Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Mapa de Grecia y Monarquia Romana (Català)

    Uploaded by

    Alejandro Santiago Oltra Sangenaro
    27 views9 pages
    Mapa de Grecia y monarquia romana (Català).

    Original Title

    Mapa de Grecia y monarquia romana (Català)

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Mapa de Grecia y monarquia romana (Català).

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    27 views9 pages

    Mapa de Grecia y Monarquia Romana (Català)

    Uploaded by

    Alejandro Santiago Oltra Sangenaro
    Mapa de Grecia y monarquia romana (Català).

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 9
    Lease shires 3 womerens Grecia continental. i123 Oe hie. Er aoe ee tare tale gre de Metts Nor ea tarena taka Contra os parses, Perinssa det Pelogenes, on i renna Espa, MAR MEDITERRaN, Grécia asiatica. La cultura grega de actual Turquia, MEdla ia Janie, la ciutat assetjada cap al 1.200 aC pels grecs. Mottes de les civtats de la costa jonica, com Mit, Etes (© Halicarnas, s6n pioneres en ef ‘desenvolupament de les ciéncies, e a / tai @ Grécia insular. A Grécia hi ha més « de mil illes, distribuides essencialment també es va desenvolupar ales costes Alnord d' aquest tertor trobem Tia, pel mar Egeu. Les illes, de vegades, Sagrupen en blocs: les Esporades, e {es Ciclades i les illes det Dodecanés. La fletxa assenyala les illes Ciclades — ae acriniass— | © dstribuiu-ves aquestes ciutats greques: Pérgam, Lesous, Redes, Micenes, Milet, Tebes, Corint i Halicar- | nas. Elaboreu una presentacié en PowerPoint en la qual indiquew: ‘+ Situacié de la ciutat en un mapa. * Breu resum de la seva historia + Restes arqueolégiques importants, si n’hi ha. = Hi podeu incorporar videos en qué es vegi la ciutat. Grécia Els origens de la cultura grega es troben a Lilla de Creta, an es 2 desenvolupar la civiitzacié minoica (2700 ~ 1400 cultura ric nant J2 a la Grécia continental, aparegué las grecs, experts mariners i habils comerciants, van Cultura mucenica (1400 = 1000 9) fundar colonies en aversos indrts, des del Mar Ne- ts ia i Sicilia, Libia 0 Catalunya Grécia colonial | A partir det 700 aC, van anar sorgint per tota la peninsula gre fins al sud d’Iti grega les polis o ciutats estat. que més tard es van expan- _ (Empuries) dir a través de les costes del Mar Negre, el sud d'talia i Asia Menor. Les polis van assolir alts nivells de prosperi- tat i shi va produir una gran explosié cultural. La Grecia classica, per tant, no va estar mai unificada poli ticament, perd les diverses polis van compartir moltes co- ses: des de la lengua, dividida en diferents dialectes, fins ala religié o Uinterés pel pensament racional. La polis grega Una creacié original dels grecs va ser ta polis. La polis grega no era simplement una ciutat, També comprenia un territori ~el camp del voltant-, que permetia alimen- tar la gent que hi vivia Cada ciutat era independent i constituia una unitat po- litica. Feia les seves propies querres i establia aliances amb les altres ciutats. També tenia un govern i unes leis prapies, que podien ser diferents d'una ciutat a taltra, Destaquen Atenes i Esparta, les dues polis més dinamiques i prdsperes. La historia de la Gracia antiga és en part la historia de la Uuita de diferents ciutats per protegir la seva inde- pendencia, davant d’altres ciutats més poderoses, com ara Atenes, 0 de pobles com els perses, els macedonis o els romans. Empuries és la colonia grega més ben coneguda de tota la peninsula Ibérica. Els colons d’Empiries pro- cedien de la ciutat de Focea i van arribar cap al 600 aC. Durant les Guerres Puniques (segles m-! aC) en- tre cartaginesos i romans, Empuries va ser aliada de De la cultura minoica que es va deservolupar a ila de Greta en des- Roma. Des d’Empiries, Publi Corneli Escipié va ata- {aca el palau de Cnossos, descobert per 'arquedieg anglés SirArthur car els cartaginesos (a partir del 218 aC) i els romans Evans. Aquest palau labecntc va inspirer, probablement, a legenda yan iniciar la conquesta d’Hispania. de Teseu i el Minotaure. SED DEBEBATUR, UT OPINOR, FATIS TANTAE ORIGO URBIS MAXIMIQUE SECUNDUM DEORUM OPES IMPERIT PRINCIPIUM. Tit Liv, Ab urbe code. L4 La MONARQUIA LACASA ROMANA, METODES DE CONSTRUCCIO 41753 aC do Roma per Rémul & eeseony 7 xoACIO DE ROMA ENTRE Le iA ArUNSTORI "4 EL MITE Corigen dts tundaaors do Roma” @) I _ enfls | ELS SEUS DESCENDENTS (w=) ‘amata) (ett Anguives cgonsel su mite fndacional, els romans estaven emparentats amb Venus amb speeaitroia Enees, fil dun mortal (Anquises) i duna dessa (Afrodita),fugi gevoa an de la caiguda de la ciutat,jana a parar a la regis del Laci havent vc canst de Perpécies que narra detalladament IEneida de Virgi, obra dest “daa mitlicar els origens de Roma, fac Enees es va casar amb Lavinia fila del re aborigen Liat ab qui shavia at, gmarenon' va ten un fil Ascani, que va fundar una citat, rarpaciicament una série de reis llegendaris, ‘Alba Longa, on van reg- ‘Ascany, fundador Elba Longa Dauess res legendaris, Si Proques era el dotza. Tenia dos fil, Numitor i Amul Qa Proques va morir va pujar al tron Numitor: er@, al cap de poe temps Amul sadesonar el seu germa ies va apoderar del tron d'Alba. A més, va obligar Rea Shia la seva neboda, a fer-se vestal, Com que les vestals havien de fer vot de cas- ‘eda Amull pocia estar tranquil, perqué no havia de témer que la descendéncia de! emi li arrabassés el tron, Rea (ar) (E “Taamateix el déu Mart es va enamorar de Rea Sflvia ial cap de poc temps, ella va ‘Sivia ‘err dos bessons: Romul i Rem, Amul furids de veure que la seva neboda havia ‘ngs fill malgrat la seva condicié de vestal, la va fer empresonar i ordena que els des nens fossin lancats al Tiber Romuli Rem, fundadors de Roma §s dos nadons van sobreviure, tanmateix,a aquesta prova, protegits pels deus Van ‘errecolits per una lloba, que els va collocar a la cova del Lupercal i va acceptar Galetartos.Després els va recolir el pastor Faustul. que els va donar a la seva dona Perqué en tingués cura, Rémul | Rem es van fer grans, doncs,a casa dels seus pares acoptius dinastia albana, de la qual sén els dos germans Numitar Uncop adolescents, REmul i Rem van atacar Amulel van matar ivan restablir Nu- tor al tron d'Alba. Tot seguit, els dos bessons van decidir fundar una ciutat a laribera del Tiber, elriu on havien estat abandonats quan eren nens Tanmate'x, “2@Sclatar ben aviat una picabaralla entre ells, ja que tots dos volien ser reis i bate- ra cutat amb el seu nom. 3 3 ‘i q émuli Rem van decidir consuitar els auspicis perque fossin els déus qui oe e ‘S-Rem.des del mont Aventi,va veure sis voltors. Rémul,situat al Palat,en va i Romul n’ha- “Su Tots dos deien haver guanyat. ja que Rem els hava vst primer i Roman Va vist més, Devan dela incertesa, que continuava,Ramul va decidir tracar un sole ab el a ‘esriberes del Palati per delimitar la rontera de la cutat Axo va sen se a £ca, el 21 abril del 753 aC. Perd Rem, burlant-se del seu germ va este “vel Sole que havi fet i va preguntar al seu germa si tal vegada pave a Poteccié suicient per ala ciutat. Rémul va treure espasa i va eae TAventi “* Seat vctima dels remordiments, ROmul va enterrar el seu ge" bs trons de Roma promantors que han format 2. EL RAPTE DE LES SABINES Rémul va decidir lavors posar el seu nom a la ciutat, ue va batejar amb tn, Roma Va poblar la ciutat acollint-hibrivalla i fugtius dels voltants Tanmate, As mers romans es van trobar de seguida sense dones. Rémul va fer gestion ne tites poblacions veines de Roma, per tal d'organitzar casaments, perd no ya tee exit Llavors, Rémul va onganitzar uns festes amb jocs i representacion extras, convidar-i els habitants de les poblacions veines. Fou lavors quan els romans taren les dones i les filles dels seus hostes, i van fer fora aquests darrers, 1m de P Encolerides per la mala passada que els havia fet Rmul, les ciutats van formar una coalicié, comandada per Tit Taci, que va declarar la guerra als romans, En aquest con- flicte, Tarpela, una vestal romana que esperava una recompensa dels sabins (els seus bracalets), va trair els romans, seduida per Tit Taci,i va obrir als sabins les portes de la ciutadella del CapitoliTitTac i els seus homes hi van entrar i van llitar contra es romans al Capitoli i al Palati futur lloc d'emplacament del forum roma. Pel que faa Tarpeia, tanmateix, la van matar i la van llangar des de la roca Tarpeia, ja que van considerar que mai no shhavia de gratificar els traidors Romul es va adresar a JUpiter a qui va prometre construir un temple en honor del déu si aquest aturava els sabins. Fou lavors quan les sabines es van interposar entre els dos exércits,i van intentar reconeiliar els seus marits i els seus pares. RomuliTt Taci van decidir fer les paus i van dur a terme una fusi6 entre romans i sabins E58 decidir que Roma seria la capital daquelles dues tribus i que els dos homes en s€- rien reis per torn Rémul Tit Taci van governar junts durant alguns anys, i al principi el coregnat €5 dura terme en bones condicions. Perd Tit Taci va morir arran d’una revolta i ROU! va esdevenir lUnic rei de Roma. Romul va passar molts anys lluitant contra els ves més propers, els etruscos de Veis i Fidenes. Finalment, hi va fer les paus. Lany 716 aC, mentre Rémul passava revista a les seves tropes, va esclatar una te Pesta violenta, el rei es va veure envoltat d'un ntvol espés. Quan la tempest \# remetre, els soldats van constatar que Rémul havia desaparegut. Alguns van pens" ue havia estat mort pels patrics, ja que el rei era més favorable al poble ment! Texércit que no pas als nobles. Peré un senador va declarar que la tempesta svt endut Romul i que, aixi, havia esdevingut déu, Lexércit i el poble van retre home natge al seu déu, que va ser assimilat al déu de la guerra Quin a 3, NUMA POMPILI an Rol va desapartver va debar Roma dotada un temo molt més gran versque tena en el moment de la seva cre C16, protegida amb un exercit prow rds per isprar por al 8eusenemnics, any 715, després dp any dinterregne, gsromans an posar alton un gendre deTit Taco sabi Nuwny Pompili, uma Fompil,en el decurs del seu regnat,va decidir re giosa de Roma, inspirat per la nimfa Egéria, amb qui es trobava en una cova: va cre es ponte. els famines, els sacerdots sls un calendar de dotze mesos, di vditen des fastos i nelastos:va fer eciicar el temple de Janus temple deVesta Organitzar la vida reli- Numa era considerat un rei tan savi que algunes ik var dverses vegades amb Pitigores. Histaricame ue Fitégores va viure durant la segona meitat d vamorir el 673 aC, legendes expliquen que es va tho» mt aquesta dada és impossible, ja lel segle vt aC, mentre que Numa 4. TUL-LL HOSTILI Enmort eli Numa.es va produir un interregne dun anyLany 672 AC va puja altvon Tui Host, que segons la llegenda era el nét d'un roma que shavia destacat en la fea contra els sabins, Peré Tutti Host, contrriament al seu predecessor era un rel sverrer. Primer va declarar la guerra ales Cutts etrusques de Visi Fidenes, Despre, ‘eemprence un gran confcte contra fa gran ciutatrval de Roma,Alba Longa. ‘Aquesta ciutat havia estat fundada alguns segles abans que Roma, i els albans con- Sideraven els romans com uns vassalls.Tanmateix, abans de fer una guerra costosa en diners i en homes, els dirigents de Roma i d/Alba van decidir que només sien- frontarien sis guerrers, representants de cadascun dels pobles, en un combat singu- lar-els romans estarien representats pels Horacis, mentre que els albans ho serien Pels Curacis.Tant els uns com els atres eren dos grups de germans. Segons la legenda, 'any 641 aC; Tubli Hostl es va enemistar amb Jpiter.a causa d'un acte de culte en honor del déu que havia organitzat malament. JGpiter va llangar un lamp sobre el palau del rei, que va morir cremat viu en el decurs de lincendi de casa seva, S.ANC MARCI Després de la mort de Tuli Host hi va haver un pat pa as = lit rei Ane Marci igen sabi, Sat el qual (any 641 aC) Ane Marci fou escol Shialanh Comenga restaurant practiques religioses que Tuli Hostl havia ie crea ©! collegidels fecials, uns sacerdots la funci6 dels quals era vetlar perqué es res- Pectés toa renee homes i déus (pax derum),a partir una série de rituals ia Ue es feien abans de comengar cada guerra. -onstruir el pont Sublici, que era de Ane Marci també va fer eréixer la ciutat.Va fer fusta: el pil : ina presé subterrania cavada en un flanc del Sure ee sel Tullanu, ut ance fe fer conctruir noves fortificacions. Segons la ene ae al 'a Ciutat al mar amb la construcié del port d'Osti.Va : Nara Pomp Egtus (17),Angriba Kaan Press subterrnia del Capito a Roma. La Coxa Maxima, consruia l fal del sezle w aC, ‘evacuna les ages resiua de la Gutat de Roma, Cerveteri i Tara) Patrimoni de la Humanitat Distribucié de centuries Classes Centuries Privilegiats Primera Tato passa el seu comvage sabre ef cos dl seu pore (1765), jean Bain 6. TARQUINI PRISC Lany 616 aC. en mori Anc Marc Tarquin fou escolit sabi vaatreure ay de la plebs.Va ser el primer rei etrusc: efectivament, Tarquini Prisc era etruse i part de la seva mar Taniquii 'origen corint per part del seu pare, Demarat Apa tir de Tarquini les dades que tenim semblen ser menys mitiques i més fables hg. toricament, per la qual cosa alguns historiadors el consideren el veritabjy fundador de Roma. El nou rei va comencar a governar nomenant cent partidaris seus al senat, el non bre de membres de! qual va passar llavors a ser de dos-cents, Havent-se assepurst el favor dels senadors, va comencar una politica de grans iniciatives: va fer constyje el forum, el Circ Maxim i la Cloaca Maxima. Durant el seu regnat es van produir diversos episodis bél-ic. Els confictes més im. portants van ser amb els sabins i els latins, que va vancer:Arran ‘aquest fet Roma va augmentar notablement la seva extensié territorial. any 575 aC, Tarquini fou assassinat pel fil d’Anc Marci, avid de poder Fou Seri Tubli, gendre de Tarquini, qui va heretar el tron a la mort del seu sogre. 7. SERVI TUL-LI \Va accedir al poder l'any 575 aC. Per tal de conéixer més bé els seus sibaits va fer un cens de la poblacié, que va donar un resultat de 83,000 ciutadans. Després a va dividir en cinc classes i 170 centuries.Va instaurar el cens, un impost directe pro: porcional a les riqueses de cada ciutada. Classificant els ciutadans en funcié de la seva riquesa, Servi Tul va modifcar la constitucié i va instaurar un vot censatari amb el qual es privava la plebs de qualsevol participacié politica en els afers de la ciutat. Elrei també va distribuir els barris de la ciutat en quatre tribus urbanes. Servi Tu va engrandir molt el territori de Roma i va encetar una politica de grans obres pl- bliques. Lany 534 aC va ser assassinat per la seva fila i el seu marit,Tarquini el Su perb. 8. TARQUINI EL SUPERB Tarquini el Superb, fil de Tarquini Prisc, va tenir un regnat caracteritzat per la violenc. ja des del moment de la pujada al tron. Aix va conduir a la fi de la monarquit ServiTubli havia casat les seves dues files amb els dos fills de Tarquini Prise (Tarquin! el Superb i Arrunt), per tal devitar qualsevol temptativa de cop dEstat per part 3 uests darrers.Tanmateix,Tarquini el Superb ila seva cunyada, que es dea Tiia.& van enamorar un de Faltre. Com que Arrunt i Tesposa de Tarquini havien mort dos amants es van poder casar sense impediments. Un cop casats, Tarquin el Supe vva prendre per la forca el poder a Servi Tull va envair el forum i va matar ServiTult Elmite dia que aquesta accié va ser instigada per Tula, que fins i tot va passa” un carro per damunt del cadiver del seu pare, per tal que pogués governar el 3% marit seat sesngt 2 TArqUiN el Superb va Bovernar autorie ar Zt) que no van ser substi. va rebabar ee odors det nen, eso aiseus adversaris poles (Que va empresonar obijar a enhar yet yea exteion va combatre contra as Hatins en diverses ocisions ve gene" PO a renovar el tractat de pau amb els etruscos, reece cosi¥ 9, LA MORT DE LUCRECIA I UEXILI DE TARQUINI Seger a teens Tarquin cl Superb va perce el poder a causa una azagada dl sev Sent Tarquini Aquest, un dia va ser conwidat pel seu cos Lue Tin Cot * ta dona daquest darer Lucrécia tenia fama de bela i vrtuosa Sext la pose! te bandon tot seul, Lucrécia va fer venir al seu costat el seu pare, Espun Lucrecs tabs el seu mari, que anava acompanyat del seu cos Luci Juni Brut Lucracia es yo explcar el que hava passat i els va demanar que vengessin el seu honor ise sich eant-se un punyal Brut va demanar als seus companys que fesin un nou jurament expusar Tarquini de Roma i posar fia la monarquia Brut es posi aleshores al capdavant d'una quacrilla, sadrec’.a Roma i n‘amotina la poblacié Els romans van votar fabolicié de la monarquia i Tex de la fara real, any 508 aC,es va proclamar la Repiiblica.Tarquini el Superb, per la seva banda, va ser aco- lita Etniria pel rei Porsenna, 10. ELS INTENTS DE REINSTAURACIO MONARQUICA any $08 aC, Tarquini va decidir marxar cap a Roma per recuperar el tron Els consols van aplegarllavors un exércit i el van anar a trobar Brut, al capdavant de la cavalleria, foumort per un dels fils de Tarquini. El cos de Brut fou portat a Roma, on se li van fer. ns funerals sumptuosos. Perd, poc temps després, els romans van haver de resistir un nou atac. Efecivament, any 508 aC, el rei etrusc Porsenna va atacar Roma, Després dialguns combats, va entrar ala ciutat i va arribar al Tiber: Els romans, lavors, van decidir desmuntar el pont Sublc per tal cimpedir laveng dels seus enemics. destaca Gai Muci. Va var-lo. Por: Entre els diversos herois que hi va haver en aquest conflict, 4 oder penetrar clandestinament al campament de Porsenna per tal dassassr Tanmateix.en la foscor,Muci es va equivocar dobjectiu i va matar el secretan de : Serna, que dormia a la mateixa tenda que el rei Aquest darrer que shavia desprtt Pa um, va fer arrestar Mu Sotmés aun interrogator a Mula colloci 8 M8 (Fe sobre una fama que la hi cakcna, Anuncia lavors que ts eb ines ora '"Coratjosos com ellPorsenna.impressionatva decir dear wae seu Se ici va tenir des de lavors el sobrenom d Escévola,esquerr3 {Ou co i Pels seus compatriotes. romans licedsin Poe despre dicts que cls ‘esprés, Porsenna va decidir marxar de Roma.a Con da corvercer cle SE % rrera vegida + l'donessin ostatges.Tarquini va intentar una rea ae Fai Ue tira perce \ “8 Berqué fajudés, perd no ho va aconseguleVa deers Raters Ae chute Poser alguns mesos després. —E———————— La monarquia romana:Tit Li ‘Ab urbe condita I, 25 Les insignies de poder del rei Sabem que les insignies del poder del rei een dotze lictors que portaven feixos pro- s amb destrals, la cadira curul, la toga picia (de color porpra),un caleat vermeil ila iadera platejada sobre e! cap, ‘A.més.quan el rel moria.stentrava en un pe- ‘ode anomenat interregnum. El poder su- prem de Vestal anava a parar al senat, que ea ol responsable de trobar un nou rei.Un cop aprovat pel senat, linterrei convocava els comicis curiats (les assembles del poble). Els comicis pocien acceptar 0 re- Dbuljar el candidat, que si era escolit ocupava immediatament el carrec. bans, per6,havia,

    You might also like