CORRESPONDENCIAS FÍLMICAS

Jonas Mekas y José Luis Guerin

Exposició feta pel CCCB 2011.

Correspondència fílmica entre dos cineastes. Un pren de referència a l’altre. Un
intercanvi entre un i l’altre. Un escriu, l’altre respon. Serveix per parlar de la
mateixa matèria cinematogràfica i de punts d’unió entre cineastes que han
influït. Un cineasta espanyol i un estranger. I creen formes expositives de noves
formes. 4 cartes cada un, Guerin comença la correspondència.

Jonas Mekas. Cineasta lituà que l’any 49 arriba a Nova York. Els anys 60
fundarà la coperativa Film Makers de cinema experimental i underground de
Nova York. Mekas és un obsés de les imatges, i experimenta la seva realitat a
través d’una constant mutació d’aquestes, amb una forta necessitat per
enregistrar-les. Addicte a la videocàmera que concep com una extensió seva,
com si tingues una segona mirada que conté una connexió amb la memòria. Es
crea així una mirada alternativa a la humana sobre la realitat, generant una
memòria artificial i mecànica que no contempla l’oblit humà. Filma la realitat de
forma intuïtiva, cada dia entre dos i tres minuts. Tractant de capturar la realitat
en brut. Concebent el cinema com una reacció a allò real (I react to life): la
realitat és i ell reacciona a aquesta. Aspecte descuidat del cinema, que recull
sense premeditació el món. La frontera, la mirada sempre és la videocàmera.
Busca la innocència de la mirada, la recuperació de la bellesa d’allò verge,
recuperació i recerca de la veritat.

Recuperació de les imatges del passat (dels anys 70, apareix Peter Kubelka). El
muntatge per crear el cinema.
Guerin. Intent de retratar la impossibilitat. Impossibilitat de detenir la mort,
de congelar el temps, de ser invisible, impossibilitat de retenir els records (no
com allò que ha passat, sinó com a reflexió d’allò que encara es viu).

També obsessionat amb les imatges, a través d’una vocació poètica. Si Jonas
Mekas reacciona a la vida directament, i la videocàmera és la mediadora, Guerin
concep el propi cinema per poder interpretar la realitat. Així doncs, per Mekas
la obsessió és la realitat i la seva captura, i per Guerin serà el cinema. Per això
en les cartes que farà Guerin veiem constantment referencies cinematogràfiques
(ex: Audrey Hepburn arribant a París, igual que ell). El cinema li serveix com a
xarxa per entendre el món. Sempre hi ha un referent cultural entre Guerin i la
realitat, que li permet fer la interpretació. Sempre pensa que el cinema es capaç
de fixar tot allò que es dilueix, desapareix i té un punt de fuga en la realitat.

A la primera – Guerin fa incidència en el seu “I react to life”

Mekas mostra la neu a la seva terrassa de Brooklin.
Segona – el llac Walden (Guerin) apareix el compositor i pianista Mitch
Hampton i Haden Guest (reponsable de Harvard Film Archives i amic comú
dels dos)
Mekas – la importància del muntatge
Tercera – Guerin – el tema de la desaparició de Nika Bohinc, jove critica de
cinema a la que coneix a Lisboa per una entrevista que morirà tràgicament
després. Nika redactora de la revista de cinema Ekran i programadora de
festivals com Ljubljana e Isola. Guerin la grava per expressar el cinema. La veu
en off de Guerin dóna un punt d’amargor a imatges que no ho són. Explica que
el 2009 ella i la seva parella van ser assassinats per un grup de delinqüents a la
seva casa de Manila.
Mekas – espais de dolor a Polònia i Eslovàquia amb els seus tres fills.
Acaba amb un monòleg a la càmera que porten les reflexions de l’acte de filmar.
Quarta Carta – Guerin mostra la seva quarta carta sobre el desarrelament,
rodada entre Polonia i Venècia (on presenta Guest)
Mekas – Jim Jarmusch surt del Anthology Film Archive (lloc
dirigit per Mekas). Acaba amb la neu.
Cinquena – Guerin dos cartes possibles. La segona d’elles parla de la torbació
del terratrèmol a Japó. Guerin mostra imatges del cementiri no està enterrat
Ozu. Una reacció a la vida.