ANTOLOGIA DE POESIA

CATALANA:
25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT
LLUNYANA”, DE POESIES (1947).

MIREIA CÀNOVAS CORCOLL

LLENGUA CATALANA I LITERATURA
1R BATXILLERAT B
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

AUTOR
Va néixer a Lleida el 30 d'agost
del 1910 i va morir jove quan
tenia 32 anys. 
En la literatura es van reflectir
diferents successos de la seva
vida personal, com ara, la
malaltia i les seves creences i
també en successos públics i
polítics de l'època.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE POESIES
(1947).

EL POEMA
S'escriu l'any 1939, però no va Per tant parlem de què les
ser publicat fins a l'any 47 a seves obres formen part del
Mèxic, en un recull de Simbolisme del segle XX.
poemes que s'anomena
Poesies.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

EL SIMBOLISME

CORRENT 1. descobrir significats no evidents de les

ARTÍSTIC paraules
D'ORIGEN 2. la capacitat que tenen les paraules per
FRANCÈS I expressar realitats
BELGA. 3. interpretar els sentiments de l'escriptor en
paraules.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

"La ciutat llunyana"

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
QUÈ DIU?
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze

que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

QUÈ DIU?
Ens situa en el temps i ens explica com van ser abatuts els
ideals pels quals van lluitar.

Primer quartet

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

QUÈ DIU?
Ens transmet un sentiment pessimista i al mateix temps ens
transmet esperança.

Segon quartet

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

QUÈ DIU?
Ens trobem que busca lamanera d'oblidar la derrota i amb el
somni de la utopia.

Dos últims tercets

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze

que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

ESTRUCTURA
1 2
GÈNERE FORMA 3
LITERARI D'EXPRESSIÓ
MÈTRICA
Lírica Narració
subjectiva
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

MÈTRICA

- SONET
- DE VERSOS ALEXANDRINS
- RIMA CONSONANT
- QUARTETS RIMA          
ENCADENADA
- TERCETS RIMA ENCREUADA
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

MÈTRICA La ciutat llunyana”

Ara que el braç potent de les fúries aterra A

la ciutat d’ideals que volíem bastir, B
entre runes de somnis colgats, més prop de terra, A
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir. B

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura C

Esquema rítmic: ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol D
ABAB CDCD EFF GHH que creure i esperar la nova arquitectura C
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. D

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! E

Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, F
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, F

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze G

que de torres altíssimes s’allarga pels camins, H
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. H
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

RECURSOS
LITERARIS
FIGURES Figures que afecten el
RETORIQUES significat:
Metàfora
1r vers: el braç potent de les fúries aterra els enemics, les tropes franquistes.
8è vers: braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Futura generació de catalans.
14è vers: Pelegrins exiliats,

Metonímia
Títol: “La ciutat llunyana” es denomina una realitat, un país, que es relaciona amb ciutat.
2n vers: la ciutat d’ideals Catalunya se la relaciona amb la ciutat.

Personificació
4t vers: la terra no sabrà mai mentir. La terra no té la qualitat de poder mentir.
5è i 6è vers: que la teva veu pura ens parli Catalunya no té la capacitat de parlar.
12è i 13è vers: La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins el
país no té la capacita de tenir empenta i fe
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

RECURSOS
LITERARIS
FIGURES Figures que afecten la
RETORIQUES forma:

Asíndeton
10è vers: Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser falta de conjuncions

Hipèrbaton
10è vers: Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser s’altera l’ordre de les
paraules.
 25. MÀRIUS TORRES: “LA CIUTAT LLUNYANA”, DE
POESIES (1947).

TÒPICS
LITERARIS:
UTOPIA
ens parla d’una ciutat
ideal i victoriosa
futura.ens parla d’una
ciutat ideal i victoriosa
futura.ens parla d’una
ciutat ideal i victoriosa
futura.