COMENTARI D’UN PAISATGE RURAL.

Els paisatges rurals resulten de la combinació del medi natural amb l’activitat
agrària de l’esser humà. Per tant, a l’hora de comentar-los, cal tenir-hi em compte tots
dos aspectes.

1. Localització en l’espai.

Assenyalar si es tracta d’un paisatge d’interior, de costa o de muntanya, i indicar-ne

la localització geogràfica concreta.

2. Anàlisi del medi natural.

- El relleu: altitud, pendents, formes del relleu (tossals, valls, etc.).
- La vegetació natural: extensió que ocupa, localització en el paisatge, tipus de
formació vegetal (bosc, matoll) i espècies (roures, alzines, etc.).
- Les aigües: tipus d’aigües (rius, llacs) ui la seua localització en el paisatge.
- El clima: precipitacions, temperatura, aridesa. En una fotografia o mapa d’un
paisatge agrari, el clima pot deduir-se del tipus de vegetació, del tipus de
cultiu i de les aigües, perquè es tracta d’aspectes en què la influència del
clima és molt gran.
- Els sòls. El tipus i la qualitat. Estan molt relacionats amb el clima i el
roquissar.

3. Anàlisi dels elements humans.

a) Trets generals de l’estructura agrària:
- Propietat i explotació de la terra: grandària de les parcel·les, forma i límits
(obertes o separades per bardisses, tanques, etc.).
- Tècniques de producció tradicionals o modernes:
- Utillatge tradicional o maquinària; adobat orgànic o químic; hivernacles.
b) Poblament i hàbitat rural:
Poblament rural: tipologia del poblament (dispers, concentrat, mixt);
localització del nucli de població rural; grandària; tipus d’agrupament
(lineal, apinyat); possibles transformacions recents (tendència a
l’abandonament o a la creació de noves formes de poblament, com ara
urbanitzacions, residències secundàries, etc.).
Hàbitat rural. Característiques d ela casa rural (materials, plànol) i possible
introducció de models moderns de cases que no harmonitzen amb el medi.
c) Actuacions polítiques: obres hidràuliques, concentració parcel·lària, camins
rurals.

1
4. Anàlisi dels usos de l’espai rural.
a) Localització i extensió de cada ús del sòl: agrícola, ramader, forestal.
b) Anàlisi de cada ús del sòl:
- Usos agraris:
· Tipus de cultiu, de bestiar i d’espècies forestals.
· Sistemes de producció agrícola (rotació amb guaret complet o mig guaret, o
cultiu continu; secà o regadiu (observació d’obres hidràuliques com ara
pantans, sèquies); i de producció ramadera (bestiar pasturant al camp o
estabulat).
Rendiment (producció per hectàrea) i productivitat (producció en relació al
treball emprat). Segons tots dos, cal assenyalar si el sistema agrari és
extensiu -no s’hi obtenen els màxims rendiments possibles (d’alta o baixa
productivitat)- o intensiu -s’hi obtenen els màxims rendiments (d’alta o
baixa productivitat).
· Destinació de la producció agrària (autoconsum, mercat, transformació
industrial). Pot deduir-se del grau de desenvolupament observat en el
paisatge; de l’especialització en certs productes; de la importància d les
xarxes de transport i de la presència d’agroindústries.
- Altres usos del sòl: residencial, industrial, turístic, etcètera.

5. Problemes.
a) Relacionats amb l’activitat agrària:
Tipus d’activitats, grandària de les parcel·les, infraestructures i equipaments,
etc.
b) Relacionats amb el medi:
Problemes causats per l’activitat humana o causats per l’abandonament de
l’activitat humana (èxode rural).

6. Perspectives per al futur.

- Previsions en relació al grau de desenvolupament actual i la PAC.
- Possibilitats d’ordenació de l’espai rural.