6.

ANTIPSICTICS

6.1. HIPTESIS DOPAMINRGICA DE LESQUIZOFRNIA

Tipologia de Crow: esquizofrnia

Simptomatologia positiva o tipus I: hiperactivitat de la dopamina.

Cursa amb una hiperactivaci de les vies DA mesolmbiques.
Esquizofrnia aguda (brot psictic: allucinacions, deliris, agitacions...).
Bona adaptaci premrbida.
Alta resposta al tractament.
Evoluci favorable.
Deteriorament intellectual estrany.

Simptomatologia negativa o tipus II: hipofrontalitat.

Cursa amb hipofunci de les vies DA mesocorticals.
Estat defectual (afectaci cognitiva, dficits en la vida diria i en la vida social).
Adaptaci premrbida inadequada.
Poca resposta al tractament.
Evoluci desfavorable.
De vegades deteriorament intellectual.

Els subjectes esquizofrnics presenten normalment una combinaci de smptomes, on

predominen dos tipus: la simptomatologia positiva (allucinacions, deliris) i la simptomatologia
negativa (prdua de motivaci, aplanament afectiu, apatia).
Lesquizofrnia est caracteritzada per un excs o un dficit en la transmissi dopaminrgica:
lexcs de transmissi dopaminrgica en la via mesolmbica provocar esquizofrnia de tipus
positiu, mentre que un dficit en la via mesocortical comportar esquizofrnia de tipus
negatiu.

L'elevaci dels receptors D2 d'alta afinitat:

Sembla ser el substrat neurobiolgic dels trastorns psictics.
Sutilitza com a possible marcador biolgic de les psicosis en subjectes humans.
Es necessita locupaci entre el 60 i el 75 % dels receptors D2 per aconseguir efectes
teraputics. Ocupacions superiors (de ms dun 78 %) condueixen a efectes adversos
neurolgics.
Els antipsictics que es dissocien ms rpidament del receptor D2 produeixen menys
efectes adversos de tipus neurolgic.
6.2. ANTIPSICTICS TPICS
El mecanisme dacci dels antipsictics s lantagonisme funcional dopaminrgic (antagonistes
qumics receptor D2). Neurona postsinptica.

Lantagonista sobre els receptors D2 provoca:

Efectes teraputics: eficcia simptomatologia positiva psictica.
Efectes adversos:
Sndromes extrapiramidals (via nigroestriada).
Hiperprolactinmia (via tberoinfundibular).
Simptomatologia negativa secundria (per lefecte de lantipsictic tpic).
La disminuci de la transmissi dopaminrgica (per lexcs en la via mesolmbica)
afecta la via mesocortical (dficit) produint simptomatologia negativa.

Via mesolmbica: simptomatologia psictica positiva

Nivells normals de dopamina (receptors D2) en la via mesolmbica estan relacionats amb la
gratificaci, sentiments i emocions. En lesquizofrnia de tipus positiu hi ha un excs de
transmissi de dopamina en la via mesolmbica: aquest excs produeix simptomatologia
psictica positiva. Un antipsictic tpic s un antagonista funcional dopaminrgic (antagonista
qumic receptor D2) que bloqueja els receptors D2 i produeix una aturada de la transmissi de
dopamina (disminuint aix la simptomatologia psictica positiva).

Via mesocortical: simptomatologia psictica negativa secundria

Nivells normals de dopamina en la via mesocortical estan relacionats amb la cognici,
lafrontament, lestrs i lefectivitat. En lesquizofrnia de tipus negatiu hi ha un dficit de
transmissi de dopamina en la via mesocortical: un dficit produeix simptomatologia psictica
negativa. Un antipsictic tpic s un antagonista funcional dopaminrgic que bloqueja els
receptors D2 i produeix una aturada de la transmissi de dopamina.
Si administrem un antagonista, disminum lexcs de dopamina en la via mesolmbica i per
tant, la simptomatologia psictica positiva. Per aix provoca efectes no desitjats, ja que al
disminuir la DA a la via mesolmbica, tamb la disminum a la dopamina a la via mesocortical
provocant un dficit o incrementant-lo (simptomatologia psictica negativa).
s per aix que les persones que cursen amb simptomatologia psictica negativa no responen
al frmac, ja que incrementen aquell dficit.
Via nigroestriada: efectes extrapiramidals motors
Nivells normals de dopamina en la via nigroestriada estan relacionats amb lactivitat
locomotora. Lantipsictic tpic bloqueja els receptors D2 i aix comporta problemes en
lactivitat locomotora: sndromes extrapiramidals.

Via tberoinfundibular: Hiperprolactinmia

El circuit local t una funci de regulaci hormonal. Una de les hormones que regula s la
prolactina (relacionada amb la llet materna). Quan la via funciona, la producci de prolactina
est frenada. La dopamina est implicada en la no producci de la llet materna (inhibeix la
prolactina). Un funcionament normal de la via tberoinfundibular est relacionada amb
laturada de la producci de prolactina.
Lantagonista dopaminrgic (utilitzat pels problemes en la via mesolmbica) bloqueja els
receptors D2 (disminuint la transmissi dopaminrgica). El que provoca que la dopamina no
pugui inhibir la prolactina (increment de la producci de prolactina: secreci de llet quan no s
necessria). Causa problemes de disfunci sexual.

Antagonisme (bloqueig del receptor)

Mecanismes dacci no teraputics, efectes adversos:
Antagonistes colinrgics (receptor muscarnic M1): Ach
Alteraci de la memria i aprenentatge.
Lacetilcolina est implicada en laprenentatge i la formaci de coneixements.
Somnolncia.
Visi borrosa.
Sequedat de boca.
Estrenyiment i retenci urinria (degut a la baixada dactivitat vegetativa).

Antagonistes adrenrgics (receptor alfa 1):

Mareig i disminuci de la tensi arterial (no tenen per qu estar relacionats).

Antagonistes histamnics (receptor H1):

Somnolncia (com a sedaci) i augment de pes (perills: modificaci de la glucosa i
lpids, poden arribar a augmentar 10, 15 o 20 kg).

Els antipsictics tpics fan antagonisme als receptors H1, s a dir, acci antihistamnica. Per la
qual cosa tenen els efectes adversos dels antihistamnics: somnolncia i canvis de metabolisme
que poden portar a augments de pes significatius.
Els antipsictics bloquegen a nivell central els receptors dopaminrgics D2. En concentracions
teraputiques bloquegen tamb els receptors de serotonina 5-HT2 i, amb diferent sensibilitat,
alguns altres subtipus de receptors noradrenrgics, colinrgics i histaminrgics. Per tant, a ms
de l'acci antipsictica, posseeixen altres accions farmacolgiques.

Taula
Els de dalt de la taula (efecte sedatiu) tenen ms probabilitat de produir efectes negatius i els
dabaix (efecte desinhibidor) tenen ms probabilitat de produir sndromes extrapiramidals.
Donat que tots ocupen els receptors vistos anteriorment (ms o menys afinitat), tots causen
en major o menor mesura tots els afectes adversos. Lhaloperidol (t un perfil mitj) es fa
servir molt per a sedar per via intramuscular per lefecte immediat, ja que no t presentaci
injectable depot. Els de dalt sn ms anticolinrgics (bloquegen ms el receptor M1): frmacs
sedatius. En canvi, els inferiors sn menys anticolinrgics (bloquegen menys el receptor M1).

Sedaci i desinhibici
Efectes adversos tipus A.
En la inhibici vegetativa es dna restrenyiment i retenci urinria, en lloc de canviar el
frmac, s millor administrar laxants. La retenci urinria, en canvi, s molt perillosa, ja que la
persona pot tenir un accident vascular i s millor canviar de frmac que administrar un
dirtic. Ladministraci dantagonistes funcionals afecta a la baixa la via nigroestriada
(disminuci de dopamina) que provoca efectes extrapiramidals motors. Si donem un agonista
dopaminrgic per incrementar la dopamina i aix millorar el funcionament, no ser una bona
opci. No han de ser dopaminrgics, ja que contradiria lacci de lantipsictic (antagonista de
la dopamina). Una bona soluci seria administrar antiparkinsonians anticolinrgics (afecten la
perifria). Com a segona opci, es poden utilitzar ansioltics NA (propranolol i clonidina).

Relaci dopamina i acetilcolina: ms acetilcolina, menys dopamina. Relaci inversa.

6.3. ANTIPSICTICS ATPICS
Fan antagonisme als receptors D2 i tamb els 5-HT2.
Efectes teraputics: eficcia simptomatologia psictica positiva i negativa. No milloren
la simptomatologia negativa tant com la positiva, per com a mnim no laugmenten
com fan els antipsictics tpics.
Efectes adversos: sndromes extrapiramidals i hiperprolactinmia.

Els efectes teraputics per la simptomatologia positiva sn similars que amb els antipsictics
tpics, per la diferencia s que latpic tamb va b per la simptomatologia negativa. Els
afectes adversos es donen amb menys freqncia i intensitat. Els antipsictics atpics tenen
afinitat diferent segons la via (ms afinitat per la via mesolmbica: smptomes positius). En
canvi, els antipsictics tpics tenen la mateixa afinitat a totes les vies.

Una propietat comuna d'aquest grup de drogues s la seva elevada afinitat pels receptors 5-
HT2 i s'ha suggerit que l'antagonisme sobre aquests receptors, en conjunt amb una acci
antagonista feble sobre els receptors D2, seria responsable dels efectes clnics beneficiosos. Els
antipsictics atpics probablement augmenten l'alliberament de DA en l'escora prefrontal per
bloqueig dels receptors 5-HT2.

Hi ha 4 vies dopaminrgiques:
s important saber que la serotonina frena la transmissi de dopamina. Al actuar dantagonista
als receptors 5-HT2 (serotoninrgic), es produeix un augment de dopamina.

Via mesolmbica: simptomatologia psictica positiva

Nivells normals de dopamina (receptors D2) en la via mesolmbica estan relacionats amb la
gratificaci, sentiments i emocions. En lesquizofrnia de tipus positiu hi ha un excs de
transmissi de dopamina en la via mesolmbica: aquest excs produeix simptomatologia
psictica positiva.
Un antipsictic tpic s un antagonista funcional dopaminrgic (antagonista qumic
receptor D2) que bloqueja els receptors D2 i produeix una aturada de la transmissi de
dopamina (disminuint aix la simptomatologia psictica positiva).
Lantipsictic tpic ocupa la majoria de receptors D2 reduint la simptomatologia positiva.
Lantipsictic atpic t una afinitat molt similar amb els receptors D2 i tamb fa
antagonisme amb els receptors 5-HT2 cosa que augmenta lleugerament la dopamina. Sn
efectes petits perqu a la via mesolmbica hi ha pocs receptors serotoninrgics.
En la via mesolmbica no sn molt importants els receptors 5-HT2.
Via mesocortical: simptomatologia psictica negativa secundria
Nivells normals de dopamina en la via mesocortical estan relacionats amb la cognici,
lafrontament, lestrs i lefectivitat. En lesquizofrnia de tipus negatiu hi ha un dficit de
transmissi de dopamina en la via mesocortical: un dficit produeix simptomatologia
psictica negativa. Un antipsictic tpic s un antagonista funcional dopaminrgic que
bloqueja els receptors D2 i produeix una aturada de la transmissi de dopamina. Si donem
aquest antagonista per solucionar la simptomatologia positiva ens pot afectar a la via
mesocortical, produint un dficit de transmissi i daquesta manera, la simptomatologia
psictica negativa secundria.
Lantipsictic tpic ocupa la majoria dels receptors D2, cosa que fa empitjorar la
simptomatologia negativa.
Lantipsictic atpic, al tenir menys afinitat amb aquesta via, ocupa pocs receptors D2. A
ms, ocupa receptors 5HT2 (que en aquesta via estan ms presents). Aix fa augmentar la
dopamina i compensa els pocs D2 bloquejats: la simptomatologia negativa disminueix, ja
que saugmenten els nivells de dopamina.
Antagonisme serotoninrgic ms important en la via mesocortical (efecte teraputic del la
simptomatologia negativa: 5-HT2). Al bloquejar els receptors de serotonina, saugmenta la
dopamina.

Via nigroestriada: efectes extrapiramidals motors

Nivells normals de dopamina en la via nigroestriada estan relacionats amb lactivitat
locomotora. Lantipsictic tpic bloqueja els receptors D2 i aix comporta problemes en
lactivitat locomotora: sndromes extrapiramidals.
Lantipsictic tpic bloqueja molts receptors D2, provocant un risc de transmissi deficitria
que portaria a tenir sndromes extrapiramidals. Lantipsictic atpic no ocupa tants D2, per
com fa antagonisme amb 5HT2 es produeix ms dopamina que compensar els D2 ocupats, de
manera que no es donar tanta simptomatologia extrapiramidal.

Via tberoinfundibular: Hiperprolactinmia

El circuit local t una funci de regulaci hormonal. Una de les hormones que regula s la
prolactina (relacionada amb la llet materna). Quan la via funciona, la producci de prolactina
est frenada. La dopamina est implicada en la no producci de la llet materna (inhibeix la
prolactina). Un funcionament normal de la via tberoinfundibular est relacionada amb
laturada de la producci de prolactina.
Al donar un antagonista dopaminrgic pels problemes en la via mesolmbica (esquizofrnia
tipus positiu) on hi ha un excs de transmissi, incrementem la producci de prolactina:
secreci de llet quan no s necessria (galactorrea).
Lantipsictic tpic bloqueja molts receptors D2, provocant un risc de transmissi deficitria
que portaria a tenir un augment de prolactina. Lantipsictic atpic no ocupa tants D2, per
com fa antagonisme amb 5HT2 es produeix ms dopamina que compensar els D2 ocupats, de
manera que saturar lalliberament de prolactina.

Antagonisme
Els afectes adversos dels mecanismes dacci no teraputics de lantagonisme sn:
Antagonistes colinrgics (receptor muscarnic M1):
Alteraci de la memria i aprenentatge.
Somnolncia.
Visi borrosa.
Sequedat de boca.
Estrenyiment i retenci urinria (degut a la baixada dactivitat vegetativa).
Antagonistes adrenrgics (receptor alfa 1):
Mareig i disminuci de la tensi arterial (no tenen per qu estar relacionats).
Antagonistes histamnics (receptor H1):
Somnolncia (com a sedaci) i augment de pes (perills: modificaci de la glucosa i
lpids, poden arribar a augmentar 10, 15 o 20 kg).

Els antipsictics bloquegen a nivell central els receptors dopaminrgics D2. En concentracions
teraputiques bloquegen tamb els receptors de serotonina 5-HT2 i, amb diferent sensibilitat,
alguns altres subtipus de receptors noradrenrgics, colinrgics i histaminrgics. Per tant, a ms
de l'acci antipsictica, posseeixen altres accions farmacolgiques.

Altres mecanismes dacci

Antagonisme o antagonisme invers:
D3, 5-HT2C, 5-HT6, 5-HT7
Millora de la cognici.
Millora simptomatologia negativa.
Menys efectes adversos DA.

Agonisme parcial:
5-HT1A: Aripiprazol, Asenapina, Clozapina, Ziprasidona
Millora de la cognici.
Antagonisme:
D1, D4, 5-HT1, 5-HT3, ALFA2
Millora de smptomes psicopatolgics (esquizofrnia i altres trastorns).
Menys efectes adversos.

Criteris datipicitat (clnics)

Quins criteris ha de complir per ser un antipsictic atpic?
Eficcia per la simptomatologia positiva.
Eficcia per la simptomatologia negativa.
Eficcia en pacients resistents: Clozapina (nica que compleix el criteri)
Absncia defectes adversos extrapiramidals aguts o discinsia tardana: mnima (alguns
pacients s que tenen afectes adversos extrapiramidals).
No elevaci dels nivells de prolactina: molt poc freqent per no inexistent.

Taules:
Clozapina: s de segona generaci per diferent dels altres de segona generaci, perqu
la gent que no respon a altres antipsictics (ja siguin de primera o de segona generaci),
respon a la Clozapina.

Olanzapina: t una presentaci bucodispersable (ideal per poblacions especials, no escapa

del primer pas metablic). La Olanzapina s un anleg de la Clozapina, que no t els
efectes adversos daquesta, per tampoc la seva intensitat defecte (eficcia), sin ms
baix. La Zypadhera t una presentaci depot: 4 hores post-administraci en observaci
(possibles efectes adversos aguts).

Paliperidona: metablit actiu de la Risperidona (amb millor perfil metablic). Presentaci

OROS (millor tolerabilitat). Ara t una presentaci de 3 mesos.

Quetiapina: el Seroquel Prolong s duna administraci diria, sovint de manteniment. s

la ms utilitzada com a sedant per la gent gran. T una vida mitjana ms curta que la resta
perqu el pacient no estigui tantes hores amb els efectes sedants (migdia actius).

Risperidona: junt amb la Olanzapina sn els frmacs que ms agraden i que ms es fan
servir a Espanya.

Sertindol i Ziprasidona: sn antipsictics i antidepressius (IRN i IRS).

Quadre colors:
Clozapina: actua sobre quasi tots els receptors, per aix actua amb pacients que no
responen.
Amisulpride: Atpic (Europa) o de segona generaci per criteri clnic (s efectiu per
simptomatologia positiva i negativa), no per perfil receptoria. En EEUU considerat tpic.
Olanzapina: anleg de la Clozapina (funcionament similar).

Article:
Els AT sn els ms antics, amb acci fonamentalment anti-dopaminrgica i caracteritzats per la
seva eficcia en el control de smptomes psictics positius (deliris, allucinacions) i poc eficaos
sobre els negatius (depressi, allament social). El seu s s'associa freqentment amb
smptomes extrapiramidals (SEP) i hiperprolactinmia. Els AA es caracteritzen per bloquejar
simultniament els receptors dopaminrgics i serotoninrgics i ser eficaos tant en els
smptomes positius com en els negatius. Globalment, s'associen amb menys SEP que els AT;
per, no estan exempts de problemes. Els AA han reemplaat en la prctica clnica actual als
convencionals, promocionant-se com superiors clnicament. No obstant aix, l'evidncia
cientfica no sempre demostra la superioritat d'aquests.

Antipsictics atpics:
La Clozapina s el frmac que va donar origen a aquest grup de nous antipsictics, que
posseeixen unes propietats diferencials comuns enfront dels AT: a) menys propensi a produir
SEP, inclosa la discinsia tardana (aquests efectes apareixen amb dosis majors a les
teraputiques); b) no produeixen, en general, un augment en la secreci de prolactina; c)
semblen ms eficaos per controlar els smptomes negatius de l'esquizofrnia, i d) poden ser
eficaos en pacients resistents als AT. Aquestes propietats diferencials semblen ser degut a un
menor efecte dopaminrgic i una major afinitat pels receptors serotoninrgic.

(*) El primer antipsictic (buscaven un antihistamnic).

La Clorpromacina va ser el primer antipsictic comercialitzat.
6.4. ANTIPSICTICS TPICS I ATPICS

Farmacocintica
La via principal dadministraci s loral, que s bona per incompleta (prdues que no
suposen un problema: primer pas metablic). Laltra via utilitzada s la intramuscular (en casos
durgncies, ja que s molt rpida: 15-30 min).
La distribuci s molt rapida, ja que els antipsictics sn molt liposolubles (facilita labsorci).
La fixaci de protenes plasmtiques s molt alta (ms de 90 %). La vida mitjana s de 2 a 40
hores, per en realitat la majoria es troba entre 20 i 24 hores (una nica administraci al dia s
suficient). El metabolisme s heptic (sistema del citocrom P450). Produeix metablits actius
deliminaci molt lenta, aquests no sn prou actius per actuar com un tractament i leliminaci
dura un perode llarg de temps (mesos), sobretot lHaloperidol i la Clorpromacina.

Alguns caucasians no expressen un dels enzims metabolitzadors, per la qual cosa poden
presentar problemes deliminaci. Un mateix antipsictic pot necessitar ms dun enzim.

Cal vigilar amb les interaccions, ja que hi ha frmacs inhibidors (antidepressius, com la
fluoxetina) dels enzims metabolitzadors de lantipsictic: que provocar una
metabolitzaci ms lenta. En aquests casos caldr baixar la dosis de lantipsictic.

Antidepressius inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina (ISRS).

Un altra opci s donar antipsictics amb acci antidepressiva: Sertindol i Ziprasidona (no
hi haur problemes dinteracci).

Tamb hi ha frmacs inductors (nicotina o metilxantinas) que indueixen el metabolisme

per la qual cosa el prescriptor hauria daugmentar la dosi. Si prenem aquestes substncies
juntament amb lantipsictic, aquest es destruir ms de pressa. Far falta pujar la dosi si
hi ha marge per fer-ho.

Normalment les persones que sn fumadores o beuen caf ho fan ms al tractar-se amb
un frmac, ja que s inductor metablic i aix fa que el frmac es destrueixi ms rpid.
Farmacodinmica

Indicacions:
Trastorns psictics:
Simptomatologia positiva (tpics i atpics).
Simptomatologia negativa (atpics).
Episodis manacs trastorn bipolar I (atpics).
Profilctic trastorn bipolar.
Depressions psictiques.
Sndrome orgnic mental (demncies): Quetiapina (gent gran).
Psicosis drogoindudes o farmacoindudes.
Trastorns motors (Guilles de la Tourette, Huntington).
Vmits (antiemtics).

Les Sals de liti sn millors pel tractament del trastorn bipolar, per sn txiques i tenen un
ndex teraputic petit. Els antipsictics sn ms segurs, tot i que les sals de liti sn millors pel
tractament del trastorn bipolar. Per les depressions psictiques es pot donar lAripiprazol, el
Sertindol i la Ziprasidona (antipsictics i antidepressius). Est indicat en sndromes orgnics
mentals, ja que en moltes demncies en estat avanat poden tenir agitacions i allucinacions.
Sn excellents antiemtics (vmits causats per la quimioterpia).

Seguretat
Latncia de resposta de 2-6 setmanes. Normalment de 2-4 setmanes.
ndex teraputic mitj.
Baixa toxicitat, per amb precaucions inicials.
Tolerabilitat defectes sedants extrapiramidals.
Quadre de retirada (interrupci brusca). Sha de fer una retirada gradual.
Malestar general.
Insomni.
No addictius (antidroga, no genera gratificaci). No sndrome dabstinncia.

Que hi hagi una latncia de resposta de 2-4 setmanes no s dolent. El temps despera va en la
lnia que sestan fent canvis (sensibilitat de receptors, etc). Si hi ha una pauta dentrada lenta,
succeeixen poques intoxicacions. Apareixen de pressa els efectes adversos: els afectes
adversos extrapiramidals apareixen en mxima intensitat i a mesura que passa el temps
disminueix (desenvolupa tolerabilitat: tolera els efectes).
Efectes adversos
Menys freqents en els antipsictics atpics.
Sndrome neurolptic maligne (no coneixem els mecanismes).
0,4 - 2,4%
2 homes cada dona.
20 - 30 % mort.
Hiperprolactinmia.
Trastorns extrapiramidals.

Efectes anticolinrgics (M1).

Efectes antiadrenrgics (Alfa 1).
Augment de pes (H1).
Disfuncions sexuals.
Efectes hematolgics (leucopnies). La leucopnia s un trastorn de la sang caracteritzat
per la disminuci del nombre de leuccits a la sang (menys defenses). Es fan analtiques
per veure com tenen els valor de leuccits.

La sndrome neurolptic maligne s'ha observat ms freqentment amb neurolptics d'alta

potncia, com haloperidol i flufenacina, per tots els antipsictics, inclosos els de baixa
potncia i els AT la poden produir. S'ha descrit amb gaireb tots els frmacs neurolptics
encara que s menys freqent amb els ms recents (els anomenats atpics).

Efectes adversos: Sndrome neurolptic maligne

Manifestacions clniques:
Comenament: 24 - 72 h de linici del tractament (3 primers dies).
Duraci: 5 - 15 dies.
Generals: hipertrmia (40 42 graus), sudoraci, deshidrataci.
Cardiovasculars: taquicrdia, hipertensi arterial, artmies, reducci despesa cardaca.
Neurolgiques: rigidesa muscular, disminuci conscincia, tremolor, convulsions.
Altres: insuficincia renal, disria, incontinncia urinria.

Grups de risc:
Brot psictic agut.
Tractament depot.
Alcoholisme crnic.
Home.
Edat entre 18-40.
Tractament:
Agonistes dopaminrgics (per exemple: Bromocriptina) o dopamina via endovenosa.
Relaxants musculars perifrics (per exemple: Dantroleno).
Benzodiazepines (per exemple: Diacepam).

Si la persona no ha desenvolupat la sndrome neurolptic maligne, millor no canviar de frmac

(perqu amb cada nou antipsictic, pot passar). Es donen antagonistes dopaminrgics, ja que
no ens fixem amb els problemes de la dopamina, sin que volem salvar la persona.

Efectes adversos. Trastorns extrapiramidals

Ms freqents amb antipsictics tpics.
Inici rpid:
Parkinsonisme.
Acatsia (inquietud motora, un 75 %)
Distonies agudes (21 %). Contraccions involuntries dels msculs.
Lentitud motora.

Inici tard:
Acatsia crnica (sentiment d'inquietud i una necessitat d'estar en constant moviment)
Distonia tardana.
Discinsies tardanes (orofacials, 10-20 %). Moviments involuntaris.

Efectes adversos extrapiramidals. Tractament amb antiparkinsonians (I).

Tenen vida mitjana curta (2 o 3 cops al dia)

Biperidino (presentaci llarga).

Prociclidina. Quasi ning ho pren.
Trihexifenidilo. Poc freqent.

Efectes adversos:
Sequedat de boca.
Visi borrosa.
Nusees.
Retenci urinria.
Estrenyiment.
Anticolinrgic (Ach): pertorba la comunicaci vegetativa parasimptica.
Efectes adversos extrapiramidals. Tractament amb ansioltics (II).
Propranolol (Sumial Retard).
Clonidina.
Efectes adversos:
Somnolncia.
Debilitat, cansament.
Mareig.
Insomni.
Fred en extremitats.
Estrenyiment (clonidina). PROBLEMA
Diarrea (propranolol).

Efectes adversos. Increment de pes.

El percentatge de pacients que presenten increment de pes (ms freqent en els atpics):
Haloperidol: 3 %
Aripiprazol: 6 %
Quetiapina: 25 %.
Olanzapina: 28 %
Clozapina: 30 %

Efectes adversos: Increment de pes. Tractament

Topiramato. Bloqueig de canals inics dependents de voltatge.
Metformina. Inhibidor de la producci heptica de glucosa.

Efectes adversos: Canvi en la percepci de risc

Preocupacions amb antipsictics tpics:
Efectes secundaris neurolgics.
Augment de pes.
QTc (quartil de freqncia transcardaca).

Preocupacions amb antipsictics atpics:

Augment de pes.
Diabetis.
Resistncia a la insulina.
Dislipmies (l'alteraci en els nivells de lpids en sang (fonamentalment colesterol i
triglicrids).
Efectes adversos hematolgics. Clozapina (propi de la Clozapina, motiu de retirada del
mercat).
Leucopnia (disminuci del nombre de leuccits) i agranulocitosis (1 - 2 %)
Ms freqent en dones.
No relaci amb la dosi (no dosi dependent).
Analtiques peridiques.

Leuccits: valors:
Normals 5.000 10.000/mm3
Inferiors 3.500/mm3
Retirada del tractament.

Tot i aix, s el ms efica i el ms potent. S'utilitza en psicosis resistents a altres tractaments.

Avantatges atpics
Menors efectes motors. Segur.
Beneficis sobre smptomes negatius. Probable.
Milloria cognitiva. Probable
Menys disfria. Possible.
Menys risc de discinsia tardana. Probable.
Ms compliment teraputic. Sense dades.

Segons diversos estudis sha arribat a la conclusi que els antipsictics atpics provoquen
menys efectes adversos en relaci a problemes motors (efectes extrapiramidals) que els tpics.

Augment de leficcia? S, per noms demostrat parcialment.

Menys efectes secundaris? S, per provoquen altres ms complexes.
Millor resultat a llarg termini? No sha comprovat.
Qualitat de vida superior? Resultats sense diferncies significatives.
Cost-efectivitat? Dubtes
6.5. ANTIPSICTICS DE TERCERA GENERACI. ARIPIPRAZOL
Laripiprazol t menys efectes secundaris dopaminrgics. T un mecanisme dacci diferent.
Millors resultats en la simptomatologia negativa (millor que els de segona generaci).
Es comena a donar amb els pacients que no responen als altres, ja que si els hi va b millor no
canviar de frmac. Excs de pacients amb Olanzapina.

Agonisme parcial: D2/5-HT1 (Buspirona actua al 5-HT1)

Antagonisme: 5-HT2: Per el mecanisme dinhibir el 5-HT2, sallibera dopamina.
Efecte teraputic: eficcia simptomatologia psictica positiva i negativa.
Efectes adversos: sndromes extrapiramidals i hiperprolactinmia.

T un mecanisme d'acci agonista parcial al receptor D2 dopaminrgic i al receptor 5HT1

serotoninrgic, alhora que s antagonista al receptor 5HT2 serotoninrgic (tenint en compte
que la serotonina modula a la baixa la dopamina, si inhibim la serotonina, incrementarem la
dopamina).

Mecanisme dacci
Lagonista parcial D2, pot actuar a nivell presinptic i postsinptic.
A nivell presinptic actuar com un antagonista funcional (agonista qumic parcial),
concretament a la via mesolmbica, disminuint la transmissi dopaminrgica (hi ha un excs de
transmissi). A nivell postsinptic actuar com un agonista funcional (agonista qumic parcial),
concretament a la via mesocortical, augmentant la transmissi dopaminrgica (hi ha un dficit
de transmissi).
Via hiperfuncional (antagonista funcional): Neurona presinptica. Disminuci de la DA.
Via hipofuncional (agonista funcional). Neurona postsinptica. Augment de la DA.

Antagonisme
Mecanismes dacci no teraputica, efectes adversos. Poca potncia. Hi ha menys afectes
adversos, per hi ha. Antagonisme qumic i funcional sobre els receptors:

Alfa1: mareig i disminuci de la tensi arterial.

H1: somnolncia (sedaci) i augment de pes.
Farmacocintica
La via dadministraci oral s bona. Existeix una presentaci depot mensual. Hi ha un
percentatge molt elevat de fixaci a protenes plasmtiques (ms de 99 %: no efecte agut del
frmac). La vida mitjana variar molt depenent del metabolisme de la persona, pot durar de 75
fins a 146 h (en aquest ltim cas, si no es pren un dia no passa res).
El metabolisme s heptic i utilitza el sistema del citocrom P450. Cal destacar que la forma
dexcreci majoritria s mitjanant la femta (un 60%), renal (30%) i la via ms minoritria s la
suor (males olors).

Farmacodinmica

Indicacions
Trastorns psictics: simptomatologia positiva i negativa.
Episdics manacs trastorns bipolar I.
Profilctic trastorn bipolar.
Depressions psictiques.
Depressions resistents.
Psicosis drogoindudes o farmacoindudes.

Laripiprazol va molt b en depressions psictiques i resistents: funciona com antipsictic i com

antidepressiu. Com s poc sedant, no est indicat pels episodis de demncia.

Contraindicacions
Mala absorci de glucosa-galactosa.
Intolerncia a la galactosa.
Insuficincia de lactosa.
Coma.

Precaucions
Trastorns extrapiramidals.
Alteracions cardiovasculars.
Epilpsia.
Predisposici a la hipotensi o hipertensi.
Hiperglucmia, diabetis.
Risc de pneumnia per aspiraci.
Malaltia cerebrovascular.
Efectes adversos
Freqents:
Mareig, nusees, disppsia.
Insomni.
Ansietat.
Acatsia (trastorn del moviment que consisteix en un sentiment d'inquietud i la necessitat
de moure's constantment).
Estrenyiment.
Cefalea.

Poc freqents:
Taquicrdia.
Hipotensi ortosttica.
Tremolors.
Visi borrosa.
Astnia.
Somnolncia, sedaci.

No hi ha parkinsonisme, noms en pocs casos hi ha tremolors que no solen requerir

farmacologia concomitants.