat a emprendre
dilluns de 19 a 21 hores).
mesures, com noms permetre collir

119
 COLLIR FLORS SILVESTRES
57
Una flor no fa estiu
Al llarg dels 70.000 km2 que ocupa la superfcie dels Pasos
Catalans, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Ma, hi ha
catalogades 3.580 espcies de 935 gneres diferents de plantes.
Totes elles entapissen els 13 paisatges fisiogrfics que
caracteritzen els Pasos Catalans. Les flors silvestres sn un
aliment imprescindible per als insectes beneficiosos.

El total despcies classificades a tot

Qu hi podem fer?
Preservem lhbitat de les
plantes silvestres.
Evitem collir flors per un
simple desig esttic. Capturem
tota la seva bellesa amb una
fotografia o un dibuix.
Evitem arrencar mai cap
planta amb larrel.
Evitem cullir herbes
silvestres per a fer tints
naturals o quadres de
flors...Usem flors o plantes que
provinguin de cultiu.
Europa s d'11.557, que corresponen a
1.541 gneres. Aix doncs, noms als
Pasos Catalans tenim un 61% dels
gneres descrits a Europa i un 31% del
total de les seves espcies. Tanmateix, si
ho comparem amb lEstat francs, que
amb prou feines supera les 4.000
espcies i que les illes Britniques no
arriben a les 3.000, haurem de convenir
que la nostra riquesa florstica s nota-
ble en relaci amb altres pasos
europeus. En aquest important
patrimoni natural destaca el fet que
existeixen 67 espcies que noms es
troben dins del Principat de Catalunya,
104 que sn exclusives de les illes
Balears i 58 que sn niques del Pas
Valenci. Aquestes plantes que viuen

120
exclusivament dins dels lmits dun substncies per guarir malalties, per
territori determinat sn anomenades sobretot, perqu les flors sn un b
espcies endmiques. Organismes com que cap mquina pot crear; de la
internacionals dedicats a la conservaci seva existncia en depenen altres sers
de la natura calculen que el 10 % de les vius com sn els insectes i en concret
espcies europees es troben les papallones, algunes de les quals
amenaades de desaparixer abans que desapareixen quan ho fa la
sacabi aquest
segle. 2.177 es
consideren en
vies dextinci,
4.606 sn rares i
en sobreviuen
noms petites
poblacions.
Una de les
causes de
lextinci de les
plantes s el
costum de collir
flors i plantes
per a la
decoraci o per
laroma que
desprenen, s a dir, per convertir-se en corresponent flor i planta de la qual
un petit ram que lluir noms unes depenen.
poques hores. Algunes plantes han
sofert la rapinya de botnics poc
escrupolosos i colleccionistes. Altres
han estat perseguides per la indstria
farmacutica, per tamb shan collit Llibres
amb finalitat gastronmica, cosmtica i
qumica. Flora Manual dels Pasos
A Catalunya el Pla dEspais dInters Catalans.Oriol de Bols i altres.
Natural aprovat el desembre de 1992, Col. Conixer la natura. Ed.
que inclou 144 espais arreu del Prtic. Barcelona.
Principat, declara com a estrictament Els noms vulgars de les plantes.
protegides 188 espcies de plantes amb Francesc Masclans. Ed. CEC-
flor. Montblanc. Barcelona
La conservaci de les plantes s Lalta muntanya catalna. Flora i
fonamental perqu representen un Vegetaci. Josep Vigo. Ed. CEC-
important recurs que pot oferir Montblanc. Barcelona

121
 FOTOGRAFIAR ELS NIUS
DOCELLS
58
No els toquis els ous
Un bon fotgraf de natura cal que sigui, primer, un bon natu-
ralista. Una bona observaci amb uns binocles s millor que una
fotografia que suposa una agressi per a lanimal. La fotografia
naturalista no ha de convertir-se mai en una cacera que, encara
que incruenta, pot ser perjudicial.

A casa nostra, la fotografia docells

Qu hi podem fer?
La tranquillitat de locell
s prioritria.
Qualsevol activitat
destudi, gravaci de sons,
fotografia, etc. docells, mai
ha dinterferir en el seu
benestar. La tolerncia dels
ocells respecte a lespcie
humana varia segons lestaci
del lany i les espcies.
Siguem discrets en el vestir i
en el comportament.
Cal protegir els hbitats
dels ocells.
Enregistrem les nostres
observacions locals sobre els
ocells.
en el niu est regulada pel Decret 113/
1992 dactivitats esportives a la natura,
del Departament dAgricultura,
Ramaderia i Pesca de la Generalitat de
Catalunya. Per retratar qualsevol dels
ocells protegits en el seu niu, que en
sn la major part, es necessita una
autoritzaci especial. Ladministraci pot
confiscar i multar lexhibici de
fotografies dun ocell en el seu niu.
Tanmateix, no sn les lleis qui han de
protegir els ocells dels ornitlegs, sin
que han de ser els mateixos afeccionats
als ocells qui han de preservar la
supervivncia de qualsevol au.
Quan els ocells estan nidificant sn
molt frgils a qualsevol destorb. Els
progenitors abandonen el niu davant de

122
qualsevol presncia
estranya. Si la niuada est
en fase dincubaci, el
problema es que si els ous
sabandonen durant unes
hores, es refreden i
lembri mor. Si la pollada
ja ha nascut, poden resistir
ms temps sense lalimentaci
permanent dels progenitors. Si els polls
ja sn grossets, es pot provocar que
saltin del niu i es converteixin en
vctimes de qualsevol depredador.
La fotografia docells en el niu
exigeix una acurada tcnica que
requereix setmanes posar-la en prctica, El lloc on viu un ocell s
de forma que locell no es senti molest i essencial per a la seva
no es malmeti la posta.
Molts dels ocells poden ser supervivncia. Per tant,
perfectament retratats en els seus ens hem dassegurar que
posadors habituals, a la vora duna bassa les nostres activitats no
on vagin a beure, etc. Des de dins dun
cotxe i amb un bon teleobjectiu es
el malmeten.
poden fer instantnies de gran bellesa.

Llibres
On observar ocells a
Catalunya. Varis autors. Lynx
Edicions. Barcelona
Aquesta editorial t un bon
fons de llibres sobre ocells de
les terres catalanes.

Gua dels ocells dels Pasos

Catalans. Peterson-Mountfort-
Hollom. Ed Omega. Barcelona.

123
 ENVAIR ELS CAMPS I BOSCOS
59
La dansa dels salvatges
A Catalunya hi ha uns 700.000 xais pasturant pels prats de
muntanya. Aquests animals ens aporten carn i llet. El nombre de
terres llaurades s de 800.000 ha. En un metre quadrat hi pot
haver unes 350 plantes de blat. La inconscincia de la gent de
ciutat aixafant els sembrats o molestant el bestiar provoca
prdues econmiques que perjudiquen els recursos, ja prou
migrats, de la gent del camp i la muntanya.
Un 33 % de la superfcie de
Qu hi podem fer? Catalunya s en aquests moments
llaurada. Per fa noms 25 anys era
d'un 46 %. Un 57 % de la superfcie
Evitem de trepitjar els conreada es dedica a lobtenci dordi i
sembrats, dels quals en surt plantes ferratgeres per alimentar el
la farina per fer el pa, les bestiar. En aquests moments, entre
verdures o el pinso per als vaques, xais, cabres, conills, pollastres i
animals de granja. cavalls hi ha al voltant duns 2 milions de
caps. La producci de porcs es situa en
La vida de pags s molt uns 4 milions de caps.
dura. Respectem les seves
La dedicaci de persones al sector
terres i els seus animals.
agrari lany 1950 era d'un 22% de la
A la muntanya tresquem poblaci; avui aquest percentatge
noms pels camins i noms s del 5%. Es clar que hi ha
tanquem sempre les tanques comarques com el Pla de lUrgell on al
que hi ha per al bestiar una camp hi treballa el 97% de la poblaci,
vegada hi hgim passat. mentre que al Barcelons no arriba al
10%. Un 85% de la terra s explotada

124
pels seus propietaris, amb una superfcie de la lamentable Poltica Agrria
mitjana que oscilla entre les 0,1 ha i les Comunitria deixin de llaurar els camps
20 ha. i tamb abandonin el medi rural.
En definitiva, un 5% de la poblaci
viu en el medi rural, que representa un
70% de la superfcie del pas. Aquesta
reducci de la poblaci rural reflecteix
les dures condicions que en general
representa el treball del camp, i s per
aix que no hem de dificultar la vida als
pagesos. Tanmateix, aquests productes
alimentaris provinents dels sembrats sn
bsics, directament o indirecta per a la
nostra economia, el nostre confort i la
qualitat de vida.
Respectar els sembrats s una
conducta que pot contribuir a millorar
la productivitat de les nostres terres i
evitar que els pocs pagesos que queda-
ran desprs de laplicaci de la reforma

125
 ACAMPAR AL BOSC
60
Supervivncia 2001
El sl s aquesta primssima capa de terra que permet la vida,
un b natural que les pluges i el vent violen i lhome despulla
amb la seva tecnologia. Per constituir-se un gruix de terra
conreable de 20 cm es necessiten de 2.000 a 7.000 anys. I, en
canvi, es pot fer malb en un instant. Les molses dun bosc en
cas de pluja poden emmagatzemar uns 50 m3 daigua per cada
hectrea de bosc.
Un campament al mig de la
Qu hi podem fer? muntanya s una ocupaci dun territori
que, a part de tenir un propietari,
encara que no hi sigui present, tamb s
la residncia de plantes i animals que
Si anem dacampada a sovint ens passen desparcebuts, per
la muntanya, demanem
que hi tenen el seu mitj dexistncia.
perms al propietari del
terreny. Lacampada lliure est prohibida i, per
tant, requereix dun perms del propietari i
Acampem sempre que de ladministraci en el cas de ser una
puguem en un cmping; hi forest pblica o un espai protegit. Tamb
ha tots els serveis i estarem s cert que no s el mateix un petit grup
ms cmodes. dexcursionistes que aixequen cada dia les
seves tendes, que un campament estable i
Evitem malmetre els nombrs, ja sigui de cap de setmana o de
prats de muntanya. ms dies.
Plantem la tenda en un
Lacampada en indrets de muntanya
indret idoni.
no preparats exigeix que shi organitzin
serveis comuns, com la letrina, un espai

126
adient per situar-hi la cuina i un altre
per situar-hi els residus lquids, ats que
els residus slids haurien de tornar a
casa.
Hi ha una certa concepci que anar
a acampar a la muntanya s com anar a
fer supervivncia. I sovint el que passa
Un altre aspecte a considerar s la
presncia del cotxe a peu de tenda.
Aix s possible quan es fa acampada
lliure i qualsevol lloc serveix per passar
la nit. Tanmateix, el cotxe fa perdre tot
lencant i latractiu que, per si mateixa, ja
t la muntanya.

s que la gent comena a trencar Properament saprovar una ordre

branques per fer foc, es fan unes que regula lacampada, ordre que ha
horroroses tales de llenya, ja que es estat elaborada conjuntament pel
duen a terme sense ms criteri que Departament dAgricultura i el de
observar quins arbres es tenen a m. En Turisme de la Generalitat de Catalunya.
aquest sentit, tamb cal recordar la
prohibici de fer foc a la muntanya.
Cada un dels serveis que hom pugui
necessitar acampant a la muntanya cal
crear-los. Per aix, no s positiu sortir a
acampar a qualsevol indret. Una altra
cosa s plantar la tenda per una nit i
recollir-la al mat segent a primera
hora.
Un campament s la millor ocasi
per practicar hbits com el del reci-
clatge, la reutilitzaci i la minimitzaci de
residus, a ms de lestalvi denergia a
partir de cuines solars, etc.

127
 61
FOC AL BOSC

Comportaments imprudents
Els boscos mediterranis passen un perode especialment crtic
durant els mesos destiu, en els quals s molt fcil que shi cali
foc. Les altes temperatures, la sequera persistent i les
imprudncies dels ciutadans han estat la causa principal de la
prdua de superfcie forestal al nostre pas.

Els incendis forestals sn una de les

Qu hi podem fer?
Evitem fer foc tant al bosc
com al camp.
A lestiu, per anar al camp,
fem-nos menjars freds que no
shagin de coure ni escalfar.
Evitem llenar burilles i
objectes encesos per la finestra
del cotxe.
Evitem deixar ampolles o
plstics que puguin contribuir a
encendre un foc.
Deixem el cotxe a les vores
del cam o en un lloc de
vegetaci baixa. El catalitzador
del cotxe, en zones dherba o
vegetaci alta pot suposar risc
dincendi.
realitats ms dramtiques dels nostres
boscos. La darrera dcada shan cremat
prop de 300.000 ha als Pasos Catalans.
Aix representa ms de 50 milions
darbres. Ms de la meitat dels incendis
sn a causa de negligncies per part
dels ciutadans.
Aquest balan s fruit d'una
deixadesa en la prevenci dincendis per
part de ladministraci fins lany 86, en
que es van cremar 70.000 ha de bosc i
zones de vegetaci baixa. A partir
daquest moment es va comenar la
campanya Foc verd, que pos patrulles
de control a tota la geografia catalana
per tal de prevenir els incendis. El
resultat s una baixada drstica dels
efectes del foc sobre el territori, no pel

128
nombre, sin per lefectivitat de les
mesures dextinci.
Per el problema principal de la
causa dels incendis encara no est
resolt, i s la gesti forestal. Les
repoblacions forestals sn mnimes a
Catalunya i les poques que es fan
empren espcies que no responen a les
necessitats ecolgiques de les zones,
sin que sn espcies de creixement
rpid fcilment incendiables, que
obeeixen a uns interessos econmics,
ms que a la necessitat de recuperar un
ecosistema degradat.
La causa de la major part dels
incendis sn les activitats de lleure dels
ciutadans, que surten al camp i no
pensen en el perill que suposa passar un
dia agradable, amb costellada inclosa,
per la qual cosa encenen un foc que pot
ser linici de lincendi. Encara que
nosaltres mantinguem el foc petit,
aquest desprn espurnes que volen
amb laire i que poden incendiar la
fullaraca o la pinassa de terra.
129
Alguns desaprensius que acampen a
la muntanya fan les fogueres molt grans
i aix representa un autntic
perill per a la vegetaci dels
voltants. I no noms es veuen
afectats els arbres i les altres
plantes, sin les poblacions de
mamfers, insectes, rptils, etc.
Altres causes que poden ser
els detonants dun incendi sn
els vidres dampolles que deixem
al bosc i que fan de lupa fins a
provocar el foc, una burilla de
cigarret llenada des del cotxe o
durant el passeig pel bosc o un
cam rural, un llum mal apagat,
els cotxes amb catalitzador
aparcats en rees dherba alta, ja
que aquests arriben a assolir
temperatures molt altes (300-400C)
que poden incendiar lherba, etc.
Recordeu que hi ha una ordre de la
Generalitat de Catalunya que prohibeix
fer foc al bosc sota cap concepte del 15
de maig al 15 doctubre.
Informaci
Servei de Prevenci dIncendis.
Departament dAgricultura,
Ramaderia i Pesca. c/ Crsega, 329
5 , 08008 Barcelona.
Tel: 237 80 24
Associacions de Defensa de
Forestal. Torre Ferrusa. Carretera
de Sabadell a Santa Perptua de la
Mogoda, Km 4,5. 08130 Sant
Perptua de la Mogoda.
Tel: (93) 574 00 36.
Bombers de Catalunya. Bellaterra
(Cerdanyola). Tel: (93) 582 03 00
 EL BON EXCURSIONISTA
62
La crida de la muntanya
Lany 1990, diverses entitats ecologistes van recollir ms de
2 tones de residus metllics i prop de 10 km de corda al K2 , el
segon cim ms alt del mn (8.611 m) a lHimlaia. Lany 1991,
en una acci semblant a la vall pirinenca de Molires shi van
recollir 750 kg de deixalles.

A la muntanya noms hi som uns

Qu hi podem fer?
Considerem amics els
arbres i els animals del bosc.
Evitem deixar residus a la
muntanya; permetem que la
muntanya segueixi sent
immaculada.
A la muntanya siguem
prudents: de fet, s perillosa si
hom no la coneix b.
Evitem fer al bosc all que
no farem a casa o al mig de la
plaa del poble.
humils convidats. Sovint es confon un
excursionista amb qualsevol persona
que vagi amb motxilla a lesquena.
Malauradament, lexcursionista poc t a
veure amb all que haurem danome-
nar fugides esbojarrades a camps i
muntanyes. Un bon equip, una tenda de
campanya a lesquena i un fogonet no
sn els elements que constitueixen un
excursionista. Lexcursionista no s una
persona que faci una escapada de les
pssimes condicions urbanes, sin un
encontre amb la natura, el paisatge, els
seus elements i la seva histria.
Lexcursionisme s una activitat vital
que persegueix conviure amb els
companys de travessa, on cadascun dels
seus components han dsser com en

130
un puzzle: cada membre sha dengalzar cultural sorgit a la fi del segle XIX, es
amb els altres sense fissures. Per aix, proposava conixer el pas. Cent anys
per damunt de tot, el bon excursionista desprs, lexcursionisme segueix sent
vol compartir els fenmens, les observa- una activitat que contribueix a conixer
cions i les recerques que ofereix el medi la natura i per tant ajuda que lestimem.
natural. El nostre pas ha donat grans excursio-
Una excursi s una activitat que cal nistes com lArtur Osona, lEstanislau
preparar, que cal Torres, en Ramon Pujol; shan editat
estudiar guies i shan escrit assaigs sobre el tema.
prviament i que
a continuaci
potser requerir
un notable
esfor fsic. Per
aix, el bon
excursionista no
s una persona
que pretengui
competir, ans al
contrari, s una
persona que
busca el contacte
amb la natura i la
histria del pas,
un vincle per ser
solidari amb els
companys Cal trencar amb
dexcursi. aquesta tradici recent
Lexcursionisme que est convertint lexcursi-
estableix unes onisme nicament en una
relacions humanes que predisposen a la activitat esportiva i competitiva, on no
comunicaci espontnia, i per aix, una hi ha lloc per als coneixements culturals
excursi pot esdevenir una autntica i on noms importen les expedicions a
sessi de terpia de grup on, a mesura llocs remots, o les aventures fcils.
que lesfor del caminar va fatigant els
msculs, es van esllanguint les preocu-
pacions o cavillacions i, aix, comena a
fluir un corrent psquic que uneix els
seus participants. Per tant, no s estrany Llibres
que del grup damics es passi als grups
La fotografia en los viajes. Tino
excursionistes que hi ha arreu.
Soriano. Ed. Juventud. Barcelona
Lexcursionisme, un moviment

131
 CAAR PETITS OCELLS
63
Qui s lanimal salvatge?
Ms de 4 milions de petits ocells sn capturats cada any a
Catalunya. La cadernera, el pins, el verdum o el passerell aca-
baran dins duna gbia. Altres, com els tords i els estornells, es
convertiran en ocellets fregits per a ser servits a la barra del bar.
La major part daquests ocells sn migratoris i sels caa quan
retornen als seus quarters dhivern en terres africanes.

A Catalunya existeix la Llei 3 /1988

Qu hi podem fer?
Denunciem qualsevol
persona que observem caant
petits ocells a les autoritats
ms properes.
Coneguem la legislaci
que protegeix els ocells.
Rebutgem els ocellets
fregits als bars.
Gaudim de lespectacle de
la migraci dels ocells, tant a
la tardor com a la primavera.
Respectem la legislaci de
protecci dels ocells,
especialment en el tema de la
tinena despcies protegides.
de 4 de mar que protegeix els animals
silvestres. En concret, protegeix al
voltant dunes 200 espcies docells que
viuen a Catalunya. Aquesta Llei s
producte de laplicaci de convenis
internacionals, com el de Bonn, sobre la
conservaci de les espcies migradores i
el de Berna, sobre la conservaci de la
vida silvestre i del medi natural a Euro-
pa. Una directiva especfica per a la
protecci dels ocells a Europa comple-
menta aquest paquet normatiu.
Els ocells contribueixen al control
dinsectes i plagues dels nostres boscos i
camps i, alhora, sn elements claus en la
dispersi dalgunes llavors de plantes
boscanes. Els ocells sn animals fcils
dobservar i reconixer. La seva

132
identificaci no tan sols s possible
grcies al color del plomatge i a la seva
mida, sin que tamb es pot fer pel
cant.
A Catalunya nidifiquen ms de 200
espcies docells, xifra que es veu
incrementada en lpoca de migraci i
durant lhivern, quan al nostre pas
arriben ocells dels llocs ms freds del
continent. En total sn unes 650 les
espcies presents al continent europeu.
Encara que a
casa nostra
linters pels
ocells no
s una
prctica
gaire
habitual, en
altres
pasos, com s
el cas de Gran Bretanya, els
observadors docells o
birdwatchers es compten per
centenars de milers. Potser si tothom
sabs que per conixer-los noms ens
calen uns prismtics, una guia de camp i
fora pacincia, lornitologia tamb seria
la passi col.lectiva dels catalans i
deixarem dabusar matant o engabiant
els ocells silvestres.
A Catalunya es capturen petits ocells
amb paranys prohibits per totes les
legislacions. Alguns daquests sn la
xarxa japonesa, els ceps i ballestes, els
llaos i els esquers enverinats. Aquests
darrers fan servir substncies com
lestricnina, que mata fins i tot lanimal
que es menja lanimal mort pel ver.
Els principals destinataris dels ocells
capturats sn les ocelleries i botigues
danimals, els mercats ambulants, les
ferreteries i botigues de caa on venen
els paranys, els taxidermistes i els bars.
Lnica excusa que donen els
caadors s que els ocells sn una plaga
per als conreus, que es mengen les
olives, les cireres i el gra. Contra
aquesta realitat noms hi ha una soluci:
assegurar els conreus contra la
depredaci massiva per part dels ocells.
Ara b, normalment, la incidncia dels
ocells sobre els conreus, llevat dalguns
anys, s mnima i, per tant, no s una
ra.
Actualment, la captura de
petits ocells utilitza mtodes com
els magnetfons, que
reprodueixen el cant dels ocells a
fi datreurels. Els ocells que
responen a lestmul del cant, com
una agressi al seu territori o
com un senyal que en un
determinat indret hi ha aliment
en abundncia, sn atrets en vols
de centenars dexemplars.
Aquesta prctica sobredimensiona les
captures i suposa un expoli respecte als
mtodes tradicionals, que utilitzaven
xiulets bufats per les persones.
Es calcula que noms als pasos de la
conca mediterrnia es capturen 1.000
milions docells per any, i hi participen
uns 10 milions de caadors en la
massacre, dels quals un 10% sn
illegals. Tot plegat mant una important
indstria de conserves, de venda, de
taxidrmia, darmes, etc. A Catalunya,
noms a les comarques de Tarragona ,
es capturen al voltant duns 400 mil
ocells amb el mtode de la barraca,
utilitzant el vesc i el cassette, tots ells
sistemes de caa prohibits per les lleis.
Ladministraci no satreveix a aturar-ho.
133
 EL BON CAADOR
64
No caars el ve de la natura
A Catalunya hi ha al voltant de 150.000 llicncies de caa. El
nombre danimals morts es situa al voltant dun mili
dexemplars amb un pes estimat de 700 tones. El 80% del
territori catal est declarat rea privada de caa. Hi ha ms de
500 establiments comercials declarats per a la venda darmes.
Alguns animals han desaparegut per causa de la pressi
cinegtica: ls bru dels Pirineus s un dells.
Quan lespcie humana ha trepitjat la
Qu hi podem fer? lluna, la perpetuaci de la caa com a
activitat de lleure no es pot veure sin
com un vestigi del paleoltic en ple segle
Provem de canviar XX. Tanmateix, la caa ha esdevingut
lescopeta per un una activitat econmica gens desprecia-
teleobjectiu i caem imatges ble que fa que fins i tot es pugui obtenir
de la natura. s ms ms rendiment dun camp de blat per
emocionant i no fa mal a la alimentar les perdius que seran caades,
natura. Fins i tot es poden que no pas per produir gra farinable.
prendre imatges a la nit, que
s quan hi ha ms activitat Els caadors defensen que la caa
animal. contribueix a lequilibri dels ecosistemes
Coneguem el reglament evitant el creixement despcies
de la caa i denunciem negatives per a lagricultura com sn el
aquells qui el contravenen. porc senglar, la guineu, etc. La realitat s
Respectem les espcies que la reducci dels hbitats naturals
protegides: el seu futur obliga algunes espcies a fer importants
depn de nosaltres. desplaaments que abans no feien. El
problema s que hem alterat els

134
ecosistemes i ara hi ha un important
desequilibri.
Qualsevol ciutad que no tingui
antecedents criminals pot adquirir una
arma de caa i la llicncia corresponent.
No hi ha cap
esport que no
obligui els seus
practicants a
un procs
daprenentatge
teric i prctic.
No s estrany
que cada any
hi hagi
accidents
mortals pel tret dun caador.
La caa ha extingit animals per
sempre ms. El segle XVII, fou el dod
de lilla de Sant Maurici; el colom
migratori dels EUA es va extingir lany
1914 quan va morir el darrer exemplar
en el Zoo de Cincinnati. Un 25% dels
mamfers i ocells extingits en aquests
darrers quatre segles ho han estat a
causa de la caa i un 10% per lacci
conjunta de la caa i altres activitats
humanes.
A les rees aqutiques, els 35 g de
plom que cont de mitjana cada cartux
s la causa principal de la mort dnecs
que sempassen, per omplir el pedrer,
les boletes de plom barrejades amb el
fang del fons dels llacs. La lenta agonia
que els produeix es coneix per
saturnisme.
A la caa a laguait, al voltant del
20% dels ocells es perden ferits i moren
amb lent patiment.
Sovint els caadors defensen que
sense la caa es destruirien els conreus.
Tanmateix sha observat que les 5 o 6
135
olives que es menja cada dia un
estornell estan afectades per la mosca
oleria. Per aix, lestornell contribueix a
controlar aquest insecte, i els forats que
fa sota lescora de les oliveres s per
buscar les crislides del mateix insecte.
Malauradament, la regulaci de
lactivitat cinegtica no es fa amb el
suport d'estudis biolgics de les
poblacions animals. Com a molt es fan
simples censos i satorguen les llicncies
sense ms.
Els caadors defensen que sn els
principals guardians de la natura. Aquest
argument podia tenir una certa validesa
quan no hi havia conscincia ecolgica i
el bosc no era tant freqentat. Avui, els
caadors pressionen per evitar que fins i
tot en els parcs naturals no es pugui
caar.
Als anys 50, per matar una liga
lestat pagava fins a 50 ptes., per haver
eliminat una feristela que destruia la
caa. Avui dia, matar una guila pot
suposar una multa dunes 200.000 ptes.
Els temps han canviat, per les lleis de la
caa no ho han fet. Abans la caa era
lnic esbargiment de la poblaci rural;
avui hi ha afeccions menys mortals i ms
saludables.
 EL MOTORISME DE
MUNTANYA
65
Terrabastall a la muntanya
Laigua i el vent sn els principals causants de la prdua de sl;
tanmateix, la circulaci motoritzada hi contribueix de forma
important. El soroll de la natura no supera els 20 decibels i, en
canvi, un vehicle en pot produir ms de 80. No hi ha animal ms
bstia que aquell que porta la fora de 150 cavalls dins seu.

Per motorisme de muntanya s'entn

Qu hi podem fer?
Per la muntanya
circulem noms pels
camins autoritzats.
Evitem obrir camins i
tamb circular per camins
enfangats, ja que queden
inservibles.
La millor manera de
gaudir de la muntanya s
caminant.
els esports que es duen a terme amb
motos tot terreny i amb cotxes 4x4.
Amb les motos es fan campionats de
trial i denduro. Amb els cotxes 4x4 es
fan raids i rallis. A part, hi ha la prctica
esportiva particular, que en aquests
moments es practica amb motos
denduro o trail i amb cotxes 4x4. La
prctica daquests esports de forma
individual o en petits grups, com tamb
els campionats, est regulada pel
Departament dAgricultura, Ramaderia i
Pesca (DARP) amb el Decret 59/1989
de 13 de mar pel qual es regula la
circulaci motoritzada per a la protecci
del medi natural. Aquesta ordre
prohibeix expressament la circulaci de
vehicles motoritzats camp a travs, per

136
fora de carreteres o camins no habilitats
per al pas dautombils, en els espais
inclosos al Pla dEspais dInters Natural
(PEIN), aprovat el desembre de 1992
per la Generalitat de Catalunya. Per la
resta dels terrenys forestals queda
prohibida la circulaci motoritzada
camp a travs. Pel que fa a les
proves esportives,
requereixen
dautoritzaci especial
del DARP i noms les
poden dur a terme
clubs federats a la
Federaci Catalana de
Motociclisme o a la
Federaci Catalana dAutomobilisme.
Generalment, el problema del
motorisme de muntanya no s per mala
fe dels seus practicants, sin pel propi
efecte de les mquines. s clar que a
vegades hi ha actituds incviques, per
en general aquest no s el problema.
Entre els aspectes negatius sobre la
natura cal esmentar:
1- Lerosi del sl, ja que la
compactaci de les rodes i les roderes
preparen el cam o els prats per on
circulen perqu laigua de la pluja faci la
feina, s a dir, arrosegui el mantell de sl
ric amb matria orgnica i en el qual s
on les plantes arrelen. A les zones dalta
muntanya, on els sls costen molt de
formar i sn molt prims, els efectes de
les roderes dels vehicles motoritzats sn
especialment greus.
2- Impacte sobre la fauna. El soroll
s un element especialment negatiu per
als ocells de muntanya, i ms encara a
lpoca de cria. Si el soroll s
persistent pot arribar-se a perdre una
niuada.
137
3- Impacte sobre la vegetaci. Quan
s'obren camins o se circula per fora de
camins es poden malmetre comunitats
vegetals dalt valor natural.
4- Impacte sobre els rius i rierols.
Sempre hi cauen gotes doli i carburant,
a ms del greixos que provenen de les
cadenes i altres engranatges del
vehicle, que contamina les
aiges de muntanya.
En general, els
efectes del
motorisme de
muntanya poden
semblar de poca
importncia en
comparaci amb altres greuges, per
poden ser especialment greus
localment. La regulaci del motorisme
de muntanya s molt feble i si a sobre
sincompleix la legislaci estem davant
una situaci totalment insostenible.
Entre els principals problemes socials
cal esmentar:
1- La prdua de la sensaci de
naturalesa. La gent va a la muntanya
per alliberar-se del soroll i respirar aire
pur. Les motos i els cotxes a la
muntanya fan soroll i contaminen.
2- Es destrossen els camins. En molts
indrets els camins costen molt de
mantenir en bon estat i tenen finalitats
ramaderes o agrcoles. Circular sobre
els camins enfangats els deixa intransita-
bles per als seus usos habituals, tot i que
molta gent busca precisament aquestes
condicions per a passar-sho b.
3- Les motos i els cotxes arriben
sovint on no arriba la gent. Aix fa
augmentar els riscos com ara el perill
dincendi, el destorb al bestiar de
muntanya, lacumulaci de deixalles, etc.
DEIXALLES A LA MUNTANYA
66
Les deixalles? Cap a casa!
A la muntanya, una pela de taronja triga 3 anys a
descompondres, una llauna de conserva 10 anys i un bid de
plstic existir per sempre, encara que sarrugui desprs destar
a sol i serena ms de 25 anys.

Desgraciadament, quan anem a la

Qu hi podem fer?
Retornem les deixalles
cap a casa.
Emportem-nos el
menjar amb la carmanyola,
cuinat des de casa, i la
cantimplora o la bta.
No utilitzem els bidons
que hi hagi al bosc: el lloc
de recollida de les deixalles
s a la ciutat, que s don
han sortit.
muntanya o a passar un dia a laire lliure
ens imaginem que estem al mig de
qualsevol parc o plaa de la ciutat i no
s aix. Tanmateix, una gesti mal
entesa de la natura ha portat
ladministraci a collocar bidons i altres
contenidors perqu els ciutadans que
han sortit per passar un dia de camp hi
abandonin les seves deixalles. La manca
de serveis eficients per a recollir trastos
vells ha portat que molta gent cerqui en
els boscos arran de carretera el lloc
ideal per abandonar electrodomstics,
mobles i altres estris vells. Per el ms
trist s que per passar un dia de camp al
final del dia aquest acabi ple de brutcia.
Un comportament que ning gosaria de
fer a casa seva. I s que ens cal

138
reconixer el bosc com la casa de les
plantes i els animals, i per tant com si
anssim a casa dun amic.
A la muntanya, si hi ha serveis o
estris per recollir les escombraries,
tenen un cost molt elevat. Les deixalles
a la muntanya embruten, contaminen i
trenquen la bellesa del paisatge. El
primer efecte s limpacte visual.
L'entorn es degrada i es converteix en
un lloc brut i desagradable. La
descomposici de la matria
orgnica produeix pudors,
per el principal
problema s el
vent i
laigua de
la pluja
que les
escampa
per tot
arreu. A
la vora de
fonts i rierols
existeix el perill que
contaminin lleugerament les aiges i, per
tant, faci perdre lesperada qualitat de
les aiges pures de la muntanya.
Finalment, les deixalles es converteixen
en un focus datracci per a determinats
animals. En aquest darrer cas el proble-
ma t dues vessants. Lamuntegament
de deixalles al camp afavoreix les
poblacions danimals omnvors com les
guineus, els ratolins i les rates. Alguns
daquests animals sn transmissors de
malalties infeccioses com la rbia.
Daltra banda, les deixalles escampades
al mig del bosc es poden convertir en
trampes mortals per a animals ms sen-
sibles. Els vidres i les llaunes, per exem-
ple, poden causar ferides a les cries
139
dalguns mamfers. Un bid de plstic
pot ser una trampa per als escarabats.
Tamb cal tenir present que
lacumulaci de deixalles a la muntanya
incrementa el risc dincendis, ja que sn
moltes les matries que tenen
components plstics. A ms, en alguns
casos es poden produir fermentacions
que desprenen gasos inflamables.
El bosc est preparat per reciclar i,
per tant, eliminar els seus elements:
fullaraca,
branques
caigudes,
animals
morts,
per no
ho est
per
descompondre
components
sinttics.
Per aix
aquests romanen
inalterables durant
molt temps. Amb els anys, els agents
atmosfrics arriben a esmicolar algunes
de les substncies plstiques i convertir-
les en residus inerts. El problema de les
deixalles quan anem al camp s
simplement una qesti deducaci. Un
poble net no s aquell que ms neteja,
sin el que menys embruta.
Les deixalles trenquen lencs del
paisatge i posen en qesti el civisme
dun poble. Les papereres i els bidons
de recollida sn desaconsellables pel
seu elevat cost de manteniment. La
soluci ms ecolgica, la ms educativa
i cvica s retornar les deixalles cap a
casa. Amb la mateixa naturalitat que
hem dut el menjar a la motxilla.
 LA PESCA SUBMARINA
67
Una mola de peixos grossos!
No fa ni quaranta anys el mero o anfs vivia a 15 m de
fondria perqu va aprendre que els pescadors a pulm lliure no
solien ultrapassar aquesta marca. Actualment, el mero no es
troba a menys de 30 m i s un peix molt escs. Una situaci
similar es dna amb el corall, que en aquests moments es troba
a ms de 100 m de fondria. La bellesa dels fons marins aviat ni
en els aqaris podr ser observada.
El fenomen de la pesca submarina s
Qu hi podem fer? recent, i en qualsevol cas noms fa 30
anys que sha convertit en un
passatemps que exerciten moltes
Gaudim dels fons marins persones durant la temporada destiu.
armats amb una cmera Aix ha tingut conseqncies nefastes
submarina. per la fauna submarina, sobretot aquella
Si practiquem la pesca
que es refugia a les rees rocoses de la
submarina, respectem els
exemplars joves i fem-ho a costa. Les poblacions de meros han
pulm lliure. hagut de buscar les fondries de ms de
No agafem mai coralls o 20 metres per tal descapar als arpons
altres ssers marins com a dels capbussaires, i en moltes zones ha
record del nostre viatge. desaparegut la fauna pisccola que hi
Rebutgem les conquilles i podem trobar no fa gaires anys.
altres sers marins dissecats. Tant s aix, que moltes vegades
Exigim que hi hagi observem els bussejadors que surten de
reserves on gaudir de laigua i en la malla noms porten algun
lespectacle submar de les
peix petit, un pop de dimensions
nostres costes.
ridcules o musclos o altres crustacis

140
que han arrencat de les pedres de la
costa. Sembla que no sadonin que la
causa directa de la regressi de les
poblacions de peixos de costa sn ells
mateixos.
La manca de regulaci daquesta
activitat ha fet que tothom que volgus,
pogus explotar els tresors marins,
sense ni tan sols haver de tenir una
llicncia de pesca com s habitual als
rius i llacs daigua dola. A Catalunya hi
ha unes 6.000 llicncies per activitats
subaqutiques, el 80 % daquests
declaren que ho fan per pescar.
Segurament es pensaven que loferta
era illimitada, que la renovaci de
peixos era tan gran que no sesgotarien
mai. Sembla, per, que encara no hi
hagi conscincia sobre lesgotament dels
recursos marins i que puguem expoliar
el mar fins a leternitat. Les niques
limitacions donades han estat algunes
reserves naturals marines (a Catalunya,
dues), que han demostrat la capacitat
de recuperaci del fons mar si se li
dna loportunitat.
Una forma de devastar les
poblacions de peixos de les zones ms
immediates a la costa sn els anome-
nats campionats de pesca submarina,
141
en qu centenars de participants sn
congregats en un espai litoral concret
per tal de veure quin d'ells s el que
pesca la pea ms gran. En ares de la
competitivitat mal entesa es redueixen
les poblacions de
peixos de roca,
escassos ja per si.
Un altre
exemple de la
destrucci i lexpoli
del fons mar s el
que es dna en els
esculls coralins, ja
sigui per aprofitar
el corall per fer
productes de
joieria o per endur-sen un souvenir a
casa desprs de les vacances.
Llibres
Gua de la fauna submarina del
litoral mediterraneo continental
espaol. Manuel Goslvez Lpez. i
altres. Ed. Pirmide. Madrid, 1992.
Els sistemes naturals de les Illes
Medes. Joandomnec. Ros i altres.
Insitut dEstudis Catalans. Barcelo-
na, 1984.
 ESPORTS NUTICS
68
La mar de motoritzats
En noms deu anys, el nombre damarradors a Catalunya ha
passat de 10.000 a ms de 20.000. Tot i que ja no hi ha demanda
per part dels usuaris, els promotors continuen demanant permisos
per a construir-ne de nous. La situaci a casa nostra s molt repre-
sentativa, car hi ha ms de 3.000 places buides a hores dara.

Actualment hi ha 270 ports

Qu hi podem fer?
No aboquem mai
productes txics, com ara
gasolina o olis, ni deixalles al
mar.
Busquem alternatives
sanes: una barca de vela s la
millor manera de gaudir de la
brisa del mar.
No amarrem mai a les
cales i platges de difcil accs,
ja que estem contaminant els
darrers reductes verges de la
nostra costa i si hi ha
banyistes, els prendrem espai.
esportius al litoral de Estat espanyol,
dels quals la majoria es troben a la costa
mediterrnia. El nombre damarradors
totals es quantifica en 50.000, amb la
qual cosa a Catalunya ostentem el
rcord dembarcacions esportives,
amb ms del 40% dels amarradors
totals. I tot aix sense comptabilitzar
totes les embarcacions que trobem
fixades a boies davant les costes o fins i
tot posades damunt de la sorra de les
platges, destinades habitualment als
banyistes.
La proliferaci de les embarcacions
de motor no contribueix noms a la
privatitzaci o la prdua de certs
sectors del litoral o de les platges, sin
tamb de limpacte ambiental que

142
comporten els ports esportius i els difcilment renovable, que per
projectes especulatius i durbanitzaci abocaments dolis, de benzina,
que els acompanyen. Per evitar aix, els detergents, pintures i aiges fecals, es
municipis en molts casos estan veu greument contaminada.
negociant compensacions econmiques La prdua de qualitat ambiental de
amb els propietaris per tal de fer laccs les platges ve, tamb en part, originada
pblic. per ls daquestes embarcacions. A
moltes cales o
badies
tancades hem
de fer un gran
esllom per tal
de poder
nedar fora de
la zona de
barques
amarrades a
boies, i
quedem
coberts per
una ptina de
greix i fumats
per gasos de
Un altre dels agreujants de la combusti. La navegaci de barques
construcci de ports esportius s que amb motor suposa en ms duna
trenquen la dinmica natural daportaci ocasi un risc per a la seguretat dels
de sorres a la platja i, en molts casos, banyistes.
creen corrents submarins que
augmenten lerosi litoral. Per
contrarestar aquest efecte es va portar
a terme un pla de recuperaci de
costes; en algunes rees ha demostrat
ser un desastre i, a ms, ha malms el
fons mar all on sha aplicat, destruint
els camps de posidnia, una planta
submarina caracterstica de les costes
mediterrnies, avui dia en greu regressi
al nostre pas.
Les embarcacions esportives sn
responsables de la contaminaci de les
aiges i de la contaminaci sonora. Els
ports esportius creen una zona daigua

143
 69
ANAR A LA PLATJA

Cercant el sol de la platja

El litoral mediterrani de la pennsula Ibrica t uns 1.200 km i
s visitat per uns 35 milions de turistes durant els mesos de juliol
i agost. Si es distribussin per les 1.000 platges que hi ha, els
correspondria un espai de 3,5 m2 en el cas que coincidissin a
posar-se tots alhora a laigua.

Al llarg de lany sn 70 milions els

Qu hi podem fer?
La platja s molt ms que
una massa de sorra per
ajeures; respectem la seva
flora i fauna.
Evitem malmetre els
rocams marins per treuren
musclos.
Evitem llenar deixalles a
la sorra i, en especial,
dabandonar les burilles de les
cigarretes, els taps de les
ampolles o els embolcalls.
Per anar a la platja
caminem una mica, no
intentem arribar a la sorra
amb el cotxe.
turistes que utilitzen els 3.032 km de
costa de lEstat espanyol. Tots ells
resideixen a la vora del mar durant
lestiu. Aix, doncs, comptant una
mitjana de 1,5 l dorina, se nhi aboquen
diriament 6.300 l, 840.000 tones de
residus slids (200 grams de fecals al dia
per persona). Per hidratar-se i treu-res
la sorra del damunt susen 150 milions
de litres daigua dola al dia, pre-
cisament en lestaci ms seca de lany.
No s estrany que de les 1.000
platges del litoral mediterrani al nostre
pas noms nhi hagi 170 amb la bande-
ra blava, amb la qual es premia la bona
qualitat de les aiges i els serveis
relacionats amb ls de les zones de
bany.

144

Dels 558 km de costa catalana, el
53% est molt degradat, el 26% est
alterat i noms el 21% sha conservat.
Durant lany 1987 es van gastar 17.000
milions de pessetes per succionar
8 milions de metres cbics de sorra per
retornar-los a la platja. La major part de
la prdua de sorra de les platges es deu
a la modificaci que han sofert els
corrents marins per les construccions al
litoral, en especial dels ports esportius i
les seves esculleres.
Ls de cremes solars i altres
productes per a la pell s un
focus important de
contaminaci amb greixos i
substncies que es disper-
sen pel mar.
Aparentment, ni es
noten, per
repercuteixen en els
peixos, igual que el
mercuri o el plom que
ingereixen, provinent
dels abocaments dels
emissaris submarins que
hi ha repartits per tot el
litoral mediterrani.
Noms al litoral de
Cartagena, una sola
empresa va estar abocant
a la badia de Portman
ms de 8.000 t diries de
les escries i els cids
provinents del rentatge
del mineral de plom i
zenc.
Les sorres de la platja
no sn un desert estril.
En primer lloc hi viuen
plantes que shan adaptat
als ambients marins, com
el bonic lliri de platja, la corretjola
marina o el melg mar. A ms, hi
nidifiquen ocells com el corriol
camanegre i la gavina corsa; tamb hi
viu la sargantana de platja.
Les platges, malgrat els problemes
de concentraci humana, en molts
indrets segueixen sent reductes per a la
flora i la fauna. Es tracta dun medi on
no s fcil de viure, per en el qual des
de la lnia de mar fins a ms de 100 m
terra endins, pot haver-hi un univers viu.
145
 COLORANTS I ADDITIUS
70
Un pat invisible
Ls dels additius artificials en els aliments sha multiplicat per
deu en els darrers 30 anys. Desconeixem els efectes secundaris
que poden tenir quan aquests es barregen en el cos hum,
perqu els tests dinnocutat es fan individualment. Sha
comprovat que determinades allrgies en els nens es poden elimi-
nar, simplement, evitant el consum daliments amb additius.

La conservaci dels aliments fins fa

Qu hi podem fer?
Comprem productes
frescos.
Escollim productes de
cereals integrals fabricats
amb el gra sencer (galetes,
pa, pasta, etc.), ja que sn
una font de fibra,
carbohidrats, vitamina B i
protenes.
Triem begudes naturals
sense sucre, aromes
artificials o colorants.
Evitem lexcs de sucre,
sal i aromes artificials.
Llegim les etiquetes per
saber la composici dels
aliments.
uns decennis depenia de substncies
naturals com la sal o el vinagre, i de la
dessecaci. Avui existeixen 3.800
substncies diferents anomenades
additius, que converteixen el menjar en
productes atractius als nostres sentits,
per sovint perjudicials per a la nostra
salut.
La presentaci i comercialitzaci dels
aliments en aquests darrers anys sha
caracteritzat per un abs de substncies
que milloren lesttica dels aliments o
permeten que es conservin ms temps.
Aromatitzants, edulcorants, antioxidants,
espessidors, acidulants, emulsionants,
gelificants, estabilitzants sn alguns dels
productes que milloren la textura i
eviten la formaci de grumolls i

146
cristallitzacions, o lexcs o defecte
dhumitat. Grcies a aquestes
substncies, alguns productes intils es
poden convertir en productes barats i
atractius comercialment per a
lalimentaci.
Per exemple, agafant
olis vegetals i
subproductes
de panificaci Chorleywood, inventat
lany 1960, aconsegueix produir un pa
amb gran quantitat daigua, molt aire i
que es conserva ms temps.
Tanmateix, el seu valor
nutritiu s molt inferior
al pa produt amb el
gra sencer.
La llei
autoritza que

lctics, fent-hi circular bombolles alguns additius no shagin despecificar.

dhidrogen, afegint-hi color, sabor i De totes maneres hi ha 85 additius
emulsionants, sembolica amb paper prohibits que sn perillosos, entre ells
brillant i es ven com a margarina, s a lE-100, lE-220, lE320, l'E-321 i lE-621.
dir, una mantega millorada.
Un altre exemple: una bossa de
patates fregides. Es pelen amb raigs
daigua i sosa custica. Es fregeixen amb
oli vegetal, sels afegeixen sabors
artificials de pernil, de bacon... colorants i
antioxidants. Senvasen en una bossa de
plstic aluminitzat. El resultat s un
producte 300 vegades ms car que el
seu cost real.
Alguns dels additius estan prohibits Llibres
en diversos pasos per la seva
E para aditivos. Gua de los
comprovada toxicitat a llarg termini.
nmeros E. Hanssen y Marsden. Ed.
Aquest s el cas dels nitrits que
Edaf. Barcelona.
sutilitzaven per conservar la carn, i que
La combinacin de los alimentos.
es creu que poden ser cancergens.
Herbert M. Shelton. Ed. Obelisco.
Un altre cas s el pa blanc del qual
Barcelona.
ens alimentem. Fabricat amb el procs

147
 ALIMENTACI NATURAL
71
Un planeta molt personal
El 25% de la poblaci activa de lEstat espanyol s alcohlica.
En altres paraules, el 25% dels espanyols maltractem el nostre
cos, s a dir, el nostre medi ms immediat, aquell que
necessitem duna forma ms evident per poder viure. Per hi ha
altres costums alimentaris que maltracten el nostre organisme.
Reparar les malalties provocades per una alimentaci
inadequada costa milers de milions de pessetes.
Lobjectiu duna nutrici equilibrada
Qu hi podem fer? s proporcionar al cos tots els elements
que necessita per fer les seves funcions
Modifiquem els nostres vitals. Sense menjar, ni es pot fer
hbits alimentaris. Aprenguem exercici ni es pot pensar. I tanmateix,
a menjar sa. tenim molt poca cura amb lalimentaci.
Totes les substncies que les nostres
Redum el consum de carn neurones necessiten per fer-nos recor-
i augmentem el de fibres. dar les coses, lenergia que consumeixen
els msculs per caminar o els lquids
Consumim i donem suport
als productes de lanomenada que mantenen la temperatura corporal,
agricultura ecolgica. provenen dels aliments. Qualsevol
element barrejat amb el menjar que
Donem suport als sigui txic provoca una agressi al
productes sense additius i nostre medi ambient ms ntim.
informem-nos dall que Molts aliments corrents presos en
mengem. El nostre cos s el excs sn perillosos per a la salut. El
medi ambient ms prxim a nostre organisme necessita 1 g de sal al
nosaltres. dia. Es calcula que en consumim 12 g,

148
 xifra que lOMS potenciar el consum daliments que
(Organitzaci provenen dindrets prxims a on vivim,
Mundial per ja que sn els que poden ser frescos i,
la Salut) per tant, conservar totes les seves
qualifica de qualitats nutritives.
perillosa. Un En general, haurem de rebre una
33% de la major educaci nutritiva a fi que
poblaci s pogussim valorar duna forma ms
fumadora, racional lactivitat ms important que
una activitat fem per viure: alimentar-nos.
que provoca
cncer, esgotament,
malalties pulmonars, etc.
La manca de fibres
vegetals en els aliments actuals provoca
restrenyiment, hemorroides i trastorns
intestinals. Per gaudir de bona salut
digestiva nhaurem de consumir un
mnim de 100 g. Els europeus ingerim al
llarg de lany aliments que contenen al
voltant duns 70 kg de sucre, dels quals
noms 14 g provenen dels aliments
frescos; la resta sn afegits. Estimulants
com el caf shan convertit en autntica
droga que crea addicci. Lexcs de
protenes animals a travs del consum
de carn produeix afeccions renals greus
a llarg termini, i augmenta el risc de
trastorns cardacs.
Lactual ritme de treball impedeix
una digesti sana i contribueix al Llibres
consum daliments poc recomanables
per la gran quantitat de greixos, sals, La gran gua de la composicin de
sucres i productes qumics que los alimentos. Hans Dietrich i altres.
malmeten la nostra salut. Un cos frgil, Ed. Integral. Barcelona
malalts, costa molts diners en Las fuentes de la alimentacin
medicaments. humana. Dsir Merien. Ed. Puertas
La soluci s menjar de forma ms Abiertas. Madrid.
racional, menjar aliments naturals, s a El libro de las vitaminas. Jossette
dir no tractats amb fertilitzants, Lyon. Ed. Martnez Roca. Barcelona
plaguicides, hormones, etc., que poden Cocina natural. A. Tucci. Ed.
ser txics per al nostre organisme. Cal Everest. Barcelona

149
 NO LLENAR ELS ALIMENTS
72
Un llepafils a la taula
Per produir 1 kg de carn es necessiten 16 kg de cereals i soia,
20 mil litres daigua i lenergia equivalent a 8,3 litres de gasolina.
Per produir 0,5 kg de carn es necessita 100 vegades ms daigua
que per conrear 0,5 kg de blat. Cada any es perden al mn unes
24.000 t de terra frtil per sobreexplotaci.

Dos teros de la humanitat no tenen

Qu hi podem fer?
Redum el consum de carn
en els nostres pats.
Contribum a reduir la
desertitzaci per
sobreexplotaci de la terra.
Evitem deixar menjar al
plat. s un acte de solidaritat
amb els que passen fam. De
fet, un 10% de la poblaci
espanyola est
infraalimentada.
Qestionem don provenen
els nostres aliments; comprem
productes conreats localment,
daquesta manera
contribuirem a reduir la
despesa energtica per al
transport dels aliments.
aliment suficient per desenvolupar-se
correctament, i existeixen ms de 500
milions de persones subalimentades
(que en moltes ocasions significa que no
poden sobreviure). I aix no s pas
perqu actualment no hi hagi recursos a
la terra sin perqu 1/3 de la humanitat
consumeix anualment els 2/3 dels
recursos alimentaris de la Terra. De
mitjana cada europeu o nordameric
consumeix el mateix que 80 indis en el
mateix perode de temps. Els ciutadans
espanyols consumeixen un 25% ms de
les calories que necessiten i el doble de
protenes del que cal a lorganisme. Els
pasos industrialitzats produeixen i
compren enormes quantitats de cereals
que es destinen a fer pinso per al

150
bestiar. Si aquests cereals es dediquessin vegetal, lerosi va creixent fins a deixar
al consum hum es podria nodrir la lesquelet de la terra dura, estril i
major part dels pasos pobres. Amb la improductiva. Mentres tant, les terres
soia i cereals que es mengen de cultiu de primera qualitat
els ramats americans cada desapareixen sota els edificis
any es podrien alimentar o lasfalt perqu les ciutats
1.000 milions de perso- sexpandeixen sobre les
nes. La carn s un luxe superfcies planes, les ms
que no est a labast de idnies per a lagricultura.
tothom. Curiosament, en El conreu de cereals,
els pasos industrialitzats, hortalisses i fruites
un 30% de les malalties consumeix 20 vegades
cardiovasculars sn per menys matries primeres
causa duna alimentaci que la producci de carn. El
excessiva en protenes menjar que consumim
animals. no surt de les
La fbriques, sin que
sobreexplotaci de surt de la
les terres s la terra, ja sigui
causa directa de directament
lavan dels o indirecta
deserts i per (com a
tant de la producte o
prdua de la subproducte
potencial dels animals
capacitat herbvors).
de la vida Per tant,
sobre la terra ferma. Actualment, els llenar menjar s un acte insolidari amb
deserts ocupen una superfcie els qui passen fam (2/3 de la humanitat),
equivalent a dos vegades lextensi que contribueix a malversar els recursos de
ocupa el Canad. Les rees en greu la terra i collabora a lavan de la
perill de desertitzaci equivalen a ms desertitzaci.
de 6 vegades la superfcie
de la pennsula Ibrica. Les
terres seques del mn, que
en definitiva contenen les
rees de pastura i les
cerealistes ms importants
sestan degradant a un
ritme de 44 hectrees per
minut. A mesura que es
destrueix la superfcie

151
 73
EL TABAC

No em fumis
El tabac, a part de ser molt perjudicial per a la salut humana,
t un component de degradaci ambiental que fins ara no ha
estat mai considerat per lopini pblica. En els pasos del
Tercer Mn, les plantacions de tabac sestan convertint en una
de les causes que ocasionen la deforestaci de les darreres
selves. Cada any es consumeixen 82,5 milions de metres cbics
de fustes tropicals per a la producci de tabac.
Els pagesos deforesten una gran
Qu hi podem fer? parcella per a plantar-hi tabac. Desprs
de dues collites la terra resta exhaurida i
els mateixos llauradors han de continuar
la destrucci de la selva tropical per tal
El tabac perjudica la
nostra salut i el medi ambient. de continuar amb aquesta prctica.
El segent pas en la destrucci ve
pels tractaments posteriors que
Mirem de reduir al mnim necessita el tabac perqu tingui laroma
possible el nombre de cigarrets desitjat pels productors: per aconseguir
diaris: ms val pocs i ben que les fulles verdes es tornin marrons i
fumats. adquireixin laroma tpic del tabac, han
de fermentar a temperatures de 70 C.
Mentre que als pasos industrialitzats per
Recordem que est
aquesta tasca sempren cremadors doli
prohibit fumar en els llocs
pblics. Fem cas dels senyals o de gas, en els pasos en vies de
de prohibici. desenvolupament es destrueixen
literalment els boscos. Les nacions ms
afectades per aquestes prctiques sn

152
Paquistan, Tailndia, ndia, Brasil i
Filipines. El temps de fermentaci i
assecatge s duna setmana i es calcula
que amb un arbre adult noms sobt
lenergia necessria per a la fermentaci
de 300 cigarrets (dades de
lOrganitzaci Mundial per a la Salut).
La quantitat de fustes tropicals
emprades per al tractament
inicial del tabac s
superior a totes les
exportacions mundials
de fusta de pasos del
trpic! Aix sense
comptar el paper
que gasten
posteriorment en
l'elaboraci dels
cigarrets i els paquets i els cartrons
que els contenen.
El consum de tabac contribueix
directament a laugment de lefecte
hivernacle, amb una producci mundial
de CO2 de 225.000 tones daquest gas,
que s la mateixa quantitat que
produeixen 12.000 cotxes amb un
funcionament global de 1.200.000.000
de quilmetres.
Un dels pasos africans que ms
pateix lefecte de les explotacions del
tabac s Malawi, que est perdent una
gran superfcie arbrada de les seves
sabanes, ecosistemes molt frgils que
serosionen i perden el sl una vegada
han estat deforestades.
El consum de productes de tabac t
una repercussi directa sobre el medi
ambient, encara que no sigui immediat.
Totes les grans multinacionals del tabac
aposten per la producci al Tercer
Mn, la qual cosa fa que els fumadors
estiguin contribuint directament a la
destrucci de les selves tropicals.
Cada any es produeixen set milions
de tones de tabac al mn, cosa que
correspon a 4.000.000.000.000 de
cigarrets, i tamb milers de milions de
puros i una gran quantitat de tones de
tabac per a cargolar o de
pipa. Gaireb el 50%
de la producci ja
prov de pasos del
Tercer Mn, i la
indstria del tabac es
vanagloria de contri-
buir al seu
desenvolupament
econmic. Per la
qesti que es
planteja s: quin
preu t per al medi
ambient?
Podem descobrir greus
incongruncies en la poltica comunitria
de subvencions, en qu els pagesos dels
7 pasos comunitaris productors de
tabac reben 120 mil milions de pessetes
cada any per continuar amb la seva
activitat i, en canvi, el seu programa
Europa contra el cncer noms rep
1.200 milions de pessetes.
En el darrer decenni han mort a
causa del tabac ms de 21 milions de
persones, aix sense comptar els
efectes secundaris del tabac com les
malalties crdio-vasculars, els perjudicis
als fumadors passius, etc. Deixar de
fumar s una de les tendncies ms
naturals: als pasos industrialitzats sha
passat en 40 anys del 88% dels homes
fumadors a noms un 39% en
lactualitat. En canvi, les dones han
passat del 21% al 27%.
153
ELS PETITS ESPAIS NATURALS
74
El palau del gripau blau
Una de les ms grans illustradores modernes de plantes i
animals, Jenny Owen, al llarg d'onze anys va poder identificar en
el seu jard duns 700 m2 unes 1.700 espcies de plantes i
animals. Qualsevol espai verd, per petit que sigui, pot ser un
veritable museu viu. I una simple bassa pot ser un palau per a un
gripau blau encantat.

Les possibilitats de qualsevol espai

Qu hi podem fer?
Respectem els petits
espais naturals de la ciutat i
el camp.
Creem reserves de
natura i observem la seva
vida.
Posem menjadores per
als ocells a lhivern i
abeuradors a lestiu .
Exigim la conservaci
dels camps i boscos del
voltant de les ciutats.
natural perqu shi desenvolupi la vida
natural sn illimitades. De fet, noms cal
deixar un erm abandonat per adonar-se
que en poc temps s ple de plantes
diverses que el cobreixen de dalt a baix. I,
a poc a poc, entremig de les plantes
comencen a desenvolupar-shi petites
comunitats animals. Des de petits insectes
fins a ocells com els tallarols, els rossinyols
o les merles, per citar-ne noms alguns.
Alhora, aquest petit solar abandonat es
convertir en lindret predilecte de caa
per una liba. Entremig dun bardissar
espontani hi teixiran teranyines les
aranyes, o shi alimentaran les orugues
dalguna papallona.
Els marges dels conreus tamb sn
espais on deixant-hi crixer la vegetaci

154
de forma espontnia es
contribueix a crear reser-
ves perqu hi
sobrevisquin
petits
animalons que
poden ser
molt benefi-
ciosos per a
lagricultura.
Per aix,
cremar els
marges s una
prctica
irracional i que degrada el medi
ambient.
I ja no parlem de les possibilitats
duna petita bassa, que es convertir en
lhbitat ideal perqu hi crin granotes,
gripaus i tritons. Per, s que una simple
bassa destinada al rec dun conreu, si es
troba arran de terra, pot servir perqu
hi descansin unes parelles de martinets
de nit que estiguin migrant o esdevingui
la llar per a unes polles daigua. La vida
s per tot arreu, i per aix, malgrat que
la urbanitzaci del territori sestigui
extenent, no podem oblidar que deixar
petits oasis de natura silvestre o crear
petites reserves naturals afavoreix la
supervivncia
de centenars despcies animals i
vegetals.
La presncia despais silvestres dins
les ciutats o als seus voltants s un
element essencial per a leducaci cvica
dels ciutadans. Del civisme duna
poblaci depn la qualitat de vida que
gaudirem. Ens cal, doncs, adonar-nos
que podem crear molts espais naturals a
la vora de casa que, encara que petits,
sn molt importants. Si volem educar
les futures generacions perqu siguin
respectuoses amb lentorn natural, ens
s imprescindible crear illes de natura
on sigui fcil observar plantes i animals
sense perjudicar-ne l'existncia.
Llibres
Los amantes de la naturaleza.
Michael Chinery. Ed. Blume.
Barcelona.
El naturalista en el jardn.
Michael Chinery. Ed. Blume.
Barcelona.
155
 TURISME ECOLGIC
75
Unes vacances dinsomni
El litoral mediterrani concentra un 35 % dels 350 milions de
turistes que sescampen per tot el mn. El resultat s que hi ha
uns 4.400 km2 despais litorals que shan urbanitzat. Trobar
platges verges s una il.lusi gaireb impossible al nostre pas. El
turisme s com la gallina dels ous dor, caldria anar amb compte
que lambici no ens la mati.

Els termes vacances i medi ambient

Qu hi podem fer?
Evitem les temporades altes
per fer vacances, en la mesura
del possible.
Fem un sol viatge llarg a
lany. Descansarem ms i li
farem un favor a la natura.
Mirem descollir el
transport ms ecolgic en
funci del lloc on anem.
Respectem les tradicions i
la cultura local. Estiguem oberts
a lintercanvi amb la poblaci
local.
No acceptem souvenirs
que puguin malmetre la riquesa
natural del pas: ssers vius,
minerals o fssils, peces de
runes, etc.
resulten difcils de separar avui dia, ja
que any rera any hi ha ms notcies
sobre el mal estat de les costes i aiges
a diferents pasos, incls el nostre. El
turisme massificat no noms fa que es
degradi el medi ambient, sin que
tamb es perden els valors culturals de
molts indrets del mn on fins ara
resultava gaireb impossible acostar-
nos-hi. En alguns indrets on el mar ja no
s apte per al bany, els turs turstics
installen piscines perqu la gent pugui
fruir de laigua.
El turisme ha fet que les nostres
platges shagin convertit en petits
cinturons de sorra amb grans
infrastructures a la vora, sense respectar
per res els ambients naturals que hi

156
havia abans. La demanda per llocs que
encara tinguin un estat de conservaci
natural bo, creix dia rera dia. Per
aquesta s una moneda amb dues cares:
per tal de poder oferir aquesta qualitat
al lloc de vacances sestan comenant a
explotar indrets que fins ara estaven
intactes.
Els darrers trossos de la nostra costa
que encara sn verges es
veuen amenaats per
nous projectes
especulatius
que
sovint estan
camuflats sota el lema
de respectuosos amb el medi
ambient, per que en realitat alguns
dells planegen desenvolupar camps de
golf, hotels de luxe i bungalows, sense
tenir en compte la capacitat de crrega
de lrea considerada.
El problema s que es confonen els
termes turisme conscient i responsable i
el de turisme dalt poder adquisitiu.
El turisme massificat no s un
fenomen exclusiu de la franja costanera,
sin que afecta igualment les zones de
muntanya. Sobretot a lhivern han de
suportar una pressi turstica molt forta,
que crea problemes afegits, com la gran
afluncia de cotxes al pobles de
muntanya, gens preparats per aquestes
allaus de vehicles. Els projectes
157
urbanstics de muntanya sovint sn molt
poc respectuosos amb lentorn natural,
s a dir, amb el seu principal atractiu.
Un altre problema sn les deixalles que
es produeixen, que han de ser tractades
o eliminades i que normalment trobem
en forma dabocadors illegals.
El model turstic vigent fins ara
noms ha prets reproduir la vida del
visitant sobre un espai
diferent. s el
model
de
turisme
de on parle...
totes les llenges
que faci falta. No s estrany, doncs, que
amb aquesta idea el turista acabi sent
un pertorbador tant dels paisatges com
de les comunitats que li donen acollida.
El canvi radical que sha de produir en la
concepci del turisme ha de venir per
ambdues parts. Per un costat, cal que
els amfitrions estiguin orgullosos del seu
bagatge cultural i dels seus paisatges,
que no siguin esclaus, sin senyors. Per
laltra, cal que el turista no vulgui
autosatisfer uns desigs que en el seu
pas no pot assolir, sin que cerqui
lamistat del poble que li dna acollida.
En definitiva, ser conscients de lactivitat
que practiquem i de les pertorbacions
ambientals i culturals que podem
ocasionar.
 L'EFECTE HIVERNACLE
76
Canvi de clima!
Les concentracions atmosfriques que contribueixen al canvi
climtic augmenten rpidament, a causa sobretot de les
activitats de les persones. Cada sser hum sobre la terra
contribueix amb uns 4 kg diaris demissi a latmosfera. Les
emissions de carboni a latmosfera es calculen en 7.000 milions
de tonelades cada any.

El consum cada vegada superior de

Qu hi podem fer?
La reducci de les
emissions de carboni s un
comproms mundial,
contribum-hi amb la nostra
aportaci diria.
Utilitzem els transports
pblics.
No cremem
combustibles fssils
intilment.
Tenir la casa a 19C s
suficient. No malversem
lenergia.
Prescindim dels aires
condicionats sempre que no
siguin necessaris.
combustibles fssils, tant en la vida
quotidiana (cotxes, motos, gas, etc.)
com per part de les indstries, que els
cremen per tal de produir energia
elctrica, i el consum de productes
qumics (dissolvents, pintures, tots els
derivats del petroli...), a ms de la
deforestaci per obtenir fusta dels grans
boscos boreals i les selves tropicals han
significat un increment global del 25%
del CO2 atmosfric.
Lactual ritme de tala dels boscos i
les selves del mn ens fa perdre cada
any una superfcie forestal superior a la
meitat de la pennsula Ibrica. Si no
satura el malbaratament energtic, al
qual sembla que ens haguem habituat
sense fer la ms mnima reflexi de les

158
conseqncies que comporta, es preveu
un increment global de la temperatura
terrestre que alterar tots els
ecosistemes existents. Veure la pennsu-
la Ibrica convertida en un desert i que
les taronges shagin de plantar a Norue-
ga poden ser imatges reals.
Els models informatitzats de
predicci dels efectes dels
gasos hivernacle en el clima de
la terra revelen que la tempe-
ratura del planeta augmentar
entre 1,5 i 4,5C en els
propers 100 anys. Les
concentracions a
latmosfera han
passat de 280
ppm (parts per
mili) a lany
1800 a 355 ppm
en lactualitat. En
els 100.000 anys
anteriors al segle
XIX, les
concentracions de CO2 sempre havien
estat inferiors als 300 ppm.
Cada any, tots nosaltres contribum
a lafegiment de set mil milions de tones
de dixid de carboni a latmosfera, dels
quals un percentatge considerable
prov dels incendis forestals.
Causants de lefecte hivernacle ho
sn tamb, a ms del gas CO2 en un
50%, el gas CFC, el gas met i els xids
de nitrogen. Els CFC, coneguts per
lopini pblica per ser els generadors
de la destrucci de la capa doz, tamb
contribueixen a la producci de lefecte
hivernacle en un 15-20%. El met que
es produeix principalment en lactivitat
ramadera, els arrossars i els abocadors
descombraries, hi contribueix en un
18%. Els xids de nitrogen que emanen
bsicament dels cotxes, de les centrals
trmiques, dels fertilitzants en
descomposici, de la crema de fusta i
de la producci per microorganismes,
hi contribueixen en un 10% .
Noms els nostres vehicles, per anar
amunt i avall, emeten lincreble
quantitat de 10 milions de tones
dhidrocarburs i 12 milions de
tones dxids de nitrogen a laire.
La indstria en produeix
quantitats que corresponen a
la meitat de la
producci total al
mn.
Es calcula que
per cada grau que
pugi la temperatura,
el cintur climtic
que hi ha entre les
latituds 45-60 es
desplaar entre 200-300
km cap al nord. Aix pot tenir
conseqncies nefastes per algunes
regions de la terra i avantatges per
altres. La sequera estival de les latituds
mitges es veuria incrementada entre un
10% i un 30%, amb la qual cosa es
perderien moltes collites i avanaria la
desertitzaci.
Lefecte hivernacle pot tenir com a
conseqncia addicional laugment del
nivell del mar en 20 cm. fins lany 2030.
Aix comportaria la salinitzaci de les
aiges subterrnies, la prdua de
terrenys de costa i una forta migraci
de persones cap a linterior dels pasos.
Potser tot sn noms dades, per
potser millor que prenguem mesures
per prevenir-ho.
159
 LA POBLACI MUNDIAL
77
La familia Trapella
Es preveu que durant lactual decenni, per cada any que passi
saugmentar en 100 milions dhabitants la poblaci humana del
planeta. El 1990, els 21 pasos ms rics, amb noms un 15% de la
poblaci mundial, acumulaven el 82% de la riquesa mundial,
mentre que el 78% de la poblaci mundial havia dacontentar-se
amb un 18%. El planeta ofereix tot el que lsser hum necessita,
per no tot el que cobeja.
Laugment de poblaci al nostre
Qu hi podem fer? planeta est considerat com un dels
problemes ecolgics ms trascendents.
Siguem conscients del Un tema que s, alhora, controvertit, ja
problema de la superpoblaci que est molt lligat a la moral de les
de la Terra en benefici del persones i els pobles. Com a corollari
nostre futur com. daquest manual decologia de cada dia,
criem que no podem deixar, si ms
Collaborem en les no, dexposar algunes dades per a la
campanyes dajut al Tercer
reflexi personal.
Mn.
Cada any hi ha 76 milions ms
Siguem solidaris i redum naixements que morts al nostre planeta.
el nivell de consumisme i Si persisteixen els ndexs actuals, lany
malversament. 2000 hi haur 100 milions ms
naixements que morts. En els darrers 13
Utilitzem sistemes anys la poblaci humana s'ha
danticoncepci de forma incrementat en 1.000 milions dhabitants
responsable. i els prxims 1.000 milions shi afegiran
daqu a 12 anys. Es calcula que per al

160
1998 ja serem 6.000 milions dhabitants.
Lany 1992 vam assolir els 5.480 milions.
A Catalunya, la mitjana de fills per
dona ha passat de 2,72 lany 1975 a
1,23 lany 1991. Ledat mitjana de la
maternitat ha passat dels 28,3 anys el
1975 als 29,3 anys el 1991.
Lesperana de vida ha passat
de ser de 71,5 anys el 1975
a 73,8 anys el 1990 en el
cas dels homes, i per les
dones, de 76,8 anys el 1975
a 80,8 anys el 1990. La
situaci de lent creixement
poblacional es coneix amb el
nom de maduraci demo-
grfica. Aix vol dir que
estem per sota de la taxa
de reemplaament. Perqu
una poblaci es mantingui a
llarg termini, cada dona ha de tenir com
a mnim una mitjana de 2,1 fills.
Des dun mbit local el problema del
creixement demogrfic no es veu com
un problema. De fet, la fora dun pas
sn els seus habitants. Tot i que a
Catalunya el nombre de naixements ha
disminut, en altres indrets del
planeta est augmentant
desproporcionadament respecte als
recursos utilitzables.
Ha arribat el moment de reconixer
la necessitat mundial daturar el
creixement de la poblaci en un futur
prxim. Sembla que lestancament
econmic est ajornant el descens de la
fertilitat. Un nivell de vida baix tendeix
sempre a estimular matrimonis impre-
vistos, a augmentar exponencialment la
poblaci i a engendrar pauperisme,
degradaci i misria.
La pobresa, el medi ambient i la
161
poblaci ja no es poden continuar
considerant com a temes separats;
estan interrelacionats a la prctica i ho
han destar en les formulacions
poltiques. Si no salleuja la pobresa, hi
ha poques possibilitats que aconseguim
estabilitzar la poblaci mundial. Per aix
cal crear vincles de solidaritat entre els
pasos del nord i els pasos del sud.
Com a mitjana, una persona dun
pas dalt consum
energtic absorbeix 18
vegades ms energia
industrial que una persona
dun pas de baix consum i
provoca molta ms
contaminaci. Un nord-americ
emet el doble de dixid de
carboni que un sud-americ, i 10
vegades ms que qualsevol persona
del sud-est de lsia. La majoria dels
pasos de renda alta tenen una poblaci
propera al punt de mantenir-se estable.
Les persones que viuen a les nacions
de rendes elevades poden eliminar el
consum dilapidador sense reduir la seva
qualitat de vida i, generalment, estalviant
diners.
 No hi ha dubte que l'adquisici d'aquesta tica ambiental necessitar un
aprenentatge per part de tots nosaltres. Un canvi que exigeix petits
comportaments, per que serien poderosos si els practiqussim moltes
persones. Estem persuadits que per generar aquests petits canvis s
necessari aportar informaci, s a dir, dades seleccionades que facin reflexio-
nar les persones. Aquest llibre s'ha escrit en aquest sentit. Hem intentat
aplegar i contextualitzar algunes dades sobre temes en els quals els nostres
hbits de comportament han de canviar. Aquest llibre rep el suport de Valvi
Supermercats com una acci de patrocini que complementa la seva
campanya TOT UN COMPROMS per preservar i millorar el medi
ambient, s a dir, per salvaguardar la nostra futura qualitat de vida.
La Fundaci TERRA ha fet un esfor per convertir la informaci cientfica
sobre el medi ambient en actituds positives d's quotidi. I s que entenem
que l'educaci configura un model de conducta basat en la informaci, per
que ha d'anar associat a un determinat sistema de valors morals. Si el medi
ambient s el marc on es desenvolupa la nostra vida, protegir-lo no s una
necessitat planetria en si mateixa, sin una opci de la nostra espcie si vol
sobreviure en el futur.
Hi ha moltes coses que tots podem fer a casa, a la feina o quan anem al
camp. L'estalvi d'energia i de matries primeres o la minimitzaci de residus
sn temes bsics. I tot aix, sense oblidar que el primer medi ambient que
hem de protegir s el nostre propi cos. Salut i medi ambient sn dos
sinmins d'una mateixa realitat. Amb aquest llibre, la Fundaci TERRA
Quunahieinapodem
aporta fer?catalana tingui algunes dades i reflexions
perqu la societat
per avanar en l'adquisici d'aquesta necessria moral ambiental. Una nova
tica que noms grcies a petits canvis ser poderosa.
Per acabar volem fer nostres les paraules del Dr. Ramon Folch en el seu
llibre Cambiar para vivir. Cada un de nosaltres s un agent ambiental. La
societat ambiental regenerada en la qual somniem som nosaltres mateixos
quan siguem diferents. No cal sentir-se culpable de res, per s
corresponsables de tot. Perqu, per ara, tot ho fem malb entre tots. Els
grans problemes sn la suma de les petites actituds. Hem d'adonar-nos
d'aquesta realitat. La situaci s inquietant, per reversible. Hem posat la
biosfera potes enlaire i l'hem d'adrear. Per comenar cal reconixer-ho i
assumir el cost del canvi.
s ric aquell que disposa del que necessita, no el que llena tot el que
troba. Fem que el medi ambient sigui una conscincia molt nostra.

Fundaci TERRA
Dia Mundial del Medi Ambient de 1994

162