6.4.

ANTIPSICTICS TPICS I ATPICS

Farmacocintica
La via principal dadministraci s loral, que s bona per incompleta (prdues que no
suposen un problema: primer pas metablic). Laltra via utilitzada s la intramuscular (en casos
durgncies, ja que s molt rpida: 15-30 min).
La distribuci s molt rapida, ja que els antipsictics sn molt liposolubles (facilita labsorci).
La fixaci de protenes plasmtiques s molt alta (ms de 90 %). La vida mitjana s de 2 a 40
hores, per en realitat la majoria es troba entre 20 i 24 hores (una nica administraci al dia s
suficient). El metabolisme s heptic (sistema del citocrom P450). Produeix metablits actius
deliminaci molt lenta, aquests no sn prou actius per actuar com un tractament i leliminaci
dura un perode llarg de temps (mesos), sobretot lHaloperidol i la Clorpromacina.

Alguns caucasians no expressen un dels enzims metabolitzadors, per la qual cosa poden
presentar problemes deliminaci. Un mateix antipsictic pot necessitar ms dun enzim.

Cal vigilar amb les interaccions, ja que hi ha frmacs inhibidors (antidepressius, com la
fluoxetina) dels enzims metabolitzadors de lantipsictic: que provocar una
metabolitzaci ms lenta. En aquests casos caldr baixar la dosis de lantipsictic.

Antidepressius inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina (ISRS).

Un altra opci s donar antipsictics amb acci antidepressiva: Sertindol i Ziprasidona (no
hi haur problemes dinteracci).

Tamb hi ha frmacs inductors (nicotina o metilxantinas) que indueixen el metabolisme

per la qual cosa el prescriptor hauria daugmentar la dosi. Si prenem aquestes substncies
juntament amb lantipsictic, aquest es destruir ms de pressa. Far falta pujar la dosi si
hi ha marge per fer-ho.

Normalment les persones que sn fumadores o beuen caf ho fan ms al tractar-se amb
un frmac, ja que s inductor metablic i aix fa que el frmac es destrueixi ms rpid.
Farmacodinmica

Indicacions:
Trastorns psictics:
Simptomatologia positiva (tpics i atpics).
Simptomatologia negativa (atpics).
Episodis manacs trastorn bipolar I (atpics).
Profilctic trastorn bipolar.
Depressions psictiques.
Sndrome orgnic mental (demncies): Quetiapina (gent gran).
Psicosis drogoindudes o farmacoindudes.
Trastorns motors (Guilles de la Tourette, Huntington).
Vmits (antiemtics).

Les Sals de liti sn millors pel tractament del trastorn bipolar, per sn txiques i tenen un
ndex teraputic petit. Els antipsictics sn ms segurs, tot i que les sals de liti sn millors pel
tractament del trastorn bipolar. Per les depressions psictiques es pot donar lAripiprazol, el
Sertindol i la Ziprasidona (antipsictics i antidepressius). Est indicat en sndromes orgnics
mentals, ja que en moltes demncies en estat avanat poden tenir agitacions i allucinacions.
Sn excellents antiemtics (vmits causats per la quimioterpia).

Seguretat
Latncia de resposta de 2-6 setmanes. Normalment de 2-4 setmanes.
ndex teraputic mitj.
Baixa toxicitat, per amb precaucions inicials.
Tolerabilitat defectes sedants extrapiramidals.
Quadre de retirada (interrupci brusca). Sha de fer una retirada gradual.
Malestar general.
Insomni.
No addictius (antidroga, no genera gratificaci). No sndrome dabstinncia.

Que hi hagi una latncia de resposta de 2-4 setmanes no s dolent. El temps despera va en la
lnia que sestan fent canvis (sensibilitat de receptors, etc). Si hi ha una pauta dentrada lenta,
succeeixen poques intoxicacions. Apareixen de pressa els efectes adversos: els afectes
adversos extrapiramidals apareixen en mxima intensitat i a mesura que passa el temps
disminueix (desenvolupa tolerabilitat: tolera els efectes).
Efectes adversos
Menys freqents en els antipsictics atpics.
Sndrome neurolptic maligne (no coneixem els mecanismes).
0,4 - 2,4%
2 homes cada dona.
20 - 30 % mort.
Hiperprolactinmia.
Trastorns extrapiramidals.

Efectes anticolinrgics (M1).

Efectes antiadrenrgics (Alfa 1).
Augment de pes (H1).
Disfuncions sexuals.
Efectes hematolgics (leucopnies). La leucopnia s un trastorn de la sang caracteritzat
per la disminuci del nombre de leuccits a la sang (menys defenses). Es fan analtiques
per veure com tenen els valor de leuccits.

La sndrome neurolptic maligne s'ha observat ms freqentment amb neurolptics d'alta

potncia, com haloperidol i flufenacina, per tots els antipsictics, inclosos els de baixa
potncia i els AT la poden produir. S'ha descrit amb gaireb tots els frmacs neurolptics
encara que s menys freqent amb els ms recents (els anomenats atpics).

Efectes adversos: Sndrome neurolptic maligne

Manifestacions clniques:
Comenament: 24 - 72 h de linici del tractament (3 primers dies).
Duraci: 5 - 15 dies.
Generals: hipertrmia (40 42 graus), sudoraci, deshidrataci.
Cardiovasculars: taquicrdia, hipertensi arterial, artmies, reducci despesa cardaca.
Neurolgiques: rigidesa muscular, disminuci conscincia, tremolor, convulsions.
Altres: insuficincia renal, disria, incontinncia urinria.

Grups de risc:
Brot psictic agut.
Tractament depot.
Alcoholisme crnic.
Home.
Edat entre 18-40.
Tractament:
Agonistes dopaminrgics (per exemple: Bromocriptina) o dopamina via endovenosa.
Relaxants musculars perifrics (per exemple: Dantroleno).
Benzodiazepines (per exemple: Diacepam).

Si la persona no ha desenvolupat la sndrome neurolptic maligne, millor no canviar de frmac

(perqu amb cada nou antipsictic, pot passar). Es donen antagonistes dopaminrgics, ja que
no ens fixem amb els problemes de la dopamina, sin que volem salvar la persona.

Efectes adversos. Trastorns extrapiramidals

Ms freqents amb antipsictics tpics.
Inici rpid:
Parkinsonisme.
Acatsia (inquietud motora, un 75 %)
Distonies agudes (21 %). Contraccions involuntries dels msculs.
Lentitud motora.

Inici tard:
Acatsia crnica (sentiment d'inquietud i una necessitat d'estar en constant moviment)
Distonia tardana.
Discinsies tardanes (orofacials, 10-20 %). Moviments involuntaris.

Efectes adversos extrapiramidals. Tractament amb antiparkinsonians (I).

Tenen vida mitjana curta (2 o 3 cops al dia)

Biperidino (presentaci llarga).

Prociclidina. Quasi ning ho pren.
Trihexifenidilo. Poc freqent.

Efectes adversos:
Sequedat de boca.
Visi borrosa.
Nusees.
Retenci urinria.
Estrenyiment.
Anticolinrgic (Ach): pertorba la comunicaci vegetativa parasimptica.
Efectes adversos extrapiramidals. Tractament amb ansioltics (II).
Propranolol (Sumial Retard).
Clonidina.
Efectes adversos:
Somnolncia.
Debilitat, cansament.
Mareig.
Insomni.
Fred en extremitats.
Estrenyiment (clonidina). PROBLEMA
Diarrea (propranolol).

Efectes adversos. Increment de pes.

El percentatge de pacients que presenten increment de pes (ms freqent en els atpics):
Haloperidol: 3 %
Aripiprazol: 6 %
Quetiapina: 25 %.
Olanzapina: 28 %
Clozapina: 30 %

Efectes adversos: Increment de pes. Tractament

Topiramato. Bloqueig de canals inics dependents de voltatge.
Metformina. Inhibidor de la producci heptica de glucosa.

Efectes adversos: Canvi en la percepci de risc

Preocupacions amb antipsictics tpics:
Efectes secundaris neurolgics.
Augment de pes.
QTc (quartil de freqncia transcardaca).

Preocupacions amb antipsictics atpics:

Augment de pes.
Diabetis.
Resistncia a la insulina.
Dislipmies (l'alteraci en els nivells de lpids en sang (fonamentalment colesterol i
triglicrids).
Efectes adversos hematolgics. Clozapina (propi de la Clozapina, motiu de retirada del
mercat).
Leucopnia (disminuci del nombre de leuccits) i agranulocitosis (1 - 2 %)
Ms freqent en dones.
No relaci amb la dosi (no dosi dependent).
Analtiques peridiques.

Leuccits: valors:
Normals 5.000 10.000/mm3
Inferiors 3.500/mm3
Retirada del tractament.

Tot i aix, s el ms efica i el ms potent. S'utilitza en psicosis resistents a altres tractaments.

Avantatges atpics
Menors efectes motors. Segur.
Beneficis sobre smptomes negatius. Probable.
Milloria cognitiva. Probable
Menys disfria. Possible.
Menys risc de discinsia tardana. Probable.
Ms compliment teraputic. Sense dades.

Segons diversos estudis sha arribat a la conclusi que els antipsictics atpics provoquen
menys efectes adversos en relaci a problemes motors (efectes extrapiramidals) que els tpics.

Augment de leficcia? S, per noms demostrat parcialment.

Menys efectes secundaris? S, per provoquen altres ms complexes.
Millor resultat a llarg termini? No sha comprovat.
Qualitat de vida superior? Resultats sense diferncies significatives.
Cost-efectivitat? Dubtes
6.5. ANTIPSICTICS DE TERCERA GENERACI. ARIPIPRAZOL
Laripiprazol t menys efectes secundaris dopaminrgics. T un mecanisme dacci diferent.
Millors resultats en la simptomatologia negativa (millor que els de segona generaci).
Es comena a donar amb els pacients que no responen als altres, ja que si els hi va b millor no
canviar de frmac. Excs de pacients amb Olanzapina.

Agonisme parcial: D2/5-HT1 (Buspirona actua al 5-HT1)

Antagonisme: 5-HT2: Per el mecanisme dinhibir el 5-HT2, sallibera dopamina.
Efecte teraputic: eficcia simptomatologia psictica positiva i negativa.
Efectes adversos: sndromes extrapiramidals i hiperprolactinmia.

T un mecanisme d'acci agonista parcial al receptor D2 dopaminrgic i al receptor 5HT1

serotoninrgic, alhora que s antagonista al receptor 5HT2 serotoninrgic (tenint en compte
que la serotonina modula a la baixa la dopamina, si inhibim la serotonina, incrementarem la
dopamina).

Mecanisme dacci
Lagonista parcial D2, pot actuar a nivell presinptic i postsinptic.
A nivell presinptic actuar com un antagonista funcional (agonista qumic parcial),
concretament a la via mesolmbica, disminuint la transmissi dopaminrgica (hi ha un excs de
transmissi). A nivell postsinptic actuar com un agonista funcional (agonista qumic parcial),
concretament a la via mesocortical, augmentant la transmissi dopaminrgica (hi ha un dficit
de transmissi).
Via hiperfuncional (antagonista funcional): Neurona presinptica. Disminuci de la DA.
Via hipofuncional (agonista funcional). Neurona postsinptica. Augment de la DA.

Antagonisme
Mecanismes dacci no teraputica, efectes adversos. Poca potncia. Hi ha menys afectes
adversos, per hi ha. Antagonisme qumic i funcional sobre els receptors:

Alfa1: mareig i disminuci de la tensi arterial.

H1: somnolncia (sedaci) i augment de pes.
Farmacocintica
La via dadministraci oral s bona. Existeix una presentaci depot mensual. Hi ha un
percentatge molt elevat de fixaci a protenes plasmtiques (ms de 99 %: no efecte agut del
frmac). La vida mitjana variar molt depenent del metabolisme de la persona, pot durar de 75
fins a 146 h (en aquest ltim cas, si no es pren un dia no passa res).
El metabolisme s heptic i utilitza el sistema del citocrom P450. Cal destacar que la forma
dexcreci majoritria s mitjanant la femta (un 60%), renal (30%) i la via ms minoritria s la
suor (males olors).

Farmacodinmica

Indicacions
Trastorns psictics: simptomatologia positiva i negativa.
Episdics manacs trastorns bipolar I.
Profilctic trastorn bipolar.
Depressions psictiques.
Depressions resistents.
Psicosis drogoindudes o farmacoindudes.

Laripiprazol va molt b en depressions psictiques i resistents: funciona com antipsictic i com

antidepressiu. Com s poc sedant, no est indicat pels episodis de demncia.

Contraindicacions
Mala absorci de glucosa-galactosa.
Intolerncia a la galactosa.
Insuficincia de lactosa.
Coma.

Precaucions
Trastorns extrapiramidals.
Alteracions cardiovasculars.
Epilpsia.
Predisposici a la hipotensi o hipertensi.
Hiperglucmia, diabetis.
Risc de pneumnia per aspiraci.
Malaltia cerebrovascular.
Efectes adversos
Freqents:
Mareig, nusees, disppsia.
Insomni.
Ansietat.
Acatsia (trastorn del moviment que consisteix en un sentiment d'inquietud i la necessitat
de moure's constantment).
Estrenyiment.
Cefalea.

Poc freqents:
Taquicrdia.
Hipotensi ortosttica.
Tremolors.
Visi borrosa.
Astnia.
Somnolncia, sedaci.

No hi ha parkinsonisme, noms en pocs casos hi ha tremolors que no solen requerir

farmacologia concomitants.