Citizen Kane (1941)

1) Introducció:
Orson Welles i els seus orígens. Nescut a Wisconsin 1915 i mort a California el
1985.
S’inicia al teatre als 15 anys i al 1937 fundarà, juntament amb John Houseman,
el Mercury Theatre de Nova York, convertint-se en un intèrpret i realitzador de
les obres de Shakespeare (Macbeth, Othelo, Juli Cesar). El Mercury va ser una
forma d’entendre l’espectacle de forma global, si els primers objectius van ser
teatrals, es van anat desplaçant cap a activitats radiofòniques, de les qual
sorgiria la celebra Guerra dels mons. Radio-teatre que va portar a terme deu
actors i vint-i-set músics, que narrava la caiguda de meteorits provinents de
Mart, que eren contenidors de naus marcianes que venien a destruir la
humanitat amb rajos i gasos ardents. Com que molts no havien sentit el
programa sencer, on a l’inici es feia palès que era una representació d’una ficció
escrita per H.G.Wells (1898), van prendre la noticia per vertadera. Va sembrar
el pànic. Però va suposar-li l’entrada al món cinematogràfic.

La Guerra dels mons havia tingut tant d’èxit que li va suposar que els estudis de
la RKO i en concret George J. Schaefer, li oferís un xec en blanc perquè inicies
una pel·lícula amb aquesta industria. El contracte li garantia el nivell total de
control artístic realment inaudit dins de la industria del cinema. S’ha de tenir en
compte que Wells no tenia experiència en el món del cinema. La RKO només
havia de donar l’aprovació de la història que volia realitzar i el pressupost si
aquest sobrepassava els cinquanta mil dòlars. Signaran el contracte el 1939. La
RKO fins aquell moment era coneguda pels musicals de Fred Astaire i Ginger
Rogers, comèdies i melodrames modestos, un film d’acció o d’aventures de tant
en quan i una gran quantitat de pel·lícules merament rutinàries. A Welles se li
va garantir el control sobre el muntatge i se va permetre que raons artístiques i
creatives tinguessin prioritat sobre els mitjans que utilitzava l’estudi per
protegir la seva inversió financera.
En un principi s’havia de rodar El corazón de las tinieblas adaptació de la
novel·la de Josep Conrad. Però no es portarà mai a terme, dins d’un clima de
tensió, Ciudadano Kane sorgirà com a necessitat de posar fi a aquestes tensions.

El primer que es va fer va ser contractar el vetarà guionista Herman J.

Mankiewicz. Que les biografies no es posen d’acord si va ser idea de Wells o de
Mankiewicz escriure sobre la història de William Randolf Hearts (Kane).
Periodista, empresari, polític i magnat que va arribar a posseir 28 diaris de
circulació nacional, utilitzant gran part d’ells com a instruments polítics, i va ser
un dels grans promotors de la premsa groga americana. Va intervenir perquè la
guerra Espanya-estats units esdevenís i els seus diaris fossin els primers a tenir-
ne primícia, també en contra de la revolució mexicana. Va desitjar consagrar-se
en el camp polític. Va aconseguir entrar al partit demòcrata, però mai va
aconseguir se alcalde de Nova York, tot i que ho va intentar. S’havia trobat
d’aquesta manera amb un tema que tenia en sí monumentalitat, audiència i
atemporalitat. El personatge de Hearts havia sigut centra de controvèrsies
durant tota la seva vida. Durant els anys trenta, es va convertir en un element
comú el fet de qüestionar i fins i tot atacar el vell ideal de Amèrica i el sistema de
valors que Hearts representava. Fins i tot Franklin Roosevelt va parlar
clarament contra es posseïdors de riqueses que només beneficiaven a qui les
posseïa, referint-se a Hearst, suposaven uns enemics per la república i obstacles
per la reforma social. El que si va ser innovador va ser atacar Hearst des del
mateix Hollywood, on exercia una gran influència i poder per prendre
represàlies, així que era temut per tot aquells que allà treballaven. Així es va
portar la feina amb la màxima discreció possible. Mankiewicz va fer la feina fora
de Hollywood (Califòrnia en un ranxo al desert).

2) Estructura general de Citizen Kane

Càmera es converteix en el narrador omniscient (que sap tots els detalls de la

història) que ens guia per tot el film per fer-nos descobrir els elements
d’incògnita de la pel·lícula. Revolució en la concepció cinematogràfica del
personatge, la narració i la posada en escena.
March of Time – Noticiari amb història oficial que explica en forma de projecció
tota la vida de Charles Kane. Des d’elements personals, la construcció de
Xanadú i finalment la seva mort. És el moment en que es crea una escena de
trànsit al voltant de la paraula Rosebud. Els periodistes de March of Time volen
saber quin era el sentit i a que es referia al dir aquesta paraula.

Rosebud es converteix en la paraula clau que fa desenvolupar tota la història.

Per entendre la paraula Rosebud es desplega el trencament del narrador
omniscient en la veu de 4 personatges (5 si comptem el majordom) que faran de
narradors delegats, i que donaran quatre punts de vistes diferents sobre el
personatge.

Aquest fet fa que el relat es fragmenti i que l’objectivitat cap al personatge i el

relat entri en crisi per establir un joc de punts de vista subjectius (de cada
personatge).

Els quatre personatges:

1. Diari del banquer (Sr.Tacher) – a través del seu punt de vista escrit ens
assabentem de la infància de Kane. Punt de vista: Kane no vol seguir els
passos del seu mentor, no vol inversions i només es preocupa pels diaris.
Decepció per part del seu tutor.
2. Mr. Bernstein, director artístic del diari – amic de Kane i director general
del Inquirer. Explica els inicis amb l’Inquirer al costat de Kane. Explica la
part empresarial de Kane. Nota de principis que escriu Kane al diari. El
seu ascens en el món periodístic. Inici de la primera parella de Kane:
Emily Norton. El conduirà cap a Jed Leland.
3. Jed Leland – crític de teatre i amic de Kane. Explica la decadència del
matrimoni i el sorgiment de Susan. Explica la part política del personatge
i el seu posterior desencant amb el personatge. El segon casament i la
construcció del teatre opera per Susan. La part més sentimental i intima
de Kane.
4. Susan Alexander Kane – segona dona de Kane. Després de separar-se
d’Emily. Cantat de segona que deixa a Kane i regenta un bar, es queda
sense diners. Apareix dos vegades. Una que no es capaç de parlar de
Kane, i una segona que explica la creació del teatre opera que Charles
 Kane construeix perquè ella pugui interpretar i cantar. El seu estrès, el
seu intent de suïcidi i posterior abandonament de Kane.
5. El majordom, Raymond. Ens fa un passeig per Xanadú. No en té ni idea
de què és Rosebud.

Però no serà cap d’ells el que ens informarà de que significa la paraula Rosebud,
sinó un cop més, la càmera, fins al final.

3) Anàlisi de la pel·lícula

Diversos elements serveixen per mostrar la representació.

Elements representatius:

1) NO TRASPASSING – anuncia que entrem dins l’esfera privada de Kane.

A través d’una càmera omniscient que sap tota la veritat i que ens va
guiant dins l’espai fílmic per donar-nos pistes constants de que significa
la paraula que encaixa tot el film.
2) Mort de Kane interpretada a través primer pla de Rosebud, i pla amb
profunditat i gran angular amb la bola que es trenca. Pla en profunditat i
gran angular a través de la bola que es trenca. Utilització del gran angular
per encabir a dins l’enquadrament referències espacials més grans del
que permetria una altre òptica. Joc de distorsions.

Idea de fake – March of Time – explicació d’un referent de l’època a través

de la premsa de l’època. March of Time vindria a mostrar el punt de vista oficial
del personatge públic. Mostra tots els episodis fonamentals, des del punt de
vista oficial de la premsa de l’època.

Quan s’acaba l’escena joc important de il·luminació. Inspiració en la manera

d’il·luminar del cinema expressionista alemany. Inspiració i posada en escena
teatral amb referencies a Max Reinhardt (generava taques de llum per distingir
els personatges i zones d’alta penombra per amagar els fons i el mobiliari.
Generació de contrast entre la llum i l’ombra creant una imatge que genera
volums i profunditats.

Director de fotografia GREGG TOLAND: LLUM INSTRUMENT DRÀMATIC

PER SI SOL. Joc de llums entre les llums i l’ombra que donen dramatisme i
valor psicològic. Es centra a l’espectador en el contrast lumínic que aporta estat
anímic dels personatges. Dos estils:

- llum de contrastos suaus – mostra la joventut de Kane i el seu ascens al

poder
- llum contrastos acusats – inici de la corrupció i de la decadència.

Personatges que esdevenen siluetes i es trenca amb la il·luminació uniforme de

Hollywood.

Profunditat de camp – Toland treballa esquemes de llum d’una forma en que la

ombra era l’eina més important, s’utilitzava per separar el primer pla del fons i
generar un espai dins del pla bidimensional en el que tot estava en enfocat.

Espai i temporalitat

No només els personatges parlen de la història sinó també els moviments de

càmera, enquadraments, composició de plans, ús de la càmera subjectiva.

ESPAI: Escena de Kane i el trineu: arriba el banquer que el vol treure de casa.

Pla seqüència i profunditat de camp a partir del pla en que es veu els pares i el
banquer en primer terme, mentre el nen juga inconscientment per la finestra.
Composició dels personatges dins del quadre. Pla seqüència interpreta com a
bloc de realitat.

Profunditat de camp desenvolupada com en l’espai teatral. Kane utilitza un gran

angular per filmar gran part de la pel·lícula. Composició a través de diagonals
que emmarquen i dirigeixen la mirada.

Per la profunditat de camp, tot enfocat, va utilitzar major increment de

quantitat de llum per treballar amb diafragmes de f.8 i f.16. i una pel·lícula que
tingues major sensibilitat que hi havia al mercat.
Multitud de plans en contrapicat i picat. Amb grans angulars que deformen
sensiblement la perspectiva. Crea impressió de tensió i de conflicte. A més el
gran angular pot deformar personatges i desvia les línies de la perspectiva
clàssica de forma similar a com ho va fer l’expressionisme alemany (línies de
fuga irreals).

TEMPORALITAT: Augment de la tirada dels diaris, èxit de Kane. És juga amb el

muntatge el·líptic: el temps de la narració s’interromp però conceptualment
segueix fluint el temps de la història. Es mostra l’escena el canvi de la redacció
amb poques persones fins a més gent. Marcada un cop més per la diagonal.
Mostra el pas del temps i l’ús d’el·lipsis.

El·lipsis de Kane a la taula amb la seva primera dona. Transcórrer del temps a
través d’encadenament d’escenes d’esmorzars que mostren un espai temporal
més gran.