Professional Documents
Culture Documents
Personajes:
DOROTEA La suegra
BEATRIZ La hija
PABLO El marido de Beatriz
JUSTINIANO El Notario
La accin se desarrolla en casa de Pablo. Sala de estar con una puerta al foro -
vista espectador- que da a la calle, y dos ms a los laterales -Izquierda
habitacin de Dorotea y derecha habitacin del matrimonio-. Dos entradas
pasillo, a primer trmino. La primera -izquierda- es la cocina. La segunda al
resto de la casa -aseo y resto de dependencias-. La decoracin sugiere que el
mobiliario se ha comprado en cualquier rastro callejero al igual que el vestuario
de los personajes, a excepcin de la suegra que viste de marca y talla
especial. Una mesita redonda y 4 sillas en un lateral, un perchero, algunos
cuadros, jarrn de suelo y cortinas en el ventanal es todo lo que se puede ver
de atrezzo en la escena. Es viernes por la tarde.
3
ACTO PRIMERO
Luz y Dorotea.
DOROTEA - (Tiene unos 55/60 aos. Aparece por un lateral que se supone
termina en los dormitorios. Va vestida con una bata floreada y escandalosa,
pantaln de pijama y patucos enormes con forma de animal; chufos en la
cabeza a tutti pleni. Se acaba de levantar de la siesta. Bosteza) Ahhhhh!, que
sueo tengo. Na ni con tres horas de siesta tengo bastante, y es que no
puede ser. Si cuando llegamos a estas edades, lo que hay que hacer es
cuidarse (Se pone una copa de chinchn que estar en la mesa redonda y se
pega un lingotazo) Brrrrr! Esto es otra cosa a partir de hoy vendr ms
pronto a casa. Claro que la culpa no es ma, la culpa es de mis amigas, y yo
que no tengo voluntad y me dejo influir por todo el mundo: anda Dorotea,
qudate un poco ms chica, que el bingo acumulado sale a las tres; a la tres
de la maana claro, a punto de cerrar el local. Y yo mira, pues me quedo en el
bingo y despus, el en stripi boys ese, y despus ale, a desayunar en el
Bonar kepa, el Dopar Keba Ay! En el bar de los indios esos. Que jodios,
cuelgan una butifarra gigante del techo te ponen un barril de cerveza al lado y
Hala! A criar grasa. Pero qu buena est la joda, y lo mal que te pega. Bah!
Yo me tomo dos o tres Almax de esos y palante. (Bosteza) Ahhhh! Voy a ver
que hay pa desayunar, que me rasca la panza, y luego me cambio y llamo a
las chicas pa ver qu plan tenemos (Se casca otro chinchn antes de irse.
Mientras se marcha con la botella en la mano, enciende un puro a lo Sara
4
PABLO - Mire, seora, vamos a dejar a las familias que como me embale le
hago un repaso curricular y genealgico que se cae de espaldas.
DOROTEA - Qu tienes t qu decir de mi familia descastado? Para que lo
sepas, mi familia es de noble abolengo, mis antepasados fueron parientes
prximos de los reyes catlicos, mi bisatataratatarabuelo fue
PABLO - Jajajaja! Qu risa, parientes prximos. Pero seora, Qu dice? Si
ese bisatataratataraloquesea, era el que recoga las boigas del caballo de
Isabel y Fernando.
DOROTEA - (Airada) Mentira! Insolente, fue primo segundo de la ta tercera
del hermanastro del abuelo del nieto del Rey
PABLO - O sea: nadie, un recoge boigas cualquiera. Venga seora un poco
de seriedad. Y djeme en paz. Voy a ducharme, y a ver si descanso que ya
est bien.
DOROTEA (Con cara de pcara) Pues tendrs que ducharte con agua
fra, se acab el butano.
PABLO - Cundo?
DOROTEA - Esta maana. Ha venido justito, justito para m.
PABLO - Y no ha podido llamar por telfono al del gas?
DOROTEA - Uy! Ya sabes que yo no s manejar esos aparatos tan modernos.
PABLO - (Aparte) -Tendr cara la ta- Me da igual. Con agua fra, a ver si se
me pasa el mal genio (Inicia el mutis).
DOROTEA - Si te vas a afeitar, tendrs que comprar maquinillas. La ltima la
he gastado yo.
PABLO - Seora, cuantas veces le he dicho que no me toque las maquinillas
de afeitar.
DOROTEA - Hombre, con algo tengo que depilarme no?
PABLO - Se va usted a la barbera y que la esquilen, o se compra usted una
guadaa, que pa quitarle la melena que tiene debajo de la nariz no sera
suficiente una navaja normal. (Vuelve a iniciar el mutis).
DOROTEA - Otra cosa.
PABLO - Que pasa ahora?
DOROTEA - Que el gel y el champ se han acabado tambin.
PABLO - Pero como que se han acabado? Si eran nuevos.
DOROTEA - Si, pero anoche hicimos una fiesta de la espuma y cada una
llevamos nuestras botellitas pa
PABLO - Nuestras, nuestras? Mis botellitas seora Dorotea, mis botellitas. Y
ahora con que me quito yo esto? (Sealando las manchas de la cara).
DOROTEA - Hombre, el Fairy va muy requetebin pa las manchas de grasa.
PABLO - Me cago en la peste negra El da menos pensado la pongo a usted
de patitas en la calle. Ser posible, ser posible. (Va a iniciar el mutis y vuelve).
Alguna cosa ms que se haya terminado?
DOROTEA - Pos no recuerdo, pero
PABLO - (Se marcha) Cllese, cllese y no me diga nada que me enciendo.
DOROTEA Jejeje! Como se ha puesto. En fin voy a ver a qu hora
qued anoche con las amigas que ni me acuerdo ya. (Saca un mvil del bolsillo
6
BEATRIZ - Bueno ya est bien! Estas sacando las cosas de quicio. No negar
que los dos sois de un carcter muy fuerte, pero te olvidas que mi madre ha
trabajado y se ha sacrificado mucho por m y por mis hermanas. Y que desde
que se quedo viuda no haba vuelto a salir de casa hasta que se vino a vivir
con nosotros.
PABLO - Pero, si desde que vive aqu no entra en casa. Porque, no se va una
temporada con tus hermanas? Que sois cuatro, y t eres a la que ms falta le
hace el dinero (Se queda de espaldas a la salida de la suegra)
BEATRIZ - Que quieres decir?
DOROTEA - (Saliendo ya cambiada, con pantalones, blusa y sombrero de
mltiples coloridos, un bolso a juego y gafas de sol) Anda! Mira un higo seco
(Por Pablo). Yo te lo dir hija, yo te lo dir.
PABLO - Joder! que susto me ha dado. Lo ves Bea, hace todo lo posible para
que me d un ataque. Se disfraza as para provocarle un shock al que la mire.
DOROTEA - (No le hace ni caso) T s que vas disfrazado. Yo te lo explicar
mi nia. Este pazguato, insina que soy un estorbo, un gasto extra, un capricho
innecesario, un objeto de ms. Y cuando t no ests delante se pasa todo el
tiempo intentando que me harte, y me marche de aqu con insultos y crticas y
broncas.
BEATRIZ - Pablo! Es verdad?
PABLO - Pues claro que es verdad, Que no lo sabes ya? Desde que tu madre
entr en esta casa, termin la paz, termin el amor, termin la armona, termin
el sexo y se termina todo lo que se puede comer y beber, coo.
DOROTEA - Ser posible, pa cuatro chuscos de na que me como. Que una
persona mayor, ya no necesita tanto alimento para crecer.
PABLO - A lo alto, porque a lo ancho
BEATRIZ - Bueno mam, yo no s los dems, pero en eso Pablo tiene razn.
No te comes las servilletas porque son de papel, pero ms de una vez te he
visto probando las que compro perfumadas.
PABLO - Toma!
DOROTEA - Tu tambin hija, tu tambin?
BEATRIZ - Lo siento mam, pero ya est bien. Nadie quiere que te vayas de
casa, pero Pablo tiene razn en casi todo. En vez de ayudarnos a sobrellevar
las cosas, te comportas como una adolescente. Dejas tu ropa en cualquier sitio,
nos engaas con todo, te comes lo que se te antoja sin preguntar si alguien
quiere, escondes tu pensin como si te lo robaran, vienes beoda la mayora de
los das. De viernes a domingo no se te ve el pelo, te fumas unos puros que ni
en las corridas de toros, y eso me da igual, pero las colillas aparecen en
cualquier lado. Pones la msica a toda pastilla. Nos mientes en todo. Vienen
facturas de todas las tiendas y t te desentiendes. Hasta te hemos sorprendido
ms de una vez con un mazas metido en tu habitacin en pelota picada. A
dnde vas a llegar? con esa actitud.
PABLO - Muy bien, muy bien dicho cario mo.
DOROTEA - Ya veo que estis los dos compinchados. Pues escuchadme:
desde que yo recuerdo, no he hecho otra cosa ms que trabajar ayudando
cuando era una nia a mi madre, que se quedo viuda muy joven y con 5 hijos.
PABLO - (Con acento hispano) Uy! Empiesa la telenovela mi amorsote.
10
PABLO - Adems hay algo que aun no te he contado. (Dorotea va a salir pero
se detiene a escuchar).
BEATRIZ - El qu?
PABLO - En el correo de ayer, vino un aviso de embargo del banco.
BEATRIZ - Qu?
PABLO - Si Bea. Llevamos tres meses sin pagar la hipoteca.
BEATRIZ - Y cmo es posible?
PABLO - Pues, como va a ser. Si, sacas las cuentas vers que entre tu sueldo
y el mo nos llega justo para todo y no sobra nada de nada. Pero como tu
madre le pega unos palos a la cuenta del banco que la deja temblando, pues
llevamos tres meses que no llega ni para cubrir la hipoteca.
BEATRIZ - Y porque no me habas dicho nada.
PABLO - Porque pens que si haca unas horas extras de ms, podra cubrirlo,
y no preocuparte. Pero ni aun as.
BEATRIZ - Y Qu vamos a hacer ahora?
PABLO - Por lo pronto ahorrar hasta el ltimo euro, y comer sopas de ajo si
hace falta. Ir a hablar con el banco para ver si lo pueden atrasar unos meses,
hasta que estemos al da.
BEATRIZ - Quieres que hable con mi madre a ver si nos puede echar una
mano?
PABLO - Ni se te ocurra. Nada ms faltaba que tuviera que ayudarnos ella,
entonces s que estbamos arreglados. Imagnatelo por un momento: si no es
por m os quitan hasta la ropa, gracias a m podis comer, y blablabl
BEATRIZ - Tienes razn. Saldremos nosotros solos.
Sale Dorotea con una bolsa y un bolso de mano. El ambiente se corta.
DOROTEA - Bueno parejita. Yo, ya estoy preparada.
BEATRIZ - Muy bien mam. Pues nada
PABLO - Eso. Que le vaya muy bien. Y para lo que no necesite, aqu
estamos.
DOROTEA - Ya pasar a recoger el resto ms tarde. (Va haca la mesa, deja el
bolso de mano en la silla y coge la botella de ans). Si no queris nada de m.
BEATRIZ - (Contenindose) No
PABLO - Pos no. Ahora no se me ocurre nada.
DOROTEA - Entonces, adis (Besa a su hija y la abraza).
BEATRIZ - Adis mam.
DOROTEA - Y tu, mecnico
PABLO - Qu?
DOROTEA - Cuida este chasis (Por Bea).
PABLO - Como siempre.
DOROTEA - Bueno, hasta pronto.
PABLO - Tarde, tarde.
DOROTEA - Hasta tarde. (Da un vistazo alrededor y sale por la puerta del
foro, pero se olvida el bolso de mano).
14
PABLO - Miedo me da. Por aqu por favor. (Lo dirige hacia la mesa, pero el tipo
va por libre). Oiga! Conoce usted la casa?
JUSTINO - No seor. Por qu lo pregunta?
PABLO - Como se va pa la cocina
JUSTINO - Ah! Disculpe, pero sin las gafas soy como un topo, Jejeje!
PABLO - No se mueva. Que ya voy yo a recogerlo. (Lo hace y lo trinca del
brazo) Mira que pareja. Pa casarnos ahora mismo.
JUSTINO - Que simptico es usted Jejeje!
PABLO - Pues nada, sintese, sintese.
JUSTINO - Ahora mismo. (Intenta meter el culo en la silla pero no atina ni a la
de tres y cae). Vaya, que tontera no?
PABLO - (Al pblico) -No, si me tocar sonarle las narices tambin-. (Le ayuda)
Aqu!... Eso es (Por fin se sienta, pero enfrente de la salida del dormitorio de
Pablo). Muy bien. Lo ha hecho usted muy bien.
JUSTINO - Gracias. (Palpa por su cuerpo buscando algo para escribir)
En ese momento, Bea que estaba preparada para el tikitaka, asoma la pierna
por el marco de la puerta en plan cabarete.
BEA - (Tararea en voz alta la musiquita de Joe Ccker: nueve semanas y
media) Tatatatachan, tachan, tachan, gsssss, tatatachan, tachan, tachan.
Pablo Pablito Pablete
JUSTINO - Anda tiene usted puesta la radio.
BEA - (Sale a escena con coreografa y todo, de espaldas a los dos, moviendo
el trasero, con una bata de andar por casa, ms bien hortera y floreada, que le
llega hasta los tobillos) Tatatata, tata, tata (Esto es de la escena del
striptease) If hiu liv togeron, If liu liv togeron (Ingls de andar por casa claro)
Tatatata, tata (Se gira) tata (Mira el panorama y se queda congelada.
Justino observa con los ojos bien acurrucados, por decir algo).
PABLO - (Acercndose a ella disimulando) Ta, ta (A Bea aparte) tate
quieta mujer, y ta tpate.
JUSTINO - Y este quin es?
PABLO - Y yo que s.
JUSTINO - Sigan, sigan ustedes. El buen humor y la alegra son fundamentales
en un hogar.
PABLO - Y usted que lo vea. (A Bea que an sigue con una pierna al aire) Y a
ti que no te vea ms, leche. Claro, que tampoco va a ver gran cosa.
BEA - Hombre, gracias por el halago.
PABLO - Si no es por ti mujer. (A Justino) Esto, mire Seor?
JUSTINO - Gurrialdegoncohechevaldez (Quiere darle una tarjeta pero le suelta
la de la seguridad social)
PABLO - (La coge) Pa que quiero yo esto?
JUSTINO - Por si algn da necesitan de mis servicios.
PABLO - Oiga, Qu es usted puto?
JUSTINO - Seor!
16
PABLO - Hombre, como me ha dado usted su tarjeta sanitaria digo yo: eso
es que querr que le haga una analtica cada vez que
JUSTINO - Disculpe, disclpeme Sin las gafas (Le da una buena pero a
Bea) Lo siento, tenga usted.
BEA - Justino Gurrialdegoncohechevaldes Tronsetti: notario.
JUSTINO - Gurrialdegoncohechevaldez, dez, dez con z.
PABLO - De zapatero, si hombre s. Pues Sr. Gurri, Gurrial y todo lo dems
Usted dir que le trae aqu? (Se sienta tambin).
JUSTINO - Por supuesto. Vern ustedes
BEA (Aparte a Pablo) Nosotros s, porque l
JUSTINO - Vengo en representacin de la famosa casa de vinos y licores 90
grados S.A., y como notario que soy, he de dar fe de la entrega de este
obsequio.
BEA - Obsequio?
JUSTINO - Si seora. Dicho obsequio o regalo, se deriva del sorteo efectuado
con fecha (Busca entre los papeles de su portafolios, a su manera claro) 3 de
Diciembre del 2007 ante notario (Se levanta) -que soy yo- (Se sienta) y
resultando del susodicho sorteo agraciada, Doa Dorotea Adrin Fenll.
BEA - Mi madre? Y cmo puede ser?
PABLO - Eso digo yo.
JUSTINO - Es muy sencillo. Esta promocin comenz hace un ao. No se si
recordaran ese anuncio televisivo que deca: (Con soniquete) No ests tristn,
alegra tu vida con una copita de Chinchn Jejejee!.
BEA - El ans. Ahora entiendo. Por eso quera que le comprara tanto ans, era
para mandar las etiquetas.
PABLO - (Aparte a Bea) Y porque, le va cario (Gesto de empinar el codo) le
va.
BEA - Calla Pablo. (Al notario) Entonces dice usted que le ha tocado a mi
madre esa cajita (Abre la caja para ver la botella).
JUSTINO - Si seora. Su madre de usted ha sido la ganadora del sorteo anual
de clientes de nuestro maravilloso ans
PABLO - Oiga, oiga. Pero para regalar esa cajita, Hace falta un notario?
JUSTINO - Si seor. La empresa es muy seria y atenta con sus clientes, y
porque adems de la cajita, Doa Dorotea Adrin Fenll es la nueva duea de:
Un apartamento en la Manga del Mar Menor de 100 m2 tiles, terraza, piscina
comunitaria, con todos los electrodomsticos y las comodidades propias de la
zona!
BEA - (Grita como si le hubieran pisado el pie) Ahhhhhh!
PABLO - (Que se ha quedado helado). La madre que la!
BEA - Mi madre, si mi madre (A Pablo) lo ha ganado mi madre. Oleeee, por
mami! (Se pone a bailar por sevillanas).
JUSTINO - Este momento es precioso de verdad, no saben ustedes la felicidad
que me produce dar estas noticias. Porque en confianza, veo por el aspecto de
su hogar que tienen ustedes algunos problemillas econmicos.
17
18
ACTO SEGUNDO
BEA - Vamos entre Sara Montiel y Penlope Cruz. (Aparte) -Casi nada-.
JUSTINO - Veo que me entiende. Pero no he tenido fortuna en la vida en ese
campo. Sin embargo en lo profesional, pues modestamente, he obtenido
buenos resultados. A falta de esposa, me cas con mi trabajo.
BEA - Que frase tan bonita. (Le sirve ms ans) As que eres un burguesito
acomodado. Eh, pilln?
JUSTINO - No puedo quejarme. A fuerza de trabajo, pues uno est ms o
menos situado en la vida. Vamos, tampoco es algo que no tenga todo el
mundo. El pisito, el cochecito, el chalecito, el apartamentito, el adosadito
BEA - (Aparte) -Que jodo-. (A Justino) El pececito (Le sirve otra copa).
JUSTINO - Jejejeje! Que graciosa es usted. Uy uy uy! con tanto ans
vamos a coger una melopea. Mire que la cogemos cabezona. Que el ans es
muy traidor.
BEA - Nada, hombre, nada. Hay que celebrar lo que hay que celebrar No
crees? (Levantan las copas) Ahora vamos a brindar por por Mi madre!
(Sale en ese momento Pablo vestido con el pijama de Dorotea, una peluca y
maquillado) Mi madre! (Se queda paralizada)
PABLO - (Con voz aflautada) Aqu estoy hija.
JUSTINO - Hombre, la interfecta quiero decir la seora Adrin. Cuanto
celebro su presencia. A sus pies seora (Le coge la mano y la besa). No sabe
usted las ganas que tena de conocerla.
PABLO - Uy! que seor tan simptico.
JUSTINO - Nada, nada. La verdad por delante. Cmo se encuentra usted
seora Dorotea?
PABLO - Dorothy, llmeme usted Dorothy. Pues mejor, mucho mejor. La
cosa se va arreglando, poco a poco. Todava estoy algo sueltecita, pero vamos,
ya se va, ya se va. (A Bea) Y tu hija no me dices nada?
BEA - Eeeh? S, claro como te encuentras Pa ma, Mam!
PABLO - Uy!, hija, no me has odo?
BEA - Si mam claro, quiero decir Pablo Pablo, que donde se
encuentra Pablo?
PABLO - Pues se ha quedado en la habitacin un momento. Para airearla,
cambiar las sabanas, en fin, aseando la estancia.
JUSTINO - Muy bien, si seor. As se hace. Tiene usted un marido que no se lo
merece (A Bea).
BEA - Y que lo digas. Tengo un marido muy politcnico, policlnico,
polifactico quiero decir.
PABLO - Si, hija, s. Cuando te casaste con l, te toc el premio gordo. Que
hombre, que atento, que amable. Que
BEA - (Aparte a Pablo) -Que te pasas Pablo-.
JUSTINO - Y hablando de premios, no s, si su yerno le habr contado algo
ya?
PABLO - Pues algo me ha dicho pero vamos, no lo entend muy bien. Me ha
comentado que me tocado una botellita de ans en un sorteo. Y claro, a m el
ans me chifla, as que me he dicho: Dothy, tienes que hacer un esfuerzo y
salir a recoger tu premio.
23
intenta meterle mano por debajo de la mesa y Pablo le suca un makoki que lo
tira de la silla) Ahhh! (Aparte) -Pos no me ha metido mano el topo este-.
JUSTINO - Rediez!, que puetazo (Volviendo a su asiento).
PABLO - Lo siento, lo siento. Me he dejado llevar por la emocin del nombre y
claro.
JUSTINO - Ya lo he notado, ya. (Se aleja temeroso con silla y todo, de Pablo)
En fin que te parece si vamos al asuntillo.
PABLO - (Acercndose coqueto con la silla tambin) Qu asuntillo, Yusti?
Me ests proponiendo algo?
Se inicia un juego de acercamiento y alejamiento hasta que dan la vuelta a la
mesa completamente.
JUSTINO - No por Dios, me refiero al asunto que me ha trado a esta casa.
PABLO - (Aparte) -Corre conejo, corre-. (A Justino) Si pero antes, no
podamos, conocernos un poco ms Yustainito?
JUSTINO - Es que ando un poco apretado de tiempo si acaso otro da.
PABLO - (Se detiene, disimula tristeza y hace pucheritos) Ya, lo que ocurre es
que te caigo mal y no te gusto.
JUSTINO - No que va. Al contrario (Se acerca confiado) No me llores Dhoty,
no me llores que es algo que no puedo permitir. Aqu tienes un hombro para lo
que necesites. (Pablo se apoya, y suelta los mocos en la camisa, chaqueta o
jersey que lleva Justino. Justino limpia la sopa con un pauelo, y mira
tiernamente a Pablo que le sonre. Alarga los labios para besar a Pablo).
PABLO - (Este le sigue el juego hasta que se aparta de repente) Tienes razn,
has venido para hablar de algo y hasta que no acabemos, de lo otro, nada de
nada.
JUSTINO - Esto si bueno vamos all. (Pequea pausa) En fin, el caso es
que adems de la botellita de ans, en el sorteo que ha realizado mi empresa,
pues te ha tocado un apartamento y 500.000 Euros.
PABLO - (Con falsa alegra) De verdad?... En serio?... Qu soy rico digo
rica? (Se levanta y abraza a Justino metindole la cabeza en el falso pecho)
Riquissima?
JUSTINO - (Ininteligible) Quemeagogo!... Zocodooo!... Gunzzzzz. Nuffff
Dopoteaaa!
PABLO - (Lo suelta y este cae casi desfallecido) Uy! Perdona, no me haba
dado cuenta (Lo trinca de la espalda y con una mano lo levanta y lo sienta de
nuevo en la silla).
JUSTINO - Nada nada no ha sido nada, (Aparte) -esta mujer me suicida-.
Pero qu mujer!
PABLO - Bueno pues t dirs, que tengo que hacer pa cobrar la pasta
quiero decir para recibir el premio.
JUSTINO - (Recuperndose del sofoco) Pues poca cosa, en primer lugar
certificar la autenticidad del agraciado, en este caso agraciada con el D.N.I.
PABLO - Eso est hecho, (Coge el bolso de la suegra que se olvid
anteriormente y le da la vuelta y cae el contenido, rebusca por la mesa hasta
dar con el carn) Aqu, est.
25
JUSTINO - Veamos. Vaya olvid que las gafas estn rotas, pero no importa,
estas aqu delante y doy fe (Apunta en sus papeles murmurando). Hoy a del
2000 yo como notario. Blablabl! Y en segundo lugar una firmita de nada,
pero procura que coincida con la de tu documento de identidad, ms que nada
para que la empresa no ponga pegas cuando entregue el documento.
PABLO - Ahora mismo (Coge el D.N.I. para imitar la firma de la suegra) firmo
aqu no?
JUSTINO - Un momento! Pero antes de la firma mi querida Dhoty
deberamos brindar por este momento tan importante no crees?
PABLO - (Aparte) -La madre que lo pari-. (A Justino) Claro que si, faltara
ms. Voy a la cocina un segundito a ver si mi hija ya tiene preparado el
piscolabis (Inicia el mutis).
JUSTINO - Una cuestin, mi querida Dorotea.
PABLO - (Aparte) -A ver ahora qu puetas quiere-. (A Justino) Dime mi
querido Justiniano.
JUSTINO - Podras indicarme, donde est el aseo? Con tanto nervio me
gustara refrescarme un poco.
PABLO - Por supuesto, esta es tu casa. (Le indica) Entras por esa puerta y la
tercera a mano derecha. Ten cuidado con los grifos que a veces se atascan.
JUSTINO - Muchas gracias. (Espera a que Pablo salga para iniciar el
movimiento hacia la puerta de entrada).
PABLO - De nada, pero no tardes mucho. (Sale izquierda).
Justino empieza a andar y va dndose golpes con todo lo que pilla por medio,
hasta que acierta con la entrada. Unos segundos de pausa despus, Pablo y
Bea entran con sigilo.
PABLO - Aun no ha vuelto del lavabo.
BEA - (Lleva una bandejita con rosquillas y otra botella de ans. Las deposita
en la mesa) Esto no me gusta Pablo, como nos pille nos denuncia y a la crcel.
PABLO - Calla mujer no seas gafe, y no te preocupes tanto. El to no se ve un
pimiento, y no distingue una mujer de un armario ropero. En cuanto firme los
papeles le digo que me encuentro peor y lo despacho rapidito.
BEA - No s, no s. Yo, estoy como mareada.
PABLO - Como no vas a estarlo si te has cascado casi una botella entera de
chinchn. Anda ven aqu y no tengas miedo que todo va a salir bien (En ese
momento del abrazo, entra Dorotea).
DOROTEA - Pero pero que es esto, mi hija abrazada a una mujer?
BEA - (Separndose de Pablo que se queda de espaldas a Dorotea) Mam!
Qu haces aqu?
PABLO - (Aparte) -La que faltaba, porqu no le cog la llave de la casa?-.
DOROTEA - Que voy a hacer? Que me dej olvidado el bolso con el carn y
mis tarjetas, y he venido a por l. Pero esto s que no lo esperaba. Lo ltimo
que quera ver en mi vida es a mi hija cambiando de acera, saliendo del
armario, cruzando la frontera Y t marido? Sabe algo de esto?, Le has
contado ya que t?... Espera si encima lleva mi ropa puesta, la muy pendn.
Menuda bacanal os habis metido en el cuerpo eh?
26
TELON
FIN DE LA OBRA
32
33
Obra Registrada
VERSI EN VALENCI
WWW.MASOGRA.ES (Increble)
PERSONATGES:
DOROTEA La sogra
BEATRIU La filla
PAU El marit de BEATRIU
JUSTINI El notari
L'acci es desenvolupa a casa de PAU. Sala d'estar amb una porta al frum
que dna al carrer, i dos ms als laterals (Esquerra -cuina- y cambra de
Dorotea, i dreta resta de la casa). La decoraci suggereix que el mobiliari s'ha
comprat en algun rastre de carrer, igual que el vestuari dels personatges, a
excepci de la sogra que vist de marca i talla especial. Una taula rodona i 4
cadires en un lateral s tot el que es pot veure d atrezzo' a l'escena.
s divendres a la vesprada.
34
VEU EN OFF' DE PAU COM INTRODUCCI: Sogra: mare del marit respecte
de la dona o de la dona respecte del marit. Eixa s la definici de la parauleta
alg ho enten?: (Lentament) mare del marit respecte de la dona o de la dona
respecte del marit. (Enfadat) Aix demane jo! Res-pec-te! Res-pec-te! Perqu
vegem. Segons el diccionari de la reial acadmia de la llengua, eixa seria
l'explicaci de la susodita parauleta, per la reial acadmia no explica perqu
la sogra quan enviuda ha de vindre a viure amb el marit de la seua filla, a la
casa de la seua filla i del marit de la seua filla, i amargar la vida de la filla, del
marit de la seua filla i de tota bestiola vivent que s'encreua en el seu cam. No,
no s una crtica tpica i tpica de la figura de la meua sogra Jejeje! figura,
Jejeje! No he dit res. Pa quadros de Pedro Botero o de Salvador Dal,
segons el modelet que es pose, Jejeje! Ara b, vegem el que diu la reial
acadmia de la paraula gendre: Respecte d'una persona marit de la seua
filla; o siga res, s que no som res. Respecte d'una persona Qualsevol,
qualsevol val pa d aix. Segur que el malet diccionari eixe ho va escriure
una colla de sogres envalentonades. Per aixo li diuen Reial Acadmia de la
Llengua: Reial perqu elles ho diuen, Acadmia perqu t'ensenyen a obedir a
canvi de la filla, i de la Llengua perqu cal veure com li peguen al apendi
bucal. Noms els falta posar un adjectiu a eixe titolet i arreglat. Reial acadmia
de les males llenges, que eixa s un altra, perque, com era d'educada quan
em vaig casar amb la seua filla, i la d'embolics i paraulotes que es coneix la
molt, la molt, Shhhh! Ja esta ac, no li diguen res que em penja. Algun dia em
posar en el meu lloc i a s'acabar d'una vegada.
(Llum i Dorotea)
35
DOROTEA (T uns 55 anys. Apareix per la porta de la seua cambra. -Es pot
representar sense portes amb potes de tela negra com a lateral del ques suposa
acaba en els dormitoris-. Va vestida amb una bata florejada i escandalosa,
pantal de pijama i patucos enormes amb forma d'animal; chufos en el cap a
tutti pleni. S'acaba d'alar de la sesta. Badalla) Ahhhhh!, que son tinc. Res
ni amb tres hores de sesta tinc prou, i s que no pot ser. Si quan arribem a
estes edats, el que cal fer s cuidar-se (Es posa una copa de Xinxn duna
ampolla que estar en la taula rodona i es pega un lingots) Brrrrr! A s una
altra cosa A partir de hui vindr ms prompte a casa. Clar que la culpa no s
meua, la culpa s de les meues amigues, i jo que no tinc voluntat i em deixe
influir per tot el mn: vinga Dorotea, queda't un poc ms xica, que el bingo
acumulat ix a les tres; a la tres del mat clar, a punt de tancar el local. I jo mira,
pos em quede en el bingo i desprs, el en stripi boys eixe, i desprs Au!,
a desdejunar-se en el Boresr kepa, el Dopar Keba Ai! En el bar dels indis
eixos. Que fotuts son, pengen una botifarra gegant del sostre et posen un
barril de cervesa al costat i Apa! A criar greix. Per que bona est la fotuda, i lo
mal que senta. Bah! Jo em prenc dos o tres Almax d'eixos i endavant.
(Badalla) Ahhhh! Vaig a veure que hi ha pa desdejunar-se, que em rasca la
panxa, i desprs em canvie i cride les xiques pa veure que pla tenim (Es pren
un altre Xinxn abans d'anar-se'n. Mentres es marxa amb lampolla a la m,
encn un pur a lo Sara Montiel i parla) A no m'agrada, per com li fot al
meu gendre ac li deixe la boira. (Lingots de Xinxn de nou) Per mira que
esta bo l'aniset este, un poc fluix per bo, bo, bo de veritat. Li dir a la xiqueta
que compre ms que se mha acabat. (Ix cap a la cuina).
Una pausa breu i al moment entra PAU que ve de treballar, amb mono de
mecnic i ple de greix per totes les bandes. Pot entrar pel pati de bustaques.
PAU Me cagen la llet, que ganes tenia de tornar a casa, quina setmana
m'he passat. Vinga a entrar faena i faena. Per, que li passa als cotxes
moderns que no hi ha ni un que tinga els carburadors en condicions. Clar, si el
personal s'oblida de les revisions, pos ac estem nosaltres pa arreglar-ho. En
fi ja ha passat. A descansar dos dies i Bo, aix de descansar anem a deixar-
ho, que ara ve l'altra faena. Jo no se perqu no vaig acceptar eixe treball de
comercial en l'empresa i passar-me dies i dies viatjant sense parar ac.
Mentida, si ho s Per culpa de la meua sogra que va convncer la meua
dona: Xiqueta que els hmens si els soltes se desmarren, xiqueta que el que
has de fer s lligar-ho en curt, xiqueta que hi ha molta moixa per ac que igual
els te un set que un descosit. Pos la xiqueta li va fer cas i ac estic. I el
xiquet a treballar com a mecnic la resta de la seua vida i a engolir greix i fums.
(Olora) Parlant de fums quina pudor a puro que fa. La meua sogra una altra
vegada clar. El dia que em toque la loteria, agafe la maleta i em vaig pa
sempre. El dia que em toque la loteria
DOROTEA (Eixint en l'ltima frase amb un bocata de metre i mig) Que t'ha
tocat la loteria? I quant, quant ha sigut?
PAU (A banda) Collons quin susto m'ha pegat la hawaiana esta- Si, m'ha
tocat la loteria per al revs. I quin premi!
36
PAU Mira que gracioseta est. Si senyora, vinc negre de treballar, d'acostar
el muscle, no com altres que no donen un pal a l'aigua. Bo un pal si, a la
nevera a totes hores.
PAU Amb una senyora si, amb una hiena no. Si vost fora ma mare
demanaria el divorci.
PAU Gays, senyora, es diu gays. Mire no tinc ganes de discutir que vinc
fet pols.
DOROTEA Aix eres tu, un mal "polvo" dels teus pares. Perqu, per la cara
eixa que tens, segur que ton pare eixe dia tenia restrenyiment.
PAU Mire, senyora, deixem les famlies que com m'embale li faig un reps
curricular i genealgic que es cau d'esquenes.
DOROTEA (Irada) Mentida! Insolent, va ser cos segon de la tia tercera del
germanastre del iaio del nt del Rei
DOROTEA (Amb cara de guilopa) Pos haurs de dutxar-te amb aigua freda,
es va acabar el but.
PAU - Quan?
PAU (A banda) -Tindr cara la tia- Em dna igual. Amb aigua freda, a veure
si se'm passa el mal geni (Inicia el mutis).
DOROTEA Si, per anit (Es nota la mentida) vam fer una festa de la
bromera i cada una portarem les nostres botelletes pa
PAU - Les nostres, les nostres? Les meues botelletes senyora Dorotea, les
meues botelletes. I ara com em lleve jo a? (Assenyalant les taques de la
cara).
DOROTEA Jejeje, com s'ha posat. En fi a veure a quina hora vaig quedar anit
amb les amigues que ni em recorde ja. (Treu un mbil de la butxaca de la bata i
marca) A veure, ences, el nmero secret o Pin, l'agenda, buscar, ja est.
(Espera uns segons) Felisa, escolta sc Dorothy, Jajaja! Si xica, si. Genial,
genial, ho vaig passar pipa. Sent-me, a quina hora havem quedat hui, que ni
em recorde. Ah!... Aja! Jajajaja! Si s veritat, Julia anava marcant les hores
amb el estriper eixe, Badum, badum, badum, jejeje! Val entonses a les 8.
Molt b; si, si ja tinc les botelles per a la festa de la bromera d'esta nit. Res
dona, res Fins desprs (Penja). Bo vaig a arreglar-me, que la festa d'esta nit
ser un escndol. (Es marxa per la dreta cantant la de Raphael).
Desprs d'uns segons entra en escena BEATRIU tota despentinada i amb cara
d'esgotada.
DOROTEA (Des de dins) Eres tu Bea? Ara isc filla espera que m'anava a
canviar de roba.
BEATRIU (Decebuda) Si mare, Sc jo! Era massa bonic per a ser veritat.
(S'assenta) Du meu, cap de setmana. Que ganes tenia quarribara. Estic
trencada, trencada i trencada. Espere que no m'acabe de trencar amb les
discussions eternes.
DOROTEA Ho estava fent quan has arribat, per desprs em canvie, que no
se que triar. Com est la meua xiqueta?
DOROTEA D'aix res, ac est ta mare per al que faa falta. Pobreta filla
meua. Que careta, que pena Que pls filla!
BEATRIU Mare!
DOROTEA Ho sent filla. No ho puc evitar. Pensar que ara podries ser
l'esposa d'un arquitecte fams, en compte d'un vulgar mecnic.
BEATRIU Normal mare, amb la hipoteca del pis, les lletres del cotxe i els
gastos de la casa
DOROTEA I el teu marit filla, i el teu marit, que no t ambici ni res. Mira si
no podia haver acceptat el lloc de comercial que li van oferir fa uns anys.
DOROTEA Si, per si fra un home de veritat no ens hauria fet cas i ho
hauria acceptat pel b de la seua famlia. Per, que es pot esperar d'un home
tan pusillnim i sense ambici, que no respecta a sa mare poltica
BEATRIU - Per favor mare. Para ja. Sort que no est en casa, que si et sent.
BEATRIU Du meu! (En veu baixa) Perqu no m'has dit que Pau estava en
casa?
DOROTEA Perqu s'esta dutxant amb aigua freda i Fairy que absorbix el
greix
BEATRIU - Queee?
BEATRIU Du beneit!, per mare perqu li fas aix? Vaiiiig carinyeeet! (Ix
per la dreta al dormitori).
DOROTEA - Ui! Que va filla, si ja saps tu que a mi les ratlles del pantal m'ixen
torudes, a ms este mat no estava jo pa planxes.
DOROTEA No se filla, no se. Per entre els meus "achaques" i el teu marit,
no dure quatre dies. Que una ja no est pa festes.
BEATRIU - Festes?
BEATRIU Una altra? En la cuina hi han dos mes. Ja vaig Paueeet! (Es
marxa cap al bany).
L'escena roman uns segons sense ning, de sobte ix PAU seguit de BEATRIU,
tremolant, amb el pl ert, la roba arrugada, la cara enrogida i soltant improperis.
PAU La mate, et dic que la mate. (S'embolica a fer exercicis per a entrar
en calor). No mi llor dit. Em mata ella a m.
PAU No! No se com s. Pero si com era; ma sogra era increble, una
meravella (La imita): Ai! Per que gendre tinc ms salat, ms ben plantat,
ms bo, ms noble, mes treballador. (Ell) Aix que era? (Contnua fent
exercicis per ms pareguts a l'envestida d'un bou) La preparaci per a la
faena clar, tres passes per ac, una parell de banderilles i ara la puntada.
PAU Aix s veritat, en el fons del mar i lligat a un ncora si pot ser. Que no,
xiqueta!, que no, (Es mostra misteris) Que vol acabar amb mi. Que a les nits
em pareix veure-la aguaitar a la nostra habitaci, em mira i somriu (Ho fa com
si fora la sogra). Que quan estem menjant, em mira de rell i somriu (Idem).
Que quan me'n vaig a treballar i agafe les claus del cotxe, em mira i somriu
(Idem, per hi acaba plorant de por).
PAU Que ingnua eres Bea. Jo, ja espere l'hora fatal. No se si ho far quan
dorm, armada amb una destral, enverinat en el menjar o per que manipule els
frens del cotxe. Per, l'espere a no molt tardar.
42
PAU Per, si des que viu ac no entra en casa. Perqu, no se'n va una
temporada amb les teues germanes? Que sou quatre, i tu eres a la que ms
falta li fan els diners (Es queda d'esquenes a l'eixida de la sogra)
PAU Fotre! Quin " susto" m'ha pegat. Ho veus Bea, fa tot el que es pot
perqu em done un atac. Es disfressa aix per a provocar-li un xoc a qui la
mire.
PAU Clar que s veritat, Que no ho saps ja? Des que ta mare va entrar en
esta casa, va acabar la pau, va acabar l'amor, va acabar l'harmonia, va acabar
el sexe i s'acaba tot el que es pot menjar i beure, Cony!
PAU Pren!
BEATRIU Ho sent mare, per ja esta b. Ning vol que te'n vages de casa,
per Pau t ra en quasi tot. En compte d'ajudar-nos a suportar les coses, et
comportes com una adolescent. Deixes la teua roba en qualsevol lloc, ens
enganyes amb tot, et menges el que se t'antoixa sense preguntar si alg vol,
amagues la teua pensi com si te la furtaren, vns tocaeta del ala la majoria
dels dies. De divendres a diumenge no se't veu el pl, et fumes uns purs que ni
43
en les corregudes de bous, i aix em dna igual, per les puntes de cigarret
apareixen en qualsevol costat. Poses la msica a tota pastilla. Ens mentixes en
tot. Vnen factures de totes les botigues i tu et desentens. Fins i tot t'hem
sorprs ms d'una vegada amb un maces ficat en la teua habitaci en pilota
picada. A on arribars amb eixa actitud?
DOROTEA Ja veig que esteu els dos compinchats. Pos escolteu-me: des
que jo recorde, no he fet una altra cosa ms que treballar, ajudant quan era una
xiqueta a ma mare, que es queda viuda molt jove i amb 5 fills.
DOROTEA Riu-te, riu-te, per s la pura veritat. Quan vaig complir els dotze
anys ja estava servint en una casa b, de sol a sol i sense cap llibertat; tot el
que guanyava ho enviava als meus pares. Als 18 vaig conixer ton pare, als
vint em vaig casar pensant que comenava la vida per a mi. Als 25 ja tenia 4
filles i vaig haver de tornar a treballar cosint en la meua prpia casa per a poder
ajudar ton pare i eixir avant. Als quaranta el teu pare va caure malalt i va
perdre el treball i vaig haver de fer pluriocupaci durant 10 anys!, perqu cosint
no guanyava suficient, a ms de cuidar de ton pare. Vosaltres, totes vosaltres,
a banda d'alguna carrera, vos vau casar amb tot el que ra necessari. Als 50
em quede viuda i resulta que les meues filles, viuen cada una en una ciutat i
durant cinc anys si vull veure-les a elles o als meus nts, he de vendre el meu
pis per a pagar-me els viatges i hotels, perqu a elles els ve malament
hostatjar-me, vindre a veure'm algun dia a l'any o pagar-me algun bitllet de tren
o avi. Quan per fi a una de les meues filles li remordix la conscincia i m'invita
a viure amb ella, se m'obri una porta al cel i em dic: Grcies du meu, grcies
per esta sort que no me la meresc. Per, que punyetes! Clar que me la
meresc. Per, cent per cent. s ms no crec que hi haja molta gent que se la
meresca tant com jo. Als 55 anys va comenar la meua vida. Compreneu? Tot
el que vosaltres heu fet en la vostra i que no li doneu importncia perqu s lo
normal, per a mi s extraordinari, s oxigen, s vida. He de posar-me al dia,
perqu el dia menys pensat, arribar un dia que ser el meu ltim dia (Plora).
PAU (A banda) -Ai, ai, ai! Que es torna la truita-. (Apartant-la del costat de sa
mare) Para el carro Beatriu, para el carro que t'estampes. No et dnes
compte del tros de tragdia grega que t'acaba d'arengar ta mare?
BEATRIU - Qu?
PAU Pos aix. Que em pareix molt b que ta mare es revenje de totes les
penes i desgrcies de la seua vida, que vixca amb desenfr i alegria totes les
hores del dia. Per d'aix, a que es burle i abuse de nosaltres hi ha uns quants
quilmetres. Que l'nica cosa que ha fet des que es va vindre a casa, i va pa
cinc anys ja, has sigut manipular-ho tot en el seu propi benefici i a costa nostra.
Que no tenim fills, per a la vista est que no cal. Que amb tots els meus
respectes, est com una chota. O s que no recordes el dia que vam haver
d'anar a arreplegar-la a la comissaria, perqu se n'havia anat de manifestaci
amb un grup de okupes i la van agafar en una batuda?
BEATRIU s cert. Que vergonya mare! Tu, i la teua amiga Felisa. Rodejada
de xavals, amb litrones i fumant porros, i amb unes pintes.
BEATRIU Per mare, s que no pots comportar-te com una dona de la teua
edat?
PAU Vost, o se'n va al nord o se'n va al sud. Mire, senyora sogra. El normal
s que a la seua edat porte una vida ms relaxada: passejos al mat en la
platja, un menjar lleugeret, la sesta de la vesprada, la reuni amb les amigues
per a jugar a les cartes, o per a berenar, i els dissabtes i diumenges al ball dels
jubilats, i de tant en tant un viatget amb l'INSERSO.
DOROTEA - I una merda! Preferisc morir amb les btes posades, que arrugar-
me com una passa moscatell i convertir-me en una zombi ms. Abans morta
que inservible.
PAU Mira-la. Com un criatura de 18 anys: si no faig el que jo vull me'n vaig
de casa. Pos adu tronca.
BEATRIU Pau!
PAU Res, no he dit res. Pos au, a passar-ho dabuten i cuidao amb la
sofa no se li puge molt al cap.
BEATRIU Ja nhia prou per favor! Acabeu d'una punyetera vegada esta
discussi estpida.
PAU Res, no passa res. Vost amb eixa virguera i jo amb una ceba. Ara
m'explique aix dels 400 euros de menys en el banc. Menuda cagada autoritzar
ta mare en la cartilla.
BEATRIU Segur?
BEATRIU Per no has sentit que es marxa amb la seua amiga de lloguer a
un altre pis.
PAU (Xiuxiuejant) s l'nica mare que he conegut. I a pesar de tot, la vull. Els
abraos que de tant en tant m'ha donat ta mare, han sigut tan tendres, tan
maternals, tan sincers, que a pesar de no haver conegut a la meua, s com si
mai m'haguera faltat.
PAU Tan cert com que se m'est consumint l'nima de pensar que sen va.
Per ni se t'ocrrega dir-li res. A s una lluita de poder entre nosaltres i ella. I
pel b de tots hem de guanyar-la.
BEATRIU Tens ra, no podem deixar que faa el que li done la reial gana.
PAU A ms hi ha algo que no t'he contat. (Dorotea eix amb una maleteta
amb rodes i el bosso de m, per es det a escoltar).
BEATRIU - El que?
BEATRIU - Qu?
PAU Com va ser. Si, traus els comptes veurs que entre el teu sou i el meu
ens arriba just per a tot i no sobra res de res. Per com ta mare li pega uns pals
al compte del banc quel deixa tremolant, portem tres mesos que no arriba ni
per a cobrir la hipoteca.
PAU Perqu vaig pensar que si feia unes hores extres de ms, podria cobrir-
ho, i no preocupar-te. Per ni aix ens arriba.
PAU De moment estalviar fins l'ltim euro, i menjar sopes d'all si fa falta.
Anir a parlar amb el banc per a veure si ho poden retardar uns mesos, fins
que estiguem al dia.
BEATRIU Vols que parle amb ma mare a veure si ens pot tirar una m?
BEATRIU (Contenint-se) No
PAU - Qu?
PAU Anirem a buscar-la. I que faa el que vullga amb la seua vida i amb la
nostra. Al cap i a la fi som una famlia. Per cal donar-li una bona lli.
PAU Per fi, silenci i tranquillitat (Pausa de nou. Mirant a la seua dona).
Escolta Bea, que et pareix si aprofitem i ens tombem una miqueta al llit.
BEATRIU - Pau!
49
PAU Com que no? Abans que torne ta mare i ens passem altres tants
mesos sense tikitaka dona.
PAU Per pocs eh? (Sen va BEATRIU, desprs pausa llarga. PAU intenta
arreglar-se el pl i fa postures de Gigol De sobte es fixa en la bossa de m
de Dorotea). Redeu, la meua sogra s'ha deixat el bolset, esperem que es no
es done compte aviat i ens talle el tikitaka. Quina pau, quina pau, qui (Sona
el timbre de la porta) Quin timbre ms inoport! No pot ser, tan prompte no,
maleda siga; far com si no ho haguera sentit (Xiula) Fiufiufiu, fiu! (Torna a
sonar el timbre amb ms insistncia) Em cag vaig, vaig. Que poc ha durat la
pau. (Obri la porta, ni hia ning y aguaita eixint mes cap a fora).
PAU Avant "pus". Veurem en quin embolic s'ha ficat esta vegada. Passe
vost. (Sona un colp). Escolte, per on va? Que, aix s l'armari traster !. Per
ac home, per ac.
JUSTINO - Vaja favada de castanya, jejeje. I el pitjor s que s'han trencat les
ulleres de cejos (Entrant el tipus, veiem que t una edat ja avanada i est
ms ceg que un talp. Portava ulleres d'augment telescpic, per les ha
trencades amb el colp, un malet o portafolis i una caixa de regal).
JUSTINO No, aix no, Jejeje! Vinc a una altra cosa ms important.
PAU Por em dna. Per ac per favor. (El dirigix cap a la taula, per el tipus va
per lliure). Atenga! Coneix vost la casa?
JUSTINO - Ah! Disculpe, per sense les ulleres sc com un talp, Jejeje!
JUSTINO Ara mateix. (Intenta ficar el cul en la cadira per no encerta de cap
manera). Vaja, que favada no?
PAU (Al pblic) -No, si em tocar sonar-li els nassos tamb-. (Li ajuda) Ac!...
aix s (Per fi s'assenta, per davant de l'eixida del dormitori de Pau). Molt b.
Ho ha fet vost molt b.
JUSTINO Grcies. (Palpa pel seu cos buscant algo per a escriure)
En eixe moment, Bea que estava preparada per al tikitaka, treu la cama pel
marc de la porta en pla cabarete.
BEA (Ix amb coreografia i tot, d'esquenes als dos, movent el cul, amb una
bata danar per casa, prou hortera' i florejada, que li arriba fins els turmells)
Tatatata, tata, tata! (A s de nou setmanes i mitja. Joe Cocker') If hiu liv
togeron, If Liu liv togeron (Angls danar per casa clar). Tatatata, tata! (Es
gira) Tata! (Mira el panorama i es queda congelada. Justino observa amb els
ulls ben arrupits, per dir algo).
PAU I vost que ho veja. (A Bea que encara seguix amb una cama a l'aire) I a
tu que no et veja ms, llet. Clar que tampoc veur gran cosa.
JUSTINO Senyor!
PAU Home, com m'ha donat vost la seua targeta sanitria dic jo: aix s
que voldr que li faa una analtica cada vegada que
JUSTINO Disculpe, disculpe'm sense les ulleres (Li dna una bona per
a Bea) ho sent, tinga vost.
PAU - De Zapatero, si home si. Bo Sr. Gurri, Gurrial i tota la resta. Vost
dir que li porta ac? (S'assenta tamb).
BEA - Obsequi?
BEA L'ans. Ara entenc. Per aix volia que li comprara tant dans, era per a
enviar les etiquetes.
BEA Calla Pau. (Al notari) Be, diu vost que li ha tocat a ma mare eixa
capseta ? (Obri la caixa per a veure la botella).
PAU Escolte, Escolte. Per per a regalar eixa capseta, fa falta un notari?
JUSTINO Si senyor. L'empresa s molt seriosa i atenta amb els seus clients, i
perqu a ms de la capseta, la senyora Dorotea Adrin Fenoll s la nova
propietaria de: un apartament en la Mnega del Mar Menor amb 100 m2 tils,
terrassa, piscina comunitria, amb tots els electrodomstics i les comoditats
prpies de la zona.
PAU I aix que es veu vost ms ben poc. Ai amic! Si noms foren
problemetes.
ACTE SEGON
PAU (Que incls esta aclaparat per la sorpresa) Eh?... Com diu?
PAU La meua esposa quina esposa? (Es dna compte ara) Bea!
Bea carinyo! Qu et passa? (S'agenolla per a atendre-la).
BEA (Ho fa per amb un aire amable i adulador) On esta eixe senyor tan
simptic?
JUSTINO Es referix a m?
PAU (A la seua dona pel bajini i apartant-la de la taula) Per Bea, que fas?
BEA (Al seu marit apartant-ho un metre) Tu a callar. No has sentit el que ha
dit? A ma mare li han tocat 500.000 euros. Deixa'm que jo se'l que faig. (Torna
amb el notari) Bo Justi. Vols prendre una copeta de?
JUSTINO No moltes grcies. Estic de servici com els policies i no bec fins
que fitxe.
BEA (Exagerant la rialla) Jaajajajaja! Per que gracis eres Justi. Pos jo, si
prendr una copeta. T'importa que obrim la del regal?
JUSTINO Veuran vosts. Les bases del concurs diuen que ha d'entregar-se
el premi davant de notari que sc jo- a la persona premiada en qesti,
desprs de la pertinent acreditaci amb el seu D.N.I en el domicili indicat per la
concursant, en un temps mxim de 24 hores. En cas de no trobar-se
l'afortunada en el dit domicili, o impossible de localitzar o habitar en un domicili
distint, o haver-hi mort sobtadament, una vegada transcorregudes les 24 hores,
el premi ser entregat al segon de la llista. I segons els meus clculs queden
40 minuts de les "susodites" 24 hores.
PAU Conyyyy! (Bea agafa una altra vegada al seu marit i ho aparta)
PAU Deixa'm pensar uns segons. Tu torna amb eixe i entretn-lo (Bea ho fa i
PAU passeja nervis).
JUSTINO Diga'm.
BEA - Ehhh?
JUSTINO - Ah! Magnfic. Com abans va dir la seua esposa que no estava.
JUSTINO M'alegre molt. Bo, si em fan el favor d'avisar-la, i dir-li que isca,
conclourem l'assumpte amb prestesa.
BEA Jaajajaja! clar home, ja ho sabia, era una broma, rpida (Beu copa)
BEA (Al seu marit amb intenci) Aix, aix, avisa a ma mare Pauet, dis-li
que vinga.
PAU (Tirant rajos a la seua dona pels ulls) Per reineta meua, ja saps que ta
mare no pot eixir.
BEA - Ah, no? (A Justino) Ah, no!, noooo!, no pot Justi, s que s
discapacitada i
PAU - Noooo! No, li faces cas a la meua dona Justinillo. Hui est molt
bromista. No, no est discapacitada, el que ocorre s que est malalteta.
(Mentres Bea se'n va pipant a poc a poc amb l'ans).
BEA I tant. Les cagaleres s el que tenen, quan menys t'ho esperes Plof!
Pastisset Jejejeje!
JUSTINO Crec que no. Ho sent molt per aix seria una taca en el meu
historial.
PAU Puf! s un virus terrible, que si t'entra en el cos, comena a desfer tot el
que en eixe moment tingues en el teu estomac. Nusees, vmits, febra,
marejos, dolor agud i finalment. Pruuuuu!, i aix dos setmanes fins que el
virus es mor o es mor el malalt. Per tu tranquil, igual no et contagies.
JUSTINO Je!. Amb la sort que jo tinc ho agafe fixe. Millor no entre, o millor
incls, men vaig i.
PAU Ni tiene color! (A la seua dona murmurant) Vaja tallada que has
agafat. Espavila que has d'entretindre a este un ratet.
BEA Deixa-m'ho a mi. Eixe, no ix d'ac fins que solte la pasta. I tu on vas?
BEA Ok Makey
JUSTINO Mire, no tarde molt que crec que ja comence a notar coses rares
(Es toca la panxa).
PAU Res, home res. El que em coste ajudar-la a endrear-se, i volant estic
ac (Es marxa a l'habitaci de Dorotea).
BEA (Dominant la tallada) Este que dic jo (A banda) -Aix, que li dic jo
a este? (A Justino) I que, la famlia b?
BEA La teua. La teua esposa, els teus fills no se, el teu gosset.
JUSTINO Un gupy.
BEA Mira que sort, un gupi. Que meravella no?, tindre un gupi en casa.
Qu s un gupi?.
BEA (A banda) -Toma castanya-. (A Justino) Aix est per que molt b, si
senyor. Un tros de naturalesa en casa. M'encanta la gent questima la vida,
salvatge.
BEA (A banda) -Mira que parelleta, l'un cec, i el peix tort-. (A Justino) Ai! Que
llstima. Pobret. I perqu no t'has casat?, si no s indiscreci.
JUSTINO Jo crec que encara no he trobat la dona ideal. No he sigut mai molt
exigent. Per un t les seues manes.
BEA Vinga, accepta'm una copeta home, total ja queda poc de temps perqu
fitxes, si? Si? (Justino assentix) Aix m'agrada (Li servix la copeta) Per
per pel gupi! (Beuen) I quals, quals sn les teues manies amb les dones
Justi?
BEA O siga, entre Sara Montil i Penlope Cruz. (A banda) -Quasi res-.
BEA Que frase tan bonica. (Li serveix ms ans) Aix que eres un burguesito
acomodat, eh pillet?
BEA (A banda) -Que fotut- (A Justino) El peixet (Li servix una altra copa).
BEA Res, home, res. Cal celebrar el que cal celebrar No creus? (Alcen les
copes) Ara brindarem per per Ma mare! (Ix en eixe moment PAU vestit
59
JUSTINO Res, res. La veritat per davant. Com es troba vost senyora
Dorotea?
BEA Si mare clar, vull dir Pau Pau, que on es troba PAU?
JUSTINO Molt b, si senyor. Aix es fa. T vost un marit que no se'l mereix
(A Bea).
PAU Si filla, s. Quan te vas casar amb ell, et va tocar el premi gros. Que
home, que atent, que amable que
PAU Algo m'ha dit per "vamos", no ho vaig entendre molt b. M'ha comentat
que mha tocat una botelleta d'ans en un sorteig. I clar, a mi l'ans em xifla,
aix que m'he dit: Dothy, has de fer un esfor i eixir a arreplegar el teu premi.
JUSTINO Clar que si, per aix no s tot. Si em f el favor de prendre cadira.
PAU Faltaria ms. Per, que senyor ms agradable (Li pega un meneig i
s'assenta al costat de Justino).
60
JUSTINO Per que vigorosa s vost. Pareix mentida, que malalteta i tot,
estiga vost tan forta.
PAU (Amb la seua veu per error) Faig peses sap vost? (Es dna
compte) vull dir que faig pilotes dic, pilates per a mantindre'm en forma.
PAU Perqu m'agafa voste en hores baixes que si no... Deixe que em
recupere del tot i veur vost.
PAU Bo, per per una copeta no em va a passar res. Tot el que entra ix
Jijijiji!
PAU - S'ha acabat? Que llstima. Filla, t'importaria portar una altra botelleta?
PAU Filla! filla! a la cuina (Li fa gestos amb el cap i se li cau la perruca,
s'acatxa a agafar-la i Bea fa el mateix. La recuperen i Bea la colloca de nou,
per al inrevs).
PAU No, no, estava rascant-me una cama. La depilaci sap vost, s terrible
quan ix el pelet de nou. Per si vols estar guapa, cal sacrificar-se.
PAU Filla bonica (S'acosta a della i quasi pessigant-la) perqu no te'n vas
a la cuina i ens portes algo pa beure i unes rosquilles per a acompanyar.
PAU (Timid) Ui! que atrevit s vost, mire que puc contagiar-li la
polipandurritis.
PAU (Desconfiant ja. A banda) -Tu et quedes sense dents com t'acostes ms-
. (A Justino) I com et diuen a tu ? Jijijii !
PAU (A banda) -Toca't els collons-. (A Justino) Que bonic, com el boxejador
eixe basc tan fams Urtain, per amb yuyu: Yustain (Justino intenta ficar-li
m per davall de la taula i PAU li suca un makoki que ho tira la cadira) Ahhh!
(A banda) -Pos no m'ha tirat m al paquet el pardalito este-.
PAU Ho sent, ho sent. M'he deixat portar per l'emoci del nom i clar.
PAU (Es det i dissimula tristesa) Ja, el que passa s que et caic malament i
no t'agrade.
PAU (Ho solta i este cau quasi desfallit) Ui! perdona, no me n'havia adonat
(Ho atrapa de l'esquenes i amb una m l ala i ho assenta de nou en la cadira)
JUSTINO Res res no ha sigut re. (A banda) -Esta dona em mata. Per
quina dona!-.
PAU Bo, tu dirs, que he de fer pa cobrar la pasta vull dir per a rebre el
premi.
JUSTINO Vegem. Vaja, vaig oblidar que les ulleres estan trencades, per no
importa, estas ac davant i done fe (Apunta en els seus papers murmurant). Hui
a del 2008 jo mateix notari. Blablabla! I en segon lloc una firmeta de res,
per procura que coincidisca amb la del teu document d'identitat, ms que res
perqu l'empresa no pose entrebancs quan entregue el document.
PAU Ara mateix (Agafa el D.N.I. per a imitar la firma de la sogra) firme ac,
no?
PAU (A banda) -La mare que ho va parir-. (A Justino) Clar que si, faltaria
ms. Vaig a la cuina un segonet a veure si la meua filla ja t preparat el
piscolabis (Inicia el mutis).
PAU (A banda) -A veure ara que punyetes vol-. (A Justino) Dis-me benvolgut
Justini.
63
PAU Per descomptat, estas en la teua casa. (Li indica) Entres per eixe
pasillo i la tercera a m dreta. Vs en compte amb les aixetes que de vegades
s'embossen.
PAU De res, per no et retardes molt. (Li llana un bes al aire. Ix esquerra)
Justino comena a caminar i va donant-se colps amb tot el que troba pel mig,
fins que encerta amb l'entrada. Uns segon de pausa desprs Pau i Bea amb
sigil.
BEA (Porta una safateta amb rosquilles i una altra botella d'ans. Les deposita
a la taula) A no m'agrada Pau, com ens agafe ens denuncia i a la pres.
PAU Com no vas a estar-ho si t'has fotut quasi una botella sencera de
Xinxn. Vine cap ac (Labraa) i no tingues por que tot eixir b (En eixe
moment de l'abra, entra Dorotea).
PAU (A banda) -La que faltava, perqu no li vaig agafar la clau de la casa?-.
DOROTEA Que faig?, que em vaig deixar oblidat el bolso amb el carnet i
les meues targetes, i he vingut a per ell. Per a si que no ho esperava.
L'ltim que voldria veure en la meua vida s a la meua filla canviant de vorera,
eixint de l'armari, creuant la frontera i el teu marit? Sap algo d'a?, li
has comptat ja que tu?... Espera si damunt porta la meua roba posada, la
molt pend. Quina bacanal vos heu ficat en el cos, eh?
PAU Un respecte senyora, un respecte que se'n va vost "por los Cerros de
beda". Que a no s el que pareix.
PAU No hem fet res, per farem, i del que farem depn tot el que fem en el
futur, esta clar?
DOROTEA A on anem?
PAU Com no, de seguida. Justi, et presente la meua amiga Felisa (Li fa
gestos a Dorotea que s'ha girat a veure si passa Felisa).
JUSTINO Per abans, tal com et vaig dir. Anem a celebrar-ho. I com ara som
ms, millor Jejeje! (A Dorotea igual que abans, cridant) Vol vost una
copeta d'ans i una pasteta?
JUSTINO No, no hi ha res que explicar. Per s del tot inacceptable, que
mentres estem ac de celebraci, el seu marit seguisca de faener en l'habitaci
de sa mare (Tots respiren i deixen les seues copes, menys Dorotea). Aix que,
si em fa el favor de dir-li que s'unisca a nosaltres la festa estar completa.
PAU (A banda a Bea)-Per que fas? No veus que jo, ja estic ac?-.
JUSTINO Ho sent per les coses ben fetes, dos vegades bones. (A Dorotea
igual que abans pero asustant-la) No li pareix a vost?
JUSTINO (A PAU mes interessat) La meua volguda Dothy. Ara que sers
rica, (Dorotea que ha escoltat a li fa gestos a PAU) quins plans tens?
Perdona, sc un poc indiscret veritat?
PAU (Li respon amb gestos a Dorotea, que desprs li ho explica) Encara no
ho se.
JUSTINO Supose que fars algun viatget amb el teu marit a algun pas
extic.
JUSTINO (Amb falsa pena) Quant ho sent. Aix s la vida de cruel (Li agafa la
m a PAU) per cal seguir avant.
PAU Pos s, cal seguir avant i no mirar arrere, sempre hi ha alg que et tira
una m (Li aparta la m i mira Dorotea alludint) per a ser feli.
JUSTINO (S'acosta ms tendre a PAU) Si tu vols, jo tinc dos mans i puc tirar-
te-les quan m'ho digues (Va a toquejar-li els pits i s'interposa Dorotea amb la
copa buida).
JUSTINO - Ah! (Cridant-li) Que vol una altra copeta? No faltava ms! (Es
dna la volta per a servir-la i Dorotea ala la cama per a donar-li un puntell, la
det PAU).
BEA (Amb veu dhomenot) Ja estic ac! (Fent gestos masculins exagerats).
JUSTINO Magnfic, perqu ara ja estem tots, no? (Li entrega la copa a
Dorotea i s'entret posant les altres).
BEA Ataca-li pues que s un bon partit. (A Justino) Una cosa la meua
esposa ha dit que sigam amb la festa que va a descansar un ratet, que no es
troba molt b i que desprs tornar amb nosaltres.
67
JUSTINO Quant ho sent. Per en fi anem all. (Entrega les altres dos copes)
Senyores i senyors, alce la meua copa per a brindar per Dorotea Adrin Fenoll,
l'agraciada afortunada, que he tingut l'honor de conixer i que espere continuar
coneixent en el futur. (Tots beuen) Bravo, bravo.
JUSTINO Si.
PAU (Ho agafa tot amb emoci) Per fi (Dorotea arriba per darrere i li
l'arrabassa discretament. PAU se'n va amb ella i li explica l'assumpte)
BEA Jo t'ajudar (Ho fa per rpidament, ficant-li tots els papers en la carpeta
o portafolis amuntonats).
PAU (Espera uns segons que torne Bea. Entra i ja no es contenen) Si! Si!
PAU Com?
DOROTEA - Com, que com? Que jo spia este xec va al meu nom no? (Bea
i PAU assentixen), i que jo spia esta escriptura van al meu nom no?
(Assentixen). Per tant la rica sc jo! No? (Assentixen).
BEA Aix que, desprs de defendre els teus interessos, PAU tenia ra des del
principi i noms penses en tu.
PAU - I?
DOROTEA Aix, que els diners son meus i far el que em done la reial gana
amb ells.
BEA Clar mare, teus son. Vaig a canviar-me (Ix molt capficada).
PAU (A banda) Sin fora qui es, lesclafava com un ou cru. Espera'm que vaig
amb tu (Ix tamb).
JUSTINO - Ah! Pues, que amb les presses m'he portat sense voler estes
cartes, i no sn meues (Li les entrega a Dorotea).
DOROTEA A molt be, dona-me-les (Les repassa i aparta una que obri) Ui!
Esta s del laboratori. (A mesura que la llig somriu i acaba plorant).
DOROTEA Justino.
JUSTINO Dis-me.
DOROTEA Per cert, s que far algun viatget pel mn. T'agradaria
acompanyar-me?
JUSTINO Ho dius de veritat? (Dorotea assentix) Has dit que si? s que tinc
les ulleres trencades i no ho he vist.
DOROTEA Si, he dit que si. Per noms si tens algun amic per a la meua
amiga Felisa.
DOROTEA El que has de fer s vendre esta casa i liquidar tots els deutes.
DOROTEA Puc i vull dir-ho. O feu el que jo vos diga, o men vaig amb tots els
meus diners i vos deixe ac sols.
BEA (Una xicoqueta pausa) Ja et pots anar amb els teus diners i deixar-nos
sols, que sempre hem estat sols i hem eixit avant.
PAU Com una chota, sha tornat loca de remat, pitjor encara, s'ha quedat
embarassada, t'ho vaig dir, t'ho vaig dir Bea. Tots eixos Boys que venien a
casa i al final ha pasat el que tena que passar.
BEA - Yoooo?
71
BEA Aleshores, vols dir mare, que ens deixes anar a viure al teu
apartament?
BEA I tu?
PAU Vost pot viure amb nosaltres i llevar-nos la sang si vol. Puc donar-li
un abra mare?
DOROTEA Clar que si tronxo. Que tu, a pesar de tot, tamb eres el meu fill.
(Ho fa. Bea s'unix pegant botets dalegra) Un altra cosa, en quant cbre el xec
podreu disposar dels diners que necessiteu, perqu ingressar una bona
quantitat en el vostre compte.
DOROTEA Pero, ho dubtaveu. Sobre tot el pelat del teu home. (A Pau) Que,
no dius res, mecnic?
TEL
FI DE L'OBRA