MOBBING I CYBERBBING

1. Què és el mobbing?
Mobbing és una paraula de l'anglès que significa 'assetjament laboral'. És una pràctica que
consisteix en el tracte vexatori, descalificador o intimidatori per part d'una persona o un grup
de persones cap a una altra persona en ambients de treball, i que es produeix de forma
sistemàtica i recurrent durant un període de temps prolongat.

2. Tipologies de mobbing.
Les tipologies de mobbing es poden classificar es tres, concretament en assetjament laboral
segons la posició jeràrquica, en funció de la motivació de l'assetjador o assetjadors o per altres
causes.

2.1. Segons la posició jeràrquica.

2.1.1. Mobbing Horitzontal.

Aquest tipus de mobbing es caracteritza perquè l'assetjador i la víctima es troben en el mateix
rang jeràrquic. Las causes d'aquest tipus d'assetjament laboral poden ser moltes i variades,
encara que les més comunes són: per forçar a un treballador a conformar-se amb
determinades normes , per enemistat, per atacar el més dèbil, per les diferències amb la
víctima, o per falta de treball i l'avorriment.

2.1.2. Mobbing Vertical.

L'assetjament laboral vertical rep aquest nom perquè o bé l'assetjador es troba en un nivell
jeràrquic superior a la víctima o es troba en un nivell inferior a aquesta. Per tant, hi ha dos
classes de mobbing vertical: ascendent i descendent.

 Mobbing ascendent: Ocorre quan un empleat de nivell jeràrquic superior és atacat

per un o diversos dels seus subordinats.

 Mobbing descendent o bossing: Ocorre quan un empleat de nivell jeràrquic inferior

rep assetjament psicològic per part de l'un o diversos empleats que ocupen
posicions superiors en la jerarquia de l'empresa. Tal com hem vist en el cas de
Cristòfor, es pot dur a terme com a estratègia empresarial per aconseguir que el
treballador assetjat abandoni l'empresa.
 2.2. En funció de la motivació del assetjador.

2.2.1. Mobbing per motius econòmics.

És una forma de mobbing en què aquesta conducta forma part de l'estratègia del cap o de
l'empresa, amb un objectiu clarament econòmic.

2.2.2. Mobbing per provocar el acomiadament voluntari.

Es tracta d'un dels casos més habituals de mobbing i és aquell en el qual es vol provocar la
baixa voluntària del treballador per estalviar-se el diners d'un acomiadament improcedent, per
la qual cosa intenta per tots els mitjans destruir l'autoestima de la víctima amb l'objectiu final
que abandoni el lloc voluntàriament.

2.2.3. Mobbing per maternitat

És una forma d'assetjament laboral particularment nociva i cruel consistent en assetjar una
dona que ha quedat embarassada per servir d'exemple i amenaça a la resta de les seves
companyes, evitant així que accedeixin a una baixa per maternitat.

2.3. Altres causes

2.3.1. Mobbing per conflictes personals.

És una forma de mobbing en la qual la víctima és maltractada a causa d'algun conflicte,
discrepància o discussió que la víctima ha tingut amb el seu assetjador o assetjadors.

2.3.2. Mobbing per plaer.

La personalitat dominant, perversa i manipuladora d'algunes persones les porta a maltractar
psicològicament a uns altres, per pura diversió o per satisfer les seves més retorçats instints.

Per a aquestes persones, sotmetre, humiliar i enfonsar psicològicament a la seva víctima els fa
sentir bé. Encara que en ocasions maltracten la víctima sense que hi hagi testimonis, no els
resulta difícil trobar còmplices ràpidament, donada la seva facilitat per guanyar-se la confiança
dels altres i manipular al seu antull.

2.3.3. Mobbing per assetjament sexual.

És un tipus d'assetjament per motivacions sexuals, però en ocasions la motivació no és
únicament sexual o simplement es persegueix humiliar i fer patir la víctima.
Els assetjadors solen aprofitar la seva situació jeràrquica sobre la víctima, o bé aprofitar-se de
la seva precarietat laboral o manca de recursos per cometre els seus actes.

3. Conseqüències per el treballador

L'assetjament laboral pot tenir efectes molt negatius sobre la salut física i mental de la víctima.
Entre les conseqüències negatives per a l'assetjat trobem les següents:

 Trastorns de Estrès Posttraumàtic.

 Major risc de patir Síndrome de Burnout.

 Depressió i fins i tot suïcidi en els casos més greus.

 Menor realització personal.

 Addiccions.

 Major risc de patir un accident o cometre errors crítics a la feina.

 Possibilitat de conductes violentes.

 Major propensió a patir malalties psicosomàtiques.

 Aïllament social.

4. Conseqüències per l’empresa.

Les conseqüències negatives del mobbing s'estenen més enllà de la víctima i poden
afectar greument el rendiment de l'empresa de les següents formes:

 Menor productivitat i competitivitat.

 Augment de l'absentisme laboral, baixes per depressió, etc.

 Possibilitat de problemes legals, (per exemple si no existeixen protocols

d'actuació).

 Augment de la rotació del personal.

 Augment del risc d'accidents laborals.

 5. EXEMPLES DE ASSETJAMENT LABORAL.
https://politica.elpais.com/politica/2017/03/08/actualidad/1488992499_022695.html

https://politica.elpais.com/politica/2018/02/08/diario_de_espana/1518098135_385932.html
 6. CYBERMOBBING.
El ciberassetjament (derivat del terme en anglès cyberbullying) també denominat assetjament
virtual o assetjament cibernètic, és l'ús de mitjans de comunicació digitals per assetjar a una
persona o grup de persones, mitjançant atacs personals, divulgació d'informació confidencial o
falsa entre altres mitjans. el ciberassetjament implica un dany recurrent i repetitiu infligit a
través dels mitjans electrònics. El assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació, i
no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions.