You are on page 1of 74
feo 820 FRA pel ag 2b bbb? Michael Frayn va néixer al 1933, a les afores de Lon- res. Va comencar la seva carrera com a repdrter pel diari The Guardian, més tard esdevingué articulista el mateix diari, des de 1959 fins a 1962, posterior- ‘ment encara pel diari The Observer, des de 1962 fins al 1968, Té, en l'actualitat, cinc novel-les publicades —The Tin Men, The Russian interpreter, Towards the end of morning, A very private life i Sweet Dreams, a més d'una obra filosdfica, Constructions. Ha escrit obres de teatre per televisié, i per I'escenari, a saber: The two of us, The Sandboy, Alphabetical order, Donkey’s years, Clouds, Balmoral (Liberty Hall), Make and Brake} Noises off (Pel davant... i pel derrera) i Benefactors. Tan Alphabetical order com Donkey’s years, Make and Brake i Noises off van ser galerdonades amb el premi de la millor comédia de Vany, mentre que Benefactors va guanyar el premi a 1a millor obra dramatica de l'any. Ha traduit tres de les obres de Txdkhov: “hort dels cirerers, Les tres germanes i La Gavina, també ha adaptat la primera obra, sense titol, de Txekhov, amb el titol Wild Honey. També ha traduit Els fruits de Villustracié de Tolstoi, i Ndmero U d’Anouilh, Durant alguns anys després de marxar de The Obser- ver, va continuar contribuint amb articles sobre paisos estrangers, d’entre altres, Cuba, Israel, Japé i Sudcia. També ha escrit i presentat una série de pel-lf- ‘cules personals per la cadena de televisié BBC sobre Berl{, Viena, Australia, Jerusalem i els barris de Lon- dres en els que es va criar, MICHAEL FRAYN PEL DAVANT... | PEL DARRERA Traduceié de Lluis Ferraz ANTONI PICAZO, editor Passeig de Sant Gervasi, 78 Barcelona-22 |. 4443. UASTITUT DEL TeRTRE Contre. te vats BIBLIOTECA Fotos: CARLES J. FONCLARA Disseny de coberta: TERESA COSTA © Michael Frayn, per concessié de Fraser y Dunlop Scripts Limited de Londres, © Antoni Picazo, per la present edici6 ISBN: 84-361-0275-4 Diposit Legal: B. 594-1987 Imprés a Grafiques Aleu, S. A. Zamora, 45 08005 Barcelona La versi6 catalana d’aquesta obra va ser estrenada a Barcelona, al teatre Condal, el 21 d’octubre de 1985, amb el segdent repartiment: Lola Rius Marta Padovan Lluis Broui Ripoll Mario Gas Enric d’Angelo Juanjo Puigcorbé Verdnica Crystal Montse Guallar Cuca Ruiz-Cabestany ls Aymar Marcel Bofill Joaquim Cardona Magda Miret Mered Aranega Toni Fuster Ferre Pau Taverner Felip Pefia Dirigit per Alexander Herold Acte Primer: La sala d’estar de la casa de camp dels ‘Churchill. 4 dimecres a la tarda, (Teatre municipal, Sdria, dilluns 14 de gener) Acte Primer: La sala d’estar de la casa de camp dels Churchill, dimecres a la tarda. (Teatro Principal, Logrofio, dimecres 13. de febrer, funcié d’havent dinat Acte Primer: La sala d’estar de la casa de camp dels Churchill, dimecres a la tarda. (Pabellén Municipal, Cieza, dissabte 6 abril) Els actors de “Pel davant i pel darrera” estan repre- sentant una obra titulada “Ya no sé donde tengo la sardina” original de Robin Housemonger. YANO SE DONDE TENGO LA SARDINA De Robin Housemonger Feperto por orden de intervencién: Sra. Clackett Lola Rius Roger Smith Enric d’Angelo Vicki Veronica Crystal Philip Churchill Marcel Bofill Flavia Churchill ‘Magda Miret Ladrén Pau Taverner Jeque Marcel Bofill La accién transcurre en la sala de estar de la casa de campo de los Churchill, un miércoles por la tarde. Regidor Toni Fuster Asistenta de regidurfa Cuca Ruiz-Cabestany Direcci6n: Llu(s Brou i Ripoll ACTE PRIMER Sala d’estar de la casa de la familia Churchill. Dime- cresa la tarda, Tipic molt anglés del segle XVI,.a uns 25 Kms de Londres. Totalment restaurat, perd conservant el seu gust antic i molts detalls d’época. Equipat amb tot el que exigeix el confort modern i completament amoblat pel seu propietari, actualment resident a Iestranger. Lloc ideal per empreses estrangeres que desitgin un auténtic ambient anglés com a Iloc de residéncia de! seu director executiu. Minim tres mesos de Woguer. Interessats diri- giu-vos a: Squire, Squire, Hackham and Dudley. La casa compta amb: una ample zona d’estar d’on arrenca una escala que condueix a la galeria del primer pis. Cal remarcar /a gran quantitat d’entrades i sortides que hi ha, A Ia planta baixa, la porta principal déna accés al jardi, amb el poble al fons. Una altra porta condueix a un ampli estudi panelat i una tercera a la zona de servei que esta totalment modernitzada: cambres espaioses i amb molta llum. La quarta porta ens comunica amb un luxés bany que té un gran finestral orientat al sud, a tra- vés del qual s‘hi contempla una vista preciosa. A la plan- ta superior hi ha una porta que condueix al dormitori principal, i una altra que pertany a un petit perd ben distribu it armari de roba. Un corredor déna accés a to- tes les altres cambres de /a part superior de la casa. Un segon bany, igualment luxés que el de baix, esté al repla de Wescala. Resumint, es tracta d'un exemple de gran qualitat de Ia professionalitat d'un tradicional escendgrat angiés, un espai en ef que ef “Distingit” es trobara de seguida com si estés a casa seva... (Teatre municipal, Soria, dilluns 14 de gener). (Quan s‘aixeca el telé esta sonant el telefon. La Sra. Clackett, una tipica majordoma, entra per ia zona de servel portant @ la mé un plat de sardines.) Sra, Clackett.— jEs indtil que ti sigas sonando! {No pue- do preparar sardinas y contestar el telefono! 1S0lo tengo dos pies! (Deixa el plat de sardines @ la taula on esta el teléfon, al costat del sofa, fel despenja.) jHola!... Si, pero no hay nadie, rey. No, el setor Churchill no esta. Si, vive aqui, pero ahora no vive porque vive en Suiza. Si, el sefior Philip Churchill, el {que escribe comedias, el mismo. Sdlo que ahora las escribe en Suiza... No, la sefiora también esta en Sui- za, jtodos estin en Suizal... ;Que si yo estoy en Suiza? No, rey, no. Yo les cuido Ja casa, pero los miércoles tengo la tarde libre... Asi que ya ve usted donde estoy... No, hoy todavia no, porque iba a co- ‘merme unas sardinas estupendas y como aqui la tie- nen en colores y hoy ponen lo de la Lady ésa.. sf, hombre... un momento, que lo miro en el periédico, Ah, si se trata del alquiler de la casa, tendré que po- nerse en contacto con los agentes, porque vamos por agencia, jsabe?... Squire, Squire, Hackman y... zc6mo se llama el otro? No, ellos en Suiza no. Estén aqui, al lado del teléfono, en el estudio, Squire, Squire, Hackman y... un momento que voy a mirar- lo. {No cuelgue! (Penja el telefon.) (Aquesta és I'aco- tacid de obra “Ya no sé dénde tengo la sardina” d’en Robin Hou- semonger, pero en lloc de fer aixd deixa Vauricular despenjat al costat del teléfon.) Lola (per a ella mateixa). iSiempre igual! ;Basta con que quieras descansar los pies, para que te pongan la cabeza como un bombo! (La Sra. Clackett se'n va cap el des patx emportat-se el diari.) (Aixd és el que diu Wacotacié de obra. De fet se'n va amb el plat de sardines enlloc del diari. Mentre ho fa, I'ac- triu que interpreta el paper de Sra. Clackett, Lola Rius, surt del seu personatge* per comentar aquest ‘moviment.) m’emporto les sardines. No, no. Deixo les sardines. No, m’emporto les s: dines (Des de la foscor del pati de but ques, sentim /a veu sense esma d’en Lluis Brou, director de l’obra.) Liuis.— Deixes les sardines i penjes el teléfon. Lola,— Ah, si. Penjo el teléfon, (Penja el teléfon i se‘n torna a anar amb les sardines.) Liufs.— | deixes les sardines. I deixo les sardines? Liuis.— Deixes les sardines. Lola.— Penjo el tel@fon i deixo les sardine: Llufs.— Aixd mateix. Lola.— Ho hem tornat a canviar, of amor? Llufs.— No, amor. Lola.— Sempre ho he fet aixi? Liuis.— Jo no diria tant, Lola. Lola,— Que tal dic el paper, amor? N’encerto alguna? Llufs.— $i, algunes coses em sonen! Lola. Es que em faig un bunyol amb les paraules, Em sento com una maquina de fer xurros. “ ‘ ho sé, Lola, la.— Obro la boca i no sé mai qu bunyos, 0 dos xuros un bunyol,o que. Lluis — Tranquil i, encara no s6n les dotze de la nit i no estrenem fins dema. Aixi que agafa el teléfon i... Lola.~ ...agafo el teléfon... Lluis.— Squire, Squire, Hackman... un momento... (La Lola continua fent la seva inter. pretacié de la Sra, Clackett.) ‘Sra. Clackett. Squire, Squire, Hackman... un moment ahora se lo digo. No cuelgue. ;Siempre igual! rBaste con que quieras descansar los pies, para que empie- cen a pisarte los juanetes! (Fa mutis pel despatx deixantse ef diari a escena. Es. ‘sent girar una clau al pany de la porta principal.) Liuis.— Un moment! (Sobre la porta i apareix el Roger amb una capsa de cartro. Té uns trenta anys i aire distingit dun e que manega els negocis de Propietat de la classe alta.) Roger-~ St, mi ama de laves, pero hoy tiene la tarde (Entra la Vicki, t uns vint anys, una nola espiéndide, que esta per ‘menierse-le, ben feta per totes rr .«asi que toda la casa es nuestra, — {Vauuuu! Vie 10 Liuis.— Un moment, Veronica. Lolal (Lola entra pel despatx.) Lola.— Torno a sortir? Llufs.— Si, i fas mutis amb el diari. Lola.— Quin diari? Enric (ensenyant-li el diari).— Lol: Lluis. Penis el teléfon, deixes 1b el Enric fa Lola).— Té, carinyo. Lola.— Ho sento, carinyo. Enrie (Mabraga).— Tranquil-la, carinyo. Només és un as- saig técnic, Lluis.— L’assaig general, Enric. L’assaig general. Enric.— | quan hem fet el tecnic? Llufs.— | quan farem el general? Estrenem dema. Enric.— Doncs nosaltres ens I’estavem prenent com si fos el técnic. (A Lola.) Oi, que si, carinyo? Lola.— Jo el que no puc és amb la lletra, cel meu! Enric.— No hi pensis en Ia lletra, carinyo. Lola.— Es que em faig un embolic. Em fico encadajardi. Enrie.- Mira, Lola, les paraules que dius sonen araules que dius sonen molt millor que les que ha escrit el... vull dir... hdstia, Lola, ja saps qué vull dir. (A Verdnica.) Oi que si? Verdnica.— Qué? Enric.— Vull dir que sf, que és clar... que ell és el que... ja m'entens! Lola, perd tu, Lola carinyo, has estat fent aquesta me dir... bé... hdstia, Lola, ja saps qué vull dir. Has acabat, Enric? Bé. Tu i la Verdnica sou fora. La Lola est’ amb el teléfon a lama. No, Lluis, no. Som aqui. Som aqut i estem pen- sant: perd si dema estrenem i només hem tingut 15 dies per assajar i encara no sabem a on som. Perd, hdstia, som aqui! Lola.— Molt ben dit, cel meu. Oi que té raé, Lluis? Lluis. Molt precis. Enric,— No, el que vull dir és que aquesta set mana estem " ‘aqui, a Soria, després a Badajoz, després vés a saber 8 on, després vés a saber a on més, aixi fins vés a saber quan. | tot fins que tots comencem a trobar, nos una mica... Saps que wull dir? (A Verdnica.) A tu no et passa? Verdnica— Qué? Llufs— Bé, en tot cas vosaltres sou fora i la Lola té el teléfon a lama. Enrie.— Ho sento, Lluis. Perd de vegades s'ha d’anar al i dir les coses clares. M’entens? t, deixa’m dir una cosa més: Jo he treballat amb molts directors. Alguns eren uns genis, altres uns fills de puta. Pero m mhavia trobat amb ningd que fos, tan completa- ment, tan absolutament... no sé... ja m’entens... Uuis.— Gracies, Enric. Les teves paraules em commouen Profundament. | ara em voldries fer un petit favor? Enric.— El que vulguis, xat Luis. Vols fotre el camp d'una punyetera vegadal (L Enric surt per la porta principal.) Llufs.— | tu, Veronical Verdnica.— Qué? Lluis.— On ets? \Verdnica.— On soc? Llwis.— Ets aqui? Verdnica.— Aqui? Lluis.— Que ets foral (La Verénica fa mutis per la porta Principal.) Lola, estas alli, amb el teléfon a lama, aqui, amb el teléfon a la ma, Penjo el telefon Siempre igual, oi que si? Llufs.— EI diari 12 (Torna Lola i agate el diari i el tele fon.) Lola.— Deixo les sardines, m’emporto el diari, i... f Sra, Clackett.— Siempre igual! ;Basta con que quieras descansar los pies, para que empiecen a darte pa- tadas! | per fi faig mutis. — ...Penjant el teléfon! Cuca! (La Lola fa mutis Hengant el telé- fon. Entra Roger, com abans, amb fa capsa de cartré.) (Entra la Cuca i penja el teléfon.) Roger.— Si, mi ama de Ilaves, pero hoy tiene la tarde libre. (Entra Vicki.) ‘Asi que toda la casa es nuestra, lauuuu! a Roger (fa mutis un altre cop i apareix amb una bossa de viatge. Tanca la porta).— Pero por si acaso, me ase- guraré. ;Hay alguien en casa? (Obre /a porta de ser- Yet.) No, no hay nadie, Qué te parece? ‘icki.~ Divino! ;¥ todo esto es tayo ; ge Heil No'cb fmdd Gus ust cha bobs A al igh malin restaurado del siglo X, ichi.— 4 costado un paston. : clientes, Precisamente hoy espero un cliente a las cuatro. Un jeque arabe, ya sabes, petrodélares.. Vicki Eso, y yo he de tener los expedientes en la ofici- nna antes de las cuatro. rset Roger.— Si, tendremos que encajatlo, quiero decir, ten- dremos que hacerlo. Vicki. Pues bueno. 13 Roger— No perdamos el tiempo enfriando el champin. Roger 'iBabI NG sant, La dad oger— jBab! No tantas, La dio, la de la coci 7 la vivid del ama delavenss ns * CO Vicki.— jDivino! ¥ cual es la de. (La Vicki fa mutis pel bany. Entra fa Sra. Clackett des del despatx sense el dari.) ‘Sra. Clackett.— Ahora he perdido las sardinas... (Sorpresa d’en Roger i la Sra. Clac- ‘ett. Roger tanca la porta del bany i amaga el xampany a la bossa.) isculpe, no sabia que hubiera alguien, ‘ ; Nocsi yo no estoy, rey. Me he ido. Pr -omo aqui la tienen en colores y hoy ponen lo de la lady es... Si, hombre, esta priacesa ran mona, que se peina... .¥ usted, quién es? Roger.— Soy de la agencia. Sra Clackett.— De la agencia? Roger.— Squire, Squire, Hackman and Dudley. See Cechetisiey fobs ellos es usted? ;Squire, Squi- Roger.— Smith. Sra Clackett.— :Y cémo se atreve a entrar asi, como si fuera su casa? Podria haber sido un atracador. Roger— No, he venido a introducir algunas cosas, a en- ajar un par de asuntos pendientes... (En aquest moment s‘obre Ia porta de! bany. En Roger la tance.) iAh! una cliente. Le estoy ensefiando la casa a una Posible cliente. 14 Vicki (en off, intentant obrir la porta).— :Qué le pasa a cesta puerta? Roger— Est muy interesada en alquilarla. La tengo a punto. (Entra Vicki des del bany.) Vicki.— Esto no es el dormitorio. Roger.— £1 dormitorio? No, claro que no. Es el bafio de abajo y ésta es mi ama de llaves, la sefiora Crockett. Sra. Clackett.— Clackett, rey, Clackett. Vicki— jAh, hola, qué tal! Roger.— De hecho ella no esta. Sra. Clackett.— Es por el color... Roger.— Es por la lady esa. Sra Clackett. Yo la tengo en blanco y negro. Roger.— No se preocupe por nosotros. Sra. Clackett.— No. La pondré bajito. Roger. Echaremos un vistazo por ahi. Sra. Clackett.— Anda, ahora he perdido el periédico. (La Sra. Clackett fa mutis pel des- patx, emportantse les sardines. Perd la Lola nose les emporta.) Les sardines! Lamento mucho todo esto. Vicki.— No importa. Les sardines! No hemos venido a ver la television. Les sardinest (Entra la Lola des del despatx.) sardines! Hem de fer alguna cosa. No podem conti- nuar aixi Liufs.— No podem continuar, com? Enric.— Si, tu, és clar, a tu les sardines si que... perqué tu 15 Ets el director i estas aqui baix. Perd nosaltres que estem aqui dalt i estem fins els nassos d'aquesta merda de sardines. | tots pensem igual, oi que si? Verdnica.— Qué? Enric.— Les sardines. — Quines sardines? Ho veus! (A Lluis, Cucal (A /’Enric.) Vols dir que t’estimaries més tuna altra cosa en lloc de sardines? Es aixd el que vols dir? Potser t’estimaries més que la Cuca aixatés ‘uns quants platans? Lola Llufs, perd no podem fer servir quatre plats de latan aixafat! (Entra la Cuca des de caixes, Iaju- danta del regidor.) Lluis. Cuca, canviarem les sardines. Entic.— No és cap cosa personal, Cuca, quapa, Lola.— No, perqus les sardines ens semblen estupendes. Lola).— No, si a mi ja m‘estan bé les sardines, fan bé, — No, si ami ja m’estan bé si a tu t’estan bé, Uuls.— Aleshores, estimat Enric, qué és exactament el que estas dient? Enric.— El que estem dient, Liu(s, exactament, és que aqui dalt ens estem trencant el cul i... hdsti Ho has entés, Cuca? “Sequim. A partir del mutis de ta Lola, it Lluis— Que no torni a pasar! Cuca— No, no. (La Cuca fa mutis per caixes.) Enrie.— Ho sento, Liufs, Perd aixd s‘havi 16 Tu diras. Mentre la Dolors estigui contental Lola— Molt contenta, Liufs, carinyo meu. Llufs.— Aleshores em faries un gran favor? Lola.— El que tu vulguis, xato. Liufs.— Emporta’t les sardines! (La Lola fa mutis per restudi, en- duent-se les sardines.) Roger.— Lamento mucho todo esto. a Vicki— No importa, no hemos venido a ver la television, verdad? Roger.— Es como si fuera de la familia. Hace siglos que esta: crié a mi padre, : Vicki.— Divino, Vamos... tengo que estar en la oficina antes de las cuatro. A Roger.— ;Qué te parece si tomamos una copita de cham- pan? Vicki— La tomaremos arriba. Roger.— Si, bueno... Vicki— ¥ no pierdas de vista mis papeles. Roger.— No, oye... Vicki— ,Qué? Roger.— Se trata de... Vicki— ;Ella? : 3 Roger.— Hace siglos que est en a familia, jCrié a mi abuelo! (Entra la Sra. Clackett des del des- patx, amb el diari perd sense les sar- dines.) ‘Sra. Clackett.~ Sardinas... sardinas... Realmente no soy quién para decirlo, reina. Pero hégame caso, rei No se lo piense dos veces y lincese. Verd como que- dard satisfecha. Vicki.— {Divino! Sra. Clackett.— ;Verdad que si, rey? Roger.— Si, claro. Sra, Clackett— Y si usted queda satisfecha, nosotros quedaremos satisfechos. ;Verdad que si, rey? 7 ‘Sra, Clackett.— Sardinas... sardinas.., Mas vale sardina en ‘mano, que ciento volando con el estémago vacio. (La Sra. Clackett fa mutis per la zona de servei,) Vicki.— ¢Lo ves? Le ha parecido muy bien. Nos prepara- r4.un plato de sardinas. i Roger.— Esti Vicki.— Bs divina. Roger (recollint la bossa i la caixa).— Muy bien. Vamos antes de que vuelva con las sardinas. Vicki.— Por aqui? Roger.— Si, si. (Entren al bany de I’entresol.) Vicki. :Aqui dentro? Roger— Sys si Vicki.— Es otro cuarto de bao. Roger.— No, no, no. Vicki.— Siempre quieres meterme en el cuarto de bafo. (Surten del bany de Ventresol.) Roger.— Queria decir aqui, ésta, (Roger assenyala la porta segient. La Vicki es dirigeix cap alla seguida del Roger.) {Oh, sibanas negras! (En tre una.) — Es un armario empotrado. Quise decir ésta, la otra... (Deixa caure la capsa i la bossa i es baralla amb el pany de la segona porta de la galeria, que és la del dor- mitori.) Vicki Qué nervioso ests. ;Ni la puerta puedes abrir! (La Vicki i ef Roger fan mutis pel dormitori, perd no poden perqué la Porta no s‘obre. En aquest moment s‘obre la porta principal i apareix el Philip al Nindar, portant una capsa de cartré. Té uns 40 anys, llueix un sumtués bronzejat i escriu comédies d’época.) . Si, pero hoy es la tarde libre de la sefiora Glackert. Liufs.— Un moment! (Entra Flavia. Uns trenta anys. La ‘companya ideal per a un tipus com en Philip.) (En Philip entra la bossa i tanca la porta, perd la porta no es tanca. Passa una estona mentre I’Enric in- tenta obrir la porta del dormitori i e1 Marcel, tancar la porta principal.) Lluis, Un moment! Enrie.— Ho sento, xatos. Aquesta porta no s‘obre. ‘Magda.— Ho sento, xatos. Aquesta no tancal Llufs.— ... Cucal Marcel.— Perdoneu‘me tots. He fet alguna cosa mala- ‘ment? Sempre m’entrebanco amb aquest cony de Portal Magda.— Marcel, xato, ho estas fent perfecte. Marcel.— Em fa l’efecte que I'he trencada jo. (Entra la Cuca des de caixes.) Lluis. Cucal Vés a buscar el Toni, que arregli les Portes. (La Cuca fe mutis per caixes.) Magda.— M’encanten els assaigs técnics! Enric— Li encanten els assaigs técnics! No fotem! Vull dir... Lolal On és la Lola? Magda.— Som tan encantadors els uns amb els altres! Enric.— Es que és tant... vull dir, és tant... 0 no? (Entra la Lola des de la zona de servei.) La Magda és tan... ja m’entens. és meravellés passar tota tun assaig técnic? L’Gnica cosa que m’agrada dels assaigs tacnics que per fi pots seure damunt dels mobles. (S‘asseu) Magda.— Marcel, m’encanta veure’t tan animat i fent bromal (Sasseu a/ seu costat,) Mareel.— Ah, estava fent broma? \ Magda.— De veritat. M’encanta treballar amb aquesta mpanyia. Sou tots tan macos! Lola.— Si. Dones ja veurds d’aqui dotze setmanes, quan arribem a Albacete. Magda (assequde).— Liuis, com et trobes, Luts, xato? Uuls— Comengo a comprendre com es va sentir Déu quan va decidir crear el mén. Magda.— | com es va sentir, carinyo? Encantat d’haver-se pres un valium. ‘Magda.— Dones, mira: ell va tenir sis dies, nosaltres no- més tenim sis hores. Lluis.— On és el Toni? Tonit (EI Toni entra des de caixes. Es ef regidor de la companyia. Esta es- gotat.) Liufs.— Toni, arregla les portes. Toni.— Qua hi ha? Liufs.— Les portes. Toni.— Estava aixafant platans per posar en loc de les sardines. Toni.— Quines portes? Liuis.— Toni, estic segur que Déu tenia un regidor que entenia el catal , xato, aquesta porta no tanca, Enric— 1 la del dormitori no d’aixé... ja m’entens. Val, entesos. (Es disposa a arreglar les portes.) Magda (a L/u/s).— Lluis, fa 48 hores que no dorm. Llufs.— Tranquil, Toni. 24 hores més i tot s‘haura aca- bat. Jano hi haura remeil (E/ Lluis puja a 'escenari,) Oh! Mireu! Déu s‘ha dignat a pujar a I'escenari, Llufs.— Bé. Escolteu ja que hem parat. Hem estat dos dies per muntar. Aixé vol dir que no podrem acabar Vassaig general. Aixd vol dir que I'estrena de dema \heu d'agafar com si fos I’assaig general. No ens atabalessim. Si conseguim passar un cop ‘obra cera pel que fa a les portes i les sardines, tot funcio- nari. Aquesta és la qilestid fonamental de l'obr Portes, sardines; entrades, sortides. Portes, sardine: entrades, sortides. Entrar sardines, treure sardines, Aixd és la comadia, aixd és el teatre, aixd és la vid; ‘Magda.— Que transcendental, Lluis! Liufs.— Vosaltres sempre endavant, sense parar. Pam, Pam, pam. Pam, entreu. Pam, parleu. Pam, sortiu, | tot sera bufar i fer ampolles. D'acord? On és el Pau? Magda.— Ai, Senyor! Enric.— Ai, senyor, ai, senyor. Ai, senyor! ‘Magda.— Senyor Paul Enric.— Senyor Paul Lluis. Cucal Lola /@ Llu/s).— Em creia que estava amb tu al pati de butaqui Llufs.— | jo creia que estava amb tu entre caixes. (Entra Cuca des de caixes.) Liufs.— E1 Pau és al seu camerino? Mira-hol (La Cuca fa mutis per caixes.) Marcel. No crec que ho fes enmig de I’assaig tcnic. Se- ria capac? Verdnica.— Qui? Enric.— El senyor Pau. No el trobem. Marcel.— Estic segur que no ho faria, en un assaig gene- ral, no. Lola.— Per poc que pogués, ho faria. \Verdnica.— Qué faria? (Tots fan gestos d'alcar el colze, com si fessin de borratxos.) Magda.— Au, va. No sigueu dolents, no ho sabem segur, Marcel. Sf, no treiem conclusions precipitades. Liufs.— Que es vesteixi el suplent. Tonil Toni.— Si? Llufs.— Afanya’t amb les portes. Substituiras en Pau. Toni.— Val, entesos. Lola.— No I’haurien d‘haver perdut de vista. Vaig dir que no se li havia de treure I'ull de sobre. Magda.— Perd si s‘ha portat com un sol durant els as- saigs. (Entra Cuca des de caixes.) Cuca.— Al seu camerino no hi és. t als lavabos? 16 de la calefacci6? Lola.— | al magatzem d'utilleria? Cuca.— També, 2 Lota— 1 al fosso? Cuca.— També, Liufs (a Cuca).— Truca a la policia. (La Cuca fa mutis per caixes.) f@ Toni.) Has acabat amb les portes? Molt bé. Ves- (EI Toni fa mutis per caixes i entra en Pau des del fons de platea. Té uns setanta anys, i va distrossat atracador. Baixa pel passad/s cen- tral durant ef didleg que segueix, i es queda dret davant l’escenari, ob- servant a tothom.) Ho sento, Lola. Lola.— No, si és culpa meva. Lluis, carinyo. Lluis.— Jo el vaig contractar. Lola.— Donem-li una oportunitat, em vaig dir. L‘aitima, ‘Qué vols fer-hi? Feiem junts el repertori a comar- ques. — La culpa és meva, carinyo. Jo no t’hau- ria dhaver deixat fer-ho. Per qué per tu, aquesta gira no és una gira de d'aixd... Hi tens posats tots els estalvis de la teva vidal Llufs.— No em diguis? Aixd ja ho sabiem, Enric, reil Lola.— Tampoc no pensava fer-me d'or! * Mareel.— Clar que no, Lola. Magda. 10 sabem, xata, Lola.— Només volia fer un raconet. ‘Magda.— Ja ho sabem, dona, Enric.— Un raconet per comprar-se una torreta. Hastia, ‘tampoc és demanar tant! Au va, prendal pensa que no és ‘Magda.— Ara no et posaras a plorar? \Verdnica— No, és que se m’ha ficat alguna cosa darrera {a lentilla, 23 Lola (assenyalant /a platea).— Perd si abans de comengar estava dret al pati de butaques, si jo I'he vist. Verdnica.— De qui parleu, ara? Magda.— Tu no t'amoinis que ja ho sabem que no t’hi uipes. Verdnica.— Parleu del senyor Pau? Qué us penseu, que ‘s6c cega? Clar que el veig al senyor Pau! Es allal (Tots es giren i el veuen.) Magda.— Senyor Paul Enric.— Pero si ha estat aqui tota I'estonal Llufs.— Mira-te’l. Palplantat com el fantasma de Hamlet. Marcel. Paraula, senyor Pau, que ens hem quedat de Pedra. Ens creiem que era a la tasca, A la tasca... Oh, sf, ala tasca... treballant! On eres, Pau? Liuis.— Digui'ns alguna cosa! Pou. Magda. Pau.— Una festal Vés per on! | jo encaparrat en que hi havia assaig! He estat fent una becaina al fons sala, per estar ben desvettlat per assajar. ‘Magda.— Ai, que és “‘monu’ Liuis.— Molt més “monu’ ara que el veiem. Pau,— Bé, qué se celebra? Magda.— Com? que qué se celebra? Lola.— Quines penques! Lluis.— Celebrem haver-lo trobat, Pau. Pau.— No m’hauré perdut I'estrena, oi? Magda.— Quina barré (EI Toni entra des de caixes. i busca ansids el Lluis.) Lluis! Tonil sembles angoixat. No estaras intentant fer ‘masses coses? No trobo la seva roba. Ho he regirat tot: el ma- gatzem, el camerino. Tinc la certesa... (EI Lluis assenyala-en Pau.) Oh! Pau.—Cervesa al camerino? Liufs.— No, Pau, no. Toni, necessites descansar. Perqué no te’n vas dalt, t’asseus a Ioficina i prepares les ndmines de la companyi Sf. Perd abans acabaré d’ ‘afar platans, (E/ Toni fa mutis per caixes.) Magda.— Liufs, fa 48 hores que esta en peu. Lluis.— Toni! No caiguis! Que potser encara no estem assegurats! Pau.— Bé. Ara qua toca? Liuis— Bé, Pau. Em sembla que seria adient assajar una miqueta. A veure! Pau.— No, jo passo. Llufs— Com que no? Pau.— Vosaltres aneu fent. Jo m’assec i us miro. Vol dir, beure’s la cervesa que el Toni ha trobat a camerinos?, Magda.— No, senyor Pau. Vol que assagem. Pau.— Si, és clar, Perd a mi em sembla que hauriem d’as sajarl Llu(s.— Exacte, Pau! Assajer. Sabia que vosté trobaria la solucié. Bé, a partir de "entrada del Marcel i la Magda. (La Cuca entra alarmada des de caixes.) Qué passa ara? Cuca.— La policia. Lluis.— La policia? Cuca.— Han trobat un vell. Estava estirat a terra, sense coneixement. al portal de davant. Lluis. Gri Cuca.— M’han dit que esta molt brut i que més una farum. | clar, he pensat... que... vull dir, quan ‘Yacostes al senyor Pau... Luifs.— Gracies, stsss... Cuca.— et ve una mena... una mena... oh Pau (a Cuca, passant-li e! brag pel coll, carinyosament, com qui comprén).— A vegades amb una petita insi- ‘nuacié n’hi ha prou. L’dnic que has de dir és: conec un paio que fa una pudor que empesta. Si jo fos aquest jove ho entendria de seguida. = Ai, que és maco, pobre! Fa veure que no se n’adona. Lluis.— Digue'm una cosa, Cuca, maca. Com és que has trobat una feina com aquesta en la que es necessita tant de tacte i comprensié, No seras l'amigueta d’alga? (La Cuca se‘! mira estorada.) Magda.— No t’amoinis, Cuca, xata. No se n’ha adonat, no hi toca massa, Pau.— Ja em toca? Liuis.— No, no. Encara no. Lola.— Fes una altra becaineta, Pau. Liufs.— Encara |i falten vint pagit Pau.— Em sembla que me'n torno a dormir. Segur que encara em falten vint pagines, (E1 Pau fa mutis per I'estudi.) Llufs.— Continuem! La Lola és a la cuina fent sardines a EI Marcel... Marcel! (E/ Ma cel entra des de caixes.) i la Magda, esperen imp: cients, per entrar, a la porta principal. L’Enric i la Verdnica s‘esmunyen neguitosament vers la cambra el temps se’ns escapa irremissiblement. (La Lola fa mutis per la zona de ser- vei. L‘Enric i la Verdnica fan mutis pel dormitori det primer pis, i ef Marcel fa mutis per la porta princi- pal.) » Magda (a Liu/s, en veu baixa).— Fan bona parella, oi? Liufs.~ Que fan bona parella, qui? Magda. Si, I’Enric i la Lola. Lluis.— L’Enrie i la Lola? Perd si podria ser la seva mare. Magda.— No ho sabies? Liufs.— No, no, Magda. Només séc Déu, no sabia absolu- ‘tament res. (La Magda fa mutis per ta porte principal.) (Entra I'Enric des del dormitori.) Enric.— Qué passa? Liufs.— I a tu qué et passa? Enric.— Vull dir, a qué esperem? Liufs.— No sé a qué esperes? Potser a qué ella torni a fer setze anys? (La Lola guaita per la zona de ser- vei) O simplement el peu? Verdnic (La Lole fe mutis. Entra la Veréni- ca des del dormitori.) LLluis.— Ni la puerta puedes abrir. Vicki.— {Ni la puerta puedes abrir! Liufs.— Amb la porta tancade, E: (L Enric tanca la porta.) Vicki.— jNila puerta puedes abrir! Enrie.— iDentro, dentro! (El Roger i la Vicki fan mutis pel dormitori. En Philip entra des de la Porta principal.) 27 | Phalpe Si, pero hoy es la tarde libre de la sefiora Clac- tt. (Entra Flavia.) “Asf que toda la casa es nuestra. (Entra amb una bossa de viatge i tanca la porta.) Qué maravilla! {Te gusta? Flasta.—‘Inctefble! Philip.— El lugar ideal para una cita. ‘Hogar... anes hogar. Nasetro refugio secreto. Philip.— El dltimo lugar del mundo donde nos buscarian. Flavia. Tiene gracia entrar asi, de puntillas, Philip. Ob, pero no te rlas"No te rias porque Ia situa. cién es muy seria.’Si los de Hacienda se enteran que estamos en el pais, aunque sea sélo por una nod adiés a nuestra solicitud de residencia en el extranje- ro. ¥ lo que es peor: adids a la mayor parte de los ingresos del ao. jOh! me siento como un emigrante ia.~ zPues no sabes cémo me siento yo? — ¢Champan? . Flavia.— ;Crees que la seflora Clackett habré ventilado Jas sibanas? Philip.— |Querida! Flavia.— ;Por qué no? Los nifios estin en Suiza. Nadie va a venir a visitarnos. Estamos absolutamente solos. Philip — jUauu! es verdad. No estd tan mal ser evasor de impuestos. Flavia.— Deja todo eso.” Philip — ;Txxx! Flavia. — Qué pasa? Philip. Que nos pueden oir los de Hacienda. (Han pujat Vescala i arriben a la Porta de I‘habitacié. La Sra. Clac- ett entra des de la zona de servel, amb un altre plat de sardines.) Sra, Clackett (per a ella mateixa).— Lo que hice con el primer plato de sardinas, nunca lo sabré. (Deixa les sardines a la tauleta i s‘asseu al sofa. En Philip i la Flavia ‘miren baix.) Flavia.— (Seftora Clackett! (La Sra. Clackett fa un bot.) ‘Sra, Clackett.— jHay qué susto! ;Se me ha salido el cora- zn por los pies! Philip.— Y a mi también. Flavia. Crefamos que no estaba. Sra, Clackett.— Creia que estaban en Suiza. Philip.— ¥ estamos, estamos. ° Flavia.— Usted no nos ha visto. Philip.— jOh, si! No estamos. ~ Sra, Clackett.— jAh, pillines! Los de Hacienda los quie- ren empapelar. Plavia.— Nos empapelarian si supieran que andamos por aqui. Sra. Clichets A mandar. Ustedes no estan aqui. Yo no les he visto. Si alguien pregunta por ustedes, yo no sé nada. ,Qué?... fala cama? Philip.— Pues... iQué porras! Si hacen bien. Nada como a cama, para solucionar problemas... pero necesita- ran esto, (Senyala la bossa i la caixa.) Philip.— Es verdad. Sra. Clackett.— Ah, reina! Nole he ventilado las sabanas. 29 Flavia. Voy al bato a buscar una bolsa de agua ca- liente. (La Flavia fa mutis pel bany de I’en- tresol.) Sra, Clackett.— He puesto toda su correspondencia en el estudio. Philip iMi correspondencia? ;Qué correspondencia? Pero es que no me envia todas las cartas a Suiza? Sra: Clackett— No, rey, no. ‘Las de Hacienda, no. No quiero estropearle sus vacaciones. Philip. jAy, Dios mio! ,Dénde estan? Sra. Clackett.— Las he puesto todas en su cajoncito. Philip.— :En mi qué? Sra. Clackett.— En el cajoncito de su escritorio. (La Sra. Clackett i en Philip fan mu- tis per Iestudi. El Philip porta la bossa i la caixa. Tanmateix ef Mar- cel es queda a Wescenari, i ta Sra. Clackett al Ilindar de la porta, espe- rant-lo. Entra el Roger des del dor- mitori, Esta vestit i es fa el nus de la corbate,) Roger.— Si, he oido voces. (Entra la Vicki des del dormitori en roba interior.) Vicki.— ;Voces? Qué clase de voces? Lluis. Un moment! un moment... Marcel, qué passa? Marcel.— Liu(s, ja saps que séc molt barruer a I’hora de moure'm.“Ho sento, Enric, ho sento, Verdnica... son les mever potineries de sempre. Lluis, per qué m'he, smportar les coses a l'estudi? No serfa més logic deixar-les on estaven? No. Marcel— Com vulguis, perd a mi em sembla més logic. Liuis.— Nol Mareel.— Mira Liui: en aquests detalls. Liuis.— Tranquil, Marcel, home. Tenim tot el temps del Mén, no estrenem fins dema, (La Magda entra des del bany de Ventresol,) 'Sé que no és moment per fixar-se ies, Llu/s. Només un segon. Perd és que no ‘acabo d’entendre per qué m’he d’emportar la capsa dels formatges i la bossa a l'estudi per revisar la corresponder Enric.— Perqué han de ser fora per I'escena que ve ara. La meval Mareel.— Ah, Magda.— 1 a més a més, Marcel, el senyor Pau les necessi- ta a I’estudi per la seva escena, Liufs.— E1 Pau? el Pau? ‘Magda (cridant-/o).— Senyor Paul Lola (cridant-lo).— Senyor Paul Enrie (cridant-lo).— Senyor Pau! (Entra el Pau, precipitedament, per Ja finestra.) Pau.— Ni rejas, ni alarmas... Que no em toca a mi? Tots. No, no. Lola.— Encara no, Paulet, Pau.— M’havia semblat sentir la meva veu, Liufs.— Pau, dormi. Encara li queden deu planes. Pau.— Bé, home, bé. (1 Pau fa mutis per la finestra.) Marcel.— Mira Lluis, comprene tot el qué... Liufe.— Oh, Marcel m dieu, perd és que encara no sé perqué he d'emportar-me-les, (El Liufs puja a lescenari,) 31 Lluis Marcel, estimat. Em podries explicar per quins set sous els demés fan el que fan? Em podries ex car perqué aquest altre imbacil surt per la porta amb dos plats de sardines a lama? (A /’Enric.) Ho sento, xato, no ho he dit per ficar-me amb tu. i Enrie.— Clar que no, xato. Hastia, ara que hi penso. Es veritat, i per qué ho faig? Lluis.— Qui ho sap? Enrie.— Qui ho sap. Qui ho sa el, xato. Lluis— Mira, Marcel. Els mobils del comportament huma s6n foscos i fins tot, tenebrosos. Qui ho sap? Potser al teu personatge, quan era petit, li va passar alguna cosa que I'impideix desprendre’s de la seva capsa Magda.— © potser és alguna cosa genética. Enric.— O podria ser per... dallonces.. Lluis.— Exacte. No cal ni dir-ho. Marcel.— Si, bé. Ja entenc el qué em dieu, perd a mi la capsa. Liufs.— Marcel, home... testic dient que no ho sé.’ | tampoc crec que l'autor ho sipiga. No entenc per. qu’ I’autor es va dedicar a escriure teatre, ni tampoc entenc perque ens hi dediquem nosaltres. Marcel.— Perd tracta de donar-me alguna mena de raona- ment) ni que sigui per enrecordar-me'n. Ltuis.— Molt bé, Marcel, et donaré una rad, Portes la capsa a l'estudi perqué son més de les dotze de | i a equest pas no arribarem a estrenar dema, millor avuil (EI Marcel fa que s/ amb el cap i fa mutis per lestudi. La Lola, en sil i, el segueix. L’Enric i la Veronica també van silenciosament al dormi- tori. En Lluis es dirigeix cap al pati de butaques.) Partir del mutis d’en Marcel, amb la cap- sa de formatges. Magda (en veu baixa).— Liufs, carinyo, escolta: el Marcel 32 esta molt nervids... la dona I’ha deixat aquest mati... Liufs.— Una altra vegada... Pobre home... Marcel! (Entra el Marcel des de I’estudi.) Mira, Marcel. Penso que el teu personatge, és a dir, tu; t’has espantat molt quan ella ha dit alld d’Hisen- da, et sents observat, perseguit, acusat,... i tota la teva concepcié del mén se’n va a norris. Aleshores, instintivament, busques alguna cosa a la que aga- te. Marcel.— Gracies, Lluis, gracies. (EI Marcel fa mutis per I'estudi.) Magda (a Llu/s).— Ets un soll Lluis.— Bé, tornem-hi que no ha estat res! (La Magda fa mutis pel bany de Ventresol.) Enric! Si, he ofdo voces! (Entra ef Roger des del dormitori. Va vestit i es fa el nus de fa cor- bata.) Roger {Si, he ofdo voces! (Entra Vicki en roba interior.) eVoces? ,Qué clase de voces? ‘Voces humanas. Sino hay nadie, Roger.— Carifio, he visto moverse el pomo de Ja puerta. Quizas es alguien de la oficina, » fat) Vicki. Sea quien sca, no entiendo por qué tienes que ponerte la corbata. La seftora Clorex. ¢La sefiora Clorex? Roger. Hace siglos que esta en la familia. {Crié a mi sabuelo! Vicki (mira per sobre la iOh, mira! Nos ha Preparado un plato de sardinas. Roger.— ;Vuelve! Vicki — ¢Qué pa: Ya vey yo. Ti no puedes bajar asi. — ~Por qué no? Roger— La sefiora Spontex. Vicki.— jLa sefiora Spontex? Roger lla es imprescindible. (Entra la Sra. Clackett des de estu- di, porta el primer plat de sardines.) Sra. Clackett.— Sardinas por aqui, sardinas por allé. Pa- rece que vayamos de excursién con el colegio. (EI Roger encabeix la Vicki a la pri- ‘mera porta que troba, que déna la casualitat. que és la de I’armari.) 2Qué, sigue metiendo las natices por ahi? Roger Si, sigo metiéndola.. quiero decir. sigo por Sra. Clackett— ;¥ dénde la mete ahora, en el arma- rio? Roger.— No, es que estaba haciendo un inventario de sibanas y almohadones, sefiora Kleenex... ‘Sra, Clackett.— Clackett, rey, Clackett. Roger.— Sefora Clackett. ;Hay alguien mds en casa, se- flora Clackett? Sra. Clackett.— No, rey. No hay nadie en casa. Roger.— Es que me ha parecido ofr voces. Sra. Clackett.— ¢Voces? Aqui no hay ninguna vor. Roger.— Debo haberlas imaginado. Philip (en off). ;Ay, Dios mio! (El Roger, d’esquena a ella, agata els dos plats de sardines.) 34 Roger.— ;Cdmo ha dicho? Sra. Clackett fimitant la veu del Philip).— jAy. Dios mio! Roger.— ;Pero qué le pasa? Sra, Clackett.— Ay, Dios mio! He dejado la puerta del estudio abierta, (Se‘n va cap alla i tanca la porta. EI Roger mira per la finestra,) Roger.— Hay otro coche ahi fuera. ;No seri el del sefior Hackman? ;Quizas el del seftor Dudley? (EI Roger fa mutis per la porta prin- cipal emportant-se els dos plats de sardines. Apareix la Flavia des de/ bany de Ventresol. amb la bossa eigua calenta. Al passar per da- vant ('armari veu com la porta sestd obrint. La tanca amb clau.) Flavia.— Esta casa esté lena de puertas abiertas. (Fa mutis pel dormitori. Des de Yestudi entra el Philip amb un re- but d'Hisenda,) Philip.— .. diltimo aviso... embargo... procesamiento...la carcel. Sra, Clackett.— Por cierto, esto me recuerda que ha veni- sown ser porlo deine, Philip.— No me diga nada, no estoy aqui. Sra Clackett. Povo en que me ha dicho que tenia la se- fiora a punto, Philip.— Déjelo en manos de Squire, Squire, Hackman and Dudley. Sra. Clackett.— Muy bien, seflor. Les dejaré que se despa- chen a su gusto... Philip. Cualquier cosa. Lo que usted quiera. Mientras. no le diga a nadie que estamos aqui. 35 Sra, Clackett.— Muy bien. Pues voy a sentarme y a en- ender, las sardinas! Me he clvidado de las savdinae, iSi no fuera porque la llevo pegada alos hombros se me iria el santo al mismisimo cielo! (Fa mutis per la zona de servei.) — Yo no he recibido esto. No estoy aqui. Estoy en Suiza, Pero claro, si no lo he recibido, tampoco lo he abierto. (Entra la Flavia des del dormitori, Porta el vestit de la Vicki a la ma.) Flavia. Querido. ;Yo nunca he tenido un vestido como éste, verdad? Philip (distret).— No. Flavia— Jamas me hubiera comprado algo tan vuly jOh!, me lo regalaste Philip.— jNunea debi haber Flavia. Pero si es muy bonito. Philip. Volveré a pegatlo y lo dejaré donde lo encon- tré, (EI Philip fa mutis pel despatx.) Flavia. Pues lo guardaré en Ja buhardilla con las otras cosas que tii me regalaste. Son tan maravillosas que ‘me sabria mal estropearlas. (La Flavia fa mutis pel corredor del primer pis. En aquest moment entra Roger, des de le porta principal, amb els dos plats de sardines a la ma) Roger.— Bien, bien, bien. ,Otra vez la puerta del estudio abierta? ;Pero qué esta pasando aqui? (Deixa un plat de sardines a la tau- feta, on era abans, i I'altre a fa Ili- breria. Tanca la porta de lestudi. De sobte, s‘atura al sentir que, dalt, algit pica a la porta. desesperada- ment.) Roger.— jGolpes! jArriba! (Corre cap dalt. Segueixen picant.) jAy, Dios mio! jHay alguien en el armario! (Obre la porta i surt la Vicki.) jAh! Eres tf. Vicki— Claro que soy yo. Y tt me metiste ahi dentro ‘con todas esas sibanas negras. Roger.— Si, carifio. Pero, zpor qué cerraste la puerta con lave? Vicki— ;Que yo cerré la puerta? La cerraste ti. Roger.— Yo no cerré la puerta. Vicki-— Pues alguien cerré la puerta. Roger Bueno, sea quien tea, no podemos quedamos ut asi. Vicki. Asi? ;Cdmo? Roger.— En pafios menores. Vicki— Entonces, me los quito. Roger.— Dentro, dentro, (L’empeny cap al dormitori amb un cop. Ella es queda mirant per terra, buscant. L Enric espera amb Ja porta oberta. Entra el Philip des de Westudi amb el rebut d’Hisenda jun tub de pega.) Philip.—Querida este pegamento es de és0s que se pe- gan al instante y no se despegan nunca? Liufs.— Un moment! Philip,— {Caracoles! La sefiora Clackett nos ha prepara- do un buen plato de sardinas. 7 Enric (per els que estan entre caixes).— Ei, tothom. Diu ‘que és I'esquerra. Tots (en off).— L'esquerral (Entren la Lola, la Magda i la Cuca.) Marcel.— Déu sap on deu parar. Enric (mira per Ja barana de la galeri ‘caigut per aqui i haura rodolat i, per mil Sf, deu haver , vés a saber on. (LEnric i la Verénica comencen a baixar per I‘escala.) Cuca.— Per on era I'altim cop que la vas veure? Magda.— No la veia, Cuca. La tenia a lull. (Tots busquen desesperadament.) Enric.— Sf, ha sigut en aquell moment en q ji allo de “que yo cerré la puerta con lave" i jo lid alld de “yo no cerré la puerta con lave” i ella em diu “alguien cerro la puerta con Ilave"... dones en ‘aquest moment ella obre un ulls com unes... Oi que s(, xata, que obres un ulls com...? Ara que hi pen- so, hi ha molts moments a l'obra que obre uns ulls... i a mi m‘agafen ganes d’anar corrents i... (Baixa lescala.) Lola.— Compte, per on trepitges, cel meul Marcel.— Ei Mireu tots sota els peus! Enric.— Que ning no es moguil ‘Magda.— Que tothom es torni a posar alla on eral Marcel — Aixequeu els pous un (La Lola cau sobre @1 sofa.) Tenint en compte de baixar I'altre, Lola. (Tots aixequen els peus un aun i ‘miren sota, tret de la Verdnica que, de genolls, mira amb I'ull que hi veu enganxat a terra. El Liufs puja 2 Vescenari.) Lluis.— Verdnica, suposo que aixd no pasar’ durant la funcié! No ens agradaria que al public se'ls hi fes de dial Magda.— No, perqua si aixd passa durant la funcié, ella seguira endavant. Oi que sf, xata? Marcel.— Perd, hi guipa sense? Lluis.— El que jo em pregunto és si hi sent, sense? Verdnica (tot d’una se n‘adona que parlen d’ella).— Per- dé? (Intenta incorporar-se, perd al aixecar el cap topa amb la cara de la Cuca.) Cuca.— Augg! Verdnica.— Ai, perdé. (La Verénica. al recular per veure ef ‘mal que ha fet a la Cuca, trepitja la made L ‘Enric } Enric.— Ail Verdnica.— Perdé. (La Lola s‘afanya a ajudar a I’En- vic.) Lola.—Pobret meu. (A Verdnica.) Li has trepitjat lama. (El Marcel s‘enduu el mocador af nas.) ‘Magda.— Oh! Marcell Maree! (es tapa e/ nas amb ef mocador).— Perdoneu-me. (EI Marcel surt a corre-cuita.) Llufs.— Qué li passa a aquest, ara? Res, que li raja el nas. Que |i raja el nas? Perd si ningd no I'ha tocat. Luis. 39 Magda.— Ja ho sé. Pero ell és molt sensible {six fa que I surt sang del nes. Liufs— Ah! 1a on va, a Weed es as sas cero tenet Verdnica.— Ai, perdoneu. (A Lluis.) Que em deieu algu- na cosa? Llufs.— Si, si. (Agafa un gerro / li mostra.) Veus aquest gerro? Perqué no |i aixafes al cap del gerent del tea- tre i potser aixi acabarem d’una vegada per totes amb el teatre a Sori Verdnica.— Mira, I'he Magda.— L’ha trobadal Lola. | aon era, maca? Verdnica.— A I'uil, Enrie.— A ull. Magda (/‘abraca).— Molt ben fet, guapal Liufs.— No la tindries a full esquerre? Verdnica.— Se me n‘havia anat cap a una banda. Magda.— Ja m’ho figurava jo que no devia ser massa luny! (A Cuca.) Com estas, Cuca, guapa? Cuca.— Em sembla que bé. Lluis Molt bé, buideu I'escenari. Els ferits que puguin caminar que se’n duguin els que vagin amb litera. robada. (El Liufs torna al pati de buteques. La Lola toma a fa zona de servei, i ‘a Cuca fa mutis per un lateral. La Magda, I'Enric i la Veronica pugen a a galeria. Entra el Marcel.) Magda.— Estas bé, Marcel. Marcel— Molt bé. Només que amb aixd de... millor que no ho digui. Llufs.— Molt bé. Encara no ha arribat la sang al riu. Oh! Perdona Marcel. Ho diré d’una altra manera: Enda- vant com els soldats a la guerra, a cops de ceg! V ronica, ho retira. Tornem-hi que no ha estat res. (La Magda fa mutis pel corredor de ‘a galeria. El Marcel fa mutis per Yestudi,) Liufs.— “Entonces me los quito. Dentro, dentro. | el Pau? Enric.— Senyor Paul Llufs.—Senyor Pau! (EI Pau obre la porta principal. Esta de genolls.) Pau,— Potser I’ha perduda per aqui fora. Lluis. Té ra, Pau. Segueixi buscant-la. Ja només {i queden cine planes. — Cine planes? Bé, home, bé. (1 Pau fa mutis.) Liufs.— Entonces me los quito. Dentro, dentro. (Baixa al pati de butaques.) Vicki. Entonces me los quito. Roger.— Dentro, dentro. (L ‘empenta cap a dins del dormito- ri. Entra el Philip amb el rebut d'Hi- senda i el tub de pega a les mans.) Philip.— Querida, zeste pegamento es de és0s fan al instante y no se despegan nunca? iCaracoles! a seftora Clackett nos ha preparado un buen plato de sardinas. (El Philip fa mutis per 'estudi amb el rebut, la pega i el plat de sardines de sobre a taula. E! Roger entra des del dormitori amb Ia bossa d’siqua calenta. Mira al voltant a dalt i a baix. La Vicki també entra des del dormitori.) Vicki— :¥ ahora qué pasa? 4 Esta bolsa de agua caliente. Yo no la puse ahi. Yo tampoco. ‘Hay mio. Hay alguien en el bafio llenando bolsas de agua caliente. (Fa mutis pel bany de Ventresol.) Vicki.— No serin fantasmas, verdad? (També fa mutis pel bany. Entra la Flavia des del corredor de la gale- ria.) Flavia.— Querido, zvienes a la cama, sf 0 no? (La Flavia fa mutis pel dormitori. Entren el Roger i la Vicki des del bany de 'entresol.) ‘Qué has dicho? Yo no he dicho nada. Roger.— Primero el pomo de la puerta, después la bolsa de agua caliente. pero, qu estd pasando aqui? Vicki. Se me estd poniendo ls carne de gallina. Roger.— No me extrafia. Tépate. @Por qué no nos tapamos con las sébanas? (Roger es disposa a obrir la porta del dormitori.) Roger. Un momento, qué he hecho con las sardinas? Ti espérame aqui. Vicki (espantada).— {Oh, Roger! Estas casas antiguas me dan miedo, Roger (baixant I'escala).— No te preocupes. Esta casa ga totalmente modcmizada. No creo que ningin fantasma pueda sobrevivir en una casa con calefac- cién central a Vicki— {Qué? (Baixa a mitja escale.) (EI Roger s‘atura pensatiu, mirant 42 Roger sobre l’estanteria. La porta es tanca una altra vegada.) Vicki.— ¢Qué pasa? Roget — tas surdinas. ian desaperecio Vicki.— Me voy a la cama i pienso meter la cabeza deba- jo de... ;Ah!. (Se Ii gelen les paraules a la boca al veure la bossa.) (La Vicki baixa l'escala com un lamp i es queda parada al peu de Vescala.) (Entra la Flavia des del dormitori amb la capsa del Roger. Recull la ‘bossa / se I'emporta juntament amb a capsa, al corredor de dalt. Mentre la Flavia realitza aquesta operacié, la Vicki tracta de que en Roger pugi amb ella novament.) ‘esto de “la bolsa, bolsa”? ja bolsa, bolsa, bolsa! Roger — {No hay bolsa? Vidks Waele Os poco ant shecs ete) Roger — Esté en el dormitorio, la puse yo. (EI Roger fa mutis pel dormitori.) Vicki.— No entres ahi dentro. (EI Roger entra des del dormitori,) Qué caj Roger.— Las dos cosas han desaparecido. Vicki.— jOh, mis expedientes! Roger.— ,Qué diablos pasa aqui? ;Dénde esté la sefiora Claxon? (Se’n va cap a baix i la Vicki el segueix.) Tir espérame en el dormitorio. Vicki. No, no, no. Roger.— Entonces, vistete. Vicki.— No pienso entrar ahi dentro. Roger.— Te traeré tu vestido. (Fa mutis pel dormitori i torna al moment.) ‘Tu vestido ha desaparecido. Vicki. jOh! (El Roger baixa.) Roger— No te asustes, no te asustes. Estoy seguro que existe tna explicacién légica a todo lo que esté pa. sando. Voy a buscar ala seflora Spantax y ella nos la dari. Té espérame en el estudio, en el estudio, en el estudio... (El Roger fa mutis per le zona de servei, La Vicki entra a 'estudi. En off, el Philip fa un crit de desespera- cié. La Vicki, horroritzada, surt corrents.) Vicki. jRoger, aqui dentro hay alguien! ;Dénde estis? (La Vicki fa mutis per le porta prin- cipal. El Philip entra des de Vestudi. Porta a una ma el rebut ja I'altra un plat de sardines.) Philip.— Querida, sé que te pareceré ridiculo, pero. (S’aferrissa per tal de poder desen- ganxar-se el paper dels dits. Al ma- teix temps fa auténtics equilibris perqué no li caiguin les sardines. Entra la Flavia des del corredor de dalt.) Flavia.— Querido, sino nos vamos a la cama voy a orde- nar un poco la buhardilla, ; Philip.— Querida, jcdmo quieres que vaya a la cama, si estoy enganchado a esta citacién? 5 Flavia. Querido, {por qué no dejas las sardinas? (El Philip va a deixar el plat, perd ‘no pot) Philig.— Querida, también estoy cnganchado a las sar- di Flavia. Querido, no seas merlizo, Ve al baflo, busca un frasco que pone veneno y fr6tate con él. Se lo come todo. (La Flavia fa mutis pel corredor de dalt.) Philip.— Hay problemas que se te pegan como moscas. Pero esto es ridiculo. (El Philip. fa mutis pet bany de paix.) (PAUSA) 45 Liufs.— Paul... Paul Li tocal... Ha arribat el moment! Magda (en off).— Ja ve, Llu(s, carinyo. Ja ve... Llufs.— Si, perd és que hauria de sortir el brag per la fi- nestra... (En oquest moment es trence un vidre de la finestra i una ma descor- re la balda de /a finestra.) (S‘obre 1a finestra, a través della veiem un tladre. Es un home ma- dur, té una gran personalitat, encara que no li estaria de més modernit- zar-se una mica.) Ladron.— {Ni rejas, ni alarmas! cércel por incitar al robs Liuis.— Pau, des del principi, Pau... Ladrén.— A veces me dan ganas de Ilorar. Yo que robaba bancos. Yo que reventaba cajas fuertes. 7Y ahora qué hago? Asaltar casitas de cartén. Liuis.— Esperi, Pau... esperi un momentl... (Entra la Cuca des de caixes.) duefios estan en Suiza por- gue me lo ha dicho por teléfono la chivata de Is co- inera. (La Magda va baixant les escales.) Ladrén.— ¥ encima ella tampoco esté. Hace un momen- to la he visto salir por la puerta principal poco me- nos que en pelotas. Magda.— Esperill esperi, (Per fi el Pau, al veure’s subjectat d'un brag per la Magda, s‘atura,) Lufs.— No, no. No hi ha manera! Ell posa I'automatic. Sembla un kamikaze! 46 at. Magda.— Esperi. Liuis.— Gracies, Magda. Cuca! (La Magda i la Cuca fan mutis.) Pau.— Sf, una vegada en vaig conéixer un de kamikaze d'aquests.. Liufs.-- Pau, des del pri Pau,— Va ser després de la guerra, jo estar Liuis.— Gracies Pau. Cucal fent una... (Entra la Cuca des de caixes.) Vols canviar el vidre, Pau.— Torno a fer la meva entrad Liuis.— Si, només que. Pau.— Digui’m. Lluis. — Una miqueta abans, un pel més aviat. Marcel! (Entra el Marcel des del bany de baix.) Marcel, com és la teva frase? Marcel.— Hay problemas que se te pegan como moscas, pero esto es ridiculo. Liuis.— Hay problemas que se te pegan como moscas, pero esto es ridiculo. ‘Se te pegan como moscas” ara? “Se te pagan como moscas, pero esto es ridicu- i vost® comenci a moure’s quan senti aquesta frase, d’acord? Pau.— No cal que digui més. Perd podria ‘suggeriment, tanmateix? Liufs.— Digui, Pau, digui. Pau.— No seria milior que jo entrés una miqueta abans? Liufs.— Pau. Pau.— Es que em sembla com si hagués un buit entre la sortida del Marcel i la meva entrada. i-un petit 47 Pau, deixi-ho cérrer. Sap el qué fare? Pau.— Digui, digui. Liuis.— Qué li semblaria entrar un pal abans? Pau.— Que en som de professionals! Tots dos em tingut la mateixa pensadal (EI Pau fa mutis per la porta princi- pal.) Llufs.— No sé sili estic prenent el pal o me ‘esta prenent ell ami. Marcel, al teu mutis. (El Marcel esta concentrat assajant el gest que li ha marcat ef Lluis.) Marcell al mutist Philip.— Hay problemas que se te pegan como moscas. Pero esto es ridiculo. : ag (EI Philip fa mutis pel bany de baix. Entra el Wladre com abans perd al seu moment.) Ladrén.— Ni rejas, ni alarmas... deberian meterlos en la ccércel por incitar al robo. ;A veces me dan ganas de Morar! Yo que robaba bancos! ;Yo que reventaba caja fuertes! ZY ahora qué hago? Asaltar casitas de carton. (Es serveix una copa.) Si hasta sé que los duefios estin en Suiza, porque me lo ha dicho por teléfono la chivata de la cocinera. Y ella tampoco ‘std. Hace un momento la he visto salir por la puer- ta principal, poco menos que en pelotas. ;Donde estard la puerta principal? (Escodrinya al seu vol- tant, i després oat inestra per preparar-se la fu- gida.) {A cargar la furgoneta! Pero sin prisas, te1 toda la tarde para mi. Bueno... vamos s ver qué me ofrecen. (Mira la tele.) {Oh, un horno micro-ondas! (Agata la tele i la posa al sofa.) ,Cudnto me darian por este cacharro? Casi no vale la pena Ilevérselo. 2¥ aqui qué hay? Mierditas... mierditas... mierdeci- tas... (Amb la copa a la ma, déna una ullada als ob- jectes que hi ha sobre el moble.) Si tanto insisten... Donde estaré la puerta del estudio? (Va cap a I’es- tudi i obre la porta.) ;Oh, qué dura es la vida, cuan- do se llega a la jubilacién! (Fa mutis per la porta de 'estudl.) (EI Roger entra des de la zona det servei, sequit de la Sra, Clackett que porta un altre plat de sardines.) y naturalmente, mi posible cliente, quiere sa- hhay antecedentes de algin fenémeno para- (Es sent com es tanca la porta de Vestudi.) Sra, Clackett.— Claro que si, rey. Aqui todo es muy bo- nito y muy paranormal. Roger.— No, me refiero a si se habja volatilizado alguna cosa anteriormente, si habia salido algin objeto vo- lando, por ejemplo. (La Sra, Clackett deixa les sardines damunt /a tauleta i col-loca el tele- visor al seu loc. L‘endolle.) Sra, Clackett.— ;Que si vuelan las cosas? No, rey, no. Aqui todo se mueve por su propio pie. Como en cualquier casa normal. 4 i Roger.— Se lo diré a mi cliente que esté en el estudio. (Obre la porta de Vestudi i la torna a tancar.) ;Oh! iHay un hombre! Sra, Clackett (donant un cop d'ull).— No, rey. No hay nadie en casa. Roger. iy sl. Mite. Parece que eth buscando algo. Sra, Clackett.— No veo a nadie. Roger. ;Que no ve a nadie? Pero esto es increible. 49 aY dénde esté mi cliente? Mi cliente se ha ido. Mi cliente ha desaparecido. (Tanca ta porta de I'estudi i mira er la sala. Veu les sardines sobre la tauleta.) ,Donde? Roger.— Las sardinas. Sra. Clackett— Si, las sardinas. Roger. ;Esté segura que ve este plato de sardinas? Sra: Clackett.— Pues claro que las veo. (El Roger s‘acosta i les toca amb cautela. Agafa el plat.) Roger. Pues no pienso soltar este plato de sardinas. (Puja dalt amb les sardines.) Sra Clackett-- ¥ también veo el camino que llevan, Roger.— z¥ dénde esté mi cliente? ;Vicki! Sra. Clackett.— {Me veo abriendo latas de sardinas toda Ja noche! ;Qué cruz! (Fa mutis per la zona de servei.) (En Roger fa mutis pel bany de Ventresol. En aquest moment. ef Madre entra des-de I'estudi amb la bossa del Philip.) Ladrén.— Entonces él me dijo: “Charles, que tienes se- fenta aftos, ya va siendo hora de colgar las botas y dar paso a los jévenes”. (Deixa la bossa i se‘n torna a I'es- tudi. El Roger entra des del bany de l’entresol.) 50 Roger.— Quizis esté en el dormitorio. ;Vicki! (Fa mutis pel dormitori. Entra ef Madre des del estudi amb la capsa i la deixa a terra.) Ladrén— Y entonces yo le dije: “Si, tengo setenta afios, pero estoy mas en forma que muchos de cuarenta”. No supo que contestarme... (EI Roger entra des del dormitori, encara va amb les sardines a lama.) Roger.— jVicki! Vicki! (Fa mutis per Varmari de la roba.) Ladrén.— ¥ silo hizo, no le of. (Fa mutis per 'estudi sense veure ni escoltar en Roger. El Philip entra des del bany de baix. Segueix amb el paper enganxat i @! plat de sar- dines.) Philip — Querida, ese veneno que se lo come todo, no se ome el pegamento.- lo nico que se ha comido son mis pantalones. Querida, si se ha comido los panta- Jones, gno crees que seguir penetrando... y comién- dose...? Serd mejor que me quite los pantalones. (Ho fa com pot.) Querida, ven répido, es una =e 2Tenemos algin potingue que sirva para parar los hectan de otto potingne?’;Par:qut ds wea se lo come todo?... Creo que ya empiezo a notar los efectos... si, si, si, se lo estd comiendo absolutamen- te todo. (El Roger entra des def armari enca- ra amb les sardines.) Roger.— Esta casa tiene algo de diabilico, 51 (EI Philip intenta pujar-se els panta- fons.) Philip (per a ell mateix).— jEl de Hacienda! Roger (atemorit).— {El fantasma! Ha vuelto. Philip. No estoy aqui. jAy, Dios mio! Estoy en el extranjero. No esta muerto? fengo que marcharme. iQue 'No puedo quedarme! ‘Hable! Unicamente en presencia de mi abogado. Unicamente en... Usted es un vulgar ladrén. Encantado de conocerle, ;Le apetece una sar- (Es despedeix a’ell amb un gest de la ma perd s‘hi veu el rebut i, rapi- dament, I’amaga a I'esquena i li ofe- reix les sardines. Al no poder sub- Jectar-se els pantalons, li cauen a terra.) Roger.— No, no es un ladrén. Es un manfaco sexual. 2Qué le ha hecho a Vicki? Bajaré y le daré su mere- cido. (Baixa i va al teléfon.) Philip— Veo que ya tiene sardinas... en fin... si no me neces nad Roger fal tebfon).— 2 Philip — ;Policia? Sera mejor que me vaya. (Corre amb els pantalons pels tur- ‘melis t fa mutis per la porta prin- cipal.) 52 Roger. jVuelval ;Policia? Alguien ha entrado en mi casa... mejor dicho, en casa de alguien... Si, un manfaco sexual... ;Y ha desaparecido una joven! (Entra la Vicki per la finestra.) Vicki.— Ahora e: Roger (al teléfon).. cer. :Estis bien? Vicki.— No, por poco me ve. Roger.— Por poco la ve. ...No, no. Es que también es un adrén, Se ha levado nuestras cosas, Vicki (Troba /a bossa i la caixa del Philip).— Las cosas es- tan aqui. Roger.— ¥ las cosas estin aqui... ahora s6lo nos falta un plato de sardinas. Vicki (Troba les sardines de I’estanteria).— Las sardinas ‘estan aqui. Y las sardinas estén aqui, sefior polict Hablas con la policia? ;Y yo en ropa interior! Roger ;Como? :Que qué le digo? Le digo que no le digo nada mis. (Penja el teléfon.) Crei que te habia n el jardin, Perdons 'Y es un hombre! Ja joven scabe de apare- ‘ocurrido algo horrible, Vicki.— Asi es. Le conozco. Roger.— iLe conoces? Vicki.— Si, en la oficina le han citado varias veces. Roger.— Pero si es un maniaco sexual. Vicki.— Si, pero no puede verme en estas condiciones, Hay que guardar las formas cuando una trabaja en Hacienda. Roger Pues ponte ago. Vicki. No tengo nada que ponerme. Roger— En el bao encontraré alguna cosa. Ti, tricte sardinas. (Recull la capsa i la bossa i se‘n va cap al bany de l’entresol. La Vicki el segueix amb les sardines ) Vicki— Oh, Roger! ;Te imaginas lo que dirfan en la oficina si pudieran verme en este estado! (El Roger i la Vicki fan mutis pel bany de Wentresol. Entra ef Liadre des de W'estudi amb un radio-cas- sette.) Ladrén.— ;Qué? ;Cuindo he tenido que interrumpir un trabajo porque me hayan entrado ganas de echar una meadita? Esto sdlo me ocurre cuando etipido Jo menciona y. (Entra el Roger des del bany amb la bossa i la caixa.) ay, ay, donde estard el Roger.— Ti quédate aqui. (Entra la Vicki des del bany. Porta un picardies blanc.) no te muevas hasta que te hayas vestido. (E| Roger fa mutis pel dormitori.) Vicki.— Pero no puedo ir ala oficina con esto. (La Vicki fa mutis pel dormitori.) Ladrén.— ,Cémo se me ha ocurride mencionarlo? Qué {ganas tengo de echar una meadita. (El Lladre fa mutis pel bany de Ventresol. Entra el Philip per la fi- nestra.) Philip. Querida, ,dénde estis? Ayidame, ayiidame... (Fa mutis pel bany de baix.) (Entren el Roger i la Vicki des de! dormitori.) Roger. Ti péntelo. Ya encontraré algo para arriba, algo para abajo. Algo encontraré. 54 (El Roger fa mutis pel dormitori, La Vicki fa mutis pel bany de I’en- tresol i torna a entrar de seguide.) Vicki.— Oh, Roger, aqui dentro hay alguien! ;Es él! {La Vicki baixa corrents i fa mutis pel bany de baix. Entra la Flavia des del corredor amb una capsa de galetes antiga.) Flavia.— Querido, he encontrado unas cosas monisimas. (S’escolta en off un xiscle de la Vicki.) ;Recuerdas quella caja. (La Vicki entra des del bany i s‘atu- ra al veure la Flavia.) =-2Quién es usted? Vicki— jOh, su esposa y beneficiarios! (Entra el Philip des del bany de baix amb tot el que portava abans ia més a més, el picardies. Amb els colzes, es subjecta els pantalons.) Philip 4Oiga? Que me he quedado con su vestido pegs- doa .s manos. (La Flavia fa un crit ofegat. El Phi- lip mira cap a la galeria i la veu.) Querida, zdénde te habfas metido? Mira en qué es tado me encuentro. (Aixeca els bragos per mostrar-li a Flavia ef seu estat i li cauen els pan- talons. La Flavia, de I’horror, li tira la capsa de galetes. El Philip es pre- cipita cap a les escales amb els pan- talons enredats entre els turmells i amb actitut de siplica. La Vicki fuig d’ell.) Philip. Querida, solamente estaba tratando de explicar- por qué los de Hacienda nos persiguen, cuando se me quedé el vestido enredado en las manos. (La Flavia fa un gemec de dolor i fa mutis pel corredor de la galeria. Entra ef Roger des de! dormitori i es troba de cara amb el Philip que li posa el picardies davant els nassos.) Roger.— jy, Vicki, quitame eso de las narices! Ya mira- ré en otra habitacidn, (EI Roger fa mutis per la galeria. El Philip va a baixar, perd entra ef Lia- dre des del bany de lentresol amb dues aixetes d'or a lama.) Ladrén,— \Un par de grifos de oro! No esté mal... (S‘atura al veure al Philip.) Philip.— ,Quién es usted? Ladrin.~ Yo estaba inspectioosndo... Philip— 2Es usted inspector? Ladrén.— Si, inspector, si. (EI Liadre fa mutis pel bany de I’en- tresol.) Philip.— Ay, Dios mio, esté la casa llena de inspectores! Pile atnnasth ee Philip.— jEl otro! (EI Philip fa mutis pel dormitori. Roger apareix des del corredor de dalt.) yr— jEsta casa esté embrujada! jHasta las latas vue- lan! Te has vestido ya? (EI Roger fa mutis pel bany de 'en- tresol. Philip guaita des de! dormi- tori amb el picardies al cap.) Philip. ;Querida, se me ha quedado pegado el vestido a Qeabeca hon! ei (Philip fa mutis. Roger entra des del bany.) Roger.— Hay un hombre. (Entra el Lladre des del bany.) Ladrén.— Yo estaba con lo de la taza... Roger th case? Naleniert Cosson aaah ‘én. Ah, yo lo que me manden. Pero antes acabaré i tienes (EI Lladre fa mutis pel bany.) Roger. Esta casa esta lena de maniacos sexuales. 2Dénde estard Vicki? | Vicki! (El Roger fa mutis pel bany de baix. Entra ef Liadre des del bany de l’entresol.) Ladrén.— Gente por todas partes. Yo me voy de aqui. Que si casando mujeres en el cuarto de bafto. Pero bueno, jaquf se casan en cualquier parte! (Roger entra des del bany de baix.) Roger. Como no la encuentre, usted, jva a ver! 57 Ladrén.— {Water? Lo arreglo enseguida. (EI Lladro fa mutis pel bany de I’en- tresol. Roger.— Vicki?... (Roger fa mutis per la porta princi- pal. El Philip entra des del dormito- 1, encara porta al cap el picardies, perd ara s’ha embolicat un ilengol blanc. La Vicki surt de Varmari de la roba embolicada, de cap a peus, amb un Ilengol negre. Tots dos, al sortir, tanquen les respectives por- tes. E/ soroll els fa mirar-se, i retro- cedeixen sobresaltats. E! Roger tor- ous mies ae de la porta princi- Roger.— El Jeque drabe. No le esperaba hasta las cuatro, Alteza. Philip.— Méjamelat Roger.— Esta debe de ser su encantadora esposa. Supon- {go que querrdn visitar la casa. Bueno, ya que estén arriba... (Roger comenga @ pujar les escales. Apareix la Flavia en el corredor de dalt amb un gerro.) Flavia.— El con su amante. jLes voy a romper la crisma! ..empezaremos por abajo. (Roger, Philip i Vicki van cap baix.) Quiénes son esta gente? Philip i Vicki). Lamento mucho lo ocurrido, Roger Alteza. No tengo ni idea de quién es. Les aseguro, ieee sie wats oe vor bat a ad (Entra Ja Sra. Clackett des de la cui- ‘na amb un altre plat de sardines. El Roger es dirigeix cap a ella, presen- tant-la.) En cambio, esta sefiora tan amable que viene con un plato de sardinas. Sra, Clackett.— jAh, no! jDe las sardinas, ni hablar! Esta, vez me las como yo. Roger. Esté muy ocupada con las sardinas, asf que lo ‘mejor seria ver... ver los bafios de abajo. Flavia. Seftora Clackett, :quiénes son estas sibanas? Sra. Clackett.— jUy, vienen muy a menudo, reina! Son arabes, Flavia. ,Arabes? (La Flavia fa mutis pel dormitori.) Roger.— Disculpen, por aqui tenemos... (Entra el Liadre des del bany de Ventresol.) Ladrén.— El flotador. Ya esta arreglado el water. Roger.~ ..aqui lo tenemos a él. (Entra la Flavia des del dormitori.) Flavia.— zArabes? Son escocesas. Las sibanas de hilo es- cocés que yo tenia en mi cama. Sra. Clackett.— {Los muy ladrones! Roger— En cambio, en el estudio... (El Philip entra al bany de baix. Torna a entrar pero ara I‘interpreta un altre actor.) Sra, Clackett.— Trae acd, sinvergilenza... (Estira el lencol que troba més ala vora i apareix la Vicki. Sra, Clackett.— Oh, qué fresca! Roger.— ;Eres ti? Flavia.— Es ella. (La Flavia baixa amb actitut amena- adore.) Ladrén.— Es mi hija. Vicki.— jOh, papal Ladron.— Vicki, querida. Cuando te fuiste de casa, cref- ‘mos que nunca més volveriamos a verte. Sra. Clackett.— Con lo que salen ahora. Vicki— ¢Qué haces ti aqui, vestido asi? Ladrén.— z¥ qué haces ti, desvestida asi? Vicki. Yo voy a la oficina a llevar los expedientes de los evasores de impuestos. (El Philip es desploma darrera el sofa.) Flavia (amenacadora).— ;Dénde esti mi otra sibana? (Per la porta principal entra un dels éssers més cotitzats d’avui en dia: un xeic. Va vestit a esti! arab, s‘assembla moltissim al Philip, do- nat que Iinterpreta el mateix ac- tor.) Jeque.— Oh, tépica casa inglesa! Yo comprar. Tots.— |Es él! Marcel. Mira, Lluis. Perdona que ‘que encara porto els pantalons als turmell com és aquest canvi, si no m’ajuda alga Llufs.— Que t’ajudi el Toni. Tonit (EI Toni, que va emboticat amb un Wengol i que acaba de fer de doble den Philip, es poser dempeus i mira fixament en Llufs.) Toni.— Qué hi ha? Liufs.— Ah, clar. Que estas actuant. Toni.— Es que m’havia quedat aqui endormiscat. Liufs.— Descansa, descansa. Toni.— Que vols que faci alguna cosa? Liufs.— No, deixa-ho cérrer. Ja ens apanyarem sense tu. Ho veieu: el Toni esta becaina, mentre els demés anem amunt i avall de I'escenari amb els pan- talons als turmells. D’acord? A partir de la teva en- trada: {Donde esté mi otra sébana? (El Marcel vacit-la,) Algun altre problema, Marcel? Marcel.— Bé, ja que em para Perqué no em quedaré callat. Marcel.— Ja saps com soc amb aixd de la ldgica, — Jaho sé... Marcel.— Puc fer una pregunta estipida... — Tots els meus coneixements de I'art dramatic va disposici6, , Llufs. No, 6 que no acabo d’entendre Perqui el xeic és el doble del meu personatg Enric.— Perd si est molt clar, hostia... perqué quan tu entres per la porta, tots pensem que ets el dalld... hostia... si aqui esta la gracial Marcel.— Ja ho veig. Magda.— | a més a més, tot I'embolic depén d'aquest fet, Marcel. Marcel.— Si, ja ho veig. Perd no es massa coincidéncia? (E1 Lluis ha pujat a ’escenari.) Liufs.— Sf que és massa coincidéncia, Marcel. Perd el que tu no saps és que hi va haver una primera versio de obra, que malhauradament es va perdre, on autor clarifiea d'une manera molt exacte, que el Pare del Philip, de jove, havia viatjat molt per tot Orient proxi Mareel.— Ah, ja... ho entene! 61 — Verdnical Liuis.— Ho veust Verdnica.— Qué? Marcel.— Molt interessant. Llufs.— La raplical Liufs.— Sabia que t’agradi Verdnica.— Es que no ho entenc. Marcel.— Perd vols dir a Public ho rebra? Llufs.— Doneu-li la réplica, Llufs.— Aixd tu els hi has de donar. Amb gestos, amb Magda (o Verdnica).~'S, xata, dius “qué pops”, mirades... d’aixd en diem acti Verdnica.— Sf, perd no ho ent Marcel.— Ah! Gracies, Lluis, gracies. Lola.— Si, dona, sf. Has de dir Lluis. Molt bé! Podriem, si sou tan amables, acabar aiffcil, Vacte? A partir de la teva entrada: ¢Dénde esté mi Pau.— Sf, dona, jo et dic: “pero te diré una cosa Vicki” otra sabana? itu em contestes: “qué papa”. (Tots van als seus HNocs.) Verdnica.— Si, perd no entenc perqua el xeic és el doble Philip.—Parece como si el cable estuviera enredado... Flavia. jAh, si, mira! El cable se ha enredado en el cuarto de bafio. (La Flavia es gira i arrenca el cable de la caixa de connexions, discreta- ment perd amb violéncia. Mentres- tant, el Philip fa mutis per la porta principal, amb el teléfon, i torna a aparbixer immediatament des de la porta del bany de baix.) Flavia.— Querido, lo he desenredado. Philip.— Pues yo he saltado por la ventana del bai (Treu e! paquet de sardines de la tauleta i hi posa el telefon.) Flavia.— Bien, pues volviendo a lo nuestro... nuestro re- fugio secreto. Philip.— El Gltimo lugar del mundo donde nos... (En in- tentar plegar el diari, el distreu ef contingut que hi troba, que comenga a empastifar-i les mans.) ia.— ... nos pescarfan, claro. Pero tiene gracia, entrar asi, de puntillas. Philip. Perdén, decfas? Flavia.— Es un asunto muy serio. Philip.— jOh, sf, muy serio! Flavia.— Y también debes estar pensando en los de Ha- cienda. Philip.— jAh, si, Hacienda! Pues mira, jsabes qué te digo? Que para no darle més vuelras, creo que me voy a duchar y ala cama. Flavi {Deixa el paquet de sardines al sofé, agafa 1a bossa ila capsa i comenca & pujar.) Flavia (atabalada).— Sf, querido, Pero antes tenemos que hablar de Hacienda. {No te irds a la cama si antes no W7 i ih 1 hablamos de Hacienda! Querido, estoy segura que debes estar pensando algo asi: ‘Si los de Hacienda se enteran que estamos en el pais, aunque s6lo sea jr, id, OA attest sUlseod de aokdan: cia en el extranjero, y Io que es peor: adiés a la ma- Yor parte de los ingresos del ato, Deixa aixd... bal xa! Arriba no, querido, abajo. Philip.— Txxx! Flavia.— Baixa! Philip.— Que nos pueden of los de Hacienda. (Entra la Sra. Clackett des de la Zona de servei, amb un altre plat de sardines.) Sra, Clackett (per a ella mateixa).— ;Te dan més palos que a'unaestera y Ingo esperan que sagas bailando con mds linas! (Deixa el plat de sardines a la taule- ta i va a asseure’s al sofa, just da- ‘munt les sardines que hi ha deixat el Philip.) Philip.— Sefiora diari! (La Sra. Clackett s‘aixeca d'un bot, just a temps.) Sra, Clackett.— Ay, qué susto! Se me ha salido el cora- zn por el sofa. Philip — ;Y a mi también! Flavia.— Creiamos que no estaba. Sra. Clackett.— Creia que estaban en... “‘Serdenya”, Philip. Y estamos, estamos. Flavia.— Usted no nos ha visto. Philip. jNo estamos! Sra. Clackett.— jAy, mira, me han traido un regalito! Flavia.— Si, sf. Pero lo importante es que nos persiguen los de Hacienda. Sra. Clackett.— No, si ya me imagino quién ha sido la graciosa. ie Flavia. No estamos. Usted no nos ha visto. Sra, Clackett,— ;Un delicioso puré de sardinas! Flavia.— No hay nadie en casa. Sra, Clackett.— Ay, qué rica! ¥ las deja en el sofa como si tal cosa. lava, Pues nos vamos a a cama. i ra. ‘ett. Si, y encima se cree ja dejaré mar- char sin darle las gracias, Oe Flavia. zNos han ventilado las sibanas? No, no las ha ventila Sra, Clackett. iTengo una sorpresita para usted, reina! (La persegueix escales amunt.) ia {Voy al bao a buscar una bolsa de agua ca- nel (La Flavia fa mutis pel bany de I’en- tresol,) Sra, Clackett— jTe voy a dar yo, sardinas! (La Sra. Clackett puja les escales i toma a baixar saltant per la barana i fa mutis pel despatx amb el pa- quet de sardines.) Philip.— jOh! (La Flavia entra corrents des del bany de l'entresol.) Flavia.— Querido, te ha dejado solo? Philip — jOh, pues...! Flavia.~ z¥ qué quiere que hagas? ;Hablar solo? Philip.— {Oh, no! ia.— {Te ha dicho dénde ha dejado las cartas? (Entra la Sra. Clackett des de! des- 119 patx, amb el paquet de sardines ala ma.) Sra, Clackett.— ;Qué le cuenta ésa, ahora? Flavia (a la Sra. Clackett).— Usted no le ha dicho nada de lo de las cartas. (A Philip.) Las cartas estin todas en estudio. Sra. Clackett.— Pero qué te has creido, decirle donde tiene las cartas? Ni que fuera tuyo. (Avanga cap a la Flavie amb el pa- quet de sardines a la mé.) Flavia.— Si, las ha puesto todas en tu “cajoncito”. (La Flavia fa mutis pel bany de I’en- tresol.) Philip.— ¢En mi qué...? Sra. Clackett.— En el cajoncito de su escritorio, querido. ‘Ven conmigo, ven conmigo..Te tiene tan dominado que cualquiera diria que es tu mujer. Pero no le ha. {gas caso, jsi es una zorra! (La Sra. Clackett guia al Philip, amb determinacid, cap a Iestudi, porta ef paquet de sardines encara a la ma. La bossa i la caixa del Marcel resten a la porta del dormitori. En- tra el Roger des del dormitori, esta vestit pero no porta la corbata.) Roger.— Si, he oido voces. (S’ensopega amb la bossa i la caixa del Philip.) (Entra la Vicki des del dormitori amb roba interior.) Vicki— ;Voces? :Qué clase de voces? Roger.— Voces de cajas... quiero decir, cajas humanas. 120 Vicki.— Si no hay nadie... Roger. Carifio, he visto moverse el pomo de la puerta. Y estas cajas... estoy seguro que no estaban, ya sa- bes... jemos entrado en... {Me entiendes? Vicki.— Sea quien sea, no entiendo por qué tienes que ponerte la corbata... Roger.— Porque si alguien ha dejado esto aqui... fuera del. quiero decir. que es evidente que queriande- jarlos abajo... quiero deci... ya sabes... gLa sefiora Clockett? ‘Puede que si. Quizas ha subido por aqui... yen- do hacia... ya sabes \do varias cosas... quiero decir... :quién sabe Vicki (mira per sobre la barana).— Oh, mira! Nos ha preparado un plato de sardinas {ol baixar. E! Ro- ger deixa la bossa i la caixa davant /a porta de I’a mari, i atura.) jVuelve! {Qué pasa? i Roger— Ya voy yo. Tit no puedes bajar asi. Vicki— ;Por qué no? jLa sefiora Spontex? Ella es imprescindible. (Entra la Sra. Clackett des del des- patx, sense e! paquet de sardines, eixugant'se les mans.) Sra, Clackett (per @ ella mateixa).— Bueno, por fin he podido darle las gracias por las sardinas. (EI Roger intenta obrir la porta de Varmari per amagar la Vicki, perd no pot perqué la bossa i la caixa obturen la porta.) Qué, sigue metiendo las narices por ahi? Roger Si, todavia sigo metiéndola... quiero decir... (Estira una altra vegada del manec, i 121 er es queda amb el manec a les mans.) Roger.— ..isacandola, sacindola! Sra. Clackett.— Menos mal que de lejos no veo con esta pierna. (EI Roger aparta la bossa i la caixa, obre la porta com pot i hi entafora fa Vicki. Torna @ posar el pom al seu Iloc.) Roger,— Estoy haciendo un repaso de pomos, sefiora Cleenex. (Comenga a baixar les escales.) Sra. Clackett.— Clackett, rey, Clackett. Roger.— Sefora Clackett, jhay alguien més en casa, se- flora Clackett? Sra, Clackett.— No rey, no hay nadie en casa, RE cca at ha erect tr cajas... quiero decir... ime he encontrado estas voces. Sra, Clackett.— ;Voces? No, rey, no. Aqui no hay ningu- aA haberlas imaginado! R ‘Ah, debo haberlas 0 Philip on off jAy, Dios miol (Entre caixes se sent e! soroll de la caiguda d'un cos, sequit d'un gemec de dolor del Philip.) Roger.— ,Cémo ha dicho? Sra Clackett (imitant la veu d’en Phili iAy, Di mio! (Comenga a donar cops als objectes que hi ha sobre el moble, imitant el soroll que acaba de sentir. ‘Acaba /a seva actuacié amb un gemec de dolor.) Roger.— ;Pero, qué le pasa? Sra, Clackett.— jAy, Dios mio, he dejado la puerta del estudio abierta! (Va cap alla i tanca la porta.) Roger.— Necesitarin estas cosas ahi fuera... asi que... me entiende... en el jardin. 122 (E1 Roger fa mutis per la porta prin- cipal amb la bossa ila caixa. La Fla- via entra des del bany de Ientresol amb un “botiquin”. Al passar per davant la porta de ’armari, veu que s‘esta obrint. La tanca amb clau i es queda amb el manec a les mans.) Flavia. Esta casa esté llena de... pomos abiertos. (Fa mutis pel dormitori, amb ef “botiquin” i el pom. Entra el Phi- lip des de Iestudi, amb un texte. Ara el paper ja no ‘interpreta ef Marcel sind el Toni.) Philip.— Ultimo aviso... embargo... procesamiento... la ‘arcel. Sra, Clackett.— Qui és vosté? Philip— Soy Philip Churchill. Sra, Clackett.— ;Usted es Philip? 2Y qué le ha pasado a usted? Philip.— Pues que habfa unas sardinas por el suelo... Sra. Clackett. sha trepitjades! Philip.— ¥ me he “relliscado”. Sra. Clackett.— Ella "ha matat! No, {Ella lo ha matado! Philip.— No, no. Esté un poco “estabornido”, pero yo ‘me pondré bien en seguida, (La Sra. Clackett fa mutis per I'es- tudi.) 2No habré querido decirme que ha venido un sefior por lo de la casa? ‘Sra, Clackett (en off).— Qué? Philip.— ;Si no habré querido decirme que ha venido un ‘efor por lo de la casa? (Entra la Sra. Clackett des de la zona de servei,) 123 Sra, Clackett.— jAh, si! Ha venido un sefior por lo de la casa. Philip No me diga nada. No estoy aqui. Estoy en Suiza. Sra. Clackett.— Entonces, zno le ha pasado nada al bre de usted? rs Philip ~ Déjelo todo en manos de Squire, Squire, Hack- ‘man i. Cuca. Sra, Clackett. Muy bien. Pues ha venido un sefior y ha dejado su caja de usted, en el jardin. Philip. Que hagan lo que quieran, mientras no le diga a nadie que estamos aqui. Sra, Clackett.— Muy bien, sefior. Pues voy a sentarme ‘encender... las sardinas. Me he olvidado de las sardi- nas. (Posa la ma a la tauleta i es troba amb les sa nes.) ;Ay, no! {Me he acordado de las sardinas! ;Qué resa! Pues nada, voy a la cocina a preparar mas inas para celebrarlo, (La Sra. Clackett fa mutis per la zona de servei.) Philip.— Yo no he recibido esto. No estoy aqui. Estoy en Suiza. Pero claro, si no lo he recibido, tampoco lo he abierto? (Entra la Flavia des de! dormit Duu a les mans el vestit de la Vicki el manec de /a porta.) Flavia.— Querido... (Es mira e/ Toni, sorpresa, i li cau el vestit. Es queda un moment en silenci i després tor- na a agafar el fil i parla.) ;¥o nunca he tenido un... pomo como éste, verdad? Philip.— jNo! Flavia,— Jamas me hubiera comprado algo tan vulgar. jOh!, me lo regalaste ti? (La Flavia intenta col-locar ef ma- nec a la porta de I’armari, amb les ‘mans amagades al seu darrera.) Philip.— Nunca debi haber abierto el sobre. Flavia. Pero si es muy bonito. Philip.— Lo volveré a pegar y lo dejaré donde lo en- contré. (E1 Philip fa mutis per lestudi.) Flavia.— Lo guardaré en la buhardilla, por si alguien in- tenta arreglarlo. (La Flavia fa mutis pel corredor del primer pis. S‘emporta el manec i deixa el vestit a terra. Entra el Ro- ger des de la porta principal sense la bossa ni la caixa.) Roger. Bien, bien, bien. ;Otra vez la puerta del estudio abierta? {Pero qué esta pasando aqui? (Va cap a lestudi. De sobte satura al sentir que, dalt, algd pica a la porta desesperadament.) 2Golpes? ; Arriba? (Corre cap dalt. Segueixen pi- Gant) Ay, Dios mfo! Hay alguien en el armario {Ve que'e! pom no hi é) 10h, no puedo! porque el pomo parece que ha... (Piquen.) Escucha, carifio... (Empeny la porta per donar-li a entendre a ella que empenyi. Ella continua picant.) ;Oiga! ;Sea lo que sea lo que hay ahi dentro!... :Me oyes, carifio? (Ella continua picant.) Suba por... y atraviese por... y déjese caer en... me entiendes, carifio? (Continua icant.) ...héstial (EI Roger fa mutis pel dormitori. Entra el Philip des de! despatx amb fa carta d'Hisenda. Ara U‘interpreta ‘el Marcel, porta una bena al front i fa camisa’tota tacada de sang.) Philip.— Ultimo aviso... embargo... procesamiento... la carcel. 125 (Entra el Roger des del dormitori seguit de la Vicki. E/ Marcel s‘els ‘mira, estorat.) Roger.— jAh, eres ti! Vicki. {Claro que soy yo! {Y té me metiste ahi dentro ‘con todas esas sibanas megras! Roger.— Si, carifio. ke ‘que pasa es que tt lograste escu- sabes. Vicki.— ¢Que y puerta? La cerraste ti. Roger. Yo no la cerré porque no he podido. {No hay pomo! Vicki.— jAlguien cerré la puerta! Philip — Perdoneu-me, no em tocava! (El Philip fa mutis pel despatx, en actitud de demanar perdé.) Roger. Bueno, sea quien sea, no podemos quedarnos aqui, asi. Vicki— jAsi? Como? er.— En pafios menores. “cki.— Entonces me los quito. Roger.— Dentro, dentro. (L’empeny cap al dormitori. Entra el Philip, cautelosament, des del despatx, amb la carta d’Hisenda.) Philip Ultimo aviso... embargo... procesamiento... la carcel. (Entra el Roger des del dormitori, amb el “botiquin”. Mira cap a dre- ta i esquerra, dalt i baix. Entra la Vicki des del dormitori. EI Philip ‘Is mira fixament.) Vicki— 2¥ ahora qué pasa? Roger Esta caja Je agua caliente. ;Yo no la puse ahi! 126 (EI Philip fa mutis pel despatx.) Roger jAy, Dios mio! Hay alguien en el bafio enando CL een ua (E1 Roger fa mutis pel bany de I’en- tresol.) Vicki.— {No serdn fantasmas, verdad? (També fa mutis pel bany de I'en- tresol. Entra la Flavia des del corre- dor de la galeria.) (Torna a entrar el Philip des del des- patx / es disposa a parlar.) Querido, zvienes a la cams La mare que la va parir! ono? (EI Philip fa mutis pel despatx. La Flavia fa mutis pel dormitori. El Roger y la Vicki entren des del bany.) Roger.— ;Qué has dicho? Vicki— Yo no he dicho nada. Roger.— Primero el pomo de la puerta, después la bolsa ‘de los primeros auxilios... pero, zqué esté pasando aqui? Vicki.~ Se me esté poniendo la carne de gallina. Roger.— No me extrafa, tépate. Vicki. ¢Por qué no nos tapamos con las sabanas? (1 Roger es disposa a obrir la porta del dormitori.) Roger— Un momento. ;Qué he hecho con las sardinas? 127 {Se'n va cap baix. La Vicki el segueix.) Ta espérame aqui. jOh, Roger, estas casas antiguas me dan miedo! 'No te preocupes. Esta casa est totalmente mo- la. No creo que shagén fantasma pueda so- brevivir en una casa con calefaccién central y... ;Ah! Qué pasa? Roger— Las sardinas. {Han desaparecido! (Les veu.) iAh, no, no han desaparecido! jEstin aq) (EI Roger va cap a I’escala, al costat de la Vicki.) ~bueno, cuando uno deja un plato de sardinas en quiero decir... que el plato de sardinas 10, lo que digo... que es muy extrafio. est (La Flavia entra gatejant des de la porta principal. Agafa les sardines i tora a desaparéixer per la porta principal.) Vicki.— Me voy a la cama y pienso meter la cabeza deba- re ypi (Se li gelen les paraules al veure I’es- tanteria buida, al costat del dormi- tori.) Roger.— Porque estin ahi, justamente donde... (Se'n adona que les sardines no hi son.) Vicki.— {La bolsa! (El Roger va a mirar la taula. La Vicki baixa corrents I'escala. Flavia reacciona al sentir la parau- la “bolsa”.) 128 Roger— we Ia sefora Spantax oe las habré He: radon. 4Que pasa? si (Mentre el Roger s‘acosta cap 2 la Vicki, 1a Flavia torna gatejant cap 2 fa tauleta i hi pose les sardines una altra vegada.) Vicki jLa bolsa! (AI recordar-se de la bossa, la Flavia surt com un llamp per la porta prin- cipal.) 2Qué bolsa? La bolsa, bolsa! (La Vicki I'arrossega escales amunt.) {Qué significa esto de “la bolsa, bolsa””? ja bolsa, bolsa, bolsa! (EI Roger s‘aboca a la barana i veu les sardines.) jLas sardings! {La bolsa, bolsa, bolsa! | |Las sardinas, las sardinas! {La bolsa, bolsa, bolsa! (Mentre e! Roger mira fixament les sardines i la Vicki el mira a ell, s‘obre la porta del dormitori i ta Flavia col-loca la bossa damunt I’es- tanteria.) Roger (deixant de mirar les sardines, cosa que li costa un bon esfore).— ¢Qué bolsa? Vicki fmirantse la bossa). ;No hay bolsa! Roger. zNo hay bolsa? 12a de Vicki. Tu bolsa. De repente aqui. Ahora se fue. Roger Esti en el dormitorio. (Veu la bosse.) Estaba en ‘el dormitorio, la volveré a poner. (El Roger va a obrir la porta del dormitori, perd aquesta _s‘obre abans que ell la toqui. Entra la Fla- via amb Ia caixa.) Vicki.— No entres ahi dentro. (EI Roger agata la caixa i tanca la porta.) Roger.— {La caja! Vicki— :Qué caja? ‘Las dos cosas. {Que no han desaparecido! expedientes! {Qué diablos est pasando aqui? ;Dénde esta la sefora Croquis? (Se’n va cap baix amb /a bossa i la caixa, la Vicki ef segueix.) Ta espérame en el dormi- No, no, no. Entonces, vistete. No pienso entrar ahi dentro. Te traeré tu vestido. (Deixa a terra la bossa i la caixa i torna af dormitori, veu el vestit a terra. Fa mutis pel dormitori. Entra des del dormitori.) ‘Tu vestido ha desaparecido. (Mentre parla va arraconant el vestit amb el peu, fin que cau daltabaix de la galeria. | cau damunt la Vicki ‘que es troba just a sota. La Vicki s‘amaga darrera el sofa.) Vicki fintentant treure-se'l de sobre).— jOh! 130 .— No te asustes, no te asustes. Estoy seguro que ‘existe una explicacién ldgica a todo esto. (Va per baixar, treient el cap per sobre la barana, mirant a la Vicki amb cara d'exasperaci6. Ensopega amb la bossa i la caixa, i cau dalta- baix de les escales en comengar a baixar. La Vicki aixeca el cap i fa un crit. Entra el Philip des de I'es- tudi, ‘interpreta ef Marcel, porta el rebut d'Hisenda i un plat de sardi- nes a lama.) Philip.— Querida, sé que te parecerd ridiculo, pero. (S‘aferrisa per tal de poder desen- ganxar-se el paper dels dits, pero el ‘seu intent es va debilitant fins que s’atura, en veure el Roger estes a terra, al peu de les escales. Entra la Flavia des del corredor de dalt, por- tant un gerro a lama.) Flavia. Querido, si no nos vamos a la cama, voy a orde- at. Philip.— Se encuentra bien? Flavia (baixant les escales).— ;Pero qué ha sucedido? Philip.— :Se ha hecho daito? Flavia.— Querido, querido, dinos algo. (Entra la Sra. Clackett, alarmada, des de la zona de servei. Porta un altre plat de sardines a la ma.) Sra, Clackett.— La muy zorra, ahora me ha matado a éste! Flavia, No es nada. Esté un poco tocadito, pero nada, ‘Seguimos, seguimos. Philip.— Ay, Dios mio! 131 Sra. Clachett— Ahora les ets poniendo srdinas ena cx ra para que se maten. Flavia.— Gurito,dinos 5 Roger (aixeca e/ cap).— No te asustes. No te asustes. Flavia.— Esta perfectamente. Sra, Clackett.— A la préxima et matara. Fes-me cas. Flavia. jimos, seguim Philip.— jOh, sf, seguimos, seguimos! Perd a qui li toca parlar ara? Roger.— Estoy seguro de que existe una explicacion | ca a todo esto. Voy a buscar a la sefiora Sputni | ella nos la dard. Sra, Clackett.— Dones mira, rei, no. Le puedo asegurar que estoy en Ja mas absoluta inopia. Philip.— jAy, Dios mio! Flavia.— Yo les voy a explicar todo lo que esté pasando aqui. Ee Gee hy si bombee oh cl estudio, Flavia, No, no. El hombre esta aqui. Y yo tam| Sra, Clackett.— Ah, no. Eso sf que no, reina. ;No hay na- die en casa! Flavia.~ Yo sé que ha sido una sorpresa muy grande para todos, sobre todo para nosotros. Porque, claro, en- contrarte un caballero tendido al pie de una escale k fa, ha sido un “shock” tremendo. ;Verdad, que a Philip.— Tremendo, tremendo. ; Flavia.— Bien. Pues pasaremos a las presentaciones. Les presento a mi marido. El no es muy amante de las sorpresas. Asi que, querido, zpor qué no vas al baflo, buscas un frasco que pone veneno y frétate con él? Se lo come todo. i Philip.— {Se lo come todo! Gracies, gricies. ;Hay proble- be mas que se te pegan como moscas, pero esto es ri- diculo! y {El Philip obre 1a porta del bany perd no fa mutis.) Flavia.— En cambio, yo soy diferente. A mi me encantan as sorpresas. 132 Sta, Clackett.— Pues estupendo, porque ahora mismo Eee cognac (Sobre la finestra i entra un (la- dre, interpretat pel Toni.) Ladrén.— {Ni rejas, ni alarmas! Deberfan meterlos en Ia céreel por incitar al robo. (Entra, mira al seu voltant, estorat al veure la cambra plena de gent.) Sra, Clackett.— Vine, rei, vine; que estem de festa! ‘Ladrén.— A veces me dan ganas de lorar. Sra, Clackett.— Si, asf estamos todos. ilip.— jAy, Dios mio! Ay, qué emocionante, nunca habia conocido aun ladron! Roger 2¥ ahora qué hacemos? ;Le ayudamos a vaciar Ia casa, o qué? .— Si, todo es culpa mia, todo. Porque cuando digo aquello de “hay problemas que se te pegan ‘como moscas, pero esto es ridiculo”... Phil (Es trenca un altre vidre de la fi- nestra. Una ma descorre la balda. Apareix a la finestra el iladre, in- terpretat ara pel Pau.) i rejas, ni alarmas...! Deberian meterlos ‘en la carcel por incitar al robo. (Entra a dins fent un salt. En fer- ho Mincomoda alguna cosa, poc @ poe se’n adona que el que Iimco- ‘moda és la preséncia dels altres.) Philip.— jAy, Dios mio! Ladrén Pau.-- A veces me dan ganas de llorar. Sra. Clackett.— Si, esto parece un funeral. Ladrén Pau.— Yo que robaba bancos. Yo que reventaba, cajas fuertes. 2¥ ahora, qué hago? 2 Ladrones.— jAsaltar casitas de carton! Flavia.— Seguid. Ladrén Pau.— Que em pari? Flavia.— No, no. Ladrén Pau.— Jo em pensava que hi havia um verda. ‘Com que aquest m’ha donat el peu! Flavia.— Si. Pero pensaremos en alguna cosa, Roger.— Pensar qué, pensar qué... ;Cémo van a robar la ‘casa ahora? {Los dos a la vez? ;¥ con nosotros aqui dentro? A veure si tens una mica més de... una mica més de... hastia! Sra, Clackett.— ;¥ qué quieres que hagan? Que salgan y vuelvan a entrar de uno en uno? Ladron Pau. Jo estava escoltant i he sentit com tu cies. Philip. Si, si, és culpa meval “Hay problemas que se te egan como moscas, pero esto es ridiculo”... (Es trenca un altre vidre de la fines- tra. Una ma descorre la balda. Apa- reix a la finestra el Iladre, interpre- tat pel Lluis.) Ladrén Lluis.— Ni rejas, ni alarmas..1 Deberian meter- los en la cércel por incitar al robo. (Entra fent un salt, molt insegur. ‘No sap com reaccionar per la pre- séncia dels altres, 0 si ignorar-los absolutament.) Philip.— jOh, no! Sra, Clackett.— jNo hay dos sin tres! ‘Ladron Lluis.— A veces me dan ganas de llorar. 3 Ladrones.~ Yo que robaba bancos. Yo que reventaba ‘cajas fuertes, ZY ahora qué hago? Flavia.— Un momento. A este sefior le conocemos. Yo no estoy aqui. Flavia. fl no es un ladron. ‘Lluis, Acabo de llegar de la estacion. Flavia.— jEs nuestro asistente social! Enric.— Que es, qué? Flavia. Si, este sefior tan simpatico que siempre viene a decirnos lo que tenemos que hacer. Lluis (estupefacte, no entén res).— :¥ ahora, qué tengo que hacer? ;Robar el televisor 0 tomarme una copa? Flavia. No. Usted ha venido aqui a resolver nuestros, problemas. |, Llufs.— Hace seis semanas que no paro de resolver los problemas de “Cyrano de Bergerac"! Sra. Clackett.— 2¥ erees que ellos tienen mas problemas que nosotros? Lluis— No sé ni dénde estamos, ni a dénde vamos. Flavia.— Si, querido. Aqui estamos y adelante vamos. ‘Ladron Pau — Aix{ que el ladre ara el fa ell? M’heu des- patxat? Sra, Clackett— No, Pau, no. Lluis (a la Sra. Clackett) — Trae el plato de sardinas. Tots. Ya tiene el plato de sardinas. ‘Lluis (af Philip).— Pues trae la carta de Hacienda. Tots.— Ya tiene la carta de Hacienda. Lluis.— jAh! Os conocéis todos? Tots.—jSi! Lluis (es serveix un got de whisky de I‘ampolla).— En- ‘tonces sugiero... (Beu.) jAgge! Flavia (agefantli el got).— Es el de verdad. ‘Sra. Clackett.— :Pero, qué dice? Flavia (al Roger).— Llama a la Policia. Roger.— ¢Que llame a la Policia? Siu. (1 Roger agafa l'auricular, veu que Ia resta de I'aparell no hi és i passa auricular al Lluis.) Es para ti. (EI Llufs es posa auricular a l’ore- Ma.) 135 Llués.~ No hay teléfono? Flavia.— 3No hay teléfono? Sra. Clackett (a Toni).— Busca un teléfono. (El Toni fa mutis per /a porta prin- cipal.) Flavia. Aqui hay un teléfono. (El Lluts penja el teléfon, i imme- diatament després comenga a so- nar.) ip.— {Esta vivo! Flavia (a Philip) — \Coraje! (A Liu/s.) {Contesta! (E| Llufs agafa sense esma.) Sra. Clackett.— ;Quién es? Flavia (agafant auricular) — Es la Policia. Si, sefot poli- fa, ha desaparecido una joven... (Entra la Vicki per la finestra.) eff Akats eoth en eljarciin reas Hommbct! Sra. Clackett.— jAy, mira! Nos habiamos olvidado de ella. Flavia. Claro, porque nuestro asistente social le estaba haciendo un favorcito en el jardin, Rep Glackwt. Siino plerden al Flavia.— Ha ido bien, mona? No, por poco me ve. Roger.— Pot poco la ve. Vicki. Las cosas estan aqui. Flavia.— Muy bien dicho, guapa. Y ti, zqué dices a todo esto, querido? BN Gc voy aicersicl poflkino sith pais farcaleuia: (El Liu(s obre la porta principal per fugir, perd retrocedeix perqué es 136 troba al llindar amb el Xeic, inter- pretat per la Cuca.) Cuca.— jOh, tipica casa inglesa! Yo comprar. Sin Clackett Tal oor, eat de novia. Flavia. Claro, porque es su dia de bodas. jAy, qué final tan feliz! (La Flavia porta ef Liufs i la Cuca al centre del prosceni. Tots s‘hi acosten.) Sra. Clackett (a Vicki). ¥ va, gqué dices a todo esto, __ ,Buapa? Vicki— Las sardinas estin aqui. Sra, Clackett.— Si, reina, aqui (Li pega un copet a I’esquena que fa que Ii salti la lentilla, La Vicki s‘acota per buscar-ta.) Flavia.~ Bien. Supongo que querréis estar solos. Lastima que esta ventana no tenga una cortina. (Entra el Toni des del bany de baix, vestit amb un lengo! negre.) Toni.— ;Cortina? Sra. Clackett— Ay, mira, la madre de la novia! Toni.— Cortina 0 telé? Tots.— Teld! (EI Toni fa mutis.) — La dic, I’altima frase meva? — Pero te diré una cosa, Vicki. (Tots miren a la Vicki. Ella busca a seva lentilla.) 137 Tots.— :Qué, papa? Ladrén Pau. Cuando a nuestro alrededor todo se de- ‘rumba, no hay nada mejor que un buen plato de... Tots.— j;{SARDINAS!!! TELO Mort accidental d’u Seny i amor, amo i og ONS La (Premi Primers volums: n anarquista, (Traduccié de GuillemJordi Graells) senyor, Aveli Els savis de Vilatrista, Santiago Rusifiol Assaig general, Josep Escobar Darfo Fo Artis Lestudiant ros, Antoni Santos Antol/ ‘del gira-sol, Agusti Bartra ntiago Rusifiol, 1981) 7. Pel davant i pel darrera, Michael Frayn (Traduccié de Lluis Ferraz) 8, L’Aram i la Rosa, Joan B. Ripoll

You might also like