You are on page 1of 10

Auguste Rodin (1840-1917)

Finals del segle XIX limpressionisme era una corrent artstica consolidada.
Semblava difcil que lescultura pogus mostrar les condicions atmosfriques
que es produen en la pintura. De totes maneres, en lescultura es va fer lintent
dadaptar-ho a travs del joc de la illuminaci i diverses tcniques de modelat
que permetessin donar la sensaci de llum en els materials. La pea artstica
com all inacabat que mostrava una emoci completa. Seguint els passos de
Miquel ngel es proposa allunyar lescultura dels models clssics i caminar cap
un cam contrari al naturalisme. Parlar de Rodin com a impressionista per el
seu afany de captar all transitori i accidental, no s del tot cert perqu el seu art
sacosta a la idea del simbolisme per trobar all abstracte, la infinitat del
lessncia del sser o el poder creatiu daquest.
La fora expressiva noms pot sortir dall informe. Lesttica dall fragmentari
en que la imaginaci del espectador ha dacabar de completar la obra. Obrint la
forma en lespai. Sensaci de que la matria explota i allibera les masses
contingudes per tensions accidentals i que dirigeix la visi cap a lespai obert.
Revitalitzaci del fragment i unitat de les formes noms s un element
psicolgic. Es busca el transfons ocult de la personalitat humana i les veritats
ocultes de la naturalesa.

lHome Un cop Rodin viatgera a terres italianes la seva concepci de


lescultura quedar fortament marcada per un carcter renaixentista i per les
impressions de Miquel ngel. Terribiliti (potncia dramtica) i non Finito
(inacabat). Home com a forma i matria. Esclaus de Miquel ngel per la tomba
de Juli II. Impressionaran la seva percepci de la representaci de lHome.
Lhome a travs de fragments corporals que es mostren com a projeccions de
volums interns. En comptes de pensar-les com a superfcies, sn imatges que
sorgeixen de dins a fora, com la mateixa vida.
IMPORTANCIA DE LA FIGURA HUMANA per mostrar la representaci del
temps unida a la decadncia de la figura humana.

Home amb el nas trencat (1865) primera obra que va ser rebutjada pel sal.
Mostra el rostre malferit dun home anomenat Bibi. Reduda al tamany de
mscara lobra es considerada fragmentaria. Al 1875 nesculpir un bust amb
marbre (que tamb passar inadvertida pel sal.

Ledat de bronze (1877) (180,5 cm x 68,5cm) (bronze) ... Primer obra important
de Rodin. Realitzada en la seva estana a Brusselles. Importncia de la
naturalesa de la posici del cos. Depuraci de les formes per evitar qualsevol
atribut que pugui identificar el subjecte. Tot i que es sap que el model va ser un
jove soldat belga anomenat Auguste Neyt. Va ser anomenada tamb lhome que
desperta i el derrotat s un intent de lhome de les primeres poques. Va ser
acusat de fer el buidatge directament a partir del model i va haver de demostrar
que el seu modelat precedia justament dun estudi complex dels perfils i no
noms del modelat a partir del natural. Va ser lobra que li va produir lencrrec
de la Porta de linfern al 1880. El que es mostrava era un home primitiu en la
seva mxima puresa.

La porta del infern (1880- 1917) (6m x 4m x 1m) Encrrec del 1880 per
formar les portes del Museu dArts decoratives. Imaginativa com les portes de
Ghiberti. Formada per panells que mostren la seqncia de figures de varies
mesures que es projecten en relleu sobre un fons turbulent. La temtica ve
donada per Dante i el passatge de linfern. Mostren els condemnats de forma
ascendent i caient. Reflexi sobre la condici humana, amb llum i ombres. Amb
tocs de simbolisme i romanticisme pel que fa la seva representaci. La gran
majoria de les escultures van ser presses i interpretades de forma autnoma
posteriorment. Les portes no es van acabar, perqu al final el museu tampoc es
va portar a terme i van restar al taller de Rodin, el qual i va anar fent afegits fins
la seva mort. No la va mostrar al pblic fins el 1900 (per de forma fragmentaria,
ja que es va negar posar moltes dels relleus allegant que produen un contrast
massa fort. Lonce Bndite, conservador del museu Rodin, al 1917 va produir
una fundaci de la porta en la seva totalitat i Rodin no la podr veure mai.
part superior- les ombres. Tres figures dAdam. Rodin com a creador
dall mltiple, mostra a lespectador tres visions del primer home que senyalen
el pensador, a la part central. La resta de figures shan interpretat amb relaci
les flors del mal de Baudelaire.
Els temes principals sn lalienaci, la desaparici i la mort. Les ombres
mostren el triomf de la mort. La inutilitat de les accions humanes es posen de
relleu en les figures inferiors que mostren estat de allament a les que estan
condemnades cada persona. Lescultura de Rodin expressa les possibilitats
illimitades de la figura humana, que poden transmetre des de la subtilesa i els
nivells de turment hum.
Les profunditats del relleu avarca des de baixes ondulacions, i simples
irregularitats en el terra del bronze, fins a figures totalment tridimensionals
amb els braos alats que proven dagafar-se qualsevol element que envaeix el
mn de lespectador. Les diferncies descala de les figures signifiquen que la
composici no t un nic punt panormic. Es refora la sensaci de
desorientaci i separaci que domina en el grup.
Les figures humanes tenen la capacitat de unir per primera vegada en escultura
all real de la naturalesa i all ideal de la religi en termes de naturalesa
humana. Lescultura ja no era un substitut de lexpressi humana, sin una
imatge que tenia la capacitat de encarnar les complexitats i intensitat dels
sentiments i emocions del sser hum.
Ugolino Grup dramtic que mostra un tema dantesc molt estimat pels
romntics. Encarcerat, Ugolino, i boig de gana es menja els seus fills morts i es
condemna a si mateix a la damnaci. Es representa el drama mostrant Ugolino
sobre els cossos dels seus fills. Desesperada aquesta figura toca fons en la
dignitat humana.
El fragment La unitat noms es pot aconseguir de forma psicolgica, la
importncia recau en el fragment que es posiciona dins un cos determinat.
Rodin concep la figura humana a travs de fragments, igual que els seus grups
escultrics. La tcnica de lassemblatge ser molt caracterstica del seu poder
creatiu. Figures, com hem vist, que formaven part dun altre projecte acaben
essent autnomes per si mateixes i sovint sacaben collocant com a peces que
formaran altres obres.

Sc Bella (1882) (69,8 cm x 33,2 cm) ... el grup pertanyia al vrtex del brancal
dret de la Porta de lInfern. Format per dos figures: la dona a gatzoneta
subjectada per lhome que cau. Anomenada tamb El rapte o l amor carnal el
grup existeix de forma autnoma des de 1882 i est inspirada en el poema La
bellesa de Charles Baudelaire (dins les Flors del Mal). ENSEMBLATGE
(caracterstic de Rodin) dona com un globus, home com Atles.
El pet (entorn 1882) 181,5 cm x 112,5 cm [mabre encarregat per lEstat 1888,
tallat entre 1888 i 1898] ... en el seu origen representava els personatges de
Paolo i Francesca (Divina comdia de Dante) els que son errants en linfern per
haver coms el cstig de ladulteri. Shavia creat per formar part de la Porta de
lInfern per lescultor va prendre la decisi de no posar-la perqu per
sensualitat i felicitats no sadaptava al conjunt. Aix la mostra de forma
autnoma a partir de 1887.
Fugit Amor (1885) 51 x 72 cm ... marbre que mostra els dos cossos tensos en
perfecta harmonia. El tema dos vegades present en la porta de linfern va ser
mostrat a partir de 1887 de forma autnoma sota el nom de el somni o lesfinx.
Tradueix de forma directa la idea simbolista de la femme fatale. Inspirat tamb
amb lefecte errtic de lamor prohibit que explica Dante en el segon cercle de
linfern, Rodin i afegeix un toc baudelari. Bellesa temptadora que arrastra a
lHome. Existeixen versions amb bronze.
La Danaide (1885-89) 36x71cm (marbre) ... Dissenyada per formar part de les
portes del infern, per que a partir del 1885 ja no est dissenyada per aparixer-
hi. Mostra el tema mitolgic que parla sobre les cinquanta filles de Danao (rei
dArgos) que es trobava en conflicte amb el seu germ, Aegyptos, pare de
cinquanta fills. Aquests van proposar al rei de Argos casar-se amb les seves filles
com a gest conciliador. Danao ho consentir per dir a les seves filles que
matin els seus esposos a la nit del matrimoni. Totes van complir la tasca menys
una. I van ser condemnades al regne dels morts a emplenar un recipient daigua
que mai sacaba de emplenar. Es mostra aix el patiment del cstig etern i la
frustraci dun treball intil. Lesgotament per un esfor interminable. Figura
naixent de la pedra. Corbes i contra corbes que es barregen amb les zones
polides de la corporalitat i les abruptes de la pedra. El cabell lquid segons Rilke,
confonent-se amb laigua del gerro. Tamb anomenat la font.
Leterna primavera (1884) 64,5cm x 58cm [bronze] obra creada en un
primer moment per formar part de les portes de lInfern. Desprs es va
desestimar perqu el tema dels amants no encaixava amb el tema de lInfern.
Aqu es mostra la felicitat de dos amants. Personatge femen format per el tors
dAdele (utilitzat en el timp de la porta de linfern). La corba del cos, marca la
importncia de la figura masculina que s qui t la fora en aquesta pea. Obra
que segueix les caracterstiques de lescultura decorativa del segle XVIII.
Monument dels burgesos de Calais (1889) (219,5 x 266cm) (guix) sis
personatges individualitzats posat sobre una mateixa base per mostrats de
forma independent. No es miren, no es toquen. Cadasc est en un espai intern
per iniciar la seva marxa fnebre. La importncia recau en la expressivitat
dramtica i la seva gestualitat. Va ser una monument patritic encarregat per
Calais per commemorar el sacrifici de Estauche de Saint Pierre i els seus
camarades entre 1346 i 1347 quan es van entregar com a ostatges per salvar el
poble de les tropes britniques. Els derrotats apareixen descalos amb el cap cot,
entregant la clau del la ciutat que havia estat defensada. Rodin lhavia previst de
mostrar a ras de terra, per el govern de Calais la va posar sobre un pedestal. Es
rebutja la idealitzaci i es mostra el sacrifici a travs de lausteritat dels cossos.
La m de Du (1896) (94cm x 82 cm) (marbre) Les figures dAdam i Eva
sextirpen dun tros de terra a travs duna m que surt duna base que guarda
les formes abruptes del marbre. Simbologia de la m de Du fent lHome i
lescultor creant lobra a travs de la matria.
Contrast entre les parts polides i el marbre en brut. Lactitud de Eva, amb
actitud a la figura de Eva de la Miquel Angel de la capella de San Lorenzo de
Florncia. Un cop ms la concepci de Miquel ngel per qui lescultura estava
oculta sobra el bloc de marbre, extreta pel treball de lescultor.
Monument a Victor Hugo (1890-95) (185x285cm) (bronze) monument que
havia de formar part del Pante se li va encarregar el 1889. Rodin va escollir
representar Hugo al exili, assentat a les roques del Guernesay, amb el bra ests
per aturar les onades. Sel mostra de forma pensativa i de defensor de les idees
republicanes. Collocat finalment al final dels Jardins del Palais Royal.
Monument a Balzac (1898) 270x120,5cm (bronze) Encarregat per la Societat
dHomes de lletres es mostra com un ensemblat entre el cos i el bust que havia
evolucionat dun retrat similar. El cos tendncia a dissoluci de la forma a travs
de la materialitat de la bata que lescriptor utilitzava en els seus moments de
feina abans danar a dormir. Retrat de geni visionari, no descriptor en s. De
creador inspirat en una bata de monjo. Lescultura va ser un escndol no
acceptada i es va tornar a demanar el monument a Alexander Falguiere. s
lescultura que segons Brancusi, marca el carcter de lescultura moderna.
La catedral (1908) ... Talla en pedra on es poden veure les marques del les eines
utilitzades. Dos mans dretes que en un primer moment shavien anomenat
Larca de laliana. Se li va donar el nom de Catedral quan Rodin publica 1914
Catedrals de Frana. Es diu que lespai interior que sen desprn t
correspondncies amb larquitectura gtica, i Rilke als seus escrits de 1928
afirmar que la contribuci de laire s el que t ms importncia en elles.
Rodin t un gran nombre de peces que mostren les mans com a part autnoma
del cos i que t les seves ressonncies en els fragments dantiguitats que
conservava.
Joc de nimfes (1900-1910) 53,1x59cm (marbre) ... creada tamb per la porta de
lInfern en aquesta obra per es desf del les formes anatmiques que es
mostraven a lescena infernal. Composa a travs daquesta tcnica que el
caracteritzar, les formes en desequilibri a travs dun assemblatge provocat per
la uni dels cossos. Acabava pels seus ajudants de taller, els cossos femenins
mostren la pell llisa que es contraposen a la rudesa de la pedra que les
embolcalla, contraposant tamb el marbre polit per mostrar laigua.
El pensador (1903) 180x98cm (bronze) Creat ja al 1880 en 70cm per decorar
el frontal de la porta del infern. Havia representat i shavia anomenat, El poeta,
en honor a Dante que es mostrava tirat cap endavant per veure els cercles de
linfern. Cos torturat i decidit a transcendir el sofriment a travs de la poesia.
Per la posici del cos, lescultura es una inspiraci entre el Ugolino de Jean-
Baptiste Carpeaux (1862) i del Lorenzo de Medici de la capella dels Medici de
lesglsia de San Lorenzo de Miquel ngel.
A partir de 1888 el Pensador ja va mostrar-se de forma autnoma. Tot i que no
va ser fins el 1903 que es va mostrar en estat monumental.

Les flors del mal (1857) edici original de Paul Gallimard. Va ser pel crtic dart i
arquitecte Franzt Jourdain que va rebre lencrrec de illustrar el llibre. Es
coneix lafany i inters de Rodin per la poesia de Baudelaire i treballar en
aquest projecte fent dibuixos amb traos i ombrejats, sobre un fons ratllat i amb
cinc aiguades sobre paper de Jap, carregats de tinta o Guasch. Illustracions
que envaeixen els textos.
Mscara de Camille Claudel i m esquerra de Pierre de Wissant (1895)
assemblat que agrega elements addicionals a les creacions. El rostre com a font
dinspiraci que mostra una tensi addicional per la m. Sutilitza una de les
mans del burgesos de Calais.
Laurora (1895-1897) 56x58cm [marbre] construcci del rostre a travs de la
mscara de Camille Claudel. Rostre polit que a travs del nom de lobra
sinterpreta que lnic referent important s la llum que fa emergir-lo de la
pedra treballada i deixada amb les marques de les eines.
El pensament (1886-89) al arribar Camille Claudel al seu taller, Rodin realitzar
varis retrats de la jove obra que fa sorgir de forma allegrica el rostre de la jove
del bloc de marbre. Sinteressar pels drapejats que canviaran la forma de
concebre lescultura. Cobrint el rostre es mostra un vel que modifica laspecte
del rostre de la jove.
Camille Claudel (1864-1947)

Camille comenar a estudiar escultura a lacadmia Colarossi, on coneixer a la


seva inseparable: Jessi Limpscomb (anglesa que estudiar all perqu a
Anglaterra no es podien utilitzar models vius per crear les escultures). Alfred
Boucher, amic de la famlia i director de lacadmia, informar a Auguste Rodin
(pel qui treballava) sobre els dots de la noia.
Des dun estil que cada cop sallunya ms de voler recrear de forma fidel la
realitat i mou les seves creacions dins dels parmetres de buscar lemoci a
travs de exaltaci del rostres.
1884 entra al taller de Rodin. Lajudar amb la creaci de les escultures de la
Porta de lInfern. Claudel comenar a treballar al taller de Rodin que hi havia
situat a la Rue universit i s on faria conjuntament amb ell dos de les obres ms
importants: els burgesos de Calais i les portes del infern.
Durant el perode de 1885 i 1898 les reflexions artstiques entre un i altre es fan
indiscutibles. Fins a tal punt que no es pot dir amb claredat quines peces formen
part dun o altre. Rodin va signar molts dels bustos que havia realitzat Claudel.
Fins i tot el 1888, Rodin llogar un taller, que era una mansi on posteriorment
viur, al Boulevard dItalie, taller que sanomenar La folie Neufbourg, on
treballar nica i exclusivament amb Claudel.
1898. ruptura definitiva amb Rodin. Canvi de formes en lescultura de Camille i
inici de la seva carrera com a escultura autnoma.

Lexpressi seguint amb el referent de Rodin, prendr el fragment com a


forma de treballar per investigar sobre les expressions de les emocions.
La vella Helena (1882) 28x20x24 cm (terracota) Bust que mostra
laprenentatge de Claudel. Sinicia aqu una reflexi que continuar al llarg de
tota la seva carrera. Lestudi de la vellesa. Es mostra amb el coll torat per
mostrar cert moviment en el bust.
Giganti (1885) tamb anomenat El cap de Robert. Es mostra lestudi de
lexpressi a travs del treball en lexageraci dels trets del rostre. Robert va ser
el seu model fins que entres a formar part del taller de Rodin.
Lhome que sajup (1886) el model continua essent Robert. Inters treball
sobre la corporalitat que tmidament mostra la corba de lesquena per arquejar i
posar en tensi tota la musculatura del abdomen, a la vegada que samaga per la
posici del model. Joc entre la tensi corporal i lexpressivitat melanclica.
La jove de la gavina i Galatea el gran carcter artstic de Claudel va fer que
moltes de les seves obres fossin signades pel seu mestre. Un cas s la jove de la
gavina, feta amb terracota com estudi de la corporalitat femenina, i desprs
esculpida anys ms tard amb marbre i signada pel mestra.
Rodin (1888) Bust que fa Camille Claudel quan Rodin marxa a una estada a
Itlia. El seu mestre quedar meravellat quan veur lobra, fins al punt que
molts pensaran que la fet el propi Rodin. La forma del bust sembla emergir de la
mateixa terracota mimetizant les lnies de la barba amb el sorgiment del rostre.
Salm (1889) la interioritzaci del pensament es reflectida en aquesta obra a
travs de la simple expressi duna cara que cont en s lexpressi de loraci.
La forma circular que cobreix el bust intensifica la importncia de lexpressi
del rostre.

El dest La importncia del concepte de dest en Claudel es far insistent a


mesura que els problemes sentimentals amb Rodin sincrementin. Fins al final
de la seva ruptura, que ser aquest el concepte que vertebrar tota la seva obra.

Cloto (1893) 90 x 49,3cm ... inspirada en la mitologia grecoromana i mostrada


en una primera versi amb guix, ser encarregada una versi en marbre
(perduda) presentada 1899 a la Societat nacional de belles arts. Cloto era la ms
jove de les tres parques que tenien el dest de la humanitat en les seves mans.
Presentada aqu sota lempremta de la vellesa intenta crear un dileg amb Rodin
sobre la presentaci justament de la vellesa. La que va ser la bella armera
(1887) de Rodin i La misria de Jules Desbois (assistent de Rodin) (fang cuit) la
model sembla ser la mateixa, la vella italiana Maria Caira. El cabell es mostra
com a xarxa que la paralitza.
Larmera la carn en desintegraci i la lletjor. Desbois importncia del
naturalisme en lart va ms enll de la naturalesa.
Ledat madura o el dest, el cam de la vida o la fatalitat (1899) 121x181,2cm
(bronze) ... [primera versi] en guix. La segona versi encarregada per lEstat
francs 1895. Tot i ser pagada i acabava mai va arribar al dipsit. Es van crear
dos fundacions en bronze per compte dun particular el capit Tissier (museu
dOrsay) i una altra per Carvilhani 1913 (museu Rodin). Sha interpretat lobra
de forma autobiogrfica davant del dilema de Rodin davant de la seva dona
Rosa Beuret i de la seva amant, Claudel. Una forma dexplicar un cop ms el
dest, un home que es veu arrastrat per la mort de les mans duna jove dona. En
la primera versi en canvi est subjecte per la dona jove. Les ombres violentes i
els drapejats de la segona versi mostren una proximitat cap a lArt Nouveau.
Lonada o les banyistes (1887-1803) 62x56cm (marbre-nix-bronze) ...
presentada al 1897 en una versi de guix al Sal. La obra mostra un cop ms el
tema del dest, amb dones idntiques que esperen larribada de lonada. La
utilitzaci de materials semipreciosos ens acosten a entendre la influencia que
va tenir Charles Cordier que treballava els temes etnogrfics per el museu
dhistria natural. Latracci dels jocs de colors i la llum desaprenen el paper
ms important(de la pedra i del bronze). Inspiraci amb Hokusai i la gran onada
de Kanawaga (1831). Importncia del japonisme en aquell moment.
Les causeuses (1894) o la confidncia feta amb nix i marbre. Segueix els
mateixos parmetres que lanterior per el treball diminut de les figures
femenines afirma el gran potencial que tenia lescultura per treballar qualsevol
tipus de material.
Sakountala (1888) obra que Claudel far en un gran moment de tensi amb
Rodin. La seva ruptura estava propera i aquesta obra funciona amb dileg amb
lobra de Rodin anomenada el Pet. Sakountala expressa el drama hind escrit
per Kalidasa, i representa el rei Dusyanta de genolls demanant perd a la seva
amant, la bella i pura Sakountala per no haver complert la promesa de
reconixer-la a ella i al seu fill. La pea forma una unitat slida i ferma, de gran
cohesi i senzillesa plstica.
Aquesta obra posteriorment ser feta amb bronze titulada labandonament, que
fa una incidncia directa, sense metfores de la seva relaci amb Rodin. Al
parlar daquesta obra tamb sha de parlar de la importncia dadaptaci entre
els models hinds i la mitologia grega i llatina que prenia les obres de Claudel.
Sakountala posteriorment anomenada lAbandonament tamb se la coneix amb
el nom de Vertumno i Pomona. El mite explicat per Ovidi mostra com la nimfa
Pomona, la nimfa de la floraci, no permetia que ning sacosts a ell. Vertumno
bocabadat per la seva bellesa i a travs de lart del camuflatge va aconseguir
acostar-shi vestit de dona vella i convncer a la jove perqu senamors de
Vertumno.
El vals (1898-1905) les herones de Claudel no miren mai a lespectador,
aquesta obra de gran virtuosisme mostra el moviment que pot expressar-se amb
lescultura. Obra feta poc desprs de la ruptura definitiva amb el seu amant. Al
qual Rodin respondre amb lobra letern dol que ja havia iniciat el 1894.
Retrat de la petita Jeanne i Aurora important estudi del rostre hum com en
els seus inicis, seguint el tema del dest es mostra aqu lestudi del rostre duna
infant. Que adaptar en una obra anomenada laurora contraposant-la a lobra
de Rodin.
Perseu i Gorgona (1898) Una altre obra que mostra la importncia del mites
per Claudel. En aquest cas, lescultura va tenir molta polmica perqu lartista
va decidir representar el seu rostre en el lloc de la Gorgona. Metfora directa per
mostrar la decapitaci que havia creat Rodin amb lobra de la prpia escultora.
Importncia i influencia de cellini alhora de interpretar aquesta obra.
Santuari de Montdevergues durant 30 anys.

https://www.youtube.com/watch?v=JTsJkFTwObw
Anna Golubkina (1864-1927)
Filla duna famlia dagricultors a Zaraysk, desprs que Camille Claudel i Rodin
trenquessin tota mena de relaci, Rodin buscar una substituta a nivell tcnic a
Camille Claudel. La que ocupar el seu lloc ser Anna Golubkina que es trobar
a Paris noms durant 5 anys (1895 al 1900, dels quals 1897 fins 1900 estar al
taller de Rodin) desprs de lestada al taller de Rodin, de la qual sortir
completament inspirada, la gran majoria de la seva obra es desenvolupar a
Rssia, don ella provenia.
Al 1901 tornar a Rssia i seduda pels pensaments de Marx i Lenin es
convertir en una revolucionria. El 1905 prendr part de la revoluci russa i
ser sentenciada a un any de pres.
Golubkina important per les arts aplicades i decoratives que li portaran
encrrecs importants a Moscow. Gran part de la seva obra sn retrats de
personatges importants del mn moscovita.
Old Age (1899) guix tenyit obra que va exposar a lexposici 19 de la societat
de Mosc dels Amants de lart que li provocar un reconeixement a Europa i que
li va merixer la medalla dhonor com a escultora.
Retrats sempre retrats psicolgics mostrant el simbolisme de la vida
quotidiana. La forma de treballar majoritriament el fang s a travs de la
rapidesa que deixa la marca de la impressi de linstant.
Andrei Bely simbolista novellista, poeta rus, escriu Petesburg [jove
revolucionari que est a les revoluci rusa de 1905] (1913-14), comparada amb
la novella Ulysses de Joyce (1922) i berlin alexanderplatz (1929) de Alfred
Doblin.
Formes capritxoses que flueixen lliurement, juntament els moviments que ja
veiem amb Camille Claudel. Mostra la fugacitat del moment. Inters per la fora
de lesperit hum.
El Nadador (1906) encarregat per Konstantin Stanislavsky i Savva Morozov.
Lluita contra les forces de la naturalesa. Mostra plenitud de la percepci
emocional i visual. Influencia del non Finito de Donatello (quattrocento). Alt
relleu
Msica i llum en la distncia baix relleu influncia de la pintura per portar a
terme les escultures que semblen emergir dunes petites superfcies materials.
La influencia de la pintura en aquells anys, i a Rssia era molt important.
Golubkina importncia del contacte amb altres pintors i els seus punts de vista,
ajuntats per la seva experincia europea.
EL pant baix relleu que mostra el contrast entre la natura i lhome, amb
reminiscncies romntiques com aquesta natura es crea amb una amalgama de
impressions que poden crear i destruir lhome sense cap impediment. Influncia
de Vrubel. Lespai circumdant que fa emergir lsser.
Beretzka (1927) la natura en la figura del home com tocada pel vent. Figura
frgil que mostra el smbol potic de la joventut, el despertar de la vida. El vestit
ondejant pel vent formen la onada dun moviment trmol. La bellesa lrica,
limpuls dinspiraci.
Mist (1905) la boira com aquella que t la capacitat de desvelar i alhora velar
la tridimensionalitat. Rostres que emergeixes o samaguen darrera latmosfera
de la materialitat de la natura.